R484

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 18 | JUNY | 2020 NÚM: 484

www.larella.cat PÀG 2

el lluçanès rebutja l'agressió racista dels mossos

Els ajuntaments de la riera de Merlès hi prohibeixen el bany aquest estiu PÀG 5

Olost presenta al·legacions al POUM de Sant Martí Sorgeixen iniciatives a favor i en contra de la gasolinera PÀG 10-11

S’aprova l’Agència de la Natura, malgrat l’oposició d’alguns sectors del món rural PÀG 14-15

“Al món s’han extingit uns 600 ocells per culpa dels humans” Entrevista a Ferran Sayol, biòleg especialitzat en biodiversitat de fauna PÀG 3

Pandèmics, la columna de Meritxell Verdaguer PÀG15

La vinyeta Concentració de rebuig a les agressions racistes dels Mossos a un jove, aquest dimarts davant l’Ajuntament de Sant Feliu// F: MARC VIÑAS

d’Adrià Davins

NOTÍCIES TURISME

S’estrena la nova web de turisme del Consorci

Núm.484

Els ajuntaments per on passa la riera de Merlès hi prohibeixen el bany LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Amb l’objectiu de donar a conèixer els recursos i serveis turístics del Lluçanès i juntament amb el llançament, fa poc, de la marca “Lluçanès. Territori serè”, neix la nova web turisme.llucanes.cat. Des del Consorci ja fa més d’un any que treballen en aquesta web que pretén ser un portal d’entrada al Lluçanès per tothom qui vulgui fer una escapada a la comarca. El nou portal, més modern i actualitzat, s’ha reestructurat respecte al que hi havia fins ara per oferir millors continguts, més acurats i actualitzats tant del patrimoni històric, el cultural així com dels productes turístics que tenim a la comarca. La web, més àgil i dinàmica, vol potenciar tot allò que és Lluçanès: els pobles i les tradicions, la natural, la cultura, els esdeveniments i els productes i serveis. Estructurat bé per municipi o bé per recurs la informació es presenta clara i fàcil de trobar. S’ha apostat per una web molt visual i dinàmica que per si sola ja esdevé un petit tastet del què és la comarca.//CFU

SOCIETAT

Les activitats culturals, socials i esportives tornen de mica en mica

A finals de maig el Departament de Territori i Sostenibilitat obria la porta a prohibir el bany en determinades zones si podia haver-hi risc de coronavirus. Risc que en alguns espais es suma a d’altres com són el d’incendis, la dificultat d’accés a través de pistes forestals o aparcaments al peu d’aquestes que poden bloquejar-les i, per tant, dificultar l’evacuació en cas que sigui necessària. Així doncs, aquest passat dimarts els nou ajuntaments de la llera de la riera de Merlès aprovaven per unanimitat la prohibició

de bany en aquesta. La mesura respon a la voluntat de prevenció davant possibles riscos derivats de l’emergència sanitària que vivim, així com també fruit de la certesa que les limitacions d’accés a piscines i platges faran més massiva l’assistència de visitants a la Riera i les conseqüències que aquest fet pot tenir en l’entorn natural. A través de tríptics informatius els ajuntaments explicaran la nova normativa. En un primer moment, el cos de Mossos d’Esquadra i d’Agents Rurals es faran càrrec del compliment de la prohibició. Més endavant, ajuntaments i consells comarcals pagaran els seus propis responsables de seguretat. Aquesta prohibició afectarà tot-

LaRella | 2

hom per igual, siguin veïns de la zona o visitants, pernoctin o no en algun dels diferents allotjaments que podem trobar als municipis de la Riera o dels voltants.//

TRADICIÓ

Els Gegants de Sant Feliu ballen amb mascareta Sant Feliu Sasserra va celebrar la 32a Trobada Gegantera del poble, el passat 13 de juny. Els Gegants i Grallers van protagonitzar una cercavila inèdita pels carrers del poble, la primera “en confinament”, com deien al cartell. Per primera vegada, el veïnat sasserrenc va haver de gaudir de la tradicional festa des del seu domicili, sortint al balcó o atansant-se al carrer des de la porta de casa. Tan els gegants com els musics duien mascareta: la seguretat és el més important. Però fer ballar els gegants també!//JFO

Gegants i Grallers de Sant Feliu Sasserra que van participar a la cercavila//F: MARCEL FERRER

Els barris adapten les festes Aquest dilluns la plaça Sant Antoni de Perafita feia gairebé tan goig com els dies de festa major. L’activitat de gimnàstica i memòria, que normalment es desenvolupa al Niu, es celebrava allí, per garantir la distància de seguretat. Com aquesta activitat, altres cursos, tallers i activitats esportives tornen a dur-se a terme, de mica en mica, i amb noves mesures de seguretat, sovint s’han de celebrar a l’exterior. Les biblioteques també han reobert les portes, però amb cita prèvia, un aforament menor i un horari limitat. Els usuaris encara no poden remenar els llibres directament de la prestatgeria, i els llibres retornats han de passar una quarentena.//Red

És habitual trobar deixalles a la Riera. Aquestes són del passat cap de setmana, //

L’acordionista Jordi Bosch en una actuació al barri dels capgrossos.//F: FERRAN VILA

Les Festes dels Barris de Prats de Lluçanès també s’han vist afectades per la crisi sanitària, tot i que han pogut adaptar algunes activitats a la situació actual. Els tradicionals jocs de cucanya de la tarda han quedat anul·lats en tots els barris, tot i que alguns d’ells han optat per redissenyar la programació amb gimcanes, sortides en bicicleta o altres activitats. Els balls de nit s’han pogut portar a terme, mantenint les distàncies de seguretat, i, així, poder realitzar les votacions de pubilles i hereus de cada un dels cinc barris de Prats.//JB

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

18 de juny de 2020

L’última fase de la desescalada arriba amb un únic diagnosticat en quinze dies LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

El Lluçanès va entrar dilluns a la fase 3 de la desescalada i des d’aquesta mitjanit ja hi ha entrat tota Catalunya. D’aquesta manera, amb la decisió anunciada ahir a la tarda per la Generalitat i el Ministeri, ja es pot circular lliurement per tot el territori i és el govern català l’encarregat d’establir les mesures que calgui per prevenir un rebrot del Coronavirus. Aquesta setmana, doncs, és la primera en què el Lluçanès pot rebre visitants de les altres regions sanitàries, i també la primera en què un lluçanenc es pot desplaçar lliurement a qualsevol punt del país o fins i tot a l’estranger, amb la reobertura progressiva de les fronteres prevista per aquest dissabte, dia 21. Dilluns caurà l’estat d’alarma, i és de preveure

que les restriccions a partir d’ara es concentrin en impedir els esdeveniments massius i en reforçar les mesures d’higiene i precaució com mantenir la distància de seguretat, l’ús de mascareta i rentar-se les mans. NOMÉS UN NOU POSITIU PER CORONAVIRUS A L’ABS LLUÇANÈS En els últims quinze dies s’ha registrat un sol positiu per Coronavirus a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès, mentre que en l’anterior quinzena se n’havien diagnosticat cinc. Les xifres oficials situen els casos confirmats per PCR o test ràpid des de l’inici de la pandèmia en 27, i els sospitosos, que han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, en 311. Són un positiu i 46 sospitosos més que ara fa quinze dies, mentre que en la quinzena anterior hi havia

Des de l’inici hi ha hagut 311 sospitosos i 27 confirmats de Coronavirus a l’ABS Lluçanès hagut un augment d’una seixantena de casos. Amb tot, cal tenir present que un criteri per establir els “casos sospitosos” pot ser l’aparició de qualsevol símptoma compatible amb el Coronavirus, encara que podria correspondre en realitat a una altra malaltia. Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès, l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze).//

LA COLUMNA

Meritxell VERDAGUER

Pandèmics Us vinc a parlar de la meva pandèmia. L’altre dia en una conversa -que ara em serveix per escriure aquesta columna- citàvem dies i fets transcendentals que havia viscut la nostra generació. Imaginàvem com explicarien els llibres d’història i com recolliria la literatura els temps del Coronavirus. En algun moment de la conversa ens vam sentir afortunats d’haver acumulat aquesta experiència, i d’altres, per poder-la explicar als que vindran. Sabeu aquelles històries de la post-guerra? Doncs ens vam sentir d’alguna manera afortunats en aquest sentit, en el sentit de poder explicar de primera mà el que hem viscut. Ens crèiem invencibles. Era impensable per a tots nosaltres un escenari com el que ha deixat la Covid-19. Pensàvem que érem una societat tan avançada que era impossible tenir un ‘enemic’ i no poder-hi fer front. Una guerra? Una pandèmia? Això és impossible! I de cop, tots ens vam fer vulnerables i ens vam tancar a casa. I ens vam apropar a persones i societats que pensàvem que estaven molt lluny de la nostra. Més aprop dels nostre veïns de Wuhan, una mica més a prop dels nostres amics de Gaza que viuen sota setge, una mica més a prop dels pobles que han fet front a l’ebola. Salvant les distàncies, si voleu, però ens hem sentit tots plegats una mica més a prop dels que habitualment veiem com els vulnerables. Vam topar amb la resiliència col·lectiva, i també amb els errors que ja podíem veure a venir i no vam resoldre. Acostumats als reptes individuals i a la superació personal, amb la Covid-19 hem vist com només podíem tirar endavant de forma col·lectiva: responsabilitzar-nos durant el confinament i comptar amb els sanitaris que s’hi han deixat la pell. I hem vist coses que ja sabíem i que no vam resoldre en el seu moment: mencances al sistema sanitari que ens han posat en perill a tots i especialment a les persones que hi han hagut de treballar sense la protecció adequada. Així com l’atenció a les persones grans, ja ho sabíem que les residències són més un negoci que un servei, i que envellir sense recursos és un problema. Ja ho sabíem però no hi posàvem prou esforços per revertir-ho. Sobre el confinament en parlarem durant hores, i tant! Sobretot del que ha significat a les nostres vides haver de parar màquines i adaptar-nos a una nova realitat. Tancar-nos a casa i estar amb nosaltres mateixos, i amb els qui convivim. D’aquest punt en sortiran les coses que ens agradarà explicar, les coses que vam fer i vam deixar de fer. I també com de ràpid va passar. Del que vindrà ara ja no en sabem res. Potser un escenari de post-guerra, una gran crisi econòmica, una nova normalitat. A veure si ho podem fer bé per poder explicar bones històries als que vindran.// LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.484

Una gravació prova les agressions racistes d’un grup de mossos contra un jove a Sant Feliu Sasserra Un jutjat de Manresa investiga l’actuació de sis agents antidisturbis durant la detenció d’un noi el gener de 2019 SANT FELIU SASSERRA Per_ Marta Pérez Santos i David Bou Article publicat originalment a la directa.cat

Sis de la tarda de dijous 10 de gener de 2019. En Wubi es disposa a sortir de casa seva a Sant Feliu Sasserra per passejar la gossa. Un cop arriba al pàrquing, diversos agents dels Mossos d’Esquadra irrompen i li demanen la documentació. “Ets el jardiner de l’edifici?”, és la primera interpel·lació burleta d’una situació que esdevindrà un malson per aquest jove de vint anys. Segons la versió de la víctima, a partir d’aquell moment, els policies van començar a llençar-li bosses d’escombraries, a empentar-lo i a escopir-lo, estomacant-lo a base de cops de puny que acompanyaven d’insults racistes. El seu testimoni es recull en l’escrit que SOS Racisme –entitat que s’encarrega de la seva representació legal– va presentar al Jutjat d’Instrucció 5 de Manresa, que està practicant les corresponents diligències per esclarir el contingut de la denúncia. Un any i mig després dels fets, es fa públic el relat d’aquest episodi de racisme policial, corroborat per un àudio que el noi va poder enregistrar amb el seu telèfon mòbil, en el qual s’escolten amb nitidesa les agressions, vexacions i amenaces que va patir. Wubi va poder escapar esporuguit del primer encontre amb els mossos. Corrents es va dirigir a un descampat proper amb la intenció de protegir-se, trajecte durant el qual va sentir la detonació d’un tret. El motiu de la visita dels agents era l’execució d’una ordre d’entrada als domicilis que ocupaven diversos joves, en el marc d’un procediment per desnonar-los. Minuts més tard, un cop va aconseguir amagar-se, va provar de posar-se en contacte via telefònica amb els seus veïns per advertir-los del que havia succeït i evitar que es topessin amb el dispositiu policial, però ja era massa tard. Un dels seus companys va despenjar el telèfon i li va explicar que els estaven registrant, just abans que un dels mossos agafés el cel·lular i l’advertís que si no tornava al pis, emetrien una ordre de crida i cerca en contra seva. Per evitar problemes, Wubi va decidir tornar a l’edifici, però donada la situació que havia viscut prèviament, va engegar la gravadora del seu mòbil per documentar tot el que pogués ocórrer. “NEGRO DE MIERDA, HIJO DE LA GRAN PUTA” Segons la denúncia, quan Wubi va arribar de nou al bloc, els antidisturLaRella | 4

