R494

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 10 | DESEMBRE | 2020 NÚM: 494

www.larella.cat PÀG 3

llum en temps de pandèmia

Baixen els casos de Coronavirus a les portes de Nadal PÀG 6-7

El propietari de Fumanya denuncia una quinzena de manifestants Un grup va deixar fems davant de casa seva SUPLEMENT INTERIOR

LLUÇANÈS A TAULA Jocs de taula, Nadal, bars de tota la vida i molt més! PÀG 3

No perdem la il·lusió La columna d’Anna Gorchs PÀG 21

La vinyeta, Acte de clausura del Festival Itineràncies a l’ermita de Sant Sebastià a Prats de Lluçanès.//F: EVA FREIXA

per Gemma Gallorte

NOTÍCIES TEATRE

Miró, l’únic amb tres premis Born de teatre El dramaturg pradenc guanya la 45a edició del Pre· mi Born de Teatre amb el monòleg titulat El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. Miró es con· verteix així, en la primera persona que guanya aquest premi tres vegades. L’entrega del Premi va tenir lloc al Teatre des Born, a Ciutadella, el passat 25 d’octubre. L’obra és un monòleg a set veus on el que no es diu és tan important com el que expressa. Aquest fet esdevé un repte per l’actor que l’haurà d’interpretar i també per la manera com s’haurà d’escenificar, i és precisament això el que ha valorat el jurat: la lliber· tat de creació que permet el text. A més, també en destaca l’efecte hipnòtic que des de l’inici és capaç de crear imatges com també la declaració d’amor que fa a la vulnerabilitat de la bellesa. Miró és un dels autors catalans més traduïts i amb una gran presència internacional. Un autor prolific amb més d’una desena d’obres publicades, entre aques· tes La dona que perdia tots els avions amb la que va guanyar el primer Born el 2009 i El Principi d’Arquimedes amb el que va guanyar el segon el 2011.//Red

Sadurní Vergés s’endú el Jaume Salés i Sanjaume El pradenc Sadurní Vergés i Vilella va guanyar el 4t premi de teatre Jaume Salés i Sanjaume, exaequo, que atorga la Fundació Miquel Martí Pol, amb l’obra Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma. El jurat ha valorat l’escriptura dinàmica de l’autor que ha escrit una obra jove i fresca que invita a la re· flexió social, a més n’ha destacat les possibilitats de la posada en escena. L’obra tracta de dos joves que es veuen obligats a passar una nit tancats en un espai, a partir d’aquesta circumstància es veuen obligats a parlar de diversos temes, com la precarietat laboral, les il·lusions de futur, la sexualitat, el racisme, en· tre molts altres, tal com explica el mateix autor, que explica que en el panorama teatral hi ha molt teatre per adults i infantil, però poc teatre per a joves.//Red

Núm.494

Llum i memòria, protagonistes de l’Itineràncies PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Eva Freixa

La llum, que ha il·luminat el campanar de Sant Sebastià des que van començar els mesos de pandèmia, va donar escalf al pú· blic assistent als actes del 12è fes· tival itineràncies. Miquel Barcelona i Helena Gis· pert van commoure el públic as· sistent als jardins de Cal Bach, amb el moviment dels seus cossos, diumenge al migdia. “Roges”, una peça en procés de creació, aproxi· ma les noves generacions a la me· mòria d’una època de postguerra, a partir de nous referents i també de testimonis en primera persona, com les vivències de veïns i veïnes de Prats, que es van poder escoltar durant l’espectacle. A la tarda, el treball realitzat amb els alumnes de 6è de pri· maria de les escoles de Prats de Lluçanès, va prendre forma dins l’església de Sant Sebastià. L’acció artística “Llum en temps de foscor”, va ser fruit del taller conduït per Ada Vilaró, en el que els alumnes reflexionaven sobre la llum. L’acció va estar acompanyada amb la veu d’Eva Boixadé i les paraules d’Ada Vilaró i Assumpta Bassas. El moment més emotiu de la tarda es va viure a la sortida de l’església, mentre el ballarí Miquel Barcelona posava vida a través

del moviment del seu cos, a les paraules de llum, que ressonaven davant l’esplanada de Sant Sebas· tià, mentre el sol s’anava ponent i il·luminava el poble. L’acte es va concloure a l’hora que s’il·lumina el campanar de Sant Sebastià amb l’enlairament de fanalets de foc entre tots els va· lents i valentes que es van quedar fins a fer-se fosc.//

360 grams a Prats Ada Vilaró presenta el dia 13 a Prats 360 grams, un especta· cle que neix d’una experiència personal i íntima de l’autora, que a través de la paraula, el cos i la dansa comparteix amb el públic. L’espectacle desafia els estereotips i convida a descobrir el què entenem per bellesa.

IL·LUSTRACIÓ

Subi guanya el V Premi Internacional Enric Solbes L’il·lustrador Subi, veí de Sant Boi, guanya el V premi internaci· onal Enric Solbes dotat en 6.000€. Aquest premi correspon a la cate· goria d’àlbum il·lustrat dels Pre· mis literaris Ciutat d’Alzira, uns dels més importants del panora· ma literari del País Valencià. En aquesta mateixa categoria hi com· petien 38 obres, en la que segons l’organització és una de les edici· ons amb més participació. Subi ha guanyat amb l’obra “La Sopa d’en Tomàs”, un conte pensat per primers lectors, on l’amistat i el companyerisme són els protago· nistes. I on aprenem que no sem· pre el més fort aconsegueix el seu

LaRella | 2

Detall de l’encesa de fanals.//F: EFREIXA

objectiu, sinó que a vegades és la suma de molts esforços el que ho fa

possible. Aquest conte il·lustrat el publicarà l’editorial Bromera.//Red

NOTÍCIES

10 de desembre de 2020

Gairebé cap cas de coronavirus als pobles del Lluçanès LLUÇANÈS

Anna GORCHS

Per_ Ferran Vila i Pol Asensi

L’evolució de la pandèmia al Lluçanès ha millorat notablement en les últimes setmanes, després d’una primera quinzena de novem· bre complicada, amb una cinquan· tena de casos. Des del dia 20 de novembre, l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès només ha sumat 7 casos positius confirmats per PCR i 103 de considerats “sospitosos”, però que no han donat positiu en un test. Així, durant aquest perío· de no hi ha hagut cap positiu en la majoria de municipis del Lluçanès, o n’han registrat com a màxim un parell. En total, des de l’inici de la pandèmia fins ara hi ha hagut 189 casos positius i 1.520 de sospitosos a l’ABS Lluçanès, que inclou els municipis de Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès. EL LLUÇANÈS DEMANA QUE ES REVISI EL CONFINAMENT MUNICIPAL I RECLAMA MOBILITAT ENTRE ELS POBLES “Si tan sols hi pogués haver mobilitat entre els 13 municipis del Lluçanès, s’aconseguiria que bars i restaurants ‘sobrevisquin’”. Així ho resumeix, en manifest, la taula de Turisme del Lluçanès, que està impulsada pel Consorci i agrupa a 32 bars i restaurants, 76 allotjaments turístics, fondes, pensions, hotels, hostals, cases de colònies, càmping i àrea d’auto· caravanes; 36 elaboradors i pro· ductors i 8 empreses i entitats del sector serveis. El manifest conjunt el van fer arribar a Alba Camps, la dele· gada del Govern a la Catalunya Central, el passat 24 de novem·

LA COLUMNA

El menjador del restaurant Ca la Cinta, esperant els clients// F: @CALACINTA_RESTAURANT

bre. Hi exposen que, des del seu punt de vista, les mesures són “descompensades per a territoris rurals amb poca població, ja que la realitat del territori no és la mateixa que la d’una gran ciutat”. El president del Consorci, Marc Sucarrats, s’expressa en la matei· xa línia: “El problema del coronavirus és les aglomeracions de gent que aquí no tenim. Llavors, per què ens tracten igual? Si el problema fos del món rural, em pregunto si tancarien les ciutats”. Molts dels bars i restaurants del Lluçanès no han pogut obrir en cap de setmanes, ja que les mesu· res ho fan insostenible. Els allot· jaments turístics tampoc poden obrir, en un mes com el desembre, que acostuma a ser molt fort. Per la Taula de Turisme, l’obertura als municipis del Lluçanès seria un al·licient per als clients de les cases rurals, ja que podrien visi· tar més coses i no només s’hauri· en de quedar al municipi. La situació, però, seguirà com a mínim un parell de caps de setma· na més, perquè la Generalitat va decidir prorrogar les restriccions de la fase 1, que inclou el confinament municipal els caps de setmana, du· rant almenys quinze dies més.

DECESSOS

NADAL INCERT Tot i que el Govern ha decidit prorrogar les mesures de confi· nament municipal perimetral de caps de setmana, així com el toc de queda, encara no s’ha aclarit definitivament com hauran de ser les festes de Nadal. Previsi· blement, les trobades familiars podran ser de fins a 10 persones de dues bombolles de convivèn· cia, i el toc de queda s’allargarà en els dies assenyalats. Tot i això, no està clar que es puguin man· tenir tradicions pròpies d’aquesta època com la missa del Gall o la cavalcada de Reis, que tots els pobles esperen a concretar fins que se sàpiga per quines mesures s’hauran de regir. El que sí que queda descartat és la celebració de festes nocturnes com cap d’any o el concorregut Txupitassu or· ganitzat pels geganters de Prats. Pel que fa als actes de petit for· mat, com ara concerts o recitals, queda encara obert l’interrogant. Olost, per exemple, sí que té pre· vist fer el concert de Nadal. Pel que fa a activitats infantils, s’ha suspès el Juguem a Prats i l’Olost Park, mentre que a Sant Barto· meu sí que es manté el casal de Nadal.//

SOLIDARITAT

Mor Ricard Pla, Èxit del recaptació referent del volunta- del Gran Recapte riat a la comarca d’Aliments El passat 26 de novembre va morir a l’edat de 74 anys el pradenc Ricard Pla i Prat, conegut per la seva implicació en nombroses entitats socials i esportives del municipi i la comarca. Pla era president de l’As· sociació de Donants de Sang d’Osona i membre i col· laborador actiu de la Creu Roja, Càritas del Lluça· nès, el Banc dels Aliments (El Rebost del Lluçanès) i diferents iniciatives relacionades amb la parròquia i el Santuari de Lurdes de Prats. En l’àmbit esportiu i associatiu, Pla va estar al capdavant del Club Es· quí Lluçanès i va ser membre, entre altres, del Club Tennis Prats, la Unió Ciclista del Lluçanès, el Club Billar, els geganters i els Estelladors. Pla estava ca· sat amb l’exregidora pradenca Mercè Perernau.//FV

El passat 25 de novembre finalitzava l’edició del Gran Recapte d’enguany, marcada per la Co· vid-19. Malgrat tot, s’ha aconseguit recaptar més de 4.000 €, que es destinaran al Rebost del Llu· çanès (Banc d’Aliments comarcal) que dona assis· tència a més de 40 famíles. Per adaptar-se a les mesures de prevenció de la Covid-19 es va idear un sistema venta de tiquets, on la gent que hi col·laborava no comprava direc· tement l’aliment sinó un tiquet Ara, finalitzada la recaptació, els voluntaris del Rebost aniran als es· tabliments on s’han venut els tiquets a comprar els productes. Des de l’organització agraeixen la parti· cipació a tothom.//Red

No perdem la il·lusió El temps passa volant i estem ja un any més a les portes del Nadal. Unes festes que encara no sabem ben bé com seran per culpa de la pan· dèmia però que segur que no celebrarem com és habitual. Hi ha a qui aquestes dates no li fan ni fred ni calor. No seria el meu cas. A mi, personal· ment, el Nadal m’agrada i molt, i més si per casa hi corren menuts. Veure’ls la cara quan caguen el tió, quan canten nadales amb la família, quan porten la carta als patges reials, quan arriben els reis... és impagable. Per això ja fa uns quants dies que tinc cert ne· guit. Com ho farem aquest any? Ens van arribant notícies moltes vegades contradictòries sobre el nombre de persones que ens podrem reunir per Nadal, sobre si es mantindrà o no el toc de queda els dies 24 i 31 de desembre, sobre si ens haurem de fer test d’antígens per poder fer trobades més segures... Si només fos per mi, no tindria cap pro· blema en deixar un Nadal en stand by. Vull dir un Nadal sense totes aquestes tradicions que com· porten interacció entre persones i, per tant, risc de contagi. Però... i els nens i nenes? Els podem deixar un any amb la il·lusió a mitges? A mi em sap una mica de greu... I més veient que les res· triccions i les decisions que prenen les autoritats al meu entendre no acaben de ser del tot racio· nals. Primer, que si els bars i restaurants hauran de tancar a les 5 de la tarda, però després fins a les 9 de la nit. Que si al cap de setmana es podrà trencar el confinament municipal per anar a tea· tre, però finalment no. El dissabte no puc anar a visitar la família, però el dimarts sí. Entenc que la situació és molt complexa i que no existeix una solució màgica, però jo començo a no entendre massa res. I que quedi clar que segueixo totes les mesures al peu de la lletra. Total, que no espero que les autoritats ens sor· prenguin i ens donin una solució sobre el Nadal. Penso que hem de ser cadascú de nosaltres, a nivell individual, que hem de construir unes fes· tes adaptades a cada casa i família que satisfa· cin les nostres necessitats i expectatives. A casa meva som de cagar el tió el dia 24 a la nit. Potser aquest any ho haurem de fer havent dinat. O al matí. I contents i amb la il·lusió de sempre. Us emplaço a tots i totes, malgrat tot plegat, a pas· sar unes bones festes de Nadal. Que la Covid-19 no se’ns emporti la il·lusió.//

