LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 6 | MAIG | 2021 NÚM: 503
www.larella.cat PÀG 3
Els casos de coronavirus cauen en picat al Lluçanès en els últims dies de vigència del toc de queda PÀG 4
El 42 % de fonts del Lluçanès superen el límit de potabilitat El GDT ha analitzat 45 fonts lluçaneses PÀG 9
cap a la desescalada definitiva?
Un raid passat per aigua agrupa genets de sis països a Olost PÀG 3
Escombra i glamur La columna de Ramon Erra
PÀG 10
Big Mama Montse La vinyeta de Gemma Gallorte
L’escriptora Teresa Ribera explica el sisè conte de la bruixa de Perafita a la plaça Sant Antoni de Perafita, el dia de Sant Jordi. //F: RCASALS
NOTÍCIES
Núm. 503
SANT JORDI
CULTURA
Faneka omple el local A Perafita, novetats locals i molta activitat social de Santa Eulàlia La Teresa Ribera, autora dels sis contes de l’Aseret, la bruixa de de Puig-oriol Perafita, va fer gaudir els nens i
La pluja va obligar a canviar la ubicació del concert de Faneka, que havia de ser a la Primitiva a Lluçà, i finalment va ser al Local Social de Santa Eulàlia de Puig-oriol. El concert, malgrat el canvi d’última hora, va ser tot un èxit i la gent, amb les distàncies de seguretat pertinents, van omplir el local. Faneka va fer les delícies a un públic entregat que va gaudir al so del violí, el xello, el caixó i la guitarra, així com les veus de les quatre dones que formen el grup. Com comenta Mar Pujol, que era entre el públic: “el concert instrumentalment ha estat molt potent i els jocs de ritmes no han deixat a ningú indiferent”. Faneka va interpretar, també, algunes de les peces del seu nou disc que es diu “Caliu”.//CFU
nenes de l’escola Heurom amb la nova aventura d’aquesta valenta, d’actualitat com de costum, ja que intenta trobar una fòrmula màgica per aturar el virus. La plaça Sant Antoni es va omplir per escoltar-la. A la mateixa plaça s’hi van instal·lar parades de llibres i roses i manualitats que van estar molt concorregudes durant tot el dia. També hi van llegir poemes diversos autors com el Nan Orriols i el Gabriel Salvans. A la tarda, Frederic Tormo, també conegut com a Frederic
Conangla porta Bach a l’església d’Olost
“Roure Art” comença vendre les seves creacions per Sant Jordi
La violoncel·lista Núria Conangla va omplir l’església d’Olost amb les composicions de Johann Sebastian Bach, en una potent tarda musical.// FOTO: XAVIER NAVARRO
Botigues i escola van omplir el carrer de llibres i roses. Els nens i nenes de 5è i 6è de l’Escola Els Roures han creat una cooperativa anomenada Roure Art, en el marc del projecte CUEME, van aprofitar per vendre les seves creacions. Els beneficis que obtinguin aniran destinats a l’assossicació AMPANS. Al Parc dels Castanyers hi van instal·lar unes il·lustracions dels nens i nenes de l’escola de “la veritable història de Sant Jordi”.//Red
Presentació del llibre de Frederic Tormo, a la dreta, assegut al banc//F: SARA ALONSO FERRER
Bosquerol, va presentar el seu llibre El funcionari estressat i altres “cuentos”. Un recull de deu històries breus que retraten els tòpics
més comuns de la nostra societat des d’un punt de vista peculiar i, com ja s’entreveu al títol, amb molta ironia.//Red
Les il·lustracions exposades al Parc dels Castanyers//F: PCUMPLIDOMORA
Estrenen el curt sobre A Sant Boi de Lluçanès, de la plaça Nova al el poeta Josep Riera Roure de la Senyora
Les dones que cremen romaní van estrenar, el passat 24 d’abril a Lluçà, el curtmetratge “És temps de poca estada el paradís”, sobre la figura del poeta d’Oristà Josep Riera.// FOTO: FERRAN VILA
LaRella | 2
En Pere Selva va explicar als nens i nenes de l’escola Aurora la història del Roure de la Senyora, un arbre amb més de 500 anys que ha viscut moltes coses. Ell n’és l’autor, amb la col·laboració de l’Anna Obiols, i en Subi hi va fer les il·lustracions. A la plaça Nova, petits i gran van xalar amb les històries que explicava la Carina, professora de l’escola bressol municipal. I és que a Sant Boi tot el poble va sortir al carrer per celebrar la jornada.//Red
Pere Selva explicant el conte.//F: AJ.ST.BOI
NOTÍCIES
6 de maig de 2021
Els casos de coronavirus cauen en picat al Lluçanès en els últims dies de vigència del toc de queda LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila
Des del dia 19 d’abril fins al 4 de maig s’han registrat 14 casos de coronavirus als municipis del Lluçanès, una dada significativament més baixa que les setmanes prèvies: durant la primera meitat d’abril es van detectar 54 casos, mentre que la quinzena anterior se’n van detectar 88. Dels 14 testos positius, 5 corresponen a Sant Bartomeu, 4 a Sant Boi, 3 a Olost i 2 a Prats, que baixa considerablement després de la seixantena de positius del mes passat. Alpens, Lluçà, Oristà, Perafita i Sant Feliu no han registrat cap cas, mentre que el departament de Salut no ofereix les dades dels municipis de menys habitants (Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt) per garantir-ne la confidencialitat.
