R456 i aTaula 2018

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 14 | DESEMBRE | 2018 núm: 456

www.larella.cat PÀG 3

desig de nadal: la llibertat

El CDR Lluçanès retira les plaques franquistes d’Olost Ara reclama la retirada de la creu franquista

suplement interior

LLUÇANÈS A TAULA! Del Lluçanès al món. Vine a fer un viatge pels 5 continents! PÀG 5

Un nou 25N al Lluçanès La Fetillera va actuar en diversos pobles

Encesa de fanalets a la Festa Major de Santa Eulàlia//F: @merciberga

notícies Festa

Cròniques d’Oristà

Núm.456

Fins l’últim pètal, talent i solidaritat PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Fragment del quadre guanyador, de Josep Manuel Aznar//F: AJORISTÀ

El bingo de les patates a la Festa Major//F: MARC VILÀ

La fira d’Oristà va reeixir en tots els aspectes tècnics i meterològics, el factor humà també va ser d’una gran importància: artesans, motoristes, firaires i demés col·laboradors van permetre que la fira fos un èxit. Pel que fa el concurs de pintura, els tres primers premis van ser concedits a Josep Manuel Aznar (1r), Antonio Darías (2n) i Juanjo Valeros (3r). D’altra banda, la Festa Major va ser una oportunitat perfecta perquè els habitants d’Oristà celebressin la vida una altra vegada. Els actes van transcórrer amb la calma i intensitat d’una teia encesa. La baixada d’andròmines va satisfer tant al públic com als participants, els més nocturns i els balladors també van gaudir, i en general tothom que es va acostar a les activitats de la festa podrà guardar-ne un record que dibuxa una somriure.//RT

SOLIDARITAT

Sant Boi recapta 2833 € per La Marató de TV3

Després de l’èxit de fa dos anys, el grup teatral Fem-hi + 3.0 va portar a l’escenari de la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès l’obra “Fins l’últim pètal”. L’espectacle, que neix de la famosa pel·lícula La Bella i la Bèstia, va omplir la sala tant divendres com dissabte i diumenge, batent així l’èxit de l’edició anterior. Els protagonistes (actors, directors, músics, tècnics, escenògrafs i tota la resta de participants) van portar música, llum i festa a l’escenari de forma altruista, ja que van destinar tots els seus beneficis a la Marató de Tv3. El grup Fem-hi + 3.0 va néixer fa cosa d’uns 3 anys per recuperar la vida teatral al municipi de

//F: MFONT

Prats de Lluçanès. Tradicionalment, Fem-hi Més era un espectacle d’actuacions diverses amb protagonistes locals que donava els seus beneficis a diferents projectes o entitats de causes solidàries. L’any 2013 es va portar a terme l’últim Fem-hi Més, però pocs anys després un grup de joves va

fer renéixer el projecte per portar als escenaris diferent obres teatrals amb, també, actors i actrius de Prats i la comarca. L’any 2016, després de més d’un any d’assajos i preparatius, va arribar als escenaris la primera obra: L’amour en Rouge, inspirada en el mític espectacle Moulin Rouge.//

Moments màgics a la festa de Sta Eulàlia SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Clàudia Molina

Aquesta Festa Major ens ha deixat amb un molt bon regust de boca. Han sigut cinc dies intensos de preparatius i corredisses, plens d’emocions i d’activitats per a tots els gustos. Cinc dies per passar-s’ho bé, gaudir de la festa i oblidar-se per uns instants de la caòtica quotidianitat. Cinc dies que ens han brindat

Les cabres de'n Miralles/F: @merciberga

moments màgics que romandran en la nostra memòria, com el fi de l’espectacle de les Cabres d’en Miralles quan totes les famílies uni-

des van il·luminar el cel nocturn, encenent fanalets i deixant-los anar amb els seus millors desitjos com estels errants a l’univers.//

El Lluçanès visita Forcadell a la presó

Sant Boi va celebrar un berenar sopar solidari per recaptar diners per la Marató d’enguany, dedicada a la investigació del càncer. El sopar va comptar amb 129 assistents, i va tenir lloc al local social El Centre, amb pa amb tomàquet i embotits. Després del sopar es va fer el bingo solidari, on es van rifar tres paneres gegants, amb tot de productes cedits per diferents establiments i entitats del poble i de la comarca.//MG

LaRella | 2

Un grup d’unes cinquanta persones del Lluçanès es va desplaçar el passat 1 de desembre fins el Catllar (Tarragona). Allà s’hi situa el centre penitenciari de Mas Enric, on hi ha empresonada Carme Forcadell, Presidenta del Parlament durant la passada legislatura. L’autobús del Lluçanès va comptar amb la presència dels Gegants de Prats i del grup de Dansa i Tradició, que, després

de la lectura d’un manifest de suport als presos polítics, va fer

una ballada del tradicional Contrapàs.//JB

notícies

14 de desembre de 2018

El CDR Lluçanès retira les plaques franquistes d’Olost L’Ajuntament ho estava estudiant i volia retirar-les en un acte públic

Les plaques encara lluïen en aquestes cases. Alguns particulars ja havien retirat la simbologia feixista de les seves façanes//F: GoogleMaps

OLOST Per_ Pol Asensi

El Comitè de Defensa de la República (CDR) del Lluçanès va retirar el mes de novembre les plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda, que encara restaven a les façanes de 3 cases del poble. Les plaques, col·locades per l’organisme dictatorial, estaven presidides pel jou i les fletxes. El CDR Lluçanès explica: “vam comentar a l’Ajuntament que hi havia aquestes plaques i que la normavita deia que les havien de treure”. El grup també explica que des de l’Ajuntament els van dir que ho estudiarien amb els serveis jurídics i que no fessin res, però al cap de més d’un mes, a falta de resposta, van decidir treure-les. Des de l’Ajuntament d’Olost expliquen que la seva voluntat era retirar-les, fent tot el procediment legal, però que els van passar al davant. També expliquen que la seva intenció era fer-ho en un acte públic. Segons el CDR la petició oficiosa la van començar a fer al setembre i la retirada de plaques va ser la primera setmana de novembre. Ara, el CDR Lluçanès també vol

Les plaques d’Olost retirades per part del CDR Lluçanès/

que es retiri ja la creu franquista de Sant Adjutori. La creu franquista La creu de Sant Adjutori ja va ser motiu de polèmica ara fa 15 anys. L’1 d’octubre de 2003 el ple municipal de l’Ajuntament d’Olost va aprovar “retirar, traslladar o substituir” el símbol feixista. En aquell moment, la moció va prosperar amb els vots a favor d’ERC i l’abstenció de CiU. L’Ajuntament, però, només va traslladar la moció a l’arquebisbat de Vic. La matinada de l’11 de març

de 2005 la creu es va trobar tombada. Tres dies després, però, la creu es va tornar a alçar al mateix lloc, encara més reforçada, quan la parròquia va ordenar la seva restitució. Aquest monument es va col· locar el 1939 en memòria dels caiguts de la guerra civil, però només d’un bàndol: el franquista. Durant molt temps hi va lluir una placa amb la inscripció “A los caídos por Dios y por la Patria”. Abans de la dictadura franquista en aquest espai hi lluïa una creu catòlica anomenada “del Pedró”.//

municipal

Els números de Prats pel 2019 L’Ajuntament de Prats va celebrar el passat 28 de novembre un ple extraordinari que va permetre aprovar el pressupost general del consistori per a l’exercici 2019 amb l’ull posat a les inversions. L’alcalde de Prats va explicar els diferents capítols del pressupost que se situa als 3.437.936 €. En destaquen sobretot les inversions en cinc projectes diferents: la remodelació dels vestidors del camp de futbol (995.568€), la millora energètica del pavelló (50.000€), les millores a les instal·lacions de la deixalleria (53.000 €), les actuacions a

l’Escola de Música (35.768€) o les millores al mercat (30. 000€). El regidor del PDeCAt, Jordi Bruch, va comentar que el seu grup votaria en contra de l’aprovació de la zona esportiva ja que des del grup consideraven “irresponsable embarcar-se en un nou crèdit. Creiem que la zona esportiva fa falta, però això ens pot fer anar molt malament”. Peraire li va respondre explicant que el crèdit només està pressupostat i si es tira endavant és perquè és legal, contrastat i possible, ja que el percentatge d’endeutament se situaria al

voltant del 44%, lluny encara del 70% permès per la llei. Pel que fa al capítol de les despeses de personal, el pressupost contempla gairebé 70.000€ més respecte l’any anterior. L’increment ve derivat de tres canvis: l’augment d’un 2% del sou del personal municipal, la incorporació d’una nova mestra a l’escola bressol i d’un nou membre de la brigada. Finalment, en el capítol d’ingressos, l’alcalde va destacar un gran increment fruit dels bons resultats del porta a porta i per tant la reducció en el cost de la gestió de residus, i també gràcies al traspàs de competències a la Diputació. L’increment va de 4.500€ a 28.000€.//RT

la columna

Carolina FONT

Això s’acaba Escriure la columna de l’última Rella de l’any no és sort, és una merda. De què parles sinó és de Nadal o de Cap d’any, o del Tió? Perquè estimats amics, es diu Tió, no cagatió. El cagatió no és res. No existeix! És un Tió i prou. Un Tió a qui demanem que cagui. Que caguí d’avellana o de torró. I prou. I si m’ho permeteu tampoc hi ha Nit Bona. De nits bones n’hi ha moltes, la de Nadal potser també ho és o no, però tant és. Dir nit bona tampoc és correcte. I ja ho deia l’anunci, el català correcte, passa’l. En fi, que em despisto de l’objectiu final. Arribats en aquest moment de l’any podríem dividir les persones en tres grups en funció de com el vivim. Tenim un primer grup que analitzen com ha anat l’any, fent una retrospectiva per assegurar-se de no repetir els errors comesos. Els del segon grup que miren endavant i es marquen propòsits i objectius de cara l’any nou, i els compleixen. I els del tercer grup, els que ho fan una mica tot i no gaire res. Jo crec que formo part d’aquest. Els del tercer grup també ens fem propòsits sí, però, com si fossin mantres anuals, anem repetint els mateixos dels últims cinc anys. Quants “començaré a fer esport”, “aquest any milloraré el nivell d’anglès” i “després de festes, vigilaré” s’han quedat al calaix. I d’allò de mirar enrere i no cometre els mateixos errors, què voleu que us digui... Jo m’entrebanco molt sovint al mateix lloc. Però cada cop caic millor, eh! I de tant mirar enrere i de tant caure he vist que tot pot tenir un costat bo. I això és el que he fet per escriure la columna: buscar el costat bo d’aquest any. Perquè encara que no ho sembli, així en general, tot ha anat prou bé. Que sí, que és cert que encara no tenim República, però l’estem fent. No sé com, però la fem o això diuen. I que aviam, els cuinats a foc lent, els del xup-xup, sempre són els que queden més bons. Clar que potser de tants guisats ens agafa mal la panxa, però sempre ens quedarà la truita de tota la vida. D’acord que hem vist que tenim un sistema judicial poc imparcial, però la constitució no es toca i en ella s’hi recull la divisió de poders. Clar que si ets independentista o tens visió crítica del sistema o si ets dona i et volen matar o violar, només et queda el Codi Penal, i aquest d’aMOR, Doncs pASSA. Però tranquils, que Europa ens mira, i a tot porc li arriba el seu Sant Martí. Si bé és cert, que potser els que tant miren els hi falten ulleres i que matar un porc seria violència (aquí, a França no). Potser us semblarà que així resumit és un any millorable, però tu, confiem que els que manen siguin del primer grup. I aviam, que potser cada dia hi ha més cagations pel món, però el català es viu i es defensa. I malgrat cada cop hi hagi menys dia(s) crítics, tenim més locucions. Digueu-me que això no ha estat una jugada mestra.// LaRella | 3

notícies MUNICIPALS 26M

Josep Ma Freixanet, novament candidat a l’alcaldia d’Olost

Núm.456

Pugna entre Peraire i Juvanteny per encapçalar la llista d’ERC a Prats Peraire s’havia compromès per escrit a donar suport a Juvanteny en les properes eleccions PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Josep Ma Freixanet al Parc de la República d’Olost//F: ERC OSONA

En vista a les municipals del maig de l’any que ve, les diverses candidatures ja van movent fitxa. Això va fer el passat 22 de novembre la llista amb independents d’OiSC-AM (Olost i Santa Creu- Acord Municipal) que, de nou, han nomenat al militant d’ERC, Josep Maria Freixanet com a cap de llista del grup. Freixanet, actual alcalde del municipi, declara en la nota de premsa pública d’ERC Osona, que creu honestament en aquest nou projecte que ha de servir per mantenir les bones pràctiques que el grup porta fent des que van entrar a l’Ajuntament. Freixanet creu en un projecte per a tothom i plural i espera seguir estant a l’alcaldia durant molts anys més. Al final de la legislatura ja en farà 16 que és alcalde, i aspirarà, doncs, a complir-ne 20. De moment, la llista independent de l’Acord Municipal és l’única presentada al municipi d’Olost per les pròximes eleccions municipals.//LC

LaRella | 4

Tant Isaac Peraire, actual alcalde, com Montserrat Juvanteny, regidora i número 2, volen encapçalar la llista d’Esquerra a Prats de Lluçanès en les properes eleccions del 26 de maig de 2019. En un acord signat fa quatre anys, Peraire es comprometia a donar suport a Juvanteny “perquè sigui la persona que encapçalarà la llista a les eleccions municipals a Prats de Lluçanès posteriors al maig del 2015”. Tanmateix, al març d’aquest 2018 Peraire ja va comunicar a l’executiva pradenca d’Esquerra que volia repetir com a cap de llista. Juvanteny, que era la cap de l’executiva local, va dimitir fa unes setmanes, juntament amb dues persones més, per mostrar el seu desacord. Es mostra lleial a l’acord i creu que s’hauria de respectar. Com explica, en el moment