LaRella estrena noves seccions! En aquest número ja hi trobareu dues noves columnistes de LaRella, l’Ariadna Tremoleda, que escriurà sobre “alternatives en acció”, i la Maria Marmi, que estrena l’espai “de peus a terra”. LaRella | 3

25N

Núm.494

El Lluçanès clama contra les violències masclistes El col·lectiu feminista La Fetillera i els Ajuntaments organitzen actes pel 25-N LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

El Lluçanès va ser un clam unànime denunciant les violèn· cies masclistes. El 25-N (Dia In· ternacional per l’eliminació de les violències envers les dones), i al llarg de la setmana, diver· sos Ajuntaments del territori, el Consorci, i La Fetillera, van pro· gramar activitats en rebuig de les violències masclistes. ELS AJUNTAMENTS ES COORDINEN PEL 25-N Tots els Ajuntaments del Llu· çanès van signar el manifest nacional del 25-N d’enguany. Aquest, posava èmfasi en la pro· gressió i la força de la lluita fe· minista. Lamentava però, que, a causa dels confinaments vis· cuts per la Covid, les trucades i denúncies per violències mas· clistes hagin augmentat. “Ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència” exposava. A l’hora, tots els consistoris van il· luminar de color lila les façanes per reivindicar aquesta data. Paral·lelament, des de varis Ajuntaments i el Consorci, i al· tres espais com l’Institut o els CAPs, es van organitzar diver· ses activitats el mateix 25-N i durant la setmana, per fer ressò de la reivindicació i de la lluita feminista. LA FETILLERA: PUNTA DE LLANÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA AL LLUÇANÈS Per la seva banda, la Fetillera, el col·lectiu feminista del Lluça· nès va organitzar un acte el dia 25 al vespre davant l’Ateneu Po· pular del Lluçanès. A l’inici de l’acte es van recor· dar les, fins al moment, 27 dones

LaRella | 4

Alumnes d’ESO de Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol durant la lectura del Manifest del 25N davant de l’Ajuntament//F: ESTER SUBIRÀ

Recital de poesia en contra les violències masclistes a Alpens. A l’arbre, els noms de les dones assassinades aquest 2020 a Catalunya//F: DALPENS.COM / LSURIÑACH

Participant en l’acció “Deposita aquí el teu masclisme” a Sant Bartomeu del Grau/F: GEMMA TIÓ

Façana de l’Ajuntament de Sant Feliu de Sasserra il·luminada// F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS

i familiars assassinades per ho· mes als Països Catalans. Es van comptar en un marcador que es· tarà fix a l’Ateneu. Tot seguit, es va llegir el mani· fest, escrit pel mateix col·lectiu. Aquest lamentava l’agreuja· ment de les situacions de vio· lència a les llars provocat per la pandèmia. També alertava que, al Lluçanès, no estem exempts d’aquest problema. “Si això aquí no passa, com és que s’ha iniciat

“La Fetillera va assenyalar que les violències masclistes són ben a prop de casa”

un judici per la violació d’una nena de 13 anys a Sant Boi fa un any?” protestaven. Durant l’acte, a la façana de l’Ateneu hi lluïen unes sabates vermelles. Des del col·lectiu, expliquen que l’acció s’inspira en l’obra de la mexicana, Eli· na Chauvet. Aquesta, que s’ha fet arreu del món, denuncia els feminicidis patits. El vermell significa la ràbia contra el mas· clisme. Aquesta acció ha estat

reivindicada pels col·lectius fe· ministes anticapitalistes dels Països Catalans. Durant la nit prèvia, van aparèixer siluetes d’un cos als pobles del Lluçanès acompanyades d’un parell de sa· bates vermelles. Amb tot, el Lluçanès va viure una jornada del 25-N intensa i va recordar que, per eradicar el masclisme i el patriarcat endè· mics, cal molta feina, crítica i, sobretot, lluita feminista.//

MUNICIPAL

10 de desembre de 2020

Prats encara la reforma de la plaça Nova PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

L’Ajuntament de Prats va aprovar el passat 17 de novem· bre els pressupostos per l’any 2021 amb els vots a favor de l’equip de govern (Junts i Mo· vem) i els vots en contra d’ERC i el RAP. Els comptes sumen un total de 2.680.000 euros, 130.000 € menys que els d’aquest any. En el capítol d’inversions, que són 367.126 €, Prats preveu mi· llorar les instal·lacions d’enllu· menat en diferents punts dels carrers Major, Orient i plaça Catalunya, instal·lar plaques fo· tovoltaiques a l’Escola Lluçanès,

una renovació important de la maquinària obsoleta de la pis· cina i construcció d’una rampa d’accés a l’aigua, i obrir un nou accés des del carrer a la pista del Pavelló, entre altres. A més, es destinaran 24.000 € en la re· dacció del projecte de reforma de la plaça Nova, una obra que tots els grups excepte el RAP portaven al programa electoral. Durant l’aprovació dels comptes també es va explicar que l’Ajun· tament destinarà 160.000 € a les millores previstes per la Manco· munitat d’Aigües de Merlès. En el ple, ERC va criticar el cost del segon pagament per la compra de la Torre de l’Andreuet

(105.000 €) i va justificar el vot en contra al·legant que s’hau· ria de “planificar i actuar en els sectors que realment pateixen la crisi i són qui han de reactivar el poble”. La regidora del RAP, Queta Bosch, va assegurar que les partides eren molt similars a les de l’any anterior, i va plan· tejar diversos dubtes pel que fa a les inversions. Pel RAP, “la situació excepcional no es reflecteix en els pressupostos”.

Per contra, l’equip de govern va defensar que els pressupostos serviran per fer front a la pandèmia, amb 26.000 € en ajudes a persones i empreses que s’ampliaran si la normativa estatal permet destinar-hi els ro· manents. Aquest 2021 pujaran un 20% el fons en pressupostos participatius i habitatge, mentre es redueix un 17% la partida de festes. També s’han congelat tots els impostos i taxes municipals.//

Perafita rehabilitarà Cal Prats i construïrà un District Heating PERAFITA Per_ Jordi Freixa Oliveras

L’Ajuntament de Perafita va aprovar uns pressupostos d’1.027.935,83 € pel 2021. Gairebé la meitat de recursos s’inclouen al capítol d’inversions, i s’utilitzaran per dur a terme dues obres d’en· vergadura. Per una banda la reha· bilitació de Cal Prats, que costarà 299.723,92 €. Com explica l’alcal· de, Ramon Casals, “és per posar ascensor, renovar el segon sostre i la teulada”. La segona obra impor· tant és la construcció d’un District Heating, una xarxa de calefacció amb biomassa pels edificis mu· nicipals del centre del poble, que costarà 101.331,25 €. Les dues obres, que sumen 401.055,17 €, estan subvencionades en bona part (370.000 €) pel PUOSC de la Generalitat de Catalunya. Els pressupostos també inclo· uen una partida de 26.017,08 € pel manteniment de camins, fi· nançats per la Diputació de Bar·

celona, i una de 82.350,39 € per canviar l’enllumenat municipal a LED, i així, com diu Casals, “reduir el consum, el CO2 i la despesa”. En aquest cas, l’obra l’executarà el Consell Comarcal d’Osona, que és l’ens que ha tramitat la sub· venció per fer-ho possible. Com explica Casals, els diners prove· nen en un 40% d’un FEDER eu· ropeu, un fons que els municipis de menys de 5.000 habitants no poden demanar “i és per això que s’ha fet des del CCOsona”. Els pressupostos es van aprovar en l’últim Ple municipal, celebrat el passat 19 de novembre, amb els vots afirmatius dels quatre mem· bres de l’equip de govern, Junts per Perafita, i l’oposició dels tres regidors del PAP (Poble Actiu Pe· rafita), que van mostrar-se molt crítics amb l’equip de govern, de qui opinen que “no tenen cap mena de projecte pel poble, els projectes es basen en la inèrcia administrativa, sense treball de base”. Des del grup afegeixen que “ens vam trobar els

Sobremunt impulsa la masoveria i la fibra

L’Ajuntament de Sobremunt, el passat 25 de no· vembre, va aprovar un pressupost de 466.025,57 € pel pròxim any 2021. El pressupost s’ha multiplicat per dos respecte l’any passat, que va ser de 170.384,00 €, aquest augment es deu, en part, a les inversions del PUOSC. Del pressupost en destaquen dues par· tides; una per impulsar la masoveria urbana i l’altra per facilitar l’arribada de la fibra òptica a les masies del municipi. Aquestes tenen per objectiu incentivar la mobilització de l’habitatge buit al municipi, tal com recalca Albert Güell, alcalde de Sobremunt.//MG

pressupostos directament el dia del Ple. No van fer cap consulta al PAP ni al poble”. En aquest sen· tit, durant el Ple van incidir en el projecte de Cal Prats, l’edifici que l’ajuntament va adquirir a princi· pis del 2019 per valor de 216.300 €, i que ara es podrà rehabilitar. Des que es va adquirir, que el PAP reclama que l’ús de l’edifici es por· ti a debat, i va criticar que “s’hagi tirat pel dret”. En aquest sentit, el PAP també es va oposar a l’obra de 46.914,25 € que servirà per adequar pel jovent la primera planta de Cal Prats. Aquesta ja formava part dels pressupostos del present any 2020, i va ser ad· judicada a una empresa de cons· trucció per decret d’alcaldia, sen· se concurs. Com explica Casals, aquests diners formen part d’un “pla de dinamització d’un espai pel jovent”, una ajuda de la Gene· ralitat, que s’ha licitat sense con· curs perquè es considera una obra menor (de menys de 40.000 €).//

Els comerços d’Olost, en campanya de Nadal

Des de l’1 de desembre i fins el 17 de gener els comerciants d’Olost han posat en marxa al cam· panya de Nadal per fomentar la compra als dife· rents establiments d’Olost i Santa Creu. Durant aquestes dates els repartirant butlletes per entrar al sorteig de vals de 50€ per comprar als comerços del poble. També s’ha creat una canal de comunicació digi· tal on s’hi pot apuntar tothom qui vulgui, a través d’aquest s’anirà informant de les promocions i ac· cions que organitzin els comerciants d’Olost.//Red

