R482

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 21 | MAIG | 2020 NÚM: 482

www.larella.cat PÀG 2

El Lluçanès estrena la fase 1 de confinament S’estabilitzen en 232 els possibles casos de coronavirus a l’ABS Lluçanès PÀG 5

Benito posposa la tornada a Sant Bartomeu Les empreses que ocupen les naus podrien haver de deixar-les aquest juliol PÀG 4

ERC exigeix a Freixanet que deixi l’alcaldia d’Olost El suspèn de militància per una falta “molt greu” segons el Codi Ètic del partit, encara que ell nega les acusacions PÀG 16

Tanca Cal Toni, l’última botiga de la Torre d’Oristà PÀG 5

s'aixeca la persiana, tornem al carrer L’Eva de Cal Tot i Més de Sant Feliu Sasserra, i el Sergi de la Fonda Sala d’Olost.// F: MARC VIÑAS

El cant coral en època de pandèmia La columna d’Anna Gorchs PÀG 17

La vinyeta: Leonor Fini Per Gemma Gallorte

Trobaràs un resum dels continguts publicats a les relles confinades a les pàgines centrals

NOTÍCIES SEGURETAT

Canvi al capdavant del supermercat Santanach d’Olost La Conxita i el Josep Maria, actualment propietaris del Supermercat de la plaça d’Olost, conegut al poble com “el Super”, deixaran el servei després de 40 anys. Traspassaran el negoci a partir de l’últim dia de maig. Així ho anunciaven, el passat dia 16 d’aquest mes, a través d’un missatge per xarxes socials. En aquest comunicat, es mostraven contents per haver donat el servei i agraïen la confiança del poble, però lamentaven que “no és el comiat que més ens hagués agradat”. Tancaven el comiat amb la següent frase “no deixem de donar oxigen als comerços locals i de proximitat. Sempre hi som” manifestaven. Una reflexió de total actualitat i ben contextualitzada al nostre territori.//LC

CULTURA

El Cantilafont s’ajorna fins el 2021

El festival musical, cultural i gastronòmic Cantilafont, que havia de celebrar la vuitena edició el cap de setmana del 17 i 18 de juliol, es farà finalment el juliol del 2021 en el mateix emplaçament on estava previst per aquest estiu, a Sant Bartomeu del Grau. L’organització ha anunciat que treballa per mantenir la programació que s’havia anunciat fins al moment. Els organitzadors apunten que la incertesa generada per la COVID-19 els hauria impedit celebrar el festival “tal com s’havia ideat”, i per això han optat per cancel·lar aquesta edició i “replantejar, com a petita entitat que som, la manera de seguir aportant propostes culturals”. Qui hagi comprat l’entrada la podrà fer servir l’any vinent però també rebrà indicacions per demanar el retorn de l’import.//Red

GASTRONOMIA

Dos formatges del Lluçanès, entre els 90 millors d’Espanya Dos formatges del Lluçanès opten a guanyar el premi de Millor Formatge d’Espanya 2020, organitzat per Grupo Gourmet, una empresa editorial especialitzada en viatges, vins i gastronomia. Més de 800 formatges es van presentar a la semifinal, celebrada a principis de març a Madrid. De tots ells se’n van seleccionar 6 de cadascuna de les 15 categories, i entre aquests 90 n’hi ha dos del Lluçanès. En la categoria 1 “Vaca jove” hi trobem el formatge Farcell Jove, de Betara (Perafita), i en la categoria 11 de formatges “Blaus”, hi ha el Blau de Juglar, de Reixagó (Olost). Aquest juny s’ha de celebrar la final d’aquest campionat culinari. En ella es seleccionaran tres formatges de cada categoria i hi haurà un guanyador absolut.//Red

LaRella | 2

Núm.482

Un llum protector a l’horitzó PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’artista i directora d’escena pradenca Ada Vilaró ha portat la llum a Sant Sebastià, guarda del municipi i una de les ermites més simbòliques de Prats de Lluçanès. L’Ada mai deixa de sorprendre i fins i tot en un moment com l’actual, més propens a la reclusió i a la introspecció, ens regala aquesta idea d’il·luminar nit a nit l’ermita del Sant perquè protegeixi i acompanyi. Així doncs des del passat 30 d’abril una llum brilla cada vespre a l’ermita i així ho seguirà fent fins que s’acabi el confinament. L’idea de l’acció neix, per una banda dels records d’infantesa, quan la seva mare li explicava que el Sant protegia al poble. I per altra banda de la necessitat de fer quelcom en aquests temps de por i soledat que aporti esperança i caliu a la gent. Ada ha batejat l’iniciativa amb el nom Sí de Llum i deixar clar que, malgrat la seva autoria, aquesta és una intervenció artística comunitària en l’espai públic. I és per això que Vilaró va obrir-la als veïns i veïnes que volguessin contribuir-hi, que ara ja són més d’una vintena. A més a més l’artista destaca la bona acollida que ha tingut la iniciativa entre pradencs i pradenques.//

L’Ada Vilaró i el Sant, el cuidant de l’ermita.//ALBERT LLIMÓS (EL 9 NOU)

COMERÇ

Comprar al Lluçanès des del sofà de casa LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Aquesta setmana s’ha posat en marxa la web comprallucanes.cat. Aquesta plataforma de venta online és una iniciativa del Consorci del Lluçanès. Com expliquen des de l’ens ja feia temps que hi estaven treballant però la Covid-19 i el confinament han accelarat la seva posada en funcionament. Aquesta web neix amb la voluntat d’aglutinar tot el teixit empresarial del Lluçanès i que aquest pugui vendre els seu productes i serveis de manera tele-

màtica. En pot formar part qualsevol empresa del Lluçanès, per fer-ho s’ha de posar en contacte amb el Consorci. Els usuaris poden accedir a un ampli ventall de productes i serveis que van des de roba i calçat per adults i infants fins a serveis de menjar a domicili; productes

alimentaris d’elaboració pròpia, productes de salut i bellesa, llibres i productes electrònics. En definitiva, tot allò que en una situació normal haguéssim pogut comprar a algun dels molts comerços del Lluçanès. De moment ja hi ha 35 botigues online; es poden consultar a comprallucanes.cat.//

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

21 de maig de 2020

El Lluçanès estrena la fase 1 de confinament, dos mesos després de l’inici de la crisi LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Del 15 de març al 18 de maig: el Lluçanès ha estat dos mesos sencers en confinament fins a arribar, aquest dilluns, a la primera fase de la desescalada. La mesura la va proposar la setmana passada el govern de la Generalitat, que és qui negocia amb l’executiu espanyol els detalls del desconfinament a Catalunya. Així, el Lluçanès ha entrat a la fase 1 en el mateix moment que el conjunt de la Catalunya Central, Lleida, Girona, l’Alt Penedès i el Garraf, i una setmana més tard que Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Alt Pirineu i Aran. En aquesta fase al Lluçanès ja és possible desplaçar-se dins de la

regió sanitària de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona, Lluçanès i Solsonès), qui ho vulgui pot traslladar-se a la segona residència sempre que sigui dins d’aquesta mateixa zona, es poden celebrar reunions d’un màxim de 10 persones sempre que no siguin vulnerables, els bars i restaurants poden obrir les terrasses amb un aforament del 50%, poden obrir tots els comerços de menys de 400 metres quadrats sense necessitat de donar cita prèvia, poden reobrir els gimnasos i les instal· lacions esportives a l’aire lliure, i es flexibilitzen les limitacions en misses, que es poden tornar a celebrar amb un terç de l’aforament, encara que els enterraments seran limitats a 15 persones, i 10 a les sales de vetlla. Tot i aquests

Amb l’obertura de les terrasses la gent ja pot tornar a fer el cafè als bars //MVIÑAS

Les terrasses ja poden obrir al 50%

avanços, la llei preveu mantenir encara les restriccions previstes en els passejos i la pràctica espor-

tiva. Segons l’establert, la fase 1 s’haurà de mantenir com a mínim durant 15 dies.//

S’estabilitzen en 232 els possibles casos de coronavirus a l’ABS Lluçanès La darrera quinzena hi ha hagut una frenada en el diagnòstic de casos de coronavirus a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Lluçanès. Les xifres oficials situen els casos confirmats per PCR o test ràpid en 21, i els sospitosos, que han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, en 211. Són dos positius i 32 sospitosos més que ara fa quinze dies, mentre que en la quinzena anterior hi havia hagut un augment de gairebé un centenar de casos. Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut

identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès, l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze). Així, dels 5.950 habitants assegurats a l’ABS Lluçanès n’hi ha un 0,3% que ha donat positiu per coronavirus, una dada que se situa per sota de totes les ABS de l’entorn. A Vic, per exemple, el percentatge ja supera l’1%.//

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.482

ERC suspèn de militància Freixanet i Barbacoa i futbol a la li exigeix que deixi l’alcaldia d’Olost Font de les Coves en SEGURETAT

plena Fase 0

Els Mossos d’Esquadra van denunciar el dissabte dia 9 de maig un grup de vuit persones que havien quedat per fer una barbacoa i jugar un partit de futbol a la Font de les Coves, en terme municipal de Lluçà però a tocar de Prats, d’on provenia algun dels denunciats. La policia els va enxampar als volts de les 7 de la tarda i va publicar la detenció a les xarxes socials, com a exemple de les accions que han dut a terme per fer complir les mesures del confinament.//

MUNICIPAL

Reestructuració al cartipàs de l’Ajuntament d’Olost El cartipàs de regidories de l’Ajuntament d’Olost està patint diverses reestructuracions, només un any després de les eleccions municipals. Durant el ple del passat dimecres 29 d’abril, Cèlia Soldevila, fins aquell moment regidora d’educació, feia oficial que deixava el càrrec per motius personals. Segons confirma l’ara exregidora, ho fa per dedicar-se al seu àmbit professional, relacionat, també, amb el món de l’educació. Per altra banda, la regidoria de cultura, actualment a mans de Ricard Mesquies, també es veurà alterada. Segons manifesta ell mateix, preveu deixar el càrrec properament, però assegura que seguirà exercint funcions polítiques en una altra regidoria, encara per determinar. Mesquies també tenia atorgada la plaça de dedicació remunerada a l’Ajuntament, que també ha deixat per passar a treballar al sector privat. De moment la plaça que queda lliure encara no tindria nou candidat. La reordenació del cartipàs encara no està del tot definida. El batlle, Josep Maria Freixenet, informa que serà ell mateix qui assumirà la cartera d’educació, una de les que queden desertes, mentre no s’esculli un nou regidor o regidora, i afegeix que actualment ja hi col·laborava. Per altra banda, Freixanet explica que les tasques de cultura que deixarà el regidor Ricard Mesquies les assumirà Meritxell Trigo, actualment també regidora en l’àmbit de promoció local. El nou regidor que entrarà a formar part de l’equip de govern encara està per definir, però serà un dels suplents de la llista electoral. Els primers suplents són Núria Reñé i Alexandre Jutglà, ambdós regidors en anteriors mandats, seguits de Rosa Maria Comes i Xavier Juárez. Com informa Freixanet “caldrà veure la predisposició de cada un i la seva disponibilitat personal”. A part d’aquests canvis l’alcalde constata que és probable que encara n’hi pugui haver més.//LC

RELIGIÓ

Tornen les misses El full interparroquial de Prats i rodalies ha anunciat el retorn de les misses seguint amb les mesures establertes per la fase 1 de la desescalada. Així, es torna a fer la missa d’entre setmana i dissabte a les 8 del vespre, i diumenge a les 12 del migdia. També s’ha iniciat el cicle de misses al santuari de Lurdes.//Red LaRella | 4

Freixanet ho veu com un atac del president del Consell Comarcal d’Osona, a qui acusa de “maltractament, humiliació i abús de poder” OLOST Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Esquerra Republicana de Catalunya va fer públic, el diumenge 10 de maig, un comunicat en què acusava l’alcalde d’Olost, Josep Maria Freixanet, d’haver “intentat interferir a favor d’un candidat en un concurs públic”, un comportament tipificat com a “molt greu” pel Codi Ètic del partit. Aquesta és la conclusió de la investigació interna que Esquerra ha dut a terme durant els darrers 4 mesos, des que va rebre una denúncia al respecte. Segons fonts del partit la investigació tindria a veure amb el procés de selecció d’un nou gerent pel Consell Comarcal d’Osona (CCOsona). De moment Esquerra li ha retirat tots els càrrecs a la institució comarcal, i li exigeix que deixi també “totes les responsabilitats institucionals que ostenti fruit de la seva pertinença a Esquerra Republicana”, entre elles l’alcaldia d’Olost. El partit li ha obert un expedient disciplinari que comporta la seva suspensió immediata de militància fins que es resolgui la situació. De moment el procés segueix obert, a l’espera de la resolució definitiva de la Comissió de Garanties del partit. JOSEP MARIA FREIXANET NEGA LES ACUSACIONS Josep Maria Freixanet assenyala el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez com a autor de les dues denúncies al codi ètic d’Esquerra Republicana: “aquesta persona és la que ha fet la denuncia probablement perquè jo vaig ser capaç de qüestionar el procés de selecció del gerent, perquè entenia, i segueixo entenent, que no era transparent”. Durant aquest procés de selecció, “entre el 24 d’octubre i el 10 de novembre”, Freixanet explica que “alguns teníem por de trepitjar el consell comarcal”. Per Freixanet el president del CCOsona “no accepta la discrepància i actua vigilant a tot aquell que li està creant un problema”, i afegeix que Joan Carles Rodríguez “és incapaç de conduir una institució, incapaç de fer treball d’equip, i incapaç de crear l’empatia necessària entre els membres de la institució”. Ell mateix va exposar la situació a una persona important del par-

