LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 25| MARÇ | 2021 NÚM: 500
www.larella.cat
Portada commemorativa per l’edició número 500 de LaRella, la revista del Lluçanès.// AUTOR: SUBI.
NOTÍCIES
Núm.500
8 DE MARÇ
REIVINDICACIÓ
La Plataforma Tanquem Assumpta Montellà i Ada Vilaró posen punt final Fumanya inaugura un nou als actes del 8 de març a Alpens mural a Prats de Lluçanès ALPENS
Per_ Carolina Font Usart
Mural pintat a les parets del camp de futbol de Prats.// F:LARELLA
La Plataforma Tanquem Fumanya va organitzar, el passat 14 de març, una jornada matinal reivindicativa a Prats de Lluçanès, on es va presentar el mural que dies abans havien pintat. En el mural hi apareixen uns versos fets per membres del grup de Glosa del Lluçanès, on es pot llegir “El Lluçanès on vaig créixer, era verd, bonic i sa, si hi segueixen fotent mà, al final ens n’haurem d’escapar. No obstant el cor ens batega i persisteix la mirada neta. Som vincle, somriure, som terra, puny clos que mai desespera”. El mural dibuixa dues realitats possibles: la d’un Lluçanès sobreexplotat, contaminat i sense vida; o bé un Lluçanès ple de vida, on les persones cooperen i viuen de la terra però sense explotar-la ni contaminar-la. Mentre la gent allí reunida esperava l’esmorzar, xocolata desfeta i coca, el grup de glosa del Lluçanès feia la seva primera glosada en públic, acompanyats per una part del grup de glosa de Manlleu. Van aprofitar l’ocasió per presentar la corranda del Lluçanès, composada uns mesos abans pels membres del grup. Un cop acabat l’esmorzar va començar el taller de serigrafia, totes les assistents van poder crear les seves banderoles per penjar al balcó on s’hi pot llegir “Tanquem Fumanya”.//CFU
LaRella | 2
La commemoració del 8 de març a Alpens es va allargar tot el cap de setmana del 13 i 14 de març per poder donar cabuda a totes les activitats que es van programar des del consistori. La inauguració de l’exposició col·lectiva de dones artistes del Lluçanès i rodalies, Feminart, marcava el punt d’inici dels actes del cap de setmana. Aquest any van ser 13 les dones artistes que van participar en l’exposició que per segon any consecutiu organitzava l’Ajuntament amb l’objectiu de visibilitzar els treballs d’artistes del territori. Les seves obres, totes d’estils i disciplines molt diferents: des de la ceràmica de l’artista local Nayra Caritx, al collage, passant per la fotografia, la il·lustració , l’escultura o la poesia, van omplir la Sala Gran de la Fàbrica Vella tot el cap de setmana. A la tarda, al mateix espai, Assumpta Montellà va conversar amb les assistents sobre la història de la Maternitat d’Elna. Aquest llibre publicat el 2005 és fruit d’un llarg procés de recerca que va dur a terme la historiadora mataronina, per tal de donar a conèixer un dels episodis més foscos de la postguerra civil espanyola. “La maternitat d’Elna” és el resultat d’hores de conver-
Escultura exposada a la Sala Gran durant la xerrada d’A. Montellà// F: LL. SURI – DALPENS.COM
Instal·lació poètica d’Olga Molina// F: LL. SURI – DALPENS.COM
ses amb refugiades republicanes que van anar a parar als camps d’Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes. Hi narra la seva història i explica com la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 infants, fills d’aquestes refugiades. Montellà també és l’autora d’altres novel·les, entre les quals destaca el Silenci del telers, publicada l’any 2012. Aquesta novel·la es va adaptar al teatre i es va poder veure fa
un mes al Teatre - Casino d’Alpens. L’artista pradenca Ada Vilaró va portar el seu espectacle 360 grams a Alpens, després d’alguns ajornaments causats per la Covid-19. Un teatre ple, en la mesura que permet la situació actual, va acollir vora un centenar de persones que van poder gaudir de l’espectacle que va posar punt final als actes del 8M alpensí.//
NOTÍCIES
25 de març de 2021
Alpens i Prats de Lluçanès sumen gairebé el 80 % de nous casos de coronavirus LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
Els municipis del Lluçanès han registrat 31 casos nous de coronavirus la darrera quinzena. D’aquests, 12 corresponen a Prats, i 12 més a Alpens, que tot just havia tingut quatre positius al llarg de tota la pandèmia. Des del 8 de març també hi ha hagut quatre casos a Olost, un a Sant Bartomeu i dos a Sant Boi, mentre que a Lluçà, Oristà, Perafita, Sant Feliu i Merlès no n’han tingut cap. El departament no ofereix les dades dels municipis amb menys habitants (Sant Agustí, Sant Martí
i Sobremunt) per garantir-ne la confidencialitat. LA VACUNACIÓ A MIG GAS Un cop completada la vacunació a les residències l’administració de les dosis a la població general segueix avançant en comptagotes al Lluçanès, com a tot el país. Les injeccions s’estan distribuint equitativament entre els municipis i s’administren per ordre d’edat, als majors de 80 anys i prioritzant els que tenen un grau més alt de dependència. Per fer-ho, equips mèdics recorren des de fa setmanes la comarca i es desplacen fins a les cases on fa falta.