Els fets van tenir lloc als voltants d’aquest edifici, ara tapiat.//F: MVIÑAS

bis de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la Regió Policial Central –amb base a Manresa– el van acusar d’haver pegat un dels agents. Com es pot escoltar a l’àudio, un dels policies reconeix haver disparat, “he fallado, ¿eh? Si no te reviento”. Mentrestant, el noi els suplica que no li facin res i és conduït fins al pàrquing de l’immoble –on ningú més els podia veure–, emetent crits com “me estáis haciendo daño, me estáis ahogando”. Un cop reduït a terra, a l’àudio es constata una primera ràfega de cops i els crits desconsolats de Wubi, que rep una resposta afirmativa després de preguntar als agents si la seva virulència es deu a motivacions racistes: “Somos ordenados”. A partir d’aquest moment, l’episodi s’agreuja i un dels mossos rebla “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”, entre les lamentacions del jove que els implora “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”. L’escrit presentat al jutjat narra com li claven puntades de peu i l’escupen, així com li colpegen el cap contra el terra. “La dinàmica en la qual el mateix agent l’agafava per posar-lo dempeus alhora que li exigia que segués es va repetir durant la intervenció”, explica la denúncia. Un cop l’agredit ja estaria emmanillat i bocaterrosa, el noi és aixecat per la força entre amenaces i cops per traslladar-lo fins al vehicle policial. Durant el trajecte, s’intueix com és agredit múltiples vegades: “Esa por la de antes y esta por la de ahora”, brama un agent entre els crits de dolor de Wubi. L’àudio avança entre insults i vexacions com “puto negro de mierda, racista es poco” o “negro de mierda, hijo de la gran puta”. De nou a terra i ja al carrer, un dels uniformats el commina a què la pròxima vegada que vegi la policia corri, “pero intenta irte muy lejos. Vete más lejos que África, mejor”. L’agent que ha disparat el tret a l’inici de l’episo-

di, reapareix en escena per afirmar “he fallado, ¿eh? Si no, te reventaba las costillas con la bala”. Esbufegant, Wubi sent un dels funcionaris assegurar “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, reconeixent explícitament les agressions físiques que havia comès. “Te lo he dicho por teléfono, que te iba a pegar una ostia que te iba a dejar blanco”, es mofa el policia amb el que havia parlat des del mòbil del seu amic, abans que un altre agent clogui maleint “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país”. SOS RACISME CRITICA LES IDENTIFICACIONS PER PERFIL RACIAL Wubi va ser traslladat a comissaria, on va estar detingut sense rebre cap assistència mèdica malgrat haver-la requerit en diverses ocasions, tal com manifesta l’escrit enviat al Jutjat d’Instrucció 5 de Manresa. Ja de matinada, uns agents diferents dels que havien procedit a la seva detenció el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Déu de la capital del Bages. La seva representació lletrada denuncia que allà li van fer diverses radiografies en presència dels policies que el custodiaven –mesura totalment irregular– i li van entregar un informe de lesions. L’endemà, Wubi va passar a disposició judicial i va prestar declaració sobre els fets, explicant les pràctiques policials de les quals havia estat víctima. Posteriorment, va quedar en llibertat amb càrrecs per un delicte contra la salut pública, causa que poc temps després va ser arxivada. Paral·lelament, el jutge va continuar practicant les diligències pertinents per esclarir la denúncia penal del jove contra els sis policies, que des del primer moment estan identificats gràcies a l’atestat de la detenció que ells mateixos van redactar. Des de SOS Racisme han emès un comunicat on afirmen que aquest cas

“no és únicament conseqüència de la ideologia racista d’un grup d’agents del cos de Mossos d’Esquadra, sinó que ve determinat pel context de manca de mecanismes de control, impunitat, racisme i corporativisme policial en què els agents treballen”. Des de l’entitat antiracista expliquen que els Mossos van accedir a reunir-se amb la familia d’en Wubi i una advocada i tècnica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Per part del cos es va personar a la trobada Josep Codina, Cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, qui “es va limitar a escoltar i va assegurar que des dels Mossos d’Esquadra no es podia emprendre cap actuació contra els agents mentre el procediment penal estigués en curs”. A hores d’ara, els agents segueixen treballant al cos i fent vida normal, mentre el cas es troba en fase d’instrucció a l’espera que el jutge decideixi si té prou elements per enviar-lo a judici. Des de l’any 1999, el SAiD ha recollit 571 casos de racisme policial, pels quals només s’ha condemnat quatre policies per la via penal i en cap cas s’ha reconegut l’agreujant de racisme contemplat a la jurisdicció espanyola. “A pesar que me han pasado muchas situaciones de estas, ese día a mí me quedó marcado y a veces me cuesta mucho hablarlo. Aunque es una cosa que poco a poco voy superando, es algo que siempre va a estar allí en el recuerdo”, reconeix Wubi encara atemorit.//

L’ajuntament, sorprès amb la notícia “La primera notícia la vam tenir per la ràdio, vaig ser el primer sorprès”, explica l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero, que assegura que des de l’ajuntament no tenien constància de la polèmica actuació policial. Un cop coneguda la denúncia, l’Ajuntament s’ha mostrat “completament en contra de l’actuació” i demana que s’investigui als agents implicats. “A la gent no se la pot tractar d’aquesta manera”, remarca l’alcalde, alhora que defensa la bona actuació que sempre ha mantingut el cos de Mossos d’Esquadra al municipi. Romero recorda que l’edifici on van passar els fets mai s’ha acabat de construir, però que sí que ha estat ocupat durant un temps, i ara està tapiat. En qualsevol cas, el denunciant no ha estat mai empadronat al municipi.//FV

NOTÍCIES

18 de juny de 2020

Concentració contra el racisme a Sant Feliu SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart

Una convocatòria a través de les xarxes socials va reunir a una setantena de persones davant l’ajuntament de Sant Feliu Sasserra per denunciar els actes racistes que van tenir lloc en aquesta població fa un any i mig, i que ara han sortit a la llum. Aquesta va tenir lloc l’endemà de la manifestació convocada a Manresa amb el lema “Prou impunitat pel racisme policial” on centenars de persones van cridar que “Manresa no és racista”. En l’acte, que començava a dos quarts de set de la tarda, es van llegir dos manifestos. El primer el van escriure i llegir diferents veïns i veïnes del Lluçanès. En aquest es denunciava el racisme institucional present en la nostra societat i com moltes vegades de manera conscient o inconscient el perpetuem o contribuïm a perpetuar-lo. En el manifest reflexionaven sobre la necessitat que tenim com a sociatat de revisar-nos per poder veure que formem part del problema quan “intentem justificar actituds racistes a vegades amb comentaris tan subtils com: és que no s’integren”.

El manifest també denunciava que el cas d’en Wubi, d’ara fa un any i mig, no és un cas aïllat, “que passa més sovint i més a prop del que ens pensem”. Van acabar dient que al racisme se li ha de plantar cara. El segon manifest que es va llegir el va escriure l’Ilyas Azzarouali, veí de Prats de Lluçanès establert ara a Alemanya. Amb el títol d’“Alcem-nos contra el racisme” denunciava que el racisme està present en el nostre dia a dia i que no podem oblidar fets com els ocorreguts a Sant Feliu, perquè si no estem condemnats a repetir-los. Denunciava que la crisi social i econòmica ha portat un auge de discursos xenòfobs i de criminalització dels col·lectius d’immigrants, i que ha servit com una mesura per canalitzar les frustracions i la ràbia de la classe treballadora cap ells. Com diu el manifest “atacant les classes més pobres com si aquestes fossin les responsables de la pobresa”. Feia una crida a tallar de soca-rel el racisme, i a reclamar que veïns i veïnes de pobles i ciutats s’alcin per combatre el feixisme, el racisme i els abusos policials. La convocatòria va acabar amb el clam de “Cap agressió sense resposta”. (Podreu trobar el text íntegre dels dos manifestos a larella.cat).//

Buch anuncia que expulsarà els agents implicats en l’agressió Per_ Ferran Vila

“Quan tingui el nom dels autors i els encobridors exigiré la seva expulsió immediata del cos”, anunciava aquest dimecres el conseller d’Interior, Miquel Buch, al Parlament. Amb aquestes paraules, Buch intentava calmar els ànims després que l’actualitat política catalana ha girat els últims dies al voltant de l’agressió destapada per La Directa i El Matí de Catalunya Ràdio. En fer-se pública, el conseller va qualificar l’actitud dels agents de “feixista i racista”, i va decidir canviar-los de destinació a l’espera que el jutjat de Manresa resolgui el cas, una mesura qualificada d’insuficient per les formacions polítiques catalanes. Fins i tot Junts per Catalunya i Esquerra, partits que conformen el Govern, van apuntar que calia una resposta més contundent.

Wubi, en el vídeo on denuncia el cas.// LADIRECTA

Des del cos, el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, va enviar una carta aquest dimarts a tots els agents admetent “vergonya i indignació” per l’agressió i demanant-los que sempre facin servir un “llenguatge neutre” i no tinguin “conductes ni actituds discriminatòries” com les detectades en aquest “cas aïllat” que assegura que “no té cabuda” al cos. El conseller d’Interior i el director General de la Policia han anunciat que compareixeran a petició pròpia al Parlament per donar explicacions sobre les polítiques de no discriminació del cos. A més del canvi de destinació precipitat en fer-se pública la gravació, els Mossos han explicat que van obrir un procediment intern als agents, però que es va aturar a l’espera que es resolgui la via judicial oberta per un delicte de lesions i un contra la integritat moral. En aquesta causa els jutjats de Manresa ja hi van citar tant el denunciant, que va confirmar la seva versió, com els sis investigats, que el passat mes d’octubre es van acollir al seu dret a no declarar.//

LaRella | 5

NOTÍCIES

Núm.484

Olost presenta al·legacions Instàncies contràries al POUM de St. Martí d’Albars OLOST / ST MARTÍ D’ALBARS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

L’Ajuntament d’Olost manifesta la seva oposició a la nova estació de servei de Sant Martí d’Albars, amb noves al·legacions al seu POUM. En total esgrimeixen 9 motius, la majoria dels quals fan referència a diversos incompliments respecte altres normes d’ordenació territorial. En primer lloc argumenten els motius pels quals el sòl on es projecta la gasolinera hauria de continuar sent de protecció especial, i per tant no urbanitzable. Ho subscriu amb un dictàmen la biòloga i paisatgista Anna Zahonero que conclou que la construcció afecta diversos valors que s’han de protegir segons Pla Territorial Parcial de les Comarques Central (PTPCC), de manera que “la previsió de l’activitat que fa el POUM és incompatible amb el principi de legalitat”. Zahonero desgrana els efectes negatius que tindria la nova construcció sobretot pel que fa a “la connectivitat ecològica de la riera Gavarresa” fet que provocaria una greu interferència sobre la fauna. L’Ajuntament d’Olost també posa de manifest l’impacte per contaminació lumínica que suposaria la benzinera. Les al·legacions també fan referència a l’incompliment que fa el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de diversos principis de sostenibilitat que el mateix POUM diu preservar. Olost posa de manifest la contradicció entre l’establiment d’una estació de servei, i el text del POUM de Sant Martí, on s’hi diu que s’adopten criteris de sostenibilitat i protecció ambiental com la reducció de “l’ús dels combustibles fòssils”

LaRella | 6

o “conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics”. El text d’al· legacions es fixa en la proximitat amb la riera Gavarresa, considerada un dels “eixos d’interès connector” i conclou que el POUM incompleix “de forma rotunda” els objectius que descriu el seu propi Estudi Ambiental: “realitzar una ordenació del sòl no urbanitzable adequada als valors naturals, ecològics, i l’interès connector que presenta per tal d’assegurar la seva preservació i millora”. El POUM de Sant Martí tampoc hauria complert les recomanacions fetes per organismes superiors com l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental, que constata que el municipi “forma part de la unitat paisatgística del Lluçanès” i afegeix que s’haurà de “realitzar una ordenació del sòl no urbanitzable adequada als valors naturals i ecològics”. L’Ajuntament d’Olost es mostra “indefens” davant “una activitat d’impacte urbanístic, ambiental i ecològic extraordinaris”. Fa referència a la proximitat amb la riera Gavarresa, que abasteix d’aigua el municipi, i remarca que malgrat situar-se la gasolinera en un sector limítrof amb el seu terme “no han tingut accés en cap moment anterior a l’aprovació inicial del nou POUM de Sant Martí”. Pel que fa al seu terme, també assenyala que el projecte de construcció preveu que el subministrament d’aigua potable arribi a l’estació de servei des d’una finca particular situada en terme d’Olost, cosa que titlla com a “irregularitat”. Per l’Ajuntament l’àrea comercial prevista també atempta contra el model de petit comerç present al territori.//

El passat 7 de juny una cinquantena de persones es concentraven de nou per protestar contra la construcció de la gasolinera a St. Martí d’Albars, a tocar de Santa Creu. Ho feien davant la seu del Consorci per denunciar també la manca de respecte cap a la Carta del Paisatge, aprovada fa 5 anys. De la concentració en va sortir la idea de fer arribar el desacord amb la gasolinera a cada municipi del Lluçanès i al Consorci. El dilluns 8 començava una campanya que cridava a veïns i veïnes del Lluçanès a presentar instàncies a ajuntaments i Consorci mostrant la seva preocupació per la construcció de la gasolinera. Instava a als diferents ens a posicionar-se i a presentar, si així ho creien pertinent, al·legacions al POUM de Sant Martí. Alhora es demanava a aquest ajuntament que tingués en compte les preocupacions de les veïnes del Lluçanès davant la gasolinera. Per altra banda, va sorgir una instància favorable a la construcció de la gasolinera, semblaria que impulsada per l’equip de govern de Sant

Martí, ja que a més a més de voltar per diverses xarxes, també es podia trobar en format paper a la seu de l’Ajuntament. Aquesta instància anava dirigida al Consorci, i exposava que, com a veïnes del Lluçanès estaven interessades en “el desenvolupament econòmic del territori a través de la creació de noves empreses”, que “el Consorci es va crear per la promoció econòmica dels pobles” i que aquesta era la seva funció principal. Per tant demanava que l’ens supramunicipal ajudés a tirar endavant el projecte de la gasolinera.//Red

