LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 8 | novembre | 2018 núm: 454
www.larella.cat PÀG 4-5
Puny alçat contra la injustícia!
“Aquest disc lliga amb l’imaginari que tenim del poble” Parlem amb els Nyandú, del grup, de música i del seu darrer treball Fernando Rogelio Estévez
PÀG 6-7
10 anys de Fira d’en Rocaguinarda a Olost Pòster amb els actors i actrius que la fan possible PÀG 6-8
“Neo treballs parcials” La nova secció de tecnologia de LaRella, amb Pere Casas
PÀG 5
“Un dia ens comprarem una làpida” Columna de Meritxell Verdaguer Bona part dels actors i actrius al Serrat de les Forques, en finalitzar l’actuació.//F: EFREIXA
notícies
Núm.454
Seràs un puny alçat al vent, i tu, sols Coeducació i igualtat a tu, faràs vibrar cinc continents EDUCACIÓ
les escoles
SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa i Oliveras
El curs 2018-19 l’alumnat de les escoles Roures de Sant Feliu Sasserra, la Forja d’Alpens, Heurom de Perafita, FEDAC-Prats i Lluçanès de Prats de Lluçanès participaran en el projecte de Coeducació al Lluçanès impulsat pel Consorci del Lluçanès, el CRP i els Serveis Socials del territori, amb l’objectiu de contribuir a una societat més inclusiva, més tolerant i més justa. El tret de sortida va ser el passat 25 d’octubre amb el taller <<Educar per trencar el gènere>> a la seu del Consorci. Del novembre al febrer, cada escola rebrà un taller vivencial <<Estereotips i rols>> que tractarà sobre l’important rol que juguen els estereotips que es perpetuen en la societat. Una altra novetat serà la <<Bossa de contes coeducatius>> que constarà de 30 contes que aniran circulant per les diferents escoles. Aquest projecte forma part d’una de les 10 accions prioritàries en el pla d’acció 2018-2020 del Pla Territorial Lluçanès Territori Educador.//RT
TRANSHUMÀNCIA
El camí de tranhumància ben viu
El ramat passant per Prats// AJPRATS
Dimarts dia 30 d’octubre Prats de Lluçanès va ser testimoni del pas d’un ramat de 430 ovelles que es dirigien a la Plana a causa de l’arribada dels freds. Enguany, ja havien passat pel poble al mes de juny en direcció contrària, cap a les muntanyes buscant pastures més fresques i seguint aquest camí ramader històric. Aquest fet segueix aplegant curiosos i espectadors. Diversos cops a l’any, pastors transhumants transiten pels camins del Lluçanès continuant amb aquesta pràctica ancestral de pasturatge.//CM
LaRella | 2
Amb aquest fragment de cançó del grup valencià el Diluvi va tancar l’espectacle d’enguany de la Fira de les Bruixes, amb l’emoció a flor de pell, al Serrat. Havien penjat Rafaela Puigcercós (Na Roma), però continuava i continua amb el puny alçat, com tantes i tantes dones que han patit la injustícia al llarg de la història. I és que la Fira de les Bruixes també és això: una reivindicació feminista basada en fets reals. Tan reals que enguany es van adaptar fragments del procés judicial verídic contra Na Roma. Un procés que va comptar amb totes les “garanties” de la llei imperant al segle XVII. La poesia de Ma-
El Samaniat//F: EFREIXA
ria Mercè Marçal va acompanyar bona part de la història que vam viure durant la jornada de l’1 de novembre, en la que Sant Feliu Sasserra es va tornar a omplir amb milers de visitants i desenes de parades artesanals. Durant la setmana es van celebrar diversos actes, entre els
quals la presentació d’un estudi etnobotànic, encara en procés, sobre el saber popular pel que fa a usos de plantes i herbes remeieres. També es va dur a terme una caminada per descobrir herbes comestibles, entre d’altres activitats, que mostren i actualitzen el saber de les “bruixes”. //
“Na Roma és la que pengen però és la que viu” Raquel Gavilan
va interpretar la bruixa protagonista de la fira Com és fer de bruixa? Per mi és, primer, una responsabilitat. Perquè vols transmetre el missatge d’allò que va succeir. De la injustícia contra les dones. Vols transmetre el personatge, la història, l’essència de la fira. T’interessen les bruixes? Jo he anat a moltes fires de bruixes, per curiositat perquè m’interessa el tema. La fira de Sant Feliu parla d’històries humanes, verídiques, cosa que no he vist a les altres. Quan vaig venir a viure aquí, fa un any i mig, no sabia que existia la fira… Creus que és un element cohesionador la Fira? Poc després d’arribar, l’Olga, veïna del poble, em va convidar a apuntar-m’hi, i ho vaig trobar fantàstic. Estic enamorada de la fira. Veure com les diferents
edats comparteixen espais, com la gent col·labora, encara que no actuïn, per exemple la Rosa amb la roba. S’hi veu l’essència del poble. Les setmanes prèvies són fascinants. Des que els directors transmeten com és el guió, el Tomeu i la Montse l’any passat, com el Pere i la Txell aquest any. Com es va donant forma, amb la individualitat de cadascú donant-se la mà i fent quelcom bonic entre tots. Això fa poble. Què és una bruixa? La bruixa per mi és algú que coneix molt la natura, i quan coneixes la natura també coneixes molt la teva natura i la naturalesa humana. Quan treballes amb persones per guarir-los amb herbes, t’expliquen coses i et fa créixer. T’has sentit identificada amb Na Roma? Sí. Des de petita el meu avi em va ensenyar moltes coses de la natura, herbes incloses. I amb coses que viu Na Roma m’hi he identificat. Jo soc terapeuta en reiki, en massatge metamòrfic,
he investigat en astrologia, coneixements de sistemes familiars… Això no es comprèn gaire. La gent ho veu des de la superstició, la desconfiança, la por. Hi ha coses que segueixen sent incompreses. Com és el personatge? Na Roma és la que pengen però és la que viu. Normalment la persona que és penjada ho és per viure. Per a no renunciar al que és. Segons el que he pogut investigar, després d’un any i mig d’interrogatoris Na Roma va confessar perquè havien agafat la seva neboda. Tots els personatges s’entenen des de la humanitat i la por. El Tarragó mateix va ser jutjat com a bruixot, es va salvar de la condemna però per fer-ho va haver de condemnar altres persones.//
notícies
8 de novembre de 2018
