R481

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 7 | MAIG | 2020 NÚM: 481

www.larella.cat

AQUESTA EDICIÓ DE LaRella NO S’IMPRIMIRÀ EN PAPER PÀG 2

el desconfinament es farà esperar

El Lluçanès es desconfinarà més enllà del dia 11 PÀG 5

Cauen totes les festes del Lluçanès a dos mesos vista PÀG 6-7

La restauració i el turisme a l’espera de poder reobrir PÀG 8-9

Tanca el Collet! En parlem amb Margarita Rodellas PÀG 11

El GDT presenta els resultats de contaminació per purins de les fonts PÀG 5

Viure sense sortir gaire de casa La columna de Carolina Font PÀG 13 i 16

Les vinyetes Per Olga Molina // F: IRENE PALOU

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

Núm.480

El Lluçanès es desconfinarà amb la Catalunya Central i començarà més tard del dia 11 Si l’estat espanyol ho aprova, els lluçanencs no podran sortir d’aquesta regió fins passat Sant Joan LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

La Generalitat de Catalunya vol desconfinar el país a partir de les regions sanitàries i proposa que la Catalunya Central encara no comenci el desconfinament aquest dilluns, dia 11, quan el ministeri de Sanitat preveu iniciar la relaxació de les mesures de l’Estat d’Alarma a la major part de l’estat espanyol. El govern central encara no ha donat resposta a la demanda catalana, però la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest dimecres que la probabilitat que aquest pla tiri endavant “és màxima” perquè s’han aplicat criteris científics i tècnics. Segons aquesta previsió, tots els municipis del Lluçanès s’hauran de desconfinar al ritme de la regió sanitària de la Catalunya Central, que segons els càlculs del govern català es troba en la franja de “risc moderat” davant la pandèmia. És la mateixa situació de les regions de Girona, Lleida, i l’àrea metropolitana, exceptuant la ciutat de Barcelona, que tindria un risc “moderat alt”. Les regions que es

troben en “risc baix” i que aquest dilluns ja podrien començar el desconfinament són les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran i el camp de Tarragona. EL LLUÇANÈS ES QUEDA A LA FASE 0 Vergés ha explicat que la Generalitat vol “esperar uns dies més” abans de proposar l’inici del desconfinament de la resta de regions, però també s’ha mostrat esperançada perquè l’evolució de les dades “és molt positiva” arreu. De moment, amb aquesta previsió el Lluçanès s’haurà de desconfinar sota el paraigua de la Catalunya Central, malgrat que els números són ben diferents: l’ABS Lluçanès i l’ABS Solsonès són les úniques d’aquesta zona que es mantenen per sota del 0,3% de casos positius entre la població, mentre que la incidència en el conjunt de la regió sanitària és del 0,9%, una de les més altes de Catalunya. Els últims dies ja s’han fet passos com ara permetre els passejos i l’esport a l’aire lliure, però mantenir-se a la fase 0 implica que dilluns vinent s’hauran de mantenir tancades les terrasses, i

per anar a treballar o comprar), però a partir de la fase 1 ja es permet moure’s dins de l’àrea territorial de residència. Si l’Estat aprova la proposta catalana, doncs, els lluçanencs només podran moure’s -excepte quan estigui justificat- dins de la regió sanitària de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès) fins que s’acabin les tres fases del desconfinament, previsiblement a l’estiu. allotjaments turístics, així com els centres de culte. Quan s’entri a la fase 1 es podran fer reunions de 10 persones a les cases, les famílies podran viatjar juntes en cotxe i les terrasses de bars i restaurants podran obrir amb un màxim del 50% d’aforament. En conjunt, la desescalada preveu tres fases que s’acabaran com a molt aviat el dia 24 de juny, una data que el Lluçanès, en començar més tard, segur que ja no complirà. MOBILITAT NOMÉS DINS DE LA CATALUNYA CENTRAL Mentre es mantingui la fase 0 només es permetran els desplaçaments justificats (per exemple,

“A partir de la fase 1 ja es permetrà moure’s dins de la mateixa àrea territorial”

PRATS DEMANA ADEQUAR EL DESCONFINAMENT AL LLUÇANÈS La setmana passada l’Ajuntament de Prats va demanar formalment a la Generalitat que estudiï un desconfinament diferenciat pel Lluçanès, tenint en compte que els casos són molt menors que als territoris del voltant. Davant del nou escenari, Jordi Bruch manté que els governs haurien d’estudiar “al detall” quina és la millor opció per desconfinar la població. A més, explica que l’ajuntament ha estat en contacte amb l’epidemiòleg Oriol Mitjà per assessorar-se i posar-se a disposició per aplicar les mesures que proposi el govern català.//

Ja són gairebé 200 els casos de possible coronavirus que registra l’ABS Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

En l’última quinzena s’han detectat gairebé un centenar més de casos sospitosos de coronavirus a l’ABS Lluçanès, mentre que tan sols hi ha hagut tres positius confirmats més. Les xifres oficials situen els casos confirmats per PCR o test ràpid en 19 i els sospitosos, que han presentat símptomes i un professional facultatiu els

LaRella | 2

ha classificat com a possible cas, en 179. Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès, l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze).//

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

7 de maig de 2020

“A vegades costa ser optimista” Rosa Besora, infermera i adjunta de la direcció de l’ABS Lluçanès, explica com estan vivint la crisi LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Després d’unes setmanes crítiques a tot el país, la situació als centres sanitaris sembla que es comença a relaxar, tot i que, tal com diuen tots els professionals, cal mantenir l’alerta i no confiar-se perquè ens trobem davant d’un virus molt desconegut. Al Lluçanès, els professionals sanitaris s’han vist afectats per canvis de rutines i una reorganització sobtada que ha alterat totalment la seva manera de treballar. Des del cap de setmana del 15 i 16 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma a Espanya, es va desviar l’assistència dels consultoris locals del Lluçanès i l’activitat es va centralitzar al CAP Prats de Lluçanès. Molts d’aquests consultoris de la comarca es troben en edificis petits i en infraestructures insuficients, i no estan preparats per fer front a una pandèmia com la que estem vivint. De fet, des de l’inici del confinament, els centres de visita havien de garantir una sala d’espera i una consulta aïllades per atendre aquells pacients que tinguessin una simptomatologia sospitosa de la Covid-19, requisit que només complia el CAP. A més, tal com explica Rosa Besora, infermera i adjunta a la direcció de l’EAP Lluçanès, aquesta era l’única manera de garantir l’atenció a tot el Lluçanès, reorganitzar els professionals de forma eficient i disminuir el risc de contagi.

El personal sanitari de l’ABS Lluçanès el dia de Sant Jordi.//

Segons Besora, durant les darreres setmanes la infermeria s’ha centrat en l’atenció de la població amb patologies cròniques o cures, perquè no quedessin sense atendre tot i la situació de crisi, mentre que la medicina s’ha dedicat sobretot a l’atenció telefònica de les persones amb simptomatologia de Covid-19. Així i tot, les persones amb simptomatologia de coronavirus no podien saber si realment tenien la malaltia, perquè des del CAP Prats de Lluçanès no han pogut realitzar tests. Tot just fa poc més d’una setmana van arribar proves per poder fer als usuaris i treballadores de les residències, uns tests anomenats PCR. Molts professionals sanitaris i la mateixa consellera de Salut, Alba Vergés, han lamentat no haver pogut fer més testos a la població.

Els hàbits de consulta, doncs, han canviat molt. “Des del taulell s’atén a la trucada telefònica i es fa un cribratge molt important. S’apunta a l’agenda i el sanitari valora si s’ha d’atendre presencialment, a domicili, telefònicament, a través d’eConsulta o més recentment per videoconsulta a aquell pacient”, explica Rosa Besora. Si un pacient es pot atendre telefònicament s’evita la trobada presencial. L’atenció al domicili o a la consulta depèn sobretot de la situació del pacient, si no és autònom i presenta factors de risc és el professional sanitari qui es desplaça al seu domicili. Ara la situació s’ha relaxat, tot i que, tal com assegura Rosa Besora, el virus no ha desaparegut, sinó que aquesta disminució de casos, de simptomatologia i relaxació als centres sanitaris és gràcies al confinament. La Gerència Ter-

“Si un pacient es pot atendre per telèfon, s’evita la trobada presencial””

“Ho hem viscut amb angoixa, perquè tots tenim persones conegudes que encara avui resten ingressats”

ritorial Catalunya Central està dissenyant un pla de desescalada, tot i que no està acabat. Tot i això, l’equip de l’ABS del Lluçanès segueix les directrius del CatSalut la regió sanitària de la Catalunya Central i, concretament, del Servei d’Atenció Primària d’Osona. Els professionals de la salut són part dels diversos col· lectius de persones que s’han enfrontat cos a cos amb la crisi que tots estem patint, a primera línia. Rosa Besora explica que “ho hem viscut amb angoixa perquè tots tenim persones conegudes que encara avui resten ingressats i que han pogut contagiar el virus a familiars, que en alguns casos han perdut”. Segons la infermera i adjunta de direcció pradenca, durant els primers dies el material de protecció tardava en arribar i això causava més neguit i por per transmetre als familiars un virus que és desconegut, i del qual “no tenim ni vacuna ni solució a la vista”. Sovint costa ser optimista, perquè, tot i que sembla que l’estiu i les altes temperatures afectaran positivament, ningú garanteix que a la tardor no reaparegui amb força. A més, Besora assegura que, “moltes directrius costen d’entendre. Ens estan desconfinant setmana per setmana quan el virus pot trigar dies a mostrar la simptomatologia, i això desconcerta”. Alguns professionals sanitaris han tingut una sensació d’incertesa, opina Rosa Besora. Tot i així, els sanitaris agraeixen l’esforç de la població per ajudar a frenar la corba de contagis i, sobretot, Besora es mostra infinitament agraïda amb la tasca dels professionals de l’EAP Lluçanès, ja que “tot el que s’ha hagut de fer és i hagués estat impossible sense el treball d’aquest equip professional”.//

Les residències del Lluçanès, netes de contagis LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

Després del patiment i el nerviosisme dels primers dies de confinament, les residències del Lluçanès respiren tranquil·les gràcies a la prudència i la feina ben feta. Fa un parell de setmanes que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha començat a enviar tests a les Àrees Bàsiques de Salut

del territori per tal que els usuaris de les residències i les seves treballadores poguessin conèixer si estaven o no contagies de Covid-19. El personal sanitari del Lluçanès, doncs, ha set l’encarregat de realitzar i enviar aquestes proves. Durant la setmana passada la residència Els Munts de Sant Boi de Lluçanès coneixia els resultats dels usuaris. Els tests es van poder realitzar el dimecres 22 d’abril, tot i que no van saber-ne el resultat fins una setmana més

tard. D’aquesta manera han pogut saber que cap usuari d’Els Munts està contagiat per la Covid-19. Així ho va fer saber la mateixa residència durant la setmana passada a través d’un comunicat. En aquest mateix missatge el centre també informava de la realització del test a totes les treballadores del centre el passat 29 d’abril, unes proves que han resultat ser totes negatives. A la residència Montcel, també de Sant Boi de Lluçanès, els tests es van fer el

“Ni la residència Montcel, ni la Nostra Senyora de Lourdes, ni la dels Munts tenen cap cas”

dimarts 21 d’abril als residents i la setmana següent a l’equip professional. Dies després se’ls informava dels resultats negatius de tots els tests. La bona notícia d’ambdós centres arribava pocs dies després de conèixer els resultats negatius dels tests realitzats als usuaris de la residència Nostra Senyora de Lourdes, de Prats de Lluçanès. Així doncs, les tres residències del Lluçanès es mantenen, després de dos mesos de confinament, netes de contagis.// LaRella | 3

