LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 22 | ABRIL | 2021 NÚM: 502
www.larella.cat PÀG 3
La nevada del cucut
La pandèmia comença a afluixar després dels darrers brots PÀG 3
Restauren la teulada del monestir de Lluçà PÀG 4
Els municipis de la riera de Merlès debaten la prohibició PÀG 6
Especial Sant Jordi: Les novetats literàries de la comarca PÀG 9
La vinyeta, per Gerard Bosch Enfarinada als Munts divendres 16 d’abril. . //F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
NOTÍCIES
Núm. 502
LLIBRES
Joan Tardà presenta D’un quiròfan a coronar el Gran Paradís La rodenca Irene Gonzalo narra el canvi de rumb de la seva vida per un el seu llibre a Prats trasplantament de fetge PERAFITA Per_ Lluc Corominas Peraire
Tardà a la plaça de l’Església de Prats, durant la presentació.//F: ERC PRATS
A només cinc dies de la Diada de Sant Jordi, la plaça de l’Església de Prats va acollir diumenge passat la presentació d’En defensa pròpia, de Joan Tardà. El nou llibre de l’exdiputat d’Esquerra Republicana (ERC) al Congrés exposa la visió del partit sobre la situació actual i la seva proposta per “culminar el referèndum de l’1 d’octubre”. Amb un pròleg escrit per Arnaldo Otegi, En defensa pròpia vol ser, per una banda, una autocrítica i una anàlisi del què ha passat a Catalunya des del 2017 i, per l’altra, una exposició de l’aposta d’Esquerra Republicana per encarar el present i el futur. Seguint aquesta línia, Tardà va reivindicar el preacord entre ERC i la CUP per formar un govern i va demanar a Junts que s’hi sumi, ja que, tal com exposa a les pàgines del llibre, la proposta d’ERC passa per construir una via ‘àmplia’ i realista. L’acte, presentat per la cap de l’oposició a Prats, Montse Boladeras, va comptar amb la participació de l’escriptor Andreu Pujol i del músic i trobador Pep Picas.//
Irene Gonzalo va presentar el passat dimecres 14 la seva història de superació a Perafita. “De zero a quatre mil seixantaun metres” és un llibre que narra com, arran d’una infecció i un conseqüent trasplantament de fetge, l’autora es va veure obligada a entomar el gir que va fer la seva vida. La història d’aquesta noia de vint-i-cinc anys veïna de Roda de Ter, comença al febrer del dos mil divuit quan pateix un primer ingrés per febre alta i mal de panxa. Uns símptomes que es van repetir de forma intermitent durant un any i mig i que van suposar-li diversos ingressos més, fins que, al cinc d’octubre de fa dos anys, va entrar al Clínic per rebre un nou fetge. Durant aquesta etapa, Gonzalo va escriure com a “teràpia” i va anar a la muntanya com a
Moment de la presentació al Niu de Perafita. //F: POL ASENSI
mètode per “evadir-se”. D’aquí neix el llibre on narra les seves vivències en alçada i amb la malaltia. Ara presenta la segona edició d’aquesta obra autoeditada, finançada a través d’un Verkami, que va publicar per primer cop al gener passat. La nova edició compte amb el
pròleg de l’alpinista, Ester Sabadell, qui l’autora assenyala com a referent. Gonzalo considera, el nou fetge, un “regal” i es mostra enèrgica per afrontar nous reptes a la muntanya després de l’ascens al Gran Paradís –als Alps italians- aquest estiu, i per seguir narrant històries.//
CULTURA
“És lloc de poca estada el paradís”, un curtmetratge per conèixer la figura del poeta Josep Riera OLOST Per_ Carolina Font Usart
El col·lectiu “Les dones que cremen romaní” presentaran un curt cinematogràfic entorn a la figura del poeta d’Oristà, Josep Riera Herms. L’acte tindrà lloc el pòxim 24 d’abril a l’església de Lluçà, a les 5 de la tarda. El projecte sorgeix de la lectura de poemes de Josep Riera que van fer “Les dones que cremen romaní” el passat Nadal, juntament amb l’associació Gaudir d’art. Aquesta va ser la primera vegada que aquest grup de dones treballava textos que no havia escrit una dona, com solen fer habi-
LaRella | 2
tualment. Però l’experiència, com explica M. Àngels Parareda, ha acabat sent molt positiva per a totes elles: “era com tenir un poeta al capdavall de la mà que ens ha ajudat en tot”. El curt és una aproximació al poeta, com ens diu Parareda “és com l’entenem les dones que cremen romaní, és la nostra aproximació a ell”. El vers i la prosa de Riera han estat representats i interpretats utilitzant eines d’expressió artística molt diferents, des del teatre, a les lectures escenificades i el cant. A més, com ens explica Parareda, “Les dones que cremen romaní” han estat treballant molt els textos, han compartit idees i interpretacions, i això queda plasmat en les diferents formes de veure
i viure els poemes que té cadascuna d’elles. I d’aquest tema també n’han parlat amb Riera, que segons ens expliquen sempre ha estat disposat a ajudar-les. A més, com explica Parareda, també s’han fet seva la frase que els va dir Riera que “un poema creix amb qualsevol aportació”. Fruit d’aquest treball i de fer-se seus els poemes, al curt n’hi ha de recitats i altres de musicats, com és el cas del poema “Pare” musicat i interpretat per Clara Guindulain, i el poema “Ara si vols” musicat per Jordi Lara i interpretat per Eva Boixadé, que formava part de l’espectacle “Temps de vidre” del GALL i han decidit incorporar en aquest. Al curt també hi ha una petita en-
trevista a Josep Riera, “molt condensada, on es veurà és el que per nosaltres era més important”, on l’autor reflexiona entorn de “la importància de les paraules que s’emporta el temps i, transforma en altres imatges i sons” i permetrà als espectadors endinsar-se en el món de la creació del poeta del Lluçanès. És la primera vegada que “Les dones que cremen romaní” fan un curt i estan molt contentes amb el resultat, de fet, segons ens diu Parareda, “ens hem animat tant que potser fins i tot tindrà continuïtat, perquè en el fos el que hem fet és divertir-nos molt”. El curt ha estat gravat a diferents espais, principalment de Lluçà, i se n’ha fet càrrec Jordi Vilaró.//
NOTÍCIES
22 d’abril de 2021
SALUT
POLÍTICA
ERC es reafirma en la suspensió Baixen els casos de coronavirus, de Freixanet L’alcalde d’Olost ja hauria fet arribar el recurs al Consell Nacional del però continuen partit i amenaça en “recórrer a altres instàncies” si aquest no prospera per sobre de 50 OLOST
Per_ Lluc Corominas Peraire
L’Executiva Nacional d’ERC manté la decisió de suspendre de militància a l’alcalde d’Olost i conseller del Consell Comarcal d’Osona, Josep M. Freixanet. “No ha canviat res” manifesten des de la direcció del partit. Per la seva banda, Freixanet ja hauria fet arribar el recurs – en que es postula en contra de la seva sanció i reitera la negació dels fets- al Consell Nacional del partit. L’alcalde d’Olost confia en