Multitud de gent a la Festa dels 50 anys ALPENS Per_ Clàudia Molina
L’últim dissabte d’octubre va tenir lloc a Alpens la celebració del 50è aniversari de l’escola de la vila. Tot i que el temps no va acompanyar, la gent sí que va respondre ja que al voltant de 300 persones es van acostar al poble per unir-se en algun moment de la jornada a la festa d’aniversari. Els actes de celebració es van haver de traslladar sota cobert com a conseqüència de la forta pluja i es van repartir entre els
F: DALPENS.CAT
espais de La Sati i de la Fàbrica Vella, però això no va fer aigualir el bon ambient imperant. Gegants, concert infantil, inaugu-
ració de l’exposició de la història de l’escola, dinar popular, jocs gegants i concerts vespertins van ser el guió d’un dia rodó.//
Inici d’un projecte contra el canvi climàtic a Mas les Vinyes de Sant Martí SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Redacció
La Fundació FIRE (Fundació Internacional per a la Recuperació dels Ecosistemes) ha escollit el projecte de permacultura d’aquesta finca, per instal·lar-hi un projecte de foresteria anàloga amb més de 400 exemplars. La foresteria
anàloga, tal com ens ha explicat Sergi Caballero, és una eina per a potenciar la vegetació natural, estudiar l’adaptació al canvi climàtic de diferents espècies i crear ingressos econòmics durant les diferents etapes de l’evolució del bosc. Els productes procedents d’aquests boscos obtenen el segell de qualitat “Forest Garden Product”, que garanteix la inexistència de produc-
tes químics, herbicides, pesticides ni la sobrefertilització. El canvi climàtic ja és una realitat i les previsions fins a 2030 impliquen temperatures més altes i una pluviometria més erràtica, motiu pel que la FIRE està estudiant les evolucions dels boscos a diferents punts del món. Al Lluçanès, tindrem el primer de Catalunya.//
Millores a la carretera de Perafita a St Agustí SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Clàudia Molina
El Diputat d’Infraestructures Viàries i de Mobilitat ha entregat un nou projecte de rectificació i millora dels revolts de la BP-4653 entre Perafita i Sant Agustí del
Lluçanès als alcaldes dels respectius municipis. Amb un termini d’execució de 7 mesos i un pressupost final de 334.821 €, el projecte té com a objectiu la millora de la seguretat viària, emprenent accions per separar la calçada de la carretera augmentant la distància amb els arbres que l’enco-
tillen. Estan previstes un total de 6 actuacions que modificaran l’eix de simetria actual de la carretera i la situaran a un màxim de 3 metres de distància, s’instal·laran noves barreres metàl·liques i la calçada esdevindrà d’un total de 6 metres d’amplada i 0,5 metres de vorals.//
municipal
Lluçà celebra el primer procés de participació Seguint l’estel d’altres pobles com Olost o Alpens, el municipi de Lluçà també ha celebrat el seu primer procés de participació ciutadana del qual s’han sabut els resultats fa vora una setmana. En total, s’han presentat 4 propostes de diferent índole: millores d’infraestructures i accessos, propostes culturals i mecanismes efectius per a la recollida de les necessitats dels habitants dels pobles de Santa Eulàlia i Lluçà. Finalment, el 6 d’octubre es van fer les presentacions públiques dels projectes i, després de 15 dies de votació, la proposta guanyadora ha sigut la de caire cultural, la qual proposava destinar la partida pressupostària de 5.000 € concedida per l’Ajuntament a organitzar activitats culturals promogudes per les associacions del municipi.//.//CM
EMPRESA
Betara guanya 7 premis al Cheese Awards
Formatges Betara guanya 7 medalles al certamen internacional World Cheese Awards celebrat el passat diumenge a la ciutat de Bergen a Noruega. Formatges Betara va ser guardonat amb una medalla d’or pel formatge de cabra farcellet, quatre medalles de plata pels seu formatges: ecològic de cabra, blau atrevit, el d’ovella ecològic i vaca ecològica; i dues medalles de bronze pel formatge ecològic de cabra amb cervesa ecològica i el formatge de vaca. Aquest certament és internacional i el més important en el sector del formatge, on s’hi van presentar 3.472 formatges d’arreu del món, amb un jurat de 230 experts de 29 països diferents els quals van avaluar els formatges presentats.//MG
LaRella | 3
entrevista
Núm.454
“Portem idees al local i les desenvolupem a cops LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Robert Jové i Jordi Freixa
Decidits a no acabar amb el temperi, el grup de rock de La Torre d’Oristà, Nyandú, acaben de publicar el seu tercer disc que significa un pas endavant tant pel que fa a la música com en l’evolució global de la seva obra. Ens trobem al seu ja mític local d’assaig, a un cobert de La Torre, encara no s’ha amagat el sol, però ja comença a fosquejar, i encetem una conversa que ves a saber fins on ens durà.... Ferran (FE): A La Torre ja estan acostumats al temperi. Vam començar el grup quan érem adolescents. El rock català ja anava de baixada i escoltàvem la MTV i els discos dels cosins: el Jordi Felip i l’Albert Met. Coses com Metallica, RedHotChiliPepper, Nirvana, etc. Ja fa tres anys del Bum! Es pot saber què heu estat fent fins ara? FE: Tots tenim les nostres feines; malgrat sortir a la ràdio i tenir certa repercussió pública, no podem viure d’això. El Bum! el vam presentar per tot Catalunya i les Illes Balears. Van ser 70 i pico concerts amb el corresponent desgast físic i emocional que comporta anar amunt i avall cada setmana. Després vam agafar un parell de mesos de descans i a tornar-hi. Ja teníem tonades, idees i vam començar l’elaboració del disc, que va durar un any i pico. La feina ben feta necessita temps. El fet de composar i crear no s’atura mai, sempre hi ha una imatge, un so, o unes paraules que t’inspiren Roger (RO): El que està molt clar és que si poguéssim viure d’això, haguéssim anat més de pressa, però no és fàcil combinar la nostra feina, que és el que ens dona per viure, amb el que volem que sigui Nyandú, perquè requereix dedicació i esforç. Ruben (RU): Mai ens hem marcat dates límit per treure el disc. Aquest l’hem treballat sense presses, buscant coses noves i amb l’objectiu i consciència d’elaborar un producte de qualitat. RO: Ostres, fixeu-vos en una cosa: som tres (tot i que enguany hem augmentat en el directe), aquest és el tercer disc i entre cada disc hi ha hagut un període de tres anys. Som els reis del 3! LaRella | 4
