LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 11 | FEBRER | 2021 NÚM: 497
www.larella.cat PÀG 3
Torna la mobilitat entre municipis
Cauen a la meitat els casos de coronavirus al Lluçanès PÀG 7
El Lluçanès arrenca el 2021 amb un 9,21% d’atur PÀG 9
Pau Tomàs fitxa per l’equip júnior Beta itàlia pel Mundial PÀG 3
Amb ulls clucs La columna de Ramon ERRA PÀG 9
La vinyeta, per Gerard Bosch Lenticulars rogencs des de Sant Agustí.//JMCASTRO
NOTÍCIES
Núm.497
El TEST passa per Sant Feliu Sasserra amb I.A.I.A., una proposta amb presència local SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa Oliveras
Testimoni Escènic és una xarxa de suport a la producció i exhibició d’arts escèniques impulsada per la residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó, i amb el suport i finançament de dotze municipis, entre ells el de Sant Feliu Sasserra que hi ha participat per tercera vegada. Cada any un jurat selecciona diverses propostes, i s’ofereix a les seves companyies fer una residència gratuïta al centre Cal Gras i assajar en un local dels municipis participants. Per arrodonir-ho, tots els pobles implicats programen tres dels espectacles, que sempre són peces breus. Enguany, amb les restriccions per la pandèmia s’han hagut de
reprogramar bona part de les representacions. Després d’haver d’anul·lar l’actuació de finals de novembre, a Sant Feliu Sasserra es va poder dur a terme el passat 23 de gener. D’entre les 12 propostes seleccionades d’enguany, s’hi van poder veure Cants de dona, de la companyia EVOÉH, La lliga dels Gilipolles extraordinaris, de Low Cost, i I.A.I.A. de La Mariona. Com és habitual cada funció es va representar en un espai íntim diferent. Com explica la regidora de cultura, Gemma Sorrius “el fet de passejar d’escenari en escenari i la sorpresa que ens trobarem a cada escenari el fan molt atractiu pels santfeliuencs i santfeliuenques”. El viatge musical Cants de dona, amb veus en sefardí, gallec, àrab i català, entre d’altres, va
Mar Solà i Maria Ballús, actrius de I.A.I.A. al garatge de Cal Rafel// F: JRS
FESTES
Santa Àgata amb menys llum
ressonar a la capella de Santa Magdalena. L’humorística La lliga dels Gilipolles…, que precisament s’ambienta en un bar, es va representar al bar de l’Ateneu, i I.A.I.A. va ocupar un dels garatges més underground
del poble, el de Cal Rafel. Aquest darrer espectacle compta amb la Maria Ballús, actriu sasserrenca. Amb dramatúrgia de Mar Solà i sota la direcció de Míriam Puntí, I.A.I.A. posa en valor la importància de les àvies amb un text emocionant. L’obra se situa en un futur proper i reflexiona sobre la pèrdua de coneixements i valors que suposa l’oblit (o abandonament) de les àvies, en una societat centrada en el consum, la rapidesa i la tecnologia. Enmig dels nombrosos gags còmics, entre les rialles, també s’escapa alguna llàgrima, i és que recordar els bons moments amb les àvies, sigui perquè ja no hi són, o perquè el confinament no ens permet visitar-les, sempre obre la caixa de la nostàlgia.//
PATRIMONI
El Calendari del Consorci dedicat al Barroc i Neoclàssic de la Comarca PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’única xera que va veure el municipi aquesta l’edició// F: XAVIERSERRA
Prats de Lluçanès va viure novament una diada adaptada, aquesta vegada per celebrar Santa Àgata. Les xeres que els anys anteriors havien omplert de llum, foc i colors els carrers més cèntrics del poble no es van poder dur a terme per les restriccions imposades per la Covid-19. Tot i això, la Casa de l’Heura, que organitza la jornada, va realitzar una petita acció per evocar les xeres dels anys anteriors. Sí que van sonar, com cada any, les campanes que commemoren el 307è aniversari de la crema del poble a mans de les tropes borbòniques. A més, l’exposició “Que no s’apagui la llum”, que encara es pot visitar virtualment, va ambientar el municipi amb fotos de diades passades.//JB
LaRella | 2
El calendari del Consorci surt a la llum, enguany dedicat al Barroc i Neoclàssic de la comarca. L’objectiu del calendari és donar a conèixer i posar en valor els elements patrimonials del territori, més o menys coneguts pel veïnat del Lluçanès. El període Barroc i Neoclàssic abarca els segles XVII, XVIII i XIX. Tres segles d’història resumits en 12 mesos a través del patrimoni lluçanenc. Del bandolerisme de Rocaguinarda a la Guerra dels Segadors i als judicis i assassinats de més de 400 dones acusades de bruixeria, fins a l’inici de la revolució industrial, les guerres carlines i la Renaixença. Tot plegat sota el marc administratiu de la Sotsvegueria del Lluçanès, reconeguda el 1611. La majoria d’espais escollits són esglésies, ja que són precisament d’aquesta epòca la majoria d’ampliacions i noves construcci-
Església de Sant Bartomeu del Grau construida entre 1780 i 1787// F: CONSORCIDEL LLUÇANÈS
ons d’aquests edificis, per donar cabuda als fidels que arribaven al Lluçanès durant aquestes èpoques d’expansió demogràfica. Com és el cas de l’Església d’Oristà, que obra el calendari, construïda entre el 1775 i el 1790 sobre l’antiga església romànica de la qual encara se’n conserva la cripta-tribuna. L’únic espai civil del calendari és la Casa del Consell i de Jurats del Lluçanès, un antic palauet d’estil neoclàssic però que destaca per la
decoració renaixentista de la façana. Situat a Sant Feliu Sasserra va ser el lloc de residència del sotsveguer i seu dels jurats de la Sotsvegueria del Lluçanès. Quan la situació epidemiològica ho permeti es reprendran les activitats culturals vinculades a cada espai com s’ha fet els últims anys, de moment s’ha organitzat un joc de preguntes online a través de l’instagram de Lluçanès Turisme.//
NOTÍCIES
11 de febrer de 2021
Cauen a la meitat els casos de coronavirus al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila
El Lluçanès ha superat la tercera onada del coronavirus i les dades de contagi ja se situen molt per sota de les registrades durant les festes de Nadal i les setmanes posteriors. Si a finals de gener parlàvem d’una quarantena de casos en quinze dies, la darrera quinzena (des del 24 de gener fins ara) se n’han detectat 18. D’aquests, 5 corresponen a Prats, mentre que Sant Bartomeu i Olost n’han registrat 4, Lluçà 2 i Alpens, Oristà i Sant Boi, 1 cada un. TANCAMENTS PREVENTIUS A SANT BOI La llar d’infants i l’Ajuntament de Sant Boi han pogut reobrir aquesta setmana després
d’haver complert amb els confinaments preventius en detectar-s’hi casos positius de coronavirus. A la llar d’infants, el cas es va detectar durant el cribratge organitzat pel departament d’Educació entre tot el personal del país. El resultat positiu d’un dels tests va obligar a tancar l’única línia de l’escola, que va poder reobrir aquest dilluns. Pel que fa a l’ajuntament, el positiu per coronavirus d’un treballador municipal i les quarantenes dels seus contactes estrets també van obligar a tancar les oficines durant tota la setmana passada. TORNA EL CONFINAMENT COMARCAL La mobilitat entre municipis d’una mateixa comarca ja torna a estar permesa a Catalunya des d’aquest dilluns. Aquests desplaçaments estaven prohibits
des del dia 7 de gener, quan la Generalitat va decidir endurir les mesures de confinament per frenar l’augment dels casos en la tercera onada del coronavirus. Des d’aleshores, nombroses administracions municipals com el Consorci del Lluçanès s’havien mostrat partidàries d’aplicar un confinament comarcal per garantir que els veïns de comarques rurals poguessin accedir a més serveis. En el cas del Lluçanès, però, la recuperació de la mobilitat comarcal no serà completa entre els 11 municipis, perquè Merlès i Sant Feliu només tindran permesa la mobilitat amb el Berguedà i el Bages, respectivament. Amb les noves mesures aprovades per la Generalitat els bars i restaurants poden obrir dues hores més que fins ara: de 7.30 a 10.30 h al matí i de 13.30 a 16.30 h a la tarda.//
ENTREVISTA
“No toca res més que tirar endavant, aguantar i tirar tantes cosses com puguem” Dolors Costa, 90 anys, ha estat una de les àvies vacunades SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent Lluc Corominas Peraire
En plena campanya de vacunació en contra la COVID, la residència Els Munts de Sant Boi ha estat un dels primers espais del Lluçanès a vacunar, tant personal, com residents. Segons dades proporcionades per la residència, 61 dels 73 residents que viuen al centre han estat vacunats a dia d’avui. “De tots els avis vacunats, no n’hi va haver cap que presentés cap reacció a la vacuna. Algun va estar més cansat de l’habitual, però no van patir ni febre, ni mal de caps, ni res” puntualitza la Nati, subdirectora del centre. Una de les residents vacunades és la Dolors Costa, de 90 anys que no va tenir cap dubte en posar-se la vacuna. “No m’ho vaig pensar gens. Ens aconsellen vacunar, doncs a posar-la.” comenta. Després de les dues, la Dolors corrobora el fet de no patir cap mena de reacció adversa. “No em va fer cap mal, ni vaig tenir cap reacció. Com si res” assegura.
