Skip to main content

R483

Page 1

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 4 | JUNY | 2020 NÚM: 483

www.larella.cat PÀG 3

normalitat a mitges

El Lluçanès podria recuperar la “normalitat” aquest juny Hi ha 5 nous positius per Coronavirus a l’ABS Lluçanès PÀG 5

Els ajuntaments per on passa la riera de Merlès valoren prohibir-hi el bany PÀG 7

Uns 60 veïns del c/Bruc demanen que s’aturi la nova proposta de mobilitat de Prats PÀG 8

Protesta i debat per la gasolinera a Sant Martí L’Ajuntament es planteja sortir del Consorci si continuen els “atacs” d’ajuntaments veïns PÀG 3

La columna dejavú La columna de Ferran Sayol PÀG 6

La vinyeta: La nova normalitat Alumnes i professora de l’escola Terra Nostra d’Olost, en una classe, el dimecres 3 de juny// F: MARC VIÑAS

Per SUBI


NOTÍCIES COMERÇ

Un centenar de veïns de la Torre tanquen junts una etapa a Cal Toni

Un centenar de torrencs i torrenques va omplir el carrer de Dalt de la Torre, a l’altura de Cal Toni, per acomiadar la darrera etapa de la botiga sota la gestió d’Assumpció Agustí. Ella mateixa i la Pilar Oliveras, botigueres de Cal Toni fins a ben entrada la 1 del migdia del passat dissabte 30 de maig, no s’esperaven pas que en sortir al carrer hi trobarien un llarg i emocionant aplaudiment. Amb la paraula “gràcies” enganxada al pit, i una cinquantena de roses amb dedicatòria, la clientela i el veïnat va voler agraïr així la seva tasca, sobretot dels darrers mesos, en els que enmig de la pandèmia del Coronavirus han aplaçat la data de jubilació per seguir donant el servei habitual. Aquest dimarts 2 de juny la botiga va reobrir, ara a mans d’Aina Riera, del forn d’Oristà. Continuarà oferint pa i altres productes bàsics en un horari més limitat, de 10 a 12 del matí.//JFO

TRADICIÓ

El ball de Cinquagesma recorre a l’arxiu per mantenir la tradició

Aquest dilluns, dia de Cinquagesma, no es va poder celebrar el tradicional ball al voltant de la Pedra Dreta. Però la tradició no es va perdre del tot, perquè l’Ajuntament de Prats va editar un vídeo amb la col· laboració de Dansa i Tradició, de músics que acostumen a participar a l’aplec i d’un grup d’alumnes de l’EMAL. Al vídeo, disponible al Youtube de PratsTV, s’hi poden veure les seves peces musicals, a més d’un recull de fotografies i vídeos d’altres anys.//FV

LaRella | 2

Núm.483

El Cabàs de la XELLA es consolida LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Ja han passat sis setmanes d’ençà que va veure la llum el primer cabàs de productes de la XELLA (Xarxa d’Economia Autogestionada del Lluçanès) i des de llavors no ha parat de créixer, tant en nombre de productors com de consumidors. Ara mateix el col·lectiu mou entre 50 i 60 cabassos per setmana, de dos tipus, el de verdura i el de carn. Els reparteixen a consumidors només del Lluçanès. Cada dijous l’Ateneu Popular del Lluçanès esdevé l’epicentre logístic on productors i voluntàries preparen els cabassos de la setmana. Pel que fa al producte, des de la XELLA aposten per productors del Lluçanès i també hi volen incloure l’excedent d’horta d’autoconsum. Però quan no és possible busquen productors ecològics i ètics de fora del territori. El Cabàs ha posat en relleu, tal com ens diuen, la manca de productors d’hortalisses al Lluçanès i ha evidenciat que la major part de la collita del Lluçanès és

un monocultiu de gra que va majoritàriament destinat al pinso, allunyat de les necessitats de la gent del territori. Al Cabàs també hi participen carnisseries, forns de pa i petites empreses de comerç local. Des de la XELLA defensen el comerç local i saben que és una eina clau per al territori i per això hi volen anar establint més formes de col· laboració. Alhora també volen que el Cabàs serveixi per recuperar aliments que havien estat de consum habitual, com per exemple el blat forment escairat o la llet crua. La XELLA aposta per apropar

productors i consumidors, i que el projecte sigui el màxim autogestionat possible. A més, el Cabàs vol adaptar-se a les necessitats de cadascú, per això després de cada entrega es passa un petit qüestionari de valoració. Amb cada entrega també s’hi inclou l’estat de comptes: el que va a parar als productors i el que es queda la XELLA (màxim un euro per cabàs per cobrir les despeses de distribució). La voluntat del Cabàs és ser útil per consumidors i productors i, alhora, esdevenir una eina de transformació i creació d’una alternativa real al sistema.//

EDUCACIÓ

TRADICIÓ

L’estiu Inquiet obre inscripcions

Un Sant Baldiri confinat

La proposta estival per a joves a partir de 12 anys, Estiu Inquiet, tornarà a oferir activitats diverses al Lluçanès aquest estiu. N’hi haurà de temàtiques ben diverses (Gim jove, Taller de cuina, d’escalada...) i a molts pobles de la comarca. Els ajuntaments del Lluçanès i el Consorci són els organitzadors de les activitats, que enguany aposten per ofertar un programa més ampli d’activitats que s’allargarà fins a finals d’agost, com diuen “per donar resposta a la situació actual”. Enguany caldrà mantenir els protocols marcats per la Generalitat, però com expliquen en la nota de premsa, “volen quels joves puguin participar d’activitats d’oci educatiu, esportiu i saludable que els permetin relacionar-se amb companys”. Les inscripcions es poden fer fins el 19 de juny a la web del Consorci.//Red

SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent Crespiera

Dos-cents santboiencs i santboienques van poder gauidr de la tradicional arrossada de Sant Baldiri, el dia 20 de maig, festa del patró del poble. L’Ajuntament va organitzar-ho amb els restaurants del poble, i van poder oferir el menú d’arròs, carn a la brasa i postres. De la paella se’n va encarregar Cal Met, i de la carn i les postres, Ca la Mercè. Alcalde, regidors, regidores i altres col·laboradors fins a un total de 18 persones, van ser els encarregats de repartir el dinar a les cases del poble que ho havien encarregat. Com explica l’alcalde, Marc Parés, “estem molt contents, vam tenir molt bona resposta. Ningú, ni els restaurants ni nosaltres mateixos, havíem pronosticat 200 menús, ens va sorpendre la resposta, molt contents, tothom content”.//

//F: AJUNTAMENT DE SANT BOI


EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

4 de juny de 2020

El Lluçanès podria recuperar la “normalitat” aquest juny

Ferran SAYOL

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Aquest dilluns va començar la implantació de la fase 2 del desconfinament a la comarca amb la reobertura dels centres educatius i dels interiors de bars i restaurants com a principal novetat. Les mesures de la fase 2 s’hauran de mantenir vigents com a mínim durant 15 dies, però segons els plans del govern espanyol el ritme de la desescalada podria portar la nostra comarca a viure pràcticament sense restriccions a partir del 15 de juny. Això ho faria possible el fet que el govern espanyol ha decidit delegar la gestió de la fase 3, permetent que les regions entrin en el que anomenen “nova normalitat” tan bon punt ho decideixin els governs autonòmics. Si l’evolució de la pandèmia segueix sent l’actual, doncs, és probable que el Lluçanès i el conjunt de la Catalunya Central passin a la fase 3 el dia 15, i aleshores estarà en mans del govern català decidir si cal mantenir, o no, les restriccions pròpies d’aquesta fase. Sigui com sigui, amb el pas a la “nova normalitat” encara es mantindrien mesures com ara la prohibició d’esdeveniments massius o els desplaça-

