R458

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 14 | febrer | 2019 núm: 458

www.larella.cat PÀG 3

El judici del procés comptarà amb dos testimonis del Lluçanès PÀG 12-13

ENTREVISTA a Jamal Eddine, boxejador olostenc Competeix professionalment al Campionat de Bèlgica PÀG 9

La Fira de Sant Bartomeu del Grau arriba a la 7a edició PÀG 7

llum per afrontar el judici Sergi Costa interpreta Chopin sobre l’estructura d’”Un poble empresonat”.//F: Ajuntament de prats

Parleu, parleu La columna d’Anna Gorchs PÀG 11

LA VINYETA de Gemma Gallorte

notícies

Núm.458

CRÒNICA POÈTICA

Osbart, Pujol i Arboix, tres artistes al Niu PERAFITA

Per_ Laura Vilalta

Entre línies, colors, sidra i versos va tenir lloc la inauguració de la mostra d’art al Niu de Perafita, el passat divendres 1 de febrer, amb motiu de la celebració de la Candelera. Els protagonistes, l’exposició d’obres de l’artista Phil Osbart i la poesia de Xevi Pujol, que va encarregar-se de posar-hi veu amb alguns dels seus poemes. En conjunt, es respirava un ambient acollidor on poder pensar amb els sentits i sentir amb la ment. Com Bansky, Phil és un artista anònim que fa partícip de la seva obra a aquell qui li dedica uns instants. Les obres no deixen de ser miralls que utilitzen l’ull com a porta d’entrada i on gràcies a les seves expressions ens permeten apropar-nos a les pròpies vivències, ja que és a través de la mirada que som capaços de distingir un objecte d’una història. Phil Osbart, doncs, planteja els seus treballs com una aventura creativa a través de les emocions i els records, tot això a partir de dibuixos fets amb cordills de diferents colors sovint acompanyats de pintura que juguen amb la paraula i la imatge. El poeta Xevi Pujol va encarregar-se d’apropar als oients a llocs reals fora de tot lloc amb els seus poemes que, tot i no pertànyer a cap espai van ser capaços de transportar el públic a un dia de tardor o fins i tot a la fi tràgica d’una història d’amor. La poesia, igual que els cossos, no té un lloc fix, però és a partir d’ella que neixen tots els llocs, reals o utòpics. Sentit que no és el mateix que significat, és una paraula ambigua que segons el meu parer defineix molt bé un acte com el del passat divendres, en el qual podem trobar-hi sentit(s) o no, podem trobarnos immersos en un mar de sentiments davant d’una obra o un poema, és un espai on sentir-nos bé, a gust, malament, disgustats, incòmodes, implicats o inclús ferits. Però sobretot un lloc on desenvolupar la nostra sensibilitat i sentit crític o en alguns casos, veure’ns immersos en un contrasentit.//

L’endemà de la inauguració amb el poeta Xevi Pujol, va ser el cantautor olostenc Ramon Arboix l’encarregat de musicar una hora del cafè molt animada entre els quadres de Phil Osbart/F: JF

LaRella | 2

El cavall, protagonista de la Candelera!

/F: EFREIXA

PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Els 2 tombs del passant va ser el moment amb més afluència de la Candelera de Perafita. Amb un recorregut més llarg i sense aturades, la cercavila va comptar amb més carruatges i cavalls que les dues edicions anteriors, protagonitzades pel mal temps. Amb el sol de protagonista, el fred no va esporugir els centenars de visitants que van voltar per la fira, i van poder gaudir amb la música de la banda de l’escola Heurom, amb els bastoners de Sant Bartomeu i o

amb la cobla jove de Berga. Les curses de la tarda també van ser molt participades, amb més d’una trentena d’animals. Albert Grau va guanyar en la categoria de purasangs, Íria Oliva en la d’aficionats, i Txell Casassas en la infantil. En la cursa local Alba Barcons va arribar la primera, en ponis va ser l’olostenca Bruna Baranera, enguany a cavall del Flor de l’Arç, i en rucs el primer va ser Hug Montanyà, seguit de molt lluny per l’Òscar i uns quants perafitencs. La festa havia començat el divendres amb la Mostra d’Art i la representació de “La importància

/F: JFREIXA

de ser Frank”, a càrrec de La Trebinella. El dissabte petits i grans van poder gaudir amb els Improvistos Krusty Show. A la sortida els esperava la Sílvia, del Centre Hípic Lluçanès, amb qui van poder iniciar-se en l’equitació. Mentrestant van anar arribant els participants a la Ruta pel Lluçanès. Els Gran Premier hi van posar el concert de tarda i el ball, que va permetre païr el deliciós sopar popular servit pel Cafè del Mig. Un any més Perafita ha reunit el món dels cavalls en una festa única, una imprescindible del Lluçanès.//

Prats celebra la Festa Major de Sant Vicenç PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Prats de Lluçanès va tancar el passat mes de gener amb una altra edició de la Festa Major de Sant Vicenç. El primer acte, el Concurs de Pintura Ràpida i el de Dibuix Infantil, va omplir el poble de pintors i pintores que van plasmar els petits detalls de Prats als seus dibuixos. El cap de setmana fort, durant el 19 i 20 de gener, va començar amb un tast de vins i el concert d’Albercocks a la Sala Polivalent, amb una gran participació que va omplir el recinte. Cal destacar, però, el concert que Blú i Doctor Prats van oferir el dia següent, durant el qual el pavelló es va quedar petit i diverses persones no van poder entrar fins que el concert es va acabar. D’aquesta manera, es va arribar a l’aforament màxim i es calcula que unes 1.700 persones van acabar

/F: AJPRATS

omplint la pista del pavelló. Els Blú, que van encetar la seva nova gira, van oferir un espectacular i dinàmic concert per donar pas als coneguts Doctor Prats, qui va portar gent de tot el Lluçanès i de les comarques veïnes. El dilluns 21 de gener es va celebrar el primer dinar infantil de Festa Major, que va ser proposat i organitzat pels mateixos nens i nenes de Prats a partir del Consell d’Infants. Durant la mateixa nit, el pregoner d’aquesta edició, el doctor Màrius

Tulleuda, va agrair a tot el poble pradenc la rebuda que va tenir quan va arribar al municipi a l’edat dels 14 anys. El 22 de gener van tenir lloc els actes centrals i més tradicionals de la Festa Major, com la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç, que omplen la plaça Vella any rere any. Sant Vicenç va posar el punt i final a la festa amb la serenata que va acollir la sala de l’Espai el mateix dimarts, a càrrec de l’Orquestra Montgrins.//

notícies

14 de febrer de 2019

Isaac Peraire i Marisa Martínez seran testimonis al judici del procés Els dos lluçanesos han estat citats a declarar pels fets del 20 de setembre de 2017 LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi i Ferran Vila

El Tribunal Suprem espanyol va fer públic el divendres 1 de febrer la interlocutòria on aclareix quines proves i testimonis accepta i quins rebutja davant el judici del procés, que des d’aquest dimarts ha començat a Madrid. Entre la llista de més de 500 testimonis, n’hi ha dos del Lluçanès. Són Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès, i Marisa Martínez, sòcia d’Òmnium Cultural i de l’ANC, de Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Martínez ha estat proposada per la defensa de Jordi Cuixart perquè va ser voluntària de l’Assemblea Nacional Catalana el 20 de setembre de 2017 davant la Conselleria d’Economia. De fet, va ser la mateixa Martínez que es va posar a disposició d’Òmnium, ja que va estar des de les 6 de la tarda fins a la 1 de la matinada al lloc dels fets, davant la porta de la conselleria. Va formar part del cordó habitual de voluntaris que va organitzar l’ANC juntament amb una seva amiga, que

Els 12 encausats pel judici de l’1 d’octubre/F: TRIBUNAL SUPREM

també ha estat citada a declarar. La voluntària també ha aportat a la defensa fotos que va fer durant la jornada i que el Tribunal Suprem ha acceptat com a prova documental. Martínez explica que encara no ha rebut la citació i que no sap quan li tocarà anar a declarar però diu que ja està preparada: “hi aniré com a ciutadana que estava allà i com a perfil objectiu dels fets ocorreguts. Amb les imatges que també aporta la defensa desmuntarem el fals relat que s’ha creat”. Marina Roig, advocada defensora de Cuixart,

ja havia proposat Martínez per declarar com a testimoni a la fase d’instrucció, però en aquell moment el jutge Llarena va desestimar la declaració. Isaac Peraire ha estat proposat per la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, també per la seva presència durant la protesta efectuada el dia 20 de setembre a la conselleria d’Economia. Hi va ser fins passada la mitjanit i ja havia començat el dia a les Franqueses del Vallès, on la Guàrdia Civil va registrar la casa del secretari general del departament d’Economia, Josep Maria Jové. Peraire

llibertats

Els gegants de Sant Feliu Sasserra ballen a Lledoners Abans que comencés el judici els presos polítics catalans, aquests s’han estat mig any en presons catalanes. Durant aquests temps la societat civil ha organitzat múltiples actes de suport als presos. Un dels darrers va ser el dissabte 19 de gener, quan es van aplegar un total de 89 colles geganteres al pla dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. Entre aquestes colles hi van ser presents la de Sant Feliu Sasserra. Prèviament, la colla de diables d’Els Cremats d’Olost també va participar en un aplec als Lledoners, i el Samaniat de Sant Feliu Sasserra també es va ballar allà. Des de Prats de Lluçanès es va organitzar un autocar per anar al Catllar, el passat 1 de desembre, davant la presó on hi

Les defenses de Romeva, Cuixart i Junqueras van proposar el seu nom perquè eren davant la conselleria d’Economia el 20S

es mostra sorprès perquè encara no ha rebut la citació judicial tot i que les sessions ja han començat, i avança que anirà a declarar sense “res a amagar”. “No jutgen 12 persones sinó tot un poble”, assegura. Comença el judici del Procés El Tribunal Suprem espanyol acull, des d’aquest dimarts al matí, el judici més transcendent de la història recent de la democràcia espanyola. El tribunal està format per set jutges i presidit per Manuel Marchena, que hauran de decidir si condemnen els líders del procés independentista català que no són a l’exili per delictes com els de rebel·lió o sedició, pel referèndum de l’1 d’octubre i la concentració del 20 de setembre davant del Departament d’Economia. Són 12 processats, 9 dels quals estan en presó preventiva des de fa més d’un any. Aquesta primera setmana ha començat amb les qüestions prèvies i les primeres declaracions dels acusats. El següent pas de la vista oral serà la prova testifical. És el moment en què declaren els testimonis proposats per les parts, començant per les acusacions. Els testimonis hauran de dir la veritat en tot moment, ja que en cas de no fer-ho, se’ls pot acusar d’un delicte de fals testimoni. S’han acceptat més de 500 testimonis, dels quals, més de la meitat, són policies.//

Noves mobilitzacions davant el judici

Concentració el dia d’inici del judici, a les 12h, davant l’Ajuntament de Prats./F: NVILA

/F: JOSEP ROMERO

havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. A l’acte hi van participar els Gegants de Prats de Lluçanès i el grup de Dansa i Tradició, que hi va ballar el Contrapàs.//

Davant un dels fets més insòlits dels darrers anys, el judici a tot un govern per haver posat urnes, els partits i les entitats sobiranistes han llançat un nou cicle de protestes a tot el país. Per aquest motiu, i des de fa ja uns dies, a molts municipis del Lluçanès s’ha penjat la pancarta de ‘Fake Justicie’ en defensa del dret a l’autodetermi-

nació. També el passat dimarts, dia d’inici de la vista oral, es van fer concentracions i aturades en moltes empreses i també davant d’ajuntaments com el de Prats. La propera cita serà aquest dissabte, 16 de febrer, en una manifestació unitària a Barcelona. Des de l’ANC Lluçanès s’han organitzat autocars per assistir-hi.// LaRella | 3

notícies sostenibilitat

Primera jornada de sostenibilitat a Santa Eulàlia de Puig-oriol Aquest diumenge 10 de febrer es va celebrar la primera trobada a Santa Eulàlia de Puig-oriol sobre l’estat del consum alimentari i energètic al món i quines possibles accions es podien emprendre a nivell local en un futur escenari de canvi climàtic i de decreixement econòmic i del benestar. En la jornada, impulsada per un grup de veïns i veïnes del municipi i amb la col·laboració de l’Ajuntament, i a la que van assistir més d’una vintena de persones, es va visualitzar Voices of Transition, un documental que explica com estan afectant aquests problemes a nivell mundial, i com en pobles i ciutats, certes organitzacions veïnals han engegat projectes més sostenibles. Per acabar, es va participar en una dinàmica on s’imaginaven les possibles dificultats quotidianes a les quals s’haurien d’enfrontar i quines possibles solucions es podrien trobar per ser un poble més eficient i resilient. S’esperen celebrar més jornades per sensibilitzar a la població i que, entre tots, es puguin dur a terme possibles projectes de cooperació i sostenibilitat, que aportin beneficis als vilatans.//

energia

Som Energia ja ha signat 170 contractes al Lluçanès La cooperativa de consum d’energia verda Som Energia ha arribat aquest mes de gener als 170 contractes al Lluçanès i ha superat el centenar de socis a la comarca. La cooperativa, sense ànim de lucre, produeix energia renovable i la distribueix per la xarxa de distribució propietat d’altres empreses, de manera que no cal fer canvis tècnics a les instal·lacions de les llars o empreses que contracten els serveis de la cooperativa. Som Energia gestiona més de 90.000 contractes i produeix 13,56 GWh/ any.//Red

