LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 25 | FEBRER | 2021 NÚM: 498
www.larella.cat PÀG 2
l’ independentisme arrasa en unes eleccions excepcionals
Junts s’imposa en unes eleccions amb 22 punts menys participació PÀG 3
Pugen els casos de coronavirus a St. Bartomeu, Prats i Olost PÀG 6
Es posa en marxa un circuit d’actuació davant les violències masclistes al Lluçanès PÀG 5
El gat i la rata La columna de Carolina FONT USART PÀG 8
La vinyeta, per Olga Molina Aspecte del Pavelló Municipal de Prats de Lluçanès, que de forma inusual feia de col·legi electoral.//F: JORDI BORRALERAS
NOTÍCIES
Núm.498
Junts baixa però s’imposa amb contundència en unes eleccions amb 22 punts menys de participació LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
Junts per Catalunya ha guanyat les eleccions del 14 de febrer al Lluçanès amb 1.682 vots i més del 43,2%. Per darrere i ja a molta distància hi han quedat Esquerra, amb 997 vots i el 25,6 %, i la CUP, amb 438 vots i l’11,2 %. Juntament amb el Partit Demòcrata (cinquena força amb 212 vots i el 5,4 % del total), el bloc independentista suma més del 85% de vots, un percentatge gairebé calcat al de les eleccions del 2017. La quarta força al Lluçanès és el PSC, amb 245 vots i el 6,2 % del total, seguit pels 89 vots d’En Comú Podem, que els situen com a sisena força. VOX, PP i Ciutadans queden
per sota del 2 % de vots cadascun. En total, el bloc constitucionalista no arriba al 10 % dels suports a la comarca. LA COMARCA I EL POBLE MÉS INDEPENDENTISTA Amb el 85 % dels vots independentistes (als que encara caldria sumar-hi els vots a partits minoritaris que també donen suport a la independència) el Lluçanès se situa com la comarca amb més vot independentista del país, seguida pel Pla de l’Estany, amb el 83,2 %, i el Priorat, amb el 80,4 %. A l’altra banda de la balança s’hi situen la Vall d’Aran, on el suport a partits independentistes és del 32,1 %, i el Baix Llobregat, amb el 36,5 %. A més, Sant Martí d’Albars és el
RESULTATS DEL LLUÇANÈS A LES ELECCIONS AL PARLAMENT 2021
Elaboració pròpia
anys, excepte el PSC i la CUP que han pujat 79 i 50 vots respectivament. Tot i la notable baixada de participació, amb un 64,2 % el Lluçanès se situa gairebé 10 punts per sobre de la mitjana de participació al país, que va ser del 53,4 %.
primer dels 947 municipis de Catalunya en percentatge de suport a les opcions independentistes. En total, el 97,1 % dels vots de Sant Martí van ser per aquests partits. Tots els vots excepte un que va ser pels comuns, i un vot en blanc. El següent poble amb més vot independentista va ser Capolat, al Berguedà, amb el 95,12 %.
ES DISPAREN ELS NULS I ELS BLANCS Tot i l’evident baixada global dels vots, 1.440 menys que ara fa tres anys, tant els vots en blanc com els vots nuls han pujat en aquestes eleccions. Els blancs han passat dels 39 del 2017 als 48 d’aquesta vegada, i els nuls s’han disparat encara més: si el 2017 n’hi havia només 11 en tota la comarca, ara n’hi ha hagut 94.
LA CUP PUJA I GUANYA A SOBREMUNT La CUP ha aconseguit imposar-se aquesta vegada a Sobremunt, que és l’únic poble de la comarca on no ha guanyat Junts per Catalunya. Fa tot just tres anys els de Carles Puigdemont van aconseguir el 57 % dels vots al municipi. Els anticapitalistes també han aconseguit pujar al conjunt del Lluçanès: amb l’11,25 % se situen gairebé quatre punts per sobre del 7,17 % que van obtenir el 2017. Aquesta pujada va acompanyada d’una davallada percentual de Junts i ERC, que perden 6,8 i 2,2 punts respectivament.
