Skip to main content

R485

Page 1

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 2 | JULIOL | 2020 NÚM: 485

www.larella.cat PÀG 3

Brot amb 10 casos de Coronavirus a l’Escorxador d’Avinyó

festes a mig gas, però festes

A l’ABS Lluçanès, dos diagnosticats per Coronavirus en quinze dies PÀG 4

La prohibició del bany a la Riera no frena els visitants PÀG 7

El 28J, dia de l’orgull LGTBI descentralitza la reivindicació Una manifestació a Berga reuneix gent de la Catalunya Central PÀG 8

La transhumància és ben viva al seu pas pel Lluçanès PÀG 3

Orientar-se en temps confusos, la columna de Ramon Erra PÀG 9

La vinyeta, per Teresa Gimenez La passada dels Carreters va mantenir-se el dia dels Elois, en un Sant Joan sense contrapàs.// F: MARTÍ FONT


NOTÍCIES

Núm.485

La festa de Perafita llueix amb mascareta

Punt final a unes Festes de Sant Joan i els Elois úniques Prats tanca una Festa Major amb un programa adaptat a les mesures sanitàries PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Les havaneres a la plaça de l’Església.// F: @Ajunt_Perafita

PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

La Festa Major d’estiu de Perafita es va celebrar amb mascareta, però molta trempera, sobretot els actes adreçats a canalla i jovent. La plaça Sant Antoni va acollir nombroses activitats, en tres dies intensos de festa. L’activitat només es va traslladar a la plaça de l’Església per gaudir amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un concert que normalment serveix de cloenda, però que enguany es va allargar amb la revetlla de Sant Pere, el patró del poble, que arribaria l’endemà, 29 de juny a festa passada. La canalla va gaudir amb diverses propostes, la primera el divendres al matí amb un espectacle infantil sobre l’igualtat d’oportunitats entre homes i dones “El viatge de Lulu i Lola”. La mateixa tarda seria el torn del Mag Pota, que va oferir un espectacle de màgia i humor a parts iguals. Durant l’actuació, es va posar de manifest la normativa sanitària per fer front al Coronavirus, quan les persones pujaven a l’escenari per participar en els trucs: tots s’havien de posar mascareta i gel hidroalcohòlic, que els proporcionava el mag tot fent un gag. El vespre de dijous l’associació de joves FitaFestt va realitzar nombrosos bingos, i a continuació es va poder gaudir amb un breu concert acústic (frustrat pels problemes tècnics!) i una participada disco-mòbil. El dissabte, l’espectacle infantil i

LaRella | 2

Foto final de l’espectacle del mag Pota//

de circ Sidecar va voltar i voltar a la plaça per mostrar que tots els camins porten a la diversió amb acrobàcies, humor, equilibris i molt més. Aquest any enlloc de ball es va fer concert de Festa Major, per seguir les recomanacions sanitàries. La música li van posar els Cafè Trio, i la veu Josep Vall-llosada, el Pepis, el pregoner d’enguany, que va entrar a escena entre el concert i el sopar. El Pepis va compartir la seva trajectòria vital, i els 25 anys de vida a Perafita, tot plegat sense ni una nota a les mans i amb humor i optimisme sobre els reptes superats. A continuació es va fer el sopar de Festa Major i un Chillout que es va allargar fins ben entrada la matinada. L’endemà diumenge només quedava fer la missa cantada, i finalitzar tres dies intensos de festa amb les havaneres i la revetlla. Una festa atípica i amb alguns actes menys que habitualment, però força participada malgrat tot, en part per les ganes de festa i retrobament al carrer després d’un llarg confinament.//

Després d’alguns mesos d’incertesa per part de l’Ajuntament, el passat 24 i 25 de juny Prats de Lluçanès va celebrar unes Festes de Sant Joan i els Elois diferents i adaptades a la situació actual. Durant la nit de la Revetlla de Sant Joan les mesures i normativa que encara imperaven no permetien la celebració de festes o actes que agrupessin a un cert nombre de persones. Tot i això, res va impedir que la Flama del Canigó arribés al municipi de les mans de la Unió Ciclista Lluçanès per encendre el tradicional peveter, això sí, sense gegants ni cap multitud esperant l’encesa. A partir del 24 la normativa es flexibilitzava i permetia la celebració d’alguns actes readaptats. Durant el matí de Sant Joan, l’agrupació de corredors Set de Córrer – que ja organitza la cursa Via Castrum any rere any – va portar a terme la 43a edició del Cros. El format escollit per evitar les aglomeracions de la sortida va ser la cronoescalada, i Pol Raich i Nora Boix en van ser els dos guanyadors. A més, també hi havia la possibilitat de córrer en família. D’aquesta manera, el Cros de Sant Joan va ser la primera cursa d’aquestes característiques que es va córrer a l’Estat Espanyol després del confinament. L’artista local Laia Pujol va oferir un espectacle musical perquè els més petits també poguessin viure la seva particular, i excepcional, festa. A la nit va arribar el plat gros d’aquestes festes úniques amb la Nit de Sant Joan al camp de futbol, que va aplegar unes vuit-centes persones. La primera part es va reservar per homenatjar a les “víctimes i herois i heroïnes de la pandèmia”, amb la interpretació d’una cançó per part d’artistes locals, i el públic també va poder gaudir d’unes imatges per rememorar la ballada del Contrapàs i el Passacarrers amb les músiques de la Txaranga Tximeletak. Durant la nit, Júlia Cots i Marc Muntanyà van ser escollits la pubilla i l’hereu del 2020. L’orquestra Selvatana, la rumba de David Canal i les cançons del Dj Marc Serra van seguir la festa fins a quarts

Els concerts, al camp de futbol.//F: MARTÍ FONT

de 3 de la nit, quan es va donar per finalitzat l’acte central de les Festes de Sant Joan. Les pradenques i els pradencs van poder viure un últim dia de Festa Major excepcional, amb una passada de bestiar pels carrers de Prats – a càrrec dels Carreters del Lluçanès – que es va poder veure des dels balcons i una Súper Quina Major – a càrrec de la Comissió de Festes – al llarg de la tarda dels Elois. El dia 25 de juny, en el marc d’unes festes arquetípiques, els carros hagueren omplert els carrers de Prats just abans que, a Cal Tià, una riuada de gent comencés a saltar i a ballar pel centre del poble per acabar de gaudir de l’últim dia de festa gran a Prats. A la tarda, després dels grans dinars familiars, al camí de Sant Sebastià s’haurien trobat persones de totes edats per veure les Curses dels Elois sota un sol radiant. I al vespre, les sardanes al Passeig haurien posat el punt final a una nova edició de les Festes de Sant Joan i els Elois. Tot això aquest any no ha estat possible. Al llarg d’aquests dies s’ha pogut veure com les samarretes de Festa Major han estat substituïdes per les mascaretes, els mocadors per gels hidroalcohòlics i les multituds saltant i ballant les notes del Contrapàs per cintes que garantissin la distància de seguretat recomanada. Així i tot, el regidor de Festes Isaac Romero agraeix el “civisme, responsabilitat i comprensió” de la gent de Prats, que ha fet possible unes festes úniques i, si tot va bé, irrepetibles.//


EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

2 de juliol de 2020

Dos diagnosticats per Coronavirus en quinze dies LLUÇANÈS

Ramon ERRA

Per_ Ferran Vila

Els últims quinze dies només dues persones han donat positiu per Coronavirus a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès. Les xifres oficials situen els casos confirmats per PCR o test ràpid des de l’inici de la pandèmia en 29, i els sospitosos, que han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, en 341. Són dos positius i 30 sospitosos més que ara fa quinze dies, mentre que en la quinzena anterior hi havia hagut un augment de gairebé una cinquantena de casos. Amb tot, cal tenir present que un criteri per establir els “casos sospitosos” pot ser l’aparició de qualsevol símptoma compatible amb el Coronavirus, encara que podria correspondre en realitat a una altra malaltia. Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès,

Orientar-se en temps confusos

l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze). LA PREVENCIÓ PER EVITAR BROTS DISPARA ELS RUMORS El final del confinament i el relaxament de les mesures de pre-

venció ha provocat en les últimes setmanes que hagin crescut els rumors sobre possibles brots a la comarca. Uns brots que en cap cas s’han produït, tal com demostren les dades oficials i han confirmat fonts oficials. A més, cal tenir en compte que en el cas d’un brot real la Generalitat s’encarregaria d’investigar-lo i informar-ne la població per poder controlar-lo i aplicar mesures preventives.//

L’ABS Lluçanès torna a obrir els consultoris d’Olost i Sant Bartomeu LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’emergència sanitària de la Covid-19 va comportar el tancament dels consultoris més petits, per centralitzar les visites mèdiques a centres més grans, garantint així la seguretat a treballadores i usuàries. Després de més de tres mesos tancats, els consultoris de Sant Bartomeu i Olost tornen a obrir

les portes, de moment dos dies a la setmana i amb cita prèvia. A Sant Bartomeu obren els dilluns i dimecres i Olost els dimarts i els dijous. L’obertura va arribar uns dies després que els avis i àvies del Casal de la Gent Gran d’Olost fessin arribar una carta a la direcció de l’ABS Lluçanès explicant que el tancament del CAP s’ha viscut “com un atac i menyspreu cap a la gent d’Olost i Santa Creu” i demanant que, davant la nova situació, aquest es reobrís,

com ha acabat passant. Pel que fa als municipis que no pertanyen a l’ABS Lluçanès els serveis continuen centralitzats. En el cas d’Alpens, Sant Agustí, Sant Boi i Sobremunt continuen anant al CAP de Sant Quirze, si bé és cert que el CAP de Sant Boi està obert els dimarts al matí per analítiques. Pel que fa la gent de Sant Feliu segueixen anant al CAP d’Avinyó. De moment no hi ha previsió de reobetura d’aquests consultoris.//

Brot amb 10 positius per Coronavirus a l’Escorxador d’Avinyó AVINYÓ Per_ Ferran Vila

L’últim brot notificat a Catalunya té el focus a l’Escorxador d’Avinyó, encara que tindria l’origen en una trobada social a Manresa. Fonts de l’empresa confirmen que el primer cas es

LA COLUMNA

va detectar dijous passat, i que a partir d’aleshores s’han aïllat les persones que hi havien tingut un contacte familiar o personal directe. Una norantena de persones de la seva secció van passar les proves entre dilluns i dimarts, i aquest dimecres s’ha sabut que són una desena els infectats. Un cop confirmat l’abast

del brot, l’escorxador ha decidit ampliar les proves a totes les persones que treballen en el torn de tarda, al voltant d’un centenar. De moment, l’empresa assegura que l’activitat segueix amb normalitat i que no ha afectat en cap cas la marca Ausa, amb seu a Prats i propietat del mateix grup des de l’any 2010.//

Aquest juny hem començat a sortir de la cleda de la por, la prudència i l’estat d’alarma. Fent una caminada de reconnexió amb la natura, que és la manera més ràpida de revifar, em trobo l’Asun i em parla d’una exposició que ha comissariat (potser seria més idoni dir n’ha tingut cura) ella mateixa a l’ACVIC, el centre d’art que hi ha a les vores del Meder, al barri de la Calla. M’anima a anar-hi i em repta a fer-ne un escrit. Arrufo el nas, però només per dins, només pel repte: maternitat, terra, dona, art contemporani. Hi anem amb aquella felicitat de poder fer coses, mal sigui amb la mascareta. Vam quedar que ella mateixa ens faria de guia. Som a les portes del solstici d’estiu i de bon matí surt un sol covat que a la tarda farà tronar, pedregar i ploure, però això encara no ho sabem, només ho intuïm allunyats com vivim de la mare terra. En el nom de la mare, en el nom de la terra. Així es titula l’exposició. Diu el prospecte que l’exposició convida a gaudir de set propostes que canten la cultura de la vida, demostrant la capacitat que té la pràctica artística de crear un simbòlic que ens orienta en aquests temps confusos. Però no es refereix al coronavirus, quan diu temps confusos, perquè l’expo va començar un innocent 24 de gener i, després de la pausa vírica, ara torna i per això l’hem pogut veure el matí del dissabte previ al solstici. Miraré de no aixafar gaire la guitarra a qui tingui ganes d’anar-hi. Les artistes són: Isabel Banal, Raquel Friera, Lucía Loren, Olga Olivera Tabeni, Irene Pérez, Carme Sanglas i Eulàlia Valldosera. Els noms potser no us diran res, o potser alguns sí i altres no. Videoart, instal.lacions, pintura, escultura, però alerta, no és “sobre” la maternitat, avisa la curadora, la pradenca Assumpta Bassas Vila. Diu el prospecte, però també ens ho ha dit ella de viva veu: Tot i que no és propietat de les dones, la cultura de la vida ha estat custodiada, representada, viscuda i tramesa de maneres diverses per moltes d’elles… Honorar la memòria d’aquelles que ho han fet, escoltar i dialogar amb una genealogia femenina de la creació ens pot orientar en el treball polític. Entesos. Qui busqui idees prefabricades no cal que hi vagi i en canvi qui busqui el fruit d’una relació de confiança amb la natura ofert per artistes dones i mares, que hi corri (s’acaba el 25 de juliol). La no-música del plor d’un nadó, l’escultura que s’acaba de perfilar amb l’ajut de la llengua de les ovelles que busquen sal, la pintura de la dona que torna l’or al riu. I la que fa un ritual de sanació de les aigües de la mar. Ara que els temps són més confusos que mai, la naturalesa nodridora, i les dones que custodien la vida, ens orienten i ens ajuden a reconnectar.// LaRella | 3