La previsió és que les pròximes setmanes el dispositiu s’ampliï en el marc del pla de Salut per administrar fins a 500.000 dosis cada setmana entre la població general. Bona part d’aquestes dosis s’administraran als CAP (tots destinaran entre dos i tres professionals a la vacunació; una xifra que variarà en funció del nombre de dosis disponibles) i també en altres espais amb més capacitat que s’han de concretar pròximament. De moment, la represa de la vacunació amb AstraZeneca ja permet que les persones entre 60 i 65 anys demanin cita per vacunar-se a través del web vacunacovidsalut.cat.//
Personal sanitari a punt per vacunar a Perafita.// F: JFREIXA
OCUPACIÓ
L’Ateneu Popular del Lluçanès, en alerta després que els Mossos hagin identificat una persona Els Mossos van identificar una persona el passat dia 12 i el procés judicial seguiria el seu curs, encara que el cos assegura que no hi ha cap denúnciadur a terme l’acció PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire
La Torre Malla, seu de l’Ateneu Popular del Lluçanès, hauria viscut, aquest març, els primers moviments judicials per un possible desallotjament. El dia 12, efectius dels Mossos d’Esquadra identificaven una persona que era a l’edifici. Segons informen des de Mossos, van dirigir-se a l’edifici després que la propietat, el banc BBVA, els alertes que hi havia activitat a dins. Si bé és cert que, des de l’obertura de l’Ateneu, el BBVA va manifestar la voluntat de denunciar aquesta ocupació, segons el cos de Mossos no hi ha cap denúncia ni cap procés judicial obert actualment. “Per tant és la propietat qui ha de decidir quines accions emprèn” declaren. Ara bé, des de la propietat, afirmen que hi ha una denúncia posada. Tanmateix, manifesten que desconeixen en quin punt es troba el procés i la feina que
Primer vermut de la Fetillera celebrat el 7 de març a l’Ateneu.// F: LFONT
han fet els serveis jurídics. Per la seva banda, l’assemblea de l’Ateneu també desconeix el procediment judicial que pot haver-hi. Però, davant els fets ocorreguts aquest mes, asseguren que multiplicaran l’activitat (que fins ara s’ha vist aturada arran de la pandèmia) i en faran difusió
per donar vida a l’espai. Protesten perquè consideren que “perdre l’Ateneu seria perdre un espai autogestionat amb molta incidència al territori”. Les alarmes ja es van encendre la primera setmana de març, després que, mentre es preparaven els setmanals cabassos de la Xella, uns operaris van anar a l’edifici amb l’objectiu, segons persones que es trobaven a l’Ateneu, de “prendre mides” i “tapiar portes i finestres”. Amb tot això, des de l’Ajuntament de Prats manifesten que no els afecta el problema “perquè no és una propietat municipal”. L’Ateneu Popular del Lluçanès es va obrir al novembre del 2019. Des de llavors s’hi han portat a terme activitats de tot tipus i ha esdevingut seu de col·lectius diversos com la Xella, la Fetillera o el grup de glosa. Ara, aproximadament un any i mig després de l’ocupació de l’immoble, podria començar el seu desallotjament malgrat les incerteses referents al procés judicial.//
LaRella | 3
NOTÍCIES
AIGUA
Núm.500
MUNICIPAL
Una avaria inunda la planta Junts x Perafita vota pel mide tractament d’aigües de rador i s’obre a la regulació del turisme del PAP Merlès
ETAP Merlès.// F: AJUNTAMENT DE PRATS
El passat dimarts 16 al vespre, el trencament d’una peça en el sistema de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès va provocar una inundació a l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigües Potables). Segons explica Jordi Bruch, president de la Mancomunitat d’Aigües, la fuita es trobava en un dels tubs que pugen l’aigua de la bassa de Merlès fins al dipòsit de Prats, que es va buidar fins al 17% de la seva capacitat. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès va emetre un comunicat on demanava als habitants del municipi limitar al màxim el consum. Segons Bruch, els bombers van poder treure l’aigua que inundava la planta de tractament i cap a les 11 del vespre, aproximadament, les bombes es van tornar a engegar i el dipòsit de Prats va tornar a rebre subministrament. Finalment, les tasques de reparació només van provocar un tall d’aigua d’uns deu minuts.//JBE
LaRella | 4
El Ple de l’Ajuntament de Perafita del passat 16 de març va reafirmar la voluntat de construir un mirador. Els quatre vots de l’equip de govern (Junts per Perafita) van desestimar la moció de l’oposició (Poble Actiu Perafita), que demanava aturar-ne la construcció i en criticava el cost qualificant l’obra de “prescindible i supèrflua”. En el mateix Ple es va aprovar una modificació del crèdit, per un import de 187.737,15 € per fer front a l’obra. Ramon Casals, alcalde de Perafita, va explicar que aquesta xifra correspon a un 33 % del cost total, però va augurar que amb el suport econòmic de la Diputació en la construcció de la vorera, finalment només costaria “uns 90.000 €” a l’Ajuntament. Com va afegir, el Consell Comarcal d’Osona és qui avançarà els 345.000 € de la subvenció del FEDER i la Generalitat. En total més de mig milió d’euros que l’oposició va criticar. Per Casals, però, es tracta d’una “oportunitat”, encara que espera poder rebaixar el cost total. El Ple també va anar servit de política d’habitatge. Per una banda, es va explicar l’increment de l’IBI que s’aplicarà a les cases buides, per tal de potenciar-ne l’ocupació. Per l’altra, després d’un debat es va aprovar la moció de Poble Actiu Perafita per regular l’activitat turística i fer prevaldre el dret a l’habitatge, amb l’acord de fer una moratòria immediata d’habitatges d’ús turístic. Aquesta proposta va rebre els vots afirmatius del PAP, i els quatre regidors de Junts van votar a títol individual: dos negatius i dues abstencions.//JFO
ARTS
L’Escola de Música i Arts del Lluçanès crea un cens d’artistes locals
F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS
L’EMAL ha posat en marxa el primer pas per crear un cens d’artistes del Lluçanès, sigui quina sigui la seva disciplina artística. Aquesta proposta neix amb la voluntat de fer valdre la tasca artística que porten a terme els i les creadores locals. Alhora vol ser una plataforma que els ajudi a tenir una major visibilitat entre la ciutadania, i també vol ajudar a afavorir la creació d’espais d’intercanvi i de creació, així com les col·laboracions entre els diferents artistes. El fet d’inscriure’s al cens permetrà als i les artistes formar part de la base de dades de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, fet que pot facilitar que es pensi en possibles col·laboracions. Alhora, des dels canals de comunicació de l’EMAL els i les artistes inscrits al cens, podran fer difusió de la seva obra i de les seves activitats. El cens neix amb la voluntat d’esdevenir una eina útil i oberta a les diferents propostes que puguin sorgir. //Red