La columna dejavú* *Un deja vú és una expressió que en francès significa <<ja vist>> i que descriu l’experiència de viure una situació que ja s’havia experimentat prèviament. L’esbarjo a l’escola, ara amb mascaretes.//F:MARC VIÑAS

ments cap a regions que estiguin en fase de desescalada. QUÈ HA CANVIAT ELS ÚLTIMS DIES? A la pràctica, el canvi més important a la comarca va ser amb l’entrada a la fase 1. Les darreres setmanes s’hi han afegit mesures com la reobertura de l’interior de bars i restaurants (amb un 40% d’aforament com a màxim) i també que ja es poden reunir grups de fins a 15 persones a casa, al bar o restaurant o a l’aire lliure. A més, les residències sense cap cas positiu -com és el cas de les lluçanenques-

han començat a acceptar visites i, segons la nova normativa, durant aquestes trobades també es poden fer passejos amb els ancians. Altres serveis que s’han pogut posar en marxa amb restriccions són les acadèmies i les escoles, que ja poden rebre alumnes presencialment. Pel que fa a les mesures que es mantenen, segueixen vigents els aforaments màxims en les botigues, esdeveniments i misses, i també la prohibició de desplaçar-se fora de la regió sanitària de la Catalunya Central si no és per una causa justificada com anar al metge o a treballar.//

Cinc nous positius per Coronavirus a l’ABS Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Si en la primera quinzena de maig només s’havien registrat dos nous casos de coronavirus a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès, els últims quinze dies se n’han confirmat cinc. Cal tenir en compte, però, que aquest increment coincideix amb la nova estratègia sanitària en què a partir de l’entrada a la fase 1 van començar a fer-se proves a tots els simptomàtics a l’atenció primària. Les xifres oficials situen els casos confirmats per PCR o test ràpid en 26, i els sospitosos, que han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, en 265. Són cinc positius i 54 sospitosos més que ara fa quinze dies,

LA COLUMNA

mentre que en la quinzena anterior hi havia hagut un augment d’una trentena de casos. Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès,

l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze).//

Ara sí, comencem. Com és costum, fa un parell de setmanes em van avisar que em tocava, altra vegada, escriure quatre ratlles per la columna de LaRella. Novament, toca pensar de què parlar. He de dir que el primer instint va ser defugir el gran tema d’actualitat (No cal dir quin és, oi?), que ha monopolitzat les notícies des de fa tres mesos. Després de donar-hi unes voltes, vaig decidir que sí que en volia parlar, ni que fos de passada, així que ja us demano disculpes per endavant. Escrivint aquestes ratlles, em sembla recordar que a Sant Boi havia passat algun fet remarcable amb alguna antiga epidèmia. Sí, ho havia llegit en alguna banda. Buscant una mica ho trobo: resulta que a Sant Boi, en època de la gran pesta del segle XVII, van crear la Junta del Morbo, que vetllava perquè la pesta no arribés al poble. Entre altres mesures, van confinar el poble sencer i van establir una quarantena de vint-i-tres dies a qualsevol que hi volgués entrar. El relat oficial diu que van aconseguir que no hi hagués ni un sol contagi. El que no explica és com van passar el confinament els santboiencs. Imagino que no els va caldre inventar-se cap repte per passar l’estona (el dia a dia ja ho deuria ser prou un repte) i dubto que ningú es posés a fer flexions al menjador de casa. A mitja columna ja escrita, sento un dejavú. Sento com si aquestes ratlles ja les hagués escrit abans. Em pregunto si tot això de Sant Boi, no ho havia explicat ja en una altra columna? Ho busco. Efectivament, ara fa dos anys (Rella 441), ja vaig parlar de la Junta del Morbo, de les epidèmies de Sant Boi, de les mesures de confinament que van prendre i de com els vilatans es van encomanar a Sant Roc i a Sant Sebastià, defensors de les pestilències. Quedo una mica esparverat de com de premonitori sona tot plegat, dos anys abans que passés el que no podíem ni imaginar. Ara recordo que vaig parlar d’aquelles epidèmies perquè la grip de fa dos anys va ser més forta que de costum. A ulls d’ara sembla una broma, però ja diuen que tot és relatiu. Amb la columna ja enllestida, resulta que he caigut de quatre grapes en el tema del moment, i a sobre he mig-repetit una columna anterior. Què hi vols fer... ja miraré de parlar d’alguna cosa ben diferent en la pròxima ocasió.// LaRella | 3


EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

Núm.483

Les escoles reobren de manera desigual LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Aquest dilluns 1 de juny entràvem a la Fase 2 del desconfinament i malgrat que no hi ha gaires canvis el que més notaran les famílies és que els seus fills i filles poden tornar a les aules. ESCOLES BRESSOL AMB POQUES ABRAÇADES Hem parlat amb la Carina Serra Capellas, directora de l’escola bressol El Cargol de Sant Boi de Lluçanès perquè ens expliqui com viuen aquests centres la reobertura, que de moment s’ha fet sense que hi puguin anar infants menors d’un any. Tal com ens explica la Carina només obren de les nou del matí fins a la una del migdia i no donen ni esmorzars ni dinars “llavors tenim un màxim de 3 hores pels alumnes, amb entrades esglaonades i seguint els protocols de rentat de mans i canviar sabates, aquests són els que seguim al Cargol, però cadascuna fa el que creu més convenient”. Per a els centres educatius des del Departament es van emetre un seguit de directrius que calia seguir i cada centre les ha adaptat com ha pogut. El que està clar és que les escoles bressol rurals tenen cert avantatge perquè com diu la Carina “som menys alumnes i tot és més fàcil que si fóssim més”. Però no és senzill per alumnes ni mestres adaptar-se a aquesta nova situació, la Carina ho explica així: “fem una escola una mica contra la nostra escola. L’escola bressol és acompanyar i l’afectivitat és bàsica, i ara ens trobem que no ens podem acostar als

nens i nenes i que fins i tot hem d’amagar els somriures rere una mascareta. I per no fer-ho tant fred en el meu cas el que faig és esperar-me lluny quan els nens arriben i saludar-los sense mascareta perquè em vegin la cara i a mesura que m’hi acosto i com si fos un joc, em poso la mascareta”. DIRECTRIUS COMUNES ADAPTADES A CADA CENTRE Les escoles del Lluçanès també han reobert i cadascuna s’ha adaptat com ha pogut i com els han permès des del Departament. Com ens explica la Lídia Rocadembosch, directora de l’Escola Els Roures de Sant Feliu Sasserra, “de P3 a P5 els nens poden venir al centre si els pares treballen presencialment, de 1r a 5è hi ha atenció personalitzada amb grups reduïts i a 6è, acompanyament de final d’etapa també amb grups reduïts”. Cada escola té el seu propi pla d’obertura seguint les directrius del Departament, però com ens explica la Lídia “hem interpretat el que diuen i hem fet el que hem cregut més oportú”. Cada centre és autònom per crear el seu pla d’obertura, però aquest s’havia de presentar a Inspecció perquè el revisessin. Com ens diu la Lídia “no és que et diguin si pots obrir o no, però sí que la Inspecció et fa un seguit de recomanacions, i val més seguir-les. En el nostre cas, hi ha algunes coses que no ens han permès fer, ja que l’inspector va fer una interpretació més estricta de la normativa a diferència d’altres escoles del Lluçanès”. Entre les directrius que donava el Departament també hi havia un seguit de condicions que calia complir per poder obrir amb més o menys aflu-

ència d’alumnes, com per exemple la disponibilitat de mestres (els majors de 60 anys, els que han passat la Covid-19 o les embarassades quedaven excloses), les instal·lacions i l’espai, i la quantitat d’alumnes que volguessin assistir a les classes. I és en aquest darrer punt en el que l’escola Terra Nostra d’Olost ja va destacar: en l’enquesta prèvia que van passar des del centre als pares i mares, es va calcular que l’assistència podria ser gairebé del 70%, i és el que ha acabat passat. La Marta Rovira, directora de l’escola, ens explica que “teníem totes les condicions favorables i vam decidir que dins els mínims aniríem a buscar els màxims i ho hem aconseguit”. Segons Rovira podrien haver estat més restrictius i obrir el centre només a les famílies que treballessin presencialment però van optar per afavorir la conciliació familiar: “si un pare o mare teletreballa, tampoc està conciliant ni pot cuidar els nens, i per tan cal donar resposta també a aquestes famílies. A més a més també creiem que és injust que un infant de 3 o 4 anys pugui venir a l’escola i que el seu germà de 6 anys ja sigui gran per estar sol a casa, no és lògic. I ja que teníem les condicions per poder garantir la seguretat ho vam intentar i inspecció ho va veure bé”. Com diu la Marta “hi ha el neguit i la incertesa que tot vagi bé, però creiem que els nens ho necessiten. I no fem res que no podem fer, no tenim grups més grans de 13 alumnes, tenim garantits els 4 metres per alumne i quan no es pot van amb mascareta. Hem tingut el suport total de l’ajuntament i tenim difusors de gel per tota l’escola”. I afegeix que “també és la manera de començar a provar noves