S’ACABA EL TOC DE QUEDA La Generalitat ha confirmat aquesta setmana que no pensa allargar les restriccions de mobilitat nocturnes un cop acabi l’estat d’alarma, el dia 9. D’aquesta manera, a Catalunya es permetrà la mobilitat lliure i a qualsevol hora, i també es permetrà que bars i restaurants obrin fins a les 11 de la nit. Tot i això, la intenció de la Generalitat és mantenir la prohibició de celebrar trobades de més de sis persones. LA VACUNACIÓ AVANÇA Tots els municipis del Lluçanès ja tenen més del 20% de població vacunada després de les dosis administrades en els darrers dies, coincidint amb l’anunci que el col·lectiu d’entre 50 i 59 anys es començarà a vacunar de forma generalitzada a partir d’aquest dilluns 10 de maig. Per ara, Sant Boi segueix al capdavant de la vacunació amb
LA COLUMNA
Ramon ERRA
Escombra i glamur Imatge de la vacuna Janssen// F: CONSELLERIA DE SALUT
el 50% d’habitants que ja han rebut almenys una dosi (cal tenir en compte l’alt nombre de vacunes que s’han administrat en les dues residències), seguit per Sant Feliu (35%), Prats (34%), Oristà (30%), Alpens i Olost (29%), Lluçà i Sant Bartomeu (25%), i Perafita (23%). La Generalitat tampoc informa sobre les dosis administrades a Merlès, Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt, per tal de preservar-ne la confidencialitat.//
L’escombra és un estri per volar. Ens transporta, sí. Fa volar la imaginació. Pot ser de palma, de bruc, de plàstic; encara que no em ve gens de gust d’imaginar-me-la, una de plàstic, la que cada dia ens toca fer anar: rosa o verda o blava, i ni escombra no en podem dir, sinó raspall! Aquestes no tenen gens de glamur. Deixem-ho amb la palma i el bruc, que com a mínim ens transporten a altres paisatges, de costa, cingles i gavines. Mentre vaig escrivint, em ve al cap la imatge d’una altra mena d’escombra antiga, maca, ben frondosa, ben lligada, sempre verda, alegre. La devia veure en alguna entrada, aquelles entrades fresques i una mica fosques que et rebien, anys ha, amb l’olor variada de cada casa, de cada família, abans d’agafar l’escala, la mà al passador, per anar cap a dalt. Allà en un racó la veig: una escombra de boix. Doncs va. Amunt i avall, dreta i esquerra, flas, flas, flas. Em sorprèn, però trobo de seguida al diccionari la paraula glamur. Anem bé perquè la necessitava. Diu: “Atractiu d’una persona o cosa que provoca admiració general”. Escombra i glamur, només em falta la foto. No sé on trobar-la, una foto amb escombra de boix, escala antiga i persona escombrant entrada o pati. Mentrestant vaig apuntant idees. En aquestes terres, de bruc no se’n veu, i de margallons, per treure’n la palma, tampoc. El temible canvi climàtic potser ens les portarà, les plantes d’altres latituds; el mateix canvi o el derivat que ens està prenent el boix, servint-se de la papallona. Culleres, figuretes, gravats, instruments de vent, perquè la de boix és una fusta forta i homogènia, “sense cor”, veig que posa en alguna banda. La planta és medicinal i segons com verinosa, diu també. Les bruixes –les dones sàvies veïnes dels nostres pobles que un dia van ser penjades acusades de ser bruixes– potser de tant en tant s’imaginaven que volaven amb escombres, ves a saber si del boix que havien arreplegat per fer algun ungüent antinerviós. La fusta de boix no té cor, entesos. Però estic segur que té ànima.//
LaRella | 3
ENTREVISTA NOTÍCIES
Núm. 503
A les fonts del Lluçanès hi ha menys nitrats però se segueix superant el limit de potabilitat Només les fonts de 4 municipis del Lluçanès mostren resultats per sota el límit de nitrats: Alpens, Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
S’han fet públiques les dades de nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès i, com passa a Osona, les dades a la nostra comarca són semblants a les de l’any passat. Aquestes dades les ha presentat aquest dimecres el GDT (Grup de Defensa del Ter). De les 45 fonts analitzades al Lluçanès, 19 superen els 50 mil·ligrams per litre de nitrats (mg/l.), que és el límit de potabilitat de nitrats fixat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Aquestes representen gairebé la meitat del total de fonts analitzades (el 42%); l’any passat les fonts que superaven aquest límit eren un 46% del total. Aquest descens manté la tendència iniciada l’any passat. Enguany la Font Forriola, de Sant Feliu, és la més contaminada del Lluçanès amb un índex de 152,7 mg/l, 6 punts superiors a la font més contaminada el passat 2020, la font del Ti, que enguany està en segona posició amb 149,9 mg/l (3,7 punts més que l’any passat). En tercera posició hi trobem la font de les Coves, de Lluçà, amb 140,4 mg/l. A més aquesta última augmenta 19,9 punts el seu índex de nitrats respecte a l’any passat. L’augment més significatiu de mil·ligrams per litre de nitrats el trobem a la font de Plaça, de Sant Bartomeu del Grau, que amb un augment de 40,5 punts, se situa als 84 mg/l. L’altre augment significatiu és la font de Can Quelet, Sobremunt, amb 49,2 mg/l. i 31,4 punts més que l’any anterior. Pel que fa a les fonts menys contaminades hi trobem la font de la Llena d’Alpens amb 0,4 mg/l, seguida de la Font Salada d’Oristà amb 0,6 mg/l i en tercer lloc la font Conjunta de Sobremunt amb 0,8 mg/l, de la qual cal destacar la disminució 2,9 punts els nitrats. Així i tot queda lluny de la font que més ha disminuït el seu índex, la font del Raig de Perafita que, tot i que segueix per sobre del límit de potabilitat per nitrats fixat per l’OMS, ha disminuït 45 punts respecte al 2019, passant de 95,9 mg/l a 50,1 mg/l. LaRella | 4
Dels 13 municipis del Lluçanès, només quatre tenen totes les seves fonts per sota el límit de potabilitat per nitrats fixat per l’OMS: Alpens, Sant Agustí, Sant Boi i Sobremunt, tot i que la font de Can Quelet, està molt al límit com es pot observar a la taula. La resta de pobles en tenen una, o més d’una, que superen el límit de nitrats. Cal destacar el cas de Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra, on totes les fonts del municipi el superen. També és el cas Sant Bartomeu del Grau, Olost i Sant Martí d’Albars, on les fonts que hi ragen estan contaminades. Pel que fa a les fonts més contaminades d’Osona, enguany s’ha batut un nou rècord i la font de Gallissans, a Sta. Cecília de Voltregà, arriba als 514,6 mg/l, més de 10 vegades el llindar de contaminació establert per l’OMS. En segon lloc hi trobem la font del Cassanell de Taradell, amb 308,2 mg/l i, en tercera posició, la font Salada, de Gurb, amb 273,8 mg/l. De les 164 fonts analitzades d’Osona i el Lluçanès, només una no tenia presència de nitrats, la Font del Noi Gran, de Viladrau. A continuació hi trobem la font del Dalmau, de Muntanyola, amb només 0,1 mg/l, la Font de les Piques, de Tavertet, amb 0,3 mg/l. Enguany s’han analitzat 6 fonts més que l’any passat, si ve algunes no rajaven, aquest fet és molt significatiu, ja que denota la perseverança dels voluntaris per arribar cada vegada a més fonts. Aquesta major conscienciació pel medi ambient també queda palesa en l’augment del nombre de voluntaris que fan el mostreig. 20 ANYS DE MOSTRES I ELS MATEIXOS RESULTATS El mostreig de les fonts d’Osona i el Lluçanès arriba a la vintena edició, amb més fonts analitzades i amb més voluntaris que mai, fins a 64 persones han col·laborat en l’obtenció de les mostres. Analitzats els resultats, i tal com es desprèn de l’informe elaborat pel GDT, són vint anys on els resultats continuen sense mostrar cap millora significativa: gairebé la meitat de les fonts
La font Salada d’Oristà continua sent de les menys contaminades (0,6 mg). Enguany és la segona, per darrera de la font de la Llena d’Alpens (0,4).//F: LARGILAGA
d’Osona i el Lluçanès segueixen contaminades (44%) i la mitjana de nitrats, que continua sent molt superior als 50 mg/l, se situa en 66 mg/l, lleugerament per sota a la mitjana del 2020 que era de 71 mg/l. L’informe presentat pel GDT explica que 40 dels 50 municipis d’Osona i el Lluçanès han estat declarats municipis vulnerables, i que aquest any se n’hi han sumat tres respecte l’any passat, la qual cosa demostra la poca eficiència de les mesures aplicades fins ara. Tal com diu el GDT: “faríem bé d’anomenar-los vulnerats, perquè els valors de nitrats a les fonts parlen per si sols”. Les solucions tècniques proposades fins ara des de l’Administració com les plantes de tractament de purins o l’aplicació o ampliació de Zones Vulnerables no es tradueixen en resultats sobre el paper. Des del GDT denuncien que “mentre hi segueixi havent un model ramader industrial que concentra quantitats de caps de bestiar molt superiors a la capacitat de càrrega del territori” el problema no desapareixerà ni s’arreglarà. És per això que reclamen “un canvi de model que passi per la sobirania alimentària i per posar en valor els sectors productius arrelats al territori, estratègics per a tots nosaltres, i no només pel que dicta el capital”.//
Nitrats mg/l.
