R468

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 2 | AGOST | 2019 NÚM: 468

www.larella.cat PÀG 3

Un cos humà a Puig Ciutat Es calcula que pot ser d’entre el 49 i el 45 aC PÀG 6

El Campionat de Bitlles es queda a l’Estany

oristà canta a la font de la baga

PÀG 8-13

TEMPS DE FESTES! Viu les Festes Majors d’Olost, St Boi de Lluçanès, Santa Maria de Merlès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau PÀG 3

Unes vacances com cal La columna de Carolina Font PÀG 4

Sobre la taula La columnada, d’Ada Vilaró PÀG 5

La columna extra Per Aleix Cardona PÀG 15

La Vinyeta

Per Gerard Bosch Joan Català durant l’actuació de Pelat/ F: TXUS GARCIA - CANTILAFONT

NOTÍCIES

Núm.468

El TastaQmarca es consolida com a puntal de la Fira de Sant Jaume de Prats L’Ajuntament vol reconvertir la Fira en un punt de referència dels productes de proximitat

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

El 27 i 28 de juliol el passeig del Lluçanès de Prats va ser, un any més, l’escenari principal de la mostra gastronòmica del Lluçanès, el TastaQmarca, i la Fira de Sant Jaume. El cap de setmana va començar, per quart any consecutiu, amb el Tastaqmarca, que va omplir el Passeig amb tastos dels restauradors del Lluçanès des de les 8 del vespre i fins a la mitjanit. El menjar va anar acompanyat de

TastaQmarca//F: MARTÍ FONT

Matí de fira de Sant Jaume//F: MARTÍ FONT

la música del grup Asucarson, que va amenitzar la vetllada dels centenars de persones que van passar per la mostra. Blat forment escairat amb tonyina, arròs melós amb ànec del Lluçanès, caneló de bolet o el pastisset de full amb formatge i codonyat, van ser algunes de les especialitats elaborades amb productes de proximitat que es van poder degustar. Totes elles acompanyades amb vins de Cal Siller i les cerveses Ecoality d’Olost. Els participants a la mostra van votar pel millor tast elaborat amb productes de

proximitat i el guanyador va ser la proposta de Ca la Cinta amb el seu pastís de formatge. Ja durant el diumenge de Fira, territori i proximitat van seguir sent protagonistes amb la bona acollida de l’Espai de Tast Km0, una novetat d’aquest any. D’aquesta manera, a la part del final del Passeig s’hi van instal·lar diversos productors i productores de la comarca i del territori oferint tastos i venda de productes. Isaac Romero, regidor de Fires, remarca que s’ha fet un primer pas per reconvertir la tradicional

El pastís de formatge de Ca la Cinta va ser la proposta guanyadora del TastaQmarca

Els homes que parlen sols reciten a Olost Guillem Ramisa i Godai Garcia tanquen unes mogudes Nits Tremendes OLOST Per_ Lluc Corominas

El cantautor osonenc, Guillem Ramisa, i el monologuista, Godai Garcia, van tancar, el passat divendres 26, el cercle de Nits Tremendes de Juliol al Centre Civic. Amb el seu espectacle “Els homes que parlen sols”, els artistes van aterrar al Lluçanès amb un gran dosi de poesia que anava des dels aspectes més sentimentals i metafísics com el sentit de les coses, la tristesa, la solitud, fins a un humor desenfrenat i desacomplexat. En alguns casos els poemes també

LaRella | 2

anaven acompanyats de música de guitarra, guitarra que també va servir perquè Ramisa interpretés algunes de les seves cançons com “Ànima de corall” o “Quant amor tens a dins?”, sempre amb un to poètic i emocional, segell dels treballs del de Roda de Ter. Per la seva banda, Godai Garcia, humorista que s’autodefineix com a pseudocomunicador oníric, va copsar el públic olostenc amb el seus “poemes circulars”, on aconseguia començar i acabar el poema amb la mateixa frase amb un enginyós joc de paraules. També va portar a terme petits monòlegs sobre l’explosió de sentiments en

Moment de l’espectacle//F: LCOROMINAS

els últims moments de vida o una sàtira sobre l’últim sopar de Jesús que no van deixar indiferent a ningú i van suposar el moment

Fira del Comerç en un punt de trobada del producte de proximitat. “Creiem en el territori, creiem en el Lluçanès, i volem potenciar la visibilitat dels productors de proximitat de casa nostra i de comarques veïnes”, hi afegeix. Entre altres activitats, en aquest espai s’hi va organitzar un taller de carquinyolis de blat forment a càrrec d’Isaac Monzó, restaurador de Cal Trumfo, de La Torre d’Oristà, i elaborador del receptari de blat forment del Lluçanès. La Fira de Sant Jaume es va celebrar com ja és tradició amb un bon reguitzell de parades d’artesania, entitats, firaires, botigues al carrer que van omplir el centre del poble. D’altra banda, la 29a Festa Bastonera va recórrer el poble amb les colles d’Artés, Balsareny, Berga, Cànoves, Castellbell i el Vilar, Salou, Santa Maria d’Oló, Sant Jordi de l’ACB de Manresa i Rajadell. Al migdia, davant de Cal Bach va tenir lloc la ballada final i l’entrega de records. El món del motor també hi va ser present amb la sortida de motos antigues que va començar a les 8 del matí a la Plaça Nova, on més tard van quedar exposades.//

més esbojarrat del xou. Ramisa i Garcia seguiran parlant sols portant a terme un espectacle cultural que acosta la poesia a tothom i fa reflexionar sobre diversos aspectes de la nostra quotidianitat i el món contemporani: la companyia i la necessitat de sentir-nos estimats, la crítica als conflictes bèl·lics (no van faltar-hi referències als diversos bombardejos que Israel porta a terme cap al poble palestí), o l’eufòria momentània. Un any més, les Nits Tremendes han omplert el pati del Centre Cívic amb propostes ben variades, per passar les nits de divendres de juliol a la fresca i en companyia. Balls en línia, el rock dels Six in Town, jocs de taula... La comissió d’Olost Centre Cívic és l’encarregada de dur-ho a terme.//

NOTÍCIES

2 d’agost de 2019

Un cos humà a Puig Ciutat

LA COLUMNA

Es calcula que el cos pot datar entre el 49 i 45 aC LA TORRE D’ORISTÀ / ORISTÀ

Carolina FONT

Per_ Redacció

Una fita inèdita s’ha descobert en aquesta campanya d’excavació a Puig Ciutat. Es tracta del primer cos humà que es localitza en aquest jaciment romà, de 5 Ha. El conjunt d’arqueòlegs creien que era qüestió de temps poder trobar alguna resta humana, ja que, si la ciutat havia estat sotmesa violentament, era difícil que no s’hi trobessin víctimes. Va ser el passat dimecres 24 quan es van trobar les primeres restes humanes. Es podia observar de manera clara les restes d’un esquelet humà sota una biga totalment carbonitzada. El crani, la cama i un braç són les parts del cos que ja han estat excavades i que s’aprecien a la perfecció. Està previst que s’acabi de desenterrar el cos amb l’ajut d’un arqueòleg antropòleg. Posteriorment s’analitzarà el cos per tal d’esbrinar si la causa de la mort va ser abans de l’incendi que va calcinar Puig Ciutat, o com a conseqüència de la batalla. També, s’estudiaran els ossos per conèixer el sexe i quina edat tenia. Mitjançant les tècniques actuals també es podrà saber l’origen de l’habitant de Puig Ciutat (si és d’itàlic o local) i fins i tot la dieta que duia a terme. Es calcula que el cos pot datar entre el 49 i 45 aC.

Unes vacances com cal

Moment de la visita guiada//F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS

Aquesta campanya d’excavació s’ha dut a terme durant la segona quinzena de juliol, i ha comptat amb deu estudiants de la Universitat d’Edimburg. Aquesta és la desena campanya que s’hi fa i s’han centrat en l’edifici de planta rectangular d’època tardorepublicana. S’hi han trobat també diferents materials com ceràmiques d’ús quotidià i utensilis bèl·lics

com projectils de fona fets de plom o una punta de projectil de catapulta. La ciutat va patir una gran destrucció violenta (incendis, enderroc d’edificis...) a causa d’una gran batalla entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu. El diumenge 28 de juliol es va celebrar la visita guiada al jaciment a càrrec dels arqueòlegs de Puig Ciutat.//

Sobremunt aprova regidories i retribucions L’Ajuntament de Sobremunt va aprovar el passat 2 de juliol la distribució de regidories i les retribucions pels pròxims quatre anys. Durant la sessió extraordinària del ple municipal es va aprovar que l’alcalde Albert Güell s’encarregui d’Urbanisme, Habitatge, Hisenda i Turisme, mentre que la regidora Ester Serradell serà la primera tinenta d’alcalde i s’ocuparà de

Promoció Econòmica, Ocupació, Esports, Desenvolupament Rural, Camins Rurals i Medi Ambient. Ester Ordeig serà l’encarregada de Cultura, Joventut, Educació, Benestar Social, Sanitat, Gent Gran i Comunicació, a més de ser la segona tinenta d’alcalde. També es va aprovar que Güell i Serradell seran els representants del municipi al Consorci del Lluçanès, i

Ordeig al Consorci d’Osona de Serveis Socials. Per desenvolupar aquestes tasques els regidors van aprovar una indemnització de 240 € per assistència als plens -que se celebraran l’últim dimecres de gener, març, maig, juliol, setembre i novembrei una retribució per a l’alcalde, que cobrarà 12 pagues de 650 € per una dedicació del 75%.//Red

Sant Bartomeu aprova el ple del cartipàs Sant Bartomeu del Grau ha començat la legislatura amb un govern dels Independents en solitari. El grup D’SBiALB-AM es quedarà a l’oposició. L’alcalde, David Puyol, portarà les àrees d’obres públiques i urbanisme, promoció econòmica i turisme i comunicació i transparència. Jacint Camps, qui també serà el 1r tinent d’alcalde, gestionarà ter-

ritori, món rural, medi ambient, esports i serveis públics. Elisabet Muns s’encarregarà d’ensenyament, participació ciutadana i teixit associatiu, igualtat, serveis socials i salut pública, a més de ser la 2a tinenta d’alcalde. Per últim, Immaculada Valls s’ocuparà de gent gran i joves, cultura i festes. El ple del cartipàs també va aprovar les dedicacions i retribu-

cions. L’alcalde, David Puyol, serà l’únic que tindrà dedicació, mantenint la retribució de la passada legislatura, que és de 13.260,60€ bruts anuals. També es va acordar la retribució de 40,42€ per assistència al ple i a les reunions, i es va anomenar com a delegats pel Consorci del Lluçanès a David Puyol, Jacint Camps i Immaculada Valls.//PA