que “algú internament rectifiqui i esmeni una injustícia indigna” ara bé, si això no es produeix, avisa en “recórrer a altres instàncies”. “Em volien expulsar i no han pogut” afirma Freixanet. “He guanyat una batalla i guanyaré una guerra que no he buscat i no desitjo a ningú” afegeix. Amb tot això, el pradenc Isaac Peraire, membre de l’Executiva del partit i Vicesecretari General de Vertebració Territorial i Partit Obert, que ha sigut assenyalat públicament per part de l’equip de govern d’Olost en un article, publicat a la passada Rella, com
a “còmplice” d’aquesta decisió, declara que “no té res a afegir”. Assegura que s’ha mantingut absent del tema perquè “ja preveia que podia ser interpel·lat” però, tanmateix, anuncia que està “orgullós de tenir mecanismes interns i independents que funcionin”. Cal apuntar que, excepte la pèrdua de competències del Consell Comarcal que va patir en el moment de l’obertura de l’expedient, la suspensió de militància no comporta cap canvi efectiu en les responsabilitats polítiques de Freixanet.//
PATRIMONI
Restauren la teulada de l’església del monestir de Lluçà S’hi ha fet una inversió de més de 40.000€ per canviar bigues, teules i el carener, i reparar les encavallades LLUÇA
La darrera quinzena s’han registrat 54 casos de coronavirus al Lluçanès, lluny dels 88 detectats la quinzena anterior però encara molt per damunt de les xifres habituals a la comarca durant aquest any de pandèmia. Prats continua sent el municipi amb més casos, tot i que baixa de 46 fins a 14, seguit de Sant Bartomeu, amb 11, i Sant Boi, amb 7. A Oristà s’hi han detectat 6 casos, a Olost 5, a Perafita i a Merlès 4, i 3 a Sant Feliu. Alpens ha aconseguit baixar fins a 0 casos, com Lluçà, mentre que el departament de Salut no ofereix les dades dels municipis de menys habitants (Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt) per garantir-ne la confidencialitat. UN DE CADA QUATRE LLUÇANENCS HA REBUT LA VACUNA La vacunació segueix avançant i al Lluçanès ja hi ha 1.932 persones que almenys ha rebut la primera dosi de la vacuna. Segons dades del departament de Salut el poble amb més percentatge de població vacunada és Sant Boi, on el 45,7% dels censats ha rebut com a mínim una dosi. En aquest cas, però, cal tenir en compte l’alt nombre de dosis que s’han administrat en les dues residències de la població. A la resta de comarca, el percentatge de vacunació se situa als volts del 20%. Aquestes dades no inclouen les dosis administrades a Merlès, Sant Agustí, Sant Martí i Sobremunt, que la Generalitat tampoc facilita per tal de preservar-ne la confidencialitat.//FVC
Per_ Pol Asensi Turigas
La nau central de l’església i la capella fonda del Monestir de Lluçà llueix teulada nova. Les obres de restauració han durat uns tres mesos i han servit per canviar les bigues més malmeses, reforçar les encavallades, refer els aiguaforts del campanar, repassar les barbacanes i fer tot el carener nou. El pressupost previst per l’obra rondava els 40.000€, dels quals 11.700€ provenen del departament de cultura de la Generalitat a través d’una subvenció per a la restauració de béns immobles de valor cultural, i la resta s’ha cobert amb fons propis de la parròquia i del Bisbat de Vic. La reparació s’ha fet progressivament, descobrint la teulada per trams. S’han intentat conservar el màxim de bigues de fusta existents aplicant un tractament amb gels insecticides i fungicides. Les més fotudes, s’han substituït per bigues noves de fusta laminada. Les encavallades, com a element arquitectònic a preservar, s’han mantingut totes les originals. Malgrat que els caps d’aquestes estructures estaven molt malmesos, una empresa especialitzada ha fet el sanejament i ha fet les restitucions dels volums de fusta, reforçant les parts danyades amb resines epoxy i armadura de fibra de vidre. Per sobre de les bigues, s’han reposat llates, s’hi han posat panells de fusta i làmines impermeables, i finalment les teules. Totes les teules inferiors són
Els acaptes de sang al Lluçanès, de nou un èxit Part de la teulada descoberta durant les obres //F: FERRAN VILA
noves, però les superiors s’han reutilitzat de la teulada original. Les cobertes de les altres parts del monestir ja s’havien reparat en diferents ocasions. Només quedarà pendent ara la restauració de la teulada de la sagristia, on caldrà abans resoldre un problema de fonamentació per millorar l’estabilitat estructural i reparar una volta de creueria, actuació que quedarà pendent per una altra fase. El Monestir de Lluçà és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.//
Aquest mes d’abril s’han fet acaptes de sang a Sant Bartomeu del Grau i a Prats de Lluçanès, en total 134 donacions de veïns i veïnes d’aquests i d’altres pobles del Lluçanès i d’Osona. Del total de persones que van poder fer donacions, 4 ho feien per primera vegada, cosa que valoren molt positivament des de l’associació de donants de sang d’Osona. L’associació agraeix a tots els i les donants altruistes les seves donacions de sang, que permetran que més de 400 pacients se’n beneficiïn Els pròxims acaptes al Lluçanès seran durant el mes d’agost. I, tot i que encara no hi ha les dates tancades, es faran a Alpens, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès i Olost, Sant Bartomeu del Grau és possible que també se’n faci un però no és segur.//CFU LaRella | 3
ENTREVISTA NOTÍCIES
Núm. 502
Lluçà i Santa Maria de Merlès, partidaris de prohibir el bany un any més LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Diferents mitjans avançaven que enguany, si la situació pandèmica no ho impedia, es permetria el bany a la riera de Merlès. No obstant això, no tots els municipis per on passa la riera de Merlès ho veuen igual. Com assegura Laura Villena, regidora de Lluçà, “no hi ha res en ferm”. Villena explica que representants dels nou municipis per on passa la Riera (Borredà, Gaià, La Quar, Les Llosses, Lluçà, Puig-reig, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà i Santa Maria de Merlès) es van reunir per última vegada a principis d’aquest any, i que hi havia diferents opinions entre els ajuntaments. Alguns tenen clar que la prohibició va ser fruit de l’excepcionalitat del moment, i per tant aquest any creuen que ja no cal que s’apliqui. Altres, com és el cas de Lluçà i Santa Maria de Merlès, creuen que almenys s’hauria d’allargar la prohibició un any més. Pel benefici mediambiental que suposa, i perquè creuen que així s’evitarà que la riera de Merlès sigui un reclam que només
A la imatge de l’esquerra, multitud de banyistes a la riera durant l’estiu de 2015. A la foto de la dreta, el vehicle dels agents patrullant l’estiu passat. //F: XEVI MONTES I MARC VIÑAS
“La vigilància serà del 15 de juny al 15 de setembre”