Diferència amb 2020
De la Llena
0,4
-0,2
Alpens
Del Pi
1,1
0,1
Alpens
De la Pixarella
1,5
-0,3
Alpens
Bona
33,6
S/D
Lluçà
Dels Bous
73,8
-35,2
Lluçà
De la Mosquera
36,9
+1,2
Lluçà
De les Coves
140,4
+19,9
Olost
Casa Nova
75,3
-34,5
Olost
Del Grog Negre
no raja
S/D
Olost
Del camí de la Font
no raja
S/D
Oristà
Salada
0,6
=
Oristà
De la Torre
126,3
-18,2
Oristà
De la Baga
30,5
+5,2
Perafita
Nova
88,7
-24,6
Perafita
De l'Hostal Nou
89,5
-5,6
Perafita
Del Raig
50,1
-45
Perafita
De Perera
26,6
-38,8
Prats de Lluçanès
Les 3 Fonts
66,9
-12,1
Prats de Lluçanès
Del Marçal
51,1
-4,9
Prats de Lluçanès
De la Vila
50,2
-4,9
Prats de Lluçanès
Tic
149,9
+3,7
Prats de Lluçanès
Calenta
68,6
-20,9
Sobremunt
Conjunta
0,8
-2,9
Sobremunt
De la Roca
32,1
-6,9
Sobremunt
De Santa Llucia
7,5
-11
Sobremunt
De Can Quelet
49,2
+31,4
5,9
-4,9
15,5
-6,7
7,5
-11,2
18,9
-17,2
MUNICIPI
FONT
Alpens
St. Agustí de Lluçanès De les Vinyes Grosses St. Agustí de Lluçanès Dels Veïns St. Agustí de Lluçanès De les Mosqueres St. Agustí de Lluçanès Canal St. Bartomeu del Grau
De la Teula
no raja
S/D
St. Bartomeu del Grau
De la Plaça
84
+40,5
St. Bartomeu del Grau
Del Vicari
no raja
S/D
St. Boi de Lluçanès
De la Boixa
13,7
+2,5
St. Boi de Lluçanès
De la Prada
26,4
+2,6
St. Boi de Lluçanès
De la Mina
1,9
-2,9
St. Feliu Sasserra
Forriola
152,7
S/D
St. Feliu Sasserra
Dels Traginers
96,9
-15,1
St. Feliu Sasserra
De Comes Vertides
65,2
-34,9
St. Martí d'Albars
De les Escaredes
50,2
S/D
St. Martí d'Albars
Cal Blanc / St. Martí
98,1
-8,8
St. Martí d'Albars
De la Blava
no raja
S/D
Sta. Maria de Merlès
Dels Bullidors
86,2
-23,1
Sta. Maria de Merlès
Del Sàlic
3,7
-3,8
Sta. Maria de Merlès
Del Molí del Mas
11,5
-39,6
ENTREVISTA NOTÍCIES
Núm. 503
CULTURA
SERVEI
Reobre l’oficina del DARP de Prats L’oficina del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat reobre després de més d’un any tancada per les mesures que el PROCICAT va establir per frenar la pandèmia. L’any 2012, el Departament va provar de tancar-la en el marc d’un pla de reestructuració que incloïa el cessament de totes les oficines de Catalunya que no estaven en una capital de comarca. L’Ajuntament de Prats i els sindicats van lluitar per salvar-la, i des de llavors que es va reubicar als baixos de l’Ajuntament vell, a la Plaça Nova. Ara, els sindicats patien perquè la situació actual servís per clausurar de forma definitiva l’espai de Prats, tal com explica Ramon Soler, d’Unió de Pagesos. Però el Director dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, Ramon Lletjós, ha assegurat que l’oficina tornarà a atendre el públic a partir de l’1 de juny.//JBE
LaRella | 6
El ballarí Martí Güell publica Una història, el seu primer llibre SOBREMUNT Per_ Carolina Font Usart
Martí Güell, de Sobremunt, conegut per la seva faceta com a ballarí i coreògraf, ha publicat el seu primer llibre. Editat per Hebras de Tinta Una història és un relat creat a partir d’històries de diferents personatges però amb un punt en comú, el mateix narrador. El llibre conté les il·lustracions de Marco Michelângelo. D’ON ET VE AQUEST VESSANT LITERARI I D’ON SURT EL LLIBRE? Mai havia pensat a escriure un llibre, sincerament. L’escriptura sempre ha estat molt present en la meva vida, pel tema creació d’espectacles sobretot. I amb alguns amics molt concrets m’hi relacionava a través de cartes, fins i tot amb el meu pare, quan jo vivia a l’estranger, sempre ens comunicàvem a través de cartes. Però mai ho havia viscut, com un “d’acord, escric alguna cosa i ho publico”, era un pas que no contemplava. Però suposo, que com altres durant aquesta pandèmia, ens hem reinventat. I amb els dies em van anar venint idees
i un dia se’m va encendre un llum i vaig recuperar uns relats que havia escrit feia temps. En rellegir-los, em vaig adonar que hi havia un fil conductor i que d’allà en podria sortir alguna cosa. I així, inesperadament, en va sorgir aquest llibre. De fet, si penso que potser n’he d’escriure un segon, em costa d’imaginar. Però perquè mai m’havia pensat que n’hi hauria un de primer. EL LLIBRE SÓN UN SEGUIT DE RELATS, PERÒ QUIN ÉS EL FIL CONDUCTOR D’AQUESTS? Molta gent em demana si és una novel·la o un llibre de relats. Bé, no és un llibre de relats, perquè és d’això, precisament, del que he intentat fugir