Dolors Costa amb la Nati i l’Anna a la Residència els Muns// F: RESIDÈNCIA
Malgrat passar gairebé un any confinada a la residència, assegura que té ganes de sortir però es mostra contenta i satisfeta del tracte rebut. “Portem molt de temps aquí dins, però em cuiden molt bé, no em puc pas queixar” diu tot rient. Però malgrat ser un any de relacions familiars difícils, la Dolors reconeix que ha tingut la família força a prop. “Ens hem vist molt. Em venen a veure, o ens veiem a través de la
finestra o la pantalla” Tot i això, la Dolors afronta, amb optimisme, la situació de pandèmia que vivim des de fa gairebé un any. “Ens toca viure això, no toca res més que tirar endavant, aguantar i tirar tantes cosses com puguem per lluitar i no marxar a l’altre barri” manifesta. Ara bé, afirma que ja té ganes de que acabi la situació per “passejar però, sobretot, per abraçar la família”.//
LA COLUMNA
Ramon ERRA
Amb ulls clucs La tardor passada, quan encara estava permès el moviment entre pobles i comarques, vaig tenir una pensada: tornar a casa per l’antiga carretera de Vic a Olost. L’Hostal Nou, el pont del Llop, cal Carreter, Casa Miquela… Tomba cap aquí, gira cap allà, l’hauria fet amb els ulls clucs. La carretera es conserva en bon estat i em va vagar de deixar-me anar memòria avall, deu, vint, trenta anys, quaranta. Vaig veure que a cada revolt em venia un record molt concret. De vegades dos o tres. També a cada recta, sempre curtes, a cada trencant, a cada bosquet, a cada terraplè. Són molts anys de baixar i pujar de l’institut, anar i tornar de mercat, venir del dentista, del cine, de fer encàrrecs, tornar a altes hores d’una cafrenada a l’Hangar, al Nexus, on sigui. De matins baixant a agafar el tren cap a Barcelona i de cop la boira, de cop la pluja, de cop la primavera. Entrebancs cada dos per tres. Una roda reventada, s’ha de canviar, els cargols estan massa collats, apareix algú conegut. Una vista cap al Pirineu inesperadament nevat, i et distreus. Paciència per un camió lent, un tractor lent, potser algun cop encara un carro amb naps. O bé anant amb el cotxe de línia puja gent al trencant de la caseta del Permanyer, posem que plou o neva o pedrega. Et vénen al cap els paraigües, les catiusques, l’impermeable. I un cop de molta neu a la maleïda pujada del pont del Llop que, tot i les cadenes, hi va haver una gran corrua de vehicles encallats. Llavors que vas tenir un ensurt perquè un senglar va travessar abans de la Muntada, o després. No acabaríem. Amb aquest estat d’esperit no cal dir que se’m va fer curt, el viatge. Molt curt. Ho penso repetir. Ara que ja fa anys que tenim carretera nova, ara veig que tampoc hi ha tanta pressa. Els temps canvien, nosaltres canviem i hi ha coses que no es mouen: les cases de pagès, les muntanyes, alguns arbres, moments concrets.//
LaRella | 3
NOTÍCIES
Núm.497
ENTREVISTA
“Com a sanitària penso que hem d’ajudar a vèncer el virus” Bruna Sala, infermera d’Olost a l’Hospital Universitari de Vic ja ha estat vacunada de la COVID OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire
QUAN VAS REBRE LES DOSIS? I DE QUINA VACUNA? Vaig rebre la primera dosi al 8 de gener. La segona dosi, en teoria, l’havia de rebre al 29 del mateix mes però no en van arribar suficients. En van arribar poques i es va prioritzar el personal de plantes de COVID, UCI i urgències, jo estic a la planta de mútues. Finalment, la segona dosi la vaig rebre al 2 de febrer. La vacuna era la de Pfizer. VAS TENIR CAP AFECTE SECUNDARI? No. Vaig tenir dolor lleu a la zona de punció però res important. VAS DUBTAR EN VACUNAR-TE? Al principi sí, ja que és una vacuna nova sobre la que no hi ha
gaires estudis, sobretot dels seus efectes a llarg termini. El que em feia més respecte era pensar, per exemple, si al cap de 10 anys podien sortir alguns efectes secundaris. Tot i així, vaig decidir vacunar-ne. En primer lloc perquè necessitem arribar al 70% d’immunitat col·lectiva i, en segon, perquè com a sanitària penso que hem d’ajudar a vèncer el virus. PER QUÈ CREUS QUE ÉS NECESSARI VACUNAR-SE CONTRA LA COVID? Penso que és important per dues qüestions. Per arribar al 70% d’immunitat col·lectiva que comentava i poder tornar a fer una vida més o menys normal. I perquè confio en que la vacuna desenvolupi una gran quantitat d’anticossos i, per tant, la població vacunada tingui més recursos per combatre el virus de la manera més lleu possible i reduir el nombre d’ingressos
El dia de la primera vacunació teníem 4 hores al matí per anar a la planta on feien la vacunació. Com que vam inscriure’ns molts professionals van programar 3 dies de vacunació. Un cop vacunats ens van demanar que enviéssim un e-mail si presentàvem algun símptoma. El dia de la segona dosi van citar-nos en diferents dies segons les dosis que els hi arribaven EN EL TEU CAS, DELS COMPANYS/ES SANITÀRIES LA MAJORIA US VAU VACUNAR? Sí, la majoria vam vacunar-nos. Molta gent amb por als símptomes però pensant que era necessari fer-ho.
La Bruna fent reforç durant la primera onada// F: BRUNA SALA
hospitalaris per COVID. COM VA ANAR EL PROCEDIMENT DE VACUNACIÓ? Al principi ens van fer omplir un qüestionari on ens preguntaven si ens volíem vacunar i si patíem alguna patologia de risc. Un cop apuntats, ens van informar del dia que ens posaven la primera dosi i els símptomes que podia provocar.