Josep Maria Freixanet en una imatge del 2019.// F: ERC-OSONA

tit, i com diu, li van respondre que “procurés no fer-lo posar nerviós”. Veient com ha evolucionat la situació, Freixanet lamenta “no haver interposat les denúncies corresponents per maltractament, humiliació i abús de poder cap a la meva persona”. En aquest sentit, afegeix que precisament el diumenge 10 de maig al matí va fer arribar tres denúncies explicant aquesta situació a un membre del codi ètic: “veurem quin recorregut tenen”. Segons Freixanet, una de les denúncies interposades contra ell s’ha considerat “lleu i no té conseqüències” i en l’altra “es considera que jo vaig intentar influenciar en el concurs per la plaça de la gerència del CCOsona, cosa que no és certa”. Sigui com sigui, recorda que aquestes faltes “no tenen cap conseqüència penal ni de cap tipus”. En aquest sentit, fonts del partit reconeixen que no s’ha detectat cap responsabilitat penal que pugui portar Freixanet al jutjat per haver comès una il·legalitat, però també deixen molt clara la gravetat de l’acusació segons el Codi Ètic del partit. PER RODRÍGUEZ, ERC HA ACTUAT SEGUINT EL CODI ÈTIC Joan Carles Rodríguez, president del CCOsona, es remet i dóna per vàlid el comunicat fet públic per l’executiva d’ERC. En desmarca l’ens comarcal i ho defineix com un afer del partit: “Esquerra Republicana ha actuat en veure la conducta d’un dels seus militants”. Per ell, es tracta d’una “situació complicada” i reconeix que li sap “molt greu”, però alhora ho valora en positiu: “és un orgull que Esquerra tingui un mecanisme intern que asseguri els drets dels militants i que vetlli pel compliment del codi de conducta i ètic”. De moment, pel que fa a les competències de Freixanet com a

conseller de règim intern i hisenda del Consell Comarcal, se li han retirat, però com diu Rodríguez, no s’abordarà qui les assumirà “fins a la finalització del procés, per respecte a l’acusat”. Preguntat sobre les acusacions de Freixanet cap a la seva persona, Rodríguez prefereix no respondre-les: “això no és un enfrontament entre dues persones. Aquí va d’un partit polític que és dels primers d’Europa en tenir un sistema d’integritat, que té uns mecanismes interns molt potents de cara a fer complir el codi ètic, uns mecanisme aprovats en el congrés del partit i que han funcionat”. 33 ANYS DE MILITÀNCIA Després de 33 anys militant a Esquerra Republicana, Freixanet es mostra “trist i decebut” amb la resposta de l’executiva. Però explica que també el va emocionar veure com “el 85% del partit de la comarca” el va recolzar. Freixanet no tanca les portes al partit: “vull pensar que encara és un procés obert, que no ha acabat, i que tindrem l’ocasió de fer-nos valer i de demostrar el que va passar”. Freixanet ha tingut diversos càrrecs des de l’any 1987. Després de ser regidor d’Olost sota les sigles del partit, n’és alcalde des del 2003 i no té oposició des del 2015. Va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per ERC en la setena i vuitena legislatura (2003 i 2006). També ha ostentat la presidència del Consorci del Lluçanès (2003-2007) i una de les vicepresidències del Consell Comarcal d’Osona (2015-2019). En el moment de la suspensió de militància, a part de ser alcalde i adjunt a la vicepresidència tercera del Consell Comarcal, també era membre del Consell Escolar de Catalunya a proposta de la Federació de Municipis de Catalunya.//

NOTÍCIES

21 de maig de 2020

L’activitat d’empreses de St. Bartomeu a les naus de Puigneró penja d’un fil El conveni entre Ajuntament i Trumple Invest acaba aquest juliol LA PROPIETAT FA UNA NOVA PROPOSTA L’empresa segueix esperant resposta a la última proposta que va registrar el passat 30 d’abril a l’ajuntament. En aquesta, tal com diu Noguera hi consta una proposta tècnica d’actuacions que cal fer en matèria de seguretat i de rehabilitació total del conjunt. No es tracta d’un projecte tècnic integral en si, sinó que és una estimació d’actuacions i costos. El projecte tècnic integral no es faria fins que no s’assegurés, per part del consistori, la modificació del POUM i el manteniment de l’activitat industrial a totes les naus de la fàbrica. Noguera afegeix “que la propietat adequaria els usos que es donen als edificis que estan al carrer Vell”.

SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

Aquest abril les tres empreses que hi ha a les naus de Puigneró rebien una notificació de la propietat, Trumple Invest S.L, on se’ls informava que al juliol finalitza el conveni entre ajuntament i propietat i que, per tant, hauran d’abandonar l’espai si no s’arriba a un nou acord entre les parts que garanteixi la continuïtat de l’activitat. Aquest fet provoca el neguit dels empresaris que veuen perillar la seva continuïtat al poble i demanen respostes a l’ajuntament. David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu, explica que des de l’ajuntament fan tot el que poden: “ens sap greu que s’utilitzi als llogaters per fer pressió”. I afegeix que “qui els vol fer fora és la propietat i no l’ajuntament. Nosaltres els hem intentat ajudar en tot, oferint tots els recursos que tenim a l’abast i mirant al cel quan ha calgut”. CONVENI DE 10 ANYS ENTRE LA PROPIETAT I L’AJUNTAMENT El juliol del 2010 s’aprovava el POUM municipal. En aquest s’hi establia que una part de les naus de Puigneró havien d’anar a terra per construir habitatges, equipaments i altres serveis. El mateix juliol Ajuntament, Trumple Invest i Fundició Ductil Benito firmaven un conveni on es garantia que durant un període de 10 anys les dues societats (Trumple i Benito) podrien fer ús dels sectors PMU-1 i PMU-2 (la totalitat de les naus de la fàbrica) per activitats d’emmagatzematge i logística. Davant la finalització del conveni, l’abril del 2019, Trumple Invest es va posar en contacte amb l’anterior equip de govern per explorar diferents opcions. Les eleccions locals i el canvi en l’executiu van fer que tot anés més lent del que preveia l’empresa que no es va poder a reunir amb el nou consistori fins al mes de setembre. En aquesta reunió tal com explica Joan Noguera, advocat de Trumple Invest S.L, van presentar una proposta que consistia en mantenir els edificis actuals (les naus) però amb una rehabilitació integral del conjunt, i en poder seguir duent a terme les activitats econòmiques que si desenvolupen. Des de la propietat són conscients que hi ha problemes d’estructura i seguretat que s’han de resoldre i garanteixen que ho faran.

En verd el PMU-1, on hi ha naus de la fàbrica, i la plaça Nova. En fúcsia el PMU-2, on hi ha naus de la fàbrica. Totes dues zones estan destinades a sòl urbà segons el POUM.//

EL NOU PROJECTE, QUE INCLOÏA EL RETORN DE BENITO, “A DIA D’AVUI JA NO ÉS POSSIBLE” El projecte que van presentar davant del consistori incloïa una modificació substancial del POUM: es demanava la modificació dels usos dels sectors PMU-1 i PMU-2 per poder mantenir l’activitat logística i recollir sobre el paper l’activitat industrial lleugera com la que s’hi està desenvolupant. I es descartava construir-hi els habitatges que ara hi consten. Aquesta opció obria la porta al retorn de Benito Urban que a principis d’aquest 2020 feia publica la seva voluntat de tornar al poble. L’ajuntament va rebre la proposta i es va comprometre a valorar-la. Passat el temps, a Trumple Invest lamenten que l’ajuntament encara no hagi donat resposta i la manca d’iniciativa per tirar-ho endavant. La propietat és conscient que una modificació del POUM vol temps i que l’aprovació final depèn d’Urbanisme, és per això que plantejava el manteniment de la vigència del conveni mentre es duguessin a terme els tràmits pertinents. La no resposta de l’ajuntament va fer que, aquest mes de febrer, Benito Urban dirigís un escrit al consistori dient que ja no tenia temps de venir aquest any tal com estava previst al projecte inicial. Segons Noguera, també vinculat a Benito Urban, “l’opció de retorn a dia d’avui no és possible. Potser en el futur, però no immediatament”.

L’AJUNTAMENT HA FET “MANS I MÀNIGUES”, PERÒ VOL COMPLIR LA NORMA I RECLAMA TEMPS Per valorar la proposta de modificació del POUM l’ajuntament va decidir convocar la comissió ciutadana el passat mes de març, ja que era una decisió que afectava a tot el poble, però la declaració de l’estat d’alarma va fer que aquesta s’hagués d’ajornar. David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu, diu que “tenim la voluntat ferma de convocar-la tan aviat com sigui possible”. Segon Puyol ara mateix les naus no compleixen uns mínims requisits de seguretat per dur a terme activitats i s’han d’adequar a la normativa vigent. Afegeix que des de l’ajuntament han “fet mans i mànigues” perquè totes les empreses poguessin legalitzar la seva situació però hi ha una normativa que s’ha de complir i que “és l’únic que els lliga”, i afegeix: “no anem en contra de res ni de ningú”. Puyol admet que si l’empresa decideix fer fora els llogaters tal com ha avançat “a nivell municipal no tenen cap espai disponible”. Des del consistori diuen que els “tempos de l’administració són diferents dels de l’empresa privada i que això s’ha d’assumir”. Però reclamen que “no es pot pretendre que aquest ajuntament solucioni amb mig any el que no s’ha arreglat amb 10 anys”. I afegeix que “tenim la certesa que hi ha discussió en l’estructura de la propietat” és a dir, que part de les naus podrien tenir més d’un propietari. En el que si estant d’acord totes les parts és que el POUM ha quedat obsolet i que s’ha i es pot modificar però com diu Puyol “amb propostes factibles”.//

LA COLUMNA

Anna GORCHS

El cant coral en època de pandèmia El coronavirus SARS-CoV-2 ens ha canviat les vides. Encara no me’n sé avenir. De vegades penso que és un malson o una pel·lícula de ciència ficció i que quan acabi tot tornarà a ser com abans. Però no. També és veritat que intento ser positiva i valorar aquelles coses de bo que té el confinament, com poder gaudir del teu fill les 24 hores del dia, cuinar pels descosits o ser més creativa que mai fent les mil i una manualitats. Afortunadament, sembla que deixem enrere unes setmanes negres que han estat molt dures per a tothom. Hem començat ja la desescalada i a familiaritzar-nos amb les fases, de si podem fer això o allò, d’anar aquí o anar allà... El tema dona per a molt, però a mi m’agradaria posar el focus en un activitat concreta de la qual no es parla massa, que reconec que no és de primeríssima necessitat, però que a mi em genera certa preocupació. El cant coral. Quan podrem tornar a trobar-nos per cantar de forma conjunta? Potser algú trobarà ridícul que, en el context actual, em formuli aquesta pregunta. Repeteixo que sóc plenament conscient que no és una qüestió vital, però sí que té la seva importància. I més tenint en compte que, de moment, fer un assaig virtual és tècnicament molt complicat, i presencial encara més. “Qui canta els seus mals espanta”, ja diu la dita popular. El cant coral és un excel·lent mitjà d’expressió col·lectiu que contribueix en el benestar de les persones que l’exerciten i que facilita la socialització, el treball en equip i la cohesió social. Al Lluçanès ho sabem bé. Pràcticament cada poble té o ha tingut la seva agrupació de cant coral, sigui infantil, adulta, de gent gran o de totes menes. El gener passat, per posar només un exemple, unes 200 persones ens vam aplegar a Sant Boi de Lluçanès en la que va ser la 7a trobada de Corals del Lluçanès. Vam passar una tarda ben agradable plena de música i de retrobaments entre cantaires de diferents pobles. Auguro que, lamentablement, tardarem a viure un esdeveniment de característiques similars. Evidentment que la salut és el primer de tot i que hem de fer tot el que estigui a les nostres mans i més per evitar que pugui repetir-se una situació com la que hem viscut. Només voldria que no ens oblidéssim de la música i del cant coral. Si ho tenim en compte, potser trobarem la manera perquè aquesta activitat pugui reprendre’s. Una recomanació: Ja que no podem cantar junts, almenys feu-ho sols a casa, tant com pugueu. Us sentireu millor.// LaRella | 5