Grans del Lluçanès s’abastirà només d’energia fotovoltaica L’empresa Grans del Lluçanès, de Sant Martí d’Albars, és una de les principals beneficiàries del contracte que ha signat GXS Energia (l’antiga Elèctrica de Guixers, amb seu a Cardona) amb 10 empreses catalanes per abastir-les d’energia renovable d’origen fotovoltaic en els pròxims 11 anys. L’acord, de gran envergadura a nivell empresarial i dins el sector energètic, assegura a les empreses un preu fix independentment dels canvis en el mercat.//Red LaRella | 4

Núm.458

Les xeres de Santa Àgata, el foc i la llum han vingut per quedar-se PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Paco Garcia i Helena Vilà

Prats de Lluçanès va acollir el primer festival de Foc i Llum del Lluçanès el passat dissabte 2 de febrer: les Xeres de Santa Àgata. La nova proposta està creada, dirigida i organitzada per l’entitat pradenca La Casa de l’Heura, i serveix per commemorar la diada de Santa Àgata a Prats. El festival ha sigut possible gràcies a la participació i col·laboració de centenars de voluntaris i voluntàries, que han treballat amb l’entitat organitzadora per tal de portar a terme la realització de més de 36 instal·lacions (o xeres) que han omplert el municipi de foc i de llum. COMMEMORACIÓ HISTÒRICA El dia 5 de febrer Prats commemora la tràgica crema del municipi a mans de les tropes borbòniques, en el marc de la guerra de Successió, l’any 1714. Les xeres de Santa Àgata converteixen la commemoració històrica en una celebració festiva: el record de l’indigna crema es converteix en una “xera” (una paraula amb diversos significats: festa, afalac, flama molt viva). Aquest any es va voler fer un recordatori especial a les prop de 250 víctimes que van ser assassinades ara fa 80 anys quan es va produïr l’entrada de les tropes franquistes al municipi, el 3 de febrer 1939. 36 XERES PLURALS El festival es va iniciar a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de l’Església amb la xera La veu i el silenci. En ella el pianista pradenc Sergi Costa tocava Chopin al damunt de la presó de la performance “Un poble empresonat” (promoguda per Omnium, ANC i CDR’s d’Osona per posar de manifest el defícit de llibertats que es viu a l’estat). Mentrestant la plaça cremava amb foc i pirotècnia. A partir d’aquí i fins a quarts d’onze de la nit, els visitants van poder passejar per tot el poble per anar descobrint les 36 xeres, 36 instal·lacions de foc i llum que van ocupar façanes, domicilis, racons i carrers. Totes elles eren fruit de la combinació de diversos ingredients: memòria, tradició, creativitat, reivindicació i crítica social. Sota aquest paraigüa

La xera Si tu hi creus/F: MARTÍ FONT

Bastoners de foc/F: MARTÍ FONT

Favrik/F: MARTÍ FONT

hi van conviure obres d’entitats, associacions i veïns i veïnes del poble, amb les d’artistes i professionals convidats i les de la pròpia entitat organitzadora. El recorregut es podia seguir amb l’ajut d’un programa de mà repartit entre el públic assistent que incloïa un plànol amb la ubicació de cada xera així com el seu títol i una explicació del contingut de cada instal·lació Algunes xeres tenien un caire més intimista, com la Lleva del Biberó o la Capella de Santa Àgata a les Tres Fonts. Altres eren més espectaculars, com la instal·lació lumínica de La Farinera, el màping amb forja al carrer de Sota l’Església, o les projeccions amb poesia a la Torre Maia. D’altres del tot col·laboratives i participatives com “Fer Foc Nou” al carrer Nou, on els veïns i veïnes es van conxorxar per fer del seu carrer una bonica xera que simbolitzava el renéixer de les cendres. A la rectoria es va projectar “Ubi sunt?

(On són?), un vídeo-homenatge a la memòria dels afusellats i enterrats en fosses comunes al voltant del municipi. La rebuda per part del públic ha estat de sorpresa i satisfacció, i això fa que des de La Casa de l’Heura ja estiguin pensant en l’edició de l’any vinent. En aquest sentit, l’organització està realitzant una avaluació participativa amb l’objectiu d’aglutinar diversos punts de vista i aconseguir que l’any que ve sigui encara millor. L’organització vol fer un especial agraïment a totes aquelles persones que van participar al festival i els convida a formar-ne part en la propera edició. Per aquells i aquelles que us ho vau perdre o ho voleu rememorar podeu trobar a les xarxes de l’entitat fotografies, el vídeo recull de les xeres i el vídeo “Ubi Sunt”. Qui estigui interessant en contactarhi pot fer-ho a lacasadelheura@ gmail.com.//

14 de febrer de 2019

LaRella | 5

ENTREVISTA

Núm.458

“Vam començar amb un grup d’amics de tota la vida, ara ja som set i no ens podríem imaginar que Blú es desfés” Blú, el conjunt musical de versions nascut a Sant Feliu Sasserra ara fa prop de 3 anys i mig, ha encetat la nova gira del 2019, tot i que ells prefe-

reixen anomenar-ne “la pastura del 2019”. L’han batejat amb el nom de “I see cows”, i el primer concert, com a taloners de Doctor Prats durant la Festa Major de Sant Vicenç, ja va fer vibrar el pavelló de Prats de Lluçanès. Actualment els Blú són 7 joves d’entre 17 i 22 anys. Hem parlat amb l’Anna Vila, flauta travessera i segona veu del grup, i Marçal Pujol, el bateria. El grup també compta amb la Júlia Font, cantant i acordionista, el Zoe Garcia, baixista, el Marc Rovira, guitarra, l’Eloi Bertrans, trombonista i la Marta Gavaldà, trompetista.

SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Borralleras

El nom de la gira, el logotip o la decoració d’instruments ens recorden les vaques. Per què HI FEU REFERÈNCIA CONTINUAMENT? M: Un dia em vaig comprar una bateria que tenia les taques d’una vaca, i, ja que vivim en un entorn tan rural i campestre com el nostre, ho vam voler associar tot cap a aquesta banda. A partir d’això ja ens va ser molt fàcil encarar el logotip i la resta de coses cap a aquest sentit. El logotip, per exemple, és de quatre mamelles tant pel sentit rural com perquè, durant els inicis, el grup estava format majoritàriament per noies. Ara, però, som tres noies i quatre nois. Com vàreu viure el primer tast de la nova gira a Prats de Lluçanès? A: Espectacular. Va anar súper bé perquè hi havia molta gent, fèiem de teloners d’un grup com Doctor Prats i, a més, la nova incorporació de la trompeta, la Marta Gavaldà, va ser tot un puntàs. Vam estar molt còmodes. És molt guai tocar en concerts on abans o després hi ha un grup que té molt ressò, com és el cas de Doctor Prats. Us imaginàveu una cosa així quan va néixer Blú? M: No. De fet, ens pensàvem que moriríem als dos mesos. A: Durant el primer concert que vam fer a Prats (en un “Fes-ta l’Agost”) quan em van dir que havia de sortir els hi vaig dir que no volia – entre riures – . M: Jo vaig pensar: això s’acaba aquí! A: Per tant les sensacions d’ara són molt bones, també perquè tot ha anat marxant sol. Per exemple, la bateria la vam incorporar perquè ens van demanar tocar en un concert de Festa Major de Sant Feliu, i ens vam veure forçats a afegir aquest instrument i LaRella | 6

Els Blú en l’inici de la gira “I see cows” durant el concert de la Festa Major de Sant Vicenç/F: ALBERT I DAVID VEGA

substituir el caixó. M: Hem anat evolucionant segons el que ens venia de gust i el que hem necessitat. Per exemple, posar un trombó va ser una “il· luminada” , i la trompeta ha servit per reforçar els vents. És fet tot una mica per impuls. Quins concerts teniu programats? M: El dia 2 de març, per Carnaval, toquem a Santpedor, on l’entrada serà gratuïta. També estem pendents de confirmar alguna data més en altres carnavals. De cara a la primavera i a l’estiu ja comencem a tenir més concerts. A: El més curiós és el d’un dimecres 14 d’agost, quan tocarem al Pallars Jussà. Com a grup de versions, a cada cançó hi poseu un toc personal, un toc de Blú, i això deu tenir un treball al darrere. Quin procés seguiu per fer néixer una versió, Per dir: “aquesta la tocarem als concerts”? A: A l’estiu és molt fàcil, perquè quedem sovint, ho provem, en parlem... Però durant l’any és més complicat perquè ho hem de fer telemàticament – riuen, ja que estudien i treballen en diferents punts de Catalunya, i la cantant a Madrid – . Tothom fa una mica la feina per la seva banda i al final ho ajuntem tot quan quedem.

“Abans la Júlia Font – la veu del conjunt – ens havia fet assajar per primer cop una cançó durant unes proves de so per tocarla posteriorment al mateix concert. I no sé com però ho fèiem”

M: Ara també és tot més seriós, més formal. Abans, per exemple, la Júlia Font – la veu del conjunt – ens havia fet assajar per primer cop una cançó durant unes proves de so per tocar-la posteriorment al mateix concert. I no sé com però ho fèiem. Amb el temps també veus què agrada més a la gent o amb què ens sentim més còmodes. A: Abans volíem tocar temes molt actuals, i estàvem sempre canviant el repertori. Vam fer un replantejament i vam decidir que havíem de tocar cançons atemporals, que no passen de moda com “La Bamba” o “I feel good”. I a partir d’aquí vam repartir el repertori en cançons típiques i atemporals, cançons de pel·lícules i una part de temes més actuals. El grup va néixer amb 3 músics. L’última incorporació, l’avinyonenca i trompetista Marta Gavaldà, va ser la setena del conjunt. Teniu pensat créixer més? M: En principi no. A: Ja fa dues persones que diem el mateix, però ara en principi és veritat. Set persones donen un ventall de possibilitats més ampli musicalment parlant. Això es farà visible a la nova gira? Quins canvis ens depararà “I see Cows”?

M: Al final l’objectiu és fer un directe molt més potent. A: Fins ara fèiem un concert amb temes que eren més aviat per escoltar. Ara, en canvi, fem un directe més ballable, més dinàmic i que dóna més possibilitat d’interacció amb el públic. A més, una trompeta i un trombó imposen molt. A nivell més personal, què significa el projecte per vosaltres? M: Uf... que complicat! És una via d’escapament, una forma d’evadir-se dels problemes que, alhora, de vegades, dóna mal de caps. Blú són unes sensacions que mai hauria pensat que podria tenir i gaudir-ho amb gent que són els teus amics és una experiència súper maca. A: Vam començar amb un grup d’amics de tota la vida i hem anat incorporant gent amb qui també s’ha creat un clima molt agradable. A més, som gent molt diferent amb qui, segurament, si no fos per Blú no haguéssim acabat tenint la relació que tenim. Blú a mi m’ajuda a desconnectar. Si tinc Blú vaig a assajar i que ningú em molesti. A més, és un projecte col· lectiu i saps que no només depèn de tu. Saps que encara que tinguis feina d’altres coses això tirarà endavant. Potser ho tinc molt idealitzat, però ara no em podria imaginar que Blú es desfés.//

NOTÍCIES

14 de febrer de 2019

L’Institut Castell del Quer adaptarà els horaris als àpats dels alumnes Ho va anunciar el conseller Josep Bargalló durant una visita al centre PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

L’institut Castell del Quer, el centre que acull bona part de l’alumnat de secundària i batxillerat del Lluçanès, canviarà d’horaris. Ho va avançar el conseller d’Educació en una visita a Prats el passat 30 de gener, en què va puntualitzar que l’aplicació dels canvis no serà immediata. La idea de la conselleria, en col·laboració amb l’Ajuntament de Prats, és “habilitar espais en què l’alumne tingui més temps per fer àpats abans de les quatre de la tarda, que és quan arriba ara

Bargalló en la seva visita a l’institut/F: DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

a casa”. Segons el conseller, hi ha diverses possibilitats en estudi. Un dels exemples que va citar és que “hi ha molts llocs que sortint 20 minuts més tard han pogut tenir mitja hora més per dinar”. “És una realitat que té a veure en com el territori concep el temps, per tant,

el transport en autobús, les activitats extraescolars, l’obertura dels serveis culturals…”, va dir. Bargalló també va visitar una de les dues escoles de Prats, l’Escola Lluçanès, i va anul·lar la visita a l’Escola Terra Nostra d’Olost i a l’Heurom de Perafita per motius d’agenda.//

El pressupost d’Olost inclou gairebé 550.000 € en inversions pel 2019

Se’n beneficiaran equipaments com l’Escola, el Pavelló o el Centre Cívic OLOST Per_ Redacció

L’Ajuntament d’Olost ha presentat un pressupost d’1.718.000 € per aquest any 2019. D’aquests, 548.000 € aniran destinats a inversions que serviran, explica l’Ajuntament, per fer front a diverses millores i nous projectes pel poble. La previsió és destinar-los a millora de camins i vies, la rehabilitació de la Font Vella, la millora de l’enllumenat del nucli d’Olost, de

l’interior de l’Escola i del Pavelló Esportiu; l’arranjament del pati del Centre Cívic i del seu nou rocòdrom, així com l’adequació dels pacs infantils, millores en el servei d’abastament d’aigua i un projecte d’adequació i accessibilitat de les oficines de l’Ajuntament. Més enllà d’aquestes inversions contemplades en el pressupost ordinari que es va aprovar a finals de desembre, altres projectes també han estat plantejats en inversions extrapressupostàries. Entre elles, la més esperada i rellevant és la construcció d’una sala polivalent connectada al pavelló municipal.