PER ACABAR, QUÈ LI DIRIES A ALGÚ QUE TÉ DUBTES SOBRE SI VACUNAR-SE O NO? Li diria que com a sanitària he de recomanar a la població vacunar-se, ja que una vacuna pot salvar vides. Penso que ara mateix estem en una situació en la que hem de confiar en la sanitat i pensar que aquesta vacuna ens servirà per vèncer la COVID. Respecte als símptomes, son els mateixos que poden donar totes les vacunes, per tant, no s’ha se tenir por. Si tots ens vacunem aconseguirem reduir els contagis i protegir-nos a nosaltres mateixos.//
ELECCIONS
Noves ubicacions i més seguretat el dia de les votacions LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Des del moment en què es va saber que tornàvem a anar a les urnes, des del Procicat es va elaborar un protocol per garantir la seguretat a tota la ciutadania que volgués exercir el seu dret a vot, així com a totes aquelles persones que el dia 14 els tocarà estar a les meses. Aquest protocol ha obligat a modificar els espais on fins ara s’havia votat a molts pobles, com és el cas de Sant Boi de Lluçanès on les votacions es faran al Local Social i de Sant Bartomeu del Grau que les farà a la sala del Casal d’Avis, del Casal Sociocultural. Alpens també traslladarà la mesa a la Fàbrica Vella i el veïnat de Sant Feliu Sasserra anirà a votar a l’Ateneu. A Perafita les votacions es traslladen del local del Niu al pavelló poliesportiu. A Prats de Lluçanès les meses també es traslladaran al pavelló municipal i a més s’habilitarà un servei de transport per totes aquelles persones que el sol·licitin. Aquests canvis d’ubicació responen a les demandes del Procicat d’evitar els centres educatius com espais de votació, i la prohibició d’utilitzar espais LaRella | 4
com centres sanitaris o el d’ús per part de col· lectius vulnerables. Així com la demanda que els espais fossin prou grans per a garantir una baixa densitat d’aforament, i on hi poguessin haver punts d’entrada i sortida independents o que, en el cas de no ser possible, es prenguessin les mesures necessàries per evitar l’encreuament de persones. A tots aquests canvis cal sumar-hi les mesures de seguretat que hauran de seguir els votants, i també els membres de la mesa, especialment durant la franja de vot recomanada per a persones en quarantena o contagiades, que serà de les 7 de la tarda a les 8 del vespre. Serà en aquest moment, segons s’estableix en el reglament del Procicat, que els membres de les meses s’equiparan amb els EPIs. La resta del dia aniran amb les mascaretes i amb les pantalles protectores. Malgrat tot, al Lluçanès les meses es constituiran amb normalitat, ja que a la majoria de pobles no s’han presentat al·legacions o han estat dins la normalitat, a excepció de Sant Boi de Lluçanès i Merlès. Des d’aquests ajuntaments expliquen que han augmentat les al·legacions respecte altres vegades. Més enllà de les mesures del Procicat alguns ajuntaments del Lluçanès han decidit aplicar-ne
Augmenta el vot per correu al Lluçanès Aquests darreres dies una imatge més o menys habitual han estat les cues a les oficines de correus per poder votar. Cues que també s’han format a Prats, on com ens diuen, “hi ha hagut molta més feina que en altres eleccions”, en gran mesura a causa de la situació de pandemia i les recomanacions de votar per correu. Habitualment quan una persona sol·licita el vot per correu se li porta a l’adreça que indiqui, tota la documentació electoral on hi ha tots els partits que es presenten a les eleccions i un document que acredita que és la persona que vota. Aquesta documentació l’envia l’Oficina del Cens Electoral. Enguany i com a novetat respecta a altres comicis, les treballadores de correus també poden recollir el vot emès a domicili a través d’una aplicació. de pròpies, com és el cas de Sant Bartomeu del Grau on hi haurà unes pantalles de metacrilat per als membres de la mesa. A Olost també hi haurà mampares a les dues meses i una cabina de vot per cadascuna. O Sant Feliu Sasserra on habilitaran un espai per controlar les persones que s’esperen i així evitar que es facin cues.//
ELECCIONS
11 de febrer de 2021
La constitució de les meses, una incògnita del 14F LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire i Jordi Borralleras Estruch
Els comicis del 14F són excepcionals per diverses raons. Per una banda estan provocats per la inhabilitació del president Torra, de manera que suposen un canvi de guió de com enteníem unes eleccions fins ara. L’obligació de fer uns comicis pel dictamen d’un jutge, l’allau de vots per correu, i una hora que pot sembrar el pànic, -l’última de votacions, moment en el que votaran les persones amb COVID i les que fan quarantena-. Aquests són els elements que conformaran unes eleccions que es passaran entre mascaretes, EPIs i gel hidroalcohòlic. I sens dubte, un altre tema que ha estat a l’ordre del dia des que es van confirmar aquests comicis ha estat la polèmica per constituir les meses electorals. Si de normal ja és un procés que fa mandra (recordem que són 12 hores assegut en una cadira, mirant DNIs i ratllant en un paper les persones que han dipositat el seu vot a l’urna), aquest any s’hi suma la por al contagi i d’exposar-se al virus, fet que fa mantenir el dubte de si, a primera hora del matí, es podran formar les meses tal i com està previst. Des de LaRella hem volgut parlar amb dues persones que són membres d’una mesa al Lluçanès i veure com afronten aquests comicis distòpics i excepcionals. A en Martí Gorchs li ha tocat ser el 1r vocal d’una mesa electoral a Olost.