aporta massificacions. Segons Villena el tema de la massificació és un problema que anirà a l’alça, és per això que a molts llocs ja s’estan implantant mesures per evitar-ho “si aquí no ho fem, l’efecte rebot ens acabarà perjudicant”. Els nou municipis saben que han d’arribar a un acord perquè “no podem tancar un tram al bany i un altre no”. Josep Costa, alcalde de Santa Maria de Merlès, també és partidari de prohibir el bany, però sent conscient que “hi ha coses que no podrem prohibir. I si no podem, hem d’aconseguir regular i controlar els accessos per evitar les massificacions d’altres anys” El dret a bany a les zones fluvials és un dret inherent i no es
pot prohibir per sempre, això ho tenen clar els 9 municipis de la llera de la riera Merlès, ara falta trobar el consens per acabar de decidir què es farà aquest any. En el que sí que s’han posat d’acord és en mantenir la limitació d’aparcaments i la vigilància privada, mesures que segons Villena “són molt bones, però ens falten peces per gestionar-ho millor. Si la gent ve i no hi ha lloc per aparcar o ho faran on no toca o marxaran empipats, hem de trobar les eines per evitar que això passi”. Pel que fa a la vigilància d’aquí a poques setmanes s’obrirà la licitació del servei, de moment està en mans del servei jurídic del Consell Comarcal del Berguedà que hi ha de donar el
vistiplau. Un cop la validin, es farà arribar als 9 ajuntaments i es convocarà de nou una reunió, en la que més enllà d’aprovar les bases del concurs, també es decidirà sobre la prohibició del bany. Enguany s’ha de fer la licitació d’aquest servei de vigilància per una banda per la reiteració de contractes (serà el segon any del servei) i per altra perquè hi ha un augment del cost. L’any passat el servei de vigilància es va contractar de manera directa per via d’urgència i amb un cost inferior a 15.000 €. Aquest any s’amplia el cost ja que s’amplia el període de vigilància, que serà del 15 de juny al 15 de setembre, i també les hores diàries de vigilància que passaran de 7h a 8h.//
SOSTENIBILITAT
Cuidem Lluçanès estrena cotxe elèctric d’ús compartit LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Cuidem Lluçanès, la cooperativa d’acompanyament i atenció a persones i organitzacions, té des de principis d’any un cotxe elèctric a la seva disposició. El cotxe s’ha finançat a través d’una subvenció del Departament de Treball, en el marc del projecte Singulars per a projectes cooperatius. Cuidem Lluçanès, juntament amb Sant Tomàs i Calandra, tenen un projecte comú sobre l’especialització en neteja i desinfecció Covid, i és per aquest projecte que han rebut la subvenció. El vehicle s’ha adquirit a través de la cooperativa Som mobilitat, i l’ultilitzen les treballadores de la Cuidem per, principalment, repartir els menús que distribueixen arreu del lluçanès conjuntament amb Pepeta Vilaró. També el fan servir per moure’s per la comarca d’una manera més sostenible. L’ús que fa Cuidem del vehicle es limita a als dies LaRella | 4
El cotxe de Cuidem al punt de recàrrega de Prats. //F: CUIDEM LLUÇANÈS
entre setmana, per això, juntament amb Som mobilitat, han decidit posar el vehicle a l’abast de tota la població del Lluçanès, que el pugui necessitar. A partir d’aquest cap de setmana, totes les persones sòcies de Som mobilitat podran, a través de la seva aplicació, reservar el vehicle que estarà ubicat a Prats, sempre que estigui disponible. Som mobilitat
és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, que treballa per una mobilitat més sostenible, a través de la creació d’una xarxa per compartit cotxes elèctrics entre veïnes, entitats, empreses i administracions a tot Catalunya. Ser sòcia de la cooperativa té un cost de 10€, un pagament en concepte d’aportació al capital, i a part el lloguer del vehicle quan el necessitis. A través de la subvenció atorgada Cuidem Lluçanès podrà gaudir d’aquest vehicle fins a final d’any. Amb aquest projecte d’obertura al lloguer durant el cap de setmana, el que busquen des de la cooperativa, és que es generi demanda d’aquest vehicle durant els caps de setmana. Així un cop finalitzi l’any i la subvenció, si el vehicle ha estat utilitzat i ha estat capaç de generar demanda, buscaríen, juntament amb Som mobilitat, la manera de tenir un cotxe elèctric permanent a Prats o a alguna altra població. De moment, només ofereixen el servei els caps de setmana, però diuen que si hi ha demanda es poden plantejar altres horaris comptables amb els usos que en fan des de Cuidem. L’objectiu, a llarg termini, és que través del treball en xarxa amb entitats de tot el territori, aquest vehicle s’ofereixi a altres entitats i col·lectius perquè en treguin un servei, seguint així amb la idea d’una economia col·laborativa i obrint la porta a un nou plantejament de la mobilitat a zones rurals.//
NOTÍCIES
SANT JORDI
Núm. 502
Un Sant Jordi una mica com els d’abans L
’any passat el Sant Jordi va ser una mica aigualit, amb llibres i roses però sense paradestes ni carrer. Aquest any, amb més distància, més seguretat, algunes reserves i moltes ganes, Sant Jordi es tornarà a celebrar als carrers, i que per molts anys. utors i autores del Lluçanès arriben amb moltes novetats i amb algunes reedicions molt esperades. I és que la cultura a la nostra comarca, ni enlloc, es confina.
A
“Conéixer l’almesquera per preservar el seu habitat” Una de les novetats d’aquest Sant Jordi és el llibre “Els secrets de l’almesquera” un conte de Sara Arjó, Francesc Rodríguez, Oriol Comas i Núria Valls, amb il· lustracions de Judit Roma. L’Oriol i la Núria són membres d’ADEFFA (Associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona) i gestionen el centre de conservació Camadoca. Hem parlat amb la Núria d’aquest llibre D’ON VA SORTIR L’IDEA DE FER UN CONTE SOBRE L’ALMESQUERA? El llibre neix arrel del projecte de conservació de l’almesquera que impulsem des d’ADEFFA (Associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona). Aquest projecte va néixer el 2016 i hem anat fet diferents actuacions, per donar a conèixer l’almesquera i recuperar el seu hàbitat. QUÈ ÉS L’ALMESQUERA? És mamífer aquàtic de la família dels talps que viu en rius d’al-
ta muntanya, en aigües fredes i oxigenades, en rius de bona qualitat. És un animal amagadis i nocturn, amenaçat per la degradació dels seus hàbitats i les espècies invasores. I PER QUÈ UN CONTE PER DONAR A CONÈIXER L’ALMESQUERA? Aquest conte és un reforç a la part més didàctica del projecte. Al 2017 vam començar a crear material pedagògic per escoles amb l’ajuda d’en Francesc i la Sara, els educadors de la Vall d’Aran i els Pallars, que fan la tasca més pedagògica en aquestes zones. En Francesc es va inventar un conte sobre l’almesquera per captar l’atenció dels més petits. I aquest any hem decidit editar-lo. El llibre sortirà en català, castellà i aranès. I les il·lustracions són de la Judit Roca, que ens fa els dibuixos del material didàctic de Camadoca.