DE PEUS A TERRA

Maria MARMI

Nit moguda Toquen les dotze al campanar de Sant Andreu. És finals d’agost. Avui, ara, en punt: és l’hora del gran terrabastall. Just abans, un fil d’aigua queia per la resclosa i la busaroca eixelebrada feia juju· juuuu. Aquest soroll estrany que s’acosta sembla la pedra que es va desfermar una vegada de la paret del Cingle de Sant Sebastià i va caure costa avall com una fera desbocada. Barrabuuum, va fer!. Però el soroll és d’aigua, molta aigua, d’al· guna tamborinada que ha fet cap amunt, ves a saber si d’un pacte de bruixes en alguna racona· da. Sense permís l’aigua ja arriba a Oristà. Em mostro torbada per la situació i m’acosto al bal· có que dona La Resclosa, el soroll és eixordador, ple de fúria i bogeria. No hi ha control i que ens agafi confessats, que diuen. La Gavarresa avui, serà ingovernable. La busaroca, tan desinhibida sempre, ha quedat muda de cop. Escolto cops forts contra el pont de la carretera. Hi deu haver ge· gants navegant sense cap rumb, a la deriva. No puc conciliar el son, escolto aquesta rierota sovint desvalguda i parca d’aigua que ara se’ns rebel·la com una jove amb ganes de viure intensament, tot el dret hi té! Compto les patacades dels arbres ar· rossegats. M’imagino com quedaran d’esbarriats i encarcarats arreu. La Gavarresa sembla avui embriagada com si estigués de Festa Major i de· safiant el nostre Sant Patró. L’endemà ens apareix estoica i imponent. Els ocells de totes mides que hi sovintegen comencen a treure el bec i guaiten com baixa l’aigua tèrbola amb objectes de tota classe, mides, formes i na· turaleses. Als vorals hi han quedat arbres vius, morts, mig morts, torts, drets, trencats, escap· çats, esberlats, sense escorça i deformes, tot hi és i tot hi cap. Alguns, tenen ferides contundents. Hi ha pojancres estavellats contra grans salzes i sal· zes abraçats a grans pojancres. I els boixos, amb la misèria que els quedava, encara aguanten, com hi ha Déu. Platges amb sorra fina que l’aigua ha anat deixant reposadament. Troncs, tronquets i troncots al bell mig dels camps, al peu dels arbres i entaforats a les palanques. La Resclosa és sal· vatge. Hi ha pedrots molt grans posats en llocs que abans no hi eren i la llera ha crescut, rose· gada per tots cantons. Arrels d’arbres forts i alts que s’agafen amb força i han protegit de les enves· tides de l’aigua. I quants roquissars! I les bardis· ses, que amb tanta força creixien i colonitzaven marges i camins, totes senyores elles, plenes de mores, ja no tenen esma. Aquesta aigua, desitja· da i temuda, bruta per uns, sedimentosa per al· tres. Les Rieres, d’aigües capritxoses, a vegades amb quatre bassalots i poca cosa més. Marrona de llims, verda de llenties, grisa de gel, blanca de neu. Negrosa de purins. De tots colors l’hem vista! Aquesta aigua, quan canvia de color, alguna cosa ens ha d’explicar.// LaRella | 5

NOTÍCIES POLÍTICA MUNICIPAL

Expulsen Jordi Soler (ISMA-AM) de l’equip de govern de Sant Martí d’Albars Ramon Padrós (Junts) l’acusa d’inciar una construcció il·legal i d’enregistrar una reunió de l’equip de govern amb el mòbil SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Lluc Corominas Peraire

Pocs dies després del ple del 18 de novembre, en que desenes de manifestants es van aplegar fora l’Ajuntament de Sant Martí per reclamar el tan· cament de Fumanya, sortia la notícia de l’expulsió de Jordi Soler de l’equip de govern. L’únic regidor d’ISMA-AM (ERC) tenia la cartera de Governació. Les quatre regidories restants estan en mans de Junts per Sant Martí. Els motius de l’expulsió, segons l’alcalde Ramon Padrós, són la construcció il·legal d’una gossera i la gravació d’una reunió de l’equip de govern amb el mòbil. Padrós informa que el tècnic de l’ajuntament va indicar que la construcció era il·legal, i assegura que se li va reclamar a Soler que fes arribar la informació sobre el projecte per poder tramitar la llicència. Aquesta informació també es va comunicar al propietari dels terrenys on es volia construir la gossera, que no és Soler, a qui es va demanar que aturés les obres fins que tingués els permisos. “És molt greu que un regidor munti una gossera il·legal sabent la normativa urbanística” sos· té Padrós i considera que hauria d’haver dimitit. Assegura que cessar-lo, sinó dimitir per voluntat pròpia, “ja estava previst”. “Espero que no es presenti d’aquí 3 anys” declara Padrós ja que mani· festa que, per ell, queda desacreditat. Soler sosté que l’acusació de la gravació és fal· sa. Sobre la gossera, reitera que no la construïa ell, sinó que era de la Colla del Senglar del poble. “Es van començar les obres sense cap llicència” confirma, però afegeix que, en el moment en que van saber la necessitat de presentar el projecte a l’Ajuntament i demanar la llicència d’obres, ho van fer. Malgrat tot, declara que “per la proximitat al nucli de la Blava” han decidit no construir la gossera, ja que podria molestar als veïns.//

LaRella | 6

Núm.494

Una trentena de persones aboquen fem casa del propietari de Fumanya

Arran dels fets, Xavier Fumanya assegura haver denunciat persones” i el col·lectiu la Truja Negra LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

La hipotètica ampliació de la Planta de Compostatge de Fu· manya ha despertat un rebuig latent entre la població del Llu· çanès i un malestar generalitzat que s’ha materialitzat en accions i organització veïnal. Després de la mobilització davant l’Ajunta· ment de Sant Martí d’Albars du· rant el ple del 18 de novembre, el passat diumenge 29 va tornar haver-hi agitació. Primer a San· ta Creu de Jutglar i després da· vant la casa del propietari de la planta. Aquestes mobilitzacions corroboren que la reivindicació segueix viva, i que la sensació de greuge només ha fet que acu· mular-se. Paral·lelament, les adminis· tracions també s’han consensu· at per rebutjar i oposar-se a la Planta. UNA TRENTENA DE MANIFESTANTS ESCAMPEN FEMS DAVANT LA CASA DE XAVIER FUMANYA Una cinquantena de perso· nes es va concentrar a la Mola, a Santa Creu de Jutglar, amb pancartes demanant el tanca· ment de Fumanya i els lemes “El Lluçanès no és un abocador” i “El Lluçanès de merda no en vol més”. Gent vinguda sobretot del propi poble, però també de municipis veïns, van preparar màscares amb la cara del propi· etari de la planta, Xavier Fuma· nya, i van fotografiar-se amb les pancartes. Al final de la mobilit· zació alguns dels assistents es van dirigir a Perafita, on s’havia previst una segona acció davant la casa del propietari de la plan· ta, Xavier Fumanya, en el que es coneix popularment com “fer un escrache”, un escarni, una ac· ció pacífica en la que un grup de manifestants protesta davant la casa de la persona que volen de· nunciar. Una trentena de manifestants es van dirigir a la casa de Fu· manya, on van deixar-hi sacs de fems. Va ser en aquell moment quan Xavier Fumanya va sortir al carrer, per demanar que la recollissin. Alguns manifestants li van respondre amb vehemen· cia, justificant l’acció: “vint anys portant merda a casa nostra, per una vegada que te’n portem

Els concentrats a davant de la Mola, Santa Creu de Jutglar.// F:EFREIXA

Els manifestants van llençar un pot de fum i fems.// F: LARELLA

a casa teva…”. Fumanya no re· culava, i s’anava aproximant als manifestants. Va ser en aquest punt quan van sorgir algunes empentes, primer d’ell cap als manifestants, i després dels ma· nifestants cap a la seva persona, a qui també van tirar un grapat de merda. Fumanya va arribar a ame· naçar als assistents: “us vindré a buscar un a un a casa vostra” va proclamar. Mentrestant, el gruix de manifestants anava re· culant, i va ser uns metres enllà de la porta de casa seva, on es va produir una de les enganxades més dures, en la que Fumanya i diversos manifestants van caure a terra. “Venim de bones”, deia un concentrat intentant posar pau. D’altres, cridaven: “hi ha gent malalta per culpa teva”. En aquest punt es va produïr un in· tercanvi d’insults entre els ma· nifestants i Fumanya. En aquest clima de tensió hi va haver algunes enganxades més entre Fumanya i uns pocs manifestants, i eren altres ma· nifestants, i alguns veïns de Perafita els que es van posar al

mig per separar les batusses. De mica en mica, la gent concentra· da es va anar dissolent. Arran dels fets, Fumanya confirma haver presentat una denúncia contra el col·lectiu Truja Negra, que va fer difusió de la convocatòria, i contra “més d’una quinzena” de persones que assegura haver reconegut. LA TRUJA NEGRA RESPON A LA DENÚNCIA I DEFENSA L’ACCIÓ La Truja Negra va respondre a les amenaces i denúncies de Xavier Fumanya fent públic un comunicat on en primer lloc feien una descripció dels fets ocorre· guts aquell dia, i diuen tenir les proves gràfiques que corroboren la seva versió. Justifiquen que, de moment, no les faran públiques per respecte a les persones que es van manifestar i així també evitar possibles represàlies. En el comunicat, el col·lectiu mani· festa el seu suport “al jovent que diumenge va protestar” davant la casa de Fumanya, així com a “qualsevol persona o grup que actuï en contra de l’empresa”. Respecte la denúncia interpo·

NOTÍCIES

10 de desembre de 2020

ms davant la

t “una quinzena de sada per Fumanya, consideren que es criminalitza el jovent que es va manifestar aquell diumen· ge. En aquest punt, també asse· guraven que ells i elles no eren el col·lectiu organitzador. Tan· mateix, afirmaven no claudicar i seguir “plantant cara” a Fuma· nya. “Lluitarem per un Lluçanès net, de residus i d’escòria, just i respectuós” proclamaven. Tancaven el comunicat fent una crida a veïns i veïnes del Lluçanès per donar suport a l’acció de diumenge i criticar la violència exercida per Fuma· nya. Aquesta va tenir cert res· sò a les xarxes on diferents per· sones, joves i no tan joves, han compartit el posicionament de la Truja i criticat l’actitud de l’empresari. Alhora des del col· lectiu exigeixien “al Consorci i totes les formacions polítiques que conformen els ajuntaments del Lluçanès” que es posicio· nessin pel tancament de Fuma· nya i condemnin públicament la violència que van patir els manifestants.//

Els alcaldes presentaran al·legacions conjuntes contra l’ampliació de la planta Alguns ajuntaments també en demanaran el tancament, però Sant Martí d’Albars descarta fer-ho LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

Amb tot el moviment als car· rers, les institucions segueixen el seu camí burocràtic anunciat. Segons informen des del Consor· ci, tots els ajuntaments haurien presentat al·legacions contra la modificació de la Planta. Per al· tra banda, Montse Juvanteny, coordinadora política del Consor· ci, assegura que l’ens ja ha pre· sentat les al·legacions aprovades per tots els alcaldes dels munici· pis del Lluçanès. En aquestes al· legacions s’explicita la oposició a l’ampliació i la demanda del tan· cament de la planta. Juvanteny informa que el pro· per objectiu del Consorci passa per acordar una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibi· litat, Damià Calvet. Segons asse· gura la coordinadora política del Consorci “aquesta conselleria és qui té l’última paraula”. Aquesta reunió, declara Juvanteny, servi·

ria per “fer arribar al posició del Consorci i la inquietud ciutadana”. Des del municipi de Sant Mar· tí, on s’ubica la Planta, Ramon Padrós sosté que, per posicio· nar-se pel tancament, des del municipi portaran a terme una consulta ciutadana. “Considerem que és el més democràtic i responsable que el poble pugui opinar si volen el tancament de la Planta o no” declara. Padrós assegura ha· ver parlat amb el propietari de la Planta, i diu que li ha fet arribar el malestar i que el propietari n’és conscient. Ara bé, manifesta que li ha exigit que, si s’aprova el PAE, l’activitat de la planta “vagi a millor”. Padrós lamenta els fets de Pe· rafita “tant l’actitud d’un com la dels altres” comenta. També des de Sant Martí, el cap de l’oposició Jordi Soler, as· segura que, des del grup d’Inde· pendents per Sant Martí (ISMA) treballaran per “aturar l’amplia-

Els membres del Consorci, el dia de la seva constitució// F: ARXIU RELLA

“Padrós vol fer una consulta als veïns de Sant Martí per saber si volen el tancament de la planta”

ció” (en contraposició al que s’ha aprovat des del Consorci) i es mostren contents pel “suport de veïns i els pobles del Lluçanès”. Amb tot, des de la creació de la planta, l’any 2000, ningú ha donat una solució definitiva a les queixes dels veïns i veïnes de l’entorn. El patiment acumulat s’expressa, ara, contra la volun· tat d’ampliar la planta, però va més enllà, i reviu una demanda molt clara: el tancament total de Fumanya.//

LaRella | 7

MUNICIPAL

Núm.494

POLÍTICA

AIGUA

Montse Barniol, a la candidatura La Mancomunitat d’Aigües de d’ERC al Parlament Merlès renova la potabilitzadora ALPENS Per_ Ferran Vila

L’alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol, formarà part de la can· didatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a la demarcació de Barcelona en les eleccions cata· lanes del pròxim 14 de febrer. Barniol s’ha ofert a la direcció del partit per fer de “connexió entre el grup parlamentari i els municipis del Lluçanès, resoldre les proble· màtiques que se’m traslladin”, ex·

plica. Encara que la candidatura definitiva es donarà a conèixer a mitjans d’aquest mes, la previsió és que Barniol hi ocupi una posi· ció simbòlica. “No tinc aspiració de ser diputada, sinó de visibilit· zar el Lluçanès en aquesta legis· latura que es preveu complicada”, assegura. Fa pocs mesos Barni· ol va deixar la direcció general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del departament d’Agri· cultura per centrar-se en l’alcal· dia d’Alpens.//