El disc Fernando Rogelio Estevez va sortir a la venta pel Mercat de Música Viva, oi? FE: A mig agost vam treure un single, El Club dels 27, amb un videoclip fet de gifts del que estem molt contents. El dia 31 d’agost va sortir el disc sencer a totes les plataformes digitals i el 15 de setembre va arribar en format físic a les botigues. No ens agrada la descàrrega lliure perquè pensem que menysté l’acte de creació, fer un disc costa diners i hores invertides. En aquest treball hi intervé molta gent, no només nosaltres, i això té un valor. Per això, el fet de pagar per una obra és un reconeixement implícit a la feina feta. No ens agrada la “moda” de la gratuïtat de la cultura. RU: La gent paga per una entrada a futbol, per anar a ballar, etc., però sembla que els sàpiga greu pagar per escoltar un grup de rock, deuen pensar: <<Total, si vindrà de franc per la Festa Major?>> En això les administracions tenen part de responsabilitat. S’està creant una mena de cultura de la gratuïtat que beneficia sempre als mateixos i els que comencen ara encara ho tenen més magre. RO: Respecte al format, penso que el suport físic ja no té el mateix sentit que abans. La venda en suport físic avui dia és gairebé simbòlica. La gent quan el compra ja l’ha escoltat; s’ha convertit en una mena d’objecte de culte. Com diem a dins el disc, si fer-lo és un acte d’amor, comprar-lo també. RU: Avui dia per donar a conèixer el que fem és imprescindible tenir presència a les plataformes digitals i socials, ara és la forma més ràpida d’arribar a la gent i el feedback és gairebé immediat. D’on surt aquest títol? FE: No va ser senzill. D’entrada pot semblar estrany, però que no ho és el món d’estrany? Volíem fugir de la frase senzilla, totes les que se’ns ocorrien sonaven ja fetes; al començament era una conya que ens fèiem entre nosaltres però després li vam anar veient l’encant i al final ens vam decidir. RO: Tot i que pot sorprendre i desorientar a algú, és molt coherent amb el concepte global que té l’obra. Lliga també amb l’imaginari que tenim del poble. RU: Els tres noms també simbolitzen la nostra unió, penso que ha estat clau pel que hem fet fins ara: la unió entre tots tres que fa que Nyandú tiri endavant.
FE: És un disc molt més reflexiu, nostàlgic, íntim i sincer. Encara que pugui parlar de temes tristos i foscos hi ha una espurna d’optimisme que els fa brillar.
RU: Un dels temes que hi ha implícits en el disc és l’orgull de ser d’un poble petit; sentir-nos de La Torre; la sort que vam tenir de passar la nostra infància aquí
Gràficament el vostre disc anterior era blanc i clar, una explosió d’alegria i colors; aquest, en canvi, és més aviat fosc. Aquest enfosquiment està en relació amb la música? FE: En absolut. De fet, l’època del Bum! va ser més fosca per a nosaltres. El Bum! era una explosió d’alegria que ara a mi em sembla un pèl forçada. Les coses que només traspuen alegria em sonen a falsa impostura. Aquest, en canvi, jo no el veig gens de fosc, és un disc molt més reflexiu, nostàlgic, íntim i sincer. Encara que pugui parlar de temes tristos i foscos hi ha una espurna d’optimisme que els fa brillar. De fet, a mi m’inspira més la foscor que la claror. Totes les lletres les ha escrit en Ferran? FE: Si, les lletres són meves. Durant tot aquest temps, he canviat una mica la manera d’escriure, he llegit forces coses noves que m’han ajudat a trobar la meva veu i assolir aquest to que té el disc. Potser no hi ha tantes de cançons escrites en primera persona com en altres discos, aquestes potser estan més meditades i destil·len menys visceralitat. Recordo que al final de la gira del Bum!, després de tants bolos, les lletres de les cançons ja no em deien res, no es movien d’allà. Jo volia escriure una cosa que no em cansés mai de cantar, que cada vegada hi pogués trobar un aspecte , que em motivés prou per interpretar-les... RO: També tenen la seva part crítica. Glòria, per exemple, és un tema molt crític amb la societat que ens ha tocat viure... RU: Un dels altres temes que hi ha implícits en el disc és l’orgull
de ser d’un poble petit; sentir-nos de La Torre; la sort que vam tenir de passar la nostra infància aquí, i tot el que ens ha ensenyat créixer en aquest univers rural. Perquè malgrat que visquem tots a Vic, sempre serem del Lluçanès. On el veu gravar? FE: El plantejament de gravació va ser diferent des del començament. Hem procurat fer una cosa coherent des de la diversitat. Jo portava una idea al local i començàvem a desenvolupar-la, després la treballàvem individualment i gravàvem el resultat. Després amb la visió d’en Santi García tot va ser molt ràpid… Ha entès molt bé l’aroma de la nostra música, des de el primer dia sap el que volem fer. Heu rebut ja les primeres reaccions de la gent? FE: Fins ara la rebuda està sent molt maca. [en el moment que vam parlar amb ells, havien fet tres concerts, ara ja n’han fet onze] S’acosta gent que no ens havia escoltat mai a felicitar-nos i sembla que els hi agrada, fins ara el feedback està sent molt positiu. Ja tenim força concerts contractats i al directe portem una novetat..... RU: L’elaboració d’aquest disc ha estat un procés llarg i dur, per això la perspectiva que et dona la gent és molt important ja que t’ofereix informació de com es reben les cançons i t’ensenya a ser conscient del que fas. Dius que al directe hi ha una novetat? FE: Sí. Hem fet un disc musicalment més complex i necessitàvem algú més per defensar-lo en directe. Hi ha matisos i sons que no ha-
ENTREVISTA
8 de novembre de 2018