Per Carolina Font Usart
PER QUI ÉS EL CONTE? És un conte per totes les edats. A darrera el conte hi ha tot d’activitats i jocs per fer. A més de l’enllaç a la nostra web on hi poden trobar tot el material que hem anat creant. ÉS EL PRIMER LLIBRE QUE EDITA ADEFFA, PERÒ N’HI HAURÀ MÉS? Estaria bé poder-ne fer d’altres animals que treballem en els altres projectes, però si hem pogut fer aquest llibre també és gràcies a una ajuda. No descartem que n’hi pugui haver més però també volem veure com va aquest. ON ES PODRÀ TROBAR EL LLIBRE? A Prats serà a Cal Siller, i si volen també ens el poden demanar. Ara comença una altra part on, la Sara i en Francesc, aniran a les escoles de la Vall d’Aran i els Pallars a explicar el conte per donar a conèixer l’almesquera i així ajudar a preservar el seu hàbitat. I jo també aniré a escoles de Ripoll i Berga, que no hi ha almesquera, o no sé sap molt bé, però que n’hi podria haver i cal donar-la a conèixer.//
Altres novetats infantils
Reedicions Cal Siller
L’ASERET : DIÀLEGS DE CONFINAMENT El sisè conte de la bruixa de Perafita, estarà protagonitzat de nou pels Mixus, ja que l’Aseret continua desapareguda. L’últim que en sabem és que va enviar una carta als Mixus dient que anava a buscar una fórmula màgica per aturar el virus maligne, i d’això ja farà un any i encara no se’n sap res. El llibre es presentarà a la plaça Sant Antoni de Perafita aquest Sant Jordi.
PRATS DE LLUÇANÈS, UNA LLAMBREGADA Va sortir aquest Nadal però es va exhaurir, el que els ha obligat a fer-ne una segona edició revisada.
I L’ASERET : DIÀLEGS DE CONFINAMENT de Teresa Ribera i Gerard Bosch. Autoeditat
QUI FARÀ RIURE A LA PRINCESA? La princesa fa molt temps que no riu, i ja ni se’n recorda de com es fa. Els seus pares preocupats, convoquen als millors experts en trucs i màgia per fer riure a la princesa. Ho aconseguiran? QUI FARÀ RIURE A LA PRINCESA? textos d’Olga Cercós i il·lustrat per Subi. Editat per el Cep i la Nansa
LaRella | 6
JUGUEM AL LLUÇANÈS Un nou llibre de l’Escola Bressol la Pitota. Editat per Cal Silleer
SANT JORDI
22 d’abril de 2021
“El Lluçanès és meu amb totes les seves contradiccions” L’altra novetat editorial d’aquest Sant Jordi és “Escrits lluçanesos. Fogueres al poblat” una selecció d’articles del Ramon Erra que ha publicat al llarg dels anys al seu blog “El camp de l’Erra”, a LaRella, a El Temperi (revista de Santa Eulàlia de Puigoriol i Lluçà) i un parell a la premsa d’Osona (El 9 Nou i La Marxa). RAMON, EL LLIBRE ÉS UN RETRAT DEL LLUÇANÈS? Jo no diria un retrat sinó una mirada personal i subjectiva del Lluçanès. La meva. D’ON SURT LA IDEA DEL RECULL? La idea ja feia temps que em rondava pel cap. Tot ve del meu blog de Vilaweb on hi explicava tot de coses que no explicava enlloc més i on podia escriure més a raig, ser més espontani. I, juntament amb els articles que publicava a LaRella, em va semblar una bona idea poder fer un recopilatori de coses del Lluçanès, o que, encara que no siguin ben bé del Lluçanès, si que siguin d’aquest món més petit, més de poble. Durant confinament, amb l’ajuda del Florenci Barniol, de Santa Eulàlia, vam fer una tria de textos que creiem que havien d’estar en aquest
recull. Vam fer un treball de selecció extens. Des d’un principi també vaig tenir clar que havia de ser Cal Siller qui l’edités, perquè volia que fos un producte 100% lluçanenc. Fruit d’aquesta decisió, i seguint el consell de la Núria, vam decidir posar imatges de fotògrafs del Lluçanès als textos. El disseny l’ha fet la Mercè Rocadembosch, també del Lluçanès. QUIN CRITERI VAU SEGUIR PER ESCOLLIR ELS TEXTOS I PER ORDENAR-LOS DESPRÉS? El recull de textos té motivacions molt diverses, per això també vaig demanar ajuda al Florenci, per tenir la visió externa. Hi ha textos que hem triat per l’estil, altres perquè ens convenien per l’aspecte que descriuen, altres perquè ens agradaven,... Però combinats perquè tinguessin cert fil. Hi ha un ordre però no el típic, costa una mica d’explicar. No segueixen un ordre cronològic i no hi hem posat les dates perquè creiem que no tenen importància. Alguns es pot intuir pel context, però altres tenen un valor atemporal. També hem buscat que fos un llibre que pogués agradar a algú que
Poesia
no sigui del Lluçanès perquè hi pot identificar el seu món petit. És a dir, si algú del Priorat se’l llegeix hi podrà connectar i hi podrà identificar part del seu territori. El seu món petit on la vida és diferent que a la gran ciutat. AL LLIBRE TAMBÉ S’HI VEUEN LES DUES CARES DEL LLUÇANÈS, LA MÉS MODERNA I LA MÉS TRADICIONAL. Sí, per a mi aquestes pulsions eren molt importants. Per una banda la d’obrir-nos al món, de modernitzar-nos. I per l’altre la de mantenir les tradicions, les coses que encara tenim, però que a molts altres llocs ja s’ha perdut. I la connexió que es crea entre aquests dos mons. Per exemple la relació entre els avis que tenen un hort i la gent jove que ha vingut i volen conrear de la manera que es feia abans. AQUESTES CONNEXIONS QUEDEN MOLT BEN REFLECTIDES AL TEXT QUE PARLA DE LA PRIMITIVA. Exacte, la Kin sempre ha tingut un respecte molt gran pel record de la Pepeta, que és la que ho tenia abans, i això m’agrada molt. Perquè sobre el paper diries que no hi ha dues personalitats més allunyades que les de la Pepeta i la Kin, però en canvi la Kin sempre ha tingut una química especial amb el record de la Pepeta. Dues dones independents, cadascuna de la seva època, però amb una gran personalitat.
I el títol “Fogueres al poblat” surt també d’aquesta idea. En el sentit que, a priori, aquest territori pot semblar despoblat, però es veuen fogueres i per tant hi ha vida, una mica com els indis. LLEGIT EL LLIBRE M’ATREVIRIA A DIR QUE ÉS GAIREBÉ UNA CARTA D’AMOR AL LLUÇANÈS, SERIA AIXÍ? Per mi el Lluçanès és meu amb totes les seves contradiccions, amb les seves coses bones, meravelloses i dolentes. En sóc un incondicional i això és el que vull que es vegi. I em fa molta il·lusió haver-lo pogut fer, perquè era una cosa que tenia molt al cap i no sabia quan ho aconseguiria fer. És com una sensació de missió complerta.//
Josep Riera, per partida doble ENTROPÍA Un poemari a través de tres blocs on ens parla de l’amor, però també de desamor, del sistema monògam i romàntic patriarcal de les relacions i de les violències en aquestes. Parla de l’orgull, en la relació amb el seu propi cos, sobre la transició i la identitat trans. I parla de ràbia.
ENTROPIA - POESIA DESDE LA HERIDA, de Zoe Garcia Castaño. Autoeditat. Es pot trobar al bigcartel de l’auror o a través del seu instagram (https://zoegrks.bigcartel. com/ o @zoe.grks
SESSIÓ DE TARDA La primera novel· la d’aquest autor, segueix les aventures d’un jove pagès del Lluçanès.
EL PREU DEL BLAT Poemari que Cal Siller ha reeditat de nou.