NOTÍCIES

Núm.485

Poc seguiment de la prohibició de banyar-se a la riera de Merlès RIERA DE MERLÈS Per_ Carolina Font Usart i Ferran Vila

Aquest passat cap de setmana va entrar en vigor, tal com ja vam anunciar a l’últim número de LaRella, la prohibició de banyar-se a la riera de Merlès. Malgrat els esforços dels diferents ajuntaments, que van penjar cartells informatius al llarg del curs de la Riera, aquesta estava plena de gom a gom. Les altes temperatures del cap de setmana i el desconeixement de la normativa en alguns casos, van fer que visitants del Lluçanès i de fora, anessin a passar el dia vora l’aigua. A més a més, tot i que ja fa anys que està prohibit estacionar vehicles a la carretera i que hi ha multes que ho sancionen, aquest cap de setmana els vorals tornaven a estar plens de cotxes que en alguns punts dificultaven l’accés a veïns de la zona. En alguns casos els cotxes fins i tot arribaven a peu de Riera. LES MESURES MUNICIPALS SÓN INSUFICIENTS El setembre del 2019 es va fer una reunió participativa conjunta amb els 9 ajuntaments per on passa la Riera i veïns afectats, per trobar una solució a les problemàtiques que pateixen a causa de massificació de l’espai. L’acord, en un primer moment, va passar per la regulació dels espais destinats a aparcament, i aquests dies s’hi ha anat col·locant la senyalització al respecte. L’arribada de la Covid-19 però els ha obligat a prendre mesures més dràstiques, per una banda per evitar la més que previsible

Gent banyant-se a la Riera, des del pont de les Heures, el diumenge 28 de juny.// F: PASENSI

Cartells amb indicacions de les activitats prohibides a la Riera. //

Cua de cotxes aparcats als vorals de la carretera, i ocupant-ne una part. //

Durant el primer cap de setmana els vigilants només han informat, però a partir de l’1 de juliol comencen a sancionar

Els Agents Rurals van denunciar el grup que feia una barbacoa a la Riera. //F: AGENTS RURALS

massificació que podia haver-hi degut a la regulació d’altres espais de bany com poden ser les piscines. I per altra banda, per una qüestió de salut pública, evitant un factor de risc per la propagació de la Covid-19. Les mesures es van concretar amb la prohibició del bany. Si bé aquesta mesura ja va començar la setmana passada, els últims dies festius la riera estava plena de gent. Com ens diu la Laura Villena, regidora de l’ajuntament de Lluçà, “el coronavirus ha afectat a l’execució de la senyalització; és complex posar-se d’acord entre 13 entitats (ajuntaments i consells comarcals). El temps se’ns a tirat a sobre i és difícil coordinar les gestions i actuacions per portar a terme la prohibició”. Aquest dimecres, Jesús Calderer, president del Consell Comarcal del Berguedà, feia unes declaracions a TV3 on obria la porta a mantenir la prohibició del bany altres anys. Villena explica que “aquesta opció està sobre la taula, com tantes altres. No hi ha res decidit i hi ha moltes opinions diferents a tenir en compte”. DENUNCIATS PER FER-HI UNA BARBACOA Un bon exemple de fins a quin punt la prohibició del bany no ha fet desaparèixer els visitants de la riera és la denúncia que han fet pública aquesta setmana els Agents Rurals. L’albirament d’una columna de fum va fer activar diferents mitjans fins a la riera de Merlès, en terme muncipal de Santa Maria de Merlès, on van trobar un grup cuinant en una barbacoa metàl·lica. Fins el lloc s’hi van desplaçar els Bombers i els Agents Rurals, que es van encarregar de fer apagar el foc i van denunciar els membres del grup per haver-lo encès en un espai d’interès natural i en una època en què està totalment prohibit. En les imatges es pot veure com el grup, amb nens i adults, també s’hauria saltat la prohibició de bany.//

SOCIETAT

El Consorci del Lluçanès, ni favor ni en contra de la gasolinera LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El Consorci del Lluçanès “aposta per mantenir-se neutral” a la construcció de la gasolinera de la C-62. Justifica aquesta postura dient que ho fa per “respectar l’autonomia municipal”, ja que és un ajuntament qui ha concedit els permisos d’obres, i afegeix que com a ens no disposa de “competències en matèria de planificació territorial”. El passat 22 de juny la direcció política del Consorci del Lluçanès va fer arribar el seu posicionament a totes les persones que LaRella | 4

van presentar instàncies sobre la gasolinera a l’ens. En el text, el Consorci posa al mateix nivell les opinions favorables i contràries a la nova gasolinera, i indica que treballaran “per evitar conflictes territorials i arribar a consensos, a través de reunions entre els ajuntaments i escoltant les peticions de la població”. Malgrat aquesta declaració d’intencions, el text es limita a posar de manifest les peticions de les instàncies que ha rebut el Consorci, tan a favor com en contra, sense fer cap referència a la mobilització popular, ni a les crítiques que han fet els ajuntaments d’Olost, Prats

“El Consorci respecta l’autonomia municipal de Sant Martí, i no es mulla i es manté neutral”

de Lluçanès i Lluçà a la nova gasolinera. No valora el projecte en el marc de la Carta del Paisatge ni tampoc respon les peticions de les instàncies favorables a la gasolinera, que demanen que es tingui en compte la nova gasolinera “per a ubicar informació turística sobre el Lluçanès”. El text fa referència a “l’impacte considerable” que representa la nova gasolinera, una consideració vàcua, ja que no s’expressa ni en positiu ni en negatiu. Per Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars, aquest “impacte serà positiu en feina, com a punt d’informació turística, i perquè hi haurà una

botiga-cafeteria al poble”. En canvi, en les al·legacions presentades per l’Ajuntament d’Olost es valora com un impacte negatiu per l’entorn, tan natural com econòmic. El text del Consorci acaba instant els ajuntaments a “treballar de forma consensuada”, una demanda, que, amb l’escenari de confrontació actual, és lluny de produir-se. Després d’aquest posicionament, doncs, la problemàtica gasolinera entre el trencant de Perafita i Santa Creu de Jutglar seguirà construint-se amb la mateixa legitimitat. Mancarà veure quin és el recorregut de les accions contràries al projecte.//


NOTÍCIES TRADICIÓ

La Flama del Canigó arriba al Lluçanès

A l’Hostal del Vilar, punt de recollida de la Flama dels pobles de Lluçà i Sant Boi.//F: NÚRIA VILA

Arribada de la Flama a Olost.//F: NVILA

Núm.485

La serralada com una petita vall ALPENS Per_ Núria Tubau Mallol

Les expressions artístiques es converteixen en refugi, on un hi va tornant després de viure-les. Un acte renovat va fer reunir un bon grapat de gent de totes les edats al tradicional aplec de Sant Pere, que se celebra el diumenge més proper de la diada, a Sant Pere de Serrallonga, ermita preromànica del segle X, situada poc més de 1.000 m d’altitud, a l’entorn d’Alpens. La missa en honor del sant es va celebrar, aquest any, a l’exterior, entre la verdor que ressaltava la bellesa de l’espai; i després l’esmorzar, a base de pa amb tomàquet i embotits, coca, cafè i begudes va reanimar missaires, caminants i vianants. A continuació hi havia programat l’espectacle de microteatre On la tempesta deixà una pau intensa, amb Ivan Otaola, Judit Marmi i Laia Pujol, una peça que explica, a través de la música, la dansa i la paraula, la