Fragment del document signat per Juvanteny i Peraire, fet públic a el món.cat//F: QUICO SALLÉS

de signar-lo, l’any 2014, ella es volia presentar com a candidata i va plantejar fer unes primàries, “què hi ha més democràtic que això?”. Però en aquells moments l’executiva del partit va apretar per evitarles i buscar un acord. La mateixa Marta Rovira, ara exiliada a Suïssa, va intervenir-hi. Amb l’executiva pradenca dissolta, ara és ERC Osona qui ha de convocar les assemblees pradenques. La propera serà el 19 de desembre, i en l’ordre del dia hi figura l’elecció del proper candidat/a. A aquesta assemblea es remet Isaac Peraire quan ha estat preguntat sobre aquesta qüestió. Com diu “és la gent qui ha de parlar”. En aquest cas, doncs, serà l’executiva local, formada per unes 15 persones, qui desencallarà el con-

flicte, el dimecres que ve. Juvanteny, militant d’ERC des de fa 16 anys, espera que la direcció del partit es pronunciï abans per no convertir l’acord en paper mullat, i es remet a ell per justificar que no es presentarà a unes primàries, si l’altre candidat és Peraire. Si que ho faria si fos una altra persona qui es presentés. Tots dos es mostren il·lusionats, amb ganes i idees d’encapçalar el projecte, i recalquen que això no està afectant la seva feina actual a l’Ajuntament. No és la primera vegada que veiem trencar un acord, per exemple, un de recent és el d’alcaldes lluçanesos amb Governació abans de la consulta per la comarca. Trencar-los pot passar factura. O no.//

NOTÍCIES

14 de desembre de 2018

Un nou 25N al Lluçanès Els actes principals van tenir lloc a Prats, organitzats per la Fetillera i l’Ajuntament

F: LA FETILLERA

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font

Des que es va crear la Fetillera ja és costum que el 25 de novembre el Lluçanès es llevi amb alguna sorpresa. Enguany en alguns pobles hi van aparèixer siluetes amb informació sobre violències cap a les dones als diferents continents. Així vam poder saber que un 33% de les dones d’Europa han estat víctimes de violència física o sexual l’últim any; que a l’Àfrica 200 milions de dones i nenes han estat sotmeses a la mutilació genital femenina i que a Amèrica Llatina cada dia hi ha una mitjana de 12 assassinats per violència de gènere. Que a Amèrica del Nord i al Carib durant un any han assassinat a 2000 dones. I que al sud-est d’Àsia moren més dones per violència masclista que per conflictes armats. Pel que fa a Oceania, un estudi del 2016 diu que a Austràlia la meitat de les estudiants universitàries havia estat víctima d’assetjament sexu-

al per part de professors o tutors. L’acte central va tenir lloc a Prats de Lluçanès, on la Fetillera i l’Ajuntament van organitzar una commemoració del dia internacional per l’eliminació de les violències masclistes. Al migdia, davant de Cal Bach les fetilleres van posar unes làpides com a record per les dones assassinades aquest any. Només hi havia 40 làpides, malgrat que fins aquell dia a l’Estat Espanyol ja hi havia hagut 89 dones assassinades, 33 de les quals als Països Catalans (a dia d’avui, però, n’hi hem de sumar algunes més). A les làpides s’hi podia llegir el nom de les dones assassinades, la seva edat, la data de la mort i el lloc de procedència. Una bona manera de visibilitzarles i no permetre que siguin un número més d’una llarga llista. Un cop les làpides van ser a lloc, la regidora d’igualtat de l’Ajuntament, Montserrat Juvanteny, i membres de la Fetillera van llegir el manifest escrit pel mateix col·lectiu. En aquest ens recordaven que aquesta només era la cara visible d’una

violència que és estructural i que el mateix sistema permet. Acabada la lectura tothom qui va voler va poder posar flors a les làpides en senyal de record El nou vídeo de la Fetillera triomfa a les xarxes Per segon any consecutiu les fetilleres fan un vídeo que surt pocs dies abans del 25N. A dia d’avui el vídeo porta més de 1100 visualitzacions al youtube i vora 3000 al facebook. Segons la Fetillera la majoria de visualitzacions han set de dones en ambdós canals, representant més de 75% de les reproduccions totals. No obstant, pel què fa a franges d’edat hi ha una lleugera diferència, al youtube la franja amb més visualitzacions és la d’entre 25 i 34 anys, al facebook la majoritària és la d’entre 18 a 24. El vídeo d’aquest any comença fort, amb un simple “Hola sóc la Marta i estic morta”. A partir d’aquí, la Marta explica la seva història fins arribar al seu assassinat. En el vídeo es veuen diferents tipus de violències, perquè no només existeix la violència física, sinó que, com van dir les fetilleres al seu manifest ,n’hi ha de molts tipus i algunes molt subtils, però malauradament aquestes no surten als mitjans. Com per exemple la violència psicològica (que és la que utilitza la desvaloritzacó, la coacció o la por com a forma d’agressió), la sexual (quan la persona es forçada o coaccionada per dur a terme activitats d’indole sexual contra la seva voluntat), l’econòmica (que és la reducció o privació de recursos econòmics com a mesura de coacció o per danyar la integritat), per citar-ne només algunes. Malgrat la cruesa del que s’explica el vídeo, està fet amb tanta cura i traça que no resulta violent però si emocionant.//

SOLIDARITAT

Sant Bartomeu es bolca amb la Marató de TV3

El primer cap de setmana de desembre, Sant Bartomeu va organitzar un conjunt d’activitats destinades a recaptar fons per La Marató de TV3, enguany dedicada al càncer. Les activitats van començar divendres amb la reproducció de la pel·lícula «COCO», i van seguir dissabte amb activitats dirigides als més menuts, com la gimcana de bicis o les activitats infantils. El mateix dissabte, el Dr. Miquel Casadevall va impartir la xerrada «Podem fer res per evitar el càncer?» i les activitats del dissabte es van cloure amb el sopar popular, la Grossa de la Marató i el concert amb el grup de música Digo Detroit. Diumenge, les activitats no es van aturar i coincidint amb la primera edició del Cros escolar a Sant Bartomeu, es va celebrar un esmorzar solidari per La Marató. A la tarda, la desfilada de moda infantil a càrrec de «Els Àngels» va posar punt final als actes i Sant Bartomeu va demostrar un any més la seva gran solidaritat amb la Marató de TV3.//NV

carta

La Marató a Oristà Amics de la Marató d’Oristà Els Amics De La Marató Del municipi d’Oristà en l’Esmorzar de la Fira d’enguany vàrem recollir 1.550 € per La Marató, volem agrair a tothom la seva col·laboració i participació per arribar a aquesta xifra.//

municipal

Perafita aprova els pressupostos del 2019

partida d’uns 110.000€ per a augmentar els equipaments del poble.

fa uns mesos també es va incloure el municipi en la redacció del projecte d’abastament del Ter, unes obres que s’estan estudiant i que en cas que es vulguin dur a terme s’hauran d’aprovar en Ple. Com explica Casals, les dues mesures són necessàries, ja que encara que a la Mina de la Tria hi ha molta aigua en èpoques d’abundància com l’actual, flaqueja a l’estiu. Els números provisionals del 2019 es van aprovar el passat 28 de novembre, i seran d’1.001.884,88 €, entre els quals també hi ha una

millora a l’Ajuntament Vell En els últims mesos es va fer una modificació del pressupost del 2018 per incloure-hi el projecte de rehabilitació de l’Ajuntament Vell, finançat en un 95% per la Diputació de Barcelona, amb el programa de rehabilitació d’Edificis Singulars. Es preveu que les obres tirin endavant en la primera meitat del 2019, tindran un cost de 197.368,08 € i inclouen la instal·lació d’un ascensor per fer accessibles tots els pisos i l’acabament de les obres al segon pis, ara un espai en desús.//

PERAFITA_ Jordi Freixa i Oliveras

La reurbanització del carrer Montjuïc i el projecte per recuperar la captació d’aigua a la Mina de la Tria són les dues obres més destacades del pressupost pel 2019 a Perafita. Les obres al carrer Montjuïc inclouran un nou clavegueram, el soterrament de la línia elèctrica i es tornarà a asfaltar, ja que el paviment s’ha fet malbé, tal com explica Ramon Casals, alcalde de Perafita. Aquestes obres tindran un

cost aproximat de 185.000€, finançats per la Diputació de Barcelona. A la Mina de la Tria s’hi pot captar aigua de manera natural, sense bombejar. Amb la construcció d’una estació potabilitzadora es podrà tractar i aprofitar l’aigua, que altrament seria tèrbola i amb excés de nitrats. Aquestes obres estaran finançades per l’Agència Catalana de l’Aigua i tindran un cost de 167.712,81 €. La captació d’aigua pròpia no és l’única mesura que ha impulsat l’Ajuntament per a garantir els recursos hídrics;

La reurbanització del C/Montjuïc i la captació d’aigua a la Mina de la Tria, les obres més importants pel 2019

LaRella | 5

notícies

Núm.456

Olost: 19 anys llegint juntes OLOST Per_ Robert Jové

La lectura és un procés eminentment solitari que endeguem per diverses motivacions: formació, informació, lleure… Cada lectura és única i intrasferible igual que cada llibre i cada lector. Un dels objectius, precisament, dels clubs de lectura, és posar en comú lectures diferents i així poder assolir una nova perspectiva del text que és capaç, a vegades, de modificar la nostra interpretació del llibre. Avui dia els clubs de lectura s’han convertit en la marca de la casa de les activitats pel foment de la lectura realitzades arreu del territori per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i s’ha extès a llibreries, botigues, clubs de natació i associacions diverses. Hi ha tants clubs de lectura com estrelles al cel. Darrerament els clubs han crescut pels pobles i ciutats com bolets en una tardor plujosa; a Vic per exemple n’hi ha més de vint! No sé si significa res ser el primer en res, però penso que és de justicia reivindicar que a Olost van ser pioners en aquest tipus d’activitat. Molt abans que hi hagués cap club de lectura a Osona el d’Olost ja funcionava. Parlant amb la seva conductora, la Dolors Careta Coma, bibliotecaria i coordinadora dels espais del Centre Cívic d’Olost, ens explica que “actualment hi ha tres clubs en funcionament: un de tarda amb entre vuit i deu participants, el Club de lectura la Fonda, amb més de quinze persones, en el qual fem les trobades a la Fonda Sala, i finalment un d’infantil, al voltant del premi Atrapallibres de literatura infantil i juvenil, en el que llegim tots els llibres que s’hi

LaRella | 6

F: Trobada de lectors i lectores per Sant Jordi del 2010.// Biblioteca d’Olost

Celebració del 19è aniversari el passat 30 de novembre.// Biblioteca d’Olost

presenten i després votem els que més ens han agradat. La Dolors ens explica que per participar-hi no fa falta saber de literatura, només “tenir ganes de llegir i trobarse un cop al mes per parlar-ne. Llegim perquè ens agrada com un divertiment que ens dona la posibilitat de parlar i intercanviar pensaments, exposar diferents punts de vista, reflexionar sobre temes determinats, etc”. Els dos grups funcionen durant tot l’any excepte de juliol a setembre. “Els llibres els triem entre totes, tothom té dret a proposar un llibre per llegir”. La dinàmica dels dos grups és diferent i ha anat variant al llarg del temps. La Dolors recorda el primer llibre que es va llegir: Els ponts de Madison County de Robert James Waller i diu que “des del començament hem rebut el suport de l’Ajuntament, la Biblioteca Central Comarcal de Vic i actualment el Bibliobus que

Molt abans que hi hagués cap club de lectura a Osona el d’Olost ja funcionava.

ens han proporcionat els llibres”. De fet, des del seu començament a finals del segle XX, la Biblioteca d’ Olost actua com un veritable Servei municipal de Lectura Pública i s’ajusta a la llei de biblioteques de 1992 on s’alentava als ajuntaments a participar en la gestió de les biblioteques. “Actualment les sessions es limiten a una trobada mensual i es reparteix una petita guia de lectura amb dades del llibre i l’autor per contextualitzar l’obra que realitzo jo mateixa. Les primeres, però, eren molt diferents. El periode de lectura durava un mes com ara però cada dijous hi havia una activitat relacionada amb el llibre, per exemple en el primer, es va realitzar una exposició de fotografies dels ponts de l’estat d’Idaho i el darrer dia es va projectar la pel·lícula de Clint Eastwood. Qui no recorda l’escena del semàfor sota la pluja? Com que a Olost son bastant iconoclastes i no fan cas als números rodons, el dia 30 de novembre es va celebrar el 19è aniversari de la primera sessió. Es van reunir unes vint persones, gairebé tot dones, (perquè la majoria de participants dels clubs de lectura d’arreu són dones?), van menjar un suculent i generós pastís, beure una mica de xampany, recordar els llibres llegits (durant aquests anys s’han llegit més de 200 títols), quins havien agradat més i quins menys i sobre tot es va tenir un record emocionat per a les lectores que durant aquest temps els han deixat (la Pepeta Basté, la Pepeta Soley, la Francesca Icart, la Dolors Marot, la Montserrat Ruaix i la Rosa Muns), perquè el club de lectura , a part de millorar l’habilitat lectora, estableix un cert tipus de relació humana que perdura en el temps. Des del seu inici, els clubs de lectura han estat oberts a tothom, però és una realitat que la majoria dels seus integrants són

dones, preguntada sobre aquesta qüestió la Dolors ens comenta: “Culturalment la dona sempre ha tingut menys oportunitats d’estar present a la vida pública i social perquè la moral i l’educació patriarcal ho impedien, durant molts anys ha esta exclosa i relegada a la vida de la llar, cuidant a fills, vells i proveint menjar des de la cuina. Des de fa 50 anys, les dones tenen i veuen més a l’abast la possibilitat de socialitzar-se i aprendre a fora de casa i crec que ho estan aprofitant com mai s’havia fet. Els homes no tenen aquesta necessitat perquè res moral ni ètic els ha impedit mai anar on volguéssin. Les dones sempre han cregut en la cultura i l’aprenentatge per ser millors persones. Però és un tema complex de tractar en una estoneta perquè també s’hauria de distingir el mon rural de l’urbà i molts altres aspectes”. Per això, sense desmerèixer a ningú, els homes que han vingut durant aquest temps a comentar les seves lectures s’han de considerar autèntics herois del llibre i la Dolors deixa anar alguns noms amb una rialla d’agraïment: “Lluís, Andreu, Josep, Francesc”. Ja en els seus orígens es va optar per posar el nom Servei de lectura Pública perquè es tenia en ment fer de la informació i cultura un servei municipal més. Tal com el de les escombreries neteja la brutícia, el servei de lectura pública preten netejar la ignorància. “Si la biblitoeca fos un cos, els clubs de lectura serien el cor i els lectors la sang que bombeja i manté viva la bilioteca. A Olost s’ha creat un Servei Municipal útil i que ja porta més de 20 anys de vida, gràcies als lectors i a les lectores, i l’Ajuntament que creu en el servei i ha respost a les demandes d’una activitat de la que és dificil captar el benefici directe perquè no n’hi ha cap. La nostra és una feina de picapedrer, creure en el que fas i posar-hi tota la dedicació i il·lusió possible.”//

fira santa llucia

cultura

Mecenatge per a Rambol

Núm.456

Prats de Lluçanès es prepara per l’arribada de la Fira de Santa Llúcia El president de la Generalitat, Quim Torra visitarà Prats el dia de la fira PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Fragment d’una fotografia de Rambol.//