CAP LLUÇANENC AL PARLAMENT Les posicions simbòliques de Montse Barniol i Marc Sucarrats a les candidatures d’ERC i el PDeCAT no s’han traduït en cap representació al Parlament, ni tan sols en un increment notable del vot per aquestes formacions en els seus municipis. En el cas de Barniol, ERC aconsegueix a Alpens pràcticament el mateix percentatge de vot que al conjunt de la comarca (el 25 %), mentre que en el cas de Marc Sucarrats, el PDeCAT sí que ha obtingut a Oristà el millor resultat de tot el Lluçanès. Ha quedat en tercera posició amb un 13,5% dels vots al municipi, mentre que al conjunt de la comarca es queda en el 5,4%.//
LA PARTICIPACIÓ, LA MÉS PERJUDICADA Un total de 3.986 lluçanencs van decidir anar a votar en aquestes eleccions marcades per la pandèmia, mentre que a les del 2017 (amb unes xifres de participació històriques) en van ser 5.426. Això s’ha traduït en que tots els partits han obtingut menys vots que ara fa tres
RESULTATS DEL LLUÇANÈS A LES ELECCIONS AL PARLAMENT 2021 (I TOTALS 2017) Municipi
Alpens
VOTS
PART. %
178 83,96
JUNTS
%
82 46,59
ERC
%
CUP
%
45 25,57
19
10,8
PSC
%
PDECAT
6
3,41
%
COMUNS
10
5,68
7
%
VOX
%
3,98
1
PP
0,57
%
0
C'S
%
0
0
ALTRES BLANCS
0
3
3
NULS
2
Lluçà
162 78,64
51 32,08
48 30,19
41 25,79
5
3,14
5
3,14
4
2,52
0
0
2
1,26
1
0,63
0
2
3
Olost
570 58,88
238 42,65
148 26,52
76 13,62
33
5,91
30
5,38
6
1,08
5
0,9
4
0,72
8
1,43
4
6
12
Oristà
300 66,82
116 39,32
65 22,03
31 10,51
19
6,44
40 13,56
7
2,37
4
1,36
5
1,69
4
1,36
2
2
5
Perafita
210 63,83
89 43,84
52 25,62
25 12,32
7
3,45
8
3,94
7
3,45
4
1,97
3
1,48
0
0
5
3
7
1251 60,43
537 43,87
27,7
123 10,05
70
5,72
53
27
57 71,25
26 50,98
8 15,69
1
1,96
4
7,84
St. Boi
303 65,16
122 42,07
81 27,93
20
6,9
27
9,31
St. Bartomeu
418 63,82
157 38,48
79 19,36
39
9,56
St. Feliu Sasserra
343 71,31
176 52,69
95 28,44
21
St. Martí d’Albars
69 71,13
40 57,97
14 20,29
Prats St. Agustí
339
4,33
25
2,04
29
2,37
12
0,98
13
1,06
10
13
6 11,76
2
3,92
1
1,96
1
1,96
1
1,96
0
1
6
14
4,83
8
2,76
3
1,03
4
1,38
2
0,69
3
6
13
58 14,22
22
5,39
13
3,19
11
2,7
5
1,23
10
2,45
10
4
10
6,29
15
4,49
11
3,29
3
0,9
3
0,9
5
1,5
2
0,6
0
3
9
8 11,59
0
0
5
7,25
1
1,45
0
0
0
0
0
0
0
1
0
Sta. M. de Merlès
89 71,77
38
42,7
19 21,35
18 20,22
1
1,12
7
7,87
3
3,37
1
1,12
0
0
0
0
0
2
0
Sobremunt
36 55,38
10 27,78
4 11,11
16 44,44
0
0
1
2,78
3
8,33
0
0
0
0
0
0
0
2
0
TOTALS 2021
3.986 64,28 1.682 43,22
997 25,62
438 11,25
245
6,29
212
5,45
89
2,29
62
1,59
41
1,05
41
1,05
37
48
94
TOTALS 2017
5.426 87,02 2.711 50,06
1508 27,85
388
166
3,07
-
-
96
1,77
-
-
119
2,20
379
6,98
9
39
11
7,17
Taula d’elaboració pròpia
LaRella | 2
NOTÍCIES
25 de febrer de 2021
Pugen els casos de coronavirus a Sant Bartomeu del Grau, Prats i Olost LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
El nombre de positius per coronavirus ha tornat a pujar al Lluçanès després de la baixada de principis de febrer. Des del dia 8 fins ara s’han registrat 36 casos a la comarca, el doble que en els quinze dies anteriors. Dels nous casos, 12 corresponen a Sant Bartomeu, 11 a Prats, 7 a Olost, 3 a Sant Feliu i un a Oristà, Perafita i Merlès, respectivament. Cal tenir en compte que el departament de Salut no facilita les dades de Sant Martí, Sant Agustí ni Sobremunt perquè pel seu nombre d’habitants no es podria garantir la confidencialitat de les xifres. COMENÇA LA VACUNACIÓ A LA GENT GRAN L’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès ja ha posat en marxa la vacunació a
Mesures contra la covid al local de votació d’Olost.// F: POL ASENSI
les persones més grans de 80 anys que no viuen en residències, prioritzant-les en funció del seu grau de dependència. Una campanya que el departament de Salut preveu completar arreu del país en els pròxims dos mesos. Paral· lelament, aquests dies també s’ha seguit administrant la vacuna als treballadors essencials de la comarca.
PREOCUPACIÓ PER LA VARIANT BRITÀNICA La variant britànica del coronavirus ja suposa el 80% dels casos que es detecten a la comarca d’Osona, un percentatge molt més alt que al conjunt del país, on se situa al voltant del 30%. Tot i això, Salut ja preveu que aquesta serà la dominant arreu
d’aquí a tan sols unes setmanes. La principal diferència amb la malaltia com la coneixíem fins ara és en la seva alta capacitat de contagi: en molts casos, quan entra en un domicili acaba afectant la família sencera. EL CORONAVIRUS MARCA LES ELECCIONS La situació de pandèmia va marcar unes eleccions que al Lluçanès han registrat un 26,5% menys de participació que les del 2017. A la comarca, com arreu del país, els col· legis electorals es van adaptar a les mesures de seguretat, i fins i tot en alguns casos es van traslladar en espais més amplis per facilitar les distàncies i la ventilació. A les set de la tarda, els responsables dels col· legis electorals van utilitzar equips de protecció individual per garantir que les persones amb coronavirus i els seus contactes estrets poguessin exercir el seu dret a vot. Una franja que, tot i això, van utilitzar poques persones i majoritàriament perquè no havien sigut a temps de votar abans.//
CULTURA
Ajuntaments del Lluçanès reben una subvenció per impulsar la lectura en català LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire
Diversos ajuntaments de la comarca han rebut una subvenció, concedida per la Diputació de Barcelona de 1.018 € per la compra de lectures en llengua catalana. L’ajuda és només per a municipis amb menys de 5.000 habitants i té com a objectiu fomentar la lectura en català en aquests municipis. Els municipis lluçanencs que han rebut aquesta concessió són: Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserrra.