//MVIÑAS

formes de fer, ja que al setembre no sabem com començarà i potser som una mica prova pilot”. L’INSTITUT NO S’OMPLE L’alumnat de l’Institut Castell del Quer no retornarà a les aules, sinó que podrà accedir a l’institut només amb cita prèvia i de forma individual per sessions de tutoria sol·licitades per l’alumne, la família o bé pel tutor. El temari del curs no avançarà, com ja explicàvem en números anteriors, amb l’excepció dels alumnes de 2n de Batxillerat que sí que han seguit les classes i que ara ja han començat les de repàs i preparació per la Selectivitat. El que sí que hi ha programades són algunes orientacions grupals per alumnes que canvien de cicle, però totes de manera telemàtica. Així doncs, els i les alumnes de l’Institut Castell del Quer no tornaran a les aules almenys de moment, com ens diuen de l’Institut: “aquesta situació s’allargarà fins al 19 de juny, a partir d’aquell dia no tenim cap informació oficial de què haurem de fer”.//

TREBALL

L’atur puja al Lluçanès Les xifres d’atur registrat aquest maig indiquen un augment considerable respecte l’abril, i sobretot en comparació amb el maig de l’any passat. En només un mes hi ha 14 persones més a l’atur, i respecte l’any passat en són 56 més. Pel que fa als ERTO, l’últim dia de maig al Lluçanès hi continuava havent 343 treballadors afectats, segons les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les empreses, són 62 les que haurien obert aquest procediment administratiu, que poden realitzar les que han de suspendre de manera temporal una part o la totalitat de la seva activitat. Mentre duren els ERTO, els treballadors no es donen de baixa de la LaRella | 4

Seguretat Social, però van a l’atur i cobren el 70% del sou durant els primers 6 mesos. Dels 62 expedients, el sector més afectat és el de l’hostaleria amb 19 expedients a tot el Lluçanès, seguit del comerç a l’engròs i al detall, amb 12, i les indústries manufactureres amb 9. Val a dir que amb l’entrada de la Fase 2 del desconfinament, és probable que els treballadors d’alguns sectors afectats per ERTO puguin tornar als seus llocs de treball. Aquestes xifres són les mateixes que a principis de maig, de manera que s’observa com la incidència dels ERTO al Lluçanès s’ha mantingut per sota de la mitjana de Catalunya i les comarques veïnes, com ja vam explicar en l’anterior Rella, del 18 de maig.//JFO

Comparativa amb el número de persones a l’atur al Lluçanès els mesos d’abril i maig del 2019 i del 2020 MUNICIPI

ABRIL 2019

MAIG 2019

ABRIL 2020

MAIG 2020

Alpens

6

7

9

8

Lluçà

6

6

5

5

Olost

52

45

50

52

Oristà

12

11

19

20

Perafita

17

18

16

16

111

110

109

112

Sant Agustí de Lluçanès

1

1

6

6

Sant Bartomeu del Grau

35

38

54

55

Sant Boi de Lluçanès

9

8

13

15

Sant Feliu Sasserra

15

15

18

22

Sant Martí d'Albars

5

5

5

7

Santa Maria de Merlès

5

5

8

7

Sobremunt

4

3

2

3

278

272

314

328

Prats de Lluçanès

Total


NOTÍCIES

4 de juny de 2020

Els ajuntaments per on passa la riera de Merlès valoren prohibir-hi el bany MERLÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

La recomanació del Ministeri de Sanitat per fer front a la pandèmia del Coronavirus, que “desaconsella el bany i els usos recreatius en gorgs i zones de bany d’aigua dolça per a tota la temporada 2020”, pot portar els ajuntaments per on passa la riera de Merlès a restringir-hi l’accés i fins i tot prohibir-hi el bany, com expliquen en una nota de premsa. Ja fa anys que tots els municipis per on passa la Riera (Borredà, Gaià, La Quar, Les Llosses, Lluçà, Puig-reig, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà i Santa Maria de Merlès) juntament amb els seus respectius Consells Comarcals, intenten regular la que descriuen com “afluència massiva i desordenada al seu entorn que cada estiu posa al límit la seva capacitat de càrrega i el seu equilibri ecològic”. El maig del 2018 ja es van aprovar unes ordenances supramunicipals d’ús públic amb diverses mesures: no es poden deixar escombraries, no es pot fer foc, no es pot acampar, s’han de portar els gossos lligats, respectar el silenci i l’entorn, i no es pot aparcar fora dels llocs senyalitzats. En cas de no complir la normativa els usuaris s’exposen a sancions que van dels 750 als 3.000€. Aquest juny els ens locals han previst la creació d’espais senyalitzats amb 60 places d’aparcament, i també faran una “inversió important” en la contractació d’un servei de vigilància rural, que donarà suport a la tasca que ja fan els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra.

El Gorg Blau, a la Riera, aquest dimarts al matí, després dels xàfecs dels dies anteriors.//ALEIDASERRA

Si bé la població de tots els municipis per on passa la riera de Merlès no arriba als 6.000 habitants, l’espai acull visitants dels pobles veïns, del Lluçanès i el Berguedà, i és molt habitual trobar-hi una gran afluència de persones vingudes d’altres àrees, sobretot de la zona metropolitana, que hi van a passar el dia. Cal afegir que al llarg de la riera també hi ha quatre càmpings amb capacitat per a 1.770 persones, que també en fan ús. L’AIGUA DE BOCA La restricció de bany és una mesura que també es prendria per garantir la “salut pública”, com es diu en la nota informativa. A banda de la preservació de l’Espai Natural Protegit i la convivència entre veïns i visitants, hi ha 6 municipis que capten l’aigua

de boca a la Riera (Gaià, Oristà, Prats, Sagàs, Sant Feliu Sasserra i Merlès). Tot i aquesta prevenció, segons el Consell Superior d’Investigacions Científiques, si bé la supervivència del virus és superior en rius i llacs, amb el tractament de cloració adequat, com el de les piscines i el que també rep l’aigua de boca, no hi hauria perill per beure-la. Jordi Bruch, president de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès, explica que segons un comunicat del Departament de Salut, el tractament adequat de l’aigua i la cloració d’aquesta en “garantitzen que no es transmeti el virus”. D’altra banda, Bruch afegeix que des del Departament es va demanar precaució en l’ús de les fonts públiques, perquè “hi pot haver contacte amb la mà i la boca a l’aixeta”.//

Reparació i venda de maquinària

OCI

Les piscines obriran, però no concreten quan El Lluçanès va entrar en fase 2 el passat dilluns; en aquesta etapa del desconfinament les piscines ja poden obrir, encara que amb unes restriccions estrictes. L’Ajuntament de Prats s’està plantejant obrir la piscina el dia 1 de juliol, com faran molts pobles, per tenir més marge de temps i poder adaptar correctament les instal·lacions a la nova normativa. Ho farà amb unes restriccions molt acurades, que encara s’estan acabant de dis-

senyar, per adaptar el bany a la situació actual. Tot just fa pocs dies el consistori va rebre la normativa proposada per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat, i durant aquestes setmanes la Regidoria d’Esports i els tècnics de l’Ajuntament l’estan interpretant i adaptant a les instal·lacions de Prats. Ara per ara, els tècnics estan calculant quin serà l’aforament permès, i a partir d’aquí treballaran per habilitar les instal·lacions per tal que compleixin totes les me-

sures de seguretat i decidiran com han de redissenyar els abonaments. En la mateixa situació es troben els ajuntaments de Sant Feliu Sasserra, Olost, Sant Bartomeu del Grau i Sant Boi de Lluçanès. Arreu s’estan adaptant a la normativa i esperen concretar la data d’obertura i l’aforament. Com explica Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès: “hem arreglat i pintat coses, ho estem posant tot a punt per la seva obertura, però encara no sabem el dia. Abans ens han de confirmar l’aforament amb el que podrem obrir, i tenint en compte això decidirem les mesures per complir les normatives”.//