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

7 de maig de 2020

Cauen totes les festes del Lluçanès a dos mesos vista

Carolina FONT

LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

Els dies de primavera estan atapeïts de festes i celebracions. Aquest any, però, s’han hagut de suspendre o s’hauran d’adaptar. Mentrestant es manté la incògnita de què passarà amb la celebració de les festes major d’estiu. EL CORONAVIRUS APAGA ELS FOCS DE SANT ISIDRE El pròxim 14 de maig, revetlla de Sant Isidre, no hi podrà haver focs en honor al patró dels pagesos. L’ajuntament de Prats ja ha anunciat que les llicències per encendre foc a l’aire lliure queden suspeses per l’estat d’alarma, i és ben sabut que tampoc es permeten les concentracions de gent. Així, les fogueres ho tindran complicat per encendre’s a Prats ni en cap altre dels pobles, com Sobremunt, o masies disperses de la comarca on encara es manté viva la tradició. SUSPESA LA FESTA DE SANT BALDIRI DE SANT BOI La festa de Sant Baldiri de Sant Boi, que s’havia de celebrar el 20 de maig, s’ha suspès per la Covid-19. Fa molts anys que el dia del patró del poble se celebra a la plaça Nova amb una arrossada popular. Aquest any l’equip de govern no ha volgut deixar de celebrar aquesta tradicional festa, així que es farà una celebració de confinament amb cada santboienca a casa seva. S’ha elaborat un menú d’arròs, carn i postres, que anirà a càrrec dels dos restaurants del poble: Cal Met i La Mercè. Els menús s’entregaran a les cases i es poden fer les reserves al mateix Ajuntament fins el dia 11 de maig. També s’anima la població a penjar les fotos amb l’etiqueta #SantBaldiriConfinat2020. LA FIRA DE LA FORJA D’ALPENS, FINS L’ANY QUE VE Ajuntament, organització i el projecte europeu Pyrfer han decidit suspendre l’edició d’enguany de la fira de la Forja d’Alpens i la Trobada Internacional de Forjadors, i ajornar-la fins l’any vinent. La cita havia de ser els dies 22, 23 i 24 de maig, però a principis de març, amb l’organització ja a mig fer, ja es va decidir aturar els preparatius i esperar notícies de l’evolució de la pandèmia. EL BALL DE LA CINQUAGESMA NO ENVOLTARÀ LA PEDRA DRETA Dilluns 1 de juny serà la Se-

LA COLUMNA

Viure sense sortir gaire de casa Imatge de la revetlla de Sant Isidre del 2019 en un barri de Prats. //FVILA

Foto de grup de la Trobada de forjadors i forjadores d’Alpens del 2016//EFREIXA

gona Pasqua però cantadors, músics i balladors no es podran aplegar al voltant de la Pedra Dreta per celebrar el tradicional Ball de Cinquagesma. L’entitat que vetlla per preservar i potenciar aquesta festa, Dansa i Tradició, està treballant amb la possibilitat d’oferir una alternativa virtual, d’acord amb els participants a la festa, que podria difondre’s a través de les xarxes socials de l’ajuntament de Prats. LES FESTES DELS BARRIS DE PRATS NO PODRAN BAIXAR AL CARRER La crisi del coronavirus obligarà a suspendre les tradicionals festes dels barris de Prats, que s’havien de celebrar la setmana del 15 de juny a les places i carrers del poble. Hores d’ara, hi ha sobre la taula l’opció de pensar alternatives que es puguin fer des de casa, i que serien iniciativa de cadascun dels barris. Les pubilles i hereus, que s’escullen cada any aprofitant aquestes festes, també estan treballant amb l’Ajuntament la manera per adaptar la votació a les circumstàncies actuals. PRATS INTENTA ADAPTAR SANT JOAN I ELS ELOIS Durant les darreres setmanes les entitats que col·laboren i participen en el programa de les Fes-

tes de Sant Joan i els Elois estan mantenint reunions telemàtiques amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès per decidir com quedarà la Festa Major d’enguany. Aquest dilluns l’Ajuntament ja va afirmar, via xarxes socials, que el Sant Joan i els Elois del 2020 no seria l’habitual. Tot i que aquests dies entitats i Ajuntament treballen per dissenyar cada acte, el programa serà molt reduït i inclourà alguns actes adaptats a la situació actual que tindran l’objectiu d’intentar mantenir, encara que sigui de forma simbòlica, la part més tradicional i menys festiva del Sant Joan i els Elois. Els actes multitudinaris, com els concerts i el passacarrers, no es faran perquè queden prohibits. Es treballa per readaptar el contrapàs, de manera que siguin només els traginers qui trepitgin les places, en més punts de l’habitual. La Colla Gegantera també està dibuixant una nova trobada (en la que la gent pugui gaudir dels Gegants des dels balcons) i els organitzadors del Cross intentaran realitzar una edició adaptada, com altres actes que durant els següents dies s’estudiaran i acabaran dibuixant el programa reduït de les festes d’enguany a Prats. Les samarretes, això sí, ja s’han posat a la venda a samarretes.pratsdellucanes.cat.//

Crec que en alguna Rella ja vaig explicar que el que faig per escriure aquesta columna és mirar què es cou al meu voltant, escollir el tema que m’interessa i començar a escriure. El que em passa aquests dies és que no em passa res. De fet el més interessant que m’ha passat els últims 50 dies és aprendre a portar un transpalet. I no és que doni per gaire el tema: endavant, endarrere; a la dreta, a l’esquerra; amunt i avall. A veure que sí que passen moltes coses, de fet moltíssimes, a alguns els en passen masses i tot. Això del coronavirus ha fet que la imaginació de la gent es desperti d’una forma extraordinària, quasi tant com les seves ganes de fer exercici a casa. Confesso que jo també m’hi vaig enganxar al principi però vaig veure que això no està fet per mi. No tinc força de voluntat per anar a un gimnàs no sé en quin moment vaig pensar que la tindria per fer-ho al menjador de casa. Com tampoc és per mi dedicar-me a fer mil manualitats, ni pastetes, ni pastissos (tot i que tinc una mena de do pels que porten xocolata, que sempre em queden bons). No em puc concentrar i no passa res. El meu cap no deixa de distreure’s amb detalls fútils. De fet mentre escric això només puc pensar amb l’olor de ceba fregida i curri que fa tota la casa perquè la meva companya de pis fa sopar. I de cop recordo que ja és el Ramadà i que on ara visc no fa l’olor de harira que feia Sant Bartomeu quan la fàbrica encara estava oberta i els pisos de davant de casa eren plens de marroquins. Ara jo ja no hi visc i molts d’ells tampoc i res és el que era, però malgrat tot arribarà la festa petita i després la festa del xai. I tot seguirà igual de diferent de com ha estat sempre. Veig que sí que se m’ha enganxat una cosa d’aquest confinament, la moda de fer frases cohelianes que no volen dir res però que sonen molt bé. Per sort, encara no he arribat a la fase de les frases d’autoconvenciment, del tot anirà bé i d’aquests virus el superarem juntes. De fet l’únic lema que em representava i encara em representa és el “tots som súpers, tots som grans, siguem petits o gegants”. I així estem, amb dies amunt i dies avall. I no, no tinc Netflix per passar les estones i dono gràcies eternes a TV3 a la carta, a les Teresines i La Memòria dels Cargols. I sí, podria llegir molt perquè tinc molt temps però tampoc ho faig. De fet vaig començar un llibre i encara no l’he pogut acabar. I allà està, supermono a la tauleta de nit, no es mou, no es queixa. I jo tampoc. Ens fem companyia i res més. El que ell no sap és que jo em plantejo abandonar-lo per un de nou, total amb la mà de coses que he deixat de fer aquests dies no vindrà d’un llibre. I no és per ell, és per mi i la meva nova normalitat.// LaRella | 5

TREBALL

Núm.481

La venda i producció d’aliments s’escapa de la crisi

A tot Catalunya hi ha un 26,3% de treballadores afectades per un ERTO. A Osona, on hi domina el sector de l’alimentació les dades són un pèl més baixes (23,7%), mentre que al Berguedà i al Bages són superiors (37,6 i 31,8 %). A totes les persones assalariades s’hi han de sumar comerciants i autònoms que han vist com la seva activitat frenava en sec. Caldrà veure com s’estabilitza el treball amb el desconfinament. Mentrestant, al Lluçanès, i a tot el país, s’han incrementat les formes de venda directa.

El sector turístic, aturat Al Lluçanès hi ha 59 cases de turisme rural, 3 hotels, 2 càmpings i 2 apartaments turístics. De moment tots estan aturats i a l’espera

“Estem a l’expectativa. Un cop sapiguem les mesures a seguir ens hi adaptarem” Parlem de la possible propera reobertura de les cases de turisme rural amb la Núria Codina, de la Caseta

El mercat de Prats dobla les parades de menjar en la reobertura

LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa i Oliveras

La plaça Nova, durant el mercat dominical//@Pratsinfo

El mercat dominical de Prats té ara el doble de parades d’alimentació de les que hi havia aquests darrers mesos. De cinc s’ha passat a les dotze del diumenge passat. La reobertura es va fer el dia 26 d’abril, i de moment es limita només a les parades d’aquests productes. La regidora de Comerç, Montserrat Juvanteny, remarca que l’objectiu de

recuperar el mercat és facilitar els canals de comercialització de venda directa de productors i elaboradors del territori, atenint-se a la normativa. Amb el nou model les parades estan més espaiades i l’accés, tot i continuar a l’aire lliure, està regulat. El grup d’ERC, a l’oposició, havia demanat la reobertura per a productes de primera necessitat.//FV

Sorgeixen iniciatives de venda directa, com el nou cabàs de la Xella A tot el Lluçanès ha proliferat la venda directa dels productors als consumidors. A través de les xarxes socials es poden fer encàrrecs de primera necessitat, que reparteixen els mateixos ramaders o productors a domicili: xai de Sobremunt, pollastres de Sant Feliu Sasserra, planters de Sant Martí d’Albars... Fa un parell de setmanes també va néixer el cabàs de la XELLA (Xarxa d’Economia del Lluçanès Autogestionada), una selecció de productes de diversos pagesos i ramaders del territori. En uns inicis la XELLA LaRella | 6

va promoure mercats a diversos pobles del Lluçanès, “com una eina per crear vincles i relacions entre veïnes” i per oferir “una oportunitat a petits productors d’oferir productes i serveis i donar-se a conèixer”, tal com explicaven a LaRella 473 en un article d’opinió. Ara porten aquesta xarxa a casa del consumidor, i cada setmana ofereixen dos cabassos, un de verdures i un carn, que distribueixen els dijous. També s’han obert a productors/es que vulguin afegir productes al cabàs.//JFO