EL LLIBRE INFANTIL, UN DELS PROTAGONISTES Alguns municipis com Prats o Sant Feliu, han destinat part de la subvenció a la compra de llibres infantils. Des de la biblioteca de Sant Feliu, declaren que, en col·laboració amb l’Ajuntament, es va destinar gran part de l’ajuda a la compra de llibres infantils per “les maletes viatgeres de l’escola”. A Prats, segons informen des de la biblioteca, la inversió va ser per a llibres infantils i per la compra de llibres sobre el poble. Al mateix municipi, es van destinar part dels diners a l’ampliació dels fons bibliogràfics de l’Escola Bressol La Pitota i el Casal de la Gent Gran.
LA BIBLIOTECA D’OLOST FA UNA ACURADA SELECCIÓ D’OBRES EN CATALÀ A Olost, la subvenció ha servit per ampliar el fons bibliogràfic de la biblioteca amb la compra d’una amplia i acurada selecció de llibres en català. Segons manifesta la Dolors, la bibliotecària del poble, la tria s’ha fet pensant en el “tipus i els hàbits lectors dels usuaris que freqüenten la biblioteca.” Tal com asseguren des de la biblioteca, gran part dels llibres comprats serien novel·les, ja que al centre hi ha en actiu un parell de clubs de lectura on el gènere predominant és aquest. “El 50% serien novel·les” assegura la
Dolors. La resta es repartiria en: cuina i plantes (ja que hi ha un grup de treball dedicat a l’estudi de plantes i eines culinàries), ioga (ja que hi ha un grup de ioga), història i política. I també llibre infantil i juvenil. En aquesta selecció s’hi troben alguns títols que han estat els més venuts al llarg de l’any passat com: Canto jo i la muntanya balla, la novel·la de l’osonenca Irene Solà; el llibre de l’ex-president Puigdemont M’explico: de la investidura a l’exili, o títols d’abast internacional com Sàpiens de Yuval Harari. Aquesta subvenció va en sintonia amb dos fets: en primer lloc, el recolzament al sector cultural tant tocat en aquests moments. I, en segon lloc, la defensa i la promoció del català com a llengua vehicular del país i que, actualment, es troba en perill com apunten alguns experts.//
LaRella | 3
Núm.498
LaRella | 4
NOTÍCIES
25 de febrer de 2021
Els municipis del Lluçanès i el Consorci preparen un 8M conjunt LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, es commemorarà al Lluçanès amb un seguit d’activitats conjuntes que han preparat les diferents regidories d’Igualtat dels pobles del Lluçanès juntament amb el Consorci. Enguany, i amb la voluntat de que sigui així a partir d’ara, el cartell del 8M del Consorci i els municipis del Lluçanès estarà dedicat a una dona lluçanenca que hagi estat rellevant en algun àmbit amb l’objectiu de visibilitzar-les i reconèixer la seva tasca, tal com explica Montse Juvanteny, cap d’àrea d’igualtat del Consorci. La protagonista d’aquest any és Filomena Solà i Bertrana (1887 1971) poetessa i pagesa de Sant Boi de Lluçanès, que el 1947 va publicar el llibre “Un bell racó de Catalunya. Recull de poesies” on hi trobem el poema El pagès sempre la planta que diu així “El pagès per tothom es desvetlla/ i hauria d’ésser l’ofici millor/ com ho faria la gent que treballa/ sense l’art de l’agricultor!” Entre les activitats previstes, com ja va fer el passat 25N, el ajuntaments del Lluçanès s’il· luminaran de color lila. A més, diferents pobles de la comarca duran a terme l’acció “Ser dona vol dir…” en la qual es busca que la població reflexioni entorn aquesta frase i que n’escrigui el final en uns cartells amb els quals es crearà una exposició col· lectiva. Aquesta acció també es durà a terme a les escoles i a l’Institut Castell del Quer.
LA COLUMNA
Carolina FONT USART
El gat i la rata
Ajuntament de St. Feliu il·luminat el passat 25 de novembre.// F: CONSORCI
Per la seva banda, l’EMAL es sumarà als actes del 8M a través de les seves xarxes on penjaran videos creats per l’alumnat inspirats en dones artistes. Una de les altres activitats serà el taller “Descobrim-nos. Una mirada a través de l’objectiu” on s’utilitzarà la fotografia com a eina d’autodescobriment. LA FETILLERA ALLARGA EL 8M TOT EL MARÇ AMB ELS “VERMUTS FEMINISTES” El col·lectiu feminista La Fetillera organitzarà cada diumenge del mes de març un seguit de trobades informals a l’hora del vermut, les 12 del migdia, a diferents pobles del Lluçanès. Amb aquests “Vermuts feministes” des del col·lectiu busquen crear espais on parlar i debatre sobre diferents temes que afecten al dia a dia de les dones del Lluçanès. El tret de sortida serà a Prats, a l’Ateneu Popular del Lluçanès, el pròxim diumenge 7 de març. Sota el títol “Dona i Treball”, aquesta primera jornada estarà centrada en la vaga del 8M, no només en la vaga laboral, sinó també en tots els altres àmbits com la vaga de cures i de consum. A través de debats en petits grups es busca que es posin sobre la taula els dubtes que les participants tinguin i que entre totes els puguin resoldre, i que sigui un espai on totes es sentin còmodes participant. El dia 8, des del col·lectiu, han organitzat un dinar col·lectiu, on cadascú es portarà el seu menjar i es mantindran les distàncies de seguretat, al pati de l’Ateneu, per fer caliu. A més, es farà una sobretaula glosat i musical, abans de baixar a la manifestació convocada a Vic pel Comitè de Vaga d’Osona i el Lluçanès.//