Encara no t’anuncies a LaRella? LA MILLOR MANERA D’ARRIBAR A TOT EL LLUÇANÈS I RODALIES!

comunicaciolarella@gmail.com 621 27 64 29 LaRella | 5


NOTÍCIES EQUIP REDACCIÓ I CORRECCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Xavier Vilella, Carolina Font, Jordi Borralleras. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Marc Viñas, Laura Villena, Eva Freixa, Ferran Sayol, Subi i Miquel Casadevall. DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Lluc Corominas, Pere Bruch (Olost) i Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

Núm.483

Govern i oposició arriben a un acord per desencallar el futur de les naus SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

El passat 20 de maig el ple de Sant Bartomeu del Grau ajornava la votació de dues mocions presentades pels dos partits que el conformen i donaven una setmana per reflexionar i votar-les de nou. I així, el divendres 29, en un ple extraordinari, s’aprovava per unanimitat una moció que tal com ens explica l’alcalde del municipi, David Puyol, establia la “suspensió de llicències en l’àmbit de la fàbrica com a pas inicial per començar una modificació del POUM”, sense especificar en quin sentit. Aquesta moció va ser aprovada amb els vots a favor de l’equip de govern i també els de l’oposició però com ens diu Josep Salvans, del grup SbiAlb-AM, “el que hem fet és donar un vot de confiança a l’alcalde, perquè creiem que ara el més important és el poble i desencallar aquesta situació”. Però des de l’oposició afegeixen que no han donat carta blanca i que hi estaran a

Les naus de Puigneró per la part de darrera del poble//F: CFU

sobre. Tenen molt clar que la prioritat és vetllar pel teixit empresarial del poble: “cal donar-hi resposta, i sabem que amb un any no es pot solucionar res, per això vam emplaçar a l’equip de govern a allargar els terminis almenys dos anys”. Govern i oposició coincideixen a dir que el camí que comença ara serà llarg, ja que el que és planteja es una modificació substancial del POUM. Com diu Puyol “totes les parts coincidim a dir que el que tenim ara al POUM és inviable, que s’han vençut tots els terminis i no s’ha fet res. I hem de buscar la proposta més factible per desencallar tot això”. Pel que fa a Salvans afegeix que des del seu grup han

LA VINYETA, per SUBI

LaRella | 6

demanat “que s’acceleri al màxim possible la tramitació amb urbanisme. Entenem que cal un procés participatiu, però aquest ha de ser paral·lel a la tramitació, no podem allargar més els temps perquè no en tenim”. Des de l’ajuntament diuen que un cop aprovada la moció el primer que caldrà fer es clarificar l’estructura de la propietat. Passat aquest primer escull, començarà el segons pas que serà la modificació del POUM, on totes les parts implicades hauran de trobar una solució pel futur de les naus. I finalment serà Urbanisme qui tindrà l’última paraula sobre si permet o no aquesta modificació.//


NOTÍCIES

21 de maig de 2020

Uns 60 veïns demanen que s’aturi la nova proposta de mobilitat de Prats PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

De l’11 al 24 de maig, l’equip de govern va obrir una consulta a la seva pàgina web on els pradencs i pradenques podien votar fins a quatre propostes de canvi en la circulació i el trànsit de Prats, amb la intenció d’acabar aplicant la més votada. Aquest procés va aixecar les crítiques de l’oposició, que el van titllar d’ “electoralista” i “poc participatiu”, i durant l’últim ple en van demanar la seva suspensió. Un dels punt polèmics és la reobertura en doble sentit de

circulació del carrer Bruc, que no ofereix opció de canvi en cap de les quatre propostes de votació. Durant la setmana passada, prop de 60 veïns del mateix carrer Bruc de Prats de Lluçanès van fer arribar una instància a l’Ajuntament per mostrar el seu descontentament amb aquests canvis de mobilitat. Al llarg de la instància, els signants manifesten que “no s’han tingut en compte les opinions del veïns” durant les reunions realitzades a l’inici del procés ni se’ls ha informat sobre els canvis que es duran a terme, i creuen que el procés participatiu “és una imposició disfressada de consulta”. Segons

els mateixos veïns, la proposta ha tingut en compte més criteris de circulació de vehicles que no pas de seguretat ciutadana, i creuen que el doble sentit de circulació pot incrementar el nombre d’accidents. L’equip de govern atribueix aquest canvi a una voluntat de disminuir “l’elevat nombre de cotxes que circulen al carrer Sant Pere”, la via paral·lela al carrer Bruc. En la instància, però, els signants demanen que s’estudiïn alternatives a la reobertura del carrer, i reclamen la suspensió de la proposta actual, així com conèixer els criteris tècnics que s’han utilitzat per a prendre aquesta decisió.//

L’Ajuntament de Prats destina 69.000 euros a ajudes pel coronavirus La crisi del coronavirus ha fet replantejar algunes partides pressupostàries de l’Ajuntament de Prats. En l’últim ple municipal es va anunciar que s’ajornarà la construcció d’una nova pista de pàdel i una coberta conjunta per la graderia del camp de futbol, de manera que 40.000 euros previstos pel projecte s’invertiran en ajudes directes per a les

persones. La intenció de l’Ajuntament és que la mesura es posi en marxa coordinadament amb els altres pobles del Lluçanès i serveixi també per dinamitzar el comerç local. A més, hi haurà una partida de 29.000 euros que s’havien de destinar a les festes de Sant Joan i els Elois i que ara serviran per oferir ajudes econòmiques a les

empreses, comerços i autònoms del poble que han estat afectats per la pandèmia. L’Ajuntament ha anunciat que es donaran 300 euros per fer front a despeses a qui hagi hagut de tancar o hagi patit un 70% de davallada del negoci respecte el mateix període de l’any passat, i 200 € addicionals per pagar el lloguer o la hipoteca de l’establiment.//FV

TRÀNSIT

L’aigua arrossega una furgoneta en un torrent de Merlès Els Bombers de la Generalitat van rebre aquest dilluns a dos quarts de nou del vespre l’avís que la crescuda d’un torrent havia arrossegat una furgoneta a Santa Maria de Merlès. Tots tres ocupants eren veïns de la zona i van poder-ne sortir sense resultar ferits. El vehicle va recórrer uns 500 metres per la força de l’aigua, fins que va quedar aturat prop de la casa Torrents. Els Bombers s’hi van desplaçar per confirmar que no hi havia danys personals i van acompanyar els viatgers fins a la furgoneta per recuperar alguns objectes personals. Els mateixos ocupants van encarregar-se d’avisar la grua per treure el vehicle un cop passada la crescuda del rierol.//FV

GASTRONOMIA

Del Lluçanès a la taula L’Associació Lluçanès a Taula posarà a la venda “Un bocí del Lluçanès al mes” amb la voluntat de donar a conèixer els productes fets al Lluçanès. A través de la plataforma online “Compra Lluçanès” es podrà adquirir el lot de productes que tindrà un eix temàtic que anirà variant. El primer és diu “Arriba l’estiu. Tasta el Lluçanès” i s’hi poden trobar formatges, embotits, cerveses, pa, xai, entre d’altres. Es pot encarregar fins el dia 17 de juny, i es repartirà el 19. Un dia al mes es repartiran els lots arreu del territori de Catalunya, sense cost de transport afegit pels residents al Lluçanès.//CFU

