LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 22 | OCTUBRE | 2020 NÚM: 491
www.larella.cat PÀG 3
la covid torna a tancar negocis
Baixa el ritme de contagis per Coronavirus al Lluçanès PÀG 4
La Diputació subvencionarà instal·lacions fotovoltaiques de cinc ajuntaments PÀG 6
Les universitats tanquen, mantenint les pràctiques presencials PÀG 7
La dona rural: major visibilitat, important com sempre PÀG 5
La vinyeta, per Tere Giménez PÀG 5
L’any de les plagues la columna de Ramon Erra PÀG 10
Nova secció: retrats Persianes abaixades als bars i restaurants, per la pandèmia// F: JFO
per Marc Viñas
NOTÍCIES
Núm.491
PATRIMONI
TEATRE
Dos mil elements culturals del Lluçanès, ara més accessibles Resseguir pam a pam el territori lluçanenc per descobrir-ne els principals elements del patrimoni cultural i natural serà des d’ara una tasca molt més accessible gràcies a la nova plataforma digital més moderna i senzilla dels Mapes de Patrimoni Cultu· ral de la Diputació de Barcelona, que es va estrenar el passat 9 d’octubre en el marc de les Jornades Eu· ropees de Patrimoni. El portal web patrimonicultural.diba.cat reuneix 42.643 elements inventariats arreu de la demar· cació, 2.099 dels quals són al Lluçanès. Una tasca que des de fa més de 21 anys desenvolupen els tèc· nics de l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) en col·laboració amb tècnics externs i persones de cada municipi que hi aporten els seus coneixements fruit de la recerca en el territori. El Mapa del Patrimoni Cultural té per objecte re· collir dades del patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració, permetent així que l’Ajuntament estableixi mesures per garantir la seva protecció i conservació. Buscant entre els mu· nicipis del Lluçanès s’hi poden trobar, per exemple, les cases de pagès, els arbres monumentals, fonts, rieres o balmes de la comarca, acompanyades d’una descripció, i també altres elements com ara llegen· des, balls tradicionals o cançons populars.//FV
TRANSHUMÀNCIA
Un ramat travessa Prats
El Cicle de teatre de tardor d’Alpens continua amb l’emoció a flor de pell Els protagonistes de P. A. U Paisatges als ulls no van explicar res de nou, però les experiències de migració explicades en prime· ra persona no deixen mai a ningú indiferent. Una posada en escena simple: al principi tot fosc i la nar· radora amb una llumeta que dona· va voltes, com un far o la lluna, que t’enlluernava ara sí ara no, i sen· ties desorientació, incertesa. Des· prés, els tres protagonistes anaven arribant i començaven a contar els seus relats, i una guitarra acompa· nyava les emocions de por, d’ale· gria, de tristesa, d’esperança... Damunt la taula: el negoci de la frontera, la vida en la invisibili· tat. Tres protagonistes que havien viscut la crueltat ens van mostrar que tots tenim els mateixos senti· ments, que la igualtat de l’home és una cosa tan essencial, que fa pensar que la solució hauria de ser igual de simple i elemental.//NTM
Escena de P.A.U. Paissatge als ulls. La Fam de la Fera// F: LL. SURIÑACH (DALPENS.COM)
LITERATURA
Miquel Casadevall guanya el concurs literari “El porc del demà”
F: AJ.PRATS
El Lluçanès és terra de transhumància també a la tardor, quan els ramats tornen cap a territoris més atemperats. Aquest és el cas, per exemple, del ramat de 600 ovelles que va passar per Prats de Lluçanès el passat divendres 16 d’octubre, seguint el camí ramader històric que travessa el poble. Des de l’ajuntament pradenc es va demanar al veïnat que deixés via lliure als carrers per facilitar el pas dels animals.//Red
LaRella | 2
Moment de l’entrega dels premis// F: DIES D’AGOST
El santbartomeuenc i col· laborador d’aquest mitjà, Miquel Casadevall, va ser el guanyador de la primera edició del concurs li· terari “El porc del demà” , amb el relat “El Pla”. El concurs estava organitzat pel Grup de Defensa del Ter, juntament amb Justícia Ali· mentària, Càrnies en Lluita, Pol· len Edicions i Setembre, amb la voluntat de posar sobre la taula la necessitat de repensar el sistema alimentari actual basat en una in· dústria càrnia intensiva. I facilitar través de la cultura la denuncia de la situació que se’n deriva i com po· dem acabar si no hi posem remei. Durant l’entrega de premis també es va presentar el llibre que recull una selecció dels millors relats que es van inscriure al concurs. Aquest acte va ser el preàmbul de la conferència de l’antropòloga i activista ecofeminsta Yayo Herrero organitzada per les mateixes asso· ciacions.//Red
NOTÍCIES
22 d’octubre de 2020
Baixa el ritme de contagis per Coronavirus al Lluçanès LLUÇANÈS
Ramon Erra
Per_ Ferran Vila
Després del preocupant aug· ment de contagis de finals del mes de setembre, el ritme de positius per coronavirus detectats a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès -que inclou Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès- ha tornat a baixar. En l’última quinzena s’han registrat 12 nous casos con· firmats per PCR (l’anterior quin· zena en van ser 32) i 40 casos sos· pitosos més (l’anterior quinzena en van ser 183). En total, des de l’inici de la pandèmia l’ABS ha re· gistrat 103 casos positius i 1.023 de sospitosos. Si ens fixem en casos concrets, la situació s’ha calmat a Sant Bar· tomeu, on en els últims 14 dies hi ha hagut 7 casos nous (la quinzena anterior en van ser 17) i a Prats, que només ha registrat 2 contagis mentre que la quinzena anterior se n’hi havien detectat 10. A Sant Boi, on el mes passat hi va haver un
L’any de les plagues El Passeig de Prats, sense l’activitat de les terrasses dels bars.// F: JFO
brot en una residència, en aquestes dues setmanes hi ha hagut 3 casos confirmats, mentre que l’anterior quinzena en van ser 10. BARS I RESTAURANTS, SOTA MÍNIMS PER LES NOVES MESURES La situació epidemiològica s’està tornant a complicar a Catalunya i el sector de la restauració és el primer que ha hagut de tornar a aplicar restriccions similars a les del principi de la pandèmia, igual que els centres d’estètica. Així, bars
i restaurants han hagut de tancar o bé organitzar-se per servir única· ment menjars i begudes per empor· tar-se. Al Lluçanès, les noves res· triccions han afectat de ple l’únic sector dedicat a la venda al públic que té presència a pràcticament tots els pobles de la comarca. En alguns casos bars i restaurants ofe· reixen menjar per endur-se en ho· raris específics, mentre que altres han optat directament per tancar i esperar fins que la Generalitat els permeti reobrir el local.//
MUNICIPAL
Prats executa el canvi de mobilitat PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras
El canvi de circulació d’al· guns carrers del centre de Prats va entrar en vigor durant l’últi· ma setmana de setembre, con· cretament el dilluns 21. L’afec· tació principal és la del carrer Bruc, que ara té doble sentit de circulació després d’uns anys en què els cotxes només podien circular-hi de baixada. Aques· ta ha estat la decisió que ha aixecat més polseguera durant els darrers mesos, quan els ve· ïns del carrer van demanar a l’Ajuntament que reconsiderés el canvi perquè, segons ells, po· dia posar en perill la seguretat dels vianants. El veïnat va en· viar un comunicat a l’Ajunta· ment exposant les seves inqui·
LA COLUMNA
etuds i reclamant que el procés participatiu que s’havia portat a terme per definir la nova mobilitat no expressava la vo· luntat dels habitants de Prats. Després d’una trobada entre l’equip de govern i els mateixos veïns , el consistori va fer cas omís de les queixes i va tirar endavant el canvi. Segons han expressat, els ve· ïns volien manifestar el seu ma· lestar amb aquestes noves deci· sions mitjançant una protesta que tallés el carrer Bruc, un concert reivindicatiu i un àpat popular. La pandèmia, però, els ha obligat a suspendre, almenys de moment, els plans previstos. Un cop aplicades les modificaci· ons, el veïnat creu, a més, que la senyalització del carrer i dels nous sentits de mobilitat no és suficient. També veuen que el
seu carrer s’ha convertit en una via d’enllaç entre l’Eix del Llu· çanès i la carretera de Navàs i de Sant Feliu, fet que augmenta la inseguretat i treu el trànsit del centre comercial del poble (ja que, segons recorden, el car· rer Bruch i el carrer Reforma acullen molt poques botigues i comerços). “Havíem començat a guanyar un poble per les persones, però ara és un poble pels cotxes”, diuen els veïns. A més del carrer Bruc, tam· bé s’ha modificat el sentit del carrer de la Lira (que ara és de baixada) i el del carrer Aragó. Per últim, i per quadrar la resta d’alteracions, el carrer Reforma ha passat a ser de doble circu· lació i, a més, ha entrat en fun· cionament el nou aparcament gratuït de Can Camalliga, amb una vintena de places.//
Aquest estiu un aiguat es va endur el pont de la Garona, a Lluçà. En alguns llocs tam· bé va arrossegar bales de palla gegants i va fer mal. La força de l’aigua no té aturador, sempre ha passat. La Garona és el nom d’una casa, al peu de la riera Lluçanès, però també és el nom del gran riu gascó, que neix a la Vall d’Aran i desemboca a Burdeus, després d’ajuntar-se amb la Dordonya i formar l’estu· ari de la Gironda. Garona és un topònim que fa pensar en la immigració de gascons a molts indrets de Catalunya, inclosa la comarca del Lluçanès, segles enrera. D’altres topònims d’aires gascons serien can Jaques, no cal dir que la casa mig perduda del Gascó i potser cal Burnac, on va viure la bruixa Burnaca. Tam· bé trobo a alguna banda que el cognom Pey, molt pradenc, tindria l’origen en el nom Pèir, Pere en occità (el gascó és una variant de l’oc· cità). En fi, tot això és i no és (vull dir que par· lo d’oïdes). Però a mi m’agrada pensar que sí, que els topònims i els cognoms citats ens fan memòria d’aquells segles XVI i XVII, quan una Catalunya amb la població molt minvada per culpa de les pestes, rebia reforç de l’al· tra banda del Pirineu. Catalunya sempre ha crescut així: tongades de gent nova que va ar· ribant i es va empeltant amb els que havien arribat anteriorment. Al principi els gascons no eren gaire benvinguts, els autòctons de llavors els deien gavatxos, molts eren homes solters, pobres i espellifats, però aviat es van començar a casar amb noies catalanes. També se sap que algunes de les dones que ara fa 400 anys van ser condemandes per bruixeria eren d’origen gascó (als forasters sempre els toca el rebre primer) i que els anys anteriors al 1620 (moment de la macrocausa contra suposades bruixes lluçaneses) hi va haver hiverns molt rigurosos i grans aiguats a l’estiu. En fi, sem· bla que tot és cíclic. Aquest any hem tingut aiguats, la desgraciada epidèmia de covid i la plaga de les erugues del boix. Si fóssim al segle XVII ja correríem a buscar bruixes i fo· rasters per encolomar-los la culpa. Ara, en ple segle XXI, no falten les temptacions. Per sort, el món evoluciona, encara que sigui a poc a poc i amb anades enrere.
LaRella | 3
NOTÍCIES
Núm.491
MEDI AMBIENT
DE SOCA-REL
La Diputació subvencionarà amb 57.000 € les instal·lacions fotovoltaiques de cinc ajuntaments LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Ferran Vila El cul blanc que va trobar l’Avril Muns Rafart//
Boix grèvol i el Pedraforca des de Sant Agustí // F: JMARTÍNEZ
Tomàquet de 755 grams de l’hort de la Fina i la Dolors a Prats //
Codony de 855 grams // F: XVILAMÚ
La Diputació de Barcelona ha aprovat la línia de subvenci· ons per a instal·lacions de pla· ques solars fotovoltaiques pels anys 2020 i 2021, del que el Llu· çanès s’endurà un bon pessic. Dels 800.000 € d’aquest projec· te, 57.000 € seran per les noves instal·lacions fotovoltaiques de cinc ajuntaments de la comarca. En concret, la diputació subven· cionarà amb 15.000 € els projec· tes de Prats de Lluçanès, Lluçà i Olost, amb 9.922 € el de Sant Bartomeu del Grau, i amb 2.240 € el d’Alpens. A Prats les plaques fotovoltai· ques s’instal·laran a la teulada de l’Escola Lluçanès. L’actuació costarà uns 40.000 € i permetrà donar 23 Kw d’energia a tot el centre educatiu. A Lluçà, amb aquests diners s’instal·laran plaques solars a la coberta de l’edifici de l’escola, i de l’energia generada també se’n podran beneficiar el local social, l’escola bressol i l’Ajuntament, que són just al costat, i també un nou punt de recàrrega de vehi· cles elèctrics que s’hi instal·larà. En total la nova instal·lació ge· nerarà 15 Kw i tindrà un cost de 34.500 €.
Per_ Lluc Corominas
Bolets de més amunt de Ripoll del més boletaire de Prats.//
LaRella | 4
A Olost s’instal·laran les pla· ques fotovoltaiques a les piscines municipals. Els 10 Kw també do· naran energia a l’escola o al Pa· velló esportiu, en una obra que tindrà un cost total aproximat de 28.000 €. A Sant Bartomeu del Grau serà l’equipament del Casal el que es beneficiarà de l’energia verda ob· tinguda del sol, amb una instal· lació de 5 Kw que costarà aproxi· madament 13.000 € en total. A Alpens la instal·lació es farà a l’escola La Forja, donarà 1,5 Kw de potència i tindrà un cost d’uns 7.000 € totals. Tots els projectes subvencionats són instal·lacions d’autoconsum en dependències municipals i cadas· cun d’ells té unes característiques específiques segons l’equipament.