NOTÍCIES

Núm.482

El debat sobre la mobilitat de l’Ajuntament de Prats aixeca les crítiques de l’oposició L’Ajuntament de Prats obre un procés participatiu per decidir sobre la mobilitat del municipi PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

El passat 31 de juliol l’equip de govern de l’Ajuntament de Prats va obrir un període de participació ciutadana per tal que els veïns poguessin aportar les seves propostes en relació a la mobilitat del municipi. Des de llavors fins ara, l’Ajuntament ha portat a terme una recopilació de dades i un estudi tècnic que han servit per crear quatre opcions diferents. Des del passat 11 de maig, i a través del web municipal, els ciutadans empadronats a Prats poden votar quina d’aquestes quatre opcions prefereixen, i la guanyadora serà la que s’acabarà aplicant. Entre ells, hi ha la transformació del Carrer Bruc en doble sentit de circulació, l’obertura al trànsit del Carrer Major o l’eliminació de barreres arquitectòniques. La resta de grups municipals, però, s’han mostrat crítics per com s’ha portat a terme la gestió d’aquest procés, que titllen de “poc participatiu”. Tant el RAP (República Activa de Prats) com ERC

LaRella | 6

(Esquerra Republicana de Catalunya) creuen que la participació ciutadana és “insuficient” perquè entre els punts que tracten les diferents opcions presentades per l’equip de govern, només hi ha dos elements que es podran canviar de forma pràctica amb la votació (ja que bona part dels punts apareixen al llarg de les quatre propostes sense opció de canvi). Per la seva banda, ERC Prats, amb Montse Boladeras al capdavant, assegura que aquest procés respon més a un objectiu “electoralista” que no pas a una voluntat real de participació ciutadana. Segons Boladeras, el seu grup va presentar un seguit de propostes de mobilitat, quan es va obrir el procés, que no han obtingut cap resposta per part de l’equip de govern. Per aquest motiu, i tal com explica Boladeras, durant el ple municipal que es celebra aquest dimecres, ERC Prats demanarà “que es retiri aquest procés participatiu”. A més, “creiem que les mesures que es plantegen dirigeixen el trànsit de cotxes al centre del poble, quan s’hauria de fomentar el desplaçament a peu”, assegura la cap de l’oposició.

Tant el RAP com ERC creuen que la participació és “insuficient” perquè entre les diferents opcions presentades per l’equip de govern, només hi ha 2 elements que es podran canviar amb la votació

En la mateixa línia, el RAP tampoc aprova les maneres de l’equip de govern en relació al procés de participació. La regidora Queta Bosch assegura que “no entenem la participació així, perquè si es vol anomenar ‘procés participatiu’ hauria d’anar molt més enllà de les propostes que ha presentat la gent, i els ciutadans haurien de decidir molt més”. A més, no entenen tampoc les maneres amb què s’ha portat a terme, assegura Bosch. Segons la regidora del RAP, els grups municipals no han rebut cap tipus d’informació des de la reunió inicial de l’any passat. “Han passat 9 mesos des que la gent va presentar les seves propostes, i durant aquest temps no hem conegut cap informació fins ara, de manera que, entre mig, s’hauria d’haver fet públic l’informe tècnic o haver informat com es trobava el procés”, explica Queta Bosch. Tot i així, l’alcalde Jordi Bruch, de Junts per Prats, defensa el model que l’equip de govern ha seguit i assegura que han “escoltat les preocupacions de la gent i, ara, donem l’oportunitat als ciutadans perquè decideixin com s’acaba

modificant la mobilitat al poble” i afegeix que “més participatiu que això no hi ha res”. Bruch entén les crítiques de l’oposició perquè creu que les decisions que s’aproven no poden ser del gust de tothom, però assegura que “s’ha primat la mobilitat i la seguretat dels pradencs”. Tot aquest debat arriba en un clima de tensió, ja que els grups municipals externs al govern, ERC i RAP, s’han mostrat, durant les darreres setmanes, crítics per “quedar apartats de les decisions que afecten a les Festes de Sant Joan i els Elois”. Segons els dos grups, l’equip de govern els ha apartat de qualsevol presa de decisions, i tant Boladeras com Bosch es queixen per no haver participat en cap de les reunions fetes amb les entitats del poble per parlar sobre com quedava aquesta Festa Major. L’alcalde del consistori, però, assegura que aquest és un debat inexistent, perquè “la Festa Major sempre s’ha organitzat des de la regidoria” en qüestió. Bruch creu que les queixes de l’oposició busquen “polititzar la Festa i jugar amb el que no és cert”.//

PUBLIREPORTATGE

21 de maig de 2020

Engega ‘Compra Lluçanès’, la plataforma virtual del comerç de la comarca

‘Compra Lluçanès’ ja és una realitat. Es tracta d’una plataforma empresarial de venda online on els establiments del territori poden promocionar i vendre els seus productes i serveis de forma telemàtica per arribar més lluny. S’hi pot accedir a través de la web: www.comprallucanes.cat El Consorci del Lluçanès tenia la intenció de desenvolupar aquesta eina més endavant, la crisi sanitària provocada pel Covid-19 n’ha accelerat el seu naixement. L’ens supramunicipal posa a l’abast de tot el teixit empresarial de la comarca una plataforma online per a poder explicar i vendre quins són els seus productes i serveis. Com funciona? Els establiments del Lluçanès poden incloure a la plataforma els seus productes i serveis amb tota la informació que considerin necessària.

Per altra banda, els usuaris i clients poden veure aquests productes i serveis dividits en diferents categories: moda, bellesa i salut, llar, infants, llibreria, papereria i loteria, animals i natura, electrònica i fotografia, bars i restaurants, allotjaments i serveis turístics, alimentació, productes alimentaris del Lluçanès i serveis. Els clients cal que es registrin i creïn un compte, d’aquesta manera, poden anar omplint el seu cistell virtual de la compra fins al moment de passar a la fase de pagament. Finalment només quedarà rebre el producte que han comprat a casa o recollir-lo al mateix establiment, cada empresa escull la forma logística que li convé. Compra Lluçanès ja es troba a la xarxa. Durant aquests propers dies s’aniran afegint empreses i serveis al portal web.

Amb la col·laboració de:

Si ets empresari i tens un comerç o un establiment i estàs interessat en aparèixer a Compra Lluçanès, pots informa-te’n a: empresa@consorci.llucanes.cat

LaRella | 7

TREBALL

Núm.482

“Entre clients dediquem uns 15 minuts a desinfectar-ho tot: rentacaps, seients, tocador, pintes, rul·los...” Parlem de la reobertura de les perruqueries amb la Ma Carme Canadell i la Paquita Crespiera SANT FELIU / SANT BOI Per_ Marta Giravent

Les perruqueries també es van veure afectades per les mesures de seguretat per evitar la propagació del Coronavirus, i van haver de tancar les portes des de l’inici del confinament. En un primer moment el Govern va deixar aquesta activitat com a servei essencial, però després de les queixes de diferents partits polítics i associacions, el diumenge 15 de març, el Govern Central va incloure aquests negocis en la llista d’empreses a tancar l’activitat fins nou avís. El passat 4 de maig van poder reobrir seguint les mesures de seguretat que ha marcat el Govern. En parlem amb la Ma Carme Canadell, propietària de la Perruqueria Ma Carme de Sant Feliu Sasserra, i amb la Paquita Crespiera, de la Perruqueria Paquita de Sant Boi de Lluçanès. Totes dues propietàries asseguren que fins i tot han adoptat mesures extra, per garantir la salut dels clients, i d’elles mateixes. La Ma Carme explica que intenta aplicar “les mesures màximes possibles”. Com diu “el líquid hidroalcohòlic el poso jo mateixa a cada client quan arriba i quan marxa. Com que l’ús de peücs no és obligatori, no en faig ficar, però si que tinc una tovallola amb lleixiu a la porta, perquè hi freguin les soles abans d’entrar. De mascareta si no en porten els en dono jo, igual que els guants. La porta del local sempre és oberta perquè es ventili, i les pertinences del client, com el mòbil, la cartera, les ulleres o la jaqueta les poso

en una bossa de plàstic”. Exactament les mateixes mesures són les que segueix la Paquita, que comenta: “pels m² del local podria tenir dues clientes al mateix moment, però he decidit no fer coincidir cap clienta a la mateixa hora, a no ser que siguin persones que viuen a la mateixa casa. Quan arriba el client li poso el líquid desinfectant, i de moment els faig posar els peücs encara que no sigui obligatori”. Una vegada ha acabat el servei, explica que quan marxa la client està “uns 15 minuts per desinfectar-ho tot: rentacaps, seients, tocador, les pintes, els rul·los i raspalls...”. Les noves mesures han obligat a buscar tot el material necessari: mascaretes, guants, líquid, pantalles de plàstic, etc. Les dues perruqueres coincideixen en que es van moure durant els dies de confinament per poder-ho tenir tot a punt i obrir a temps. També donen les gràcies als seus ajuntaments per haver-los proporcionat material de protecció com les pantalles. La compra d’aquest material significia una nova despesa a tenir en compte, i són moltes les perruqueries que han apujat tarifes o fan pagar un suplement per alleujar aquesta despesa. En el cas de la Ma Carme i la Paquita, com diuen, de moment no han incrementat els preus del serveis. La reobertura i les noves mesures establertes tambe provoquen que s’hagi de dedicar més temps a cada client: “abans podies fer a dues persones de manera simultània, mentre pujava un tiny podies aprofitar per fer una altra clienta. Ara ja no, el temps és només

La Ma Carme treballant. //

La Paquita a la seva perruqueria//

per una clienta. I també s’han de tenir en compte uns 15 minuts entre client i client per desinfectar-ho tot”, comenta la Ma Carme. Mentre que abans en un matí podien fer al voltant de 4 o 5 clients, ara en poden fer 2. L’ambient de la perruqueria també ha canviat. Abans al coincidir 3 o 4 persones es xerrava, hi havia un ambient divertit i agradable, en canvi ara “és un ambient estrany, diferent, només ets dues persones, amb la mascareta i els assecadors, no és tenen les converses d’abans… és com un ambient retingut” comenta Ma Carme. En el cas de la Paquita afegeix: “bé no és el mateix ambient ja que només som dues persones, però jo xerro igual que abans, amb la mascareta és mes engorrós, em va millor la pantalla. Els clients també tenen ganes de parlar, uns són més optimistes i altres no tant, però la conversa no hi falta, tot i que gairebé tothom només parla del virus”.