una mica. Hi ha diferents personatges i diferents relats dins l’obra, però hi ha un fil conductor que ho lliga tot, el narrador. És el mateix escriptor el que va deixant anar informació de la seva pròpia història, mentre narra les altres històries, i aquest fet és el que, al final, fa que tots els relats es teixeixin i no siguin històries separades, sinó una sola història. D’aquí també el títol. I és que el mateix autor acaba esdevenint un personatge més del llibre. TÉ UN PUNT AUTOBIOGRÀFIC? Sí, sí, evidentment. Tot i que a mi m’agrada definir-ho com autoficció. Sempre m’ha agradat molt el relat fantàstic, i això es nota en aquest llibre. De fet, en el llibre hi ha un moment que situa la història en el futur, però no perquè sigui una història futurista, sinó perquè simplement es vol allunyar de la tradició, malgrat que tota la matèria prima beu del passat i del moment. ON ES POT TROBAR EL LLIBRE? De moment es pot trobar a la botiga en línia de la meva pàgina web, on a part del llibre també es poden comprar les il· lustracions que l’acompanyen. Aquestes les ha fet Marco Michelângelo, que també és amb qui treballo escènicament. I també es pot comprar a un parell de llibreries a Barcelona. Però també hi ha la manera “artesanal”, que és encarregar-lo per telèfon i busquem la manera de trobar-nos i poder-lo donar a la mà. De fet a Osona, hi ha una “seu” on la meva mare també els reparteix.//
NOTÍCIES
6 de maig de 2021
Els Bombers encaren l’estiu sota l’amenaça dels incendis de sisena generació
El nou camió del parc de bombers de Prats//F: BOMBERS
LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras
Com cada any, els Bombers de la Generalitat es preparen en l’àmbit de recursos materials i personals per afrontar la campanya forestal de l’estiu. Enguany, el Parc de Prats de Lluçanès ha incorporat un nou camió que millorarà la seguretat i l’eficiència de la feina dels bombers, no només en incendis forestals, sinó també en accidents de trànsit, rescats o qualsevol mena d’emergència. Segons explica el cap del parc, Jordi Mas, el vehicle forma part d’un nou full de ruta que inclou la renovació de material, infraes-
tructures i incorporació de personal en els pròxims anys. El passat febrer, el parc ja va rebre un 4x4 que facilita el desplaçament pel territori i, sobretot, l’accés a zones difícils amb més seguretat. El camió, com els 90 que s’afegiran a la flota de Bombers de tot el país, es donarà d’alta en les setmanes vinents, quan tot el personal del parc hagi rebut la formació teòrica i pràctica necessària per poder-hi treballar. Segons Mas, ara com ara, és molt d’hora per fer una previsió de la campanya forestal d’aquest 2021. Alguns meteoròlegs pronostiquen un estiu sec i de poca aigua, però els analistes del cos encara no n’han extret una reflexió
AIGUA
ferma. De totes maneres, el cap del parc de Prats assegura que cal estar preparats i amatents, ja que els incendis de sisena generació, tal com s’han batejat, són una realitat. Aquest tipus de focs forestals són incendis més devastadors, creen una atmosfera pròpia i generen les anomenades tempestes de foc, avançant a una velocitat molt més ràpida i obligant als operatius a dissenyar noves tàctiques i estratègies de les que s’havien plantejat fins avui. En són exemples els focs de Portugal de l’any 2017 o els de Califòrnia del 2018. “Cal conscienciar-nos, perquè els incendis de sisena generació ja són aquí. I més, en un espai natural com el Lluçanès, on tenim un massís forestal molt important que augmenta el risc”, assegura Mas. Segons el Cap de Prats, la zona amb més perill del territori és el Sud-Oest, que engloba Pinós, Gaià, Galera, Sant Feliu Sasserra i Avinyó, on ja hi ha hagut els focs forestals més importants dels darrers anys. Tot i això, Jordi Mas explica que el canvi climàtic converteix regions fins ara de poc risc, com el Nord del Lluçanès i tota la zona que toca al Ripollès, en àrees de perill alt. Nous elements com l’eruga del boix, que fa dos anys es va estendre substancialment, també creen perill, ja que deixen massa forestal morta al bosc i carreguen el combustible que podria cremar. Davant l’augment de risc que suposa l’estiu, doncs, la Subdirecció General dels Bombers està treballant, com cada any, en la incorporació de personal durant els tres mesos de campanya forestal per reforçar el cos.//
ADMINISTRACIÓ
La Blava estrena depuradora L’AOC premia SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Carolina Font Usart
La Blava, un dels nuclis de Sant Martí d’Albars, ja té a punt la nova estació depuradora d’aigües, que es posarà en marxa tan bon punt la companyia elèctrica els hi connecti el llum, i els permeti fer la prova definitiva de funcionament. Des de l’Ajuntament comenten que no hi ha una data prevista, però esperen que sigui el més aviat possible. El cost total d’aquesta obra, el projecte de la qual data del 2012, serà d’aproximadament 250.000 €, dels quals 113.000 € s’han finançat a través de la Diputació de Barcelona i la resta a través del romanent municipal.