La Comissió Any Rambol treballa per mantenir viva la memòria de l’activista cultural, polític i fotògraf de Prats de Lluçanès Ramon Boladeres, 25 anys després de la seva mort. Al llarg d’aquest any, s’han fet diverses activitats i accions per commemorar la seva figura, com han sigut les dues projeccions cinematogràfiques de pel·lícules seves, o un concurs de fotografia. Ara la comissió ha impulsat un verkami amb la finalitat de poder fer l’edició d’un llibre i una exposició de fotos . La voluntat de la comissió és que el llibre vegi la llum l’abril del 2019. L’autor del llibre és l’historiador de Navàs Arcadi Vilà, que amb la col·laboració de nombroses persones ha realitzat el treball. Las fotos són del propi Ramon Boladers. Podeu participar en el projecte buscant-lo a la web verkami.com.//RT

LaRella | 8

Un any més, Prats de Lluçanès acull la multitudinària Fira de Santa Llúcia, que precedeix els actes de les festes nadalenques. Com és tradició no hi faltaran les activitats que es porten a terme edició rere edició, com ara la trobada de tallistes, el Nadal al Carrer a càrrec de l’escola FEDAC Prats – del qual la quitxalla n’és el protagonista – o l’exposició de bestiar. Tot, acompanyat per una visita molt especial i poc habitual: el president de la Generalitat Quim Torra serà a Prats. És per aquest motiu que es preveu una Fira de Santa Llúcia tenyida de groc i plena de simbolisme i reivindicació, fins i tot més que la de l’any passat. La missa del dijous 13 marcarà el tret de sortida de la fira i la seguirà una jornada dedicada, sobretot, als ramaders i caçadors de

Ambient de fira en la darrera edició/

l’entorn del municipi que portarà per nom “Pesta porcina Africana: mesures de protecció a les granges i en la caça”. Segons l’Ajuntament, la jornada té l’objectiu “d’informar i donar eines de prevenció per evitar que la malaltia entri a les explotacions de la zona”, ja que la indústria ramadera té un pes considerable en l’economia de la comarca. Finalment, una de les grans novetats d’aquesta edició és la Fira de desconnexió, dins el

marc de la Fira de Santa Llúcia, que consistirà en un espai reservat per parades d’empreses catalanes de llum, gas i telefonia per potenciar la presència de negocis del país dins d’aquests sectors. Amb aquesta proposta es seguirà la que va dur a terme ara fa un any el CDR Lluçanès a diversos pobles de la comarca. I entre parada i parada també hi voltarà la Grossa de Cap d’Any, com en d’altres ocasions.//

notícies

14 de desembre de 2018

MÚSICA

educació

L’Intrús troba el seu jaç al Lluçanès

Educació integral de 360º

camins

Presenten l’associació del Camí Ramader de Marina

/F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS /F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS

La primera edició del Cicle de concets Intrús ha tingut una molt bona acollida en els 5 concerts que s’han fet en diferents municipis del Lluçanès. La columna vertabral d’aquest cicle ha sigut la música jazz de diferents estils amb el plus intencionat de donar un valor cultural afegit al cicle, fent més visible, a la gent del país, el gran patrimoni arquitectònic de les diferents localitats participants. L’organització ha sigut a càrrec de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès del Consorci del Lluçanès, i l’ajuda de l’associació Lluçanès a Taula, que va oferir un tast dels seus productes a través de tapes degustació. El Cicle Intrús. Jazz pel forat del pany ha estat possible gràcies a una subvenció concedida per la Diputació de Barcelona.//RT

Al llarg del mes de novembre s’ha estat rodant un petit reportatge de diferents projectes o actuacions en la línia d’Eduació 360 al Lluçanès. El rodatge del vídeo córrer a càrrec de la Fundació Jaume Bofill amb l’objectiu de fer conèixer a tot el territori les diverses accions que dins el pla territorial de Lluçanès Territori Educador connecten amb la mirada d’Educació 360, com serien: la Banda escolar de l’EMAL; la Música per nadons i el Concert d’hivern de l’EMAL, o l’activitat Sport Inquiet de Prats de Lluçanès amb gent de tota la comarca. L’Educació 360 aposta per la connexió dels aprenentatges, temps, espais i agents educatius de dins i fora de l’horari lectiu. L’objectiu és connectar les diferents circumstàncies d’aprenentatge en què està implicat l’alumnat per tal de multiplicar els beneficis educatius i oferir més oportunitats d’aprenentatge per a tothom.//RT

/F: QUETA

El camí ramader més antic de Catalaunya passa pel Lluçanès, almenys pel que se’n té constància. El passat 30 de novembre la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va presentar oficialment l’associació del Camí Ramader de Marina a la seu del Consorci del Lluçanès. Aquesta associació ha sorgit arran de la inciativa dels ajuntaments de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos; amb la finaltitat de protegir la cultura i ecosistema del territori, la promoció de turisme i la ramaderia sostenible. Mesos enrere, el 6 de maig, ja s’havia fet una exposició a la sala d’actes del Consorci del Lluçanès que explicava la proposta d’aquest camí històric com a potencial projecte turistíc lligat a la transhumància.//RT

LaRella | 9

notícies

Núm.456

Aconsegueixen més de 32.000 € en aportacions particulars per reformar el campanar de Prats Les obres se centren a refer els elements de pedra i la cobertura de calç, que data de l’any 1951 des del terra fins al nivell de la teulada de l’església, s’ha substituït la capa de morter de calç que la recobria i s’ha reconstruït la imitació de carreus de pedra de les cantonades. Ara el morter es pintarà d’un color beix semblant al que ja hi havia, mentre que la imitació de pedra passarà a ser d’un color grisós.

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila

Les bastides que des de mig octubre cobreixen el campanar de Prats desapareixeran en les pròximes setmanes i permetran veure el que a partir d’ara serà l’aspecte d’un dels edificis més destacats de qualsevol poble: l’església. Les obres, que s’han encarregat a empreses locals, les han fet possibles els donatius personals, anònims i de grups, que sumen gairebé 21.000 euros, així com els diners recaptats en activitats com ara rifes i tómboles, que en sumen 11.000. També hi ha participat la parròquia -que coordina l’obra amb l’ajuda tècnica del Bisbat- a través, per exemple, de destinar-hi els diners que es recapten en les misses. Tot i això, el mossèn de Prats, Josep Casals, recorda que les parròquies i els bisbats disposen de molt patrimoni que lluny de generar ingressos genera despeses. En aquest cas, a més, tampoc s’ha comptat amb subvencions ni públiques ni privades. Amb els diners recollits des de finals de juliol de l’any passat es pot assumir al voltant de la meitat del cost de les obres, que ha augmentat a mesura que sortien nous imprevistos, i per això la parròquia

F: FVILA

preveu mantenir encara en marxa la col·lecta. Mentrestant, la parròquia i el bisbat no descarten recórrer a un préstec. En una segona fase la previsió és arreglar també la façana i les parets exteriors de l’edifici. Un perill per a la seguretat La preocupació per la seguretat del campanar es va fer evident fa gairebé dos anys, quan tècnics i operaris van revisar l’estructura i van considerar que calia retirar amb urgència part de les peces

comerç

Els establiments d’Olost engeguen una campanya de Nadal OLOST

Per_ Lluc Corominas

La campanya servirà per obtenir vals descompte en els establiments col·laboradors Comencen les festes de Nadal i amb això les compres, les ofertes i les promocions. Enguany, a Olost es començarà una campanya de promocions durant les festes que durarà fins el 7 de gener. Bars, comerços, perruqueries són alguns dels establiments que hi participen, en els quals, amb una compra superior a 5€, es podrà obtenir un segell. Al sumar-ne 10 es podrà entrar a participar al sorteig per obtenir els descomptes en aquests serveis. L’objectiu de la campanya és potenciar el comerç de proximitat i dinamitzar l’economia del poble.// LaRella | 10

de pedra de la barana de dalt de tot. La zona més deteriorada del campanar era precisament la de dalt, de forma hexagonal, on no hi havia cap canal que recollís l’aigua. Ara s’impermeabilitza i s’hi instal·larà un nou parallamps que anirà a càrrec de l’Ajuntament. També s’ha hagut de reforçar la volta del nivell de les campanes amb dos tirants i s’han refet les motllures que s’havien trencat o que representaven un perill. Pel que fa a la base, la part que va

La història dels campanars és, en part, també la història del poble

Segles d’història L’última gran intervenció al campanar de Prats va ser l’any 1951, quan amenaçava en ruïna i es va decidir pujar una nova paret de totxos per dins i una per fora. L’altre canvi significatiu, encara que menys visible, va ser mecànic: els engranatges i el contrapès del rellotge instal·lats ara fa just 50 anys es van aturar a finals de l’any 2007 per donar pas a un mecanisme electrònic. Però aquest campanar, que data del segle XIX, no és l’únic que ha tingut l’església. El primer era a l’altre extrem, on ara hi ha l’entrada de la capella fonda. Aquest va ser enderrocat durant la primera Guerra Carlina perquè s’havia convertit en un punt clau per a la defensa del bàndol liberal. Per això el mossèn conclou, quan parla de les obres que s’estan duent a terme, que la història dels campanars és, en part, també la història del poble.//

NOTÍCIES

14 de desembre de 2018

Les orenetes, protagonistes del tercer conte de la Bruixa de Perafita PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Les reines del carrer Major, les orenetes i falzies, són les protagonistes del tercer conte de la Bruixa de Perafita, l’Aseret de Cal Cansdemesavall, una dona perspicaç i aventurera com la mateixa Teresa Ribera, la seva creadora, que sorprèn novament amb una història deliciosa. Després de buscar remeis per fer front a una plaga de formigues en la primera entrega, l’Aseret va demanar l’ajuda de tots els lectors i lectores, i va seguir buscant en el segon volum, on descobriem el seu origen com a bruixa “immersa en el món màgic del llibre i la seva utilitat”. Ribera també penja tota la història de la Bruixa al seu bloc <alavoradelfoclabruixa.blogspot.com>. Com diu, busca les aportacions de la gent que ho llegeix, i no sap mai cap on continuarà la història.

Gerard Bosch, l’il·lustrador, Teresa Ribera, l’escriptora, amb una assistent a l’acte/F: MARIA MANZANARES

En aquest darrer treball ha volgut reivindicar i defensar els ocells petits com les orenetes. Com diu, “em preocupa la desaparició de la biodiversitat”, i afegeix la importància de preservar els nius de les orenetes, com els del carrer Major de Perafita. En aquesta aventura, doncs, co-

neixerem la Tsuit i la Txirrip, que acaben d’arribar del viatge africà. En la presentació del llibre, el passat diumenge 2 de desembre, a més a més de tocar el nou conte, autoeditat en un format “de fil i canya”, i tastar “el xarop d’anar lluny” vam poder aprendre moltes coses del món de l’oreneta amb la

Aquest 3r conte està dedicat “a les viatgeres”

xerrada de Ramon Baucells, gran coneixedor ocellaire, i el que va explicar el senegalès Zale Badiane, sobre l’estada de les orenetes al seu país durant l’hivern. Sabem que la Bruixa de Perafita es dedica als encanteris, als brevatges i a la defensa de la natura, però la coneixem encara més bé gràcies a les il·lustracions de Gerard Bosch, el fill de la Teresa, que complementa la història amb uns dibuixos que desperten la imaginació. El Gerard (Pato Edicions) també es dedica a la creació de ninots de peluix fets amb roba reciclada, els Ninoos; com diu ell, una manera de fer escultures sense necessitat d’un gran taller. Mare i fill es compenetren, encara que com diuen, a vegades aquesta proximitat dificulta el treball, i els plaços d’entrega s’allarguen. Sigui com sigui, s’augura una llarga vida a la Bruixa de Perafita, en un món, el dels contes, on com diu la mateixa Teresa “tot és possible: futur, passat, animals que parlen...”. Tanmateix, prefereix no revelar més secrets de l’Aseret, ja que la bruixeria és molt lliure però també està mal vista. Haureu de descobrir els seus secrets entre les pàgines dels contes.//

LaRella | 11

NOTÍCIES

la columna

Núm.456

Meysin! el 1r disc dels Cordel Walker PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Roser REIXACH

Una llengua viva De petita sortia a l’eixida a cantar. A casa meva hi havia la planta baixa, el primer pis i dalt més alt. Quan ens insultàvem ens dèiem capsigranys els uns als altres. Si queia i em clavava un cop al cap portava molts dies una búrnia. Coneixia molts nens petits escotorits. Si un veí o veïna que estava malalt, en pocs dies s’havia refotilat, ens n’alegràvem. En aquestes frases hi ha mots de la meva infantesa que m’han fet pensar en la meva mare, o en el meu tiet, el Campou, que sovint, ja d’adulta, em sorprenien amb paraules que jo desconeixia. És el mateix que em passa quan rellegeixo o escolto les entrevistes realitzades a gent gran del Lluçanès, unes entrevistes que vaig començar a la dècada dels vuitanta del segle passat. I me n’adono que amb tan poc temps transcorregut hem perdut moltes expressions, molts mots, alguns dels quals gairebé han desaparegut de la nostra conversa habitual. Totes aquestes persones d’avançada edat tenien, i encara tenen, una saviesa diferent de la nostra, un coneixement de la realitat adquirit dels seus predecessors a través de la cadena oral. I una part d’aquest coneixement el continuen mostrant en la seva manera de parlar, actualment ben minoritària. Ara repetim i manllevem les paraules que sentim o llegim als mitjans de comunicació, bàsicament a la televisió, i també a les xarxes socials, sense fixar-nos massa en el seu significat. Hem reduït considerablement el ventall del vocabulari usat i tendim a un empobriment progressiu de la nostra llengua. I és que no només perdem els mots. Tampoc fem ús dels refranys o de les dites, perquè n’ignorem el significat. Les paraules, les seves combinacions i els seus matisos, són el reflex de la personalitat i del dinamisme d’una comunitat. I és que qualsevol llengua suposa poder tenir a l’abast un ampli repertori d’elements per dir de diferents maneres allò que sentim, allò que pensem i allò que vivim en el dia a dia. Una llengua és una gran riquesa que cal preservar, perquè a través de les paraules que seleccionem expressem una determinada visió del món. Sabem que les llengües evolucionen i s’adapten als canvis. Cal que ho facin. I possiblement allò que no anomenem és perquè ha deixat d’existir. Però en altres casos això no és ben bé així i s’actua amb certa intencionalitat de manera subtil per tal que no ens n’adonem. Nosaltres, com a parlants actius, tenim la darrera paraula, mai més ben dit, per a evitar-ne la seva regressió.// LaRella | 12

