R480

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 23 | ABRIL | 2020 NÚM: 480

www.larella.cat

sant jordi confinat

PÀG 3

Dones del Lluçanès s’organitzen per fabricar i repartir material sanitari

PÀG 6 - 7

Comença el tercer trimestre amb les aules buides Coneixem com s’ho fan tres famílies confinades

PÀG 14 - 17

Sant Jordi sense sortir de casa Especial amb les novetats d’autors i autores del Lluçanès

PÀG 13

Olost qüestiona la construcció de la nova gasolinera a l’eix del Lluçanès

PÀG 3

Tal faràs, tal trobaràs La columna de Ramon Besa PÀG 18 - 19

Entrevista a Lluís Suriñach

AQUESTA EDICIÓ DE LaRella NO S’IMPRIMIRÀ EN PAPER

www.larella.cat

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

Núm.480

Un centenar de casos de possible coronavirus a l’ABS Lluçanès de 84 anys, i el 15 d’abril Miquel Tutusaus i Balaguer, de 77 anys. EL CAP DE PRATS SEGUEIX ACTIU Després de tancar més de 400 ambulatoris arreu de Catalunya, també els del Lluçanès, el departament de Salut va plantejar a principis de mes l’opció de tancar alguns Centres d’Atenció Primària (CAP). Tot i això, la mesura mai no va arribar a posar en qüestió el funcionament del CAP de Prats, que ara assumeix l’assistència domiciliària i telefònica en pacients dels municipis de l’entorn, perquè el departament va tenir en compte la distància que hi ha amb els altres centres sanitaris més propers. El tancament de CAPs hauria servit per destinar els professionals a reforçar, en aquest cas, el Pavelló Salut instal·lat en un temps rècord a Vic, però la pressió dels centres d’arreu d’Osona va aconseguir que s’optés per una altra solució. Finalment, el Pavelló es va posar en marxa amb la contractació d’estudiants d’últim curs de medicina, metges amb el MIR acabat de fer i més d’una quinzena de personal d’infermeria.//

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

El canvi en les estadístiques que ofereix el departament de Salut permet saber ara que a l’Àrea Bàsica de Salut del Lluçanès ja hi ha acumulats 16 casos que han donat positiu en alguna prova diagnòstica (PCR o test ràpid), mentre que 84 més són casos sospitosos, corresponents a persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica amb resultat positiu. Tots ells són casos activats pel servei de vigilància epidemiològica. Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès, l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze). Tot i la magnitud de les xifres,

el mapa reflecteix com el resultat de l’ABS Lluçanès continua situant-se en la franja més baixa del mapa català, i també per sota dels resultats registrats a les Àrees Bàsiques de Salut de l’entorn més proper. Així, dels 5.950 habitants assegurats a l’ABS Lluçanès n’hi ha un 0,22% que han donat positiu per coronavirus mentre que, per

exemple, a l’ABS Vic-1 són un 0,85% els que han donat positiu. VÍCTIMES DEL CORONAVIRUS L’ajuntament de Prats ha comunicat en els darrers dies la mort de dues persones del municipi contagiades per la COVID-19, totes dues ingressades en centres hospitalaris de Vic. L’11 d’abril va morir Antònia Riba i Comellas,

La residència de Prats no registra cap contagi LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

Després de més d’una setmana tancats a la seva habitació, els usuaris de la Residència Nostra Senyora de Lourdes, de Prats de Lluçanès, van poder-ne sortir sabent que no tenien la Covid-19. Algunes residències de Catalunya han passat dies crítics després de detectar un brot amb víctimes mortals. Sense anar gaire lluny, Navàs (Bages) n’és un clar exemple. Davant aquesta crisi i amb algun usuari amb febre, les Germanes de la residència de Prats van rebre, el passat 11 d’abril, la

LaRella | 2

recomanació de confinar els avis a les seves habitacions, de manera que no tinguessin contacte entre ells. Durant la setmana passada tots els usuaris de la residència van poder-se fer el test per detectar si algun d’ells estava contagiat. Aquesta setmana, i tal com explica la coordinadora Germana Aurora, el Dr. Vall va donar la bona notícia a les cuidadores: cap dels avis de la residència de Prats està contagiat de Coronavirus. La Germana Aurora explica que van ser uns dies durs, perquè molts dels avis no estan acostumats a passar tantes hores a les habitacions, i encara menys ferho sols. Tot i això, la treballadora

d’animació de la residència passava, durant cada matí, habitació per habitació per fer-los pintar, parlar o fer videotrucades amb els familiars. A més, una cuidadora i una Germana portaven els àpats a cada avi, prenent, això sí, unes mesures de seguretat i d’higiene extremes. De fet, la Germana Aurora diu que les treballadores de neteja desinfectaven tot l’interior de l’edifici dos cops al dia. Des que van rebre els resultats negatius la residència ha tornat a la situació anterior: mantenen l’edifici confinat però els avis poden fer vida dins el centre, amb activitats, jocs i àpats en comú. Tot i això, han augmentat les mesures

La Residència els Munts ha realitzat testos als seus usuaris i sabrà els resultats la setmana vinent

de seguretat, de manera que cada avi porta mascareta i les distàncies entre ells es respecten en tot moment. La germana Aurora es mostra molt satisfeta, i assegura que “l’esforç ha valgut la pena, quan ens van dir que no hi havia cap avi contagiat fins i tot vaig plorar d’alegria”. La residència de Prats no és l’única que ha fet els tests de Coronavirus als seus usuaris. La Residència els Munts de Sant Boi ha realitzat els testos als seus usuaris aquest dimecres, i fins la setmana vinent no sabran els resultats. A partir de dimarts que ve, les seves treballadores també se sotmetran a les proves.//

EL CORONAVIRUS AL LLUÇANÈS

23 d’abril de 2020

Dones d’arreu del Lluçanès s’organitzen per fabricar i repartir material sanitari

LA COLUMNA

Ramon BESA

En només un mes ja han fet i repartit 6.827 peces

Tal faràs, tal trobaràs

LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

Les Cosidores del Lluçanès només tenen un mes de vida, però ja han repartit un total de 6.827 peces per tot el Lluçanès, i més enllà. A molts indrets del país, persones amb ganes de col·laborar s’han unit per aportar el seu granet de sorra a la lluita contra la Covid-19 i fabricar i repartir material sanitari divers. Al Lluçanès la iniciativa va néixer el passat 19 de març, quan la pradenca Judit Boix va veure una notícia per la televisió on deia que, davant l’escassetat de material, una empresa de Rubí s’havia dedicat a crear kits amb tela i gomes i a repartir-los, per tal que la gent que volgués col·laborar pogués cosir mascaretes per, posteriorment, enviar-les als llocs on més es necessitessin. La Judit de seguida es va posar en contacte amb l’empresa, però la van informar que havien quedat desbordats per la demanda de kits. Tot i això, va aconseguir el contacte d’una noia de Vic que havia creat un grup per fer el mateix que l’empresa de Rubí i, d’aquesta manera, repartir kits de fabricació de mascaretes a voluntaris amb ganes d’ajudar. Així, la Judit Boix va rebre una vuitantena de kits i, juntament amb un parell de persones, van començar a cosir mascaretes. De seguida van aparèixer moltes dones d’arreu del Lluçanès que volien col·laborar, de manera que van decidir crear un grup de cosidores – independent al de Vic – que fabriqués les mascaretes pel seu compte. El grup de cosidores de Vic va proporcionar indicacions, mesures higièniques i patrons per a la fabricació correcta de material, i el grup es va posar a treballar creixent cada dia més. En un primer moment les dones que formaven part del grup van haver d’aconseguir el material a partir de llençols vells, teles que no uti-

Muntatge fotogràfic amb la maquinària utilitzada per les cosidores.//MARIA CONILL

litzessin, o gomes que tinguessin un altre ús per poder lligar les mascaretes. De seguida, però, van rebre roba d’arreu del Lluçanès, de particulars i d’empreses, i gomes de fàbriques i botigues que les van donar de forma gratuïta. Així ha nascut una xarxa de voluntàries que fabriquen mascaretes, bates, capells quirúrgics i, aviat, mascaretes infantils i peücs. El material es reparteix per tot el Lluçanès, prioritzant les residències i els Centres d’Atenció Primària però també a farmàcies, empreses i altres llocs que, en saber de l’existència del grup de cosidores, es van posar en contacte amb la seva coordinadora, la Judit Boix, i van demanar el material necessari. Cada dia, exceptuant el diumenge, reparteixen el material als llocs que han fet comanda o als centres sanitaris que el necessiten. Prioritzen el Lluçanès, però l’excedent sobrant és traslladat a Vic, on la Judit Boix està en contacte permanent amb la Gràcia (la coordinadora de Vic) i el Carles Furriols (el coordinador de Taradell i metge de la Fundació Doctor Trueta), que s’encarreguen de distribuir la resta de material. Furriols té contacte amb altres zones de Catalunya, de manera que si a Manresa fan falta més mascarets avisa a la Judit Boix per tal que hi transporti l’excedent. En un mes de vida, el grup de

Cosidores del Lluçanès havia repartit un total de 4.385 mascarets, 2.322 bates i 120 capells quirúrgics. Les bates i els capells es fabriquen amb bosses d’escombraries industrials, que han aconseguit a partir d’empreses properes. A més, a partir d’aquesta setmana, i amb l’aixecament parcial del confinament als menors, les Cosidores del Lluçanès començaran a fabricar mascaretes de talles infantils i peücs quirúrgics. La Judit Boix explica que les Cosidores del Lluçanès es coordinen mitjançant un grup de WhatsApp format per una cinquantena de dones. Cada dia s’emet un missatge informant del material repartit i d’altres informacions que poden servir a les cosidores. Però també es comparteixen moltes altres coses. “Recomanem llibres i aficions, i per a moltes s’ha convertit en una activitat essencial durant els dies que no podem sortir de casa”, assegura la Judit. El grup el formen persones d’edats molt diferents, però algunes d’elles són jubilades que, amb el confinament, no poden fer tot allò que solien fer, de manera que aportar el seu gra de sorra en aquesta lluita és una motivació que afronten amb moltes ganes. Com diu la Judit, “ara ja és més que un Grup de WhatsApp, perquè s’ha convertit en una mena de grup terapèutic”.//

A mi, la veritat sigui dita, el confinament no m’ha canviat la vida; ha fet que me la miri d’una altra manera i també que me n’adoni que no sé viure sol ni seria capaç de fer-ho, fos a Barcelona o a Perafita. Tal vegada a Perafita, i a l’enyorat Lluçanès, em seria més fàcil estar-m’hi perquè la gent no necessita sortir al balcó per conèixer-se mentre aplaudeix als “sanitaris” –trobo que és una paraula que no s’escau, poc humana i molt material— sinó que els veïns s’ajuden i es cuiden quan van mal dades; aleshores s’obliden les renyines, les enveges i les maledicències que genera el cos a cos dels dies de cada dia i s’imposa la solidaritat, el sentit de pertànyer a una mateixa comunitat i la necessitat de cuidar-la. Jo m’hi he sentit molt a prop perquè quan telefonava a la mare em deia que estava bé, que no havia pas de patir, que no li faltava de res. Ella, que sempre ha estat i ha volgut ser autosuficient, no pateix ni fa patir, envoltada de qui la mima més que mai, com si fos tan seva com meva. Admiro aquest vincle que hi ha als pobles enfront de l’anonimat de les ciutats, totes professionalitzades, desanimades i cada cop més semblants, sempre més pendents dels clients que no pas de les persones. Ha arribat un moment en què necessito de tothom per valdre’m per mi mateix. Ni tan sols he estat capaç d’afaitar-me la barba ni de tallar-me els cabells, acostumat com estic a anar a la barberia. Tampoc he après a cuinar, aficionat a anar a restaurants. I ni pensar-hi de penjar un quadre i molt menys d’arreglar una finestra o de posar oli a una porta. Em considero un inútil que es passa la vida ajuntant lletres i que es distreu caminant, anant a fer una copa, mirant una pel·lícula o una obra de teatre i dinant o sopant amb els amics. Me n’he adonat durant el confinament i he après a valorar els que em fan la vida fàcil i la fan agradable també als que m’estimo com la mare. Tothom dóna un cop de mà sense demanar res a canvi, ans el contrari. Als moments més delicats és quan més es coneix la gent i aquesta vegada hem tingut la sort, al poble i a la ciutat, de dependre dels veïns i, en últim cas, dels metges, els professionals més indispensables juntament amb els mestres. Les societats més sanes son aquelles que estan ben ensenyades i ben cuidades i, en cas de no haver pogut anar a estudi, les que han après a viure a partir del respecte i l’altruisme; tal faràs, tal trobaràs.//

Segueix-nos a les xarxes: a Twitter i Instagram @revistaLaRella

a Facebook @larella.llucanes LaRella | 3

TREBALL SOCIETAT

Neix el Sindicat de Pobles del Lluçanès per fer front a la futura crisi econòmica “Un espai d’autodefensa de les classes populars contra els abusos i de poder i la lògica de mercat” així és com es defineix el nou òrgan d’organització popular que ha nascut, durant aquests dies convulsos, a la comarca del Lluçanès. La plataforma es presentava, al passat 31 de març, a través de les xarxes socials Twitter i Instagram, i obrint un canal de Telegram. L’organització es presenta com una eina de fer front a la crisi econòmica i social que, la majoria d’experts, auguren, des d’una perspectiva del món rural. Davant d’això, el sindicat presenta tres eixos d’acció: laboral, habitatge i gènere. En l’eix laboral, incideixen en l’escenari que han dibuixat els ERTOs i la precarització, manifesten, en el sector de les cures. Respecte a l’habitatge, asseguren voler ser un espai d’assessorament legal per totes aquelles persones que pateixen, o patiran arran de la crisi, problemes referents a la residència, així com “fer front a les injustícies a partir de l’acció directa” per no deixar el territori en mans de “grans propietaris”. Per últim, des del sindicat, manifesten la importància d’afrontar l’embat des d’una perspectiva de gènere i la necessitat de denunciar “qualsevol agressió”. Aspecte preocupant en aquests dies de confinament, i així ho confirma gairebé el 60% més de trucades per violència masclista, segons la Generalitat. Després de la seva presentació, el Sindicat ja va reivindicar algunes accions. El permís per poder anar als horts comunitaris i propis, així com convocar una vaga de lloguers.//Red

Núm.480

Esteve Riera, voluntari per la recerca de medicaments experimentals PRATS / BARCELONA Per_ Jordi Borralleras Estruch

L’Esteve Riera, de Prats, és un de tants que aquests dies han vist com el dia a dia els canviava completament. Està fent el màster de farmàcia Industrial i Galènica i té una beca per col·laborar amb el servei de Desenvolupament de Medicaments (SDM) de la Universitat de Barcelona. Davant la crisi del coronavirus, el seu sector també s’ha activat ràpidament per mirar de fer-hi front. Com que les classes han passat a ser online -amb un resultat “tirant a pèssim”, assegura- i només podia seguir amb algunes de les responsabilitats que implica la beca a l’SDM, va decidir compensar-ho fent un voluntariat on pogués ser útil. Ara va a la facultat de la Universitat de Barcelona a Bellvitge, al centre Farmatec-UB, on es fa recerca i producció de medicaments experimentals. La universitat va posar a disposició dels hospitals públics de Catalunya aquesta planta pilot per fabricar el que faci falta: gels hidroalcohòlics, medicaments per assajos clí-

L’Esteve Riera al laboratori on fa de voluntari//

nics, possible combinació de principis actius que funcionin contra el coronavirus, etc. A la pràctica, de moment han fet una guia de fabricació i elaboren gels hidroalcohòlics per l’Hospital Clínic. L’hospital paga les matèries, la UB hi aporta la maquinària i les sales que compleixen amb les normatives de producció de medicaments, i els voluntaris com l’Esteve ho fabriquen gratuïtament. Ell, a més, compagina el voluntariat amb la feina als Laboratoris Merck, on s’han extremat les me-

sures de seguretat com ara dividir els torns per reduir els contactes entre treballadors. Un trasbals que també es nota a les farmàcies catalanes. S’ha modificat el sistema per renovar receptes, que ara és telefònic, s’han disparat les consultes per problemes com l’angoixa i l’insomni, i en molts casos també s’han hagut d’organitzar repartiments a domicili. A més, les darreres setmanes són moltes les consultes sobre les mascaretes que el govern de la Generalitat preveu repartir a tota la població a través d’aquests establiments.//

93 856 00 82 656 27 50 54

LaRella | 4

TREBALL

23 d’abril de 2020

“De cop i volta ens vam trobar que no podíem obrir i amb molt menjar que no podríem servir” La Irene Colldelram i el Lluís Collell regenten el Restaurant La Mercè SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

El sector turístic i el de la restauració són dels més afectats per la pandèmia de la COVID-19. Bars i restaurants es van veure afectats per haver de tancar portes el 14 de març, o més ben dit a no obrir-les, amb les càmeres plenes d’aliments i reserves per anul·lar. Molts d’aquests negocis han buscat alternatives possibles, dins la situació, per poder generar algun ingrés, ja que la majoria de despeses hi continuen sent. És el cas de l’Irene Colldelram i el Lluís Collell que regenten el Restaurant La Mercè de Sant Boi de Lluçanès: “ens vam trobar de cop i volta que no podíem obrir, amb molt de menjar previst pel cap de setmana que no podríem despatxar. Així que els primers dies vam fer un menú de 10 € per emportar, i la setmana de Pasqua només ens vam dedicar a preparar les Mones de Pasqua”.