Jo quan era petita (i no tan petita també) tenia una idea clara de com havien de ser les meves vacances perfectes: havia d’anar a algun lloc qualsevol, coneixe’l (a casa mai hem visitat res, noti’s la diferència) i reposar. Sobretot reposar. Fer vacances era sinònim de no fer res. Però em vaig anar fent gran i vaig començar a fer vacances o viatjar amb les meves amigues. Les primeres vacances amb amigues són una barreja estranya entre la idea de cadascuna amb el que finalment serà. Una mena de mar i muntanya, de reposar i voler-ho fer tot. Però la cosa segueix evolucionant: unes troben parella i les vacances ja són de dos, i les altres no, però troben noves persones amb qui marxar. Arribats en aquest punt t’has de posicionar. Jo sóc del segon grup i us asseguro que no es tant trist com ens volen vendre. Al principi pot ser estrany, perquè amb qui fins ara has marxat de vacances ja no et “vol”, i acabes reduïda a una escapada de cap de setmana. Però lo dit, no és tant trist: acabes marxant amb les teves amigues de festa durant dos dies, normalment a càmpings o apartaments baratets, i guanyes a les seves parelles que van a comprar, renten els plats perquè elles han cuinat. I sí, no he dit nosaltres, perquè la “pobra” soltera no ha de cuinar per les nostres parelles. Vaja, que tot és un gran drama: - Miquel, ja que vas a buscar una birra fresca per la Tània, porta’n una per mi, guapo! El tema de les noves amigues per viatjar és tot un món. Comences amb alguna cosa senzilla, com anar a la platja. Tot va bé, fins que t’adones que tu vas amb cabàs i sandàlies i elles amb motxilla i vambes d’aquelles que poden semblar sandàlies però que agafen millor. Arribeu a la platja, tu ja et veus a dins el mar. Però enlloc de dirigir-se a la sorra, elles comencen a tirar per un camí estret que se’n va bosc endins i que generalment fa pujada. I el camí és llarg i cada cop puja més, i saps que el mar és a sota, i que allò ha de baixar. I recony si baixa, i encara és més estret. I et cagues amb el cabàs i les sandàlies i vols la seva motxilla i les teves vambes. Però de cop veus un mar més blau que mai, sense pràcticament ningú. Tot i que no hi ha sorra sinó roques, però amb el temps les acabes preferint. Que la sorra es fica per tot arreu. I això només es el principi del canvi. Després aprens que vacances no sempre és reposar, i que sovint tornes més cansada que quan vas marxar. Aprens que reposar ho hauries de poder fer quan cal, no quan et diuen que toca. I veus que per què tu puguis reposar hi ha d’haver gent que no ho faci. I llavors prens consciència del macabra equilibri que aguanta tot aquest sistema. Però arriba setembre i ja no tens temps de pensar en totes aquestes coses perquè has de treballar que l’any que ve voleu marxar al Japó.// LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.468

Oristà viu un Cantilafont compromès ORISTÀ Per_ Jordi Borralleras

Si la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, el que es va viure al Cantilafont va ser una revolució en tota regla. Aquesta frase, pronunciada per l’escriptora catalana Montserrat Roig, lluïa als gots reutilitzables del festival, celebrat el passat 20 de juliol. Després de l’edició del 2018, que va tenir lloc als voltants de Sant Boi, la setena edició es va celebrar a Oristà, a l’entorn de la font de la Baga. Si l’any passat el Cantilafont es va consolidar com a festival cultural i gastronòmic de referència de la Catalunya Central, aquest any establia les bases per assegurar la seva celebració, com a mínim, unes quantes edicions més. Un total de 2.100 persones vingudes d’arreu del país van acostar-se al modest, discret i acollidor indret que els organitzadors van escollir com a escenari del festival del Lluçanès. Els voltants de la font de la Baga, doncs, van vestir-se per l’ocasió, i només acostar-s’hi hom ja sabia on se situava. I és que l’organització del Canti La Font, que enguany va demostrar un ferm compromís amb la cura de l’entorn, va optar per reutilitzar part dels materials de decoració de l’any passat, de manera que la vista d’aquest indret recordava a la de la passada edició. La sostenibilitat del festival passava, també per la utilització

Des de la Font de la Baga// F: MONTSE CAPDEVILA - CANTILAFONT

de materials biodegradables que no fessin malbé l’entorn – ni n’espatllessin el seu encant visual i natural – la mínima utilització de plàstics d’un sol ús o la possibilitat de trobar persones amb qui compartir cotxe, mitjançant una pestanya a la seva pàgina web que ho facilitava. Amb mesures com aquestes, el Cantilafont va mostrar un respecte cap a la terra que l’ha fet néixer i créixer. I és que la defensa del Lluçanès com una comarca màgica i d’encant ha estat sempre un pilar fonamental per aquest festival. Com bé mostren els promotors al seu web, “volem descentralitzar la cultura i reivindicar que no té fronteres” així com “redescobrir racons oblidats”. És per això que “ha de passar a casa”, al Lluçanès.

Clara Peya durant el concert// F: TXUS GARCIA - CANTILAFONT

Moment del concert d’Enric Montefusco// F: TXUS GARCIA - CANTILAFONT

D’aquesta manera i enmig d’aquest paratge idíl·lic i rural, el Canti La Font va demostrar de nou que no només és un festival que promou la seva terra, la seva gent i la seva manera de fer, sinó que és un espai per descobrir artistes i músics de gran talent que s’escapen d’allò més comercial i que avui es consumeix en massa. Així, Yldor Llach va obrir la jornada amb el seu espectacle, “Sobre rodes”, on amb una bicicleta va deixar a tot el públic bocabadat. Durant la tarda i abans de la posta de sol, artistes com Joan Català o la rapera Lauren Nine van ser el centre de les mirades de tots els assistents. A tres quarts de vuit del vespre, una de les artistes alternatives del moment, Clara Peya, va pujar a l’escenari amb la companyia d’altres músics per reivindicar la deconstrucció de l’amor romàntic mentre el sol es ponia davant seu. La van seguir el músic Enric Montefusco o els artistes Amer i Àfrica, que van donar l’entrada a Pau Vallvé. Tot seguit, els convidats estrangers d’enguany, Will and the People, van fer saltar i ballar amb totes les seves forces a un públic més receptiu que mai. Entremig, les parades de menjar que omplien el recinte oferien als assistents una gastronomia de qualitat i proximitat amb una oferta variada de part dels bars i restaurants de la comarca. Playback Maracas i DJ Eneida Fever van ser els encarregats de tancar una jornada, un any més, fantàstica que va deixar al públic amb ganes de saber quines sorpreses depararà el Cantilafont de la pròxima edició.//

LA COLUMNADA

Ada VILARÓ

Sobre la taula És temps de pair l’hivern i la primavera, deixar reposar com el còdol en un riu, tots els cabdells que s’ han fet pedra i asseure’ns a una roca amb els peus frescos, a escoltar l’aigua i veure com va llimant i potser fins i tot desfent tràfecs i durícies És temps de guardar abrics, jerseis de llana, sabates grosses i caminar descalços per la sorra de la platja o l’herba verda d’una piscina. És temps de treure’ns la roba i ensenyar el cos LaRella | 4

enfundat durant l’any per rebre les carícies a la pell del sol, sal i vent. I sempre em passa que mai sé què fer quan m’haig de despullar als vestidors d’una piscina o fer nudisme a una platja. Des de fa uns anys podríem dir que el meu cos, és un cos no-normatiu. Em falta un pit, entre altres petits trossos, que vaig perdre mentre em va tocar conviure durant una època amb un càncer. Avui he anat a una de les piscines del Lluçanès i quan m’anava a canviar als vestidors, m’hi he trobat un grup de quatre nenes d’uns dotze a quinze anys. Es miraven els seus cossos, amb la curiositat de descobrir-se els canvis físics de nena a noia, quan els pits es comencen a insinuar. Mentre m’estava despullant m’ ha assaltat el dubte de si no era millor de fer-ho al vestidor privat, i envoltada pel dubte me n’he anat al privat. Just tancar la porta, una veu dins meu s’ha rebel·lat. Però per què? De què t’has d’amagar? He sortit del privat i he tornat al vestidor compartit i m’he despullat sense amagar-me. Una de les ne-

nes, m’ha mirat i de la boca oberta se li ha escapat un “ostres!”. Jo buscava dins meu alguna paraula, un somriure, però ella se m’ha avançat i m’ha dit: “puc mirar?” I una altra d’elles m’ha dit: “jo també tinc una cicatriu! em van operar quan era petita”. Compartir ha sigut un regal preciós i mentre em banyava emocionada, el meu cap escrivia. Amagar-se és callar i callar és noser. És ser a trossos i ensenyar només aquell que creus que serà acceptat. Els altres trossos queden guardats, resguardats de portes endins, tancats amb pany i clau pels més íntims, i per tu, quan pots, quan t’ atreveixes, a aprofundir amb la teva intimitat. Ensenyar les ferides siguin de cos o d’ànima no és sempre possible, ni fàcil. Ni es fa amb un dia, ni mai està fet del tot. Hi ha un temps per guardar i un temps per ensenyar. Hi ha un temps on guardar i ensenyar s’agafen de la mà i ballen juntes. Hi ha un temps on tanques portes i persianes com en un dia calorós d’estiu i un altre que ho dei-

xes tot obert amb les claus posades. Travessar el llindar de la porta, la frontera d’aquest íntim amagat i callat i fer-lo públic, compartir-lo, per mi és sentir que allò personal és polític. Polític entès com la possibilitat, com l’art de canviar, de transformar les coses. Sovint et trobes preguntant-te si fas bé de parlar-ne, d’ensenyar-te, si cal! Aflora un bri, més gruixut o més prim, de vergonya de saber-te un cos diferent, aflora la por de despertar ni que sigui una engruna de trauma a ningú... Però si no posem la vida, les ferides, les cicatrius, les absències i la mort sobre la taula i ho compartim, com podem aprendre a viure? I com podem aprendre a morir? O és que preferim estar anestesiades, anestesiats pel síndrome de Peter Pan i creure’ns la dictadura de l’eterna felicitat? Voldríem fer vacances permanents i creure’ns només aquelles fotos que pengem a xarxes de selfies somrient, d’amistats meravelloses, d’èxits, de paisatges exòtics i plats exquisits.//

NOTÍCIES

2 d’agost de 2019

Neix “Qualitat Lluçanès”, un model de qualitat d’inserció laboral inclusiva

Aleix CARDONA

SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Laura Villena

El passat divendres 19 de juliol es va presentar el projecte Qualitat Lluçanès, amb l’assistència del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, el president en funcions del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, i la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Roca. En aquest acte, el conseller va declarar que és clau com es treballa la taxa d’atur i d’activitat i com es genera aquesta activitat: “la discriminació en el treball, no només és injusta i immoral, sinó ineficient”, i també va sentenciar “El treball de qualitat és la millor política social que podem fer per aquest país”. Es tracta d’una iniciativa orientada a la inserció laboral inclusiva, que vol aportar valor a les empreses i persones del Lluçanès, treballant conjuntament amb el teixit empresarial, la ciutadania i les administracions públiques. El projecte vol millorar la competitivitat empresarial del territori, buscant un encaix compe-

LA COLUMNA EXTRA

Moment de la presentació/F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS

tencial entre les empreses i els treballadors; millorar l’atenció a les persones usuàries del SOL (Servei d’ocupació del Lluçanès) i en general a totes les persones treballadores; treballar per l’excel·lència del servei, oferint una ocupació de qualitat al territori, millorant l’ocupabilitat de les persones usuàries del SOL i potenciar les perspectives de futur del Lluçanès, frenant la despoblació i possibilitant l’acollida de nova població. Algunes de les accions concretes que destaquen de la iniciativa Qualitat Lluçanès són: La redacció d’un decàleg d’aplicació per a la gestió d’ofertes. Aquest marcarà com han de ser

les ofertes per gestionar-les. La redacció d’un protocol tenint en compte la no-discriminació en un sentit més ampli de la paraula i la igualtat en l’accés al treball de les persones. Aquest protocol diu els passos a seguir en la gestió d’ofertes, que inclou la detecció de competències de les persones usuàries, coneixement in situ dels llocs de treball i processos de selecció per competències. La promoció i impuls de les mesures de Responsabilitat Social Corporativa per tal de promoure les bones pràctiques i millorar la competitivitat empresarial. El disseny d’un circuit d’atenció a les persones, amb la idea que qualsevol persona que es dirigeixi a una administració pública del Lluçanès pugui ser derivada a altres serveis per tal de poder cobrir les seves necessitats de manera global. Davant situacions de precarietat i vulnerabilitat laboral que puguin patir les persones del territori es crearà un servei d’informació, assessorament i sensibilització. Producció de tres vídeos informatius sobre: interpretació de contracte, interpretació de nòmines, i drets i obligació dels treballadors i treballadores. Es preveu tenir totes les accions en marxa a finals d’aquest any.//