És dimarts 11 de desembre a les set de la tarda, encara queden dies perquè arribi Nadal, però al capdamunt del carrer Major de Prats, a Cal Tianet, hi ha tres homenots amb una brillantor especial als ulls. No faran cagar el tió ni esperen els Reis Mags, però els acaba d’arribar un petit gran tresor que han covat durant un any i mig. Aquests homenots són els Cordel Walker: el Txiki, el Barton, el Tianet junior, i l’últim d’arribar, el J.Soul, el tocatardà del grup, que avui s’ha fet esperar. Toquen per passar-ho bé, i de moment no tenen ganes de fer concerts (o això diuen!). De fet “només” assagen “una hora cada quinze dies” reconeixen rient. Aviat començaran l’assaig, però abans, han d’obrir les petites capses de cartró farcides del seu primer disc, titulat Meysin! El conjunt pradenc fa gairebé 4 anys que es troba, quan pot, per tocar, concretament a la quadra del Tipolino. De fet, el nom del grup va sorgir en aquest espai: “allà hi ha molts cordills, moltes

POEMA

Regal de Nadal Adelaida Margalef Abraço el teu cos nu al meu llit solitari vull entregar-me sols a tu... Meva vida ara s’enfonsa entre números vermells decideixo anar a la ronsa i, somio amb tu i els teus cabells. Fer-te l’amor en nit de Nadal i amb la nostra flama viva entelar finestres fins capdalt. La meva ment ja no raona i desconec si allò que he escrit ho he viscut en persona o és fruit del meu desig Desperto amb un gran somriure, obro els ulls i ets tu, la meva raó de viure.

Envia els teus articles, cartes i poemes a: larellallucanes@gmail.com

Els Cordel Walker amb el disc/F: JFO

coses s’hi aguanten, en anglès Cordel, i el Walker és el personatge del Chuk Norris!” expliquen rient. El més “novato” de la colla, tan dins del grup com en el món musical és el cantant, el J.Soul. La seva veu de ben segur que us sorprendrà quan escolteu el CD. El Txiki, conegut per tocar la guitarra, s’ha atrevit amb el baix, el Barton ha agafat les baquetes, i el Tianet continua arrapat a la guitarra. Tots quatre han anat portant idees per fer cançons, “sobretot el Tianet”, diuen, i llavors han confeccionat els temes conjuntament. Una música funk-rock enèrgica que han treballat com professionals, polint tots els detalls. Ells mateixos els han gravat i mesclat,

sobretot el Barton, “que hi ha passat unes quantes horotes”. El CD, amb coberta dissenyada per Adrià Davins, el podreu obtenir posant-vos en contacte amb ells o buscant-lo a diferents plataformes digitals com Spotify. Diuen que el regalaran a tothom qui el vulgui. En posar-lo descobrireu cançons que parlen “de temes quotidians, com un viatge a Vic o un dia emboirat”. Com diuen, la seva inspiració principal ha sigut el seu bon amic Meysin, el Marc Bertrans. De fet, tot el disc és per ell, diuen tot recordant anècdotes feliçes, com la que explica la frase destacada del llibret: “dedicat a tu, amic, que ens vas fer xupar caldera fins a Santa Miquela”. (Podeu seguir-los a Facebook: cordelwalkerfunk).//

el lluçanès a taula

desembre 2018

IL·LUSTRACIÓ: Gerard Bosch Ribera

2

el lluçanès a taula

del lluçanès a tot el món Per nadal cada ovella al seu corral? En aquest especial del Lluçanès a Taula ens hem proposat conèixer lluçanesos i lluçaneses d’arreu del món. Gent nascuda a la comarca que pel motiu que sigui ha marxat, com les orenetes a l’hivern. Els hem demanat perquè han marxat, com celebraran el Nadal i quins aliments enyoren. Començarem el viatge a Singapur, amb el pradenc Jordi Noguera, que hi fa de xef. Després canviarem el rumb cap a Mèxic per saber coses de l’oristanenca Vanessa Bruch, que ja s’ha acostumat al picant i passarà el primer Nadal fora de casa. El Jordi Navarro ens descobrirà que a Nova York la carn és molt més que l’hamburguesa, i descobrirem el peix més fresc que pots trobar, potser a tot al món!, amb la Theresa i el Joan, a Bergen (Noruega). El viatge finalitzarà coneixent la tradició comunitària del Senegal, i alguns detalls del Nadal australià. El colofó el posarà el menú d’Àlex Pujols, que per si sol ja fa tota una volta al món, com les orenetes de la il·lustració que acompanya aquestes línies o els tions de la portada, obra de Gerard Bosch. I David Gomis ens proposarà un maridatge per cada lloc visitat! Tan si tornen a casa per Nadal, com si no, enguany totes aquestes persones compartiran les festes amb nosaltres, que podrem llegir-los des de la distància!

IL·LUSTRACIÓ: Gerard Bosch Ribera

desembre 2018

3

Singapur: nadal a la cuina >> DESPRÉS DE 7 ANYS A SINGAPUR, CONSIDERES QUE JA ÉS CASA TEVA?

gant un preu força alt.

Cada vegada que arribem d’algun viatge sí que sentim que es casa nostra, però com a Prats, no em sento enlloc.

>> com és la cuina de singapur, què t’ha aportat?

>> amb la teva experiència, Per què has escollit treballar a singapur?

24 anys d’experiència són uns quants ja... Però els últims 7 han sigut com fer un màster: idioma, cultura, hàbits alimentaris, etc... Estic vivint una experiència brutal, aprenent moltíssim, i amb ganes de fer mes coses. >> què t’agrada d’aquesta república?

De Singapur m’agrada l’ordre i com està tot organitzat. “Només” t’has de preocupar de fer la teva feina i pagar les teves taxes. I si tens temps pots gaudir del bon temps: 28 graus de mitjana anual. A més a més, pots viatjar a mil llocs, amb dues hores d’avió.

A mi m’agrada menjar al carrer: aquí és molt típic i força econòmic. Sobretot hi ha arròs o noddles, però després de gairebé 7 anys hi ha dies que no em ve de gust... Menjant a diferents llocs i països, és com s’aprèn i se t’obre la ment. Dels viatges que he fet sempre n’he tret alguna idea. >> en una entrevista DE fa anys, ENS EXPLICAVES que “singapur és com una ciutat europea”. PERÒ LA RELIGIÓ PREDOMINANT ÉS EL BUDISME. COM ES CELEBRA EL NADAL?

Es celebra però no tant efusivament com nosaltres... A la ciutat el consumisme és brutal, i les zones de botigues s’omplen de llums i colors, i és una bogeria. La celebració forta en família aquí es l’Any Nou Xinès.

Això sí, aquest any cagarem el tió! >> què enyores del producte d’aquí?

Enyoro molt la temporalitat, és a dir, aquí tenim la temporada de bolets, de tomàquets, de carxofes, tòfona, etc... Tot i que a Singapur podem trobar gairebé de tot, no és el mateix. També trobo a faltar poder-me posar un jersei o un anorac i anar a buscar bolets amb el meu pare. >> com serà el menú singapur?

nadalenc a

És complicat... Aquí la festa més celebrada en família es l’any nou xinès! Aquí es segueixen tradicions angleses, així que gall d’indi. En el cas que cuini: escudella, carn d’olla i canalons, una bona amanida i postres. Nadal a 28 graus, xancletes i pantalons curts... No tens la sensació de que es Nadal!

Aviat farà 7 anys que Jordi Noguera Pey es va establir a Singapur, on viu amb la seva família. És el xef executiu i director culinari dels tres restaurants del cuiner Nandu Jubany al sud d’Àsia.

>> quina és la teva cuina?

No soc ningú per parlar d’una cuina pròpia, però el meu estil és el d’intentar mantenir els gustos tradicionals de tota la vida, que ens recorden d’on venim i qui som, però donant-los una volta en quant a presentació i textures.

>> com el celebraràs tu?

Jo ho solo celebrar treballant quasi sempre! Intentem combinar-ho per celebrar-ho els que som de fora. Alguns anys hem vingut a Prats, però aquest any no toca: viatjar amb nens petits tantes hores no es fàcil...

>> com a xef executiu dels restaurants foc, també dissenyes els plats?

Els plats els hem juntament amb els caps de cuina i l’equip de cada restaurant, i el Nandu Jubany hi ha donat el vist-i-plau. Tot i que a vegades ens el saltem perquè ja se’n refia... hahaha La meva feina consisteix en que tot rutlli en el terreny culinari: costos dels productes, trobar nous proveïdors, nous ingredients. I en impulsar la marca “Foc”, que ens ha portat a cuinar a altres territoris, com Sri Lanka, India, Filipines o Malasia. >> voltant per internet he trobat una bona crítica d’un plat teu: “porc de mangelica amb col-i-flor i pebres”...

Aquest plat me’l va demanar un amic i client pel nou menú del seu restaurant. També en va demanar a altres xefs (d’estrelles Michelin) amics seus. Per fer el meu vaig pensar en la combinació de sabors que podria agradar al paladar local: quedaria atractiu a la vista, i el més important, seria bo. >> cuineu amb producte de temporada?

Aquí és complicat treballar amb productes de temporada, ja que no hi ha estacions... Basicament fa calor o molta calor. No tenim ni hivern ni tardor. Però sí que podem treballar amb producte de temporada d’altres països, com pot ser Espanya, França, Australia, etc... A Singapur pots aconseguir gairebé de tot... però pa-

El meu estil és d’intentar mantenir els gustos tradicionals... Ens recorden d’on venim i qui som”

el consell del david gomis, de cal siller_ SI VAS A SINGAPUR... Ves al mític hotel Raffles i demana el típic còctel Singapore Sling, és un combinat dolç a base de ginebra de Singapur, licor de cirera, Cointreau, granadina, suc de pinya, llima, Angostura i Dom Bénédictine. És un licor fet amb 27 plantes diferents.

4

el lluçanès a taula

mèxic: el 1r nadal fora de casa >> perquè vas marxar a mèxic?

Va ser per una proposta laboral. En aquell moment estava treballant a Kids&Us, una empresa de Manresa especialitzada en l’aprenentatge d’anglès per a nens i nenes a partir d’un any. Feia dos anys que havien obert mercat a Mèxic i ens van proposar a una companya i a mi anar al país per formar el personal, gestionar la xarxa de centres i seguir amb l’expansió. Inicialment havia de ser-hi 6 mesos, però s’ha acabat convertint en un projecte professional i personal sense data de caducitat, i ara mateix no tinc una data de tornada en ment. >> on treballes actualment?

A partir de setembre vaig començar una nova aventura laboral de la mà de Science Bits, una empresa catalana que es vol introduir al mercat mexicà. >> com és canviar oristà (300 habitants) per la ciutat de mèxic (20,4 milions)?

La veritat és que va ser molt fàcil, sembla difícil de creure, però un cop vius a la ciutat, trobes el teu barri, no tens la sensació d’està envoltada per més de 20 milions de persones. Només hi ha una situació en la que sí que te n’adones: l’hora punta. El tràfic a la ciutat és horrible, pots passar-te hores per fer un trajecte de pocs quilòmetres. >> És fàcil viure a mèxic? què t’agrada més i menys del país i la manera de fer?

Sí, és molt fàcil viure-hi. M’encanta viatjar i conèixer el país, la seva cultura i la seva gent. Mèxic es divideix en 31 estats, més la Ciutat de Mèxic. Cadascún dels estats és completament diferent al del costat; el pai-

satge, la gastronomia, culturalment i també la seva gent. Qué no m’agrada? Sense cap mena de dubte el tràfic i a nivell professional el seu ahoritita. Si et diuen això, pots esperar asseguda perquè mai rebràs el que has demanat...! >> què enyores d’aquí?

La gent, la gastronomia, el paisatge... Enyoro moltíssim el poder despertar un matí de tardor i decidir que passaré el dia a qualsevol lloc perdut dels Pirineus o perdre’m per una cala de la Costa Brava a l’estiu. Enyoro el menjar casolà i el poder estar amb els qui més estimes en situacions quotidianes, però també en dies com la Festa Major d’Oristà. >>És fàcil acostumar-se al picant...?

Cada vegada el tolero més, però si que ha estat complicat acostumarm’hi. No els pots demanar si pica perquè el que per ells es poquito a tu t’encén la boca. Però després de dos anys aquí, menjar una torta (entrepà) amb chile a dins s’ha tornat cada vegada més normal.

(salsa a base de xocolata i espècies que acostumen a combinar amb arròs i pollaste) i no puc oblidar-me dels frijoles, la mongeta negre que és la base de la seva dieta i es troba en la majoria de plats. Per últim, el meu màxim descobriment van ser els insectes. Els més habituals son els chapulines (grills), els gusanos de maguey i els escamoles (ous de formiga). >> com celebren el nadal a mèxic?

Aquest és el primer Nadal que pasaré fora de casa. No he viscut cap Nadal a Mèxic però pel que he vist fins ara, aquí el viuen molt intensament. Va ser acabar la festivitat del Día de Muertos (Tots Sants o Halloween) i ja adornar per Nadal, i la veritat, són una mica exagerats! De per sí, els mexicans son molt familiars i més en aquestes dates. Acostumen a reunir-se tota la família per fer un gran sopar la nit del 24 de desembre i el dia 25 fan el que ells anomenen el recalentado, és a dir, escalfen el que va sobrar la nit anterior. >> Com el celebraras tu aquest any?

>> quina és la dieta mexicana habitual?