Mary Wollstonecraft, Flora Tristán, Emma Goldman, Candelaria Ruz, Clara Campoamor, Clara Zetkin, Alejandra Kollontai, són només algunes de les veus del feminisme. Sense elles no seriem on som i sense les que ara us presentaré tampoc. Son les que van aconseguir una de les primeres grans victòries del feminisme: les sufragistes i les suffragettes. La història comença a finals del s. XIX, quan John Stuart Mill i Herny Fawcett presenten una petició al Parlament anglès on es demana el vot sense distinció de sexe. El fracàs de la proposta va ser l’impuls que va fer sorgir el sufragisme com a moviment social i a finals del 1887 es va fundar la Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení, una mena de lobby que pressionava per aconseguir una modificació de la llei anglesa per permetre el vot femení. Malgrat la seva organització i esforços no van aconseguir els seus objectius. L’any 1903, Emmeline Pankhurst creava la Unió Social i Política de les Dones: naixien les suffragettes. Aquest moviment va adoptar l’acció directa com a forma de lluita amb el lema “Acció, no paraules!”. Moltes de les militants del moviment van acabar a la presó, esdevenint així les primeres preses polítiques feministes de la història. El 18 de novembre del 1910, el “Divendres Negre”, milers dones es van concentrar davant el Parlament britànic per criticar que al parlament no es debatés el dret al sufragi femení. La resposta policial davant la concentració va acabar amb més de 115 dones detingudes i més de 50 denuncies per la brutalitat policial i l’assetjament sexual per part de la policia, que van quedar en res. La resposta de les suffragettes va ser als carrers: sabotatges, cremar comerços, llençar pedres a casa dels polítics, escriure amb àcid a la gespa del camp de golf més important de Londres “vots per les dones”... També van fer explotar la casa que s’estava construïnt el ministre de finances anglès. La lluita al carrer va esdevenir la nova normalitat anglesa. La repressió policial era dura i les preses van començar vagues de fam per reclamar els seus drets. Al principi l’estat va optar per l’alimentació forçosa, però la resposta al carrer va ser tal que el Parlament es va veure amb l’obligació d’aprovar una nova legislació, “La Llei del Gat i la Rata” que permetia deixar en llibertat a les suffragetts (rates) quan perillés la seva vida però deia que, un cop recuperades, tornarien a ser empresonades per les autoritats (els gats). L’espiral de violència era imparable i els principals partits van començar a canviar el seu posicionament. Al final de la 1a Guerra Mundial, com a reconeixement als mèrits de les dones durant la guerra, i per evitar un nou rebrot de la violència, es va establir el vot per dones de més de 30 anys i de nivell econòmic alt. El 1928 sufragi va esdevenir universal. En fi, no sé perquè us he explicat aquesta història.//
LaRella | 5
Núm.498
Es posa en marxa un circuit d’actuació davant les violències masclistes al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La comissió local contra la violència masclista del Lluçanès, formada pel Consorci del Lluçanès, el Servei d’Ocupació i la Tècnica d’Igualtat del Consorci, un representant del Grup d’Atenció a les Víctimes de Mossos d’Esquadra, un representant de les Àrees bàsiques de Salut del Lluçanès, Sant Quirze i Sant Feliu, un membre del Consorci d’Osona de Serveis Socials, l’Oficina tècnica d’Igualtat de gènere i LGTBI d’Osona ha elaborat un protocol intern d’actuació a seguir en el cas que calgui donar resposta urgent a una situació de violència. Aquest protocol, d’ús intern, s’ha repartit a tots als ajuntaments i serveis públics deL Lluçanès, com escoles, Institut, casals de gent gran, entre altres, per tal que els i les professionals de cadascun d’ells (mestres, tècnics, dinamitzadors) tingui a mà una eina que els permeti saber com han d’actuar davant d’una situació d’urgència causada per violència masclista. Al protocol s’hi recullen els recursos i eines que les professionals del sector públic del Lluçanès poden activar en un cas d’extrema urgència. Per exemple, el protocol dóna al personal administratiu de qualsevol ajuntament les eines necessàries per actuar si un dia se’ls presenta a l’ajuntament una dona víctima d’una agressió masclista que no vol ni pot tornar a casa. Aquest protocol és una adaptació del que ja existeix a escala d’Osona, però adaptat a la realitat del Lluçanès. El protocol ha de permetre crear una xarxa més eficient entre tots els agents del territori que fan atenció a les víctimes de violència. La comissió local contra la violència masclista del Lluçanès també vol que el protocol serveixi per millorar la coordinació entre diferents agents i així solucionar, per exemple les mancances en
LaRella | 6