de mall” guéssim pogut fer sols. Per això ens acompanya en Jordi Blanqué, un excel·lent guitarrista de Prats amb qui de seguida vam connectar. Què significa aquest disc per vosaltres? FE: El tercer sempre és molt important per a un grup, és quan es confirmen o desmenteixen els presagis dels crítics, i el que és més important: els nostres objectius.. Penso que el motor de la nostra banda és el directe, aquí és on donem tot el que tenim i ens ho passem genial. RU: Jo recordo molt bé quan érem nanos i anàvem a tocar. Allà es va forjar la nostra amistat que dura fins ara, i ens vam adonar que podíem fer quelcom en el món de la música. Aquest tercer disc, en certa manera també parla de l’evolució d’aquesta amistat. Hi ha temes que parlen de nosaltres tot i que tothom s’hi pot sentir identificat perquè tracten temes universals. RO: Jo tinc ganes de començarlo a rodar fort, quan més gaudeixo és a dalt de l’escenari amb el contacte del públic. Em poso nerviós si alguna cosa no rutlla, però les sensacions que sento tocant no les trobo enlloc més. El vostre mànager és en Miki Puig, un mite en la història de la música d’aquest país... FE: Des de 2015 estem amb ell
a LAV records i sempre ens ha ajudat i orientat en la nostra carrera, però a nivell musical no s’hi ha posat mai. Sempre ens ha deixat llibertat total creativa perquè, suposo que confia en nosaltres. A mi personalment m’ha donat molt bons consells i crec que hem establert una relació personal molt maca. Jo li estic agraït. M’hi he emprenyat i tot amb ell, però m’ha fet evolucionar. RU: Poca gent deu haver-hi com en Miki Puig tant coneixedors tan de la música que es fa avui dia com dels clàssics de tots els temps. Sempre ens ha traslladat que allò important és fer bones cançons, i ens ha orientat. Com es fa una bona cançó de pop? FE: Molts grups han fet cançons de pop magnífiques però no existeix una fórmula per fer la cançó perfecta. RU: No existeix una fórmula màgica per fer la cançó perfecta, però nosaltres sí que tenim un mètode per fer les nostres. FE: Exacte. Les idees poden néixer en el moment menys esperat per això cal estar preparat. Primer de tot, sol arribar la melodia o una frase que jo solo caçar amb el telèfon o una llibreta. Després, a casa meva la començo a treballar amb la guitarra i hi poso alguna veu per donar una idea del que pot ser; però no pas encara la lletra perquè aquest és un altre treball. Finalment aquestes idees les porto al local d’assaig. RO: Després li comencem a fo-
tre cops de mall. És a dir, li apliquem una mena de procés de deconstrucció que condueix a la construcció final del tema. Aquesta és una etapa en la que tothom hi diu la seva. A vegades el tema surt a la primera i d’altres vegades és més difícil, donem voltes i voltes. Ens costa trobar el so ideal. RU: Després nosaltres mateixos enregistrem el tema i el podem avaluar al local abans de dur-lo a gravar. Això ens ha permès desenvolupar més les cançons i procurar arrodonir-les abans d’anar a l’estudi de gravació. RO: Jo he de dir que les bateries d’aquest disc m’han costat molt. En alguns temes quan arribava a l’estudi encara no tenia clar quin ritme hi anava, però allà entre aquest parell i en Santi García la cosa s’anava aclarint. FE: La feina d’en Santi García ha estat decisiva. Ell ha entès perfectament quin so volem tenir i els seus consells de producció musical han estat molt importants per nosaltres. La xerrada ens porta a parlar de molts temes, alguns de ben llunyans, com l’ambient musical inspirador del bar Atmosfera de Torelló, on els Nyandú eren assidus, o de diversa gent que ha set part de la seva música, a qui dediquen l’última cançó del disc, Vostra. Quan acabem la conversa ja és ben fosc, tanquen el llum del local i tothom marxa al seu cau amb un somriure a la mirada perquè les cabanes es segueixen aguantant.//
la columna
Meritxell VERDAGUER
Un dia ja ens comprarem una làpida Potser aquest any tampoc hagués anat al cementiri per Tots Sants però al final, per culpa d’una pel·lícula americana, vaig decidir participar d’aquest ritual anual. És un tema sensible, no cal dir-ho. Però el cementiri és part del poble i explica moltes coses. Vaig comprar flors que vaig penjar a la làpida dels meus avis, primer a Oristà i després a Perafita. Van caure llàgrimes, és clar. I després vam caminar repassant els cognoms dels altres enllaçant-los amb el nom d’una casa. Vam comentar coses pràctiques com les flors naturals i les flors de plàstic, la foto, si és millor posar el nom familiar o el nom sencer, si el cementiri és massa lluny del poble. I després, a Oristà, ens vam parar davant la làpida d’una noia que es va suïcidar quan tenia 24 anys. Era mig hippie i portava una melena molt llarga i rossa, va dir. Havia vingut a viure al poble amb la seva parella després de la mort de Franco, el 1979. Pocs dies després ell es va penjar a la porta del cementiri i també el van enterrar a Oristà, en una làpida una mica més a la dreta que la de la noia. No els van poder enterrar junts perquè havia passat massa poc temps entre la mort de l’un i l’altre. I una mica més amunt hi ha la làpida del seu pare, que segurament no volia estar lluny del seu fill. Em vaig imaginar com es va viure allò durant els anys freds de la Transició i com és que aquella parella havia arribat a Oristà i s’hi havia quedat. Una història que – veieu! – ens l’explica, en part, el cementiri. A Perafita, unes flors molt altes i grogues tapaven el nom d’una làpida. Va dir que ja havien quedat que li portarien flors altes, que era com li agradaven. I que ho havien de fer elles perquè no tenia fills, que l’havien netejat perquè estigués a punt per Tots Sants. Conèixer totes les tombes, netejar-les per Tots Sants, portar flors als que no tenen fills: suposo que això és ser de poble. I a Perafita també ens vam parar en aquella tomba d’un soldat que hi ha entrant a l’esquerra. Sempre hi ha flors, va dir. Ningú sap qui és ni què el va portar fins aquest cementiri que té xiprers com tots i el veiem a l’horitzó del camí de Can Carbó. A mi em sembla que sempre hi he vist les mateixes flors i col·locades al mateix lloc, a l’argolla de la dreta. Amb unes lletres de metall hi van escriure ‘Muerto por Dios y por la patria’ el 1939. Si aquest era el motiu de la seva mort deu ser que va lluitar al bàndol franquista i que, pobre, poc li va faltar per veure el final de la guerra. I moltes més històries. En fi. A viure. Un dia ja ens comprarem una làpida.// LaRella | 5