Aquesta depuradora donarà servei al nucli de La Blava. Per això ja hi ha un altre projecte sobre la taula per construir una altra depuradora que doni servei als nuclis de Sant Martí i Beulaigua. Aquest projecte té un pressupost inicial de 500.000 €, ja que inclou també el sistema de clavegueram entre els dos nuclis. El PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) ha atorgat 300.000 € per al finançament d’aquesta obra. Des de l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, s’han posat en contacte amb l’ACA perquè inclogui aquesta obra en les inversions previstes pel 2022-2026, i així sigui l’Agència qui assumeixi la resta del cost. Si finalment no fos així, el cost l’assumiria l’ajuntament.//CFU
els ajuntaments de St. Martí i St. Boi
Per segon any consecutiu, St. Martí d’Albars i St. Boi de Lluçanès reben el Reconeixement Administració Oberta, que lliura anualment el consorci de l’Administració Oberta de Catalunya. Aquest premia als ajuntaments i consells comarcals que aposten per la transformació digital de l’administració. Aquests reconeixements s’atorguen a partir de la valoració de l’Índex de Maduresa Digital una iniciativa única a nivell estatal i europeu, que permet avaluar amb rigor la transformació digital dels ens públics.//CFU
CARRETERES
Eixamplaran la carretera de Santa Creu a Santa Eulàlia La Diputació de Barcelona ha presentat als ajuntaments de Lluçà i Sant Martí d’Albars la segona fase del projecte d’eixamplament i millora dels revolts de la carretera BV-4342. El projecte té un pressupost aproximat de 824.619 euros i està previst que s’iniciï el quart trimestre d’aquest any, amb un termini màxim d’execució de cinc mesos. Aquestes obres de millora començaran entre els punts quilomètrics 0 i 3,4, per aconseguir un ample de carretera de 5,5 - 6 metres, el que li correspondria a aquest tipus de carretera. Actualment, l’ample és d’entre 4 i 4,9 metres, creant inseguretat en els creuaments entre vehicles, especialment si un dels dos és un vehicle pesant. La previsió és que s’eixampli fins a Santa Eulàlia. Les obres també inclouen la construcció de nous drenatges superficials amb cunetes de formigó i la millora dels drenatges transversals. També es substituiran els elements de contenció de vehicles i abalisament per adaptar-los a la normativa actual, i es desplaçarà un tram de la xarxa d’enllumenant públic, per adaptar-lo al nou traçat. Les obres volen aconseguir una millora general del traçat actual, suavitzant-lo i millorant les corbes més tancades, fent que la conducció esdevingui més còmoda.//CFU
PREMIS
La Càtedra del Món Rural convoca els Premis d’Innovació en el Món Rural La Càtedra enceta la seva activitat amb la convocatòria d’aquests Premis a la Innovació en el Món Rural, valorats amb 5.000 € cadascun. S’hi poden presentar iniciatives de qualsevol àmbit: educació, habitatge, cultura, salut, etcètera. L’objectiu és dotar de recursos i assessorament aquests projectes, per això estudiaran la millor manera per acompanyar aquestes iniciatives, ja sigui a través de la mateixa Càtedra o per alguna de les entitats que en formen part. Aquest acompanyament serà d’un màxim d’un any. Aquests premis els ha finançat l’associació Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), una entitat sense ànim de lucre, que treballa des del 1981 perquè les persones a l’atur o en situacions de treball precari puguin crear-se un lloc de treball i tornar a començar. L’ASCA concedeix préstecs sense interssos per finançar iniciatives que creïn llocs de treball dignes. El passat 2020 va atorgar 195.792 euros en préstecs, amb aquests es van finançar 33 projectes que van crear 55 llocs de treball.//CFU
Trobaràs totes les relles, en format digital, a...
LaRella | 7
ESPORTS SOCIAL
Jornades zapatistas i mercat de la Xella a l’Ateneu Popular L’Ateneu Popular del Lluçanès va acollir, el passat 24 d’abril, una nova edició del mercat de la XELLA. Les parades, vingudes d’arreu, van omplir la part de darrere de l’Ateneu que s’havia adequat per a l’ocasió. El mercat coincidia amb una de les 4 jornades zapatistes que s’organitzen d’ara fins al juny per tal de recaptar diners per acollir una delegació de les zapatistes mexicanes que aquest estiu visitaran el territori. Les jornades estan organitzades pel col·lectiu Prepirineu Antifeixista, que està format per l’Ateneu Llibertari de Berga, l’Ateneu La Feixa de Navàs, la Pastora de Casserres i l’Ateneu Popular del Lluçanès. A la jornada del dia 24, més enllà del mercat, les persones que hi van participar també van poder veure una exposició sobre el moviment zapatista, que encara es pot visitar a l’Ateneu. Finalment, un dinar popular va posar punt final a la jornada. Durant la jornada va fer acte de presència un ampli desplegament dels Mossos d’Esquadra, amb almenys tres patrulles i una furgoneta dels ARRO, que van sorprendre el veïnat de Prats de Lluçanès. Segons expliquen els allí presents, els Mossos els van informar que algun veí els havia avisat pels sorolls i perquè creia que era una festa il·legal. En saber que era un acte cultural i un cop fetes les comprovacions pertinents van marxar de l’Ateneu, però no del Lluçanès, ja que van muntar un control a l’alçada de la Pedra Dreta on paraven tots els cotxes que anaven direcció Santa Maria de Merlès, ja que encara era vigent el confinament comarcal.//Red
LaRella | 8
Núm. 503
Una Via Castrum enfangada retorna l’esperança a l’esport lluçanenc Després de la suspensió de l’edició passada, la “cursa del Castell” es va poder celebrar seguint les mesures sanitàries i va ser tot un èxit LLUÇÀ Per_ Lluc Corominas Peraire
Prop de dos-cents corredors van disputar una nova edició de la Via Castrum, la cursa de muntanya de Santa Eulàlia, diumenge passat. L’edició d’enguany comptava amb la novetat d’un sol recorregut de quinze quilòmetres i gairebé setcents metres de desnivell, en què, com cada any, el punt àlgid era el Castell de Lluçà. El nou traçat es presentava exigent, però alhora ràpid i va tenir el fang com a ingredient principal, a causa de les intenses pluges dels dies previs. La prova es va celebrar després de l’obligada suspensió de l’any passat, quan, al seu lloc, es va portar a terme la iniciativa “Via Casa”. Aquesta vegada, es va realitzar la competició seguint les mesures sanitàries necessàries i respectant el protocol, que, entre altres normes, destaquen la sortida en calaixos de trenta corredors cada dos minuts i l’autosuficiència en els avituallaments durant la cursa.