Les subvencions de la Diputació cobreixen fins el 75% del cost de la instal·lació amb un màxim de 15.000 €, i la resta anirà a càrrec de cada ajuntament. La redacció dels projectes ha estat coordinada des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, com explica el regidor olostenc Gil Sal· vans, que és tècnic d’aquest ens co· marcal. Aquestes ajudes són anu· als i la Diputació de Barcelona s’ha compromès a otorgar-ne durant els quatre anys de la legislatura. Salvans afegeix que alguns pobles ja estan preparant els projectes del 2021, per donar energia verda, per exemple, a l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, el de Sant Bartomeu del Grau o el d’Alpens, que vol instal·lar plaques solars a l’edifici de la SATI.//
Olost modifica l’ús de l’àrea d’emergència de residus OLOST
Bolet sobre bolet // F: MFÍGOLS
Instal·lació fotovoltaica a l’Ajuntament d’Olost.// F: GSALVANS
L’àrea, fins ara oberta sense restriccions, quedarà tancada i es necessitarà una aplicació mò· bil per accedir-hi L’Ajuntament d’Olost i San· ta Creu anunciava, la setmana passada, l’inici de les obres pel tancament de les àrees d’emer· gència de residus dels respec· tius pobles. Aquest tancament consistirà en la restricció de l’accés. Segons informen des del consistori, caldrà disposar d’una identificació en una apli· cació mòbil que permetrà en· trar a l’àrea. Aquesta aplicació
la podran adquirir, de manera gratuïta, aquelles persones que habitin al municipi, o aquells comerços que hi estiguin vincu· lats. La mesura anirà acompa· nyada, també, de la instal·lació de càmeres de videovigilància. Aquest actuació, tal com ma· nifesten des de l’Ajuntament, té l’objectiu d’acabar amb la mala praxis, que fa uns mesos havi· en detectat, en l’ús de les àrees d’emergència i que ha portat a un elevat increment dels costos de gestió d’aquests residus i re· duir la taxa de residus reciclats al municipi. A més de millorar la gestió dels residus i la protec· ció del medi ambient. I insistei· xen que les àrees d’emergència no són per un ús normalitzat o
diari, sinó d’ús excepcional. A Olost, a partir del 2 de novembre, es preveu tenir les obres acabades i posar en peu les noves mesures. I, a Santa Creu, la modificació i la posa· da en marxa d’aquesta mesura seria entre els mesos de desem· bre i gener, tal com informa l’Ajuntament. Des del consistori conclouen que, de moment, la seva inten· ció és “no limitar l’accés dels usuaris, a les àrees, en nombre de dies o vegades a la setmana”. Encara que, segons afirmen,“la majoria de municipis que estan implantant aquests tancaments estan establint limitacions en aquest sentit, motiu pel qual s’haurà d’estudiar”.//
ENTREVISTA
22 d’octubre de 2020
Judith Alhama: “En ciència, hi ha moltes més oportunitats a fora del país” Entrevista a la biòloga pradenca Judith Alhama PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras
La biòloga pradenca ha fet el màster de neurociència translacional a Alemanya i ha tret un 10 en la seva tesi. Actualment està vivint a Holanda, on ha començat el doctorat. VAS ACABAR LA CARRERA DE BIOLOGIA A GIRONA I HAS FET EL MÀSTER A ALEMANYA. COM HA ESTAT AQUEST CAMÍ? La carrera, en realitat, la vaig acabar fent un Erasmus a Bèlgica l’any 2018, on vaig fer el Treball de Final de Grau. Allà vaig conèixer a gent del meu camp i vaig fer alguns contactes que em van infor· mar sobre la possibilitat de fer el màster de neu· rociència translacional a Würzburg, a Alemanya, així que vaig enviar la sol·licitud. Em van fer un examen d’accés i una entrevista, i al cap de tres dies em van dir que m’acceptaven i que havia de comen· çar ja, perquè feia un mes que havien iniciat el curs. EN QUÈ HA CONSISTIT EL MÀSTER? Durant el primer any vam fer la part teòrica; vam estudiar moltes malalties mentals, en què con· sisteixen i què s’està fent per poder-les tractar. El segon any era de pràctica, dins la qual hi havia la tesi, que durava de 6 a 9 mesos. I LA TESI, EN QUÈ LA VAS CENTRAR? Hem estudiat el gen ST3GAL3, que durant el
2019 es va descobrir que podia estar associat al TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperac· tivitat). Vam utilitzar ratolins que tenien aquest gen modificat i en vam observar el comportament: si tenien problemes de concentració, d’aprenentat· ge, de moviment... Després en vam estudiar el cer· vell i, a nivell molecular, vam poder veure quins gens estaven modificats. QUIN RESULTAT EN VAU EXTREURE? Hem pogut veure que els ratolins que tenen aquest gen modificat tenen problemes d’aprenen· tatge. Els costa més fer algunes tasques en com· paració amb els que tenen el gen sense modificar. Com que les persones que pateixen TDAH també presenten problemes en l’aprenentatge, es pen· sa que aquest seria un bon model per estudiar el TDAH en un futur. QUINS PLANS TENS ARA? Vaig fer els dos anys de màster, i mentre acaba· va la tesi ja vaig demanar places per fer el docto· rat. Tenia clar que volia anar a Holanda, i ara ja estic fent el doctorat aquí, que es preveu que duri 4 anys. QUINA TASCA FAS EN AQUEST DOCTORAT? Estem intentant, juntament amb altres col· laboradors internacionals, desenvolupar una te· ràpia amb cèl·lules mare per nadons que neixen molt prematurs, molts dels quals pateixen lesions cerebrals. S’ha vist que sovint aquests nadons, un
Judit Alhama a Utrecht.//
cop són adults, tenen problemes de comportament (com TDAH o autisme). Nosaltres pretenem rege· nerar les neurones mortes d’aquests nadons i evitar aquest tipus de problemes quan siguin adults. T’HAS PLANTEJAT TORNAR A CATALUNYA? M’agradaria molt tornar, però en l’àmbit científic Espanya està molt malament. Ho deixo a l’aire. De fet, el màster el volia fer a Barcelona, però el preu, per a mi, era inassequible. A diferència d’Alema· nya, on era molt barat. Tristament, en ciència, hi ha moltes més oportunitats a fora d’Espanya.
LA VINYETA “DONES D’AIGUA”, per Tere Gimenez
LaRella | 5
NOTÍCIES
Núm.491
Les universitats tanquen, només es mantenen presencials les pràctiques LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire
Davant els nous rebrots, molts estudiants han vist com es tanca· ven totalment les universitats i no· més es mantenien presencials les pràctiques La nova onada de brots de la Covid-19 ha anat acompanyat de diverses restriccions per part del Govern de la Generalitat amb l’ob· jectiu clar, com ja s’intentava amb altres mesures passades, de reduir l’activitat social: tancament d’oci nocturn, tancament de bars i res· taurants, evitar reunions de més de 6 persones, etc. Aquestes res· triccions és evident que han afec· tat a tota la població però, un dels col·lectius que ha estat més asse· nyalat, i ara, restringit, és el jo· vent. El tancament d’universitats afecta, no solament el seu procés
d’aprenentatge, sinó tota l’activi· tat social que va agafada de la mà al fet d’anar als centres: activitats diverses, trobades amb companys, estudiar a la biblioteca, etc. Al Lluçanès, la diversitat en la tria d’estudis, sovint implica un de· nominador comú: desplaçar-se. Ja sigui a Barcelona, Lleida, Girona o Vic, la realitat és que, per cursar estudis postobligatoris cal moure’s. Aquest fet no deixa en una posició fàcil als i les estudiants dels pobles del territori que, davant un esce· nari d’incertesa i la semipresenci· alitat imperada en aquest curs han hagut de plantejar l’any lectiu dife· rent d’altres anys. Des de LaRella hem volgut dema· nar a alguns i algunes estudiants com estan vivint aquest curs i com els han afectat les últimes mesu· res restrictives que limiten, encara més, l’activitat lectiva i tot el que suposa.//
Un dels estudiants testimoni seguint una classe on-line// F: L.COROMINAS
ESTUDIANTS DEL LLUÇANÈS EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA MAR PUJOL (PRATS DE LLUÇANÈS)
Estudiant del Doble Grau en Educació Infantil i Primària a la UdL “El meu curs l’han plantejat de la següent manera: dos dies presencials i dos dies en línia, augmentant la càrrega lectiva als dies presencials.” “La semipresencialitat és un desastre. La gestió de la Covid se’ls fa molt complicada. En més d’una ocasió rebem informació contradictòria en referència a la gestió de la presencialitat, l’ús de les aules, entre altres. A més, personalment, se’m fa molt difícil aguantar tantes hores davant una pantalla i no desconcentrar-me.”
ré de tornar a replantejar davant la incertesa de la presencialitat”
ses en línia, fatal, des de casa costa seguir-les bé. La universitat no s’ha acabat d’adaptar.”
“Les universitats no estan preparades. Penso que, ni professors ni estudiants estem preparats per aprendre en línia.” “Amb les noves restriccions tornen a assenyalar al jovent. Tot i que també és cert que a les universitats hi convivim gent de molts llocs diferents i això pot provocar que el virus s’escampi pel territori.”
“La nova mesura millora les classes en línia perquè la professora està estàtica i s’entén tot el que diu, però no em sembla una mesura justa. El risc de contagi a les facultats és molt baix. A més, penso que, amb només cancel·lar les classes teòriques i mantenir les pràctiques només han tingut en compte els graus científics. Fer classe des de casa no és fer classe”.
JOAN RIBA (PRATS DE LLUÇANÈS)
Estudiant del Màster en Advocacia a la UB
Estudiant de CAFE a l’INEFC Lleida
MIREIA COLL (PRATS DE LLUÇANÈS)
“Els meus horaris estan plantejats de manera que faig dos dies a la setmana en línia i la resta tot presencial. Amb la nova mesura farem una o dues setmanes tot en línia.”