NOTÍCIES
Núm.454
El bandoler Rocaguinarda pren els Acte d’inauguració de carrers d’Olost per 10a vegada memòria
l’Espai de Memòria
Aquest divendres 9 de novembre a les 10.30 h a l’Ermita de Sant Sebastià tindrà lloc la inauguració de l’Espai de Memòria a càrrec de la Hble. Sra. Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa surt directament del Pla de Fosses que tenia com a objectiu contribuir a la recuperació de la memòria històrica i que, durant el 2017, va exhumar un total de 18 cossos de soldats republicans a Prats de Lluçanès.//CM
FESTES MAJORS
Festa a Sant Martí d’Albars i Sobremunt Sobremunt començarà aquest divendres dia 9 amb el primer concurs de truites. Tot seguit, es farà el sopar d’en Tomeu, on cadascú es porta el seu. El mateix divendres es farà la nit jove amb els grups: Sal & Pebre, Blackiss i fi de nit fins ben entrada la matinada amb Dj Carpa. Els següents actes seran el dissabte a la tarda, amb la gimcana “Qui té més ous?” on cada participant ha de portar 3 ous per poder participar. Al vespre tindrà lloc el sopar popular, botifarrada i gra cuit. Després del sopar es farà el Ball de Festa Major amb Si Fa Sol, les Tietes Queques, Paracaigudistes Acústics i fi de festa amb el Dj Local. El diumenge, 11 de novembre, dia del patró del poble, es farà a 2/4 de 1 la Missa en honor a Sant Martí. Després l’Arrossada Popular, després de l’àpat es farà la Gran Rifa. A les 5 de la tarda serà el torn de la quitxalla amb la Pallassa Pescallunes. A la mateixa tarda també es farà el campionat de Truc. I per fi de festa es farà la xocolatada per a tothom. A Sant Martí d’Albars, els actes de Festa Major van començar el dissabte passat a la tarda, amb diferents jocs per la canalla, inflables i un taller, a més a més d’una discoteca per als més petits. Al diumenge, van fer esmorzar popular i els Carreters de Prats van recuperar feines tradicionals del camp. La festa continua aquest divendres amb una xerrada sobre la biodiversitat del poble, dissabte sopar popular amb concert i espectacle, i acabaran diumenge amb la tradicional missa acompanyada d’una coral de gospel.//CM
Arriba la FM de Lluçà Enguany arrenca la celebració el divendres 16 al vespre amb una xerrada sobre l’eruga defoliadora, tot seguit d’un sopar popular. El dissabte serà un dia íntegrament musical, ja que ens podrem unir al cercle de percussió guiat pel Jordi Vinyoles, adreçat a totes les edats i una jam session ben entrada la nit. Diumenge de missa i audiovisual infantil. Dimecres 21 de novembre, dia de la patrona de Lluçà, missa en el seu honor a l’Església de Santa Maria de Lluçà; i s’acaben les festes el dissabte 24 amb una caminada i posterior dinar a Sant Climent de la Riba.//CM LaRella | 6
OLOST Per_ Lluc Corominas
Olost va celebrar, aquest diumenge, una nova edició de la Fira d’en Rocaguinarda, i, amb aquesta ja en van 10. Nyerros, cadells, barjaules, monges i nobles van tornar a voltar pels carrers del centre del poble, en una Fira que, any rere any, es renova i és un èxit en participació, tant d’intèrprets com d’espectadors. Per altra banda, també es celebrava que feia 25 anys que, uns joves del poble, van recuperar la Fira Artesanal. És el 10è any que la Fira d’en Rocaguinarda transforma els carrers del centre d’Olost en un plató de televisió ambientat al segle XVII. Enguany, el passat diumenge, el casc antic va tornar a ser l’escenari gràcies a la implicació de més de 100 persones del poble que s’han bolcat, de ple, en aquest projecte i que, any rere any, suma més públic. INNOVACIÓ EN LES ESCENES Com cada any, es van renovar totes les escenes i se’n van confeccionar de noves, com l’escena de la tortura pública, que aquest any enfrontava un home amb una pitó; o el barber Arrencaqueixals que va fer acte de presència a la tarda. Entre les escenes, típiques, però actualitzades, com les Barjaules, el Quixot i Sancho, o l’Indult d’en Perot, cal destacar el canvi que va patir l’escena més espectacular de la Fira: la lluita de Nyerros contra Cadells a la plaça. Una nova estructura, una nova seqüència, que volia representar una mena d’assaig general, i on s’hi van barrejar temes actuals (recurs habitual utilitzat en els guions de la Fira): en aquest cas va ser clau l’ajuda del VAR, el modern videoarbitratge implementat actualment en les lligues de futbol professional, per determinar el guanyador de la disputa. En cap d’elles, tampoc va faltar-hi l’humor i la sàtira que conformen l’ADN de la Fira. També forma part de l’ADN del projecte el rigor i la professionalitat (malgrat cap dels actors i actrius s’hi dediquin). En aquest sentit, el tema històric és molt important, principalment per la difusió que es fa de la vida d’un personatge com és Perot Rocaguinarda, molt important a nivell
Inici de l’enfrontament entre nyerros i cadells// JFREIXA
Algunes de les barjaules// JARDID
català i emblema del bandolerisme. En aquest sentit, els directors miren al detall per ser el màxim fidels a la realitat. Exemple d’això és el canvi de colors de les capes i els barrets dels bàndols de bandolers per tal d’acostar-se més a la realitat històrica (els Nyerros van passar a vestir de blau i els Cadells de verd, al revés que als anys anteriors). Tampoc va faltar-hi, com a any d’aniversari, el pastís. Com a cloenda, a part del majestuós castell de focs i el ball de gegants tradicional, es va fer un pastís amb una gran estructura de ferro que es va treure al mig de la plaça per celebrar aquests exitosos 10 anys de Fira d’en Rocaguinarda. El pastís anava amb sorpresa, i es que de dins en va sortir un dels actors del poble que representava un bandoler. La crítica cap a la situació política que es viu a Catalunya i el record cap als presos i preses polítiques i als exiliats i exiliades independentistes també va ser ben present durant la fira. Altres activitats Tot i que el plat fort del cap de setmana era diumenge, dissabte també es van celebrar alguns actes organitzats per altres entitats del poble aprofitant la cita. A la tarda, com a ja es habitual, els diables dels Cremats van portar a