// F: JORDI MAS / VIA CASTRUM
Respecte a les classificacions, en categoria masculina, Lluís Ruiz va ser primer, seguit del santaeulalienc Josep Vinyes que es va emportar la segona posició a només quinze segons. Va tancar el podi el jove corredor de Prats, Ivan Martínez. A sis segons, va ser quart Joan Riba, de Sant Feliu. Respecte a la classificació femenina, Helena Mercader va ser primera, seguida de Marta Romero i Bianca Barquet. Paral·lelament, al mateix dia
s’havia de portar a terme la caminada que seguia el mateix itinerari i era una novetat d’aquesta edició. Ara bé, des de l’organització van decidir posposar-la fins el diumenge següent per garantir un millor estat del recorregut. De nou, la Via Castrum es va tornar a consolidar com a prova atlètica de referència a la comarca i va tornar a ser un èxit demostrant que l’esport, i les curses de muntanya, són segures.//
ESPORTS
6 de maig de 2021
Un raid passat per aigua agrupa genets de sis països a Olost El Raid Hípic d’Olost va ensopegar un cap de setmana en el que van caure més de trenta litres de pluja OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
Austràlia, Marroc, França, Irlanda, Uruguai, Dinamarca, Brasil i Espanya van ser els països presents a la nova edició del raid organitzat pel Club Hípic d’Olost, que va comptar amb quatre proves diferents i tres itineraris: el llarg, de 160 quilòmetres; el mig de 120 amb la prova absoluta i junior, i el més curt de 100 quilòmetres. Els recorreguts transcorrien pels pobles limítrofs a Olost, com Perafita, la Torre i Oristà. El raid, celebrat els dies 30 d’abril i 1 de maig, va estar marcat per la pluja, que va ser gairebé persistent en les dues jornades de la competició, i el fang, que va impregnar gran part del traçat de la prova. UN RAID EN MIG DE DUES PANDÈMIES Cal destacar que el raid s’ha celebrat en plena pandèmia, tan humana com equina, ja que els cavalls
també es troben immersos en la transmissió del virus Rinoneumonitis. Aquesta malaltia vírica els hi provoca febres altes que poden causar-los-hi, fàcilment, la mort. Aquesta pandèmia equina va començar, a la Península Ibèrica, “al març en un concurs internacional de salt a València” segons informa Anna Orriols, organitzadora del raid olostenc. Degut a aquesta situació, tal com informen des de l’organització, cada dia es mesurava la febre als animals i s’evitava el contacte entre ells, mantenint la distància, al mateix temps que es duia a terme una higiene estricte. Unes mesures que no disten gaire de les que els mateixos humans hem integrat durant l’últim any. Durant la celebració de la prova no es va comptabilitzar cap contagi, assegura Orriols. Ara per ara la Rinoneumonitis també es pot combatre amb vacunació però Orriols declara que la vacuna és escassa, per la qual cosa és més efectiu seguir les recomanacions dels veterinaris. Amb tot, el Raid d’Olost va ser
FUTBOL
El Pradenc guanya el Manlleu (1-0) i es confirma com l’equip més en forma
Moment del partit. // F: XVILELLA
// F: CLUB HÍPIC D’OLOST
un realitat un any més i ja acumula tres edicions. Entre els dos dies, van participar fins a 115 cavalls, segons informen des de l’organització i, asseguren que entre el setanta i el setanta-cinc per cent d’aquests eren d’Osona i el Lluçanès, el que demostra que la hípica és puntal a la comarca i al territori. //
El partit disputat el passat diumenge dia 25 d’abril al municipal de Prats va suposar un pas de gegant dels blaugranes en les seves aspiracions a liderar la classificació de Tercera. Els homes de Flores van sortir a buscar els tres punts des del primer instant. Abans d’arribar al quart d’hora de joc el capità Gerard Codina ja havia avançat els locals al marcador. El Manlleu va buscar amb insistència un empat que no va arribar, gràcies en gran part, a les aturades del porter Josep Cañero. La solidesa defensiva es va imposar i el Pradenc segueix sense donar opció als seus perseguidors al capdamunt de la taula. Després d’una jornada de descans, aquest diumenge dia 9 de maig el Roda de Ter visitarà el camp de Prats de Lluçanès a partir de les 5 de la tarda.//XVA
LaRella | 9
OPINIÓ
Núm. 503
COMUNICAT
CARTA
Comunicat
Reconeixença
Afectades per la denúncia de X. Fumanya
Família Ambrós Besa
El proper dimecres 12 de maig, 6 veïns i veïnes del Lluçanès hem estat citades a declarar al Jutjat d’Instrucció de Vic a causa d’una denúncia per danys i lesions interposada per Xavier Fumanya i Coma, propietari de la planta de compostatge Fumanya S.L., ubicada a Sant Martí d’Albars. No en té prou amb l’agressió constant cap al territori i cap als seus habitants, que ara, a més, ens assenyala individualment sense cap fonament i de manera totalment injustificada. Es tracta d’una criminalització dels moviments de defensa del territori presents al Lluçanès i, al mateix temps, d’una victimització per part seva. Les reivindicacions que ha fet la nostra gent durant tants anys es mantindran fermes davant la por i la repressió que vol imposar.
La Rosario, ben present als àlbums de fotos de la Casa Nova del Grau de Lluçà, ens va deixar el passat 6 d’abril. Ella és un bon exemple del fet que no tan sols els vincles de consanguinitat constitueixen la família. Malgrat la seva delicada salut, ha rebut unes atencions excel·lents gràcies a les
AGRAÏMENT Estimades/ts amigues i amics i tothom que amb els seus “records”, “posa’t bona” i fins i tot “he posat un llum a Lourdes”, gràcies! Penseu que això no s’oblida mai. Sóc a Prats un altre cop, al meu poble. He guanyat la batalla al CORONAVIRUS. Per tot això us dono les gràcies, a tothom. Doncs donar-vosles d’un a un seria quasi impossible i repeteixo: Moltes, moltíssimes gràcies a totes i a tots. Us estic molt agraïda, ens veurem aviat.
Ramona Guardia
quals ha pogut gaudir, amb dignitat, d’una bona qualitat de vida al llarg dels dotze anys que ha viscut a la Residència Nostra Senyora de Lurdes de Prats de Lluçanès. La família Ambrós Besa volem agrair a tot el personal del centre i a les Germanes Josefines la seva dedicació, un treball professional esplèndid i d’extraordinària qualitat humana. Ja ho vam viure amb
OPINIÓ
Els serveis mèdics continuen sota mínims Joan Roma Cunill, Borredà Es hora de que tots els alcaldes, entitats i ciutadans en general, ens mobilitzem per a reclamar el retorn a la normalitat assistencial. No podem acceptar resignadament com els Consultoris mèdics i CAP’s, tinguin uns horaris sota mínims. Tant mínims, que en molts pobles, suposen obrir un matí o una tarda a la setmana. Es podia acceptar aquesta situació, un any enrere, just al principi de la declaració de pandèmia, pel
que hi havia de desconeixement del virus i por a contagis en qualsevol moment i lloc, però ara, el retorn a la normalitat ha de ser immediat. I retornar a la normalitat vol dir, no solament obrir tots els dies i hores que teníem 15 mesos enrere, sinó també cobrir modalitats amb moltes carències, com és pediatria, psiquiatria, i altres. I també exigir visites presencials en els ambulatoris de les capitals, que fins ara han estat gairebé tancats, i dedicats només a atendre consultes telefòniques, i encara escasses.
LA VINYETA, per Gemma Gallorte
En la música, com en tots els àmbits de la vida, les dones sempre hi han set. En la música, com en tots els àmbits de la vida, les dones difícilment han obtingut el reconeixement que els pertoca
Idea original i text de Gerard Cuní Sans
LaRella | 10
la iaia Núria ara fa tres anys, i volem ratificar aquest agraïment amb motiu del traspàs de la Rosario. Ens vam acomiadar d’ella amb uns versos que evocaven les excursions dels anys vuitanta i noranta. Juntament amb la tieta Roser, solíem visitar paratges de muntanya, rius i fonts. Per això, ens va semblar escaient acabar el poema de comiat amb aquesta estrofa: «Que d’aquest llarg viatge / no en quedi pas la pena, / sinó una pau que brilli / com l’aigua sota el sol.»
Si un sistema ha de ser revisat i reordenat és el de la sanitat. Durant anys es van anar fent retallades i ara s’ha de recuperar el temps perdut. No és fàcil perquè falten metges i infermeres, però si s’hi posen els medis, es podran recuperar. Es el que toca fer, a més d’incentivar les carreres sanitàries per a compensar els anys perduts. Aquest és el principal pilar de l’estat de benestar i fa temps va coix. Com també va coix el de serveis socials. Han de ser dues de les prioritats del proper govern.
