Issuu

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 28 | GENER | 2021 NÚM: 496

www.larella.cat PÀG 3

ni festes majors ni candelera

Els casos de COVID-19 s’estabilitzen després de la pujada de Nadal PÀG 4

25 cossos exhumats en 80 anys Tres anys després de l’inici de les exhumacions, publiquen els resultats del Pla de Fosses PÀG 5

La població creix per segon any consecutiu El 2020 tanca amb 128 habitants més PÀG 3

Quin precipici la pandèmia La columna de Meritxell Verdaguer PÀG 9

La vinyeta, per Adrià Davins Aquest any la plaça Vella de Prats no es va omplir amb la tradicional Trencadansa.//

NOTÍCIES CULTURA

S’inaugura l’exposició de Ramon Erra i Marc Sanyé Relats fotogràfics 6 El passat 21 de gener s’inaugurava al Centre d’Arts Contemporànies de Vic (ACVIC) l’exposició Relats fotogràfics 6. Una combinació entre les paraules de Ramon Erra i les fotografies de Marc Sanyé, que capta a través del seu objectiu el moment en què dues textures topen, on una ocupa l’espai de l’altra i a l’inrevés alhora. Un cant a les ganes de tornar-nos a tocar. L’exposició es podrà visitar fins al dia 6 de març.//CFU

COMERÇ

Núm.496

Vicenç Ambrós guanya el IV Premi de Novel·la Curta Poble de Barxeta 2020 LLUÇÀ / BARXETA Per_ Carolina Font Usart

La novel·la curta El Llegat, de Vicenç Ambrós, s’emporta el guardó Premi de Novel·la Curta Poble de Barxeta 2020, valorat amb 1.700 €. Aquest és la primera vegada que Ambrós recull un premi en terres valencianes. El jurat del certamen ha volgut destacar la qualitat de la redacció d’Ambrós, les seves acurades descripcions i la capacitat per generar misteri al llarg de l’obra, i així ho fan constar en la resolució dels premis.

El Llegat segueix la línia d’altres obres escrites per l’autor com El llac de les ànimes o Mort al paradís, històries detectivesques amb enigmes que el protagonista està obligat a resoldre. Una línia de la qual s’havia distanciat amb la seva última novel·la Acta martyrum, que va presentar just abans de la pandèmia, i que quan la situació ho permeti seguirà presentat. El Llegat comença amb les preparacions del vuitantè aniversari de la matriarca de la família Reynalds a Vallnova, la casa pairal on viu. Com totes les famílies aquesta també té alguns secrets,

com unes misterioses obres d’art de les que se’n desconeix el parador. Dídac Martí, detectiu privat, serà l’encarregat de trobar-les. Però aquest només serà un dels misteris als quals s’haurà d’enfrontar el detectiu, ja que buscant-les farà créixer tensions al si de la família, que entre acusacions i paranys faran reviure vells fantasmes que poden acabar tragèdia. El detectiu haurà de moure’s entre l’Alt Berguedà, el Principat d’Andorra i la ciutat d’on ve la família paterna de la matriarca, Middelburg una pròspera ciutat durant l’Edat d’Or neerlandesa.//

Neix “Olost Viu” amb CULTURA l’objectiu de “dinamitzar Prats de Lluçanès. Una llambregada, l’economia local” A finals del desembre passat, es va constituir la junta d’ “Olost Viu”, la nova entitat que engloba comerços, serveis, empreses, allotjaments rurals i restauració. L’associació, que té com a precedent l’antiga Associació de comerciants d’Olost i Santa Creu (activa del 2004 al 2012), neix amb l’objectiu, segons afirmen, “d’impulsar i dinamitzar diferents sectors econòmics locals”. Asseguren que, arran de la pandèmia actual, pretenen “generar idees i planificar activitats futures”. Al llarg de l’any, esperen realitzar “activitats i promocions per dinamitzar els sectors que formen part de l’entitat”. A hores d’ara, poc després de la seva creació, ja han realitzat una primera promoció. Durant la Campanya de Nadal es van repartir butlletes als 24 establiments que hi participaven, que permetien entrar en un sorteig de 40 premis de 50€ per gastar en qualsevol d’aquests comerços.//LCP

LaRella | 2

imatges i textos per conèixer millor el poble PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Aquest passat desembre sortia a la llum el llibre Prats de Lluçanès. Una llambregada, un recull de textos i fotografies que fa un repàs a la història, la geografia, els costums i tradicions i les anècdotes de Prats. Lluís Vila és l’autor dels textos que acompanyen a la selecció de més de 200 fotografies que conformen el llibre. Instantànies fetes al moment precís a mans de Jaume Sangrà, Jordi Palau, Jordi Pey, Martí Font, Xavier Navarro i

Xavier Serra, i algunes extretes de l’arxiu municipal pradenc. L’idea inicial del projecte va néixer fa cinc anys quan van publicar un llibret anomenat Prats de Lluçanès. Un cop d’ull, que es va esgotar en poc temps. Els autors, van considerar que més que una segona edició el que calia era fer un llibre més complet. El resultat és el llibre que es va presentar el passat desembre. Com ens diu Vila, “no és un llibre d’història, però sí que explica una història”, la de Prats i la gent que hi viu i hi ha viscut.//

NOTÍCIES

28 de gener de 2021

Els casos de COVID-19 s’estabilitzen després de la pujada de Nadal

LA COLUMNA

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila i Carolina Font Usart

El Lluçanès ha registrat una quarantena de casos de coronavirus en la darrera quinzena. Són els mateixos que es van registrar la quinzena anterior, coincidint amb les festes de Nadal. Ara, però, la tendència és a la baixa: la majoria dels casos van ser a mitjans de gener, mentre que els darrers dies gairebé no se n’ha registrat cap. Des del dia 10 fins ara hi ha hagut 14 casos nous a Prats, 10 a Olost, 6 a Sant Feliu, 5 a Sant Boi, 2 a Lluçà i Oristà, i un a Perafita i Sant Bartomeu. PRIMERS LLUÇANENCS IMMUNITZATS Aquest dimarts, 26 de gener, els usuaris i la meitat del personal de la residència Nostra Senyora de Lurdes de Prats van rebre la segona dosi de la vacuna contra la Covid-19. L’altra meitat del personal es va posar la primera dosi, i d’aquí a tres setmanes rebrà la segona. En aquest centre no hi ha hagut cap contagiat durant tota la pandèmia. Pel que fa a Sant Boi, la residència Els Munts i la Montcel, està previst que hi arribi la segona dosi aquest dijous, dia 28. Com calculen les autoritats sanitàries, d’aquí a una setmana les segones dosis hauran fet efecte i totes aquestes persones hauran aconseguit la immunitat a la malaltia. SANT ANTONI, SANT VICENÇ I CANDELERA A CASA Les restriccions pel coronavirus han obligat a prescindir aquest any de les activitats habituals de la festa major de Sant Antoni del Porquet de La Torre. A Prats també s’ha hagut de cancel·lar la programació redu-

Meritxell VERDAGUER

Quin precipici, la pandèmia Els usuaris de la residència de Prats seran el primer col·lectiu immunitzat del Lluçanès// F: CSSCC

ïda que l’ajuntament havia previst per la festa major de Sant Vicenç, que no va rebre l’aprovació del PROCICAT. En aquest cas, l’ajuntament va optar per emetre un programa especial a través d’EL9TV, Televisió del Berguedà i el canal de Youtube de l’ajuntament. D’aquesta manera, els espectadors van poder seguir un resum de l’edició anterior, que incloïa la retransmissió de la Trencadansa. A Perafita, el PROCICAT també hi ha prohibit la celebració del passant i el ball que havien previst per la Candelera. Com explica el regidor de cultura, Marc Tort, la Generalitat prohibeix fer actes culturals en espais que no acullin una programació estable, perquè el PROCICAT entén que “els responsables d’aquests locals no estem igual de formats i no podem garantir els mateixos estàndards de seguretat”. EL CONSORCI TORNA A DEMANAR QUE ES REVISI EL CONFINAMENT El Consell General de Consorci ha validat el manifest on se sol· licita a la Generalitat que revisi la prohibició de mobilitat entre

els municipis rurals i que es tinguin en compte les seves diferents realitats quan s’elabora la normativa que fa referència a les restriccions de la pandèmia. El manifesta, aprovat el 18 de gener, recalca que a zones rurals com el Lluçanès, on entre els 13 municipis se sumen poc més de 7.800 habitants, les conseqüències econòmiques del confinament municipal són molt dures pels diferents sectors econòmics. Alhora, al·lega que la limitació de la mobilitat suposa una limitació dels drets de la població, que se suma a la dificultat d’accés a determinats serveis que s’agreuja quan el confinament és municipal. Aquest és el segon manifest que s’elabora des d’aquest ens supramunicipal. El primer va ser el passat 26 de novembre, i l’impulsava la Taula de Turisme del Lluçanès juntament amb el Consorci. En aquest també es posava de manifest el centralisme urbà en la presa de decisions i lamentaven que no es tingués en compte les diferents realitats del territori. El manifest es va fer arribar a Alba Camps i Roca, delegada de la Generalitat a la Catalunya Central.//