L’alcalde d’Olost, Josep Maria Freixenet, va aprofitar la presentació dels comptes per traçar els principals objectius de l’equip de govern fins a finals del mandat. Així, va assegurar que en aquests últims anys s’ha reduït l’atur i s’està renovant el teixit productiu del poble. L’Ajuntament també remarca que s’està aconseguint la reducció progressiva de l’emissió de gasos que provoquen l’augment de l’efecte hivernacle. Freixenet va apel·lar a “l’estabilitat política del poble” gràcies a un programa, assegura, “sòlid i reconegut i que ha ajudat i ha d’ajudar al poble.//

Sobremunt preveu cedir la gestió de l’aigua a la nova empresa del Consell Comarcal SOBREMUNT Per_ Ferran Vila

L’ajuntament de Sobremunt es troba en ple procés de negociació de les condicions que haurien de regir la delegació del servei de subministrament d’aigua potable a la nova empresa pública del Consell Comarcal d’Osona. Així ho ha explicat en una de les darreres assemblees veïnals, en què també es va informar que

l’Ajuntament s’ha adherit a l’associació de municipis i entitats que treballen per una gestió pública de l’aigua. La decisió, expliquen, respon a “motius ideològics de l’equip de govern” i permetrà “rebre el servei d’assessorament i assistència jurídica i tècnica quan sigui necessari”. Amb aquestes accions el consistori de Sobremunt busca “seguir prestant el servei amb les garanties sanitàries necessàries, disposar del coneixement tècnic imprescindible, i mantenir el control i

capacitat de decisió sobre el mateix sota criteris de bé general i interès comú”. La nova empresa del Consell Comarcal d’Osona s’encarregarà de distribuir l’aigua des dels dipòsits municipals fins als habitatges, així com la gestió del clavegueram. Fins ara, els ajuntaments se n’han encarregat amb recursos propis o a través d’empreses privades. El mateix Consell ja s’encarregava de la captació de l’aigua i de la posterior depuració.//

la columna

Anna GORCHS

Parleu, parleu Sóc d’una generació que, per sort, he viscut sempre en democràcia. Bé, deixem-ho amb què quan vaig néixer feia uns pocs anys que havia mort Franco. No sé exactament d’on em ve, però de sempre que m’ha apassionat la història. Si hagués d’escollir un episodi històric, ho tindria claríssim. Ja de quan estudiava a l’institut, m’atreia saber què havia passat durant la Guerra Civil espanyola: per què s’havia iniciat, com és que el bàndol de la República no va saber sobreposar-se, quina va ser la clau de l’èxit de les tropes franquistes, el paper de les forces internacionals, el bombardeig de Gernika... Tot i ser un conflicte bèl·lic que havia afectat el meu país, Catalunya, el veia molt llunyà. En el temps i en l’espai. No sé com explicar-ho. Tenia la sensació que havia passat feia molt temps i que no havia afectat ni el meu poble ni les rodalies. Fins que vaig decidir fer el treball de recerca de segon de Batxillerat sobre la Guerra Civil al meu poble, Prats de Lluçanès. Això era a l’any 1998. Aleshores no es parlava de memòria històrica ni res per l’estil. Quan deia que feia el treball de recerca sobre aquest tema la gent em mirava amb cara estranya. He de confessar que ni jo mateixa tenia clar que podria aconseguir suficient material per fer el treball. I em vaig posar a buscar persones grans que em poguessin parlar d’aquest període en primera persona. Tenia cert temor que em diguessin que no en sabien res o que no volien parlar. I em vaig trobar amb tot el contrari, una predisposició total a explicar-me els seus records i les seves vivències. En algun cas, era la primera vegada que en parlaven amb algú, no ho havien explicat ni als seus familiars més propers... Aquest 2019 es compleixen els 80 anys del final de la Guerra Civil espanyola. Pot semblar molt o poc, depèn de com es miri. Si ens fixem en la situació actual que viu Catalunya, diria que ha passat molt poc temps. Però no em desvio del camí. Faig una crida perquè les persones més grans expliqueu a fills, nets, besnets tot el que sapigueu sobre aquest període, ja sigui perquè el vau viure en primera persona o perquè els pares o avis o tiets o qui sigui us ho va explicar. I a les generacions més joves, que no ens falti la inquietud de saber i preguntar. Hi ha hagut molts anys de silenci i potser ja comença a ser hora que el trenquem.// LaRella | 7

#lluçanès26m

Núm.458

La votació que va escollir Peraire com a Un grup vinculat als CDR alcaldable no incloïa l’opció de votar “No” municipal

estudia presentar-se a les municipals de Prats

Diferents persones properes als Comitès de Defensa de la República (CDR) estan estudiant presentar una candidatura a les eleccions municipals del 26 de maig a Prats. El nom que hi ha damunt la taula, i que ja està registrat a les xarxes socials, és República Activa de Prats de Lluçanès (RAP). El grup ha mantingut reunions des del passat mes de gener, i tot just està posant-se en contacte amb més persones que vulguin sumar-se al projecte. La seva voluntat és quedar al marge de qualsevol partit i organitzarse de manera assembleària i participativa per acabar decidint si finalment presenten candidatura, i amb quin programa electoral ho fan. En qualsevol cas, el principal objectiu de la candidatura seria defensar el projecte independentista.//Red

La propera Rella sortirà el dijous 14 de març!

LaRella | 8

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Isaac Peraire va ser escollit per encapçalar la llista republicana a les eleccions municipals del maig de 2019 per majoria absoluta, però no per unanimitat tal i com van informar des del partit en la nota de premsa adreçada als mitjans. El matís és important per entendre que l’assemblea d’ERC a Prats ha quedat apedaçada, però encara no s’han resolt les diferències entre els favorables a respectar el pacte Peraire-Juvanteny i els favorables a trencar-lo per recolzar la candidatura de Peraire. Dels 14 militants que conformen l’assemblea local d’ERC, només 9 van assistir a la votació d’abans de Nadal. D’aquests, 8 van votar a favor d’Isaac Peraire, i una militant no va participar en la votació. La novena militant, Montserrat Canal, no va poder votar No a l’elecció de Peraire com a alcaldable,

perquè no estava entre les opcions. Com explica, només es podia votar “Sí” o en blanc, i en no poder reflectir la seva opció, es va abstenir. Per ella “hi hauria d’haver l’opció de votar No”. Es mostra “dolguda i enfadada” per això, i per “com s’ha portat tot”. Canal va ser l’única persona discordant de l’assemblea del passat 19 de desembre, encara que, com ha pogut saber LaRella, els altres 5 membres que no hi van assistir, no veuen amb bons ulls el funcionament de l’assemblea local després del trencament del pacte per part de Peraire. Pacte VS primàries “Fa 4 anys ja hi va haver el mateix dilema”, reconeix Canal. Llavors va ser Juvanteny qui va demanar de fer unes primàries, i des de la direcció del partit es va preferir promoure un pacte. El pacte deia que Peraire recolzaria la candidatura de Juvanteny en les properes eleccions, però com explica

Canal, aquest mateix març Peraire va dir que es volia presentar i va considerar-lo “paper mullat”. Aquest novembre, veient que no es resolia el conflicte, Canal va convocar una reunió, que descriu com a “tensa”. Peraire es volia presentar, i Juvanteny volia que es respectés l’acord signat. Aquell dia Canal va dimitir, com també ho van fer els altres membres de l’executiva local; “no hi estava d’acord! Hem de ser coherents i demòcrates”, afegeix Canal. Enforancats i sense assemblea local, va ser l’executiva osonenca l’encarregada de resoldre-ho, per això va convocar els militants a elegir nova executiva i candidat o candidata en una assemblea. Si fa 4 anys van evitar les primàries demanades per Juvanteny, ara, aquesta opció es presentava com una solució malgrat el pacte, però la militant no s’hi va presentar, així que Peraire va ser reelegit amb 8 vots: una dubtosa unanimitat que no resol la crisi.//

FIRA DE SANT BARTOMEU

14 de febrer de 2019

La Fira de Sant Bartomeu del Grau arriba a la 7a edició SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font

Enguany serà el setè any que es fa la Fira de Natura i Muntanya de Sant Bartomeu. Tot i que els principals actes de la Fira es centreran al diumenge 3 de març, les activitats relacionades s’allargaran tot el cap de setmana. El tret de sortida serà el divendres 1 a 2/4 de 8 del vespre que es farà una observació astronòmica per tothom qui senti curiositat en saber quines són les estrelles i constel·lacions que es veuen des de Sant Bartomeu, el poble amb millors vistes de la comarca. El dissabte, i com ja es habitual, la trobada d’acordionistes tornarà a fer que el casal del poble quedi petit per acollir tota la gent que vol gaudir de la música d’aquests instruments. El plat fort, però, serà el diu-

menge 3, quan Sant Bartomeu s’omplirà, com cada any, de gent vinguda d’arreu per gaudir de la 7a Fira de Natura i Muntanya. El dia començarà amb la cursa d’orientació, que a les 9 del matí donarà el tret de sortida de les activitats que s’allargaran tot el dia. De nou les veïnes i veïns del poble que participen en els Avalots 1623 faran xalar de valent a tots els visitants amb els seu espectacle de teatre al carrer, que de nou tindrà dues passades la primera a les 11 i la segona a les 12 del migdia. Un espectacle que incidirà en la història del municipi. Just després, els geganters, bastoners i grallers del poble faran el tradicional passeig per la Fira per donar la benvinguda a visitants i paradistes. El punt i final de la Fira de Natura i Muntanya el posarà el

història

A la recerca dels meus avantpassats

grup de teatre La Trebinella, que a 2/4 de 6 de la tarda portaran a l’escenari del Casal l’obra “La importància de ser Frank” d’Oscar Wilde, un retrat àcid i divertit de la hipocresia social.//

Ambient de fira, l’any 2017 (a dalt), i representació dels Avalots (a baix)/ F:JCUTRINA

Una de les activitats de la biblioteca que es realitzen al Centre Cívic d’Olost és la Xarxa de coneixements i experiències, pràctica que funciona des de el 2016. Es tracta d’un espai on s’intercanvien coneixements i experiències adquirits entre persones amb ganes de participar i compartir. El seu objectiu és incentivar el bon veïnatge i fomentar entre la població valors com la solidaritat, la cooperació i la participació. El primer tema tractat aquest any va ser la Genealogia, matèria que estudia la successió i ascendència de les persones, determina la relació de parentiu i les aliances mitjançant documentació adequada. Aquesta disciplina implica la recopilació dels noms de parents tant vius com difunts, i estableix la relació entre ells, per tal de construir un arbre genealògic. La xerrada “A la recerca dels meus avantpassats” a càrrec de Dolors Careta Coma pretenia donar arguments, recursos i mètodes per animar al públic assistent a iniciar la recerca dels seus ancestres i començar a escriure la història familiar. L’experiència presentada va ser el treball genealògic realitzat sobre els Careta d’Avinyó. L’objectiu de la investigació era conèixer l’origen i procedència d’aquest llinatge abans de que s’establissin a Avinyó. L’estudi abarca quatre cents anys d’història i s’ha acomplert consultant les llibretes parroquials que es conserven a la Biblioteca de l’Arxiu Episcopal de Vic. La recerca genealògica no és només un llistat d’avantpassats sinó que també és una font d’informació important per conèixer la història de la nostra existència, la de la nostra família, la dels llocs on han arrelat i de la nostra comunitat.//Red

REIVINDICACIÓ

La Fetillera continua preparant la jornada reivindicativa del 8M Falten 3 setmanes pel 8M i les de la Fetillera ja comencen a tenir -ho tot preparat. Fruit de les assemblees obertes que s’han fet fins ara, s’ha decidit que enguany la lectura del manifest es farà a Prats de Lluçanès, a diferència de l’any passat que es va fer a diferents municipis de la comarca. Aquesta decisió es va prendre a l’última assemblea i va ser consensuada per totes les assistents, que van considerar que era la millor manera per fer que l’acte fos més unitari i concorregut. La pròxima assemblea serà el dia 22 a Sant Bartomeu i servirà per acabar de polir detalls i aclarir dubtes entre les veïnes i veïns davant la vaga general ja convocada.//Red LaRella | 9

OPINIÓ

Núm.458

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Montse Suriñach, Núria Vilamala, Pol Asensi, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Roger Torrents, Marta Giravent, Clàudia Molina, Albert Ferrer , Laura Vilalta i Jordi Borralleras.

EDUCACIÓ

La recerca, el fruit de l’èxit

Agraïment

Un any més, els treballs de recerca a l’abast de la gent

Família Pujals Granados Prats de Lluçanès

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com

Núria Armengou, Mariona Coma, Txell Plans Institut Castell del Quer

ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com

Cada any, durant les festes de Santa Àgata, l’institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès presenta tres dels millors treballs de recerca realitzats pels alumnes de 2n de batxillerat. Enguany, l’acte va celebrar-se el passat divendres 1 de febrer a l’Espai de Prats. Els treballs presentats van ser Química de la neteja; Les micotoxines: un risc per les gallines i Puig Ciutat, la petjada dels romans pel Lluçanès, els autors dels quals són Roger Plans, Irene Barcons i Núria Coma respectivament. D’aquesta manera es va aconseguir una varietat de temes i de representació

EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

NOVA SECCIÓ D’HUMOR!