El sector del turisme és un dels més afectats per la crisi del Coronavirus. Fins aquesta setmana, el confinament prohibia transitar fora del municipi de residència. En les properes setmanes caldrà veure com progressen les fases de desconfinament al territori, però està clar que s’anirà ampliant l’àmbit de moviment de les persones, ja sigui per províncies o per regions. L’avançament de les fases serà fonamental per la reobertura dels establiments turístics. Al Lluçanès, a part dels nous habitatges d’ús turístic, que han proliferat en els últims anys i ja es compten per desenes, hi ha 59 cases de turisme rural (517 places), 3 hotels (48 places), 2 càmpings (606 places) i 2 apartaments turístics (27 places). De tots ells els que presentaran més facilitats a l’hora de tornar a obrir són les cases de turisme rural. Com explica la Núria Codina, responsable de la Caseta, s’està intentant que no s’apliqui una única normativa a tot el sector: “generalment en una casa de turisme rural no tens contacte amb més gent, i n’hi ha moltes que són al mig del bosc o en llocs aïllats. És molt diferent a un hotel o un càmping”. La Núria, com els titulars de la resta d’allotjaments turístics, va haver d’anular totes les reserves de finals de març, abril i maig, tornar totes les pagues i senyal, i continuen tancats “fins a nou avís”. Sobre les noves normatives i restriccions que hauran d’afrontar, encara

són una incògnita, i tot just aquesta setmana s’hi ha començat a especular: “estem a l’expectativa, un cop sapiguem les mesures a seguir ens hi adaptarem”. Després d’un primer mes d’aturada general, en les últimes setmanes s’ha notat un canvi. Com diu la Núria “la gent ens torna a trucar molt, i jo de moment faig les reserves”. N’ha fet pel cap de setmana de Sant Joan, i en té pel juliol i l’agost, però reconeix que el futur és incert: “fem les reserves però estem pendents de saber què els podrem oferir. Molts ens demanen si la piscina estarà oberta i les condicions generals, i això tampoc els ho podem assegurar”. La Núria creu que podran salvar la temporada. Com diu, al Lluçanès el client més potencial és de l’àrea metropolitana de Barcelona, per tant, els afavoriria el desconfinament per províncies: “a la Caseta podria dir que aproximadament el 95% de clients vénen de l’àrea Metropolitana, i ja té ganes de venir”. Com afegeix, amb els clients cal tenir molta “flexibilitat i posar-ho fàcil en les cancel·lacions”. A part de regentar la Caseta, la Núria era, fins el desembre passat, la presidenta de l’Associació d’Agroturisme del Lluçanès, que agrupava les cases de turisme rural que s’hi volguessin adherir. A rel dels canvis en el sector, amb la incursió de noves tipologies d’allotjament turístic, i les diferències d’interessos, els membres de l’entitat van decidir cloure l’activitat, i en els últims mesos s’han dut a terme els tràmits de tancament. Com diu, però, segueixen col·laborant i compartint informació via WhatsApp.//

TREBALL

7 de maig de 2020

Restaurants i bars, a l’espera Al Lluçanès hi ha 31 bars i restaurants i tots ells estan tancats des de l’inici del confinament. La majoria han fet ERTES a tots els seus treballadors i treballadores. Alguns s’han adaptat a la situació i han començat a repartir menjar a domicili, mentre que d’altres resten a l’espera de poder tornar a obrir i caminar, encara que a poc a poc, cap a la normalitat

“De moment continuaré repartint a domicili” Parlem de l’adaptació de Ca la Cinta durant el confinament amb Ferran Rovira L’ALOU Per_ Marta Giravent

Ferran Rovira, del Restaurant Ca La Cinta de l’Alou, mira el futur amb optimisme i esperant poder reobrir de nou, segons el pla de desconfinament que ha marcat el Govern Central. Pel que fa a les mesures que haurà d’adoptar per la reobertura, no té clar si els separadors entre taules que estan proposant seran una bona opció. En el seu restaurant hi ha dos

menjadors i una petita terrassa; en total, un aforament d’unes 100 persones, amb espai per posar taules separades i poder fer més d’un torn. Com tots els restaurants, el passat 14 de març ja no va obrir les portes, amb les neveres plenes, i al cap de pocs dies va haver de fer un ERTE pels seus treballadors. Des de l’inici del confinament els caps de setmana ha preparat i repartit menjar a domicili per tot el Lluçanès, Bisaura i la Vall del Ges, plats que li han permès donar sorti-

“El bar que tinc és perquè la gent s’hi quedi a xerrar, no per demanar un beure i marxar” Parlem amb el Jordi Farrés, responsable del bar Centre OLOST Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El bar Centre d’Olost, punt de trobada del jovent del poble i rodalies, encara tardarà unes quantes setmanes a obrir. El seu responsable, Jordi Farrés, explica que només ha tornat al bar per llençar els productes que s’havien fet malbé i comprovar que “tot funcioni correctament per quan puguem tornar a obrir”. De moment, encarà que s’aixequés la prohibició d’obertura, no obriria les portes del negoci: “el bar que tinc és perquè la gent s’hi pugui quedar a seure, xerrar i

riure, no per demanar un plat de macarrons o un carajillo i marxar”.

Farrés ha hagut de fer un ERTO a les seves treballadores, i per tirar endavant

“Estarem a l’expectativa de com evoluciona tot” Parlem sobre reobertura del restaurant de Cal Pensiró amb l’Eduard Verdaguer PERAFITA Per_ Lluc Corominas Peraire

“De moment, ens mantindrem a l’espera a veure com evoluciona tot, trobem que hi ha masses incerteses”. Així resumeix, l’Eduard de Cal Pensiró, tal com pensen afrontar la nova situació per els establiments d’hostaleria. Des

de l’inici del confinament, Cal Pensiró va mantenir completament tancat l’establiment i es van veure obligats a fer un ERTO a tots els treballadors. L’Eduard assegura que no veuen clar començar de nou l’activitat per les incerteses que encara hi ha. “No veiem clar començar ara i estarem a l’expectativa de com evoluciona tot”, manifesta. Per altra banda, també

mostra preocupació de com respondrà la gent a aquesta reobertura dels establiments públics. “Pot ser que no hi hagi tant turisme un cop deixin moure’ns, també caldrà veure com es desenvolupa al Lluçanès”. Per tot això, es manté ferm amb la idea de mantenir-se a l’espera i mirar com afrontar la reobertura amb garanties. El negoci, però, s’ha pogut mante-

da al menjar que no va poder servir en el restaurant. En la primera fase del desconfimanet els restaurants podran servir menjar per emportar, i com comenta el Ferran “de moment continuaré com fins ara, preparant plats i repartint a domicili, els plats que estic preparant són plats que es poden conservar ben bé 3 o 4 dies, no s’ho han de menjar al mateix dia. Potser més endavant podran venir-los a recollir al restaurant però de moment prefereixo portar el menjar a domicili”. Pel que fa a la segona fase, en la que es podran obrir les terrasses, ell no contempla obrir-les: “la terrassa és massa petita per obrir-la i menys al 50%, així que obriré el restaurant quan es puguin obrir els menjadors”.//

i poder pagar totes les despeses ha hagut de demanar un crèdit. Com diu “va arribar un moment que se’m va eixugar el que tenia al banc, i les despeses seguien caient: autònoms, llum, lloguer, els venciments dels proveïdors...”. Ara confia que a finals de maig ja pugui tornar a obrir, encara que no sigui amb total normalitat, per poder obtenir algun ingrés. Si no, no descarta haver de demanar un altre crèdit, perquè com afegeix “per molt que diguin, d’ajudes cap ni una, l’Estat, fatal!”. Malgrat la complicada situació, es mostra optimista: “jo tinc ganes de tirar endavant a tope, fotre-la grossa un altre cop! Aprofitaré aquests dies per pintar el bar, rentar-li la cara... I a la que pugui obrir, gas! Ho tinc claríssim”. Però també reconeix que el panorama és incert: “costarà! Haurem d’aplicar mesures, garantir distàncies de seguretat... Si la gent no és responsable, malament. Haurem de conscienciar-nos tots!”.//

nir, més o menys bé tal i com explica l’Eduard, gràcies a la petita botiga de queviures, l’única que hi ha Perafita. Ara bé, assegura que, en alguns moments han patit problemes per l’aprovisionament d’alguns productes. També afegeix que, al principi, va costar adaptar-se a la nova situació, però de mica en mica, s’ha anat normalitzant. A hores d’ara porten el negoci aplicant les normes de seguretat necessàries com la majoria d’establiments del mateix tipus i també ofereixen servei a domicili per a les persones que ho necessiten.// LaRella | 7

ENTREVISTA

Núm.481

“El que tenia el Collet és que érem una gran família” Entrevista a Margarita Rodellas del Collet de Sant Agustí SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Aquest virus ha sacsejat i posat de cap per avall la nostra normalitat. I moltes de les coses que fins ara eren de tota la vida deixaran de ser-ho perquè deixaran de ser-hi, com és el cas del Collet de Sant Agustí, un dels restaurants més antics del Lluçanès. Fa uns dies un missatge de text corria com la pólvora pels mòbils de totes les que alguna vegada havíem estat al Collet: la Margarita i l’Ester plegaven i el Collet tancava les seves portes. La notícia agafava a tothom per sorpresa. Hem parlat amb la Margarita per saber com va començar tot i perquè han decidit que ja és hora de posar-hi punt final. COM VA COMENÇAR LA HISTÒRIA DEL COLLET, QUAN VA OBRIR LES PORTES? Nosaltres, la meva germana Ester i jo, som la quarta generació. Qui va començar la història va ser la meva iaia Margarita. Però el Collet és més vell que totes nosaltres, la part antiga data del 1762 i el van reformar el 1812. En aquells temps la cuina era a baix, molt petitona i amb molt poca cosa: una llar de foc, un fogó i una pica. No gaire res. Després d’ella ho va agafar la tieta Enriqueta, que és qui va fer el menjador de dalt. Fins llavors era una pallissa i no hi havia res, ni portes ni finestres. Ho van anar arreglant i l’última gran reforma va ser l’any 1965. Va ser quan la iaia es va morir, jo devia tenia 2 anyets, que tot va passar a la part de dalt i ho van anar arreglant a poc a poc. La meva mare, l’Angelina, va arribar al Collet de jove i ja s’hi va quedar a ajudar-les. Quan la tieta Enriqueta ja no va poder, ho va agafar la meva mare i després d’ella, la meva germana i jo. Som la 4a generació. LA QUARTA GENERACIÓ DE DONES VALENTES... Sí, molt. Nosaltres ara teníem moltes coses per treballar: una cuina gran, forns, i tot i que encara cuinàvem amb llenya i la cuina econòmica, no es pot ni comparar a com ho van haver de fer elles. La meva iaia cuinava a baix amb el foc a terra amb un espai molt petit. Van haver de lluitar molt per arribar on ara som. La meva iaia va quedar viuda que tenia 7 LaRella | 8

fills. Els va haver de pujar sola i quedar-se a viure al Collet i era molt jove quan va passar. Va haver de lluitar molt per pujar fills i negoci. A més el que molta gent no sap és que el Collet no només era un fonda. Havia de ser una casa de salut, una mena de sanatori. I de fet hi havia tres o quatre habitacions per la gent de Barcelona que estaven malalts de tuberculosi o altres coses i que el metge els deia que anessin a la muntanya a curar-se. Durant el temps de la iaia i part de la tieta venia gent a casa a curar-se. Jo devia tenir uns 5 o 6 anys quan va tancar el sanatori. El que més m’emociona però és que encara ara venien a casa fills de la gent que s’havien estat aquí per curar-se. I em deien que tenien fotos de la meva mare o l’àvia a un lloc o a un altre. Érem com una gran família. QUAN VAU AGAFAR EL RELLEU L’ESTER I TU? Deu fer 8 o 9 anys que l’Ester i jo hem agafat el pes. Però jo hi he estat tota la vida. Això és el que té que sigui a casa, que ets petiteta i en comptes de jugar, paraves taules. Jo ja vaig néixer allà, m’expliquen que em tenien a la cuina, allà al costat del foc amb una cistelleta mentre la mare i la tieta treballaven. I pel que m’han dit es veu que jo era molt ploranera i escarransida, i que la gent els hi deia que “en aquesta nena no la podreu aprofitar”. I molts clients quan em sentien plorar, m’agafaven a coll, se m’emportaven i em passejaven mentre la mare i la tieta els feien el menjar. I ara ja no, però anys enrere encara hi havia clients que et venien i t’explicaven que quan eres petita ells t’havien tingut a coll i t’havien cuidat. I clar, jo ni m’en recordava. Des dels sis o set anys he estat allà i els meus jocs eren parar taules o endreçar. I quan volia anar a jugar sempre em deien allò d’“Ostres, abans despara taules, va Margarita”. Ens emportem molts moments i mil anècdotes de tot el que hem viscut al Collet. Des de petites i fins ara. Com una vegada fa molts i molts anys que un client va escriure a una de les pedres del menjador, sobre la del radiador que era la més gran, “Visca el pa, Visca el vi, Visca el Collet de Sant Agustí” amb un retolador perquè es veu que va menjar tan bé que ens ho volia deixar escrit. Llavors, fa tres o quatre anys, un client de Barcelona que