MEDI

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

La planta potabilitzadora situa· da al costat de la bassa de Merlès serà, a partir d’ara, l’encarregada de tractar tota l’aigua que submi· nistra la Mancomunitat d’Aigües de Merlès. El projecte, que cos· tarà 460.000 € i compta amb un 60% de subvencions, preveu que la millora de la planta permeti anul·lar l’estació de tractament d’aigua potable situada entre Sant Feliu i Oristà. A més, tam·

“El projecte costarà 460.000 €, subvencionat en un 60 %”

bé es millorarà la captació d’aigua de la riera, en la zona coneguda com el Castellot. A aquesta obra s’hi destinaran 170.000 € més. La licitació del projecte començarà a la primavera i els diners que no cobreix la subvenció els pagaran els sis pobles de la mancomuni· tat, un cop calculat quina part els correspon en funció del nom· bre de comptadors i de metres cúbics d’aigua que subministren. La mancomunitat la conformen Gaià, Oristà, Prats, Sagàs, Sant Feliu i Merlès. //

Diputació preveu lliurar 675.665 € a

L’ACA netejarà la llera de les rieres al seu pas per Sant Martí d’Albars Olost per millorar el clavegueram OLOST Per_ Lluc Corominas

La Diputació de Barcelona ha aprovat un projecte que preveu lliurar, a l’Ajuntament d’Olost, una partida de 675.665 € que per· metrien millorar la capacitat hi· dràulica i la gestió de la xarxa de clavegueram ampliant el diàmetre Detall arbre caigut riera Gavarresa.//F: ACA

SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Redacció

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) iniciarà els pròxims dies di· verses actuacions d’adequació de les lleres fluvials de la Gavarresa i la Lluçanesa al seu pas per Sant Martí. Les obres tindran un cost de més de 6.500 € i es preveu que la durada sigui d’unes dues setma· nes. L’adequació plantejada per

l’ACA es realitzaran a través del Centre d’Iniciatives per la Reinser· ció del Departament de Justícia. Les obres, que compten amb el suport de l’Ajuntament, es faran al llarg dels 600 metres de llera de la Gavarresa i la Lluçanesa. Es retiraran els arbres caiguts a la llera durant l’últim temporal, així com la retirada de taps de vegeta· ció, amb l’objectiu de reduir el risc de desbordament i permetre una adequada circulació de l’aigua.//

CARRETERES

Comencen les obres de millora a la carretera de Lluçà a Sta. Eulàlia LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

La Diputació de Barcelona co· mençarà les obres per revestir les cunetes en el tram de la BV-4341, que uneix Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquesta actuació s’em· marca en pla per revestir diversos trams de cunetes de la xarxa local de carreteres de les comarques del Lluçanès, Osona i el Moianès, amb un total de 16,58 km i un pressupost de 792.182 euros. LaRella | 8

L’actuació preveu construir cu· netes d’1,20 metres d’amplada i revestides de formigó per aug· mentar l’amplada de la carrete· ra i així millorar les condicions de seguretat en la circulació per aquests trams, i garantir-ne un bon drenatge. A més, les obres inclouen el desplegament d’un seguit de canalitzacions interiors pel desplegament de fibra òptica al territori aprofitant la xarxa lo· cal de carreteres de la Diputació de Barcelona. //

“Olost ampliarà el diàmetre dels col· lectors”

dels col·lectors i construint nous pous de registre. Aquesta actuació s’emmarca dins el Pla de clavegueram del municipi, que suposa un anàlisi a fons de la xarxa de clavegueram del poble per tal de millorar el seu funcionament. Amb aquestes actuacions, a més, també es donarà servei al poble de Santa Creu de Jotglar.//

NOTÍCIES

10 de desembre de 2020

PATRIMONI

Rehabilitat el campanet de l’esglèsia de Sant Boi

A principis de desembre es van acabar les obres del campanet d’espadanya de l’Església Parroquial de Sant Boi. Un campanar d’espadanya és una prolon· gació superior d’una de les les parets de l’església, o una paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que té una o més obertures per allotjar-hi les campanes. En el cas de Sant Boi el campanet es troba sobre la teulada de la sagristia. L’estructura estava en bas· tant mal estat i perillava d’enderrocar-se causant danys a la teulada i al sostre de la sagristia. La reha· bilitació, que ha durat dues setmanes, ha tingut un cost d’uns 18.000 € que han estat finançats al 100% per la Diputació de Barcelona.//MG

CULTURA

Els Brots del Cantilafont s’adapten El festival Brots del Canti· lafont és la resposta del orga· nitzadors del Festival davant l’anul·lació de la vuitena edició que s’havia de celebrar el passat juliol. Una aposta per la cultura i pel territori, perquè “la cultura és segura i necessària” com di· uen els organitzadors. El festival Brots es celebrarà el cap de setmana del 19 i 20 de desembre a Sant Bartomeu, adaptat a la nova situació. El Brots l’obriran la Cia Hotel Io· candi amb el seu espectacle Peix i el tancarà la música de Pol Batlle i Rita Payés, entre mig un total 8 acutacions que combinaran les arts escèniques i música, i que ompliran d’art les antigues naus de la Puigneró el migdies i les tarda del dissabte i el diumenge. El cartell amb la programació completa el podeu trobar a la contraportada.//Red

AIGUA

Sant Boi recapta gairebé 1.500 euros per la Marató de TV3 Des de fa 14 anys pel Pont de la Purissima a Sant Boi s’organitza un sopar solidari i la rifa d’unes grans paneres per recaptar diners per la Marató de TV3. Enguany i a causa de la Covid-19, no s’ha pogut ce· lebrar el tradicional sopar, però sí que es va fer el sorteig de les paneres. Aquesta any s’han vengut 289 butlletes que han permès recaptar 1.445 € que aniran destinats inte· grament a la Marató, que dedicarà els recursos re· captats a la investigació de la Covid-19. El sorteig es va fer en directe a través de l’Instagram de l’Ajunta· ment de Sant Boi. L’alcalde, Marc Parés, i la regidora de joventut, Marta Canadell, van ser els encarregats de dur-lo a terme. Es van rifar 6 paneres, 3 de grans i 3 de petites, formades per productes donats per boti· gues i comerços del poble, del Lluçanès i d’Osona. Els números guanyadors van ser: 242, 116, 209, 285, 068 i 119, els guanyadors es poden posar en contacte amb l’Ajuntament per poder-les recollir. Hi ha altres pobles que també estan fent actes aquests dies per recaptar diners per la Marató de TV3.//MG

ALTERNATIVES EN ACCIÓ

Ariadna TREMOLEDA

Alternatives en acció Fa molt de temps que sento científics, polítics i ac· tivistes usar la frase “Estem al límit del col·lapse”, molt abans que comencés la crisis sanitària. Sempre que en tinc l’ocasió jo els hi contesto que el col·lapse ja està aquí, el que passa és que, fins ara, unes poques privilegiades al món hem pogut viure’n al marge. Les persones que hem tingut l’atzar de néixer en una de les societats enriquides a través de l’explotació de les societats empobrides, estem podent veure el col·lapse mediambiental, econòmic i sanitari a través de les nostres pantalles, sense sentir-ne les conseqüències a la nostra pell. Però ja fa molts anys que hi ha milions de desplaçades per les conseqüències del canvi climà· tic i milers de morts per emergències sanitàries. Per no parlar de les guerres per aquestes energies fòssils que han sostingut la nostra manera de viure en una il·lusió de creixement infinit que no té en compte que, el que alimenta aquest creixement, són uns recursos naturals absolutament finits. La crisis sanitària, però, ens ha acabat de posar so· bre la taula que la nostra manera de viure i el ritme de consum és insostenible. I aquí la paraula sostenible agafa una força inimaginable. La nostra civilització, tal i com l’hem conegut, ha deixat de sostenir-se. Des d’aquesta perspectiva, tenim diferents opcions: posar-nos les mans al cap i queixar-nos molt, però no fer cap canvi; seguir defensant i alimentant aquest sistema en fallida i seguir patint-ne les conseqüèn· cies; o començar a provar i crear altres maneres de produir, consumir, relacionar-nos, en definitiva, fer política des de casa. El pessimisme cap al nostre futur no serveix per res més que per quedar-nos aturades. Però quan ens n’adonem que cada una de les decisions que prenem cada dia tenen a veure amb el nostre impacte a la terra, començarem a escollir, pensant en el futur que estem construint. Vinga! Començo donant dues idees per començar a crear el futur que volem demà mateix. La primera proposta: comprem directament a les productores del Lluçanès, demanem a les botigues del poble que prio· ritzin els productes de proximitat o comprem a través d’iniciatives com la Xella o a comprallucanes.cat. El consum de proximitat ajuda a l’economia local i con· tribueix a no contaminar amb el transport de produc· tes d’altres zones del món. La segona acció: informem-nos, inquietem-nos i responsabilitzem-nos de la nostra petjada ecològica a la terra. Us recomano, amb molta força, veure el documental “Kiss the ground” (besa el sòl) per enten· dre l’efecte de l’agricultura intensiva al planeta. En aquesta crisis, hi tenim molt a fer!//

LaRella | 11

EL LLUÇANÈS A TAULA

DESEMBRE 2020

Dibuixos d’Olga Molina

EL LLUÇANÈS A TAULA

2

o Juguem tots o estripem la baralla Deixem enrere un any pèssim. D’aquí a un temps és segur que el recordarem, però esperem que també ens quedin els bons moments, tot allò que n’hem après i les estones viscudes en compa· nyia d’aquells amb qui l’hem compar· tit. Els temps passats sovint es recor· den amb certa nostàlgia, potser un xic idealitzats, però sempre tocant de peus a terra. I si no que els hi demanin als 6 protagonistes de les primeres pàgines d’aquest especial Lluçanès a Taula. Hem viatjat a tres punts del Lluçanès per parlar amb les noves generacions de 3 històrics negocis de la comarca perquè ens expliquin com recorden la seva infància i com van començar amb l’ofici de la restauració. Amb ells tam· bé hem fet un viatge als jocs de taula que s’havien jugat sempre als bars, i que d’un temps cap aquí s’han anat perdent. I d’aquests jocs de tota la vida, passem a jocs més actuals. I per fer més diver· tides aquestes festes atípiques que ens tocarà viure, hem dissenyat un menú complet, de 4 “plats” i 2 “postres” i un extra, amb l’ajuda d’en Miquel Molist i maridat pel David Gomis.

Amb textos de_ Carolina Font Usart I les il·lustracions d’Olga Molina

un cafè, dues fo És sabut que el joc és una eina clau pel desenvolupament dels infants, però també és la manera com s’han transmès molts oficis. El relleu a molts negocis familiars va començar com un joc d’infància per als que ara són al capdavant del negoci. La Fonda d’Alpens, Cafè Fumanya i Fonda Sala, tres negocis històrics del Lluçanès, el relleu dels quals l’han agafat o l’agafaran els fills d’aquells que el van obrir. La Dolors i en Joan Enric, la Pilar i la Nuri i en Toni i en Sergi, són els protagonistes d’aquesta primera part del Lluçanès a Taula.

NÉIXER AL BAR

Potser són les generacions, però els germans Brià i les ger· manes Poses ho tenen clar: van néixer al bar. La diferència en· tre casa i bar, entre el que és familiar i la feina és una línia molt fina que a vegades es difu· mina fins a desaparèixer. La Dolors és mestra i ens ex· plica que la canalla quan són petits els hi agrada fer el que fan els grans, tinguis o no un bar. Els records d’infància d’ella i el seu germà, Joan En· ric, són a la Fonda d’Alpens i el que volien era està al mig fent el que fos. Diu que al principi els feien fer coses senzilles com parar taula o estendre la roba, i que a vegades fins i tot els dei· xaven portar algun cafè o eixu· gar els plats. Com diu la Dolors “comença com un joc que acaba sent la teva feina”. Però com més grans es feien, més es complicaven les seves feines: de portar el cafè a fer-

los, aquesta era la tasca d’en Joan Enric, que enfilat a una caixa per arribar els mànecs de la cafetera era l’ “encarregat” de la cafetera. De pelar pata· tes a obrir pollastres, i després a cuinar-los. Fins que un dia la Dolors, que ja veia per on anava la cosa va etzibar als seus pares “ja no vull fer més coses, perquè quantes més coses sé fer, més me’n feu fer”. Passats 40 anys segueix aprenent coses. Per la Pilar i la Nuri, del Cafè Fumanya de Prats, no hi ha hagut relleu generacional. Per elles és casa seva, han dinat i sopat allà tota la vida i ho con· tinuen fent, és com el seu men· jador de casa. Recorden que de petites feien cagar el tió al Cafè i la gent que sortia de missa del gall s’hi parava i feia el got mentre s’ho miraven, i els convi· daven a torrons. Com ens diu la Pili “llavors nosaltres i clients érem el que ara en diuen grup bombolla”.