A Mèxic hi ha molt menjar de carrer, a qualsevol lloc trobaràs puestecitos per comprar tacos, quesadillas, sopes... És una cuina molt variada, utilitzen moltes salses i combinen molts ingredients: és una explosió de sabors. A casa jo continuo amb la dieta mediterrània, però quan surto menjo de tot: tacos al pastor, chiles enogada (chiles farcits amb fruits secs, carn picada i amb una salsa dolça per sobre), pozole (una sopa a base de verdures, cigrons, pollastre, chile), mole

El passaré fora de Ciutat de Mèxic, en una ciutat que es diu Zacatecas amb la família d’un amic. No sé quin serà el menú de Nadal, però de segur, que res superarà els canelons de l’àvia i l’escudella i carn d’olla... Pel que m’han explicat els plats més típics són: el bacallà, originari de l’estat de Veracruz o el romerito, un plat a base de plantes salvatges i d’origen azteca. També és molt típic que preparin ponche o atole de guayaba, una beguda d’origen azteca també i la base de la qual és el blat. El pro-

La Vanessa Bruch va arribar a Mèxic el maig del 2016, per dur a terme un projecte professional i personal que, actualment, no té data de caducitat. Enguany ha sigut la pregonera de la Festa Major d’Oristà, el seu poble, des de la distància. A LaRella hem volgut saber com és la vida a la Ciutat de Mèxic, i com passarà el Nadal...

per Nadal us podré explicar molt més sobre la gastronomia ja que ho hauré provat en primera persona. >> Quin plat et prepares quan et vols transportar a casa?

Fa uns mesos, a través del grup de Whatsapp de catalans a Ciutat de Mèxic (amb més de 100 persones!) vaig conèixer una dona que porta més de 25 anys vivint a Mèxic i fa botifarra. Quin descobriment! Mensualment n’hi compro, un sopar amb pa amb tomàquet i botifarra o mongetes i botifarra és el millor viatge a casa. //

El meu màxim descobriment van ser els insectes: els més habituals són els chapulines (grills), els gusanos de maguey i els escamoles (ous de formiga)

SABIES QUE... El destil·lat típic de Mèxic és el tequila però només el poden anomenar així els que el fan al mateix municipi de Tequila; la resta d’elaboradors del país l’anomenen mezcal, i s’obté destil·lant agave, una planta de la mateixa família que l’aloe vera.

Per_david gomis, de cal siller

desembre 2018

5

A NORUEGA, pinnekjøtt i rissengrøtt >> Us hi veieu vivint aquí en els propers anys?

La Theresa vol viure més cap al nord, i en Joan vol tornar més cap al sud... Però segurament intentarem resistir algun hivern més. >> què us agrada del país i de la ciutat?

Sens dubte la naturalesa en estat pur, que ens permet fer tot tipus d’activitats a l’aire lliure tan a l’hivern com a l’estiu: esquí, kayak, rutes a peu, refugis, pesca, etc… Bergen és una ciutat petita, encantadora, amb un port pesquer molt singular. A Bergen pots agafar un telefèric des del centre per estar esquiant al matí, i si vols a la tarda pots anar a pescar al fiord. >> és fàcil viure a noruega?

En el sentit de combinar vida laboral i familiar sí, i parlar l’idioma t’ajuda a integrar-te i relacionar-te, però en general la vida és cara i la societat és molt tancada. El clima et condiciona bastant. >> què enyoreu d’aquí?

Doncs moltes coses, sobretot els amics, el sol, el caliu de les persones i les festes i activitats culturals.

cesible i lliure a tot arreu. >> quins aliments enyoreu?

Bàsicament tots, la varietat d’embotits, el tall en general, oli d´oliva a un preu raonable, totes les verdures dels mercats, el marisc per fer un bon arròs, etc... I el vi és clar! >> quina és la dieta habitual aquí?

Per la majoria del noruecs: cereals per esmorzar, pa integral amb mantega i algun embotit i per sopar o bé menjar tradicional del pais o menjars pre-preparats. En general no són de cuinar gaire excepte per les festes tradicionals. Llavors sí que els àpats són més elaborats i bons. Nosaltres seguim sent mediterranis amb un toc nòrdic, i cuinem cada dia. De plats pre-cuinats no n’ha entrat mai cap a casa, de moment! >> què heu hagut de canviar de la vostra dieta?

Ens hem adaptat, però cada vegada que anem a Catalunya o quan ens ve a visitar algú del país, demanem com a mínim 10 kilos de tall, i com a minim una llangonissa...

>> Us trobeu amb altres catalans?

Sí! I com que vivim en una casa bastant gran a les afores de Bergen (a un fiord, a uns 15 kms del centre) podem organitzar alguna trobada amb tots ells. A l’última varem ser 30 entre adults i nens. >> com ha sigut el canvi gastronòmic?

Radical! A Noruega no és fàcil trobar productes frescos de qualitat, ni varietat de productes i menys a un preu raonable. Però si que hi ha algunes possibilitats de recollir aliments al bosc i sobretot la pesca, que és ac-

>> quins menjars heu descobert?

pinnekjøtt: costellam sencer de xai salat i fumat // smålahovet: cap de xai salat i fumat // kaviar: ous de bacalla fumats envasats amb un tul // lutefisk: bacallà elaborat amb sosa càustica (provat un cop: no cal tornar-hi...!) // rakafisk: truites de aigua dolça enterrades amb sal, que es mengen crues al cap d’un temps. (sushi noruec). També hem descobert moltes fruites del bosc preuades i d’un gust particular (boníssimes), i també s’elaboren diverses cerveses artesanals.

>> com celebren el nadal a noruega

Tot el mes de desembre ja es fan activitats, sobretot relacionades amb l’advent. Ho viuen molt intensament: fan tallers d’elaboració de galetes de gingebre amb espècies; canten i ballen al voltant de l’arbre de Nadal; i hi ha tota la mitologia dels follets del bosc. A part també hi ha els tradicionals mercats de Nadal, com Santa Llucia i tot el consumisme al voltant del Nadal: aquests dies tot te la paraula JUL als supermercats. El nadal pròpiament el comencen a celebrar el dia 23, quan es reuneix la família. El dia més important és el 24, ja de bon matí. La tradicio és d’anar a missa tothom ben elegant i després menjar el pinnekjøtt (a tota la zona del Vestlandet). Després es balla al voltant de l’arbre amb els regals del Julemann (pare Nadal). El 25 gairebé ningú celebra res i ja fins a cap d’any. El dia 2 tothom torna a treballar. >> Com el celebrareu vosaltres?

Fem una barreja: comencem el 23, celebrem el 24 com els noruecs, i després celebrem el 25 com a Catalunya (fem cagar el tió i invitem a algun amic a casa si es troba sol). Excepte el primer any que vam anar a Olost la resta els hem passat a Noruega, anteriorment haviem anat algun any a Dinamarca, que basicament ho celebren igual que a Noruega.

sabies que...

La Theresa Hansen, danesa amb el Lluçanès al cor, i el Joan Salvans, olostenc de neixement, van anar a viure a Noruega fa 5 anys i mig, i en fa 2 que són a Bergen, la segona ciutat més gran del país, amb els seus tres fills.

Quan ens ve a visitar algú del país, demanem com a mínim una llangonissa

>> què menjareu per nadal? El 23: rissengrøtt (arròs amb llet i canyella). El 24: pinnekjøtt amb kålrabi (colinap) i melmelada d’aranyons vermells. El 25 encara ho hem de decidir… depèn tambe de quins convidats tenim, perque solen ser estrangers. >> Considereu que Bergen ja és casa vostra? No, però segur que quan marxem de Bergen trobarem a faltar coses. Jo (Theresa) em sento catalana. Tambe m’agrada Noruega però no per viurehi sempre.

L’aquavit és la beguda nacional de Noruega, és un licor elaborat bàsicament amb cereals o patata i aromatitzat amb herbes com l’anet, l’anís, el fonoll i/o el coriandre. Per_david gomis, de cal siller

6

el lluçanès a taula

A NOVA YORK amb allioli >> per què vas marxar a Nova york?

>>què t’agrada del país i de la ciutat?

Érem en plena crisi, jo llavors treballava en un despatx d’arquitectura i al mateix temps acabava la carrera de Disseny Gràfic. La meva parella és biòloga investigadora i el 2011 va començar un Postdoctorat a la Universitat de Columbia fent recerca amb cèl·lules mare. Va semblar un bon moment per fer un gir cap a una cosa nova.

La ciutat de Nova York és un petit oasis dins dels Estats Units: molts pensen que és un país en sí mateixa allunyada del pensament general de la resta del país. A nivell de país em sento allunyat del seu accés al sistema educatiu des de la llar d’infants fins a la universitat, així com també del sistema sanitari a l’hora de donar garanties als ciutadans. Però al mateix temps admiro que sigui una societat molt implicada i compromesa a nivell individual amb l’activisme social, la mentalitat de voluntariat i el suport a institucions en benefici comú. De totes maneres és un país molt divers ple de contrastos, ideal per a descobrir la seva immensitat i riquesa natural des del fred d’Alaska fins a les meravelloses illes de Hawaii, al mig del Pacífic, ple de parcs naturals tant al nord com al sud. El fet d’haver viscut 2 huracans, tempestes de neu i onades calor extremes ho fa encara més curiós.

>> Et va costar trobar feina? on treballes actualment?

El començament no va ser gens fàcil! Gràcies al contacte d’un noi català, amb qui érem veïns, vaig començar fent un internship (pràctiques) no remunerades durant 6 mesos per una start up a Nova Jersey. Cada dia havia de fer 3 hores de trajecte en transport públic. No tenien recursos ni finançament, només la idea per fer una aplicació de mòbil. Van tenir sort i just abans d’abandonar el projecte van aconseguir diners d’un inversor. Llavors em van contractar durant 2 anys i fins i tot vam guanyar el premi a millor disseny d’aplicació de mòbil de tot Estats Units, allò em va permetre posar un peu al seu sistema de contactes i així créixer i tenir més oportunitats. Actualment sóc Principal Designer (dissenyador en cap) a una empresa tecnològica de realitat virtual i augmentada ubicada just al costat de l’edifici de l’Empire State. Creem tours virtuals per a 800 universitats principalment dels Estat Units i també per vàries empreses i hotels. >> t’hi veus vivint aquí en els propers anys? què enyores de prats i catalunya?

Per poc que pugui no em veig vivint-hi gaires més anys, fa 2 anys va néixer el Max, el nostre fill, que ens fa més evident la necessitat d’estar més a prop de la família. Enyoro la gent i el paisatge. El que ens defineix, el caràcter i la personalitat com a individus és la suma de la gent que t’envolta i t’estima, quan no pots compartir els moments agradables i no agradables a una banda i altra amb els teus és dur. >> com va ser l’adaptació de prats a ny?

Nova York, i més en concret Manhattan, que és on vivim, és una ciutat d’extrems que em té el cor robat per la seva energia i diversitat. Com a capital del món té tots els elements que fan que sense importar el lloc i cultura d’on vinguis et sentis part d’ella i hi puguis prosperar.

>> A nivell gastronòmic com ha sigut el canvi? quins aliments enyores?

El canvi el trobes en la diversitat d’aliments nous que tens a la teva disposició, el fet que hi hagi cultures de tot el món fa que descobreixis un munt de coses. Però per exemple aquí el marisc i el peix en general no tenen el gust intens del que trobes a Catalunya. >> quina és la dieta habitual de ny?

La gent generalment no cuina a casa, prefereixen menjar qualsevol cosa ràpida abans d’arribar-hi o demanen menjar per Internet i els hi porten. Per sort en el nostre dia a dia ens agrada fer-nos el sopar i el dinar com sempre hem fet a casa.

>> Com celebren el nadal a Ny?

El Nadal a Nova York és tal com el veiem a les pel·lícules. Semblant a com ho definiria en Josep Pla al seu llibre a Un cap de setmana d’estiu a Nova York: amb un excés de tot, d’allò que els altres escullen el que un mateix no necessita. Però els hiverns són molt freds i podem arribar a una sensació de -11 graus negatius durant el dia o una nevada de mig metre que tampoc no convida gaire a sortir a consumir el Nadal. >> com el celebraràs tu?

El dia 25 no m’imagino estar enlloc més del món que no sigui tots plegats a casa dels meus tiets com sempre hem fet, amb la mare, germans i cunyades, cosins i amb qui en realitat representa el Nadal, que son els més petits de la casa. >> què mengen a ny per nadal?

A Nova York com que hi ha moltes cultures, cadascú fa el seu “Nadal” quan els toca, els jueus el Hannukah a principis de desembre, els musulmans el Ramadà, els Xinesos esperen el seu any nou a finals de gener… Les empreses estàn obligades a donar festa per motius religiosos als seus treballadors. Però la festa més celebrada i la més universal que integra totes les cultures al no ser religiosa, es el Dia d’Acció de Gràcies, on cuinen el Gall d’indi per tota la família i amics. El millor per nosaltres a nivel culinari del dia de Thanks Giving son els acompanyaments del gall d’indi: plats diversos de verdures del temps com ara moniato, patates, mongetes saltejades… tot cuinat i gratinat al forn o a la paella. Per acabar, tenen tradició de cuinar pastís de poma, pastanaga o fruits secs. Boníssims! >> què et cuines per anar a casa?

>> quins plats o aliments has descobert?

Quan ens porten la cistella ecològica a casa tenim panotxes de blat de moro per 2 mesos! També hi posen alguna hortalissa nativa del nord de l’estat que no sabem ni com es diu ni com s’ha de cuinar. La carn es l’altra cosa diferent. Això que només mengen hamburgueses és un tòpic! Són uns grans amants de la carn i gaudeixes molt tal com la preparen, pero ells fan el tall de l’animal completament diferent al de Catalunya i per tant la preparació també varia, per això quan alguna vegada ens hem atrevit a demanar al carnisser la llata de la vedella per a fer fricandó… ens va costar una mica posar-nos d’acord.

Coses senzilles com ara unes anxoves amb pebre com les fan a Cadaqués, pa amb formatges de la terra, que per sort trobem, una paella d’arròs negre (encara que les gambes no tenen el mateix gust), la truita de patates que fem cada dilluns per sopar... Però el que realment ens connecta amb la terra, podríem dir a nivell emocional, és quan ens decidim a obrir una ampolla de vi de la terra sigui quin sigui el que mengem a taula. >> un plat que combini catalunya i eua?