LaRella | 7


NOTÍCIES

Núm.483

Protesta contra la gasolinera a l’Ajuntament de Sant Martí Alcalde i regidores defensen el projecte davant d’una quarentena de manifestants SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Unes quaranta persones es van manifestar davant de l’ajuntament de Sant Martí d’Albars, en contra de la benzinera que s’està construïnt a la C-62. Les obres van començar a principis de març, just abans del confinament. Ja en un principi, la construcció havia rebut diverses crítiques, i es va fer una protesta al terreny de la gasolinera a l’inici del confinament. Però la pandèmia del Coronavirus va deixar tothom a casa durant gairebé tres mesos, i no ha sigut fins aquest diumenge 31 de maig que s’ha dut a terme una mobilització. Mentrestant les obres han continuat, i ja estan força avançades. Malgrat ferse en terme municipal de Sant Martí, són a tocar de Santa Creu de Jutglar, i fregant el terme municipal d’Olost. Els ajuntaments d’Olost, Prats i Lluçà s’han mostrat en contra del projecte, mentre que el de Sant Martí d’Albars, el defensa. 40 MANIFESTANTS SOTA EL LEMA “ATUREM LA BENZINERA” La manifestació es va desenvolupar amb normalitat i sota la mirada de quatre agents dels Mossos (que van identificar un dels presents). Els manifestants anaven arribant a l’ajuntament de Sant Martí d’Albars, la majoria amb mascaretes, i mantenint una certa distància. A la porta de l’ajuntament hi van penjar una pancarta amb el lema “Aturem la benzinera” i d’altres subjectaven pancartes on s’hi podia llegir “no a la benzinera”, “el capitalisme mata”, o “la terra no es pot vendre. La terra no es pot comprar. Resistència Rural”. En la lectura del manifest es van fer referències constants a la Carta del Paisatge del Lluçanès, un instrument que estableix acords entre els agents del territori per promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Està signada per tots els municipis del Lluçanès, i com van assenyalar, la construcció d’una gasolinera va en contra de bona part d’aquests principis. La gasolinera s’està construïnt entre Santa Creu i el trencant de Perafita, a pocs metres de la riera Gavarresa, en un lloc pròxim al pantà de Reixagó, un espai “d’interès natural per la zona que esdevé refugi de biodiversitat i d’abastiment d’aigua”, segons el manifest. Pels concentrats, “no són necessàries tres benzineres en menys de deu quilòmetres”, i fent referència a l’emergència climàtica, deien: “malauradament una altra vegada l’economia es posa per davant dels valors i el respecte a la natura”. El manifest criticava que el projecte no s’hagi presentat de “forma oberta” a la gent del Lluçanès, i reclamava un model de vida “respectuós amb el medi ambient i les persones que l’habiten”. LaRella | 8

INTERCANVI TENS D’OPINIONS ENTRE L’ALCALDE I MANIFESTANTS Després de la lectura del manifest, i mentre es produïa un debat entre els assistents, asseguts en rotllana, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, es va acostar al lloc de la concentració per parlar amb els agents dels Mossos. Quan ja marxava, i en rebre preguntes i crits dels manifestants, va tornar per adreçar-se a la rotllana. En primer lloc va demanar als allí presents: “aixequeu el braç els que sou de Sant Martí d’Albars”. El silenci va posar de manifest que cap dels presents era del poble. Per Padrós “un 85% del poble està a favor d’aquest servei, com a mínim”, i durant un intens debat va etzibar als manifestants: “és el veïnat de Sant Martí qui podria opinar amb més dret que vosaltres, i ja hi estan d’acord”. Padrós va definir el projecte de la gasolinera com “un tema de poble” i va preguntar als concentrats: “que vinc jo al teu poble a manifestar-me?”. La pregunta va ser vista com una provocació per una de les manifestants, veïna de Santa Creu de Jutglar, que va respondre: “això no és una cosa de Sant Martí i prou! El fum dels Grans va cap a Santa Creu, la pudor de Fumanya va cap a Santa Creu i la gasolinera és a tocar de Santa Creu! Però com que no som de Sant Martí no podem dir res?”. En aquest sentit, l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, que era entre els manifestants, va explicar que la carta del paisatge es va fer “precisament per anar tots els pobles junts” i afegia: “és clar que els ajuntaments sou autònoms i teniu capacitat per decidir el que vulgueu, però s’ha de fer amb coherència, ètica i amb el que vol la gent”. Boixadé va fer una crida a fer al·legacions al POUM de Sant Martí, i va assenyalar el departament d’Urbanisme com a responsable d’haver donat els permisos. El debat va continuar amb les explicacions de Padrós, que indicava que s’havien seguit tots els tràmits legals: “en aquest assumpte l’ajuntament és totalment neutral, si s’han presentat tots els permisos no podem negar-noshi”. Sobre la llicència d’obres, que es va aprovar al maig de l’any passat, en l’últim ple de l’anterior legislatura, afegia “si tots els estudis i permisos són correctes, l’ajuntament ho aprova. I els 5 regidors ho van veure bé i van votar a favor: és una botiga, un servei per tot el Lluçanès”. A la pregunta sobre si ell veia bé el projecte de la gasolinera, Padrós responia: “és indiferent el que jo pensi. És un tema de lleis”. En aquest sentit, una manifestant d’Oristà li demanava: “així resumeixes la maquinària de l’ajuntament a mers tràmits burocràtics?”, i un veí de Sant Feliu Sasserra afegia “si és legal es fa, i si no no es fa, així perquè hi és vostè? Què hi fa vostè a l’ajuntament?”.

Rotllana de manifestants davant l’Ajuntament. Al fons, fotografiant la mobilització, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, abans d’incorporar-se al debat.// F: JFO

Plànol de l’espai que ocuparà la nova estació de servei. Inclourà una botiga i una cafeteria (el quadrat del centre de la imatge), una zona d’aparcament per a cotxes i camions i una zona de bosc i pícnic de 600 m2 (a la part esquerra). Com es pot apreciar, també es preveu construïr un nou carril d’incorporació des de la C-62. // F: AJ. SANT MARTÍ

L’EQUIP DE GOVERN ASSENYALA ELS MANIFESTANTS, CRITICA QUE ATAQUIN EL POBLE I DEFENSA EL PROJECTE Després de vint minuts de debat, tres regidores de l’equip de govern també van donar la cara davant els manifestants, van afegir arguments i van recolzar les explicacions de l’alcalde. Padrós va demanar en més d’una ocasió als manifestants: “deixeu de posar-vos amb el poble de Sant Martí d’Albars. Us hauria de caure la cara de vergonya! Aneu a Olost, a Prats, comenceu pels pobles més grans”. En aquest sentit, com a representants del poble, es van mostrar “farts de la guerra que teniu contra Sant Martí”. Els manifestants van expressar desacord amb to burleta a aquesta demanda. Un veí de Lluçà va respondre dient: “el jovent estem units, som del Lluçanès i el defensem en conjunt”. Un veí de Santa Creu afegia “els que construeixen la gasolinera només volen quartos i quartos i quartos, les altres coses no els importen perquè ni viuen aquí! Quina comarca ens deixareu a nosaltres? I als vostres fills?”. Les regidores van assenyalar alguns manifestants criticant-los el fet que són treballadors d’algunes grans empreses que ells mateixos critiquen, i van remarcar que gairebé tots els assistents havien arribat a Sant Martí en cotxe, fent ús de combustibles fòssils, per elles, una falta de coherència. Una vegada acabada la concentració, els manifestants es van adreçar a la

gasolinera, on van penjar les pancartes en contra del projecte. Mentrestant, en conversa amb LaRella, Ramon Padrós es reafirmava en els arguments que havia donat als manifestants i afegia: “som receptius amb totes les manifestacions, exposicions i punts de vista, però si tècnicament és correcte i té tots els permisos, això no és tan senzill com la gent es pensa”. La regidora Olga Altarriba defensava el projecte: “jo ho miro des del punt de vista que són llocs de treball, que aquí al Lluçanès en falten”. Preguntada sobre la quantitat de llocs de treball afegia “poden ser 6, perquè entre la gasolinera, la botiga i que anirà les 24 hores del dia...”. D’altra banda, i tenint en compte “la subsistència del poble”, afegia “si el dia de demà totes les cases del poble han de viure d’un ramat d’ovelles i de les quatre plantes de l’hort, les famílies no tiraran endavant!”. Sobre els manifestants Altarriba deia: “si volien queixar-se del capitalisme, aquest no és el lloc. Han anat a lo fàcil!”, i afegia “el jovent que s’ha manifestat són mantinguts, no tenen fills que hagin de tirar endavant!”. Tres veïns del poble, del nucli de la Blava, volen que es faci constar la seva opinió, favorable a la gasolinera. També es queixen de l’actitud dels alcaldes veïns, d’Olost i Lluçà, i critiquen els manifestants, “tots vinguts en cotxe”. Es mostren agredits: “jo també m’aniré a manifestar a Olost i Lluçà” diu una de les veïnes, i afegeix “la gent s’envalantona aquí perquè som molt pocs”.//