SOLIDARITAT

Les donacions de sang i plasma baixen al Lluçanès en un any amb menys acaptes El passat 19 i 20 de desembre es va fer l’últim acapte de sang de l’any al Lluçanès. Va ser a Prats de Lluçanès i hi van anar 151 persones, de les que 148 van donar sang i plasma, 6 d’elles per primera vegada. Vora de 444 pacients es podran beneficiar d’aquest acapte. Com expliquen des del Banc de Sang i Teixits els acaptes de finals d’any són

importants per poder començar l’any amb unes reserves òptimes. L’any 2020 van disminuir les donacions de sang al total del Lluçanès: en total van ser 355 les persones que van donar sang i/o plasma, mentre que l’any 2019 van ser 480 les donants al conjunt del Lluçanès. Aquest fet s’explica pel fet que es van fer menys acaptes, passant de les 8 jornades de

donació a només 5. Des de l’Associació de Donants de Sang d’Osona volen transmetre el seu agraïment a les participants. El primer acapte de sang del 2021 tindrà lloc a Olost, el dimarts 2 de febrer a l’Espai Rocaguinarda a partir de les 5 de la tarda, i caldrà demanar cita prèvia a través de la pàgina web donarsang.gencat.cat.//Red

‘La pandèmia ho precipita tot’. Es diu molt, darrerament, aquesta frase. No l’heu sentit? La pandèmia ha precipitat que molts hagin canviat de casa: ‘marxem de Barcelona’, ‘vaig a viure sola’, ‘em quedo a viure a casa de la meva parella’, ‘busquem alguna cosa que tingui terrat’. Ha precipitat relacions: ‘som parella’, ‘ja no som parella’, ‘estem embarassats’. Han precipitat decisions importants: ‘m’he apuntat a un màster’, ‘vull canviar de feina’, ‘necessito fer esport’. Aquesta última de les més sentides, sento revelar-ho. Les nostres vides s’han precipitat a gran velocitat i malgrat pensar que el temps s’aturava, entre el confinament i el toc de queda, tot s’ha accelerat més del que imaginàvem. Durant el 2020 s’ha precipitat tot un sistema sanitari i s’ha precipitat una vacuna. El personal sanitari s’ha acostumat a sentir i a respondre: ‘Com esteu?’, i que en realitat vol dir: ‘Estem molt malament?’. Les respostes ara són més optimistes -malgrat les xifres alarmants de la tercera onada que no vull entrar a valorar- perquè almenys no expliquen que s’han de protegir del virus amb bosses d’escombraries o que hi ha alguns hospitals que tenen més materials que altres. Ara expliquen que ja tenim un exèrcit d’infermeres preparades per fer front al coronavirus. No sabem encara fins a quin punt s’han arribat a precipitar les seves vides, però tenim un exèrcit d’infermeres i personal sanitari. No trobo prou paraules per donar-los les gràcies. S’ha precipitat sobretot una crisi econòmica. Quan encara no ens havíem recuperat de la crisi del 2008, ha arribat una crisi que no podíem ni imaginar. Ni sectorial, ni estacional, una crisi mundial. En algun moment ja ens hem preguntat: qui s’ha enriquit amb aquesta crisi? Perquè sempre hi ha algú que en surt més ben parat. Les farmacèutiques, les botigues de venda per internet, potser també els transportistes. Durant el confinament alguns ja deien: ‘serà com una postguerra’. Per ara, certament, hi ha cues per a la recollida d’aliments. La pandèmia ha precipitat la caiguda dels ingressos a tot el nostre entorn. La pandèmia ho ha precipitat tot. També trobar-nos a faltar. Veig les fotos a Instagram que diuen coses com: ‘la nostra vida d’abans’ i una foto en un bar, ‘quan podrem tornar al Pirineu’ i un vídeo circular dalt d’un cim. No sé si al final de tot això s’acabaran precipitant algunes oportunitats per a una societat millor. Després de gairebé un any de pandèmia, ja no sabem res.// LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.496

El deure de la memòria: 25 cossos exhumats en 80 anys Tres anys després de l’inici de les exhumacions, els experts publiquen els resultats del Pla de Fosses PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Fa ja tres anys i mig el Vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva trepitjaven Prats en un acte que volia ser l’inici de la dignificació de les víctimes de la Guerra Civil a Catalunya. L’esdeveniment servia per donar el tret de sortida al Pla de Fosses 2017 – 2020 impulsat per la Generalitat, que tenia com a objectiu localitzar, exhumar i estudiar fosses comunes a diversos punts del país. Un d’ells, als voltants de Prats de Lluçanès. Ara, l’equip que va participar en l’estudi de les fosses publica a la revista Ausa l’article Cerca, localització, excavació i estudi de les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès, on es recullen els resultats de les exhumacions. L’acarnissament de les tropes franquistes durant l’entrada de l’exèrcit al municipi per la banda de Sant Sebastià feia pensar que aquesta seria una bona localització per incloure dins el Pla de Fosses. No són pocs els testimonis que recorden i expliquen l’enterrament de soldats republicans en diversos punts del terme de Prats com la mateixa carena de Sant Sebastià, els voltants de l’església de Sant Andreu, el que es coneix com el Raval de Prats – les masies i cases de l’entrada del poble per la carretera de Navàs – o la zona de Serra-seca i Galobardes. Així ho recullen també les pradenques Roser Reixach i Anna Gorchs a ‘Guerra i Repressió a Prats de Lluçanès’. El front de la guerra va arribar a Prats els primers dies de febrer de 1939. Tenint en compte que la Guerra Civil va finalitzar el primer d’abril del mateix any, en aquest moment l’avanç de les tropes franquistes ja és imparable i l’objectiu republicà és retardar al màxim la seva entrada als pobles per tal que la gent que ho necessités pogués fugir. El 2 de febrer les tropes franquistes trepitjaven el terme de Prats per

LaRella | 4

Treballs d’exhumació en el marc del Pla de Fosses.// F: ÀNGELS PUJOL

primera vegada, a la zona de Santa Eulàlia de Pardines i la masia de Serra-seca, on van trobar una fèrria resistència republicana. El balanç de morts republicans va ser de 70 soldats i 139 presoners. El dia 3 de febrer les tropes franquistes van centrar les forces a la zona del Raval i la carena de Sant Sebastià, on hi va haver un acarnissament més dur que es va saldar amb 250 morts – només 7 dels quals del bàndol franquista – i 50 presoners. El dia 4 de febrer les tropes rebels van continuar el seu camí en direcció Olost. Durant aquests tres dies d’ofensiva, el balanç de morts republicanes és de 520. “S’anava tard, però tot i això s’havia de localitzar les persones enterrades per dignificar-ne el record”, així explica Àngels Pujol, arqueòloga responsable dels treballs, l’objectiu del Pla de Fosses. Els experts que van treballar en aquest procés van identificar els llocs on seria més possible la troballa de fosses comunes de tots els voltants del poble segons els esdeveniments i, sobretot, dels testimonis amb qui van parlar. Després d’intentar trobar sense èxit una fossa prop de la masia de Galobardes i una altra prop de Serra-seca, l’equip es va traslladar a Sant Andreu de Llanars. Allà es va descobrir una fossa dins el cementiri que contenia quatre cossos en molt bon es-