T’HAS PLANTEJAT RENUNCIAR O PRESENTAR AL•LEGACIONS? No, m’ha tocat i ho accepto. Tampoc tinc cap motiu per no anar-hi. ET FA RESPECTE ANAR-HI? No, més aviat em fa una mica de mandra, ja que són moltes hores i, d’alguna manera, estàs perdent el dia. COM I QUAN US EXPLICARAN EL PROTOCOL? Ens ha arribat un “manual d’instruccions” on hi explica com anirà el dia de les votacions: horaris, constitució de les meses, com fer el recompte, el lloc del col·legi, etc.. Dins d’aquest llibret hi va un capítol dedicat a totes les mesures contra la COVID que haurem de seguir durant tot el dia. US FARAN PROVES ABANS I DESPRÉS? M’han enviat un SMS del CAP amb la possibilitat de fer-me una prova d’antígens abans del dia 14. COM AFRONTES LA JORNADA ELECTORAL, MÉS ENLLÀ DE LA SITUACIÓ DE LA PANDÈMIA, ESTAN A LA MESA QUE SEMPRE ÉS UN FET ESPECIAL? No em fa gaire il·lusió però em donen dinar a la Fonda Sala i em paguen quelcom, així que més val agafar-s’ho bé. A la Carme Estruch li ha tocat ser el ser la 2a vocal en una mesa de Prats de Lluçanès
T’HAS PLANTEJAT RENUNCIAR O PRESENTAR AL•LEGACIONS? Sí. Vaig presentar una al·legació justificant que era titular d’una botiga de serveis essencials i que el diumenge treballàvem perquè és mercat. Però la van rebutjar al cap de dos dies i em van dir que la Junta Electoral no l’acceptava. L’Ajuntament em va explicar que aquest any si no era per problemes de salut, com que estaven col·lapsats d’al·legacions, era difícil que acceptessin altres excuses. ET FA RESPECTE ANAR-HI? La veritat és que no em fa por, no crec que allà em pugui contagiar. M’estimaria més no anar-hi perquè sí que em fa respecte, però crec que un espai com el pavelló amb les mesures previstes no hi haurà perill. En un espai petit ja em faria més respecte. COM I QUAN US EXPLICARAN EL PROTOCOL? Ens van donar fa uns dies un llibret d’instruccions que hem de llegir-nos. I avui mateix m’han trucat des de l’Ajuntament per explicar-me algunes altres instruccions com l’horari, la parada per dinar o altres coses. US FARAN PROVES ABANS I DESPRÉS? Ens han dit que ens podem fer un test d’antígens al CAP de forma opcional. Jo ho faré. Que sapiguem després de les eleccions no ens faran cap prova. COM AFRONTES LA JORNADA ELECTORAL, MÉS ENLLÀ DE LA SITUACIÓ DE LA PANDÈMIA, ESTAN A LA MESA QUE SEMPRE ÉS UN FET ESPECIAL? M’ho agafo com una experiència nova, jo no hi he estat mai i encara que faci mandra o respecte per mi serà una experiència més. Bona o dolenta ja ho veurem (hehe). El que sí que fa mandra és que arribarem tard, ja que hi hauran molts vots per correu i això alentirà l’escrutini, pel que m’han explicat, això porta més feina.//
LaRella | 5
NOTÍCIES
Núm.497
Els candidats del Lluçanès al Parlament LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Les eleccions del 14 de febrer no seran com sempre, com tampoc ho ha estat la campanya electoral. Hem parlat amb els dos únics lluçanesos que estan a les llistes del Parlament, la Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens i número 66 a la llista d’ERC i en Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, president del Consorci de Municipis del Lluçanès i número 40 de la llista del PDeCAT sobre com han viscut la campanya i què n’esperen. Segons la Montse Barniol aquesta ha estat la campanya “més rara que hem viscut mai”. Els actes s’han hagut d’adaptar a la situació actual i prioritzant els telemàtics. Els que s’han fet amb públic han estat a l’aire lliure i amb limitacions d’aforament. Per Barniol un dels moments que ha marcat aquests dies ha estat poder tornar a veure els i les preses en els actes de campanya. El lema de campanya d’ERC per aquestes eleccions és al costat de la gent i com en diu Barniol això és el que ha volgut fer ella, “tornar als orígens, al Lluçanès”. Durant els últims dies ha visitat diferents pobles i projectes del territori per coneixe’ls i poder, com ella diu, “incidir en positiu en aquesta nova legislatura”. Per això Barniol explica que ara és el moment de posar els resultats
A la dreta, Montse Barniol en una visita fent campanya.//F: INSTAGRAM
Marc Sucarrats, al centre, visitant Puig Ciutat a Oristà//F: INSTAGRAM,
de la consulta sobre la taula i fer propostes adaptades a la realitat actual del Lluçanès. Marc Sucarrats és la primera vegada que participa en una campanya al Parlament com a membre d’una de les candidatures i ho està vivint amb optimisme i bones sensacions, com ens diu “crec que serem la sorpresa de la nit”. Sucarrats va participar en l’acte del PDeCAT a Vic i aquest passat dimarts va estar fent campanya al Lluçanès visitant diferents pobles acompanyat d’altres
membres del seu partit. Sucarrats destaca que més enllà del que pugui passar el dia 14, el que compta és que el 15 s’haurà de començar a treballar “tenint en compte tot el territori” també els pobles petits que, com diu “no se’ns escolta prou”. Parlant del territori li demanem per la comarca del Lluçanès i ens diu que “passades les eleccions caldrà fer una reunió amb tots els alcaldes per tornar-ho enfocar”.//
RECURSOS
Puja el consum d’aigua a indústries i granges LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa Oliveras
El passat 2019 al Lluçanès es van consumir 806.302 m3 d’aigua, el valor més elevat dels darrers 10 anys. Mentre que el consum domèstic es manté estable, entre els 250 i els 300.000 m3, l’aigua consumida per l’activitat industrial i les granges mostra un augment progressiu, encara que irregular, com s’observa en el gràfic el·laborat amb dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actualitzades a finals de l’any passat. L’augment de la cabana porcina i l’arribada de noves indústries agroalimentaries podrien ser la causa d’aquesta pujada, com ja vam explicar a LaRella 472. Sant Martí d’Albars i Olost són els municipis que experimenten un major creixement, comcom podeu observar a la taula que acompanya la notícia a larella.cat. Com expliquen des de l’ACA, la pujada de l’any 2012 es podria deure al fet que les dades es prenen trimestralment, i no seguint anys naturals, de manera que la xifra del 2012 podria incloure, també les dades dels darrers trimestres del 2011.// LaRella | 6
EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA AL LLUÇANÉS (EN M3)
Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ACA (darrera actualització 20-11-2020)//
ECONOMIA
11 de febrer de 2021
El Lluçanès arrenca el 2021 amb un 9,21% d’atur La taxa d’atur baixa 0,28 punts respecte el desembre però encara és manté força elevada LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire
330 persones del Lluçanès han estat registrades a les oficines de l’atur un cop acabat el primer mes del 2021, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat; el que suposaria una taxa mitjana del 9,21%. Una taxa que ha baixat 0,28 punts respecte el desembre, que era del 9,49%. Al gener del 2020, la taxa d’atur era del 7,83% i al desembre del 2019, del 7,81%. És a dir, en un any, la taxa d’atur hauria augmentat, respectivament, 1,38 i 1,68 punts. En nombres absoluts, al gener de l’any passat hi havia 282 persones registrades i, al desembre de fa dos anys, 288. Aquest dades van en sintonia amb l’augment generalitzat arreu del territori català, que, a finals d’aquest últim mes s’ha registrat un 29,1% d’atur i 508.081 persones, segons dades publicades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquestes dades