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA·ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. (NOVA ENTRADA) 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. (NOVA ENTRADA) 9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 12_BELLESA: estètica, perruqueria. 11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: autoescola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES·MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PRATS DE LLUÇANÈS
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA ESTÈTICA
PERRUQUERIA
EL RACÓ DE LA FEINA
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
QUIOSC
RESIDÈNCIA
TAXIS
TINTORERIA
BUSCO FEINA >M’ofereixo per fer tasques de neteja i cuidar persones grans a jornada completa de dilluns a divendres. Tinc molta experiència i ja he treballat anteriorment pel Lluçanès_ 666 803 479 (Yami)(RF1.02)
ENCANTS
ES VEN » PIS A PRATS DE LLUÇANÈS. De tres habitacions, menjador gran, dues terrasses, jardí i dues places de parquing. T.: 637 743 474 (R03/02) » PARCEL·LA DE TERRENY A SANT FELIU SASSERRA. A dins del poble, aproximadament 707 m2, edificable. T.: 640 01 87 61 (R03/03) » TAULA GRAN DE PING-PONG plegable, apta per interior i exterior, en perfecte estat. Marca Artengo 822-1. T.: 640 01 87 61 (R03/04) » TENDA DE REMOLC, te dues habitacions i avançer. Bon estat i be de preu. També TERMO DE BUTANO nou. T.: 616130375 (R02/03) » MOBLE DE REBEDOR DE FUSTA MASSISSA AMB PENJADOR-MIRALL.99X38X77 CM . 60 €. T.: 607310102 (R01/02) » SOFÀ blau de tres places a bon preu. T.: 639033350 (Montse) (R01/01) » FUTBOLÍ CORDOBA I DIVERSES ANTIGUITATS. T.:609405643 (R00/05) » HABITACIÓ INFANTIL de la casa Mobles Ros. LLIT DE 2x1 M (amb 2 calaixos amb rodes), ARMARI 1x0,57x2,05 M, ESCRIPTORI 1,50x0,64x1,01 M i TAU-
LaRella | 14
LETA DE NIT 0,54x54x 54 M. De fusta clar amb calaixos en tonalitats de taronges. Molt bon estat. Preu negociable. T.: 649996742 (Joan) (R00/04) » SOFÀ de dues plaçes de vellut de color gris nou. T.: 699876127 (R00/03) » TRANSPORTIN PER GAT O GOS PETIT de color rosa nou. Per 20 €, negociable. T.: 699876127 (R00/02)
ES LLOGA » TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA. EMBO-
Dia
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Els caps de setmana i festius, tant pel matí i com per la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.
ES BUSCA TIDORA, AIRE ACONDICIONAT I VITRINA FRIGORÍFICA DE 2,5 M. En perfecte estat. T.: 606133484 (R00/01) » PIS EQUIPAT A OLOST. T: 938508022 – 679496372 (R02/02) » CASA PER LLOGAR els mesos de juliol i agost, a Prats de lluçanès. De particular a particular. T: 677 72 11 12 Susanna (R00/05) » MÒBIL Samsung A40 amb una funda amb tapa de pell negre a l’Av. Pau Casals, el dia 25/03/21. T.: 680278614 (R01/02)
De 9 a 21h
De 21 a 9 h
6
dj
SANT BARTOMEU
TERRICABRAS
7
dv
PRATS
FARGAS
8
ds
ARUMÍ-VIC
ARUMÍ
9
dg
URGELL-VIC
URGELL
10 dl
SANT BARTOMEU
EURAS
11 dt
OLOST
ATLÀNTIDA
12 dc
PRATS
AUSA
13 dj
SANT BARTOMEU
POU
14 dv
OLOST
YLLA-CATALÀ
15 ds
TANYÀ-VIC
TANYÀ
16 dg
VILAPLANA-VIC
VILAPLANA
17 dl
SANT BARTOMEU
ALIBERCH
18 dt
OLOST
BARNOLAS
19 dc
PRATS
TERRICABRAS
EQUIP La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:
REDACCIÓ_ Jordi Boralleras, Lluc Corominas, Carolina Font, Ferran Vila i Xavier Vilella AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Ramon Erra i Gemma Gallorte DISSENY I EDICIÓ _ edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà)
Amb la col·laboració de:
EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
AGENDA/EL TEMPS
6 de maig de 2021
ELS DILLUNS
DEL 10 AL 16 DE MAIG
SANT MARTÍ D’ALBARS_ CURS D’SPINNING_ Més informació a l’Ajuntament.
OLOST_GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN_ Sortida al bosc a recollir plantes. A les 4 de la tarda.
OLOST_ TOT UN MÓN DE PEDRA SECA. Al Centre Cívic.
15 DE MAIG
8 DE MAIG
DEL 6 AL 28 DE MAIG OLOST_EXPOSICIÓ “L’ART D’IL·LUSTRAR CONTES: LA BRUIXA DE PERAFITA”. IL·LUSTRACIONS GERARD BOSCH I TEXTOS DE TERESA RIBERA. De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Al Centre Cívic.
DEL 6 AL 9 DE MAIG OLOST_MOSTRA DE TITELLES, DE CANÇONS I DE CONTES POPULARS. De dl a dv a l’Espai Rocaguinarda de 17 a 19 h.
DEL 3 AL 9 DE MAIG PRATS_ TOT UN MÓN DE PEDRA SECA. Exposició a l’Ajuntament de Prats. De 9 del matí a 1 del migdia.
OLOST_PUJADA A SANT ISIDRET. Tot el matí al turó de Sant Isidre.
OLOST_ EN ROCAGUINARDA, TITELLES I CULTURA POPULAR. Activitat gratuïta per a infants de 0 a 6 anys. A les 10 del matí (de 0 a 3 anys) i a dos quarts de 12 (de 3 a 6 anys).
SANT BARTOMEU_ VINE A PINTAR EL TEU GIROSCOPI I A JUGAR ALS JOCS NO SEXISTES. Activitat en motiu del dia contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. A partir de les 11 del matí a la plaça Nova.
9 DE MAIG
16 DE MAIG
OLOST / SANT BARTOMEU DEL GRAU_ JORNADA D’ORIENTACIÓ AMB FAMÍLIA: OLOST-SANT BARTOMEU DEL GRAU Més informació: www.llucanes.cat
ST. MARTÍ D’ALBARS_CAMINADA POPULAR.
14 DE MAIG
SANT BOI_ CONCERT DE PRIMAVERA.
17 DE MAIG
PRATS_FOCS DE SANT ISIDRE_ al vespre
DIA INTERNACIONAL CONTRA L’HOMOFÒBIA, LA TRANSFÒBIA I LA BIFÒBIA.