El primer record que tenen de “treballar” és dels diumenges que el seu pare els feia netejar els plats dels barrejats, per aju· dar. Però va ser quan van haver fet la primera comunió que s’hi van posar de veritat, segons els van dir els seus pares a partir de llavors ja eren grans i cada diumenge al matí les feien ai· xecar per treballar. Recorden que els diumenges eren dies de molt moviment, sobretot els de quan eren petites, era el dia que la gent venia a pagar (o cobrar) els diners de la compravenda del bestiar. La Pili ens diu que cadascú tenia la seva taula i el seu horari perquè la gent passés a cobrar “primer venien a casa i després paraven a la Fussina. Érem el coworking de llavors”. En Toni i en Sergi, de la Fonda Sala d’Olost són d’una altra ge· neració i ho van viure diferent. No tenen el record d’estar molt al bar quan eren petits, però sé que recorden que abans d’anar a

DESEMBRE 2020

3

ondes i tres històries l’escola a la tarda passaven per la Fonda i els ajudaven “a fer les botelles”. En Toni ens explica que hi va haver una època que, segons li ha explicat sa mare, s’hi quedava a dormir fins que els seus pares tancaven perquè li feia por anar a casa sol. Dor· mia en un dels bancs de la zona del bar, i ara el seu fill també hi ha dormit algun dia. Els dos germans coincideixen a dir que no va ser fins als 15 o 16 anys que hi van començar a treballar els caps de setmana, clar que “si érem per allà, sempre ens feien fer alguna cosa per ajudar” ens diu en Toni, que va començar a treballar més se· riosament per poder tenir una moto. En Sergi també hi treballava els caps de setmana i seguia es· tudiant a Barcelona. Ell no veia tan “natural” el pas d’acabar d’estudiar i començar a treba· llar a la Fonda, però malgrat els dubtes i amb el suport del seu entorn ho va fer, i aquí segueix. El cas d’en Toni va ser un xic di· ferent, ell estava a la cuina els caps de setmana i l’estiu, però va marxar gairebé quatre anys al País Basc per aprendre més i no va tornar a treballar a la Fonda fins que no van necessi· tar personal.

BARS, PUNT DE TROBADA I DE JOCS Els bars són espais on la gent es troba, com ens diu la Pilar “al bar t’hi trobes amb qui no convidaries a casa, perquè hi vols anar a fer un cafè o una cervesa”. Al bar hi quedes per xerrar, per prendre alguna cosa, per fer un cafè ràpid o per menjar. I, tot i que ara ja s’està perdent, al bar també hi vas a jugar. Són pocs els bars del Lluçanès, i d’arreu, on s’hi jugui la partida d’havent dinat, o del diumenge o d’havent sopat encara avui. Però uns anys enrere la situació era completament diferent. La Dolors de la Fonda d’Alpens recorda que les estrelles del joc eren les cartes: el truc, el canari i la brisca feien el podi. La boti· farra va arribar molt més tard. Els estiuejants de Barcelona ju· gaven al remigio i la canalla a la mona o amb les cartes de “La família”. El que recorda més en Joan Enric eren les tardes de cine de dissabte al bar. Com ens explica a la Fonda va ser la segona casa d’Alpens a tenir televisió amb color, i durant les tardes i nits (sobretot d’hivern) era el punt de trobada d’alpensins que vo·

lien veure la TV. Els dissabtes al matí la televisió era pels més xics, i la Heidi i en Marco eren les protagonistes. Els jocs passaven de generació en generació, bé de fet en sal· taven una, els jocs sempre han passat d’avis a nets. Però amb les cartes també ar· ribaven les baralles, algunes quedaven amb quatre crits i al· gun insult, altres feien que els seus protagonistes passessin dies sense anar al bar. I d’una d’aquestes discussions en va néi· xer el Casino d’Alpens. Fa molts anys que a Alpens hi van esti· uejants, i eren de peles diuen. I allò que passava abans que es pensaven que els de poble eren de segona i que els de la ciutat podien fer una mica el que els hi venia de gust. La qüestió, que el que duia la Fonda en aquell temps estava cansat i volia anar a dormir, i els estiuejants que no paraven de jugar a cartes. Així que els va dir que ell tan· cava que volia anar a dormir. Llavors el que era l’amo de la Torre, li va etzibar “Tranquil, que a mi no em traureu pas més de la Fonda”, poc després feia construir el Casino. Com passava a la Fonda, les cartes també eren les estrelles del Cafè Fumanya: el truc, la botifarra, la senyora, el remi· gio i el solitari, que de solitari en tenia ben poc. La Pilar i la Nuri recorden veure com algú començava un solitari i de cop quedava envoltat de badocs que li donaven consells, no sempre benvinguts. Partides que es po· dien allargar hores, amb pauses al mig i tot “per prendre l’aire quan et quedaves bloquejat i no et venien idees” ens explica la Nuri, o solitaris que “un el començava, marxava i l’acabava algú altre” afegeix. Els dissabtes al vespre era el dia que hi anava sempre un grup de dones a jugar al remigio o al cinquillo, s’ho anaven com· binant. Però les cartes al cafè tenien competència, els trencaclos· ques. Segons ens expliquen les germanes Pilar i Nuri, hi havia una taula muntada a la part de dalt amb fustes, on la gent ana· va a fer puzles, però no dels pe· tits. Ens expliquen que n’havien fet de fins a 5000 peces, que la gent s’hi passava hores. I l’altra gran competència de les cartes era la televisió, al cafè van ser dels primers a tenir-la en color. Les germanes recor· den que la gent es portava la cadira de casa per poder veure el Rodríguez de la Fuente cada

Imatge de la Fonda d’Alpens.// F: LSURIÑAC /DALPENS.COM

Imatge de l’interior de Cafè Fumanya.//

setmana, i que el Festival d’Eu· rovisió també era tot un esdeve· niment. Però les coses han canviat molt, i amb això coincideixen tots. En Joan Enric i la Dolors, de la Fonda d’Alpens, ens expli· quen que abans la gent anava més al bar, potser perquè a casa no tenien tantes coses com ara, potser perquè la gent no treba· llava tan a fora i arribava més d’hora a casa. Però per trobar-se al bar cal que estigui obert, i gairebé sem· pre ho estant. Això vol dir que s’hi treballen “moltes hores”, amb aquestes paraules coin· cideixen tots sis. I aquest fet

fa que en Toni i en Sergi de la Fonda ens expliquen que ells no recomanarien als seus fills que es dediquessin a un ofici com aquest, tot i que admeten que no és mala feina. En Sergi afegeix que “no perquè nosaltres tinguem la Fonda ells han de seguir fent això, però que si volen fer-ho, endavant”. El futur de les fondes, bars i restaurants, hi és, malgrat que aquest any ha estat difícil, però com ens diu la Pilar “no deixem de ser un punt de trobada. I aquí som gent de trobar-nos, de tocar-nos i d’abraçar-nos, encara que ara ens diguin que no podem”.//

4

EL LLUÇANÈS A TAULA

UN ÀPAT DE JOCS Amb el maridatge de David Gomis i les recomanacions de jocs de Miquel Molist

P

er jugar no s’ha de ser un gran expert, just cal tenir-ne ganes. Ara bé, amb els jocs com amb el menjar, si segueixes un ordre tot va una mica millor. Clar que això de l’ordre és relatiu, a vegades li posa l’edat, a vegades li posa el temps.

E

n Miquel Molist, de joguines Gargamel, ens ha aconsellat un menú de jocs per aquestes festes, adaptat a totes les edats i per tots els gus· tos: quiets o moguts, d’estratègia o de velocitat, per jugar sol, en parella o en família. La qüestió és no perdre la gana de jugar.

C

lar que un bon àpat sempre és millor si és ben maridat, aquí en David Gomis de Cal Siller és on posa la seva màgia i ens marida joc a joc aquest àpat de Nadal tan especial.

ENTRANTS: no poden fallar

Són la carta de presentació de tot gran àpat

Virus amb escumós MATERIAL DEL JOC » Targetes grans o comodí » Targetes virus per cada comodí » Quatre pastilles » Una carta d’acció especial

DESCRIPCIÓ

Cal tenir enginy per eliminar el virus d’un cos sa i enginy per boicotejar els teus rivals. Tots els mitjans a l’abast són vàlids per aconseguir la victòria. És un joc dinàmic, fàcil i ràpid. Un petit tastet abans d’entaular-nos.//

MARIDATGE El maridarem amb un es· cumós rosat de Sant Sadurní d’Anoia, un Martinez, un brut de la DO Cava del celler Ri· marts i elaborat amb garnatxa negra i pinot-noir, amb 9 mesos de criança en rima. És un cava fresc, fàcil i ràpid de prendre, ideal per l’aperitiu i pel comen· çament de l’àpat; engegarem amb una aposta segura que ens demanarà una altra copa...//

PRIMERS: t’hi jugues la relació

L’aposta ha de ser segura, si els primers no satisfan, els segons mai entraran bé. Però no poden omplir massa ni allagarse més del necessari i t’han de deixar ganes de repetir.

Catan amb vi negre MATERIAL DEL JOC » Pobles » Llana » Pedra » Troncs » Fang

DESCRIPCIÓ

Segons combinem fem més camins, pobles o ciutats. Al gust de cadascú. L’estratègia i la capacitat de negociació són la clau en un plat on el més important és tenir recursos però no en excés. S’ha de conquerir una illa, però només un jugador ho farà primer, el control dels recursos i el seu mercadeig és la base del joc. Saber on cal asseure’s és clau per gaudir d’un bon dinar.

MARIDATGE

El regarem amb un vi negre de l’Empordà, el Roca del Crit de David Seijas (ex-sommelier del Bulli), que està elaborat de garnatxa negra amb una criança de 6 mesos sobre unes lies molt fines i dins de dipòsits d’acer inoxidable, i la samsó que fa una criança de 12 mesos en botes de roure francès. Un vi que no et deixa indiferent, so· bretot per la seva frescor com· binada amb la fruita vermella madura i algun record de ro· velló, sotabosc... ideal no tenir pressa i dedicar-li temps per gaudir-lo...

DESEMBRE 2020

El principal, de carn, verdura o peix, vol temps S’ha de preparar bé i triar l’acompanyament més adequat, això és el més important. Aquest és del que pots repetir

Codi secret i escumós francès MATERIAL DEL JOC » Tauler » Fitxes » Paraules

DESCRIPCIÓ

Aquí es juga en equip, cadascú allò que li per· toca i només dos que ho saben tot. És important el que ells diuen perquè farà decidir l’equip cap a uns mots o cap a uns altres. Un sol error pot ser fatal per tots. Només un dels dos equips pot guanyar.

MARIDATGE

L’acompanyarem amb un altre escumós, però de França, un André Clouet Grand Cru, brut re· serva de la AOC Champagne amb les varietats chardonnay i pinot-noir amb uns 30 mesos de cri· ança en rima. És un Champagne fresc que aju· darà els més golafres a fer baixar aquell últim tall, o els que estan tips a encarar les postres. Sempre, a totes les taules, en aquest moment hi ha dos equips...

Sempre hi ha el que s’ha quedat amb ganes de més: el que es menja l’última gamba, o demana si hi ha més pa, aquell a qui encara n’hi entraria un trosset més. Per aquests fem...

Rushour amb garnatxa dolça MATERIAL DEL JOC » calaix, cartes, vehicles, cotxe vermell i bossa

DESCRIPCIÓ

Acabar tip, però no fart, d’un àpat és un gran rep· te al qual cal trobar la solució. Com un Tetris real perquè tot acabi al seu lloc. Anar-ho provant, fent cas de la pròpia lògica o seguint els consells dels altres t’ajuda a millorar.

MARIDATGE

Ho lligarem amb un clàssic (com el Tetris) de casa nostra, i de vegades poc conegut o poc con· sumit, una garnatxa dolça de l’Empordà, del ce· ller Covest. Una bona combinació pels dolços més dolços del Nadal.

5

6

EL LLUÇANÈS A TAULA

Les postres: deixa gana pel final Primer les elaborades: cremes, coques, tortells, torrons, cal ser molt hàbil per no quedar-se sense.