L’Irene amb el restaurant al fons.//

Malgrat la complexitat del moment, la Irene en fa una valoració positiva: “estem molt contents perquè vam tenir forces encàrrecs, i aquest cap de setmana tornem a proposar plats per emportar, sota reserva prèvia de com a màxim fins divendres o dissabte al matí”. Aquesta situació ha provocat que el Restaurant La Mercè sol·licités fer un

ERTO pels seus treballadors des del dia 14 de març, i com que la Irene i el Lluís són autònoms, també van demanar l’ajuda corresponent. Com explica “aquest mes hem cobrat l’ajuda d’autònoms i també ens han notificat que l’ERTO està acceptat. Saber-ho també m’ha donat més tranquil·litat i espero que els nostres treballadors puguin cobrar ben aviat”. De moment és poca la informació que tenen sobre la situació de desconfinament, ja que no hi ha un calendari establert de terminis, l’únic que saben és que, per les característiques dels restaurants, aquests seran els últims a poder obrir de nou el negoci. Com explica, el més costós del tancament temporal dels negocis és que no ingresses però si que tens despeses que no és poden obviar: la majoria han pagar un arrendament, despeses comunes, factures de proveïdors... Tothom mira de reduir les despeses al màxim, per això la Irene i el Lluís van haver de donar de baixa

el pagament amb targeta, ja que el banc els cobrava la comissió per no arribar als ingressos que havien pactat: “com volen que arribem als ingressos si tenim el restaurant tancat, és impossible arribar-hi, però ells ho cobren igualment! El local el tenim arrendat, ens han facilitat el pagament, en aquest sentit no rebem pressions, però l’haurem d’acabar pagant igualment”. El futur és ple d’interrogants: sense dates previstes per la reobertura, no saben si hauran d’obrir amb menys capacitat, ni quines mesures de seguretat hauran de complir. Ara mateix és una incertesa que pot crear temor a més d’un, és el cas de la Irene: “pensant amb el desconfinament, em fa bastanta por; els treballadors hauran de cobrar, i la Seguretat Social ara no és paga però després sí. Obrirem, però si obrim amb menys capacitat els ingressos també seran inferiors, i tampoc sabem com reaccionarà la clientela, si tindran por o no de tornar al restaurant”.//

Elsanek augmenta les vendes en temps de crisi sanitària teixits reutilitzables s’acabin imposant, ja que considera que cada vegada queda menys perquè es vagi canviant la filosofia de l’utlitzar-llençar. “De la mateixa manera que els consumidors estan deixant de banda les canyes o els coberts de plàstic d’un sol ús en el sector de la restauració, per exemple; es pretén que els productes que s’utilitzen i es llencen als hospitals també desapareguin” declara.

//F: WWW.JONELSL.COM

OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire

La crisi del Coronavirus és, a hores d’ara, un gran cop per la societat i es preveu que comporti grans davallades econòmiques. Així i tot, algunes empreses han vist, en aquesta crisi, una oportunitat per créixer i les seves vendes així ho corroboren. És el cas de l’empresa olostenca Elsanek, que es dedica a l’elaboració de teixits reutilitzables per ús sanitari. L’empresa ha vist com, arran de la falta de material sanitari, les seves vendes han augmentat. Joan Salvans, el seu director, informava, en declaracions a l’ACN (Agència Catalana de

Notícies) que “des d’un bon principi ja ens van trucar molts hospitals que necessitaven material”. Salvans lamenta que “no estaven preparats” per fer front a tanta demanda i que de seguida van exhaurir estocs. INICIS COMPLICATS Elsanek, veu com ara la seva activitat augmenta després d’aproximadament quinze anys estant al mercat. Des de la corporació asseguren que, entre el material d’un sol ús que predomina en els hospitals, costa que el seu producte pugui fer-s’hi un lloc. El mateix Salvans confirma a l’ACN, que en alguns moments ha pensat a tirar la tovallola. Ara bé, es mostra convençut en el servei que ofereixen i espera que els

PROPIETATS DEL TEIXIT El teixit, entre altres propietats, és protector contra bacteris, hipoal· lèrgic, és a dir, que evita reaccions al· lèrgiques a la pell o al cos de les persones, reciclable i de molta durabilitat. Segons les proves de qualitat, el teixit es pot rentar entre 300-400 vegades per ser utilitzat i, un cop acabada la seva vida útil, és completament reciclable. OPORTUNITAT DE L’EXEPCIÓ Joan Salvans, el director d’Elsanek, declarava a l’ACN que ja l’any passat van notar un augment en l’interès pel seu producte, aquí al país. Ha sigut, arran de la situació generada per la CoVid-19, que l’empresa ha augmentat les vendes al territori, ja que, molta gent que ho necessitava, “van veure com a una alternativa factible el producte que Elsanek fabrica” informa el

director. Després d’exhaurir estoc, Salvans assegura que va ser complicat poder tornar a engegar l’activitat, ja que, per confeccionar aquests teixits es necessiten uns materials molt específics i la producció és lenta. Ara bé, assegura que, a hores d’ara, ja tornen a subministrar material, especialment a indústria alimentària i comerç. “Aquest personal ara requereix productes de protecció. Fins ara no els necessitaven ni pensaven mai que n’haurien d’aconseguir” confirma. Encara que també preveu que, un cop el material d’un sol ús torni a produir-se amb regularitat, ells aniran quedant-se en un segon pla. Fins ara, la majoria de vendes les realitzava a Suècia. Salvans assegura que, des d’un bon inici, el mercat suec es va interessar pel seu producte per motius de “sostenibilitat i respecte al medi ambient”. L’exportació a Suècia suposa entre un 50% i un 60% de la facturació de l’empresa, un mercat que, segons Salvans, és regular des del 2013. La companyia espera que, a partir d’ara, s’hagi pogut fer un lloc com a proveïdor de material de seguretat sanitari i d’higiene en hospitals, empreses alimentàries i comerç. I veu, la situació del Coronavirus, com una oportunitat per créixer.// LaRella | 5

EDUCACIÓ

Núm.480

Comença el tercer trimestre amb les aules buides LLUÇANÈS Per_ Carolina Font

El passat 14 d’abril començava el tercer trimestre d’aquest curs marcat per la Covid-19. Escoles i instituts s’han vist obligats a adaptar-se a aquesta realitat, que de moment, no sabem fins quan durarà. La situació és nova per a tothom i aquest fet provoca que la normativa vagi canviant i adaptant-se a mesura que passen els dies. La normativa i les ordres per escoles i instituts és diferent, així mentre uns no poden avançar temari, els altres se les han d’empescar per fer les classes de manera telemàtica. Pel que fa a les escoles del departament se’ls hi ha dit que no s’avança temari però que igualment el tercer trimestre serà avaluable, tot i que no amb els mateixos criteris que quan els nens i nenes van a classe. Com ens explica Marta Rabionet, de l’escola Monjoia, no es posaran notes quantitatives, sinó que es valoraran

LaRella | 6

els processos i les habilitats que l’infant hagi desenvolupat durant el trimestre i sempre de manera positiva. Com ja explicàvem en l’anterior Rella, des del Departament es va fer una crida a les escoles per detectar les mancances que tenien els i les alumnes i així poder dotar-los de les eines necessàries per seguir el trimestre. No tots els centres han rebut material del Departament que ha prioritzat cedir-lo en aquells centres on hi havia alumnes que canviaran de cicle a final de curs i que no disposaven de les eines necessàries. Però on no ha arribat el Departament hi han arribat escoles i ajuntaments que han facilitat des de llapis i colors fins a dispositius electrònics. Com hem dit les escoles no poden avançar temari i les activitats estan pensades per treballar amb base a l’après fins al març. No obstant els nens i nenes de sisè, que canviaran de cicle, sí que des del Departament s’ha ordenat que tinguin unes activitats més elaborades. Les activitats que plantegen des dels centres busquen

que els alumnes les puguin realitzar de la manera més autònoma possible, però l’autonomia de cada nen i nena és relativa i com ens explica la Marta cal que hi hagi cert control i seguiment des de casa, més o menys iguals que si fossin uns deures. El tercer trimestre ha començat telemàticament però no sabem com acabarà. La Marta vol creure que al juny les aules es tornaran a omplir, encara que potser no totes alhora i només unes estones determinades. El que tenen clar des de la Monjoia, com diu la Marta, és que cal tancar el curs i aquesta etapa en persona i que és important fer-ho. Potser no amb tots els nens i nenes junts i segurament sense festa, però almenys tancar-la. LES CLASSES SEGUEIXEN AL CASTELL DEL QUER Els i les alumnes dels instituts de Catalunya han tornat a les classes, però les aules segueixen buides i tot sembla indicar que continuaran així. El professorat ha hagut

d’adaptar els materials de les seves classes, les pissarres són virtuals i els deures i les activitats es pengen al moodle. A l’Institut Castell del Quer el professorat s’ha organitzat de tal manera que cada grup de 9 alumnes té un tutor. D’aquesta manera és més fàcil i directe el contacte entre les parts. De totes maneres, i especialment en el cas de l’alumnat de 1r d’ESO, que han començat l’institut, es busca mantenir més contacte i per això s’han organitzat trobades virtuals entre tutors i alumnes. Pel que fa als alumnes de 2n de Batxillerat, que aquest juliol s’examinaran de les PAU, tenen més contacte amb els seus professors i, evidentment, més feina que la majoria d’estudiants, ja que es troben en un moment decisori pel seu futur. Pel que fa al curs vinent no hi ha novetats però si les preinscripcions no comencen aviat, és molt possible que el curs comenci més tard del que seria habitual.//

FAMÍLIES CONFINADES

23 d’abril de 2020

“Els pares i mares acabem fent de professors” L’Ariadna Tremoleda té un fill que va a l’institut i una filla que va a l’escola. Dues etapes que segueixen dos camins educatius diferents davant el confinament LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Com explica l’Ariadna a l’escola és més fàcil: “tenen poca feina i el material està adaptat a les demandes de cada nen i nena”. Un cop van superar els primers dies i el tema d’on trobar els materials, tot ha anat més bé. L’Ariadna assegura que “famílies, nens i nenes ens hem tornat unes expertes amb les noves tecnologies”. Des de l’escola es plantegen activitats que puguin fer de manera autònoma els infants “però és impossible, no és realista. Hi has de ser, a vegades per coses tan senzilles com trobar les activitats o el document que necessiten o preparar-ho tot per una videotrucada”. Aquests són alguns dels

entrebancs, però com diu “quan s’avança temari sí que hi ha un problema”. I és que a diferència de les escoles, als instituts es continuen les classes de

manera telemàtica, i per molt que el professorat pengi els materials necessaris i els recursos que creuen imprescindibles per dur a terme les activitats

programades “els pares i mares acabem fent de professors”. L’Ariadna ens deixa clar que en cap cas això és una crítica cap als mestres “que des del primer dia s’hi han posat, han adaptat les seves classes i els seus materials. I a més a més s’han adaptat a les necessitats i les característiques de cada alumne.” El problema però, és com pretenen que les famílies s’organitzin: “si has de treballar com ho fas?”. Com ens diu l’Ariadna ella té sort i pot estar amb els seus fills en aquests moments. Quan tot va començar va decidir seguir treballant i acompanyar els seus fills, però com diu “em passava el dia amunt i avall de l’escala i no feia res bé. Per això vaig decidir que no dedicaria tantes hores a la meva feina i estaria més amb ells. Però què passa amb la gent que no pot dedicar-hi tant temps?”. Afegeix que les estones “que abans dedicava a les emocions, als jocs, a llegir amb els meus fills, ara les he de dedicar a posar límits i ensenyar, i això tampoc és bo per a nosaltres”.//

“Els espais de dins a casa han canviat, i també les normes. Sobretot aquelles sobre què es pot fer i què no” L’Elisenda és mare d’una nena de primària i d’un infant que podria haver començat l’escola bressol Com explica l’Elisenda, aquests dies es van adaptant sobre la marxa. “Les feines que proposen des de l’escola han anat canviant i ara ja són més “obligades” perquè seran qualificables, però ja ens han avisat que serà una avaluació diferent”. Des del principi l’escola ha plantejat diferents activitats per fer i hi ha hagut seguiment per part de la tutora. A més a més han fet alguna videoconferència tot el grup de classe amb la tutora i alguns mestres “però evidentment els pares hi hem de ser perquè encara són poc autònoms”. “Els espais de dins a casa han canviat, i també les normes. Sobretot aquelles sobre què es pot fer i què no.