EL MEM DE LaRella!

Amb els @Tut_Dutxes Aquí i a la pàgina 14

LaRella | 10

CARTA

dels diferents pobles del Lluçanès. A l’acte hi van assistir familiars, companys de classe, un gran nombre de professors i representació de l’equip directiu de l’institut. A més, com que l’esdeveniment estava obert a tothom, també van comptar amb la presència de gent de la comarca. Aquest acte és una bona manera de premiar els alumnes pel seu esforç realitzat durant tot un any de recerca i pràctiques entre d’altres coses. Tot i que els estudiants escollits estaven molt contents, van confessar que els nervis no hi faltaven.//

poesia

La família Pujals-Granados volem agrair la presència de totes les persones que ens heu acompanyat en aquests moments tan durs. També volem agrair la bona feina feta pels tècnics sanitaris, metges i infermeres, que ens van atendre en els últims moments i van fer el possible per salvar la vida del Joan. També agraïm la tasca de la funerària Blanqué. Ens hem sentit molt acompanyats i us donem gràcies sincerament pel suport rebut.

Pots enviar la teva opinió a: larellallucanes@gmail.com poesia

Santa Àgata, cinc de febrer

A Josep Maria Montañà Salvans

Ramon Marçal PRATS DE LLUÇANÈS

Ramon Marçal PRATS DE LLUÇANÈS

Fou en un cinc de febrer que sens un gram de pietat les tropes de Felip cinquè deixaren Prats cremat.

Com a veí del nostre poble en guardarem el millor record ens captivava pel seu esperit senzill i noble i molt ens dol la seva mort.

Més de tres cent anys han passat d’aquell trist esdeveniment que en serà per sempre recordat amb paraula i pensament.

Ha deixat la nostra terra per adreçar-se vers una altra vall amb plàcida pau serena i ja esgotat el seu treball.

Perquè els pradencs no ho volem oblidar doncs forma part de la història i volem als que van viure honorar fer-ne sovint memòria.

La darrera hora que Déu ens dona que no podem pas menysprear ens diu que la vida és tan sols una estona i que ens cal saber-la aprofitar.

Per aquesta raó repicar cada any les campanes per recordar els tristos fets i ho han fet tantes vegades que les han sentit avis i nets.

Ara tenim ben encesa en el fons del pensament amb un barreig d’esperança i tristesa la seva vida resplandent.

Per les noves generacions aquests fets tenen perfum de glòria perquè un sens fi de bones raons ens diuen que no fou cap derrota, fou victòria.

Si que ens hem preguntat perquè ell? i gairebé de repent tingué de llaurar el combat sent encara jove i valent.

És el que trobem escrit perquè Prats va sobreviure i amb un molt reforçat esperit amb prou força per lluitar i viure.

Familiars i amics que l’hem perdut avui li diem amb el cor que ens alegra haver-lo tingut i que en tindrem per sempre el millor record.

OPINIÓ

14 de febrer de 2019

La vida de les dones no es negocia Esther Ramos Oliveras La Torre d’Oristà

Comencem el 2019 amb un espectacle indignant per a la nostra societat moderna, però molt recurrent per a qualsevol pel·lícula o sèrie ambientada a l’Època Medieval. Però l’escena ens situa a Andalusia, a una taula de negociació: no sabem si la taula és rodona o quadrada, però sí que sabem que es tracta d’una taula d’homes. Homes de tres organitzacions polítiques que acaben d’aconseguir el poder i volen consolidar-se en les seves butaques de pell. Això sí, han aconseguit el poder a través d’una urna, després d’un procés de participació democràtic, faltaria menys! A sobre de la taula hi ha un seguit de condicions per a l’acord, i un d’ells és la llei de la violència de gènere. I novament, i seguint la tradició de segles i segles de lluita, poder i conquestes, la vida de les dones segueix estant a la taula de negociació. Les dones sempre hem estat utilitzades com a moneda de canvi. A les guerres a més de saquejar les ciutats, violaven i raptaven a les dones. I no sé perquè parlo en passat si encara es segueix fent en aquest segle...

Però a la nostra societat moderna no, això no passa. Aquí som més demòcrates i com que això encara està molt mal vist, els nostres polítics s’atreveixen a negociar posant a sobre de la taula la llei contra la violència de gènere. I ho fan, sabent que al 2019 en poc més d’un mes portem ja 11 dones mortes per violència de gènere. I ho fan quan saben que al 2018 van morir 78 dones per aquesta crua realitat. Dones de les quals tota la població té els seus noms i cognoms, saben on vivien i amb qui, les seves edats, la tipologia d’assassinat i en molt casos qui va ser el seu assassí, i a sobre tenen la vergonya de dir que no portem bé els comptes i que tenen dubtes que aquestes morts hagin estat realment per violència de gènere. Si algú es plantegés posar en una taula de negociació la llei de trànsit o la llei del tabac, sabent quantes morts s’estan produint i quins són els efectes que es volen abordar amb aquestes lleis, tothom pensaria que estem parlant de persones irracionals, que això es inconcebible. I què passa quan qui mor són les dones? No valen igual totes les morts?

“Seguint la tradició de segles i segles de lluita, poder i conquestes, la vida de les dones segueix estant a la taula de negociació”

“No ens deixarem enganyar per aquells partits que utilitzen les dones d’aparador”

Estem davant d’una realitat que, desgraciadament, fa molts segles que dura, però també sabem que alguna cosa està canviant. Sí, les dones ens estem fent molt més fortes, i ho estem fent en companyia d’altres dones i també d’alguns homes. Cada cop més. Sabem que la lluita de les dones a Andalusia és també la nostra lluita i per això el 8 de març del 2018 vam fer una vaga a nivell mundial i ho van demostrar. I així també el dia 15 de gener quan a tots els carrers de l’Estat Espanyol i sota el lema “Els nostres drets no es negocien. Cap pas enrere!” vam sortir milers de dones. I seguirem sortint al carrer les que puguem sortir, i les que no seguirem dient a tothom i opinant a tot arreu sobre allò que considerem que atempta contra els nostres drets. D’aquí a uns dies tornarem a tenir al davant el 8 de març i totes les dones de totes les edats tornarem a dir prou un altre cop. I ens aturarem, i deixarem de fer les coses que fem cada dia, perquè el món sigui conscient del que passa quan nosaltres diem prou a tot arreu: al carrer, a la feina, a les nostres cases... Hi ha moltes maneres de reivindicar els nostres drets, al Lluçanès el grup La Fetillera, està fent una concentració en diferents pobles cada cop que es produeix una nova mort per violència de gènere i cada vegada s’hi apropen més

persones. El 8 de març és una bona oportunitat per dir prou. I en unes setmanes tornarem a tenir eleccions municipals, i també serà un bon moment perquè les dones i també els homes que defensen la nostra lluita, ens aturem a pensar sobre el nostre dret a escollir, i valorem quines poden ser les opcions polítiques que no posaran la vida de les dones a sobre d’una taula de negociació. I com que a més de ser cada cop més fortes, també cada cop en sabem més, no ens deixarem enganyar per aquells partits que utilitzen les dones d’aparador, aquells partits que diuen que tenen una gran composició de dones a les seves files, o que parlen de ciutadania i presenten dones com a candidates, però després seuen a una taula de negociació, a qualsevol ciutat de l’Estat Espanyol, amb partits d’extrema dreta. Partits que saben molt bé el que volen i com ho poden aconseguir. Els nostres drets no es negocien. Cap pas enrere! I per acabar us recomano uns vídeos de youtube on veureu com les dones d’Andalusia amb la seves eines i les seves forces reivindiquen els seus drets, és un grup de dones que s’anomena flo 6x8 les podeu cercar directament pel seu nom i aquí també teniu la ruta d’enllaç (https://youtu.be/ XtSW3BkWDOY)//.

LA VINYETA

Per_

Gemma GALLORTE

F: Maria Conill

DESCOBREIX UNA NOVA VINYETA A CADA RELLA! LaRella | 11

ENTREVISTA

Núm.458

“El meu principal objectiu és seguir gaudint de la boxa fin Entrevista a l’olostenc jamal eddine mahouti bakor, boxejador professional a Bèlgica olost / vilvoorde Per_ Robert Jové

Moure’s com una papallona i picar com una vespa Muhammad Ali Els aficionats a la boxa sempre hem hagut d’escoltar que és un esport violent. Ho diuen els mateixos que insulten a la mare de l’àrbitre quan els pica un penal en contra i segueixen aquella coneguda expressió que diu: “si passa la pilota que no passi el jugador”. Però alguna cosa deu tenir que sedueixi a tanta gent i que la ficció el tracti com una metàfora de la condició humana. Per això, la primera pregunta és inevitable: Jamal, creus que la boxa és un esport violent? Es tracta d’un esport de combat on clar que existeix el contacte, però de cap de les maneres diria que és un esport violent. Penso que molta gent, des de fora, té una idea equivocada de la boxa, però la meva experiència és diferent. Tota la gent que he conegut relacionada amb el mon de la boxa, tan d’aquí a Catalunya com de tota Europa són bones persones, l’ambient és com el de una família, ens recolzem i animem entre tots. Si t`hi fixes tots els combats acaben amb una abraçada, això deu voler dir alguna cosa, no?

Jamal Eddine Mahouti Bakor va néixer a Vic fa 29 anys; actualment, i per raons laborals, viu a Vilvoorde (Bèlgica) on practica la seva passió que és la boxa al Club Boxing Team Vilvoorde sota la tutela del mànager Alain Denon. Tot i així, com ell mateix ens diu, porta el Lluçanès al cor. Vaig viure molt temps a Olost i el lloc on vas créixer no s’oblida mai. Sempre que puc torno a Osona, on hi tinc la família i els amics. Mantinc contacte permanent amb els meus amics, ells saben que no els oblido; per molt lluny que visqui sempre duré el Lluçanès al cor. Com i quan vas començar a interessar-te per la boxa? Vaig començar perquè hi havia un noi d’ Olost, en Joan Nogués, LaRella | 12

que feia Full Contact a Manlleu, al gimnàs de Mohamed El Idrissi, i em cridava l’atenció aquest esport: vaig estar sis mesos practicant-lo però aviat em va atraure la boxa i vaig canviar d’esport. D’això ja fa 12 anys! Durant tot aquest temps he tingut alts i baixos però ara ja s’ha convertit en la meva passió. Els meus primers entrenaments van ser allà a Manlleu, al centre esportiu Hook School, per a mi el millor gimnàs de la comarca. Allà és on vaig conèixer el que podríem anomenar la meva segona família. Quin va ser el teu primer combat? Va ser a Manlleu, només sis mesos després del primer entrenament específic de boxa. Em van oferir lluitar pel campionat de Catalunya i vaig dir que sí, sóc així d’agosarat. Estava molt il· lusionat però ara, amb el temps, veig que encara no estava prou preparat. Vaig estar tota la setmana intranquil i a mida que s’acostava el dia els nervis s’accentuaven. El dia abans del pesatge era a casa, pàl·lid, sense menjar per por a no donar el pes, -per aquella època pesava entre 63 i 65 quilos-. Va ser una experiència inoblidable i al mateix temps amarga. Entre el públic hi havia el meu pare i la meva germana Sara; vaig estar els tres asalts rebent cops de cantó a cantó, anava buscant els racons i em quèien bolets per tot arreu, per dalt, per baix, a la cara. No sabia què fer, els minuts es feien eterns. Aquell dia vaig aprendre el què significa competir. Avui dia, evidentment he superat aquest estat, abans de cada combat segueixo tenint nervis, clar, però son molt diferents, és només l’excitació normal de quan s’acosta un moment important. Però sé que m’ho passaré bé; puc perdre, però disfruto molt a dalt del quadrilàter. És diferent el mètode d’entrenament a Bèlgica? Sí, a Bèlgica entreno molt diferent de com ho feia aquí, però no és pas pel país sinó per l’entrenador. Cada entrenador té una manera diferent d’entrenar, he après coses de tots el que he tingut. Avui dia que ja estic al circuit professional la preparació és molt

“Per molt lluny que visqui sempre duré el Lluçanès al cor”

“De moment no tinc espònsor, m’ho he de finançar tot jo, però tot sigui per l’amor a la boxa”

“El perill pot venir si s’afronta un combat sense la preparació adeqüada, el secret per evitar el perill és entrenar, entrenar i entrenar”

“A vegades et pot més el cor que els braços i les cames, per això és important no donar cops inútils perquè després, tard o d’hora ho acabaràs pagant”

més exigent. A més d’entrenar boxa tinc entrenadors personals específics per coses concretes: faig una mica de crossfit i entrenaments per millorar la força, la velocitat, l’agilitat, etc. Tot això comporta uns gastos, com et pots imaginar i com que de moment no tinc espònsor m’ho he de finançar tot jo, però tot sigui per l’amor a la boxa. A mi m’encanta repassar combats d’en Muhammed Ali, a vegades sembla que balli, és important el moviment de peus? Un dels més grans, sí. La velocitat de peus és important, però això depèn molt de l’estil que tingui cadascú. La meva constitució física, sobretot l’alçada, requereix que lluiti una mica més a distància, però jo un cop estic en mig del combat m’agrada “intercanviar cuiro” com és diu en l’argot. Jo penso que estic força lleuger de cames però el més important és la coordinació entre cames i cap. Tot depèn del rival, segons com sigui es fa servir una cosa o altra, cada combat és un món.

