LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 5 | NOVEMBRE | 2020 NÚM: 492
www.larella.cat PÀG 3
la segona onada s'endú les fires
La segona onada del coronavirus arriba amb més de 50 casos a l’ABS Lluçanès PÀG 4
Els cost dels desperfectes de les riuades d’agost supera els 100.000 € PÀG 5
Fumanya vol ampliar les instal·lacions Els ajuntaments de Sant Martí d’Albars, Olost i Lluçà, en contra del projecte PÀG 7
La formatgeria col·lectiva del Consorci tira endavant a Alpens PÀG 3
De què parles quan no parles de la Covid? la columna de Carolina Font PÀG 9
La vinyeta, per Gerard Bosch Fotograma del vídeo elaborat per la Fira de les Bruixes enguany./ F: JPUJOL
NOTÍCIES
Núm.492
El Lluçanès suspèn la cultura LLUÇANÈS Per_Carolina Font Usart
El novembre al Lluçanès és sinònim de Fires, però enguany la pandèmia ha obligat a suspendreles totes. Alguns municipis havien programat activitats adaptades a les mesures de seguretat, altres van optar per suspendre’ls directament. SANT FELIU SUSPEN LA FIRA DE LES BRUIXES PERÒ NO RENUNCIA DEL TOT La Fira de les Bruixes enguany volia tornar a l’Essència programant un seguit d’activitats pensades per la gent de Sant Feliu i tothom qui ha ajudat a tirar endavant la Fira any rere any. Un cap de setmana amb activitats per a tots els públics amb inscripció prèvia i totes les localitats assignades. Però el canvi de normativa que va aprovar la Generalitat just abans de Tots Sants va obligar a suspendre gairebé totes les activitats com el concert de Jo Jet i Maria Ribot o el de la Cobla dels Sons essencials. Es va poder mantenir l’exposició fotogràfica de la Fira al centre de la Vila, fotos d’anys anteriors van omplir les parets dels carrers que si no hagués estat per la pandèmia haguessin estat plens de gom a gom. També es va mantenir la il·luminació del Serrat de les Forques dels dies 31 i l’1, així com les músiques dels balls de la Fira que van sonar les
Fotograma del vídeo elaborat per la Fira de les Bruixes enguany./ F: JPUJOL
tardes de dissabte i diumenge omplint els carrers de Sant Feliu. OLOST SUSPÈN LA FIRA ROCA· GUINARDA La Fira Rocaguinarda omplia de visitants els carrers d’Olost i mobilitzava tot un poble al servei d’un bandoler. Més d’un centenar de persones, entre actius, actors, personal d’atrezzo, maquillatge i perruqueria i molts d’altres col· laborador feien possible la Fira any rere any. Les peces que cada any es renovaven per sorprendre i posar un punt d’actualitat a la Fira, les Barjaules i la gran batalla entre nyerros i cadells, hauran d’esperar-se un any.
“Ni Fira de les Bruixes, ni del Rocaguinarda, ni d’Oristà”
LA FIRA D’ARTESANIA D’ORIS· TÀ TORNARÀ EL 2021 Els últims anys la Fira d’Oristà havia anat creixent, especialment les propostes culturals que s’hi duien a terme. L’any passat van
celebrar la primera edició de Land art, art en el paisatge, que va tenir una gran acollida. El concurs de pintura ràpida, que enguany hagués arribat a la cinquena edició, cada any guanyava més participants del Lluçanès, però també de comarques veïnes, i era camí de convertir-se en un imprescindible de la Fira. La Covid els va obligar a replantejar l’estructura de la Fira i el confinament perimetral de caps de setmana els ha obligat a suspendre-la. SANT MARTÍ D’ALBARS I SO· BREMUNT ES QUEDEN SENSE FESTA MAJOR I LLIUÇÀ ESTÀ A L’ESPERA L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars volia fer Festa Major, però com ens diu el seu alcalde, Ramon Padrós “quan ens van prohibir fer-la vam decidir reconduir-la com a actes culturals i esportius” ja tenien la programació adaptada i tancada, però com ha passat amb les Fires la nova normativa els ha obligat a suspendre-ho tot, des del concert de la Judit Neddermann fins el vermut o la masterclass d’spinning. També s’ha suspès el concert de Dani Perez Trio que estava previst al nucli de Sant Martí en el marc del cicle L’Intrús, jazz pel forat del pany. El cicle queda suspés fins a nova data. Des de l’ajuntament van decidir explicar casa a casa que s’havia hagut de suspendre festa, i aprofitant la visita van repartir mascaretes per tot el veïnat amb el nom del poble brodat. Padrós lamenta “que la normativa sigui la
mateixa per pobles grans i petits”. A Lluçà, que celebra la Festa Major a finals de mes, esperen a veure com evoluciona la situació abans de prendre una decisió. ESCENA DE TARDOR ES REPRO· GRAMA El nou festival de teatre d’Alpens, una aposta arriscada però que ha tingut una gran acollida. El 14 de novembre, Ada Vilaró havia de portar al teatre del Casino el seu espectacle “360 grams”, amb la nova normativa això no serà possible, és per això que l’Ajuntament ha decidit traslladar-lo a una nova data si la Covid ho permet.//
LA CULTURA ES REIVINDICA El sector cultural va sortir al carrer per protestar contra les noves restriccions imposades per frenar l’augment de casos de coronavirus. Barcelona i Girona van ser les ciutats que més manifestants van reunir, però la crida també animava a la ciutadania a protestar arreu de Catalunya sota el lema de “la cultura és segura”. Tot i que l’anunci no va tenir massa èxit, Prats va respondre a la cita amb una petita concentració davant el cafè i antic teatre Orient que va aplegar una desena de persones. A la Sala Polivalent d’Oristà també es van trobar uns quants manifestants.//JB
LITERATURA
Olga Molina autoedita el conte “ambsenseson” La il·lustradora Olga Molina Jiménez acaba de repartir el seu darrer conte,“ambsenseson”, després de finançar la seva edició amb un mecenatge col·lectiu que ha comptat amb la col·laboració d’unes 180 persones. Aquest és el tercer conte de l’autora, que ja havia editat “VuléVulà” i “Estimar-te” amb Thule Edicions. La història del conte presenta una nena que no pot dormir, i explica “totes les coses que fa per intentar trobar la son” com explica l’autora. Afegeix que “a vegades
LaRella | 2
hem de sortir del lloc còmode i fer ús de la creativitat per trobar la solució a un problema”, i així mateix és com se’n surt la protagonista. La pandèmia ha obligat a suspendre les cinc presentacions del conte, de manera que l’autora ha hagut de repartir bona part dels contes “en mà” als mecenes. Després de llegir-lo, alguns han compartit interpretacions del conte amb l’autora. Com diu ella mateixa, “crec que sóc tan evident que cadascú pot anar al seu món
intern i els dibuixos li poden suggerir coses diverses”. Amb un estil particular i definitori sorprèn el joc de colors del conte, només en blau, negre i groc, mentre que sempre havia emprat el vermell. Com diu “m’agrada jugar amb un color. En aquest cas, parla de la nit, però en cap moment la volia representar com una amenaça, sinó com la possibilitat de fer-te amiga de la foscor, i el blau ajuda a això”. “Amb-sense” és una expressió que utilitzen molts nens i nenes, i ha servit per posar títol a l’original conte.//JFO
NOTÍCIES
5 de novembre de 2020
La segona onada del coronavirus arriba amb més de 50 casos a l’ABS Lluçanès
LA COLUMNA
LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila
L’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès ha registrat 53 nous casos de coronavirus confirmats per PCR durant les últimes dues setmanes, i 263 casos sospitosos més. Són unes dades molt pitjors que la quinzena anterior, que es van registrar 12 casos positius i 40 de sospitosos. En total, des de l’inici de la pandèmia fins ara hi ha hagut 156 casos positius i 1.286 de sospitosos a l’ABS Lluçanès, que inclou els municipis de Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès. Gairebé la meitat d’aquests nous casos són a Prats (24 positius per PCR els últims 14 dies), seguit per Olost, que n’ha registrat 9. Fora de l’ABS Lluçanès, a Sant Boi també hi ha hagut 7 casos confirmats en les últimes dues setmanes. En l’àmbit educatiu les últimes setmanes s’han confinat dos grups estables de segon d’ESO de l’Institut Castell del Quer, i dos grups més de l’Escola Lluçanès: un de quart de primària i un de P4. En tots els casos l’origen ha sigut la detecció d’un positiu per coronavirus en el grup, i s’han activat els protocols per aïllar els companys de classe i fer-los proves de detecció del virus. Fruit d’aquests aïllaments, també s’han vist alterades algunes classes de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, l’EMAL. L’HOSPITAL DE VIC JA AJORNA INTERVENCIONS El Consorci Hospitalari de Vic ha anunciat aquest dimecres que l’elevat volum de pacients i la seva gravetat ja ha obligat a començar a ajornar una part de l’activitat
Carolina FONT
De què parles quan no parles de la Covid? El CAP de Prats, on es fan les proves de PCR.// F: CFU
Els bars i restaurants segueixen tancats.// F: JFO
programada a l’Hospital Universitari de Vic. L’activitat més afectada són les cirurgies no urgents que requereixen hospitalització i les proves amb sedació, perquè el personal mèdic i infermer que les duu a terme és precisament el que té la millor expertesa per atendre els pacients de COVID crítics o amb respiració assistida. També s’han començat a desprogramar algunes visites amb l’especialista i a reassignar personal, tant assistencial com de suport, per fer front a la segona onada de la pandèmia. Actualment a l’Hospital Universitari de Vic hi ha hospitalitzades 77 persones amb positiu per coronavirus, de les quals 17 són pacients que requereixen cu-
res intensives. A l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic hi ha 32 pacients ingressats amb resultat positiu. PRIMERS FRUITS DEL TOC DE QUEDA I CONFINAMENT DE CAP DE SETMANA Les últimes mesures aprovades per la Generalitat per reduir la transmissió del virus han tingut aquesta setmana els primers resultats. El més important, que la velocitat de contagi de Covid baixa d’1 per primera vegada des de finals de setembre, i s’estabilitza el nombre de crítics. Això vol dir que cada persona, de mitjana, no arriba a contagiar-ne una altra. Concretament, aquest dimecres l’índex se situa en 0.96, i encadena ja set dies a la baixa.//
És com si el món hagués començat a girar entorn la Covid. Pàgines i pàgines de diaris que no parlen d’altra cosa. Televisió i ràdio tampoc. Mitjans digitals seguint la tònica. Tot plegat un gran ball de dades, xifres, índex, erres i molta normativa. Però el món ha seguit girant al voltant del sol i han passat moltes altres coses. Les del Lluçanès ja les explica LaRella. Jo aniré un xic més lluny, i com si fos Xahrazad em trasllado a l’antic Imperi Persa Palestina ha resistit ferma els bombardejos isrealians. Implacable i amb el consentiment de tot d’estats que miraven cap a una altra banda, Israel ha bombardajat Gaza impunament, com sempre. Va començar (un altre cop) en ple confinament, al març, va seguir al maig, i a l’agost va bombardajar-la més de 10 dies ininterrompudament. I les bombes són només la part que més es veu de lluny. Creuem la Mediterrània per arribar fins a Grècia on el passat setembre cremava Mória, el camp de refugiats més gran de tot Europa. Les flames van consumir el poc que tenien les 13.000 persones que hi “vivien”. El camp estava pensat per acollir-ne 2.500. I aquest dilluns, 2 de novembre, es cremava parcialment el camp de refugiats (o de contenció) de l’Illa de Samos, on hi malviuen 3000 persones (estava pensat per 650). Tres dies abans un terratrèmol de més de 6 graus havia fet estralls a l’Illa. Amb ganes de terra ferma, travessem la península Balcànica fins arribar a Hongria, on el passat 5 de maig el Parlament va decidir no ratificar el Conveni d’Istanbul (2011), que estipula com a delicte totes les formes de violència contra les dones. I ningú va dir absolutament res, bé sí, el govern polonès va dir que també es retiraria del Conveni. A dia d’avui encara no ho ha fet, el que sí ha fet és celebrar la sentència del Tribunal Constitucional que considera que l’interrupció voluntària de l’embaràs en casos de malformacions fetals és “incompatible” amb la seva constitució. És a dir que pràcticament han prohibit el dret a l’avortament, només permès en cas de violació, incest o si la vida de la gestant està en perill. I ara és quan a algú pensa allò de “sort que aquí som més avançats” potser sí que en materia de drets de les dones han de fer un salt endavant, però tot i així són molt més avançats que els nostres veïns andorrans. A Andorra l’avortament és il·legal en TOTS els supòsits. I ja som a tocar de casa. A Catalunya no hi passen aquestes coses encara dirà algú (no perquè ningú no ho hagi intentat), aquí n’hi passen d’altres i sinó que els hi expliquin a les 12.446 persones que l’any passat van ser desnonades. D’històries n’hi ha moltes, podríem dir que mil i una. No deixem mai de buscar i recolzar qui ens les explica.// LaRella | 3
NOTÍCIES
Núm.492
MEDI AMBIENT
L’ACA neteja trams de llera de la Lluçanesa i la Gavarresa LLUÇANÈS Per_ Redacció
El cost dels desperfectes de les riuades d’agost supera els 100.000 € Els ajuntaments afectats pel temporal que va caure a Catalunya a finals d’estiu arreglen els desperfectes que va ocasionar el creixement de rieres i rierols LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Molí de la Coromina (Riera de la Gavarresa) després de l’actuació //F: ACA
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està duent a terme diverses actuacions a la comarca del Lluçanès, consistents en garantir la circulació de l’aigua i reduir el risc d’inundacions en els cursos fluvials de les rieres Lluçanesa i Gavarresa. Les feines tenen un cost de més de 13.000 € i les està duent a terme el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) del Departament de Justícia, una empresa pública que té per objectiu donar segones oportunitats a les persones privades de llibertat, a través de la formació i el treball. De moment ja han finalitzat dues actuacions en els municipis de Lluçà i Oristà, que han consistit en la retirada d’arbres morts i caiguts i taps de vegetació a la riera Lluçanesa (zona del rec de Muntanyola a Santa Eulàlia de Puig-oriol) i la Gavarresa (zona del Molí de la Coromina), respectivament, que obstaculitzaven el pas de l’aigua. En els darrers dies han començat els treballs d’una nova actuació a Oristà en un tram de 800 metres de la riera de la Gavarresa. La mesura consisteix en la retirada d’arbres morts i caiguts que incrementen el risc de desbordament a la zona. Les actuacions han estat consensuades amb l’Ajuntament, el qual es farà càrrec de l’adequació de guals i ponts en aquest sector.//
Ramon Padrós reclama a l’ACA que inclogui Sant Martí en els seus plans de neteja de lleres L’alcalde és queixa que l’Agència Catalana de l’Aigua no va tenir en compte els trams de les rieres Gavarresa i Lluçanès que passen pel seu municipi. Padrós ens explica que “els hi he reclamant personalment que vinguin”. Des del municipi volen que es netegin totes les branques i arbres caiguts que hi ha a les lleres de la Gavarresa i la Lluçanès. Segons ens diu Padrós des de l’ACA li van dir que hi anirien pròximament.//CFU