El menjador ha esdevingut la sala de jocs (sobretot quan plou) i el terrat és on acabem passant més estona. Intentem posar ordre dins el desordre. I tot funciona millor si ens aconseguim organitzar i mentre un està amb els nens l’altre teletreballa”. Però ens remarca que “cada un necessita el seu temps i el seu espai”. L’Elisenda creu que “caldria entendre que les famílies amb fills no podem assumir una jornada sencera. I que s’hauria de tenir en compte que els costos econòmics de tot plegat els estem assumint les famílies i no sabem fins quan es podrà aguantar”. L’Elisenda és professora i manifesta

que de la mateixa manera que als professors se’ls demana que adeqüin les

“Des del primer dia sort n’hem tingut dels avis” L’Anna Plans és mare de dos nens que fan primària i ella i la seva parella treballen fora de casa, com ens diu “en aquest cas el confinament s’amplia” L’Anna Plans és mare de dos nens que fan primària i ella i la seva parella treballen fora de casa, com ens diu “en aquest cas el confinament s’amplia”. Per l’Anna el primer dia de confinament va ser “aquell divendres fatídic que es van llevar i sense pensar massa van portar els nens a casa els avis”. I des de llavors ha sigut així cada dia, quan ella i la seva parella van a treballar. Com ens diu sort en tenen dels avis “cada dia creues els dits que no passi res i que ningú s’infecti, perquè jo i la meva parella seguim anant a la feina. Però estem tots molt conscien-

ciats, sobretot els nens que saben que s’han de rentar les mans cada cop que canvien d’activitat i encara més quan

arriben a casa nostra o dels avis”. L’àvia dels nens, la mare de l’Anna, encara treballa i comparteix l’espai de

tasques a cada alumne també s’haurien d’adaptar les polítiques de desconfinament a cada territori. “No és el mateix una família d’una zona rural que una de l’àrea metropolitana. La meva filla s’enyora d’anar amb bici, és molt probable que si sortim al carrer, a fer una volta, no ens trobem a ningú i si fóssim de Barcelona només sortir del nostre pis i sense trepitjar al carrer potser ja ens hauríem creuat amb 10 persones del bloc. El desconfinament gradual hauria d’estar adaptat al context i els ajuntaments haurien de poder dir-hi alguna cosa. Deixant a banda els criteris de salut que sempre s’han de contemplar”.// teletreball amb els seus néts. El padrí està jubilat i ha esdevingut l’ajudant perfecte per fer els deures i quan no els ha d’ajudar es dedica a fer sudokus. Com diu l’Anna “els nens van fent les classes com poden. Cada dia cal traslladar-ho tot amunt i avall, sort que els ordinadors són portàtils”. Com ella afegeix, el seu confinament és diferent, però la qüestió és que cadascú s’ha d’adaptar a la seva realitat i fer el que pot. “Els nostres caps de setmana estem confinats a casa, però la Pasqua la vam fer junts. Si igualment estem junts cada setmana”. Això sí, només veuen uns avis, ja que els altres viuen més lluny i no els poden visitar, per aquest motiu “les trucades, videotrucades i missatges són habituals. Fins i tot la meva iaia de 89 anys n’ha après a fer! I és que ens hem d’adaptar al que ens ha tocat”.// LaRella | 7

UNA CRISI INTERNACIONAL

Núm.480

“La frase que m’ha comentat més la gent de Guinea és que el virus no els matarà, però sí que els matarà la fam” SANT BARTOMEU / GUINEA Per_ Núria Vilamala

En Xevi Puigderrajols està treballant de mestre cerveser a Guinea Equatorial. Va arribar-hi fa un any i quatre mesos, i durant aquest temps ha viscut un procés d’evolució molt bo de la cervesera, fet que li ha aportat una gran satisfacció personal amb tota la feina feta. Ara, al món es viu una situació excepcional amb la crisi del Coronavirus, i Guinea Equatorial no n’és una excepció, ja que la Covid-19 ja hi està arribant. En Xevi ha viscut l’arribada de la pandèmia al país africà i ha vist com s’implementaven diferents mesures per fer-hi front. Després de viure les primeres setmanes de confinament lluny de casa, en Xevi torna amb un vol de repatriació. De fet, parlo amb ell durant el viatge de tornada a Catalunya. “Espero llegir aquesta entrevista a casa”, em diu. COM HAS VISCUT EL CONFINAMENT LLUNY DE CASA? No és gens fàcil tenir la família a casa i ser a milers de quilòmetres lluny. No estar amb ells es fa difícil, i penses que el seu confinament no seria tan dur si estiguessis amb ells. COM S’ESTÀ VIVINT LA CRISI DEL CORONAVIRUS A GUINEA? Aquí la pandèmia tot just hi arriba ara, però ja hi ha una setantena de casos, la majoria a l’illa de Bioko. A la zona continental, on estic jo, n’hi ha una desena, però tots ells són casos importats, estan controlats i els malalts evolucionen bé. Fins i tot hi ha una dona de 105 anys que d’aquí poc serà donada d’alta. En canvi, passa tot el contrari a la zona insular, on ja hi ha hagut els primers casos de gent resident, que s’han infectat i no se sap d’on pot haver vingut. Està una mica descontrolat. Hi ha molta desinformació sobre el virus, fins i tot hi ha la creença que l’antídot pel Coronavirus és agafar una bíblia i fullejar-la fins a trobar-hi un cabell. I un cop trobes el cabell, amb aquest n’has de fer una infusió i si te la beus, és l’antídot, ja no agafes el Coronavirus. En canvi alguns estan ja una mica més preparats i veuen que el virus aquí a l’Àfrica pot ser devastador, com ja hem vist en altres LaRella | 8

pandèmies que hi ha hagut. El sistema sanitari europeu s’ha vist superat amb la pandèmia, i crec que a l’Àfrica tindran problemes, perquè el sistema sanitari africà és molt més pobre. A l’Àfrica no només preocupa la situació sanitària, sinó que també preocupa la situació econòmica. La gent a Guinea viuen molt al dia, no poden estalviar, i el fet de tenir negocis, bars i restaurants tancats durant un temps provocarà greus problemes. La frase que m’han comentat més la gent de Guinea és que ‘el virus no els matarà, però sí que els matarà la fam’. QUINES MESURES S’ESTAN PRENENT? Han tancat la circulació entre districtes, els taxis només poden portar una persona per cotxe, s’han reduït els horaris dels supermercats, que han de tancar a les tres de la tarda, els bars i restaurants estan tancats, s’ha prohibit la venda de begudes alcohòliques i cada dia a les sis de la tarda hi ha toc de queda i ningú pot sortir al carrer. HAVIA CANVIAT MOLT EL TEU DIA A DIA A GUINEA AMB L’ARRIBADA DEL CORONAVIRUS? La veritat és que no han canviat massa les coses. De moment continuem treballant. Treballo en una planta cervesera, on també hi ha una part que s’elabora aigua, o sigui que la planta és molt difícil que la parem. De moment el que ens ha suposat és que estem prenent moltes mesures i precaucions: utilització de mascaretes, guants i desinfecció amb alcohol. També ens repercuteix amb el fet que ara hem de plegar a les quatre de la tarda, quan normalment plegàvem a les sis. D’aquesta manera els treballadors poden arribar a casa abans de les sis, que és quan hi ha el toc de queda. Abans de les sis la gent continua fent vida normal.

“Em sento molt satisfet del treball que he fet i del que he après, crec que l’evolució de la cervesa ha estat molt bona i això em satisfà” nitat d’aprenentatge. També vaig decidir anar-hi perquè desconeixia totalment l’Àfrica i era una oportunitat per descobrir la cultura, com viu la gent allà i conèixer llocs meravellosos i impressionants.

“Hi ha molta desinformació sobre el virus, fins i tot es creu que l’antídot és agafar una Bíblia, trobar-hi un cabell, i amb aquest fer-ne una infusió”

QUAN VAS ARRIBAR A GUINEA? Fa un any i quatre mesos. PER QUÈ VAS DECIDIR ANAR-HI? Va sortir una oferta de mestre cerveser a través de la universitat d’Alacant. Hi vaig enviar el currículum i després de diverses entrevistes em van agafar. Ho veia com una oportunitat important, perquè es tractava d’anar a fer cervesa en una planta gran, d’aprendre com es fa un tipus de cervesa diferent, una cervesa de gran consum comercial i per mi era una oportu-

“No és gens fàcil tenir la família a casa i ser a milers de quilòmetres”

QUIN ERA EL PROJECTE?? Fer de mestre cerveser. Anar a treballar en una planta de cervesa que portava dos anys en funcionament i que encara no tenia una producció regular, que no feia massa que havia sortit al mercat. La meva feina és modificar els processos d’elaboració, modificar receptes o crear-ne de noves per anar guanyant quota de mercat en un mercat de cerveses a Guinea que és espectacular, perquè se’n beu molta. És un mercat competitiu perquè hi ha un gran volum de consum. L’objectiu seria anar desbancant una mica la cervesa d’importació a Guinea, que les nostres marques vagin guanyant protagonisme, que la gent se la sentin com la seva cervesa, perquè està feta a Guinea. COM HA EVOLUCIONAT DURANT AQUEST TEMPS EL PROJECTE? En només un any hem augmentat més d’un 100% la producció de cervesa i cada cop té més acceptació. Estem guanyant quota de mercat, cada cop més gent coneix la cervesa i ara també l’exportem a Gabon, a Camerun i a São Tomé i Príncipe. Abans només fèiem cerveses de llauna i ara també fem ampolles de 33 i 50cl. També s’està treballant en nous projectes futurs molt ambiciosos. Em sento molt satisfet del treball i de l’aprenentatge que he fet, crec que l’evolució de la cervesa ha estat molt bona i això em satisfà gratament. En part, això és

gràcies a la gent amb la que he treballat, que m’han ajudat molt, m’ho han posat molt fàcil i són uns grandíssims professionals. Competir amb grans marques de cerveses i fer una cervesa que agradi al màxim de gent possible i a un molt baix cost és tot un repte. COM HA ESTAT LA TORNADA A CASA? Des de l’ambaixada espanyola es va fer un vol de repatriació per la gent que volia marxar, perquè durant un temps ja no sortirà cap més vol. Es va organitzar un avió que marxés cap a Madrid des de Malabo, que és la capital i està situada en una illa. També es van organitzar dos avions per portar-nos, als que estem a la zona continental, de Bata a Malabo. Va ser tot molt lent. Ja de normal quan marxes de vacances les gestions són molt lentes; la facturació, l’embarcament, tot és molt lent. Has d’anar amb molt temps d’antelació i has d’anar amb molta calma i paciència, perquè ho fan a la seva manera. No hi ha escàners i les maletes les revisen manualment. És tota una experiència! Al final els vols van sortir amb retard. El fet de guardar distàncies, a Bata ho vam poder fer sense cap problema, vam fer files guardant separació, però a Malabo va ser impossible, hi havia molta cua; fins i tot vam fer cua a fora l’aeroport, ens tocava el sol i feia molta calor. A més, com que els bars i els restaurants estaven tancats, no hi havia res per menjar a l’aeroport. Al vol de Malabo a Madrid no hi havia sopar i per tant, ningú va poder menjar res. Molts dels tripulants que hi anàvem ens pensàvem que hi hauria sopar, però al ser un vol de repatriació no n’hi havia.//

PASQUA CONFINADA

23 d’abril de 2020

Mones i caramelles confinades Cantades virtuals

Les pastisseries s’adapten

El Lluçanès sol ser molt actiu pel que fa a cantades de Caramelles. Aquest any el confinament ens ha deixat sense aquest petit plaer, però han sorgit diverses iniciatives que han mantingut la tradició ben viva. A Prats, Roser Reixach va oferir una sessió sobre les caramelles del poble al Youtube de PratsTV. Més de mig miler persones ja han vist el vídeo de Prats Sofà en què Reixach repassa la història de les caramelles al poble i a la comarca, i convida a cantar les que ha recopilat i, en alguns casos, també dirigit.

“La gent vol seguir celebrant les festes”,

També a les xarxes, el polifacètic artista torrenc George Freginald i el Col·lectiu Musicofoll van deleitar el públic amb una nova versió de Les Caramelles rumberes que van estrenar ara fa cinc anys. Coincidint amb el confinament han enregistrat, a distància, un nou videoclip que torna a comptar amb la participació de l’actriu igualadina Lloll Bertran, un dels grans mites de la comèdia i el teatre català.

Els cantaires d’Alpens no s’obliden de refilar i s’han organitzat per cantar a distància, com es pot veure al vídeo.

Antonia Gombau, de cal Girvent de Prats La situació actual ha agafat en ple confinament la Pasqua d’enguany. Les pastisseries del Lluçanès, però, han seguit produint les seves mones adaptant-se a les noves circumstàncies. L’Antònia Gombau, de la Pastisseria de Prats Cal Girvent, ens explica que les xarxes socials han estat fonamentals durant aquesta campanya. Han rebut la gran majoria de comandes per WhatsApp o per Facebook i Instagram. De fet, l’Antònia explica que gairebé totes les figures de xocolata les han venut via xarxes socials. Des que va començar el confinament Cal Girvent ha activat el servei a domicili, per això ha portat bona part de les mones a les llars de la gent, repartint per tot el Lluçanès i, fins

i tot, arribant a algunes cases de Vic o Manlleu. Tot i això, la dinàmica ha estat la compra de mones molt més petites, perquè les famílies no es poden reunir en grans grups. Una de les imatges que no s’ha repetit aquest any ha estat el trànsit de nens i nenes que trepitjaven la botiga per veure les figures de xocolata i tri-

ar la que més els agradés. Però l’Antònia es mostra molt agraïda per la resposta de la gent, que ha rebut molt bé el servei a domicili durant la campanya de mones. “Tenint en compte la mala situació que vivim podem dir que no ha estat una mala experiència, la gent vol seguir celebrant les festes”, afegeix l’Antònia.//JB

“La facturació ha estat un 50% menys de qualsevol altre diumenge de pasqua”, Romà Alonso, de Cal Parra d’Olost El diumenge de Pasqua confinat ha dibuixat un escenari complicat per a les pastisseries, encara que segueixen obertes i oferint els seus serveis per considerar-se un servei essencial. La pastisseria Cal Parra d’Olost, asseguren que, el diumenge de Pasqua d’enguany, han facturat un 50% menys que un de normal, malgrat fer la mateixa quantitat de mones però eren més petites. “La gent, a Olost si més no, han volgut mantenir les tradicions, i han comprat mona, encara que sigui sense tota la família.”

assegura Romà Alonso, el forner de Cal Parra, que constata que, fins a “última hora” els clients no van decidir quina mona volien o “ni tan sols si ho volien celebrar”. Alonso és conscient que “els luxes són per un altre moment” i que ara “la clientela basa les seves compres en productes bàsics”. Des de Cal Parra han notat aquest fet, i han notat com baixava la facturació d’un diumenge de Pasqua, que sol ser molt superior a qualsevol altre dia de l’any. Malgrat les dificultats però, en Romà es mostra content perquè

han pogut seguir cada dia al peu del canó sense necessitat de fer cap ERTO.//LC

“La gent ha celebrat la Pasqua a casa seva, amb mones més petites”, Pau Riba, de Cal Pastisser de St. Feliu Sasserra A Olost la CoVid-19 va obligar a suspendre el tradicional Aplec del dilluns de Pasqua a l’ermita olostenca de Sant Adjutori. Algunes veus més grans del poble asseguren que feia molts anys que no s’havia anul·lat “excepte per la pluja”. Malgrat la situació, però, alguns veïns i veïnes van decidir celebrar l’Aplec des de casa. A les 6 de la tarda, un repic de campanes va ressonar al poble, i, tot seguit, després d’una crida per grups de “WhatsApp”, es van poder sentir algunes veus cantant els “Goigs a Sant Adjutori”, l’himne de l’aplec.//(podeu accedir als vídeos clicant als seus fotogrames)

Un any més les mones de Cal Pastisser de Sant Feliu Sasserra han tornat a triomfar, però aquesta vegada han tingut més dificultats per arribar a les cases... El Pau Riba explica que n’han repartit moltes a domicili, i que n’han fet la promoció via Instagram. N’enviaven fotografies, però molt clients habituals ja les coneixen de sempre i les de-

manaven al seu gust. Sobre el volum de vendes explica que han baixat “una mica, però no gaire, encara que de pes, sí”. En no poder celebrar-se reunions familiars “la gent ha celebrat la Pasqua a casa seva, amb mones petites”. En conclusió la descriu com una “Pasqua descafeïnada, però tenint en compte la situació que vivim, va anar bé”.//JFO LaRella | 9