tat . “Vam començar a buscar durant l’agost, i ens pensàvem que arribaria el dia de l’acte d’inauguració del Pla de Fosses i encara no n’hauríem localitzat cap de les que els testimonis indicaven”, diu l’arqueòloga Àngels Pujol. Els canvis en el territori, el xoc traumàtic dels testimonis i els vuitanta anys que han passat fa que, molt sovint, la memòria falli i les zones indicades per les persones que van viure els fets no siguin exactes. Uns dies més tard van aconseguir exhumar la segona de les dues fosses que s’han localitzat durant el Pla: la dels camps de Sant Sebastià. En aquesta ocasió es van trobar 14 cossos, tot i que fragmentats i en un estat de conservació molt “deficient”. Els testimonis apuntaven que en aquest punt de Sant Sebastià hi podria haver dues fosses amb una cinquantena de cadàvers, però, una vegada més, la memòria pot haver jugat una mala passada i el territori ha canviat molt en vuitanta anys. De fet, l’estat dels 14 cossos trobats en aquesta ocasió es va malmetre quan es va esplanar el camp on estaven situats. Tot i això, a la de Sant Sebastià s’hi van trobar nombrosos objectes personals, com diversos botons de l’uniforme del cos de Bombers de Barcelona. Tal com indica Àngels Pujol, enllaçaven amb les informacions que deien

que 7 bombers del cos haurien pogut morir al municipi durant el pas del front. De fet, les informacions recollides pels propis bombers en relació als seus companys desapareguts va facilitar que Prats de Lluçanès fos un dels punts que entressin dins el Pla. Tot i l’exhumació de les dues fosses, cap dels 18 cossos trobats ha pogut ser identificat. Les dades genètiques van creuar-se amb les del ‘Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil’, però el resultat no va ser positiu. Pujol explica que “l’ADN dels cossos recuperats es compara amb el que han aportat els familiars de les persones desaparegudes”. El creuament s’ha de fer de manera individualitzada, i per això és imprescindible conèixer la identitat de les persones que van morir a la zona i disposar de l’ADN de familiars propers, fet que en dificulta l’èxit. Dels més de 520 soldats que haurien mort a Prats, només s’han trobat 18 cossos, 25 si s’hi sumen els 7 trobats a la masia de Puigvistós l’any 2004 en el marc d’una prova pilot. D’aquests 7, un, el de Claudi Arnó Bosch, es va poder identificar. Àngels Pujol admet que és una xifra molt baixa i que els hagués agradat trobar més fosses i, sobretot, identificar-ne els ocupants. Els números són esfereïdors: 3 dies d’ofensiva amb 520 cadàvers; 80 anys de memòria amb 25 cossos trobats. És evident que vuit dècades de vida disminueixen les probabilitats d’èxit. El pas del temps ha alterat el territori, sobretot les zones de camps de conreu i els voltants de masies on van tenir lloc els enfrontaments. El pas del temps també ha alterat la memòria de molts testimonis, que quan van presenciar els fets tan sols eren nens. Durant els treballs s’ha registrat tota la informació aportada pels testimonis en relació a la ubicació de les fosses i, tal com assegura Àngels Pujol, pot ser útil en un futur. “M’agrada pensar que tot aquest material ha de servir perquè es puguin obrir fosses i estudis més endavant”. Pujol diu també que la troballa té un gran valor, i a tots els experts que hi ha treballat els hagués agradat presentar-ho i explicar-ho en un acte formal, però la situació actual ho dificulta. Després de la publicació dels resultats, el Pla de Fosses 2017-2020 es tanca amb la sensació d’haver fet una gran feina, però deixa deures que s’hauran de complir en un futur com menys llunyà millor.//

NOTÍCIES

28 de gener de 2021

La població al Lluçanès creix per segon any consecutiu Olost redueix els RESIDUS

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL LLUÇANÈS (2000-2020) MUNICIPI

2000

2010

2019

2020

DIFERÈNCIA ÚLTIM ANY (2019-2020)

DIFERÈNCIA VINT ANYS (2000-2020)

Alpens

264

303

266

261

-5

-3

Lluçà

288

265

273

276

-12

Olost

1.160

1.202

1.198

1.202

+42

Oristà

645

583

541

549

-96

Prats de Lluçanès

2.750

2.739

2.569

2.604

+35

-146

Perafita

368

396

395

405

+10

+37

Sant Agustí de Lluçanès

121

101

-32

Sant Bartomeu del Grau

1.150

967

858

884

+26

-266

Sant Boi de Lluçanès

540

564

541

580

+39

+40

Sant Feliu Sasserra

657

661

602

605

-52

Sant Martí d’Albars

132

107

112

114

-18

Santa Maria de Merlès

168

162

184

+16

Sobremunt

-1

-9

TOTAL LLUÇANÈS

8.330

8.145

7.703

7.831

LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa Oliveras

L’any 2020 la població al Lluçanès ha crescut en 128 nous habitants, que representen un 1,66 % d’increment respecte l’any 2019. Aquesta lleu pujada se suma a la que es va produir l’any passat, de manera que en tres anys s’ha passat dels 7.657 habitants del 2018 als 7.831 del 2020, segons dades publicades per l’IDESCAT. Aquesta pujada es podria explicar com una resposta a la pandèmia de Coronavirus, que ha portat nous habitants que han fugit de la ciutat. Sant Boi de Lluçanès és el poble que experimenta una major crescuda, fet que el porta a sobrepassar per primera vegada

Oristà com a cinquè municipi més poblat. Com opina Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès: “Sí que la Covid hi ha influït, part de les persones que s’han empadronat són gent que ja tenien una segona residència al poble. A més a Sant Boi hi ha feina, i també ha vingut gent a treballar i a viure al poble”. A finals dels anys noranta va començar una davallada constant de població al Lluçanès, en bona part produïda per la crisi del sector tèxtil, que va cloure amb el tancament de les fàbriques de Puigneró a Prats i Sant Bartomeu del Grau a principis del 2000. La transformació del sector primari, que ha passat d’ocupar famílies senceres a convertir-se en una peça més de l’engranatge de la indústria agro-

+128

(+1,66%)

-499

residus de rebuig en tancar l’àrea d’emergència Des que a l’octubre passat l’Ajuntament d’Olost va decidir restringir l’accés a l’àrea d’emergència de residus del polígon, amb l’objectiu de “reduir la taxa de residus del poble i acabar amb la mala gestió d’aquests”, la taxa de residus de rebuig ha anat a la baixa, assolint així l’objectiu que es buscava. Tal com informen des del consistori, des de l’octubre fins al desembre, la mitjana de residus reciclats va ser del 72% (en els nou mesos anteriors, la mitjana era d’un 67,4%). D’aquests, la mitjana de tones recollides de rebuig ha passat de les 14,2 tones totals entre gener i setembre, a les 9,9 tones de rebuig durant els tres últims mesos de l’any. A la seva web, l’Ajuntament afirma que aquestes xifres els “animen a seguir demanant la implicació de la ciutadania per seguir fomentant el reciclatge i reduir al mínim la producció de residus”.//LCP

(-5,99%)

ramadera, també ha sigut determinant en la baixada de població. Els pobles que han experimentat una major davallada des de l’any 2000 són Sant Agustí de Lluçanès (-26%), Sant Bartomeu del Grau (-23%) i Oristà (-15%). Els únics pobles que han crescut en el mateix període són Perafita, Sant Martí d’Albars (ambdós un 10%), Sant Boi de Lluçanès (7%) i Olost (3,5%). Malgrat tot, la recerca d’entorns rurals motivada per la pandèmia, la millora de comunicació, les noves indústries (sobretot ubicades a Olost) i la revalorització del món rural, podrien capgirar la tendència negativa i mantenir l’auge poblacional dels darrers dos anys.//

DECESSOS

Mor el pradenc Josep Riera El passat dilluns 25 de gener va morir als 71 anys Josep Riera i Solanas, exjutge de pau de Prats i regidor per CiU en el primer consistori de la democràcia. Riera era banquer i col·laborador habitual de molts esdeveniments culturals del poble: entre altres, com a actor al Grup de Teatre l’Estel i al grup Fem-hi Més, com a membre de les comissions de Reis i de Festa Major, com a traginer pels Elois, i com a capdanser, en moltes ocasions, de la Trencadansa, en què va ser l’homenatjat de l’any 2012. Riera també va ser col·laborador de Ràdio Troka, jugador del FC Pradenc i jugador i coordinador de l’equip de veterans.//FVC