LaRella | 4
A Sant Martí d’Albars fa dies que van començar les obres per arreglar l’històric Pont de les Goles de Fumanya, que la crescuda de la riera Lluçanès va malmetre. Aquest punt s’havia d’arreglar amb urgència perquè el temporal va deixar al descobert les voltes i un nou aiguat se les hagués pogut endur. Les obres de restauració també s’han aprofitat per reforçar les voltes. Al mateix municipi també hi passa la Riera Gavarresa, la seva crescuda es va emportar completament la passera per anar al primer dels tres pantans, punt de captació d’aigua del poble, i fa impossible travessar la Riera. El cost d’arreglar el Pont de Fumanya ha estat de 10.000€ que ha assumit l’Ajuntament amb fons propis, però volen que l’ACA acabi subvencionant-lo. També demanaran que l’agència és faci càrrec d’arreglar la passera per anar als pantans i les de La Franquesa. El temporal també va obligar a anivellar de nou el camí de La Blava cap a Perafita, el cost ha estat de 900€. Com ens explica Ramón Padrós “l’any passat vam fer una gran inversió per arreglar-lo i per això el cost ha estat mínim”. Alpens va ser un dels municipis més afectats pel temporal, en un sola nit hi van caure més de 190l/m2. Carrers tallats, parets desplomades, rases trencades i un llarg etcetera de danys van ser els resultat de la pluja. Les obres per arreglar-lo van començar ràpidament i van finalitzar el passat 13 d’octubre, el cost total dels desperfectes ha estat de 48.393,95€. L’ajuntament ha demanat una subvenció a la Diputació per poder fer front als costos, en el cas que no els hi atorguin ho pagaran amb els romanents dels exercicis anteriors. A Lluçà el temporal també hi va deixar empremta. La més visible la va patir el Pont del Molí que va ser engolit per la força
Les voltes del pont de Sant Martí al descobert per ser reparades// F: RPADRÓS
El pont de Sant Martí després dels aiguats//F: TWITTER AJ. DE SANT MARTÍ
de l’aigua. Per tal que els veïns de la zona poguessin sortir de casa es va arreglar l’antic pont, que ha esdevingut el pas oficial fins que no s’arregli el Pont del Molí. Mentre s’arreglava l’ajuntament va haver d’acondicionar un antic camí perquè els veïns de la zona de Llocsa poguessin sortir. El cost total de les actuacions ha estat de 20.000€, i des de l’Ajuntament han demanat a la Diputació un ajut d’emergència perquè se’n facin càrrec. Pel què fa al Pont del Molí ja han començat a redactar el projecte
per tornar-lo a construir, està previst que les obres estiguin d’aquí uns quatre mesos. Aquestes són les actuacions d’emergència que s’han hagut de fer, però les riuades també van fer malbé altres camins que s’han pogut arreglar alguns amb la subvenció de l’ADF de la Diputació, d’uns 26.000€, i altres amb un pla de camins que la Diputació va atorgà i que enguany els permetrà començar a arreglar altres camins, aquestes però ja no són actuacions d’emergència.//
NOTÍCIES
5 de novembre de 2020
Fumanya vol ampliar les instal·lacions i tractar 23.000 tones més de residus orgànics a l’any Els ajuntaments de Sant Martí d’Albars, Olost i Lluçà, en contra del projecte SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Carolina Font, Jordi Freixa, Lluc Corominas
La planta de compostatge Fumanya S.L. ha presentat un projecte d’ampliació de les instal·lacions a Sant Martí d’Albars. El Pla Especial Urbanístic augmentaria la superfície que ocupa l’activitat dels 6.983 m² actuals fins als 16.416,51 m². Val a dir que comptant la zona verda i de circulació, el terreny ocupat passaria de 19.536 m² a 34.950,95 m². Amb aquesta ampliació la planta podria tractar 23.000 tones de residu orgànic més a l’any, passant de les 42.000 Tn/any actuals a les 65.340 Tn/any. La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar el projecte inicial aquest agost. El projecte considera l’ampliació de la planta com una “infraestructura d’interès públic” pel fet que dóna valor als residus orgànics i justifica l’actuació malgrat no estar prevista en les Normes de Plantejament Urbanístic de la Catalunya Central. Segons el text, el projecte permetria “qualificar els terrenys com a sistema d’equipament comunitari” i “ordenar les instal·lacions actuals i les previsions futures”. Tal com s’explica en el projecte, a la planta hi arriben residus orgànics procedents principalment de la indústria alimentària i comerç alimentari, però també d’altres orígens com explotacions ramaderes, fangs de depuradores i restes vegetals. El complex procés de compostatge transforma aquests residus en un producte que es pot emmagatzemar i és “sanitàriament higienitzat”. Les noves instal·lacions augmentarien l’espai d’emmagatzematge i preparació dels residus, cosa que permetria millorar la qualitat de l’adob resultant. Per això es vol construir un nou cobert magatzem de 1.180 m², la terce-
ra pila de descomposició de residus de 2.880 m², un nou cobert a l’àrea de maduració de 3.900 m² i la segona bassa de lixiviats (residu líquid que s’origina a causa de la descomposició de residus sòlids) de 815 m². També es vol instal·lar un dipòsit semisoterrat i un local d’instal·lació fotovoltaica.
ra que, des del govern municipal, estarà “sempre al costat dels veïns i veïnes de Santa Creu” que pateixen les “conseqüències ambientals i de salut d’aquesta planta”, i es mostra “impotent” per com s’ha pogut ampliar aquesta planta, ja que, històricament, assegura, ha estat “qüestionable”.
L’AJUNTAMENT DE SANT MAR· TÍ D’ALBARS ESTÀ EN CONTRA DE L’AMPLIACIÓ La informació del projecte d’ampliació de Fumanya arriba després que Jordi Soler, veí de Beulaigua i cap de l’oposició de l’ajuntament de Sant Martí d’Albars, l’enviés als alcaldes dels municipis veïns. Soler es mostra totalment en contra de l’actuació i explica que no sabia res d’aquest projecte fins dimarts a la nit, ni com a regidor ni com a veí pròxim a la planta. Segons diu tan bon punt ho va saber es va posar en contacte amb l’alcalde, que li va dir que això depenia d’Urbanisme. Tot i això, Soler afegeix que és l’ajuntament qui finalment decidirà si donar o no el permís d’obres per executar el projecte. Creu que una ampliació com aquesta pot agreujar encara més el tema de les pudors, i en aquest sentit creu que des de l’Ajuntament de Sant Martí s’hauria de presentar un informe al·legant la problemàtica de pudors de la planta cap a les poblacions veïnes. L’alcalde de Sant Martí d’Albars també es mostra clarament en contra de l’ampliació de la planta. Per ell la superfície que ocupa ja és “important” i no considera que sigui “un bé comú general pel poble”, tal com es justifica en el projecte.
LLUÇÀ PRESENTARÀ AL· LEGACIONS EN CONTRA I PERA· FITA CREU QUE QUALSEVOL AC· TUACIÓ S’HAURIA D’ENFOCAR A REDUIR LES PUDORS Els altres municipis veïns reconeixen que s’han assabentat del projecte d’ampliació en les últimes hores, com han manifestat a LaRella poc abans del tancament de l’edició. Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, explica que des del seu consistori no ho veuen “gens bé” i afegeix que presentaran al· legacions. Per la seva banda l’alcalde de Perafita, Ramon Casals explica que no han tingut temps de valorar el tema, però afegeix que “qualsevol possible ampliació hauria de complir totes les normatives i estar enfocada a reduir l’impacte ambiental i les pudors”.