MUNICIPAL

Núm.480

Els ajuntaments, a l’expectativa LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Des del primer dia, els ajuntaments s’han vist obligats a dur a terme una sèrie d’accions relacionades amb l’aturada de la propagació del virus. El tancament de tots els equipaments públics va ser el primer pas: escoles, biblioteques, vivers d’empreses, parcs infantils, zones esportives... Desenes d’espais on habitualment hi bull l’activitat, ara resten en silenci. Les activitats festives i culturals previstes per aquests dies també han hagut d’anul·lar-se, o posposar-se, com la inauguració de les reformes al Casino d’Alpens, que s’havia de celebrar a finals de març, i que comptava amb l’actuació del conegut humorista Peyu. La festa tradicional de Sant Baldiri de Sant Boi de Lluçanès, també s’ha anul·lat, encara que des de l’Ajuntament estan treballant per fer alguna activitat col·lectiva pel poble en un format més escaient, com explica Marc Parés, l’alcalde. A tots els municipis s’han dut a terme desinfeccions dels espais més concorreguts i del mobiliari urbà. I de diferent manera, arreu s’ha fet arribar informació d’interès a través de la web municipal, grups de WhatsApp o altres xarxes socials. L’històric Full de Perafita s’ha difós només online per primera vegada des de la seva creació, l’any 1986, i amb informació extra en relació a la prevenció de la malaltia, consells d’autoprotecció, mesures sanitàries, com explica el regidor Josep Sala. Els Equips de Protecció Individual (EPI) han tardat més del compte a arribar a alguna municipis. Arreu s’ha començat garantint els equips als comerços i persones més vulnerables. A Sobremunt se’n van oferir als veïns i veïnes, però la majoria es van donar a les residències de Sant Boi de Lluçanès. A Sant Martí d’Albars se’n van entregar a tots els veïns a domicili, com explica el seu alcalde, Ramon Padrós. Tots els alcaldes i alcaldesses formen part d’un grup de WhatsApp creat per la Delegació del Govern a la Catalunya Central, com explica l’alcalde de Sobremunt, Albert Güell. Des d’allí es vehiculen les accions relacionades amb l’aplicació de mesures sanitàries i de restricció d’activitat i moviments, i també s’hi resolen els dubtes que planteja el veïnat. Una acció conjunta que reivindiquen tots els alcaldes amb qui hem parlat. També fan reunions conjuntes entre representants del Lluçanès i Osona. Per Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà i president del Consorci del Lluçanès, s’haurà d’abordar una resposta unitària entre els municipis del Lluçanès. D’altra banda afegeix que “ara fan més reunions que mai”. Per ell aquesLaRella | 10

El parc de la República, a Olost, tancat al públic//F: PASENSI

ta crisi també canviarà la manera de trobar-se: “s’ha acabat això d’anar a fer reunions a Barcelona. Des de casa no perds temps ni diners, i tothom està més distès”.

MESURES SOCIALS Els ajuntaments treballen estretament amb els Serveis Socials i el Departament d’Ensenyament, per col·laborar en el repartiment d’ajudes, i per tal de garantir l’accés dels estudiants a la formació, ja sigui amb la prestació d’ordinadors o amb la connectivitat. També s’han coordinat per dur a terme el repartiment de targetes moneder als alumnes que disposen de beques menjador. En aquest sentit, com explica Montse Juvanteny, coordinadora política del Consorci del Lluçanès, des dels Serveis Socials i el servei Envelliment actiu han reforçat el seguiment a persones grans, posant-se en contacte amb elles. Pel que fa al Banc dels Aliments de Càritas, gestionat per voluntaris, “de moment la demanda és similar a l’habitual”, un fet que Juvanteny relaciona amb l’atorgament de les beques menjador. En aquests moments no són els usuaris qui van a buscar els aliments, sinó que es distribueixen des dels ajuntaments, per garantir la seguretat dels voluntaris. A Sant Boi de Lluçanès, com explica el seu alcalde, Marc Parés, han impulsat una “ajuda d’aliments bàsics a persones que aquest mes d’abril no han cobrat l’atur, estan amb un ERTO, han hagut de tancar l’empresa durant l’estat d’alarma o se’ls ha reduït l’activitat laboral en un 60%”. A Alpens, la treballadora que fa acompanyament a l’autonomia de la gent gran ha continuat treballant, el primer mes de manera telefònica, i ara ja de manera presencial, ben equipada amb l’equip de protecció individual. Com explica Montse Barniol, aquesta figura ha sigut molt útil per donar informació i garantir les neces-

sitats del col·lectiu de persones grans. Com a proposta educativa pel futur proper a Olost ja estan pensant en els mesos d’estiu i en com podran fer front a la complicada gestió familiar i laboral. El seu alcalde, Josep Ma Freixanet apunta al fet que molts pares i mares poden haver utilitzat els dies de vacances durant el confinament. Freixanet explica que estan teixint el projecte “Estiu Enriquit o enriquidor”, que consistiria en diverses activitats per fer durant els mesos de juliol, agost i setembre: “volem que sigui molt universal i equitatiu”. Les activitats estarien subvencionades i podrien tenir un perfil més educatiu, encara que estarien gestionades per empreses del lleure. Com diu, seria un projecte semblant a l’Estiu Inquiet, i encara que de moment només se n’ha començat a parlar, voldria ampliar-lo a altres pobles: “hem d’estar preparats, encara que després ho haurem d’anar adaptant a les circumstàncies”.

MESURES ECONÒMIQUES Els Ajuntaments han suspès el pagament de les taxes de serveis com les escoles bressol, els centres de dia o els vivers d’empreses, i han endarrerit els terminis de pagament de la primera fracció de l’IBI i l’impost de residus domèstics, que s’allarguen fins l’1 de setembre, així com el pagament de l’impost sobre els vehicles, que s’allarga fins el 2 de juny. Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, assenyala els restaurants, autònoms i cases de turisme rurals com alguns dels més afectats. Per ell s’haurien de fer bonificacions als comerços que han hagut de tancar: “si els han obligat a tancar, no té sentit que hagin de pagar-ho”. Com diu, estan a l’espera de conèixer les ajudes que puguin oferir des dels ens superiors, però té clar que com a ajuntament arribaran “on no arribin els altres i els ajudarem d’alguna manera”.

Albert Güell, alcalde de Sobremunt, explica que des de l’Ajuntament “s’estan estudiant possibles línies d’ajut extraordinàries per mitigar els efectes socials i econòmics del Coronavirus”. Tot i així, afegeix que la capacitat d’actuació des de l’ajuntament és limitada: “el pressupost municipal és limitat i la capacitat de despesa extraordinària està condicionada a l’aval de l’Estat”. Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà explica que des de l’Ajuntament “intentem fer acompanyament als veïns i veïnes que ho necessitin, tan en fer-los arribar informació com en els tràmits”. Diversos alcaldes han manifestat la importància del servei d’ocupació i empresa del Consorci del Lluçanès a l’hora de facilitar a les persones treballadores, autònomes i empreses els tràmits en la sol·licitud d’ajudes. Com diu David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu del Grau, quan es torni a “l’activitat normal” serà el moment “d’estudiar les mesures que s’adaptin més bé a la situació concreta que quedi al municipi”. Una opinió generalitzada entre els alcaldes i alcaldesses.

EL CONFINAMENT A tots els pobles han sorgit iniciatives de suport entre el veïnat, i també per passar millor el confinament. A Sant Bartomeu del Grau s’han dut a terme diverses activitats cada setmana, amb el lema SBG Actiu; Sant Martí d’Albars han seguit fent sessions online d’spinning; i a Prats s’han programat diverses i variades activitats cada tarda al Youtube de l’Ajuntament. Aquest Sant Jordi també estarà farcit. A Prats hi haurà nombroses activitats, un certamen literari a Sant Feliu Sasserra o un “photocall” a Sant Boi de Lluçanès. D’altra banda l’Ajuntament de Sobremunt obsequiarà “la solidaritat col·lectiva del veïnat” amb una rosa a cada casa, com explica Güell. A Perafita, el grup de l’oposició a l’Ajuntament, Poble Actiu Perafita (PAP), es va oferir, des de l’esclat de la crisi del Coronavirus, el 16 de març, a “ajudar a qualsevol veí/veïna que estigui sol/a, necessiti sortir a comprar, parlar una estona o per qualsevol altre necessitat”. Una iniciativa que van fer avinent a través de les xarxes socials i de diversos cartells. A altres pobles també han nescut iniciatives semblants. Caldrà esperar a les properes setmanes i mesos per radiografiar en quina mesura queden afectats per la crisi del Coronavirus els municipis del Lluçanès. Serà llavors el moment de posar en valor les capacitats dels ajuntaments.//

MUNICIPAL

23 d’abril de 2020

L’ajuntament de Prats reactiva el mercat setmanal PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

El mercat setmanal tornarà a omplir els carrers de Prats, després de cinc setmanes sense fer-ho, aquest diumenge al matí. L’Ajuntament de Prats de Lluçanès va decidir, un cop decretat l’estat d’alarma, suspendre l’activitat al mercat perquè el considerava un lloc de confluència pública. L’alcalde pradenc Jordi Bruch, de Junts per Prats, assegura que la decisió es va prendre seguint les recomanacions de la Generalitat, que demanava als municipis el màxim nivell de confinament. Segons Bruch, el mercat és comarcal, tot i fer-se a Prats, i el seu tancament ha evitat desplaçaments entre pobles del Lluçanès. El batlle pradenc considera també que el municipi quedava atès de productes de primera necessitat amb l’oferta dels establiments i comerços. Tot i això, des d’un primer moment l’oposició demanava la reobertura del mercat, ja que “la normativa ho permet i, seguint les mesures higièniques corresponents, és totalment viable”, com assegura la líder del grup d’ERC Montse Boladeras. ERC Prats va

presentar un seguit de demandes a l’equip de govern el dia 17 de març, un cop decretat l’estat d’alarma, on es demanava, entre altres coses, una modificació del calendari fiscal, la prorrogació de les llicències d’obra o la reobertura del mercat setmanal. Boladeras explica que mantenir l’activitat al mercat “ja és prou difícil” i considera que aturar-la ho dificulta encara més. Finalment, l’equip de govern ha anunciat aquest dilluns la reobertura del mercat. Bruch explica que en veure que l’estat d’alarma s’allargava fins, com a mínim, a principis de maig han decidit reobrir el mercat setmanal, això sí, només amb les parades que ofereixin productes de primera necessitat. Segons Jordi Bruch, la Generalitat ha recomanat als ajuntaments oferir parades no només amb productes de proximitat sinó de productors de proximitat. És per això, diu Bruch, que hi haurà algunes parades noves formades per productors de proximitat, però assegura que el mercat serà exclusivament un punt de compra-venda i la seva afluència estarà regulada. El tancament del mercat va ser una de les mesures que l’Ajun-

tament de Prats va prendre just començar el confinament. L’equip de govern també ha modificat el calendari fiscal i ha alterat el cobrament d’algunes taxes. Per exemple, s’ha congelat la quota de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL), s’han suspès les quotes del Centre de Dia i l’Escola Bressol – que depenen directament de l’Ajuntament, i s’han modificat les taxes de residus industrials. L’Ajuntament ha mantingut reunions amb els comerços i amb les empreses de Prats per explicar les noves mesures i possibilitats. Jordi Bruch assegura que també està en contacte permanent amb l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) per si s’han de prendre decisions conjuntes amb altres pobles. Bruch, però, diu que l’equip de govern no vol córrer a prendre decisions, i que prefereix esperar els decrets que puguin aprovar en un futur molt proper el govern de la Generalitat o de l’Estat. La cap de l’oposició Montse Boladeras creu, però, que l’Ajuntament podria anticipar-se i prendre més decisions en l’àmbit municipal per pal·liar les conseqüències d’una crisi que ja s’endevina.//

SOCIETAT

Neix “Compra Lluçanès”, un mercat en línia Malgrat les conseqüències que ha portat, i es preveu que portarà, la crisi sanitària actual, per altra banda, també ha servit com a punt de partida per reinventar alguns sectors i crear noves oportunitats. A partir d’aquesta premissa neix el nou portal de venda en línia “Compra Lluçanès”, impulsat pel Consorci del Lluçanès. Aquesta nova eina es tracta d’un aparador virtual on establiments comarcals poden promocionar i vendre els seus productes i serveis telemàticament i expandir el seu mercat. A partir d’aquí, el client reservarà i comprarà els productes que desitgi i li seran entregats a domicili. La iniciativa ha vingut per quedar-se, segons asseguren des del Consorci, ja que es preveu que la plataforma pugui actuar com a mercat virtual, després de provar com funciona i quina és la resposta durant aquests dies.//Red

AQUESTA RELLA NOMÉS LA TROBARAS EN FORMAT DIGITAL

El pròxim número de LaRella sortirà el dijous 7 de maig (si tot va bé, tornarem a imprimir-la)

LaRella | 11

EL CONFINAMENT

Núm.480

5 discos que fan casa Per_ Ferran ORRIOLS

DEL DIMARTS 23 FINS AL 30 D’ABRIL. La Biblioteca i Espai Rocaguinarda d’Olost proposen un repte literari per celebrar Sant Jordi: Imaginar “un final fictici” de la vida Perot Rocaguinarda en forma de conte, poema, narració , biografia i enviar-lo a bibliolost@ hotmail.es.

NICK DRAKE — Five Leaves Left. Música acústica que ensinistra. Toca tots els pals, escales i harmonies, però no ho sembla. Les bones cançons ho dissimulen tot.

RICHMOND FONTAINE — You Can’t Go Back If There’s Nothing To Go Back To. Novel·les cantades. Un disc que fa Lluçanès. Camps, bestiar i històries de poble que es queden al poble. PHOEBE BRIDGERS — Stranger In The Alps. Feridora, fosca i trista, però amb un filferro de llum que pot amb tot i t’engrapa. De les coses més potents que he viscut darrerament.

LaRella | 12

L’Agenda confinada CADA DIA Prats sofà: a les 6 de la tarda, una proposta diferent en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament de Prats.

Postes de Sol i cul encofrat al sofà, caldo pacient de verdures rebotant per les parets de l’olla, feina digital que frisa per ‘nar a fora. La música ens resguarda i ja és poema, la tasca diària. Aquí van 5 discos que fan casa.

ALDOUS HARDING — Designer. Allò de sempre com no ho has sentit mai. Tot està inventat, sí, però tot està per reinventar-se. Veu, guitarra espanyola, teclats, vents, baix i bateria fent-la petar després de la feina. Obvi, hi ha John Parish al darrere.

AGENDA

DIVENDRES, 27. OLOST_Intercanvi virtual . A les 4 de la tarda. tertúlies i reflexions entorn al coronavirus.

Voleu més recomanacions musicals, només heu de fer que clicar a la fotografia i us enllaçarà al perfil de Twitter de Ferran Orriols, on cada dia hi penja un disc: https://twitter.com/ferrannandu

JOHN PRINE — The Tree Of Forgivness. Menció d’honor a una llegenda que s’ha endut aquest enredo del COVID-19. Figura imprescindible del gènere americana, admirat per Cash, Dylan, Nelson... i vosaltres, ara que l’escoltareu.