susposen un augment de 10.470 persones respecte de l’últim mes del 2020, en que es registraven 497.611 persones i una taxa del 28,2%. Les dades alarmen ja que just fa un any, les persones registrades a l’atur a tot Catalunya eren, al gener, 393.682. A hores d’ara, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més atur. La pandèmia ha estat un clar factor d’augment de la taxa d’atur. Al Lluçanès, des del mes d’abril es registren més de 300 persones aturades i, des del maig, més de 330. Al març, el primer mes amb pandèmia, se’n van comptabilitzar 293, segons dades del Govern. El màxim de persones aturades comptabilitzades al Lluçanès es troba al mes d’agost amb 359. Tot i que des de l’inici de la crisi sanitària l’atur al Lluçanès s’ha mantingut més o menys estable, ho ha fet a uns valors bastant superiors als dels últims anys, fet que indica que, al llarg del passat 2020 i, almenys en aquest inici d’any, l’afectació econòmica i social de la pandèmia també ha colpejat la comarca.//
ATUR AL GENER 2021 Municipi
Taxa d’atur (%)
Alpens
9,32%
9
Lluçà
2,16%
5
Olost
9,34%
47
Oristà
9,20%
22
10,75%
20
9,37%
116
Sant Agustí de Lluçanès
12,50%
7
Sant Bartomeu del Grau
14,59%
53
Sant Boi de Lluçanès
6,80%
15
Sant Feliu Sasserra
6,82%
20
Sant Martí d’Albars
11,11%
6
8,99%
6
11,76%
4
Taxa mitjana: 9,21%
Total: 330
Perafita Prats de Lluçanès
Santa Maria de Merlès Sobremunt
Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu//
Es presenten les sis cooperatives escolars del Lluçanès que participen del projecte CUEME LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’alumnat de cicle superior de les cinc escoles del Lluçanès que participen al projecte CUEME (Cultura Emprenedora a l’Escola) ja han constituït les cooperatives i les han presentat als seus respectius ajuntaments. Enguany són 6 les cooperatives que s’han creat a tot el Lluçanès en el marc d’aquest projecte, que compta amb el suport dels tècnics de Promoció Econòmica i Ensenyament del Consorci que els acompanyen al llarg del desenvolupament del projecte. Els alcaldes d’Olost, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra, així com les regidores d’Educació i Começ de Prats de Lluçanès, van apropar-se a les escoles dels seus respectius municipis, per conèixer de primera mà els projectes de les noves cooperatives, veure quins passos havien seguit per crear-les i poder debatre sobre les dificultats amb que s’havien anat trobant a l’hora de constituir-se. A Prats de Lluçanès enguany
Alumnes de l’Escola Lluçanès//F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS
hi ha tres cooperatives: la Cooperactiva de l’escola FEDAC, que destinaran part del seus beneficis a l’entitat Mans Unides; I les de l’escola Lluçanès, Manuart, que farà el donatiu a Osona Contra el Càncer i Recicoop Lluçanès, que recupera el projecte que el curs anterior van haver de parar per la pandèmia. A l’Escola els Roures de Sant Feliu Sasserra s’ha creat la cooperativa Roures Art que destinarà els beneficis a l’entitat AMPANS. A Olost, a l’escola Terra Nostra s’ha creat la cooperativa Ecoart,
Persones registrades
que està fent una recerca d’entitats i ONGs del municipi o altres de propers a qui destinar els seus beneficis. L’Escola La Monjoia, que és el primer any que participa al projecte, els alumnes de cicle superior han creat la cooperativa Crafters que destinarà els beneficis a l’entitat Osona amb el Sàhara. Després d’aquesta primera part del procés, les cooperatives començaran a fer un estudi de mercat per acabar de perfilar els prototips que finalment arribaran a la fase de producció.//
Especialitats Vilà es trasllada a Puigdàlber A finals del 2020, l’empresa Especialitats Vilà, de Prats de Lluçanès, dedicada a l’elaboració de bases de bescuits, va ser adquirida per Especialitats M. Masdeu, una de les empreses referents en la fabricació i comercialització de bases de pastissos a escala mundial. Els nous propietaris van informar a principis d’any a les persones treballadores que pròximament traslladarien la producció a la seu d’Especialitats M. Masdeu, a Puigdàlber, prop de Vilafranca del Penedès i que garantirien els llocs de treball a les treballadores de la planta de Prats que s’hi traslladessin. El consistori pradenc en saber aquesta nova situació es va posar ràpidament en contacte amb els representants d’Especialitats Masdeu per intentar evitar el trasllat. Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès, ens explica que va parlar amb la propietat per explicar els avantatges d’estar en una zona com el Lluçanès, però com diu Bruch “la decisió era de direcció i ja estava presa”. L’alcalde explica que l’empresa deixarà les naus a disposició perquè s’hi pugui seguir mantenint l’activitat, per aquest motiu des de l’ajuntament ja s’han posat en contacte amb altres empreses que puguin estar interessades. Per la seva banda el Consorci del Lluçanès quan va assabentar-se de la situació va posar-se en contacte amb les persones treballadores i els hi va oferir el seu suport en tot allò que poguessin. Actualment l’empresa i les persones treballadores estan en període de negociacions.//CFU LaRella | 7
NOTÍCIES
Núm.497
ECONOMIA
CONSUM
Comencen les obres a la Sati
La nau de Sati, rere l’escola/ F: LSURIÑACH (WWW.DALPENS.COM)
Les obres de la Sati, l’antiga fàbrica tèxtil d’Alpens, ja han començat. La nau, adquirida per l’Ajuntament, acollirà l’obrador de formatges del Consorci del Lluçanès, un obrador agroalimentari de melmelades i un espai per les entitats. La primera fase serà construir les parets de compartiment per diferenciar els espais. A partir d’aquí, les obres es faran paral·lelament des del Consorci del Lluçanès, ens que construeix la formatgeria, i l’Ajuntament d’Alpens, que equiparà els altres espais. Les obres també han de servir per construir un porxo on s’instal·laran plaques solars. Es preveu que l’actuació acabi al juliol.//PAsensi
El Cabàs de la XELLA aprova les bases del projecte El Cabàs de la XELLA va celebrar aquest passat dimarts la seva primera assemblea de consumidors. La cistella setmanal de productes del Lluçanès i ecològics tindrà ara unes bases que regiran els productes i productors que poden participar del projecte. Les bases, que es van redactar i aprovar durant l’assemblea, marquen que es prioritzarà sempre que els productes que siguin del Lluçanès i ecològics, només del Lluçanès quan no puguin ser ecològics, i si són productes que no es troben a la comarca, que sempre siguin ecològics. Alhora, també marquen que la compra dels productes serà a través de la venda directa i es donarà suport a projectes petits i iniciatives noves. També es va marcar que cal que les empreses productores tinguin en bones condicions laborals els seus treballadors, una actitud compromesa amb el medi ambient i un bon tracte amb els animals. Tanmateix, es va acor-
Cistelles preparades per a repartir./ F: XELLA