LaRella | 5

MUNICIPAL PRESSUPOSTOS

El Consorci aprova un pressupost continuista El Consell General del Consorci va aprovar el passat 18 de desembre el pressupost d’enguany que és de 801.451,00 €. Un pressupost lleugerament superior al de l’any passat, però que té la voluntat de ser un pressupost de continuïtat respecte l’anterior. En aquest pressupost que s’ha augmentat l’aportació per habitant que fa cada municipi, passant dels 21,25 € per habitant als 23 €. Aquesta aportació no es modificava des de l’any 2018. Montse Juvanteny, coordinadora política del Consorci, ens explica que l’objectiu d’aquest any és poder donar continuïtat als serveis que es donen des de l’ens i poder tirar endavant els projectes previstos al llarg d’aquest any. Una altra font de finançament per alguns dels projectes del Consorci són les subvencions concedides per altres ens, com per exemple la Diputació de Barcelona, que aquest dijous 28 de gener presentarà el nou Catàleg de serveis que podran sol·licitar els ens públics de la província.//CFU

El pressupost de Sant Boi, marcat pel PUOSC

El passat 24 de novembre el Ple del consistori santboienc aprovava el pressupost d’aquest any que serà de 727.638,40 €. La major part d’aquest està destinat a despeses corrents, però aproximadament uns 79.000 € estaran destinats a inversions. Com per exemple els 25.000€ procedents de la subvenció de la Diputació en el marc del Pla de millora de camins municipals. O també els 45.000 € que l’Ajuntament va rebre del PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, que destinaran a la millora d’equipaments municipals. L’alcalde, Marc Parés, ens explica que també estan pendents que arribi l’aportació corresponent a les meses de concertació de la Xarxa de Governs locals de la Diputació.//CFU

OBRES

Sobremunt ja té fibra Després d’un mes i mig han finalitzat les obres per fer arribar la fibra òptica i de l’eliminació de les instal· lacions aèries de llum a Sobremunt. Les obres, amb un cost aproximat de 40.000€, han estat finançades a través d’una subvenció per la dinamització territorial 2018-2019 de la Generalitat, i per la Diputació de Barcelona. L’obra ha servit per fer arribar la fibra òptica soterrada a l’Ajuntament i a la zona del Molí, centre social del poble. També s’han eliminat les instal· lacions aèries de llum entre la zona de les bústies i el torrent de la Font de la Roca, igual que el cablejat de telefon entre l’Ajuntament i la Plaça del poble. El desplegament de la fibra òptica a Sobremunt ja s’havia dur a terme un any abans, però degut a l’estat d’alarma per la COVID-19 el passat mes de març es va anar ajornant. Durant el primer semestre d’aquest any està previst que es pugui realizar el desplegament a les cases del nucli urbà, a càrrec de al companyia Goufone. I pel segon semestre de l’any, l’Ajuntament té previst poder portar a terme el desplegament a les masies del poble. Aquesta última actuació esta dins el marc del Pla únic d’Obres i Serveis de Catalunya El consistori també té previst fer una reforma de l’entorn del Molí, amb una zona verda, renovació del vial actual i així poder solucionar problemes de mobilitat.//MG LaRella | 6

Núm.496

Comença la reforma de Ca l’Andreuet L’oposició carrega contra l’opacitat i la falta de projecte de l’equip de govern PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

L’Ajuntament de Prats va iniciar a principis de gener les obres que uniran Cal Bach i Ca l’Andreuet. L’objectiu és ajuntar els jardins d’ambdues finques i convertir-les en un espai d’ús divers que el consistori encara no ha definit del tot. Els tràmits per adquirir Ca l’Andreuet van iniciar-se a finals de 2019 tot i que la compra no es va oficialitzar fins l’any passat, de manera que els 420.000 euros que ha costat l’antiga farmàcia formen part dels pressupostos del 2020. Dels comptes d’enguany, l’equip de govern ha destinat 20.000 euros a la reforma de l’exterior de la finca, i ara per ara n’ha assignat 9.000 més que ha tret d’una partida d’equipaments municipals. Segons Jordi Bruch, alcalde del municipi, la intenció de l’Ajuntament és crear una zona de lleure que compti amb un escenari fix, una exposició permanent sobre la memòria històrica o un espai de descans. “L’objectiu és deixar en mans públiques un espai que fins ara era privat, i que tothom se’l pugui sentir seu”, diu Bruch. Però els grups a l’oposició, que ja van criticar la compra de la finca en el seu moment, han carregat de nou contra la gestió de l’equip

Ca l’Andreuet al fons. Les obres iniciades al pati.// F: JBORRALLERAS

de govern pel desconeixement del projecte. “Més enllà de la unificació dels jardins ningú ens ha aclarit què s’hi farà”, explica la regidora d’ERC Montse Boladeres. Queta Bosch, que encapçala el RAP, diu que, si bé durant els plens l’equip de govern ha explicat algunes de les intencions de la reforma, no els han ensenyat cap projecte que ho ratifiqui o expliqui de què servirà. “No estàvem d’acord amb la compra, però ara que ja s’ha efectuat volem veure quin projecte hi ha, si és que n’hi ha”. Tant Boladeres com Bosch, a més, consideren que la despesa per la reforma és molt elevada tenint en compte el context de pandèmia, i alhora titllen d’insuficients les ajudes a autònoms, comerços i hostaleria i

restauració que el consistori ha anat anunciant des que va començar la crisi del coronavirus. Jordi Bruch creu que tota acció pot ser “criticable”, però assegura que el seu govern és equitatiu i cobrirà les necessitats “que faci falta”. “Mai hi havia hagut una partida destinada a ajudes, i en aquest exercici ja tenim 26.000 euros d’ajudes directes als col·lectius més vulnerables i els comerços més afectats”, assegura l’alcalde. “Quan han volgut fer sang de la compra de Ca l’Andreuet nosaltres sempre hem dit que en la legislatura passada ERC va aprovar la construcció dels vestidors, que va costar un milió d’euros per un equipament que ja teníem”, afirma Bruch, i demana corresponsabilitat a tots els grups.//

Olost preveu unes inversions per un valor de 435.835 € Les inversions augmenten un 256% respecte l’any passat OLOST Per_ Lluc Corominas

L’Ajuntament d’Olost ha presentat els nous pressupostos per fer front al nou any. En aquest nou exercici, el consistori ha previst unes inversions reals que sumen una xifra de 435.835 €, unes xifres que suposen un augment del 256% respecte les que es van preveure en l’exercici passat. Les inversions que destaquen des del consistori per aquest 2021 són: la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les piscines municipals (28.019,87 €), la millora dels camins rurals (23.775,26 €), l’estabilització del mur de la urbanització Era d’en Surina (92.240,50 €), l’adquisició d’un magatzem únic per la brigada municipal (200.000,00 €), així com la compra d’un cotxe elèctric (10.000,00 €) i maquinària (4.000,00 €) per

la mateixa brigada. Durant aquest exercici també contemplen l’obra de modificació del dipòsit municipal d’aigua. Pendent des de l’any passat, l’equip de govern assegura que ja ha rebut la subvenció de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i esperen rebre la del Departament d’Obres i Serveis que els permetrà iniciar la millora. Les despeses de personal també augmenten respecte les de l’exercici passat. Això és degut, segons es justifica en el document, a la retribució del nou lloc de treball per un auxiliar d’administració de caràcter obligatori, així com la contractació d’una tècnica de promoció econòmica. Aquesta contractació s’ha produït com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 amb l’objectiu, segons anuncien des de l’Ajuntament, de reforçar els serveis d’atenció a les persones i de suport a empreses i

autònoms. Una altra despesa important és la referent a les obres i reformes portades a l’edifici de l’Ajuntament. L’adequació de les seves instal·lacions tindria un cost, tal com especifica el document presentat pel consistori, de 60.800,13 €. Altres obres com la sala polivalent (contemplada als pressuposde fa dos anys) i la urbanització de la part superior del carrer Anicet Salvans, ambdós projectes ja aprovats, queden pausades per falta de finançament. En conjunt per aquest nou exercici, el consistori preveu comptar amb un pressupost total de 1.716.549,86 €, un 23% superior al de l’any passat que era de 1.387.391,42 €. Per últim, com a tots els municipis, les diferents partides s’han vist alterades i modificades degut a la pandèmia mundial.//