SANTA CREU DE JUTGLARS I OLOST S’ACTIVEN CONTRA EL PROJECTE Des del poble de Santa Creu de Jutglars, que històricament ha mostrat la seva oposició a la planta de Compostatge de Fumanya, ja que en pateix les conseqüèn-
La planta de compostatge Fumanya actualment.//
“La planta passarà dels 19.536 m2 actuals als 34.950,95 previstos”
“En les més de tres-centes pàgines del projecte d’ampliació no es menciona com resoldre definitivament la problemàtica de les pudors, ni menciona el cas concret de Santa Creu”
cies per les pudors, la comissió SOS Lluçanès i altres veïns i veïnes s’han començat a organitzar per recollir signatures i presentar al·legacions, que s’admeten fins aquest divendres 6 de novembre. Per Guillem Camprubí, veí de Santa Creu, “com sempre han posat a davant els interessos econòmics sense tenir en consideració la població dels municipis que l’envolten”. Explica que actualment no se senten tantes pudors com en els primers anys d’activitat: “després de la mobilització veïnal van fer reformes i va millorar, però encara hi ha dies que se sent, i quan se sent, se sent força”. “Una cosa és que s’ampliï l’espai per millorar el compostatge, però s’amplia per portar més merda”, afegeix. L’alcalde del municipi, Josep Maria Freixanet assegura que els “falta temps” però que aportaran “les anàlisis i les al·legacions d’urgència necessàries”. Es mostra sorprès per aquesta ampliació. Per ell és un “error procedimental i de sensibilitat enorme”, ja que s’ha aprovat sense tenir en compte els municipis afectats i, “de nou” assegura, sense cap mena de comunicació. Critica la falta de transparència i proactivitat del municipi de Sant Martí i posa en dubte la seva actuació i que no s’hagin pronunciat. Freixanet mostra el seu total desacord amb la decisió i assegu-
Malgrat la temença de veïns i ajuntaments, en les més de trescentes pàgines del projecte d’ampliació no es menciona com resoldre la problemàtica de les pudors. Sí que s’hi explica que les noves instal·lacions es construiran en la banda més allunyada de Beulaigua, per tal de reduir l’afectació, però en cap cas esmenta com afectarà el poble de Santa Creu de Jutglar, ni tampoc fa esment de la resolució definitiva del problema. El cas és que vint anys després de l’inici de l’activitat, els veïns de les zones properes a la planta de compostatge segueixen patint pudors. La nova amplicació, que ja està aprovada pel Departament de Territori de la Generalitat, és com un cop de puny a la cara del veïnat afectat, a qui, una vegada més, no s’ha tingut en compte.//
LaRella | 5
NOTÍCIES
Núm.492
MUNICIPAL
AGRICULTURA
La PAC destinarà Prats destina 18.000 € prop del 20% dels en ajudes a restaurants, ajuts directes a bars i estètiques mesures ecològiques A la matinada del passat 22 d’octubre, els ministres d’agricultura de cada país de la Unió Europea (UE) van acordar la nova Política Agrària Comuna (PAC) que serà vigent a partir del 2023, fins al 2027. Aquesta, comptarà amb un pressupost total de 390.000 milions d’euros, dels quals 47.700€ aniran destinats als pagesos de l’Estat espanyol. La nova PAC posa al centre l’agricultura ecològica i pràctiques agràries a favor del medi ambient com la preservació de la biodiversitat i l’erosió del sòl, entre altres. De fet, el 40% de la despesa de la nova política aniran destinats al tema ambiental. Tot i la valoració positiva de la majoria d’actors agraris, la XCN (Xarxa per la Conservació de la Natura) considera que la nova PAC “s’ha quedat curta” parlant d’urgència ambiental. Un altre aspecte on, segons les primeres valoracions, posaria èmfasi la nova PAC és en l’abolició dels drets històrics per tal d’afavorir aquells agricultors o ramaders pels que, treballar al camp o amb bestiar sigui la seva principal font d’ingressos. Això serviria per evitar que, grans propietaris, rebin subvencions sense que utilitzin les seves terres. Segons Oriol Rovira, pagès del Mas Terricabras, “cal ajudar a l’agricultor actiu.”. Caldrà veure com sindicats agraris i diferents pagesos valoren la nova política agrària acabada de segar.//LCP
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila
El ple de l’ajuntament de Prats del passat 27 d’octubre va aprovar per unanimitat destinar 18.000 € en subvencions dirigides als establiments que han suspès l’activitat a causa de les noves restriccions per frenar els contagis. Cada beneficiari podrà rebre un màxim de 300 euros en concepte de despeses fixes, i podran demanar les ajudes totes les persones físiques o jurídiques que siguin titulars d’una activitat d’hostaleria, restauració o establiments d’activitats que impliquin un contacte personal pròxim, com els centres d’estètica i bellesa, que tinguin establiments al municipi i que hagin hagut de tancar. LES TAXES, CONGELADES El mateix ple va acordar mantenir congelades les taxes per l’any 2021 “conscients del moment de crisi econòmica que
vivim fruit de la pandèmia”, segons va explicar l’alcalde, Jordi Bruch. La proposta va comptar amb els vots a favor de l’equip de govern, Junts per Prats i Movem Prats, els vots en contra d’ERC i l’abstenció del RAP. Durant el ple telemàtic el regidor d’ERC Isaac Peraire va justificar el vot contrari perquè “l’Ajuntament ha d’analitzar més aquestes taxes pensant en bonificacions i en el sectors econòmics que reben més les conseqüències d’aquesta pandèmia”. Per la República Activa de Prats (RAP) Queta Bosch va demanar més ajudes entenent que “aquest és un any excepcional i l’any que ve també ho serà”. Com a novetats, l’Ajuntament ha aprovat una bonificació del 95% de l’ICIO per habitatges que es rehabilitin i es destinin a lloguer, incentius perquè durant les fires les parades es mantinguin obertes també a la tarda, i també els nous preus públics per a la utilització de les
pistes de tennis (0,7 € la mitja hora) que fins ara gestionava el Club Tennis Prats. PRIMERS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS El pròxim 13 de novembre es tancaran les votacions dels primers pressupostos participatius de Prats, en què es pot triar entre vuit propostes presentades per la ciutadania: la il·luminació de passos de vianants, una zona d’esbarjo per a gossos al polígon, l’ampliació del parc infantil del Passeig fins a la pista de la Fassina, la instal·lació de zones educatives i de lleure a la recta del camp de futbol, la millora en els tancaments interiors de l’Espai Social de la Gent Gran, la construcció d’una rampa per facilitar el bany a la piscina municipal, la renovació dels elements educatius del pati de la Pitota, o l’edició del llibre “Històries del Poble”, de Ramon Marsal. L’Ajuntament hi destinarà 10.000 € (en funció del cost dels projectes més votats, se n’executarà només un o bé més d’un) i en l’elecció hi poden participar tots els majors de 16 anys empadronats a Prats. Les votacions es fan o bé presencialment a l’Ajuntament, o bé pel web participacio.pratsdellucanes.cat.//
HISTÒRIA
Les barraques de pastor, paisatge lluçanenc OLOST Per_ Redacció
Als nostres boscos, a la vora d’un marge o entre les feixes, és habitual trobar barraques o cabanyes de pastor. Són construccions que fa molts anys que són al nostre paisatge, i que malgrat que ara han perdut el seu ús, durant molt de temps van ser molt útils per guardar utensilis del camp o els mateixos pastors i pagesos enfront de les inclemències meteorològiques. Totes aquestes barraques van ser construïdes de pedra seca, una tècnica mil·lenària, transmesa de generació a generació, on s’utilitzaven les pedres properes al lloc on es feia la cabanya, i que per tant, no s’introduïa cap impacte extern al paisatge. Algunes, a més de la pedra, es completava amb terra argilenca per impermeabilitzar-la, o bé fusta o herba del voltant. Al Lluçanès, hi ha inventariades pels Mapes de Patrimoni LaRella | 6
Barraca de vinya d’Altarriba a la Torre d’Oristà.// F: DIBA
Cultural, fins a 31 edificacions d’aquests tipus, de diferent mida o estat de conservació. Alguna de les memòries d’aquests catàlegs, també explica que hi ha casos que s’han descartat inventariar-los, perquè les construccions es troben
destruïdes o desaparegudes. Especialment rellevant, són la gran quantitat de construccions que es mostren a Oristà o Sant Feliu Sasserra, la majoria d’elles, vinculades al cultiu de la vinya. Darrerament, a Olost, han nas-
Barraca reconstruïda a Olost per Enric Lladó// F: ELLADÓ
“Hi ha in· ventariades fins a 33 barraques al Lluçanès”
cut iniciatives, que amb els orígens d’aquestes primitives barraques, han construït o reparat noves cabanyes als camps. Amb caràcter lúdic, ja són, almenys 3, les construccions al bosc i als marges que hi ha en procés de construcció.//
NOTÍCIES
5 de novembre de 2020
ECONOMIA
La formatgeria col·lectiva del Consorci tira endavant a Alpens ALPENS Per_ Jordi Borralleras
Un acord entre el Consorci del Lluçanès, l’Ajuntament d’Alpens i ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya) ha permès posar fil a l’agulla al projecte per la construcció d’una formatgeria col·lectiva al Lluçanès. Durant les últimes setmanes d’octubre, el Consorci ja va treure a licitació l’equipament necessari per a la construcció de l’obrador. La proposta va sorgir a partir dels cursos d’especialització en formatgeria artesana que el Consorci ha anat organitzant durant els darrers anys. Es tracta d’un programa coordinat amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i les sis edicions celebrades fins al moment han tingut una molt bona acollida. El curs consisteix en dues parts diferenciades. La primera de teoria, que es realitza a la seu del mateix Consorci a Santa Creu, i la segona de pràctica, on els alumnes es desplacen fins a l’obrador situat a la Torre Marimon de Caldes de Montbui. El curs pretén contribuir “a la millora de l’ocupabilitat i incentivar l’emprenedoria i la dinamització del sector formatger”, tal com relata el Consorci en els objectius de la formació.