NOTÍCIES
25 de març de 2021
OBRES
Acaba la primera fase de les obres de millora dels carrers de Sta. Creu de Jutglar
Tram del carrer Bonavista amb la nova vorera.// F: AJ. D’OLOST
La primera fase d’obres del carrer Bonavista de Santa Creu va acabar-se el passat 18 de març, després d’haver construït un tram de vorera en aquest carrer, que fins ara pràcticament no en tenia en cap. El carrer Bonavista uneix la carretera amb el carrer Vell i per tant és una de les principals vies d’accés al municipi. La manca de voreres, en gran part del seu recorregut, era un risc per als vianants que havien de compartir l’espai amb vehicles. Durant les obres s’ha aprofitat per soterrar diferents serveis i millorar les instal·lacions existents, com per exemple les d’aigua potable. I també s’ha renovat l’asfaltat alguns trams d’altres carrers del poble. En les següents fases està previst que la vorera arribi fins al Restaurant La Mola on, just al davant, hi ha la parada d’autobusos. Des de l’Ajuntament preveuen que aquesta millora ajudi a incrementar l’ús del transport públic.//Red
FORMACIÓ
Finalitza el curs de municipalisme a l’Ateneu Popular del Lluçanès L’Ateneu Popular del Lluçanès ha acollit durant les darreres setmanes un curs de municipalisme organitzat per la Truja Negra. Les quatre jornades que el formaven eren impartides pel seminari d’economia crítica Taifa, que de forma telemàtica impartia el curs amb diferents ponents, depenent el tema que es tractava. El seminari està format per professors, economistes i politòlegs, entre altres, que teoritzen sobre models alternatius al capitalisme i proposen nous marcs econòmics i socials. Un dels grups de Taifa s’ha especialitzat en el municipalisme – una forma d’organització alternativa a l’actual – i ha plantejat un nou model, el municipalisme comunalista, que es basa en l’organització territorial en comuns que hi havia hagut antigament a Catalunya i hi afegeix una perspectiva marxista i llibertària. També es van impartir ponències sobre història municipalista, exemples actuals existents o altres aspectes amb una intenció molt més pràctica. Els participants, una vintena, atenien a les xerrades de forma presencial des de l’Ateneu. Un cop acabada la sessió, es debatien les idees per encarar la proposta al món rural i, concretament, al Lluçanès. Segons la Truja Negra, l’objectiu del curs és apropar aquest plantejament als grups municipals del Lluçanès. Hi van assistir alguns càrrecs electes de Sobremunt, Lluçà i Perafita. El seminari vol ser el punt de partida d’unes jornades sobre organització municipal que el col·lectiu organitzarà d’ara endavant.//JBE
ES VEN
635 68 55 67 722 45 98 15
- Menjador complert 300 € - Habitació de matrimoni completa 200 € - Xerrac elèctric 70 € - Aparell d’aire fred i calent, per estrenar 200 € - Màquina de cosir amb moble 100 € - Màquina de cafè amb molinet, per estrenar 150 € - Habitació individual completa, llits articulats 300 € - Forn elèctric 70 € - Rebedor 100 € - Segon rebedor 100 € - 3 congeladors 50 € cadascun - 2 neveres altes 70 € cadascuna - Sofà amb dos sillons i taula de centre 250 € - Murillos de llar de foc 75 € cadascun
LA COLUMNA
Anna GORCHS
Dues generacions Fa unes poques setmanes vam acomiadar el pare. 90 anys i fort com un roure fins a l’últim moment, no va poder superar un infart cerebral. L’immens dolor que suposa perdre el pare és per mi indescriptible. Per això defugiré aquest tema. El que sí voldria és parlar de la generació de la qual formava part, que cada cop és més reduïda i que penso que no hauríem d’oblidar. El meu pare, nascut a Sant Ponç de Sant Boi de Lluçanès i conegut com el Ton d’Escrigues perquè va residir molts anys en aquesta masoveria de Merlès, era un tros de pa amb dues grans passions: la família i la natura. Pràcticament no va trepitjar l’escola, però per mi era un savi. Un savi de la natura, tot i que això ell no ho entenia així. Per ell, guiar-se per la lluna, saber quan s’havia de plantar un determinat cultiu, reconèixer un ocell pel seu cant o moure’s pel bosc com si fos casa seva era el més natural del món. “Jo pràcticament no he anat a estudi”, recordava sovint un xic acomplexat, sense tenir en compte que tenia uns coneixements que no s’aprenen a les aules i que en el món en què vivim són difícils d’adquirir. Anava a observar els marxívols i veure si l’anyada seria bona o no, a caçar bolets i cargols, tot i que li agradava més anar-los a buscar que menjar-se’ls. L’hort era també una de les seves grans passions. No entenia de cap manera que a l’hivern poguéssim menjar carbassons i maduixes, per exemple. Ah, i perillava més de perdre’s en una ciutat que al bosc. El pare, d’una generació nascuda abans de la guerra, va ser testimoni d’uns canvis brutals a nivell social, econòmic i en tots els sentits. Fill d’una família molt modesta, era el desè d’onze germans. Perquè us feu una idea: de petit compartia sabates amb una germana. Sí sí, en una societat de l’abundància com la nostra és difícil d’entendre. Això vol dir que el meu pare i la germana no podien sortir de casa a la vegada. Segurament per això era reticent a comprar-se sabates i roba nova si no era per estricta necessitat. Un altre canvi. Durant la infantesa i la joventut el seu mitjà de transport habitual eren les cames. Anava a jugar a futbol al poble veí a peu, anava a festejar a Prats a peu... Mai s’hagués pogut pensar que tindria un cotxe per ell. La vida ha fet que la pèrdua del pare hagi coincidit amb el naixement d’una nova vida, el meu segon fill. No sabré ferho com ell, però faré els possibles perquè s’empelti d’aquesta manera de fer que està en perill d’extinció.//
LaRella | 5
ENTREVISTA
Núm.500
“Avui dia es fa més política amb la música que en un Parlament” Entrevista a Dr.Ben, raper d’Olost, que ha presentat “El que ens queda” OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