LaRella | 7
ENTREVISTA
Núm. 502
Perilla la continuïtat pel curs vinent de l’escola bressol “Els Gafarronets” de Lluçà LLUÇÀ Per_ Carolina Font Usart
Les inscripcions a les escoles bressol comencen el mes de maig, però la previsió d’inscrits a municipis petits com els del Lluçanès es pot fer molt abans tenint en compte els neixaments que hi ha hagut. Per aquest motiu l’escola bressol i l’ajuntament de Lluçà, ja fa mesos que han començat una campanya per evitar el tancament d’ “Els Gafarronets”. Ara com ara no hi ha previsió de noves matriculacions, i tots els infants de l’escola bressol el curs que ve passen a l’escola, això vol dir que, de moment, es queden sense alumnes. Des de l’Ajuntament ens asseguren que fan tot el que poden per aconseguir que al maig hi hagi algunes inscripcions. Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, assegura que “amb un sol alumne inscrit, l’escola bressol es mantindrà oberta”, i és amb aquest objectiu que treballen, “Les escoles bressol són el futur de les escoles”. També hem parlat amb la Gemma Gallorte, regidora d’educació de Lluçà, sobre el futur de l’Escola i els reptes que se’ls plantegen. QUINES MESURES HA PRES L’AJUNTAMENT PER ACONSEGUIR, ALMENYS, UNA INSCRIPCIÓ ARA AL MAIG? Més enllà de treballar conjuntament amb les educadores de l’escola bressol, des de l’ajuntament ens vam posar en contacte amb l’Associació pel desenvolupament rural de la Catalunya central, que juntament amb altres, gestionen la pàgina Viure rural. Aquesta pàgina s’hi poden trobar tots els recursos que té un territori: habitatge, treball, salut, etc. Des de l’ajuntament ens vam posar en contacte amb els responsables del servei per exposar la nostra situació, i amb el seu suport i assessorament, vam obrir-nos a tota aquella gent que volia venir a viure a una zona rural. Des del servei es van prioritzar les persones els perfils de les quals encaixava més al nostre municipi i a les nostres necessitats, prioritzant les famílies amb fills o sense, les persones que puguessin teletreballar o persones que per la seva feina es poguessin demanar un trasllat. HA FUNCIONAT? Durant el confinament vam fer al-
LaRella | 8
“Els Gafarronets” d’excursió//F: @ESCOLABRESSOLGAFARRONET
gunes videotrucades amb famílies interessades, i de fet quan es va aixecar el confinament, algunes van venir a visitar-nos. Des de l’Ajuntament els vam fer una visita als dos nuclis, els hi vam explicar els serveis, tan locals com comarcals. I també els hi vam ensenyar l’habitatge que hi havia i aquí és on tenim el principal handicap. Ara mateix a Lluçà només hi ha habitatge de venta i això és un problema per una família que vol venir de nou al poble. Comprar és una decisió més complicada. I DAVANT D’AQUEST FET, QUINES OPCIONS CONTEMPLEU COM A AJUNTAMENT PER POSAR-HI SOLUCIÓ? De moment hem començat a estudiar com està el tema de l’habitatge a Lluçà. Hem aprofitat que Goufone ha fet un estudi del disseminat, pel seu projecte per instal·lar fibra òptica, i ens ha passat un llistat de 60 cases on és impossible fer arribar la fibra perquè ni tan sols tenen pals de telèfon. Aquest estudi l’han fet sobre un mapa, ara des de l’ajuntament estem anant a cadascuna d’aquestes cases per comprovar, per una banda, si tenen pal de telèfon ja que els mapes poden no estar actualitzats. I per l’altra per veure en quines condicions estan, si aterrades o no, si plenes o buides, etc. A partir d’aquí, si veiem que la casa no està aterrada i està buida, intentem posar-nos en contacte amb la propietat. I vull destacar que no ho fem a través dels recursos de l’ajuntament, sinó a través del boca orella entre ve-
ïns, que acaba sent molt més fàcil i directe. MÉS ENLLÀ D’AQUESTS CONTACTES, ESTEU ESTUDIANT ALTRES MESURES MÉS CONCRETES? Ho estem mirant, però costa. Hi ha moltes coses a fer, però un municipi tan petit com el nostre sovint es troba mancat de recursos. Estem estudiant les diferents opcions que tenim al nostre abast. Per exemple, podríem modificar l’impost municipal que tenim, l’IBI (impost sobre béns immobles) però dona molt poc joc. Si un propietari té la casa buida per no llogar-la, en part és perquè ja no li ve dels diners d’aquest lloguer anual, per tant per molt que li apugem l’IBI 100 € no li farà res i el pagarà igual. És una eina que no serveix. També hem mirat el tema d’expropiació de cases buides, però la legislació és molt concreta i només està permesa en circumstàncies molt concretes. Quan els propietaris són grans tenidors, i aquest no és el perfil de propietari que tenim a Lluçà. Una eina més que no ens serveix. Pel que fa a les cases abandonades, també ens ho hem mirat, però no tenim pressupost municipal per fer-ho. Aquest any van sortir unes ajudes per arreglar habitatges de titularitat municipal per posar-los després a lloguer, però no ens hi vam presentar perquè els habitatges municipals que tenim a Lluçà no reuneixen les condicions per rebre la subvenció,
entre altres coses perquè els habitatges havien d’estar buits i els nostres els tenim plens. El que estem veient és que els municipis petits no tenim gaire habitatge municipal. I tampoc els recursos per fer-ne més, ja que des del nostre punt de vista, això és una aposta a llarg termini, i cal un gran consens de poble. Amb aquesta realitat no podem oferir lloguer ni tenim influència sobre el mercat immobiliari de la nostra zona. Davant d’aquesta realitat hem optat per parlar amb les propietats i arribar a acords concrets. També els hi estem explicant tot el tema de la masoveria urbana, ja que moltes vegades els propietaris no arreglen les cases per manca de recursos, i amb aquest formula els costos es veuen reduïts, ja que són els nous llogaters qui assumeixen part dels costos a canvi de viure a la casa. A més a darrere hi ha l’assessorament jurídic i tècnic del consell comarcal d’Osona. LES LIMITACIONS DELS POBLES PETITS, SEMPRE JUGANT EN CONTRA Sí, aquí tenim habitatge buit, però a escala municipal no tenim prou eines per incentivar el lloguer. Però hem de mirar el cantó bo, sempre hi ha hagut èpoques que l’escola bressol ha estat a punt de tancar, i al final no ha passat. Així que seguirem. A més, ara mateix tenim més jovent que mai al poble i això també és bo. Les educadores de l’escola bressol i l’ajuntament, treballen colze a colze per garantir que l’escola segueixi oberta. Per una banda, han obert un Instagram de l’escola on dia a dia van penjant les activitats que realitzen “així en queda constància i les famílies ho poden veure”, ens explica l’Ester Subirà, educadora del centre. I que també vol servir com a reclam per a les famílies que busquen una escola bressol. Escola i ajuntament defensen els avantatges de les escoles bressols del Lluçanès, amb uns entorns privilegiats i un tracte molt més personalitzat que a llocs més grans. És per això que han decit que enguany les portes obertes de l’escola bressol s’adaptaran a les famílies, és a dir que no es faran un dia i hora concrets, sinó que la gent que la vulgui conèixer només ha de posar-s’hi en contacte i acordar el dia.//