Verdulari molt còmic// JFREIXA
terme el taller de foc i el correfoc infantil que va recórrer els carrers del Raval. Al vespre, el Club Excursionista Via Fora va organitzar la projecció audiovisual de Canvi climàtic a les glaceres del Pirineu, a càrrec de Jordi Camins, autor del llibre que porta el mateix títol que li va fer valer el Premi al Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l’any 2012. El mateix diumenge de fira també es podia visitar el Centre d’Interpretació del bandolerisme, que va rebre unes 140 visites. 10 anys d’una fira viva Més enllà dels 10 anys d’aquest nou format de teatre al carrer, és important esmentar també que aquesta era la 25a edició, des que uns joves del poble la van recuperar, de la Fira Artesanal. Malgrat que al llarg dels anys ha anat perdent importància, la Fira no s’ha perdut i s’espera que, gràcies al valor afegit que se li ha donat, pugui seguir viva durant molts anys més. La Fira d’en Rocaguinarda es consolida, definitivament, en el marc de les fires històriques i teatrals que es representen arreu de Catalunya. S’espera que, gràcies a la implicació del poble, la Fira tiri endavant durant molts anys més, i segueixi cohesionant la vila i atraient, cada edició, nous i noves visitants.//
Fotografia: Joan Ardid
Olost celebra la 10a Fira d’en Perot Rocaguinarda !
opinió
Núm.454
EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas, Jordi Freixa, Núria Vilamala, Marta Giravent, Clàudia Molina, Albert Ferrer DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT_ Laura Villena_ comunicaciolarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com CORRECCIÓ_ Clàudia Molina i Roger Torrents EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
el poema del marsal
Les presons Temps era temps que a molts pobles hi havia una presó per ficar-hi algú dies o hores segons quina era la raó. A Prats poca utilitat tenia tan sols si algun pobre avorrit havia begut molt aquell dia i allà sempre hi trobava llit. Perquè la Guàrdia Civil recollia si algú dormia al carrer i a la presó els portava si calia era tot el que acostumava fer. Menys mal que el Santiago quelcom de menjar els solia portar fos un pobre o un gitano agraïen el sopar. Doncs ell tenia la Fonda i quelcom sempre sobrava i sovint feia la gran obra de sócorrer el qui té gana. Eren temps de molta pobresa, pocs vivien dignament explicar-ho fa tristesa i oprimeix el pensament. Que mai més es repeteixin uns fets tant injustos i dolents i que les presons sols serveixin per ficar-hi delinquents. LaRella | 8
ESPAI TECNOLÒGIC
Neo treballs parcials Quatre hores al dia. Vint-ivuit hores a la setmana. Cent vint hores al mes. Som 2.167 milions de treballadors a temps parcial de les empreses més grans de publicitat del planeta. Oferim els nostres serveis de creació de continguts, maquetació d’imatge, redacció i també devorem tot l’anterior a canvi de cap recompensa. Bé, en la majoria dels casos, alguns pocs són recompensats per invertir-hi el seu temps. Efectivament, estem parlant del model de negoci dels conglomerats tecnològics com Facebook Inc. amb el seu Instagram i Whatsapp, passant per les plataformes de YouTube, Twitter, LinkedIn i una llarga llista. Sempre connectats, sempre disponibles i sempre a punt per pujar una nova fotografia al núvol. En pocs anys hem acceptat que això és el que hem de fer. Oferir el nostre temps, el nostre actiu més valuós, a empreses gestores de productes socials a canvi de participar en aquest joc de tres. S’ha acceptat que el nostre temps té el valor dels continguts que consumim/publiquem. És un
PERE CASAS
desenvolupador tecnològic
bon moment per recordar exactament en què consisteix el negoci d’aquestes noves empreses. El seu negoci és vendre publicitat altament dirigida als seus usuaris (nosaltres). La clau del producte està en què a través de la nostra inversió diària generem estadístiques, les quals els permet vendre’ns publicitat ajustada al nostre perfil psicosociològic. Poseu-vos en la pell de l’anunciant. Us interessaria pagar per publicitar-vos i que els vostres anuncis només els veiessin els compradors que realment volen comprar el vostre producte? Òbviament, sí. En aquest context nosaltres som productes, no clients. Per això val la pena pensar que és el moment de recuperar el control del nostre temps i (potser) invertir-hi menys hores. Predicar amb l’exemple i recuperar el control del temps. Escriure aquestes últimes línies m’ha costat gairebé sis mesos. Aquests han sigut els mesos que he tardat de forma progressiva a tornar ser propietari del meu temps. Podríem dir que s’ha dividit en dues etapes ben diferenciades:
+La primera, deshabilitar l’enemic número u de la concentració i productivitat. Les notificacions deshabilitades en totes les aplicacions socials. +La segona, desinstal·lar totes les aplicacions del mòbil en excepció de les aplicacions de xat. Segons estudis recents el 95,10% dels accessos a les xarxes socials es fan a través de mòbils i tauletes. M’he autolimitat l’accés només via ordinador. Segur que tots estareu pensant “Molt bé, i ara què?”. Doncs després de tornar al control de les meves cent vint hores mensuals he aprofitat per ampliar la meva biblioteca personal amb nous llibres, visitar més sovint el gimnàs, anar a sopar amb aquells amics que mai tens temps i també aprendre noves qualitats professionals. L’important és que ho he aconseguit sense restringir-me l’accés a cap medi, només millorant la gestió del meu temps. M’agrada pensar que som capaços d’invertir el nostre temps millor que les multinacionals de la publicitat. Us convido a provar-ho.//
opinió
Siguem valentes amb Cuidem Lluçanès Albert Güell