Bellz amb ginebra MATERIAL DEL JOC » molts cascavells » una vareta màgica » una bossa de viatge

DESCRIPCIÓ

Per aconseguir provar-ho tot has de ser pacient i caut. La precisió serà la clau de l’èxit, si t’em· portes més del que et toca perds. Tingues clara l’estratègia i que no et tremoli el pols, n’hi ha per tothom, però cadascú té els seus.//

MARIDATGE

El casarem amb el combinat de moda per excel·lència, un gintònic clàssic. Una ginebra de Menorca, la Glops, que no dona la sensació de gaire alcohol i és molt fresca; l’acompanya· rem amb la tònica Fever-Tree, que podríem dir que és una de les millors tòniques del mer· cat perquè no és gaire amargant i té el punt just de carbònic. Sobretot, no us descuideu el gel, una bona llimona i recordeu que només es posa la pell. Veureu la tàctica clara a partir del segon combinat.

Però un gran àpat no es pot acabar sense alguna cosa fresqueta, una fruita, un gelat, alguna cosa que t’ajudi a tirar-ho tot avall.

Happy Salmon amb vi blanc MATERIAL DEL JOC » 72 cartes

DESCRIPCIÓ

Tenim la panxa plena, però cal quelcom refrescant que ens ajudi a fer-ho baixar tot. Alguna cosa rà· pida, que si cal la podem compartir entre dos que sempre fa més riure. És el plat ideal per menjar amb els dits, per passar-lo rodolant al de l’altra punta de la taula o per posar-se a ballar a mig fer.//

sobretaula: pels més experimentats No tothom està preparat per arribar-hi, però sempre hi ha una primera vegada i no s’ha de tenir por de provar-ho.

Fresco i whisky MATERIAL DEL JOC » 1 taulell, 25 fitxes del fresc, 14 fitxes de mercat, 60 monedes, 4 pantalles d’acció, 78 cubs de colors, 8 mampares, 4 mostres de barreges, 24 aprenents, 12 pintors i 1 bisbe

DESCRIPCIÓ

Arribar fins aquí és com fer una obra d’art, s’ha de buscar la millor combinació possible. Cal gestionar molt bé els recursos per ser un gran mestre, la re· compensa després d’una dura jornada laboral. Res ha d’espatllar el teu moment de glòria, has treballat molt per aconseguir-lo.

MARIDATGE

Quan estem farts i tips de tot, el nostre cos ne· cessita un refresc o alguna beguda refrescant, ho maridarem amb un vi blanc alemany de baixa graduació. Caspar R del celler Ratzenberger de la zona de Mittelrhein. És un vi fresc amb una sensació de fruita de pinyol i un punt dolç. La bai· xa graduació i un pas en boca golós farà que en vulguem una copa i una altra...

MARIDATGE

Un joc per a professionals, en aquest cas ens mu· llarem els llavis amb un Whisky blended. Highland Dream 12 anys és una barreja de whiskys de dife· rents botés de Jerez i de Bourbon. És un whisky mag· nífic però potent i robust on hi trobarem la turba i un punt de fum típic de zona oest d’Escòcia.

DESEMBRE 2020

7

Xoco, xocolata bona L

a Dolors Brià de la Fonda d’Alpens i el Toni Sala (fill) de la Fonda Sala d’Olost ens expliquen com cuinar dues postres, amb dues receptes per cuinar amb la canalla. Perquè de cuinar se n’aprèn jugant i perquè embrutar-se cuinant també és jugar.

Bombons de xocolata, per Dolors Brià INGREDIENTS » ¼ kg de cacau » ¼ l de nata » raig de conyac (opcional) » 200 g avellanes o garrapinyades

PREPARACIÓ

Escalfem la nata amb la xocolata a foc lent, sense que arribi a una temperatura gaire alta. Cal barrejar contínuament fins a aconseguir una barreja homogènia. Ho posem a refredar a la nevera 2 hores. Mentrestant, piquem les avellanes o garapinyades amb el morter (aquí la ca· nalla poden ser els nostres grans aliats) Traiem la massa de la nevera, i en fem boles de xocolata (no podem tenir-les gaire estona a les mans perquè se’ns desfaran). Tirem les boles a una plata on abans hi haurem posat les avellanes o les garapi· nyades que hem xafat. I ho posem a la nevera fins a l’hora de servir. La base de xocolata que hem fet és la de fer trufes. Per tant si les arrebossem amb fideus de xocolata, tindrem la clàs· sica trufa. També les podem arrebossar amb cacau, cereals, ametlles, el que se’ns pugui acudir.//

Pastís de xocolata, per Toni Sala INGREDIENTS » 200g cobertura de xocolata

PREPARACIÓ

» 4 ous » 200g sucre » 200g de mantega

Per una banda fonem la mantega (amb un tupí o al microones, al gust) i per altra fonem la xocolata (al bany maria o al microones). Tot seguit separem les clares dels rovells dels ous. Un cop separats agafem les clares i les muntem amb 75g de sucre. Tot seguit barregem els rovells amb el sucre restant i hi afegim la mantega líquida i ho barregem. Des· prés hi afegim la cobertura de xocolata també líquida i ho barregem. I per últim hi afegim les clares muntades, s’ha de remenar fins que quedi ben barrejat. Posem la massa en un recipient per anar al forn i llestos (unteu-lo amb mantega i enfari· neu-lo, per evitar que s’enganxi i així desemmot· llar-lo més bé). El posem al forn a 180ª durant 35 - 40 minuts. Un cop fet el podeu decorar amb sucre llustre o amb el que us vingui de gust.//

8

EL LLUÇANÈS A TAULA

ESPORTS / VINYETA

10 de desembre de 2020

MOTOR

Gil Membrado campió d’autocross júnior

DAKAR

Gerard Farrés i Nani Roma participaran en una nova edició del Dakar Per segon any consecutiu no hi serà la pilot Rosa Romero LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

Els primers classificats// F: FOTOESPORT

L’olostenc Gil Membrado que aquest any debu· tava a la categoria júnior d’autocross, va acabar la temporada proclamant-se campió d’Espanya d’aquesta competició. I també campió de Catalunya absolut de l’especialitat. El jove pilot del RACC va dominar la cursa cele· brada el cap de setmana del 21 i 22 de novembre al CEAX Ciutat de Lleida. Ja en la mànega de qualifi· cació el jove olostenc va fer el millor registre que el va situar en una posició de privilegi a la graella de les mànigues classificatòries. Gil Membrado va dominar còmodament la prime· ra classificatòria. En la segona, el pilot Josep Aran· da, va sorprendre el jove olostenc a la sortida i li va agafar un lleuger avantatge que va defensar tota la mànega. Però aquesta situació va durar poc, ja que a la tercera classificatòria el jove Membrado va si· tuar-se de nou al capdavant, posició que va mante· nir fins al final. A la quarta mànega el jove olostenc, després d’una sortida impecable, va distanciar-se volta a volta dels seus rivals aconseguint la victòria final que li va permetre proclamar-se campió d’Es· panya i absolut de Catalunya.//Red

El ral·li Dakar es prepara per a una edició atípica, la 43ª de la seva història, que estarà marca· da pel coronavirus i els estric· tes protocols mèdics. L’empresa organitzadora de la competició, ASO, ha fet oficial els protocols mèdics, que totes les persones que formin part del Dakar hau· ran de complir. Els pilots i totes les persones vinculades a la cursa hauran de passar una prova PCR abans de viatjar a Aràbia Saudi· ta i una altra abans de començar la competició; uns dies abans de començar el ral·li, començarà també la bombolla del Dakar. Els pilots i totes les persones que formin part de la competició no podran tenir contacte amb gent de l’exterior ni tampoc podran dormir fora del campament. Aquest any el Dakar es dispu· tarà de nou a Aràbia Saudita, serà entre el 3 i el 15 de gener i tindrà gairebé 7.700 quilòmetres de recorregut. Hi haurà un total

de 12 jornades de competició amb un dia de descans per a tots els participants un cop s’hagi dispu· tat la meitat del ral·li. Dos pilots del Lluçanès, Nani Roma i Ge· rard Farrés, ultimen la prepara· ció per participar en el ral·li més dur del món. NANI ROMA ESTRENA EQUIP El pilot del Lluçanès competirà aquest any amb Prodrive, un nou equip que s’estrena enguany al Dakar. Aquesta serà la 25a parti· cipació de Roma al Dakar, que un any més tindrà al català Dani Oli· veras com a copilot. L’any passat, amb Borgward, el pilot del Llu· çanès va acabar el ral·li en 27a posició i aquesta temporada, amb l’estrena de Prodrive, vol millorar les sensacions i el resultat de la passada edició del Dakar. GERARD FARRÉS AFRONTA EL TERCER DAKAR AMB SXS És la 14a vegada que el pilot del Lluçanès competeix al ral·li més dur del món i és la 3a edi· ció que ho fa en la categoria SXS.

Aquesta temporada Farrés tor· narà a competir de nou amb el mateix equip, el Monster Energy Can-Am, i tindrà també de co· pilot, per segon any consecutiu, a l’igualadí Armand Monleón. La temporada passada Farrés i Monleón van acabar el ral·li en l’onzena posició de la classificació general i van aconseguir la victò· ria en dues etapes. SEGON ANY CONSECUTIU SENSE LA PARTICIPACIÓ ROSA ROMERO L’any passat Rosa Romero no va poder participar en el ral·li Dakar perquè una lesió que es va fer en una caiguda amb moto li va impedir. Al Dakar 2020 Ro· mero tenia previst participar-hi com a copilot de Camelia Liparo· ti, però no es va poder recuperar de la lesió a la clavícula, i no va poder-hi participar. Enguany, i per segon any consecutiu, la pilot del Lluçanès tampoc emprendrà la sortida del ral·li el dia 3 de ge· ner a Aràbia Saudita, enguany per “motius personals”.//

LA VINYETA, per Gemma Gallorte

LaRella | 21

ENTREVISTA ESPORTS

Núm.494

“No hi ha cap institució a la comarca que tingui el poder aglu Entrevista a FERRAN FERRERO, nou director de l’Institut Castell del Quer des d’aquest LLUÇANÈS

celebrar els 26 anys, però ja es veu que no podrem fer res aquest curs. Potser acabarem fent la festa dels 30...

Per_ Jordi Borralleras

PER QUÈ VA DECIDIR PRESENTAR-SE COM A DIRECTOR? Respon més que res a una qüestió de responsabi· litat. No hi havia cap membre amb la formació cor· responent que volgués fer-ho i creia que, després de tants anys al centre, m’havia de presentar per evi· tar que vingués un director de fora amb tot el què això comporta, com el desconeixement del centre. COM DEFINIRIA EL MÈTODE EDUCATIU DE L’INSTITUT CASTELL DEL QUER? El meu equip directiu, i segurament els que hi ha hagut els darrers anys, no creiem en un únic mètode revolucionari, sinó que el millor és barrejar diferents estils. Pensem que projectes determinats són molt útils però les classes clàssiques, sinó són en excés, també funcionen. Els alumnes han de veure mane· res diferents de treballar i no seria just que ens cen· tréssim en una de sola. És important innovar, de fet aquest curs tenim un assessor que ens està fent for· macions en competències bàsiques, però sense dei· xar de banda la resta de maneres de treballar. QUÈ CREU QUE SIGNIFICA L’INSTITUT PER LA COMARCA DEL LLUÇANÈS? Jo crec que l’Institut és la institució més impor· tant de la comarca. És un lloc per on passen tots els alumnes del Lluçanès, es coneixen i fan pinya. No se m’acudiria quina altra institució té aquest poder aglutinador.

LaRella | 22

COM S’ADAPTARÀ EL TEATRE DE 4T AQUEST ANY? Malgrat les circumstàncies, s’està treballant el te· atre com una assignatura més. En principi la idea era fer alguna cosa però ara mateix no sabem si es podrà fer o no. Ens adaptarem a les circumstàncies en el moment que toqui. FA POCS ANYS VA NÉIXER EL PRIMER SINDICAT D’ESTUDIANTS (SEPC) DE L’INSTITUT. COM HO VEU? És molt positiu. És una manera de mantenir els estudiants informats de totes les demandes per les quals lluiten els sindicats

EN ALGUN MOMENT S’HA PARLAT QUE OLOST PUGUI DISPOSAR D’UN INSTITUT – ESCOLA. QUÈ LI SEMBLARIA? No sé si tindria gaire sentit, sobretot si es mira des d’una perspectiva de comarca. El nostre ja és un Institut petit, d’uns 290 alumnes, i no crec que un altre centre a Olost fos bona idea a nivell econòmic. LA FESTA DELS 25 ANYS ES VA HAVER DE SUSPENDRE. ES RECUPERARÀ LA IDEA? De moment està aparcada. Primer vam pensar

HEU REBUT FACILITATS PER PART D’EDUCACIÓ PER AFRONTAR EL REPTE D’AQUEST CURS? Hem rebut moltes instruccions, ha estat una bo· geria. I això ha suposat molta feina. I se’ns ha sub· ministrat material com mascaretes o gels. Però, per exemple, una de les normes és fer una neteja a mig matí, i de moment no tenim partida econòmica per aquest tema. Se n’està fent càrrec l’AFA (Asso· ciació de Famílies), que ha assumit aquestes dues hores de neteja durant el matí fent un gran esforç. Amb les noves mesures se n’ha anat una quanti· tat de diners bestial. Hem hagut d’habilitar aules noves, desdoblar els grups i comprar equipament. Ens ha arribat material de protecció però no ajuda econòmica.