DIUMENGE 26 OLOST_les 11 del matí_ Club de lectura virtual amb la tertúlia Les veus interiors d’ EDUARDO de FILIPPO. DIJOUS 30 OLOST_ a les 4 de la tarda_ Club de lectura virtual amb la tertúlia Les veus interiors d’ EDUARDO de FILIPPO. CURSOS EN LÍNIA (MÉS INFO AL CONSORCI) Mindfulness: sessions els dilluns i dimecres, 20, 22, 27 i 29 d’abril. Sessions per videoconferència: divendres 24 i dijous 30 d’abril. Com gestionar la situació actual des del món del comerç i la restauració, dies 27 i 29 d’abril.

23 d’abril de 2020

Olost qüestiona la construcció de la nova gasolinera a l’eix del Lluçanès El casal de la gent SOCIETAT

A l’esquerra, espai on es construeix la nova gasolinera//F: PA

OLOST / SANT MARTÍ Per_ Ferran Vila i Jordi Freixa

L’ajuntament d’Olost no veu amb bons ulls la nova gasolinera que s’està construint a la carretera C-62, just a tocar del seu terme municipal. De moment, ja s’ha adreçat als propietaris i a l’ajuntament de Sant Martí d’Albars per comunicar-los que denega la llicència d’obres pels accessos de l’equipament i per requerir, a més a més, que s’anul·li la llicència donada per Sant Martí i els promotors s’abstinguin de dur cap actuació en el terme d’Olost. Després d’encarregar un informe tècnic i jurídic als serveis municipals, el consistori olostenc interpreta que no pot donar una llicència d’obres en una zona de sòl no urbanitzable i de protecció especial, i creu el permís signat per l’ajuntament de Sant Martí no s’ha concedit correctament.

Com que en el seu moment la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central va decidir que aquesta era una obra d’interès general, l’ajuntament d’Olost considera que ara s’hauria hagut de seguir amb aquest tràmit, en comptes de sol·licitar llicències d’obres municipals. A l’altra banda, l’ajuntament de Sant Martí ho veu ben diferent: ha informat a Olost que no anul· larà la llicència d’obres i que les màquines podran continuar treballant en el seu terme municipal. És per això que Olost pensa “portar al límit” les seves competències en la defensa del que considera “l’interès del bé comú”. Així, creuen que no s’hauria de considerar d’interès general aquesta obra al mateix temps que la Generalitat s’ha compromès a treballar per reduir la dependència dels combustibles fòssils. L’alcalde, Josep Maria Freixe-

net, es pregunta si té sentit instal· lar una gasolinera a tocar de les d’Olost i Prats i que s’hi construeixi una àrea comercial alhora que s’està treballant per potenciar el comerç local. Freixenet també és crític amb la ubicació de l’equipament, a tocar de la riera Gavarresa, un “patrimoni natural que abasteix d’aigua el nostre municipi”, recorda, i es queixa que s’hagi volgut fer una gasolinera tan a prop del seu límit municipal “sense fer ni la més mínima consulta”. LLUÇÀ SE SUMA A LA PETICIÓ D’ATURAR LES OBRES Enmig de la discussió entre Sant Martí i Olost hi ha altres veus que s’han aixecat des del primer dia contra la construcció de la gasolinera. És el cas de l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, que ara ha anat un pas més enllà dirigint-se al responsable d’urbanisme de la Catalunya Central, Ricard Torras. De moment, la resposta ha estat que qui pot aturar les obres és el mateix municipi de Sant Martí, i que en tot cas caldria adreçar-se al Servei de protecció de la Legalitat del departament de Territori. Boixadé matisa que els motius d’Olost i de Lluçà per demanar que s’aturin les obres “potser són diferents”, però confirma que incorporarà la documentació aportada per Olost per aconseguir que les obres es paralitzin.//

gran de Prats, de dol La Coral Sant Jordi, els Jubis i el Grup Teatral PEP de Prats estan de dol. Són els grups que dinamitzen el casal de la gent gran del poble, l’Espai Social, i en les darreres setmanes han perdut dos dels seus membres més actius: Josep Vilamú (el Pepet Pau), que va morir als 90 anys el passat 8 d’abril a causa d’un atac de cor, i Miquel Tutusaus, mort als 77 anys el dia 15 d’abril després de setmanes lluitant contra el coronavirus. Vilamú era molt conegut al poble per haver regentat durant dècades, amb la seva esposa, el forn de pa de la família. Conegut com a Pepet Pau, des de fa anys era un dels impulsors del Grup Teatral PEP, famós pels espectacles musicals en playback i les imitacions de personatges famosos. D’aquest grup (com de la Coral i del grup d’havaneres Jubis) també n’era membre destacat Miquel Tutusaus, que era el tècnic de so, a més d’intèrpret. Tutusaus es va traslladar a Prats un cop jubilat, i de seguida es va implicar en diverses associacions i en la política local, formant part de les candidatures de CiU.//FV

Tutusaus, a l’esquerra, i Vilamú, al centre, en l’actuació de Carnestoltes//F: JB

Quan els termes entren en joc Els propietaris dels terrenys han decidit obrir la gasolinera just a la punta del municipi de Sant Martí i això també ha obligat a treure la pols als mapes. Si ens fixem en el Pla d’Ordenació Urbanística de Sant Martí -que ja preveu la possible instal·lació d’una zona estació de servei en aquest punt-, el límit entre els dos municipis se situa en la línia que pintem de color vermell. Aquesta també és la frontera que dibuixa el POUM d’Olost. El límit entre els termes, per tant, tindria el seu extrem just al mig de la calçada de l’actual C-62. Però hi ha altres mapes: si consultem el de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), la frontera entre Sant Martí i Olost se situa lleugerament més cap a l’est, i l’extrem dels dos termes no és al mig de la calçada, sinó a l’altra banda de la carretera (la línia blava). Aquesta diferència,

que sobre el terreny és una franja d’uns 30 metres d’ample, podria ser decisiva a l’hora de saber quin municipi ha d’autoritzar les obres per la construcció d’un accés a la gasolinera. Si ens fixem en els POUMs, a Sant Martí només li corresponen uns pocs metres de carretera, però

si ens fixem en l’Institut Cartogràfic l’hi corresponen uns 200 metres de la C-62. I són, segurament, en el tram on hi hauria d’haver aquest nou accés. Però, quina és la delimitació que preval, l’oficial? L’Institut Cartogràfic explica que els seus mapes s’ac-

tualitzen tot sovint -aquesta versió és de l’1 de gener- d’acord amb el desenvolupament del projecte del Mapa municipal de Catalunya. En aquest punt concret, es tracta d’una frontera “no consolidada”, el que vol dir que encara no s’ha celebrat una reunió de delimitació entre els dos ajuntaments per confirmar el límit oficial, com han explicat des de l’ICC, consultats per LaRella. Mentrestant, el mapa situa una referència de límit que es basa en una acta històrica dels anys vint del segle passat. Per regularitzar-ho cal que o bé la Generalitat o bé els ajuntaments sol·licitin iniciar l’expedient, que comptaria amb el suport tècnic de l’Institut Cartogràfic i hauria d’acabar amb un acord entre els municipis per decidir, d’una vegada per totes, on marquen la línia oficial. En cas de desacord, en última instància seria el departament de Governació de la Generalitat qui prendria la decisió. Dit d’una altra manera: ni un POUM ni una acta de fa un segle tenen valor vinculant en aquest cas.//FV

LaRella | 13

SANT JORDI

Núm.480

Un Sant Jordi des de casa! LLUÇANÈS

Per_ Jordi Freixa i Oliveras

La crisi del Coronavirus també ens deixarà sense poder sortir al carrer en una de les diades més esperades de l’any. Enguany passarem el Sant Jordi a casa, però de ben segur que se’ns acudiran maneres de celebrar-lo. Diversos comerços del Lluçanès s’encarregaran de fer-nos arribar llibres i roses al gust de cadascú! És així com via xarxes socials, algunes llibreries i floresteries s’han ofert a repartir aquest gènero tan apreciat a domicili. Aquest és el cas de Cal Siller, que la vetlla de Sant Jordi ha repartit llibres a tot el Lluçanès i avui ho farà a Prats, o Cal Rocadembosch, que amb el lema “perquè la Covid-19 no ens prohibirà de celebrar la nostra tradició”, s’oferia per garantir l’arribada de roses a tothom. Sigui com sigui, el més escaient potser és dedicar el dia a la lectura, i no cal sortir de casa, ni del Lluçanès per trobar pàgines per a tots els gustos. Com cada any, fem un repàs a les novetats literàries d’autors del nostre territori, des del darrer Sant Jordi, de les que us oferim les ressenyes. Enguany hi ha novel· listes consagrats, històries de vida, contes pels més petits... També hem aprofitat l’ocasió per preguntar a alguns autors més detalls del seu últim treball, com passaran aquest Sant Jordi confinat, i si el confinament els ha permès dedicar-se a l’escriptura.

NOTÍCIES DE SANT JORDI

Es posposa la presentació d’Esgrafiat d’un enyor, de Roser Reixach Esgrafiat d’un enyor és un recull de vuit poemes de la pradenca Roser Reixach Brià que l’any passat va merèixer el premi Francesc Català de poesia dins els actes de la XXXa Nit de Sant Jordi celebrada a Perpinyà. Aquest divendres 24 d’abril, s’havia de presentar l’edició de les obres guardonades en les diferents categories però les circumstàncies actuals han obligat a posposar l’acte. En aquesta publicació, a part del recull de Reixach, també hi ha les obres guanyadores en l’apartat de joves escriptors i narrativa per a infants. Aquests premis literaris són una iniciativa d’Òmnium Catalunya Nord que cada any organitza aquesta vetllada literària a la vila de Perpinyà per promoure i reivindicar el català en aquest territori.//Red

Pelat i Pelut adapta el poema “Compte”, de Jacint Verdaguer Aquest Sant Jordi el grup Pelat i Pelut estrena el videoclip de la cançó “Compte”, una adaptació del poema de Jacint Verdaguer que vol homenatjar la figura del poeta en motiu del 175è aniversari del seu neixament. La versió ja s’ha pogut sentir en l’espectacle teatral Carpe Noctem que el grup porta als escenaris des de fa uns mesos. En l’espectacle adapten i musiquen diverses poesies a la rumba que els caracteritza. La banda compta amb un component olostenc, el baixista Carles Sallent .//Red LaRella | 14

La veritable història d’una mentida, de Ramon Erra “Hi va haver un mort a la devesa, i això no s’oblida, encara que diguin que el cas està arxivat”. La darrera novel·la de Ramon Erra es mou en el llindar sempre ambigu entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida. El llindar de la possibilitat. En aquest espai fèrtil per a la inventiva es desenvolupa aquesta història, que pren la

mort de Crisanto, un jove italià, com a excusa fabuladora de tots els implicats en la novel· la. Fabulen els pastors, companys del Pasqual, i fabula la Magalí, la seva neboda, mentre recorre la ruta literària de Balzac, a París. Qui no fabula, o no del tot, és el Pasqual, que conta la veritat del que va passar fa uns anys a la devesa.// La novel·la està editada per Univers (Grup Enciclopèdia)

“He crescut sentint històries i anècdotes dels pastors a l’hora de sopar” A La veritable història d’una mentida entrecreues moltes versions d’un mateix succés. Tothom fabula sobre la mort d’un jove italià a la devesa. És possible trobar la veritat? Podriem dir que tot són “fake news”? A la novel·la hi ha una crítica més o menys oberta al món de la informació actual, on tot es xerra, tot es comenta mil vegades, i es publica com a veritat fato sense gaire fonament. Al llibre una colla d’escriptors també fabulen sobre fets reals. L’has caçat d’algun fet real, l’assassinat a la devesa? No he fabulat sobre cap fet real. És una cosa que no m’interessa gaire. He inventat una història que tingués els ingredients necessaris, que hi hagués joc literari i camp per córrer. Volia també fer picades d’ullet a novel·les clàssiques que m’agraden. I jugar amb el món tradiconal de les llegendes, les anècdotes exagerades i els contes a la vora del foc. Pastors, llops i xerrera formen part de la nostra cultura . Recordeu allò del Fum, Fum, Fum: qui dirà més gran mentida? Les converses dels pastors i l’ambient del bar on fan tertúlies, ens transporten als bars de pobles petits, com Cal Penyora. El llibre reivindica la vida rural i també l’ofici de pastor. Ho estem perdent tot això? A Cal Penyora, de tota la vida i fins no fa pas tant, durant la hivernada hi estaven a dispesa un o dos pastors, de manera

que he crescut sentint històries i anècdotes dels pastors a l’hora de sopar. Exageracions, humor, grans aventures i petits drames. I sí, és un estil de vida que es va perdent. Però també es renova. Per això he fet una tertúlia de pastors una mica postmoderns. On i com haguessis passat aquest Sant Jordi? On el passaras finalment? En principi havia d’anar a signar llibres a Barcelona, però ara porto una setmana fent vídeos de presentació per a llibreries, entitats, en fi, una cosa bastant diferent. L’altre dia vam fer una presentació en directe a l’Abacus (virtual), amb preguntes del llibreter i del públic que s’havia connectat. Em va agradar més que no em pensava. Ara, però, el Sant Jordi el passaré a casa i mirarem de “santificar” d’alguna manera la diada.

Per últim, aquests dies de confinament, hem de passar el temps d’oci a casa. Sembla un bon moment per un escriptor. Però la inspiració i la determinació potser van per un altre camí...Com afecta la creació la crisi actual? Les dues primeres setmanes, després de mesos anant de cul per feines diverses, va ser xocant. Arrencada de cavall i aturada de ruc: semblava que tenies tot el temps del món i que potser el podries aprofitar per aquells projectes que sempre deixem per a més endavant. I és veritat, els primers dies ho vaig aprofitar per avançar en projectes que ja tenia al calaix. Després, hem començat les classes telemàtiques a l’Ateneu, i he acabat tenint gairebé la mateixa feina de cada dia, menys el desplaçament. Tot plegat és bastant estrany. No em motiva gaire, ni la passa, ni el confinament. No ho veig un tema literari que faci per mi. Però com tot, s’ha de deixar madurar... Si t’he de dir com ho veig, et diré que em sembla irreal, que com a argument de novel·la no és gaire versemblant... Tothom amb mascaretes, separació de metre i mig, s’acaba la farina i el llevat, el paper de vàter, a les vuit la gent aplaudeix, els animals salvatges entren als pobles, surten militars a les rodes de premsa... Aquest argument no s’aguanta per enlloc! Però tampoc fa riure. La gent es posa malalta i alguns es moren. No és cap broma.//JFO

SANT JORDI

23 d’abril de 2020

360 grams d’Ada Vilaró

Qui de tu s’allunya de Núria Casamiquela

De l’obra escènica 360 grams, de l’artista pradenca Ada Vilaró, també n’ha sorgit aquest llibret amb il·lustracions d’Olga Molina.//

Fragment del pròleg: “La Núria va viure en primera persona la Guerra Civil espanyola, amb totes les seves contradiccions, valenties i mesquineses, actes heroics i actes de covardia. I també li va tocar viure els últims dies de la guerra, en què va haver de marxar de Catalunya cap a França. Un camí cap a l’exili ple d’incerteses i, a la vegada, ple d’incomprensions per part d’al-

25 anys de restauracions

de Felip Soldevila (amb fotos de Josep Martínez Castro Fragment del pròleg: “(...) El llibre és una recopilació en paper de l’obra ingent que mossèn Felip ha dut a terme a l’hora de salvar, restaurar i preservar el nostre patrimoni. Tot aquest esforç continuat que el nostre mossèn ha dut a terme sense defallir, redundarà en benefici de tots els santboiencs, presents i futurs, i de tothom qui s’acosti al nostre poble per admirar aquesta gran riquesa” (...).// El llibre està editat per Cal Siller i és de la col·lecció que impulsa l’Ajuntament de Sant Boi.

guns i, per descomptat, de generositat per part d’uns altres. També ens parla de manera molt emotiva dels dies passats a Sant Boi de Lluçanès, que sempre ha portat a dins. Ara ens explica aquells anys de joventut que va viure en aquest poble del Lluçanès, les persones que hi va conèixer i les situacions que li va tocar viure-hi.”// Editat per Cal Siller (Ajuntament de Sant Boi).