Hip hop compromès, reivindicatiu i crític: així és com podríem definir, a grans trets, la la proposta musical del raper olostenc, Ruben Sola, conegut artísticament com a Dr.Ben. El seu projecte artístic comença el 2018 amb la publicació del tema Principios a Youtube. Al 2020, en plena pandèmia, publicava 5 cançons més: Valor, El meu lloc, Coopera, Virus i Prototip. El 2021 l’ha engegat amb força: fa un mes presentava el videoclip del tema El meu lloc, gravat a Olost i divendres passat publicava el seu últim tema El que ens queda juntament amb Chok186, una cançó a favor de la llibertat d’expressió que sorgeix arran de l’empresonament de Pablo Hasel. A hores d’ara, Dr.Ben acumula prop de 3500 visualitzacions Youtube i compta amb 7 temes publicats que destaquen per la seva implicació política i la crítica social amb una sonoritat que recorda al hip hop clàssic però amb un toc modern i fresc. QUANT FA QUE ESCRIUS MÚSICA? Fa uns 15 anys que vaig començar a escriure, però mai de manera continuada perquè m’havia de passar més temps a la feina i no el podia invertir en escriure cançons. COM SORGEIX LA IDEA DE DR.BEN I DE “PROFESSIONALITZAR-TE” COM A ARTISTA? Dr.Ben sorgeix l’any 2018 després de molts anys mostrant les cançons en petit comitè. Després de molts ànims de diversa gent, vaig decidir començar a invertir més temps i diners, amb la sort d’ensopegar-me amb en Ferran Deps, productor de Roomlab Estudi. No crec que el terme “professionalitzar-me” sigui el més adequat ja que no em guanyo la vida amb la música. Sí que estic professionalitzat en el món de la il·luminació d’espectacles. PER QUÈ RAP? QUÈ T’APORTA I QUÈ ET PERMET? Porto escoltant rap des dels 9 anys, i amb la primera cançó ja vaig tremolar. No m´imagino una vida sense bombos i caixes, breakers i grafiters, i menys sense MC`s (traduït de l’anglès com a Mestre de Cerimònies. És com s’anomenen els vocalistes de rap) entonant versos.. El rap és transmetre dolor, ràbia, amor, tendresa mentre jugues amb les paraules i envies un missatge. Aporta consciència, respecte, valors, disciplina i em permet expressar-me LaRella | 6
Imatge del nou videoclip de la cançó “ El meu lloc” gravat a Olost//F:DR.BEN
lliurament i autoeducar-me. Per mi no deixa de ser un diari personal on explico com em sento, en el que fallo i el que haig de millorar. Repetir les meves pròpies cançons m’ajuda a mantenir a primera línia una sèrie de valors que m’ajuden a millorar com a persona. ELS TEUS TEMES TENEN UN SO QUE ES PODRIA DEFINIR COM “OLD-SCHOOL”, SEMBLANT AL HIP HOP AMERICÀ DELS 80-90. DE QUINES INFLUÈNCIES CREUS QUE ES NODREIX LA TEVA MÚSICA? He escoltat i escolto molta música d’estils diversos. Però tens raó, la majoria dels meus influents en el món del hip hop son americans com Biggie Smalls, Troubleneck Brothers, Wu Tang Clan, Mobb Deep, Eminem, Public Enemy, Gang Starr, KrsOne, Onyx, Das EFX, RandyAkozta. Però també tinc referents castellanoparlants com: Muchomuchacho, Triple XXX, Violadores del verso, Hablando En Plata, SFDK, Toteking, Mala Rodríguez, Gabylonia. LA TEVA MÚSICA TÉ UN FORT COMPONENT DE CRÍTICA SOCIAL. PER EXEMPLE, A “PROTOTIP” CRÍTIQUES ELS ESTEREOTIPS DE BELLESA, A “COOPERA” PROTESTES CONTRA LA DESIGUALTAT SOCIAL I A “VIRUS” ET MANIFESTES CONTRA LA MANIPULACIÓ DELS MITJANS I EL CONSUM MASSIU. CREUS QUE ÉS NECESSARI QUE LA MÚSICA S’IMPLIQUI POLÍTICAMENT? Sí, totalment necessari. Avui dia es fa més política amb la musica que en un Parlament. El rap tendeix a ser reivindicatiu perquè neix de la necessitat d’expressar, de l’avorriment o de la desesperació del jovent sense futur en un sistema classista com en el que vivim. Entre tanta desigualtat és una teràpia per mantenir la ment ocupada
i poder analitzar la societat. A ESPANYA ACABEN DE TANCAR UN RAPER A LA PRESÓ PER LES LLETRES DE LES SEVES CANÇONS. QUÈ ET GENERA AIXÒ? Ràbia i impotència. És ridícul que tractin de terrorisme les lletres d’una cançó. Se sap que Espanya és el setè exportador d’armes del món, hi ha policies violadors que volten lliures, els nazis i la ultradreta clama impunement pel carrer frases com “lo volveremos a hacer” o “los judíos son los culpables” i són protegits per cossos de seguretat de l’Estat. Hi ha manifestacions pacífiques amb grups de policies secretes que es dediquen a generar aldarulls per fer mala premsa i corruptes que no estan penats. És una vergonya tot plegat. És un joc i el tenen arreglat per tot arreu. La justícia no és igual per a tots. COM AFRONTES EL FUTUR VEIENT AQUESTA SITUACIÓ A ESPANYA, JA QUE, COM HASÉL HI HA DIVERSOS ARTISTES IMPUTATS PER LES SEVES CREACIONS? Amb més ganes que mai! Ens estan donant més motius per què no callem ni un segon més. No ens poden empresonar a totes. És més, aquest divendres passat vam donar llum a un nou tema arrel de l’empresonament de Pablo Hasél titulat El que ens queda amb la col· laboració de Chok de la 186crew. FA UN MES SORTIA EL VIDEOCLIP DEL TEMA “EL MEU LLOC” GRAVAT A OLOST I QUE ESDEVÉ UN CANT A LES TEVES ARRELS. COM CREUS QUE T’HA AFECTAT SER DE POBLE EN LA TEVA CREACIÓ ARTÍSTICA? No va ser fàcil tenint en compte que al 2000 no havia arribat la influència urbana als pobles. No teníem tanta comunicació com ara, no hi havia mòbils
amb Internet, l’era digital estava començant i al Lluçanès no existien tribus urbanes. Per escoltar rap i vestir com vestia em vaig sentir exclòs, incomprès i ridiculitzat. D’aquí, i de la crisi del 2008 que a casa la vam patir bastant, neix la meva ràbia i la meva crítica. Vaig aprendre a canalitzar-les en lletres, encara que en aquell moment no estava prou motivat i no m’hi vaig dedicar com ara. A part d’això, la cultura hip hop és molt urbana, i els carrers del poble no són iguals que els de ciutat. Ara, després de 5 anys fora del poble, puc dir que estic molt orgullós d’haver-me criat on m’he criat, ja que al poble es desenvolupen unes habilitats que a ciutat no es poden desenvolupar. Ells han estat més exposats a un sistema capitalista ple d’aparadors. Ara, però, ja és igual, els aparadors estan als mòbils i la intoxicació és per tots la mateixa. APOSTES PER FER HIP HOP EN CATALÀ, UN GÈNERE QUE EN LA NOSTRA LLENGUA NO ESTÀ MOLT CULTIVAT, O SI MÉS NO COSTA TROBAR GAIRES ARTISTES DE RENOM QUE HO FACIN EN CATALÀ. PER QUÈ DECIDEIXES RAPEJAR EN CATALÀ? No ho faig per res en concret. Ho faig en català perquè m’hi sento còmode i m’agrada i ja està. No hi dono tant valor a la llengua en que es fa, tots els idiomes tenen la seva riquesa. Al final jo faig rap i per mi té més importància el missatge social que hi ha, més enllà de la llengua utilitzada. QUINES INFLUÈNCIES HAS POGUT REBRE DE HIP HOP EN CATALÀ QUE T’HAGIN MARCAT I ANIMAT A CREAR? Doncs hi ha un mercat molt ampli realment. Lògicament, At Versaris, que són dels primers que van fer rap en català. I després, doncs molts artistes diferents: Acros, Sr.Oca, Lírica de Trobadors, Hereus del Beat, The ReFugees, Elane, Santa Salut i un llarg etcètera. HI HA NOUS TEMES AL FORN? COM AVANÇA EL PROJECTE? Sí, el passat divendres 19 va sortir la cançó “El que ens queda”, que és la que comentava abans. I a part d’aquesta, n’hi ha uns quants més, però no vull fer spoiler. El projecte avança sense pressa, ara és moment d’escriure, crear i de tancar-se a l’estudi i preparar un bon directe. HI HA CAP CONCERT A L’AGENDA MALGRAT LA SITUACIÓ PRECÀRIA I COMPLICADA PEL SECTOR CULTURAL? No. Ni com artista ni tècnic.//
REPORTATGE
Núm.500
El Lluçanès comença la transició energètica · El territori podria acollir 4 parcs solars d’entre 1 i 3 hectàrees cadascun · Alguns ajuntaments estudien implementar comunitats energètiques LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas
Davant els efectes ja notables del canvi climàtic i les polítiques que s’inicien per mitigar-ne les conseqüències, el primer món està immers en un procés de transició energètica, per tal d’aconseguir generar electricitat sense l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera, i deixar enrere els combustibles fòssils. Per això, la Unió Europea s’ha marcat com a objectiu que a l’any 2030 el consum d’energia renovable sigui del 50% i que el 2050 ho sigui del 100%, incloent també el transport i la mobilitat. Davant d’aquest escenari, formes de captació de l’energia com l’eòlica o la solar, viuen un auge d’interès i de demanda tant des de les administracions com particulars. Per regular aquest mercat, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 2017 la Llei del canvi climàtic, i el 2019 un decret que facilita la implementació de parcs energètics solars tant per la venda com per l’autoconsum. Per assolir els objectius marcats, cal instal·lar a Catalunya 600 megawatts/hora anualment. Per fer-nos una idea, aquesta xifra significa que totes les plaques solars que s’han instal·lat els darrers vint anys, a partir d’ara, s’han d’instal·lar cada any. Es calcula, que si s’instal·lessin plaques solars a totes les teulades ben orientades i que compleixin els requisits necessaris, s’aconseguiria generar un 55% de la potència necessària per complir els objectius, la qual cosa vol dir que serà necessari crear parcs fotovoltaics en terrenys no urbanitzables. Catalunya viu aquests darrers mesos una allau de nous projectes de parcs eòlics i fotovoltaics. Malgrat que la llei del canvi climàtic marca que els centres productors han d’estar a prop dels centres consumidors, la realitat és que aquests projectes es concentren bàsicament en zones com Les Garrigues, el Segrià, l’Anoia, el Pallars Jussà o la Conca de Barberà. Aquestes zones, eminentment rurals i agrícoles, han començat a patir un procés d’especulació del territori per a poder implementar macroparcs fotovoltaics (es considera macroparc a partir de 10 hectàrees), ampliant encara més, el fort desequilibri territorial que pateix Catalunya. La controvèrsia en aquests territoris està servida, i les entitats ecologistes i ajuntaments llancen un crit d’alarma. L’oposició neix quan es qüestiona la dimensió dels parcs, l’impacte mediambiental, la contradicció davant LaRella | 8
INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES D’AUTOCONSUM AL LLUÇANÈS Municipi
Nº d'instal·lacions
kWp potència
Alpens
0
0
Lluçà
1
1,9
Olost
6
496,6
Oristà
4
317,8
Perafita
5
117,7
Prats de Lluçanès
7
32,75
Sant Agustí de Lluçanès
1
2
Sant Bartomeu del Grau
3
110,5
Sant Boi de Lluçanès
0
0
Sant Feliu Sasserra
2
94
Sant Martí d'Albars
3
97,7
Santa Maria de Merlès
0
0
Sobremunt
0
0
32
1.270,95
Total
Dades de 30 de gener de 2021.//FONT: GENCAT
d’inversions d’àmbit agrícola en regadiu que s’han fet els darrers anys, la concentració en un mateix territori o el qui en surt beneficiat. ELS MODELS La transició pot ser una oportunitat per canviar el model energètic actual (que inclou la producció, distribució i consum) cap a models més democràtics, emancipadors i sostenibles, o bé, pot representar simplement la substitució d’unes fonts d’energia per unes altres, però sense modificar els actors del mercat i ni el poder que han exercit fins ara. Les grans corporacions tradicionals de l’oligopoli elèctric s’han sumat al tren de les energies renovables, que ho veuen com una oportunitat de negoci altament rendible i amb un benefici ràpid. Aquestes grans empreses estan en recerca de terrenys rurals, que tenen un preu més barat que els urbans, i n’ofereixen als propietaris ofertes difícils de rebutjar. En contraposició, hi ha qui veu en la transició energètica, una oportunitat per fomentar la sobirania local, en tant que és el moment d’impulsar l’autoconsum, l’estalvi i l’eficiència. La tasca és aconseguir una implementació ordenada pel territori, i que s’organitzi des de la ciutadania, amb instal·lacions pròpies, comunitats energètiques o parcs solars petits o mitjans que s’haurien de fer en terres poc fèrtils. De moment, però, aquest model no s’està implementant i predomina la repetició dels mateixos esquemes de la indústria energètica que hem tingut fins ara.
EL SECTOR SOLAR AL LLUÇANÈS Al Lluçanès, per les seves característiques geogràfiques, no és idoni per la producció d’energia eòlica, però sí que reuneix les condicions per acollir la producció d’energia solar i esdevenir autosuficient. D’ençà que es permet l’autoconsum, i amb dades del 30 de gener de 2021, al Lluçanès s’hi han col·locat 32 instal·lacions, que generen 1270 kW de potència. Si bé hi ha més instal·lacions fotovoltaiques, les anteriors al 2019 eren de règim especial i l’energia generada només es podia vendre a la xarxa, per tant, no són dins aquest recompte. A part d’això, s’ha demanat a la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya, la instal·lació de 4 parcs solars en terreny no urbanitzable. Aquests són a Sant Bartomeu del Grau (2,93 ha i 1980 kW), a Olost (1,39 ha i 1210 kW), a La Torre d’Oristà (2,63 ha i 2150 kW) i a Prats de Lluçanès (2,4 ha i 1512 kW). Tan sols una d’aquestes instal·lacions gairebé dobla tota l’energia que s’autoprodueix en les més de 30 petites instal·lacions d’autoconsum que hi ha ara mateix al Lluçanès. Els promotors, que són empreses privades, per tirar endavant els projectes, han de presentar el disseny i un informe mediambiental. La Ponència, que té participació de totes les conselleries de la Generalitat, revisa que es respecti el patrimoni cultural, històric o valors naturals a protegir i donen viabilitat o no al projecte. Aquestes quatre noves instal·lacions són considerades de petites dimensions, ja que no superen les 10 ha. Cada parc solar dels detallats està en dife-