Moment de l’espectacle.//F: DALPENS.COM

vida i l’obra del poeta lleidatà Màrius Torres. D’una manera agradable, que va embadalir fins als més petits, van aconseguir de transmetre un missatge gens banal, l’ànima de Màrius Torres, la seva poesia lluminosa i vital al costat d’una vida convulsa, marcada per la derrota a la guerra i per la malaltia i la reclusió al sanatori. Tot plegat, un artefacte d’un equilibri perfecte i delicat,

NATURA

on cada nota, cada gest i cada poema van anar penetrant en la pell d’un públic encisat, assegut damunt dels prats de sant Pere: “Mai no podrem superar aquestes muntanyes (...) No podem aspirar al món, Mercè. Ens hem de recloure a la petita vall. I femla ben bonica, la nostra vall (...) Que cada una de les seves pedres estigui treballada amb les nostres mans i el nostre amor”.//

FESTA MAJOR

Tornen les sortides als Arriba la Festa Major ecosistemes aquàtics de Santa Eulàlia

El grup de ciclistes a la Torre.//F: NVILA

El passat 23 de juny un grup de ciclistes de la Unió Ciclista del Lluçanès van pujar fins a Coll d’Ares a buscar la Flama, juntament amb la gent d’Òmnium Lluçanès. Enguany davant l’exepcionalitat del moment la comitiva va ser en petit format, i tampoc es va llegir el manifest en la rebuda a cada poble. Aquest any el lema era “Encén la Flama per tu” i la idea era que, ja que en molts pobles no hi havia foguera, cadascú encengués una petita flama a casa seva amb el foc baixat del Canigó. Els ajuntaments van fer de custodis de la flama perquè veïns i veïnes l’anessin a buscar. Òmnium Lluçanès des del 2014 acompanya el cartell de la Flama amb un dibuix amb la intenció que arribi a cada nen i nena, l’autor és el Subi, il· lustrador establert a Sant Boi. Els cartells que s’han fet fins ara mostren diferents espais, llocs o pobles del Lluçanès, enguany hi apareixia Olost. A més a més, també es va fer un vídeo que explicava què és la flama i com es distribueix pel Lluçanès, dirigit i coordinat per l’Anna Obiols, artista veïna de Sant Boi. El manifest d’enguany, i també de forma excepcional, no tenia una sola autoria, sinó que el van fer tot de persones anònimes que han estat a primera línia de la Covid-19. En el cas d’Osona i el Lluçanès, el missatge el va fer el Tati Furriols, que més enllà de ser l’homenatjat de la Marxa de Vigatans d’enguany també ha estat el coordinador de la xarxa de cosidores d’Osona i el Lluçanès.//CFU LaRella | 6

Aquest passat dissabte 27 de juny van reprendre’s les sortides que impulsa el Consorci juntament amb ADEFFA (Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora) per estudiar els ecosistemes aquàtics del Lluçanès. Les sortides es van haver de paralitzar a causa de la pandemia, per si algu s’ho preguntava. La represa va ser a Oristà i més d’una trentena de persones van poder descobrir les nàiades i van alliberar uns ànecs recuperats per ADEFFA. El següent dia serà l’onze de juliol a Sobremunt, s’ha de tenir en compte que les places són limitades i cal inscriure’s prèviament. En la sortida s’estudiaran els ecosistemes aquàtics de la riera del Sorreigs, del Gorg Negre i la Gorga Blava.//CFU

REDACCIÓ I CORRECCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font i Jordi Borralleras.

Comença el juliol i les festes majors no s’aturen, la següent: Santa Eulàlia de Puigoriol, el cap de setmana del 10 al 12 de juliol. Els actes començaran divendres a partir de les 6 de la tarda, amb tallers de circ i de tenyir samarretes, a més a més i fora del seu horari habitual, també hi podreu trobar els productors i artesans del mercat de la Xella. A partir de 2/4 de nou del vespre un sopar de tapes de proximitat donarà el tret de sortida a les activitats nocturnes, els protagonistes de les quals seran “El Pony Pisador” i “Koko Jean & the Tonics” , el punt final de la vetllada el posaran el DJ Abel i el DJ Gin & Tonic. El dissabte al matí s’inaugurarà l’exposició fotogràfica de dones del món. A les 6 de la tarda els més menuts seran els protagonistes. La Boira teatre presentarà “La veritat de les princeses” i després hi haurà un taller de titelles. El diumenge serà el dia de matinar. A les 9 es donarà el tret de sortida cap a Sant Cristòfol. Quan s’hi arribi, i com ja és tradicional, missa i a beneir el cotxe.//CFU

EQUIP ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com

AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Ramon Erra, Núria Tubau, Tere Gimenez, Josep Salvans, Queta Buxó.

EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost) i Pere Cors (Oristà)

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com

EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:


NOTÍCIES

2 de juliol de 2020

El dia de l’orgull LGTBI descentralitza la reivindicació Una manifestació a Berga reuneix col·lectius i persones de les comarques de la Catalunya Central a les ciutats no són les mateixes que les que es viuen als pobles, ja que la realitat és molt diferent. Problemes com els que es troben les persones trans, que si volen començar (i seguir) una teràpia d’hormones han de desplaçar-se forçosament a Barcelona, ja que ni a Vic ni a Manresa no hi ha unitat de trànsit. Alhora reivindiquen la “ruralitat” com un factor que, juntament amb altres com la identitat, l’expressió o l’orientació, s’entrecreuen entre ells creant una identitat LGTBI-GSRDI diferent de la que pot tenir una persona que ha viscut sempre en una ciutat.