Nous Contes del Subi i l’Anna M’agradaria ser perruquer/a

Cuida’m mama

és un viatge que fa una mare pel món per aprendre a cuidar els seus fills. L’edita Baula.

editat per Baula

El gripau amb ales és una cançó de Núria Cela amb dibuixos de Subi. Edita Pol·len

Els colors de l’Àfrica

editat pel Cep i la Nansa. És un dels primers llibres que van editar, i feia anys que estava exhaurit. Ara la protagonista, l’Àfrica podrà tornar a volar!

LaRella | 15

SANT JORDI

Núm.480

“Alguns personatges de la trama són Acta martyrum, figures històriques, com el soldat romà de Vicenç Ambrós Jordi o les emperadrius Prisca i Valèria”

En Jordi Fontescà, rebesnet d’un singular arqueòleg i home de món, viatja a Israel amb la intenció de desentrellar un dels misteris del seu avantpassat. Segons els indicis de què disposa, el seu rebesavi va descobrir un objecte peculiar i extraordinari. Tanmateix, en va ocultar el secret en virtut d’un pacte amb els altres col·legues que havien participat en les excavacions, cadascun d’ells amb una creença o sensibilitat religiosa diferent. L’objectiu de l’acord era evitar que ningú no posseís ni tergiversés el testimoni excepcional d’una figura llegendària i sincrètica, la d’un personatge sobre el qual existeixen espais de culte i llocs sagrats que comparteixen tant musulmans com cristians. La d’un soldat anomenat Jordi que el papa Gelasi I va canonitzar just abans de declarar que la passió del seu martiri era apòcrifa.//La novel·la està editada per Cossetània Edicions

Fira d’en Rocaguinarda. L’èxit d’un poble: Olost

Un llibre per conèixer més bé els primers 10 anys de vida de la Fira d’en Rocaguinarda d’Olost.// Editat per Cal Siller

LaRella | 16

Quan es va declarar el confinament estaves en plena presentació de la teva última novel·la, Acta Martyrum. De fet, l’havies presentat només a la Llibreria Ona, de Gràcia. Ja que queden posposades les presentacions a Lluçà i a Prats, previstes per aquest març, què ens pots explicar del teu nou treball mentre esperem les noves cites? En efecte, estava començant la roda de presentacions. El llac de les ànimes va sortir a la llum el 2012, i la primera edició del recull de relats Laberints data del 2015. Després de tants anys, havia organitzat les presentacions d’aquesta nova novel·la amb molta il·lusió. D’altra banda, es tracta d’una narració diferent d’altres que he escrit. No sé si Acta martyrum es pot classificar en alguna categoria, però cal dir que no és una novel· la detectivesca. Per tant, doncs, he canviat de registre. Acta martyrum es pot llegir des de diverses perspectives: com a novel·la d’acció, d’entreteniment, d’aventures o de misteri. En qualsevol cas, convido a reflexionar sobre els conflictes morals, els dubtes i el dilemes que viuen alguns personatges d’aquesta trama, una part dels quals són figures històriques. El llibre ens porta a l’any 303, quan l’Imperi romà perseguia els cristians. Què t’interessa d’aquesta època? Com t’has documentat? Vaig concebre aquesta història a partir d’un element que, curiosament, es va anar diluint a mesura que avançava la redacció: el soldat romà de nom Jordi que el papa Gelasi I va canonitzar l’any 494. Al final de la novel·la hi ha un petit apartat amb el títol Referències en el qual puntualitzo quins personatges són històrics. Vaig considerar que calia incloure aquest incís ja que havia construït la ficció sobre la base d’uns fets més o menys documentats. Doncs bé, en aquest apartat remarco que, del soldat Jordi, no en consta acreditada la historicitat. De fet, incloc una cita molt enginyosa de la Maria Aurèlia Capmany sobre la seva novel·la titulada El cap de sant Jordi. La cita diu així: «Kennet M. Setton va trobar un dia, per fi, a l’illa de San Giorgio, a Venècia, el cap de sant Jordi. Ho descobria, més o menys, en el temps en què es decidia que sant Jordi no havia existit mai (és a dir, en els temps en què el papa Pau VI en va suprimir el culte). Em va semblar molt propi de la nostra terra tenir

un sant patró que no havia existit mai, però que, tanmateix, ens havia deixat el seu cap.» De seguida em va cridar l’atenció la figura de Dioclecià. Aquest emperador es va mantenir al capdavant de l’imperi després d’unes quantes dècades de convulsió, un període conegut amb el nom d’anarquia militar. Va decidir regnar de forma col·legiada per tal de consolidar el poder dels emperadors. Amb aquesta mateixa finalitat, va reforçar l’estructura funcionarial i administrativa de l’Imperi. Finalment, va prendre una decisió memorable: jubilar-se. Ell va ser el primer emperador romà que, de forma lliure i voluntària, va renunciar al càrrec després de vint llargs anys al capdavant de l’Imperi. A Dioclecià també se’l coneix per haver ordenat l’anomenada Gran Persecució dels Cristians. Ara bé: a mesura que m’anava informant, veia que el seu paper no havia estat tan decisiu com el del seu gendre i successor, l’emperador Galeri. I enmig de tot plegat, les grans oblidades d’aquesta història i de la Història en general: les dones, en aquest cas, les nobilíssimes dones, és a dir: les emperadrius Prisca i Valèria, esposa i filla de Dioclecià, respectivament. Vaig decidir que el seu testimoni havia de ser el pal de paller de la novel·la. En resum, vaig descobrir aquesta època històrica per casualitat i de forma autodidacta, però em va apassionar de seguida. I sobre la documentació, doncs prioritàriament via Internet, i he de reconèixer que vaig utilitzar moltíssim els traductors automàtics. Tot el que trobava ho anava guardant en Word o en PDF, juntament amb la seva traducció. I també vaig recórrer als llibres, com ara la llegenda àuria o les actes dels màrtirs. De fet, Acta martyrum, un concepte encunyat per l’Església, significa exactament això: actes dels màrtirs, és a dir, documents que deixen constància de la condemna a mort de persones acusades de formar part del Cristianisme. Com vas passar els últims Sant Jordi? Com el viuràs aquest? Tens alguna idea per animar la Diada? Em resultarà molt estrany, aquest Sant Jordi. Sempre col· laboro amb la parada de l’Associació de Relataires en Català (ARC), de la qual en soc membre de la Junta. Tenim força feina, sí, però és una bona ocasió per saludar a molta gent que només veig en un dia com aquest. Enguany

viuré (viurem) un Sant Jordi confinat, però la veritat és que mai no havia fet tants vídeos i presentacions virtuals com ara! Penso que el concurs fotogràfic i literari via Instagram que organitza l’Ajuntament de Prats és una bona iniciativa. També és un bon projecte el que ha posat en pràctica Òmnium Cultural, tant d’Osona-Lluçanès com del Berguedà, a fi de proposar lectures per aquest Sant Jordi. En qualsevol cas, seria bonic que el proper Sant Jordi tothom s’animés a compartir textos breus, com ara un parell frases o versos, propis o de qui siguin, a través de les xarxes socials. La compartició es pot fer per escrit, àudio o vídeo, i no cal que sigui un text molt llarg o profund: n’hi ha prou amb què ens agradi per, si ens ve de gust, difondre-ho. I ja que he esmentat els concursos, permet-me un incís més enllà d’aquest proper Sant Jordi. Espero que algun dia s’institueixi un certamen literari regular o periòdic, una convocatòria que portés el nom del Lluçanès arreu dels territoris de parla catalana. El confinament ens tanca a casa. Sembla un bon moment per crear. Però la inspiració i la determinació potser van per un altre camí... Com afecta la creació la crisi actual? Bé, la realitat és que estic teletreballant, com moltes altres persones que ens guanyem el sou en oficines. En tot cas, tens molta raó en això que dius: la inspiració (o la predisposició) no sempre va lligada amb la nostra disponibilitat. Aquests dies he escrit força i tinc en ment altres idees, però també he actualitzat alguns apartats del web, per exemple. D’altra banda, he descobert noves funcionalitats informàtiques, com ara l’edició de vídeos. En tot cas, és evident que la crisi incideix en la creativitat, de manera que convé trobar estratègies que ens mantinguin actius. I si quelcom no ens motiva, doncs és millor aparcar-ho i temptejar noves activitats o possibles aficions.//JFO

SANT JORDI

23 d’abril de 2020

“La Bruixa fa dies, mesos, que la tinc dins d’un armari” Parlem amb Teresa Ribera, autora dels contes de la Bruixa de Perafita Aquest any l’escriptora de Perafita, Teresa Ribera, no treu nou conte de la Bruixa. Ens hi tenia acostumats, i per això, malgrat no ser una novetat editorial (de moment!) hi hem volgut parlar... El dia de Sant Jordi de l’any passat va sortir el quart conte de la Bruixa de Perafita, Tot empaitant uns ulls de llum. Enguany n’esperàvem el cinquè; quan creus que l’enllestireu? Ens en pots avançar alguna cosa? La idea era que per Sant Jordi sortís el cinquè, però no està. Ara estem treballant per poder-lo presentar per la Festa Major de Perafita. Està condicionat a com vagi tot plegat, tant per l’edició com per si ens podem retrobar en l’espai públic. Sembla que tinguem més temps lliure, però la inspiració i la determinació potser van per un altre camí... Com afecta la creació la crisi actual? Quan ens van confinar vaig pensar que em regalaven temps i que podria desencallar la història que tinc començada i enllestir-ne el text ben aviat . Així en Gerard, que l’il·lustra, ja podria fer la seva feina i fins i tot, el podríem treure virtualment pel blog

de La Bruixa de Perafita. Però, ca! Aquest temps que ens toca viure no em deixa centrar. No tinc la serenor interna per poder-me asseure de manera reflexiva. El moment present és tan intens i canviant, emocionalment parlant, que és difícil fer-te plans. L’escriptura vol el seu temps i sobretot la narrativa. La poesia, en canvi, en ser més emocional, és més capaç de fluir. I a més a més, és primavera. Les històries de la Bruixa sempre toquen temes ben propers amb una mirada molt particular. Què en pensaria la Bruixa de tot el que estem vivint aquests dies? La Bruixa fa dies, mesos, que la tinc dins d’un armari. Ens va fer saber a través del Mixus que no pensava pas sortir-ne per ara. Per dues raons: ella ja tenia una edat, encara que no ho semblés i no se la podia jugar, ja que és del grup de risc; i l’altra que, amb totes les bruixes i bruixots de bona fe, estaven treballant per trobar la fòrmula mágica contra la Covid-19. De fet les bruixes tenen una llarga experiència amb tota mena de calamitats i al llarg de la història han lluitat contra

Presentació del quart conte de la Bruixa, el Sant Jordi de l’any 2019//F: SALONSO

les malalties comunes i les pestes grosses. Les seves arts màgiques no estan tan ben vistes per tothom com potser (dic potser) caldria. Moltes d’elles han sigut les que ens han guardat i transmès la saviesa més ancestral. Els últims Sant Jordi els has passat presentant contes, a la Rebotiga de la Bruixa. Com el viuràs aquest? Tens alguna idea per animar la Diada? Aquest Sant Jordi el passaré a casa, és el que toca. Amb tristesa perquè la Diada de Sant Jordi és per viure-la al carrer amb tota la colla. Trobaré a faltar la moguda a la plaça de Sant

Antoni amb la quitxalla de l’escola Heurom i del Petit Heurom. Per animar la diada, córre per la xarxa la consigna de guarnir finestres i balcons amb roses fetes de diversos materials. A veure si en faig una amb un tros de roba. Qualsevol altra idea passa per les xarxes, perquè estem separats. Com no fem un xat de Whatsapp, que hi pengem els nostres comentaris de llibres, hi llegim fragments, recomanen, expliquem, vídeos… Podria ser a cada poble! Una rebotiga virtual¿? No sé la bruixa, si s’hi avindria. A veure si algú s’engresca.//JFO

LaRella | 17

ENTREVISTA

Núm.480

“Així com a mi m’agrada trobar coses escrites fa 200 anys, suposo que amb el temps hi haurà algú que voldrà saber, i potser trobarà el bloc!” Entrevista a LLUÍS SURIÑACH, autor del bloc dalpens.com ALPENS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El 5 d’abril de l’any 2010 va néixer el bloc dalpens.com. Des de llavors, el seu creador, Lluís Suriñach, hi afegeix informació històrica d’Alpens. Cada article conclou hores i hores de recerca i treball, i tots els articles evolucionen i s’amplien amb l’obtenció de noves informacions, referències bibliogràfiques i enllaços a altres recursos d’interès. El bloc repassa l’extensa història d’un poble que ha viscut episodis molt remarcables, com la batalla d’Alpens. També hi trobareu altres episodis de les guerres carlines, personatges il·lustres com el forjador Joan Prat o l’astrònom i matemàtic Agustí Canelles i una gran quantitat d’anècdotes històriques. El bloc es complementa amb notícies i fotografies d’esdeveniments de l’actualitat que es celebren al poble, visitables també al seu Facebook i Twitter. A rel de la seva feina amb el bloc, s’ha acabat dedicant a la gestió de pàgines web i xarxes socials. Ens connectem al Jitsi, una web de videotrucades. Entrevistat i entrevistador som nous aquí. Comencem... QUAN I PERQUÈ VAS COMENÇAR EL BLOC? Vaig haver de tancar la meva empresa, i en quedar-me sense feina vaig començar-lo a l’abril del 2010, també per fer alguna cosa. Vaig ser alcalde les dues primeres legislatures, del 79 al 87, i ja tenia força material que havia anat recopilant. Llavors vaig començar a buscar-ne més. Va ser una experiència nova perquè no havia fet mai cap bloc, ni sabia com es feia. Tampoc sabia ben bé ni què faria. D’ON TREUS LA INFORMACIÓ? Vaig començar amb Google, que si et deixes estimar i li deixes fer el xafarder, a canvi et dóna moltes eines i pots trobar moltes coses. És una mica com el dimoni. LaRella | 18