El Consorci, neutral

El Consorci ha esdevingut un protagonista poc esperat en el conflicte de la gasolinera. Després de la protesta del 7 de juny, expliquen que han rebut 19 instàncies en contra de la gasolinera i 44 a favor. El seu president, Marc Sucarrats diu que “es donarà resposta a totes les instàncies presentades”. Però Sucarrats recorda: “no ens correspon a nosaltres, no tenim potestat ni entrem en temes de llicències d’obres. El Consorci presta serveis”. I afegeix: “són ens superiors a nosaltres qui han decidit atorgar les llicències”. Davant les demandes de fer una reunió d’alcaldes per abordar el tema Sucarrats diu que “farem les que convingui de reunions d’alcaldes, però en aquest sentit ja n’hem fet dues” i com ens explica “la majoria (d’alcaldes) no es volen posicionar ni a favor ni en contra”.//Red

PUBLIREPORTATGE

18 de juny de 2020

“Estic molt contenta amb l’equip i la resposta dels alumnes en el primer any de Global English” Lídia Escrigas va agafar les regnes de l’acadèmia d’aprenentatge d’anglès i francès Global English el juliol del 2019. Gairebé un any després en fa una valoració molt positiva tot i els entrebancs que ha suposat la Covid-19 Què va significar per tu poder engegar el teu projecte? Molta il·lusió! Era un projecte que portava molt temps rumiant i que sempre havia somiat. Poder tenir el meu propi negoci i al meu poble em feia molta gràcia. Estic molt contenta del què hem creat amb tot l’equip i de la resposta positiva per part dels alumnes. Com va ser en l’inici, dirigir el projecte? El fet de ser un projecte que ja tenia molt pensat em va ajudar molt. Hi havia molts aspectes que ja tenia clars i sabia com volia que funcionessin. Tot i que va ser un repte, i al principi et fa respecte, em vaig sentir bastant segura en tot moment. També intento consultar moltes de les decisions amb la resta de professores per conèixer més visions i crear ambient d’equip. Per altra banda, l’experiència professional prèvia i les estades que he fet a l’estranger m’han permès viure en primera persona quin és el millor camí per aprendre una llengua, i en molts casos intento pensar en la meva pròpia experiència i amb què em va anar millor per aprendre l’anglès.

Com definiries la vostra metodologia d’ensenyament? Crec que el més important de tot és crear metodologies adaptades al moment i a les necessitats de cada alumne. L’ensenyament és un aspecte evolutiu i no es pot quedar estancat. Mirem de fer metodologies dinàmiques i que potenciïn l’ús de l’anglès en situacions normals. L’ús de les noves tecnologies, com per exemple la pissarra digital o els videoprojectors ens han permès fer unes classes més dinàmiques i divertides, on els alumnes s’ho passen bé mentre aprenen una nova llengua. Tot i així, el que pot funcionar molt bé en un grup, potser no ho fa en d’altres i és per això que ens adaptem als estudiants. I sobretot, ens seguim formant constantment. Per què és important saber anglès? Perquè vivim en un món on els moviments de persones i les interaccions entre països són cada vegada més constants. Això ha fet que l’anglès sigui la llengua més utilitzada per la comunicació internacional. A banda d’això, cada vegada hi ha més carreres universitàries i empreses que et demanen tenir títols d’anglès. A més a més, també tenim alumnes, sobretot els adults, que veuen l’anglès com una eina que els és útil per viatjar. Com ha afectat la COVID-19 a l’acadèmia? Al principi vaig estar molt preocupada pensant que no tindria continuïtat per part dels alumnes. Conscients de l’impacte que aquesta pandèmia

tenia sobre l’economia, vam apostar per ajustar els nostres preus, ja que aquesta crisi ens ha tocat de ple a tots i no volíem que això fos un impediment per aprendre anglès. No obstant això, la gran majoria han seguit gràcies a les noves tecnologies. La veritat és que tots hem après a treballar de forma diferent i estem molt contentes de com hem convertit un moment negatiu en un aprenentatge significatiu i dels resultats positius per part dels alumnes. Com planteges el nou curs? Ara tenim moltes ganes de tornar a la normalitat. Al juliol tindrem classes presencials tenint en compte les mesures de seguretat. L’acadèmia disposa d’aules grans que ens permeten mantenir distàncies i reduirem encara més els grups, passant de 8 a 6 alumnes per aula. En cas d’haver-hi un rebrot, ara ja sabem que podem seguir treballant des de casa continuant amb la qualitat del servei.

LaRella | 7

NOTÍCIES PREVENCIÓ

Comença el Pla de vigilància contra els incendis forestals Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona, presentava la campanya de prevenció d’incendis forestals el passat 10 de juny. Enguany va començar el 12 de juny i s’allargarà fins al 31 d’agost. La campanya es podria allargar si les condicions climatològiques ho fessin necessari, com seria el cas d’una sequera extrema. El dispositiu d’enguany comptarà amb una plantilla de 259 persones, de les quals 82 treballaran a les comarques de la Catalunya Central. Aquestes persones cobriran l’horari de màxim perill d’incendi forestal, de 2/4 d’1 del migdia fins a 2/4 de 8 del vespre, els 82 dies previstos que duri la campanya. El cost d’aquesta, entre personal, vehicles i logística serà de 2 milions d’euros, que provenen de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari. El Pla de Prevenció té un abast territorial de més de 48 mil hectàrees forestals compreses entre 273 municipis. El dispositiu comptarà amb 93 unitats d’informació i vigilància, dels quals 5 passaran pel Lluçanès: Avinyó i St. Feliu Sasserra; Sta. Maria de Merlès (Riera de Merlès); Olost, Oristà, Perafita, Prats i St. Martí; Alpens, Lluçà, St. Agustí; Gurb, St. Bartomeu, Sant Boi, Santa Cecília i Sobremunt.//CFU

LaRella | 8

Núm.484

Continuen les queixes dels veïns del c/Bruc

El carrer Bruc, encara amb un únic sentit de circulació, de baixada.//F: JUDIT SOLANAS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Al carrer Bruc de Prats de Lluçanès segueix el malestar pels canvis de mobilitat que l’Ajuntament hi vol portar a terme. Durant el passat mes de maig els ciutadans de Prats van poder votar quina pro-

posta de mobilitat, d’un total de quatre, preferien aplicar al municipi. Totes les propostes, però, introduïen el doble sentit de circulació al carrer Bruc – fins ara tenia un sentit únic de baixada – i guanyés l’opció que guanyés aquest carrer passaria a ser de pujada i baixada per descongestionar, segons l’Ajuntament, el carrer paral·lel. Això va aixecar queixes per part de diversos veïns del carrer, fins al punt que van redactar una instància i la van entregar a l’Ajuntament amb més de seixanta firmes –totes només de veïns del mateix carrer– que hi donaven suport. Arran d’això, el divendres dia 5 de juny, veïns i equip de govern van mantenir una trobada per exposar els motius de cada part i intentar acostar posicions. Els veïns del carrer Bruc s’hi van presentar amb un seguit de propostes alternatives per intentar millorar la circulació del poble sense haver de doblar el trànsit que circula per la seva via, ja que, segons asseguren, aquesta mesura pot incrementar els accidents entre cotxes i vianants. L’Ajuntament, però, assegura que els canvis que es portaran a terme s’han dissenyat a partir d’un informe tècnic que prioritza la seguretat de les persones per davant de tot. L’alcalde, Jordi Bruch, explica que el doble sentit del carrer Bruc va ser-hi durant més de trenta anys, i que, tot i entendre que els seus veïns lluitin per mantenir-lo en sentit únic, l’Ajuntament no es pot mirar la mobilitat “fixant-se en un sol carrer”, sinó “d’una forma més genèrica i pel bé del conjunt de la població”. Bruch assegura que les noves mesures estan avalades per un “procés participatiu que va comptar amb el 7% del cens, i, agafant de referència processos participatius de pobles veïns, aquest no és un mal resultat”. Els veïns del carrer, però, creuen que aquest procés participatiu no té cap validesa perquè l’opció guanyadora només comptava amb una cinquantena

de vots, mentre que la instància que ells van redactar tenia el suport de més de seixanta veïns. A més, diuen, cap de les propostes incloïa una opció que contemplés mantenir el carrer Bruc en un únic sentit, i per aquest motiu asseguren que doblar-lo és una “decisió política” amagada sota la “falsa aparença” d’un procés participatiu. Tot i la polèmica i les queixes, poc més de dotze hores després de la reunió entre veïns i equip de govern l’Ajuntament publicava a les xarxes socials la proposta guanyadora de la consulta de mobilitat. Això va provocar que els veïns es reafirmessin en les sospites que havien tingut durant la reunió del dia anterior i assumissin que les noves mesures es durien endavant sense cap contraproposta ni intentar arribar a un acord. Per aquest motiu, asseguren que portaran a terme algunes accions com una arrossada al carrer durant el dia que s’apliquin els canvis, tallant el carrer per fer públic el seu descontentament amb les decisions de l’equip de govern. Els veïns expliquen que l’Ajuntament “va ignorar les nostres demandes” i per això els van traslladar que “seran responsables dels accidents que hi puguin haver”. Malgrat tot, l’alcalde Jordi Bruch diu que les mesures rebran un “estricte seguiment per veure si realment serveixen per millorar la mobilitat o no” i que “si ens equivoquem, rectificarem”. Els veïns del carrer Bruc no són els únics que han mostrat el seu descontentament amb el procés participatiu de mobilitat de l’Ajuntament. Alguns pradencs també van fer entrega de més d’un centenar de firmes que demanaven la reobertura del carrer Major al trànsit – que es va tancar durant l’última legislatura. A diferència del carrer Bruc, de les quatre opcions a votar durant el procés participatiu sí que n’hi havia una que contemplava la reobertura del carrer Major, però només de 7 a 10 del matí. Segons els signants, la reobertura del carrer Major hauria de servir perquè la gent pogués anar a comprar amb cotxe, i tenint en compte que moltes botigues obren a partir de les 9, el canvi que es proposava tenia poc sentit. Els veïns que van entregar les firmes també es queixaven del format de la consulta, ja que, segons ells, donava peu a confusions i votar una de les opcions et portava, de forma inevitable, a excloure els punts que contemplaven la resta. Amb això, l’alcalde Jordi Bruch es manté ferm i assegura que el resultat de la consulta s’ha de complir. Tot i les queixes diverses, Bruch repeteix també que l’Ajuntament té una visió global de la mobilitat al municipi que va més enllà d’un carrer concret.//

18 de juny de 2020

PUBLICITAT

LaRella | 9

NOTÍCIES

Núm.484

“No hi haurà nous tràmits ni més organismes. Substituïm la Direcció General de Medi Ambient per una eina més àgil, més potent i amb més recursos” Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural d’inversions. No hem pogut fer una política en positiu que donés ajudes ni fer inversions per generar valor al territori.

D’ON SURT L’AGÈNCIA DE LA NATURA? Fa gairebé 25 anys que s’intenta crear... En la passada legislatura estava força avançada però el 155 ho va aturar tot. Ha de quedar clar que no és un tràmit del Govern ni del departament de Territori. L’Agència neix d’una proposició de llei, en aquest cas impulsada per Junts per Cat, ERC, PSC i Comuns. La CUP ja ha dit que hi donarà suport, i només n’han volgut quedar fora Ciutadans i PP.

PER QUÈ SERVIRÀ? Jo dic sempre que la quantitat de diners que tenim per invertir a tots els espais protegits de Catalunya no arriba a un milió d’Euros, l’equivalent a la construcció de mitja rotonda. I aquests espais representen el 32% del territori, una tercera part de Catalunya. Ja pots imaginar quina política podem tirar endavant. A més a més no tenim personal, si cauen arbres, si hem de mantenir els camins nets,... no tenim capacitat de resposta. Si en algun moment volem fer una convocatòria d’ajuts tardem un any o dos per fer-ho. En canvi les empreses públiques, les agències, poden treure convocatòries d’un dia per l’altre i actuar amb més rapidesa.

QUÈ SIGNIFICA? Aquesta llei bàsicament transforma la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural en una Agència de la Natura. No modifica les lleis existents ni canvia les competències de la Direcció General, és a dir que no agafarà competències que ara té Agricultura: com Boscos, Agents Rurals, Pesca o Caça. Estarà centrada en les competències de Medi Ambient. No canviarà res. Cap Departament ni municipi s’hauria d’haver esverat.

ES REFEREIX PER EXEMPLE A L’ACA? Per exemple. Si hi ha una urgència pot actuar ràpidament. Poden treure una convocatòria d’un dia per l’altre. Fer un pla d’emergència, treure ajuts per uns municipis concrets. En canvi a nosaltres ens falta múscul. S’hauria de veure que la política de natura és necessària pels municipis, la població, els ramaders..., però gairebé no podem actuar perquè no hi ha diners. Només de crear-se l’Agència ja multiplica els ingressos per 5 respecte la Direcció. I a partir d’aquí podria anar generant i buscant nous ingressos.

AIXÍ, QUINA DIFERENCIA HI HAURÀ? Fem un canvi instrumental per tenir una major operativitat, més diners. Com a Direcció General només tenim allò que se’ns assigna als pressupostos generals que aprova el Parlament. I les polítiques de Medi Natural sempre han disposat de pocs recursos: hem fet més polítiques de prohibicions que

PERÒ HAN SORGIT MOLTES QUEIXES.... Ara estava arribant al final de la tramitació i han sorgit uns interessos per dir “a partir d’ara els de Medi Ambient manaran sobre el 50% del territori” o “tot serà protegit”, “a partir d’ara la gestió dels boscos la portaran ells”. Tot això és mentida. “Hi haurà més burocràcia, faltaran més permisos i autoritzacions...”