dar excloure aquelles empreses que venguin a grans superfícies i desenvolupin un model industrial allunyat de les necessitats del Lluçanès. Les bases aprovades també reflecteixen que la XELLA no marcarà els preus dels productes, i que el projecte ha de seguir sent autogestionat, sense les institucions. Una altra de les bases establertes és que es vetllarà per reduir i reutilitzar els residus. Durant l’assemblea també es va
fer valoració del projecte. Es va explicar que es porten 42 setmanes repartint cada dijous pel Lluçanès, que en total s’han repartit 1592 cabassos, xifra que significa una mitjana de 38 a la setmana. Alhora, també es va explicar que s’han mogut un total de 28.800€, diners que s’han quedat al Lluçanès i han anat a parar a l’agroecologia. També es va fer saber que el projecte ha arribat a 142 famílies.//Red
SOLIDARITAT
Cooperació Osona - Sàhara rebrà els beneficis obtinguts per la cooperativa escolar Crafters de l’Escola Monjoia LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’associació COOOS és una ONG que treballa per contribuir al desenvolupament i assoliment de la llibertat del poble sahrauí. Un dels projectes que tenen en marxa, entre d’altres, és el “Vacances en Pau”, que organitzen juntament amb la Delegació del Front Polisario i les entitats solidaries amb el poble Sahrauí de Catalunya. És en el marc d’aquest projecte que els nens i nenes de Sant Bartomeu del Grau han conegut els infants sahrauís i el conflicte que viu el seu poble, i per aquest motiu els beneficis de la cooperativa escolar que han creat aniran destinats a un dels projectes de la COOOS. “Vacances en Pau” és un projecte on famílies catalanes acullen infants sahrauís d’entre 10 i 13 anys durant els dos mesos d’estiu. El programa permet als nens i nenes dels campaments de LaRella | 8
Dona cosint una peça per vendre en el mercat de Tindouf/ / F: COOOS
refugiats de la regió de Tindouf (situat al desert d’Algèria) sortir durant l’estiu i gaudir de moltes coses que sinó només coneixerien per llibres com els rius, les muntanyes, el mar, etc. En el marc del projecte, els infants també passen una revisió mèdia exhaustiva, visiten al dentista i reben les vacunes recomanades pel ministeri de
salut del govern sahrauí. Enguany, des de la COOOS han col·laborat en un nou projecte. Com ens explica Sandra Carrera, membre de l’associació i veïna de Sant Bartomeu, des de l’associació han ajudat a crear una cooperativa de dones sahrauís que, amb el finançament de la COOOS, han pogut comprar material per començar a crear artesania tradicional que després vendran al mercat de Tindouf, la ciutat més pròxima als campaments. D’aquesta manera es podrà afavorir l’autosuficiència de les famílies, però sobretot contribuir en l’empoderament del paper de la dona que s’ha vist minvat així com també ho han estat els seus drets degut a l’arribada de corrents radicals del món musulmà, malgrat ser tradicionalment una cultura molt matriarcal. Aquest projecte començava pocs mesos abans de l’arribada de la Covid-19, i en el seu camí s’hi ha sumat el trencament de l’alto
al foc acordat entre el Front Polisario i el Marroc, firmat l’any 1991 sota ampara de l’ONU. Al llarg dels anys 80 el Marroc va construir un seguit de murs al desert que separaven la zona ocupada pel govern marroquí de la zona alliberada pel Front Polisario. Un “mur de la vergonya” de més de 2.700km. En un punt d’aquest mur hi ha el pas de Guerguerat, on a mitjans del mes d’octubre el poble sahrauí va decidir bloquejar aquest pas per denunciar els reiterats incompliments de les resolucions de les Nacions Unides per part del Marroc. La resposta d’aquest va ser entrar a la zona per trencar el bloqueig pacífic dels manifestants. El Front Polisario va denunciar la situació al Consell de les Nacions Unides i va anunciar la represa de les hostilitats. Aquest fet ha provocat una escalada de tensió a la zona que pot revifar el conflicte armat a la zona.//
ESPORTS
11 de febrer de 2021
Núria Sañas subcampiona de Catalunya de Marxa
Pau Tomàs fitxa per l’equip júnior Beta itàlia pel Mundial PERAFITA Per_ Núria Vilamala
Núria Sañas al podi./ F: FAMÍLIA SAÑAS
La pradenca, Núria Sañas, juntament amb les seves companyes del Club Atlètic Vic, i també de Prats, Nora Boix i Queralt Sañas, van participar el passat 31 de gener, al Campionat de Catalunya en Marxa en Ruta. Núria Sañas que competia en la categoria SUB14F en els 3km marxa, va proclama-se subcampiona de Catalunya amb un temps de 17’17”. La seva companya, Nora Boix, que competeix en la catgoria SUB16F en els 5km marxa, va aconseguir la sisena posició en la cursa celebrada al Vendrell, aquest bon resultat li van permetre classificar-se pel Campionat d’Espanya que es disputarà a Sevilla. Queralt Sañas va obtenir la 5a posició en la categoria SUB12F en els 2km marxa.//
El pilot de Perafita Pau Tomàs fitxa pel nou equip júnior de Betamotor, amb l’Entrophy Enduro Racing italià i tindrà un contracte oficial amb l’equip Beta Factory. El jove pilot del Lluçanès competirà amb aquest equip durant el 2021 al Campionat del Món d’Enduro GP a la categoria Júnior 1, debutarà al campionat ‘Assoluti’ d’Itàlia i també disputarà el Campionat d’Espanya en la categoria E1, en aquest cas amb Beta Trueba. El jove pilot del Lluçanès competirà per segon any consecutiu amb la mateixa moto, la RR Racint 2T 250. La temporada passada Pau Tomàs va segellar una gran temporada, va acabar 5è al Mundial en la categoria Júnior 1, la mateixa que disputarà
Pau Tomàs amb el seu nou equip// F: BETAMOTOR
aquest any, i va pujar el podi en dues curses, a Itàlia i Portugal, i va ser subcampió d’Espanya a la categoria E1. Al final ha aconseguit el premi de fitxar pel nou equip júnior de Betamotor, que li permetrà traslladar-se a Itàlia per entrenar diàriament amb el nou equip. “És un salt molt gran en la meva carrera esportiva. Poder
viure i entrenar cada dia és una passada i poder estar centrat al 100% en l’enduro és un somni fet realitat per a mi”, ha dit el pilot de Perafita en declaracions a Beta Trueba. Pau Tomàs ha afegit que “estic segur que això m’ajudarà a seguir creixent com a persona i a millorar com a pilot. Ara a gaudir-ho i a continuar donant molt gas”.//
LA VINYETA, per Gerard Bosch
LaRella | 9
OPINIÓ
Ni tranquil, ni serè Truja Negra Fa 20 anys que els veïns i veïnes del Lluçanès ensumem la pudor de Fumanya i gairebé una dècada que veiem la xemeneia de Grans fumejar sense parar. Fa 18 anys que va tancar el Puigneró i 12 que depenem de Casa Tarradellas. Amb la C-62 el Lluçanès ha esdevingut un lloc de pas per a turistes i, alhora, un eix per a les indústries que s’hi han vingut a instal·lar. El territori està ple de masies buides i en ruïnes, però tenim vora 60 cases de turisme rural. La majoria de pobles del Lluçanès no arriben al miler d’habitants, però tenim lloc per gairebé 1400 turistes que vulguin venir a viure l’experiència rural. Des de fa anys els nostres boscos han anat perdent biodiversitat i les aigües estan cada vegada més contaminades; ja no podem beure de les nostres fonts. La degradació del territori ha estat constant des que màfies i especulacions han fet del Lluçanès el què han volgut. Entre uns i altres ens han deixat orfes en la nostra pròpia terra i han ferit a consciència la nostra identitat rural.