“Ens han plantejat el curs igual que els altres anys.”
“La semipresencialitat no m’agrada. La universitat no està preparada, encara que hi ha professors que fan grans esforços.”
Estudiant d’Educació Social a la UVic
“Les classes presencials, evidentment, són més dinàmiques i et fan estar més atenta. Crec que les universitats no estan preparades per fer classes en línia” “Em sento impotent i indignada perquè hem pagat el mateix preu de matrícula sense utilitzar tots els serveis ni rebre la mateixa qualitat d’ensenyament.”
JORDI VILA (SANT FELIU SASSERRA)
Estudiant d’International Business Economics (IBE) a la UPF “Els horaris d’aquest any són molt semblants als dels anys anteriors, amb la diferència que han intentat compactar-nos els dies de seminaris (presencials).” “Tinc lloguer a Barcelona, però potser m’ho hau-
LaRella | 6
“Amb les noves restriccions sento que ens han donat la culpa. En el meu cas, a INEFC, no hi havia cap positiu fins aquesta setmana. Aquesta persona no es va contagiar a la universitat i no la va trepitjar més des que va estar en contacte amb el positiu. A la universitat es respecten les normes, i fent això ens treuen l’oportunitat d’aprendre bé.”
ESTEL ARCALÍS (PRATS DE LLUÇANÈS)
Estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UdG “Els horaris es basen a fer una setmana en línia i una altra presencial.” “Les classes presencials són millors que els altres anys perquè estan més per tu. Però les clas-
MARIA CASELLES (OLOST)
“Fins ara, tot el màster era presencial. Però amb l’última restricció hem passat a fer-ho tot en línia fins al 30 d’octubre.” “Algunes classes van bé, però altres són un autèntic desastre. Sempre acaba havent-hi problemes de connexió, imatge, etc. Evidentment, les classes en línia no s’acosten ni de lluny a la qualitat d’una docència presencial.”. “El principi em va enfadar perquè sempre rebem els joves. Però a la llarga veus que, si això ha de servir per millorar les coses, no hi podem fer res.”
JOSEP CAÑERO (OLOST)
Estudiant d’Economia la UB “Els meus horaris estan plantejats amb una presencialitat al 50%: una setmana tota en línia i una altra tota presencial.” “La semipresencialitat va bé. La universitat està preparada, tot i que no tots els professors. S’ha de millorar en el tema de l’avaluació.” “Trobo que la nova mesura és lògica. Encara que a les aules el risc de contagi és molt baix, en les activitats pre- i post- classe: bars, restaurants, supermercat, transport públic, etc. pot haver-hi més risc.”
REPORTATGE
22 d’octubre de 2020
La dona rural: major visibilitat, important com sempre Al Lluçanès, augmenten lleugerament les explotacions agràries en les que les dones són les titulars LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pes· ca (DARP) l’any 2016 un 28.6 4% del total d’explotacions agràries de Catalunya eren titularitat de dones. Al Lluçanès segueix aquesta tendència, tot i que les últimes dades que tenim són les del cens agrari que es va fer el 2009 (s’actualitza cada 10 anys). Les explotacions la titularitat de les quals la tenen dones ha aug· mentat, passant del 7.7% l’any 1989 a un 19.9% el 2009. Aquest augment, segons l’Imma Costa, del Mas Terricabras d’Oristà, es pot entendre pel fet que “a diferència d’abans, cada dia més, la dona té un paper important dins l’explotació”. Per la Genoveva Carbonell, de Casa Miquela de Sant Bartomeu del Grau, el pa· per de la dona ha quedat una mica amagat i ara se li dona més visibilitat, però com ens explica “em precedeixen tres generacions de dones que van enviudar molt joves. Elles van ser el pal de paller, van tirar endavant. Les dones sempre hi hem set”. La Judit Ordeig Casas, del Mas Reixac de Sobremunt, no entén perquè sorprenen tant que augmenti la presència de les dones a pagès: “Les dones hi hem set sempre, només que abans no es valorava la feina que feien. Que ara hi hagi dones no és un mèrit, el mèrit el tenien les dones d’abans que no ho tenien tan fàcil”. Segons dades del DARP a les explotacions de producció ecolò· gica i d’elaboració de productes ecològics és on hi ha una major titularitat femenina, si bé els homes segueixen sent majoria. Tant l’Imma com la Genoveva coincideixen que són l’horta i les tasques complementàries a la feina tradicional de pagès on més hi participa la dona “però a les grans explotacions les dones no augmenten” puntualitza la Genoveva. El desembre del 2019 es cons· tituïa el Consell Assessor de les Dones del Món Rural i Marítim, un organisme que té com a objec· tiu afavorir la participació de les dones en el disseny de les políti· ques agràries del Departament. Com ens explica l’Imma “amb el
// F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS
// F: M.VIÑAS
DARP, normalment, som les dones les que hi tenim més relació i a vegades no ens valoren com a tal. Tinc la sensació que és una moda això de recolzar la dona i la dona de pagès. Potser de portes enfora sí, però d’ajuts hi ha ben poca cosa”. DESCENS D’EXPLOTACIONS I DE POBLACIÓ A les dades de l’últim cens agrari veiem com el nombre to· tal de titulars d’explotacions agràries al Lluçanès ha dismuit els últims 20 anys, passant de 651 l’any 1989 a 346 el 2009. A nivell demogràfic, la pobla· ció també ha tendit a la baixa, passant dels 8.242 habitants del 1990, als 8.059 del 2007 fins ar· ribar als 7.703 del passat 2019. Les tres agricultores coincidei· xen en dir que les dones ajuden a fixar la gent al territori. I per tant és important que puguin ti· rar endavant els seus projectes vitals i que es puguin quedar a
“Les dones hi hem set sempre”
viure en unes condicions dignes. Com diu la Genoveva “ja la trobaràs una casa de pagès, però si no li cau la teulada, no té calefacció i això té un cost que a vegades no es pot pagar. Les dones que vinguin a viure a pagès han de tenir les mateixes condicions que els dones de les ciutats”. Ens posa com exemple el fet de tenir accés a internet o la cobertura mòbil, “la societat avança a un ritme, però no totes les zones hi hem arribat, i malauradament les rurals sempre són les últimes”, afegeix la Judit. Les xarxes socials i els serveis de missatgeria han facilitat la creació de vincles entre dones rurals de diferents zones, els han permès crear noves xarxes i organtizar-se entre elles. Com ens explica la Genoveva “les dones del món rural abans ens quedàvem moltes hores a casa. Sorties el dia de mercat o per comprar. La resta de setmana estaves sola. Però ara amb els
grups de whatsapp pots parlar amb dones com tu sense sortir de casa, i dius <oita tinc aquest problema> i t’ajuden. Potser és una tonteria, però som dones que parlem el mateix llenguatge, un que fora de l’àmbit rural sovint no s’enten. Parles amb gent del Pirineu o del Delta, són de lluny, és igual, però els hi passa el mateix que tu i ja no et sents tant sola”. Com molt bé il·lustra l’Imma “tot és una roda on no pot fallar cap engranatge: si vols quedar-te al poble però resulta que no hi ha cap casa que et vulguin llogar o que estigui en condicions, si no pots treballar, és quan falla l’engranatge i la gent marxa. I si la gent marxa qui ho pateix és tot el territori: sense gent que visqui a la terra, ningú la cuida, els boscos s’embruten i augmenta el risc d’incendi. Ens afecta a tots”. La Judit hi afegeix que a més tam· bé calen altres recursos que aju· din a fixar la població com per exemple ens explica que “fins ara a Sobremunt teníem consultori perquè el metge volia venir a visitar, en el moment que ha canvia el metge i com que l’administració dona el que dona, ja no tenim consultori”. Aquest engranatge ha de fun· cionar a tots els nivells, munici· pal i supramunicipal. I des del sector es queixen que sovint no es té coneixement del món agra· ri ni de les seves necessitats. En aquest sentit la Judit es queixa que massa sovint s’equiparen tots els pobles petits per igual i deixa palès que no es pot tractar igual un poble de 80 habitants que un de 800 o un de 5.000. La Genoveva ens posa com exemple el que passa durant al temporada de bolets “no hi ha cap ajuntament que ens demani si tenim algun problema amb els boletaires. T’entren a casa, i t’hi deixen la merda. Has de passar a repassar els tancats: que no n’hagin deixat cap d’obert i que no se t’escapin les vaques. A més, passen amb els gossos deslligats per tot arreu. No pots passar amb la sembradora pels camins perquè aparquen on volen. I això al final només és una tonteria. Et sents sol amb moltes coses i a nivell polític no s’ajuda gens”. En aquest mateix sentit la Judit reflexiona sobre la seva sensació que els últims anys al Lluçanès s’ha apostat molt pel turisme i que “ens hem oblidat de buscar la manera de tenir habitatges barats perquè la gent es pugui quedar a viure, de mantenir els oficis, les botigues, les empreses. El turisme dona molt més que tota l’activitat agrària que puguis fer, però a llarg termini no sabem com ens afectarà”.// LaRella | 7
ESPORTS
Núm.491
El bàsquet sènior femení torna a la pista El bàsquet sènior femení rea· pareix després de 5 anys d’inacti· vitat per fer-se un lloc a l’agenda esportiva del Lluçanès a la Lliga de Bàsquet del Consell Esportiu d’Osona. L’equip, format per una qu· inzena d’exjugadores del Club Bàsquet Prats, tornarà a la pista a principis de novembre per em· prendre els partits de la lliga co· marcal sota el nom de Lluces del Lluçanès. Manel Girvent i Max van der Lubbe s’estrenen com a entrenadors de l’equip assumint les contingències que comporta aquest càrrec al capdavant de les esgalabroses Lluces del Lluçanès. Enguany, la lliga estarà formada
El benestar dels infants, la nostra prioritat Jugadores del nou equip de bàsquet sènior.// F: LES LLUCES
per quatre equips d’arreu d’Osona (Vic, Santa Eugènia de Berga, Vall del Ges i Lluçanès) i es disputaran dotze partits, dels quals s’agafarà la classificació per disputar la se· mifinal en un partit únic i posteri· orment, es realitzarà la final a la pista del millor classificat.