ESPORTS

28 de gener de 2021

Farrés: “Aquest any he plorat de tristor, d’impotència, però també d’alegria acabant el Dakar” Els dos pilots del Lluçanès, Gerard Farrés i Nani Roma creuen, un any més, la meta del ral·li més dur del món LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

La 43a edició del ral·li Dakar ha estat marcada pel coronavirus, però uns protocols mèdics estrictes han permès celebrar i acabar el ral·li més dur del món. Els dos pilots del Lluçanès que han competit aquest any, Nani Roma en cotxes i Gerard Farrés a la categoria de SxS han aconseguit acabar les 12 etapes del ral·li, completar els més de 7.000 quilòmetres i creuar un any més la meta del Dakar. TOP-5 EN EL SEU 25È DAKAR Aquest 2021 Nani Roma ha completat la seva 25a participació al ral·li Dakar i ha aconseguit la 5a posició a la classificació general. A més, en aquesta edició el pilot del Lluçanès s’ha estrenat amb Prodrive i l’equip Bahrain Raid Xtreme, que ha debutat aquest any al Dakar. Roma ha aconseguit acabar el Dakar per 15a vegada en una edició marcada pel coronavirus, pel canvi de copilot després del positiu de Dani Oliveras i per les dificultats en la navegació, però tot i això el pilot del Lluçanès ha acon-

seguit regularitat, s’ha adaptat al cotxe i també ha comptat amb el gran treball del seu equip per aconseguir la cinquena posició a la general. FARRÉS, FINALISTA DEL DAKAR PER 11A VEGADA La 14a participació de Gerard Farrés al Dakar serà recordada com una de les més complicades. Els problemes tècnics han dificultat el ral·li pel pilot del Lluçanès i pel seu copilot Armand Monleón, però tot i això han pogut seguir endavant i acabar el ral·li més dur del món. “La valoració que faig del Dakar és molt positiva. Ens emportem un aprenentatge molt gran, un gran llibre, pàgines escrites d’aquest Dakar que ens seran molt útils pel futur”, afirma Farrés a LaRella. El pilot del Lluçanès ha hagut d’afrontar diversos problemes tècnics que li han impedit lluitar pel títol. El cotxe ha perdut potència, ha tingut problemes elèctrics i en una etapa va topar amb una tanca metàl·lica. “Quan tens problemes es fa realment difícil. Recordo tres o quatre etapes, d’estar 16 hores sobre el cotxe, de vomitar dins el cotxe, d’haver de parar a dormir

perquè no podia més... era l’estrès i l’angoixa de no poder-hi fer res”, explica Farrés, que afegeix que “al portar sempre el cotxe a meta em feia veure la capacitat de treball i de sacrifici dels mecànics. Estic molt agraït al meu equip per l’esforç que han fet i a nosaltres mateixos de no haver tirat la tovallola. Si no hagués acabat el Dakar hauria estat una derrota per nosaltres”. En les últimes etapes Farrés i Monleón han pogut recuperar les bones sensacions i han acabat el ral·li en l’onzena posició de la classificació. “El més dur d’aquest Dakar ha estat el no tirar la tovallola. Veure que al tercer dia se’n va tot en orris, es fa difícil tirar endavant, però intentes veure les coses positives. Crec que ara hem hagut de regar l’hort, cultivar-ho, per d’aquí uns anys recollir les fruites”, afirma el pilot del Lluçanès. “El Dakar és com una vida, és una carrera que puges i baixes, una carrera plena d’emocions, que has de saber aguantar i resistir”, reflexiona Farrés, que afegeix que “és una carrera que plores. Aquest any he plorat de tristor, d’impotència, però també he plorat d’alegria acabant el Dakar”.//

MOTOR

Gil Membrado segueix amb la tònica de bons resultats en les GSeries Membrado es va emportar la 2a plaça en el segon certamen de la Copa Andorrana OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire

El jove pilot olostenc Gil Membrado segueix portant a terme unes excel·lents actuacions en la Copa Andorrana GSeries, les proves de conducció sobre gel en que Membrado competeix en la categoria GIAND de cotxes. Fa 15 dies es va realitzar la segona prova de la copa en la qual Membrado va aconseguir una meritòria segona plaça per darrere del seu company d’equip, José “Cohete” Suárez, pilot professional asturià de ral·lis. “En algun moment el cotxe de davant va perdre líquid i no tenia visibilitat. Vaig decidir no arriscar, una se-

//F: membrado.net

gona plaça era un resultat excel· lent” assegurava Membrado. En aquesta prova va superar pilots d’entitat com el campió del món de MotoGP, Joan Mir, o el pilot del campionat del món de ral·lis, Yohan Rossel.

Membrado ja va pujar al 3r esglaó del podi en la primera prova de les GSeries. Aquests bon resultats, li han permès ocupar el segon lloc en la classificació general de la Copa a falta de dues proves per acabar la competició.//

DE CAP PER AVALL

Ainhoa CAMPDEPADRÓS

Esport de risc Buscar una casa al Lluçanès és un esport de risc. O de rics, ja no ho sé. Buscant per Internet ja en trobes algunes, eh?, en venda n’hi ha forces, però clar, hipoteca’t tu, amb menys de 25 anys i un sou que amb prou feines arriba als 1.000 €. Per sort, també n’hi ha algunes de lloguer, molt mones, reformades i acollidores i, mira, per 400 €, que no està pas tan malament veient els temps que corren. Ah, a la setmana. Caram, tu, viure al Lluçanès et pot sortir per 1.600 € al mes. “Serà que no valorem prou el lloc on vivim”, vaig pensar. Després de fer aquesta reflexió, vaig començar a entendre moltes coses. Com que nosaltres no valorem el paratge que ens envolta, hem de facilitar-los les coses a aquells que realment el valoren. I llavors, de sobte, tot va tenir sentit: Per això hem construït una benzinera entre Olost i Prats, perquè així els que ens valoren no hagin de perdre dos minuts del seu preuat temps a entrar a omplir el dipòsit al poble. Per això construïm un mirador a Perafita, perquè així la gent que ens valora pugui contemplar l’espai on vivim (no, no es pot gaudir de les vistes si no és des d’un mirador de 500.000 €). Per això tenim, almenys, 56 cases rurals, perquè la gent que ens valora pugui venir un cap de setmana a l’any, o dos, o tres; que és millor això a què els i les joves visquin a pagès tot l’any. També per això, al Lluçanès hi habiten més porcs que persones, perquè més val produir grans quantitats de carn i exportar-les que no pas cuidar la terra amb una ramaderia extensiva (al cap i a la fi, això de pasturar només serveix perquè els que ens valoren paguin per acariciar vaques i gaudeixin del paisatge tot dient “que maco”). És clar que els ho hem de posar tot tan fàcil si ens valoren tant. De fet, sort en tenim d’ells, perquè sinó aquí no tindríem res a fer. Tothom sap que, el Lluçanès, abans de la C-62 no era ni territori, ni era serè. La gent que hem crescut aquí no l’hem sabut cuidar però, per sort, ens salvaran de la misèria els que hi vindran a passar el cap de setmana. Malgrat tot, sóc de les que pensa que les persones podem canviar. Així que potser va sent hora de començar a posar en valor el lloc on vivim. A deixar de banda el Lluçanès com a marca i defensar-lo com a comarca. Perquè si volem que es mantingui tal com l’hem conegut (o fins i tot més serè, però de veritat), tant les persones que hi hem nascut com les que s’hi han arrelat més tard, hem de defensar l’espai que, diàriament, ens acull; i això es fa posant les vides dels i les habitants al centre, i deixant a un costat el turisme i el capital. I, d’això, en diem resistència. I aquí, la nostra, és la rural.// LaRella | 7

OPINIÓ

Núm.496

POEMA

Recordant a Montserrat Montblanc Ramon Marsal, Prats de Lluçanès Els amics de tota la vida sempre la recordarem el seu adéu ens ha deixat l’ànima ferida i moments que no oblidarem. Érem molts joves quan ens varem conéixer sempre hem pensat que fou una sort doncs la nostra amistat amb el temps va créixer i varem conservar com un tresor. Ens ha deixat la vàlua i l’exemple de la noblesa dels seus valors que procurarem guardar per sempre en el fons dels nostres cors. Tenia un somriure que transmetia alegria que convidava a compartir era com el sol en un fred dia que no sabem com agrair. Per desgràcia no ens tornarem a veure però nosaltres mai l’oblidarem recordar-la seria com un deure i en el cor un lloc per ella sempre tindrem. I avui famílies, amigues i companys amb el cor li volem dir i agrair els bons moments que durant anys varem viure i compartir.