LaRella | 10

Això tampoc és veritat perquè el que farem és substituir la Direcció General. Tot el que fa ara ho farà l’Agència, i punt. A L’HORA DE TALLAR BOSCOS HI HAURÀ MÉS TRÀMITS I COMPLICACIONS? Ara com a Direcció General ja fem informes, per exemple dels plans tècnics forestals, de la mateixa manera que també ho fan diversos organismes. Però els boscos els seguiran portant el departament d’Agricultura i el centre de la propietat forestal. No hi haurà nous tràmits ni més organismes. Substituïm la direcció general per una cosa més àgil, més potent i amb més recursos. TAMBÉ HI HA MOLTES QUEIXES PERQUÈ NO S’HA DEIXAT PARTICIPAR BONA PART DELS AGENTS IMPLICATS... Sobre el tema de la representació jo els dic: a la Direcció General quina representació hi teniu? Cap. Amb l’Agència el director de medi natural haurà de donar compte davant un consell de direcció, la meitat del qual estarà format per membres de la Generalitat de diferents departaments com agricultura, desenvolupament, turisme (així ho diu la llei i no es pot canviar). L’altre meitat, que sí que es pot decidir, serà: un terç pel món local (com ajuntaments) un pel sector primari (món agrari, pescadors i propietaris forestals) i el tercer pel sector de la conservació (ecologistes, científics). L’Agència farà dues coses més respecte la situació d’ara: crearà un consell social on hi haurà representants de diferents sectors del territori, i es desplegarà pel territori amb una estructura present a les comarques on hi ha més natura. ALGUNS ALCALDES DEL MÓN RURAL S’HAN MOSTRAT CONTRARIS PERQUÈ NO SE’LS HA TINGUT EN COMPTE... S’ha creat un malentès sobre l’Agència. No som els de Barcelona que actuem sobre els pobles. Actuem sobre tot Ca-

talunya. Per exemple, al Port de Barcelona actuem per protegir la gavina corsa, que és una espècie en perill d’extinció. Actuem més als parcs naturals perquè els gestionem nosaltres, però el nostre àmbit d’actuació és arreu. La gent ha anat pensant que els afectaria, i en tot cas, afectarà per bé, perquè donarem moltes més explicacions i s’haurà de trobar el consens de tots els agents al Consell de Direcció i també anirà bé pel territori on podrem invertir més. L’AGÈNCIA ES PODRÀ POSAR EN TEMES D’URBANISME, COM LA CONSTRUCCIÓ D’UNA GASOLINERA? No! L’Agència és de la natura, per aquestes qüestions caldrà mirar les lleis d’urbanisme. L’Agència és per promoure la conservació de la natura i la gestió dels espais protegits, protegir fauna i flora, i fer projectes d’ús públic del medi natural. AL LLUÇANÈS L’AGÈNCIA PODRÀ ACTUAR, PER EXEMPLE A L’ESPAI PROTEGIT DE LA RIERA DE MERLÈS? Sí, però sense treure les competències que té l’ACA per ser una riera, ni als ajuntaments. Les llicències que ara dona l’ajuntament o l’ACA, les continuaran donant ells, però com que és un espai protegit podrem fer informes, o tirar endavant projectes en positiu, de regulació o planificació, per exemple amb la problemàtica de la massificació de la Riera. HEU ACONSEGUIT CALMAR ELS ÀNIMS CONTRARIS? Hem fet dotzenes de reunions. En sortir-ne entenen que això de l’Agència no és el que els havien explicat, però queda el malestar respecte el món rural. Hi ha un malestar de país sobre totes les complicacions d’avui en dia. S’ha de controlar l’aigua, els residus, que no es facin disbarats urbanístics, que els sòls agrícoles continuïn fèrtils... Per això hi ha tants informes. Es mitifica la idea dels despatxos i es diu que no coneixem el territori, però no és veritat, molts tenim vida rural. A la meva Direcció General hi tinc biòlegs, enginyers forestals molt bons i amb experiència a diferents comarques. França, Dinamarca i altres països ja tenen una Agència de Natura. El món rural ho passa malament, però això no és culpa de les polítiques de medi ambient.//JFO

NOTÍCIES

18 de juny de 2020

Ajuntaments del Lluçanès recelen de la nova Agència de la Natura LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

Aquest dimecres s’ha aprovat al Parlament la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, que les darreres setmanes ha generat un intens debat en el món rural català i també lluçanenc. Al Parlament, la nova Agència ha comptat amb un ampli suport polític, de Junts per Catalunya, ERC, el PSC, els comuns i la CUP; però arreu del país s’han sentit protestes per part de sectors del territori, econòmics i polítics encapçalats per alcaldes i propietaris forestals. És el cas del Lluçanès, on alguns municipis i representants del sector s’han posicionat en contra d’aquest nou organisme en un debat on s’han barrejat aspiracions i recels que venen de lluny. Mentre que els partidaris de l’Agència defensen que serà una bona eina de protecció i de gestió dels espais naturals, els contraris hi veuen un nou organisme del departament de Territori i Sostenibilitat que afegirà burocràcia i que no compta prou amb el sector.

SUCARRATS: “NO SE’NS HA ESCOLTAT, ÉS UN MENYSPREU” El president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, és una de les veus de la comarca més contràries a l’Agència. En declaracions a LaRella assegura que ha detectat un “gran consens a tot el món rural: associacions, entitats, professionals del món rural, agroforestal, biòlegs, l’ADF, l’APF... Tots hi estan en contra”, explica Sucarrats, que veu en aquesta Agència una “nova menjadora política”. “La llei és oberta, però pot acabar desembocant en un proteccionisme salvatge”, assegura, alhora que es mostra especialment decebut perquè considera que “no s’ha consultat als sectors implicats”. En els últims dies, el president del Consorci ha mantingut reunions amb altres representants polítics que no veuen la proposta de bon ull, i fins i tot s’ha reunit en dues ocasions amb el conseller Damià Calvet, però no l’han fet canviar d’opinió. El que més el preocupa és que el nou organisme “sigui com l’Agència Catalana de l’Aigua, que pot intervenir a tot el territori”, i que els boscos privats

s’acabin convertint “en boscos protegits”, explica. “La biodiversitat s’ha de protegir, però un proteccionisme total no seria bo”, sentencia Sucarrats, molt molest amb la forma i el moment com s’ha tramitat la llei. Que el tràmit final hagi coincidit amb el Coronavirus, diu Sucarrats, ha fet que molts ajuntaments no hagin tingut marge de maniobra per marcar la seva posició. A Oristà, ell mateix va emetre un decret d’alcaldia que mostrava “el rebuig total” a la nova Agència i demanava “que s’aturi el procediment de tramitació”. Altres ajuntaments com el de Sant Agustí de Lluçanès també han aprovat decrets de rebuig. Mentrestant, davant l’aprovació imminent de la llei, el Consell d’Alcaldes d’Osona va tirar endavant una moció que reclama una modificació dels estatuts de l’Agència a la Generalitat, però no en demanava l’ajornament. Vist el rebombori generat arreu, els impulsors de l’Agència s’han compromès a treballar en coordinació amb el territori per posar-la en marxa i que això es reflecteixi en els perfils dels membres que n’acabin formant part.//

“Volem poder treballar i mantenir l’entorn” La Glòria Roig és enginyera agrònoma i agricultora, porta la finca del Castell de Lluçà i també és la presidenta de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès (APF). Explica que des de BOSCAT, la federació catalana d’associacions de propietaris forestals s’ha impulsat un manifest contrari a l’Agència de la Natura, que l’APF Lluçanès subscriu i ha fet arribar a tots els ajuntaments de la comarca. Roig critica que la nova llei s’hagi fet d’esquena al territori: “molts no en coneixien ni l’existència”. Com diu, estan d’acord amb la finalitat de l’Agència però temen que suposi un augment de burocràcia: “nosaltres tampoc volem perdre la biodiversitat. Volem viure aquí i contribuir a mantenir l’entorn, poder gestionar els boscos i treballar-hi”. L’experiència de l’Agència Catalana de l’Aigua no facilita que vegin la nova Agència amb bons ulls, i ens explica un cas personal, però comú: “per fer un dipòsit que reculli l’aigua de pluja de la teulada, he hagut de demanar permís a l’ACA (amb una taxa de 200 €). A part, necessito el permís de l’ajuntament, que ho ha de demanar a Urbanisme, entre d’altres. Jo perquè sóc enginyera i puc fer els informes, però un altre pagès ho té molt més complicat”.//JFO

“L’Agència ha d’esdevenir una eina útil i eficient”

La Sandra Carrera, veïna de Sant Bartomeu del Grau, és la coordinadora de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), que agrupa 150 associacions d’arreu de Catalunya, la majoria ambientals. La XCN va promoure un manifest que reclamava la creació de l’Agència, firmat per més de 280 entitats, entre les quals ADEFFA-Camadoca. La Sandra explica que l’Agència “no és com la voldrien les entitats ambientals però és més del que hi havia fins ara”. I afegeix, “l’Agència ha d’esdevenir una eina útil i eficient, amb més capacitat d’acció per treballar en favor de la conservació de la natura a Catalunya”. Com diu la Sandra, a Catalunya fa més de 20 anys que es retalla en polítiques de medi ambient: “els últims 10 anys aquestes han reduït gairebé en un 40% el pressupost”. Des de la Xarxa defensen que “cal una estructura eficient i operativa, que prioritzi polítiques ambientals valentes que posin per davant de l’economia la natura i les persones”, com ja fan altres països europeus que tenen agències com la que s’ha aprovat. Pel que fa al Lluçanès, la Sandra ens explica que l’Agència hauria de “fer compatible les polítiques en favor de la conservació de la natura, amb la bona gestió agrícola i ramadera de pagesos i propietaris forestals per mantenir la biodiversitat”.//CFU LaRella | 11

AGENDA - FESTES

Del 18 de juny al 2 de juliol DEL 20 AL 28 DE JUNY_ PRATS _ Concurs de Fotografia a Instagram de les Festes de Sant Joan i els Elois 2020

DISSABTE 20 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ GIMCANA FUTBOLÍSTICA al camp de futbol per a infants de 6 a 14 anys (inscripció: http:// gimcanafutbolistica.pratsdellucanes.cat/)

DILLUNS 22 DE JUNY PRATS_ REVISIONS ITV als vehicles agrícoles i ciclomotors. De 9 a 2 del migdia, a la plaça de la Roca Xica.

DIMARTS 23 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ A les 7 de la tarda, a Cal Bach, ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ i encesa del peveter. A 2/4 de 8 del vespre, al canal Youtube de Prats de Lluçanès, LECTURA DEL MANIFEST de la diada nacional dels Països Catalans (els dos actes es retransmetran pel Canal Youtube). A les 10 del vespre, a cada casa, “VIVIM UNA REVETLLA ÚNICA” amb grups reduïts, i molta precaució.

DIMECRES 24 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ A partir de les 9 del matí, al passeig del Lluçanès, 43È CROS DE SANT JOAN EN FORMAT CRONOESCALADA. A les 5 de la tarda, al passeig del Lluçanès, ACTIVITAT FAMILIAR: LA TARDA DE SANT JOAN I ELS ELOIS, retransmès a YOUTUBE. A 2/4 de 10 del vespre, al camp de futbol, LA NIT DE SANT JOAN I ELS ELOIS (activitat gratuïta) HOMENATGE A LES VÍCTIMES de la Covid-19 i herois i heroïnes de la pandèmia, ENCESA DEL PETARDÀS, LA TXARANGA TXIMELETAK DES DE CASA, records del nostre CONTRAPÀS, CONCERT en directe amb l’Orquestra Selvatana, ELECCIÓ DE LA PUBILLA I L’HEREU de Prats de Lluçanès 2020, CONCERT DE RUMBA AMB DAVID CANAl i MÚSICA FINAL PER FER TERTÚLIA amb DJ Marc Serra (acte retransmès al YOUTUBE).

DIJOUS 25 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ DIA DELS ELOIS. A les 11 del matí, a l’Església parroquial, MISSA EN HONOR DEL SANT. No hi haurà tast de coca beneïda ni barreja per seguretat. A partir de les 11 del matí, pels carrers del poble, RECORREGUT DE CARROS, CAVALLS, MULES I ASES. A dos quarts d’1 del migdia, al canal youtube de Prats de Lluçanès, RECORDS DEL CONTRAPÀS. A les 6 de la tarda, a la plaça Vella, SÚPER QUINA MAJOR amb actuacions d’artistes locals: RETRANSMÈS A YOUTUBE. Durant l’acte es lliuraran els premis del concurs de cartells. A les 9 del vespre, al canal youtube, ENS TORNAREM A VEURE. ESPECIAL FI DE LES FESTES de Sant Joan i els Elois 2020.

DIVENDRES 26 DE JUNY PERAFITA_ ESPECTACLE INFANTIL “EL VIATGE DE LULU I LOLA”_ A les 11 del matí. MAG POTA_A les 5 de la tarda. BINGO I CONCERT ACÚSTIC_A 2/4 de 10. Tots els actes es celebraran a la plaça Sant Antoni. OLOST_ INTERCANVI DE CONEIXEMENTS: LA CUA DE CAVALL_ A les 7 de la tarda a la biblioteca.