Les dues perruqueres estan molt contentes d’haver pogut tornar a obrir i retrobar-se amb els clients, però també reconeixen que els ha fet por: “he obert amb nervis i por de seguir bé les mesures, és una situació seriosa i no podem abaixar la guàrdia, hem de fer tot els que ens diuen i fer-ho bé per seguretat del client i per mi mateixa, per sort tinc una clientela molt maca i agradable, tots hi posem al màxim per fer-ho tot bé i estar tranquils” comenta la Paquita. La Ma Carme hi coincideix: “vaig obrir amb molta alegria i il·lusió: contenta de retrobar-me amb les clientes però amb angoixa per la por que alguna clienta es pogués infectar al meu local, em sabria molt de greu! La meva clientela un 10, quan arriben demanen de dret què han de fer i què no poden fer. De moment majoritàriament han vingut els de mitjana edat i jovent, de gent gran poca. És normal, veig que tenen por i volen esperar una mica més”.//

Al Lluçanès hi ha 343 treballadors afectats per ERTO Al Lluçanès hi ha 343 treballadors i treballadores afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), segons les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Fins el 18 de maig hi hauria 62 empreses que haurien obert aquest procediment administratiu, que poden realitzar les que han de suspendre de manera temporal una part o la totalitat de la seva activitat. Mentre duren els ERTO, els treballadors no es donen de baixa de la Seguretat Social, però van a l’atur i cobren el 70% del sou durant els primers 6 mesos. La incidència dels ERTO al Lluçanès està per sota de la mitjana de Catalunya i les comarques veïnes, segurament perquè el sector LaRella | 8

dominant és el relacionat amb l’alimentació. Les 343 persones afectades representen un 22,8% del total de persones assalariades a la comarca. A tot Catalunya hi ha un 26,4% de treballadores afectades, a Osona representen el 24,1%, mentre que al Berguedà i al Bages són força superiors (37,6 i 31,8 %). Pel que fa a les xifres d’atur registrades aquests mesos de març i abril, s’observa un augment a remarcar. El mes de març es va tancar amb 293 persones a l’atur (14 més que el març del 2019). Amb només un mes la xifra ha augmentat en 21 noves persones aturades, arribant fins a les 314 d’aquest abril, el que representa una pujada considerable respecte l’any passat.//JFO

Expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i treballadors afectats MUNICIPI

EXPEDIENTS

TREBALLADORS AFECTATS

Alpens

2

9

Lluçà

2

3

Olost

11

64

Oristà

4

12

Perafita

5

47

Prats de Lluçanès

22

50

Sant Agustí de Lluçanès

2

12

Sant Bartomeu del Grau

4

12

Sant Boi de Lluçanès

3

74

Sant Feliu Sasserra

4

25

Sant Martí d'Albars

1

27

Santa Maria de Merlès

2

8

Sobremunt

0

0

Total

62

343

TREBALL

21 de maig de 2020

“S’haurà de veure com funciona el comerç ara que la gent podrà voltar més” Parlem de la reobertura de les botigues de roba i calçat amb Albert Clara PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El passat 4 de maig les botigues que no són de primera necessitat van poder tornar a obrir les seves portes. Durant les darreres dues setmanes han pogut oferir els seus serveis seguint mesures de seguretat extra i obrint la porta dels seus locals només a la clientela que demanava hora, a qui podien despatxar només d’un en un, un a raó d’un client per dependent. Algunes ja havien començat a oferir els seus serveis a domicili des de les primeres setmanes de confinament (botigues d’electrodomèstics, informàtica, llibreries, quioscos…) mentre que d’altres ho han tingut més díficil, per les particularitats dels productes que ofereixen: parlem de les botigues de roba, merceries i sabateries, que sovint requereixen un contacte més directe amb els cli-

ents. Després de quinze dies atenent els clients per hores, des d’aquesta setmana ja poden tornar a obrir les portes, tot mantenint les mesures de seguretat necessàries. Al Lluçanès la gran majoria de botigues de roba, merceries i sabateries són a Prats de Lluçanès, on n’hi ha una dotzena. De com s’han adaptat a la situació excepcional en parlem amb l’Albert Clara, president de la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats (UBIC) i botiguer de Canal Complements. Per l’Albert la situació de la darrera quinzena ha sigut “estranya”, però s’hi han adaptat bé: “al principi no sabíem gaire com gestionar-ho, però no ha suposat cap problema; en algun moment el client s’ha hagut d’esperar a fora, això sí”. A la majoria d’establiments només hi ha un dependent, i ho fan com “volen i poden”. Del que sí que n’han parlat i compartit informació és de les mesures de seguretat. Com explica

L’Albert a la seva botiga.//

Clara han de fregar i netejar dos cops al dia, i més sovint “la zona de l’entrada i les manetes de les portes, i sobretot el vestidor, que s’ha de netejar immediatament després que s’hagi fet servir”. Pel que fa al calçat ningú se’l pot emprovar amb el peu nu sinó que

s’ha de fer amb un “mitjó d’un sol ús o de plàstic”. I en el cas que el client s’emprovi la roba i no la compri “s’ha de deixar 48 hores en quarantena”. L’Albert explica que després de dos mesos, i malgrat haver pogut tornar a obrir, “ni molt menys venem el que tocaria per trobar-nos en el canvi de temporada”. Afegeix que s’ho agafen “a poc a poc” i que “s’haurà de veure com funciona el comerç ara que la gent podrà voltar més, i durant els propers mesos”. Malgrat la baixada de vendes, ha notat com els veïns volen donar suport al comerç local: “la gent reacciona, i fins i tot ve a comprar amb ganes”. En aquest sentit, des de l’UBIC han engegat una campanya en la que, imitant el disseny dels cartells de descomptes, s’hi poden llegir lemes com “feu-nos confiança” o “som el teu comerç”. L’Albert, com una trentena de productors i comerciants de tota la comarca, s’ha unit a la iniciativa online del Consorci del Lluçanès “Compra Lluçanès”, una plataforma de venda online. Ell valora molt positivament la iniciativa, que defineix com “un amazon del Lluçanès”; la veu com un aparador, on de moment ell ja hi ha inclòs un centenar de les seves peces de roba i complements.//

LLEURE

Els casals d’estiu treballen per adaptar-se a la nova normativa En parlem amb l’Esplai Paff de Prats i el Marcianet de Sant Bartomeu del Grau, dos dels diversos casals del Lluçanès que afrontaran aquest nou repte PRATS / SANT BARTOMEU Per_ Jordi Borralleras i Núria Vilamala

Molts casals d’estiu d’arreu del Lluçanès han començat a treballar aquests dies per reinventar-se i poder-se adaptar a la nova situació per tal que els més petits puguin tenir un estiu el més normal possible. Tots ells, però, estan pendents de les actualitzacions del govern i, sobretot, de les fases de desconfinament, ja que els casals d’estiu i semblants només podran engegar la seva activitat quan es decreti la Fase 3, l’última abans del retorn a l’anomenada “nova normalitat”. Segons el Gobierno, aquesta última fase de confinament arribarà dues setmanes després de la declaració de la Fase 2. Tot i això, quan els casals i centres de lleure infantil obrin les seves portes ho hauran de fer amb molta cautela i amb noves mesures que ja estan treballant des dels últims dies, quan van conèixer part de la normativa que hauran de seguir. L’Esplai Paff, un dels casals d’estiu de Prats de Lluçanès que es fa a les instal·lacions de l’Escola Lluçanès, és un d’ells. Només per començar, cada un dels tres grups de nens i nenes en què s’organitza

L’Esplai Paff de Prats durant l’acampada de l’edició de l’any passat, a Sant Martí d’Albars.//

haurà d’arribar i marxar del centre en horaris diferents (amb un quart d’hora de diferència) i els responsables hauran de fer, dia rere dia, un control de temperatura a tots els qui accedeixin al centre. A més, les aules que utilitzin estaran delimitades de forma molt estricta entre sí, així com la zona d’esbarjo a l’aire lliure, on cada grup ocuparà una part del pati exterior del recinte. A part de la divisió de cada un dels grups, cada monitor serà el responsable d’un grup de 10 nens i nenes, que només podrà relacionar-se entre els mateixos membres del grup. Aquesta mesura, imposada per la nova normativa,

evita el contagi en cas de detectar un brot dins el casal i permet l’aïllament concret del grup que ha patit aquest contagi. Algunes de les activitats que ofereix l’Esplai Paff són l’acampada, en algun indret del Lluçanès o el bivac al mateix centre. De moment, els seus integrants estan treballant per adaptar aquestes activitats i confien en que es puguin fer, tot i que sigui amb un format una mica diferent. Les activitats diàries també s’estan redissenyant, i la nova rutina haurà d’incloure un control molt més estricte de la higiene dels nens i nenes en aspectes com el menjar, les ferides o el mateix contacte entre ells.

L’Esplai Marcianet, que aquest estiu organitza els casals d’estiu de Sant Bartomeu del Grau, Olost i Perafita, també està treballant per posar-se a punt. Tal com explica la Gemma Tió, coordinadora dels casals i presidenta de l’Esplai Marcianet, ara el que genera més dubtes són dues coses: “el que més ens preocupa són els 2 metres de distància i veure quan s’entra a la fase 3, que és quan es poden començar els casals d’estiu”, diu. Com l’Esplai Paff, des del Marcianet també afronten al repte d’adaptar les activitats a la situació actual i seguint els protocols que marca el Departament de Salut. “Haurem de reinventar tots els jocs i tot el casal. Segur que serà molta educació emocional i molta natura, farem moltes excursions”, explica la Gemma. Per resoldre les inquietuds i les preocupacions, durant aquestes setmanes l’Esplai Marcianet s’ha reunit amb Fundació Catalana de l’Esplai. “Haurem de veure com ens reinventem, reagrupem i com organitzem les activitats. Haurem de buscar la fórmula de fer-ho, perquè no és fàcil. S’hauran de buscar jocs que no siguin cooperatius, o que siguin cooperatius però alhora hi hagi distanciament. Ja ho estem pensant, però no és fàcil”, diu la Gemma.// LaRella | 9

OPINIÓ

Núm.482

OPINIÓ

LA COLUMNA DE L’ADA

Ada VILARÓ I CASALS i Assumpta BASSAS I VILA

SÍ de LLUM, nom de la intervenció

artística comunitària a l’ermita de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès

En aquesta ocasió he convidat a l’Assumpta Bassas i Vila, professora d’història de l’art a l’UB, crítica i comissària d’art, a escriure aquests text a quatre mans. Ada: Des de la finestra del campanar de l’ermita de Sant Sebastià, una llum fa encesa al capvespre i esdevé estrella de ponent. Enmig de la nit, com una cuca de llum, silenciosament brilla, mira i abraça el poble que dorm davant seu. De puntetes passa entre les escletxes de les portes i les finestres i entra a les cases per vetllar-nos el son. És llum de companyia i hi és si tu vols. Sí de Llum, que com la flama encesa d’una espelma, crema. Foc de casa, de llar que acull, que habita la nostra habitació més íntima, aquella on hi parem llit i taula per posar-nos en relació amb l’univers, amb allò diví, amb el misteri del finit i l’infinit, de la vida i la mort. I seiem i degustem i dormim i somiem i ens desvetllem i esperem i ens desesperem i ens trobem i ens perdem i altre volta davant aquest misteri, I voldríem que no hi fos, voldríem controlar, voldríem ignorar, voldríem saber, tot i sabent que ens conviden a no saber ni quan, ni a on, ni com, ni el perquè. Esgotats/des i amb la certesa de no saber, enmig d’aquest tragí intern, ens abandonem, descansant en la possibilitat de la incertesa. Cançons de llum ens bressolen des de dalt el campanar. Llum que dona llum. SÍ de Llum. Llum on poder trobar la llibertat d’escollir i de ser, on poder aventurar-nos a viure plenament “la noche oscura del alma”, com deia el poeta místic Sant Joan de la Creu, perquè intuïm que la foscor és pròleg de l’albada. Assumpta: Perquè la llum hi era, però no la vèiem. La llum dormia dins del campanar i també dins nostre. Immerses en les nostres dinàmiques accelerades, i domesticades pel temps de la productivitat, LaRella | 10

havíem oblidat el mes important: que cal tenir cura de la llum que ens ha vingut donada i recordar que no ha vingut per a il·luminar façanes sinó per a animar-nos a donar a llum. I la llum s’afeblia dins nostre i també dins del campanar, com s’esvaïa la possibilitat de sostenir la vida al nostre món, perquè havíem deixat de teixir els fils conductors per on circula. Sortosament, sempre hi ha dones que conreen herbes de llum dins les olles, i guarden guspires a les llars de foc que niuen als campanars. I avui comencem a entendre que no cal repicar amb força les campanes per celebrar cap gesta heroica perquè del que es tracta és de respirar al capvespre i a l’albada i, senzillament, d’escoltar la música de la llum. Com la filòsofa María Zambrano explicava, aquesta llum nodridora no ve de fora, sinó de les profunditats fosques de les entranyes, cau on també neixen les paraules sàvies. Algú ha gosat cridar un bri de llum ... i s’han desvetllat les ganes de crear i compartir una cultura arrelada al sentit de vida, i de meravellar-nos cada capvespre contemplant allò que fem possible, en solitud compartida. Ada Vilaró i Casals, Assumpta Bassas i Vila 20 de maig del 2020