“El Collet havia de ser una casa de salut. Hi havia tres o quatre habitacions per gent malalta”

“Van haver de lluitar molt per arribar on som ara”

“Visca el pa, Visca el vi, Visca el Collet de Sant Agustí”

“Amb 56 anys m’he adonat que he prioritzat la feina a la família”

Fotografia publicada a la Vanguardia l’any 2008. Al darrera, l’Ester i la Margarita; assegudes, l’Angelina i l’Enriqueta.//F: JORDI RIBOT I PUNTÍ

li agradaven molt les manualitats un dia es va presentar allà amb un tros de fusta on hi havia tallada la frase “Visca el pa, Visca el vi, Visca el Collet de Sant Agustí”. Són detalls dels clients que són d’agrair i que són molt macos. El que tenia el Collet és que érem com una família. La gent no venia com si anés a un restaurant qualsevol, era com si anessin a casa. Perquè el tracte, el servei, tot era molt senzill i molt proper. Tenia el caliu d’abans, de les coses antigues. I això és el que la gent valorava i venia a buscar. ELS DETALLS, COM ELS NIUS D’ORENETA A LES BIGUES. Com t’he dit allò era la pallissa, no hi havia ni porta ni finestres. Estava tot ple de palla, herba i clar les orenetes entraven a dintre i feien els nius allà a les bigues, sempre al mateix lloc. I quan van arreglar el tros de dalt van decidir que s’hi havien de quedar. Amb els anys ho hem anat netejant i arreglant, però hem intentant que els nius no caiguessin. Formaven part de

l’encant rústic del Collet, amb les parets de pedra i les talles de fusta. Hem anat conservant una mica el que hi havia allà. EL COLLET ÉS VOSTRE, PERÒ TAMBÉ UNA MICA DELS QUE HI HEM PASSAT A MENJAR... I no només els clients, el Collet també l’han fet la gent que ha vingut a treballar, que ha estat molta. I els hem tractat sempre com si fossin de la família, però és que no ho sabíem fer de cap altra manera. Clar que els hem fet treballar i a vegades córrer, a un restaurant va així. Però sempre els hem tractat com un més. I mai els hi estarem prou agraïdes. Com tampoc tenim prou paraules per agrair a tots els clients que durant molts i molts anys han format part del Collet i l’han fet créixer. Vull aprofitar aquesta entrevista per donar les més sinceres gràcies a tothom que ha format part de la història i la família del Collet. EL QUE POTSER HA CANVIAT MÉS DEL COLLET HAN ESTAT ELS HORARIS? Abans havíem fet esmorzars, dinars, berenars i sopars. Això molts anys enrere. Però els costums canvien i es va anar perdent el de berenar. Així que durant molt temps només vam fer esmorzars, dinars i sopars. Va ser l’any 84 que vam deixar de fer sopars. I ho recordo molt bé perquè va ser l’any que em vaig casar i vaig ser jo qui va dir que prou, que volia passar més temps amb la meva família. Perquè si no marxava al

TREBALL

7 de maig de 2020

matí pels esmorzars i ja no tornava a casa fins que havia acabat els sopars, i llavors no tancàvem cap dia a la setmana. Potser part de la culpa de tancar, també ha estat això, que jo no he tingut vida. Amb 56 anys m’he adonat que he prioritzat la feina a la família i arriba un moment que ja no pots. Has de dir prou, costa i sap molt greu, però ho has de fer I amb això de la Covid i d’estar tants dies a casa també he reflexionat un munt. Penses i mires que has fet amb la teva vida i veus que has viscut diferent de l’altre gent. Estant a casa aquestes dies he vist el que no havia tingut mai. M’ha costat moltes nits de no dormir prendre aquesta decisió. No saps si faràs bé o faràs malament. Però ara era el moment. Durant molts anys de la meva vida he prioritzat la feina i ara vull prioritzar la família. I par-

lant amb la meva filla Marta, t’asseus i reflexiones més i vaig decidir que ja era hora de parar. I que ja tinc una edat. Encara no sóc vella, pels temps que vivim ara (abans sí), però dur el ritme que encara duia ara ja em cansava molt. I no són 8 hores de feina, jo en feia 10 i 12. Als fogons tot el matí i esmorzars i dinars a tope. I en acabar, prepara les coses pel dinar de l’endemà i no s’acaba mai. Arribava a les 7, quarts de 8, a casa rebentada. I clar, on queda la teva vida? QUINS PLANS DE FUTUR TENS? SAPS QUÈ FARÀS A PARTIR D’ARA? En aquests moments ens enganxa molt malament això de fer plans. Així que primer de tot tenir salut. I després viure el que no he pogut viure fins ara. I començar a descobrir les coses que realment m’agraden i que he deixat de cantó. Mai he tin-

“M’ha costat moltes nits de no dormir prendre la decisió de tancar”

gut temps de pensar què m’agrada, així que a pensar-hi. Això sí, a poc a poc i sense pressa, anarles fent. O si més no sortir a passeig el dissabte i el diumenge amb el meu home que no ho he pogut fer mai. I anar veure la meva neta. Fer el que fa la majoria de persones el cap de

setmana per exemple. No demano fer grans coses, vull fer el que fan les famílies normals. I està bons per fer aquestes petites coses que per mi seran molt grans perquè no les he pogut fer mai i anar-les descobrint, hi ha qui les descobreix amb 18 o 20 anys, jo ho faré amb 56.//

CULTURA - RESTAURACIÓ

A la Primitiva, consciència, cultura i ajuda mútua LLUÇÀ Per_ Jordi Borralleras

La Primitiva de Lluçà és un dels molts restaurants del Lluçanès que s’ha vist afectat per la crisi i ha hagut de tancar el local durant gairebé dos mesos. A diferència d’altres restaurants, La Primitiva no ha seguit oferint menjar a persiana abaixada, tal com explica la Kin Hernández, la seva propietària. Només a partir de la fase 1 podrà obrir les portes de la terrassa amb un aforament limitat. A La Primitiva aprofitaran aquest parèntesi per canviar el concepte, de manera que prioritzaran l’ajuda mútua entre els col·lectius afectat per la crisi del coronavirus, sobretot artistes i petits productors. Ja abans, la Kin oferia productes locals i de proximitat als seus clients, tot i que afirma que a partir d’ara s’adaptaran a les condicions dels petits productors, i dissenyaran el menú segons aquestes condicions i necessitats. D’aquesta manera podran contribuir

a aixecar el cap a les persones i productors afectats per la crisi. A més, els caps de setmana hi haurà artistes convidats que amenitzaran els àpats. Cada dissabte i diumenge es faran dos torns: tant el vermut (d’11 a 1) com el dinar (a partir de la 1) s’acompanyaran amb l’actuació d’un artista. Així, cada artista convidat realitzarà quatre actuacions – dues dissabte i dues diumenge – que, segons la Kin, pretenen contribuir en l’ajuda econò-

mica de les persones que formen part d’aquest sector. Quan es pugui obrir, la idea és comptar amb l’actuació musical d’Ana Rossi, que encetarà la iniciativa, i amb l’artista de la comarca Laia Pujol qui portarà el seu espectacle a Lluçà. De moment, l’aforament es limitarà a 15 persones que ocuparan la terrassa – de manera que l’obertura dependrà de les condicions climatològiques – els migdies de cada

dia de la setmana, per intentar recuperar les pèrdues dels últims dos mesos. Dues places es reservaran a la iniciativa de la taquilla inversa. La taquilla inversa (una alternativa que La Primitiva ja havia posat en pràctica abans del tancament) permet a aquestes dues persones pagar el preu que creguin oportú un cop hagin dinat, de manera que “els diners no siguin un impediment per gaudir d’un àpat en un restaurant”, com assegura la Kin. A més, durant els últims dies han recollit obres que la gent del Lluçanès ha realitzat durant el confinament, des de pintures a poemes, i que la Kin pretén exposar al local. Per la Kin, aquesta redirecció de l’enfocament de La Primitiva és un estímul de creativitat i una manera de contribuir en l’ajuda econòmica d’aquells més afectats per aquesta crisi a la nostra comarca. “Tenim consciència i el cor trencat per totes aquelles persones que han patit de prop el virus, i creiem que és una oportunitat per canviar les coses”, explica la Kin.//

Segueix-nos a les xarxes: a Twitter i Instagram @revistaLaRella a Facebook @larella.llucanes

www.larella.cat LaRella | 9

ESPORTS

Núm.481

Encara no has fet el Trivial del Lluçanès? Més de 100 preguntes que posaran a prova la teva lluçanor! El trobaràs a l’Instagram de LaRella (@revistalarella) o fent un clic aquí mateix: Qu i dei n pob a Llu Aur le es ç a n o ra ès? de

la On neix erlès? M e d riera

On v a el 1 comen r aix ecam çar carl í? ent

res fa Quants quilòmet ts? la Costa dels Ga

A quin segle va néixer

Perot Rocaguinarda?

La Via Casa recapta 3.509 € pel càncer infantil

360 persones es van bolcar a la inciativa impulsada per l’organització de la cursa Via Castrum, que es va anul·lar a causa del Coronavirus LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

La Via Castrum, la cursa de muntanya de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, es va convertir en la Via Casa, el passat divendres 1 de maig. La iniciativa va aconseguir recaptar 3.509 € que aniran destinats a la investigació i la cura del càncer infantil al centre Pediàtric Càncer Center de l’Hospital de Sant Joan de Déu. La “Cursa del camí al castell” (significat de Via Castrum en llatí), s’havia de realitzar el diumenge 3 de maig però va quedar anul·lada per culpa la pandèmia i la situació d’Estat d’alarma conseqüent. Davant d’això, l’organització no es volia quedar de braços plegats i va decidir, seguint l’exemple d’altres iniciatives esportives que s’han anat fent al llarg d’aquests dies arreu del país, que la cursa s’havia de realitzar d’una manera o altra i per això va presentar-se la Via Casa. Cadascú des de la seva

Un dels participants a la Via Casa, Jordi Bartrons, acabant els 21 quilòmetres de la cursa//F: JB

llar podia triar entre 5 distàncies diferents: 800m, 3km, 5km, 12km i 21km. Les distàncies, que rebien el nom de diversos punts pels quals transcorre la cursa, es podien realitzar amb l’esport de resistència que es volgués i, es pogués, practicar a casa. Al final, 360 persones van realitzar el repte i van fer la de la Via Casa, tot un èxit, tal i com qualificaven els organitzadors a les xarxes. Des de la cursa, valoraven, en

concloure el repte, com a molt positiva i, inimaginable, el resultat de la jornada que va començar a les 9 del matí i va acabar a les 8 del vespre. Tot i així, esperaven que aquesta sigues la “primera i última” Via Casa que s’hagués de celebrar i desitgen que, l’any que ve si, tots els corredors i corredores puguin fer sonar la campana a dalt el castell de Lluçà tornar a celebrar la cursa amb normalitat.//