ESPORTS

4 de juny de 2020

Olost, Prats i Lluçà, en contra de la gasolinera

Ja són tres ajuntaments els que s’han mostrat contraris a la construcció de la nova gasolinera i n’han demanat l’aturada. L’ajuntament d’Olost ha denegat la llicència d’obres dels accessos a la gasolinera (en el seu terme municipal) i reclama a l’ajuntament de Sant Martí que anul·li la llicència d’obres de la gasolinera. L’ajuntament de Prats de Lluçanès va aprovar una moció en contra de l’estació de servei, en la que demana a les autoritats que facin un “estudi d’idoneïtat” del projecte, i es dona suport als “comerciants que es poden veure perjudicats amb la futura estació”. La moció va ser aprovada per la totalitat dels regidors i regidores, tan de l’equip de govern, que la va presentar (Junts i Movem) com de l’oposició (ERC i RAP). L’ajuntament de Lluçà també aprovarà una moció com la de Prats en el proper Ple municipal, i fa unes setmanes va elevar el cas a la Generalitat, adreçant-se al Servei de Protecció de la Legalitat del Departament de Territori. Els demanava que engeguin el procediment corresponent, pel fet que la nova gasolinera es construeix en un terreny catalogat com a no urbanitzable. El terreny on es construeix la benzinera estava considerat una zona no urbanitzable segons la documentació de l’avançament del POUM de Sant Martí publicat el desembre del 2015 (encara que aprovat el maig del 2016). En els documents del POUM l’àrea que ocupa apareixia marcada com a “sòl lliure de valor natural i de connexió”, una zona qualificada de no urbanitzable per ser en el torrent de la riera Gavarresa. Però el gener del 2016, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya Central, va aprovar la llicència del projecte de la gasolinera en aquesta zona. I en l’aprovació inicial del POUM (d’aquest gener del 2020), l’àrea d’11.000 m2 ja hi apareix convertida en una zona de “sòl d’activitats autoritzades”.//

Sant Martí es planteja deixar el Consorci

Amb paraules del seu alcalde, Ramon Padrós: “el poble se sent agredit pels ajuntaments veïns d’Olost i Lluçà, que no són competents en temes d’urbanisme a Sant Martí”. Afegeix que “es plantegen sortir del Consorci si els pobles s’uneixen contra ells, com ja s’ha intentat fer des d’Olost”. Pel que fa a la denegació de la llicència dels accessos per part d’Olost, assegura que no el preocupa “perquè no és competència del seu ajuntament”. Sobre l’oficialització de la comarca, explica: “som els únics que l’estem reivindicant al Consorci i demanem anar a Barcelona. No entenc perquè els altres alcaldes miren cap a una altra banda sobre aquest tema”. Sobre aquesta qüestió, demana “transparència i la màxima informació” a la direcció del Consorci. Per aquests motius, conclou “no ens sentim ni representats ni respectats com a poble per l’actual Consorci ni per la direcció de l’ens”.//

Traveria: “l’afició de Prats apreta molt i ens ha ajudat a tirar els partits endavant” Albert Traveria deixa la banqueta del C.F.S Prats de Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

Albert Traveria decideix posar punt i final a la seva exitosa trajectòria com a entrenador del C.F.S. Prats de Lluçanès. En aquestes 4 temporades dirigint el club blaugrana, ha situat l’equip a Primera Catalana i, en conseqüència, ha col·locat dos títols a les vitrines pradenques. El canvi d’entrenador no serà l’única novetat de cara al curs vinent. A hores d’ara ja s’ha confirmat que 3 dels jugadors que formaven part de l’actual plantilla no continuaran la temporada 20-21. Es tracta de l’Isaac Basagaña, el Dídac Vilardaga i el Roger Soler, tres pilars fonamentals que han format part l’equip durant totes les 4 temporades que el club porta competint. Com definiries la teva etapa al capdavant del C.F.S. Prats de Lluçanès? Ha estat una etapa molt bona on m’ho he passat molt bé i he gaudit molt del futbol sala. Només em queden bons records d’aquests 4 anys. Quan van iniciar aquest projecte i m’ho van comentar no vaig dubtar en cap moment de dir que sí. Ara veient el que s’ha fet estic molt content d’haver contribuït en tot això. En quin moment vas decidir que seria l’última temporada dirigint als teus jugadors? Quan vam acabar la temporada passada ja els vaig comentar que una temporada més si que els entrenaria però que després ja ho veuríem. Per això quan els hi vaig dir a l’abril que l’any que ve no seguiria ja no els va venir de nou. Quins motius t’han portat a prendre aquesta decisió? Motius familiars, els fills es fan grans i et demanen més temps per fer coses. Tot aquest temps ho hem compaginat molt bé i sempre venien a tot arreu a veure els partits. El dia de partit no era problema ja que ens desplaçàvem tota la família i aprofitàvem per fer activitats familiars. Els dies d’entrenament costava més, ara últimament quan marxava de casa el meu fill sempre em

Jugadors i cos tècnic celebrant una victòria. A la dreta, Traveria// F: C.F.S. PRATS

deia que em quedés i que no anés a entrenar i sentint això, cada vegada em costava més d’anar-hi.

destacar el bon ambient que hi ha dins el vestidor, on tots som una gran família.

Seguiràs vinculat en l’àmbit del futbol sala entrenant algun altre conjunt? No, però sempre que puguem anirem a Prats a veure el futbol sala.

Des del primer dia les grades del pavelló han presentat una molt bona entrada, creus que el factor pista ha set una de les claus de la consecució de 2 ascensos? És un factor molt important, l’afició de Prats sempre apreta molt i això ajuda molt a l’equip a tirar els partits endavant. L’any passat van venir molts dies els Taurons Blaugranes a animar i es notava molt, hi havia molt ambient al pavelló. Els equips rivals ja saben que a Prats és una pista complicada.

Què li diries al teu successor al capdavant de l’equip? Que hi ha un grup de jugadors molt bons i que tenen moltes ganes d’aprendre i fer les coses bé. Creus que durant aquestes 4 temporades l’equip ha sobrepassat el rendiment esperat inicialment? Sí i no. Sí, perquè era un equip nou sense experiència on molts jugadors venien del futbol i sempre costa d’acoblar i ho vam fer molt ràpid. No, perquè coneixia molts jugadors i tots eren d’una gran qualitat i esperava que poguessin oferir el nivell que hem arribat. Quina ha estat la clau per arribar a l’èxit partint d’un club sense experiència? No sé si és la clau o no, a mi m’agrada que tots els jugadors s’involucrin i participin de l’equip. Ho he intentat fer el màxim de bé que he pogut i sé que a vegades m’he equivocat i per això demano disculpes a tothom que hagi pogut molestar. Què els diries als jugadors que has dirigit durant aquests anys? Moltes gràcies a tots per la paciència i la voluntat d’aprendre que han tingut, m’han posat les coses molt fàcils i és d’agrair. També