el traspàs d’informació que s’han detectat entre Mossos i Serveis Socials. I evitar que les atencions que facin els Mossos a domicili les nits o el cap de setmana com a resposta a una denúncia per violència masclista, no arribin a Serveis Socials i per tant aquests no puguin fer el seguiment a la persona ni el suport després de l’agressió. Aquesta voluntat de treball en xarxa entre recursos i municipis es va veure plasmada en l’organització de les activitats del passat 25 de novembre, on per primer cop Consorci i els municipis del Lluçanès organitzaven un seguit d’activitats conjuntes. Com també passarà aquest pròxim 8 de març. La Comissió local, al llarg d’aquest 2021, treballarà per crear un protocol de detecció i prevenció de la violència masclista en l’àmbit de la parella. Aquest serà un protocol molt més extens, que començarà per assegurar que totes les parts implicades entenguin el mateix quan es parla de violència i agressions. Es començarà a treballar en l’àmbit de les violències dins la parella “per una qüestió d’urgència” com expliquen des de la Comissió. Però no es deixaran de banda altres violències que es donen fora de l’àmbit de la parella, per això en aquest sentit també s’ha començat a parlar de la prevenció de violències en espais d’oci nocturns. Aquest protocol serà públic, i inclourà campanyes de sensibilització i prevenció de les violències. I buscarà la complicitat amb entitats i associacions del territori. AUGMENTEN LES AGRESSIONS MASCLISTES AL LLUÇANÈS Des de Serveis Socials ens confirmen un augment significatiu de les atencions fetes al Lluçanès a causa de la violència masclista aquest any 2020, seguint la tònica de Catalunya. No totes les agressions masclistes tenen la mateixa resposta, i els camins que segueix cada dona són personalitzats. En alguns casos, el se-
guiment i suport després de l’agressió es fa des de serveis socials i utilitzant els recursos propis. En altres casos, les persones agredides són derivades a serveis fora de la comarca, especialment aquells casos que requereixen un servei d’acollida urgent. Aquests serveis també donen atenció a dones en situació de vulnerabilitat, hagin o no estat víctimes de violència masclista, que requereixen un acompanyament més a llarg termini, en aquests casos es deriven al SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) Vic - Osona. Aquest passat 2020 van ser 11 les dones del Lluçanès que van utilitzar els recursos del SIAD. Els principals àmbits d’actuació del Servei són: el servei d’acollida, adreçat fer una primera atenció a les dones que arriben al SIAD; l’acompanyament psicològic a les dones al llarg del procés que estiguin passant; i l’atenció jurídica a les dones, des de l’assessorament laboral fins al civil o penal.//
25 de febrer de 2021
LaRella | 7
ESPORTS
Gil Membrado fitxa per Michelin Motorsport El pilot olostenc amb només 13 anys es va proclamar subcampió de la categoria Giand de les GSeries 2021. Sense baixar del podi en cap de les 4 proves celebrades va cridar l’atenció dels tècnics de la prestigiosa marca de pneumàtics. Michel Ducher, tècnic de Michelin al Mundial de Ral·lis durant molts anys, es va desplaçar fins Andorra per veure el jove pilot, del que va dir “amb la seva edat crida realment l’atenció i sens dubte té un gran potencial”. Comptar amb el suport dels tècnics de Michelin serà una ajuda per Membrado, tal i com afirmen des del seu entorn, ja que el poden assessorar en “múltiples aspectes, sobretot en els inicis, en competicions en l’àmbit internacional”. I és que el campionat de Letònia de Ral·lis serà el primer en què Gil Membrado ja estarà sota el paraigües de Michelin Motorsport. Letonia, juntament amb Estonia, és dels pocs països on està permès córrer ral·lis a partir dels 13 anys, aquest fet permetrà al jove olostenc esdevenir el pilot més jove de l’història en disputar un Ral·li.//Red
Núm.498
Sant Feliu Sasserra s’omple de genets per celebrar el desè Raid Memorial Quico Yebra SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart
El Raid es va celebrar el passat 20 de febrer, i va reunir més de 114 genets. El Raid organitzat per Endurance Club Hípic, estava format per tres carreres nacionals CEN0 * Novel, CEN 60 i CEN 40. Els primers participants a prendre la sortida van ser els del CEN0 * Novel a primera hora del matí. Aquesta cursa estava dividida en quatre fases, primera i tercera de 18 quilòmetres i les altres dues de 22 quilòmetres. El guanyador fou Robert Diez Noguera i el seu cavall Amurath Sahib amb un temps de 5hores i 8 minuts, seguit de Laeslao Lopez
Vista aèria de Sant Feliu Sasserra el dia del Raid/ F: O. VILAMÚ
Borges amb Bothus Podas i Alina Caballero Martí amb Shehana Al Khalediah. A continuació, va ser el torn dels binomis del CEN 60 dividida en 3 fases, on Laura Casillas Rodriguez va aconseguir la primera posició amb Rufus amb un temps de 4 hores i un minut, seguida per Raquel Costa Codina amb Baykal
LA VINYETA, per Olga Molina
LaRella | 8
- Cost i Gil Costa Codina en tercera posició amb Kalima Casanova. Per últim els del CEN 40, dividida en dues fases, la primera se la va endur Eulàlia Picas Fajula amb SW Hacauan amb un temps de 2 hores i 49 minuts, seguida de Joan Miranda Rierola amb en SW Jazulma i en tercer lloc Jordi Compte Marce amb Volcànica.//
25 de febrer de 2021
ESPORTS
Engiaux, Enginyeria Auxiliar, és una empresa d’enginyeria i instal·lacions per empreses i particulars nascuda l’any 2004. Especialitzada en l’energia d’origen renovable com és la hidroelèctrica, la solar, la geotèrmia i la biomassa. La seva activitat principal és el desenvolupament de projectes d’energies renovables, d’eficiència energètica i mediambientals, per tal de donar resposta a les necessitats creixents que hi ha en aquests àmbits. Engiaux desenvolupa el projecte des de l’inici i fins la posada en funcionament de la instal·lació. Ara Engiaux ha decidit patrocinar l’equip C.F. Pradenc Femení. Si t’agrada el futbol vine, t’hi esperem!