BERGA / LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

El passat diumenge Berga acollia les reivindicacions del col·lectiu LGTBI (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals) i GSRDI (Gèneres, Sexualitats i Romanticismes Dissidents i Intersex) de la zona de Catalunya Central. La convocatòria la va fer la “Xarxa dissident descentralitzada”, que reuneix a col·lectius i persones del Solsonès, Osona, Bages, Anoia, Lluçanès i Berguedà, on es van concentrar. El 28 de juny a les 6 de la tarda començava la manifestació pels carrers de Berga sota el Lema “Fora del capital, fora de la capital, sortim de la norma” i va reunir mig centenar de persones que van acabar la jornada a l’Ateneu Llibertari del Berguedà, on van compartir sopar i una mica de festa. Un dels membres de la Xarxa, Zoe Garcia, ens explica que aquesta va néixer amb la voluntat de fer alguna cosa conjunta fora de la capital (Barcelona). I malgrat que no es van començar a trobar i organitzar presencialment fins fa poc, valoren molt positivament la resposta de la gent a la convocatòria. Com ens explica Zoe “érem molt conscients que en el moment que fas una

La manifestació al seu pas pel carrer Major de Berga.// F: JOSE B. BERNA ALVARADO

cosa tan descentralitzada no només de Barcelona, sinó també de les grans capitals de la Catalunya Central a la gent li costa i més per una data com el 28 de juny, que encara falta molt perquè la gent es mobilitzi com passa per un 8M per exemple. I més si és una manifestació més reivindicativa i combativa i no tan festiva. Però va venir molta gent i de molts llocs diferents, així que molt bé!” Des de la Xarxa denuncien la dificultat que tenen les persones del món rural per accedir als espais de mili-

tància LGTBI – GSRDI que hi ha a les capitals com Barcelona. Com diu Zoe “Barcelona és lluny i segons d’on siguis encara més lluny. A més si no tens cotxe i vius a un lloc on no hi ha transport públic, com passa a moltes zones, anar-hi es complica molt”. Per això, des de la Xarxa també busquen visibilitzar els espais de militància organitzats, que treballen des del món rural. Assenyalen que les característiques i les problemàtiques que pateixen les persones del col·lectiu LGTBI-GSRDI

ALGUNS AJUNTAMENTS PINTEN BANCS AMB ELS COLORS DE LA BANDERA LGTBI La commemoració del dia de l’orgull LGTBI al Lluçanès va estar marcat per missatges a les xarxes de diferents ajuntaments, molts dels quals es van sumar a declaració institucional de la Generalitat, com és el cas de Sant Bartomeu del Grau. A Olost, a les 12 del migdia es va convocar el veïnat a la plaça on es va llegir el manifest d’enguany. A més a més, a Prats i Sant Feliu es va pintar un banc amb els color de la bandera LGTBI com símbol de suport cap aquest col·lectiu.//

LaRella | 7


NOTÍCIES

Núm.485

La transhumància és ben viva al seu pas pel Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa Oliveras

Aquest juny diversos ramats transhumants han avançat pels camins ramaders del Lluçanès en direcció a diversos punts de muntanya a la recerca d’herba fresca per passar l’estiu. La transhumància és una activitat fonamental per la bona marxa dels ramats, encara que cada vegada es practica menys, en part perquè hi ha menys pastors, però també perquè molts, sobretot si disposen de terrenys on pasturar, decideixen fer estada fixa, i es queden tot l’any al mateix territori. Pel Lluçanès hi passen diversos camins ramaders, i són vàries les rutes que han seguit els 7 ramats que aquests dies han pujat cap amunt. D’aquests n’hi ha 4 que sortien del Lluçanès, i 3 que només hi han passat. De l’activitat transhumant d’aquests dies n’hem parlat amb el Josep Salvans, el Cuca, que n’ha fet el seguiment. ELS NEGRES DE BAGÀ: D’ORÍS A TOSA D’ALP Els negres de Bagà, com es coneix el ramat dels dos pastors germans baganesos, van entrar al Lluçanès per la Trona, van dirigir-se cap a Sant Boi, Sant Agustí, Alpens i el Cobert de Puigcercós, on van dormir. L’endemà van continuar cap a Borredà, Sant Jaume de Frontanyà i van dormir a la Pobla de Lillet. El dia següent ja van arribar a Bagà, el seu poble. A l’hivern pasturen a Orís, i a l’estiu des de Coll de Pal fins a dalt a Tosa d’Alp, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. LES VAQUES DE L’OLIVÉ: DE SANT BOI DE LLUÇANÈS A SANT JAUME DE FRONTANYÀ El dissabte 13 de juny, “molt al dematí”, com precisa el Cuca, les vaques de l’Olivé van sortir de Sant Boi en direcció a Alpens, on hi passaven cap a quarts de 7 del matí, el Cobert de Puigcercós, i fins a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, a la finca on pasturen a Monclús. 40 quilòmetres de camí que van portar les “89 vaques i 89 vedells” a travessar la riera de Merlès, com explica el Cuca (foto). EL RAMAT DEL PERE ESPELT I L’EDU DE SANT BOI DE LLOBREGAT: D’OLOST AL ROC BLANC El mateix dissabte sortia el ramat d’ovelles del Pere Espelt, d’Olost, juntament amb el de l’Edu, pastor de Sant Boi de Llobregat que havia arribat a terres LaRella | 8

olostenques portant el ramat amb camió per unir-se a la ruta d’uns 80 quilòmetres que els portaria a la Cerdanya. Van anar cap a Santa Creu, i van seguir el camí de Marina cap a Sant Martí d’Albars (foto) i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Després van continuar fins al Cobert de Puigcercós, on van fer nit. L’endemà van arribar a la Pobla de Lillet, lloc de procedència d’Espelt. El dilluns al matí van marcar les ovelles i van portar-les a dormir a Castellar de n’Hug. L’endemà al migdia ja eren al Roc Blanc, a la Molina. LES OVELLES DE L’ARQUERU I EL JORDI JULIÀ: DE PRATS A JOSA DEL CADÍ El dissabte 20 de juny el ramat de l’Arqueru sortia de Busquets, a Perafita, cap a Santa Creu i fins al pla de les antigues escombraries de Prats, on es va trobar amb el ramat de Jordi Julià, que havia sortit d’Avinyó agafant el camí de Marina, fins el Coll de l’Arç. Cal destacar, d’aquest camí al seu pas pel municipi d’Avinyó, el mur de pedra seca que hi ha al llarg d’un quilòmetre, que ha sigut restaurat recentment per “un home sol”, com diu el Cuca. Trobats a sota Prats, van barrejar els ramats, i el diumenge van passar pel mig del poble, en una imatge sorollosa que ha aparegut en nombrosos mitjans per la seva espectacularitat: els crestons (bocs capats) del ramat de Jordi Julià portaven “barrumbes molt grosses”, com explica el Cuca, i en entrar als carrers, amb el ressò, les ovelles fins i tot es van espantar. Van continuar fent camí cap a Sant Cristòfol, Sagàs, Olvan, fins a Minoves, on van dormir. El dilluns van dirigir-se cap al polígon de la Valldan, passant per un coll que porta a als Rasos de Peguera, i van dormir prop de Peguera. L’endemà van passar per Gòsol i van arribar a Josa del Cadí, a l’Alt Urgell, on pasturaran aquest estiu, després de 90 quilòmetres de ruta (des d’Avinyó). LES VAQUES DE CAN CARBÓ: DE PERAFITA A ORRIOLS Les vaques de Can Carbó fan el trajecte de pujada fins a la muntanya d’Orriols (Castellar de n’Hug) en camió, i a la tardor baixaran a peu. La transhumància també va sobre rodes, a vegades. A LA RECERCA D’HERBA FRESCA La vitalitat d’aquests dies mostra el llegat de la transhumància, “que s’ha fet sempre”, com diu el Cuca, sobretot per garantir el menjar i l’aigua als animals. Com a apunt històric afegeix que els