Si la situació sanitària actual ho permet, el primer partit al muni· cipal del suggestiu nou equip de bàsquet femení, tindrà lloc el di· vendres 6 de novembre a les 21:30 del vespre contra l’equip de Santa Eugènia de Berga.//NSM
Suspesa la competició futbolística Si en l’anterior edició de La· Rella comentàvem la bona notícia que suposava la tornada de les competicions esportives set me· sos després, avui es pot dir que va ser un goig sense alegria. Dues jornades ha durat la re· presa de la competició futbolística no professional a Catalunya, que· dant a l’aire la seva continuïtat a curt termini. L’evolució de la pandèmia empitjora cada dia i les previsions no son optimistes de cara al retorn. En principi la suspensió durarà
15 dies, però tot fa pensar que s’allargarà per falta de garanties a nivell sanitari i epidemiològic. La disputa de la segona jorna· da va ser molt positiva pels dos clubs pradencs, ja que tant el C.F.S. Prats com el F.C. Pradenc van sumar els tres punts en el seu debut com a locals. El primer en obrir el teló va ser el Futbol Sala, que va golejar el Montornès per 7-2. L’equip valle· sà no va tenir cap opció davant d’un vendaval imparable del co· njunt blaugrana.
Pau Tomàs lidera l’Enduro 1
// F: PTOMAS
El perafitenc Pau Tomàs (Beta) lidera el campionat d’Espanya d’Enduro1 després d’acabar en primera posició a la carrera d’aquest passat cap de setmana a Infiesto, Astúries. El fang va complicar la vida a Tomàs que malgrat tot, el dissabte acon· seguia la seva primera victòria en èlit Enduro1, amb 28 segons
No va ser tant plàcida l’estrena a casa del Tercera, ja que l’Olím· pic La Garriga va posar les coses molt difícils a l’equip de Flores, que es va acabar imposant per 2 gols a 1. Els visitants es van avançar només set minuts de· sprés de l’inici, però els locals van respondre ràpidament de la mà de Jan Pujol, el qual va ano· tar un doblet que capgirava el marcador a la mitja hora de joc. Va tocar patir fins al final però la victòria es va quedar al Munici· pal de Prats.//XVA de diferència sobre el segon cla· ssificat, el pilot Sergio Navarro (Husqvarna). El diumenge, el pe· rafitenc de nou quedava en pri· mera posició a poques dècimes del segon classificat, Kirina Mi· rabet (Honda). El pilot de Perafita es posa lí· der del Campionat d’Espanya d’Enduro1 per tan sols dos punts. I resta a l’espera de si es fa l’últi· ma carrera a Manresa el pròxim 6 de desembre.//CFU
Gil Membrado, millor júnior a Mollerussa Després d’una aturada obli· gada de 7 mesos, provocada pel Coronavirus, el jove olostenc Gil Membrado va tornar a competir, i ho va fer emportant-se el triomf de la categoria júnior en la Diada Off-road de Mollerussa, el segon meeting del Campionat de Cata· lunya d’Autocròs. Membrado va dominar amb cla· redat les mànigues disputades, emportant-se el millor registre en la sessió de qualificació (50” 780), i dominant de principi a fi la pri· mera mànega classificatòria. En la segona mànega va arribar a anar LaRella | 8
OPINIÓ
en tercera posició, però va aconse· guir remuntar i acabar primer. En la final no hi va haver sorpreses i va dominar tota la cursa, arribant amb 10 segons d’avantatge respe· cte el perseguidor immediat. El pilot de RACC, de només 12 anys, es mostrava satisfet amb la victòria, després d’uns mesos sen· se competició: “S’ha demostrat que els diferents tests que hem anat programant són eficaços i ens permeten tenir un ritme molt competitiu. Sens dubte, seguirem així”. La propera prova serà aquest cap de setmana en el mateix es·
// F: FOTOESPORT.COM
cenari, a Mollerussa, on es dispu· tarà la primera cita del Campionat d’Espanya d’Autocròs.//Red
Alcalde, regidors i regidores del govern de Prats de Lluçanès Els infants tenen cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parar, cent formes d’es· coltar, de sorprendre, d’estimar i cent alegri· es per cantar i entendre. Així ho deia Loris Malaguzzi, creador de la metologia educativa de les escoles de la Reggio Emilia, a Itàlia. Un projecte que es basa en l’escolta, el res· pecte i que posa per davant les potencialitats dels nens i nenes. Aquest és el projecte que volem i defensem per l’Escola Bressol Municipal La Pitota. Per això, des del 15 de juny de 2019, quan vam entrar a govern vetllem per uns serveis mu· nicipals de qualitat. La formació i la consolidació de l’equip do· cent de La Pitota ha estat, és i seguirà sent una de les prioritats per garantir la qualitat de l’escola bressol municipal. Malaurada· ment, en temps de pandèmia i quan el confi· nament diari de grups escolars està a l’ordre del dia, la Generalitat reclama mestres per cobrir les baixes del personal docent que s’ha de confinar. Prats de Lluçanès no n’és una excepció i en les últimes setmanes dues mestres i la di· rectora han deixat l’Escola Bressol per em· prendre un nou camí professional a l’escola pública, i s’ha treballat a contracorrent per cobrir les places vacants en menys de 24 ho· res perquè la quitxalla no ha de notar uns canvis fruit de la pandèmia. És una sort, de fet, que les mirades dels in· fants de 0 a 3 anys no estiguin contaminades i desconeguin que existia un món on les mas· caretes eren pròpies d’una pel·lícula de cièn· cia ficció i els gels hidroalcohòlics no eren un complement indispensable en el nostre dia a dia. Per això, cal un esforç col·lectiu de tota la comunitat educativa i des de l’Ajuntament es continuaran destinant més recursos per netejar i desinfectar l’Escola Bressol Muni· cipal durant la pandèmia. Se seguirà doncs apostant per uns serveis municipals de quali· tat com ja es fa des de l’inici de mandat. Seguirem donant ple suport a la formació i la consolidació dels equips docents, ben cohe· sionats i amb bona entesa, basats en la pro· fessionalitat i el treball en equip i cooperatiu. Es continuarà dotant d’autonomia al perso· nal docent i exigint el màxim compromís per la millor formació dels pradencs i praden· ques del futur. Perquè cal que comptin amb les millors eines i els millors valors per viure i treballar a la capital del Lluçanès. Com sempre ens trobareu disposats a es· coltar-vos i a reunir-nos tants cops com faci falta per assegurar el benestar d’infants, fa· mílies i la resta de la comunitat educativa, com fins ara. Junts continuarem millorant el poble perquè com deia Malaguzzi, “l’infant no aprèn per repetició si no per acció a través de l’experiència”.//
OPINIÓ
22 d’octubre de 2020
CARTA
CARTA
Trenta-tres anys entre vosaltres Francesc Olivé i Galí. Metge jubilat de l’EAP del Lluçanès Benvolguts/des veïns i veïnes d’ Olost, Santa Creu de Jutglar, La Torre i Oristà, Com molts de vosaltres sabeu, el passat 9 d’octubre vaig acabar la meva tasca com a metge de fa· mília per iniciar una nova etapa de la vida, la jubilació. En aquests últims mesos he fet balanç de com havia estat el meu treball durant tots aquests anys, i reconec que em sento molt satisfet d’haver triat aques· ta professió de metge; si tornés a néixer ho tornaria a fer, doncs és un plaer poder treballar en allò que hom es realitza i pel que té vocació. Vaig arribar a Olost el 27 de novembre de 1987, fa gairebé trenta-tres anys que estic entre vosaltres. Durant aquest temps, segons les estadístiques ha pas· sat el 99,5 % de la població pels consultoris i això vol dir que co· nec gairebé a tothom. És un privilegi per un metge de capçalera tenir l’honor de vi· sitar a terceres i quartes gene·