NOTÍCIES

10 de desembre de 2020

utinador de l’Institut” curs 2020-21 US HA MANCAT PROFESSORAT PER PODER FER FRONT A LES NOVES MESURES? Amb això sí que estem satisfets. Durant el curs passat teníem grups molt grans i vam traslladar la informació a Serveis Territorials. El depar· tament ens va concedir professorat addicional i això ens ha permès desdoblar tots els grups de secundària, que han passat de 2 a 3 per curs. UNA DE LES MESURES QUE HEU HAGUT DE PRENDRE ÉS PASSAR DE 2 PATIS A 1. COM CREU QUE AFECTA AIXÒ AL RENDIMENT DELS ESTUDIANTS? De moment crec que no té cap afecte. És un canvi que ens vam rumiar molt. Fer dos patis era un trencaclosques que no sé si haguéssim re· solt i vam haver d’escollir aquesta opció. Però hi ha molts centres que ja ho feien així. CREU QUE ELS CENTRES ESTAVEN PROU PREPARATS PER AFRONTAR EL NOU CURS I LA SEGONA ONADA QUE JA ES PREVEIA? Tinc la sensació que les coses als centres d’ensenyament s’han fet bé. Nosaltres hem tingut 2 o 3 contagis dins l’Institut, i ni tant sols sabem segur que fos així. Per tant, des del punt de vista sanitari, crec que els centres són llocs segurs, almenys a la nostra zona. El tema de les classes telemàtiques sí que ens va agafar amb el cul enlaire i hem fet el que hem sabut i pogut. Però en vista dels resultats, per exemple, de selectivitat crec que ho hem fet força bé.//

TELEVISIÓ

“Bolo” de La “El Foraster” de Perafita triomfa amb més de 600.000 Fura dels Baus a Sant Boi espectadors

Imatge del programa emès per TV3//

Imatge del programa emès per TV3//

El programa en què Quim Masferrer visita Perafita va aconseguir un 25,3% de quota de pantalla i 633.000 espectadors durant la seva emissió per TV3 el passat 23 de novembre. Amb aquestes dades, el programa va ser el segon més vist del dia d’entre totes les cadenes, només superat per l’edició del vespre del Telenotícies. El Foraster tornava així a la co· marca cinc anys després d’haver visitat Sant Feliu Sasserra i Sant Bartomeu del Grau. En el seu re· corregut per Perafita, Quim Mas·

ferrer va conèixer l’afició de l’al· calde per la fotografia, va parlar amb el Francesc Viñas de cal Xeco i el grup de gimnàs per a gent gran, va descobrir la història del ferrador del poble, el Gabriel, i la seva família, i va patir de valent pujant les escales de l’Església. El programa també es va fixar en les instal·lacions per a cavalls de Vilaltella i la reconeguda coca del forn Franquesa. La gravació d’aquest capítol estava prevista des de principis d’any i es va ha· ver d’ajornar fins al mes de juliol a causa de la pandèmia.//FV

Una masia de Sant Boi de Lluça· nès va ser l’escenari escollit per “El Bolo”, el nou programa cultural de TV3, per organitzar un especta· cle de la coneguda companyia La Fura dels Baus, responsable de creacions històriques com l’espec· tacle inaugural dels jocs olímpics de Barcelona. El protagonista del primer capítol d’“El Bolo” va ser Joan Marsó, d’Olost, que és un fan de la companyia perquè de jove tenia la seva pròpia companyia de teatre i arts performatives. Du· rant el programa, emès el 22 de novembre, Marsó es retroba amb un antic company de teatre per or· ganitzar plegats una “performance” amb la Fura.//Red

LaRella | 23

OPINIÓ

Núm.494

VINYETA D’OPINIÓ, per Raül López

POEMA

Recordant l’estimat Ricard Pla Ramon Marsal, Prats de Lluçanès Ens dol haver-lo perdut però segur sovint pensarem que la sort d’haver-lo tingut és quelcom que sempre agraïrem. La vida és tan sols una estona de curt o llarg camí, amb l’amor que Déu ens dona que bé ens té marcat el destí. El Ricard no ens deixa cap recança sols molts i bons records que ens mereixen tota lloança pels seus apreciables valors. Avui li diem adéu conformats però amb la tristesa que encongeix la nostre veu però ens reforça la feblesa.

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font, Marta Giravent, Jordi Borralleras i Lluc Corominas. COL·LABORADORS_ Olga Molina, Anna Gorchs, Maria Marmi, Ariadna Tremoleda, Eva Freixa i David Gomis.

LaRella | 24

DISSENY I EDICIÓ_ Laura Argilaga i Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com COORDINACIÓ I PUBLICITAT_ Carolina Font Usart_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà)

EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès - 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

Familiars i companys avui li volem agraïr els grats moments que durant anys varem viure i compartir. Visqué una exemplar vida que molt bé va saber gaudir doncs fou per ell l’escollida que es guanyà tot fent camí.//

10 de desembre de 2020

OPINIÓ

OPINIÓ

La nova normalitat Joan Iborra Plans, Alpens La novetat és el grau d’incertesa. No és la por a un virus, a emmalaltir, a morir. Aquestes són pors atàviques, de tota la vida. La novetat és la incertesa de la norma. Allò que ahir era vàlid, avui ja no ho és i demà potser si pot· ser no, no se sap. Les coses més elementals, insospi· tadament, d’avui per demà, esdevenen il·legals, coses que et situen fora de la frontera: Podré sortir de casa, demà? Serà legal anar a teatre? Podré sopar, després? A dins o a fora del restaurant? Fins a quina hora? Po· dré pujar aquella muntanya, sense por de trobar-me cap policia? Sense por del què diran els policies de bal· có que proliferen arreu? Sense por a la pròpia por del policia que porto a dins? Tots som il·legals en potència. Per les coses més banals, som culpables fins que no es demostri el con· trari. Si me’n vaig de cap de setmana, estic desobe· int. Si vaig al teatre sóc un perill públic. Si em trec la mascareta, sóc un insociable. Si, amb el cotxe, quedo encallat en un pam de neu, surto al telenotícies com a exemple de mal comportament. La por permanent a la marginalitat, és l’arma de destrucció massiva que ha caigut damunt nostre. Ens descobrim inventant, mentalment, excuses absurdes per a explicar a un hipotètic policia les coses més senzilles. Per explicar què hi fem en una carre· tera equivocada en hora que no toca. Imaginant ru· tes rocambolesques per anar fins el poble del costat. Ideant viatges en dies que hauríem d’estar, tranquil· lament a casa o, tranquil·lament sortint-ne. Calculant quants serem al dinar de Nadal, sense saber quines son/seran les normes matemàtiques. Dos i dos, sumen quatre, o només sumen tres? Els nens compten? I la gent gran? I els miops, els coixos, els calbs, els imbè· cils, comptem? Som bombolla? Quantes bombolles po· dem combinar? Que significa, ser bombolla? Encapsulats dins els nostres embolcalls de plàstic, més que bombolles, som boles de billar. Donem voltes damunt del feltre verd, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fus· ta. No sé qui és el jugador, en tot cas és evident que hi ha algú que en treu un benefici d’aquest joc pervers i no som pas nosaltres. Nosaltres només en som les boles, sempre amb la por al cos, amb la por de caure, en qualsevol moment, per alguna de les troneres de la taula, forats negres que menen cap a l’enlloc, cap el fora de joc, la marginalitat, els residus oblidats dins la taula impecable. Fins que acabi la partida, la seva partida. Fins que comenci la nostra.//

LaRella | 25

AGENDA AL DESEMBRE OLOST_EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES D’ALBERT SERRA_A l’Espai Guaita. _EXPOSICIÓ DE PINTURES I AQUAREL·LES DE MARTA SUCH _A l’Espai Rocaguinarda. A les 6 de la tarda, a l’Ateneu (sala gran)

TOT EL NADAL ALPENS_8A MOSTRA DE PESSEBRES A LA FINESTRA. Al Gran pessebre i als comerços. De 10 a 20h.

DEL 6 DE DESEMBRE AL 10 DE GENER ALPENS_GRAN PESSEBRE_A l’antiga fàbrica Sati. Obert els dissabtes d’11 a 14 i de 16 a 20h_ diumen· ges, 8 de desembre i 6 de gener d’11 a 14h.

11 DE DESEMBRE OLOST_ESTUDI PLANTES SILVESTRES: EL PLANTATGE. BENEFICIS I ÚS. Biblioteca en línea. 18:30h

Núm.494

PRATS_MERCAT DE NADAL_Tot el matí, al carrer Ma· jor i plaça de l’Església. _PARADES D’ARTESANS, FIRAIRES I PRODUCTORS DE PROXIMITAT_ Tot el matí, al passeig del Lluçanès. _BOTIGUES AL CARRER I MERCAT SETMANAL_Tot el matí, al centre del poble, _4A TROBADA DE TALLISTES DE FUSTA_Creació d’una obra conjunta dedicada al poble. Durant el matí, a la Sala de Cal Bach, _TALLER DE CIRC A CÀRREC DE L’ESPAI DE CIRC ARCÀDIA_A les 11 del matí, als jardins de Cal Bach, _ESPECTACLE DE CIRC “LA CIRQUESTRA” A CÀRREC D’IMPROVISTO’S KRUSTY SHOW_A la 13h als jardins de Cal Bach, _TALLER DE CIRC A CÀRREC DE L’ESPAI DE CIRC ARCÀDIA_A les 11h als jardins de Cal Bach, _OBRA “360 GRAMS” D’ADA VILARÓ_A la Sala Poli· valent a les 18h.Venda d’entrades a: entrades.prats· dellucanes.cat

16 DE DESEMBRE ST. FELIU_FAULES DE FONTAINE DE JOSEP CARNER _ A càrrec de Núria Cabrera de la Institució de les Lletres Catalanes. Organitza: Biblioteca Sant Pere Almató Escola Els Roures. A les 15h

19 DE DESEMBRE LLUÇÀ_ÉS LLOC DE POCA ESTADA, EL PARADÍS. POEMES DE JOSEP RIERA_Organitza: dones que cremen romaní. Esglèsiaia de Sta Maria. 20h

20 DE DESEMBRE OLOST I EL CASAL AMB LA MARATÓ. CONCERT AMB LA MARATÓ: LA CORAL NOVES VEUS, RAMÓN ARBOIX I PENNDENTS DE MÉS CONFIRMACIONS. Església (afo· rament limitat). 17h PRATS_CONCERT INTRÚS.JAZZ PEL FORAT DEL PANY: MARTÍ SERRA 4TET. Organitza: EMAL- Consorci del Lluçanès. Entrades: www.llucanes.cat/intrus. Sala Polivalent.19h. ST. FELIU_RECOL·LECTA PER LA MARATÓ DE TV3 - CERCAVILA AMB ELS GEGANTS. Organitza: Geganters i grallers. Matí LLUÇÀ_ÉS LLOC DE POCA ESTADA, EL PARADÍS. POEMES DE JOSEP RIERA_Organitza: dones que cremen romaní. Esglèsiaia de Sta Maria. 18h

25 DE DESEMBRE

CONSORCI DEL LLUÇANÈS_JORNADA TÈCNICA: RUTES EQÜESTRES, UNA OPORTUNITAT DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENBILE. En lí· nea. Inscripcions gratuïtes a: ruralcat.gencat.cat/ inscripcionspat.18h

OLOST_CLUB DE LECTURA: TOM SHARPE . ELS GROPE. Biblioteca en línea.16h

13 DE DESEMBRE

18 DE DESEMBRE

PRATS_2A MOSTRA DE PESSEBRES als locals buits del carrer Major.