rent procés administratiu i pendent de diferents condicionants, la informació del qual es pot consultar al web del Visor Mediambiental de les Energies Renovables. Gil Salvans, regidor d’Olost i responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, veu amb bons ulls els projectes fins ara presentats. “Si l’objectiu és que hem de ser autosuficients, haurem de veure parcs de 2 o 3 hectàrees escampades pel territori. Els parcs proposats al Lluçanès són per l’autoconsum o l’ampliació dels ja existents, té lògica”. Ramon Soler, pagès de Prats de Lluçanès i membre d’Unió de Pagesos, dóna per entès que s’hauran d’anar fent parcs petits, però posa l’accent en què “es miri si aquests parcs es col·loquen en terreny agrícola d’alt valor productiu o no”. Alhora, en l’àmbit català, es mostra preocupat perquè “un 10% de l’espai agrari productiu del país es pot ocupar amb plaques solars amb pocs anys”, i denúncia que actualment s’ha convertit en “una barra lliure de qui més pot, més colla”. Soler reclama a les administracions que s’abordi “com un tema de país, de manera més seriosa i que es protegeixin els espais agraris i naturals”. Soler, també afirma que el món agrari està plenament a favor de les energies renovables, però considera que és necessari que “es prioritzi primer tots els espais ja construïts, com polígons industrials, borals de carretera, o moltes infraestructures que es poden aprofitar”. INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES MUNICIPALS La majoria d’Ajuntaments del Lluçanès ja han obert el camí per la transició energètica. Olost, ja té tres equipaments amb plaques solars per l’autoconsum en funcionament: l’escola, el centre cívic i l’Ajuntament, i a Prats n’hi ha una a la teulada del pavelló. A més a més, durant aquest any, la Diputació de Barcelona aportarà més de 57.000€ en ajuts al Lluçanès per fer noves instal·lacions d’autoconsum municipals. Aquestes seran a l’escola de Santa Eulàlia, on a més de l’autoconsum s’hi instal·larà un punt de recàrrega de vehicles elèctrics; a Prats, on s’instal·larà a la coberta de l’escola Lluçanès; a Olost, als vestidors de les piscines; a Sant Bartomeu, a l’edifici del casal, i a Alpens, a l’escola La Forja. Aquests 5 nou equipaments generaran una potència de més de 50 kW. La Diputació també es va comprometre a atorgar ajudes com aquestes durant els anys que queden de legislatura. També Sant Agustí de Lluçanès, Oristà i Perafita estan estudiant posar una instal·lació a l’edifici
REPORTATGE
25 de març de 2021
de l’Ajuntament i als centres cívics, i Prats a l’edifici del Casal del Jovent i a La Pitota. A Alpens, a la fàbrica de la Sati, també se n’instal·laran, i l’Ajuntament de Sobremunt, té un projecte molt avançat per crear una comunitat energètica al Molí. CAP A LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES Les comunitats energètiques seran una de les grans línies de treball per la transició energètica. Com que la llei preveu que la instal·lació fotovoltaica pot estar fins a 500m en línia recta del punt de consum, això permet que un grup de persones s’ajuntin per fer una inversió en plaques fotovoltaiques i que en comparteixin l’energia. L’agrupació fa que els costos d’instal·lació s’abarateixin i a més, es preveu que els fons europeus puguin finançar aquests projectes. Els ajuntaments, amb el suport de l’Agència de l’Energia d’Osona, volen incentivar als seus municipis la
creació de comunitats energètiques. A Sobremunt, es preveu una instal·lació a sobre del local polivalent del Molí, i s’estima que tindrà una potència de 22kw. L’energia que generi aquesta instal·lació es podrà repartir per tots els habitatges que vulguin prendre part de la comunitat energètica. Albert Güell, alcalde de Sobremunt, explica que amb aquesta forma, i amb la previsió de subvencions, la inversió que hauran de fer els veïns “no serà en cap cas una quantitat que pugui ser un obstacle per participar-hi”. El projecte de comunitat energètica de l’Ajuntament d’Olost serà al camp de futbol de Santa Creu, un projecte de 50kw de potència i que donarà servei a tots els veïns del nucli que hi vulguin participar. Al final, esdevé que en lloc de tenir les plaques a casa, es puguin tenir en un lloc comú, la qual cosa permet abaratir costos.
Alpens a la Sati, Sant Bartomeu a la teulada de la nau del Puigneró, Olost i Sant Boi a la teulada del pavelló o Prats de Lluçanès també es plantegen començar a redactar projectes de comunitats energètiques que es puguin obrir als veïns. BONIFICACIONS FISCALS PER IMPLEMENTAR L’AUTOCONSUM En els darrers anys la majoria d’Ajuntaments també han anat aprovant bonificacions a les ordenances fiscals per tal d’incentivar als particulars a col·locar instal· lacions d’autoconsum energètic. Així, els ajuntaments de Sant Bartomeu, Sant Feliu, Sobremunt i Olost bonifiquen fins a un 50% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) durant 5 anys a aquells habitatges que facin una instal·lació. Prats de Lluçanès i Perafita també fan aquesta bonificació però fins a l’any 2024, i Sant Martí d’Albars en redueix l’impost el
25% durant 5 anys. Els altres ajuntaments no tenen aquestes bonificacions, tot i que alguns treballen per incorporar-ho a les properes ordenances fiscals. A la majoria d’ajuntaments, també hi ha descomptes importants per sol·licitar el permís d’obres (ICIO) per la instal·lació. Aquestes bonificacions representen un estalvi molt important en impostos, que ajuda a pagar la inversió inicial i retalla els anys d’amortització. A més a més, des del darrer decret de la Generalitat, els tràmits per col·locar i legalitzar aquestes instal·lacions s’han agilitzat molt. Per altra banda, ajuntaments com el de Sobremunt i Olost són socis fundadors de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, amb la voluntat d’impulsar la recuperació de la titularitat, la propietat i la gestió públiques que les xarxes de la distribució de l’energia elèctrica, actualment privatitzat.//
Com puc posar plaques a casa? PAGAR MES A MES En Joan Manubens, de Cal Nofre de Sant Martí, va instal·lar 10 plaques fotovoltaiques a la teulada de casa seva l’estiu passat. “Pagàvem una bestiesa de llum i feia temps que donàvem voltes a fer un canvi de companyia i posar plaques solars”, explica Manubens. En el seu cas, va optar per canviar a la companyia a Hola Luz, que, a més de fer més bon preu tan sols canviant el contracte, els hi oferien la instal·lació i el finançament de les plaques solars. “Com qui es compra un cotxe, pago les plaques solars cada mes, a part de l’energia que consumeixi”. Tot i el finançament, Manubens explica que la suma de pagar les plaques i el consum que fa ara, la factura al final del més ja és més barata del que pagava anteriorment. “Fins i tot, els dies de poca llum, puc generar tota l’electricitat que consumeixo, ja ho estic amortitzant”. Manubens explica que ell va fer el pas “fart de pagar tant”, però que està content d’aportar el seu granet de sorra en
la transició energètica i recomanaria fer-ho a tothom. LA GARANTIA DE FER UNA COMPRA CONJUNTAMENT La Lluïsa Jimenez d’Olost va posar 8 plaques solars i 2,6 kWp a la teulada de casa seva encara no fa un any. Jimenez, ja pagava la factura del llum i eren socis de Som Energia. El grup local d’Osona de la cooperativa va fer l’any passat per primera vegada “el Planter Solar”, una compra col·lectiva de plaques solars pels socis. “És una garantia fer-ho junts, no ens vam haver de preocupar de buscar l’empresa que ens feia la instal·lació i teníem les millors condicions”, explica Jimenez. Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre i organitza aquestes compres col·lectives pels seus socis buscant empreses ètiques i amb les millors condicions per la instal·lació. Aquests dies està obert el període d’inscripció per la segona compra col· lectiva, que s’acabarà quan s’arribi al màxim