Curs d’elaboració de formatge en el marc de l’Universitat d’Estiu de la UVic-UCC/ F: C.LLUÇANÈS
Arran del curs, va sorgir la idea de construir un obrador que permetés realitzar la part pràctica a la mateixa comarca del Lluçanès i evitar així el desplaçament dels alumnes. D’aquesta manera, els pressupostos del Consorci de l’any 2019 ja incloïen les partides destinades a la construcció de la formatgeria i l’obrador comunitari, pensats per a la formació pràctica del curs però també perquè els usuaris puguin desenvolupar projectes empresarials en el món del formatge. En un primer mo-
ment, l’estructura es va voler ubicar al costat del Consorci en un terreny cedit per l’Ajuntament d’Olost, però finalment l’obrador es construirà en un espai de l’antiga nau de l’empresa Sati, a Alpens. Així s’ha acordat en un conveni signat per l’Ajuntament d’Alpens, el Consorci i ARCA. El Consorci, que serà l’encarregat d’equipar l’espai, preveu una despesa de més de 150.000 euros en l’adquisició de la maquinària, i durant el mes d’octubre ja va començar la licitació del material.//
OCUPACIÓ
El creixament de l’atur pel Coronavirus s’estanca al Lluçanès MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
2020
293
314
328
337
345
359
345
336
2019
279
278
272
280
279
288
289
287
Per_ Redacció
Des de l’inici del Coronavirus l’atur ha crescut de manera notòria al Lluçanès. Si al març hi havia 293 persones a l’atur, aquest agost s’arribava al pic més
alt fins al moment: 359, el que representa 66 persones més en mig any de pandèmia. Aquest setembre i octubre s’observa un estancament del creixement: les persones aturades s’han reduït fins a les 336. Tot i així, la xifra mostra un augment considerable respecte l’octubre de l’any passat (287).
Durant el primer confinament el Consorci del Lluçanès posava en marxa la web Compralluçanes.cat amb la voluntat que esdevingués una eina per tothom, especialment pels diferents establiments de comerç al detall, restauració i prestadors de serveis que hi ha al Lluçanès. Gairebé mig any després d’haver-se posat en marxa són 47 els establiments donats d’alta que ofereixen els seus productes i serveis a través de la web. Amb aquesta web el Consorci vol facilitar que totes les empreses i establiments del Lluçanès puguin tenir un espai de venta online. A través d’un sistema fàcil i intuïtiu permet a cada establiment penjar i gestionar els productes que ofereix a través de la web. I, a més també compta amb el suport tècnic del Consorci. Montse Juventeny ens explica que la previsió és que, davant les noves restriccions, augmentin el nombre d’establiments a la web i també que ja estan treballant per donar-hi un nou impuls de cara al Nadal. Juvanteny afegeix que la web té una doble vessant, per una banda la venta online de productes i serveis. Per l’altre vol esdevenir un aparador de les botigues del Lluçanès i una eina més per fomentar el comerç local.//CFU
S’obra la convocatòria del ajuts LEADER 2020 Els LEADER són unes ajudes de la Unió Europea creades per afavorir el desenvolupament rural. D’aquestes ajudes se’n poden beneficiar totes les empreses del Lluçanès que ho vulguin sempre que el projecte presentat sigui financiable amb els fons d’aquest programa. El termini per presentar les sol·licituds per optar a aquestes ajudes finalitza el pròxim 30 de novembre. Aquest és el pas previ abans de realitzar qualsevol inversió que es vulgui finançar amb aquests fons. Un dels requisits per poder optar a beneficiar-se de l’ajuda és que la inversió que es faci ha de ser d’un mínim de 12000€, sense que hi hagi inclòs l’IVA. L’import total de l’ajuda pot arribar fins un màxim del 40% de les despeses incloses en la sol· licitud presentada.//Red
MUNICIPAL
EVOLUCIÓ DE L’ATUR LLUÇANÈS DES DEL MARÇ DE 2020 I COMPARATIVA AMB L’ANY 2019
LLUÇANÈS
Es consolida la web Compralluçanes
Pel que fa als treballadors afectats per ERTO (Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació), només n’hi ha un de nou des del juliol, a l’espera de conèixer-se la possible afectació de les mesures que han tancat bars, restaurants i altres serveis com els d’estètica en les darreres setmanes.//
Mor Ramon Matavera, exalcalde de Perafita El passat 20 d’octubre va morir Ramon Matavera i Franch, alcalde de Perafita en els últims anys de la dictadura i els primers de la democràcia, en el càrrec del 1972 al 1987. Matavera també va ser el jutge de pau del poble fins aquest mateix any 2020. Era conegut al territori com a Ramon de la Serra, per ser el propietari d’aquesta finca on es va dedicar a fer de pagès. De la seva època a l’alcaldia en destaquen les millores en la xarxa d’aigua potable i el clavegueram, l’edifici de l’actual Casa de Cultura o la pavimentació del carrer Major i el casc antic del poble, com recorda ell mateix en la conversa que va aparèixer al Full d’Història i Memòria de Perafita l’any 2013 (de l’edició 40 a la 48, accessibles a la web de l’ajuntament de Perafita).//Red LaRella | 7
ESCOLA, ESPORTS I OPINIÓ
Núm.492
CARTA
OPINIÓ
Setmana Bio 2020, a l’escola Terra Nostra d’Olost Alumnes de Cicle Mitja La setmana del 19 al 23 d’octubre, a l’escola Terra Nostra d’Olost, vam realitzar tallers per celebrar la Setmana Bio. Tots ells estaven relacionats amb la millora de la biodiversitat al nostre hort i entorn. A causa de la COVID 19 no podíem organitzar-ho com el curs passat i vam decidir fer tallers per cicles, d’aquesta manera hem pogut fer les activitats sense barrejar grups. Els nostres companys d’educació infantil van anar a l’hort i van observar els insectes i altres animalons que hi viuen per saber la funció que hi fan. CI van revisar les capses niu que tenim pels voltants de l’hort, les van netejar i van analitzar els nius que eren de mallerenga carbonera i de mallerenga blava, ocells insectívors, que ajuden a combatre plagues. Els més grans de l’escola van comparar els animals i plantes que viuen a la bassa de l’escola i els que viuen en una bassa natural i a la Riera d’Olost.