Creus que la boxa és un esport perillós? Perillós?, a veure, per practicar

la boxa s’ha d’estar molt ben preparat. Si estàs concentrat i ben preparat tant física com mentalment no té perquè ser perillós. Com et deia, cada combat és diferent; pots estar tots els assalts entrant bons cops i guanyant per punts, i després un sol cop de puny pot canviar la trajectoria i et fa perdre tot el que havies guanyat fins llavors. Cal una concentració extrema en el què fas. També t’he de dir, que una cosa és combatre en el terreny amateur i una altra a nivell professional; aquí la preparació ha de ser encara més rigurosa perquè entre altres coses, els guants es tanquen amb corda, els embenats són més consistents i això comporta que els cops siguin més durs. El perill pot venir si s’afronta un combat sense la preparació adeqüada. El secret per evitar el perill és entrenar, entrenar i entrenar. Què és més important en un combat, la tècnica o la força? Totes dues facetes són importants, però la una no serveix de res sense l’altra. L’estratègia depèn del rival que tens davant. El més important però, com et deia, és ser intel·ligent, has de saber si

ENTREVISTA

14 de febrer de 2019

ns que el cos em digui prou” el rival té la mandíbula fluixa o no encaixa bé els cops i pots acabar amb un KO, o bé si el combat serà llarg i llavors cal procurar acabar tots els assalts i puntuar en cada cop. De totes maneres, a dalt del ring i enmig del combat, a vegades et pot més el cor que els braços i les cames, però és important no donar cops inútils perquè després, tard o d’hora ho acabaràs pagant. En quina categoria lluites? Pes mig. Ara peso 72 kilos, segueixo una dieta equilibrada i normalment peso dos o tres kilos més, per això sempre vaig al pesatge tranquil ja que el dia abans el puc rebaixar fàcilment. Abans feia moltes curses, de muntanya, ultres i maratons, -moltes amb l’ Adrià Sanchez (que és un autèntic crac)- i per això estava baix de pes, però ara des que he canviat de país no corro tant i el treball de musculació m’ha fet arribar a aquest pes que de moment crec que és l’ideal per a mi. Quin marge de millora tens? Home, el meu entrenador sempre em renya, perquè diu que no li faig cas, que per la meva alçada hauria de guardar més la distància, que hauria de moure’m més i que podria guanyar molts combats als punts fent servir mans llargues, però noi, quan sóc allà dalt m’agrada lluitar a la mexicana, sentir els cops, llavors és quan m’embalo i lluito més bé. M’agrada rebre i repartir. Estudies molt als teus rivals, quins són els teus referents al món de la boxa? No m’obsessiono estudiant els rivals, intento conèixer quin és el seu estil i els seus punts flacs però no estic tot el dia mirant vídeos. Només ho faig per orientar-me una mica sobre com he de lluitar però sempre acabo igual endavant i força. M’agrada com lluita en Manny Pacquiao, és espectacular; també en Muhammed Ali, com no, i un que es diu Gennadi Golovkin per la seva peculiar forma de lluitar: fot unes gardeles, sobretot al cos, que deixa als rivals groguis. Com és que vas marxar a l’estranger? Coneixia una persona que feia

kick boxing a Girona i havia marxat a Alemanya perquè hi tenia família. Un dia em va oferir debutar com a professional amb el nom del seu entrenador. D’això fa un parell d’anys, recordo perfectament els dies perquè aquestes coses no s’obliden. Estava fet un mar de dubtes, no sabia si dir-ho al meu entrenador o no, però tenia moltes ganes de debutar com a professional, era el meu somni i el volia fer realitat. Em va costar molt donar aquest pas i vaig patir, no et diré que no. En un parell de setmanes ho vaig arreglar tot, vaig deixar la feina, -en aquells temps treballava de transportista a l’Hospital de Vic i van ser molt comprensius amb mi- i vaig marxar sense dirho gairebé a ningú. Aquella mateixa setmana vaig debutar com a professional al costat de Köln, a la frontera amb Holanda. No estava preparat i vaig perdre el combat, tot i que vaig aguantar tos els assalts. Per a mi, aquell dia va ser decisiu, lluitant al ring del Theater de Borengurg, a Vorendaal, va ser quan vaig saber que allò era realment el que volia fer. Per aconseguir els somnis a vegades es fan coses agoserades. El meu entrenador Mohamed El Idrissi es va enfadar amb mi perquè va veure les fotos del combat que havia penjat al facebook i vam estar un temps distanciats. Uns mesos després vaig tornar a Manlleu i li vaig demanar disculpes. Em va entendre, ell i tots els companys del gimnàs. Ara El Idrissi és un dels meus referents, m’aconsella i, malgrat la distància està sempre al meu costat. És difícil deixar la família, la feina i els amics encara que sigui per seguir una il·lusió. També ho és, integrar-se en un nou país del que no coneixes ni l’idioma, perquè tothom et parla i has d’anar dient que sí sense entendre el que diuen. Jo he treballat en condicions gairebé infrahumanes per guanyar-me el pa de cada dia, això només ho sap el qui ho ha passat. Com és una setmana normal d’entrenaments? Ara he canviat de feina i potser haig de modificar una mica els horaris d’entrenament, però ho faig cada dia. Tres dies per setmana vaig a córrer al matí i els altres faig musculació, estiraments o el que em vingui més de gust, depèn

“No em plantejo objectius a llarg termini, el meu palmarès és el que és, i n’estic orgullós perquè m’ho he guanyat jo”

“Per molta força que un tingui s’ha de ser humil, honrat i respectar a tothom. La boxa és una escola de vida”

de com em llevi. I a la tarda, sempre boxa al gimnàs. Quan s’acosta el combat els entrenaments es tornen més durs, bàsicament es tracta de “matxacar” una mica més del normal, vigilar amb el menjar i moltes sessions amb sparrings. Ho he de compaginar com puc amb la feina, que també desgasta.

que és, i n’estic orgullós perquè m’ho he guanyat jo. No em considero cap campió però tampoc no renuncio a res. El principal objectiu és seguir gaudint amb la boxa, fer el màxim de combats possibles i acabar la meva carrera sense sortir-ne perjudicat; acabar en bon estat de salut, però fins que el cos em digui prou.

Hi ha gaires interessos al món de la boxa? I tant, i de moltes classes. En el temps que porto he vist coses molt rares. Des dels temps de Rocky Marciano hi ha hagut interessos; la boxa mou molts diners. Si no tens “padrins” és dificil triomfar. A vegades el palmarès d’un púgil és enganyós perquè l’han fet lluitar amb rivals de menys categoria i així inflen el seu nombre de victòries. El tema dels àrbitres i jutges també és força espinós perquè solen ser molt casolans; si lluites a fora de casa teva, val més que guanyis per KO perquè si no, ja et pots donar per perdut, un combat nul a fora de casa és com una victòria, m’ha passat tantes vegades que ja hi estic acostumat. És un món apassionant però també hi ha moltes injustícies, a vegades t’has preparat per un combat i dos dies abans et donen excuses per no venir i tot això sense parlar de la bossa ridícula que a vegades et donen, per, literalment, trencar-te la cara.

I per acabar Jamal, m’agradaria que ens diguéssis què n’opines d’aquests combats en què es barrejen estils? i penso concretament en el recent Mayweather-McGregor. Els americans són molt bons en aquesta mena de xous. Per definir-los utilitzaré només tres paraules: una puta merda. No entenc la gent que paga per veure això. Mira que sóc del Barça, (fins i tot porta l’escut del barça al protector bucal) però abans veuria un partit del Madrid.

Quins són els teus objectius? No em plantejo objectius a llarg termini, el meu palmarès és el

El proper 16 de febrer en Jamal té un combat de revenja amb el púgil Jimy Winkel. Molta sort Jamal i gràcies pel teu temps.

Què has après de la boxa? Ui, moltíssimes coses. Quan era més jove a vegades m’envoltava de companyies poc recomanables i ves a saber on seria ara sense la boxa. Aquest esport m’ha ensenyat realment quin és el meu camí, i a ser persona. S’ha d’ajudar a la gent sempre. Per molta força que un tingui s’ha de ser humil, honrat i respectar a tothom. La boxa és una escola de vida.

FOTOGRAFIES: DKPhotography - www.dkphotography.be

LaRella | 13

notícies

Núm.458

associació

educació

Educació 360 es fixa en Els Cremats d’Olost renoven la junta el cas del Lluçanès El canvi dona peu a l’entrada dels més joves a la directiva de la colla El dimecres dia 30 es va celebrar a Barcelona la Jornada anual sobre Educació 360, on es va presentar un vídeo centrat en el cas del Lluçanès. “Com articular l’Educació 360 en un territori amb municipis petits? L’experiència del Lluçanès” reflecteix, entre altres, com en un territori com el Lluçanès, amb dispersió geogràfica i poca població, la coordinació de recursos, el treball en xarxa i la corresponsabilitat dels agents és la clau per al desenvolupament de projectes educatius i es mostren els exemples de les activitats extraescolars compartides entre les AMPA, la proposta d’Estiu inquiet i de Sport inquiet per als adolescents i l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. El vídeo va protagonitzar un dels sis espais de treball i debat de la jornada, i servirà com a exemple i model inspirador per aquells territoris amb algunes característiques semblants al Lluçanès.//Red

Una mà de contes (del Lluçanès) El divendres 8 de febrer a les 18.05 h exactament, s’emetia pel Club Súper 3 en l’espai Una mà de contes un stop-motion anomenat Planeta Verd. Aquest va ser el treball visual que les nenes i els nens de primària de l’Escola Gafarró van presentar en els Jocs Florals Escolars 2018 a nivell de tot el territori català i que, tal com havíem comentat en anteriors edicions, havia quedat finalista. Un dels premis va ser que la CCMA adaptés el curtmetratge per a la seva posterior emissió. Així, els nens van poder gaudir d’un dia als estudis de TV3, on van ser entrevistats al programa d’InfoK. Planeta Verd té com a protagonistes a l’ós Valentí i a les foques Teia i Pia, uns animals que els agrada molt jugar i passar-s’ho bé però que es veuran obligats a fer un crit de socors quan s’adonen que la contaminació està fonent el gel del seu hàbitat.//CM

Pastorets solidaris a Olost

El grup de Catequesi de la parròquia d’Olost, juntament amb un grup de voluntaris, va representar per segon any una nova edició dels Pastorets solidaris. Va ser el dissabte 26 de gener, al gimnàs de l’escola Terra Nostra, on hi van assistir unes 120 persones. Els diners recollits per les entrades, un total de 470€, es destinen a ajudar els nens i nenes de la Llar Juvenil de Vic. El Mossèn Gregori i la Catequista, Eva Soler, estan molt satisfets de la feina feta, ja que la mainada pot treballar uns valors importants com la solidaritat. El grup va rebre l’agraïment de la directora de la Llar juvenil de Vic.//Red LaRella | 14

OLOST Per_ Lluc Corominas

Els Cremats, la colla de diables d’Olost, comencen any nou amb una renovació total de la junta directiva. El fet no és una sorpresa després que l’expresident Jordi Palanques anunciés que deixaria el càrrec en acabar l’any. Palanques va apel·lar a la necessitat d’un canvi generacional després de ser president des del 2003. La nova junta va establir-se després de dues reunions aquest passat gener. Després d’una primera reunió amb poca assistència i alguns dubtes procedimentals, la segona reunió sí que va tenir èxit i va acabar amb la nova junta ja formada. Joan Pujols en serà el president i Sergi Palanques el vicepresident, després de ser sotmesos a votació per part dels assistents a la reunió. Els dos càrrecs restants, el de tresoreria i secretaria, seran dobles, és a dir, estaran ocupats per dues perso-

nes cada un. La tresoreria serà compartida per Olga Caselles i Martí Gorchs; i la secretaria per Neus Arboix i Raül López. Aquest fet ajuda a fer més plural i oberta la directiva i no crear uns càrrecs estàtics i fixes representats per una persona. Una directiva, la nova, que compta amb dues de les cares més joves de la colla (López i Gorchs), la primera pedra per començar a construir el canvi generacional dels Cremats que de mica en mica va avançant. També és important (com ja ho era en l’anterior junta) el paper femení en els càrrecs de la directiva. Amb tot, el nou equip directiu ja té tasques sobre la taula: posar en marxa el canvi d’estatuts de l’entitat per fer efectiu el canvi de junta i la creació de les co-secretaria i co-tresoerira, no contemplades en els anteriors. Altres temes també resten sobre la taula com la necessitat de crear una quota per tal d’ajudar a la subsistència de la colla, la nova vestimenta i l’organització d’una agenda de sortides, temes que es debatran

en pròximes reunions i que són d’especial importància. Amb tot, la nova junta espera seguir amb la mateixa bona feina portada a terme fins ara i poder tornar a revitalitzar la colla organitzant més sortides i una estructura de diables més sòlida, ja que, en els últims anys, aquestes activitats han anat perdent pes i la implicació de la gent ha anat baixant. Cal recordar que, durant l’etapa de l’antiga junta, els Cremats van cremar en diversos llocs del territori català com Bossòst (a la Vall d’Aran) o Molins de Rei, fins a grans ciutats europees com Verona, Luxemburg o Cracòvia, en diversos certàmens de difusió de la cultura popular catalana. Els Cremats és l’entitat d’Olost que, ara per ara, més consistència i força té en el present. Tot fa preveure que també tindrà un gran futur a partir d’aquest canvi de generació que suposa la nova junta, i que, per tant, el poble podrà gaudir durant forces anys de foc, cosa que també es veu amb l’èxit del correfoc infantil a la tardor.//

el mem de larella_ per @tut_dutxes Bon dia Lluçanès! Primer de tot, moltes gràcies a La Rella per cedir-nos aquest petit espai per esplaiar-nos. Ens presentem: som els @tut_dutxes i venim a posar la “comarca” potes enlaire. Si encara no sabeu qui som, tranquils que ja ho sabreu. A partir d’ara, podreu gaudir del nostre art a cada número de La Rella. Cada mes penjarem uns mems dedicats als fets més peculiars de la zona. Ens podeu trobar a Instagram, tot i que ens mantenim en l’anonimat. Tenim una petita obsessió amb els alcaldes. És humor, no us ho agafeu a la valenta. #sortdelacrep #ensóctiet #elLluçanèséscomarca #noetdeixisenlluçarnar #musicofolls QUÈ ÉS UN MEM? Generalment una imatge, una frase o un video de to humorístic, generat a Internet o en altres mitjans, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