de 50 instal·lacions. Jimenez, que va fer una inversió d’uns 5.000€, es mostra “contenta per contribuir al canvi de l’energia renovable i orgullosa de fer-ho també pel canvi de model”. FER LA INSTAL·LACIÓ PEL NEGOCI En Josep Maria Bori, de l’Alou, fa un mes que ha instal·lat a la teulada d’una de les seves granges 58 plaques fotovoltaiques que li poden generar 25kw de potència. Aquest equipament li serveix per a l’autoconsum de la granja, com també, pel del seu domicili particular. En ser una instal·lació bastant gran, la família Bori es va posar en contacte amb un instal·lador concret, que els hi va fer el projecte a mida per les seves necessitats. La inversió ha estat d’uns 22.000€, que preveuen tenir amortitzat amb 7 o 8 anys. “És un gran estalvi econòmic de la despesa de l’energia de la granja i de casa, a més que col·laborem amb la preservació del medi ambient”. La família ja va invertir fa uns anys amb una caldera de biomassa d’estella de pi.//
LaRella | 9
NOTÍCIES
Núm.500
CICLISME
La Volta, un any més pel Lluçanès
BTT
Èxit de participació a l’Open BCN BTT de Sant Bartomeu del Grau Més de 400 ciclistes van competir a la 5a edició de la prova SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala
La Volta al seu pas per PerafitaL.// F: LARELLA
La 3a etapa de la 100a Volta Catalunya, va transcórrer, de nou, per terres lluçaneses. La primera etapa de muntanya amb inici al Canal Olímpic de Castelldefels i amb final a Vallter 2000 va comptar amb dos esprints especials al Lluçanès: l’especial 100 anys a Sant Feliu Sasserra i, el ja habitual, esprint de Perafita. Els ciclistes van anar a Sant Feliu, des d’Avinyó, a Prats i dirigint-se a Perafita per encarar la part final de l’etapa cap al Ripollès.//RED
438 ciclistes van participar en la 5a edició de l’Open BCN BTT que es va disputar a Sant Bartomeu del Grau, una prova organitzada pel Club Ciclista SBG i pel CN VicETB (Jufré Cycling). Aquest any ha estat una edició diferent de les anteriors, amb estrictes mesures sanitàries i amb un circuit completament nou. El circuit de la ‘Codina Rural’ ha estat el nou emplaçament d’aquesta edició, en un recorregut que comptava amb zones de corriol i d’altres de pista forestal. L’edició de l’any passat va ser cancel·lada a causa de la Covid-19, i aquest
any ha pogut tirar endavant, seguint totes les mesures sanitàries i el protocol dictat per la Federació Catalana de Ciclisme. Aquesta temporada l’Open Barcelona es va estrenar el 21 de febrer a Sant Vicenç dels Horts pels adults i, per tant, la prova de Sant Bartomeu era la segona del calendari. En canvi, la Kids Cup, on hi competeixen principiants, alevins i infantils es va estrenar aquesta temporada al circuit del Lluçanès. En la categoria masculina Roger Ferrer, Sub-23, va marcar el millor temps després de completar el circuit en 1 hora, 6 minuts i 32 segons. Ever Alejandro Gómez, de la categoria Elit, va acabar 2n, amb el mateix temps que Ferrer, i Brian Jordan, Sub-23, va ocupar la
Tram de l’Open BCN BTT// F: @jordi_rierola
3a plaça a 1 minut i 57 segons del líder. Lídia Fuentes es va imposar en la categoria femenina amb un temps d’1 hora, 16 minuts i 46 segons. A només 14 segons va acabar Veerle Cleiren, 2a classificada, i Àgata Safont va ser 3a a 2 minuts i 5 segons de Fuentes.//
FUTBOL
LA VINYETA, per Tere Giménez
El Pradenc torna a la competició per la porta gran El Tercera s’imposa al Voltregà (2-0) al municipal de Prats, un triomf que situa l’equip com a líder en solitari PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
L’arribada de la primavera ha vingut acompanyada del retorn de les competicions esportives federades a tot Catalunya, una notícia llargament esperada tant pels clubs com pels jugadors. Gairebé mig any han hagut d’esperar els aficionats per poder tornar a presenciar un partit en directe, respectant en tot moment les mesures de seguretat per combatre la pandèmia de la Covid-19. L’equip de Flores arribava al matx havent sumat dues victòries en els dos únics partits disputats abans de l’aturada. Els pradencs van llegir molt bé el guió del partit, gestionant els esforços al principi per arribar amb opcions de cara als minuts finals, conscients del llarg període d’inactivitat competitiva i de la falta de rodatge d’ambdós conjunts. La manca d’encert va presidir la primera meitat, amb poc perill a les àrees i sense un dominador clar. No obstant, al segon temps arribaren els dos gols locals, tots dos a pilota parada i amb la mateixa firma, la del davanter Andy, segon màxim golejador de la categoria el curs passat. El primer rematant de cap una centrada precisa al minut 70 i el segon de falta directa amb un llançament que va esquiLaRella | 10
var la barrera quan gairebé s’havia complert el temps reglamentari. El pròxim compromís serà al camp del Castellterçol, equip classificat a la catorzena posició de la taula. No serà fins diumenge 11 d’abril que l’equip tornarà a disputar un partit com a local, ho farà rebent la visita del Sant Feliu de Codines. EL FEMENÍ DEIXA BONES SENSACIONS EN L’AMISTÓS CONTRA EL NAVÀS L’equip femení del Pradenc va empatar a 6 gols en la visita del Navàs, un partit amistós que va suposar el retorn de les futbolistes al municipal de Prats. Les jugadores van comptar amb el suport de nombrosos espectadors que van poder gaudir d’un festival de gols a les dues àrees. EL FUTBOL SALA JA PREPARA EL RETORN DE CARA A LA PRÒXIMA TEMPORADA L’entitat blaugrana ha decidit renunciar a participar en els partits que faltaven per acabar la competició per evitar posar en risc la salut dels jugadors davant la greu pandèmia que estem vivint. Des del club ja es treballa per tornar a competir amb les màximes garanties el curs 21-22, un retorn que serà a Segona Catalana degut al descens administratiu que comporta la retirada d’enguany.//
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA·ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. (NOVA ENTRADA) 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. (NOVA ENTRADA) 9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 12_BELLESA: estètica, perruqueria. 11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: autoescola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
VETERINARI
E. RENOVABLE
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES·MOBLES
3_INFORMÀTICA
ETÒLEG
COMBUSTIBLE
4_MECÀNICS
5_OBRES CONSTRUCTORS I PINTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Els caps de setmana i festius, tant pel matí i com per la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obra.