Lluçanès Turisme crea un decàleg de bones pràctiques Lluçanès Turisme, amb la collaboració del sector turístic han dissenyat un decàleg de bones pràctiques turístiques adreçat als visitants turístics. Conté 10 punts que incentiven la descoberta del territori: el seu patrimoni, gastronomia i productes locals, costums, tradicions, natura, entorn, agricultura i ramaderia, i camins. Tot a través d’una experiència responsable i sostenible, per preservar les singularitats del Lluçanès.//Red

Mitjans de comunicació com a estructures de col·lectivitat Falten pocs mesos per celebrar 20 anys de La Rella. Qui ho hauria dit, qui s’ho pensava, qui no ho volia, qui ara n’està content, qui no la vol... Aquell dia de març de l’any 2000, naixia, a Ponent, una altra revista, en paper, quinzenal, feta per i per a gent del tros, Som Garrigues. Dues realitats diferents, dues apostes amb matisos i plantejaments diversos, però amb el comú denominador de la informació de veritat, la que afecta a la veïna i al veí de casa o del poble o de la comarca. Avui, gairebé 20 anys després, els fets, la tossuda realitat dels fets, demostra que aquella idea controvertida, aquella gosadia, aquell desafiament era possible. I no ho diu qui la va engegar, sinó els fets de cada dia. No recordeu el seguiment de l’incendi de Sant Feliu Sasserra? No recordeu l’entrevista a aquell amic o a aquella parenta? O aquella notícia que la premsa de les comarques veïnes o la tele no diuen? Avui, La Rella és una realitat imprescindible. Una realitat de “tota la vida” per a la gent d’entre 20 i 25 anys. O sigui, ja és història. I és una història que s’ha construït sense renunciar a res: dir què passa, a qui li passa, parlar de la comarca del Lluçanès, tenir clara la perspectiva nacional, d’uns Països Catalans actius i en xarxa, també en el terreny informatiu i... saber que tothom la llegeix, l’agafa, la vol, la comenta o simplement se la mira. I en aquest context de referencialitat, de consolidació –sempre fràgil i sempre incerta- compartim la realitat amb la dissort de la desaparició de tres mitjans de comunicació que havien de servir per crear murs de fortalesa i xarxa territorial. Primer va ser el projecte de diari “Jornada”. Una aposta d’una dimensió potser desmesurada, però que ens obria la porta a la normalització nacional, a aquell àmbit imprescindible per existir com a collectivitat. Un esforç que ens deixa molt i molt orfes. Després ha estat Ràdio Terra. La primera proposta de ràdio d’abast nacional. La veu dels Països Catalans tancava per Sant Joan, la diada nacional, i ens deixava amb el cor encongit per tanta feina i tan poca aportació. Novament, el marc nacional, la realitat que la constitució espanyola vigent es va encarregar de prohibir, fent bons els Decrets de Nova Planta, mai derogats, es veu frenat. I gairebé en cadena, L’Aguait, un mitjà informatiu mallorquí, ubicat en la realitat nacional, ens deixa un xic més orfes i més fràgils. N’hi ha molta de realitat comunicativa, informativa al país. I molt camí per recórrer: Diània TV, Ona Mediterrània, Ràdio Arrels, Caramella, l’Accent... Però la dificultat no és poca cosa. Per fer comunitat, poble, comarca o país, necessitem mitjans de comunicació que ens siguin propers. Com La Rella.// LaRella | 5

ESPORTS

Núm.468

POLÍTICA

El Lluçanès perd pes en el govern del Consell Comarcal El pacte de govern del Consell Comarcal d’Osona entre ERC, JxCat i els independents ha comportat un menor pes dels representants del Lluçanès dins de l’equip de govern. Així, l’alcalde d’Olost, Josep Maria Freixenet, deixa de ser vicepresident tercer de Promoció Econòmica i Desenvolupament Territorial, i a partir d’ara s’encarregarà de Règim Intern i Hisenda com a adjunt a la vicepresidència tercera. La regidora de Prats Montserrat Juvanteny, que era al govern per ERC i s’encarregava de Joventut, Cultura i Dona, passa ara al grup dels independents i deixa de tenir cartera de Govern. Per contra, l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, guanya responsabilitats i serà l’encarregat de Promoció Econòmica i Consum. Segons les retribucions aprovades pels membres del govern, tant Bruch com Freixenet percebran un màxim anual d’11.000 € per una dedicació del 13%.//Red

MUNICIPAL - PRATS

L’ajuntament eliminarà la zona blava i crearà 70 noves places d’aparcament Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès, va anunciar durant la primera sessió participativa que s’eliminarà la zona blava del centre urbà i es crearan unes 70 places d’aparcament públic gratuït en les properes setmanes. La sessió va ser moderada per Isaac Romero, regidor de Participació, i s’hi van detectar com a principals preocupacions la mobilitat al carrer Major, carrer Sant Pere, carrer Bruc, carrer Mossèn Josep Valls, així com les nombroses barreres arquitectòniques i la baixada de places d’aparcament. Romero va animar el públic assistent a proposar millores. Tothom ho pot fer al correu electrònic participacio@ pratsdellucanes.cat o mitjançant les butlletes que es troben a Cal Bach.//Red

Els Estanyencs guanyen amb una tirada magistral: 748 punts i 60 bitlles Els Sant Feliu A són segons, i els Rocaguinarda d’Oristà, tercers LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Encara ens queda molt per aprendre! L’any passat els Estanyencs tancaven el campionat marcant el rècord de 743 punts. Enguany tornen a vèncer i superant-se. A Perafita van brillar amb 748 punts i 60 bitlles. Amb una puntuació així no sap gens de greu que el campionat torni a marxar cap al Moianès. Haurem de practicar molt per atrapar-los, però si una cosa s’ha vist aquest any és que hi ha molt progrés. Cada any es milloren les puntuacions... Si mirem la mitjana de tirades, els Estanyencs han obtingut 347 punts, els segons, el Sant Feliu A, 340,6, i els tercers els Rocaguinarda, 339,9. Tenint en compte que l’any passat els campions van fer una mitjana de 336,3 punts, enguany només haurien arribat fins a la quarta posició. Per aquest motiu, no és gens d’estranyar que alguns equips històrics baixin posicions, ja que el nivell va pujant, i no només a la part alta... Entre molts equips, podem destacar la bona puntuació de les Revifalles d’Olost, un dels equips que es nota que entrena! Els 614 punts que van fer a Perafita els van permetre pujar fins a la quinzena posició! Resultats a banda, el Campionat de Bitlles del Lluçanès continua sent el lloc de trobada del bon temps i un espai d’esport i cohesió com pocs n’hi deu haver!//

CULTURA

Els Bastoners Estelladors a la 3a Diada d’Adifolk

Els tres primers classificats//F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS

La jornada a Perafita//F: LFREIXA

EQUIP

J9

J10

P

B

P

B

Total Punts

Total Bitlles

1

ESTANYENCS B

658

46

748

60

6940

514

2

SANT FELIU A

677

49

673

49

6813

511

3

ROCAGUINARDA

673

47

685

50

6798

497

4

JAUME PUIG

700

52

633

40

6599

454

5

ESTANYENCS A

609

39

644

44

6495

455

6

CANELONS D’ALPENS

639

45

643

46

6335

446

7

SANT FELIU B

596

38

654

43

6330

431

8

MATINERS

674

50

684

55

6296

446

9

ELS APRENENTS A

647

47

680

46

6279

421

10

ELS BITLLAJUVI

534

35

631

42

6217

434

11

MIQUELETS de SOBREMUNT

660

48

592

41

6086

421

12

MAI TIPS

554

33

585

38

6039

402

13

SONA QUE TRONA

565

37

580

37

5914

383

14

SANT FELIU C

552

35

621

40

5845

386

15

REVIFALLES

566

40

614

40

5541

364

16

LES PARRES

552

37

574

35

5520

345

17

ELS APRENENTS B

539

35

575

36

5492

342

18

CORA

562

36

531

33

5323

333

19

EMBITLLATS DE LA TORRE

523

31

597

41

4503

270

PALMARÈS CAMPIONAT DE BITLLES 2007_ Jaume Puig | 1482 punts (247/ tirada) 2008_ Jaume Puig | 1533 punts (255,5 / tirada) 2009_ Jaume Puig | 1663 punts (277 / tirada) 2010_ Canelons | 2040 punts (291,4 /tirada) 2011_ Canelons | 2039 punts (291,3 / tirada) 2012 _ Parc dels Castanyers | 2079 punts (297 tirada) 2013 _ Miquelets | 2222 punts (317,4 /tirada) 2014_ Estanyencs | 5904 punts * (328 / tirada) 2015_ Parc dels Castanyers | 5969 punts (331,6/t) 2016_ Sant Feliu A** | 6120 punts (340 / tirada) 2017_ Jaume Puig | 6822 (341,1/tirada) 2018_ Estanyencs | 6054 (336,3 / tirada) 2019_ Estanyencs B | 6940 (347 / tirada) Els Bastoners Estelladors de Prats de Lluçanès van participar a l’exitosa 3a diada d’Adifolk, celebrada a Perpinyà el 13 de juliol.// JORDI PUJOL LaRella | 6

*S’inicien les 2 tirades per jornada. Els Estanyencs i els Matiners s’incorporen a la lliga. **El Parc dels Castanyers i Serrat de les Forques passen a ser Sant Feliu A, Sant Feliu B i Sant Feliu C.

ESPORTS

2 d’agost de 2019

Romero primera en motos, Roma segon en cotxes i Farrés tercer en buguis a la Baja Aragón

MOTOR - CLÀSSICS

Clàssica de clàssics

Per_ Redacció

Tres pilots lluçanencs han aconseguit posicions destacades en la classificació final de la 36a Baja Aragón, una carrera mítica del calendari que s’ha celebrat a Teruel del 25 al 27 de juliol. En motos, Rosa Romero ha ocupat la primera plaça en la categoria femenina davant de Rita Vieira i Sara García. Nani Roma ha estat el segon classificat de la general en cotxes. De les 21 vegades que ha participat a la cursa, 9 l’ha guanyat. En aquesta ocasió, el pilot afincat a Merlès ha acabat segon per darrere d’Orly Terranova, després d’un incident amb el pilot Ten Brinke, que circulava a poca velocitat perquè tenia problemes de frens i no el va deixar avançar. “Em va fotre la carrera, però és part del joc. De vegades hi ha gent que no és prou

Moment del recorregut.//F: JOAN BARTRONS

Rosa Romero en plena cursa.//F: @ROSAROMEROFONT @VICTORCUERVOPHOTO

honesta i noble per apartar-se i deixar passar”, explica el pilot, que reconeix haver acabat l’edició amb un regust agredolç tot i que el cotxe li ha anat “perfecte”. Aquesta era la primera competició de Roma després de set mesos de pausa. També va pujar al podi l’olos-

tenc Gerard Farrés, tercer classificat del grup de buguis. Farrés i Armand Monleón van competir junts per primera vegada amb la mirada posada en el Dakar 2020. Així, han aprofitat la cursa per treballar en equip i preparar el cotxe per la competició.//Red

El Team Cruells avança posicions a Olost

Un any més una bona colla d’aficionats al motor es van trobar el matí de la Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès per celebrar la trobada de clàssiques. Hi van participar més de 70 motos, “vertaderes joies del passat”, com diu Quico Cruells, un dels impulsors. Afegeix que també hi havia “motos russes amb sidecar de la 2a Guerra Mundial”. La trobada va començar amb un esmorzar, al final del qual es va fer una sorpresa reconeixent un dels col·laboradors habituals, el Lluís Cornellas “Font Calenta”, que feia 55 anys. Tot seguit es va iniciar el recorregut, que va portar els participants cap a Lluçà i Santa Eulàlia, i en tornar es van entregar records tot fent el vermut.//Red