alcalde de sobremunt Fa pocs mesos assistíem amb il·lusió a l’assemblea constituent de Cuidem Lluçanès. M’atreviria a dir que a l’acte hi havia veïns i veïnes dels tretze municipis de la comarca, fet que augurava una representativa acollida territorial. Transcorreguts uns mesos des de llavors, ara és l’hora de la veritat. El moment del compromís real amb aquest projecte empresarial cooperatiu, nascut després d’un estudi realitzat pel Consorci del Lluçanès on es detectava que l’atur afectava especialment al col·lectiu de dones majors de 45 anys, així com també l’existència d’altres que treballaven en l’economia submergida sense cap tipus de cobertura legal, principalment
en serveis de cura de la gent gran i de neteja als domicilis. Això no obstant, per poder gaudir d’aquests serveis de qualitat i saber que les professionals que ens atenen gaudeixen de condicions laborals adequades, tenim reptes a afrontar. Uns reptes relacionats amb un canvi de paradigma que acabi amb la lògica de contractar únicament en base al preu més econòmic. I, de qui depèn aquest canvi? De les administracions públiques. Per responsabilitat, hauríem de donar exemple. Ja sigui a través de la discrecionalitat fonamentada de contractacions menors o de la intencionalitat de les clàusules socials en les licitacions públiques. De les persones particulars i empreses. En la mesura del possible, és necessari fer un esforç econòmic
per aconseguir una retribució en consciència social. És a dir, amb la regularització d’aquests contractes es dignificaran els serveis d’aquelles persones que han tingut i segueixen tenint cura de les persones més estimades o de les llars o locals empresarials on hi passem gran part del nostre temps. És el moment de tornar al paradigma original de l’economia. Aquell que l’entén com la manera en què les societats es relacionen amb l’entorn i mobilitzen els recursos per satisfer les seves necessitats. Tenim l’oportunitat de contribuir a la millora de les condicions de vida d’algunes de les persones amb qui compartim veïnatge. La confiança amb Cuidem Lluçanès és una d’aquestes oportunitats a través de la qual podem aportar el nostre granet de sorra. Atrevim-nos!
notícies ESPORTS
8 de novembre de 2018
Ral·li
MOTOR
Xevi Pons, campió d’Espanya per quarta vegada SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Núria Vilamala
El pilot de Sant Bartomeu del Grau, Xevi Pons va aconseguir el passat cap de setmana el seu cinquè triomf de la temporada a Granada, i es va proclamar així campió d’Espanya de ral·lis per quarta vegada. Pons, qui havia disputat la resta de proves amb el Peugeot 208, va estrenar a Granada l’Skoda Fabia, amb el que va aconseguir guanyar pràcticament tots els trams del ral·li. Pons ha estat el clar dominador del campionat durant tota la temporada, i s’ha proclamat així campió d’Espanya, cinc anys després
F: Ramón L. Pérez
del seu últim títol. El campionat encara no ha arribat al seu punt i final i l’última prova es disputarà el primer cap de setmana de desembre a Madrid.//
FUTBOL
Guanyar, guanyar i guanyar! PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer
Això és el que porta fent el Pradenc a cada partit des que va començar la temporada, i és que amb la d’aquesta setmana, ja porta set victòries amb els set partits que ha disputat, una jornada encara la té pendent de jugar. Aquest cap de setmana les coses no li van ser gens fàcils, ja que un OAR Vic tancat al seu camp li va posar molts obstacles perquè els blaugranes es poguessin endur els tres punts de la capital. Els
El Pradenc ja suma 7 victòries en 7 partits
locals van començar avançant-se al marcador al minut nou del partit, fet que encara van aprofitar per tancar-se més a darrera. Mitja hora més tard, Roger Roma va empatar el matx amb un magnífic llançament de falta. A la represa els jugadors de Miki Endrino van continuar dominant, però va ser altre cop l’OAR qui es tornava a posar per davant al marcador. La resposta va ser ràpida i un gol de Pep Martín i un de Jan Pujol van permetre al Pradenc tancar l’electrònic amb un 2-3 favorable i certificar la primera plaça de la classificació.//
Nani Roma, campió a la Baja El pilot del X-Raid Team Nani Roma es va proclamar campió de la 32a edició de la Baja Portalegre 500, una prova que tancava la Copa Mundial de Cross Country. Roma, al capdavant del Mini JCW, va ser un clar dominador del ral·li que es va disputar a la ciutat portuguesa d’Alentejo. Durant l’última especial, dos neumàtics del Mini JCW de Nani
Roma es van punxar, i el pilot va haver de canviar les rodes. Tot i això, l’avantatge era suficient per mantenir la posició i poder guanyar la carrera. Roma segueix preparant el ral·li Dakar i valora molt positivament la participació a la prova. “Molt content amb la victòria, amb el treball realitzat per tot l’equip i amb el cotxe”, comentava el pilot.//NV
Gil Membrado subcampió de kàrting a Astúries El pilot olostenc Gil Membrado, va aconseguir a finals del mes d’octubre la segona posició del Campionat d’Astúries de Kàrting 2018 en la categoria aleví. El campionat es va disputar al Circuit Fernando Alonso, a Oviedo, i el jove pilot olostenc es va proclamar vencedor de totes les proves que va disputar. Membrado va dominar les dues carreres. El jove pilot olostenc va tancar la temporada de la millor manera possible, aconseguint la victòria en el seu any de debut al món del kàrting. Gil Membrado ja té la mirada posada al futur. La temporada
que ve, competirà en la categoria cadet, lluitant amb rivals més experimentats i la dificultat serà major. Tot i això, Membrado i el seu equip esperen seguir amb la dinàmica positiva d’aquest 2018. //NV
Àlex López 4t en motocròs
El passat 21 d’octubre Àlex López va disputar l´ultima cursa de motocròs del Campionat de Catalunya a Olvan.. En l’última prova va quedar 6è, i ha obtingut la 4a posició final al Campionat de Catalunya.//Red
LaRella | 9
agenda: del 9 al 22 de novembre LLUÇÀ_ FM 2018_ Exposició fotogràfica/concurs “Lluçà, qui sap on? Qui sap què?”, a càrrec d’Abel Serra, a La Primitiva. OLOST_ ESPAI GUAITA: Mandala Xacres, de Carme Arnau.