VOLS ESCRIURE UNA carta d'opinió? La pots enviar a: larellallucanes@gmail.com O al WhatsApp: 621 276 429 Cal que ens diguis el teu nom, cognoms i dni. L’article no pot superar els 3.400 caràcters (espais inclosos) Publiquem els articles per ordre d’arribada i en funció de l’espai disponible. LaRella | 8

MANIFEST

Manifest respecte les mesures de confinament municipal a causa de la pandèmia COVID-19 CONSORCI DEL LLUÇANÈS El Lluçanès és un territori rural amb 13 municipis i una densitat de població de 21 habitants per km quadrat. Actualment hi viuen al voltant de 7.700 persones. La tendència a la despoblació és constant. En els últims 10 anys ha perdut un 6% de la població. Per aquest motiu, des del Consorci del Lluçanès es treballa en diferents projectes i serveis per revertir aquesta situació i aconseguir que el Lluçanès sigui una comarca on poder-se desenvolupar en tots els sentits: familiar, social, educatiu, cultural i empresarial. Malgrat les mancances i els reptes que tenim com a territori rural, moltes empreses i emprenedors aposten per a formar-se, viure i treballar al Lluçanès. Això suposa un esforç ja que les necessitats en els territoris rurals (NTIC, mobilitat, contractació, espais formatius, logística, etc) són més manifestes. La realitat de les zones rurals, i en aquest cas, del Lluçanès és molt diferent de l’àrea metropoli-

tana tant per la proximitat i accés dels serveis com per la demanda. La presa de decisió de les restriccions, sobretot les que tenen a veure amb el confinament municipal fa que moltes empreses de tots els sectors i persones emprenedores no puguin oferir els seus serveis ja que el públic potencial és insuficient. Davant l’oportunitat que la crisi derivada de la pandèmia ha suposat als territoris rurals per tal de revitalitzar-se (acollir nova població) s’ha generat el greuge i la contradicció que les empreses es vegin forçades al seu tancament i sigui dificultós que nous emprenedors vulguin iniciar el seu projecte empresarial. Calen, per tant, polítiques de desenvolupament econòmic transversals: connectivitat, habitatge, ensenyament, formació, cultura, joventut, emprenedoria, desenvolupament, ocupació... Cal respectar el món rural i les seves necessitats i realitats les quals creiem que no es tenen en compte en el conjunt de lleis úniques. Entenem que la regulació jurídica ha de ser universal

i democràtica. Però també estem convençuts que, com ja s’ha anat aplicant en la normativa referent a les restriccions, aquesta pot ser adaptada a diferents necessitats territorials sense posar en risc cap element bàsic com és la salut de les persones i sense generar cap discriminació. El fet de viure al món rural suposa a la població una limitació d’accés a molts serveis. Aquest greuge es veu augemntat si el confinament és municipal ja que molts municipis no disposen de moltes serveis essencials. Per defensa de la població i teixit del Lluçanès, per un territori rural viu i dinàmic, per equilibri territorial i per drets. SOL·LICITEM: Primer.- Que el Govern de la Generalitat de Catalunya revisi de forma urgent la prohibició de la mobilitat entre municipis en els territoris rurals, com és el cas del Lluçanès, ja que suposa unes dures conseqüències econòmiques per al sectors econòmics i una limitació de drets de la seva població. Segon.- Que el conjunt de normatives que s’elaborin, en referència a les restriccions derivades de la pandèmia, tinguin en compte les realitats de territoris rurals com el Lluçanès. Tercer.- Notificar el present manifest a la Generalitat de Catalunya i als Ajuntaments del Lluçanès. Santa Creu de Jutglar a 18 de gener de 2021

OPINIÓ

Promesa per sortir del pas. Oficina de Mossos Joan Roma Cunill, Borredà El nostre país està ple de promeses incomplertes perquè costa molt poc dir que sí. Altra cosa és complir-les. Podria enumerar un centenar de promeses fetes pel govern de la Generalitat, relacionades amb les comarques de la Catalunya Central que esperen compliment des de fa anys. Avui faig referència al compromís de l’anterior Conseller d’Interior Miquel Buch, d’instal·lar una “oficina de Mossos d’Esquadra”, a Prats. L’actual Conseller ja ha dit que no es podrà complir. Per a mi cap novetat, perquè estava convençut no es duria a terme. I no perquè tingui cap poder d’endevinalla sinó per coneixement de la situació interna del cos de Mossos d’Esquadra.

Ara i aquí, totes les comissaries del nostre entorn tenen carències greus en matèria de personal i vehicles. I per descomptat, econòmiques, perquè afecten tots i cadascun dels departaments de la Generalitat. Aleshores , perquè es va prometre? Doncs, per sortir del pas. Quan es produeixen reiterats incidents en un territori determinat, i es fa difícil resoldre’ls, es busca una sortida “enginyosa” per guanyar temps i esperar que les circumstàncies canviïn com per no haver de complir. I així estem. Portem un grapat d’anys amb un govern de la Generalitat ocupat en altres coses abans que en resoldre les necessitats quotidianes. I els anys han anat passant i les plantilles del Cos dels Mossos d’Esquadra (CME) s’han anat reduint per

jubilacions, baixes i sortides, de manera que avui en dia, caldria de forma urgent incrementar-les en mil cinc-cents efectius. A banda del tema de personal, el parc de vehicles està molt envellit, amb la necessitat urgent de renovar-ne pràcticament la meitat. Tot plegat produeix insuficiències de personal en totes les comissaries, i en canvi un increment de treball com a conseqüència dels serveis derivats del control de mobilitat per la pandèmia. És evident que amb aquest panorama pensar en una oficina de Mossos a Prats, és impensable. Però, a més hi ha una altra raó que no exposen i és més rellevant: no volen crear un greuge comparatiu amb altres territoris. Si un dia se’n posa una a Prats, hauran de dir que sí a d’altres indrets de tot Catalunya. Resultat: dir que no. El que queda és una nova promesa incomplerta que augmenta la desconfiança en les promeses del Govern. La sumem a moltes d’altres.//

OPINIÓ / VINYETA

28 de gener de 2021

CARTA

EQUIP

Denunciats injustament AFECTADES PER DENÚNCIES FALSES DE FUMANYA Aquest comunicat el firmem alguns veïns i veïnes del Lluçanès que hem estat denunciats i amenaçats injustament pel senyor Fumanya arran de les protestes que hi ha hagut en contra de l’ampliació de la planta de compostatge de Sant Martí d’Albars. Sentim la necessitat de fer públic i denunciar socialment que en Xavier Fumanya lluny d’intentar escoltar i mediar amb les persones critiques amb el seu model empresarial basat en el caler i no en el territori, ha decidit obrir un injust procés judicial, repressiu i de persecució política contra varies persones del Lluçanès. Fa uns mesos, després de l’anunci de l’ampliació de la planta de compostatge Fumanya, el Lluçanès va reactivar-se

en la lluita històrica contra les pudors i el model opac de la planta. Aquestes protestes, que aglutinen una àmplia diversitat de persones enfadades amb la planta, van tensionar-se fins al punt de que en Xavier Fumanya va perdre els estreps contra gent que protestava davant de casa seva. Degut a l’episodi viscut a Perafita, ara, diverses persones vinculades (o no) amb entitats que lluiten en contra de l’ampliació d’aquest projecte estem cridades a declarar a Vic com a investigades per un delicte de lesions. Sorprenentment per nosaltres, ni tan sols erem presents a l’acte reivindicatiu. Això encara fa més pudor que la planta: d’on ha tret aquest senyor els nostres noms? Ni tan sòls ens coneix personalment.