ESPORTS
22 d’abril de 2021
EMPRENEDORIA
La formatgeria col·lectiva a punt A l’antiga fàbrica tèxtil Sati d’Alpens ja està gairebé tot a punt per acollir, a partir del maig, la formatgeria col·lectiva i l’obrador comunitari que impulsen el Consorci del Lluçanès i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). Les instal·lacions es posaran en funcionament amb la setena edició del curs d’especialització en elaboració de formatges artesans que coordina la Universitat de Vic. El nou espai acollirà accions formatives i futurs emprenedors que vulguin iniciar-se en el món lacti. La intenció és que els emprenedors disposin del local i de la maquinària pagant un lloguer assequible. Les obres han tingut un cost de 160.000 € i les han tirat endavant el Consorci, l’ARCA i la Diputació de Barcelona, en el marc projecte BCN Smart Rural. DE SANTA CREU A ALPENS L’obertura de la formatgeria a Alpens arribarà després d’anys de gestions del Consorci per buscar-li un emplaçament que, al principi, es va projectar just al costat de la seu d’aquesta institució, a Santa Creu. Aquell projecte requeria la compra d’un solar al Bisbat que finalment l’Ajuntament d’Olost assegura que no va poder tirar endavant, entre altres, per la limitació que s’imposava en aquell moment a l’endeutament dels ajuntaments.//FVC
COMERÇ
La fleca Cal Parra d’Olost inaugura nova botiga a Vic La fleca i passtisseria Cal Parra d’Olost va inaugurar divendres passat una botiga a Vic, i d’aquesta manera el forn passarà a tenir dos establiments. La nova botiga està situada a la cèntrica Rambla de les Davallades, prop de la cruïlla amb el carrer Jacint Verdager. Fins ara, l’espai que acull la nova botiga, havia albergat l’històric Forn de Pa Soler. Ara, els propietaris d’aquest emblemàtic obrador es jubilen, fet que ha donat pas a l’oportunitat de Cal Parra d’obrir un nou establiment a la ciutat dels sants. Aquest històric forn de pa de la ciutat –els seus orígens es situen al 1898 i és propietat de la nissaga Soler des del 1951- era l’únic de la capital osonenca que, actualment, comptava amb el distintiu IGP de Pa de Pagès Català. Històricament havia estat situat a la plaça Major de Vic, fins fa uns quants anys, que es van traslladar a l’actual emplaçament. Cal Parra està regentat per l’olostenc Romà Alonso, que va agafar les regnes de la passtisseria fa un parell d’anys després de la jubilació dels seus sogres, l’Assumpta i el Sala.// Red.
ESPORTS
Olost prepara el III Raid Hípic Internacional
Moment del raid hipic d’Olost en la seva edició del 2019. // F: RFHE
De nou, Olost està en marxa per celebrar una nova edició del Raid Hípic Internacional Olost-Lluçanès. Centenars de genets d’arreu del món vindran al poble lluçanenc per disputar la tercera edició d’aquesta prova que transcórre per camins i corriols d’arreu de la comarca als dies 29 i 30 d’abril, i el primer de maig. El Raid el conformen tres recorreguts de distàncies diferents. El recorregut de tres estrelles de 160 quilòmetres, el de dues de 120 quilòmetres i el d’una de 100. L’edició del 2020 es va veure estroncada per l’arribada de la pandèmia. Ara, el Club Hípic d’Olost ja ultima els darrers detalls per fer realitat el certamen d’enguany i poder-se treure l’espineta de l’any passat.//LCP
LA VINYETA, per Gerard Bosch
LaRella | 9
ESPORTS
Núm. 502
El Pradenc recupera les bones sensacions a Borgonyà La derrota a casa davant el Sant Feliu de Codines (1-2) va suposar el primer contratemps de l’any per l’equip blaugrana, que continua encapçalant la classificació de Tercera. PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella
La tarda plujosa va ofuscar les idees del conjunt de Flores, que va veure com s’escapaven els tres punts del municipal després d’un partit molt disputat en el qual tots els gols van arribar a la primera mitja hora de joc. El Sant Feliu de Codines va avançar-se aprofitant dues errades defensives dels locals, posant el partit molt costa amunt pel Pradenc. La resposta no es va fer esperar, ja que el davanter Andy va escurçar distàncies deixant-ho tot obert de cara a la segona meitat. En el segon temps la pluja va fer acte de presència, dificultant molt la circulació de la pilota i accentuant la falta d’encert en els metres finals per part de tots dos conjunts. El marcador ja no es va moure tot i les oportunitats a través de centrades laterals i l’equip visitant es va endur una important victòria.
A Borgonyà les coses van anar molt millor pels blaugranes, que es van avançar mitjançant una diana d’Andy abans del descans. A la represa va arribar la sentència a peus de dos jugadors que enguany s’han estrenant com a integrants del primer equip, el santfeliuenc Jordi Vila i el pradenc Jordi Bartrons. La golejada es culminaria amb una nova diana d’Andy, ampliant a 7 els gols del seu compte particular, una xifra que el converteix en el màxim golejador de la categoria. El Pradenc buscarà seguir amb la dinàmica guanyadora per mantenir el liderat en la visita del Manlleu al municipal de Prats, diumenge 25 a partir de les 5 de la tarda. EL PRADENC FEMENÍ GOLEJA L’ALT BERGUEDÀ L’equip femení del Pradenc, en un amistós disputat el passat dissabte 10 d’abril, va guanyar per 5 gols a 2 el partit contra l’Alt Berguedà. L’equip de Boris va dominar de prin-
Un partit al municipal de Prats .//F: XAVIER VILELLA
cipi a fi, demostrant el gran nivell futbolístic del que actualment disposa el club blaugrana. EL JUVENIL ACONSEGUEIX LA PRIMERA VICTÒRIA DE LA TEMPORADA L’equip dirigit per Gerard Codina i Roger Soler va sumar el primer triomf del curs imposant-se al Tona
en un partit molt intens disputat el passat diumenge 18 al municipal de Prats. El conjunt blaugrana va haver de remuntar el gol inicial del líder de la categoria. El primer va arribar a la sortida d’un córner rematat per Lluc Gràcia i el segon a través d’un gran llançament de falta directa per part de Jordi Nualart.//
OPINIÓ