Aquests últims deu anys s’ha digitalitzat molt material de les biblioteques, de manera que cada vegada vaig anar trobant més coses. La qüestió és estar al cas, anar cercant als buscadors de les biblioteques, anar tibant el fil… Em centro en temes d’història del nostre poble. La idea és recollir qualsevol element que formi part d’aquesta història. Hi ha molta cosa. Consulto pàgines amb reculls de revistes, com l’ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), o l’MDC (Memòria Digital de Catalunya), o l’hemeroteca de la Vanguardia, que és una meravella... Ara també estic mirant un fons de documentació francès, on també hi surten coses d’Alpens. Podem anar a parar a tot el món. Si veig que hi ha una nova biblioteca que ha digitalitzat documents, hi busco “Alpens”. Ho vaig fer a la de Michigan i hi vaig trobar una edició del Quixot on hi havia un peu de pàgina amb una poema que mencionava el poble! És una feinada, vas fent a estones. A mi em va bé perquè treballo sempre a l’ordinador. A PART DE LES CERQUES A INTERNET, TAMBÉ DEUS VOLTAR ARXIUS FÍSICS... Sí. Físicament també, on sempre ho he fet és a l’arxiu del Bisbat de Vic, sobretot quan vull contrastar partides de naixement. Sovint fa falta comprovar si les dades que trobo són certes. Normalment tinc la informació un temps a l’espera. Mentrestant vaig recollint més material fins que és una cosa viable, versemblant i es pot començar a treballar per fer un article. Aquest és el procés, una feina continuada. TAMBÉ OBTENS INFORMACIÓ D’ARXIUS PARTICULARS DE LA GENT D’ALPENS? La gent troba documentació i papers antics i a vegades m’ho deixen. Per exemple em ve al cap quan la família de Cal Jolis em van deixar una caixa sencera de documentació, després de fer-me molt pesat. Quan em deixen material sempre ho faig amb aquestes condicions: jo digitalitzo només el material que cregui que pot ser

Selfie de Lluís Suriñach al despatx on cuina el bloc//

“Si veig que hi ha una nova biblioteca, de qualsevol part del món, que ha digitalitzat documents, hi busco <Alpens>”

“Per mi la figura més rellevant de la història del poble és Agustí Canelles. Nascut el 1765 va ser una eminència. Fins i tot va participar en la medició del meridià de Greenwich”

interessant pel bloc, en dono una copia a la família, i sense el seu permís no ho publico. Així la gent es queda tranquil·la. En aquest arxiu en concret hi vaig trobar un parell de documents que són una meravella. Un d’ells està signat pel “cuarto cuerpo del ejército” i concedeix la “llicència absoluta” a Josep Plans Casals per haver passat 12 anys de servei militar. Va participar a la Guerra d’independència de Cuba, on va anar-hi el novembre del 1895. També hi vaig trobar el manual de “la hermandad del auxilio” que era com una assegurança de suport entre els veïns del poble, de l’any 1920 i una carta del 1943 de la “sección femenina de la falange” en la que s’oferien ous per incubar de la raça Prat Leonarda als pagesos. TOT PLEGAT, LA FEINA DE DOCUMENTACIÓ DEUEN SER MOLTES HORES… QUÈ ET FA SEGUIR ENDAVANT? És molt maco perquè jo mateix ho descobreixo. Cada dia vaig aprenent i recollint nova informació, i quan puc plasmar-ho tot en un article i el puc anar ampliant, m’agrada molt! Així com m’agrada a mi quan trobo coses que es van escriure fa 200 anys, jo suposo que amb el temps sempre hi haurà algú altre que voldrà saber, i potser trobarà el bloc. Per això miro que estigui

rigorosament ben fet. Jo sempre dic “som on som i no per casualitat”. Som on som perquè hi ha gent abans de nosaltres, al llarg de la història, que ha fet les coses d’una manera. TAMBÉ T’HAS DEDICAT A PENJAR MOLTS VÍDEOS DE FESTES I ESDEVENIMENTS DE FA 30 ANYS... Aquesta és una altra feina que he anat fent. Vaig passar-me 4 o 5 anys anant tot el dia amb la càmera del 1989 a principis dels 90. Era quan era ric i tenia una bona eina per filmar. Vaig anar recollint molta informació. En tornar a Alpens, que no tenia gotes de ganes de voltar ni fer res, em vaig dedicar a digitalitzar-los tots. I llavors els vaig editar. Com que ho filmava tot, també hi havia vídeos de moltes farres… Però el que m’interessava mostrar és la part més documental: com vivíem, com jugàvem, com ens divertíem… les hores que hi vaig dedicar són incomptables! Ara són al meu canal de Youtube. A PART DE LA FEINA DE DOCUMENTACIÓ, EL BLOC HA ANAT EVOLUCIONANT A NIVELL TÈCNIC. TAMBÉ HO GESTIONES TU? Sí! Aquesta és una de les feines feixugues. La tecnologia va variant. Jo sempre ho he fet amb la plataforma Blogger. Ara potser em passaria al Wordpress però costaria molt traspassar-hi tota

ENTREVISTA

23 d’abril de 2020

la informació. El vaig arreglant i editant constantment. He tingut algun entrebanc, com l’any passat, quan vaig passar-lo d’html a htmls, perquè fos més segur. També l’he treballat perquè es pugui consultar amb el mòbil. Podem dir que l’he refet sencer 3 o 4 vegades. A més a més del bloc, penjo documents a ISSUU, i fotografies a Flickr… També és una feina de moltes hores! I SEMPRE UTILITZES XARXES I RECURSOS GRATUÏTS? Ara gratuït no hi ha res. La gent es pensa que totes aquestes xarxes ho són i no. Només el Facebook, però perquè no en som clients: nosaltres en som la mercaderia. El Lluís explica que Alpens ha tingut molta rellevància en diversos episodis històrics, i amb un gràfic els entrellaça amb la seva demografia. COM HA EVOLUCIONAT LA POBLACIÓ? El 1768 Alpens tenia 953 habitants, 10 anys més tard, al 1778 van superar els 1.000 habitants, el màxim històric. Després van venir la Guerra del Francès, les carlinades, la Guerra del Rif… Tot això va fer baixar la població. I l’última baixada ja és en ple segle XX, quan es tanca la fàbrica Vella. QUIN ÉS PER TU EL PERSONATGE HISTÒRIC D’ALPENS MÉS REMARCABLE? Al bloc hi tinc una columna amb tots els personatges il·lustres. Per mi la figura més rellevant pel poble, de totes totes, i de tot el llarg de la història és Agustí Canelles. Nascut el 1765 va ser una eminència. Va fer de tot amb cinquanta i pico d’anys. Fins i tot va col·laborar en la medició del meridià de Greenwich. Al bloc hi trobaràs bibliografia de coses escrites per ell i sobre d’ell. El geni més gran que hem tingut. DE QUÈ VAS PARLAR EN LA PRIMERA PUBLICACIÓ? La primera de totes va ser sobre l’obra teatral “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol, que es deia que s’havia inspirat en una visita de l’autor a Alpens. Aquí es va quedar la cosa, encara que després, a mesura que va passar el temps, vaig descobrir que sí que hi havia passat. Gràcies a l’hemeroteca de la Vanguardia vaig trobar que Rusiñol feia una sèrie d’articles, unes cròniques que es deien “Por Cataluña desde mi carro” i va passar-hi el 14 de juliol del 1889. 16 anys després de la famosa batalla d’Alpens. Jo interpreto que va venir aquí precisament per aquest tema, perquè a l’inici de l’article explica que estaven allotjats just davant d’on van matar Cabrinetty.

PODRÍEM DIR QUE AQUESTA BATALLA ÉS UN DELS EPISODIS MÉS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA DEL POBLE? És l’element que ha donat més bibliografia per la història del poble. Va ser una batalla molt sonada: van matar el general més mediàtic dels liberals, el general espanyol, el Cabrinetty. Això va fer que hi hagués una espècie de peregrinació cap aquí de personatges del món de la cultura, més que res per veure l’escenari. A tot Espanya se’n van publicar articles. El poble ja tenia molta història en les altres guerres carlines, però aquesta batalla va tenir una repercussió bestial. Josep Pla també va passar per aquí, i va escriure que en preguntar a la gent què sabien de la batalla d’Alpens, ningú li’n volia parlar, ningú n’hi deia res. Jo imagino que és per la cruesa que va tenir la batalla. SOBRE EL GENERAL CABRINETTY, N’EXPLIQUES QUE VA TENIR QUATRE ENTERRAMENTS… Segons les informacions que he anat recollint, primer el van enterrar a Alpens de pressa i corrents en una fossa comuna, després el van exhumar, netejar i enterrar de nou en un forat separat, després el van portar a Barcelona on el van tornar a enterrar i li fan un gran homenatge, i finalment el va reclamar la família i se’l van emportar a Palma de Mallorca. D’ELL I DE LA BATALLA D’ALPENS ENCARA ARA SE N’ESTUDIEN ALGUNS DETALLS OI? Un dels fets de la batalla d’Alpens és quan els zuavos, el batalló més temut de les forces carlines, va rodejar una casa on s’havien fet forts 300 soldats liberals, que lluitaven per la seva vida. D’aquest fet ja n’havia parlat al bloc perquè ho explica Doña Blanca a les seves memòries. Doncs bé, fa dos o tres anys em va trucar Javier Suárez, un dels autors del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas. Guerra en Cataluña 1869-1873, un extens i interessant llibre. Va voler venir a visitar a Alpens, i vam acabar descobrint que aquesta casa on es van refugiar els liberals segurament era la Vall. ABANS DE LA BATALLA, ALPENS JA ERA UN LLOC CONEGUT PERQUÈ ERA DE PAS OI? Aquí s’hi ajunten camins ramaders que venen de mar i muntanya, i arrenquen d’aquí en un sol camí ramader cap amunt, i això feia que hi hagués molt trànsit, hi havia moltes “posadas”, i venia molta gent. N’he trobat moltes referències. Era un lloc amb força moviment, com ho demostra una carta del bisbe al capellà d’Alpens, en la que li demana que con-

troli una mica la gent per la mala vida que hi havia aquí. El capellà li va contestar al bisbe que si volia hi anés ell a controlar-los, perquè no sabia com fer-ho… A NIVELL CULTURAL TAMBÉ HA TINGUT IMPORTÀNCIA, COM RECULLS EN EL BLOC… Sí! Abans que el Miquel Casals fes el Casino, inaugurat l’any 1928, ja hi ha articles que parlen de la inauguració del Teatre Nou. I si era “nou” vol dir que abans ja hi havia un altre teatre. Això ens indica que el món de la faràndula sempre ha sigut molt present aquí. El Casino es va convertir en un local molt important a la comarca, i la fama arribava a fins a Barcelona. Crec que en aquella època n’hi havia ben pocs de locals com aquest. Això li va donar molta empenta al poble, que sempre ha sigut molt modern. UN ALTRE ALPENSÍ MOLT INTERESSANT ÉS EL FORJADOR JOAN PRAT I ROCA... Va néixer l’any 1898 aquí a Alpens. Dels 21 als 24 fa la mili, i acaba a la Guerra del Rif al Marroc. Dels 24 als 36 viu a Barcelona, que és on copsa tot el moviment cultural. Diríem que aquesta experiència és l’embrió pel que ell acaba fent el Manelic. Va tornar a Alpens amb 37 anys, quan mor el seu germà gran, el Pep Vilamala, i va agafar la ferreria familiar, on es va dedicar a arreglar arades, a fer estris, relles, destrals, ferrar animals… No és fins que es va acabant tota aquesta feina, degut a la modernització de la maquinària, que comença a fer els fanals i feines més artístiques. El Manelic el va fer l’any 1972, quan ja tenia 74 anys. En l’entrada del bloc en la que parlo d’ell, també hi enllaço una entrevista que li va fer el Ramon Besa al 9 Nou, que ens permet saber més bé com era. Quan li demana perquè va fer una figura del Manelic, ell respon que “és el protagonista del gran drama Terra Baixa” i que li ha agradat sempre, i també l’obra de Verdaguer o Maragall. COM ÉS QUE NO EN PARLIS DE LA GUERRA CIVIL? Perquè hi ha dos bàndols i encara hi ha gent que ho va viure o se’n recorda, i prefereixo no ficar-m’hi. Si trobo documentació me la guardo, això sí, i segurament en parlaré més endavant. T’INTERESSA QUE SE’T RECONEGUI PER LA FEINA QUE FAS AL BLOC? El protagonista és el bloc, jo no. M’interessa el material, no m’interessa sortir jo, si no, no ho hagués fet tot això.

Un dels valuosos documents que es poden trobar al bloc.// DALPENS.CAT

“La batalla d’Alpens va tenir una repercussió bestial. Se’n van publicar articles a tot Espanya, i va fer que hi hagués una espècie de peregrinació de persones del món de la cultura cap aquí”

A vegades quan fas aquesta feina tens la sensació que prediques al desert. Em sento a dir: “aquest tot el dia toca la pera amb això”. Jo insisteixo molt a la gent: “entreu-hi, hi trobareu de tot”. Per exemple també hi he recollit tots els programes de Festa Major, que són una meravella. El més antic deu ser del 1913. I NO HAS PENSAT DE RECOLLIR-HO EN LLIBRE? Sí, però la feinada que hi ha a recollir tot això en un llibre és massa. No tinc ni el temps material de fer-ho ni els calers. El bloc rep visites de manera continuada, i només en l’últim any ha rebut 14.086 visites i s’han visualitzat 26.852 pàgines… Ep! I sense comptar quan les visito jo, o hi remeno, que això són moltes hores.// LaRella | 19

OPINIÓ

Núm.480

CARTA

POEMA

A Josep Vilamú Reixach, que ens ha deixat Ramon Marsal Com el Pepet Pau era conegut home de caràcter alegre i serè. Per tothom era molt volgut per la seva manera de ser. Amant del teatre i les sardanes amic del sublim i del no res devot de les inquietuds catalanes i enamorat del seu estimat Lluçanès. Sovint amb festivals col·laborava doncs el seu grup Pep que bé recordem a tota hora el seu art ens regalava bons moments que sempre agraïrem. Cada dia al cafè ens trobavem sempre teniem quelcom de què parlar i així bones estones passàvem esperant poder-hi tornar demà. En guardarem per sempre el millor record molt ens dol haver-lo perdut però sempre ens quedarà el consol d’haver-lo molts anys tingut. En el seu llarg caminar noranta anys prou ben viscuts esposa, fills i nets li van regalar feliços anys ben merescuts. Adéu Pepet avui li hem de dir i gràcies per deixar-nos els teus valors que segur es deixaran sentir en el fons dels nostres cors.//