DISSABTE 27 DE JUNY PERAFITA_ SIDECAR ESPECTACLE INFANTIL_ A les 11 del matí a la plaça. XAVI ARIAS PRESENTA SE7, VINT ANYS D’ESCALADA A L’HIMÀLAIA_ A 2/4 de 6 al Pavelló. CONCERT AMB CAFÈ TRIO_A 2/4 de 8 de la tarda a la plaça. PREGÓ DE FESTA MAJOR AMB JOSEP VALLLLOSADA_A les 9 del vespre a la plaça. A continuació CHILLOUT FITAFESTT.

DIUMENGE 28 DE JUNY PERAFITA_MISSA CANTADA PEL COR DEL GRAU_ A les 11 del matí. HAVANERES a 2/4 de 8 del vespre a la Pl. de l’Església. REVETLLA DE ST. PERE_ A les 9 del vespre a la Pl/ St. Antoni. ALPENS_APLEC DE SANT PERE DE SERRALLONGA_ A les 9 del matí, MISSA. A les 11 del matí, ESPECTACLE DE MICROTEATRE “ON LA TEMPESTA DEIXÀ UNA PAU INTENSA”. LaRella | 12

Núm.484

L’ajuntament dissenya unes Festes de Sant Joan i els Elois adaptades PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

L’Ajuntament de Prats de Lluçanès ha fet públic aquest dimarts el programa de les Festes de Sant Joan i els Elois d’enguany. Com és evident, la crisi sanitària de la Covid-19 ha afectat aquesta festa, com totes les del Lluçanès, però finalment s’han pogut dissenyar un seguit d’actes que s’adapten a la normativa i compleixen les mesures de seguretat actuals. Com diuen els regidors en l’escrit que obre el programa d’activitats, “l’aixecament d’algunes restriccions per part de les autoritats sanitàries ens donen cert marge per gaudir d’unes festes úniques”. Tot i això, aquest any serà impossible gaudir d’actes tan tradicionals i multitudinaris com la Passada, les Curses dels Elois, el Contrapàs, els concerts nocturns o la Revetlla, entre tants altres. La Flama del Canigó, en canvi, sí que arribarà al municipi el dia 23 de juny al vespre, com és habitual, i l’encesa del peveter donarà el tret de sortida a la Festa Major. Durant el matí del dimecres 24 de juny hi ha prevista la 43a edició del Cros

EMPRESA

S’obren ajuts per promoure la innovació El passat 2 de juny, l’Associació ARCA d’Iniciatives Rurals de Catalunya, va obrir la convocatòria de la línia d’ajuts dirigida a microempreses agroalimentàries i forestals de les zones rurals de la demarcació de Barcelona. Les sol· licituds es poden presentar fins el dia 7 d’agost. Els ajuts busquen promoure la innovació entre les empreses del sector agroalimentari i forestal amb menys de 10 treballadors, i se subvenciona la contractació d’un servei d’assessorament. Així doncs es pot subvencionar la millora de processos productius, estudis de viabilitat econòmica, agronòmica o industrial, anàlisis de laboratori, etc. És subvencionable un 80% del cost del servei d’assessorament fins a un màxim de 2.730 €. Cal que les empreses interessades estiguin en el marc territorial del programa de desenvolupament rural Leader, com és el cas del Lluçanès. Més informació a la web de desenvolupamentrural.cat.//

Ballada del Contrapàs a la plaça Vella, l’any 2019.// F: MARCELO QUAGLIA

de Sant Joan que, adaptant-se a les mesures de seguretat, enguany es portarà a terme en format de cronoescalada per evitar les aglomeracions durant la sortida de la cursa. A les 5 de la tarda, l’artista local Laia Pujol amenitzarà una sessió de contes pels més petits. L’acte més multitudinari que any rere any omple els carrers del poble de gent, aigua i música, la Passada, aquest any serà substituït per un concert orquestral al Camp de Futbol on s’escollirà l’hereu i la pubilla d’enguany i els assistents podran gaudir de rumba en directe

i un final de festa amb discjòquei local. El dia dels Elois començarà amb la missa i no hi faltarà el recorregut de carruatges dels Carreters del Lluçanès. La resta d’actes tradicionals han caigut, però durant la tarda del mateix 25 la plaça Vella acollirà una quina per tancar unes Festes de Sant Joan i els Elois inèdites. L’Ajuntament, però, demana responsabilitat als pradencs i pradenques i seguir les mesures de seguretat (com la utilització de mascareta o evitar aglomeracions) al llarg de tots els actes programats.//

A Perafita, tres dies de Festa Major

L’ajuntament de Perafita i l’associació FitaFestt han programat tres intensos dies d’activitats per a tots els gustos i públics, això sí, amb les mesures de seguretat necessàries per complir amb la normativa que han dictat les autoritats sanitàries. Els actes començaran el divendres 26 de juny amb l’espectacle infantil “El viatge de lulu i lola” que tractarà sobre la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. A la tarda, el Mag Pota omplirà de màgia la plaça de Sant Antoni i al vespre, el Bingo i un concert acústic remataran la jornada.

L’endemà, de nou, la mainada serà la protagonista del matí amb l’espectacle “Sidecar”. Al vespre, Cafè Trio faran gaudir al veïnat i a qui s’hi vulgui acostar, amb el concert de Festa Major. Tot seguit, el pregó a càrrec del Josep Vall-llosada (Pepis) i el sopar de festa major acabaran de fer el vespre. La jornada la tancarà el Chillout Fitafestt. El diumenge el dia començarà amb la missa cantada pel Cor del Grau (si l’estat d’alarma ho permet). Entrat al vespre, el rom cremat i les havaneres dels Norai seran protagonistes, abans no comenci la revetlla de Sant Pere.//

ENTREVISTA

Núm.484

“A tot el món s’han extingit unes 600 espècies d’ocells per culpa dels humans” Ferran Sayol, biòleg especialitzat en biodiversitat de fauna SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Ferran Sayol és biòleg, especialitzat en biodiversitat de fauna. Després de fer un doctorat a la UAB, en el que va investigar la correspondència entre el cervell de les espècies i la seva adaptació al medi, ha estat dos anys a Suècia estudiant l’extinció d’ocells per causes humanes, i actualment es dedica investigar com els canvis dels humans afecten a la biodiversitat, una feina que havia de desenvolupar a Londres, però que, a causa de la pandèmia del Coronavirus, realitza des de casa seva. Sayol és de Sant Bartomeu del Grau, encara que actualment viu a Vic. Aquí al territori també hi està duent una investigació, sobre la població de gats salvatges, altrament dit gats fers. COMENCEM PARLANT DELS GATS FERS... EN QUÈ CONSISTEIX L’ESTUDI QUE FEU? Amb el Grup de Naturalistes d’Osona busquem on hi ha gats salvatges. Ho hem fet principalment posant càmeres en diferents punts d’Osona i el Lluçanès, en un projecte que coordinem el pradenc Marc Vilella i jo mateix. Ara estem fent créixer la xarxa i ho volem mirar a tot Catalunya, per això hem contactat amb grups que fan coses semblants a la resta del país. N’HI HA GAIRES DE GATS FERS? Del Lluçanès hem mirat sobretot entre Perafita i Santa Eulàlia de Puig-oriol: sota la costa dels gats. També n’hem vist forces al Bisaura. En aquests dos territoris hi ha un individu cada tres quilòmetres quadrats, aproximadament. L’any passat en vam trobar al Montseny, on hi ha una petita població. És curiós perquè semblava que allí hi havien desaparegut feia anys, i ara sembla que hi tornen a ser: o bé hi han arribat fa poc d’altres punts, o potser no havien acabat de desaparèixer del tot. QUÈ AMENAÇA LA SEVA DESAPARICIÓ DEL TERRITORI? La destrucció de l’hàbitat, la tala de boscos és una amenaça. L’altra és que es creuin amb els gats domèstics, cosa molt possible si la gent els deixa córrer lliures. Si passa això es podria anar perdent la mena. Els que neixen creuats ja són individus híbrids: no LaRella | 14

El Ferran estudiant un durbec de les Illes Bonin (Japó), al Museu de la Història Natural de Londres//

tenen el comportament salvatge, s’acosten més als pobles... QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE ELS GATS DOMÈSTICS I SALVATGES? El salvatge té la cua més gruixuda, amb uns anells ben separats (els domèstics si tenen anells són més petits i junts). Els salvatges són tots d’un to grisós i marró, tenen una línia negra que els travessa l’esquena i que els acaba just quan comença la cua. També solen tenir una taca blanca al pit i quatre ratlles al clatell. Per assegurar que és un gat salvatge al 100% ha de tenir les quatre característiques. En el cas que sigui híbrid, en pot tenir alguna. QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA D’AQUESTA ESPÈCIE? El gat salvatge és l’únic felí autòcton de Catalunya. Poca gent el coneix, potser per què és el més complicat i rar de veure, comparat amb altres mamífers. Veiem guineus, genetes, fagines, teixons... En una càmera de les que tenim instal·lades, la guineu potser la veiem 15 cops al mes, en canvi el gat salvatge el podem veure 1 cop si tenim sort, si no cap. Això en les càmeres instal·lades en llocs on ja sabem que n’hi poden haver. EN QUÈ CONSISTIA LA TEVA FEINA A SUÈCIA? Durant gairebé dos anys he estudiat les extincions d’ocells que han ocorregut per culpa dels humans. La meva feina consistia en recopilar informació de tot el món sobre els ocells que han desaparegut, en quin moment van desaparèixer, el perquè, quines característiques tenien, la seva

“El gat salvatge és l’únic felí autòcton de Catalunya. Poca gent el coneix, potser per què és el més complicat i rar de veure”

vulnerabilitat... Com que hem mirat les extincions produïdes per culpa dels humans, més o menys hem tingut en compte que l’expansió dels humans ha sigut en els darrers 10.000 anys. N’hi ha d’extingits al segle XIX i XX, que estan registrats en estudis, però també n’hi ha d’altres que es van extingir fa milers d’anys i només n’hi ha fòssils. DE QUANTES EXTINCIONS ESTEM PARLANT? D’ocells a tot al mon ara n’hi ha uns 10.000. D’aquests 600 s’han extingit per culpa dels humans. Totes aquestes especies ja s’han perdut per sempre. Eren úniques. D’aquestes extincions un 80-90% són d’espècies d’illes. I COM SABEU QUE ES VAN EXTINGIR PER CULPA DELS HUMANS? El que passa a moltes illes és que són ecosistemes acostumats a la falta d’humans i en els que gairebé no hi havia depredadors. En arribar-hi els humans, com que els ocells no tenien por, es deixa-

Un gat salvatge fotografiat al Lluçanès// FSAYOL

ven agafar fàcilment. També van fer mal les espècies que portaven els humans, com els gats i les rates. Les rates es menjaven molts ous d’ocells que criaven a terra. Com que aquí ja estan acostumats al perill de les bèsties, crien als arbres i vigilen més. POTS POSAR ALGUNS EXEMPLES? En algunes illes del Pacífic s’hi van trobar jaciments dels primers humans que hi van arribar, fa tan sols 2 o 3 mil anys. Entre aquestes restes també hi havia ocells que ara ja no hi son, per tant s’entén que es van extingir per l’arribada d’aquests humans. En moltes illes hem vist que hi ha dues onades d’extinció: l’arribada dels primers pobladors, i més tard la dels colonitzadors europeus, que acaben d’extingir el que quedava. Per exemple, a Nova Zelanda hi havia uns ocells gegants, els moa. Eren com un estruç però més gros. Els primers nadius que van arribar a l’illa les van anar caçant perquè en ser tan grossos donaven molt menjar. Van anar fent, i quan se’n van adonar ja no en quedaven. Això ha passat altres vegades. A part de caçar-los també n’agafaven els ous i segurament per això es van extingir tan ràpid. Un cas de l’interior: a Amèrica del Nord hi havia la cotorra de Carolina, que la caçaven per fer barrets amb les seves plomes. Era molt abundant durant el segle XIX, però cap al 1920 ja no en quedava cap. Un altre ocell que potser molta gent té a l’imaginari és el Dodo de les Illes Maurici, que també hem estudiat. Com molts altres ocells d’illes remotes, no podia volar, i això el va fer molt vulnerable. COM HEU POGUT ESTUDIAR LES ESPÈCIES EXTINGIDES? Algunes espècies les tenen dissecades en museus d’història natural. Els de Londres, Berlin i Paris són els tres grans museus d’Europa, ja que com que tenien moltes colònies per tot el món, tenen molts dels ocells dels que es van anar extingint al segle XIX i XX. Els tenen guardats en caixes i hi diu de quin any són. Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar espècies molt curioses, com uns ocells de Hawaii que són parents dels pinsans que es van especialitzar en xuclar el nèctar de diferents flors, amb un becs llarcs i corvats. QUINS OCELLS S’HAN EXTINGIT AL LLUÇANÈS? Potser al Lluçanès no s’ha extingit cap ocell exclusiu del territori, però hi tenim espècies que són vulnerables. Per exemple, dels ocells que es troben en perill d’extinció a Catalunya, l’Aufrany hi és present, que ja fa uns anys que cria als cingles de Sant Bar-

VINYETA

18 de juny de 2020

tomeu del Grau. A altres llocs propers com a les illes Balears si que se n’ha extingit algun d’ocell, com el Rascló d’Eivissa, que només es trobava allà. A les Canàries hi havia una garsa de mar que es va extingir a principis del segle XX. COM ES MESURA EL PERILL D’EXTINCIÓ DE LES ESPÈCIES? Hi ha una classificació internacional amb diverses categories: sense perill, preocupació menor, a prop de començar a perillar, vulnerables, en perill, i en perill crític. Llavors hi ha les espècies que estan extingides en llibertat, que ja no n’hi ha al món salvatge, i les que s’han extingit completament. Per exemple en perill crític ho va estar un temps el linx ibèric, del que només en quedaven 50 individus. En aquests casos si no es fa res es pot extingir en dècades o menys. Ara el linx continua en perill, però ja no és crític, perquè han aconseguit que n’hi hagi 400 o 500 en llibertat. A PART D’ESTUDIAR L’EXTINCIÓ DELS OCELLS, TAMBÉ N’ESTUDIES LA SEVA ADAPTACIÓ OI? Un altre estudi que he dut a terme és sobre els ocells que són capaços de passar del bosc a la ciutat. Els factors determinants són el cervell i la capacitat de cria. Si tenen el cervell més gran vol dir que són més espavilats i s’adapten millor, com seria el cas dels corbs. Els coloms tenen el cervell petit però com que crien molt, també s’adapten bé.