OLOST Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Amb un terreny en perfecte estat començava la cinquena prova de la Copa Derbi Variant a Olost, en memòria de Pepe Adell. Les tres hores de resistència van comptar amb bona participació i un final inesperat, ja que en els últims 20 minuts de carrera va ploure amb ganes, i això va marcar el resultat final. Els líders de la general, els Proto Cross Bigues es van haver de retirar, i van ser els Protaitillo & RB Racing els campions de la prova. En segona posició hi van quedar el

El Team Cruells en un moment de la cursa//F: TEAM CRUELLS

Team Cruells, amb Jimmy Cruells, Aldo Bach i Joan Planes, i en tercer lloc un equip format per l’ocasió, el Team Cruells 2, amb Jordi Molas i Marc Erra. Amb aquests resultats, l’equip

pradenc avança posicions, i en aquests moments és el segon empatat a 136 punts amb els Proto Cross. Ara haurem d’esperar fins el 15 de setembre a Breda, per viure una nova prova de la Copa.//

LaRella | 7

FESTA MAJOR D’OLOST

Núm.468

Olost es vesteix de Festa Major Judit Neddermann, els Cremats d’Olost o la Principal de la Bisbal faran acte de presència al poble al llarg del segon i el tercer cap de setmana d’Agost OLOST Per_ Lluc Corominas

A Olost, l’Agost és sinònim de Festa Major. De nou, els dies es fan curts, però intensos, a causa de l’atapeïda agenda d’actes que es preparen per aquests dies festius. Enguany, per qüestions de dates, la Festa Major començarà el segon cap de setmana d’Agost, no al primer com era habitual; i els actes s’allargaran fins al tercer cap de setmana, ja que el dia 15, dia de Festa Major local, s’escau en un dijous. Des de l’Ajuntament del poble, la reivindicació de la cultura popular com a eina de transformació és clara, així ho afirma l’alcalde Josep Maria Freixenet en la seva salutació del programa de la festa. Per altra banda, la Comissió de Festes, la Cràpula, entintat que organitza i gestiona gran part dels actes del programa, reivindica el to sostenible que ha d’emprendre la Festa Major

LaRella | 8

d’enguany i la contribució de totes per respectar el medi natural. Així fa una crida a tota la gent que participi en els diversos actes, a, en cas que calgui, utilitzar utensilis reutilitzables (com és el cas del sopar popular del 14 o la caminada del primer dissabte de Festa Major) i, des de la comissió mateix, s’aposta per materials reciclats (com el paper del programa) o reutilitzar objectes d’altres anys, com els gots pel dia del jovent. De nou, el treball de la Cràpula, que neix de la implicació voluntària de diverses persones del poble , la col·laboració de l’Ajuntament i l’ajuda d’establiments i comerços, permet teixir uns dies plens d’actes destinats a gent de totes les edats. El primer cap de setmana de Festa Major comença amb els actes recurrents i populars de cada any: la baixada d’andròmines i la caminada nocturna, al dissabte dia 10; i el diumenge esportiu amb el torneig de futbol sala, les

Sardanes a la plaça, en la Festa Major de l’any passat// F: LA CRÀPULA

6 hores de natació, bitlles catalanes i el partit de futbol femení. A part, durant tot el cap de setmana es celebrarà el torneig de Festa Major de pàdel.

Els plats forts comencen la setmana posterior. Dona el tret de sortida el Pregó de Festa Major, dimarts 13, a càrrec d’Antoni Muntanyà. L’Antoni és un gran

FESTA MAJOR D’OLOST

2 d’agost de 2019

aficionat a la hípica i ha estat un dels pioners en promoure aquest esport al Lluçanès. Per altra banda, és ramader de professió i la seva trajectòria professional la va dedicar al que, ell mateix va batejar, l’espècia bovina autòctona, Bruna del Pirineu. El dimecres 14 tindrà lloc el sopar popular “Favafest” (en honor al malnom que reben els habitants d’Olost) que anirà seguit d’un espectacle d’improvisació que repeteix cita i discomòbil amb Tropical Riot’s, presents a festivals importants dins el panorama català, com l’Acampada Jove. L’endemà, el dia 15, és el dia en que Olost es vesteix de gala, es dia de Festa Major: sardanes, concert, ball. Tot a càrrec de la prestigiosa orquestra la Principal de la Bisbal. Divendres 16, els diables surten de l’infern per encendre els carrers del poble. El cap de setmana l’enceta el Va de Tort, un dia de festa boja sense parar. La jornada comença a la tarda amb xaranga pels carrers del poble que acaba a l’espai de la Font Gran on hi ha sopar. Mentre la gent sopa, podran gaudir del monòleg de la Crazy i l’actuació musical del cantant osonenc, que toca per segona vegada al poble, el Tremendu, que va guanyar popularitat quan va tocar durant 80 dies en diversos pobles del país, entre ells Olost i

Sant Bartomeu del Grau. Entrada la nit, des de Sitges, el grup premiat amb un premi Enderrock l’any 2018 com a grup revelació, K-Liu, aterra amb el seu primer treball “T’ho pinto”. Seguirà la nit amb versions i discomòbil fins entrada la matinada. El 18 té lloc la novetat d’enguany, el cap vespre a Sant Adjutori acompanyat pel concert de Judit Nedderman, una de les veus femenines més importants de la música catalana actual que presentarà el seu tercer treball, “Nua”. Aquest, vol ser un acte familiar que pretén servir com a cloenda de Festa Major de la manera més tendre. També hi ha altres actes per la canalla i la gent gran, tots amb l’objectiu de crear una programació el més variada possible i satisfer les demandes de les diferents generacions amb la millor qualitat possible. Per acabar, és important destacar la contribució del col·lectiu feminista del Lluçanès, La Fetillera, que per segon any implantarà, en els espais d’oci nocturn, el protocol en contra d’agressions masclistes, racistes i lgtbifòbiques per tal de lluitar contra qualsevol discriminació en una Festa Major que ha de ser lliure d’aquestes actituds, i així ho reafirma també la comissió la Cràpula.//

Western lluçanès

Durant els dies 16, 17 i 18 d’ agost el Centre Cívic d’Olost acollirà l’exposició artística “Ossos, plomes i flors: homenage a Georgia O’Keeffe” acompanyada amb xerrades que se centraran en la figura de la pintora americana. En total hi haurà deu reproduccions en cartró ploma de quadres de l’artista, així com també deu peces més que tenen la intenció d’homenatjar-la. Els organitzadors ens parlaran de la vessant científica: Joel Comalrena, i de la part abstracte i pictòrica, Robert Jové. El treball de la pintora estadounidenca destaca sobretot pels seus treballs en què reprodueix paisatges i flors del desert que ens transporten al Far West.//RT

LaRella | 9

2 d’agost de 2019

FESTA MAJOR DE ST. BOI / STA. MARIA DE MERLÈS

Di-versiones, el plat fort de la Festa Major de Sant Boi SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

El grup de versions del Baix Empordà Di-Versiones serà el plat estrella de la Festa Major d’enguany a Sant Boi. El grup portarà el seu ambient la nit del 14 d’agost a partir de 2/4 d’una de la matinada al Pavelló municipal. La Festa Major d’enguany durarà uns dies menys que les passades edicions, i començarà el diumenge 11 amb la presentació del llibre “Qui de tu s’allunya” de Núria Casamiquela. Tot seguit s’inaugurarà l’exposició de les obres fetes en els tallers de pintura durant l’any. El dimarts al vespre es podrà gaudir del cant de les havaneres a càrrec del grup Els Pescadors de l’Escala. El 15 d’agost, la diada de la Festa Major, hi haurà la Missa en honor a la compatrona Assumpta Mare de Déu, al punt de 2/4 de 2 del migdia a la plaça Nova, ball de sardanes amb la Cobla Canigó. Per la

Moment del ball, en la Festa Major de l’any passat// F:JMCASTRO

tarda, com a novetat d’enguany, tindrà lloc la primera Gran Cagada de la Vaca, al camp de futbol. A partir de les set de la tarda és farà el Ball de tarda a la Plaça Nova i a 2/4 de dotze de la nit, el ball de nit, tots dos a càrrec de l’Orquesta Marinada. El fi de Festa Major, tindrà lloc el dissabte amb el sopar popular i l’última sessió del SúperBingo a partir de les 9 del vespre a la Plaça Nova. Com cada any, la quitxalla podrà disfrutar de la gimcana, l’espectacle infantil amb

La Maleta del Lleure, el festival i activitats aquàtiques a les piscines municipals… Els no tan petits, tindran la xeringada de colors, la festa Holi o la festa d’espuma. Tampoc fallarà la caminada popular, aquest any a la casa de pagès de Bardés, ni els tradicionals campionats de truc, botifarra o tennis taula. També es celebrarà el correbars i una nova edició de l’Escampada al Pavelló municipal. Un any més una festa major perquè en puguin gaudir petits i grans.//

Festa Major a Merlès, un any més SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Redacció

“Aquella sensació que, segueixes vivint al poble de la teva infància o només hi tornis per dates especials com aquesta, sembla que et transporti en el temps. Com si tot seguís igual però alhora tot ha canviat”. Amb aquest sentiment conviden la Comissió de Festes i l’Ajuntament a celebrar la Festa Major de Merlès d’enguany. Els actes començaran el dimecres 14 amb la revetlla i la

Ball amb Jordi Bruch en la Festa Major de l’any passat.// F: SANDRA RUSINYOL

discomòbil de Festa Major amb Carles Xandri, i el dijous 15, dia de la Mare de Déu, se celebrarà la missa, acompanyada de l’acordió de Mercè Puig. A les 6 de la tar-

da, la pallassa Trafalgar farà que petits i grans passin d’allò més bé amb el seu espectacle, “quedem a la plaça”. Tot seguit, Jordi Bruch farà el ball de festa major.//

LaRella | 11

FESTA MAJOR DE ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

Dies intensos a Sant Agustí i l’Alou

Caminada de la Festa Major de l’any passat.// F: EVA BORI

La Festa Major de Sant Agustí i l’Alou, tanca el cercle de les Festes Major del mes d’agost deixant pas a les festes del setembre. Enguany, tornarà a començar amb la caminada popular el dimecres 21 d’agost, que sortirà a les 6 de la tarda des de davant l’Ajuntament. El divendres 21 serà el torn de la botifarrada i el dissabte 24 es faran els jocs infantils amb la pallassa Pescallunes, a partir de les 5 de la tarda, i a les 11 de la nit, el Ball de Festa Major amb Jordi Bruch. La festa s’acabarà amb dues misses, el diumenge 25 a Sant Genis de Pi, i el dimecres 28 a Sant Agustí.//Red

LaRella | 12

Núm.468

Vuit dies de festa a Sant Bartomeu SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala

Com ja és tradició, al mes d’agost arriba la festa major de Sant Bartomeu, una festa que enguany presenta algunes novetats i manté els actes més tradicionals. El 19 d’agost arrencarà la festa amb una de les novetats d’enguany, el taller d’estampació de samarretes. Dimarts continuaran les activitats amb futbito, una MasterClass de Spinning i a les 9 de la nit una Mini-Disco per infants. Les americanes de pàdel juvenil, la caminada nocturna o els

jocs a la piscina seran algunes de les diverses activitats que s’organitzaran el dimecres 21 i el dijous 22 d’agost. El mateix dijous arribarà una altra de les novetats, un taller de batucada per tots aquells que tinguin ganes d’aprendre a tocar els instruments de la batucada. El mateix dia també hi haurà un dels actes principals de la festa major, el pregó. Aquest any s’encarregarà de pronunciarlo la dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés. Tot seguit tindrà lloc el ball amb Jordi Bruch i la tradicional elecció de l’hereu i la pubilla. Les activitats de dijous acabaran amb un Karaoke.