Els ramats de l’Arqueru i el Jordi Julià al seu pas pel carrer Major de Prats.// F: MARTÍ FONT

pastors baixaven a finals de setembre, i a la fira de l’hostal “s’hi trobaven amb els propietaris, amb qui feien tractes per passar l’hivern. En baixaven uns de Castellar de n’Hug que anaven a Campa d’Olost, per exemple”. Sobre els animals que vénen de muntanya, el Cuca explica: “pensa que les ovelles que baixaven de muntanya, les fotien als camps d’alfals i no s’embotien, en canvi les nostres rebentaven. Un pastor em va dir que baixen molt més reforçades perquè l’herba de muntanya té més força, i per tant tenen l’estómac més valent”. El Cuca, que com a pastor no havia fet mai la transhumància amb el seu ramat, explica que en traspassar-lo el preocupava que no poguessin fer el camí, però en canvi no hi va haver cap problema i en tornar “van baixar ben grasses”. EL DRET DE PAS Fa uns 4 anys, l’Arqueru va recuperar el pas pel poble de Prats de Lluçanès, on l’ajuntament dóna suport a la iniciativa i en reivindica la tradició. Tanmateix, altres ajuntaments no veuen amb bons ulls el pas del ramat pel seu poble, com és el cas de l’ajuntament d’Olost. Sigui com sigui, en els camins ramaders hi tenen preferència de pas els ramats, fins i tot en les carreteres, com explica el Cuca. En la ruta que van seguir els ramats de l’Arqueru i el Jordi Julià, el ramat va haver de seguir un bon tros per la C-62 (foto). Malgrat les indicacions i l’aturada del trànsit, alguns conductors poc pacients van mostrar-se en contra, i fins i tot van increpar els pastors. Com diu el Cuca, a molts llocs només hi ha el senyal de la vaca, que indica que hi pot haver bestiar, però ell pensa que hi hauria d’haver indicacions que informin del pas d’un camí ramader. En aquest sentit crítica que la nova senyalització dels camins que ha

Els ramats del Pere i l’Edu al seu pas per Beulaigua.//F: MARTÍ VALL

Els ramats de l’Arqueru i el Jordi fent un tram de la C-62// F: QUETA

Les vaques de l’Olivé travessant la riera de Merlès. // F: MVALL

En els camins ramaders hi tenen preferència de pas els ramats, fins i tot en les carreteres

dut a terme la Diputació de Barcelona no inclogui els camins de transhumància. TERRES DE TEMPORADA Però com s’ho fan els pastors per trobar terres de pastura? El Cuca explica que alguns terrenys d’ajuntaments i Generalitat es subhasten al pastor que ofereix més diners, encara que llavors aquest ho pot sotsarrendar a altres. Altres pastors “van llogats: paguen un tant per ovella, a canvi es cuiden del seu ramat”, i altres fan tractes amb propietaris.//


LA VINYETA

2 de juliol de 2020

Posen a l’abast un llibre del 1958 amb 426 noms de llocs de Sta. Maria de Merlès

LA VINYETA, per Tere Gimenez

Homes i dones del cap dret

Fragment del mapa que acompanya el llibre.//F: CONTRAPORTADA DEL LLIBRE

SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

La Societat d’Onomàstica posa a l’abast l’obra de Rafel de la Torre “Els noms de lloc del terme municipal de Santa Maria de Merlès”. L’estudi, que va guanyar el IV Premi Eduard Brossa del 1958, ha estat editat a cura de Ventura Castellvell i Joan Anton Rabellaes, i es pot descarregar en pdf a la web onomàstica.cat. Rafael de la Torre i Boronat, nascut a Barcelona el 1929, era aficionat a l’excursionisme i a la cartografia. Marcava itineraris sobre mapes que copiava i ampliava amb precisió. Per fer el de Santa Maria de Merlès, lloc d’origen de la família de la seva esposa, es va basar en el mapa General d’Espanya, de l’Instituto Geográfico y Catastral, a escala 1:50.000, i en un altre a escala 1:25.000. Tanmateix, com ell mateix diu en la presentació de l’estudi, aquests mapes contenien “errors de relleu considerables” i no representaven la toponímia del territori. De la Torre hi corregia els errors, sobretot de camins i noms, i en alguns

casos hi afegia dibuixos de monuments destacats. El llibre cita i descriu breument 4 nuclis del municipi, Santa Maria de Merlès, Sant Martí de Merlès, Pinós i Vilalta. A continuació anomena turons, serres, serrats, creus, colls, collets, pedrons, carenes, roques, cingles, pedregoses, terrers, trencants, boscos, eres, clots, cingles, pujades, deveses, costes, saleres, solanes, obagues, comes, plans, balmes, caus, forats, arbres característics, saltants, camps, hortes, vinyes, reguers, quintars, boïgues, restobles, ramassans, racons, barrancs, corrents d’aigua, recs, la Riera, valls, basses, fonts, palanques, ponts, molins, construccions, forns, ermites, esglésies, hostals i cases. L’autor agraeix a diverses persones del municipi la seva ajuda en la tasca de trobar i descriure els 426 noms. Tots ells es troben ubicats en un mapa detallista dibuixat per l’autor. Un treball que demostra la riquesa onomàstica del territori, i posa de manifest com els canvis econòmics i l’abandonament del camp, han fet decaure el coneixement de l’entorn.//

LaRella | 9


AGENDA / OPINIÓ AGENDA

Del 2 al 16 de juliol DE L’1 AL 31 DE JULIOL_ VOLUNTARIAT JOVE_ Dimarts i dijous de 10 a 1. DEL 6 DE JULIOL AL 28 D’AGOST_ Estiu Inquiet al Lluçanès

3 DE JULIOL OLOST_ TERTÚLIA AMB L’ESCRIPTOR RAMON BREU SOBRE LA NOVEL·LA “LA VERITAT NO SERVEIX DE RES”_ A les 5 de la tarda a la Biblioteca.

5 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES_ A les 6 de la tarda.

10 DE JULIOL OLOST_ INTERCANVI DE CONEIXEMENTS: XERRADA SOBRE LA CUA DE CAVALL_ A càrrec del grup d’estudi de plantes salvatges. A 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ MERCAT DE LA XELLA, TALLER DE TENYIR SAMARRETES I DE CIRC_ A partir de les 6 de la tarda a la zona esportia. SOPAR DE TAPES_ a 2/4 de 9 del vespre. CONCERT AMB EL PONY PISADOR I KOKO JEAN & THE TONICS a 2/4 de 10 de la nit.