EQUIP

bé, en tallar els arbres caldria deixar-ne alguns que es facin grans, ja que hi ha algunes especies que només poden viure en aquests boscos “madurs”, i enlloc més. Aquí n’hi ha pocs d’aquests boscos. Abans potser hi havia alguns boscos plens de roures com el de la Senyora, per exemple. Ara quan n’hi ha un d’una mica gros el tallen i deixen créixer el petit. Això està bé, però si tots són així mai tindrem un bosc com cal. ELS MARGES I ELS HERBASSARS TAMBÉ SÓN NECESSARIS PER LA BIODIVERSITAT? Cada espècie necessita les seves coses, algunes necessiten el bosc, arbres, i altres necessiten els marges, de manera que si els tallem tots també perdem aquestes especies. S’ha vist que són refugi, no només d’ocells que poden controlar les plagues dels camps, sinó també d’eriçons i altres espècies. Al maig hi va haver un manifest per deixar els herbassars sense tallar: les rotondes, els jardins... Hi ha la mania que l’herba estigui tallada arran. Si deixem que surtin les flors i que hi hagi herbes salvatges, els va molt bé a les abelles i als pol·linitzadors perquè troben les flors. Si tot està ben tallat gairebé no hi viuran animals. Hem de pensar quin objectiu tenim: si vols que hi hagi més diversitat, i veure més insectes i ocells, o tan te fa.

REDACCIÓ I CORRECCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Carolina Font, Jordi Borralleras i Marta Giravent AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Marc Viñas, Eva Freixa, Meritxell Verdaguer i Adrià Davins.

Dibuix d’un rascló d’Eivissa//

“Cal preservar la biodiversitat: poder veure ocells i especies diferents des de la finestra ens pot alegrar el dia i fer-nos gaudir de la natura al costat de casa”

AQUESTS DIES DE CORONAVIRUS PODEN HAVER INFLUÏT POSITIVAMENT EN LES ESPÈCIES? Hi ha espècies que eren més tímides i no solien acostar-se gaire als pobles i ciutats, i en veure la tranquil·litat ho han fet. Per exemple, aquests dies a Vic he vist un gaig, que normalment només el veiem al bosc. Però és possible que aquests canvis d’hàbits siguin reversibles, i quan hi torni a haver activitat aquestes espècies tornaran cap al bosc. És cert que molts ocells s’acostaven més, però també que com que estàvem tots a casa teníem més temps per mirar per la finestra. Potser ara la gent s’haurà adonat que cal preservar la biodiversitat: poder veure ocells i espècies diferents des de la finestra ens pot alegrar el dia i fer-nos gaudir de la natura al costat de casa.//

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost) i Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:

LA VINYETA, per Adrià Davins

HI HA RISC PER ALGUNES ESPÈCIES DEL LLUÇANÈS? Diríem que no, perquè no hi ha grans zones urbanes. Però hi pot haver altres problemes: amb la destrucció de boscos, quan es tallen tots els arbres per fer camps, també es perd biodiversitat. És molt millor que hi hagi un paisatge heterogeni, de petits camps i petits boscos, que no pas que mig Lluçanès sigui un camp gegant, i l’altre mig un bosc molt gran. Així les especies poden anar trobant petits refugis. El gat fer, per exemple, pot caçar ratolins al camp, però necessita el bosc per tenir-hi el cau i poder-se amagar. A CATALUNYA HI HA MASSA BOSC? Cada cop hi ha més bosc però perquè venim d’una època que s’havia tallat gairebé tot per fer camps fins ben bé a dalt el Pirineu, però llavors es va anar abandonant i moltes zones s’han anat reforestant. Però la majoria són boscos molt joves. No hi ha gaires boscos madurs, amb arbres grans. Si volem tenir diversitat d’espècies necessites tenir diversitat d’ambients. Que hi hagi camps, però també boscos, i per anar LaRella | 15

OPINIÓ

Núm.484

OPINIÓ - EL MIRADOR DE PERAFITA

A Perafita no necessitem cap mirador! Gabriel Rodenas, Marc Batiste i Ernest Verdaguer Regidors de Poble Actiu Perafita Ja fa temps que l’Ajuntament de Perafita i altres 12 municipis, juntament amb el Consell Comarcal d’Osona, estan treballant en el projecte “Osona: paisatge, tradició i cultura”, amb un pressupost total de 1.608.753,45 € i cofinançat pel FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Rural). En el cas de Perafita, el projecte es concreta en la construcció d’un mirador amb vistes als Prepirineus i Pirineus pressupostat en 516.723,83 €, gairebé un terç del cost total estimat del projecte. Considerem que aquest projecte és totalment innecessari, una mostra més de la política de ciment, totxo i aparador, tan freqüent a les nostres contrades. Concretament, en el que pertoca a l’Ajuntament de Perafita, pensem que l’equip de govern s’hauria de plantejar la renúncia immediata a participar en el projecte, sobretot si tenim en compte les circumstàncies crítiques en què ens trobem. En primer lloc, el cost econòmic del projecte és desmesurat. En el cas de Perafita, poble amb poc més de 400 habitants empadronats, el mig milió d’euros de pressupost és d’escàndol, i més si tenim en compte les greus mancances estructurals del municipi i les càrregues econòmiques presents i futures de l’Ajuntament (carrers per pavimentar, absència de clavegueram pluvial i de depuradora municipal, un edifici públic en decadència, un altre en procés de rehabilitació i un altre per rehabilitar…). En condicions “normals” ja és difícilment comprensible que es

dediquin tants recursos públics a un projecte que, a menys que es modifiqui substancialment, és estèticament un nyap (grades de formigó, asfalt i places de pàrquing incloses en uns prats on ara hi pasturen tranquil·lament les vaques). La no necessitat d’aquesta obra es fa encara més evident si tenim en compte que el municipi compta amb privilegiades vistes des d’innombrables punts de fàcil accés. En segon lloc, el disbarat de portar endavant un projecte com aquest s’agreuja en les condicions actuals d’inici d’una profunda crisi econòmica. Vivim temps convulsos que ens haurien de portar a replantejar-nos moltes de les coses que s’han estat fent malament en matèria política i econòmica. La crisi sanitària que hem viscut ha posat de manifest les importants deficiències i manca d’inversió crònica en serveis públics essencials. Les institucions hauran de fer front a despeses astronòmiques (amb creixents urgències socials per resoldre) i a un endeutament sense precedents. Aquestes condicions fan encara més incomprensible que es segueixi endavant amb aquest projecte i fan més patent la seva absurditat. En el context de crisi en què ens trobem, l’argument que aquesta petita obra faraònica s’acabarà pagant amb subvencions provinents del FEDER i la Diputació de Barcelona no ens sembla ni acceptable ni ètic: al capdavall també es tracten de recursos públics provinents d’altres institucions. Ens hauríem de qüestionar més aviat la frivolitat

amb què es concedeixen aquest tipus d’ajudes que en res contribueixen a millorar les perspectives econòmiques del territori. Endemés, cal dir que l’Ajuntament haurà d’endeutar-se per avançar el pagament de l’execució de l’obra (les subvencions no arribaran fins que no es verifiqui la finalització de les obres). En aquest sentit, els informes negatius de la secretària de Perafita haurien d’haver portat l’equip de govern a reflexionar seriosament sobre la conveniència de suspendre la seva participació en el projecte. Exposar el municipi a un endeutament com aquest és irresponsable i fruit d’una cultura política massa arrelada encara en les pràctiques que ens van portar a l’anterior crisi econòmica, gestada en el lucratiu (per uns pocs) dinamisme immobiliari i en la despesa excessiva en obra pública (molt sovint, com en aquest cas, sense sentit). D’altra banda, ens hauríem de preguntar sobre el significat real del concepte desenvolupament rural que en teoria intenta promoure aquest projecte: potser que siguem funcionalment el pati d’esbarjo de la Catalunya urbana? La imatge del mirador és en aquest sentit una bona metàfora: es ven paisatge emmarcat, es ven ruralitat buida, es ven una foto prefabricada d’una realitat que agonitza. En aquest sentit, la proposta de construcció d’un mirador a l’entrada sud del municipi respon a la lògica d’un model de poble basat exclusivament en el turisme. Som conscients que, donades les dinàmiques capitalistes actuals i en absència d’alternatives, molta gent en viu directament o indirecta. No es tracta doncs d’estigmatitzar negativament el turisme, però sí

que cal regular-lo dins d’uns límits per tal de no comprometre la sostenibilitat que hauríem de tenir com a poble i com a territori, viu de dilluns a diumenge i tot l’any. Fiar el desenvolupament local a un sector tan volàtil i especulatiu i que pot acabar tenint un impacte irreversible sobre el territori ens sembla com a mínim qüestionable. Cal doncs començar a plantejar propostes que ens encaminin a un desenvolupament rural basat en l’arrelament al territori, creant alternatives a un model insostenible i dependent que no presenta un futur gens esperançador per les properes generacions. Finalment, cal preguntar-se doncs si és necessari un mirador per contemplar el paisatge pirinenc i prepirinenc, i més important, si respon a les necessitats dels perafitencs i perafitenques. Des de Poble Actiu Perafita creiem fermament que cal aturar aquest projecte i és en aquest sentit que hem organitzat una recollida de signatures que deixa palès que una bona part del poble hi està en contra. Tanmateix, l’equip de govern, fent gala de la seva habitual tendència i predisposició al diàleg, ha aprofitat les condicions d’excepcionalitat del confinament per tirar pel dret i seguir fent passes endavant en la tramitació del projecte, aprovant un annex al conveni signat. L’equip de govern té l’obligació de donar resposta al ressò popular que ha tingut la nostra petició i considerar, com a mínim, la necessitat d’obrir un debat sobre la qüestió i posar sobre la taula la possibilitat de suspendre la seva participació al projecte, utilitzant si cal mecanismes de consulta popular per conèixer la voluntat del poble respecte a la qüestió. En aquest sentit, recordem a l’equip de govern que la democràcia és molt més que un xec en blanc atorgat cada quatre anys.//

OPINIÓ - LES NAUS DE PUIGNERÓ

Vam fer el que havíem de fer Emili Benito Sayol Sant Bartomeu del Grau La tensió social que es viu a Sant Bartomeu darrerament a causa dels articles de la premsa sobre el perill que les empreses ubicades a la fàbrica hagin de marxar el juliol per la finalització del conveni lligat al POUM i de la no tornada de Benito Urban, va propiciar que el govern municipal trametés una carta a la població per tal de justificar la seva actitud davant la situació amb l’objectiu, a vegades ambigu, de fer-ne responsables l’anterior govern encapçalat per mi “de no haver fet allò que s’havia de fer” i també la propietat de les naus. En aquest sentit jo només em centraré a aclarir que l’Ajuntament que jo vaig presidir ja va fer el que havia de fer. D’això ja LaRella | 16

en dóna fe la documentació oficial de l’Ajuntament i la constant protecció de les empreses instal·lades a les naus. En aquest moment és l’actual govern que ha d’assumir la responsabilitat, ja fa un any que és a l’Ajuntament. La carta no és altra cosa que un copia i enganxa d’un seguint de paràgrafs extrets de la proposta d’acta de ple que l’equip de govern va portar als plens del 20 i el 29 de maig. De passada apunto que aquesta proposta és la moció de la suspensió de llicències a les naus de l’antiga Puigneró durant un any, per estudiar una revisió del POUM, oposada a la moció presentada inicialment per l’oposició: allargar el conveni amb una pròrroga de dos anys i iniciar els tràmits immediatament per adequar el POUM. Tornant a la carta, hi diu que “És

evident que avui dia no s’ha fet res d’això” o “El que no s’ha fet en aquest temps anterior”. No queda clar si aquestes expressions van referides a la propietat o a l’Ajuntament presidit per mi, ni tampoc com cal interpretar-les. Tot plegat és un matxembrat de pedaços d’estil administratiu, poc cohesionats entre si i amb incoherències, que finalment acaba apel·lant al compliment del POUM, que és el que es va fer quan jo era a l’Ajuntament. Davant d’aquesta confusió, intentaré deixar clar i defensar que vam fer allò que calia. En primer lloc, el novembre de 2015, després que la propietat demanés estudiar una modificació puntual del POUM que afectava els dos plans de millora urbana de la fàbrica (PMU1 Centre i PMU-2 C. Llevant), l’ajuntament va crear la comissió ciutadana per a l’estudi del POUM, com marca la llei. La propietat demanava canviar en aquests sectors l’ús mixt residenci-

al i industrial per exclusivament l’ús industrial i també convertir els dos sectors en un de sol, sense els 260 habitatges, per donar cabuda a activitat industrial de manera més factible. Aquesta petició es va traslladar a la comissió per tal que s’expressés i va manifestar que no volia que es modifiqués el POUM. Malgrat tot, l’equip de govern érem partidaris d’una revisió perquè el planejament aprovat el 2010 (essent alcalde en Miquel Colomer) es veia poc viable en aquell moment. Però cal afegir que al 2016, segons el marc legal, una modificació del POUM d’aquesta magnitud es considerava anticipada ja que no s’havia esgotat el termini establert en el mateix POUM per revisar-lo i modificar-lo. Per tant, la determinació presa aleshores era l’encertada: no tocar res de moment, deixant de banda que a les naus hi havia activitat i mai es va viure la tensió (continua a la pàgina seguent)