Alumnes de CM sostenen cofois les caixes niu que han construit // F: TERRA NOSTRA
Nosaltres, els de CM vam fer dos tallers, el dilluns vam portar llavors de casa, per mirar de trobar varietats locals (enciam vinagrer, enciam català, mongeta del cuc, carbassa del ferro, carbassa del bon gust, faves, cigrons...); el divendres vam fer capses niu amb fustes de palets que ens van donar. Algunes feines no vam tenir temps d’acabar-les i ho hem hagut de fer altres dies. Al bloc de l’escola hi hem penjat les imatges del nostre treball i els resultats. Excepte la recollida de les llavors, els altres 4 tallers formaven part del Projecte d’Aprenentatge i
ESCOLA
Serveis (ApS) “Tancant el cercle”, dut a terme per ADEFFA de manera gratuïta, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Entre tots hem pogut comprovar que a l’hort i l’espai que l’envolta hi ha una gran quantitat d’éssers vius, a més, amb la recollida de llavors plantem moltes més varietats i conservem espècies que es podrien arribar a perdre, nosaltres collim i conservem les llavors, no ens cal comprar-ne i en podem donar a tothom qui en vol. Per tant millorem la biodiversitat a l’hort.//
ATLETISME
Arrenca el programa Aniol Clavell, 6è al Cultura Emprenadora a Campionat d’Espanya l’Escola d’atletisme El programa CUEME, Cultura Emprenedora a l’Escola, va arrencar telemàticament el passat 23 d’octubre. Enguany compta amb una escola més del Lluçanès, La Monjoia, de Sant Bartomeu del Grau. Aquesta juntament amb les escoles Terra Nostra d’Olost, LLuçanès i FEDAC de Prats i els Roures de Sant Feliu són les participants lluçaneses en un programa que aplega més de 200 escoles d’arreu de Catalunya. Al llarg d’aquesta setmana els tècnics del Consorci del Lluçanès, que és l’ens local de referència d’aquest programa a la comarca, han anat a les diferents escoles adherides al CUEME per fer el primer taller. En aquest es donen a l’alumnat les bases per construir la cooperativa (com es fa l’acte fundacional, els estatuts, com s’aconsegueix el CIF) i també s’hi emmarca tot el projecte perquè els alumnes puguin veure quin serà el procés que faran. CUEME té com a objectiu el foment de l’emprenedoria entre l’alumnat de cicle superior. Però cada centre decideix com el tira endavant, així mentre en alguns centres només hi participen els de 5è en d’altres ho fan els de 6è i 5è, i en altres també l’alumnat de quart. El curs passat la Covid va posar un punt final al programa de manera fulminant, és per això que aquest any en alguns centres s’han reactivat les cooperatives creades el curs passat, com és el cas de l’alumnat de 6è de l’Escola Lluçanès de Prats.//CFU LaRella | 8
Aniol Clavell al Campionat d’Espanya Sub16 // F: MIGUELEZTEAM
Els dies 24 i 25 d’octubre es va celebrar a Granollers el Campionat d’Espanya d’Atletsime Sub16. Aniol Clavell, de Sant Boi del Lluçanès, participà en la prova de 1500 metres d’obstacles. Amb un temps de 4:36.44 aconseguí el 6è lloc i superar la seva marca anterior que tenia com a Campió de Catalunya.//Red
LaRella és cultura Jordi Freixa i Oliveras, La Torre d’Oristà LaRella també és cultura. Sigui repartint 3.500 exemplars en paper o fent córrer l’edició en pdf de manera virtual, el quinzenal del Lluçanès arriba a mans de tothom. Inclou cròniques culturals, imatges de les festes, notícies d’informació, vinyetes i molt més. LaRella és una associació sense ànim de lucre amb vint anys d’història, oberta a tothom i amb vocació de servei públic. És present als tretze municipis de la comarca, de manera que cohesiona, o si més no, uneix, els habitants d’aquest territori. Un document que informa, testimonia i ofereix les seves pàgines a tothom, ja sigui per compartir l’opinió, per cercar feina o per donar a conèixer serveis. La revista compta amb una xarxa de voluntaris que la fan possible. També hi ha un petit equip que hi dedica moltes hores a la quinzena, majorment de forma altruista. Gent que hi posa amor malgrat les dificultats i les crítiques. Cal afegir el suport de totes les empreses presents al Directori d’Empreses del Lluçanès, i els que s’anuncien a les seves pàgines. Sense ells no hi hauria Rella, perquè per molt voluntaris que siguem, la impressió de la revista té uns costos. Malgrat tot, actualment la revista no pot oferir cap lloc de treball digne. El Coronavirus fa patir empreses i comerços, i com és comprensible, moltes han decidit reduïr les despeses publicitàries. Però, i els ajuntaments? Els ens que representen la població del Lluçanès, que construeixen i celebren obres ben diverses: repavimenten carrers, construeixen passejos, paguen serveis, lloguen orquestres per la Festa Major… Sovint gasten desenes o fins i tot centenars de milers d’euros en grans obres, la majoria de les quals poc tenen a veure amb la cultura. Aquest any els ajuntaments han hagut de suspendre moltes activitats culturals, sempre lamentant la terrible situació que vivim, això sí. A LaRella també ens afecta aquesta situació: si no es celebren festes i fires, tampoc té sentit posar cartells anunciant-les. Sense aquest al·licient, l’afluència als pobles disminueix, i els comerços també perden uns ingressos habituals, per LaRella imprescindibles. Malgrat la suspensió d’actes, alguns ajuntaments han decidit seguir col·laborant amb la revista, posant anuncis informatius, com el de la suspensió de la Fira de l’Hostal, o altres de prevenció del Coronavirus. En canvi hi ha altres ajuntaments que han decidit deixar LaRella a l’estacada, obviant que és una revista popular, gratuïta, i sense ànim de lucre que compta amb aquests ingressos. He vist moltes llàgrimes de cocodril per la suspensió d’actes per part dels ajuntaments. Des d’aquest espai obert, que és una pàgina de LaRella, m’agradaria dir-los que m’avergonyeixen. La cultura és molt més que una orquestra o un espectacle. Si volen fer cultura, també poden potenciar l’autogestió cultural que tenen al voltant, com aquesta revista, per exemple. N’hi ha d’altres. Ho poden fer directament, o anunciant, actuacions al municipi, línies d’ajuts, dates de Plens, o també poden publicar una fotografia del seu poble. Jo formo part de l’associació. Ja hi havia escrit breument quan anava a l’institut, i darrerament n’he portat la gestió durant uns anys. Pels que pugueu pensar que soc un interessat i que per això he escrit aquest text, ja m’avanço i dic que sí, ho sóc. Interessat en que LaRella, la revista de la gent, pervisqui durant molts anys. Us interessa a vosaltres?//
OPINIÓ
5 de novembre de 2020
EQUIP
OPINIÓ
REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font, Lluc Corominas, Jordi Boralleras i Marc Viñas.
La Gal·la, sis anys després
AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Gerard Bosch.