Hi seguim sent Montse Boladeres, Isaac Peraire i Pere Vila Regidors d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès Som d’esquerres i republicans, creiem fermament en la justícia social, tenim el convenciment que si tothom tenim les mateixes oportunitats això ens fa avançar socialment, defensem els valors republicans (llibertat, democràcia i dignitat de les persones) i, com no entendríem d’una altra manera, la llibertat del nostre país. Fem memòria. Aquest 26 de maig farà un any de les eleccions municipals. Les eleccions es poden guanyar perquè creixes en vots o perquè els altres perden. Nosaltres, ERC, vam perdre i hem tingut prou temps per reflexionar i avaluar-nos, i al mateix temps seguir treballant per Prats, des de l’oposició, que és on ens van situar les urnes i els pactes posteriors entre dos grups municipals. L’únic propòsit que mou a tots els que formem part de l’equip és el bé comú. Mai hem fet una sola proposta encaminada a un interès personal; i l’equip és això, un equip que pensa en i per Prats i que no entén de personalismes. En aquest temps hem presentat mocions, fet aportacions, assistit a totes les Juntes de govern i reunions on se’ns ha convidat, perquè tenim clar que hi som per treballar i també per fer efectiu allò tan essencial com és el control democràtic. També informant, participant, estant al costat d’entitats, associacions, persones, àmbits, organitzant actes i cicles des de l’àmbit antirepressiu, fins a l’econòmic passant per temes de memòria històrica. I enmig de tot, ens hem trobat de ple amb una crisi sanitària, social i econòmica de la que no en coneixem ni la magnitud ni els efectes. Per això des del primer dia ens hem posat a disposició de l’Equip de govern i hem felicitat les decisions encertades quan ha calgut. I hem fet propostes, totes destinades a superar les dificultats del confinament i a entomar-ne la sortida, que serà costeruda. Ja el 17 de març sol·licitàvem la modificació del calendari del contribuent, suspendre quotes de serveis no prestats, obrir línies d’ajuts a famílies, autònoms i empreses. Demanàvem l’elaboració i aprovació d’un PLA DE REACTIVACIÓ ECOMÒMICA LOCAL. I el 3 d’abril insistíem en la necessitat de reunir la Taula per a la Dinamització Econòmica i l’elaboració d’aquest Pla. I vam reclamar que es seguís amb el MERCAT DEL DIUMENGE pel que suposava en el manteniment de l’activitat comercial. El 21 d’abril publicàvem un article aquí mateix (“Sumem per un pla de reactivació econòmica”) on exposàvem que, davant la crisi sanitària, social i

econòmica que vivim, calia sumar esforços. Insinuàvem algunes mesures com l’ajut a lloguers de locals que van haver de tancar, crear una partida extraordinària del Pressupost 2020 , dissenyar una estratègia per reactivar el comerç local i impulsar el Programa de salut comunitària. I arribem a finals d’abril quan, en una reunió de tots els Grups Municipals, vam reiterar-nos en la necessitat d’elaborar un Pla de reactivació econòmic local i dotar-lo econòmicament. L’opció que plantejàvem era que l’Equip de Govern es repensés la inversió en la compra de Ca l’Andreuet (recordem: 210.000€ aquest any 2020, 105.000€ el 2021 i 105.000€ el 2022) i que aquests diners es destinessin a la dinamització econòmica, que hauria de contemplar ajudes directes a empreses, industrials, bars i restauració, autònoms i persones/famílies vulnerables. Aquest mes de maig, valorant i reconeixent la feina que s’ha fet amb el “Prats sofà”, proposàvem iniciar una fase diferenciada centrada en l’acció econòmica i social del poble i, entrats ja en fase de desconfinament, proposàvem que els bars poguessin ampliar terrasses, per garantir la distància física, sense incrementar la taxa d’ocupació. I el mateix per als comerços, que puguin ocupar la via pública amb exposició de productes. La gestió municipal sanitària de la crisi vol col·laboració, la social i l’econòmica necessiten celeritat i efectivitat. Molts ajuntaments han tirat endavant mesures dotades de pressupost, esquivant possibles incompatibilitats amb les que puguin dictaminar Gobierno, Govern i Diputació. El de Prats, ha fet més reunions per parlar de festes que d’economia. Per això des d’ERC Prats hem traslladat a la resta de grups, sobretot a Junts i Movem que són qui ens gestiona, aquest seguit de propostes econòmiques per ajudar a veïns, comerç, hostaleria, empreses i autònoms a superar aquests dos mesos llargs i a encarar aquesta crisi que ja s’endevina. Tot i demanar-la expressament, no n’hem obtingut resposta. En breus dies haurà passat un any d’un nou govern a Prats de Lluçanès. No ens preocupa tant l’any que hem passat (que ja l’hem vist) si no la falta de rumb pel què ve per davant. Des d’ERC, seguirem fent propostes i servint al conjunt de la ciutadania, amb les ganes de sumar i contribuir a fer un poble millor. Seguirem parlant d’habitatge, educació, economia, treball, salut, cultura, esports, etc. La nostra responsabilitat és procurar pel bé comú i la continuarem exercint. Seguim.//

LES RELLES CONFINADES

21 de maig de 2020

70 dies sense sortir! LLUÇANÈS

Per_ Equip de Redacció

Aquesta Rella que teniu a les mans és la primera en paper des del passat 12 de març. En aquella edició encara no s’intuïa el panorama d’emergència sanitària produït per la crisi del Coronavirus. Celebràvem 20 anys del neixament de LaRella i miravem el futur amb optimisme, a l’espera de les campanyes de Festa Major que s’acostaven. Durant els 70 dies entre aquell dia i el present, hem seguit fent la nostra feina però només de manera virtual, a la nostra web i editant la revista online:

l’hem repartit en pdf i l’hem compartit mitjançant les xarxes socials. Veient les visualitzacions online de la revista, que es compten per centenars, podem dir que ha continuat arribant a tot el Lluçanès. Tot i així, la publicitat, que sosté la viabilitat de LaRella, ha frenat en sec, com ja era de preveure tenint en compte l’aturada de bona part dels sectors ecònomics. Aquest és el principal motiu pel qual no hem imprès la revista, a part del preventiu. Tot i així, l’equip de LaRella hem seguit més actius que mai, i hem editat 3 números i moltes

pàgines, tantes com 75. Perquè la informació també és un servei de primera necessitat. Hem informat sobre la pandèmia, recollit desenes de testimonis i continuat al cas de l’actualitat. El futur econòmic de LaRella, com el de molts negocis, es presenta incert, però tenim molt clar que som un mitjà útil i necessari per la bona salut del Lluçanès, i mirarem de tirar endavant. A continuació us oferim un resum dels continguts d’aquestes relles confinades, que trobareu completes a larella.cat.

Les residències del Lluçanès es mantenen sense contagis Després d’uns primers dies de confinament amb tensió per ser un dels punts crítics en moltes poblacions del país, les tres residències del Lluçanès – Els Munts, Montcel i Nostra Senyora de Lourdes – respiren una mica més tranquil·les i no registren cap usuari contagiat. Totes elles van tancar les portes quan es va declarar l’estat d’alarma, el 13 de març, i des d’aquell dia no han rebut cap visita. La residència Montcel, de Sant Boi, va detectar, en un primer moment, un positiu. L’usuari era una persona que cada dia es

desplaçava a l’Hospital de Vic per fer diàlisi, i, tal com marcaven els protocols de la Generalitat, va ser aïllat de la resta de residents. Tot i que no presentava cap símptoma es va tractar com si fos positiu per haver estat en contacte amb un centre hospitalari, i finalment van saber que havia estat contagiat. La precaució i la ràpida actuació van evitar més contagis. Més enllà d’aquest primer ensurt, les tres residències han passat aquests dos mesos de confinament sense cap més alerta. Durant les dues setmanes d’abril van arribar els tests,

i les infermeres de l’ABS (Àrea Bàsica de Salut) del Lluçanès van poder realitzar la prova a tots els

usuaris i treballadores. Tots els resultats, que es van conèixer a finals de mes, van ser negatius.//JB LaRella | 11

LES RELLES CONFINADES

LA COLUMNA

Ramon ERRA Columna publicada a LaRella 479, del 9 d’abril

Enyorar-se en temps de confinament El dia que ens van dir que ens havíem de quedar tancats a casa vam pensar, mira, tindrem temps per llegir i escriure. Després la cosa s’ha anat complicant: cada cop més gent emmalalteix i no hi veiem la fi. Si vius entre dos llocs, com tanta gent avui dia, sempre passa que quan ets a una banda ja voldries ser a l’altra i això, ja ho sabem, es calma a costa de cotxe i benzina. Ara, però, hem quedat encallats. I això porta a quest sentiment tan estrany i tan viu de l’enyor. L’enyor de les persones amb qui compartim estones. L’enyor de les cases, amb la seva olor característica, les vistes, els aires, les fresses. Un dels guanys d’aquesta merda de situació són els sons del silenci. Ocells, branques, gairebé el moviment de la cortina, tot se sent. Però el mateix silenci i la poca activitat alimenten l’enyor. Per desenyorar-nos, avui dia hi ha algunes solucions, que sovint són les mateixes que les del telefeinejar. Videotrucades amb la família i els amics. Visites virtuals als indrets coneguts. Grups de Whatsapp. Sí, tot això està molt bé. Però les experiències de debò demanen com a mínim tres o quatres dels cinc sentits. No n’hi ha prou amb la vista i l’oïda, ens cal el tacte, l’olfacte i el gust. Una combinació de tres, per exemple, el gust de la carn d’olla de la mare, l’olor dels alls tendres que et dona el pare, el tacte de mà amb mà amb un veí. O bé el lladruc del quisso de casa, la vista concreta d’aquella roca amb aquell romaní, l’olor del romaní, la fressa de la roca rodolant. I així podríem anar fent perquè, ves quina descoberta, la nostra vida de cada dia va carregada de detalls i aventures que la major part de vegades ni els captem ni els donem valor. La putada d’aquesta situació és que no se’n veu clar el final. Tampoc se sap quina mena de final serà. De cop, tothom ha experimentat en un o altre grau, això que cada dia deuen sentir els presos, polítics o comuns, aquestes ganes d’un impossible: ser ara mateix a una altra banda. Com que de moment això queda lluny, només hi ha una actitud i és la que combina esperança i paciència. Penso en la gent que s’ha d’estar en un refugi mentre cauen bombes, com els nostres avantpassats, o emboscats de les guerres, o en un camp de refugiats, o en una trinxera, o dins una barca amb un munt de cossos premuts i a la deriva. Penso en tot això i m’adono que encara som privilegiats. Després, el dia que marxi la nuvolada, ja tindrem temps de mirar què coi ens ha passat, perquè no ho hem pogut aturar, i d’imaginar amb més precisió com seran les nostres vides a partir d’ara.// LaRella | 12

Núm.482

Sanitàries del Lluçanès als hospitals expliquen com fan front a la crisi Durant les primeres setmanes de la crisi sanitària molts hospitals van estar a punt de col· lapsar-se. La voluntat i professionalitat del personal sanitari ha sigut clau per evitar el progrés de la pandèmia. Laura Sucarrats, metgessa de rehabilitació de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa explicava que “tots els metges, des d’un oftalmòleg a un traumatòleg, de qualsevol especialitat, els toca anar a l’hospital a fer un reforç de 12 hores, la majoria dia sí, dia no”. L’abast de la situació va conduïr a fer una crida a estudiants i jubilats del sector. La Bruna Sala, estudiant de 3r d’infermeria ha fet d’auxiliar d’infermeria a l’hospital Universitari de la Santa Creu de Vic, des de les primeres setmanes. Ella i totes les sanitàries entrevistades coincidien en que el més dur de la situació és veure com molta gent ha de morir sola, ja que a causa de les mesures de seguretat, els ingressats no poden rebre visites. L’infermera a Bellvitge Maria Puig també parlava de la complexitat i duresa dels primers dies: “és díficil per tothom: pel personal sanitari, per les famílies i pels malalts. Cada dia ens hem d’adaptar a la nova realitat”. Totes les entrevistades han fet referència a les dificultats afegides d’haver de treballar amb tot l’equipament necessari per garantir la seguretat: bates, mascaretes, pantalles... Un material que

Maria Puig, infermera a Bellvitge//

Iris Noguera, auxiliar d’infermeria a l’Hospital General de Vic.//

Laura Sucarrats, metgessa de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.//

va escassejar durant molts dies. Sobre el sobreesforç a la feina, l’auxiliar d’infermeria de l’Hospital General de Vic, Iris Noguera, afegia que “des de les retalllades que ja anem justos de personal”.//Red

Bruna Sala, estudiant de 3r d’infermeria, reclutada a l’hospital Universitari de la Santa Creu.//

Tanquen tres establiments històrics Mentre seguim pendents de quins comerços i establiments de restauració poden reobrir, i amb quines condicions ho fan, ja sabem que n’hi ha tres que no aixecaran la persiana després d’aquest confinament. Són la barberia de Josep Basagaña, a Prats, el restaurant del Collet de Sant Agustí, i Cal Toni, a la Torre. En el cas de la barberia, el tancament és per jubilació i l’han precipitat les restriccions per culpa del coronavirus just quan s’han celebrat 50 anys que va obrir. Al Collet, les germanes Ester i Margarita Rodellas han optat avançar una decisió que ja tenien presa, tancar una etapa vital dient adéu al negoci familiar; i a Cal Toni la botiga tancarà la setmana entrant, el 30 de maig, un mes després del

Josep Basagaña a la barberia, un cop desmuntada// F: NÚRIA VILA

que estava previst. Les dues dependentes comptaven tancar la carnisseria i la botiga de queviures i jubilar-se el 18 d’abril, però van decidir mantenir obert

el negoci unes setmanes més per no deixar la Torre sense cap botiga en ple confinament (podeu llegir-ne l’entrevista a la pàgina 18).//FV