ESPORTS

14 de febrer de 2019

futbol

A passos de gegant! PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer

Els equips sèniors de Prats continuen amb pas ferm al capdamunt de les seves respectives lligues, mostrant-se sòlids i deixant preveure que costarà molt que perdin gaires punts en el que resta de competició. El F.S.Prats de Lluçanès va visitar la pista del tercer classificat, els ceretans “Futsal Ger”, que van fer suar la gota gorda als jugadors de Traveria i Rota. El partit va començar de cara pels blaugranes, que aconseguien adelantar-se per partida doble

als primers disset minuts de joc. L’avantatge es va veure esfumat a falta de dos minuts pel descans, on un desajust defensiu i un error, van posar les taules al marcador i deixava els segons vint minuts amb el partit obert. A la represa, el Prats sabia que es jugava més de tres punts i va posar una marxa més que els va conduir cap a una victòria treballada i merescuda, davant d’un rival que de ben segur lluitarà per les primeres places. El marcador final va ser de 4-7 amb gols d’Albert Ferrer (3), Isaac Basagaña (2), Guillem Soler i Roger Soler. Per la seva part el Pradenc no va fallar a la seva cita, que ja

patinatge d’inici semblava assequible, fet que jugava contra el cuer de la classificació. El Vinyoles va patir de valent en una tarda pintada de blaugrana de cap a peus. Els osonencs no van tenir en cap moment l’opció de disputar els punts al poderós Pradenc, que tornava d’una dolorosa derrota al camp del Viladrau. Els de casa van començar amb un gol matiner de Tià Corbalán al minut u. El domini va ser aclaparador però no va ser fins al quart d’hora de la segona part quan el Pradenc tornava a marcar a càrrec Tià. Deu minuts més tard va ser Aleix Trulls el que ampliava la diferència, demostrant que encara té la pólvora seca. Finalment Tià va acabar la tarda amb un hat-trick personal tancant l’electrònic amb un 4-0. guir creuar la meta a la 38a posició de la classificació general.//

motor

Els tres lluçanencs, finalistes al Dakar LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

La 41a edició del ral·li Dakar arribava plena de novetats, especialment pel que feia al recorregut. L’edició d’enguany es va dividir en 10 etapes i es va disputar íntegrament al Perú, amb etapes amb molta sorra i moltes dunes. Tres pilots del Lluçanès hi van participar, i van aconseguir creuar la meta el 17 de gener a Lima; Rosa Romero, com a copilot de l’italiana Camelia Liparoti i Gerard Farrés, en la categoria SXS, a més de Nani Roma en cotxes. Farrés puja al podi en el seu primer any en SXS El pilot del Lluçanès Gerard Farrés va debutar de la millor manera en la categoria SXS, aconseguint la segona posició a la classificació general. Una sanció durant l’etapa de descans i un contratemps a la setena etapa, van dificultar el ral·li per Farrés, però tot i això el pilot del Lluçanès va seguir endavant i va aconseguir creuar la meta en segona posició, aconseguint el subcampionat del ral·li més dur del món. Farrés va mantenir la regularitat durant tot el ral·li i el premi va arribar a la tercera especial, quan el pilot del Lluçanès va aconseguir la primera victòria

Bon paper del Lluçanès a Vilanova

El Club de Patinatge Artístic de Tona, amb les patinadores Bruna Sala (Olost) i Vanessa Palacios (Prats), va quedar en segona posició de la modalitat de grups grans del campionat de Barcelona de Xous i Quartets 2019, que es va celebrar els dies 26 i 27 de gener a Vilanova i la Geltrú. El club tonenc hi va presentar la coreografia “Idolls”. En la mateixa competició, el Club de Patinatge Artístic d’Osona, amb les pradenques Mònica Vilamú i Judit Batriu, va quedar quart en la modalitat de grups quartets sènior, amb la coreografia “L’art inspira l’art”. Del mateix club, en la categoria júnior, Marta Olivares va obtenir la 5a posició amb “Fet a mida”. Els grups van obtenir així la classificació per participar en el Campionat de Catalunya de Xous i Quartets 2019 que se celebrarà aquest cap de setmana Reus..// AF

btt

/F: FLORENT GOODEN

d’etapa després de 12 participacions al Dakar. Farrés va ocupar la posició capdavantera del ral·li en diverses ocasions, però una bolcada a la setena etapa li va fer perdre gairebé dues hores i va caure fins a la 4a plaça de la general. Tot i això, en les tres últimes etapes Farrés va aconseguir remuntar posicions i finalitzar el Dakar en segona posició en el seu any de debut a la categoria SXS. Roma creua la meta del ral· li en segona posició Tot i que la primera etapa del ral·li no va començar de la millor manera per Roma, el pilot del Lluçanès va començar a escalar posicions ja des de la segona especial, i a l’equador del ral·li ocupava posicions de podi, a 20 minuts del líder, Nasser All-Attiyah. A partir de l’etapa de descans, Roma afrontava la part decisiva del Dakar amb bones sensacions, però petits errors a la sisena etapa van provocar que el pilot del Lluçanès

quedés relegat a la quarta posició de la classificació general a 45 minuts del líder. A les últimes etapes del ral·li, Roma va competir amb regularitat i prudència, i al mateix temps va aprofitar per escalar posicions sense prendre riscos. A la vuitena etapa, Roma ja es va col·locar en la definitiva segona posició que li va permetre aconseguir el subcampionat i alhora, finalitzar, un any més, el ral·li més dur del món. Romero acaba un any més el Dakar tot i els problemes La primera part de la 41a edició del ral·li Dakar va ser complicada per Romero i Liparoti, ja que en les primeres etapes les pilots van tenir problemes mecànics que els van complicar les especials. Tot i això, ja a la segona meitat del Dakar, els problemes van disminuir i Romero i Liparoti van aconseguir creuar la meta a la 38a posició de la classificació general.//

Boixader i Fernández guanyen La Feréstec La setena edició de la cursa de muntanya La Feréstec, amb inici i arribada al passeig del Lluçanès de Prats, va reunir 89 corredors el passat diumenge 27 de gener. El primer classificat en categoria masculina va ser Marc Boixader, amb un temps de 59 minuts, seguit d’Adrià Noguera i Ivan Martínez. Pel que fa a la classificació femenina, la va encapçalar Adriana Fernández (1 hora 18 minuts) seguida d’Alba Font i Mireia Casellas. La cursa l’organitza el Club Triatló Lluçanès i arriba a gairebé 13 quilòmetres i més de 400 metres de desnivell positiu.//Red

atletisme

Clavell participarà al Campionat d’Espanya El santboienc Aniol Clavell serà un dels sis corredors que participaran amb la selecció catalana al campionat d’Espanya de Cros Sub18 i Sub16, que se celebrarà el 3 de març a Villamanrique de la Condesa, a Sevilla. Clavell, del Club d’Atletisme Olot Terra de Volcans, va aconseguir la classificació en el Campionat de Catalunya de Cros que es va disputar el passat 3 de febrer a Vic, on va aconseguir la quarta posició.//Red LaRella | 15

agenda

Del 15 de febrer a l’11 de març

divendres 15 SANT FELIU SASSERRA_TALLER DE MANUALITATS ÚTILS. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató. OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS: “Les llengües de signes. Llenguatge i cultura dels sords” A CÀRREC DE GEMMA TIÓ. A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic. SANT BARTOMEU DEL GRAU_BALL AMB JOAN VILANDENY. A les 10 de la nit, al Centre.

diumenge 17 OLOST_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “El gat” de Joan Guerola i Tolsà. A les 12 del migida, a l’Espai Rocaguinarda (inscripció prèvia).

dilluns 18 OLOST_TALLER DE WHATSAPP I ALTRES APP EN EL MÒBIL. De 5 a 7 de la tarda, al Centre Cívic. PRATS DE LLUÇANÈS_TALLER PER APRENDRE A UTILITZAR EL MÒBIL. De 2/4 de 4 a 5 de la tarda, a l’Espai Social de la gent gran.

dimarts 19 OLOST_TALLER DE WHATSAPP I ALTRES APP EN EL MÒBIL. De 5 a 7 de la tarda, al Centre Cívic.

dijous 21 OLOST_ CLUB DE LECTURA: “Cosmopolis” de Don DeLillo. A les 5 de la tarda, a la Biblioteca del Centre Cívic. SANT BOI DE LLUÇANÈS_INICI DEL CURS DE CATALÀ PER A NO CATALANOPARLANTS.

divendres 22 SANT FELIU SASSERRA_SESSIÓ DE CURMETRATGES: “Perles”. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató. SANT FELIU SASSERRA_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “3 nits de torb i 1 Cap d’Any” de Jordi Cruz i Serra. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató. OLOST_ CLUB DE LECTURA: “Cosmopolis” de Don DeLillo. A les 10 del vespre, a la Fonda Sala. LaRella | 16

Núm.458

dissabte 23 PERAFITA_CAMINADA FAMILIAR: Voltants de Perafita. A les 10 del matí, a la Plaça Sant Antoni (inscripció prèvia al Consorci). SANT FELIU SASSERRA_RAID HÍPIC. A l’Avinguda dels Països Catalans. OLOST_CAMPIONAT DE BOTIFARRA. A 2/4 de 4 de la tarda, al Bar Sport (inscripció prèvia). SANTA CREU DE JUTGLAR_AUDICIÓ DE VIOLÍ, CLARINET I SAXO DE L’EMAL. A les 6 de la tarda, al Consorci. LA TORRE D’ORISTÀ_BALL AMB JORDI BRUCH. A les 10 de la nit, a la polivalent.

tarda. TROBADA D’ACORDIONISTES, a les 7 de la tarda.

diumenge 3 SANT FELIU SASSERRA_CUINA DEL MARROC. A les 10 del matí, a la planta superior de l’Ateneu. Samt Bartomeu del Grau_ CURSA POPULAR D’ORIENTACIÓ, a les 9 del matí. TEATRE AL CARRER: AVALOTS 1623, a les 11 del matí i a les 12 del migdia. EXIBICIÓ DE MINI-AGILITY, a 2/4 de 12. ACTUACIÓ DELS GEGANTS, BASTONERS I GRALLERS, a 2/4 d’1. Durant tot el matí, parades d’artesans i firaires i activitats (tallers, inflables, infantils, ponis...)

PRATS DE LLUÇANÈS_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “Esperança i llibertat” de Raül Romeva. Amb la presència de Josep Maria Jové, Jenn Díaz i Laura Pinyol. A ¾ d’1, a la Plaça de l’Església.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK del grup de tetre la Trebinella, a 2/4 de 6 de la tarda. PRATS DE LLUÇANÈS_CONCENTRACIÓ DE CARROSSES I COMPARSES. A les 11 del matí al lateral de la carretera de Sabadell. A 2/4 de 12, RUA DE CARNESTOLTES. En finalitzar, GUERRA DE CONFETI I ANIMACIÓ, a la Plaça Vella.

dilluns 25

dilluns 4

PRATS DE LLUÇANÈS_TALLER PER APRENDRE A UTILITZAR EL MÒBIL. De 2/4 de 4 a 5 de la tarda, a l’Espai Social de la gent gran.