Joan Roma Cunill, Borredà Un dissabte qualsevol de sis anys enrere, un cotxe va parar a la carretera de Les Llosses ( Ripollès) a l’alçada d’El Guixé, on va abandonar una gateta d’uns 3 o 4 mesos. Trobada per una d’aquelles sorts increïbles per la iaia de la casa, les nenes, ara ja noies varen considerar que tenir 3 gats feréstecs i dos gossos,feia complicada l’adopció, de manera que varen pensar en persones amigues, i me la varen encolomar a mi, després de posar-li el nom de Gal·la. Mai havia imaginat tenir un gat a casa, si de cas un gos, anys a venir per tenir una excusa / obligació de treure’l a passejar. Però, a vegades la sort es creua pel camí, i passades unes setmanes de molta agressivitat, poc a poc ens varem anar fent amics. Visita veterinari, esterilització, xip i donar-la d’alta al registre municipal . A partir d’aquí, amics per sempre, amb plena sintonia entre ella
i jo. Com és habitual en els gats, fa el que li sembla, quan li ve de gust, i plena llibertat per voltar per tota la casa. Bones rebudes, a cada tornada. Puc assegurar, doncs, que l’adopció mai imaginada ha estat un autèntic èxit per les dues parts. Perfecte. Faig aquesta introducció arran les informacions de la compra i adopció d’animals de companyia en temps de pandèmia. Moltes persones soles i famílies han considerat adient tenir companyia a casa, i han cregut que és fàcil comprar o adoptar. Els experts diuen sí, però prèvia reflexió i estudi de les obligacions que això suposarà. Res de decisions a cop calent o pensant que tot són flors i violes, sinó mirem les esgarrifoses xifres d’abandonaments. Segons les darreres xifres dels guardes rurals (2015) a Catalunya, s’abandonen un promig de 22.000 animals domèstics que vol dir gats i gossos. No parlem
d’altres espècies, perquè no es tenen les xifres concretes però segur suposarien més del doble. El titular és impactant. Vol dir que cada 18 minuts s’abandona un animal. I de tots els abandonats s’aconsegueix donar en adopció aproximadament un 43 %. Vol dir que la majoria no en troben i va a càrrec de protectores i fundacions la seva manutenció. Si parlem a nivell de tot Espanya, les xifres arriben als 140.000 abandonaments, molts d’ells acaben en accidents a carreteres, o voltant pel país, amb problema de gossos assalvatjats, difícils de capturar i recuperar. En resum, abans de tenir un animal convé meditar molt les conseqüències i obligacions, sinó estan clares, millor deixar-ho per altres moments. I pensem també en ajudar a protectores i fundacions que es fan càrrec de l’incivisme i poca consciència dels qui n’han tingut i els han abandonat.//
DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Laura Argilaga edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:
Recordeu! La mida màxima per a ser publicats a LaRella Paper és de 3400 caràcters (espais inclosos). En el cas que excedeixi aquest límit, no en garantim la publicació! Envieu-los a: larellallucanes@gmail.com
LA VINYETA, per Gerard Bosch
LaRella | 9
AGENDA
Núm.492
RETRATS, per Marc Viñas
AGENDA
Del 5 al 19 novembre AL NOVEMBRE OLOST_ VANITAS: una mostra de l’artista d’Olost, Albert Pairés. Al Centre Cívic d’Olost. De dilluns a divendres de 4 a 7 de la tarda. OLOST_ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA D’ABEL SERRA_ A La Biblioteca de dilluns a divendres de 4 a 8 de la tarda. OLOST_ TALLER PER A L’EMPODERAMENT DE LA DONA_ Tots els dijous 10 a 11.30 h a L’Espai Activa’t. Illa de l’Om Gratuït. Inscripcions al 93 888 02 11
DEL 20 D’OCTUBRE AL 13 DE NOVEMBRE PRATS DE LLUÇANÈS__VOTACIÓ DELS PRIMERS PRES· SUPOSTOS PARTICIPATIUS que es farà, de forma telemàtica i també presencialment a Cal Bach en horari d’oficina.
6 DE NOVEMBRE OLOST_XERRADA_ LA SÀLVIA a càrrec de Grup d’estudi Plantes remeieres. A La Biblioteca a les18:30h.
10 DE NOVEMBRE OLOST_TALLER PRÀCTIC GRATUÏT_ DINÀMICA EMOCIONAL: L’ILLA DEL DESERT. De 10.30h a 11.30h a l’Espai Activa’t. Espai per a dones del Lluçanès (Illa d’Om)
13 DE NOVEMBRE OLOST_FORUM EN LÍNEA_MUSTANG film de la cineasta turca Deniz Gamze Ergüven a les 18:00 h. Organitzat per la Biblioteca
17 DE NOVEMBRE OLOST_TALLER PRÀCTIC GRATUÏT_ MANUALITAT DE TARDOR. De 10.30h a 11.30 a l’Espai Activa’t. Espai per a dones del Lluçanès (Illa d’Om) Alumnes de l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès.//
L’Agenda de LaRella! Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a:
comunicaciolarella@gmail.com
FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, us heu de dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, i els hi acompanyarà
Dj 5 de novembre> SBG (Terricabras) Dv 6 > OLOST (Fargas) Dss 7 > PRATS (Arumí) Dg 8 > PRATS (Urgell) Dll 9> SBG (Euras) Dm 10> OLOST (Atlàntida) Dmc 11> PRATS (Ausa) Dj 12> SGB (Pou) Dv 13> OLOST (Ylla) Dss 14> SBG (Tanyà) Dg 15> Matí: PRATS. Tarda: SBG (Vilaplana) Dll 16> PRATS (Alberich) Dm 17> OLOST (Barnolas) Dmc 18> PRATS (Terricabras)
LaRella | 10
CULTURA
“Vanitas” d’Albert Pairés al Centre Cívic d’Olost El Centre Cívic d’Olost mostra, entre els mesos d’octubre i novembre, l’exposició “Vanitas” de l’artista olostenc Albert Pairés. L’obra té com a temàtica la fugacitat de la vida i beu de la influència del gènere de les “vanitas”. Les “Vanitas”, paraula que en llatí significa “vanitat”, són un tipus de pintura que va prendre protagonisme entre el segle XVI i XVII, i s’engloba dins el gènere de la natura morta. Volien expressar la fugacitat de la vida i la fragilitat dels plaers terrenals. “Recordar que som mortals.” afirma l’artista olostenc. Aquestes obres comptàven amb un gran simbolisme. En els seus dibuixos s’hi representaven elements que recordaven la riquesa i el plaer, com joies, persones joves i nues, beguda; en contraposi-
ció a uns elements que representaven la mort: flors pansides, una llum tènue i obscura, espelmes o calaveres. Tot pintat amb un minuciós realisme i detall. Artísticament, Pairés no es defineix sota cap estil concret, sinó com un artista “eclèctic”. Per aquest motiu, tal com afirma, les obres que composen aquesta exposició no tenen cap inspiració concreta, sinó que són fruit de l’espontaneïtat del moment. Pairés ha dedicat gairebé tota la seva vida a l’art. “Als 13 anys vaig pintar la meva primera pintura a l’oli.” declara. Des de llavors, professionalment, va cursar estudis artístics i va fer de professor des dels 20 anys fins, aproximadament, els 50. A partir de llavors va treballar com a il· lustrador per editorials. Sempre
Albert Pairés (amb la boina) amb el seu amic Amadeu davant una de les obres.//
ha compaginat la seva activitat professional amb l’elaboració d’obres de tot tipus i estils diversos. Assegura que la seva activitat ha disminuït des de fa un parell d’anys però que, de tant en tant, potser encara farà alguna peça.//LCP
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...
6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: supermercats, carnisseries, forns, menjar per em· portar, formatge...
10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA
1_ASSESSORAMENT ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS
ASSEGURANCES
SI VOLS SERHI MIG ANY...
ALIMENTARI
HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
165€
1/2 ANY
any
2_OBRES EXCAVACIÓ I GRAVES
CONSTRUCTORS
3_FUSTERS / FUSTES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
4_MECÀ NICS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS
JARDINERIA
ENERGIES
ANIMALS, VETERINARIS
AGRÍCOLA HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
1/2 ANY
FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
7_SALUT
Truca al:
621 276 429
6_BELLESA
TRACTAMENTS
FARMÀCIES
DIETÈTICA
ESTÈTICA
VOLS ANUNCIARTE AMB EL DOBLE D’ESPAI?
DIRECTORI DOBLE SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
DENTISTES HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
Més espai, més visible!