LES RELLES CONFINADES

21 de maig de 2020

Veïns del Lluçanès s’organitzen per fabricar mascaretes Des del primer dia de confinament, sobretot durant les primeres setmanes, un dels temes de debat ha estat la utilització de les mascaretes. El govern no n’obligava l’ús perquè no podia garantir que tothom en disposés, però les mascaretes són una mesura de seguretat necessària per frenar la corba de contagis. És per això que des de principis de març han sorgit, a molts punts del territori, iniciatives per fer arribar mascaretes a tots els ciutadans. El Lluçanès no ha estat cap excepció, i un grup ben organitzat de cosidores han produït i repartit material de tot tipus per contribuir en la lluita contra el coronavirus. Les cosidores del Lluçanès havien produït, a mitjans d’abril, unes 7.000 peces entre mascaretes, peücs, bates i capells quirúrgics. A més, quan els nens van poder sortir – a partir del diumenge 26 d’abril – també van començar a

Ramon BESA Columna publicada a LaRella 480, del 23 d’abril

Muntatge fotogràfic amb la maquinària utilitzada per les cosidores.//F:MARIA CONILL

fabricar i distribuir mascaretes de talla infantil. El grup està format per una cinquantena de dones que es reparteixen les tasques i distribueixen el material on més falta fa. Prioritzen la zona del Lluçanès, amb les farmàcies, residències i centres sanitaris com a punts principals, però també

Cauen totes les festes al carrer a dos mesos vista El coronavirus ha obligat a suspendre totes les festes dels mesos anteriors, com les tradicionals caramelles o els focs de Sant Isidre, i encara es farà notar en els mesos que venen. De moment, ja se sap que la festa de Sant Baldiri de Sant Boi (20 de maig) se celebrarà des de casa, amb una arrossada elaborada per Cal Met i La Mercè; la fira de la Forja

d’Alpens i la Trobada Internacional de Forjadors (22, 23 i 24 de maig) s’han anul·lat fins l’any que ve; el ball de la Cinquagesma a la Pedra Dreta (1 de juny, Segona Pasqua) s’intentarà salvar a través d’una alternativa virtual a través de les xarxes socials de l’ajuntament de Prats; així com les festes dels barris de Prats (setmana del 15 de juny), que

han repartit peces a Vic o a Manresa. Joves de la comarca també han contribuït en la fabricació de material de protecció, i diversos lluçanencs amb impressores 3D a les seves llars han fabricat pantalles protectores de plàstic i les han distribuït amb l’ajuda del Consorci del Lluçanès.//JB

busquen la manera d’adaptar els jocs i les votacions de pubilles i hereus a través d’internet; i les festes de Sant Joan i els Elois, també a Prats, que comptaran amb un programa molt reduït, adaptat a la situació. Ajuntament i entitats treballen amb la idea que només els traginers qui trepitgin les places, i la Colla Gegantera també està dibuixant una nova trobada que es pugui veure des dels balcons. Altres actes, com el cross, s’intentaran adaptar a la normativa per mantenir vivia la festa.//FV

La crisi de la COVID-19 en el treball L’entrada a la Fase 1 de confinament permet tornar a treballar a molts professionals i treballadors del Lluçanès. Tanmateix, la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia i l’aturada obligatòria de l’activitat ha provocat problemes econòmics a bona part de la societat lluçanesa. A tot això cal sumar-hi el tancament dels centres escolars, que impliquen la feina extra dels pares i mares per cuidar fills i filles les 24 hores del dia. De tot això n’hem parlat amb cuiners, autònoms, botiguers, carnissers, pastissers, mestres... D’entre tots ells, els productors i venedors de productes d’alimentació són, segurament, els que han patit en menor mesura aquesta crisi.//

LA COLUMNA

“De cop i volta ens vam trobar que no podíem obrir i ambmolt menjar que no podríem servir”, explica Irene Colldelram del restaurant La Mercè.//

“Els pares i mares acabem fent de professors”, deia Ariadna Tremoleda, amb un fill que va a l’institut i una filla que va a l’escola.//

“La gent vol seguir celebrant les festes”, comentava l’Antonia Gombau de la pastisseria Cal Girvent sobre la campanya de mones en ple confinament.//

Tal faràs, tal trobaràs A mi, la veritat sigui dita, el confinament no m’ha canviat la vida; ha fet que me la miri d’una altra manera i també que me n’adoni que no sé viure sol ni seria capaç de fer-ho, fos a Barcelona o a Perafita. Tal vegada a Perafita, i a l’enyorat Lluçanès, em seria més fàcil estar-m’hi perquè la gent no necessita sortir al balcó per conèixer-se mentre aplaudeix als “sanitaris” –trobo que és una paraula que no s’escau, poc humana i molt material— sinó que els veïns s’ajuden i es cuiden quan van mal dades; aleshores s’obliden les renyines, les enveges i les maledicències que genera el cos a cos dels dies de cada dia i s’imposa la solidaritat, el sentit de pertànyer a una mateixa comunitat i la necessitat de cuidar-la. Jo m’hi he sentit molt a prop perquè quan telefonava a la mare em deia que estava bé, que no havia pas de patir, que no li faltava de res. Ella, que sempre ha estat i ha volgut ser autosuficient, no pateix ni fa patir, envoltada de qui la mima més que mai, com si fos tan seva com meva. Admiro aquest vincle que hi ha als pobles enfront de l’anonimat de les ciutats, totes professionalitzades, desanimades i cada cop més semblants, sempre més pendents dels clients que no pas de les persones. Ha arribat un moment en què necessito de tothom per valdre’m per mi mateix. Ni tan sols he estat capaç d’afaitar-me la barba ni de tallar-me els cabells, acostumat com estic a anar a la barberia. Tampoc he après a cuinar, aficionat a anar a restaurants. I ni pensar-hi de penjar un quadre i molt menys d’arreglar una finestra o de posar oli a una porta. Em considero un inútil que es passa la vida ajuntant lletres i que es distreu caminant, anant a fer una copa, mirant una pel·lícula o una obra de teatre i dinant o sopant amb els amics. Me n’he adonat durant el confinament i he après a valorar els que em fan la vida fàcil i la fan agradable també als que m’estimo com la mare. Tothom dóna un cop de mà sense demanar res a canvi, ans el contrari. Als moments més delicats és quan més es coneix la gent i aquesta vegada hem tingut la sort, al poble i a la ciutat, de dependre dels veïns i, en últim cas, dels metges, els professionals més indispensables juntament amb els mestres. Les societats més sanes son aquelles que estan ben ensenyades i ben cuidades i, en cas de no haver pogut anar a estudi, les que han après a viure a partir del respecte i l’altruisme; tal faràs, tal trobaràs.// LaRella | 13

LES RELLES CONFINADES

LA COLUMNA

Carolina FONT Columna publicada a LaRella 481, del 7 de maig

Viure sense sortir gaire de casa Crec que en alguna Rella ja vaig explicar que el que faig per escriure aquesta columna és mirar què es cou al meu voltant, escollir el tema que m’interessa i començar a escriure. El que em passa aquests dies és que no em passa res. De fet el més interessant que m’ha passat els últims 50 dies és aprendre a portar un transpalet. I no és que doni per gaire el tema: endavant, endarrere; a la dreta, a l’esquerra; amunt i avall. A veure que sí que passen moltes coses, de fet moltíssimes, a alguns els en passen masses i tot. Això del coronavirus ha fet que la imaginació de la gent es desperti d’una forma extraordinària, quasi tant com les seves ganes de fer exercici a casa. Confesso que jo també m’hi vaig enganxar al principi però vaig veure que això no està fet per mi. No tinc força de voluntat per anar a un gimnàs no sé en quin moment vaig pensar que la tindria per fer-ho al menjador de casa. Com tampoc és per mi dedicar-me a fer mil manualitats, ni pastetes, ni pastissos (tot i que tinc una mena de do pels que porten xocolata, que sempre em queden bons). No em puc concentrar i no passa res. El meu cap no deixa de distreure’s amb detalls fútils. De fet mentre escric això només puc pensar amb l’olor de ceba fregida i curri que fa tota la casa perquè la meva companya de pis fa sopar. I de cop recordo que ja és el Ramadà i que on ara visc no fa l’olor de harira que feia Sant Bartomeu quan la fàbrica encara estava oberta i els pisos de davant de casa eren plens de marroquins. Ara jo ja no hi visc i molts d’ells tampoc i res és el que era, però malgrat tot arribarà la festa petita i després la festa del xai. I tot seguirà igual de diferent de com ha estat sempre. Veig que sí que se m’ha enganxat una cosa d’aquest confinament, la moda de fer frases cohelianes que no volen dir res però que sonen molt bé. Per sort, encara no he arribat a la fase de les frases d’autoconvenciment, del tot anirà bé i d’aquests virus el superarem juntes. De fet l’únic lema que em representava i encara em representa és el “tots som súpers, tots som grans, siguem petits o gegants”. I així estem, amb dies amunt i dies avall. I no, no tinc Netflix per passar les estones i dono gràcies eternes a TV3 a la carta, a les Teresines i La Memòria dels Cargols. I sí, podria llegir molt perquè tinc molt temps però tampoc ho faig. De fet vaig començar un llibre i encara no l’he pogut acabar. I allà està, supermono a la tauleta de nit, no es mou, no es queixa. I jo tampoc. Ens fem companyia i res més. El que ell no sap és que jo em plantejo abandonar-lo per un de nou, total amb la mà de coses que he deixat de fer aquests dies no vindrà d’un llibre. I no és per ell, és per mi i la meva nova normalitat.// LaRella | 14

Núm.482

Els ajuntaments d’Olost i St. Martí, enfrontats per la gasolinera de la C-62 L’ajuntament d’Olost ha denegat la llicència d’obres pels accessos de la nova gasolinera que s’està construint al costat de la C-62, en terme de Sant Martí però a tocar del seu municipi. A més, Olost considera que la llicència per les obres del terme veí no s’ha concedit correctament i reclama a l’Ajuntament que l’anul·li. L’alcalde, Josep Maria Freixanet, ha anunciat que portarà “al límit” les seves competències, però l’alcalde de Sant Martí ja li ha respost que no pen-

sen fer marxa enrere i reclama que “cada poble es cuidi del seu terme”. A la petició d’aturar les obres també s’hi ha afegit l’Ajun-

tament de Lluçà, que ha elevat el cas a la Generalitat. Mentrestant, la maquinària ha seguit treballant.//FV (F:PASENSI)

Les fonts ragen una mica més sanes Les fonts del Lluçanès no augmenten la concentració de nitrats respecte l’any passat, però tampoc expressen cap millora remarcable: si el passat 2019 la mitjana de mil·ligrams per litre (mg/l.) va ser de 58,9, aquest 2020 ha baixat fins als 54,7. El límit de potabilitat de nitrats fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 50 mg/l., una mesura superada per 18 de les 39 fonts analitzades al Lluçanès. La font més contaminada de la comarca és la del Ti, a Prats de Lluçanès, amb 146,2 mg/l. A Perafita, Prats i Sant Feliu Sasserra no hi ha cap font potable, mentre que a Alpens, Sobremunt, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès ho són totes les analitzades. El Grup de Defensa del Ter (GDT) fa 19 anys que analitza els nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès. En els resultats d’enguany, fets públics el passat 6 de maig, han registrat el rècord històric de nitrats, a la font de la Gana de Calldetenes amb 492,2 mg/l. Pel GDT, aquests resultats demostren que durant els darrers anys “el sector industrial ha pogut construir més i més granges”. Les dades així ho indiquen: només al Lluçanès s’ha més que doblat el número de places de porcs en només 18 anys, passant de les 136.277 places del 2002 a les 314.055 registrades pel DARP el desembre del 2019. Com assenyalen des del GDT en relació als purins que generen: “d’acord amb les terres de cultiu disponibles, n’hi podria haver la meitat”. El grup ecologista considera que aquestes terres “ja no es consideren necessàries per cultivar-hi el menjar, sinó per abocar-hi el purí”, i afegeixen: “aquí s’engreixen els porcs i la carn marxa, per tant nosaltres només en treiem el purí”.//JFO

NITRATS

Diferència

MUNICIPI

FONT

ALPENS

DE LA LLENA

0,6

=

ALPENS

DEL PI

1,0

+0,2

ALPENS

DE LA PIXARELLA

1,8

+0,5

LLUÇÀ

DELS BOUS

109,0

+26,6

mg/l.