Núm.497
Res d’això ens sorprèn ni ens ve de nou. Ja fa massa anys que l’anomenat «progrés» capitalista complau a una mentalitat urbana que xoca directament amb la manera d’entendre i viure la vida a pagès. El conflicte és clar: necessiten un món rural al servei del món urbà, que estigui desconnectat del seu territori, per fer dels boscos i rius parcs temàtics per a pixapins i, de nosaltres, esclaus sotmesos a la indústria i immersos en la seva merda. Ens fan creure que necessitem una realitat apartada de la terra i lligada a ritmes de vida imposats des de la gran ciutat. Així, pagesos, fusters, ferrers, artesans i tants d’altres oficis estan ja en perill d’extinció i són matèria del folklorisme que tant agrada a turistes i visitants. Entenem l’ampliació de la planta de Fumanya com la gota que fa vessar el got en el desastre que patim, i veiem, altra vegada, com els ens institucionals passen de puntetes sobre el conflicte; un comunicat, alguna reunió amb polítics de primera, una revisió d’entrades… Però aquí, tot segueix igual. No és la primera vegada que un nou pla urbanístic ens agafa per sorpresa a pocs dies de la seva aprovació, i resulta que els ajuntaments no hi fan res al respecte, ans al contrari: on és la Carta del Paisatge i el Territori Serè, davant tal destrossa? Esdevenen únicament una declaració d’intencions per seguir predicant, però seguir-ho permetent,
tenint una gran manca de planificació urbanística que possibilita l’especulació al nostre territori, i seguir omplint les arques municipals amb els impostos de les grans indústries, posicionant-se així al seu costat. Quin sentit té seguir confiant amb la institució, que ha consentit tanta destrucció durant tant temps, i que segueix fent-ho avui dia? El fracàs institucional és d’escàndol i ja no el podem suportar més. Cal repensar estratègies, lluites i dissidències per donar-li la volta a la truita. Creiem que l’alternativa hi és i la tenim nosaltres, la gent del poble. No deixarem que ens segueixin destrossant la terra i no tolerarem seguir malvivint en el nostre territori. Des dels moviments populars volem acabar amb aquest model, costi el que costi. Com és que el Xavier Fumanya i Coma segueix vivint tranquil·lament a Perafita, sense avergonyir-se de fer malviure a tantes famílies i embrutar de manera tan agosarada el Lluçanès? De tot el que ha fet i segueix fent? No volem ser l’abocador de plantes depuradores, de residus industrials i, encara menys, de les brosses de les ciutats. Ni denúncies ni amenaces ens espanten. Si vol seguir així, que marxi del Lluçanès i, des de ben lluny, vegi la planta tancar-se. No pararem. TANQUEM FUMANYA.//
Plantar cara: No, Enmig del medi natural també hi a retallar serveis ha activitats Montse Barniol. Candidata al Parlament per Esquerra Republicana. mèdics Eleccions 14F 2021. Joan Roma Cunill, Borredà La crisis econòmica de 2008 va justificar retalls molt elevats en diversos serveis essencials, entre els quals els sanitaris. Hi ha diverses xifres en discussió, però les més baixes son de prop d’un 30%. Si ara tenim greus problemes en assistència primària, bona part de culpa ve d’aquells temps en que la Generalitat va retallar on no tocava, en comptes de fer-ho, allà on sí era raonable. El resultat és que a dia d’avui, Catalunya necessitaria uns 1.500 metges més i prop del doble d’infermeres, per tenir degudament cobertes les necessitats. A dia d’avui, tenim professionals sanitaris , escampats arreu del món, on son molt apreciats per la bona preparació tècnica i humana. No retornaran a no ser que les coses aquí canviïn de manera radical. El problema d’aquesta manca de professionals i de recursos econòmics, és que en paguem les conseqüències tot el món rural. A la majoria de pobles se’ns estan retallant els serveis mèdics de manera substancial. I més que ho faran sinó plantem cara, des dels ajuntaments, associacions, entitats, i a títol personal. En temps de pandèmia hem tingut, uns 400 municipis amb els consultoris mèdics tancats. Després de moltes queixes i protestes, han obert mínimament, i ara volen consolidar aquests mínims, amb obertures d’un dia per setmana. I prou. Hem de dir no, i ho hem de fer de manera conjunta. El món rural, no pot quedar desprotegit del primer dels serveis bàsics: el sanitari. La Generalitat està gastant enormes quantitats en serveis no essencials, i no pot posar per excusa que no té prou recursos. No volem ser ciutadans de segona, i a tots ens pertoca exigir els serveis que necessitem. I el primer és el de la Salut. Tinguem-ho en compte.// LaRella | 10
Arriba el cap de setmana, i (quan ja no estiguem confinats) la majoria de gent voldrem sortir a respirar aire fresc, fer alguna excursió, veure’ns amb els amics, o simplement anar en solitud per algun dels milers de camins i corriols que té aquest ric país, on més del 60% és terreny forestal. Necessitem cada vegada més el contacte amb la natura, de fet sempre hem necessitat estar en contacte amb la natura, com més millor, com més hores passem entre arbres, al costat d’un rierol, passejant per un camí o pujant un cim de muntanya, millor es troba el nostre organisme, millor respiren els nostres pulmons i més ens ho agraeix tot el nostre cos i la nostra ment. Aquesta entorn natural, aquest gran espai obert silvestre, lluny de les àrees més poblades de país, ofereix a tothom que s’hi acosta un respir de benestar, un instant de Llibertat. Aquest espai normalment quiet i tranquil està voltat de poblets, masos i veïnats de persones que han nascut o decidit viure aquí, i des d’aquí viure també els seu dia a dia d’anar a la feina (més o menys lluny), portar els infants a l’escola o la gent gran als serveis assistencials (més o menys lluny), cele-
brar els dies de festa major o el dia dels patrons, sovint encara sense els serveis de telecomunicacions que moltes part del país ja gaudeixen, però que progressivament es van desplegant (més o menys lentament). També en aquest entorn natural, pagesos i pageses hi pasturen ramats i en conreen camps, gestionen els boscos i mantenen alguns camins, i també és el santuari d’una enorme biodiversitat que gaudim pel privilegi de viure on vivim, entre el mar i els Pirineus en pocs quilòmetres, i que hem de ser conscients que cal preservar i sobretot no deteriorar. Cal doncs treballar per aquest equilibri, aquest és un objectiu essencial per Esquerra Republicana i també per Osona i el Lluçanès, tenir una xarxa de comarques i pobles vius, i que permeti mantenir els serveis bàsics per a la població. Viure prop del medi natural ha de ser un element més de bona qualitat de vida, i una obligació per tots i totes de mantenir-lo en el millor estat possible, respectant els cicles vitals dels ecosistemes que s’hi troben, els naturals i els humans, dels que hi tenen el projecte de vida i que moltes vegades ens proporcionen bons aliments i bona acollida quan els visitem.
Un territori rural actiu i vital proporciona una interacció que a vegades és invisible al món urbà, que sovint desconeix les activitats que s’hi desenvolupen, però que proporciona aliments, espai de connexió natural i cultural, i múltiples serveis ambientals. Volem una república que posi en valor aquests elements i, com en altres casos europeus, acostar les posicions per fer compatible la conservació i els activitats agràries, ramaderes i forestals, i els usos socials i de lleure. Per un territori més equilibrat i per una millor qualitat de vida, volem portar la veu del territori a l’epicentre del Parlament de Catalunya.
Vols escriure una carta d'opinió? La pots enviar a: larellallucanes@gmail.com Cal que ens diguis el teu nom, cognoms i dni. L’article no pot superar els 3.400 caràcters (espais inclosos) Publiquem els articles per ordre d’arribada i en funció de l’espai disponible.
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT GESTORIA·ADVOCATS
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions i graves. (NOVA ENTRADA) 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA·XEMENEIES 8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. (NOVA ENTRADA) 9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 12_BELLESA: estètica, perruqueria. 11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: autoescola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA
JARDINERIA
VETERINARI·ETÒLEGS
TREBALLS FORESTALS
ASSEGURANCES FUSTES·MOBLES
3_INFORMÀTICA
ENERGIES
5_OBRES
4_MECÀNICS CONSTRUCTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
6_INSTAL·LACIONS
7_ESCURA-XEMENEIES
8_SALUT TRACTAMENTS
DENTISTES
DIETÈTICA
FARMÀCIA ÒPTICA
9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
PRATS DE LLUÇANÈS
PERAFITA
SANTA CREU
STA EULÀLIA
CELEBRACIONS
10_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
11_BELLESA
12_ALTRES SERVEIS
ESTÈTICA
AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
PERRUQUERIA
FOTOGRAFIA
NETEJA
NOUS AL DIRECTORI
QUIOSC
RESIDÈNCIA
TAXIS
TINTORERIA
Trobareu
Josep Solà a la secció 5_OBRES
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
Trobareu
Clínica Dental Lluçanès
A partir de les 21h, us heu de dirigir a la farmàcia de Vic indicada en la columna de la dreta, o podeu anar a la Guàrdia Urbana, i us hi acompanyarà
a la secció 8_SALUT
11
dj
ST.BARTOMEU
POU
12
dv
PRATS
YLLA-CATALÀ
13
ds
OLOST
TANYÀ
14
dg
Matí: PRATS Tarda: OLOST
VILAPLANA
15
dl
ST.BARTOMEU
ALIBERCH
16
dt
OLOST
BARNOLAS
17
dc
PRATS
TERRICABRAS
18
dj
ST.BARTOMEU
FARGAS
19
dv
OLOST
ARUMI
20
ds
PRATS
URGELL
21
dg
PRATS
EURAS
22
dl
ST.BARTOMEU
ATLÀNTIDA
23
dt
OLOST
AUSA
24
dc
PRATS
POU
25
dj
ST.BARTOMEU
YLLA-CATALÀ
EQUIP
Trobareu
Tèrapia Natural
a la secció 8_SALUT
LaRella | 14
REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font, Lluc Corominas, Jordi Boralleras, Núria Vilamala i Marta Giravent AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Ramon Erra i Gerard Bosch DISSENY I EDICIÓ_ Laura Argilaga edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I
ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comptabilitatlarella@gmail.com comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
AGENDA/EL TEMPS
11 de gener de 2021
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 27 de gener al 9 de febrer
AGENDA
AL FEBRER
TEMPERATURA MÀXIMA ORISTÀ_ 4 de febrer
“A despit del febrer, floreix l’ametller”
Cº 20.7
OLOST_EXPOSICIÓ “ROSES, MARGARITES I LLIRIS” DE CONXITA COMAS GODAYOL. De dilluns a divendres a l’Espai Guaita (Centre Cívic) de 16 a 20 h
1 DE FEBRER AL 31 DE MARÇ OLOST_EXPOSICIÓ “UNA MIRADA SOBRE LA NATURA” DE LA PINTORA OLOSTENCA CONXITA COMAS. De dilluns a divendres a l’Espai Rocaguinarda (Centre Cívic) de 17 a 19 h.