1/2 ANY
280 € /any
ÒPTICA
DIETISTA
*surt a 14 € per Rella
PERRUQUERIA
8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS
PERAFITA
LA TORRE
ST. BOI
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
OLOST
SANTA CREU
STA EULÀLIA
ANUNCIA’T
al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
Més informació:
621 276 429
comunicaciolarella@gmail.com
LLUÇÀ HI POTS SER PER NOMÉS...
165€/any
*surt a 8,3 € per Rella
comunicaciolarella@gmail.com 621 276 429
I ara, també a larella.cat/directori
CELEBRACIONS
PRATS DE LLUÇANÈS
Truca al:
621 276 429
9_ALIMENTACIÓ SUPERS
CARNISSERIES
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
FORMATGES
10_ESCURA-XEMENEIES
11_INSTAL·LACIONS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA
COMBUSTIBLES
TINTORERIA
RESIDÈNCIA
TAXIS
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
FOTOGRAFIA
NETEJA
FUNERÀRIA
QUIOSC Truca al:
621 276 429
13_INFORMÀTICA
NOU AL DIRECTORI!
Publicitat LaRella! Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com
Si t’anuncies per primera vegada al directori, aquest espai és per a tu
TROBAREU nom de l’empresa A LA SECCIÓ X
FEINA / ELS ENCANTS / EL TEMPS
5 de novembre de 2020
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 21 d’octubre al 3 de novembre
RACÓ DE LA FEINA
BUSCO FEINA DE... >MATRIMONI CERCA FEINA EN GRANJA_633 79 94 14/623 41 75 93_ Som un matrimoni amb moltes ganes de treballar, iniciativa, responsable i amb bona capacitat d’aprenentatge (RF/1.92)
“De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà”
>NETEJA_ 693 398 219_ Noia de Prats busca feina de neteja. (RF/1.89) >MAINADERA_ 619 72 41 08 _Amb experiència cuidant nens de 2 a 12 anys. Disponible també els caps de setmana i nits (RF/2.89) >CLASSES PARTICULARS__ 619 72 41 08 _Professora de repàs d’estudiants de Primària, ESO i Batxillerat (RF/3.89)
TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
ORISTÀ_ 2 de novembre
25,4
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
OLOST _ 27 d’octubre
0,8
OFEREIXO FEINA DE... >GRANGER_638 819 997_Persona per treballar en granja de trugues de dilluns a divendres (RF/1.491)
Cortines de calamarsa sobre la plana de Vic des del Santuari dels Muns // F: J.M.CASTRO
PRATS DIA
21
Màx.
Min.
OLOST l/m2
Màx.
Min.
ORISTÀ l/m2
Màx.
Min.
SANT BOI l/m2
Màx.
ALPENS l/m2
Min.
Màx.
l/m2
Min.
Els Encants de LaRella!
23
22.5 11.7 17.1 11.2 17.7 7.0
Si vols vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:
24
17.1
3.9
0.0
18.2
2.9
0.2
19,3
3,2
16.0
5.4
0.0
16.1
5.8
0.2
25
28
17.0 15.1 13.9 19.2
5.2 3.9 1.6 3.7
0.0 0.2 0.0 0.0
17.2 15.8 14.9 19.8
3.4 2.6 0.8 2.1
0.2 0.4 0.2 0.0
18,7 16,5 16,8 21
6 10 1,3 2,4
15.6 Inp. 13.2 12.9 18.1
7.4 3.4 2.5 5.9
0.2 0.2 0.0 0.0
15.9 13.1 13.4 18.4
5.3 4.4 2.3 5.1
0.4 0.6 0.2 0.0
29
17.4
5.8
0.0
18.4
4.5
0.0
18,2
5,7
15.9
8.4
0.0
16.5
8.2
0.0
30
22.6 4.6 21.9 4.1 21.4 4.9 23.4 6.3 14.2 10.3
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
23.6 22.3 22.1 23.9 15.1
2.9 2.3 3.4 4.9 9.9
0.2 0.2 0.2 0.2 0.0
24,6 3 24,4 1,7 23,6 2,4 25,4 6 19,7 10,6 Inp.
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
22.7 20.9 21.1 22.7 12.1
7.4 9.9 8.4 9.9 9.2
0.2 0.0 0.0 0.0 0.0
22
larellallucanes@gmail.com ELS ENCANTS
26 27
ES VEN
31
» CITROEN XSARA 1900 Td 90cv. Distribució i bomba d’aigua feta al 100.500 km. En molt bon estat, sempre ha estat aparcat de nit en garatge particular _T.:690 11 82 83 (R92/01)
2
» PISCINA DE XAPA 360 X 90 cm per 11000 L. Escala i coberta inclosa per 125 €. T.:619 56 80 84 (R92/02) » 9 VÍDEOS DE CONTES INFANTILS, 6 CD DE CONTES I 7 CD DE LA PLAY STATION II. Bon preu, negociable. T.: 610 786 223 (R92/03) » BOMBONA DE BUTANO CAMPING GAS, de 4 kg color blau, plena per12 € i un REGULADOR DE BOMBONA DE GAS BUTANO, nou de bombona gran, de color taronja per 6 €. T.: 662 003 299 (R92/04) » RAMPILL DE 15 PUES DE FERRO amb mànec de fusta per 60€ negociables. T.: 938 228 647 (R91/02) » MATALÀS DE 135 CM I SOMIER SENSE POTES, quasi nou per 500€. T.: 629 985 454 (R91/03)
1 3
0.0 5.0 0.2
23.0 10.8 18.2 10.5 19.4 5.9
0.2 4.0 0.2
25 12,5 Inp. 21.2 12.4 0.2 21.2 11.7 18 12 6 l. 17.6 11.7 10.0 16.3 11.4 18,2 12,4 17.0 8.4 0.0 17.0 7.8
0.0 9.8 0.6
» MÀQUINA DE COSIR OWERLOCK DE 5 FILS. Marca Pegasus. Molt bon estat. 350€. T.: 690 294 655 (R90/03)
» ARMARI DE REGAL que es pugui tancar bé per guardar material del Teatre El Casino d’Alpens. T.:690 385 122 (R90/02)
» TRACTOR JOHN DEERE 3135. T.: 647 22 19 99 (R89/02)
ES LLOGA
ES BUSCA » RODA DE BICILETA DE CARRETERA. Va ser deixada el diumenge 18 d’octubre a la zona del Pavelló d’Olost. T.: 609 801 231 (R92/01) » S’HA PERDUT UNA CÀMARA FOTOGRÀFICA NIKON a la crta de SBG, direcció Perafita, entre Els Arços i el trencant de Sant Ponç. T.:607 912 139 (R92/02) » FAMÍLIA BUSCA CASA. Parella jove amb dues criatures busca masia per comprar o llogar. T.: 644 437 071/676 680 971 labresca6@gmail.com (R91/01)
21.4 7.8 20.5 8.5 19.9 8.4 22.3 9.2 12.6 10.9
DE SOCA-REL
» DESPATX LLIURE en centre d’empreses. Servei telèfon, fotocopiadora, wc, i sala reunions. T.: 659 864 044 (R89/01) » PIS REFORMAT a Santa Eulàlia de Puigoriol. 2 habitacions i traster amb calefacció pellet. T.: 666683639 (R89/02)
ES REGALA » PACK DE TINTA IMPRESORA EPSON T0895 (la del mono). T.: 695 505 867 (R90/01) » PISCINA INFANTIL, octogonal, 2 metres de diàmetre i mig de profunditat. A Alpens. T.: 666 521 811 (R89/03)
“Fanal de Jack” i mòmia fets per una colla de nenes d’Oristà Segons la llegenda irlandesa, el dimoni negà l’entrada a l’infern al borratxo i estafador d’en Jack. Aquest suplicà llum per il·luminar-se en les tenebres. Llucifer li donà unes brases que Jack col·locar dins un nap. En lloc de carbasses originariament es feien servir naps.// LaRella | 15