LaRella | 9
OPINIÓ
Riera de Merlès campanya 2021 Joan Roma Cunill, Borredà El temps passa volant, i d’aquí quatre dies, tocarà preparar la campanya d’estiu. Si es vol aconseguir un raonable èxit, convé no abaixar la guàrdia i continuar el sistema de l’any passat. Tot indica que continuarem sotmesos a restriccions per la pandèmia, si bé, amb una major llibertat de moviments. Esperem-ho, però sigui com sigui, quan es comença un pla, l’important és mantenir-lo. És el que toca fer. Ja no sóc alcalde, i em miro les coses amb una major fredor i una certa llunyania, però he aprofitat el temps de confinament per mirar les actuacions dutes a terme, i son molt apropiades per a limitar la presència de vehicles i persones. S’han adequat alguns punts d’aparcament. Senyalitzats i delimitats. S’ha indicat l’existència d’un espai protegit, s’han posat senyals de prohibició, s’han tancat espais on molts aparcaven, i s’ha fet prou difusió en els mitjans de comunicació com per saber que no volem que tornin els excessos del passat. Què toca fer ? Doncs, insistir i persistir. Un parell de mesos abans de l’estiu, tornar a la feina, amb alguns anuncis i alguns articles sobre la regeneració de la flora i fauna, gràcies a les mesures empreses, i preparar nous equips de vigilància , coordinats amb Mossos i Guardes rurals, per fer complir l’ordenança. Si la feina es fa bé, serà el segon any consecutiu, en aplicar les mateixes mesures, cosa que corre boca – orella, i per les xarxes socials. Tant bon punt la gent sap que ja no poden anar on abans anaven, s’han de replantejar les opcions i buscar llocs més adients. A partir d’aquí, la Riera de Merlès deixa de figurar en les seves agendes i s’aconsegueix el que sempre hem perseguit: disminuir dràsticament la presència humana, per a preservar la natura. Som a finals de febrer, hora de començar a preparar la campanya, esperant que tant Generalitat com Diputació, sumin esforços per ajudar als ajuntaments. No pot ser que el pes recaigui sobre els més petits.//
Carta d’agraïment Família de Josep Riera El dia 25 de gener va morir el pradenc Josep Riera. La seva família més propera, la Maria Mercè, la Gemma i el Josep, volem donar les gràcies al poble de Prats de Lluçanès pel suport que hem rebut. El Josep era una persona molt estimada i apreciada al municipi, i durant els últims dies ens ho ha mostrat per darrera vegada. Aquestes quatre paraules volen ser un agraïment profund i sincer. Gràcies.//
LaRella | 10
Núm.498
Com mola ser una dona La Fetillera - Col·lectiu feminista del Lluçanès La meva mare tota la vida s’ha llevat una hora abans per fer-nos els esmorzars i deixar el dinar enllestit per quan tornés de treballar. La meva àvia no té pensió de jubilació, ja que tot i treballar tant o més que el meu avi a pagès, no va cotitzar ni un sol dia. La meva germana va demanar una reducció de jornada quan va ser mare, mentre que al seu company mai ningú li va preguntar com s’ho faria per combinar la feina amb la paternitat. La meva tieta cuina tots els àpats de dilluns a diumenge, però el gran xef és el meu tiet quan de tant en tant fa una paella o una barbacoa pels amics. La meva cosina ha recaigut tres vegades en l’anorèxia, víctima d’una pressió estètica constant a les revistes i als anuncis. La meva neboda es disfressa de les princeses dels contes i les pel·lícules, perquè només pot triar entre la princesa perfecta o la bruixa malvada. La meva companya de feina somriu quan diu que el seu marit l’ajuda molt a casa i amb les criatures (em sembla que criar-se els pròpis fills i ficar-se la pròpia roba a la rentadora no s’hauria de considerar una ajuda). La
meva veïna va marxar a viure a la ciutat per poder dir lliurement que li agraden les noies. Jo pago un IVA de luxe quan compro compreses i tampons, en tota la meva educació no m’han parlat de cap dona que fos Premi Nobel, presidenta, filòsofa o científica i, segons les estadístiques, la meitat de les meves amigues ha patit o patirà violència masclista. Però suposo que no ens podem queixar, perquè de vegades entrem gratis a la discoteca, tothom ens ajuda a canviar una roda del cotxe i sempre que estem de mal humor ho podem justificar dient que tenim la regla… Com mola ser una dona! La majoria d’habitants dels països desenvolupats consideren que els homes i les dones vivim en igualtat de condicions. Potser tu també ho creus. Per això, quan una dona aconsegueix una posició de poder, podem fer broma dient que li deu haver fet “un favor” al jefe. Per això, podem riure quan un amic fa un comentari masclista i li podem dir a l’amiga que es queixa que això del feminisme “ja cansa, exagerada, que aviat ja no podrem fer broma de res”. Sí, encara avui a les sobretau-
les es castiga més ser feminista que ser masclista. I sí, encara avui hi ha qui pensa que el feminisme és com el masclisme però al revés. Però de moment el feminisme ha deixat zero morts i zero ferits, mentre que el masclisme ha deixat una estela d’assassinats, violacions, maltractaments i privilegis respecte l’altra meitat de la població mundial. El masclisme esclafa drets, mentre que el feminisme els reivindica. Per això el feminisme necessita que tu, que encara no saps si ets feminista o no, observis amb deteniment les actituds i els rols dels homes i les dones del teu voltant. Que qüestionis comentaris al teu entorn. Que llegeixis sobre feminisme i sàpigues de què parlem quan diem “patriarcat”, “homofòbia” o “transfòbia”. Que tinguis la valentia d’assenyalar allò que perjudica a les dones. Que actuïs de manera conscient per no traspassar estereotips de gènere a les teves criatures. Que recolzis a dones artistes, científiques, filòsofes, polítiques, i que entenguis totes les barreres que han hagut de trencar per aconseguir una posició rellevant en el seu sector. I que recordis que “el feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament” (Simone de Beauvoir).//
Els lluçanesos recelen de l’Administració pel que fa a la solució de Fumanya Roser Vinyes i Giró La tardor passada, els veïns i veïnes del Lluçanès es van assabentar que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central havia aprovat l’execució de la Primera Fase de l’Ampliació de la Planta de Compostatge de Fumanya. Des d’aleshores, les diferents plataformes socials implicades en la defensa d’un Lluçanès digne per viure-hi han tornat a activar les seves protestes. Cal recordar que poc després de posar-se en funcionament l’esmentada planta, el 1998, els veïns ja van denunciar que les pudors que desprenia l’empresa els perjudicava la qualitat de vida. La plataforma ciutadana “Comissió SOS Lluçanès”, juntament amb el “Grup de Defensa del Ter”, van iniciar un llarg recorregut per demanar a les autoritats competents la revisió del seu funcionament. Però, la reforma no va aportar cap millora tangible i se’n va demanar el tancament definitiu. A la pàgina web https://www. naciodigital.cat/osona/Infos2006/ SantMartiAlbars01.htm hi ha informació de la tasca reivindicativa desenvolupada per les esmentades entitats amb un gran suport comarcal.