DEL 12 AL 14 DE FEBRER PRATS_PRATS S’ENGALANA DE CARNESTOLTES amb les màscares elaborades pels nens i nenes de l’Escola FEDAC i l’Escola Lluçanès. PRATS_viu el Carnestoltes des de casa i comparteix les teves fotografies a les xarxes amb l’etiqueta #CARNESTOLTESPRATS2021
12 DE FEBRER OLOST_PRESENTACIÓ “LA CALÈNDULA” PEL GRUP D’ESTUDI DE PLANTES SALVATGES. A les 18:30 h. Per més informació contactar amb la biblioteca
14 DE FEBRER ST. FELIU_BANC DE SANG. De 10 a 14 h a l’Ateneu.
20 DE FEBRER ST. FELIU_RAID HÍPIC. A l’Av. Païssos Catalans
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
ORISTÀ _ 8 de febrer
Ametller florit de Mas Bujons, entre el límit d’Oristà i Santa Maria d’Oló// F: JORDI PUIG
-2.5
PRATS
OLOST
ORISTÀ
DIA
Màx.
Min.
l/m2
27
14.4
0.7
0.0
14.5 -1.7
0.0
28 29
14.4 14.8
5.9 6.1
0.0 0.0
15.9 16.4
2.2 3.6
30
12.3
1.8
0.0
13.2
31
3
12.8 17.0 14.8 17.6
0.3 2.4 3.9 3.8
4
16.6
5
16.3 14.1 5.1 4.8 6.3
1 2
6 7 8 9
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
15.7 -1.5
0
13.4
1.2
0.0
14.4
0.7
0.0
0.0 0.2
18.3 17.8
3.1 2.7
0 0
14.1 14.7
7.8 7.7
0.0 0.0
14.4 14.8
5.9 6.1
0.0 0.0
0.0
0.2
16.7
3.0
0
11.4
3.5
6.2
12.3
1.8
0.0
0.0 0.0 0.0 0.0
14.6 -1.4 16.9 0.5 16.3 0.4 18.6 0.1
0.6 0.2 0.2 0.2
15 -1.0 16.3 1.0 18 0.8 19 -1.7
0 0 0
12.6 16.1 14.6 16.8
1.4 3.9 4.5 5.8
0.0 0.0 0.0 0.2
12.8 17.0 14.8 17.6
0.3 2.4 3.9 3.8
0.0 0.0 0.0 0.0
5.8
0.0
18.8
2.1
0.0
20.7
1.3
0
16.6
5.8
0.0
16.6
5.8
0.0
6.4 4.2 2.2 0.3 1.3
0.0 0.0 0.0 1.8 4.2
18.1 3.8 15.4 2.3 6.6 0.8 8.3 -1.1 8.3 0.9
0.0 0.0 2.8 2.2 0.8
18 16.2 7.2 9.6 9.2
3.0 0 15.2 6.8 0 14.6 2.7 1.2 6.2 -2.5 2.5 6.6 0.5 0.6 6.9
7.0 5.6 3.2 1.6 2.5
0.0 0.0 6.0 6.4 2.4
16.3 14.1 5.1 4.8 6.3
6.4 4.2 2.2 0.3 1.3
0.0 0.0 0.0 1.8 4.2
Màx.
Min.
RACÓ DE LA FEINA
» PNEUMÀTICS EN BON ESTAT, MIDA 205 - 80 R16. 602 18 12 10 (R96/01)
OFEREIXO FEINA DE...
» SCOOTER YAMAHA JOGRR 50CC. En molt bon estat i pocs KM. ITV vàlida fins el 2021. Preu a convenir. T.: 682 81 33 72 (R95/05)
>INFERMER/A PER A RESIDÈNCIA D’AVIS ELS MUNTS de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, 1 cap de setmana de cada 6. Interessats/es trucar a 687 08 30 81 (RF/1.94)
BUSCO FEINA DE... >PROFESSORA DE ANGLÈS ONLINE_ Ofereix classes per a joves i adults_602 06 35 81(RF/1.95)
ENCANTS
ES VEN » MENJADORA PER PINSO PER EXTERIOR DE 2500KG. T.: 636 33 36 30 (R97/02) » BALES D’HERBA RODONES. T.: 636 33 36 30 (R97/01)
ALPENS
Màx.
Min.
l/m2
SANT BOI l/m2
Màx.
Imp.
» SOMIER DE LÀMINES DE FUSTA I MATALÀS MARCA ASTRAL DE 90 cm. Coixí i cobrellit de regal. T.: 93 856 01 59 (vespres) (R94/02)
ES LLOGA
» ES TRASPASSA SUPERMERCAT A SANT BOI DE LLUÇANÈS. T.: 670876272 (R95/04)
» CASA TOTALMENT EQUIPADA A SANT BOI DE LLUÇANÈS. T.: 687 73 24 66 (R97/03)
» PIS DE 50M2 A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. A bon preu. T.: 619 87 13 92 (R95/02)
ES BUSCA
» LLITERA JUVENIL DE FUSTA 190 X 90 cm i 180 x 90 cm, INTEGRA ARMARI I 3 CALAIXOS. Color blanc i fúcsia, moble de qualitat i en molt bon estat. T. : 636 85 59 67 (R95/01) » MATERIAL DE 2A MÀ PER TANCAT DE BESTIAR: 22 estaques 10x200cm fusta de pi amb tractament autoclau i 50 travessers 6x150cm fusta de pi amb tractament autoclau. T.: 616 58 11 13 (R94/04) » TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA, EMBOTIDORA, AIRE CONDICIONAT I UN TAULELL FRIGORÍFIC en perfecte estat. T.: 606 13 34 84 (R94/03)
» ES BUSCA MASIA O CASA AÏLLADA PETITA EN LLOGUER. T.: 636 38 14 00 (R95/06) » S’HA PERDUT UNA EMISSORA A SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL, ENTRE ELS CONTAINERS DE CAN CUNILL I COLL GRIELL. T.: 629 88 84 89 (R95/03)
S’HA TROBAT » ÓS DE PELUIX molt gran i un DOFÍ també de peluix a la carretera de Prats, a l’altura de la Font de les Coves. T.: 600 322 288 (R96/02) LaRella | 15