Com gosa injuriar-nos quan és impossible identificar-nos si no hi erem a l’acte? L’estratègia és molt clara, no falla i ens hi anem acostumant sense retorn: la cultura de la por... Fins on està disposat a arribar el propietari de Fumanya contra els veïns i veïnes del Lluçanès? Fins on està disposat el Sr. Xavier Fumanya a estirar la corda amb mentides i amenaces? Quan estarem disposats nosaltres a aguantar falsos judicis, repressió i violència? Cal aturar com sigui la criminalització i “la caça de bruixes” que està fent en Fumanya injustament contra els veïns i veïnes que alçen las veus crítiques contra els models industrials destructors del territori i per defensar el Lluçanès.

REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font, Lluc Corominas, Jordi Boralleras, Marc Viñas, Núria Vilamala i Marta Giravent AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Meritxell Verdaguer, Adrià Davins i Ainhoa Campdepadrós DISSENY I EDICIÓ_ Laura Argilaga i Jordi Freixa Oliveras edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comptabilitatlarella@gmail.com comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

LA VINYETA, per Adrià Davins

LaRella | 9

OPINIÓ / RETRATS

Núm.496

OPINIÓ

Memòries contra Fumanya Guillem Camprubí, Santa Creu de Jutglar La meva àvia, Trini García Ruiz de Galarreta, va ser una de les moltes persones afectades pel mal funcionament de la planta de compostatge de Fumanya, i, durant anys, va ser part de la lluita per reivindicar-ne el tancament, a través de manifestacions, actes, entrevistes, cartes, etc. La seva última etapa de vida va ser difícil per culpa del càncer de pit, diagnosticat el juny del 2006 i que ràpidament va fer-li començar el tractament. Les fortes pudors provinents de la planta ja eren prou molestes, com per haver-les d’aguantar després d’un dia d’hospitalització fent quimioteràpia, amb els seus respectius efectes secundaris: cansament, vòmits, marejos, canvis en l’estat d’ànim, caiguda dels cabells i un llarg etcètera. Havia vist en diverses ocasions els seus ulls humits i plens de ràbia per no poder obrir les finestres de casa en les caloroses nits d’estiu, perquè a fora feia una pudor insuportable. Les poques forces que tenia les gestionava renegant fins arribar a un esgotament transformat posteriorment amb llàgrimes. El novembre del mateix any ingressava a l’hos-

pital per l’empitjorament de la malaltia i, encara allà, amb la poca llum que li quedava, i amb l’ajuda externa de persones del seu entorn, escrivia cartes per denunciar el calvari derivat de conviure amb la planta de Fumanya. El 26 de novembre del 2006 es publicava la seva última carta i el 6 de desembre descansava en pau i tranquil·litat allunyada de tot el patiment dels últims mesos. Ens deixava una dona valenta, humil i lluitadora. Resumint la darrera carta, ella hi expressava que feia 6 mesos que patia el càncer i que volia tornar a casa amb la família, però que sabia que a Santa Creu tindria dues lluites: la de Fumanya i la de la seva pròpia vida, explica que resava perquè això s’acabés i que volia veure la planta tancada. “No pararé fins que la tanquin” va dir. També feia una crida a la gent del Lluçanès perquè prengués consciència del que suposa tenir la planta de compostatge de Fumanya. Per què... us heu preguntat quins residus s’hi tracten a la planta? D’on provenen? Quin control hi ha de les seves entrades? Que en sabem dels lixiviats? On van a parar? No penseu pas que es gestiona la merda derivada de netejar el cobert de les ovelles i els vedells. Doncs el que hi tenim són tones i tones i tones de fangs residuals industrials, fangs de depuradores de ciutats i d’hospitals i molta altra porqueria arribada amb camions d’arreu del territori i més enllà, molts dels quals no sabem que porten.

RETRATS, per Marc Viñas

Podreu entendre que l’olor que desprèn aquesta matèria no sigui agradable quan arriba tot sovint a les nostres llars. També ens preocupa el no saber si hi ha partícules perjudicials per a la salut suspeses en l’aire derivades dels gasos de la descomposició dels residus. Per definir una mica els lixiviats mencionats en una pregunta anterior, vindrien a ser el residu en forma de líquid que s’origina a partir de residus sòlids per culpa de la descomposició o per la filtració d’aigua que en passar a través dels sòlids n’absorbeix parts dels components. Seria interessant saber on van a parar aquests lixiviats. Ironitzant una mica crec que podríem anar a buscar el coronavirus amb sac i pala, o qualsevol altre virus, només pensant d’on provenen aquests fangs amb la de tòxics i malalties que porten al seu ADN. Iaia Trini, males notícies. Em sap molt greu però la vostra lluita a estat un cop més trepitjada i burlada als despatxos. No s’ha pogut tancar la planta després de totes les molèsties ocasionades durant anys, és més... ara el senyor XFC la vol ampliar. VERGONYA!!! Per acabar m’agradaria reescriure un fragment d’una carta que va escriure la mare i va ser publicada el 18 d’octubre de 2006 fent referència a una dita popular: “El llop vestit de xai va rient mentre afirma que tot ho arreglarà, però va tallant l’herba per sota enrient-se de tothom amb una prepotència total, el poder pot alçar o fer caure les persones, qui tot ho vol tot ho perd.”.//

AGRAÏMENT

Agaïment al personal sanitari Joana Puig Bruch, Prats de Lluçanès

L’Aida amb el seu rifle Benelli calibre tres-cents.// LaRella | 10

Acabo de passar el coronavirus. Una malaltia de la qual me’n recordaré sempre més. Dit això, voldria donar el meu agraïment més sincer a tot el personal sanitari que m’ha atès durant tots aquests dies. Primer, al personal del CAP de Prats, que són els que em van fer el seguiment els primers set dies. A partir d’aquí, la cosa es va complicar i vaig haver d’ingressar a l’Hospital General de Vic. Em van portar a l’hospital amb l’ambulància de Prats. No va poder acompanyar-me ningú de la família, però tot i això, haig de dir que em vaig sentir molt ben acompanyada i atesa pel personal del SEM. Quan arribo a urgències de l’hospital, només d’entrar, em visita un metge i les infermeres que no em van deixar mai sola amb un afecte i una atenció, immillorables. Us ho agrairé sempre més. Després de quatre hores, ingresso a la tercera plan-

ta, a l’habitació 3123. Aquí, m’acompanyarà durant tota la meva estada la Manuela. Quan vaig marxar després de tretze dies, malauradament, ella encara s’hi va haver de quedar. Van ser tretze dies dels quals no m’oblidaré mai. Vaig rebre la millor atenció, companyia i afecte per part d’infermeres, infermers i metges. Ells van fer que no em sentís mai desemparada. El meu agraïment més sincer a tot el personal sanitari perquè el que esteu fent, no té preu. No voldria acabar sense fer esment del personal de la neteja de l’habitació amb qui també vàrem tenir un tracte més que bo. Com també a tota la gent del meu poble que d’una manera o altra es van interessar pel meu estat. En moments de tanta solitud, aquests detalls són essencials. I acabo dient, com diria el forester: “Gent del món sanitari, sou molt bona gent”. Gràcies per tot.//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... (NOVA ENTRADA) 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA: bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: supermercats, carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

4_MECÀ NICS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

JARDINERIA

ENERGIES

ANIMALS, VETERINARIS

AGRÍCOLA

FLORS

6_BELLESA

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIES

DIETÈTICA

ESTÈTICA

VOLS ANUNCIARTE AMB EL DOBLE D’ESPAI?