FUTBOL

El futbol català abaixa la persiana de la temporada El desenllaç de les lligues en matèria de campió, ascensos i descensos es decidirà en un referèndum entre tots els clubs futbolístics de Catalunya PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

Ja feia setmanes que s’especulava amb la possibilitat d’una suspensió del Futbol a Catalunya i finalment la Federació ho va oficialitzar el passat dijous 23 d’abril, després de la reunió de la Junta Directiva celebrada per via telemàtica. D’aquesta cimera en van transcendir alguns acords que afecten directament els clubs de casa nostra, ja que tant el Futbol Club Pradenc com el Club Futbol Sala Prats de Lluçanès prenen part en categories íntegrament gestionades per la Federació Catalana. Cal remarcar que tant el Pradenc com el Futbol Sala estan classificats a la 3a posició de les seves lligues, en l’any del retorn a Tercera Catalana i del debut LaRella | 10

a Primera Catalana respectivament. Sens dubte, doncs, una excel·lent temporada que malauradament no s’ha pogut concloure de la manera desitjada. Referent a la reunió, destaca el fet que la competició no es reprendrà fins la temporada 2020-2021, la qual probablement iniciarà l’activitat més tard del que estava previst, tal com ha afirmat el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras. El màxim representant del futbol a Catalunya reconeix que durant aquest més de maig es demanarà l’opinió a tots els clubs afectats i s’estudiaran totes les propostes per resoldre sobre si hi haurà campió o el títol quedarà desert; també el tema dels ascensos i descensos serà objectiu de debat i, un cop analitzats tots els escenaris possibles, la Federació Catalana de Futbol organitzarà

Classificació dels dos equips pradencs. Ambdós eren tercers, el F.C. Pradenc de Tercera Catalana de futbol, i el C.F.S Prats de Lluçanès de Primera Catalana de futbol sala

un referèndum on els clubs podran votar una de les propostes que hi hagi sobre la taula. La opció més votada serà aplicada per igual a tot el futbol Català, és a dir: de Primera Catalana a Quarta Catalana, tot el Futbol Base tant de futbol com de futbol sala, el Futbol Femení des de Preferent i el Futbol Sala des de Divisió d’Honor Catalana. Soteras justifica aquesta via en tant que qualsevol decisió presa des de l’organisme que presideix seria injusta, i que per aquest motiu es donarà aquesta possibilitat a les organitzacions futbolístiques de Catalunya. Finalment, des de la F.C.F. s’aprovarà un paquet de mesures que consistiran en la congelació i la reducció temporal de les quotes federatives a clubs i federats de cara a la pròxima temporada i també un ajut econòmic a la tresoreria dels clubs. //

NOTÍCIES

7 de maig de 2020

Les fonts ragen una mica més sanes LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Les fonts del Lluçanès no augmenten la concentració de nitrats respecte l’any passat, però tampoc expressen cap millora remarcable: si el passat 2019 la mitjana de mil·ligrams per litre (mg/l.) va ser de 58,9, aquest 2020 ha baixat fins als 54,7. El límit de potabilitat de nitrats fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 50 mg/l., una mesura superada per 18 de les 39 fonts analitzades al Lluçanès. La font més contaminada de la comarca és la del Ti, a Prats de Lluçanès, amb 146,2 mg/l., seguida de la font de la Torre d’Oristà, amb 144,5 mg/l. A Perafita, Prats i Sant Feliu Sasserra no hi ha cap font potable, mentre que a Alpens, Sobremunt, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès ho són totes les analitzades. Sant Bartomeu del Grau és un dels pobles que ha disminuït més la concentració de nitrats en els últims anys. El Grup de Defensa del Ter (GDT) fa 19 anys que analitza els nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès. Enguany 53 persones voluntàries s’han encarregat de recollir mostres d’aigua de 164 fonts, que han sigut analitzades pel laboratori Prat de Torelló. Si bé l’estat de salut de les fonts del Lluçanès no és bo, alguns punts d’Osona presenten una concentració de nitrats molt superior. Tan és així que enguany s’ha registrat el rècord històric de nitrats, a la font de la Gana de Calldetenes amb 492,2 mg/l. Malgrat tot, la mitjana de nitrats en el conjunt d’Osona i el Lluçanès a disminuït lleugerament, passant dels 76mg/l. de l’any passat, als 72 mg/l. d’enguany. EL PANORAMA NO MILLORA Pel GDT, aquests resultats demostren que “les solucions proposades per l’administració no han servit per res”, i constaten que durant els darrers anys “el sector industrial ha pogut construir més i més granges”. Les dades així ho indiquen: només al Lluçanès s’ha més que doblat el número de places de porcs en només 18 anys, passant de les 136.277 places del 2002 a les 314.055 registrades pel DARP el desembre del 2019. Només en els darrers dos anys la cabana porcina al Lluçanès ha augmentat en 12.000 places. Segons les dades del DARP, la capacitat total de les granges d’Osona i el Lluçanès ja s’enfila fins els 1.173.055 de porcs. Com assenyalen des del GDT en relació als purins que generen: “d’acord

NITRATS

Diferència

MUNICIPI

FONT

ALPENS

DE LA LLENA

0,6

=

ALPENS

DEL PI

1,0

+0,2

ALPENS

DE LA PIXARELLA

LLUÇÀ

DELS BOUS

LLUÇÀ

DE LES MOSQUERES

LLUÇÀ

mg/l.

2019

MUNICIPAL

St. Martí defensa la legalitat del permís per la gasolinera L’alcalde de Sant Martí d’Albars considera “incomprensible” que Olost qüestioni la llicència d’obres que s’ha aprovat per construir una nova gasolinera al costat de la C-62. Ramon Padrós defensa que l’ajuntament “evidentment que és competent” en aquest assumpte, després que l’ajuntament d’Olost hagi denegat el permís d’obres per construir els accessos i hagi requerit l’anul·lació de la llicència donada per Sant Martí en considerar que no s’han seguit els tràmits que corresponen en aquest cas. El litigi entre ajuntaments es manté obert des que els propietaris del terreny, al límit entre els dos municipis, van demanar els permisos i van començar les obres a principis del mes de març. “No entenem que un municipi, el que sigui, es fiqui amb les llicències d’obres d’un altre”, reitera Padrós, que recorda que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va informar favorablement sobre el projecte l’any 2016 i demana que “cada poble es cuidi del seu terme”. Mentrestant, l’obra ha seguit avançant tot i les discrepàncies entre els ajuntaments..//Red

1,8

+0,5

109,0

+26,6

35,7

-13,9

DE LES COVES

120,5

-79,4

OLOST

CASA NOVA

109,8

+1,2

ORISTÀ

SALADA

0,6

-0,2

ORISTÀ

DE LA BAGA

25,3

+6,3

ORISTÀ

DE LA TORRE

144,5

+10

PERAFITA

NOVA

113,3

+0,9

PERAFITA

DE L’HOSTAL NOU

95,1

+2,9

PERAFITA

DEL RAIG

95,9

+35,5

PERAFITA

PERERA

65,4

s/d

PRATS DE LLUÇANÈS

DE LES 3 FONTS

79,0

+5,9

PRATS DE LLUÇANÈS

DEL MARÇAL

56,0

-16,8

PRATS DE LLUÇANÈS

DE LA VILA

59,2

+7

PRATS DE LLUÇANÈS

DEL TI

146,2

s/d

PRATS DE LLUÇANÈS

CALENTA

89,5

s/d

TURISME

SOBREMUNT

CONJUNTA

3,7

+3,4

SOBREMUNT

DE LA ROCA

39,0

+6

SOBREMUNT

DE SANTA LLÚCIA

18,5

+0,5

SOBREMUNT

DE CAN QUELET

17,8

-15,9

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

DELS VEÏNS

22,2

+5,7

Territori serè, la nova marca turística del Lluçanès

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

DE LES MOSQUERES

18,7

+6

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

VINYES GROSSES

10,8

s/d

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

CANAL

36,1

s/d

ST. BARTOMEU DEL GRAU

DE LA PLAÇA

43,5

-33,8

ST. BARTOMEU DEL GRAU

DE LA TEULA

46,5

-38,2

ST. BARTOMEU DEL GRAU

DEL VICARI

1,3

-12,1

ST. BOI DE LLUÇANÈS

DE LA BOIXA

11,2

+1,3

ST. BOI DE LLUÇANÈS

DE LA PRADA

23,8

-1,4

ST. BOI DE LLUÇANÈS

DE LA MINA

4,8

+1

ST. FELIU SASSERRA

DELS TRAGINERS

112,0

-10,3

ST. FELIU SASSERRA

DE COMES VERTIDES

100,1

-23,9

ST. MARTÍ D’ALBARS

CAL BLANC/ST. MARTÍ

106,9

+4,2

STA. MARIA DE MERLÈS

DELS BULLIDORS

109,3

+13,6

STA. MARIA DE MERLÈS

DEL SÀLIC

7,5

-12,7

STA. MARIA DE MERLÈS

DEL MOLÍ DEL MAS

51,1

+10,1

amb les terres de cultiu disponibles, n’hi podria haver la meitat”. El grup ecologista considera que aquestes terres “ja no es consideren necessàries per cultivar-hi el menjar, sinó per abocar-hi el purí”, i afegeixen: “aquí s’engreixen els porcs i la carn marxa, per tant nosaltres només en treiem el purí”. Des del GDT apunten que l’excés d’animals de granja “està afeblint la biosfera de la Terra”. Argumenten que “l’estrès constant” que pateixen els animals en les granges industrials afavoreix “les

infeccions víriques i bacterianes”, i que la seva solució, els antibiòtics, “acaben generant resistències bacterianes”. Com diuen, aquesta situació afavoreix les pandèmies, i “els humans i els porcs patim malalties similars i, per tant, aquests bacteris resistents ens poden atacar també a nosaltres”. Pel GDT la crisi sanitària actual també fa palès que “cal un canvi de rumb que passa per la sobirania alimentària i per donar valor a la petita pagesia arrelada al territori”. Per més informació cliqueu aquí.//

Una consulta telemàtica ha servit per decidir quina serà a partir d’ara la marca turística del Lluçanès. L’altra opció, que va perdre per un estret marge de vots, era “Camins de vida”. A la consulta hi han pogut participar tant les entitats i empreses del sector turístic com tota la ciutadania del Lluçanès. En total, es van registrar 147 vots. Com explica el Consorci en un comunicat, el concepte “Territori Serè” ja s’ha utilitzat des de fa uns anys per definir un model de desenvolupament de territori “centrat en la gent que hi viu, potenciant la participació i el dinamisme dels agents i recursos propis i fent de la ‘serenitat’ un paradigma de l’estil de vida que s’hi persegueix”. Ara, aquestes dues paraules s’incorporaran a les campanyes que s’impulsen per promocionar turísticament la comarca.//FV

MUNICIPAL

Restauren el pou de la Blava

Després de molts anys colgat, l’antic pou de La Blava torna a ser ben visible. Les darreres obres al pou daten del 1957, encara que el seu origen és incert i podria remuntar-se 100 o 200 anys enrere.//F:Aj.St.Martí LaRella | 11