Tota una banda sencera de costelles de porc (com particularment les tallen a NY), cuites al forn amb patates de color blau (autòctones de l’estat de Nova York), tot lligat amb el que més he impressionat a tots els americans que he conegut: l’ allioli!

El pradenc Jordi Navarro fa 8 anys que viu a Nova York, concretament a Manhattan, on va anar a viure amb la seva parella el juny del 2011. Hi ha fet carrera, família i amics, però ell mateix diu que no ha perdut els orígens, i torna cada Festa Major de Sant Joan i per Nadal.

SABIES QUE... És el segon estat en producció de vi dels estats Units i està dividit en quatre AVA (Denominació d’Origen): Búfalo, on fan melmelades i most, Finger Lakes, d’on surt el 85% de la producció total, Long Island, la més petita de totes i Hudson Valley, que és la més antiga.

Per_david gomis, de cal siller

desembre 2018

7

compartir Austràlia en família l'àpat i les festes al senegal

La Iolanda i el Zale viuen a Perafita, però si algun dia no els hi trobeu, el més segur és que siguin a Casamance, al Senegal. Els hem demanat com es celebra el Nadal allí. Encara que l’Islam és la religió majoritària, ens expliquen que es celebren totes les festes, i d’una forma comunitària. Siguin musulmans o cristians, tots ho celebren, si no a casa, amb els veïns, amb la comunitat. Per aquest motiu, en la celebració del Nadal, els cristians sovint maten el porc i preparen plats amb porc, però en fan amb pollastre per poder convidar els musulmans. Com explica la Iolanda, allí la festa més celebrada és el final del Ramadà, la festa del xai, en la que es comparteix l’àpat amb tota la comunitat, i més tard tothom es muda i visita tots els veïns i veïnes. (ens queda una conversa pendent, el tema s’ho val!)//

Si hi vas... Has de provar el Bisap, una beguda que només es fa allà i que és molt autèntica i curiosa, té una tonalitat violeta perquè es prepara amb fulles de hibiscos i és un beure sense alcohol perquè la majoria de gent del país és musulmana.

Per_david gomis, de cal siller

L’olostenca Imma Vall ha passat uns quants Nadals a Austràlia amb la seva parella Jason Leven. Enguany també menjaran torrons a l’altra punta del món, on volaran juntament amb els seus dos fills, el Max i l’Inca. Quan arribin al continent, allà serà ple estiu, amb una temperatura mitjana de 35 graus. La família gaudirà del bon temps a les localitats de Sydney, Brisbane i Byron Bay, on l’arribada de Santa Claus el dia 25 de desembre marca la celebració del Nadal, juntament amb la tradició d’ ajuntar tota la família per fer un àpat de rostit de vedella, xai o gall d’indi. Per postres és típic el pastís de Nadal que porta fruita, rom i crema; aquest plat s’acostuma a fer amb mesos d’antelació per deixar-lo fermentar. Un altra de les tradicions culinàries, són els Christmas crackers, unes capsetes que es tiben de les puntes, provocant una explosió i que ha dins contenen un regal i un acudit, aquesta tradició és pròpia en la majoria de països que formen part de la Commonwealth, de l’antic imperi britànic. D’altra banda, també tenen unes postres típiques d’Oceania, que són conegudes com a Pavlova que consisteixen amb fruits del bosc i galeta, per més informació busqueu-ho a Sant Google. L’Imma ens confessa que el plat que l’ha sorprès més és el bistec de cangur, mentre que en Jason ha quedat parat davant el bull. Entre els dos han creat una recepta que barreja els esperits de Catalunya i d’Austràlia, ells l’anomenen la Crema cata-

lana i australiana; és una barreja de crema catalana i christmas pudding (fruita seca amb rom). El plat es farà fent una crema catalana tradicional i caldrà incorporar-hi els elements del christmas pudding: panses, pell de taronja, albercocs i cireres seques a trossets petits, i unes gotes de rom. Molta gent, aprofitant el clima, passen la tarda a la platja paint el tiberi. El dia 26 se celebra el Boxing day que consisteix en un segon dia de festivitat, semblant al nostre Sant Esteve, l’origen del qual prové de l’influència britànica, era el dia que els senyors donaven regals als seus criats i els hi donaven el dia lliure. Finalment ens diuen que enyoren de Catalunya el tió, per això aquest any han decidit portar el costum en terres d’ultramar a veure si els cosins australians el saben fer cagar.//

SABIES QUE... Tenen més de 60 regions vinícoles repartides per tot el país, amb una excel·lent reputació a tot el món. I, curiosament, també tenen una de les vinyes més antigues de sirà del planeta.

Per_david gomis, de cal siller

8

el lluçanès a taula

menú de gira pel món_PER ÀLEX PUJOLS L’Àlex Pujols ha viscut més de 6 anys al Lluçanès. En aquest temps també ha recorregut el món amb el seu grup, Txarango. És un gran aficionat a la gastronomia, i li hem demanat que ens prepari un menú amb plats de diferents països on ha tocat

PATACÓN AMB CARNE DESMECHADA (COLÒMBIA) Ingredients

(Per 4)

PER LA CARNE: »»Peça de peixet de vedella »»Ceba »»Tomàquet »»Pebrot »»All »»Aigua »»Sal i pebre 4 tasses d’arròs PEL PATACÓN »» Plàtan “macho” »» Oli d’oliva per fregir »» Sal PER L’AMANIDA »» Ceba tendra »» Tomàquet »» Alvocat »» Coriandre »» Oli i sal

1)Rostir la carn amb totes les verdures anant-hi afegint aigua fins que estigui ben tova (unes dues hores). Deixem que es refredi una mica i la desfilem amb els dits, amb l’ajuda d’una forquilla i la barregem amb les verdures i el suc del rostit. 2)Per fer el patacón pelem el plàtan “macho” i el tallem en quatre parts, els fregim i abans que es daurin excessivament els retirem. Els xafem amb el cul d’una paella i els tornem a fregir amb l’oli ben calent fins que quedin ben daurats i cruixents. 3)Finalment posem el patacón de base, la carn a sobre i a dalt de tot l’amanida de ceba, tomàquet i alvocat tallat ben petit.

GYOZAS DE GAMBA VERMELLA (JAPÓ) Ingredients

(Per 4)

»» Massa per gyozas »» Gamba vermella »» Sal i pebre blanc »» Aigua »» Oli »» Sal i pebre blanc »» Ratlladura de llima

1) Pelem les gambes i reservem els caps i les pells per saltejar-los i fer un oli de gamba. 2) Piquem (però no massa) la carn de les gambes i les amanim amb oli, sal i pebre blanc. 3) Posem una cullerada de farciment al centre la oblea de massa per gyoza i mullem les bandes per tancar-la i que quedi ben enganxada (hi ha tutorials

al Youtube ;) 4) Posem un raig d’oli a la paella i un cop estigui ben calenta posem les gyozas per la part plana. Quan estiguin ben rosses afegim mig got d’aigua i tapem fins que s’evapori per tal que s’acabin de fer al vapor. 5) Les podem servir amb una mica d’oli de gamba i ratlladura de llima per sobre.//

BAKLAVA DE NOUS (TURQUIA) 1) Piquem les nous amb una picadora i les barregem amb el sucre i la canyella. 2) En un motlle pel forn hi posem quatre làmines de pasta filo untades amb mantega desfeta i hi aboquem la meitat de les nous. Hi afegim quatre làmines untades més, aboquem l’altre meitat de nous i posem a dalt les quatre làmines restants. Ho premsem bé i ho posem a la nevera perquè es compacti. 3) Un cop transcorreguts 45 minuts tallem la baklava amb la forma que desitgem i la posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. 4)Mentrestant fem l’almívar fins que agafi una textura lleugerament densa. 5)Traiem la baklava del forn i la reguem amb l’almívar fins que quedi ben impregnada. La deixem refredar i la servim amb bola de gelat de vainilla.

Ingredients

(Per 4)

PER LA BASE »» 12 làmines de pasta filo »» Mantega

PEL FARCIMENT »» 400 grams de nous »» 50 grams de sucre »» Una cullerada de canyella en pols PER L’ALMÍVAR »» Un got d’aigua »» 75 grams de sucre »» Una cullerada de mel »» 30ml d’aigua d’azahar »» Una branca de canyella »» Pell de llimona

notícies

14 de desembre de 2018

Cuidem, una via contra l’alt atur en les dones lluçaneses de més de 40 anys LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

De la mà d’un grup de persones de la comarca, durant aquest 2018 ha nascut la Cooperativa Cuidem Lluçanès, i ara ja es troba plenament actiu. A partir d’un estudi previ sobre els serveis i la demanda que va portar a terme el Consorci del Lluçanès, una colla de dones de Prats i d’altres municipis de la comarca van començar a reunir-se. Mica en mica van adonar-se que al Lluçanès hi havia una gran quantitat de feines que es trobaven en l’anomenada economia submergida: llocs de treballs que es troben al marge de cap contracte i, per tant, sense cotitzacions ni assegurances. Un altre dels punts rellevants observats va ser l’alta taxa d’atur que hi ha, sobretot, en dones de més de quaranta i

cinquanta anys. A la vegada, l’estudi del Consorci mostrava una gran demanda de serveis determinats al Lluçanès – com ara de neteja o de cura de la gent gran i persones amb problemes diversos. Aquestes reunions van acabar esdevenint i convertint-se en la Cooperativa Cuidem Lluçanès. Segons Ani Salas, la presidenta de la cooperativa, Cuidem Lluçanès té l’objectiu d’unir la gran demanda de serveis al Lluçanès amb l’alta taxa d’atur de dones de més de quaranta anys per trobar així una solució conjunta. Segons Salas, les impulsores del projecte treballen perquè “la dona surti de l’economia submergida per tal que tingui un lloc de treball digne i, a la vegada, donar resposta a aquesta demanda de serveis”. Ara per ara, Cuidem Lluçanès ha obert dues línies de treball principals. Per una banda la de

neteja i, per l’altra, la de cura de les persones (concretament de gent gran i amb problemes per valdre’s per ella mateixa) ja que són les que més demanda tenen a la comarca. Tot i així, les treballadores estan llançant una tercera línia, Cuidem Plus, que engloba llocs de treball de diversitat professional. Actualment la cooperativa ja compta amb 160 socis i, de moment, sis treballadores. Ani Salas afirma que a la gent “li costa adaptar-se als preus d’una cooperativa”, ja que són una mica més alts, però assegura que “a la llarga s’anirà acostumant i estabilitzant”, sobretot, gràcies a la il·lusió, ganes i empenta que hi està posant el grup impulsor.//

música

El concert d’hivern de l’EMAL a Sant Feliu

El passat 1 de desembre l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra es va omplir de gom a gom amb l’assistència d’unes 300 persones durant el Concert d’Hivern de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. La introducció va recaure sobre les espatlles del Grup de percussió de Santa Eulàlia de Puigoriol animant el públic amb el seu contundent repertori; a continuació el poema “Podries” de Joana Raspall va marcar els temes principals del concert: la tolerància, la igualtat i la solidaritat entre cultures. El concert va comptar amb els conjunts de l’EMAL: els infants de Música i Moviment, l’alumnat de l’Escola Heurom de Perafita , la banda i la coral.//RT

Bones Festes i moltes gràcies a totes les que ajudeu LaRella a tirar endavant!

La propera Rella sortirà el 17 de gener!

LaRella | 21

agenda: del 14 de desembre al 12 de gener

ALPENS_ MOSTRA DE PESSEBRES POPULARS A LA FINESTRA_ Del 8 de desembre al 6 de gener.

divendres 24 ALPENS_ CONCERT DE NADAL_ A les 6 de la tarda, a l’Escola La Forja. PRATS_ IV edició del Petit Pessebre Vivent a les 5 de la tarda a la Residència; Projecció Audiovisual “Escalant la cua del drac”, a 2/4 de 9 del vespre a l’Espai.

dissabte 15 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALL AMB OSTRES OSTRES_ A les 10 de la nit, al Centre. SANT FELIU SASSERRA_ ANEM A BUSCAR EL TIÓ DEL POBLE AL BOSC!,Sortida familiar_ A les 11 del matí, a la Plaça de l’Església.

diumenge 16 OLOST_ EL CASAL D’AVIS AMB LA MARATÓ_ A partir de les 4 de la tarda. Prats_ Fira de Santa Llúcia durant tot el matí. D’11 a 2 del migdia, demostració i finalització de l’obra conjunta dels tallistes. PERAFITA_ LA MARATÓ: Caminada popular: sortida a 2/4 de 9 del matí de la plaça Sant Antoni; Finals del Campionat de pàdel i esmorzar: a partir de les 9 del matí al Pavelló; Dinar popular, a les 2 del migdia al Pavelló; Americanes infantils de pàdel, a partir de les 4 de la tarda. SANT FELIU SASSERRA_ BALL DEL SAMANIAT EN SUPORT ALS PRESOS/ ES I EXILIATS/DES POLÍTICS_ A les 12 del migdia, al Pla dels Lledoners. SANT FELIU SASSERRA_ DINAR DE NADAL A BENEFICI DE LA MARATÓ_ A les 2 del migdia, a la sala gran de l’Ateneu.

dilluns 17 PERAFITA_ CONCERT DE NADAL DE LA BANDA DE L’ESCOLA I PROFESSORS DE L’EMAL_ A les 11 del matí, a la plaça de l’ajuntament. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE NADAL_ A 2/4 de 4 de la tarda, a la 2a planta del local social; ZUMBA KIDS_ A 2/4 de 6 de la tarda, al local social.

dimarts 18 SANT FELIU SASSERRA_ CANTADA DE NADALES I POEMES_ A 1/4 d’11 del matí, a la planta superior de l’Ateneu. LaRella | 22

ALPENS_ CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA DE L’ESCOLA_ A 2/4 d’12 del matí, pels carrers delpoble

dijous 20 OLOST_ CLUB DE LECTURA_ A les 4 de la tarda, a la biblioteca; XERRADA “AUTOESTIMA I ADOLESCÈNCIA_ A les 7 de la tarda, al Centre cívic. PRATS DE LLUÇANÈS_ LA BANDA I LA CORAL DE L’EMAL SURTEN A TOCAR NADALES_ A les 6 de la tarda, al carrer. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ PSICOMOTRICITAT PER NADONS_ A 2/4 de 10 del matí, a l’escola bressol Gafarronets. SANT FELIU SASSERRA_ NADAL ESCOLA:ELS PASTORETS_ A les 4 de la tarda, a l’Ateneu.

divendres 21 ALPENS_ CANTADA DE NADALES_ A les 10 del matí, pels carrers del poble. OLOST_ ESCALADA_ A les 2/4 de 5, al rocòdrom; LA IMPORTÀNCIA DELS TREBALLS BEN PRESENTATS_ A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic. SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL DE NADAL_ A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

dissabte 22 ORISTÀ_ BALL AMB JOAN VILANDENY_ A les 10 de la nit, a la sala polivalent. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANOTERÀPIA_ A les 11 del matí, a la zona esportiva. Prats_Fem cagar el tió amb el Pet i la Llufa. A 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Nova.

diumenge 23 SANT FELIU SASSERRA_ CINEMA INFANTIL: LA SOPA DE PEDRES I ALTRES CONTES CAPGIRATS_ A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Ateneu. PRATS_Donació de Sang a Cal Bach, durant el matí; Racó de les experiències, de 10 a 1 pels carrers del poble; Festival de Nadal de patinatge, a les 5 de la tarda; Subhasta de quadres del concurs de pintura ràpida, a 2/4 de 8 del vespre a Cal Bach.

dilluns 24 Discomòbil: Txupitassu de Nadal. A 2/4 de 12 de la nit, al Pavelló.