OPINIÓ

18 de juny de 2020

OPINIÓ - LA MOBILITAT A PRATS

(ve de la pàgina anterior)

d’ara. Ara mateix toca a l’equip de govern actual determinar si el 2020 la situació és diferent i si cal actuar. En segon lloc, a la carta es diu que el sector PMU-1 Centre, segons els terminis d’execució del POUM, la propietat ja l’havia d’haver desenvolupat el 2016, i que si en un termini de 9 anys (de l’aprovació del POUM) no s’hagués fet, l’Ajuntament podria procedir a executar-lo i carregar els costos a la propietat. Això és cert, però en tot cas els 9 anys des de l’aprovació del POUM, ens situen al juliol del 2019, data en què l’actual govern ja era a l’Ajuntament, aviat farà un any. Ara bé, s’entén perfectament que no s’hagi desenvolupat. Ningú s’hi aventuraria perquè parlaríem d’un suïcidi econòmic i polític. Això vol dir aterrar o adequar les naus que donen al carrer Vell, obrir un vial paral·lel des de darrere l’Estanc fins a la plaça Nova i fer lloc per als habitatges. Relacionat amb això, tot i que es tracta d’actuacions no comparables, cal dir que la propietat va accedir a la petició de l’Ajuntament de pintar la façana de la fàbrica un cop acabades les obres de remodelació del carrer Vell, per tal d’integrar-la en el nou context. En tercer lloc, el conveni de 10 anys lligat al POUM finalitza aquest juliol, per tant és l’Ajuntament actual que ha d’actuar si ho creu oportú i en tot cas valorar la proposta de tornada de Benito Urban aquest 2020. Esmento que al març del 2019 representants de Trumple Invest es va posar en contacte amb mi per parlar dels projectes que tenien i de l’estat del POUM, tot seguit vam iniciar reunions De fet, aquest tema era un punt important en el programa electoral d’en Josep Salvans (SBiAlB-AM) per a les locals d’aquell maig del 2019. A partir d’aquí, amb el canvi de govern al consistori, la situació en què van quedar les reunions entre Trumple Invest i el nou ajuntament i el que ha succeït en aquest temps transcorregut durant un any ja no és responsabilitat del govern que jo vaig presidir. El futur de les naus de la fàbrica cal abordar-lo des de la voluntat política i la realitat que ens envolta. Tot i que encara no s’ha exhaurit el darrer termini d’execució, el juliol del 2022 hauria d’estar desenvolupat el sector PMU-2 Carrer Llevant (de la plaça Nova fins al Vilar i d’aquí fins al darrere l’Estanc, amb un vial avinguda, naus remodelades i lloc per a habitatges), potser cal canviar el rumb i tenir clar en quin sentit fer-ho. Aquí mateix fa 40 anys vaig veure dinamitar un serrat, però ara em costa molt veure tot això desenvolupat. Encoratjo equip de govern i oposició a posar-se d’acord per trobar la solució encertada per aquest espai tan gran, i crec que això passa per mantenir vius els llocs de treball i el sector empresarial del poble i ajudar-los a incrementar.//

Mobilitat. Millorar la feina feta o desfer-la. M. Glòria Borralleras Soler Regidora d’Urbanisme, demografia, pagesia i medi ambient a Prats de Lluçanès del 2015 al 2019 Un plantejament que a hores d’ara em passa sovint pel cap. Què passa a Prats de Lluçanès, la meva població? Quan l’equip d’ERC vam assumir les responsabilitats de Govern el 2015 teníem unes línies molt clares del què suposava la mobilitat al nucli urbà del nostre municipi; volíem passar de tenir el vehicle com a eix fonamental de mobilitat per dintre el nucli urbà a retornar els carrers i places als vianants, a les persones, tot pacificant el trànsit i potenciant la corresponsabilitat i el civisme. Vam treballar a partir del Pla de Mobilitat de Prats de Lluçanès, tot actualitzant-lo amb criteris tècnics i amb l’assessorament de diferents equips. El Passeig i més endavant el carrer Major (un cop feta la seva reforma) es van convertir en zones de prioritat per a vianants; es van dibuixar carrers d’un sol sentit, i endreçar les zones d’aparcament; es van crear les zones blaves d’ús gratuït en punts estratègics per tal de fomentar la rotació i afavorir els comerços permetent una major mobilitat dels vehicles; es van comptabilitzar aparcaments (i es van millorar) i se’n va mesurar els recorreguts; es van pintar passos de vianants, alguns dels quals no hi va haver temps de fer-los del tot accessibles però que els tècnics van considerar que era el moment de marcar-los. Els passos, a més del seu principal objectiu de traçar recorreguts segurs per a les persones, ajuden a re-

duir la velocitat dels vehicles i per altra banda, ajuden a evitar la mala costum d’aparcar en cantonades. Un cop presentat el Pla que afectava al centre de la població, ens vam reunir amb els veïns i després de les seves intervencions va caldre esmenar algun recorregut. Per altra banda, un cop posat en funcionament, també vam haver de rectificar i millorar horaris de zona blava i alguna senyalització. Les reticències de la regidoria de Promoció del Municipi argumentant que no era el moment, no van permetre traslladar les parades que hi havia entre el carrer Reforma i el carrer Resclosa a la plaça Nova o la plaça de l’U d’octubre, per tal de facilitar la mobilitat dels vehicles del carrer Reforma en dies de mercat. Aplaudeixo que finalment s’hagi trobat el moment. De tota la zona on es va incidir, va quedar pendent el carrer Sant Pere. Del que estava prevista ja l’actuació de la creació d’una zona d’aparcaments en un solar, ja negociat la passada legislatura i planificat per aquesta. La proposta era i és convertir el carrer en una via lenta i amb vorera ampla accessible als vianants. Amb això també es resoldria la problemàtica d’alguns habitatges que es troben que els cotxes aparcats al carrer els queden situats just davant la porta. Tot això va ser ja a finals de legislatura i segurament no ho vam saber explicar prou bé. Passat aquest temps, es confirma que aquesta seria una bona solució pel carrer i pel conjunt, pensant també amb el carrer Bruc. Si una cosa vaig aprendre és que la mobilitat és un dels punts més difícils de tractar i que cal treballar-la en

una globalitat i una visió molt àmplia. Quan es mou una peça, aquesta afecta a la del costat. I un cop s’han implementat les noves mesures, cal deixar passar un temps prudencial per analitzar possibles errades i esmenar-les. I dic esmenar. No destrossar. Quan es parla de pobles i ciutats sostenibles, de donar més espai als vianants, de carrers i places sense circulació de vehicles de motor o només per a residents, de rutes escolars ( els alumnes de l’institut van fer una bona feina que cal continuar implementant), de zones blaves, etc.. Ara a Prats es treuen les zones blaves, s’afavoreix la circulació de vehicles, s’incentiva el seu aparcament al centre de la població i no s’acaba de treballar en l’accessibilitat dels passos de vianants. I oh sorpresa! Amb tantes zones d’aparcament creades es continua veient vehicles aparcats de manera dubtosa. Alhora potser ens oblidem de treballar la corresponsabilitat i el civisme? Amb tristesa, tinc la sensació que s’està desfent una part de la feina feta durant la darrera legislatura. Entenc que els criteris puguin ser diferents però no entenc perquè cal desfer un carrer Bruc o un carrer Reforma si ja funcionen. El què ens cal és fer accessibles les voreres, pacificar encara més el trànsit tot incidint en les zones pendents d’actuacions. I treballar per la construcció de la variant de la carretera de Gironella a la rotonda de la Carretera de Sabadell, principal via per reduir el trànsit del centre de la població. Millorar, sempre millorar, i tirar endavant! Volem un poble pròsper, net, atractiu, segur i sostenible. Un poble a la mida de les persones.//

Pla de mobilitat amb preguntes trampa i resultats ocults Jordi Fusté

Prats de Lluçanès De l’11 de maig fins al 24 de maig, l’Ajuntament de Prats va promoure una consulta perquè la gent empadronada a Prats i de més de 16 anys, pogués votar sobre la mobilitat que volia pel poble amb unes opcions que es donaven des de l’Ajuntament. Se’ns ha volgut fer creure que votem un gran pla de mobilitat, quan en realitat només es votaven dues coses: -Si es volia el carrer Reforma amb un o dos sentits. -Si es volia el carrer Major obert de 7 a 10 del matí o tancat pel trànsit. Les altres propostes ja eren fixes a totes les opcions com: -Deixar el carrer Bruch amb doble

sentit de circulació. -Modificar el sentit del carrer de la Lira i Aragó. Quan et llegies les opcions no entenies res i era necessària la seva lectura varis cops. Trobo que és una consulta amb opcions TRAMPA. Les opcions on hi ha la trampa són en el punt per decidir si el carrer Major el volies obert (de 7 a 10 matí) o tancat: automàticament el teu vot quedava dividit, ja que també havies de decidir sobre el carrer Reforma, on passava el mateix: si el volies obert amb un o dos sentits el teu vot quedava dividit. Que fàcil hagués set posar: 1) Opció a_Carrer Major tancat / opció b_Carrer Major obert al trànsit. 2) Opció a_Carrer Reforma doble sentit / opció b_Carrer Reforma un sentit.

D’aquesta manera tothom hagués pogut opinar dels dos carrers per separat. Doncs NO! Aquí entendreu els resultats ocults. L’opció que l’ajuntament diu que ha tingut més vots és el carrer Major tancat (peatonal) i el carrer Reforma amb dos sentits, quan en realitat els vots han set aquests: De 150 vots que es van considerar vàlids, el resultat va ser: -C/ Major obert de 7 a 10 > 78 vots -C/ Major tancar al trànsit > 72 vots -C/ Reforma 2 sentits > 97 vots -C/ Reforma un sentit > 53 vots Com podeu veure aquest no és el resultat que dona l’ajuntament. Jo sempre he exposat que volia el carrer Major obert al trànsit, perquè (continua a la pàgina seguent) LaRella | 17

OPINIÓ

Núm.484

OPINIÓ - LA GASOLINERA

(ve de la pàgina anterior)

els cotxes poguessin arribar als nostres establiments, parar per fer la compra i marxar, en cap cas deixar el cotxe aparcat al carrer més estona de la que es necessita per a fer les compres. Veient les opcions que es donen des de l’ajuntament trobo que es queden molt curtes, ja que deixar el carrer Major obert de 7 a 10 del matí, no sé quin sentit té pel comerç ja que la majoria de les botigues obren a les 9, i com que molta gent no s’hi troben identificats, ja no van ni votar-la. Paral·lelament vaig creure amb la necessitat de promoure una recollida de signatures voluntària, sense pressionar a ningú a participar-hi, a favor de deixar el carrer Major obert moltes més hores comercials. Aquesta recollida de signatures es va dur a terme els mateixos dies que la consulta presentada per l’ajuntament, i el dia 24 de maig vaig fer arribar a l’ajuntament, el total de 112 signatures a favor de deixar el carrer Major obert (cal recordar que moltíssimes menys firmes van servir a l’anterior equip de govern per deixar el carrer Major tancat les 24 hores).//

POEMA

A Josep Vilamú Reixach, que ens ha deixat Ramon Marsal Com el Pepet Pau era conegut home de caràcter alegre i serè. Per tothom era molt volgut per la seva manera de ser. Amant del teatre i les sardanes amic del sublim i del no res devot de les inquietuds catalanes i enamorat del seu estimat Lluçanès. Sovint amb festivals col·laborava doncs el seu grup Pep que bé recordem a tota hora el seu art ens regalava bons moments que sempre agraïrem. Cada dia al cafè ens trobavem sempre teniem quelcom de què parlar i així bones estones passàvem esperant poder-hi tornar demà. En guardarem per sempre el millor record molt ens dol haver-lo perdut però sempre ens quedarà el consol d’haver-lo molts anys tingut. En el seu llarg caminar noranta anys prou ben viscuts esposa, fills i nets li van regalar feliços anys ben merescuts. Adéu Pepet avui li hem de dir i gràcies per deixar-nos els teus valors que segur es deixaran sentir en el fons dels nostres cors.//

Recordeu! La mida màxima per a ser publicats a LaRella Paper és de 3400 caràcters (espais inclosos). En el cas que excedeixi aquest límit, no en garantim la publicació! LaRella | 18

Un trist espectacle Plataforma Lluçanès Viu Per tal d’aturar la gasolinera, ara a l’ajuntament d’Olost i a altres se’ls ha acudit invocar la Carta del Paisatge, la protecció de la natura, la coordinació entre municipis i fins i tot diuen que falten espais protegits al Lluçanès. Ara s’omplen la boca de paraules boniques però com diu el refrany: si em fas festes i no me’n sols fer, o em vols fotre o m’has de menester. I això és el que veiem, ja que durant tots aquests anys de lluita de Lluçanès Viu per defensar aquests valors no els hem tingut mai al costat, ans al contrari. No ens van donar suport en l’atemptat contra el medi que va suposar la construcció de la granja de Serrarols (del grup Tarradellas), també a Sant Martí, igualment sense el POUM acabat, també a 250 metres de la riera Lluçanesa i amb un estudi d’impacte ambiental on no estava bé ni el nom del municipi. Tampoc els vam tenir al costat per denunciar les rompudes a la Vila d’Olost, que són de jutjat de guàrdia i fetes només per poder

construir una nova granja de porcs, i on es va tallar un rodal de boix grèvol, espècie protegida. Davant aquest delicte gent d’Olost va manifestar el seu descontentament i la resposta va ser la mirada de l’ajuntament cap a una altra banda. Tampoc s’han queixat mai de que la Gavarresa, que ara s’estimen i els fa patir tant, reculli tota la merda de Perafita sense passar per cap depuradora. I són moltes més les agressions que s’han fet i s’estan fent al Lluçanès, només cal fer un cop d’ull i veure com tenim el territori. I fins ara aquests ajuntaments no havien dit mai res. Totes les crítiques que fan del projecte de la gasolinera és el que ells han estat fent i recolzant fins ara i estem segurs que ho continuaran fent, doncs és en el que ells creuen. Han fet del Lluçanès terra abonada perquè els que tenen diners comprin, obtinguin permisos ràpidament de la Generalitat i comencin obres perquè quan ens adonem ja sigui massa tard. La política de fets consumats marca de la casa.