HISTÒRIA

Núm.481

Sant Sebastià i sant Roc, advocats contra la pestilència Roser Reixach i Brià La humanitat ha viscut diferents períodes on les anomenades en altres temps pestes i més endavant malalties infeccioses i virus han afectat greument la població. Fins no fa pas massa anys, quan hi havia algun d’aquests episodis, que durant segles eren atribuïts a la divinitat com a resposta a algun greuge que havien fet els humans, s’organitzaven pregàries i processons i en record i gratitud pel favor concedit als sants que intercedien, es construïa alguna ermita, pedró o capelleta... Així gran part d’aquests elements arquitectònics escampats pel nostre territori són una mostra de l’agraïment per haver superat alguna d’aquestes calamitats i també per demanar protecció en un futur. Al Lluçanès hi ha algunes ermites que probablement es van erigir per aquest motiu, com és el cas de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès, Sant Sebastià d’Oristà i Sant Roc de Sant Boi de Lluçanès. Aquests dos sants, Sebastià i Roc, són els considerats històricament els advocats contra les epidèmies. El primer era un guarda romà del segle III que va voler donar a conèixer la seva fe cristiana i que per aquest motiu va ser condemnat a morir lligat a un arbre mentre li disparaven fletxes. Antigament s’havia relacionat la pesta amb una pluja de sagetes arribades del firmament, i així Sant Sebastià va començar a ser venerat com a protector d’aquesta adversitat. Consta que ja al segle VII, segons cròniques del monjo Pau el Diaca, va alliberar Roma d’una d’aquestes pestes. Al segle XIII, a partir de l’aparició del llibre La llegenda àuria, del frare dominic Jaume de Voràgine, Sant Sebastià es va fer molt popular, especialment amb l’arribada de la pesta negra cent anys després. Per la seva part, Sant Roc, nascut a Montpeller, possiblement al segle XIV, va vendre totes les seves pertinences per dedicar-se als pobres i va recórrer gran part del territori italià per ajudar les persones afectades per la pesta fins que també va quedar infectat. En la seva iconografia sempre apareix al costat d’un gos, que segons la llegenda popular, el va curar llepant-li les ferides. És a partir del segle XV quan comença a tenir una devoció important, primerament a Itàlia, i més endavant arreu, i encara actualment són moltes les poblacions catalanes que el tenen com a patró. La capella original de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès sembla que era una edificació de la primera meitat del segle XVII, que s’hauria erigit amb motiu d’alguna de les maLaRella | 12

Sant Sebastià d’Oristà.//

Sant Sebastià de Prats de Lluçanès.//

lures pandèmiques que afectaren el poble. Recordem que entre els 1626 i el 1654 n’hi hagueren diferents brots a Catalunya. En aquella època l’ermita era coneguda amb el nom de Sant Sebastià del Puig i va estar greument afectada per les guerres del començament del segle XVIII. El 1777 ja es construïa una nova església en un projecte on hi contribuïren els veïns de la localitat amb treball voluntari, donacions, i amb l’organització de festivals diversos per recaptar fons. La primera missa s’hi celebrà el 27 d’octubre del 1804. El 1821, amb la pesta groga a Barcelona, els que arribaven a la vila eren obligats a passar quatre dies a l’ermita abans d’entrar al nucli urbà. El 1875, durant la tercera guerra carlina, es fortificà tota aquesta zona i fou escenari de violents combats, igual que en la passada guerra civil, quan, com succeí a altres esglésies, va ser saquejada i cremades les imatges. Actualment s’hi organitza una novena durant els mesos d’estiu i s’hi diu una missa el dia 20 de gener, festivitat del sant. L’ermita de Sant Sebastià, co-patró del poble d’Oristà, està situada en un turó als afores del poble des d’on es pot albirar una magnífica vista

Sant Roc de Sant Boi de Lluçanès.//

de l’entorn. L’edificació més antiga sembla ser que data del segle X, però en aquells moments aquesta capella s’anomenava de Sant Cristòfol. Se suposa que aquesta primitiva va desaparèixer degut als terratrèmols que hi hagué al segle XV i després se n’hi edificà una de nova on ja hi havia dos altars, un dedicat a Sant Cristòfol i

l’altre a Sant Sebastià. És amb aquest darrer nom amb el que es coneix a partir del s. XVII i probablement va ser una prometença que va fer la gent del poble al sant si els deslliurava de la pesta que en aquells temps afectava poblacions veïnes. Al segle següent es té documentat que es construí una nova capella ja anomenada de Sant Sebastià, concretament el 1722, que és la data que encara podem llegir a la llinda de la porta central. Durant la guerra civil foren destrossades les imatges que hi havia, i el 1941 se n’hi posà una de nova, que va ser pagada per una família del poble, i es restablí el culte. La festivitat principal del sant se celebra el 20 de gener, i des de fa una vintena d’anys un grup de veïns va impulsar de fer-hi un aplec el primer diumenge de maig. El 1854 hi hagué a Catalunya la segona gran epidèmia de còlera i el Lluçanès en va resultar greument afectat. A Sant Boi de Lluçanès, sobre un cens d’un miler d’habitants aproximadament, van morir setanta-una persones. Per aquest motiu l’any següent es decidí construir una capella dedicada a Sant Sebastià i Sant Roc en terreny del mas Codines, que són les dues imatges que presideixen l’interior. A la llinda de l’entrada s’hi llegeix una inscripció amb el nom de les dues famílies que la van fer construir i la data: 18 JOAN CODINAS 55 JOSEPH BERTRANS. Anualment s’hi fa missa el dia 16 d’agost, celebració de Sant Roc. Una manera d’intercedir a la divinitat per mitjà dels sants ha estat través dels cants dels goigs, que encara són vigents a molts llocs i que s’interpreten el dia de la celebració corresponent. En el cas dels dos sants esmentats, a les tres capelles, la lletra de la tornada prega que deslliuri els devots de la pestilència. Els de Sant Roc, presentat com “advocat contra la peste, fam y guerra” diuen així: “Deu etern per sa clemencia/ a Vos, Sant Roch, nos ha dat/ perque’ns fosseu advocat/ en lo temps de pestilencia.” En l’edició més antiga de Prats de Lluçanès, probablement del segle XVIII s’hi pot llegir : “Martir Sant molt singular/ suplicam vostra potencia/: Vullau a Jesús pregar/ nos guarde de Pestilencia.” En la següent estampació, ja d’inicis del segle XX: “De la peste aterradora/ lliureu-nos Sant Sebastià/ a la Vila que us implora/ de Prats, volgueu amparar.” I els actuals, amb lletra dels anys seixanta de Joan Viñas Picas, es va substituir la frase “de pesta guerra i sequia” per “de secada i malaltia” quedant d’aquesta manera en l’edició del 2001: “Vos que sempre, nit i dia/ sou de Prats bon guardià/ de secada i malaltia/guardeu-nos Sant Sebastià.” Quant als de Sant Sebastià d’Oristà presenten la següent tornada: “Màrtir Sant molt singular/ supliquem vostra clemència/ Volgueu a Jesús pregar/ que ens guardi de pestilència.”//

7 de maig de 2020

LA VINYETA

LA VINYETA

Per_ Olga Molina

LaRella | 13

SALUT

Núm.481

Benestar i salut en temps de la COVID-19 Montserrat Suriñach Perez i Núria Gorchs Font Infermeres i professores de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Màster en Programació Neurolingüística - PNL Estem vivint un temps d’incertesa fruit de l’agressió d’un minúscul i invisible virus, d’una agressivitat trepidant en alguns casos i d’una simptomatologia molt lleu en d’altres. La situació de confinament va agafar a totes les persones desprevingudes i ens hem anat adaptant, com hem pogut, a una nova situació que ha fet trontollar la nostra manera de fer. A l’inici va representar un fort impacte emocional. Amb pocs dies vam canviar les nostres rutines per unes de noves com treballar des de casa, perdre la feina, ERTOS, estar tot el dia tancats, relacionar-nos a través de la pantalla amb les persones estimades sense poder abraçar-les, veure com amics i familiars ingressaven sense poder estar al seu costat per cuidar-los, viure la mort de persones estimades i conegudes sense poder-nos acomiadar, etc. Ens hem anat adaptant, alguns amb més facilitat que d’altres, i ja fa 50 dies que estem confinats a casa. De forma majoritària hem seguit les normes de l’estat d’alerta, quedant-nos a casa, amb tota la reclusió que representa, i sembla que aquest fet, ha ajudat a minimitzar l’impacte del contagi. Cal que ens felicitem per ser capaços d’haver canviat els nostres hàbits de vida en tan poc temps i en bé de totes les persones. De moment, sembla que sobretot la distància, i també la higiene constant de mans i l’ús de mascareta són les mesures que poden ajudar a prevenir el contagi tant ràpid que té aquest virus. Això cal que ho continuem fent entre tots, pel propi benefici i pel benefici de les persones amb qui ens relacionem. Ara el govern espanyol ha anunciat el desconfinament amb 4 fases en les que les persones podrem anar sortint de casa. És un nou moment d’impacte emocional i estrès. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), defineix l’estrès com el conjunt de reaccions fisiològiques que prepara al cos per actuar. I aquesta situació de confinament primer, i ara de desconfinament, ens provoca estrès. L’estrès apareix en moments en que necessitem adaptar-nos a noves situacions. En circumstàncies novedoses, incertes, molestes, conflictives, com les que s’han generat amb el virus de la COVID-19, on apareix LaRella | 14

amb tota la seva força. Té una finalitat bona per a la persona, que és ajudar-la a que s’adapti a una nova situació. Però tot i aquesta finalitat, si percebem la situació com una amenaça que no acaba, el que apareix és un estrès més perjudicial que si percebem la situació com un repte per tirar endavant, en que l’estrès és més positiu i ens ajuda a adaptar-nos d’una forma més sana.

L’ESTRÈS PRODUÏT PEL CORONAVIRUS Davant de l’estrès notem unes certes sensacions físiques, com són sensació d’ofec i falta d’aire, signes d’ansietat, cansament, o al contrari, sensació d’anar accelerat, ganes de menjar o desgana, contractures, malsons i despertar nocturns, molèsties intestinals o dolors generalitzats. També hi ha unes sensacions psíquiques derivades de la situació actual, com preocupacions recurrents de mort, por a què els passarà als meus, por al contagi i a contagiar, tristesa, sentiment de culpa, irritabilitat, impotència, pensaments negatius de la situació, dificultats de concentració i problemes de memòria amb més “oblits” dels normals: poden ser símptomes habituals. Segur que durant aquest temps de confinament moltes persones han notat algun d’aquests símptomes. També l’aïllament social i no voler compartir amb els altres les sensacions i sentiments que es tenen, poden ser reaccions psicològiques que apareixen. Amb l’entrada de les mesures de desconfinament, ens sorprenem perquè hem passat de la no-relació a unes mesures més laxes, que ens permeten sortir i retrobar-nos de nou. I aquest fet ens torna a generar incertesa i por pel que pot passar i el que hem de fer, i si això serà el correcte. De fet, les mesures no preveuen, de moment, que es pugui tornar a la normalitat d’abans de l’aparició de la pandèmia. Cal que ens adaptem a una “nova normalitat”, que no serà tan normal com voldríem. No sabem com serà el futur. Se’ns presenta una realitat de la que no tenim precedents, i quan no tenim referències els humans ens sentim més insegurs. Les persones busquem seguretat en la nostra vida i el coronavirus ens ofereix el contrari: incertesa, sorpresa, confusió, por. És important adonar-nos de quin

“L’estrès ens ajuda a actuar i adaptar-nos davant un repte. És positiu per tirar endavant d’una forma més sana i una oportunitat de creixement”

“Les persones busquem seguretat en la nostra vida i el coronavirus ens ofereix el contrari: incertesa, sorpresa, confusió, por”

és el nostre comportament davant aquesta evidència, observant si som persones que tenim tendència a enfocar-nos en el sofriment i l’ansietat, donant voltes i voltes a aquesta situació, com un cercle viciós, amb pensaments catastrofistes que res s’arreglarà, sentint-nos víctimes de la situació, o tenim un caràcter amb el qual intentem superar aquests pensaments catastrofistes, i som capaces de viure la situació com una oportunitat de creixement per continuar, tot i les dificultats. Un bon exercici és fer una llista de les pors que es tenen, i després rellegir-les per veure quines depenen d’un mateix i es poden trobar solucions i quines van més enllà i no cal encaparrar-s’hi. “Si no tenen solució o la solució no depèn de mi, no cal que en faci un problema per a mi”. Les realitats de cada casa son diferents, i això també juga un paper important per acceptar la situació; potser el confinament hagi estat menys dolorós perquè hem pogut mantenir la feina i la salut, i gaudir de la família, o potser aquesta situació ha representat un daltabaix important perquè hem perdut algú significatiu i estimat, o el treball, per exemple. Són circumstàncies molt diferents. Davant aquestes mesures canviants és important, per poder gestionar bé l’estrès que ens provoca la situació, fomentar les estratègies d’afrontament per mantenir una bona salut mental. Per tant és important veure de forma objectiva quines son les nostres capacitats per fer front a la situació i amb quins recursos externs comptem per fer-hi front: família, llibres, professionals, etc. Cal fer les demandes concretes sobre el que necessitem.