Aquest any també hi ha alguns canvis pel que fa a l’organització, ja que el cafè concert i el ball de festa major, que tradicionalment es feien el dia 24 d’agost, coincidint amb el dia de Sant Bartomeu, aquest any canvien de dia i es faran divendres 23, el dia en què també arribarà la Festa Blanca, una de les grans estrenes d’aquesta festa major. El dissabte 24 d’agost, dia de Sant Bartomeu, arrencarà amb els actes tradicionals com el repic de campanes, la Missa, la Cercavila amb els Gegants, Bastoners, Grallers i la Batupanda, el vermut popular i les sardanes amb la Cobla Cani-

FESTA MAJOR DE ST. BARTOMEU DEL GRAU

2 d’agost de 2019

La Batupanda, protagonista SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala

Cercavila el dia de Sant Bartomeu, l’any passat/ F: AJUNTAMENT SBG

gó. Tot seguit la tarda de motor omplirà d’ambient el poble i servirà de prèvia del sopar popular i la Grossa de SBG. El dia de Sant Bartomeu, que arriba farcit d’actes, clourà amb el concert del grup de versions Wish i Disco Fluor Party. El diumenge 25 d’agost, el penúltim dia de festa, arriba una altra de les activitats que s’estrenen aquest any, la festa de colors Holi Blue i la Festa de l’Escuma. A la nit, les havaneres amb Sons d’Altamar tancaran set dies consecutius de festa al poble, però aquest no serà el darrer dia de Festa Major. El següent cap de setmana, la XII Pedalada Popular Picapedrer, la plantada de Bitlles Catalanes i les finals del torneig de pàdel tancaran una nova edició de la festa major, que arriba amb activitats molt diverses i per a totes les edats.//

La dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés és la pregonera d’enguany

La Jana, en Lluc, la Bruna, en Marc, la Meritxell, la Jana, en Lluís, en Rafa, la Berta, en Vicenç i en Felip són els membres de la Batupanda de Sant Bartomeu del Grau. Tot va començar a principis de l’any 2018, quan un grup de joves del poble amb ganes d’endinsar-se al món de la percussió, i en Felip Cedeño, professor de música, van decidir crear un grup de batucada a Sant Bartomeu. Els inicis de la Batupanda van ser intensos. “Vam quedar un dia amb els joves, vam parlar i vam veure que no teníem instruments. Per tant el primer que havíem de fer era aconseguir-los”, explica en Felip. Per aconseguir-los, els membres de la Batupanda van recórrer gran part del territori català i van rebre un cop de mà per poder-los pagar. “Els geganters es van oferir a pagar-nos els instruments, així més endavant els podríem acompanyar”, explica en Felip, que conclou que “va estar genial perquè vam poder participar amb ells”. Amb els instruments a les seves mans, va arribar el moment d’iniciar les classes i començar-se a familiaritzar amb tots els instruments. “L’objectiu que teníem era

Els membres de la Batupanda.//NV

passar-nos-ho bé”, afirma en Felip. Al principi, els membres de la Batupanda van provar els diferents instruments per tal de comprovar quin era el que millor els hi anava i al final cadascú en va triar un. Tot i això, “de vegades algú canvia d’instrument”, diu en Felip. A partir d’aquí van iniciar els assajos i les classes per tal d’aprendre la tècnica, començar a fer diversos patrons i familiaritzar-se amb els diferents ritmes; un temps després van començar les actuacions a les festes de Sant Bartomeu. En els seus inicis, la Batupanda de Sant Bartomeu estava formada per sis joves, però més endavant es van engrescar quatre perso-

nes més i es va formar el grup de grans. “A la llarga, el que volem és ajuntar el grup dels joves i el dels grans i intentar fer més sortides”, comenta en Felip. Així doncs, de cara al futur, un dels grans objectius de la Batupanda és obrir-se més i intentar fer un grup més gran per així poder-se oferir a tota la comarca i que la gent “pugui veure i puguin aprendre que una batucada és una cosa divertida i que anima molt a la gent”, afirma en Felip. “Quan els sento que toquen estic molt orgullós i satisfet que haguem creat el grup de batucada. Hem creat una petita gran família que fa que la Batupanda sigui especial”, conclou en Felip.

LaRella | 13

AGENDA

Del 2 al 30 d’agost

Núm.468

HAVANERES amb Els Pescadors de l’Escala, a les 10 del vespre a la plaça Nova.

DIMARTS 13 Del 16 al 18 d’agost OLOST_EXPOSICIÓ OSSOS, PLOMES I FLORS, de Robert Jové i Joel Comalrena. De 10 a 2 Centre Cívic.

DIVENDRES 2 PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. ACTUACIONS MUSICALS. JUBI’S I GRUP TEATRAL PEP. A les 10 de la nit, als Jardins de Cal Bach.

DIMECRES 7 ALPENS_DONACIÓ DE SANG. De 6 a 9 del vespre, al consultori mèdic.

DIVENDRES 9 ALPENS_CICLE DE TERTÚLIES AL CAFÈ. CONSUM ECOLÒGIC O ECOLOGIA DEL CONSUM. A càrrec d’Elisenda Mallol. A les 7 de la tarda, a la terrassa del Casino d’Alpens. PRATS_FES-TE L’AGOST. INTANA. ACTUACIONS MUSICALS. A les 10 de la nit, als Jardins de Cal Bach.

DISSABTE 10 OLOST_FESTA MAJOR 2019. AMERICANA DE PÁDEL. Al matí, a les pistes de pàdel. BAIXADA DE CARRETONS. A les 6 de la tarda, al carrer del Pilar. CAMINADA NOCTURNA. Sortida a 2/4 de 10 del vespre, de la Plaça Major.

DIUMENGE 11 OLOST_FESTA MAJOR 2019. TORNEIG DE FUTSAL. De 9 a 6 de la tarda, al Pavelló. BITLLES CATALANES. A les 10 del matí, al Camp de futbol. 6H DE NATACIÓ. De 6 de la tarda a 12 de la nit, a les piscines. FUTBOL FEMENÍ. A les 7 de la tarda, al Camp de futbol. SANT BOI DE LLUÇANÈS_FESTA MAJOR 2019. CAMPANADES DE FESTA MAJOR, a les 12 de la nit a la plaça de l’Església. Tot seguit, CORRE BARS. CAMPIONAT DE BOIFARRA, a les 10 del matí a la plaça Nova. PREGÓ DE FESTA MAJOR a les 7 de la tarda al local el Centre. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Qui de tu s’allunya” de Núria Casamiquela. Tot seguit INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ PINTURA I CERÀMICA a la Sala d’art Joan Ferrer. BINGO, a 2/4 d’11 a la plaça Nova.

DILLUNS 12 OLOST_FESTA MAJOR 2019. CAMPIONAT DE BOTIFARRA. A 2/4 de 4 de la tarda, al Casal dels avis. HOLLIPUJADA A SANT ADJUTORI. A les 6 de la tarda, a la Font del carrer Berga. SANT BOI_FESTA MAJOR 2019. GIMCANA a 2/4 d’11 del matí. CAMINADA POPULAR A BARDÉS a ¾ de 6 de la tarda. LaRella | 14

OLOST_FESTA MAJOR 2019. PREGÓ A CÀRREC D’ANTONI MONTANYÀ. A 2/4 de 8 de la tarda, a la Font Gran. PLUJA D’ESTRELLES. A les 10 de la nit, a Sant Adjutori. SANT BOI DE LLUÇANÈS_FESTA MAJOR 2019. CAMPIONAT DE PETANCA, a les 8 del matí al Parc Font de la Presa. XERINGADA DE COLORS, a les 12 del matí a la plaça Nova. CAMPIONAT DE DOMINO a les 3 de la tarda a la plaça Nova. BINGO, a 2/4 d’11 de la nit a la plaça Nova.

DIMECRES 14 OLOST_FESTA MAJOR 2019. FINALS DE PÀDEL. Durant tot el dia, a les pistes de pàdel. FAVAFEST. A les 9 del vespre, a la Plaça Major. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA FIRA. A 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça Major. IMPROSHOW. A les 11 de la nit, a la Plaça Major. DISCOMÒBIL AMB TROPICAL RIOTS. A 2/4 d’1 de la nit, també a la Plaça Major. SANT BOI_FESTA MAJOR 2019. ESPECTACLE INFANTIL a càrrec de La Maleta del Lleure, a les 11 del matí a la plaça Nova. CAMPIONAT DE TRUC, a les 4 de la tarda a la plaça Nova. 11È CAMPIONAT DE TENNIS TAULA, a 2/4 de 5 de la tarda a la plaça Nova. FESTA HOLI, a les 6 de la tarda al camp de futbol. Seguidament, FESTA DE L’ESPUMA. SOPAR JOVE, a les 9 del vespre a les piscines. DIVERSIONES EN CONCERT i tot seguit DISCO-MÒBIL. MERLÈS_ REVETLLA I DISCOMÒBIL DE FESTA MAJOR, a càrrec de Carles Xandri. A les 11 del vespre.

DIJOUS 15 OLOST_FESTA MAJOR 2019. SARDANES. A les 12 del migdia. CONCERT AMB LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. A les 7 de la tarda. BALL DE GALA, a les 11 de la nit. Seguidament, DISCOMÒBIL INFORMAL. A la Plaça Major. SANT BOI _FESTA MAJOR. MISSA en honor a la mare de Déu Assumpta, a 2/4 d’1 del migdia. SARDANES amb la Cobla Canigó, a 2/4 de 2 del migdia a la plaça. 1A GRAN CAGADA DE VACA, a les 5 de la tarda al camp futbol. BALL DE TARDA amb l’orquestra Marinada. BALL DE NIT amb l’orquestra Marinada, a 2/4 de 12 de la nit a la Pl. Nova. SANTA MARIA DE MERLÈS_FESTA MAJOR. MISSA DE FESTA MAJOR en honor a la patrona, acompanyada de l’acordió de Mercè Puig, a les 12. PALLASSA TRAFALGAR amb l’espectacle “Quedem a la plaça”. BALL DE FESTA MAJOR amenitzat per Jordi Bruch, amb sorteig a la mitja part. EXPOSICIÓ “SENSE TÍTOL” de Lluís Puiggròs, durant els actes del dia.

DIVENDRES 16 OLOST_FESTA MAJOR 2019. LLISCADOR GEGANT. A les 4 de la tarda, al carrer del Pilar. A 2/4 d’11 de la nit, CORREFOC, a la Plaça Major. PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. BEAT VOICES. ACTUACIONS MUSICALS. A les 10 de la nit, als Jardins de Cal Bach. SANT BOI DE LLUÇANÈS_FESTA MAJOR 2019. FESTIVAL I ACTIVITATS AQUÀTIQUES amb inflables, a les 11 del matí a les piscines municipals. SIMULTÀNIES D’ESCACS, a 2/4 de 5 de la tarda a la plaça Nova. IX CURSA CRONOMETRADA PUJADA AL CAMPANAR, a les 7 de la tarda. BINGO, a 2/4 d’11 de la nit a la plaça Nova. ESCAMPADA!, a 2/4 d’1 de la matinada al Pavelló.

DISSABTE 17 OLOST_FESTA MAJOR 2019. VA DE TORT. A partir de les 6 de la tarda, concentració al pavelló i recorregut pel poble. CONCERTS: K-LIU, THE AGUATEQUES, DJ RUTXO. A les 12 de la nit, a la Plaça Major. SANT BOI _FESTA MAJOR 2019. DINAR a les 2 del migdia a la Font de la Prada. SARDANES amb la Cobla Canigó a les 4 de la tarda a la font de la Prada. SOPAR POPULAR I L’ÚLTIMA SESSIÓ DE BINGO (inclou super bingo), a les 9 del vespre a la plaça Nova.

DIUMENGE 18 OLOST_FESTA MAJOR 2019. CONCERT INFANTIL: XIULA I FESTA DE L’ESPUMA. A les 12 del migdia, a la Plaça Major. CAPVESPRE MUSICAL: JUDIT NEDDERMANN. A 2/4 de 8 del vespre, a Sant Adjutori.