2019

LLUÇÀ

DE LES MOSQUERES

35,7

-13,9

LLUÇÀ

DE LES COVES

120,5

-79,4

OLOST

CASA NOVA

109,8

+1,2

ORISTÀ

SALADA

0,6

-0,2

ORISTÀ

DE LA BAGA

25,3

+6,3

ORISTÀ

DE LA TORRE

144,5

+10

PERAFITA

NOVA

113,3

+0,9

PERAFITA

DE L’HOSTAL NOU

95,1

+2,9

PERAFITA

DEL RAIG

95,9

+35,5

PERAFITA

PERERA

65,4

s/d

PRATS DE LLUÇANÈS

DE LES 3 FONTS

79,0

+5,9

PRATS DE LLUÇANÈS

DEL MARÇAL

56,0

-16,8

PRATS DE LLUÇANÈS

DE LA VILA

59,2

+7

PRATS DE LLUÇANÈS

DEL TI

146,2

s/d

PRATS DE LLUÇANÈS

CALENTA

89,5

s/d

SOBREMUNT

CONJUNTA

3,7

+3,4

SOBREMUNT

DE LA ROCA

39,0

+6

SOBREMUNT

DE SANTA LLÚCIA

18,5

+0,5

SOBREMUNT

DE CAN QUELET

17,8

-15,9

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

DELS VEÏNS

22,2

+5,7

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

DE LES MOSQUERES

18,7

+6

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

VINYES GROSSES

10,8

s/d

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

CANAL

36,1

s/d

ST. BARTOMEU DEL GRAU

DE LA PLAÇA

43,5

-33,8

ST. BARTOMEU DEL GRAU

DE LA TEULA

46,5

-38,2

ST. BARTOMEU DEL GRAU

DEL VICARI

1,3

-12,1

ST. BOI DE LLUÇANÈS

DE LA BOIXA

11,2

+1,3

ST. BOI DE LLUÇANÈS

DE LA PRADA

23,8

-1,4

ST. BOI DE LLUÇANÈS

DE LA MINA

4,8

+1

ST. FELIU SASSERRA

DELS TRAGINERS

112,0

-10,3

ST. FELIU SASSERRA

DE COMES VERTIDES

100,1

-23,9

ST. MARTÍ D’ALBARS

CAL BLANC/ST. MARTÍ

106,9

+4,2

STA. MARIA DE MERLÈS

DELS BULLIDORS

109,3

+13,6

STA. MARIA DE MERLÈS

DEL SÀLIC

STA. MARIA DE MERLÈS

DEL MOLÍ DEL MAS

7,5

-12,7

51,1

+10,1

ESPORTS

21 de maig de 2020

“Per mi la figura més rellevant de la història d’Alpens és Agustí Canelles” Entrevista a Lluís Suriñach, creador del bloc dalpens.com

“Ara que podem tornar a sortir a l’exterior agraeixes coses que abans ni tenies en compte” Parlem de l’esport confinat amb el ciclista Adrià Noguera PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

El 5 d’abril de l’any 2010 va néixer el bloc dalpens.com. Des de llavors, el seu creador, Lluís Suriñach, hi afegeix informació històrica d’Alpens. Cada article conclou hores i hores de recerca i treball, i tots els articles evolucionen i s’amplien amb l’obtenció de noves informacions, referències bibliogràfiques i enllaços a altres recursos d’interès. El bloc repassa l’extensa història d’un poble que ha viscut episodis molt remarcables, com la batalla d’Alpens. També hi trobareu altres episodis de les guerres carlines, personatges il·lustres com el forjador Joan Prat o l’astrònom i matemàtic Agustí Canelles i una gran quantitat d’anècdotes històriques. El bloc es complementa amb notícies i fotografies d’esdeveniments de l’actualitat que es celebren al poble, visitables també al seu Facebook i Twitter. A rel de la seva feina amb el bloc, s’ha acabat dedicant a la gestió de pàgines web i xarxes socials. QUAN I PERQUÈ VAS COMENÇAR EL BLOC? Vaig haver de tancar la meva empresa, i en quedar-me sense feina vaig començar-lo a l’abril del 2010, també per fer alguna cosa. Va ser una experiència nova perquè no havia fet mai cap bloc, ni sabia com es feia. Tampoc sabia ben bé ni què faria. D’ON TREUS LA INFORMACIÓ? Vaig començar amb Google, que si et deixes estimar i li deixes fer el xafarder, a canvi et dóna moltes eines i pots trobar moltes coses. És una mica com el dimoni. Aquests últims deu anys s’ha digitalitzat molt material de les biblioteques, de manera que cada vegada vaig anar trobant més coses. La qüestió és estar al cas, anar cercant als buscadors de les biblioteques, anar tibant el fil… Em centro en temes d’història del nostre poble. La idea és recollir qualsevol element que formi part d’aquesta història. Hi ha molta cosa. La gent troba documentació i papers antics i a vegades m’ho deixen. Per exemple em ve al cap quan la família de Cal Jolis em van deixar una caixa sencera de documentació.....

La batalla d’Alpens, Doña Blanca, el Casino... Trobareu l’entrevista sencera a LaRella 480 i a larella.cat

Els esportistes han hagut d’adaptar-se a la realitat que ha dibuixat la pandèmia. El confinament anul·lava l’activitat física a l’exterior i obligava a buscar alternatives per no perdre la forma. Moltes competicions han quedat suspeses i, el calendari dels esdeveniments esportius ha quedat en una barreja entra incertesa, perquè encara no se sap si es podran fer totes les proves, i al mateix temps una “nova” temporada frenètica, ja que sembla que la tardor estarà atapeïda (si tot es pot celebrar amb normalitat) de competicions de moltes disciplines diverses. El ciclisme és un dels esports que dibuixen una tardor emocionant, però també, un dels esports que ha patit més la crisi del coronavirus. El ciclista Adrià Noguera, de Prats de Lluçanès, ens explica com ha gestionat el confinament, els entrenaments, i com encara, de nou, la temporada de competicions. Una temporada que es presentava emocionant pel corredor de Prats, ja que, d’entre altres objectius, participava en la Copa del Mon de bicis elèctriques, una disciplina totalment innovadora. De fet, ja va disputar-ne la primera prova una setmana abans d’haver-se de tancar a casa pel confinament, a Mònaco, on va aconseguir una treballada 6a plaça. Quina rutina has seguit i com gestionat els mesos del confinament en què no es podia sortir a fora a entrenar? Durant el confinament, al no poder sortir al exterior, vaig fer entrenaments al “rodillo”. Són entrenaments més curts i de més intensitat. També vaig ficar més dies de sessions de força i de “cardio”. Al haver-hi una activitat diferent cada dia, i un objectiu, ho ha fet més entretingut. El confinament t’agafava unes setmanes després de disputar la primera prova de la copa del món d’E-bikes

Adrià Noguera disputant la primera prova de la copa del món de bicicletes elèctriques.//

a Mònaco. Com valores l’experiència, en tant que és una disciplina molt nova i trenca amb el concepte que teníem de la BTT fins ara? Tant l’experiència com el resultat van ser molt bons. És una modalitat que està creixent cada vegada més i en aquests mesos hi hagués hagut molt moviment i visibilitat. Sóc optimista i crec que a l’any 2021 hi haurà, igual o més curses com les que hi havia d’haver aquest 2020. D’aquí uns anys direm: qui no té una bicicleta elèctrica?

la de casa, la Feréstec, que aquest any era Campionat de Catalunya.

Com queden aquestes proves a partir d’ara? I la resta del calendari? De moment les competicions, si tot avança amb normalitat, han quedat suspeses fins al setembre. La copa del món d’E-bikes anava de Març a Juliol. Aquestes proves han quedat aplaçades de Setembre a Novembre, però encara no hi ha dates concretades La resta de proves del calendari de la UCI (Unió Ciclista Internacional) per el 2020. també anirà de setembre al novembre. Estan anul·lant o posposant curses en funció de més important a menys. Encara no se sap quines queden suspeses, però tindrem un calendari atapeït i amb moltes dates on s’haurà de decidir quina cursa fer, ja que n’hi haurà que coincidiran al mateix dia. Altres curses que tenia pensades ja han quedat anul·lades, com

Ara ja es permet fer esport a l’exterior. Com afrontes els entrenaments, tenint en compte, doncs, que les curses queden lluny? Ara que podem sortir a l’exterior aprofito per fer més hores ja que aquests 2 mesos n’he fet poques. També puc tornar a fer treball de tècnica. Al poder sortir a l’exterior ha canviat molt la rutina i et permet tornar a gaudir.

Veient aquesta incertesa i que moltes curses potser s’acabaran sense disputar, quin replantejament fas de la temporada? Com que encara queden dies fins a tornar a competir el què faré és com una pretemporada, fent ara més volum per enfortir la musculatura i quan es sàpiguen dates exactes, ja faré un treball mes específic. Sempre progressiu i amb una bona planificació.

Quins aspectes positius creus que t’ha aportat l’experiència del confinament? Els ciclistes hem vist el nostre esport amb perspectiva, tothom ha fet una pausa i hem valorat coses que no hi donàvem importància. De fet, ara que podem sortir a l’exterior agraeixes coses que abans ni tenies en compte, com una bona baixada o el paisatge que tenim pel Lluçanès.// LaRella | 15

ENTREVISTA

Núm.482

“Abans sí que es feia venda de proximitat! Matàvem els porcs i els xais aquí mateix, i anàvem a buscar fruita i altres productes directament” Parlem de Cal Toni amb l’Assumpció Agustí i l’Esteve Freixa LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Qui més qui menys, a la Torre i rodalies tothom té records i anècdotes de Cal Toni, botiga i cafè des de fa, com a mínim, vuitanta anys. A l’antic teatre s’hi havien celebrat balls de Festa Major i el tocadiscos hi sonava cada diumenge; també era el cinema i l’escenari de sarsueles protagonitzades per torrencs i torrenques. Del cafè se’n podria fer un llibre d’anècdotes. Farien falta moltes pàgines per fer-hi cabre els acudits al voltant de l’estufa, les converses entre partides de domino i botifarra, i les declaracions a la barra, entre trago de carajillo i calada de caliquenyo. Encara hi faltarien els vermuts del diumenge sortint de missa, les tardes de futbol o les matinades de Festa Major. De tot això en pot parlar millor que ningú l’Esteve Freixa, que des que va néixer l’any 1947, ha passat tota la vida entre el bar i la botiga. Fa cinc anys, en jubilar-se, va tancar el bar. La botiga, aliena a la faràndula del cafè, sempre ha ofert tots els productes demanats. Actualment, a part de ser fruiteria, estanc, carnisseria i tenir congelats i tot tipus de queviures, també ven pa del Forn d’Oristà, i és coneguda, sobretot, per l’embotit i la vedella. Oberta a tota hora per la clientela, sempre s’hi era a temps d’anar a buscar un parell de botifarres, tres quilos de préssecs, un paquet de tabac o una mica de cafè. En els últims anys, però, el característic timbre de la porta de la botiga cada vegada ha sonat menys. La població de la Torre d’Oristà ha anat a la baixa, i els hàbits de consum també han canviat. Però no és per això que la botiga tancarà les portes el proper 30 de maig, sinó que ho farà perquè la seva propietària, l’Assumpció Agustí, es jubila després de 46 anys de treball intens. L’Assumpció va arribar a Cal Toni quan es va casar amb l’Esteve l’any 1974, vinguda de Vilargunté. LaRella | 16

QUINS SÓN ELS ORÍGENS DE CAL TONI? Esteve: Cal Toni era del padrí, l’avi Pere, però en uns inicis ho tenia llogat. Almenys durant la guerra i els primers anys de postguerra ho feien anar com a cafè i botiga el Pere Roca i la seva dona, que eren ell de Cal Minguet i ella de Cal Caseta. Abans d’això crec que havia sigut una quadra de mules. Ells ho van deixar per muntar un colmado a Berga, i va ser llavors quan ho van agafar els meus pares, el Jaume Freixa i la Maria Bruch, que es van afanyar a casar-se per no deixar la botiga parada, i ja van venir a viure cap aquí per seguir amb l’activitat de cafè i botiga. Això era l’any 1943. La mare era molt jove, devia tenir 18 anys. Venia de la Casanova del Bach, on eren masovers. En els orígens el pare comprava gallines i ous. Marxava amb la mula i el carro o amb la mula sola, cap a les cases de pagès i els portava xocolata, oli o el que convingués. Ell els comprava els ous i aquestes coses. Feien intercanvis. Els pares de la Maria van ser una part important del negoci des del principi. Van anar a viure a Cal Toni 3 o 4 anys després que hi anés la seva filla, i l’any 1956, amb la mort del Jaume, es van convertir en imprescindibles, com també ho serien els 4 fills. A PART DE CAFÈ I BOTIGA, HAVIA SIGUT HOSTAL TAMBÉ? Esteve: Jo me’n recordo que també s’hi quedava gent a dormir. Quan era petit s’hi van quedar a dormir els que van arreglar l’església. I més tard també s’hi havien quedat altres treballadors. En recordo uns d’Artés que quan venien muntaven com un conjunt per passar l’estona al vespre: un tocava la guitarra, un l’harmònica, i l’altre feia percussió amb una regadora plena de pedretes i grans de blat de moro. TAMBÉ S’HI FEIEN ELS BALLS DEL POBLE OI? Esteve: S’hi celebrava la Festa Major i s’hi feia cinema. I de ball amb toca-discos se n’hi feia cada setmana, cada diumenge, almenys durant tota la meva joventut, fins l’any 70 més o menys.