PRATS DE LLUÇANÈS_SETMANA DE LA DONA. CICLE D’ACTIVITATS. Tota la setmana, al Casal del jovent.

diumenge 24

dimecres 27 LA TORRE D’ORISTÀ_INICI DEL CURS DE CATALÀ B2.

dijous 28 SANT FELIU SASSERRA_HORA DEL CONTE DISFRESSAT. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_DIJOUS LLARDER AL RESTAURANT LA MERCÈ. Organitza el Casal d’Avis El Roure.

divendres 1 SANT FELIU SASSERRA_CARNESTOLTES A L’ESCOLA. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_CICLE CREIXEM PLEGATS: “El rol de la dona en la funció educativa”. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Biblioteca. OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS: Xerrada sobre feminisme. A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ OBSERVACIÓ ASTRONÒMIC. A 2/4 de 8.

dissabte 2 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ Tirada de bitlles catalanes. A les 4 de la

dimarts 5 ALPENS_ESMORZAR. A partir de les 9 del matí, a la SATI. Durant tot el matí, a la Fàbrica Vella, ATRACCIÓ INFLABLE. DINAR DE CARNESTOLTES, A 2/4 de 3 del migdia, a la SATI i per acabar, BALL DE TARDA AMB EL GRUP SOL DE NIT, a partir de 2/4 de 6, a la SATI. PRATS DE LLUÇANÈS_ACTUACIÓ DEL GRUP PEP, DISFRESSES I BERENAR. A partir de 2/4 de 6 de la tarda, a l’Espai Social de la gent gran. OLOST_INICI DEL CURS D’INICIACIÓ AL FRANCÈS.

dimecres 6 OLOST_ILLA D’OM. MONOGRÀFIC: “TALLER DE PINTURA MATÈRICA”, A CÀRREC DE LOLA . De 10 a 12 del migdia a l’espai Activa’t (inscripció prèvia). SANT FELIU SASSERRA_LECTURA EN VEU ALTA. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató. SOBREMUNT_INICI DEL TALLER DE CONVERSA EN ANGLÈS B1-B2

divendres 8 OLOST_XERRADA-TERTÚLIA: “Els homes provenen d’Orió i les dones de Gaia”, A CÀRREC DE GLÒRIA MAR-

SELLACH. A les 8 del vespre, al Casal d’Avis. Seguidament, SOPAR. Inscripció prèvia per a les 2 activitats.

DISSABTE 9 OLOST_CARNESTOLTES. Al gimnàs de l’Escola Terra Nostra.

diumenge 10 OLOST_CAMINADA CULTURAL i ESMORZAR. Sortida a 2/4 de 10 del matí a l’Espai Rocaguinarda (inscripció prèvia). SANT BOI DE LLUÇANÈS_CARNESTOLTES. CREMADA DEL REI. A la tarda, a la Plaça Nova. Seguidament, FI DE FESTA I XOCOLATADA AMB ESPECTACLE, al Centre.

dilluns 11 SANT FELIU SASSERRA_INICI DEL TALLER D’ANGLÈS BÀSIC. SANT FELIU SASSERRA_INICI DEL TALLER DE CONVERSA EN ANGLÈS. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_INICI DEL TALLER DE XARXES SOCIALS.

joventut

Cinc municipis estrenen servei de joventut Una tècnica de joventut del Consell Comarcal d’Osona s’encarrega, des del mes de gener, de coordinar les accions destinades als joves de Perafita, Alpens, Sant Boi, Olost, Oristà i la Torre d’Oristà. El servei, explica la tècnica Erola Zorita, vol cohesionar als joves de cada poble per fer accions conjuntes, fomentar la participació al seu entorn i animar-los a prendre part dels projectes de joventut ja establerts pel mateix Consell Comarcal. Fins ara tots aquests pobles no disposaven d’un servei específic de joventut, i la voluntat és escoltar i resoldre els dubtes dels joves que hi viuen. El nou servei s’oferirà cada dia en un poble diferent: -Dilluns 16 h a 18 h Perafita (Biblioteca) / 18:30 h a 20:30 h Alpens (Casal Municipal) -Dimarts 16 h a 20 h Olost (entrada del Centre Cívic) -Dimecres 16 h a 20 h Oristà i la Torre d’Oristà (una setmana al Centre Cívic d’Oristà, la següent al Centre Cívic de la Torre i així successivament) -Dijous 16 h a 20 h Sant Boi de Lluçanès (Ajuntament) També es pot contactar amb la tècnica al correu ezoritaa@ccosona.cat, el twitter @llucanesjove i el telèfon 699200544..//Red

ELS ENCANTS

14 de febrer de 2019

ES VEN »»Màquina de cosir Singer de l’any 1920, portàtil i elèctrica. Funciona perfectament. Inclou accessoris, llibret d’instruccions i maleta per transportar-la. T: 666 176 632 (R58/01) »»Es ven sofà de 3 places amb 2 sillonets a conjunt de fusta i color beix. Conjunt per habitació amb armari, llibreria i 3 calaxeires de diferents mides de color blanc i beix. Tot en bon estat. T. 685 899 627 (R58/02) »»Menjadora de 3.000 kg per vedells. T: 636333630 (R56/01) »» VESPINO ANTIC del 1975 (té papers) Preu: 80€. T.: 646 404 714 (R55/01) »»MOTOCULTOR. T.: 93 822 86 47 (R54/02) »»ROBOT ELÈCTRIC, 15€. GRAPADORA per clavar puntes de pressió, 10€. SERRA bricolatge, 15 €. T.: 676 836 517 (R54/03) »»ESTUFA de pelet en molt bon estat semi nova. Model, estufa cleo 6KW.gris.T.: 93 8560159 / 661051725 (vespres).(R52/07) »» MOBLE DE MENJADOR amb vitrina de fusta de pi massissa, color mel. Rústic. Preu a negociar. T.: 687 221 418 (R52/05) »»1 SOFÀ-LLIT de 2 metres de llargada amb somier a sota, 40 €. 1 SOFÀ DE VELLUT en molt bon estat, 50 €. T.: 676 836 517 (R52/02) »»2 MATALASSOS de 135 en bon estat per 15 € cadascun. UN MATALÀS amb funda, 30 €. DUES MANTES DE LLANA, molt agradables, no pesen, per 30 € cadascuna. T.: 676 836 517 (R53/01) »»UNA TAULA amb reixa per fer calçots, 40 €. SIS CADIRES amb seient de boga tipus medieval: preu a convenir. T.: 676 836 517 (R53/02) »»CADELL Setter anglès. T.: 629 712 339 (R53/03) »»CUBELLES CASA de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntrica i a prop de la platja. T.: 658295258 (R52/08) »»GRUA per mobilitzar gent gran. Semi nova. SILLONS semi nous de color gris. BANC D’ABDOMINALS. T.: 618 969 981 (R51/04)

»» TELEVISOR MITSUBISHI amb descodificador. Funciona perfectament. 50 €. T.: 646 524 690 (R50/01) »» GRADA DE DISCOS EN X Martorell. De 20 plats suspesa als tres punts del tractor. T.: 609 72 03 17 (R50/03) »» CADIRETA BMW nova i sofix, ROBOT DE CUINA Euro Master, SERRA per tallar llenya amb taula circular, SERRA FERMI per ferro, CALDERA de gasoil, 2 COIXINS per cervicals nous, CASCOS de moto amb ulleres, COBERTERIA de 36 peçes antiga. T.: 93 852 92 33 (R50/02)

ES LLOGA »» PIS LLOGUER a Prats. 3 habitacions, 2 banys i 2 terrasses. T.: 609 043 718 (R53/04) »»CASA petita de lloguer al Lluçanès. T.: 636 247 842 (R51/02)

ES BUSCA »»Jugadores veteranes de bàsquet (Eli). cbprats@gmail.com (R56/02) »»Casa amb pati/jardí/exterior al Lluçanès o rodalies. T: 691 75 91 76 (R56/03) »»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R52/10) »»joc d’accessoris per a llar de foc o estufa de llenya. T.: 639 004 326 (R54/01) »»CORRESPONSALS per informar de les notícies de Sant Feliu Sasserra, Alpens, Merlès, Perafita, Oristà i Sant Martí d’Albars. C.: larellallucanes@gmail.com »»Comparteixo viatge a Girona de dilluns a dijous. Anada a les 9 del matí (Sortida Olost) i tornada a les 7 de la tarda (Sortida Girona) cada dia. T.: 639 004 326 (R52/06) »»Baixo de dilluns a divendres a Vic, de 8 a 2, des de Merlès. Vols compartir viatge de manera regular o esporàdica? T:679378823 »»Agrairïa si algú tingues radiadors electrics que no fes servir i els volgués donar. Es per una colla de jovent. Gracies 680360161

Els Encants de LaRella! Si vols vendre, llogar, compartir, busques quelcom o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@gmail.com L’Agenda de LaRella! Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a: comunicaciolarella@gmail.com

- Què! Com ha anat a la granja? - Pots comptar, com sempre. Sort n’hi ha de la televisió. - Oi, tant! jo he après més mirant la tele que a qualsevol escola que hagi anat. Tu que ets mestre què en penses? - A mi la tele m’ha fet més empàtic que molta teoria buida. - Exacte, la qüestió és saber triar el model adequat, per exemple val més que et fixis amb la Lisa que no pas amb en Bart Simpson. - Tu en deus haver vist un munt de televisió? - Déu n’hi do, quan era petit veia dibuixos, cine còmic (que en deien), Kung Fu, Bonanza, La casa de la pradera i tu? - A mi em van marcar Bola de Drac, Doraemon o Spider-man. Fetes amb personatges de carn i ossos recordo Plats Bruts o Nip/tuck. - Jo encara recordo la primera tele de color del poble, la tenien a la Fonda Sala i jo hi anava a veure El Hombre i la tierra. Ens menjàvem tot el que ens donaven, a la meva infantesa només hi havia la primera cadena i l’UHF - Jo quan vaig néixer TV3 ja anava. - O, a la tele 3 n’han fet moltes de coses bones sobretot series còmiques angleses i Anime japonès. - Si, els havies vist Mr Bean i Musculman?, - El primer si, un bon fart de riure, el segon que dius no. - Avui dia la graella de la televisió catalana ha baixat molt de nivell, sobretot s’ha descuidat la part infantil i els nanos tenen tendència a mirar altres cadenes i perden el model de llengua propi. - Jo abans no en veia de dibuixos animats; ara sí. Tu creus que Els Simpson son dibuixos animats?? -Oh, és clar que ho són! Però són una radiografia de la socie-

tat molt més completa que moltes telenovel·les. -Estic d’acord, no aguanto els culebrots. Què mires ara? -Ara veig Bojack Horseman que te’l recomano, però el que em té ben enamorat és la tercera temporada de True detective. I tu? -Ostres jo també miro la tercera de TD que pinta molt bé, una d’española que es diu Matadero i acabo de menjar-me De Dag, una sèrie Belga boníssima. -Belga?, que te l’ha recomanada en Puigdemot? -No, la vaig trobar per casualitat. -Cada vegada els països aposten més per la producció pròpia. -A fora sí, però aquí continuem amb els infumables serials de migdia i sempre els fan els mateixos. -Tenen segrestada una part de l’imaginari del poble -Em faràs agafar un diccionari per entendre’t però ja em sembla què vols dir i hi estic d’acord. -I com li va a la resta d’Europa? -Darrerament he vist series daneses i finlandeses molt bones, ara està molt de moda una que es diu Ninfas. Una cosa: com et dosifiques les series tu? -M’agrada fer-ho a poc a poc, un episodi a la setmana i si pot ser en Versió Original Subtitulada així puc anar-hi pensant durant tota la setmana, i tu? -Jo solo veure un episodi cada dia d’una sèrie diferent, tot i que a vegades m’he menjat series senceres en un parell d’un sol cop. -Ui, aquestes maratons m’acaben cremant i llavors no les gaudeixo com és degut. -Sí, sí, cadascú té la seva manera de mirar. -Sort n’hi ha,... però marxo que ja se’m deu haver descarregat el capítol.//

Robert Jové recomana... The Wire, la sèrie de David Simon i Ed Burns és una impecable dissecció, en cinc temporades, de la societat capitalista, ubicada en un suburbi de Baltimore. Una obra mestra de la televisió. LaRella | 17

L’entrevista del directori

Núm.458

“Som com les fondes d’abans: encara anem amb la cuina de carbó” STA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Jordi Freixa i Oliveras

CAL PENYORA és una fonda de les de tota la vida. Actualment bar, restaurant i botiga, és un dels punts neuràlgics de Santa Eulàlia de Puig-oriol. I ja ho era fins i tot abans de l’arribada de la família Erra Macià. A la botiga hi ha feina i de seguida vaig cap al bar. A la vora del foc hi trobo l’Emília Macià, que va agafar les regnes del negoci l’any 1968, juntament amb el seu home, l’Ernest Erra. Avui li toca joguinejar amb la néta, la més petita de la casa, la Núria. Em diuen que l’Ernest ha anat a passejar amb el gos. És dimarts a la tarda, i tant al bar com a la botiga s’hi ensumen berenars. La Teresa Erra, que ara regenta el negoci amb la germana, l’Àngels, i amb l’ajuda de l’altre germà, el Ramon, corre del bar a la botiga i de la botiga al bar, fins que tothom està servit i comencem la conversa... Com vau arribar a Cal Penyora? Teresa: Els meus pares eren de Santa Eulàlia però se n’havien anat a viure a Vic. El pare treballava a l’escorxador i la mare netejava cases. Quan van venir aquí el meu germà Ramon tenia un any i jo estava a punt de fer-ne tres. Emília: La feina que teniem no ens agradava. Els de Cal Penyora marxaven, i van dir-nos si ho voliem agafar. Nosaltres no ho vèiem clar, però al final vam fer el pas.