De la informació llegida a la pàgina web esmentada, es pot deduir que el Departament de Medi Ambient i la Junta de Residus, responsables directes de la gestió d’aquests tipus d’indústries, van anar defugint el problema amb l’objectiu que Fumanya continués funcionant. Les dues entitats socials referides també van demanar a la Conselleria de Salut que, per prevenció, exigís el tancament cautelar de la planta fins trobar una solució definitiva. Però Salut tampoc els va respondre, igual que abans havien fet els set ens als quals havien recorregut al llarg dels 4 anys de reivindicacions. El Conseller del Departament de Medi Ambient endegà una comissió de seguiment del funcionament de Fumanya, però els acords presos durant les seves reunions mai es van executar. També va exigir l’aplicació d’un pla de millora de la planta de compostatge per tal d’erradicar-ne els contaminants, però que, si això no s’aconseguia, es tancaria la planta. Les pudors i la contaminació van persistir, i, no obstant això, davant els fets consumats, el conseller de Medi ambient mai va complir la seva paraula. La manca de voluntat política per resoldre el problema era reforçada
per l’ambigüitat de la Legislació de Residus de Catalunya, que permetia que tant el gestor de Fumanya com les Administracions implicades defugissin les seves responsabilitats amb l’excusa que la planta reunia totes les autoritzacions legals per continuar funcionant, que, de fet, eren elles mateixes qui les concedien. És evident, doncs, que aquest problema de contaminació degrada considerablement el medi ambient del Lluçanès. Per tant, el moviment reivindicatiu veïnal ha d’exigir a l’Administració la reparació d’aquest greuge. I en un futur cada comarca hauria d’assumir només la gestió dels residus que genera. Però, l’execució de l’eixamplament de la carretera que passa pel costat de Fumanya, i, que, en principi, hauria de comportar beneficis, fa témer que, escarmentats com estan els lluçanesos de l’actuació dels poders públics contra els seus interessos, constitueixi un clar senyal que l’Administració està disposada a executar el Pla de Millora presentat. Per tant, és absolutament imprescindible continuar la lluita de forma immediata i constant per tal que no ens trobem, com sempre, amb els fets consumats.//
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA·ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. (NOVA ENTRADA) 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. (NOVA ENTRADA) 9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 12_BELLESA: estètica, perruqueria. 11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: autoescola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
JARDINERIA
VETERINARI·ETÒLEGS
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES·MOBLES
3_INFORMÀTICA
ENERGIES
5_OBRES
4_MECÀNICS CONSTRUCTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PRATS DE LLUÇANÈS
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA
12_ALTRES SERVEIS
ESTÈTICA
AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
PERRUQUERIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
LLUÇANÈS EMPRENEDOR
QUIOSC
RESIDÈNCIA
La Biodinàmica Craneosacral (BCS) és una teràpia manual, holística i no invasiva que deriva de l’osteopatia i que percep uns moviments profunds i suaus, els quals emergeixen del centre del cos. Aquests moviments intrínsecs de: els ossos cranials, les meninges, cervell, medul.la i l’os del sacre, generen una mena de respiració interna, que amb el tacte adequat, els/ les terapeutes entrenades, poden acompanyar, escoltant així els ossos, els teixits, òrgans, fluids i fins i tot, el camp electromagnètic que ens envolta. A aquests moviments els anomenem marees i poden tenir diferents ritmes, cicles i qualitats. La força que mou aquestes marees l’anomenem Potència o Salut inherent. Quan una persona arriba a la consulta, ho fa amb tota la seva experiència de vida, sentiments, emocions, pensaments, creences,variables que l’han anat conformant, també físicament. Després d’una petita entrevista, la persona, el pacient, s’estira a la camilla i nosaltres, com a terapeutes, mantindrem un contacte manual negociat, a diferents parts del cos, un contacte suau i delicat, a través del qual, podrem anar “escoltant” aquestes marees, i així podrem anar percebent les seves qualitats, el ritme, la potència, etc... Aquesta ‘escolta’ l’oferim des d’un ambient segur i des d’un espai intern de neutralitat, quietud i sense judici. Això fa que la persona pugui trobar en el seu cos, un espai intern de confiança i seguretat per poder expressar-se. Tot això permet que el pacient es pugui anar reconnectant amb la seva pròpia potència i pugui anar restablint la salut inherent que habita dins nostre. El cos és savi i la BCS ens ajuda a integrar i regular aquesta ‘Intel·ligència’, d’una manera profunda i reconfortant. La BCS és una teràpia beneficiosa per tothom i en qualsevol moment vital, ja sigui la gestació, la infància, l’adolescència, l’edat adulta o durant la vellesa. La BCS ens serveix sobretot, per tenir més recursos i per poder gaudir de la vida, d’una manera més conscient, habitant la nostra presència. Al Lluçanès aquest treball ha anat arribant de la mà de la Luna Cuadrado a Alpens, de la Mar Puigoriol a Sta Eulàlia de Puigoriol i de l’Olga Molina a Sant Feliu Sasserra i Avinyó.