L’Assumpció i l’Esteve al bar, tancat a l’abril del 2015// EFREIXA

EN ELS ÚLTIMS ANYS CAL TONI HA SIGUT L’ÚNICA BOTIGA DEL POBLE. SEMPRE HA SIGUT AIXÍ? No. A part de Cal Toni hi havia hagut 5 botigues més: Cal Sora, Cal Coc, Cal Caseta, Cal Duran, que també era cafè, i més temps enrere també hi havia hagut botiga a Cal Pauleta. També n’hi havia dues de pa: Cal Sastre i Cal Felip. A totes hi havia una mica de tot. Les que van tancar més tard van ser Cal Coc i Cal Caseta. Cal Toni va tenir diverses etapes com a restaurant. A les acaballes només oferien menús de cada dia. D’un temps enrere, l’Assumpció recorda el pilot de carn a la brasa que havien servit en àpats durant els caps de setmana, en uns temps en els que el consum de carn sobretot era de xai “en matàvem 5 o 6 a la setmana”, explica. De festes més grosses també n’havien fet, a part de molts batejos i comunions, l’Esteve recorda que

quan era petit havien fet dos o tres casaments: “tinc algun retrat amb americana blanca i pajarita”.

“Temps enrere era obert de dilluns a dilluns, no fèiem cap dia de festa. Però era era el mateix perquè encara que es tanqui la feina hi és igualment”

La Maria Bruch i l’Eva Freixa a la botiga, a principis dels 90//

COM VAN ELS HORARIS EN UN ESTABLIMENT QUE AGRUPA TANTS SERVEIS? Assumpció: Temps enrere era obert de dilluns a dilluns, no fèiem cap dia de festa. Però encara que haguéssim tancat sempre hi ha feina, a netejar, preparar l’embotit... Abans no hi havia horari, s’han anat posant sobre la marxa. Era de les 8 del matí a les 12 de la nit, i tampoc tancàvem al migdia. Al bar a vegades fins a les 3 del matí. Els caps de setmana, divendres i dissabte va durar uns anys que... Mare de déu... EN ELS DARRERS ANYS CAL TONI HA SIGUT CONEGUDA SOBRETOT COM A CARNISSERIA. COM HA EVOLUCIONAT EL CONSUM DE CARN? Temps enrere es matava només un porc o dos a l’any. Però més endavant vam començar a matar-ne un cada setmana o cada quinze dies. Ho fèiem aquí al carrer. Fa molts anys venia el Miquel Moles a fer la matança, i després va venir el Jaume Sala. L’any 1975 vam començar a anar a buscar el porc a l’escorxador d’Avinyó. Recordem bé la data perquè és l’any que va néixer la Lourdes, la nostra filla gran. Vam haver de fer el canvi per les normes sanitàries: el veterinari ens va dir que prou. En canvi els xais sí que vam continuar matant-los a casa. En aquella època

LA VINYETA

21 de maig de 2020

EQUIP

de vedella poca, en portàvem una mica i prou. Últimament venem molta més vedella perquè és de la granja de casa. Assumpció: Recordo quan vaig arribar, com la Maria picava la carn amb el tallant. Si li demanaven carn per fer pilota, ho anava trinxant a mà “crac, crac, crac, crac”. 3 unces o el que li demanessin (3 unces són 100 grams). Se n’havia fet un bon fart de picar. I QUINS ALTRES PRODUCTES HEU TINGUT? Assumpció: Fins i tot fils i calçat de tot tipus: de canalla, catiusques, espardenyes de vetes, de tot. Portaven 7 o 8 caixes de sabates, així ben altes. També veníem molt a granel, les galetes, el sucre, l’arròs. La fruita, com els préssecs, els havíem anat a buscar a Sant Sadurní. Abans sí que era venda de proximitat! També hem vengut molts pastissos i mones del Riba de Sant Feliu, i fa uns 8 anys que tenim el pa del Forn d’Oristà, quan van tancar a Cal Sastre. Esteve: Recordo quan duia els gelats, en devíem començar a portar als anys 60, que els portava de Manresa amb una caixa de fusta de la Camy, encara que abans ja n’hi havia alguna altra marca.

REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Núria Vilamala, Carolina Font, Jordi Borralleras i Lluc Corominas. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Marc Viñas, Eva Freixa, Anna Gorchs, Gemma Gallorte i Ada Vilaró. DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com La Pilar i l’Assumpció a la botiga, la setmana passada// EFREIXA

La cuina, la fruita, els beures, l’embotit, els viatjants... I entremig de tot això, Cal Toni ha sigut present en la majoria de festes del poble. Els històrics sopars de la trobada de cantadores i cantadors del SOLC a la plaça de la Rectoria, les mongetes de la Festa Major o la xocolata desfeta dels esmorzars populars en són alguns exemples. Com diu l’Assumpció “hem col·laborat amb tot el que hem pogut”. Qui més qui menys tota la família ha passat alguna temporada ajudant o treballant a la botiga o al cafè. Ara a la botiga hi treballa la cunyada, la Pilar, que també té l’edat i

es jubila. Però hi han passat tots els germans de l’Esteve, la Josefina, la Maria Carme i el Pere; les filles, la Lourdes i l’Eva; i també alguns nebots, com jo mateix, el Jordi, que escric aquestes línies... També hi ha passat molta més gent del poble, com la Roser Duranet que va treballar-hi més de 25 anys fent de cuinera, o la Tereseta Sala, que venia un cop a la setmana a fer les botifarres. Gent que era com si fos de la família. El proper 30 de maig tancarà Cal Toni, doncs, i a la Torre també s’acabarà una manera d’entendre la vida al poble, en extinció arreu.//

ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

LA VINYETA, per Gemma Gallorte

LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

NETEJA

RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

165€ any

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

93€

1/2 ANY

Més informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

ELS ENCANTS / EL TEMPS

21 de maig de 2020

ES VEN » TENDA PER PORTAR SOBRE COTXE, marca LUMER. En molt bon estat i impermeable. Per 3 persones. Mides desplegada 230x155x120 cm., 50 kg. i una escala telescópica de 2,5 mt. Estructura de ferro galvanitzat. Porta un matalàs d’escuma. Preu 300 €. T.: 686.385.452 (R78/01)

fins el 2021. Preu a convenir: 682 813 372 (R77/01) » TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR negre, per 18 €. T.: 662 003 299 (R78/05)

ES TRASPASSA

» Es ven pis a Vic. 110 m2. 4 hab. Tot exterior. Tancaments d’alumini. Tel 654.112.150 (R78/02)

» ES TRASPASSA BAR a Sant Boi de Lluçanès. Super cèntric. T.: 671 09 44 86 (R82/01)

» 11 VEDELLES DE RAÇA BRUNA (12 mesos). T.: 636333630 (R78/03)

ES BUSCA

» TINC CADELLS SETTER ANGLÈS. T.: 629 712 339 (R82/03)

» MASIETA per viure, no per turisme. N’hi han encara? Lloguer o compra a preu raonable. No preocupa l’estat. T.: 605 112 710 (R82/02)

» REMOLC DE GOSSOS EN BON ESTAT. Marca Comanche. També hi caben vuit xais. 500 €. T.: 600 666 301 (R78/04) » SCOOTER YAMAHA JOG DE 50 CC en molt bon estat. Pocs km. ITV passada

» REMOLC per portar llenya (pot ser agrícola). T.: 622 85 92 63 (R77/04)

Un gaig banyant-se a Sant Bartomeu del Grau. Es veu que els gaigs son molt intel·ligents, són els jardiners del bosc. Sense voler amaguen aglans per menjar-se-les i gràcies a això acaben plantant roures// MCASADEVALL

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 6 al 19 de maig

RACÓ DE LA FEINA

“Pel maig, floreix el faig i canta el gaig”

OFEREIXO FEINA DE... GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76)

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Oristà_ 7 de maig

29

Oristà_ 12 de maig

6

PRATS

OLOST

ORISTÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

6

25,9

10,5

0

27,3

8,2

0,2

28.5

7 8 9 10 11

25,6

10,9

0

25,6

9,2

0

25,2

9,3

0

26,4

7,6

19,6

8,1

0

20,8

14,9

9,8

44,8

19,4

9,8

12

19,6

>NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474)

13 14

>NETEJAR PISOS I CASES_ 93 856 06 08

INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081. FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

BUSCO FEINA DE...

>NETEJA_ 693 398 219_Noia s’ofereix per neteja de domicilis, escales, cases rurals... > JOVE AUTONOM de la comarca s’ofereix per manteniments i reparacions de finques i tot el que comporta: desbrossar, manteniment de filats i tanques... Experiència en treballs forestals, verticals, paleteria i pintura, feines de soldadors, cuidant d’animals de granja_ 609 033 307

Si vols aparèixer al Racó de la feina o als Encants escriu-nos a: larellallucanes@gmail.com

SANT BOI

ALPENS

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

10.2

25,9

13,6

0

25,1

11,3

0

29

10.6

24,8

12,8

0

24,3

12,8

0

0

27.4

10.1

24,6

11,7

0

23

11,8

0

6,9

0

22

7.5

17,8

11,3

0

20,3

11

0,4

15,5

10,5

26,6

16

13

14,4

9,8

41,4

13,4

11,4

48,2

0

20,8

9,2

0

20.6

12

18,9

9,8

0,2

18,7

8,8

0,4

6,2

0,2

20,7

5,4

0,8

21.5

6

Inp

20

7,9

1,6

19,6

19,6

1,6

19,9

10,8

5,2

21,1

10,4

5,6

22.5

12.7

4.5

19,3

10,6

5,2

19,1

19,1

4,4

17,3

10

11,8

18,4

10

9,2

20

12.4

12

15,9

9,4

15,4

16,3

16,3

14,4

15

19,4

9,8

18,2

19,8

10,4

3,4

20.5

11

0.3

17,5

9,6

0,6

17,9

17,9

17

16

19,6

10,2

29,6

19,9

9,9

4,2

21.4

11.7

9

17,6

9,9

7,6

17,7

17,7

0,2

17

21,2

10,2

0,2

22,7

10,2

1,2

22.5

12

0.5

21

9,2

0,2

21

21

0

18

24,4

7,1

0

25,4

6,4

0,2

26.2

7.5

23,2

9,3

0

23,4

23,4

0

19

26,6

8,3

0

27,4

6,2

0,2

28.2

7.4

25,8

9,7

0

25,4

25,4

0

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà. Dj 21 de maig > SBG (Euras) Dv 22 de maig > Olost (Atlàntida) Ds 23 de maig > Prats (Ausa) Dg 24 de maig > Prats (Pou) Dll 25 de maig > SBG (Ylla) Dm 26 de maig > Olost (Tanyà) Dx 27 de maig > Prats (Vilaplana) Dj 28 de maig > SBG (Aliberch) Dv 29 de maig > Olost (Barnolas) Ds 30 de maig > SBG (Terricabras) Dg 31 de maig > matí: Prats tarda: SBG (Fargas)

l/m2

35

AGENDA CONFINADA CADA DIA_Prats sofà: a les 6 de la tarda, una proposta diferent en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament de Prats. HTTPS://BIBLIOTECAVIRTUAL.DIBA. CAT/ES/_Del 22 al 24 de maig es celebra el dia europeu dels parcs amb diverses activitats online. / També s’hi pot visitar l’exposició “100 anys de ciència ficció” i participar a la sessió virtual sobre “Aloma” de Mercè Rodoreda.

CICLE PER LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA (cal apuntar-se al correu erc@pratsdellucanes.cat): -DIMARTS 26 DE MAIG_ XERRADA ONLINE_ “AUTÒNOMS, EMPRESES, INDÚSTRIA, COMERÇ. PROPOSTES DE FUTUR”_A les 8 del vespre. -DIMARTS 2 DE JUNY_ XERRADA ONLINE_ “EL COOPERATIVISME, UNA SORTIDA DE PRESENT I FUTUR”_A les 8 del vespre.

LaRella | 23