La Covid-19 ha impedit acabar la present temporada, com valores els criteris seguits des de la Federació Catalana de Futbol per resoldre les competicions de forma administrativa? Ho respecto, sempre és molt complicat de prendre aquestes decisions. Tant una decisió com una altra no es fa bé per tothom. Va ser una llàstima que es parés la competició, ja que estàvem amb un bon nivell i teníem alguna opció de lluitar per les primeres places però també ens podien anar les coses malament i quedar més avall. Has passat dues etapes com a entrenador de futbol sala a Prats, primer amb el F.S. Pradenc i després amb el C.F.S. Prats. T’agradaria tornar en un futur per iniciar una tercera estada? Mai se sap però ara per ara és complicat, ja que com he dit abans els meus fills em reclamen més temps per poder fer coses tots junts.// LaRella | 9


OPINIÓ

Núm.483

LA COLUMNA EXTRA

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

LaRella | 10

Entre totes, en sortirem reforçades Alba Camps i Roca Delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central

Dolça clamor Voldria aprofitar aquestes línies que m’han estat amablement concedides, en primer lloc, per a enviar tot el meu escalf als esportistes d’elit, especialment als futbolistes. És de domini públic el patiment que aquest col·lectiu ha experimentat durant aquesta crisi nefasta, veient-se obligat a recloure’s a les seves llars (moltes de les quals mansions esborronadores d’insuportable magnitud) i a suspendre gran part de la seva activitat, deixant-nos orfes d’entreteniment al llarg de gairebé tres mesos interminables. Així doncs, ara que estem a les portes de la represa de la lliga de futbol de primera divisió (per fi!), no se m’acut un tema millor per a bastir els pilars d’aquest article que no sigui el meu etern agraïment a aquest sector tan infravalorat. De la mateixa manera, seria injust no acompanyar aquestes paraules d’admiració amb un càlid homenatge a la nostra estimada televisió pública (la nostra!), així com a les seves homòlogues espanyoles, que han lluitat amb lloable perseverança perseguint el noble objectiu d’evitar que cap esportista professional caigués en l’oblit o en la cruesa de la invisibilitat social. S’ha de dir que el malabarisme periodístic d’omplir la secció d’esports cada migdia i cada vespre d’aquests tres mesos en què l’aturada esportiva ha estat pràcticament absoluta és una autèntica obra d’art. I crec que puc afirmar amb rotunditat i sense temor a equivocar-me que contemplar amb tal profunditat informativa com els pobres futbolistes se les empescaven per entrenar des de casa ha hagut de despertar, per força, la solidaritat i la tendresa de la societat catalana, com també el nostre embadaliment per les seves mostres d’enginy i perspicàcia. Dit això, no em queda sinó aplaudir el gest de la Liga de Fútbol Profesional (amb el beneplàcit i la permissió de l’administració) d’adquirir els tests necessaris per fer una detecció massiva i controlada de possibles positius de Covid-19 entre els seus professionals, el

OPINIÓ

pas previ imprescindible per engegar de nou el campionat. M’omple de joia i d’orgull saber que els mecanismes socials i econòmics s’han activat a temps perquè torni el futbol. I em tranquil·litza pensar que qüestions secundàries, com el desastrós retard en els pagaments d’ERTOS o la polèmica obertura d’escoles sense garanties sanitàries pels docents ni objectius pedagògics clars, no enterboliran aquest esdeveniment. Sincerament, he de confessar que no les tenia totes. Ja fa dies que, molt al fons de la meva consciència, hi percebo una intranquil·litat que m’inquieta constantment: i si per una vegada s’imposen els criteris ètics per davant dels econòmics? I si el confinament i la pandèmia ens trasbalsen de tal manera que decidim replantejar la nostra escala de prioritats? Què passaria, si la gent decidís plantar-se i promulgués un boicot al futbol professional tan potent que conduís la indústria mediàtica a fer un pet com un aglà? I si el govern embogís i plantés cara a les dinàmiques del mercat? Desapareixerien els sous desorbitats i les vides opulentes, i els privilegis absurds i la idolatria cega? L’esport deixaria de ser un negoci aberrant per a convertir-se només en esport? Per sort (toquem fusta!) em fa l’efecte que estem molt lluny d’aquesta hipòtesi, i em vull permetre el luxe d’arrodonir aquest escrit amb unes paraules encoratjadores: si us plau, que la pilota torni a rodar, que els milions tornin a córrer i que les vostres excentricitats em tornin a enlluernar! Vull sentir de nou aquell brogit histèric, aquella dolça clamor que us acompanya. No deixeu de bombardejar-me per tots els mitjans amb resultats esportius, anàlisis post-partit i declaracions buides, però sobre tot, afanyeu-vos a competir, que si em quedo pel camí (ja sigui pel coronavirus o mort de gana), vull poder celebrar alguna cosa abans d’anar-me’n a l’altre barri. Ah, i no patiu, que ens en sortirem!//

La crisi sanitària de la Covid-19 ens ha sacsejat al conjunt de la ciutadania, i ja no només als pobles i ciutats de la Catalunya Central, sinó també al conjunt de Catalunya i a nivell internacional. Una crisi personal, social, comunitària, sanitària, econòmica i de país, que ha posat a prova la nostra capacitat reactiva i de superació enfront la invasió de la nostra esfera més íntima, per part del coronavirus i les seves derivades. La normalitat quotidiana a la qual ens havíem habituat s’ha vist alterada, i ha incidit de manera proporcional als diferents nivells. Enfront la mateixa, s’ha desdibuixat sovint la necessitat i recomanació d’actuació amb base a principis de subsidiarietat i gestió propera al territori i a la seva gent. Elements normatius com el decret d’estat d’alarma, les diferents i sovint contrariades i confuses normatives disposades a l’efecte i en desenvolupament de l’esmentat instrument de limitació de drets i llibertats, han sumat greuges a una ja minvada capacitat competencial i d’acció proactiva per part del Govern del país. Un cop més, n’hem d’extreure lliçons. Entre aquestes, i més enllà de la constatació de la vulnerabilitat a la qual estem exposades permanentment per multiplicitat d’elements externs, cal fer referència a allò en què podem incidir amb alt grau de certesa i en allò en què sols podem contribuir de manera indirecta, però alhora rellevant. Dit d’una altra manera, hem de ser capaces de transformar situacions en aprenentatges, en millores i en accions que defugin discursos buits de contingut i de bona fe. Minimitzar imprevisibles i neutralitzar imprevistos. Adoptar maneres i formes de cogovernança real i alineada amb els grans reptes que com a societat ens hem de plantejar i als quals hem de saber donar resposta, sense descuidar el valor i la transcendència del detall, de les petites coses.

El saber fer local ens demostra novament l’alt grau de corresponsabilitat necessària, la importància de la desconcentració en la gestió i en la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i la seva realitat. El saber fer local, novament, ens indica que, sols teixint confiances iguals entre agents territorials, és possible encarar de manera resilient respostes adequades, oportunes i vàlides, sempre amb base a una estructuració i adscripció comunitària ajustada a la realitat de país. La difícil situació en la qual ens trobem amb caràcter ordinari com a país, amb manca de recursos que, si bé generem, no disposem, i la impossibilitat de gestió real i operativa del que ens és propi, ha vingut acompanyada i agreujada per un context amb unes decisions forànies i desconnectades de la realitat concreta de la nostra comunitat humana. Aquest fet, ja per si mateix greu i mancat de racionalitat aparent, hem d’evitar que es vegi reproduït sine die també internament en el nostre àmbit territorial. No podem exigir allò que no som capaces d’autoregular-nos. Reforçar els nivells de desconcentració operativa, apoderant el territori i la seva gent, essent garants de la prestació igualitària dels serveis públics amb independència del lloc de residència, ha de ser, també, pal de paller d’una manera d’entendre, concebre i vertebrar el nostre territori en el seu conjunt. Reproduir centralismes ineficients no pot ser la resposta continuista d’inacció. Entre totes ens mereixem, des de baix, un acord i pacte de convivència i atenció a les nostres necessitats i realitats. Les crisis sorgides arran de la Covid-19 són cada cop més emergents i evidents. Això ens ha de permetre visualitzar mancances, febleses i amenaces, però seria un error no aprofitar per transformar-les en detecció de fortaleses i generació de grans oportunitats. La solidaritat ens és inherent, la bona gestió i estructuració també ho han de ser. Perquè d’aquestes crisis, encara amatents, n’hem de sortir reforçades, amb treball, esforç, corresponsabilitat, serenor i vocació de continuar construint uns municipis vius a la Catalunya Central.//