Núm.485

OPINIÓ

11 DE JULIOL STA. EULÀLIA_INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE DONES DEL MÓN_ A 2/4 de 12 del migdia al local social (es podrà visitar de 4 a 6 de la tarda fins el 16 de juliol). ESPECTACLE INFANTIL “LA VERITAT DE LES PRINCESES”_ A les 6 de la tarda a la zona esportiva. A continuació: TALLER DE TITELLES. Durant tota la tarda: bikinada a càrrec de l’Escola Gafarronets.

12 DE JULIOL STA. EULÀLIA_ SORTIDA A LA PLAÇA MAJOR, CAMINANT O AMB BICICLETA, FINS A SANT CRISTÒFOL_ A les 9 del matí. MISSA I BENEDICCIÓ DE VEHICLES_ a 2/4 d’11 del matí a Sant Cristòfol. OLOST_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES_ A les 6 de la tarda.

L’Agenda de LaRella! Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a: comunicaciolarella @gmail.com

Manifest del dia internacional de l’orgull LGTBI-GSRDI Xarxa dissident descentralitzada *manifest llegit en la manifestació del 28J a Berga Per aquest 28 de juny, des de la Xarxa Dissident Descentralitzada, recordem amb el puny alçat la revolta de Stonewall, ara fa 51 anys. Aquesta nova espurna de lluita neix de la voluntat dels diversos col·lectius i personalitats de Gènere, Sexualitat i Romanticismes Dissidents i Intersex (GSRDI)- LGTBI que habitem l’interior de Catalunya. Ser una persona GSRDI-LGTBI en entorns rurals o fora de les grans ciutats és sinònim d’un seguit de llibertats enclaustrades o inexistents que desemboquen en una manca de drets i d’igualtat de possibilitats. Alguns exemples són la no adaptació dels nostres models educatius a la realitat GSRDI-LGTBI, la mancança d’espais segurs on socialitzar, estigmes constants que ens persegueixen i condicionen les nostres vides, etc. Ja no ens conformem amb poder-nos exiliar a les bombolles privilegiades que es viuen a les grans ciutats, volem i exigim ser lliures de poder viure on vulguem amb els mateixos drets i llibertats que la resta de persones. Volem recordar que el 28J no seria una realitat si no hagués estat per aquella rajola que Marsha P. Johnson li llançà a la policia d’Stonewall. Sí, companyis; sense una dona trans*, treballadora sexual, racialitzada, neurodivergent i amb diversitat funcional física, avui no seríem aquí. La capitalització del col·lectiu i el pinkwashing per part de corporacions com ACEGAL, promotors del Pride Barcelona, buiden de contingut reivindicatiu i històric la nostra lluita i la parasiten de masclisme, capacitisme, racisme i interessos capitalistes, esborrant la memòria de les companyes que sense por van dir prou a totes aquestes formes d’opressió i van lluitar contra el cisheteropatriarcat, el captalisme i tot sistema d’opressió. Per elles avui les nostres veus es reivindiquen a arreu del país; nosaltris no les oblidem i seguirem la seva lluita. Encara no estem seguris als nostres carrers. Estem fartis de rebre agres-

sions amb absoluta impunitat pels agressors. Protegim-nos: Exigim a les institucions la immediata implantació de protocols de prevenció i actuació eficients davant d’atacs i comportaments d’odi cap a les persones de GSRDI-LGTBI i que aquests s’adaptin a la realitat fora de les grans ciutats i del món rural. No tolerarem que aquestes agressions quedin impunes. Exigim educació sexual i de gènere amb accés fàcil i eficaç a tots els anells socials i per a totes les edats. Exigim que s’obrin d’una vegada totes les unitats de Trànsit*, un servei vital per a les persones trans*. Ens sembla vergonyós que encara avui, la gent trans* hàgim d’anar a Barcelona per a fer-ne un ús. I en el cas de la regió sanitària de la Catalunya Central, assenyalem al patronat d’Althaia, a l’Institut català de la salut i als ajuntaments de la zona com a culpables que aquesta unitat encara no s’hagi obert. També denunciem la invisibilització de les realitats trans i tota la violència que rebem, també dins del propi col·lectiu i posem sobre la taula que patim: manca d’accés a una llarga llista de drets fonamentals, patologització de les nostres identitats, agressions, assassinats, taxes d’atur superiors al 80%, una esperança de vida que en moltes regions no arriba als 40 anys, una taxa elevadíssima de suïcidis i un llarg etcètera. Exigim el respecte absolut a les persones GSRDI-LGBTI per part de totes les comunitats religioses i que declaracions d’odi com les que va fer fa tres anys el bisbe de Solsona deixin de formar part del present i quedin com a record d’un passat fosc. Ja no hi ha marxa enrere, hem decidit fer-nos visibles, transformar les viles i ciutats que habitem en espais inclusius i segurs per totes les diversitats i dissidències! Perquè érem i som: revolta! Som i serem: revolta! Fora de la capital, fora del capital, sortim de la norma!

Recordeu! La mida màxima per a ser publicats a LaRella Paper és de 3400 caràcters (espais inclosos).

En el cas que excedeixi aquest límit, no en garantim la publicació!

Envieu-los a: larellallucanes@gmail.com LaRella | 10


DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: supermercats, carnisseries (NOU!), forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES


5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIES

DIETÈTICA VOLS ANUNCIARTE AMB EL DOBLE D’ESPAI?

DIRECTORI DOBLE SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

DENTISTES

Més espai, més visible!

1/2 ANY

280 € /any

ÒPTICA

DIETISTA

PERRUQUERIA

*surt a 14 € per Rella

HI POTS SER PER NOMÉS... HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any

*surt a 8,3 € per Rella

comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori


8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

Més informació:

621 276 429

STA EULÀLIA

OLOST

LLUÇÀ

comunicaciolarella@gmail.com

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY


10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

FOTOGRAFIA

NETEJA

RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA

NOU AL DIRECTORI

QUIOSC

LA FOTO DEL DIRECTORI!

F: Gemma Riera

T’anuncies a LaRella? Ens vols mostrar el teu producte o servei? Envia’ns una foto i la publicarem! Un plat del restaurant, l’aparador de la botiga, el teu millor embotit, una foto teva treballant, una imatge entranyable...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY *publicarem un màxim de dues fotos anuals de cada empresa. Es publicaran segons espai i per ordre d’arribada. No s’admeten anuncis d’ofertes publicitàries, per fer això, contacta’ns i farem un anunci ben rebonic!