racions dins d’una mateixa famí· lia, com ha estat en el meu cas. Tanmateix, aquest coneixement transversal de les persones m’ha ajudat a orientar i diagnosticar els diversos problemes de salut. Cada cop, als metges d’Aten· ció Primària se’ns demana més tasques a dur a terme i això no seria possible sense l’ajuda d’un equip format per infermeria, tre· ball social, administratius, pedi· atria, odontologia, llevadora… Aquesta cooperació i treball en equip l’he trobat a l’EAP del Lluçanès i els hi dono les grà· cies pel seu suport, molt espe· cialment a la infermera Montse Cirera i a l’administratiu Ma· nel Collazos. Plegats, hem por· tat durant anys els consultoris d’Olost, Santa Creu, La Torre i Oristà. Personalment no m’hauria retirat aquest any, però la Co· vid-19 ha sigut un catalitzador en la presa d’aquesta difícil decisió; aquesta Pandèmia que suportem des del març del 2020
ha fet que la relació metge-paci· ent canviï molt. Les mesures de protecció que hem hagut d’in· corporar tots, ens han portat a un cert distanciament social, malgrat són les que hem de se· guir segons els experts i és molt important que ho continuem fent així. A la meva generació, la dels anys cinquanta, ja ens toca fer la “retraite” segons anomenen els francesos a la jubilació. Hem de donar pas a les noves genera· cions, que ens hauran de cuidar i portar el País endavant. Espe· ro i confio que en el futur millori la situació actual. Per acabar, només dir-vos que m’hauria agradat acomi· adar-me personalment de ca· dascun de vosaltres, però això és impossible; aprofito aquesta carta per fer-ho. Us porto a tots dins del meu cor de metge jubi· lat i us desitjo que tingueu mol· ta sort i us cuideu molt. Agraït pel vostra escalf i con· fiança//
OPINIÓ
Què fer amb les “Cydalima perspectalis”? Joan Roma Cunill, Borredà
Per entendre’ns què podem fer amb les papallones del boix? Ja només ens faltava una nova pla· ga per a completar aquest any boig que portem. I és que n’haví· em sentit parlar, i havíem llegit algunes coses, però fins no les tens al damunt, no t’adones de fins a quin punt son malignes. Fins ara patíem i lluitàvem contra la processionària, amb bons resultats, gràcies a les fu· migacions amb agents biològics, que han deixat netes milers d’hectàrees, a les comarques més afectades. Encara aquest any, està prevista una nova campa· nya per a rematar la feina, en algunes comarques, que havien quedat per fer. Però, no hi ha un producte equivalent contra les papallones del boix. Almenys per a poder-lo
usar en fumigacions extensives. I puc assegurar que el problema és gran i greu. Hi ha nits que tot conduint, en veus a milers, i no· més falta arribar a casa i obrir algun llum perquè s’apleguin a centenars. Els experts aconse· llen un producte, quan es tracta d’afectacions en espais reduïts, com jardins . Es pot fer ús d’un agent biològic: Bacillus Thurin· gensis varietat kurstali, que es veu és efectiu. El problema ens tornarà a la primavera una vegada l’eruga necessita menjar, i en busqui per tot arreu on s’ha desple· gat, per esdevenir papallona, i recomençar el cicle. La seva voracitat i rapidesa és molt preocupant perquè arribada de Xina, via Alemanya, en molt poc temps l’hem tinguda a casa nos· tra, i mentrestant trobi menjar, la tindrem per aquí. La perspectiva de perdre tot
el boix, és inacceptable perquè suposaria perdre una part vital de la nostra natura, d’aquí la necessitat de demanar accelerar les investigacions per a trobar un remei adient i suficient com per poder-lo usar per a fumigaci· ons de grans extensions, d’igual manera a com es fa contra la pro· cessionària. I com sempre , el desitjable seria disposar d’enemics natu· rals que actuessin per reduir la població fins eliminar-la. Falten ocells consumidors, en fase d’eru· ga o de papallona. Em consten investigacions urgents per part del Ministeri i del Departament d’Agricultura. Han de ser urgents i efectives, perquè el que hem vist i patit aquests darrers dies, indi· ca l’immens grau de desenvolupa· ment que ha tingut, en el nostre territori. A veure si a la prima· vera podem donar informacions positives.//
La Pitota: parlem d’educació, infància i servei públic Isaac Peraire Soler. Prats de Lluçanès L’Escola Bressol Municipal de Prats de Lluça· nès, “La Pitota”, és un tresor que cal cuidar; ho he dit sempre. Un espai d’educació i socialització de 0-3 anys públic a disposició de la infància, que és el pre· sent i el futur del poble. Va costar molt d’aconseguir, va costar molt d’aixecar. Ara només calia mantenir i seguir avançant. I sí, és una qüestió política. De ben segur que ma· res, pares i demés familiars direu “Ja està, ja m’hi barreja la política pel mig i jo l’únic que vull és que el meu fill/a tingui una bona educació!”. Doncs per això mateix, això és política. I l’Escola Bressol és MUNI· CIPAL, i com a tal, la màxima responsabilitat la té el govern de l’Ajuntament. La direcció i equip docent té la responsabilitat pedagògica i educativa, però els comptes i responsabilitats màximes s’han d’exigir a l’Ajuntament. L’Escola Bressol no és un aparcament, no és una guarderia. No ens conformem amb quatre parets més o menys ben fetes. Hi ha d’haver un projecte educatiu potent, bastit, preparat i, si a sobre és in· novador, encara millor. Les persones professionals que hi treballen han de fer-ho amb condicions, i això serà garantia que els resultats tendeixin a ser òp· tims. Evidentment sempre hi haurà coses a millorar, però la comunió del trinomi que poden formar l’equip professional + AMPA + Ajuntament ha de servir per ajudar al principal objectiu que és l’educació de la nostra infància. Això és el què vam aconseguir, amb no poc esforç i hores, el passat mandat amb ERC al capdavant de l’Ajuntament. El que ha passat aquests dies és greu i provoca incertesa. Que la Directora i una Mestra ho deixin la mateixa setmana no és una bona notícia. Cal que l’equip de govern s’expliqui assumint les responsa· bilitats oportunes, no només disparant contra el De· partament d’Educació o contra les pròpies mestres afectades. Si no hi ha la capacitat de fer aquesta reflexió i donar-ne una explicació, la situació encara em preocupa més. Demano responsabilitat, no val a tornar a mirar cap a una altra banda. Tampoc no val a dir que és una qüestió econòmica, o parlar de dèficit. No pots per una banda comprometre 420.000€ per comprar una casa sense projecte ni horitzó (Farmàcia Vella) i faltada d’inversió segur, i per altra banda escatimar un sou d’una persona auxiliar a l’Escola Bressol, per exemple. Tan de bo a finals d’aquest mandat municipal m’hagi de menjar aquest article i vegem que el rumb de la Pitota segueix sent bo. Nosaltres som aquí, a disposició, per vetllar i fer pressió per tal que així si· gui. Tot mostrant reconeixement a les professionals que ho han portat fins aquí, i convençudíssim que les que segueixen, les que hi ha i les que vindran seran això, unes molt bones professionals al servei de la nostra infància. I parlar d’educació, infància i servei públic. La Pi· tota en estat pur.//
Notícies, entrevistes, la columna, opinió, el Directori, les relles en pdf... Tot això i molt més ho trobaràs a...