OLOST_CLUB DE LECTURA: TOM SHARPE . ELS GROPE. Biblioteca en línea.19h

17 DE DESEMBRE

OLOST_CONCERT DE NADAL AMB LA CORAL CANIGÓ. Església d’Olost (aforament limitat). 19h

27 DE DESEMBRE ST. BARTOMEU. PATGESSA I PATGE REIAL_Recollida amb inscripció prèvia: st.bartomeu@diba.cat. A partir 17.00h SANT MARTÍ D’ALBARS. CONCERT INTRÚS. JAZZ PEL FORAT DEL PANY: DANI PÉREZ TRIO_Organitza: EMAL-Consorci del Lluçanès. Entrades: www.lluca· nes.cat/intrus. Local Social de la Blava, 17.30h ST. FELIU_UNA CARRETADA DE CONTES DE LA GUILLA TEATRE. Plaça Major. 12 h _ENCESA D’ESPELMES SOLIDÀRIES. Organitza: Mans Unides – nens de Catequesi Plaça Major. Durant tot el dia. _BÚSITA DEL MISSATGER REIAL_fins el 30 de desem· bre a l’Ajuntament

8 DE GENER OLOST_VISIO-FÒRUM SUFRAGISTES DE SARAH GAVRON, 2015. Biblioteca en línea. 19h

9 DE GENER ALPENS_FESTIVAL DE TEATRE ESCENA DE TARDOR. EL SILENCI DELS TELERS. Teatre Casino.19h

3 DE GENER SBG_COSTURA NADALENCA_Taller online: tiopgm@ diba.cat. 17.30h a 19.45h

11 DE GENER SBG_POSTRES ORIGINALS_Taller online: tiopgm@ diba.cat . De 11 a les 18:00h

15 DE GENER SBG_CORONES DE FLORS_Taller online: tiopgm@ diba.cat De 16:00h a 18:30h LaRella | 26

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: supermercats, carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

ASSEGURANCES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

ALIMENTARI

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES EXCAVACIÓ I GRAVES

CONSTRUCTORS

3_FUSTERS / FUSTES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

JARDINERIA

ENERGIES

ANIMALS, VETERINARIS

AGRÍCOLA HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

1/2 ANY

FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

7_SALUT

Truca al:

621 276 429

6_BELLESA

TRACTAMENTS

FARMÀCIES

DIETÈTICA

ESTÈTICA

VOLS ANUNCIARTE AMB EL DOBLE D’ESPAI?

DIRECTORI DOBLE SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

DENTISTES HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Més espai, més visible!

1/2 ANY

280 € /any

ÒPTICA

DIETISTA

*surt a 14 € per Rella

PERRUQUERIA

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

ST. BOI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

OLOST

SANTA CREU

STA EULÀLIA

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

Més informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

LLUÇÀ HI POTS SER PER NOMÉS...

165€/any

*surt a 8,3 € per Rella

comunicaciolarella@gmail.com 621 276 429

I ara, també a larella.cat/directori

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

621 276 429

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

FORMATGES

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

RESIDÈNCIA

TINTORERIA

TAXIS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

FOTOGRAFIA

NETEJA

FUNERÀRIA

QUIOSC Truca al:

621 276 429

13_INFORMÀTICA

Publicitat LaRella! Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

*a partir de les 21h, us heu de dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o podeu anar a la Guàrdia Urbana, i us hi acompanyarà

10

dj

SBG

TANYÀ

28

dl

PRATS

FARGAS

11

dv

OLOST

VILAPLANA

29

dt

OLOST

ARUMÍ

12

ds

OLOST

ALIBERCH

30

dc

PRATS

URGELL

13

dg

Matí : PRATS Tarda: OLOST

BARNOLAS

31

dj

SBG

EURAS

14

dl

PRATS

TERRICABRAS

1

dv

ST. BARTOMEU

15

dt

OLOST

FARGAS

2

ds

OLOST

16

dc

PRATS

ARUMÍ

3

dg

Mati:PRAT Tarda:OLOST

17

dj

SBG

URGELL

4

dl

ST.BARTOMEU

18

dv

OLOST

EURAS

5

dt

PRATS

19

ds

PRATS

ATLÀNTIDA

6

dc

OLOST

20

dg

PRATS

AUSA

7

dj

ST.BARTOMEU

21

dl

SBG

POU

8

dv

OLOST

22

dt

OLOST

YLLA

9

ds

PRATS

23

dc

PRATS

TANYÀ

10

dg

PRATS

24

dj

SBG

VILAPLANA

11

dl

ST.BARTOMEU

25

dv

OLOST

ALIBERCH

12

dt

OLOST

26

ds

PRATS

BARNOLAS

13

dc

PRATS

27

dg

Matí : PRATS Tarda: SBG

TERRICABRAS

14

dj

ST. BARTOMEU

DADES NO FACILITADES

ELS ENCANTS / EL TEMPS

10 de desembre de 2020

FEINA

BUSCO FEINA DE... >INFERMER/A PER A RESIDÈNCIA D’AVIS de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, 1 cap de setmana de cada 6. Interessats/es trucar a 687083081, Residència dels Munts (RF/1.94) >Noia de 41 any s’ofereix per NETEJAR CASES I TENIR CURA DE GENT GRAN_ 93 856 06 08 (RF/1.93) >MATRIMONI CERCA FEINA EN GRANJA_633 79 94 14/623 41 75 93_ Som un matrimoni amb moltes ganes de treballar, iniciativa, responsable i amb bona capacitat d’aprenentatge (RF/1.92)

ELS ENCANTS

ES VEN » MATERIAL DE 2A MÀ PER TANCA O TANCAT BESTIAR: 22 estaques 10x200cm fusta de pi amb tractament autoclau i 50 travessers 6x150cm fusta de pi amb tractament autoclau. T.: 616 58 11 13 (RF94/04) » TERMO ELÈCTRIC, ENVASADORA, TALLADORA D’EMBOTITS, PASTADORA, EMBOTIDORA, AIRE CONDICIONAT I UN TAULELL FRIGORÍFIC en perfecte estat. T.: 606 13 34 84 (RF94/03) » SOMIER DE LÀMINES DE FUSTA I MATALÀS MARCA ASTRAL DE 90 cm. Coixí i cobrellit de regal. T.: 93 856 00 59 (vespres) (R94/02) » TENDA REMOLC DE 6 PLACES per 150 €, antiga però poc utilitzada. T.: 600 81 58 85 (R93/03) » LLIT INDIVIDUAL transformable en llit per 2 persones, amb MOBLE a conjunt al voltant, 2 SOMIERS, 2 MATALASSOS, 2 COIXINS I 1 JOC D’ESTORES D’HABITACIÓ. Tot per estrenar. 2 CÀMARES FOTOGRÀFIQUES. ROBA I SABATILLES DE CICLISTA. MÀQUINA D’ESCRIURE I UN ASPIRADOR. Tot a bon preu. T.: 93 856 07 14 (R93/02) » CASA A PERAFITA, 100M2. 73.000 €.La planta superior 50m2: habitatge petit, amb una habitació gran, cuina i bany. Garatge de 50m2. Escala comunitaria. Últim carrer del poble, sense asfaltar. Zona molt tranquil·la. T.: 662 00 32 99 (R93/01) » CITROEN XSARA 1900 Td 90cv per 1200 €. Any 2000. Té 127.500 km. Distribució i bomba d’aigua cambiades als 100.500 km. Planxa i mecànica en molt bon estat, sempre ha estat aparcat de nit en garatge particular. T.:690 11 82 83 (R92/01)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 19 de novembre al 8 de desembre TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST _ 5 de desembre

-4,1

PRATS

OLOST

ORISTÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

19 21

16.1 11.5 12.8

4.0 1.3 -1.5

0.0 0.0 0.0

16.0 2.3 12.0 -0.7 13.3 -2.9

0.2 0.2 0.2

17.4 14.4 13.5

2.1 4.2 -3.2

22

13.0

-1.1

0.0

13.7

-2.7

0.0

15

23

26

13.4 12.6 11.2 12.5

0.3 -0.2 2.7 4.2

0.0 0.0 0.0 1.6

13.8 13.2 12.6 13.4

-1.2 -2.1 2.7 4.0

0.2 0.0 0.2 1.0

27

11.7

8.1

19.2 12.8

7.6

28

10.3 7.0 16.1 4.2 14.0 2.7 7.7 2.1 9.8 -0.2 7.5 -2.5 7.0 -1.7 6.5 -2.0 6.9 -2.0 6.6 -3.3 7.5 0.5

8.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 1.0 0.0

7.5 2.7 0.9 0.8 -2.1 -3.3 -2.8 -4.1 -2.7 -4.0 -0.9

20

24 25

29 30 1 2 3 4 5 6 7 8

TEMPERATURA MÀXIMA

“Per Nadal cada ovella amb el seu grup bombolla”

Màx.

Min.

10.7 16.7 14.4 6.7 8.5 7.9 7.8 7.5 6.4 6.4 8.0

l/m2

Màx.

Min.

ORISTÀ_ 29 de desembre

SANT BOI l/m2

Cº 17,4

ALPENS

Min.

l/m2

15.2 11.8 12.6

4.5 1.3 -0.1

0.4 0.2 0.0

16.7 5.4 12.9 2.3 12.8 -0.3

0.0 0.0 0.0

-3.4

12.3

1.1

0.0

13.4

0.8

0.0

14.2 13.5 13.2 13.7

-1.5 -2.8 3.4 5.2

12.5 11.9 Inp 11.0 2.5 12.7

2.0 3.2 4.9 8.1

0.0 0.0 0.4 2.0

13.9 13.2 10.8 11.4

1.3 3.2 3.3 5.8

0.0 0.0 1.2 3.2

21.8

12.5

7

3.6 10.7

7.8

35.6

9.9

6.4

29.4

22.6 0.2 0.2 0.2 0.0 0.4 0.0 0.2 0.0 1.2 0.2

12 17.4 14.2 7.8 10.2 9 9.3 7.8 9.3 6.2 7.5

9.5 4.5 1 4.2 2.4 -3.4 -0.6 -3.7 -2.9 -3.7 0.5

25

7.2 5.8 4.6 3.5 -0.4 -2.3 -1.7 -1.5 -1.2 -0.3 0.9

32.0 8.9 5.6 14.0 0.0 14.9 5.3 0.0 0.2 14.4 4.5 0.0 0.8 11.2 4.0 0.0 0.0 9.4 -0.7 1.2 0.0 8.9 -2.7 0.0 0.0 6.7 -2.3 0.0 0.0 6.8 -2.7 0.0 0.0 4.4 -3.1 0.0 1.4 4.8 -3.0 2.6 0.0 6.9 0.3 0.0

3

9.8 14.8 13.6 11.5 9.1 7.4 6.1 5.9 4.9 5.6 6.6

Màx.

Min.

l/m2

» PISCINA DE XAPA 360 X 90 cm per 11000 L. Escala i coberta inclosa per 125 €. T.:619 56 80 84 (R92/02) » 9 VÍDEOS DE CONTES INFANTILS, 6 CD DE CONTES I 7 CD DE LA PLAY STATION II. Bon preu, negociable. T.: 610 786 223 (R92/03) » BOMBONA DE BUTANO CAMPING GAS, de 4 kg color blau, plena per12 € i un REGULADOR DE BOMBONA DE GAS BUTANO, nou de bombona gran, de color taronja per 6 €. T.: 662 003 299 (R92/04) » RAMPILL DE 15 PUES DE FERRO amb mànec de fusta per 60€ negociables. T.: 938 228 647 (R91/02) » MATALÀS DE 135 CM I SOMIER SENSE POTES, quasi nou per 500€. T.: 629 985 454 (R91/03)

ES BUSCA Espectre de Brocken des del Santuari dels Munts (Sant Agustí) el dia 8 de desembre//F: JM.CASTRO

» LECTOR DE CD EXTRAIBLE COMPATIBLE AMB MAC. T.: 639004326 (R94/01) » ACORDIÓ DIATÒNIC DE SEGONA MÀ. T.: 639 00 43 26 (R93/02)

» S’HA PERDUT UNA CÀMARA FOTOGRÀFICA NIKON a la crta de SBG, direcció Perafita, entre Els Arços i el trencant de Sant Ponç. T.:607 912 139 (R92/02)

» VOLDRIA FER CLASSES DE TAI-TXI O TXI-KUNG AL LLUÇANÈS. Hi ha cap grup o gimnàs que en faci? Hi ha cap mestre/a?. T.: 607 93 55 95 (R93/01)

» FAMÍLIA BUSCA CASA. Parella jove amb dues criatures busca masia per comprar o llogar. T.: 644 437 071/676 680 971 labresca6@gmail.com (R91/01)

La Rella tornarà el 14 de gener. Bones festes! LaRella | 31