Núm.456

dimarts 25 LA TORRE D’ORISTÀ_ BALL AMB DUET ECLIPSE I OSTRES OSTRES_ A les 10 de la nit, a la sala polivalent. OLOST_ CONCERT DE NADAL AMB “JARKS”_ A 2/4 de 8 del vespre, a l’església. SANT FELIU SASSERRA_ NADAL 18_ Missa amb la Coral de Sant Feliu, a les 11 del matí; Vine a fer cagar el tió del poble!, a les 6 de la tarda, a la plaça de l’església.

dimecres 26 Prats_ Bingo Reial. A les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent. SANT FELIU SASSERRA_ NADAL 18_ Missa de Sant Esteve, a les 11 del matí, a Santa Madalena; Concert de Nadal, a les 6 de la tarda, a l’Ateneu.

dijous 27 Prats_Del 27 al 29 de desembre: JUGUEM A PRATS, de 9 a 1 i de 4 a 8 al Pavelló. ALPENS_ ZUMBA i ACROSPORT_ A les 10 i a 2/4 de 12 del matí; TIR AMB ARC_ a 2/4 de 4 de la tarda, a la Fàbrica Vella. OLOST_ CANOTERÀPIA_ A les 4 de la tarda, a la zona esportiva. PERAFITA_ CIRC_ A 2/4 de 5 de la tarda, al pavelló. SANT FELIU SASSERRA_ NADAL 18_ Jocs i tallers, a 2/4 de 5 de la tarda, a l’Ateneu.

divendres 28 OLOST_ CIRC_ A 2/4 de 5 de la tarda, al gimnàs de l’escola.

solidàries, durant tot el dia, a la plaça Major; Berenar i sorteig llumineta i Arribada del missatger reial, a les 6 de la tarda, a la plaça Major.

diumenge 30 OLOST_ ARRIBADA DEL PATGE REIAL_ A les 5 de la tarda. PERAFITA_ PATGES REIALS_ Recollida de cartes a les 5 de la tarda. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ ARRIBADA DELS PATGES D’ORIENT_ A les 6 de la tarda, al Centre. Prats_ ESPECTACLE MUSICAL: vol de cançons a 2/4 de 6 de la tarda a la Polivalent.

dilluns 31 Prats_L’home dels nassos a 2/4 d’11 del matí, i Cap d’any infantil, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Església. OLOST_ CURSA DELS NASOS_ A les 5 de la tarda, a la Plaça Major. LA TORRE_ NIT DE CAP D’ANY_ A les 00:30 a la Polivalent, ball amb Jordi Bruch PRATS_ CAP D’ANY_ A partir de la 1 de la matinada, música per a tots els gustos al Pavelló.

dimecres 2 PRATS DE LLUÇANÈS_ CANOTERÀPIA_ A les 4 de la tarda, als jardins de Cal Bach; PÀDEL_ a les 5 de la tarda, a les pistes de pàdel.

SANT FELIU SASSERRA_ CIRC_ A 2/4 de 5 de la tarda, a l’Ateneu.

dijous 3

PERAFITA_ ZUMBA KIDS_ A les 10 del matí, al pavelló.

LA TORRE D’ORISTÀ_ SPINNING_ A les 4 de la tarda, a la sala polivalent.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ZUMBA KIDS_ A 2/4 de 12 del matí, al Casal.

OLOST_ OLOST PARK_ A partir de les 4, al pavelló.

dissabte 29 OLOST_ PASTORETS_ A les 8 del vespre, a l’escola. ORISTÀ_ SORTIDA GUIADA. OCELLS DEL LLUÇANÈS_ A 2/4 de 4 de la tarda. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CIRC_ A 2/4 de 5 de la tarda, al local social. SANT FELIU SASSERRA_ NADAL 18_ Taller “Pop-up” de Nadal, a les 10 del matí, a l’Ateneu; Encesa d’espelmes

PRATS DE LLUÇANÈS_ PÀDEL_ A les 5 de la tarda, a la pista de pàdel. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CANOTERÀPIA_ A 2/4 de 5 de la tarda, al local social.

divendres 4 OLOST_ OLOST PARK_ A partir de les 4, al pavelló. ORISTÀ_ CANOTERÀPIA_ A 2/4 de 5 de la tarda, a la plaça Catalunya.

agenda nadalenca

14 de desembre de 2018

PERAFITA_ TIR AMB ARC_ A les 11 del matí, al pavelló. PRATS DE LLUÇANÈS_ CALISTÈNIA_ A 2/4 de 5 de la tarda, a la zona esportiva. SBG_PARKOUR_A les 4 de la tarda al Casal

dissabte 5 ALPENS_ CAVALCADA DE REIS_ A les 7 de la tarda, a la carretera de Berga i el Casino. Prats_ Cavalcada reial. A les 6 de la tarda arribada pel cantó de Lurdes. Discomòbil Reial, a 2/4 d’1 de la nit a la Polivalent. OLOST_ CAVALCADA DE REIS_ A 2/4 de 7. PERAFITA_ ARRIBADA DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT_A 2/4 de 8 del vespre. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PARKOUR_ A les 11 del matí, a la plaça nova; ARRIBADA DELS REIS D’ORIENT_ A les 6 de la tarda. SANT FELIU SASSERRA_ ARRIBADA DELS REIS D’ORIENT_ A les 6 de la

tarda, per la carretera d’Oristà. SANTA CREU DE JUTGLAR _ CAVALCADA DE REIS_ A les 5 de la tarda..

divendres 11 OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Robots, tòtils i cacanòries”_ A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

dissabte 12 LA TORRE_ FESTA MAJOR_ A les 11 del matí, activitat infantil, a les 9 del vespre maridatge de vins i menjar (inscripció prèvia a Cal Trumfo o Cal Toni), i a les 12 de la nit Concert Musical. ORISTÀ_ BALL_ A les 10 de la nit, a la sala polivalent.

SI VOLS APARÈIXER A L’AGENDA DE LARELLA, ENVIA UN CORREU A comunicaciolarella@gmail.com *L’Agenda és un espai que ofereix LaRella de manera gratuïta, i està subjecte a l’espai disponible.

No t’esllomis repartint programes per totes les cases... No cal que gastis paper i benzina... Si et vols anunciar:

Ho tens molt fàcil! ANUNCIA’T A LaRella! 3.500 exemplars 90 punts de distribució Entra al Directori i aconsegueix un 30% de descompte en publicitat

Diferents formats T’ho dissenyem a mida A partir de 45€

93 850 82 81 comunicaciolarella@gmail.com

LaRella | 23

esports

Núm.456

MOTOR

El Team Cruells, 3r al Campionat de Derbi Variant

Al Dakar amb l’objectiu de seguir escrivint la història Roma, Farrés i Romero, els lluçanesos que participaran a la nova edició del ral·li més dur del món

/F: MOTORSPORT.COM

LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

El passat 25 de novembre el Team Cruells va quedar tercer i va aconseguir l’scratch, millor temps obtingut en el circuit, durant les 3 Hores Derbi Variant a Vallgorguina, una prova de resistència de terra de 3 hores. Aquesta gesta col·loca a l’equip com a tercers absoluts del Campionat de Derbi Variant 2018 de Catalunya, campionat que consta de sis proves de resistència que van de les 3 hores a les 6 hores de resistència. L’equip Team Cruells està format per Jordi Cruells, Albert Orriols i Joan Planes, i segur que l’any que ve tornaran a optar per la victòria.//RT

TRIATLÓ

Segueix el domini del BTT – Triatló Lluçanès

S’acosta un nou any, i amb ell també arriba una nova edició del ral·li Dakar. Perú es vestirà de gala entre el 6 i el 17 de gener per acollir els pilots que formaran part de la graella de sortida d’una nova edició del ral·li més dur del món. La 41a edició del Dakar constarà de 10 dies de carrera i es disputarà íntegrament a Perú. El seu recorregut es caracteritzarà, essencialment, per l’abundància de sorra i de dunes, a més de la poca presència de pista. Els pilots del Lluçanès que enguany intentaran complir els seus objectius al Dakar seran Nani Roma, en cotxes, Gerard Farrés com a pilot a la categoria Side By Side (SXS) i Rosa Romero, també en SXS, però com a copilot.

Nani Roma buscarà el seu tercer Dakar El pilot del Lluçanès Nani Roma participarà al Dakar per 22a vegada i buscarà, un any més, aconseguir el seu tercer títol, el segon en cotxes. Roma competirà enguany amb el Mini JCW Rally, un cotxe que presenta moltes novetats respecte la passada edició del ral·li. Juntament amb el pilot Alex Haro, el pilot del Lluçanès participarà al ral·li amb l’equip X-Raid, i és un dels candidats a la victòria. Al llarg de l’any, Nani Roma ha participat en vàries carreres per preparar-se pel Dakar, i s’ha proclamat campió en 3 d’elles, a Hongria, a Turkmenistan i a Portugal, evidenciant així el seu bon moment de forma que el permet arribar al Dakar amb la tranquil· litat i la satisfacció d’haver protagonitzat una bona temporada.

Gerard Farrés s’estrena a la categoria SXS La passada edició del Dakar era l’última participació de Farrés en la categoria de motos, però el pilot del Lluçanès va deixar la porta oberta a una futura participació en la categoria SXS. I sense anar més lluny, aquest 2019 Farrés competirà a la categoria Side By Side amb un Can-Am Maverick X3 Turbo R, amb l’equip South Racing, dins de l’estructura oficial Monster Energy Can-Am. Després d’aconseguir la 3a posició en motos l’any 2017, i la 5a posició l’any 2018, Farrés ha fet un canvi radical i ha passat de les dues rodes, a les quatre dels SXS. El copilot de Farrés al Dakar 2019 serà Dani Oliveras, qui ja va ser company d’equip amb Himoinsa. Al llarg de l’any, la preparació de Farrés pel Dakar ha estat constant, i ha participat en sis carreres, aconseguint la 2a posició en l’última d’elles. Així doncs, el pilot del Lluçanès afronta el Dakar amb l’objectiu de lluitar per la victòria. Rosa Romero debuta com a copilot La passada edició del Dakar també va ser l’última participació de Romero en motos, però tot i això, la pilot del Lluçanès segueix al peu del canó i enguany participarà al ral·li més dur del món en la categoria SXS. Romero, però, no pilotarà un cotxe, sinó que serà la copilot de la italiana Camelia Liparoti, amb qui formaran un dels dos únics tàndems completament femenins.//

FUTBOL

Victòria d’infart del F.S.Prats de Lluçanès El F.C. Pradenc compleix amb nota i continua líder Una altre diumenge gloriós per l’equip del Lluçanès, ja que els seus atletes van tornar a brillar a la duatló d’Òdena. En la tercera prova del recorregut de la Copa Catalana de duatlons, els de casa van tornar a endur-se el títol per equips, i alguns dels seus corredors van aconseguir pujar al podi per categories. En aquesta mítica prova, les distàncies tornaven a ser les mateixes, amb una cursa a peu de cinc quilòmetres, seguit de vint-i-un amb BTT i finalitzant amb dos quilòmetres i mig més de cursa a peu. Sense dubte, l’equip de casa continua sent el que està més en forma, i ho segueix demostrant a cada prova. En aquesta varen ser dotze els participants del BTT–Triatló Lluçanès. Els guardonats d’aquesta setmana van ser els següents: -Adrià Noguera: 3r general / 2n ABM / 01:25:49 -Xavier Madrona: 4t general / 3r ABM / 01:26:04 -Ivan Martínez: 9è general /1r SUB23M / 01:29:36 -Joan Riba: 56è general / 3r JNM: 01:41:14 -BTT-Triatló Lluçanès: 1r equips: 04:21:29.//AF LaRella | 24

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer

Els equips pradencs continuen liderant després dels partits celebrats l’última jornada, el cap de setmana del 8 i 9 de desembre. F.S.Prats de Lluçanès Merescuda i lluitada victòria del futbol sala de Prats, que va veure perillar per uns instants la seva ratxa de set victòries en set partits. Els de casa es veien les cares contra un Rubí Nord carregat de jugadors tècnics que van posar les coses més que difícils. El primer temps va ser pels blaugranes, que amb un solitari gol d’Isaac Basa-

gaña al minut nou, va avançar el Prats. A la represa el joc no va canviar, i amb una mica de fortuna, els vallesans van aconseguir l’empat a falta de tres minuts pel final. Però tan sols un minut més tard, Guillem Soler forçava un penal a favor, que ell mateix es va encarregar de transformar. Cal destacar que el Pavelló de Prats va tornar a registrar una entrada de públic molt alta, fet insòlit a la categoria que es juga, però que de ben segur l’equip continuarà agraint amb victòries. F.C.Pradenc Recital de futbol el que es va viure el diumenge al municipal, on el Pradenc va passar per sobre d’un