www.larella.cat
LaRella | 9
AGENDA
Núm.491
RETRATS, per Marc Viñas
AGENDA
Del 22 d’octubre al 5 de novembre A L’OCTUBRE OLOST_ VANITAS: una mostra de l’artista d’Olost, Al· bert Pairés. Al Centre Cívic d’Olost. De dilluns a dijous de 5 a 7 de la tarda. OLOST_ TALLER PER A L’EMPODERAMENT DE LA DONA_ Tots els dijous 10 a 11.30 a L’Espai Activa’t. Gratuït. Inscripcions al 93 888 02 11 OLOST_ Exposició de fotografia “Ram de nyàmares” de Teresa Paré a l’espai Guaita del Centre Cívic. De dilluns a divendres.
DEL 20 D’OCTUBRE AL 13 DE NOVEMBRE PRATS DE LLUÇANÈS__VOTACIÓ DELS PRIMERS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS que es farà, de forma te· lemàtica i també presencialment a Cal Bach en horari d’oficina.
23 D’OCTUBRE SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TEMPS DE CONTES A LES BIBLIOTEQUES: PLOU I FA DOL. Bibliobús Tagamanent. A les 11:30h. OLOST_XERRADA_ LA SÀLVIA a càrrec de Grup d’estudi Plantes remeieres. A la Biblioteca a les18:30h.
24 D’OCTUBRE SANT FELIU SASERRA_CICLE INTRÚS. JAZZ PEL FORAT DEL PANY: MARC VERNIS TRIO. A la portalada romànica de l’Església a les 17:30h OLOST_XERRADA_ LA SÀLVIA a càrrec de Grup d’estudi Plantes remeieres. A la Biblioteca a les 18:30h
27 D’OCTUBRE OLOST_TALLER PRÀCTIC GRATUÏT_ MANUALITAT FOTOGRAFIES. De 10.30h a 11.30h a l’Espai Activa’t. Espai per a dones del Lluçanès (Illa d’Om)
29 I 30 D’OCTUBRE OLOST_TERTÚLIA_ EL RETORN, novel·la de Toni Morri· son. A la Biblioteca dijous 29 a les 15:45h i divendres 30 a les 19:00h
3 DE NOVEMBRE OLOST_TALLER PRÀCTIC GRATUÏT_ LA CASTANYADA. De 10.30h a 11.30 a l’Espai Activa’t. Espai per a dones del Lluçanès (Illa d’Om)
FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, us heu de dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, i els hi acompanyarà
Dj 22 d’octubre> SBG (Barnolas) Dv 23 > OLOST (Terricabras) Dss 24 >SBG (Fargas) Dg 25 > Matí PRATS Tarda SBG (Arumi) Dll 26> PRATS (Urgell) Dm 27> OLOST (Euras) Dmc 28> PRATS (Atlàntida) Dj 29> SGB (Ausa) Dv 30> OLOST (Pou) Dss 31> OLOST (Ylla) Dg 01 de novembre> OLOST (Tanyà)
LaRella | 10
La Mercè és pagesa i masovera a les Comes Vertides (Sant Feliu Sasserra) des dels anys vuitanta.//MVIÑAS
FIRA
En Rocaguinarda es confina pel virus Com molts actes culturals i festius, la Fira olosten· ca, que porta el nom del bandoler Rocaguinarda, ha quedat suspesa a causa de la pandèmia. Anto Sal· vans, un dels organitzadors i actors de la festa, asse· gura que “és una decisió no desitjada, però necessària davant la situació de casos en augment i les últimes restriccions”. I afegeix, que no es podien garantir els mínims recomanables per portar a terme l’activitat de manera segura. El mateix Anto informa que, des de l’inici de la pandèmia, van estar mirant maneres alternatives de portar a terme l’espectacle: amb el públic controlat, fer una gravació en format pel·lícula, portar a ter· me una acció per xarxes, entre altres. Totes les han descartat en veure-les dificultoses o poc viables, mal· grat, segons assegura, amb algunes havien avançat. Des de l’organització de la Fira, segons manifesten, portaran a terme un petit vídeo per recordar el dia de la Fira i demanaran que, els diners que havien d’anar destinats a celebrar la Fira, es destinin a cau· ses socials del municipi.//LCP
RETRATS,
La nova secció de LaRella FIRA
Marc Vernis Trio protagonista del tercer concert de l’Intrús La portalada romànica de l’Església de Sant Fe· liu Sasserra acollirà aquest pròxim dissabte el ter· cer concert del festival l’Intrús. A dos quarts de sis de la tarda Marc Vernis Trio presentarà el seu pri· mer disc 42º20,2N-3º12E. La formació formada per Franco Molinari al contrabaix, Joan Carles Aguerri a la bateria i Marc Vernis al piano va néixer l’any 2017 amb la voluntat de crear un espai on poder experimentar i evolucionar. L’Intrús farà una parada el cap de setmana de Tot Sants, per tornar el diumenge 8 de novembre a dos quarts de sis de la tarda al nucli de Sant Martí d’Albars amb Dani Peréz Trio com a protagonistes.//
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...
6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS (nou!): bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: supermercats, carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...
10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA
1_ASSESSORAMENT ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS
ASSEGURANCES
SI VOLS SERHI MIG ANY...
ALIMENTARI
HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
165€
1/2 ANY
any
2_OBRES EXCAVACIÓ I GRAVES
CONSTRUCTORS
3_FUSTERS / FUSTES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
4_MECÀ NICS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS
JARDINERIA
ENERGIES
ANIMALS, VETERINARIS
AGRÍCOLA HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
1/2 ANY
FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
7_SALUT
Truca al:
621 276 429
6_BELLESA
TRACTAMENTS
FARMÀCIES
DIETÈTICA
ESTÈTICA
VOLS ANUNCIARTE AMB EL DOBLE D’ESPAI?
DIRECTORI DOBLE SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
DENTISTES HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
Més espai, més visible!
1/2 ANY
280 € /any
ÒPTICA
DIETISTA
*surt a 14 € per Rella
PERRUQUERIA
8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS
PERAFITA
LA TORRE
ST. BOI
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
OLOST
SANTA CREU
STA EULÀLIA
ANUNCIA’T
al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
Més informació:
621 276 429
comunicaciolarella@gmail.com
LLUÇÀ HI POTS SER PER NOMÉS...