M’expliquen que la casa també era la fonda i el telèfon, però fa més de 35 anys que van fer les reformes que l’han deixat tal com ho coneixem. Com era abans? T: La botiga feia pendent i les estanteries també! Era espectacular. La distribució era diferent. Entrant per la porta del bar hi havia la botiga, i l’altra entrada era la de l’hostal, que també feia de magatzem. Aquí on hi ha la llar de foc hi havia una paret amb una porta que separava la botiga de la fonda. E: Al bar només hi havia una taula, on dinava tothom. A dins també hi havia un petit menjador. T i E: Però tot estava barrejat... A la botiga hi havia un armari LaRella | 18

amb ampolles i a vegades la gent venia a fer el got a sobre el taulell mateix. Una gitana (barreja de vi i moscatell, o una medicina (moscatell amb conyac). Com van ser els inicis? E: Els primers dies no sabíem ni quant valien les coses. Ho havia de demanar a les clientes. T: Proveïa el meu pare, que anava a comprar a llocs més grans amb un 600. L’omplia de fruita i de tot. Deu fer 45 anys que ja van venir els de CoAliment. Al principi el pare també recollia els pots de llet de les cases de pagès, i aprofitaven per fer-li comandes que ell els portava l’endemà. El dissabte, anava a Vic, i li fèiem una llista amb tot el que necessitàvem de la farmàcia, o del que fos. Tres cremalleres del 16, dos botons de tal color.... teníem de tot menys carnisseria. Què és Cal Penyora pel poble? T: Crec que és molt important. La gent sempre ha vingut aquí a deixar els encàrrecs. Ara no tant perquè hi ha el mòbil però era habitual que s’utilitzés per deixarhi paquets o missatges per altre gent. Els que no hi són en tot el dia encara donen l’adreça d’aquí pels paquets. Quines són les especialitats del restaurant? T: Això ho ha triat la clientela i no nosaltres. Per exemple, no hauríem pensat mai que els cigrons tindrien aquesta anomenada. Qui els fa? T: Ella! (l’Emília). Ho fa des de sempre, i seguint la recepta dels que hi havia abans. Quan va venir aquí no era pas cuinera. La senyora que hi treballava, la Teresa de Cal Curenc, va ser qui va explicarli les receptes i com ho feia tot. La recepta del senglar també us la va explicar ella? E: Sí!, m’ho va explicar el primer dia. Però abans no era com ara: els caçadors mataven un senglar molt de tant en tant. T: Era tan excepcional que quan ho feien penjàvem la cua a la porta! Llavors comptàvem les cues que hi havia durant tot un any, i mai no l’havíem arribat a omplir. E i T: Tots els guisats els fem de

Vendre pa, llegums cuits o productes de proximitat dóna un valor afegit a la botiga

Durant la conversa recordem altres establiments del poble: la fonda de baix (ara Ca la Filo), el Cafè de l’Amor, Cal Conill, la carnisseria o el forner.

Un dels èxits de Cal Penyora és que segueixen cuinant plats que moltes famílies han deixat de fer a casa seva, i ho fan amb les receptes de tota la vida.

la manera tradicional. Continuem fent els plats que a moltes cases ja no es fan tant, com la carn d’olla. E: Ho hem anat fent així i la gent se n’ha enamorat. Quins horaris feu? T: Ara obrim de 8 a 8, no fem sopars des de fa 15 anys. A més tanquem els diumenges a la tarda i els dilluns. Però ha costat... abans la mare acabava deixant la porta ajustada per si algú volia venir.

cop i volta et penses que una olla està bullint i t’adones que s’ha mig apagat perquè has oblidat de tirarhi carbó; un sistema una mica rudimentari... Només hi van fondes d’aquestes velles, d’abans (riu). E: A Sant Agustí, al Collet, també li tenen em sembla... T: Té aquesta gràcia de cuinar a poc a poc: els cigrons, per exemple, es van fent durant tot el matí.

La feina a la botiga també deu haver canviat... T: Tot ha canviat. Abans qualsevol cosa la veníem a granel: oli, sabó, licors... fins i tot la Ronquina, una colònia amb herbes a dintre. Ara la gent té el costum d’anar a comprar a llocs grans. Potser només les dones més grans venen aquí a comprar-ho tot. Però el fet que tinguem pa o gra cuit fa que la gent vingui més. Tenim molta feina tenint en compte que el poble és petit!

M’expliquen que la clientela ha canviat els hàbits, ara ja no es fa tant el beure havent dinat i sopat... T: Cada cop més ve gent de fora, de pas, sobretot des que hi ha la carretera que connecta amb l’Eix. Al poble hi ha vingut molta gent jove amb nens, i ara venen al matí o a la tarda a berenar. Abans un dels moments amb més feina era la sortida de missa, la gent venia a fer la ratafia o vermut amb sifó. Era espectacular. Era impensable tancar el diumenge. Ara de missa en fan un cop al mes i només hi van quatre dones.

A Cal Penyora hi passa molta gent... S’hi van reunir, per exemple, Jordi Turull (ara empresonat) i Francesc Ribera, Titot, durant les setmanes claus de la investidura d’Artur Mas que la CUP va acabar tombant. Quines altres visites recordeu? T: Una vegada va venir el Llongueras amb una colla així pijurrilla de Barcelona. Volien caçar bolets i van quedar encallats amb el seu porsche descapotable (riu).

Abans ja hem parlat de licors. Han deixat de ser els protagonistes dels bars? E i T: N’havíem servit de tota mena, com la menta amb sifó o la Quina, que ara gairebé no la fa ningú. Però encara n’hi ha un o dos que ho demanen, i bé l’has de tenir. Abans teníem més tipus de vins generosos com el moscatell, vi ranci, Màlaga... o un que n’hi dèiem Cor de Roure. Ara venem més cerveses, sucs i Cacaolats que res.

Quan vau començar a vendre pa? T: Quan va plegar el forner. Recordo quan era petita que esperàvem el cotxe de línia, a les 8 del vespre, per agafar el sac.

Com veieu el futur? T: Abans del canvi d’horaris era esgotador i no podies ni estar amb la família. No ho veiem clar. Ara tenim una vida menys lligada i hi veiem més futur.

Com és el dia a dia? T: Quan arribem a les 8 del matí el meu pare ja ha encès el foc i la cuina. Ja tenim la casa calentona. E: Encara tenim la cuina de carbó! És un cuinar més lent. T: Però no és gaire pràctic. De

apareixeu a la rella des del primer número. Per què? T: Quan busco un restaurant, o l’informàtic, miro el Directori de LaRella. Saps que hi trobaras el seu telèfon ràpidament.//

directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació... 3_ESCURA-XEMENEIES 4_INSTAL·LACIONS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_MECÀNICS 12_FUSTERS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

4_INSTALLACIONS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

3_ESCURAXEMENEIES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

6_BELLESA ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

DENTISTES

ÒPTICA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

SANT BOI

STA EULÀLIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

165€

93€

1/2 ANY

any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ

SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_INFORMÀTICA

11_MECÀNICS

12_FUSTERS

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

165€ any

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

1/2 ANY

MOBLES

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

HI POTS SER PER NOMÉS...

any

165€ any

NETEJA

PINTURES

QUIOSC

RESIDÈNCIA

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella

a larella.cat/directori FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

TAXIS

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Encara no has vist el DEL virtual? El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:

www.larella.cat/directori

Més informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

el temps

14 de febrer de 2019

racó de la feina

FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h)

OFERTES

DEMANDES

>NETEJA_ 681 152 560_ info@cuidemllucanes.cat_ Es busquen persones per fer servei de neteja. Amb contracte. Cooperativa Cuidem Lluçanès.(RF/3-458)

>NETEJA i cura _693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. A Prats de Lluçanès (RF/1-452)

*a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic

Dijous 14 > SBG - Casacuberta (Terricabras) Divendres 15 > Olost - Lopez (Fargas) Dissabte 16 > Prats - Viver (Arumí) Diumenge 17 > Prats - Viver (Urgell) Dilluns 18 > SBG - Casacuberta (Euras) Dimarts 19 > Olost - Lopez (Atlàntida) Dimecres 20 > Prats - Viver (Ausa) Dijous 21 > SBG - Casacuberta (Pou) Divendres 22 > Olost - Lopez (Ylla) Dissabte 23 > SBG - Casacuberta (Tanyà) Diumenge 24 - matí > Prats - Viver - tarda > SBG - Casacuberta (Vilaplana) Dilluns 25 > Prats - Viver (Aliberch) Dimarts 26 > Olost - Lopez (Barnolas) Dimecres 27 > Prats - Viver (Terricabras) Dijous 28 > SBG - Casacuberta (Fargas)

>MONITOR/A DE MENJADOR_ 608493762_A l’escola Aurora de Sant Boi en horari de 12.30 a 15h del 10/12 fins a final de curs. Interessats trucar a Anna. (RF/1-456) > OFICIAL DE PERRUQUERIA_ interessats enviar currículum a: scurrubi@gmail.com_ Mitja jornada, de dimecres a dissabte migdia.

>CUIDAR GENT GRAN_ 606 062 426_ Dona de 47 anys s’ofereix per netejar i cuidar, acompanyar persones grans. (RF/1-454) >CUIDAR GENT GRAN, neteja, cangur..._ 632 205 540_ Noia de 28 anys s’ofereix per cuidar gent gran, netejar o fer de cangur, també per bars o restaurant. Jornada completa, interna o caps de setmana (RF/1-458)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 7 de gener a l’11 de febrer de 2019 OLOST

ORISTÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

7

9,9

-3,1

0

PRATS

Min.

l/m2

Màx.

12,3

-2,4

0

10

Màx.

SANT BOI

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

-2,4

0

10,5

-0,4

0

8

7

-5,6

0,2

6,4

-6.2

0

7

-3,8

0

11,8

-1,9

0

9

8,8

-4,4

0,2

11,4

-2.8

0

8,7

-1,9

0

8,7

-0,5

0

10

8,5

-4,9

0

10,4

-2,1

0

8

0

0

6,8

-2,3

0

11

5,4

-8,6

0

7,6

-9,2

0

5,7

-7,4

0

4,7

-6,1

0

12

7,9

-7,1

0

9,2

-7,2

0

7,5

-5,4

0

7,1

-4,1

0

13

7,1

-5,2

0

7,1

-5,4

0

6,8

-4

0

6,2

-2

0

14

7,7

-2,1

0,2

7,7

-2,4

0

8,3

-0,6

0

14,3

1,7

0

15

9,6

-3,2

0,2

10,5

-4

0

11,2

-2,1

0

13,7

-1,8

0,2

16

9,3

-4,8

0,2

11

-6,7

0

9,9

-3.3

0

8,7

0,6

0

17

10,8

2,3

2

9,8

2,1

0

10

2,6

1,2

9,9

3,1

1,4

18

3,7

-0,8

0,2

7,4

1,8

0

3,9

-0,3

0,2

3,1

0,6

0

19

8,6

-3,5

0

8,2

-3,7

0

7,4

-3,1

0

7,1

-1,1

0,2

20

7,2

-1,4

3,4

7,1

-1,4

4

6,7

0,2

1,2

6,8

0,9

1,6

21

8,6

-3,4

0,2

9,8

-3,2

0

7,8

-2,9

0

8,1

-1,3

0,2

22

3,9

-2,6

0,2

6,7

-3,4

0

3,8

-3

0

3,5

-3,2

0

23

3,8

-3,4

1,6

4,6

-2,6

1,4

2,3

-3

2.4

2,5

-1,8

0,4

24

7,6

-3,4

0

10,2

-3,6

0

6,9

-3,4

0

5,9

-1,1

0,2

25

13,4

-3,7

0

14,2

-6,4

0

13,8

-2

0

13,3

2

0

26

11,7

-2,7

0

13,6

-3,4

0

11,1

-1

0

10,6

0,1

0

27

11,3

-2,3

0

10,8

-4,2

0

10,9

-0,9

0

9,7

0,9

0

28

9,3

-5,6

0

11,9

-5,1

0

7,6

-4,1

0

5,8

-1,9

4,8

29

3,7

-3,5

0,2

6,2

-4,3

0

2,6

-3,1

0

2,2

-0,3

0

30

9,1

-3,1

0

10,2

-3

0

7,5

1,3

0

7,1

-0,7

0

31

11,7

-1,6

0

12,2

-1,3

0

10,9

-0,6

0

9,3

-0,1

0

1

11,7

1,3

2,8

11,6

4,7

1,6

7,9

6,3

3

9,8

2,8

4

2

9,2

-2,7

1,6

10,2

2,3

2,1

7,7

-0,1

2,4

6,9

1,2

2

3

7,7

-4,7

0,2

8,9

-7,1

0

6,8

-3,3

0

6,1

-0,4

0

4

10,4

-8

0

12,3

-8,4

0

10

-6,8

0

10,1

-4,8

0

5

13,8

-1,8

0

14,2

-1,4

0

12,9

-0,3

0

13,8

0,7

0

6

16,3

-2,3

0

18,2

-3

0

15,5

-0,8

0

14,8

2,9

0

7

15,6

-1,1

0,2

17

-2,4

0

14

0

0

13,7

3,7

0

8

13,8

-0,6

0

15,3

-0,7

0

13,1

1

0

12,3

3,1

0

9

15,2

-0,6

0

15,1

-1,4

0

14,1

0,6

0

12,9

2,8

0

10

14,7

-0,4

0

16

-2,3

0

13,5

-0,5

0

11,2

4

0

11

12,7

-1,7

0

12,1

-0,6

0

11,6

-0,8

0

10,3

1,2

0

El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 6 de febrer

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº 18,2

Oristà 11 de gener

Cº -9,2

Pins blancs de boira gebradora el matí del 30 de gener als Munts/.JMCASTRO

El passat 11 de febrer ens va deixar a l’edat de 85 anys Josep Maria Montañà i Salvans, col·laborador d’aquesta secció des de la primera edició de LaRella, l’any 2000, . Montañà era observador meteorològic de Prats des de l’any 1986, quan va rellevar el seu pare. Et trobarem a faltar, Josep Maria!// LaRella | 23

.