DILLUNS 19 SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. TALLER D’ESTAMPACIÓ DE SAMARRETES, a les 6 de la tarda.

DIMARTS 20 SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. FUTBITO, a les 5 de la tarda. MASTERCLASS SPINNING, a les 7 de la tarda. MINI-DISCO PELS INFANTS, a les 9 del vespre.

DIMECRES 21 L’ALOU_FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR. Sortida a les 6 de la tarda, des de la Casa de la Vila. SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. AMERICANES DE PÀDEL JUVENIL, a les 10 del matí. ZUMBA, a les 7 de la tarda. CAMINADA NOCTURNA I XOCOLATADA, a les 10 de la nit.

DIJOUS 22 SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. JOCS A LA PISCINA, a les

11 del matí. TALLER DE BATUCADA, a 2/4 de 6 de la tarda. PREGÓ a càrrec de Pilarín Bayés, a les 8 del vespre. BALL AMB JORDI BRUCH, elecció de l’hereu i la pubilla i KARAOKE.

DIVENDRES 23 L’ALOU_FESTA MAJOR. BOTIFARRADA. Tot seguit, jocs de taula. Prèvia reserva: 938 578 161. PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. ACTUACIONS MUSICALS. ROGER ARGEMÍ. A les 10 de la nit, als Jardins de Cal Bach. SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. 32È CONCURS DE DIBUIX I PINTURA, a les 10 del matí. CAFÈ-CONCERT ORQUESTRA MARAVELLA, a les 6 de la tarda. FESTA BLANCA, a les 8 del vespre. BALL DE FESTA MAJOR amb l’orquestra Maravella i DISCOMÒBIL amb Dj Capde.

DISSABTE 24 L’ALOU_FESTA MAJOR. JOCS INFANTILS, INFLABLES I ANIMACIÓ AMB LA PALLASSA PESCALLUNES. A les 5 de la tarda. En acabar, xocolata desfeta i coca. A les 11 de la nit, BALL DE FESTA MAJOR AMB JORDI BRUCH. SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. REPIC DE CAMPANES, a 2/4 d’11 del matí. MISSA SOLEMNE cantada pel Cor del Grau, i seguidament Breu concert, a les 11 del matí. CERCAVILA AMB GEGANTS, BASTONERS, GRALLERS I LA BATUPANDA, i tot seguit, VERMUT POPULAR I SARDANES amb la Cobla Canigó, a 2/4 d’1 del migdia. TARDA DE MOTOR, a les 4 de la tarda. SOPAR POPULAR i la GROSSA DE SBG a 2/4 de 9 del vespre. WISH, grup de versions, i DISCO FLUOR PARTY, a les 12 de la nit. DESPERTADA AMB LA BATUPANDA I XOCOLATADA, a la matinada.

DIUMENGE 25 L’ALOU_FESTA MAJOR. MISSA. A les 6 de la tarda, a Sant Genís del Pi. En acabar, coca i fuet. SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. FESTA DE COLORS HOLI BLUE I FESTA DE L’ESCUMA a les 5 de la tarda. HAVANERES amb Sons d’Altamar. SANT FELIU SASSERRA_FESTA SANT PERE ALMATÓ. MISSA. A les 11 del matí, a l’Església parroquial. Seguidament, a la plaça PAS NOU DANSA “TREURE BALL” I SARDANES AMB LA COBLA PRINCIPAL DE BERGA.

DIMECRES 28 L’ALOU_FESTA MAJOR. MISSA. A les 12 del migdia, a Sant Agustí del Lluçanès. En acabar, vermut.

2 d’agost de 2019

DIVENDRES 30 PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. ACTUACIONS MUSICALS. MEN IN SWING. A les 10 de la nit, als Jardins de Cal Bach.

DISSABTE 31 SANT FELIU SASSERRA_TIRADA POPULAR DE BITLLES CATALANES DE FESTA MAJOR. A les 5 de la tarda, a la zona esportiva. SANT BARTOMEU DEL GRAU_FESTA MAJOR 2019. XII PEDALADA POPULAR PICAPEDRER, a les 9 del matí. PLANTADA DE BITLLES CATALANES, a les 4 de la tarda. FINALS DEL TORNEIG DE PÀDEL, a les 5 de la tarda.

DIUMENGE 1 DE SETEMBRE SANT FELIU SASSERRA_VIII TRENCAPEDALS. A la zona esportiva-Escola Els Roures.

L’AGENDA DE LaRella comunicaciolarella@ gmail.com

AGENDA

MOU-TE

Dies de molta activitat al Lluçanès Les Festes Majors són les protagonistes d’aquestes dates. Lluçanesos i lluçaneses correran per Olost, Sant Boi, Merlès, Sant Agustí i Sant Bartomeu buscant activitats del seu gust. Però hi ha altres esdeveniments interessants... La trobada d’acordionistes de Perafita és una cita important. Només cal mirar el número d’edicions: 26. La seva ànima, el Ros Meliton, oferirà un ball per finalitzar l’acte. El Fes-te l’agost portarà propostes ben diverses als jardins de Cal Bach. Els pradencs JUBI’S i el Grup Teatral Pep obriran els divendres, i continuaran el grup Intana, el grup de veus a cappella Beat Voices, el cantautor Roger Argemí i el grup de jazz Men in Swing. I el setembre començarà amb molta força lluçanesa. Aquest juliol s’ha presentat el cartell del Festival TNT, de Terrassa, on es podrà veure la nova creació de l’artista pradenca Ada Vilaró, 360 grams, una “peça vital i generosa a partir de la vivència d’haver hagut de fer front a un càncer”. Serà el 27 de setembre al teatre Principal d’aquesta població.//Red

LaRella | 15

OPINIÓ

Núm.468

EQUIP

ESPAI TECNOLÒGIC

REDACCIÓ_ Ferran Vila, Núria Vilamala, Lluc Corominas, Jordi Freixa, Roger Torrents, Marta Giravent, Pol Asensi, Clàudia Molina, Laura Villena i Jordi Borralleras. DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. 93 850 82 81 · larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LaRella tornarà el 5 de setembre! BON AGOST!

Jo, trenta anys més tard “Tinc pànic a la tecnologia” Bé, això és el que em diuen els meus conegut. Anem a analitzar-ho... En plena renaixença de l’aplicació FaceApp i la seva (re) popularització gràcies als influencers d’Instagram és normal tornar-la a veure. Anem a fer memòria... Aquesta aplicació que es va llançar durant el 2017, en definitiva transforma la teva cara en una altra utilitzant intel·ligència artificial. Et deixa la teva cara amb trenta anys més o canvia el teu gènere. Tot això en un sol clic. Un clic més i la pots pujar a Instagram. Deu segons més tard, tens el primer like. Només a qui es llegeixi les condicions d’ús d’aquesta aplicació no li agradarà, a la resta li encantarà. Si les llegeixes, veuràs que hi ha diversos punts preocupants. Concretament, un dels que més m’ha cridat l’atenció és el punt 14: Transfer and Processing Data (Transferència i processament de dades). És un punt breu, però en resum ens diu que per utilitzar els seus serveis, consentim, que les nostres dades es transfereixin i s’emmagatzemin a USA (o altres països), on és possible que nosal-

PERE CASAS PUIG

desenvolupador tecnològic

tres no tinguem els mateixos drets per la legislació local. Recordem, que recentment s’han modificat les lleis de protecció de dades en benefici de l’usuari perquè aquest tingui un major control sobre les seves dades i l’ús que en fan els proveïdors de serveis. “Ets un exagerat! Què vols que en facin de les nostres cares?” La problemàtica està en què la nostra cara té dades biomètriques que són úniques i aquestes ens poden identificar de forma inequívoca. Per exemple, per desbloquejar dispositius tecnològics, autoritzar-nos davant de tercers o mostrar-nos en els nostres documents d’identitat. A part, el punt catorze dels termes d’ús el que ens està dient és que ara mateix hi ha una base de dades amb milions de dades biomètriques de milions de persones identificades en un país estranger que no està sota la legislació actual. Segurament aquesta empresa no té males intencions però igualment s’ha de vigilar. Estem parlant d’una aplicació que les seves condicions d’ús no són favorables pels inte-

@CasasPerep ressos de l’usuari. Aquesta empresa pot compartir les nostres imatges amb altres empreses del grup, o arribar a acord econòmics amb terceres empreses privades (o governs) la venda d’aquestes, i precisament aquestes terceres empreses no tenim ni idea de la finalitat amb la que les compraran. Per acabar, FaceApp ha servit com a exemple perfecte per explicar la problemàtica de la desinformació envers les dades personals i el perill de pujar dades personals en serveis que no tenen ben definida la finalitat d’aquesta recollida de dades. Recordem, que davant nostre tenim tot un mercat de plataformes que utilitzen les nostres dades personals amb moltíssims interessos econòmics (i també polítics). Això dificulta que realment s’il·lumini aquest mercat i puguem veure realment que es fa amb les nostres dades. Simplement espero que prenguem consciència sobre què fem amb les nostres dades, amb qui les compartim i quines empreses es mereixen confiança per compartir-les amb elles. I recordeu, quan un producte és gratuït, el producte ets tu.//

OPINIÓ

Nova etapa i nous horitzons pel Consorci de Municipis del Lluçanès Pere Martí i Ramón Ambrós

REPRESENTANTS DE L’AJUNTAMENT D’OLOST I STA CREU DE JUTGLAR AL CONSORCI DEL LLUÇANÈS DURANT EL MANDAT 2019-23 Es parla de «vella» política, de «nova» política, d’eixos nacionals, de bàndols, de fidelitats, de blocs i de moltes coses més, però fa la sensació que la gent, la que es lleva cada dia per ocupar-se i resoldre les seves coses i els seus reptes diaris, se sent lluny de tot plegat. O perquè no ens agrada tanta comunicació per dir tan poc, o perquè no ens agraden tants organismes i tants cartells per percebre’n tan poc o, senzillament, perquè no els entenem. I sobre això, les persones que ens dediquem a la política i, per tant, a gestionar i decidir sobre allò que és de tothom, allò públic, tenim l’obligació de fer-nos entenedors, eficaços, eficients, encertats i, sobretot, fer les coses amb esperit de servei i amb cultura participativa. I tot això ens porta molt a prop del paper que l’equip que LaRella | 16

en aquests moments governem l’ajuntament d’ Olost, volem portar a terme en el si del Consorci. Volem jugar-hi un paper cabdal i no perquè creguem que tenim totes les respostes o que el Consorci no tira gens per on caldria. Per nosaltres, apostar fort per aquesta administració no és una opció, és una obligació. Hi creiem i estem convençuts que pot potenciar-se, reforçar-se i consolidar-se encara més, com a gran administració supramunicipal i plataforma de serveis clars i directes, de manera que a més de ser útils i en general de bona qualitat, ho semblin. Això, en política, és imprescindible. L’has d’encertar però, més important, has de convèncer. I per tots aquests motius volem fugir de lideratges individuals. La nostra voluntat és la de consensuar, escoltar, etc...de mane-

Som pocs, estem escampats i, per tant, hem d’avançar en línia horitzontal i al mateix nivell.