Una ferida en el paisatge Joan Roma i Cunill Exdiputat al Parlament i exalcalde de Borredà Acabat el llarg confinament, tenia ganes de fer una visita al Santuari de Lurdes de Prats, com tinc per costum, des de fa una vintena d’anys. La pau i tranquil·litat que s’hi respira, i l’esplèndid paisatge que s’hi divisa, fa del lloc, un espai ideal per a posar en ordre les idees i programar les activitats de les properes setmanes. Per cert, felicitats de nou, a l’associació de dones i homes que en fan el manteniment. Fa goig, tots els dies de l’any. Continuant cap a Vic, vaig trobar una “ferida en el paisatge”, en un lloc que no m’esperava. A peu de carretera, en el terme municipal de Sant Marti d’Albars, vaig veure una esplanada i unes obres en curs, suposadament per edificar una benzinera. Els dipòsits soterrats i algun altre element, així m’ho varen fer suposar. Posteriorment, he llegit en algun mitjà de comunicació que efectivament es tracta d’una benzinera amb alguns altres serveis annexes. Lamento aquesta elecció, perquè la considero negativa i sobretot, no adequada a les necessitats dels conductors. En els meus

anys de diputat, vaig batallar per aquesta carretera, per aconseguir fos una carretera adequada per a comunicar les dues o tres comarques ( Berguedà – Lluçanès – Osona). Encara ara, he recordat als companys del Parlament, que tenim pendent la variant de Sagàs, per tancar el cercle. Dit això, és cert que en totes les carreteres, ha d’haver-hi algun punt per a omplir el dipòsit del cotxe. Recordo la reclamació que vaig fer, en el cas de l’Eix Tranversal (C- 25), i la satisfacció de veure una doble benzinera a Sant Pere Sallavinera. Però, aquell cas, res té a veure amb l’actual, perquè el tram Gironella – Prats – Vic, és curt. Tenim benzinera a Gironella, en tenim a Prats, i en tenim a Vic. Cap problema, doncs, per a viatjar sense por de quedar amb el dipòsit buit. No entenc massa, els criteris empresarials, que han motivat aquesta elecció i el possible benefici que en poden treure de posar-hi altres serveis, com un magatzem – supermercat i un bar. No tinc gens clar si el volum de trànsit, actual i el previsible, poden justificar aquesta inversió, però bé, això és cosa dels promotors. El que m’ha sorprès és l’autorització de la Generalitat, perquè vull deixar clar que la responsabilitat total d’aquesta selecció

Hem decidit no anar de bracet amb aquests llops amb pell de xai, doncs preferim que la gent s’adoni de qui és qui. Tot i que no ens agrada la gasolinera trobem molt pitjor la manera com es fan les coses i la falsedat dels discursos. Aquests que ara s’alcen defensors del territori els importa un pitu que facin la gasolinera, estan aquí per defensar interessos privats, per una lluita política i de poder i un xoc d’egos patètic. Res més. Durant tots aquests anys han pretès un poble que no lluita pel territori perquè sap que el que té calers fa el que vol davant d’una administració que n’és còmplice i fa els ulls grossos i no protegeix els interessos de la majoria sinó d’uns pocs. Per tot això Lluçanès Viu ha decidit quedar al marge d’aquest trist espectacle i sols ens manca tornar a reclamar política de veritat per defensar el territori com porta fent fa molt temps l’Ajuntament de Lluçà i com està fent un bon grup de jovent que lluita per desemmascarar les clavegueres del Lluçanès i poder canviar les coses. Qui ho senti així sempre ens tindrà al seu costat.// i permís, és de la Generalitat. Per a qui no ho sàpiga, quan parlem de terreny rústec ( és a dir no urbà) les competències son totes de la Generalitat. Per una obra com aquesta fan falta vuit informes de diferents departaments de la Generalitat, a més d’un de l’ajuntament, però els que són decisius són els de la Generalitat. I el més decisiu de tots, és el de la Comissió d’Urbanisme, que ha de decidir si permet, en sòl rústec, construir unes instal·lacions com aquestes. N’hi ha d’altres d’importants, però la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, s’emporta la principal responsabilitat perquè té urbanisme i paisatge, dintre seu. Pertoca, doncs, a la Generalitat, justificar aquesta autorització. He de dir que lamento la decisió perquè no la trobo necessària ni convenient. El paisatge és, i en el futur encara més, un valor molt preuat. El Lluçanès té un paisatge esplèndid. Com per poder-ne viure en el futur si les coses es fan bé, en uns moments en que s’han destrossat centenars de milers d’hectàrees en altres zones del país, edificant per tot arreu, sense prou espais per a respirar com tenim aquí. Tenim una “ferida en el paisatge” difícil d’encaixar i difícil de curar. M’agradaria saber els arguments per haver concedit aquesta autorització quan per altres instal· lacions i serveis, la Generalitat és altament rigorosa.//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

NETEJA

RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

165€ any

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

93€

1/2 ANY

Més informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

ELS ENCANTS / EL TEMPS

18 de juny de 2020

ES VEN » MOSTRADOR DE CARNISSERIA refrigerat amb vitrina. NEVERA DE BAR de tres portes, per ampolles. Preu a convenir. T.: 626 79 62 04 (R84/02)

» REMOLC DE GOSSOS EN BON ESTAT. Marca Comanche. També hi caben vuit xais. 500 €. T.: 600 666 301 (R78/04) » ES TRASPASSA BAR a Sant Boi de Lluçanès. Super cèntric. T.: 671 09 44 86 (R82/01)

» TERRENY A PRATS de Lluçanès. De 450m2. Molt bon lloc. T.: 606 88 12 66 / 93 850 81 45 (R84/03) » MÀQUINA DE PASTAR petita, de dos braços. UNA MOLA D’ESMOLAR ganivetes marca Trepat, de les que funcionaven arrossegades per animals. 2 MÀQUINES d’engrunar blat de moro: una de 100 anys d’antiguitat i l’altre amb maneta manual. T.: 93 853 02 15 (vespres) (R84/04) » 2 BUTAQUES DE BARBER, 7 cadires encoixinades, 1 rentacaps, 1 escalfador d’aigua, 2 estufes de butà per estrenar amb les corresponents bombones, 3 miralls grans, 2 butaques i 1 tocador amb mirall inclòs. Preus a convenir. T.: 659 524 885 (R83/06) » 13 CONTES infantils en VHS, 6 contes en CD i 12 llibres de la colecció Disney català-anglès. Bon preu. T.: 610 78 62 23 (R83/01)

ES BUSCA » MASIETA per viure, no per turisme. N’hi han encara? Lloguer o compra a preu raonable. No preocupa l’estat. T.: 605 112 710 (R82/02)

La Gavarresa desbordada a la palanca, després de passar el Tint, a Oristà. // ALEIX PRAT

» APARTAMENT A L’ESCALA amb capacitat de 2 a fins a 6 persones. Ben situat. A prop de mar. Amb WI-FI, 3 piscines comunitàries amb jardí. Es lloga per setmanes. T.: 699 914 861 (R83/05)

ES LLOGA » PIS AL CENTRE DE SANT BARTOMEU DEL GRAU amb sortida a l’exterior. Molt bones condicions de lloguer. T.: 649 84 07 42 (R84/01) Camps negats d’aigua a Sant Boi de Lluçanès, després Una gran roca va bloquejar la carretera de Sant Bartomeu dels 45 litres caiguts el 3 i 4 de juny// JMCASTRO a Vic, el 8 de juny.// JUANJO GUERRERO

» 3 sunyers de 80 cm d’ample. Bon preu. T.: 610 78 62 83 (R83/02) » CARRO TENDA Inesca Marsella serie 2000. En molt bon estat. Remolc lleuger i petit. 215 Kg. Amb dues habitacions per a 4 persones. Porta un cofre de gran capacitat, rodes poc gastades i dues de recanvi, roda hockey de maniobra i baca. 750 €. T.: 686 385 452 (R83/03)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 3 al 15 de juny TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 6 de juny

“Al juny, la pluja està lluny”

Cº 28,4

PRATS

OLOST

ORISTÀ

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST_ 11 de juny

6,2

SANT BOI

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

3

23,8

12,8

12,2

25,2

12,2

26,6

27,6

14,5

40

22,4

13,3

42

21,1

13,2

50,4

» COTXE HYUNDAI ATOS PRIME 2001: gasolina, 154.000 km, mínim consum, aire acondicionat, vidres elèctrics, direcció assistida, ITV i manteniment al dia, cotxe de NO fumador. Demanem 1.200€. T: 686 586 479 (R83/04)

4 5 6 7 8

17,3

9,2

24

18,7

8,3

14

20

13,7

4

16,7

9,1

18,8

14,5

9,1

9,2

22,9

8,5

0

24,1

8,2

0,2

20,4

9,8

0

22,3

8,8

0

20

7,6

0

26,1

10

0,6

26,5

9,1

0,2

28,4

10

0

25,5

10,1

0,8

24,4

9,1

0,4

15,7

11,3

59,8

16,3

12

60,6

23

12,7

30

15

11,1

52,8

15

10,4

68,8

16,9

9,9

2.8

18,5

9,7

0,6

19

11

8

16,7

9,9

1,6

15,7

9,6

2,8

» TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR negre, per 18 €. T.: 662 003 299 (R78/05)

9

17,6

7,5

0,6

19,7

6,7

1,8

19,2

9

6

17,6

7,6

2,4

15,9

7,6

6,6

10 11

20,8

7,1

2,6

21,3

6,2

0,8

23

8,2

3

19,3

7,3

7,6

18

6,7

11

17,1

10,9

5,4

19,1

11,4

6,2

18,6

12,8

6

16,2

10,4

6,8

16,1

9,6

1,4

12

20,8

10,6

18,4

22,1

9,6

3,4

22,6

14

3,5

19,9

11,7

18,2

19,5

12,6

10,6

13

22,8

8,6

0

24,1

8,5

0

24,8

12

0

22,8

9,9

0

21,7

9,8

0

14

23,8

9,9

0

24,7

8,4

0

26,5

10

0

21,9

10,4

0

21,7

10,6

0

15

24,8

11,4

0

25,1

11,1

0

25,2

11,7

0

23,6

11,9

0

22,3

11,9

0

» 11 VEDELLES DE RAÇA BRUNA (12 mesos). T.: 636333630 (R78/03) » TINC CADELLS SETTER ANGLÈS. T.: 629 712 339 (R82/03)

OFEREIXO FEINA DE...

RACÓ DE LA FEINA

GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76)

BUSCO FEINA DE...

INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081. FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

>NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474) >NETEJAR CASES_ 93 856 06 08 >NETEJA_ 693 398 219_Noia s’ofereix per neteja de domicilis, escales, cases rurals... > JOVE AUTÒNOM de la comarca s’ofereix per manteniments i repa-

racions de finques. Experiència en treballs forestals, verticals, paleteria i pintura, feines de soldadors, cuidant d’animals de granja_ 609 033 307 >CURA D’INFANTS I PERSONES GRANS / NETEJA_ 633 60 75 54 _ Tinc experiència en la cura d’ancians i nens, i busco feina també de neteja. Tinc disponibilitat completa. (R83) > CLASSES DE GUITARRA, HARMÒNICA I VEU_ 610 62 91 42 _ Classes des de zero, per totes les edats, hores convingudes. Individuals o grups. També a domicili. (RF/1.484)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

Dj 18 de juny > SBG (Ausa) Dv 19 de juny > Olost (Pou) Ds 20 de juny > SBG (Ylla) Dg 21 de juny > matí: Prats / tarda: SBG (Tanya) Dll 22 de juny > SBG (Vilaplana) Dm 23 de juny > Prats (Aliberch) Dx 24 de juny > Olost (Barnolas) Dj 25 de juny > SBG (Terricabras) Dv 26 de juny > Prats (Fargas) Ds 27 de juny > Olost (Arumí) Dg 28 de juny > matí: Prats / tarda: Olost (Urgell) Dll 29 de juny > Prats (Euras) Dm 30 de juny > Olost (Atlàntida)

LaRella | 23