ELS TROBAREU A LA SECCIÓ 9, a SUPERS


ELS ENCANTS / EL TEMPS

2 de juliol de 2020

ES VEN

ES BUSCA

» 3 ARADES CAVADORES I UNA ARADA D’OREIONS DE TOMBAR, de tracció animal, de les d’abans. T.: 93 853 02 15 (vespres) (R85/01)

» PERSONA QUE SÀPIGA FER JERSEIS DE LLANA, per fer-li encàrrec. T.: 670 994 379 (R85/03)

» LLIT DE 90 CMS. I DIPÒSIT DE 1000 LITRES DE PLÀSTIC. T.: 938560159 (vespres) (R85/07) » EMBALADORA John Deere 550. T.: 636 333 630 (R85/02) » PAVOS REALS. T.: 93 853 00 14 (R85/03) » TERRENY A PRATS de Lluçanès. De 450m2. Molt bon lloc. T.: 606 88 12 66 / 93 850 81 45 (R84/03) » MÀQUINA DE PASTAR petita, de dos braços. UNA MOLA D’ESMOLAR ganivetes marca Trepat, de les que funcionaven arrossegades per animals. 2 MÀQUINES d’engrunar blat de moro: una de 100 anys d’antiguitat i l’altre amb maneta manual. T.: 93 853 02 15 (vespres) (R84/04) » 2 BUTAQUES DE BARBER, 7 cadires encoixinades, 1 rentacaps, 1 escalfador d’aigua, 2 estufes de butà per estrenar amb les corresponents bombones, 3 miralls grans, 2 butaques i 1 tocador amb mirall inclòs. Preus a convenir. T.: 659 524 885 (R83/06) » 13 CONTES infantils en VHS, 6 en CD i 12 llibres de la colecció Disney català-anglès. Bon preu. T.: 610 78 62 23 (R83/01) » 3 SOMIERS de 80 cm d’ample. Bon preu. T.: 610 78 62 23 (R83/02) » CARRO TENDA Inesca Marsella serie 2000. En molt bon estat. Remolc lleuger i petit. 215 Kg. Amb dues habitacions per a 4 persones. 750 €. T.: 686 385 452 (R83/03) » COTXE HYUNDAI ATOS PRIME 2001: gasolina, 154.000 km, mínim consum, aire acondicionat, direcció assistida, ITV i manteniment al dia, Demanem 1.200€. T: 686 586 479 (R83/04) » TINC CADELLS SETTER ANGLÈS. T.: 629 712 339 (R82/03) » ES TRASPASSA BAR a St. Boi de Lluçanès. Super cèntric. T.: 671 09 44 86 (R82/01)

» MASIETA per viure, no per turisme. N’hi han encara? Lloguer o compra a preu raonable. No preocupa l’estat. T.: 605 112 710 (R82/02)

ES LLOGA » APARTAMENT A L’ESCALA amb capacitat de 2 a fins a 6 persones. Ben situat. A prop de mar. Amb WI-FI, 3 piscines comunitàries amb jardí. Es lloga per setmanes. T.: 699 914 861 (R83/05) » PIS AL CENTRE DE SANT BARTOMEU DEL GRAU amb sortida a l’exterior. Molt bones condicions de lloguer. T.: 649 84 07 42 (R84/01)

ES REGALA » 100 CINTES DE CASSETTE. T.: 610 786 223 (R85/04)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 16 AL 30 de juny TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 25 de juny

32,7

PRATS

OLOST

ORISTÀ

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

ALPENS_ 16 de juny

SANT BOI

10,1

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

16

18.7

11.7

5,6

17 18 19 20 21

23.2

11.4

23.4

10.6

23.9

14.0

26.9

11.8

0,8

26.9

11.8

6,4

29

14.4

17

24.9

13.1

62,6

24.2

12.9

1.6

30.3

11.9

1

30.3

11.9

0,2

30.2

14

Inp

27.3

13.4

0,2

27.1

13.3

0.2

22

28.9

13.8

28.9

13.8

30.4

14.8

27.2

14.8

26.9

13.7

0.0

23 24

29.4

15.7

29.4

15.7

31.2

15

27.7

17.1

27.4

15.9

0.0

29.8

13.2

29.8

13.2

31.5

15.3

28.7

15

27.6

15.3

0.0

25

31.2

14.4

31.2

14.4

32.7

15.4

30

15.5

29.2

15.3

1.2

26

29.8

14.2

29.8

14.2

31

15

28.8

16

27.8

15.2

0.0

27

30.4

14.0

30.4

14.0

31.8

15.4

29.3

16.5

28.3

15.7

0.0

28

30.7

16.4

30.7

16.4

32.5

18

29.4

17.3

28.2

16.9

0.0

29

29.8

14.9

29.8

14.9

31.7

15.4

29

17.3

28.0

17.1

0.0

30

28.8

19.5

28.8

19.5

30.3

21

27.4

18.2

25.3

17.7

0.4

3,2

RACÓ DE LA FEINA

GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76)

BUSCO FEINA DE...

FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

“Al juliol, ni cuca ni cargol”

Cº

OFEREIXO FEINA DE...

INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081.

Sant Boi de Lluçanès, el matí del 26 de juny amb un cel completament blau. // JMCASTRO

Min.

l/m2

Màx.

18.7

11.7

11

23.2

11.4

23.4

10.6

23.9

14.0

Màx.

>CANGUR_ 608 321 353_ Noia que té experiència amb els nens i que pot adaptar-se a qualsevol horari, a més de tenir cotxe propi (RF/1.85) >CLASSES DE REPÀS_ 634 203 099 _ Estudiant de mestra s’ofereix per fer classes de repàs de primària i de primer i segon de secundària. (RF/2.85) >NETEJAR CASES_ 93 856 06 08

4,4

Min.

l/m2

Màx.

22

14

12.5

22.4

12.2

24.3

12.7

24

14.6

>NETEJA_ 655 166 559_ Home de 53 anys busca feina de qualsevol cosa, amb disponibilitat horària, carnet de conduir i vehicle propi (fins i tot caps de setmana i festius) (RF/3.85) >CURA / NETEJA_ 633 60 75 54_ Tinc experiència en la cura d’ancians i nens, i busco feina també de neteja. Tinc disponibilitat completa. (RF/83) > CLASSES DE GUITARRA, HARMÒNICA I VEU_ 610 62 91 42 _ Classes des de zero, per totes les edats, hores convingudes. Individuals o grups. També a domicili. (RF/1.484)

10

Inp

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

16.3

10.8

34,2

14.8

10.1

21.8

21.4

11.2

3

20.7

9.9

13.8

21.8

11.1

15,8

20.2

10.7

9.6

22.9

12.6

21.2

10.9

0.0

0,2

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

Dj 2 de juliol > SBG (Pou) / Dv 3 de juliol > Olost (Ylla) Ds 4 de juliol > Prats (Tanyà) Dg 5 de juliol > Prats (Vilaplana) Dll 6 de juliol > SBG (Aliberch) Dm 7 de juliol > Olost (Barnolas) Dx 8 de juliol > Prats (Terricabras) Dj 9 de juliol > SBG (Fargas) Dv 10 de juliol > Olost (Arumí) Ds 11 de juliol > SBG (Urgell) Dg 12 de juliol > matí: Prats / tarda: SBG (Euras) Dll 13 de juliol > Prats (Atlàntida) Dm 14 de juliol > Olost (Ausa) Dx 15 de juliol > Prats (Pou) / Dj 16 > SBG (Ylla)

LaRella | 15


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
R485 by LaRella - Issuu