165€/any
*surt a 8,3 € per Rella
comunicaciolarella@gmail.com 621 276 429
I ara, també a larella.cat/directori
CELEBRACIONS
PRATS DE LLUÇANÈS
Truca al:
621 276 429
9_ALIMENTACIÓ SUPERS
CARNISSERIES
FORNS DE PA
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
FORMATGES
10_ESCURA-XEMENEIES
11_INSTAL·LACIONS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA
COMBUSTIBLES
TINTORERIA
RESIDÈNCIA
TAXIS
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
FOTOGRAFIA
NETEJA
FUNERÀRIA
QUIOSC Truca al:
621 276 429
13_INFORMÀTICA
NOU AL DIRECTORI!
Publicitat LaRella! Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com
TROBAREU EL BAR-RESTAURANT CAL LILA A LA SECCIÓ 8
FEINA / ELS ENCANTS / EL TEMPS
22 d’octubre de 2020
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 7 al 20 d’octubre
RACÓ DE LA FEINA
BUSCO FEINA DE... >NETEJA_ 693 398 219_ Noia de Prats busca feina de neteja. (RF/1.89)
TEMPERATURA MÍNIMA
“Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat”
Cº
OLOST _ 16 d’octubre
-1,4
PRATS
>MAINADERA_ 619 72 41 08 _Amb experiència cuidant nens de 2 a 12 anys. Disponible també els caps de setmana i nits (RF/2.89)
DIA
7
Màx.
Min.
OLOST l/m2
Màx.
Min.
ORISTÀ l/m2
Màx.
Min.
9
21.5 9.6 21.9 12.1 23.6 10.8
0.0 0.0 3.0
22.3 8.2 22.7 12.4 24.0 10.7
0.0 0.0 17.6
>CLASSES PARTICULARS__ 619 72 41 08 _Professora de repàs d’estudiants de Primària, ESO i Batxillerat (RF/3.89)
10
19.5 12.2
4.0
20.1 11.7
3.2
22
14
11
OFEREIXO FEINA DE...
13
17.4 18.4 18.6 8.2
0.0 0.0 0.0 0.0
18.4 19.2 19.3 13.1
4.8 1.2 4.6 2.1
0.2 0.0 0.0 5.8
21,3 22 21 14,4
6 2 6,1 6,8
15
14.9 -0.4
0.6
18,3
1
16
16.1 -1.4 16.7 -0.9 17.9 0.5 17.6 1.6 18.8 8.7
0.2 0.0 0.0 0.2 0.0
18,3 -1,2 18,1 -0,5 18,6 1,3 18,7 2,7 18,2 8
8
12
>GRANGER_638 819 997_Persona per treballar en granja de trugues de dilluns a divendres (RF/1.491)
14
>GEROCULTOR/A_ 687 083 081_ Residència dels Muns, Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de matí o tarda (RF/1.489)
17
>NETEJADOR/A_ 687083081_ Residència dels Muns, Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Torn de matí (RF/2.489) >PERSONAL DE NETEJA_ 681 15 25 60 / info@cuidemllucanes. cat_ Oferim alta a la Seguretat Social, formació continuada, estabilitat. Busquem personal de neteja amb disponibilitat horària, carnet de conduir i vehicle propi (RF/1.488)
Els Encants de LaRella! larellallucanes@gmail.com ELS ENCANTS
ES VEN » RAMPILL DE 15 PUES DE FERRO amb mànec de fusta per 60€ negociables. T.: 938 228 647 (R91/02) » MATALÀS DE 135 CM I SOMIER SENSE POTES, quasi nou per 500€. T.: 629 985 454 (R91/03) » MÀQUINA DE COSIR OWERLOCK DE 5 FILS. Marca Pegasus. Molt bon estat. 350€. T.: 690 294 655 (R90/03) » TRACTOR JOHN DEERE 3135. T.: 647 22 19 99 (R89/02) » SITJA DE POLIÈSTER DE 15 M3 per 600€ una de 3 M3 per 200€, un ALIMENTADOR AUTOMÀTIC amb vis sense fi d’uns 20m i tubs per 500€, un CONTENIDOR nou per bestiar mort (per conills, és petit) per 200€. T.: 626 193 180 (tardes) (R88/00)
5.6 3.7 4.9 6.0
18 19 20
16.8 3.5 16.9 10.5
0.0 0.0
TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
ORISTÀ_ 8 d’octubre
25
SANT BOI l/m2
Màx.
Min.
ALPENS l/m2
Màx.
l/m2
Min.
0 21,5 9,7 20.1 10.8 0.0 20.2 10.3 0 25 14 20.4 13.4 0.0 20.7 12.6 24,4 14,3 0,3 22.2 11.8 45.0 22.3 10.4 2
17.9 10.5 11.6 17.6
15.0 0 16.4 Inp. 16.7 4 12.2
5.6 4.2 5.4 3.0
4
12.9
1.9
0
14.1 0.5 14.6 2.3 15.7 4.6 15.7 5.6 16.9 11.6
0
0 0 0 0
0.0 15.3 0.0 16.8 0.0 16.9 11.6 11.6
0.0 0.2 4.2
8.7
3.4
5.3
2.1
0.0 0.0 0.0 7.4
4.3 4.6
0.6
13.6
1.2
0.2
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
14.7
1.4
14.8
2.8
16.3
4.7
15.1
5.6
16.3
9.9
0.0 0.0 0.0 0.2 0.0
» REMOLC AGRICOLA SIP de 3000 kg per a tractor petit. T.: 648 747 471 (R88/01) » TOTA LA MAQUINÀRIA PER ELABORAR EMBOTITS, inclòs TAULELL FRIGORIFIC (per jubilació). T.: 606 133 484 (R88/02) » COTXET BUGABOO CAMALEON 3 del 2015 molt ben conservat, negre, cadireta de passeig cuco i plàstic de pluja original. Inclou una segona cadireta de passeig original nova a estrenar, i regalo sac d’hivern i bolso per cotxet. 300€. T.: 687 221 418 (R88/03) » 2 LLITS DE 90 DE FORMICA AMB TAULETA, SUNYER I MATALÀS per 80 € tots dos. Preu negociable. T.: 626 193 180 (tardes) (R88/04) » EQUIP DE MUSCULACIÓ. Consta d’un banc de musculació i un joc de peses i manuelles. Està en perfecte estat. Preu: a convenir. T.: 686 822 023 (R88/05) » CADIRA PUJA ESCALES ACORN SUPERGILDE 120, de cremallera, per instal·lar a l’escala, no a la paret. Cadira i braços de plegat fàcil, ideal per a una escala recta, per 2 trams de pisos. Instal·lació ràpida gairebé sense obres. T.: 649 451 603 (R88/06) » 2 BANCS DE JARDÍ de ferro forjat i fusta. Tots dos per 150 €. T.: 659 76 93 13 (R88/07)
ES BUSCA » FAMÍLIA BUSCA CASA. Parella jove amb dues criatures busca masia per comprar o llogar. T.: 644 437 071/676 680 971 labresca6@gmail.com (R91/01)
Doble arc de Sant Martí des de La Torre d’Oristà// F: PFREIXA
» ARMARI DE REGAL que es pugui tancar bé per guardar material del Teatre El Casino d’Alpens. T.:690 385 122 (R90/02)
ES LLOGA » DESPATX LLIURE en centre d’empreses. Servei telèfon, fotocopiadora, wc, i sala reunions. T.: 659 864 044 (R89/01) » PIS REFORMAT a Santa Eulàlia de Puigoriol. 2 habitacions i traster amb calefacció pellet. T.: 666683639 (R89/02)
ES REGALA
EQUIP REDACCIÓ I CORRECCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Jordi Borralleras, Marta Giravent, Carolina Font, Xavier Vilella i Lluc Corominas AMB LA COL·LABORACIÓ DE_Ramon Erra, Marc Viñas, Teresa Giménez, Núria Tubau i Nerea Sánchez Moreno. DISSENY I EDICIÓ_ Laura Argilaga_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost) i Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429/larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
» PACK DE TINTA IMPRESORA EPSON T0895 (la del mono). T.: 695505867 (R90/01) » PISCINA INFANTIL, octogonal, 2 metres de diàmetre i mig de profunditat. A Alpens. T.: 666 521 811 (R89/03)
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb la col·laboració de:
LaRella | 15