Restriccions pandèmiques versus Deshumanització Joan Dalmau Solà, Perafita Ja fa bastants mesos que es va obrir el debat entorn de la necessitat de trobar un equilibri entre les restriccions que recomanen les autoritats sanitàries i l’economia; també es va iniciar la discussió en la vulneració de drets fonamentals de la persona que algunes restriccions comporten; i per altra banda, segurament tothom coneix alguns casos en els que es fa impossible complir amb les normatives que es dicten perquè suposa entrar en una espiral de contradiccions irresolubles, etc. Tots aquets debats on conflueixen política sanitària, economia, drets jurídics, necessitats particulars, demandes socials determinades, etc., crec que es bo que segueixin i fructifiquin d’alguna manera, tan perquè el Procicat prengui les decisions que sigui amb més coneixement del que hi ha, com perquè la ciutadania pugui assolir uns criteris més ajustats del que estem vivint, doncs la visió experta-especialitzada dels que només es centren amb el covid-19 i proposen mesures enfront d’això, pot ser tan perillosa i nociva com aquella altra que menysté la pandèmia buscant de dinamitzar LaRella | 10
la economia o no acceptant cap restricció en els drets fonamentals. Ara, passat un any de pandèmia, i quan el relat oficial va anunciant que gràcies a les vacunes la sortida del túnel es molt a prop (està per veure!), s’està parlant de l’afectació que per la salut mental ha tingut i està tenint tot aquest temps de restriccions. Un considerable augment de suïcidis, fòbies, crisis de pànic-ansietat, trastorns de personalitat, depressions, etc., son alguns dels quadres sobre el que els entesos en la psique humana ens alerten que ja s’estan produint. I això per què? Doncs a mi em sembla que les restriccions pandèmiques (sobre les que no faig cap comentari, però sí observo que han sigut i estan sent molt diverses), han suposat per a moltes persones un deixar de viure el sentit de la pròpia vida i una pèrdua de quotes de control sobre els propis pensaments, emocions,... i afegeixo el propi cos. No es fàcil “fer el que et dicta el cor” o “donar forma als teus somnis” o “seguir la pròpia intuïció” quan s’ha anat acotant l’espontaneïtat o l’expressió mes genuïna d’un mateix. Doncs es clar! la salut
mental en surt malparada! No sé ni puc calibrar la gravetat de la petjada que deixarà en la nostra societat aquest acotament a la vida, a la vida del cos i de la ment, però deixo aquí algunes preguntes: Si desapareix la possibilitat de quedar infectat, la por a la infecció també desapareixerà? Suposem que arriba el dia en el que se’ns diu que ni les mascaretes ni la distància social es necessària, la gent se la traurà i s’aproparà? O la seguirà portant i guardant una certa distància per allò de: “per si de cas”? Els infants als que se’ls hi ha dit que poden ser vectors de malaltia i que poden matar als seus pares o avis si s’apropen a ells, afrontaran el seu creixement sense culpa, sense traumes i sense creure’s un perill per els altres? Sabran tornar a abraçar als seus pares, que son els qui els hi van dir que no s’apropessin? La relació humana feta de comunicació verbal i no verbal, de llenguatge gestual, de sensacions compartides, etc., perviurà ara que ens anem acostumant a parlar a les màquines i que elles ens responen de manera cada vegada més precisa? En resum, les restriccions pandèmiques ens estan deixant instal·lats en un posthumanisme?.//
Riera de Merlès, un any després Joan Roma Cunill, Borredà Aquest estiu, si la pandèmia ho permet, no es vol ser tant dràstic com l’any passat, i es permetria el bany, si bé restringit a les condicions lligades a un espai d’interès natural. Per evitar malentesos, convindria deixar clar que hi haurà vigilància diària i sancions per a totes les conductes inadequades, començant per l’aparcament. Ha de quedar clar que només podran anar a la Riera els qui puguin aparcar, en els llocs establerts, que son els degudament senyalitzats. Qui cregui que pot fer-ho en altres llocs, ha de rebre la sanció pertinent. Això vol dir que només un 20% dels antics o nous visitants tindran opció a quedar-s’hi. La resta ,millor no provar-ho i buscar altres llocs, sense aquestes restriccions. Alguns proposen constituir un organisme propi, per a gestionar aquest espai. No sóc partidari de crear noves entitats i organismes perquè suposen despeses de manteniment i noves burocràcies. Si de cas, amb un conveni entre els 3 consells comarcals i els 9 ajuntaments ha de ser suficient per a solucionar els problemes, concentrats sobretot en els 3 mesos d’estiu. I diguem-ho clar. Els espais d’interès natural, son competència de la Generalitat. Doncs bé, si va ser bona per declarar-los, ha de ser bona per mantenir-los. No s’hi val a imposar unes proteccions i encarregar els ajuntaments que les sufraguin. Ha de fer una aportació anual, com per a garantir la protecció. I en tots cas, els ajuntaments i consells comarcals s’encarregaran de gestionar-ho. Aquest és el camí, aquesta ha de ser la solució.//
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA·ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. (NOVA ENTRADA) 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. (NOVA ENTRADA) 9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 12_BELLESA: estètica, perruqueria. 11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: autoescola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES·MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PRATS DE LLUÇANÈS
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA ESTÈTICA
PERRUQUERIA
EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA
BUSCO FEINA
>Es busca dona per neteja de centre residencial a Sobremunt. Matins de dilluns a divendres_ 690 614 235 (RF1.00)
>M’ofereixo per fer tasques de neteja i cuidar persones grans a jornada completa de dilluns a divendres. Tinc molta experiència i ja he treballat anteriorment pel Lluçanès_ 666 803 479 (Yami)(RF1.02)
12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
QUIOSC
RESIDÈNCIA
Dia
ENCANTS
ES VEN » TENDA DE REMOLC, te dues habitacions i avançer. Bon estat i be de preu. També TERMO DE BUTANO nou. T.: 616130375 (R02/03) » MOBLE DE REBEDOR DE FUSTA MASSISSA AMB PENJADOR-MIRALL.99X38X77 CM . 60 €. T.: 607310102 (R01/02) » SOFÀ blau de tres places a bon preu. T.: 639033350 (Montse) (R01/01) » FUTBOLÍ CORDOBA I DIVERSES ANTIGUITATS. T.:609405643 (R00/05) » HABITACIÓ INFANTIL de la casa Mobles Ros. LLIT DE 2x1 M (amb 2 calaixos amb rodes), ARMARI 1x0,57x2,05 M, ESCRIPTORI 1,50x0,64x1,01 M i TAULETA DE NIT 0,54x54x 54 M. De fusta clar amb calaixos en tonalitats de taronges. Molt bon estat. Preu negociable. T.: 649996742 (Joan) (R00/04)
» TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA. EMBOTIDORA, AIRE ACONDICIONAT I VITRINA FRIGORÍFICA DE 2,5 M. En perfecte estat. T.: 606133484 (R00/01) » LLITERA JUVENIL DE FUSTA 190 X 90 cm i 180 x 90 cm, INTEGRA ARMARI I 3 CALAIXOS. Color blanc i fúcsia, en molt bon estat. T. : 636 85 59 67 (R99/01)
ES LLOGA
Els caps de setmana i festius, tant pel matí i com per la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.