ra que tots els projectes i iniciatives que sorgeixin del Consorci, a més de ser bones, que ho seran, no deixin cap municipi enrere. Ambiciós? Molt...Necessari? Moltíssim. Som pocs, estem escampats i, per tant, hem d’avançar en línia horitzontal i al mateix nivell. Cal escoltar-nos més per entendre’ns millor. En aquest camí, els 13 municipis han de ser els primers receptors de la valuosa tasca tècnica que s’hi desenvolupa. No ens volem repetir, però tinguem clar que, a més de fer-ho bé (i s’han fet coses molt bé), cal fer encara més coses i, sobretot, han d’arribar a tothom. La gent les ha de percebre, les hem de comunicar i se les ha de fer seves. I si aquests objectius no sempre s’han acomplert, és perquè la política individualista, sovint ha quedat tacada, tapada o impregnada per rivalitats, per egos o per tacticismes. Segur que tots i totes, en diferents graus, n’hem participat

d’això. Però ara i des d’Olost, proposem que el Consorci mantingui una direcció política, imprescindible i que ja anirem definint entre tots, però que és constitueixi, a més a més, un Consell d’Alcaldes i Alcaldesses. Aquests Consell permetria que certs partidismes s’allunyessin una mica del dia a dia del Consorci i que aquesta administració s’aboqués del tot a la seva dimensió político-tècnica, deixant els debats més generalistes i més estructurals pel Consell. Dit d’una manera més plana: Mentre decidim que serem quan siguem grans, que això no obstaculitzi el camí que ha de fer el Consorci per convertir-se en una administració eficaç i que tingui com a quasi únic objectiu resoldre els problemes i les il·lusions dels empresaris i empresàries, dels pagesos i pageses, dels botiguers i botigueres, cooperatives o de la gent en general, amb uns serveis i uns projectes al nivell que ens mereixem.//

OPINIÓ

2 d’agost de 2019

Per_ Gerard Bosch

LA VINYETA

OPINIÓ

AGRAÏMENT

Carta oberta de l’ANC Lluçanès Assemblea territorial del Lluçanès - ANC Davant la successió dels diversos episodis gravíssims de violència, amb diferents espectres i àmbits, que per part de les estructures de l’estat espanyol s’exerceix de manera individual i col·lectiva sobre la societat catalana, no podem afluixar, ni abaixar més el cap, ni esperar-nos més temps amb el lliri a la mà. No podem consentir que aquesta situació perduri ni un segon més. Ja fa temps que ha arribat l’hora, massa que hem aguantat i cal dir PROU! PROU D’UNA VEGADA! De manera contundent, de manera valenta, de manera permanent. PROU! N’estem tips, què s’han cregut! La gent hi hem sigut sempre, hi som i hi serem! El dia 1 d’octubre de 2017 vam votar República i cal fer-la efectiva. Els nostres

dirigents polítics han d’actuar de manera eficient i unitària, i implementar aquest mandat. Ja n’hi ha PROU d’escalfar cadires! Ja n’hi ha ben bé PROU de mirar per la butxaca de cadascú (la personal i la del partit)! Calen actituds determinants i valentes! Per tot això, perquè n’estem tips que les coses vagin i continuïn així, perquè no estem disposats a aguantar-ho ni un segon més, des de l’assemblea territorial del Lluçanès us volem exposar les següents consideracions respecte a l’acte organitzat per l’ANC la tarda de la Diada d’enguany: No ens sembla que organitzar una manifestació típica a aquestes alçades sigui el més valent, el més contundent i el que cal per dir PROU d’una vegada. Ens sembla una presa de pèl que no-

Agraïment

més contribueix a allargar i perpetrar la moma del procés en què alguns estan instal·lats. Creiem que calen accions valentes i contundents i aquesta, desgraciadament, no ho és. Malgrat tot, des del Lluçanès aquest cop també hi serem. Tal com hem fet sempre, organitzarem autocars per baixar a Barcelona, vendrem samarretes i explicarem a tothom que les coses són així, però que a la República que volem –i en la que mentalment ja estem instal·lats des de fa temps els lliris són a l’hort i no es porten als dits. Salut i independència! Pd. Aquest text el vam redactar abans de la carta que Presidència ha fet arribar a l’independentisme de base, però malgrat tot hem cregut convenient fervos-el arribar.

17 de juliol de 2019.//

OPINIÓ

Alpens té oposició Montse Rubau - Junts per Alpens Junts per Alpens iniciem aquesta nova legislatura com a grup a l’oposició. Per mitjà de les urnes, ciutadanes i ciutadans d’Alpens ens van escollir per intervenir en la vida política local. És cert que la majoria absoluta de l’equip de govern actual limitarà les nostres opcions, però no ens desanimarem pas. Aquest

fet ens enforteix per involucrarnos durant els pròxims quatre anys en la dinàmica municipal amb aportacions i propostes per millorar el nostre poble. Tenint en compte que Junts per Alpens representa una part dels ciutadans i ciutadanes d’Alpens, defensarem el seu dret a fiscalitzar l’acció de govern mu-

Podeu seguir-lo a @patoedicions

nicipal per mitjà del diàleg, la negociació i buscant un consens per avançar. Quan hàgim de discrepar ho farem, denunciarem quan faci falta i ho farem públic quan ho considerem oportú perquè volem que la transparència formi part de la política local. Volem agrair públicament, a tots els nostres votants, la confiança que vau dipositar en el nostre grup. Aquesta confiança ens dóna l’empenta per seguir cap endavant.//

Família Torras Prat · ST BARTOMEU DEL GRAU El 25 de juliol ens va deixar en Josep Torras. Els últims quatre anys de la seva vida els ha passat a la Residència de Nostra Senyora de Lurdes de Prats. Volem donar les gràcies, de tot cor, a totes les hermanas i cuidadores, per la seva professionalitat i suport envers el nostre pare i avi. També a tothom per les mostres de condol rebudes. Moltes gràcies. Molt agraïts, de tot cor.//

AGRAÏMENT

Per tu, per tu i el teu equip AMPA de l’Institut Castell del Quer Per tu, per tu i el teu equip. Per què? Perquè heu liderat un projecte que ens ha fet com som avui. A qui? A totes les generacions de joves, famílies i comunitat educativa que han compartit el vostre projecte, el projecte de tots durant aquests últims 4 anys a l’Institut Castell del Quer. Com ho heu aconseguit? Amb esforç i constància per fer realitat la pedagogia que defenseu des del cor. Una pedagogia, que en boca dels que us hem envoltat, es basa en un vincle de confiança mutu. Gràcies? Sí, gràcies, moltes gràcies per liderar la dinàmica de l’Institut del Lluçanès. Per ser emprenedors, confiats i donar un gran impuls. Heu deixat emprempta dia a dia, curs a curs, en cada emoció que hem viscut. Tristesa, por, ira, alegria... emocions que formen part de cadascú de nosaltres i que l’una sense l’altra i amb la mesura adequada són el motor de qualsevol relació humana. Eli, motor incansable de vetllar per aquest equilibri, generosa, afable, responsable, propera, empàtica i comprensiva. Amb una vocació innata per saber estar en cada moment, per donar la mà en el moment just. GRÀCIES EN MAJÚSCULES I ALS QUATRE VENTS.// LaRella | 17

OPINIÓ

Núm.468

EL POEMA DEL MARÇAL

OPINIÓ

A Mossèn Joan Cortés Tossal

“Totalitarisme invers” i “Democràcia fugissera”

Pels noranta-dos anys de vida i seixanta-tres de ministeri sacerdotal el seu adéu ens ha deixat l’ànima ferida i un sens fi de fets per recorda’l. Ha deixat la nostra terra cercant repòs a una altra vall amb plàcida pau serena i sent peó i apòstol del treball. Un dia que potser sol es trobava i veient que s’allunyava la joventut a Prats a la Residència buscà fer-hi estada per fugir de la sol·litud. I hi va viure els darrers quatre anys oferint als demés les seves millors virtuts a germanes, companyes i companys compartint deures i inquietuds. Hi visqué una intensa vida que molt bé va saber gaudir doncs fou per ell l’escollida que es guanyà tot fent camí. Fou l’exemple de la bondat i l’amor doncs de tothom volia ser amic feia i deia el que li brotava el cor amb la força del seu esperit.

CARTA

Donació d’un document del 1809 a l’arxiu municipal Josep Vilamú Reixach · PRATS DE LLUÇANÈS

La família Viñas-Noguera de Prats de Lluçanès ha donat a l’Arxiu Municipal d’aquesta població el present document de la presidència del Consell de Ministres d’Espanya, que otorga la Medalla de Plata a un descendent de l’esmentada família, per la seva heroïcitat en la Guerra del Francès, a la Batalla del Bruch del 1809. (Aquest document va ser entregat per publicar a LaRella el novembre passat.)// LaRella | 18

Pit-roig

PERAFITA Un recent editorial de Vicent Partal a Vilaweb (https://www. vilaweb.cat/noticies/wolin-democracia-primer-octubre-editorialvicent-partal/) està dedicat a analitzar dues nocions bàsiques que trobem a l’obra d’un dels més grans politòlegs americans actuals, Sheldon Wolin, que incideixen molt directament en la situació global i que expliquen de manera molt clara què va passar a Catalunya el primer i el tercer dies d’octubre de 2017: “Totalitarisme invers” i “Democràcia fugissera”. Resumeixo les explicacions que dona Partal d’aquestes nocions al seu editorial: Segons Wolin el sistema en què vivim no és una democràcia sinó un ‘totalitarisme invers’. El totalitarisme clàssic, les dictadures dels anys trenta a setanta, consistia en la captura de l’estat per un partit totalitari que usava el seu poder per a conduir la vida política i social del país. El totalitarisme invers consisteix en la captura de l’estat per les elits econòmiques, que converteixen els ciutadans en consumidors i dominen la política i la societat gràcies als partits i els mitjans. En el totalitarisme tradicional el carisma del dictador era la peça clau. En el totalitarisme invertit no hi ha cap dictador però tampoc no hi ha polítics sinó productes a vendre en processos electorals. Se’ls inventen i els cremen. Tant hi fa. Macron o Rivera són dues operacions claríssimes, de càsting. I Sánchez mateix. Per això les eleccions ja no són un combat entre dos projectes, sinó un concurs de personalitats. En el totalitarisme tradicional la democràcia era expressament rebutjada. El totalitarisme invertit, en canvi, fa servir la democràcia per a legitimar-se, sempre que no es puga fer servir en realitat. I ací hauria de remetre’m a les teories d’Ivan Krastev sobre la UE, (…):Bàsicament, Krastev afirma que la Unió Europea és una mena de feixisme postmodern que crea una il·lusió de democràcia, però que en realitat dirigeixen polítics que ningú no ha triat a les urnes mentre fan la pantomima de deixar-nos elegir als nostres països uns polítics que després no podran fer res perquè els ho impediran, fent servir la Unió Europea. Tu pots votar Tsipras, però Tsipras no pot fer res.) Tornem a Wolin. El totalitarisme invers, el sistema en què vivim, accepta la democràcia

però només com un corcó que cal aguantar. Els rituals de la democràcia es mantenen per a legitimar l’invent però la despolitització és encoratjada, molt particularment a partir dels mitjans de comunicació. A diferència d’uns altres pensadors, Wolin no té cap recepta sobre com eliminar la situació que descriu amb tanta amargor. Ara, sap i valora que hi ha la ‘democràcia fugissera’, un concepte que nosaltres els catalans hauríem d’apreciar especialment. El concepte és poderós. Segons Wolin la democràcia que hi ha als nostres països no és real, perquè no hi ha control de la ciutadania sobre el poder polític i encara menys sobre l’econòmic. La democràcia que tenim és un ritual, però hi ha moments en què apareix i esclata, de sobte, una autèntica ‘democràcia fugissera’. Hi ha moments en què les societats esclaten i comparteixen unes hores o uns dies prioritzant els inte-

ressos comuns de tota la població a partir d’un fet disruptiu, que trenca els plans de les elits, les amenaça directament i fa evident la insatisfacció popular amb la vida que ens toca viure. La democràcia fugissera és aquell punt en què l’elit perd el control, cosa que generalment només pot arribar després d’un procés començat a la base i aprofitant algun trampolí, algun instrument, que el totalitarisme invertit no pot desqualificar d’entrada, perquè ha de fer veure que creu en la democràcia. Wolin no té cap recepta per a guanyar. I apunta que les democràcies fugisseres són molt difícils de mantenir perquè la gent té interessos vitals ordinaris que no li permeten d’estar permanentment mobilitzada, però també perquè una revolució democràtica per definició encoratja la diversitat i per això inevitablement cau en la fragmentació. Hem vist esclats impressio-