Algunes recomanacions per promoure la seguretat, el benestar i el bon fer són: · Ser prudent: mantenir la distància entre les persones tal i com s’estableix mentre s’estan relacionant i utilitzar proteccions: rentat de mans i mascareta. · Dormir i reposar bé: una activitat fàcil que podem fer abans d’anar a dormir és recordar algun moment del dia que ens hagi arrancat un somriure. · Mantenir una dieta equilibrada: assegurar que hi ha una bona dosi de vitamines, minerals i aigua a través dels aliments, evitant la pastisseria industrial i dolços en general, que quan estem nerviosos es posen tan bé. Podeu recuperar el vídeo de ‘Prats sofà’ amb la nutricionista Mireia Plans. · Mantenir rutines diàries: sobretot si hi ha criatures a casa. Ara ja es pot sortir i es pot disminuir el temps d’estar davant de pantalles, per exemple. Expliquem als nens i nenes les coses que estan passant, ells ho entenen i a vegades fan preguntes molt interessants. Poden estar espantats i tenir por de dirho; ho podem veure amb els seus comportaments. · Ser flexible: reconèixer que fem el que podem i tan bé com podem; de vegades ens exigim molt, i tenim la sensació que hem d’ocupar tot el temps fent alguna cosa. Hi ha moments per tot, per estar en família, per estar sols, treballar, riure, estar trist, gaudir del silenci, badar o avorrir-se. · Fer una llista de situacions que ens fan por i son estressants: fer-nos la pregunta: ¿què puc fer jo per millorar aquesta situació? Responsabilitza’t del que pugui estar a les teves mans!

SALUT

7 de maig de 2020

· Integrar les dificultats que tenim per tirar endavant: aprendre de les dificultats, ajudar i deixar-nos ajudar. Amb aquesta pandèmia ens hem adonat encara més com de vulnerables som els éssers humans, i la importància que pren la solidaritat entre nosaltres per enfortir-nos. · Estar al cas del que pensem: tenim tots capacitat d’adaptar-nos a les diferents situacions que ens depara la vida, però el nostre pensament ens pot jugar males passades i fomentar la inseguretat i el “jo no puc més“ en lloc de pensaments positius que ens ajuden a estar millor com “ho estic fent”, “estic col·laborant en la millora de la situació” o “jo puc”. · Posar bon humor a les situacions difícils: així els problemes es fan menys pesats. Riure és una gran medicina. · Posar música a la vida: també ens ajuda a sortir una mica dels pensaments recurrents. En molts carrers, a partir de les vuit algun veí o veïna posa música o toca algun instrument. Aprofita-ho! I a les xarxes segur que en trobeu per cantar i ballar de la que us arriba al cor. · Evitar la sobreinformació sobre el tema: sobretot al vespre, per no anar a dormir capficat. Si teniu dubtes busqueu en entitats i associacions de confiança. Els col·legis oficials d’infermeria, medicina, psicòlegs, fisioterapeutes, farmacèutics, treballadores socials, educadors socials, i altres professionals socials i sanitaris son espais on podeu trobar informació interessant, així com les associacions de grups de familiars concrets com la de persones afectades d’Alzheimer (AFMADO), Osonament, Parkinson, Artrosis, síndrome d’Asperger, etc. I també a la pàgina del Consorci del Lluçanès trobareu informació sobre com cuidar-vos i cuidar a persones amb dependència que estan a casa. · Contactar amb els vostres referents de salut: davant de problemes o situacions concretes de salut no dubteu a trucar als professionals de salut del CAP (Centre d’Atenció Primària).

LA MORT EN ÈPOCA DEL CORONAVIRUS. UNA SITUACIÓ BEN ESPECIAL Les persones que pateixen un dol per la mort d’un ésser estimat, sigui per la causa que sigui, en temps de confinament o restriccions pateixen doblement. Aquestes circumstàncies fan que es faci molt més complexa la seva expressió, l’acompanyament i la integració. El dol per una persona que ha mort per causa de la malaltia COVID-19 és un dol de risc, es comporta com el d’una mort sobtada i es pot complicar. Per això cal parar-hi una mica d’atenció. El dol té la funció de fer-nos aturar a acollir el dolor i la “trencadissa” que la pèrdua d’una relació està causant, i alhora que tinguem cura de nosaltres mateixos. El temps no ens ajuda si no ho atenem. Què ens pot ajudar a viure millor la situació? Parlar i comprendre els següents apartats pot ser una bona manera d’afrontar-la: · Circumstàncies de la mort: segurament cap mort es dona de la manera pensada o no hi ha cap circumstància que sembli correcte. Però la mort en el confinament implica soledat, morir més sol, sense acompanyament,... a vegades morir injustament per una causa que podria haver estat controlada o avisada amb anterioritat. També podem sentir culpabilitat si ens sembla que es podia haver evitat un contagi o podíem haver recorregut amb més urgència als serveis de salut. Això passa tant si la mort és produïda per la COVID-19, per malaltia o per qualsevol altra causa natural. · Tipus de relació que teníem amb la persona que ha mort: quotidiana, diària o més esporàdica. Ens parlàvem de tot? Hi havia confiança? Ens dèiem regularment el què ens apreciàvem i estimàvem? Hi havia agraïment o necessitat de perdó? Com ens agradava la vida conjuntament? Quan parlavem, encara que fes temps que no ens veiem, era com si fos ahir? O al contrari, era una relació sovint amb conflicte, baralla o malentesos?

“El dol és un procés que requereix temps i dedicació. és un camí que no és fàcil ni ràpid. No hi posem pressa!”

“Hi ha una gran càrrega mental entre el “no puc” i el “he de fer”. Combinar espais de connexió amb el dolor i espais de distracció amb flexibilitat i amabilitat poden ser de molta ajuda”

“No podem escollir el què però si podem escollir el com, l’actitud davant el què ens passa. És decidir viure en honor a la persona que ha mort”

Per combatre l’estrès també és molt important mantenir una dieta equilibrada. D’això en va parlar la Mireia Plans al canal de Prats Sofà. Cliqueu a la fotografia per veure’l.

· Esclat d’emocions: tristesa, enfado o culpa... o moltes altres. Un dol és un “estar malalt emocionalment”, i es pot presentar de formes molt dispars i incontrolables. Són emocions que sentim en el cos i que ens ajuden a donar el temps necessari per elaborar la pèrdua. No les hem d’amagar ni minimitzar, les hem de sentir i deixar passar corporalment. És bo sortir de la por i naturalitzar, perquè sentir el dolor és l’objectiu del procés de dol, i sentir és el que ens ajudarà a anar integrant la pèrdua. · Compartir la pèrdua i el dolor: amb qui en parles o en pots parlar; amb qui en parlaries? És crear l’anomenat “cercle de seguretat”. Com ens podem cuidar? Un dol, és com una grip emocional. Si no tenim persones al nostre càrrec, ens hem d’escoltar i extremar les mesures en general que hem comentat abans: dormir, menjar regularment i sa, evitar excitants, fer una mica d’activitat física. I si cal, algun dia quedar-nos més estona al llit, o sense fer massa res. Si tenim persones al nostre càrrec, sobretot infants o adolescents, però també persones amb capacitats diferents o vulnerables, cal fer un esforç extra per mostrar-nos referents i reforç, per continuar essent -si ja ho éremun suport i una seguretat per a ells; això també ens ajudarà a nosaltres. Però en totes les situacions és important que busquem espais de silenci i connexió amb un mateix, per entrar en contacte amb la nostra interioritat, i que també busquem espais de desconnexió, distracció i petits reptes nous, si cal. Com podem acompanyar millor una persona en dol? El primer que hem d’entendre és que cada persona té el seu ritme, la seva manera i la seva expressió. Frases veritables com “t’acompanyo en el sentiment” -encara que sigui una expressió feta-, “no sé què dir-te, no trobo paraules”, “penso en tu sovint”, “m’agradaria dir alguna cosa que t’alleugerís, ni que sigui un moment ”, són apropiades, i poden representar una abraçada -que no podem fer real- sentida. És important parlar amb totes les persones, fins i tot les que podem considerar més “vulnerables”: infants, adolescents, persones malaltes, amb diferents capacitats o persones molt grans. Com ens podem acomiadar? Els rituals de comiat serveixen per compartir emocions, establir un ordre simbòlic a esdeveniments vitals, per ressituar la per-

sona que ha mort i ja no hi és, i reconstruir un significant social. Ara amb el desconfinament sembla que enlloc de 3-5 persones se’n podran reunir unes quantes més, però no pas totes les que voldríem en la majoria dels casos. Per això cal buscar alternatives a distància: reunió prèvia per preparar una trobada virtual (videoconferència a partir d’algun mitjà que coneguem), construir un mur virtual en alguna xarxa que coneguem, coordinar una acció sincronitzada (una lectura, tirar globus, flors, pètals...) per compartir records, anècdotes i moments especials. A nivell personal cal fer espai i temps de dedicació: un “racó de memòria” a casa (sobre una taula posar una fotografia, una espelma, flors, objectes apreciats de la persona que ha mort, encens...), o qualsevol expressió creativa com escriure, dibuixar, fer ganxet o mitja, fer una caixa/manta/quadre de records. Acomiadar-se no vol dir deixar de pensar o deixar de plorar o oblidar la persona que ja no hi és. El dol és per honorar la vida compartida amb la persona significativa, és per crear un llaç, un vincle d’una nova manera, per sempre més. Alguns recursos poden ajudar a transcendir moments difícils: prendre el sol i passejar a l’aire lliure; llegir poesia, llibres sobre el dol, sobre espiritualitat; cursos de mindfulness com les píndoles en línia creades pel Consorci del Lluçanès -per estar presents, conscients i poder gestionar les emocions-; o exercicis de visualització, com pot ser la pràctica d’arrelar-se.