LLUÇÀ_FOC I REVETLLA DE SANT ISIDRE
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 20 d’abril al 4 de maig
Orchis simia (Oristà)// F.: LA
TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 4 de maig
PRATS
Cº 23,6
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
21
12,2 14,6 19,6 21,5 21 14,4 13,5 14,7 17,6 16,5 12,9 15,4 18,5 21
6,9 2,9 4,1 1,4 5,7 8,5 6,4 9,5 10,2 9,8 7,2 6 3,4 2,9
0,2 0.0 0.0 0.0 0,4 18 0.0 2,4 11,4 14,2 23,8 0.0 0.0 0.0
13,6 15,9 20,4 22,6 21,8 15,6 14,8 15,8 18,6 17,7 13,9 17,2 19,1 22,4
6,5 1,5 -0,1 -0,6 5,6 7 6,4 10 10,7 10,5 5,2 6 2,8 1,8
0,4 0 0 0 0,2 12,2 0.0 0.0 5,2 3 29,8 0.0 0,2 0.0
14,5 17,2 22,2 22,6 22,1 20 16,2 16,8 18,6 19 14 17,1 21,2 23,6
6 2,4 -1 -1,4 6 7,9 6,8 9,4 10,2 10,1 9,3 6 2 1,4
0,4 0 0 0 0,3 13 2,1 0,7 Inp 4 28 0 0 0
10,4 12,7 17,3 20,7 18,3 13,2 12,9 14,7 16,1 16,7 11,6 14,4 18,1 20,6
6,8 4,1 7,3 6,3 7,8 7,9 7,4 9,2 9 9,9 7.8 6,9 4,7 5,3
0,4 0 0 0 0,6 22,4 0,4 0,2 33,6 4,2 33 0 0 0
10,7 13,9 18,8 20,6 19,7 13,2 12,9 13 16,1 15,6 10,1 S/D S/D S/D
5,9 3,8 5,6 4,6 6,8 6,9 6,6 7,9 8,4 8,8 7,3 S/D S/D S/D
0 0 0 0 0,8 20,6 1 25,2 47,6 2,8 24,2 S/D S/D S/D
25 26 27 28 29 1
-1,4
ALPENS
l/m2
30
ORISTÀ _ 24 d’abril
SANT BOI
Min.
24
Cº
ORISTÀ
Màx.
23
TEMPERATURA MÍNIMA
OLOST
Ornithogalum umbellatum, llet de gallina (Oristà)// F.: LA
DIA
22
“Abril plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós”
Camp de colza i Pirineu nevat, prop del carrer de la Ruixeda d’Oristà// F.: LA
2 3 4
Envia les teves fotografies de meteorologia i paisatges del Lluçanès i les publicarem Fotografia JM Castro
larellallucanes@gmail.com LaRella | 15
“A Cuidem Lluçanès tenim cura de les persones, per a nosaltres la cura és cuidar, acompanyar, facilitar” Cuidem Lluçanès és una Cooperativa sense ànim de lucre de l’economia social i solidària de l’àmbit de les cures que va néixer el juliol del 2018. Tenim dos objectius principals: proporcionar una atenció de qualitat pel que fa als serveis de cures al territori i regularitzar la situació de les persones que treballen en l’economia submergida en l’àmbit de les cures i les tasques de la llar, la gran majoria d’elles dones Com ha afectat la pandèmia a Cuidem? Com per a moltes persones, entitats i empreses, la situació no ha estat gens fàcil per la Cooperativa. Quan es va decretar l’estat d’alarma, els serveis que fèiem estaven en procés de creixement. Amb l’arribada de les restriccions ens vam veure obligades a activar un ERTO per mantenir viva la Cooperativa. Ens vam professionalitzar a través de formacions per poder netejar i desinfectar superfícies afectades per a la COVID-19 i a partir d’aquí, el maig del 2020, vam iniciar el servei de neteja i desinfecció i progressivament tots els serveis. Ara som nou persones treballant, amb previsió d’augmentar la plantilla. Què vol dir això? Doncs que l’esforç ha valgut la pena. La pandèmia ha deixat en evidència dos fets molt importants que afecten directament a la Cooperativa: la importància de la professionalització i la qualitat de l’atenció domiciliària per a la cura de la gent gran i la importància del personal de neteja i desinfecció. El servei de neteja i desinfecció s’ha consolidat gràcies a l’esforç de totes les treballadores i a una subvenció que ens ha arribat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, per un projecte cooperatiu que estem realitzant amb la Cooperativa Calanda i Fundació Tac Osona.
Quins projectes han nascut arran d’aquesta pandèmia? Es pot dir, que malgrat tot, ha estat una oportunitat? Sí, tot i la situació que hem viscut, la pandèmia ha estat una oportunitat i ha fet més evident la importància de les cures, sobretot de la gent gran que viu sola, però en general de tot el col·lectiu. Encara hem de veure quina repercussió emocional tindrà aquesta pandèmia. El que sí que està clar és que la pandèmia ens ha donat més energia per seguir treballant amb tot allò que creiem. L’etapa de l’envelliment té moltes subetapes, i les persones que les viuen segur que tenen molt a dir de tot plegat. Per això hem adaptat molt més els serveis i n’han nascut de nous com el de “Dieta sana i equilibrada a domicili”. Les càpsules formatives de“Cuidem a les persones que Cuiden” per a perones cuidadores i el servei de “Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional a domicili”. Volem acompanyar a la persona des d’allò que vol, des d’allò què desitja i convertir-nos així en facilitadores d’aquesta etapa. Actuant des del respecte a la persona, a la família i al seu entorn. Quan parlem de cures què volem dir? La cura és la base de tot, és a dir, sense cura
no pot existir res. La cura comença per cuidar-nos en l’àmbit personal i continua per tenir cura dels altres siguin criatures, joves o grans, persones sanes o malaltes. Tenim cura del medi ambient, dels aliments, de la terra…. Cuidem i ajudem a tancar ferides físiques, emocionals o socials A Cuidem Lluçanès tenim cura de les persones, per a nosaltres la cura és cuidar, acompanyar, facilitar i si és el cas, ajudar a tancar cicles. Cuidem, des dels inicis, ha apostat per donar valor a les tasques de cures. Ara aquestes tasques s’han situat al centre del debat social, com ho valoreu? Positivament i no pot ser d’una altra manera. La pandèmia ha deixat molt clara la necessitat de posar la “Cura” com a part central de la vida i per tant, la necessitat de donar-li la importància que es mereix. Encara hi ha molt debat per fer en la democratització de les cures i la seva revalorització. Quins nous projectes té Cuidem pel futur? Projectes que desitgem que siguin efectius i innovadors pel territori en matèria de cures. Ens centrarem molt més en tot allò que fa referència a l’etapa de l’envelliment de les persones del territori i tot el que té a veure amb l’esfera biopsicosocial de cada una d’elles.