Riudeperes que no va poder plantar cara en cap moment. Els de casa van tornar a demostrar perquè van líders, mostrant-se sòlids en defensa i vius en la zona ofensiva. Les ràpides transicions a la zona mitja del camp van permetre al Pradenc disposar de múltiples ocasions clares de gol. En total van ser cinc les que van acabar a la xarxa visitant, tot i que podrien haver estat més. Amb aquesta victòria els de “Miki” continuen liderant el grup, a sis punts del primer perseguidor, el Montesquiu. Els killers d’aquesta jornada: Gerard Trulls, Gerard Codina, Albert Nualart, Roger Roma (ja en suma 17 en 12 partits) i Aleix Muntadas.//

Sant Feliu Sasserra - Nadal 2018-19 dissabte, 15 de desembre ANEM A BUSCAR EL TIÓ DEL POBLE AL BOSC! – Sortida familiar A les 11 del matí a la Pl/ de l’Església diumenge, 16 de desembre BALL DEL SAMANIAT en suport als presos/es i exiliats/des polítics A les 12 del migdia al Pla de Lledoners DINAR PER LA MARATÓ A les 2 a l’Ateneu

dimarts, 18 de desembre CANTADA DE NADALES I POEMES a 1/4 d’11 del matí a la planta superior de l’Ateneu dijous, 20 de desembre NADAL ESCOLA: ELS PASTORETS A les 4 de la tarda a l’Ateneu

divendres, 21 de desembre FEM CAGAR EL TIÓ A 2/4 de 5 a la llar d’infants

dimecres, 26 de desembre MISSA DE SANT ESTEVE A les 11 del matí a Santa Magdalena

diumenge, 23 de desembre CINEMA INFANTIL “L’ATENEUA” A 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu

dijous, 27 de desembte JOCS I TALLERS A partir de 2/4 de 5 de la tarda a l’Ateneu

dilluns, 24 de desembre MISSA DEL GALL A les 8 del vespre a l’Església

dissabte, 29 de desembre TALLER “POP-UP” DE NADAL (targetes de Nadal) - De 10 a 12 del matí a la planta superior de l’Ateneu Preu: 15€ (inscripcions a l’Ajuntament)

TALLER INFANTIL DE NADAL A les 6 de la tarda a la Biblioteca

dimarts, 25 de desembre – NADAL MISSA amb la CORAL DE SANT FELIU -A les 11 del matí a l’Església VINE A FER CAGAR EL TIÓ DEL POBLE! - A les 6 a la Pl/ de l’Església

CONCERT DE NADAL amb la Coral de St Feliu Sasserra-A les 6 a l’Ateneu

ENCESA D’ESPELMES SOLIDÀRIES Durant tot el dia a la plaça Major

BERENAR I SORTEIG LLUMINETA A partir de les 6 (tarda) a la plaça Major

ARRIBADA DEL MISSATGER REIAL A les 6 de la tarda a la plaça Major dimarts, 1 de gener – CAP D’ANY MISSA a les 11 del matí a l’Església dimecres, 2 de gener CIRC A 2/4 de 5 de la tarda a l’Ateneu dissabte, 5 de gener ARRIBADA DE SES MAJESTATS ELS REIS DE L´ORIENT A les 6 de la tarda per la Ctra. d’Oristà Diumenge, 6 de gener MISSA DE REIS A les 11 del matí a l’Església

LaRella | 25

OPINIÓ

Núm.456

EQUIP REDACCIÓ_ Robert Jové, Ferran Vila, Montse Suriñach, Núria Vilamala, Pol Asensi, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Roger Torrents, Marta Giravent, Clàudia Molina, Albert Ferrer, David Gomis, Àlex Pujols i Jordi Borralleras. DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Bones Festes! La propera Rella sortirà el 17 de gener!

LaRella | 26

El pati de l’escola, un espai d’aprenentatge. Un projecte que pren sentit gràcies al treball en xarxa Equip de mestres de l’Escola Lluçanès Ja fa uns anys que a l’Escola Lluçanès estem portant a terme un projecte participatiu que implica un treball en xarxa de tota la comunitat educativa i on tothom s’hi ha sentit implicat: professorat, alumnes, famílies, Ajuntament... Es tracta de transformar el pati de l’escola en un autèntic espai de joc i, al mateix temps, aprenentatge però iniciat des dels mateixos usuaris, és a dir, des dels mateixos nens i nenes que s’han sentit escoltats pels adults i que han buscat aquesta ajuda necessària per tal que, tot el que ells havien pensat i consensuat arribés a fer-se realitat. Aquesta iniciativa engloba diferents projectes de centre (Xarxa de Competències Bàsiques, participació a la Setmana Europea de Reducció de Residus, Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat, el Projecte Erasmus+ en col·laboració amb la

Universitat de Vic...) El que es va iniciar a les aules amb treball cooperatiu, processos de reflexió, enquestes i pluja d’idees s’ha anat transformant gràcies a la implicació d’un gran nombre de sectors i persones que, gràcies al seu suport humà i material han aconseguit fer realitat alguns dels somnis dels infants. Famílies, Ajuntament, alumnes, mestres...han col·laborat en diferents jornades de treball col· lectiu organitzades per l’AMPA (l’última s’ha realitzat fa pocs dies) que han donat els seus fruits i que han permès la col·locació d’un rocòdrom, una zona de joc motriu amb troncs, una cuineta, la remodelació de la xarranca, l’hort escolar, una zona on poder desenvolupar la part més artística, una botigueta, una zona de descans i de converses... El més interessant de tot el Projecte és que la iniciativa ha sorgit dels mateixos alumnes i de la figura dels delegats de les aules i dels representants de medi que han ajudat a traslladar les idees

dels seus companys/es a qui realment els podia escoltar i ajudar. Aquest projecte encara té continuïtat però després d’aquest temps la valoració que en realitzem és molt positiva. Per aquest motiu volem donar especialment les gràcies a l’AMPA i a totes les famílies que ens han ajudat a fer-lo realitat ja sigui amb les seves aportacions com també amb el seu suport físic i moral. També a l’Ajuntament per ajudar a fer realitat el projecte a través de la dotació de personal i també escoltant i debatent les necessitats del centre i dels alumnes. Comptem amb tots/es per seguir avançant i caminant junts recordant que... “Tots els aprenentatges de la vida es fan jugant” (Francesco Tonucci) ELS INFANTS TENEN MOLTES COSES A DIR, ESCOLTEM-LOS! MOLTES GRÀCIES A TOTS/ES PER FER-HO POSSIBLE JUNTS FEM ESCOLA!

20 de novembre de 2018

directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació... 3_ESCURA-XEMENEIES 4_INSTAL·LACIONS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_MECÀNICS 12_FUSTERS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

4_INSTALLACIONS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

3_ESCURAXEMENEIES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

6_BELLESA ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

DENTISTES

ÒPTICA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

SANT BOI

STA EULÀLIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

165€

93€

1/2 ANY

any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ

SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_INFORMÀTICA

11_MECÀNICS

12_FUSTERS

HI POTS SER PER NOMÉS...

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

165€ any

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

1/2 ANY

MOBLES

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

HI POTS SER PER NOMÉS...

any

165€ any

NETEJA

PINTURES

QUIOSC

RESIDÈNCIA

ANUNCIA’T al Directori d’Empreses de LaRella

a larella.cat/directori FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

TAXIS

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Encara no has vist el DEL virtual? El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:

www.larella.cat/directori

Més informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

encants

14 de desembre de 2018

ES VEN »»Menjadora de 3.000 kg per vedells. T: 636333630 (R56/01) »» VESPINO ANTIC del 1975 (té papers) Preu: 80€. T.: 646 404 714 (R55/01) »»MOTOCULTOR. T.: 93 822 86 47 (R54/02) »»ROBOT ELÈCTRIC, 15€. GRAPADORA per clavar puntes de pressió, 10€. SERRA bricolatge, 15 €. T.: 676 836 517 (R54/03) »»ESTUFA de pelet en molt bon estat semi nova. Model, estufa cleo 6KW.gris.T.: 93 8560159 / 661051725 (vespres). (R52/07) »»LLIT ARTICULAT AMB BARANES en molt bon estat. Funciona molt bé, amb matalàs i tot! T.: 649 451 603 (R52/04) »» MOBLE DE MENJADOR amb vitrina de fusta de pi massissa, color mel. Rústic. Preu a negociar. T.: 687 221 418 (R52/05) »»1 SOFÀ-LLIT de 2 metres de llargada amb somier a sota, 40 €. 1 SOFÀ DE VELLUT en molt bon estat, 50 €. T.: 676 836 517 (R52/02) »»2 MATALASSOS de 135 en bon estat per 15 € cadascun. UN MATALÀS amb funda, 30 €. DUES MANTES DE LLANA, molt agradables, no pesen, per 30 € cadascuna. T.: 676 836 517 (R53/01)

»»UNA TAULA amb reixa per fer calçots, 40 €. SIS CADIRES amb seient de boga tipus medieval: preu a convenir. T.: 676 836 517 (R53/02)

ES BUSCA

racó de la feina

»»CASA petita de lloguer al Lluçanès. T.: 636 247 842 (R51/02)

OFERTES

»»CADELL Setter anglès. T.: 629 712 339 (R53/03)

»»Jugadores veteranes de bàsquet (Eli). cbprats@gmail.com (R56/02)

»»CUBELLES CASA de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntrica i a prop de la platja. T.: 658295258 (R52/08)

»»Casa amb pati/jardí/exterior al Lluçanès o rodalies. T: 691 75 91 76 (R56/03)

>CONDUCTOR DE MAQUINÀRIA_ enviar curriculum a: info@gransllusanes.com_ Necessitem conductor de maquinària pesada. Torn de tarda (de 14 a 22h.) De dilluns a divendres. (RF/1-453)

»»ALS QUE ES VAN CASAR L’ANY 1988, el proper 11 de novembre celebrem els 30 anys de casats amb un dinar. Intererssats trucar. T.: 93 850 81 73 (R51/01)

>MONITOR/A DE MENJADOR_608493762_A l’escola Aurora de Sant Boi en horari de 12.30 a 15h del 10/12 fins a final de curs. Interessats trucar a Anna. (RF/1-456)

»»GRUA per mobilitzar gent gran. Semi nova. SILLONS semi nous de color gris. BANC D’ABDOMINALS. T.: 618 969 981 (R51/04) »» TELEVISOR MITSUBISHI amb descodificador. Funciona perfectament. 50 €. T.: 646 524 690 (R50/01) »» GRADA DE DISCOS EN X Martorell. De 20 plats suspesa als tres punts del tractor. T.: 609 72 03 17 (R50/03) »» CADIRETA BMW nova i sofix, ROBOT DE CUINA Euro Master, SERRA per tallar llenya amb taula circular, SERRA FERMI per ferro, CALDERA de gasoil, 2 COIXINS per cervicals nous, CASCOS de moto amb ulleres, COBERTERIA de 36 peçes antiga. T.: 93 852 92 33 (R50/02)

ES LLOGA »» PIS LLOGUER a Prats. 3 habitacions, 2 banys i 2 terrasses. T.: 609 043 718 (R53/04)

>cuidant de porcs_ rrhh@geporc.com_ Es busca cuidant de porcs (RF/1-452)

DEMANDES

»»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R52/10) »»joc d’accessoris per a llar de foc o estufa de llenya. T.: 639 004 326 (R54/01) »»CORRESPONSALS per informar de les notícies de Sant Feliu Sasserra, Alpens, Merlès, Perafita, Oristà i Sant Martí d’Albars. C.: larellallucanes@gmail.com

COMPARTEIXO »»Comparteixo viatge a Girona de dilluns a dijous. Anada a les 9 del matí (Sortida Olost) i tornada a les 7 de la tarda (Sortida Girona) cada dia. T.: 639 004 326 (R52/06)

>NETEJA i cura _693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. A Prats de Lluçanès (RF/1-452) >CUIDAR GENT GRAN_ 606 062 426_ Dona de 47 anys s’ofereix per netejar i cuidar, acompanyar persones grans. (RF/1-454)

Els Encants de LaRella. Envia’ls a edicionslarella@gmail.com

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 20 de novembre al 10 de desembre de 2018 OLOST

ORISTÀ

PRATS

SANT BOI

DIA

Màx.

Min.

l/m2

20

8,7

4,2

7,2

21

13,6

1,8

22

13

0,0

0,4

12,5

0

23

8,8

2,1

8,1

9,2

3

24

11,5

1,9

12,5

4,7

11

2,4

10,6

1,9

25

11,4

1,8

0,3

12,1

2,7

10,1

2,2

7,4

2,7

26

10,7

1,6

1,8

12,1

2,6

10,4

3,5

9,3

4,4

27

12,2

-1,3

12,3

-0,8

10,6

0,2

10,1

3,4

28

13,7

-0,9

13,2

-1,1

12,7

0,4

12,5

2,3

29

12,9

-0,4

1,9

13,4

-0,6

13,1

1,2

12,1

4,1

30

9,8

2,1

0,6

12

2,5

8,6

3,5

9,2

3,7

2,6

1

6,6

0,4

7,8

3,5

5,8

2

9,5

1,5

0,2

2

14

0,2

15,1

4,5

13,7

1,9

13,1

2,8

3

11,2

0,5

13

-0,5

10,5

2,3

11,2

4,5

0,2

4

14,1

0,4

15,3

-0,2

15,1

1,9

14,4

5,2

0,2

5

16,8

0,8

17,2

1,4

15,8

3,2

16,2

6,3

0,2

6

12,4

2

12,2

2,3

14,3

3,6

14,4

5

0,2

7

6,5

4,1

0,1

5,3

5,6

4

7,3

4,2

0,2

8

7,2

0,2

8,6

4,1

5,6

2,1

6,2

1,8

0,2

9

13

-1,4

14

-0,8

12,5

0,5

11,3

1,4

0,2

10

10,7

-0,7

13,7

-0,6

10,9

0,2

10,1

1,9

0,2

Min.

l/m2

Màx.

11,2

4,6

4,5

13,1

6,9

6,5

Màx.

7,5

3,5

2

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

7,7

3,9

6,8

7,7

4,1

6,6

12,1

2,7

11,3

4,5

0,2

11,9

1,4

11,4

2,8

0,2

8,5

3,0

8,2

4,2

10,4

7,6

0,4

2

0,2

A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 5 de desembre

Cº 17,2

TEMPERATURA MÍNIMA Olost_ 9 de desembre

Cº -1,4

0,4 0,2

Vist des del Munts Lluçanès./JMCASTRO LaRella | 31

.