“Respiro tranquil·lament, poso l’atenció a les cames i als peus -descalços si ho prefereixo-, sento tot el pes del cos a la planta del peu, i imagino que surten arrels -com les de les herbes- i que es van endinsant sota la terra, i van penetrant fins a sentir l’energia del nucli de la terra. Sento que aquestes arrels em fan més fort/a i em mantenen i m’alimenten. Respiro profundament i connecto amb la sensació de força i solidesa que em dona la mare terra”. Poder compartir a través de LaRella la nostra visió d’aquests dos temes que són l’estrès i el dol, ens ajuda a posar ordre als nostres pensaments i sentiments i mirar d’una forma una mica més objectiva a aquesta situació estranya i atípica que estem vivint. Si teniu ganes de demanar o compartir-nos alguna cosa, ens ho podeu fer arribar a través del correu de LaRella: larellallucanes@gmail.com.// LaRella | 15

OPINIÓ

Núm.481

OPINIÓ

EQUIP

INVERTIR en l’antiga farmàcia? Invertir en un PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA Montse Boladeres, Isaac Peraire i Pere Vila Regidors d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès A l’última edició de La Rella exposàvem en un article d’opinió la necessitat de dotar Prats de Lluçanès d’un Pla de reactivació econòmica; una proposta que vam fer el 17 de març a l’Ajuntament. Un Pla que hauria de néixer a partir de reunir els agents econòmics locals (tenim la Taula per al Dinamització Econòmica que no ha estat convocada cap cop des de l’inici de la crisi, i és una eina que pot fer-se més oberta i més útil) i aportar accions concretes. Planificant i sumant esforços, ens en podrem sortir millor. Ara, en una fase de desescalada i desconfinament, sense mai abai-

xar la guàrdia i prenent les mesures que les autoritats sanitàries proposin, ens sembla més urgent encara abordar l’aspecte econòmic i no mirar cap a una altra banda. L’equip de govern ha convocat més reunions per parlar de festes que per parlar d’economia. Proposem, doncs, que aquest PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA LOCAL, a banda de les accions concretes que reclamàvem enfocades a temes fiscals, econòmics, empresarials i familiars, tingui una dotació pressupostària. Així, ens comprometem a donar suport a una modificació del pressupost municipal que ho contempli. Reorientar partides, repensar inversions. Per exemple, el pressupost 2020 de l’Ajuntament es va aprovar amb diverses inversions, una de les quals la compra de Ca l’Andreuet (la

OPINIÓ

Estem a casa, però estem junts Jordi Bruch i Franch Alcalde de Prats de Lluçanès Us escric des de casa. Els hàbits han canviat i estem aprenent a treballar i a viure d’una manera diferent a l’habitual. Convivim amb un ball de xifres constant, on a vegades ens entra una forta esperança i de sobte una tristor infinita. Les informacions que anem rebent dia a dia així ens ho fan viure. Malauradament ens han deixat injustament dues persones per la COVID-19 al poble, i compartim un dol profund per aquestes pèrdues amb les seves famílies i amistats, com també amb les que ens han deixat durant l’estat d’alarma i que no hem pogut acomiadar com es mereixien. Un sentit record per a totes elles. Malgrat tot la vida continua i el ritme de feina segueix sent frenètic. Entre reunió i reunió des de l’equip de govern mantenim una consigna: ningú es pot quedar enrere. Mesurem cada decisió tot pensant que és la més justa. A favor de tot això, l’esforç permanent dels treballadors i treballadores, tant del sector públic com del privat, que garanteixen que Prats funcioni cada dia, i funcioni molt bé. Gràcies a l’empenta de la gent LaRella | 16

sorgeixen constament noves iniciatives solidàries, moltes d’elles anònimes, que també mereixen l’aplaudiment de cada dia. Gràcies infinites, sempre tindreu l’Ajuntament al costat. La llista d’agraïments és inacabable i necessitaríem dues relles per no oblidar-nos de ningú. Per sobre de tot, voldria destacar la força de la gent en tirar endavant, perquè a hores d’ara ningú ens ha fet saber que es rendia. Estem a casa, sortim només quan ho podem fer mantenint distàncies i amb la mascareta com a complement, però estem junts va dir un bon company. Replegats i ordint la trama perquè ben aviat tornem a omplir de vida els carrers i les places del poble. Som del Lluçanès i d’aquesta situació n’hem de sortir abans i diferent de la resta de regions sanitàries, tal com hem demanat al govern de la Generalitat. Les dades sanitàries, socials i demogràfiques juguen al nostre favor. La tenacitat per part nostra tampoc no hi faltarà, però la pilota està a la teulada de vés a saber quin govern. Persistirem.O com bé diu la cançó: M’has de creure si et dic que ens en sortirem. I ho farem junts, escoltant-nos i parlant-ne, tal com ens agrada i sabem fer.//

Farmàcia Vella), que comporta 210.000€ aquest any, 105.000€ el 2021 i 105.000€ el 2022. Una inversió sense un projecte ni idea al costat ni un retorn enfocat a la dinamització econòmica del municipi. No qüestionem el valor patrimonial de la finca, però ja tenim altre patrimoni públic que els cal inversió (Orient, Cal Bernat, Museu Miquel Soldevila....), i ara -segons el nostre entendreno ens cal augmentar el patrimoni públic, ens cal invertir en dinamització econòmica i social. Cal treballar fórmules per atendre al comerç, als autònoms, l’activitat industrial, la restauració, les necessitats d’urgència familiars. Política social i expansiva. Hi ha els recursos, fem aportacions, des de la nostra responsabilitat, amb voluntat de suma i treball conjunt.//

REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Xavier Vilella, Carolina Font, Jordi Borralleras i Lluc Corominas. AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Roser Reixach, Olga Molina, Montse Suriñach, Eva Freixa i Núria Gorchs. DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_Laura Villena i Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 · larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

LA VINYETA EXTRA, per Olga Molina

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

NETEJA

RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

165€ any

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

93€

1/2 ANY

Més informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

ELS ENCANTS / EL TEMPS

7 de maig de 2020

ES VEN » LLIT D’HOSPITAL, amb elevació, trapezi, baranes abatibles, comandament i matalàs. 700 € T: 666 26 64 71 (R76/01) » TENDA PER PORTAR SOBRE COTXE, marca LUMER. En molt bon estat i impermeable. Apte per a 3 persones. Mides desplegada 230x155x120 cm., 50 kg. i una escala telescópica de 2,5 mt. Estructura de ferro galvanitzat. Porta un matalàs d’escuma. Preu 300 €. T.: 686.385.452 (R78/01) » Es ven pis a Vic. 110 m2. 4 hab. Tot exterior. Tancaments d’alumini. Tel 654.112.150 (R78/02) » 11 VEDELLES DE RAÇA BRUNA (12 mesos). T.: 636333630 (R78/03) » REMOLC DE GOSSOS EN BON ESTAT. Marca Comanche. També hi caben vuit xais. 500 €. T.: 600 666 301 (R78/04)

» SCOOTER YAMAHA JOG DE 50 CC en molt bon estat. Pocs km. ITV passada fins el 2021. Preu a convenir: 682 813 372 (R77/01) » CAIXA D’EINES COMPLETA, NOVA, Cofac. Per estrenar. 20 €. Envio foto per WhatsApp. T.: 662 003 299 (R77/03) » TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR negre, per 18 €. T.: 662 003 299 (R78/05) » MAXI COSI ORIGINAL en molt bon estat. Preu 20 €. T. 607 310 102 (R76/02) » TAULA DE MENJADOR EXTENSIBLE, color faig, 90x140 cm. plegada, 210 cm. oberta. 80 €. T. 607 310 102 (R76/03)

ES BUSCA » REMOLC per portar llenya (pot ser agrícola). T.: 622 85 92 63 (R77/04)

Des del balcó, alimentant les mallerengues.// JMCASTRO

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 20 d’abril al 5 de maig

RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA DE... GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76)

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Oristà_ 4 de maig

29

Olost i Oristà_ 29 d’abril

3,1

PRATS

OLOST

ORISTÀ

SANT BOI

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

20

16,8

11,4

17,2

18,3

11,7

4

17,5

11,5

12

15,9

11

12

15,3

10,6

5

21 22 23 24 25

12,7 13,4 18 19,6 22,3

10,1 9,5 9,4 7,6 5,7

15,2 0 3,2 0 0

13,2 14,2 20,7 21,1 22,9

10,2 10,2 9,9 7,2 4,8

22,8 0 0,4 0,4 0

16,3 14,5 21,5 23 23,7

9,6 11 11,7 8 9,2

16 inp. Inp.

12,1 11,3 17,8 17,4 20,4

9,7 8,9 9 9 8,1

16,2 0,2 1,2 2 0,6

11,8 11,9 16,3 18,1 20,3

9,4 8,2 8,4 8,2 7,4

8,4 0 2,8 0,2 0

26

21

8,2

4,6

22,9

6,8

2,6

24,2

9,7

1,5

20,9

9,1

3,4

19,9

8,7

2,2

BUSCO FEINA DE...

27 28

17,1 17,6

8 7,1

0,6 1,2

18,1 19,1

8,6 7

0,8 1

22 20,7

8 9

2

17 17,1

8,6 8,2

1,8 1

16,4 16,8

8,8 6,9

2 2,4

>NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474)

29

18,3

3,9

0

19,7

3,1

0

20,3

3,1

17,6

6

0

17,5

5,5

0

30

19,5

8

0

20,4

5,9

0

21,6

6,4

18,9

9,4

0

18,6

8,2

0

1

21,8

7,8

0

23,5

7,4

0

25

10

21,3

8,9

0

21,6

7,1

0

2

23,9

7,9

0

26

7,3

0

27

7,5

24,3

10,7

0

23,9

9,8

0

3

25,5

9,2

0

26,5

8,5

0

28,2

9,6

25,1

11,4

0

24,7

11,4

0

4

26,4

9,3

0

27,1

8,2

0

29

10

25,7

12,2

0

25,4

12,2

0

5

23,7

9,8

0

24,3

8,9

0

26

10,4

24,6

13,1

0

23

12,9

0

INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081. FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

>NETEJAR PISOS I CASES_ 93 856 06 08 >NETEJA_ 693 398 219_Noia s’ofereix per neteja de domicilis, escales, cases rurals... > JOVE AUTONOM de la comarca s’ofereix per manteniments i reparacions de finques i tot el que comporta: desbrossar, manteniment de filats i tanques... Experiència en treballs forestals, verticals, paleteria i pintura, feines de soldadors, cuidant d’animals de granja_ 609 033 307

Si vols aparèixer al Racó de la feina o als Encants escriu-nos a: larellallucanes@gmail.com

Màx.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

Min.

l/m2

Màx.

Dj 7 de maig > SBG (Urgell) Dv 8 de maig > Olost (Euras) Ds 9 de maig > SBG (Atlàntida) Dg 10 de maig > matí: Prats tarda: SBG (Ausa) Dll 11 de maig > Prats (Pou) Dm 12 de maig > Olost (Ylla)

AGENDA CONFINADA CADA DIA_Prats sofà: a les 6 de la tarda, una proposta diferent en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament de Prats.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Dx 13 de maig > Prats (Tanyà) Dj 14 de maig > SBG (Vilaplana) Dv 15 de maig > Prats (Aliberch) Ds 16 de maig > Olost (Barnolas) Dg 17 de maig > matí: Prats tarda: Olost (Terricabras) Dll 18 de maig> SBG (Fargas)

DILLUNS 18 DE MAIG XERRADA ONLINE_ CREIXEM PLEGATS_ “Agenda escolar i ús de pantalles”. Adreçat a famílies amb fills/ es de 6 a 16 anys. Cal inscriure’s abans del 14 de maig a www.llucanes.cat/formació.

Dm 19 de maig > Olost (Arumí) Dx 20 de maig > Prats (Urgell) Dj 21 de maig > SBG (Euras) Dv 22 de maig > Olost (Atlàntida) Ds 23 de maig > Prats (Ausa) Dg 24 de maig > Prats (Pou) Dll 25 de maig > SBG (Ylla)

DIMECRES 20 DE MAIG SANT BOI DE LLUÇANÈS_Sant Baldiri. Arrossada popular, en confinament. La gent pot encarregar el dinar a l’ajuntament i se li portarà a casa.

LaRella | 21