LaRella | 14
TAXIS
TINTORERIA
NOU AL DIRECTORI La propera setmana trobareu
Engiaux
a la secció 2_ENERGIA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA A partir de les 21h, us heu de dirigir a la farmàcia de Vic indicada en la columna de la dreta, o podeu anar a la Guàrdia Urbana, i us hi acompanyarà
25
dj
ST.BARTOMEU
YLLA-CATALÀ
26
dv
OLOST
TANYÀ
27
ds
ST.BARTOMEU
VILAPLANA
28
dg
Mati:PRATS Tarda:ST.BARTOMEU
ALIBERCH
1
dl
PRATS
BARNOLAS
2
dt
OLOST
TERRICABRAS
3
dc
PRATS
FARGAS
4
dj
ST.BARTOMEU
ARUMI
5
dv
OLOST
URGELL
6
ds
F.EURAS - VIC
EURAS
7
dg
F.ATLÀNTIDA - VIC
ATLÀNTIDA
8
dl
ST. BARTOMEU
AUSA
9
dt
OLOST
POU
10
dc
PRATS
YLLA-CATALÀ
ENCANTS/AGENDA
25 de febrer de 2021
RACÓ DE LA FEINA
AGENDA
OFEREIXO FEINA DE...
26 DE FEBRER
>Es busca parella per ajudar a formatgeria i tasques agrícoles/ramaderes. S’ofereix vivienda_ 625 47 36 84 (RF/1.98)
ELS ENCANTS
ES VEN » MENJADORA PER PINSO PER EXTERIOR DE 2500KG. T.: 636 33 36 30 (R97/02) » BALES D’HERBA RODONES. T.: 636 33 36 30 (R97/01) » PNEUMÀTICS EN BON ESTAT, MIDA 205 - 80 R16. 602 18 12 10 (R96/01) »
ES LLOGA
» CASA TOTALMENT EQUIPADA A SANT BOI DE LLUÇANÈS. T.: 687 73 24 66 (R97/03) »
S’HA TROBAT
» ÓS DE PELUIX molt gran i un DOFÍ també de peluix a la carretera de Prats, a l’altura de la Font de les Coves. T.: 600 322 288 (R96/02)
EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font Usart i Lluc Corominas AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Olga Molina DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Laura Argilaga edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès larellallucanes@gmail.com 621276 429 DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:
OLOST_TERTÚLIA EN LÍNIA: “CANTEU, ESPERITS, CANTEU” DE JESMYN WARD. Club de lectura d ‘ Olost de La biblioteca. A les 17:00 h
27 DE FEBRER ALPENS_TEATRE: EL SILENCI DELS TELERS (BASADA EN LA NOVEL·LA D’ASSUMPTEA MONTELLÀ).Al Teatre el Casino d’Alpens. A les 18:00 h
TOT EL MARÇ OLOST_EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE XAVIER NAVARRO. De dl a dv a l’Espai Guaita de 16 a 20 h _EXPOSICIÓ “UNA MIRADA SOBRE LA NATURA” DE LA PINTORA CONXITA COMAS.De dl a dv a l’Espai Rocaguinarda de 17 a 19 h
6 DE MARÇ OLOST_CONCERT DE “LA CARPETA”, AMB LA COL·LABORACIÓ DE FANNY FORTET. A la Font Gran. A les 17:00 h. Inscripcions a tramitolost@ olost.cat abans del 5 de març. Places limitades.
7 DE MARÇ OLOST_CAMINADA DE LA DONA. ORGANITZA “CAMINS” I C.E. VIA FORA: Recorregut 1 (12km) a les 9h. Recorregut 2 (6km) a les 9.30h. Recorregut 3 (3km) a les 10. Sortida: Pl. Major. Incripcions a tramitolost@olost.cat. Places limitades.
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES - 8M PODEU CONSULTAR LA PROGRAMACIÓ PREVISTA PELS DIFERENTS AJUNTAMENTS A LA PÀGINA 4
13 DE MARÇ OLOST_JORNADA DE MARXA NÒRDICA, AMB MONTSE GRAU. Inscripcions a tramitolost@ olost.cat fins l’11 de març. Limitat a 10 persones. ALPENS_ACTIVITATS A LA FÀBRICA VELLA: _TALLER DE PATÉS VEGETALS A CÀRREC DE L’OLGA MOLINA. A les 11:00 h _ INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ COL.LECTIVA “FÈMINART” de dones artistes del Lluçanès i rodalies. A les 11:30 h _ CAFÈ-XERRADA AMB L’ASSUMPTA MONTELLÀ autora de “La Maternitat d’Elna”. A les 17:00 _MIREM LES ESTRELLES AMB LA INÉS IBARBOURE. A la Serra. A les 20.30 h, 21.00 i 21.30 h. Per grups de 6 persones
14 DE MARÇ ALPENS_DE L’EXPOSICIÓ COL.LECTIVA “FÈMINART” de dones artistes del Lluçanès i rodalies. Tot el dia _ ESPECTACLE “360 GRAMS” D’ADA VILARÓ. Al Cafè Teatre El Casino. A les 18:00 h. Reserva d’entrades a l’Ajuntament
El proper número, que surt l’11 de març, inclourà les dades meterològiques corresponents a aquesta quinzena. LaRella | 15