» PIS EQUIPAT A OLOST. T: 938508022 – 679496372 (R02/02)
» M’AGRADARIA ADOPTAR UN RUC. Tinc disponible un espai de 10 ha perquè pugui moure’s en llibertat i estaria molt ben cuidat. T.: 627553882 (R02/01)
» SOFÀ de dues plaçes de vellut de color gris nou. T.: 699876127 (R00/03) » TRANSPORTIN PER GAT O GOS PETIT de color rosa nou. Per 20 €, negociable. T.: 699876127 (R00/02)
» MÒBIL Samsung A40 amb una funda amb tapa de pell negre a l’Av. Pau Casals, el dia 25/03/21. T.: 680278614 (R01/02)
TINTORERIA
De 9 a 21h
De 21 a 9 h
22 dj
ST.BARTOMEU
BARNOLAS
23 dv
OLOST
TERRICABRAS
24 ds
F.FARGAS-VIC
FARGAS
25 dg
F.ARUMI-VIC
ARUMI
26 dl
PRATS
URGELL
27 dt
OLOST
EURAS
28 dc
PRATS
ATLÀNTIDA
29 dj
ST.BARTOMEU
AUSA
30 dv
OLOST
POU
1
ds
F.YLLA-CATALÀ-VIC
YLLA-CATALÀ
2
dg
F.TANYÀ-VIC
TANYÀ
3
dl
PRATS
VILAPLANA
4
dt
OLOST
ALIBERCH
5
dc
PRATS
BARNOLAS
EQUIP
ES BUSCA
» CASA PER LLOGAR els mesos de juliol i agost, a Prats de lluçanès. De particular a particular. T: 677 72 11 12 Susanna (R00/05)
LaRella | 14
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
TAXIS
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:
REDACCIÓ_ Pol Asensi, Jordi Boralleras, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Ferran Vila, Núra Vilamala i Xavier Vilella AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Subi, Anna Gorchs i Tere Gimenez DISSENY I EDICIÓ _ Laura Argilaga edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà)
Amb la col·laboració de:
EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
AGENDA/EL TEMPS
25 de març de 2021
ABRIL
DEL 19 AL 25 D’ABRIL
OLOST_EXPOSICIÓ DEL QUADRE “PERME· TEN MIRACLES (PANDORA)” DE MONIQUE VAN STEEN. A l’espai Guaita al Centre Cívic de dl a dv de 16 a 20 h.
ST. BARTOMEU_PHOTOCALL DEL DRAC DE ST. JORDI. A la plaça Dr.Griera.
23 D’ABRIL I TOT MAIG
ST. FELIU_ACTIVITAT INFANTIL AMB L’IL· LUSTRADOR VALENTÍ GUBIANAS I PRE· SENTACIÓ DEL LLIBRE “ATURI’S MALFAC· TORI” DE PEP FUSTER. A la Biblioteca St Pere Almató. A les 18:30 h i a les 19 h
OLOST_EXPOSICIÓ “L’ART D’IL·LUSTRAR CONTES: LA BRUIXA DE PERAFITA”. IL· LUSTRACIONS GERARD BOSCH I TEXTOS DE TERESA RIBERA. De dl a dv a l’Espai Rocaguinarda de 17 a 19 h.
DEL 23 D’ABRIL AL 9 DE MAIG OLOST_MOSTRA DE TITELLES I CONTES POPULARS PER BUFALLUMS. De dl a dv a l’Espai Rocaguinarda de 17 a 19 h.
22 D’ABRIL
23 D’ABRIL PARADES DE LLIBRES I ROSES: ST BOI_ A la Plaça Nova ST. FELIU_ Al Pas Nou ST. BARTOMEU_CONTE “LA BATALLA DE STA.JORDINA”. A la Plaça del Casal. A les 18 h.
PRATS_SELECCIÓ DE POEMES I TEXTOS: ESTENEM POESIA. Al llarg de tot el dia, al Cantó del botiguer. Organitza: Òmnium. _EXPOSICIÓ DE NOVETATS LITERÀRIES. Durant tot el dia, a la Biblioteca Municipal Sant Jordi.
OLOST_CONCERT DE VIOLONCEL A CÀRREC DE NÚRIA CONANGLA. Església de Santa Maria d’Olost. Reserva nuria@conangla.com o xevicamprubi@ gmail.com. Taquilla invers.A les 18 h.
24 D’ABRIL LLUÇÀ_PROJECCIÓ “ÉS LLOC DE POCA ES· TADA EL PARADÍS”, UNA APROXIMACIÓ AL POETA JOSEP RIERA. Església de Lluçà. A les 17 h.
OLOST_XERRADA ONLINE “VOLS APEN· DRE A REFORÇAR EL TEU SISTEMA INMUNITARI PER PREVENIR LA CO· VID”_ Per Marc Serra. A les 19:30 h. Inscripcions fins el 23 a tramitolost@ olost.cat o al 93 8880211.
25 D’ABRIL
30 D’ABRIL
LLUÇANÈS NORD_JORNADA D’ORIEN· TACIÓ AMB FAMÍLIA. Sortides de 9 a 12:30 h. Inscripcions www.llucanes. cat/agenda. Preu 5 €
OLOST_TERTÚLIA VIRTUAL AMB EL CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA D’OLOST. “MI VIDA QUERIDA” D’ ALICE MUNRO. A les 19 h
28 D’ABRIL
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 7 al 20 d’abril
Orquídia silvestre Ophrys lutea (Oristà)// F.: LARELLA
TEMPERATURA MÀXIMA OLOST_ 19 d’abril
“No diguis hivern passat que sant Jordi no hagi estat”
TEMPERATURA MÍNIMA OLOST _ 18 d’abril
PRATS
Cº 18.7
Cº -3.2
Orquídia silvestre Ophrys passionis (Oristà)// F.: MARIA MARMÍ
OLOST
Gymnosporangium, fong que afecta ginebres (Oristà)// F.: LARELLA
ORISTÀ
SANT BOI
ALPENS
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
7
13.2
4.2
0.0
14.6
3.4
0.0
15.2
4.9
Imp
12.9
1.4
0.0
12.6
3.3
0.0
8
16.3
2.4
0.0
16.6
1.7
0.0
18.0
3.2
0.0
16.9
2.9
0.0
15.3
1.9
0.0
9
13.6
0.0
2.6
15.0
-0.4
2.2
17.9
-1.9
2.5
9.5
5.4
13.6
12.8
1.7
0.2
10
12.1
3.9
0.0
13.5
3.8
0.0
13.7
3.4
Imp
13.1
2.9
0.0
11.6
4.9
0.0
11
13.2
5.1
10.4
14.4
3.9
12.0
14.9
3.0
10.5
Dades temporalment 14.4 2.0 0.2
11.4
5.7
20.6
12
14.2
2.3
0.0
15.8
1.9
0.0
17.0
4.1
Imp
no disponibles 14.1 0.0 a la xarxa 0.9 meteorològica
13.2
3.4
0.4
13
14.9
1.2
0.0
16.2
0.6
0.2
16.6
-0.4
0.0
16.1
1.5
0.0
13.9
2.1
0.0
14
14.5
3.9
0.6
16.9
3.9
0.2
17.3
4.0
Imp
15.4
2.6
0.0
12.8
5.2
5.0
15
15.1
6.9
0.4
16.2
6.2
0.4
18.0
6.8
0.0
13.4
3.7
7.0
13.0
4.6
3.4
16
9.8
0.9
21.0
10.4
1.8
12.8
11.0
5.0
0.0
7.8
1.3
0.0
8.3
-0.5
8.4
17
11.7
-1.2
0.0
12.9
-1.3
0.2
14.0
-1.2
0.0
10.2
-0.6
0.2
11.3
-1.5
0.2
18
14.6
-1.9
0.0
15.8
-3.2
0.0
17.0
-3.1
0.0
14.5
-0.6
0.0
13.9
-0.2
0.0
19
18.1
2.1
0.2
18.7
0.6
0.0
18.2
1.4
0.0
15.5
4.0
0.0
16.5
1.2
0.0
20
11.1
4.7
1.8
11.9
3.9
1.0
16.8
4
1.7
10.6
6.1
4.8
9.9
6.2
2.0
Envia les teves fotografies de meteorologia i paisatges del Lluçanès i les publicarem Fotografia JM Castro
larellallucanes@gmail.com
LaRella | 15