CARTA

La Maria de Cal Serrat Maria Masramon Serrat

Sumem per un pla de reactivació econòmica Montse Boladeres, Isaac Peraire i Pere Vila, regidors d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès Comencem aquest article dirigint-nos al personal sanitari de la població, comarca i país, de l’ABS Lluçanès, la comunitat de l’Hospital Universitari de Vic, etc. Gràcies per la dedicació, l’exposició i la feina. També fent un missatge de suport a les famílies que pateixen o han patit directament els efectes del Coronavirus, coneixent fins i tot la mort i el dol en una situació tan extrema com aquesta. Estem davant una crisi humanitària. Una crisi sanitària, social i econòmica. Els seus efectes no són coneguts i ben probablement seran llargs. Però cal reaccionar i la reacció no pot ser improvisada, ha de ser planificada. Per això cal i caldrà sumar esforços i fer-ho de forma generosa, des de les responsabilitats que tinguem en l’àmbit que correspongui. Entitats, organitzacions, empreses, persones i administracions ens haurem d’arremangar per tirar endavant. I per la responsabilitat que a les persones sotasignants ens ocupa i assumim, hem estat i estem al costat i a disposició del Govern Municipal de Prats de Lluçanès i de la gent del poble. Els felicitem i agraïm la tasca en la informació preventiva i informativa per frenar el contagi de la Covid-19, i per haver recollit algunes de les mesures que vam aportar el 17 de març i en algunes reunions produïdes des de llavors. A tota la gent per haver complert i estar complint les indicacions dures i estrictes de

confinament; som un gran poble. Per altra banda, sabem que des de l’Ajuntament sols NO sortirem de la crisi, però sí que ha de fer tot el possible per a contribuir a sortir-ne (aquestes paraules ressonen de la crisis econòmica de l’any 2008...). Així, hem proposat un seguit de mesures fiscals, econòmiques, etc i, sobretot, l’elaboració d’un PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA LOCAL, al costat de les empreses, el comerç, les persones autònomes, les treballadores, etc. És necessari sumar i planificar. Existeix la “Taula per la Dinamització Econòmica”, des de fa ja uns anys ja. Ara té més importància que mai. Ens creiem la participació, oi? Com és que encara no s’ha reunit? Fem-ho. Aprofitem-ho i obrim-la més, reforcem-la, reorientem-la. Podem estudiar, per exemple, ajudar a assumir lloguers de locals que han restat tancats? Podem treballar una creació d’una partida extraordinària al Pressupost 2020 per fer front a aquesta etapa? Podem estar dissenyant ja campanya i estratègia pel comerç local? Recordem que ja fa mesos vam presentar una proposta per fer un pla de dinamització comercial local i el Govern no la va acceptar; ara es pot reconsiderar, ara cal reconsiderar-ho. Podem no només esperar què fa la Diputació de Barcelona, el Govern de la Generalitat o el Gobierno del Estado. L’Ajuntament s’ha

de poder moure. Vam reclamar reiterades vegades que el mercat del diumenge es mantingués obert; era i és legalment possible, només cal mantenir les indicacions de les autoritats sanitàries i del Govern de la Generalitat. Volem que el mercat visqui, és un element important de dinamització comercial i ja costa prou mantenir-lo; per això aplaudim que, finalment, el Govern municipal rectifiqués i reobri el mercat. Ara, també seguint les mesures de seguretat i les indicacions de la Generalitat, ha de poder reobrir la Deixalleria. No n’hi ha prou en organitzar voluntariat (que està molt bé! i afegim felicitacions sinceres a les desenes de persones que tant hi dediqueu); no n’hi ha prou en organitzar coses per passar millor el confinament (que també, i agraïm a tothom que ho fa possible) especialment les interessants activitats portades a terme a “Prats sofà”. Sense oblidar els àmbits d’Educació, Cultura i Esports -tant importants al municipi- mereixen especial atenció també els Serveis Socials, per poder donar cobertura a les necessitats que sorgeixin. I, per últim, és moment de donar impuls al “Programa de salut comunitària” nascut la passada legislatura, ara més que mai, amb lideratge compartit actiu i compromès de l’Ajuntament. Tal i com hem après, totes i tots som agents de salut. Tot costarà molt, però hi hem de posar totes i tots de la nostra part. És moment de resoldre debats, de generar grans consensos. Tampoc som tants i, si no teixim aquestes complicitats, cada vegada serem menys. Nosaltres, ens posem a disposició, Montse Boladeres, Isaac Peraire, Pere Vila.//

ARA MÉS QUE MAI, TROBEM-NOS A LA PANTALLA! Se’n va sense fer soroll, com era ella. Sempre en moviment, fent passetes, petites, discretes i ràpides, com una formigueta sense parar mai. Una dona simple, forta i treballadora com ningú, amb un somriure i una paraula amable per tothom. Desconeixia la paraula « No », sempre tenia un sí com a resposta, no l’importava ni el dia ni l’hora... Sempre atenta i generosa. Molts la recordareu amb un tallant a la mà, darrera del seu taulell i amb el seu davantal blanc. Ens ha donat una lliçó per la vida, un missatge i uns valors que s’adapten perfectament al moment excepcional que vivim. Continueu caminant endavant, sense fer soroll, treballant sense parar, pensant i servint als altres i guardant sempre un somriure. GRÀCIES IAIA!// LaRella | 20

Notícies, entrevistes, els últims 10 anys de relles, Twitter, el Directori d’Empreses... Tot això i molt més ho trobaràs a

www.larella.cat

OPINIÓ

23 d’abril de 2020

EQUIP

CARTA

Mentre uns salven vides, altres es dediquen a destruir-ne Família Lozano Arnau Prats de Lluçanès En un temps de confinament, hi ha persones que es dediquen al voluntariat per fer mascaretes, persones que ajuden als que tenen un alt risc de contagi, persones que es distreuen fent coses que abans no tenien temps de fer o reptes de les xarxes socials, persones que estan preocupades pels seus familiars o per algun infectat, persones amb dol d’haver perdut algú que apreciaven, persones que salven vides als hospitals. I també n’hi ha d’altres que destrueixen vides. Un matí de diumenge, estàvem prenent el sol al terrat amb la música posada a la part de darrere de casa nostra (el bloc de pisos que hi ha a sobre La Caixa), quan de sobte vam sentir un crit molt fort del nostre gat, el Xin, el vam mirar i plorava desconsoladament. Després, com vam poder, el vam

entrar a dins de casa. Plorava i tenia un dolor que no es pot descriure en un escrit, no podia posar la pota a terra i no es va moure en tot el dia del llit sense menjar ni beure aigua. Nosaltres pensàvem que potser s’havia trencat la pota jugant. L’endemà el vam portar al veterinari convençuts que li posarien una vena a la pota i tornaria a casa, però la sorpresa va ser quan van sortir els resultats de la radiografia. Tenia una fractura de fèmur com a conseqüència d’una perdigonada. Tenia el perdigó a dins i no se’l podia operar perquè estava anèmic, segurament per una hemorràgia interna. En les circumstàncies que estàvem del confinament no hi havia sang per operar, així doncs, només ens va quedar l’opció de sacrificar-lo perquè no patís. Llavors, enmig de la tragèdia te n’adones que t’han matat el gat davant la teva cara, quan va

fer aquell crit tant fort, en un espai comunitari, i que el culpable és un veí teu. No t’ho creus, és tant fort que no et pots creure la situació. No pot haver estat una persona disparant amb una arma dins d’una comunitat de veïns, és il·legal i de bojos!!!. Va enganxar al nostre gat, però si no l’hagués tocat potser ens toca a nosaltres o a alguna persona que sortia a estendre la roba en aquell moment. En aquests moments de confinament és quan es veu el tipus de persones que tenim al costat, persones bones i persones dolentes. Mentre hi ha veïns que s’estan ajudant durant aquests moments tant difícils, n’hi ha altres que aprofiten per fer mal. Finalment, volem acomiadar-nos del nostre Xin que ens ha portat 15 anys d’alegria i felicitat, un gat molt carinyós i que s’ha fet estimar moltíssim. Descansa en pau Xin, t’estimarem i et recordarem sempre!//

REDACCIÓ_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Carolina Font, Jordi Borralleras, Núria Vilamala i Lluc Corominas. PORTADA_ La Vinyeta de Gerard Bosch DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_Laura Villena i Carolina Font comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines. Amb la col·laboració de:

LARELLA

Mitjans agermanats com a alternativa al periodisme competitiu A LaRella hem decidit establir acords per intercanviar-nos continguts amb altres mitjans, d’una forma lliure i respectant les rutines de cadascun de nosaltres. Actualment cooperem amb LaDirecta però esperem ampliar-ho a altres mitjans amb qui compartim una filosofia de base comuna i una visió del periodisme com a eina per donar veu a les propostes transformadores i per fiscalitzar els poders polítics i econòmics. Lògicament, cadascú amb els seus matisos, una diversitat que respectem i que també ens enriqueix. Dels mitjans de comunicació agermanats compartirem totes aquelles publicacions que creiem que poden ser d’interès per a les nostres lectores i que ens permeten, amb aquesta fórmula, arribar a territoris i àmbits temàtics que, amb els nostres propis mitjans i base de col·laboradores, potser no podríem abastar. També, en la mesura que les respectives rutines de treball ho permeten, cooperem els uns amb els altres compartint fonts, idees i informacions, i també hem impulsat treballs conjunts que es difonen ensems. En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d’arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més lectores millor, i no com un producte de propietat exclusiva. En moments difícils com en el que ens trobem, volem visibilitzar més que mai aquesta xarxa de mitjans agermanats que ens enriqueix i convidar-vos a llegir-los, seguir-los i donar-los suport. Per moltes més iniciatives de periodisme pel suport mutu.// LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

1/2 ANY

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

DENTISTES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Truca al:

93 850 82 81

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

1/2 ANY

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€

any

any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES

13_INFORMÀTICA

TINTORERIA

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY HI POTS SER PER NOMÉS...

FOTOGRAFIA

NETEJA

RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA

QUIOSC

165€ any

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella i gaudeix de descomptes en publicitat del 30% SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

165€ any

93€

1/2 ANY

Més informació:

621 276 429

comunicaciolarella@gmail.com

Núm.480 ELS ENCANTS / EL TEMPS

ES VEN » LLIT D’HOSPITAL, amb elevació, trapezi, baranes abatibles, comandament i matalàs. 700 € T: 666 26 64 71 (R76/01) » TENDA PER PORTAR SOBRE COTXE, marca LUMER. En molt bon estat i impermeable. Apte per a tres persones. Mides plegada 115x155x25 cm. i desplegada 230x155x120 cm., 50 kg. i una escala telescópica de 2,5 mt. Estructura de ferro galvanitzat. Porta un matalàs d’escuma. És com les Overland. A Olost. Preu 300 €”. T.: 686.385.452 (R78/01) » Es ven pis a Vic. 110 m2. 4 hab. Tot exterior. Tancaments d’alumini. Tel 654.112.150 (R78/02) » 11 VEDELLES DE RAÇA BRUNA (12 mesos). T.: 636333630 (R78/03) » REMOLC DE GOSSOS EN BON ESTAT. Marca Comanche. També hi caben vuit xais. 500 €. T.: 600 666 301 (R78/04) » SCOOTER YAMAHA JOG DE 50 CC en

molt bon estat. Pocs km. ITV passada fins el 2021. Preu a convenir: 682 813 372 (R77/01) » GOLF NEGRE 2.0 TDI (4568 CRL) 220.000 kms T.: 608 130 367 (R77/02) » CAIXA D’EINES COMPLETA, NOVA, comprada a Cofac. Per estrenar. 20 €. Envio foto per WhatsApp. T.: 662 003 299 (R77/03) » TALADRO BLACK DEKER, 2 broques per formigó i 2 per ferro per 18 €. SILLÓ D’ORDINADOR amb rodes i reposabraços, negre, per 18 €. T.: 662 003 299 (R78/05) » MAXI COSI ORIGINAL en molt bon estat. Preu 20 €. T. 607 310 102 (R76/02) » TAULA DE MENJADOR EXTENSIBLE, color faig, 90x140 cm. plegada, 210 cm. oberta. 80 €. T. 607 310 102 (R76/03)

ES BUSCA » REMOLC per portar llenya (pot ser agrícola). T.: 622 85 92 63 (R77/04)

Foto simpàtica, des del jardí de casa//. JMCASTRO

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 31 de març al 19 d’abril

RACÓ DE LA FEINA

TEMPERATURA MÀXIMA

OFEREIXO FEINA DE... GEROCULTOR/A: A residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Horari de tardes. Interessat/es trucar a 687 083 081 (RF/1.76) INFERMER/A a residència d´avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada complerta, no substitució. Interessats/es trucar a 687083081. FUSTER_ Empresa comarca Osona els interessa fuster oficial o aprenent_ 606 379 375. (RF/1.477)

BUSCO FEINA DE... >NETEJA_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474) >NETEJAR PISOS I CASES_ 93 856 06 08 >NETEJA_ 693 398 219_Noia s’ofereix per neteja de domicilis, escales, cases rurals... > JOVE AUTONOM de la comarca s’ofereix per manteniments i reparacions de finques i tot el que comporta: desbrossar, manteniment de filats i tanques... Experiència en treballs forestals, verticals, paleteria i pintura, feines de soldadors, cuidant d’animals de granja_ 609 033 307

Si vols aparèixer al Racó de la feina escriu-nos a: larellallucanes@gmail.com

LaRella | 26

Cº

Olost_ 18 d’abril

PRATS

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Olost _ 5 d’abril

23,3

OLOST

ORISTÀ

-0,7

SANT BOI

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

31

10,8

4,7

2,6

11,2

5

3,6

12.2

4.7

0.5

9,8

4,3

6,4

9,2

3,4

4,8

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

8,2

5,3

3,8

9,4

6,1

0,2

10,4

7,7

1,2

7,4

4,9

2,8

6,8

3,6

4,4

11,9

4,6

0,2

12,6

3,6

0,2

11,2

4

inp

9,8

4,4

0

9,5

3,7

0

14,1

-0,2

0

15,4

-0,5

0

18

0,4

13,8

2,6

0

13,6

2,7

0,2

18,1

0,6

0

18,9

0,1

0,2

20,2

1,3

17,2

4,2

0

16,9

3,5

0

17,4

-0,5

0

18,6

-0,7

0

21,5

0,5

16,5

2,6

0

16,5

2,8

0

17,8

2,6

0

19,1

2,4

0

21

3

17,7

4,6

0

17,5

4,3

0

14,9

5,2

0

16,1

4,2

0

18,8

4

14,6

6

0

14,5

6,3

0

19,5

3,2

0

20,7

3,8

0

22,5

7,2

18,9

6,3

0

19,1

5,1

0

20,3

3,7

0

21,3

3,6

0

22,5

5

19,6

6,7

0

19,2

6,6

0

21

3,2

0

22,3

2,1

0

23

2,5

20

6,7

0

20,4

6,6

0

18,3

2,8

0

19,1

1,7

0

21,5

3

17,5

5,8

0

17,4

5,7

0

18,3

2,5

0

19,4

1,5

0

21

1,8

17,6

5,7

0

16,7

5,3

0

11,8

4,7

18,2

12,3

3,9

13,4

14

5

10

11

7,3

14,2

10,6

6,6

18

20,3

6,4

1

20,9

6,5

0,8

22

8

2

18,3

7,1

0,4

18,6

6,4

0,2

17,5

6

0

18,8

4,2

0,2

20,5

5

15,8

7,6

0

17,4

5,9

0

19,9

9,7

0,2

20,8

8,6

0

21,5

11

Inp.

19,7

10,2

0

18,6

8,8

0,2

21,2

9,5

0

21,8

8,9

0

23

9,5

Inp.

20,4

9,1

0

19,9

8,2

0

23

7,8

4,2

23,3

6,8

9,2

20

9

13

19,7

10,2

0

21,7

9,8

5,2

15,1

10,3

15,8

15,8

9,9

16

16,5

10,7

20

14,8

10,4

26,4

13,9

9,6

11,6

FARMÀCIES DE GUÀRDIA *a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.

Dj 23 d’abril > SBG (Ausa) Dv 24 d’abril > Prats (Urgell) Ds 25 d’abril > Olost (Euras) Dg 26 d’abril > matí: Prats tarda: Olost (Atlàntida) Dll 27 d’abril > SBG (Ausa) Dm 28 d’abril > Olost (Pou)

Dx 29 d’abril > Prats (Ylla) Dj 30 d’abril > SBG (Tanyà) Dv 1 de maig > Prats (Vilaplana) Ds 2 de maig > Prats (Aliberch) Dg 3 de maig > Prats (Barnolas) Dll 4 de maig > SBG (Terricabras) Dm 5 de maig > Olost (Fargas)

Dx 6 de maig > Prats (Arumí) Dj 7 de maig > SBG (Urgell) Dv 8 de maig > Olost (Euras) Ds 9 de maig > SBG (Atlàntida) Dg 10 de maig > matí: Prats tarda: SBG (Ausa) Dll 11 de maig > Prats (Pou)