CULTE

Un ramadà diferent Tal com ens explica la Xaima Idrissi, de Sant Bartomeu, aquest any el Ramadà l’han viscut de manera diferent, més familiar i menys en comunitat. Amb una festa petita una mica més trista que altres anys, ja que han celebrat el final del Ramadà a casa sense família, ni veïnes, ni amics. Gaudint de la festa petita més familiar del que és habitual. Com ens diu, tot té la seva part bona i la dolenta. La dolenta ha estat la Covid-19, els malalts i els morts; el no poder estar amb la família, amics i veïnes, dies tan

especials com aquests, que sempre es vivien amb comunitat. La bona és que han pogut gaudir més del fet d’estar amb la família: resant junts, sopant junts, trobant més temps pels de casa.//CFU


DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES (NOU!) 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES


5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori


8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY


10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

RESIDÈNCIA

NETEJA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

ANUNCIA’T

165€ any

NOU AL DIRECTORI

al Directori d’Empreses de LaRella

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

Més informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

ELS TROBAREU A LA SECCIÓ 10, en aquesta mateixa pàgina, a ESCURA-XEMENEIES


ELS ENCANTS / EL TEMPS

4 de juny de 2020

ES VEN » 2 BUTAQUES DE BARBER, 7 cadires encoixinades, 1 rentacaps, 1 escalfador d’aigua, 2 estufes de butà per estrenar amb les corresponents bombones, 3 miralls grans, 2 butaques i 1 tocador amb mirall inclòs. Preus a convenir. T.: 659 524 885 (R83/06) » 13 CONTES infantils en VHS, 6 contes en CD i 12 llibres de la colecció Disney català-anglès. Bon preu. T.: 610 78 62 83 (R83/01) » 3 sunyers de 80 cm d’ample. Bon preu. T.: 610 78 62 83 (R83/02) » CARRO TENDA Inesca Marsella serie 2000. En molt bon estat. Remolc lleuger i petit. 215 Kg. Amb dues habitacions per a 4 persones. Porta un cofre de gran capacitat, rodes poc gastades i dues de recanvi, roda hockey de maniobra i baca. 750 €. T.: 686 385 452 (R83/03) » COTXE HYUNDAI ATOS PRIME 2001: gasolina, 154.000 km, mínim consum, aire acondicionat, vidres elèctrics, direcció assistida, ITV i manteniment al dia, cotxe de NO fumador. Demanem 1.200€. T: 686 586 479 (R83/04)

» 11 VEDELLES DE RAÇA BRUNA (12 mesos). T.: 636333630 (R78/03) » TINC CADELLS SETTER ANGLÈS. T.: 629 712 339 (R82/03) » REMOLC DE GOSSOS EN BON ESTAT. Marca Comanche. També hi caben vuit xais. 500 €. T.: 600 666 301 (R78/04) » ES TRASPASSA BAR a Sant Boi de Lluçanès. Super cèntric. T.: 671 09 44 86 (R82/01)

ES BUSCA » MASIETA per viure, no per turisme. N’hi han encara? Lloguer o compra a preu raonable. No preocupa l’estat. T.: 605 112 710 (R82/02)

ES LLOGA » APARTAMENT A L’ESCALA amb capacitat de 2 a fins a 6 persones. Ben situat. A prop de mar. Amb 3 piscines comunitàries amb jardí. Es lloga per setmanes. T.: 699 914 861 (R83/05)

» Es ven pis a Vic. 110 m2. 4 hab. Tot exterior. Tancaments d’alumini. Tel 654.112.150 (R78/02) » TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR negre, per 18 €. T.: 662 003 299 (R78/05)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

Dj 4 de juny > SBG (Atlàntida) Dv 5 de juny > Olost (Ausa) Ds 6 de juny > Olost (Pou) Dg 7 de juny > matí: Prats / tarda: Olost (Ylla) Dll 8 de juny > Prats (Tanya) Dm 9 de juny > Olost (Vilaplana) Dx 10 de juny > Prats (Aliberch) Dj 11 de juny > SBG (Barnolas) Dv 12 de juny > Olost (Terricabras) Ds 13 de juny > Prats (Fargas) Dg 14 de juny > Prats (Arumí) Dll 15 de juny > SBG (Urgell) Dm 16 de juny > Olost (Euras) Dx 17 de juny > Prats (Atlàntida) Dj 18 de juny > SBG (Ausa)

OFEREIXO FEINA DE... GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76) INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081. FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

Una mallerenga carbonera volant a prop d’una caixa niu. Aquesta espècie sol utilitzar-les molt, segurament ara hi ha moltes caixes niu plenes de polls!// MCASADEVALL

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 20 de maig al 2 de juny TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

Oristà_ 21 de maig

33,3

PRATS

“Al juny, la falç al puny” OLOST

ORISTÀ

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST_ 20 de maig

7,2

SANT BOI

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

20

27,9

9,5

0

29,1

7,2

0

30,8

8,7

0

26

11,3

0

27,4

11,4

0

21 22 23 24 25

29

11,1

0

29,9

9,5

0

31,5

10,7

0

28,3

13,8

0

28

13,4

0

30

12,8

0

31,2

11,3

0

33,3

11

0

29,2

15,8

0

28,7

15,1

0

28,3

11,2

0

29,3

9,1

0

31,6

12

3

27,9

14,3

0

27,7

14,7

0

22,8

15,6

0

24,3

15,7

0

26,7

16

0

21,8

15

0

20,8

13,3

0

23,4

13

0

24,5

15,9

0

26,3

16,3

0

22,3

15,8

0

22,7

12,9

0

26

26,3

10

0

28,6

7,7

0

30

10,7

0

25,7

11,9

0

25,6

11,8

0

27 28

26,6

11,3

0,4

26,9

9,2

0

29

10

0,5

24,7

13,5

0

25,4

11,6

0

25,6

10,7

0

26,6

9,5

0

29,5

12,5

0

24,4

11,7

0

24,3

11,6

0

29

25,7

10,4

38,4

27,8

9,4

21,4

29,7

11,7

20,5

25,1

11,9

40,6

24,9

12,2

50,6

30

22

10,4

2,6

23

9,8

0,2

29,5

11,4

inp.

20,3

10,8

0,2

19,2

9,8

0,4

31

14,4

13,9

0

25,7

12,2

0,2

27

13,6

0

24,3

12,9

1,2

23,4

12,4

0

1

21,6

11,4

22,8

23,5

10,3

25,2

24,7

12,5

20

21,7

11,7

40

21,2

10,8

28,2

2

24,2

11

1,8

26,1

10,8

13,8

28

13,7

29

22,6

11,6

3,8

21,9

11,3

35,2

RACÓ DE LA FEINA

BUSCO FEINA DE... >NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474) >NETEJAR PISOS I CASES_ 93 856 06 08 >NETEJA_ 693 398 219_Noia s’ofereix per neteja de domicilis, escales, cases rurals...

> JOVE AUTÒNOM de la comarca s’ofereix per manteniments i reparacions de finques i tot el que comporta: desbrossar, manteniment de filats i tanques... Experiència en treballs forestals, verticals, paleteria i pintura, feines de soldadors, cuidant d’animals de granja_ 609 033 307 >CURA D’INFANTS I PERSONES GRANS / NETEJA_ 633 60 75 54 _ Tinc experiència en la cura d’ancians i nens, i busco feina també de neteja. Tinc disponibilitat completa. (R83)

Si vols aparèixer al Racó de la feina, a l’Agenda o als Encants escriu-nos a: comunicaciolarella@ gmail.com LaRella | 15


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
R483 by LaRella - Issuu