nants de ‘democràcia fugissera’ aquests darrers anys que semblen haver-se apagat del tot: les primaveres àrabs, per exemple. Algunes democràcies fugisseres han acabat essent adoptades per una fracció de l’elit, que les ha domesticades, com és el cas del 15-M. La diferència amb l’independentisme és la seua capacitat enorme de resistència en el temps. El nostre moviment popular i democràtic també intenta dominar-lo l’elit del procés, siga d’Esquerra o de Junts, però ara per ara no ho ha aconseguit, gràcies a l’extraordinària capacitat de sacrifici de la població, però també en part perquè Espanya s’afebleix a ella mateixa cometent l’error de pressionar i perseguir una part de l’elit, independentista, amb la qual s’hauria pogut entendre, i forçant-la, per tant, a lluitar sense rendició ni treva. I aquest colossal error espanyol origina una de les dues condicions que Wolin presenta com a condició per a allargar i fer fructificar el fugisser esclat de la democràcia al carrer: que la disrupció del sistema siga d’un abast tan gran que l’estat, per frenar-la, es trobe forçat a recuperar el totalitarisme clàssic amb mesures despòtiques i tiràniques, que acaben deslegitimant-lo i equiparant-lo cada dia més a una dictadura. La segona condició per a allargar l’esclat democràtic, Wolin la formula en termes poc científics però profundament intuïtius i que estime especialment. Diu, simplement, que els primers d’octubre, per entendre’s, exerceixen un efecte tan poderós sobre la gent, són un canvi sentimental d’un abast tan immens, que ‘poden tornar a passar mentre hi haja gent que els recorde’. Perquè els qui ho hem viscut ja hem experimentat que la democràcia de veritat és realment possible, i molt bonica, i volem tornar-hi. Per això, fins i tot comptant que una part de l’elit independentista ho faça servir només com a símbol i sense voluntat real d’anar-hi, el retorn a allò que vàrem fer l’octubre del 2017 és l’únic camí transitable, l’única via que podem seguir i que hem de seguir. I per això la crisi entre Espanya i Catalunya, l’exemple català, és tan transcendental per a la Unió Europea, que és ara mateix la plasmació més evident, a escala mundial, del totalitarisme invers. O no és a les peculiars institucions de la UE on més clarament avança el projecte d’apartar l’economia del control de la política i d’apartar la política de l’escrutini de la població?//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

EXCAVACIÓ I GRAVES

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

ALIMENTARI

4_MECÀ NICS

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

6_BELLESA

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

165€

93€

any

1/2 ANY

ÒPTICA

DENTISTES

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

FOTOGRAFIA

NETEJA

PINTURES

13_INFORMÀTICA

EDUCACIÓ HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

HI POTS SER PER NOMÉS...

QUIOSC

165€ any

ANUNCIA’T RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

IDIOMES SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

TINTORERIA

al Directori d’Empreses de LaRella

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Més informació informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

ELS ENCANTS / EL TEMPS

2 d’agost de 2019

ES VEN  AUTOCARAVANA PILOTE J5 del 1990. Turbo dièsel de 5 places. Molt ben cuidada. Preu: 11.500 €. Trucar de 5 a 9 del vespre. T.: 680 941 984 (R68/02)  MOTO ENDURO CROSS Honda CRM de 75cc, any 1992, perfectament conservada, 16.600 km, ITV i documentació en regla, per 600 €. T.: 659 03 32 91 (R68/03) » JOC D’ANGLÈS. T.: 93 856 05 83 (R68/4) » VIBRADOR ESPORTIU. T.: 93 856 05 83 (R68/4)  BICICLETA PLEGABLE. Té les dues rodes gruixudes i noves. a alpens. Per 89 €. T.: 93 857 82 13 (R68/05)  MERCEDES CL180 Kompressor. Canvi automàtic, gasolina, model Sport Edition, 3 portes. Impecable, sempre en garatge. Només 80.000 Km. De particular a particular. T.: 646 404 714 (R67/03)  CALDERA I PEROL DE COURE, antics però ben conservats. T.: 650 31 98 51 (R67/1)  ORDINADOR DE TAULA: torre, teclat, pantalla, ratolí (Samsung). T.: 93 856 03 18 (R65/01) » COTXET VOGUE que es transforma en cadireta amb plàstic per la pluja i reposacaps. Preu: 50 €. T.: 93 856 03 18 (R65/02) » SANT FELIU SASSERRA, Pis de 80 m2 amb 2 habitacions. Preu 90.000 €. T.: 640 23 65 18 (R65/06) » SANT BOI DE LLUÇANÈS. Solar de 4000 m2. Hi ha una carcassa d’una casa planta baixa de 630 m2. Preu 220.000 €. T.: 640 23 65 18 (R65/06)  MÀQUINARIA AGRÍCOLA en molt bon estat per jubilació: embaladora John Deere 550 de bales rodones, remolc tandem, unifeed seco-samurai 7 tones, estripadora Tasies, Silo 8000 kgs amb motor trifàsic i tub de descàrrega, rampi Vicon, abonadora d’embut Vicon i fresadora

Agrator. T.: 617 062 793 (R65/03)  COTXE SENSE CARNET en molt bon estat. És una ganga. Marca Aixam Bellier, 38.000 km, blau metàl·lic, del 2007. Per 3.500€ (R64/08)

OFERTES

DEMANDES

 REMOLC TENDA COMANCHE en bon estat. 400 €. T.: 93 857 82 69 (R64/07)

>CAMBRER/A_ 639 085 919_ Es busca cambrer/a per treballar al bar Centre d’Olost el torn de tarda de dijous a diumenge. (RF1-467)

 TERRENY A PRATS totalment urbanitzat. De 240 m2. Ben situat. T.: 677 341 741 // 650 057 241 (R64/03)

>GRANJA_ 659 092 941_Necessitem ajudant de granja a Sant Boi per l’estiu. Del 8 de juliol al 13 de setembre. (RF2-464)

 PLC NANO AV500 TP-LINK, practicament nou, a meitat de preu. T 649 705 784. (R63/03)

>FÀBRICA _ 677 98 79 11 _ Es busca noi per treballar a fàbrica de pinso de La Torre. Mitja jornada. No cal experiència. (RF/2-462)

 PINTURA DE COTXES DE DIFERENTS COLORS. Apte per pintar planxes i ferros de tot tipus. Molt resistent. Per dintre o fora. També venem pistoles de pintar. Tot molt barat. T.: 93 856 02 89 (R63/01)

>GRANJA_ 677 98 79 11 _ Es necessita personal per cuidar granja de porcs de mares. (RF/3-462)

>NETEJAR I CUIDAR_ 93 856 06 08 _Noia s’ofereix per netejar cases i cuidar gent gran (RF/2-467) >NETEJA _606 062 426_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals (RF/1-463) >NETEJA _693 398 219_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals, domicilis i hotels. (RF/1-464) >CLASSES DE REPÀS _622 865 689_ Estudiant d’enginyeria s’ofereix per fer classes de repàs a estudiants d’ESO i batxillerat a Olost. (RF/1-465)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 17 al 28 de juliol

» TENDA-REMOLC marca Janet, model Arizona. T.: 636 916 515 (R64/02)

El meló i el casament són coses d’encertament

ES LLOGA  HABITACIÓ EN PIS COMPARTIT per estudiants a Barcelona, a prop de Pl. Tetuan. Moblat, de 3 habitacions, 1 bany, cuina, menjador i terrassa gran. T.: 670 57 92 67 (R68/01)

TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 23 de juliol

OLOST

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Cº

Olost _ 28 de juliol

39,8

ORISTÀ

10,3

ALPENS

SANT BOI

» LOCAL DE 500 M2 amb 6 quarteres de terra T.: 648 871 555 (R68/06)

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

17

29,8

13,8

9,6

32,1

14,7

9

27,2

15,1

9

25,8

15

19,6

 ANTIGA NAU DE PORCS amb terreny per posar cavalls. T.: 680 391 428 (R67/02)

18

31

13,4

0,2

30,1

15,2

29

15

0,4

28,6

14,7

19

31,6

14,7

32,1

16,2

28,9

15,7

28,6

17

 CASA UNIFAMILIAR TOTALMENT AMOBLADA amb 4 habitacions, 1 lavabo, 1 bany, llars de foc, garatge i jardí. A St. Feliu Sasserra. T.: 670 57 92 67 (R66/03)

20

34,5

14,7

35,2

15,8

33

16,1

32,8

16,3

21

35,2

15,2

35,4

16,2

33,9

18

33,3

17,8

22

38,6

15,2

39,2

15,6

36,7

19,1

36

19,4

23

38,4

14,2

39,8

15,8

36,9

20,1

36,7

19,3

24

37,2

15,7

38,2

16,2

36,3

19,6

35,3

20,1

25

36,2

15,3

37,4

16,5

34,6

19,2

34,2

19,1

26

33,1

14,8

35,4

16,7

Inp

30,9

18,3

30,7

18,1

27

24,9

13,7

16,8

25,2

17,6

11

20,7

15,6

21,7

14,8

28

29,5

10,3

0,2

30,2

13,7

27,2

10,8

27,2

12,4

 APARTAMENT a St. Feliu de Guixols Ben situat, tranquil. Completament equipat. Es lloga per setmanes o quinzenes (1 setmana 450€). T.: 622 092 405 (R62/04) » APARTAMENT a l’Escala amb cabuda per a 6 o 8 persones. A prop del mar. Ajardinat amb 3 piscines. Wi-fi. T.: 93 856 03 67 /699 914 861 (R62/05)

ES BUSCA

LA FOTO » PANTALLES DE TELEVISIÓ. Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R64/02) » GRUA per aixecar persona sense mobilitat de la cadira al llit. T.: 610 632 995 (R64/01)

S’HA PERDUT » UNES ULLERS A L’AVINGUDA PAU CASALS. T.:93 856 05 16 (R66/01)

ES TRASPASSA Diuen que ja es fan rossinyols cap amunt...//

RACÓ DE LA FEINA

» BAR - RESTAURANT al Lluçanès. T.: 646 04 99 32 (R68/04)

17

27,4

FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h) *a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic. Cal anar a la Guàrdia Urbana i els acompanyaran a la framàcia de Vic que estigui de torn.

Dv 2 > Olost (Terricabras) Ds 3 > Prats (Arumí) Dg 4 > Prats (Urgell) Dll 5 > SBG (Aliberch) Dm 6 > Olost (Barnolas) Dx 7 > Prats (Terricabras) Dj 8 > SBG (Arumí) Dv 9 > Olost (Urgell) Ds 10 > SBG (Ausa) Dg 11 > matí: Prats tarda: SBG (Pou) Dll 12 > Prats (Euras) Dm 13 > Olost (Atlàntida) Dx 14 > Prats (Ylla)

Dj 15 > SBG (Tanya) Dv 16 > Prats (Vilaplana) Ds 17 > Olost (Fargas) Dg 18 > matí: Prats tarda: Olost (Tanyà) Dll 19 > Prats (Ylla) Dm 20 > Olost (Tanyà) Dx 21 > Prats (Vilaplana) Dj 22 > SBG (Fargas) Dv 23 > Olost (Euras) Ds 24 > Prats (Atlàntida) Dg 25 > Prats (Ylla) Dll 26 > SBG (Vilaplana) Dm 27 > Olost (Fargas)

Dx 28 > Prats (Euras) Dj 29 > SBG (Atlàntida) Dv 30 > Olost (Ylla) Ds 31> SBG (Tanyà) Dg 1 setembre> matí: Prats tarda: SBG (Vilaplana)

LaRella | 23