Dia
PRATS DE LLUÇANÈS
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
De 9 a 21h
De 21 a 9 h
25 dj
ST. BARTOMEU
VILAPLANA
26 dv
PRATS
ALIBERCH
27 ds
F. BARNOLAS-VIC
BARNOLAS
28 dg
F. TERRICABRAS-VIC
TERRICABRAS
29 dl
ST. BARTOMEU
FARGAS
30 dt
OLOST
ARUMI
31 dc
PRATS
URGELL
1 dj
ST. BARTOMEU
EURAS
2 dv
F. ATLÀNTIDA-VIC
ATLÀNTIDA
3 ds
F. YLLA-CATALÀ-VIC
YLLA-CATALÀ
4 dg
F. TANYÀ-VIC
TANYÀ
5 dl
F. VILAPLANA-VIC
VILAPLANA
6 dt
OLOST
TANYÀ
7 dc
PRATS
VILAPLANA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
12_ALTRES SERVEIS
11_BELLESA ESTÈTICA
AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
PERRUQUERIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
EQUIP
QUIOSC
RESIDÈNCIA
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb Amblalacol·laboració col·laboracióde: de:
TAXIS
TINTORERIA
REDACCIÓ_ Pol Asensi, Jordi Boralleras, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Ferran Vila, Núra Vilamala i Xavier Vilella AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Subi, Anna Gorchs i Tere Gimenez DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Laura Argilaga edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 10 al 23 març
Els núvols lenticulars es formen a grans altituds en zones muntanyoses. Sant Boi, 21 de març// F: JM CASTRO
PRATS
OLOST
Posta de sol rogent i espectadores des de Sant Agustí de Lluçanès// F: JM CASTRO
ORISTÀ
SANT BOI
TEMPERATURA MÀXIMA
ALPENS
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
10
13.4
0.7
0.0
14.4
0.0
0.0
16.7
1
0.0
12.9
1.4
0.0
12.7
-0.2
0.2
11
17.1
1.1
0.0
18.5
0.0
0.0
18.5
-1.2
0.0
16.9
2.9
0.0
16.7
2.4
0.2
12
10.6
4.0
0.0
12.3
3.2
0.2
16.6
1.8
Imp
9.5
5.4
13.6
9.8
4.8
6.8
13
13.7
0.1
0.0
15.1
1.5
0.0
16.4
2
0.0
13.1
2.9
0.0
13.0
1.4
0.0
14
15.0
-0.7
0.0
16.8
-1.8
0.0
18
-2.1
0.0
14.4
2.0
0.2
14.4
1.6
0.0
15
14.6
-0.9
0.0
15.6
-1.1
0.0
17.2
-2.5
0.0
14.1
0.9
0.0
14.4
0.7
0.0
16
16.6
0.1
0.0
17.7
-0.7
0.0
19.2
-1.4
0.0
16.1
1.5
0.0
16.1
1.8
0.0
17
16.7
1.6
0.0
17.3
-0.2
0.0
18
-1.1
0.0
15.4
2.6
0.0
16.6
4.5
0.0
18
14.6
-0.1
5.4
15.4
-1.4
6.8
17.4
-2.1
6
13.4
3.7
7.0
13.4
1.7
3.0
ORISTÀ_ 4 de febrer
20.7
“Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig”
19
8.0
1.2
0.4
9.1
0.1
1.0
11
1.3
1.3
7.8
1.3
0.0
6.1
-0.6
2.6
20
12.0
-0.8
0.0
13.9
-2.1
0.0
15.1
-3.6
Imp
10.7
-0.1
0.0
11.4
-2.3
0.0
21
15.0
-3.6
0.0
16.1
-4.0
0.2
17
-4.3
0.0
14.5
-2.0
0.0
14.7
-2.6
0.0
22
16.4
-0.9
0.0
17.6
-1.9
0.0
18
-3.2
0.0
16.1
1.8
0.0
16.7
0.2
0.0
TEMPERATURA MÍNIMA
23
17.5
-0.5
0.0
18.6
-2.1
0.0
20.2
-3
0.0
16.2
1.4
0.0
16.6
1.3
0.0
ORISTÀ _ 8 de febrer
LaRella | 14
Cº
Cº -2.5
AGENDA/ENCANTS
25 de març de 2021
AGENDA TOT EL MARÇ OLOST_EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES “ELS CREMATS” DE XAVIER NAVARRO. De dl a dv a l’Espai Guaita de 16 a 20 h _EXPOSICIÓ “UNA MIRADA PER LA NATURA” DE LA PINTORA CONXITA COMAS. De dl a dv a l’Espai Rocaguinarda de 17 a 19 h PRATS_EXPOSICIÓ “40 ANYS DE PORTADES DE NADAL DE EL 9 NOU”. A la sala d’exposicions de Cal Bach. EMAL_ES PUBLICARAN A LES XARXES SOCIALS DIFERENTS VÍDEOS CREATS PER L’ALUMNAT DE L’ESCOLA DE MÚSICA I ART INSPIRATS O AMB REFERÈNCIES A DONES ARTISTES.
26 DE MARÇ OLOST_TERTÚLIA EN LÍNIA DEL CLUB DE LECTURA OLOST AMB NOVEL·LA “EL LLOP I EL VIGILANT” DE NIKLAS NATT OCH DAG. A les 19:00 h.
27 DE MARÇ SANT BARTOMEU_ACTIVITAT CULTURAL BARROC/NEOCLÀSSIC. Més informació llucanes.cat/agenda
28 DE MARÇ ORISTÀ/SANT FELIU SASSERRA_JORNADA D’ORIENTACIÓ AMB FAMÍLIA (5 Km aproximadament). Sortides esglaonades des de La Quintana (Oristà), de les 9:30h fins a les 12:30h. Grups bombolla de fins a 6 persones. Preu 5 €. Més informació i inscripcions a llucanes.cat/agenda
L’Agenda i Els Encants de LaRella! Si vols anunciar el teu acte o vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” o “Encants” a:
comunicaciolarella@gmail.com ENCANTS
ES VEN » HABITACIÓ INFANTIL de la casa Mobles Ros. LLIT DE 2x1 M (amb 2 calaixos amb rodes), ARMARI 1x0,57x2,05 M, ESCRIPTORI 1,50x0,64x1,01 M i TAULETA DE NIT 0,54x54x 54 M. De fusta clar amb calaixos en tonalitats de taronges. Molt bon estat. Preu negociable. T.: 649 996 742 (Joan) (R00/04) » SOFÀ de dues plaçes de vellut de color gris nou. T.: 699876127 (R00/03) » TRANSPORTIN PER GAT O GOS PETIT de color rosa nou. Per 20 €, negociable. T.: 699876127 (R00/02) » TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA. EMBOTIDORA, AIRE ACONDICIONAT I VITRINA FRIGORÍFICA DE 2,5 M EN PERFECTE ESTAT. T.: 606133484 (R00/01) » LLITERA JUVENIL DE FUSTA 190 X 90 cm i 180 x 90 cm, INTEGRA ARMARI I 3 CALAIXOS. Color blanc i fúcsia, moble de qualitat i en molt bon estat. T. : 636 85 59 67 (R99/01)
» FUTBOLÍ CORDOBA I DIVERSES ANTIGUITATS. T.:609405643 (R00/05)
ES BUSCA » CASA PER LLOGAR els mesos de juliol i agost, a Prats de Lluçanès. De particular a particular. T: 677 72 11 12 Susanna (R00/05)
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA DE >Es busca parella per ajudar a formatgeria i tasques agrícoles/ramaderes. S’ofereix vivienda_ 625 47 36 84 (RF/1.98) > Es busca dona per neteja de centre residencial a Sobremunt. Matins de dilluns a divendres_ 690 614 235
LaRella | 15