DIRECTORI DOBLE Més espai, més visible! 280 € /any *surt a 14 € per Rella

DENTISTES

ÒPTICA

DIETISTA

PERRUQUERIA

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

ST. BOI

OLOST

SANTA CREU

STA EULÀLIA

LLUÇÀ

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

SUPERS

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

FOTOGRAFIA

TAXIS

NOU AL DIRECTORI Trobareu FIT LEGAL a la secció 1_ASSESSORAMENT

GASOIL

NETEJA

TINTORERIA

RESIDÈNCIA

QUIOSC

FARMÀCIES DE GUÀRDIA A partir de les 21h, us heu de dirigir a la farmàcia de Vic indicada en la columna de la dreta, o podeu anar a la Guàrdia Urbana, i us hi acompanyarà

13_INFORMÀTICA

ST. BARTOMEU

AUSA

OLOST

POU

PRATS

YLLA-CATALÀ

PRATS

TANYÀ

ST. BARTOMEU

VILAPLANA

OLOST

ALIBERCH

PRATS

BARNOLAS

ST.BARTOMEU

TERRICABRAS

OLOST

FARGAS

ST.BARTOMEU

ARUMI

Mati.PRATS tarda:ST.BARTOMEU

URGELL

PRATS

EURAS

OLOST

ATLÀNTIDA

PRATS

AUSA

ST.BARTOMEU

POU

AGENDA/EL TEMPS

28 de gener de 2021

ENCANTS

GORÍFIC en perfecte estat. T.: 606 13 34 84 (R94/03) » SOMIER DE LÀMINES DE FUSTA I MATALÀS MARCA ASTRAL DE 90 cm. Coixí i cobrellit de regal. T.: 93 856 01 59 (vespres) (R94/02)

ES VEN » PNEUMÀTICS EN BON ESTAT, MIDA 205 - 80 R16. 602 18 12 10 (R96/01) » SCOOTER YAMAHA JOGRR 50CC. En molt bon estat i pocs KM. ITV vàlida fins el 2021. Preu a convenir. T.: 682 81 33 72 (R95/05) » ES TRASPASSA SUPERMERCAT A SANT BOI DE LLUÇANÈS. T.: 670876272 (R95/04) » PIS DE 50M2 A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. A bon preu. T.: 619 87 13 92 (R95/02) » LLITERA JUVENIL DE FUSTA 190 X 90 cm i 180 x 90 cm, INTEGRA ARMARI I 3 CALAIXOS. Color blanc i fúcsia, moble de qualitat i en molt bon estat. T. : 636 85 59 67 (R95/01) » MATERIAL DE 2A MÀ PER TANCAT DE BESTIAR: 22 estaques 10x200cm fusta de pi amb tractament autoclau i 50 travessers 6x150cm fusta de pi amb tractament autoclau. T.: 616 58 11 13 (R94/04) » TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA, EMBOTIDORA, AIRE CONDICIONAT I UN TAULELL FRI-

» TENDA REMOLC DE 6 PLACES per 150 €, antiga però poc utilitzada. T.: 600 81 58 85 (R93/03) » LLIT INDIVIDUAL transformable en llit per 2 persones, amb MOBLE a conjunt al voltant, 2 SOMIERS, 2 MATALASSOS, 2 COIXINS I 1 JOC D’ESTORES D’HABITACIÓ. Tot per estrenar. 2 CÀMARES FOTOGRÀFIQUES. ROBA I SABATILLES DE CICLISTA. MÀQUINA D’ESCRIURE I UN ASPIRADOR. Tot a bon preu. T.: 93 856 07 14 (R93/02) » CASA A PERAFITA, 100M2. 73.000 €.La planta superior 50m2: habitatge petit, amb una habitació gran, cuina i bany. Garatge de 50m2. Escala comunitaria. Últim carrer del poble, sense asfaltar. Zona molt tranquil·la. T.: 662 00 32 99 (R93/01)

» VOLDRIA FER CLASSES DE TAI-TXI O TXI-KUNG AL LLUÇANÈS. Hi ha cap grup o gimnàs que en faci? Hi ha cap mestre/a?. T.: 607 93 55 95 (R93/01)

S’HA TROBAT » ÓS DE PELUIX molt gran i un DOFÍ també de peluix a la carretera de Prats, a l’altura de la Font de les Coves. T.: 600 322 288 (R96/02)

RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA DE... >INFERMER/A PER A RESIDÈNCIA D’AVIS ELS MUNTS de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, 1 cap de setmana de cada 6. Interessats/es trucar a 687 08 30 81 (RF/1.94)

ES BUSCA » ES BUSCA MASIA O CASA AÏLLADA PETITA EN LLOGUER. T.: 636 38 14 00 (R95/06) » S’HA PERDUT UNA EMISSORA A SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL, ENTRE ELS CONTAINERS DE CAN CUNILL I COLL GRIELL. T.: 629 88 84 89 (R95/03) » ACORDIÓ DIATÒNIC DE SEGONA MÀ. T.: 639 00 43 26 (R93/02)

BUSCO FEINA DE... >PROFESSORA DE ANGLÈS ONLINE_ Ofereix classes per a joves i adults_602 06 35 81(RF/1.95) >Noia de 41 any s’ofereix per NETEJAR CASES I TENIR CURA DE GENT GRAN_ 93 856 06 08 (RF/1.93)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 13 al 26 de gener

AGENDA

“Pel gener, de dia al sol i de vespre al braser” TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

ORISTÀ _ 19 de gener

-6

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 24 de gener

29 DE GENER OLOST_TERTÚLIA VIRTUAL: “EL COR DE LES LLAVORS“ DE MARIA LLUÏSA LATORRE. Organitza el Club de Lectura d’Olost a les 7h de la tarda.

1 DE FEBRER AL 31 DE MARÇ

14,5 Gebrada del 19 de gener a Sant Boi.// F: JMCASTRO

PRATS

OLOST

ORISTÀ

SANT BOI

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

-1.5

-2.7

5.7

-4.5

0.0

-3.0 -3.1

0 0

1.9 8.6

-2.8 -2.5

0.0 0.2

4 -4,1 10,2 -2

1.0 8.2

0.4 8.8

8.5

-3.4

7.9

-3.6

0.0

10,4 -4,2

7.6

11.6 8.8 10.7 7.4

-2.3 -1.3 -3.6 3.2

0 0 0 0

12.1 -3.6 8.7 -2.1 11.5 -4.7 8.6 4.1

0.2 0.0 0.2 0.0

12,8 -3,2 11,6 0,5 13,2 -6 11,3 0

11.0 0 7.5 0 9.7 Ip. 7.2

10.0

0.1

11.2 -0.7

0.0

10,8 -1,7

9.4

3.7

0.2

8.8 8.4 11.6 10.2 8.7

1.0 -1.3 3.2 -1.3 0.4

0 0 0 0 0

9.7 10.2 13.4 11.9 9.6

7.0 0.2 0.0 0.0 0.0

10,1 4 10,7 -2,5 14,5 4 12,6 -1,8 12,6 4

7 0 Ip. 0 0

8.2 8.0 11.8 8.4 7.7

0.9 -0.6 2.3 0.8 1.7

4.4 0.4 0.2 0.0 0.0

18 19

23 24 25 26

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

9,2

-1.3 -3.0 2.5 -2.3 0.1

Min.

l/m2

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

-4,1

6.3

-4.2

0.0

9.1

-4.7

-4.1 -3.4

0.4 0.2

-2.2

0.0

7.7

-2.1

0.2

-0.6 0.4 -0.6 3.3

0.0 0.0 0.0 0.0

13.2 -0.9 8.6 0.3 10.2 -1.0 6.2 -1.4

0 0 0.2 0.6

2.5 -5.9 10.1 -4.6

9.3

0.9

0.2 0

8.3 -0.6 18.8 9.1 -2.6 1.2 12.6 0.7 0 9.7 -0.3 0 7.4 1.1 0

OLOST_EXPOSICIÓ “UNA MIRADA SOBRE LA NATURA” DE LA PINTORA OLOSTENCA CONXITA COMAS. De dilluns a divendres a l’Espai Rocaguinarda (Centre Cívic) de 17 a 19 h OLOST_EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES D’ ABEL SERRA. De dilluns a divendres a l’Espai Guaita (Centre Cívic) de 16 a 20 h

2 DE FEBRER OLOST_ACAPTE DE SANG. De les 5 de la tarda a les 9 del vespre. Cal inscriure’s prèviament a donarsang.gencat.cat.

8 DE FEBRER OLOST_XERRADA ONLINE “LES VITAMINES QUE NO PODEN FALTAR AQUEST HIVERN A L’ALIMENTACIÓ PER TENIR UN BON SISTEMA IMMUNITARI” a càrrec de Berta Vilalta. Inscripcions fins el 3 de febrer a tramitolost@olost.cat.

LaRella | 15

FES-TE VISIBLE!

Anuncia’t a LaRella i entra a totes les cases del Lluçanès 621 27 64 29

comunicaciolarella@gmail.com