divendres 9 LLUÇÀ_ CONCERT AMB ANNA ROSSI I MARTA ROMA_ A partir de ¾ d’11 de la nit, a La Primitiva. OLOST_ PRESENTACIÓ “XARXA DE CONEIXEMENTS I EXPERIÈNCIES”_ A 2/4 de 7 de la tarda, al Centre Cívic. PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DELS TREBALLS FETS A PRATS EN EL MARC DEL PLA DE FOSSES 20172018. INAUGURACIÓ DELS ESPAIS DE MEMÒRIA_ Al matí. PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA COL· LOQUI: “DEMOGRAFIA I ACTIVITAT ECONÒMICA. REPTES I OPORTUNITATS”_ A les 7 de la tarda, a l’Espai. SANT MARTÍ D’ALBARS_ FM 2018_ Un punt de vista naturalista, xerrada a càrrec de Jordi Clavell, a les 9 del vespre, al local de La Blava. SOBREMUNT_ FM 2018_ I Concurs de truites, VII Sopar d’en Tomeu, a les 9 de vespre; seguidament, Nit Jove amb Salipebre, Blackiss, i DJ Carpa.
dissabte 10 ORISTÀ_ BALL AMB OSTRES OSTRES_ A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent. SANT MARTÍ D’ALBARS_ FM 2018_ Sopar popular, a les 9 del vespre, al local de La Blava; seguidament, Concert de Festa Major amb La Sal dels mars i espectacle Catalunya. SOBREMUNT_ FM 2018_ Gimcana Qui té més ous, a 2/4 de 5 de la tarda; Sopar popular a 2/4 de 10 de la nit; tot seguit, Ball de festa Major amb Si fa sol, Tietes queques, Paracaigudistes acústics i Dj local.
diumenge 11 OLOST_ PEDALADA FAMILIAR_ A les 10 del matí, al pavelló municipal.
Núm.454 seguit, La gran rifa; Animació infantil amb la Pallasa pescallunes i Campionat de Truc, a les 5 de la tarda; Fi de festa amb Xocolatada per tothom
dimecres 14 OLOST_ XERRADA + SHOWCOOKING: APRIMAR-SE SALUDABLEMENT_A 2/4 de 8 de la tarda, al Centre Cívic.
dijous 15 OLOST_ XERRADA SOBRE NUTRICIÓ I GENT GRAN_ A les 6 de la tarda, al Centre Activa’t. PRATS_ PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE LA COOPERATIVA D’HABITATGE_ A les 8 del vespre, a l’Espai.
divendres 16
SANT FELIU SASSERRA_ CONCERT DE JAZZ: INHUMANKIND (INTRÚSS. JAZZ PEL FORAT DEL PANY)_ A les 12 del migdia, a la Casa Almató.
LLUÇÀ_ FM 2018_Xerrada “Efectes de l’eruga defoliadora del boix”_ a les 8 del vespre; Sopar popular de productes locals, a les 9 del vespre, a l’Estudi.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FM 2018_ Missa solemne acompanyada per la coral Tastet de Gospel, a les 12 del migdia, a l’església de Sant Martí.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TALLER ARTÍSTIC SOBRE PERSONES REFUGIADES_ A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal del Jovent.
SOBREMUNT_ FM 2018_ Missa de Sant Martí, a 2/4 d’1 del migdia; Arrossada popular, a les 2 del migdia; tot
dissabte 17 LLUÇÀ_ FM 2018_Cercle de percussió, a càrrec de Jordi Vinyoles, a
les 5 de la tarda, a l’Estudi; a continuació, Xocolatada per tothom; Jam session, a les 11 de la nit, a l’Estudi. SANT BARTOMEU_BALL AMB JORDI BRUCH_ A les 10 de la nit, al Centre.
diumenge 18 LLUÇÀ_ FM 2018_Missa amb el grup coral Cants i Rialles, a 2/4 d’11 del matí, a l’Església de Santa Maria de Lluçà; tot seguit, Concert amb Cants i Rialles; a continuació, Ballada de dansetes; Audiovisual infantil, a les 6 de la tarda, a l’Estudi. PRATS DE LLUÇANÈS_ 10a EDICIÓ FESTIVAL ITINERÀNCIES: ESPECTACLE D’HUMOR I DANSA “FRÀGIL”_ Amb Diana Gadish i Malaika. A 2/4 d’1 del migdia, a la Plaça de l’Església.
dilluns19 OLOST_ TALLER BIBLIOLAB: A les 3 de la tarda, al Centre Cívic.
dimecres 21 LLUÇÀ_ FM 2018_ Missa a les 12 del migdia, a l’Església de Santa Maria.
dimecres 21 PRATS _ CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA_ A les 5 de la tarda, a l’Espai.
directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...
1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació... 3_ESCURA-XEMENEIES 4_INSTAL·LACIONS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...
10_INFORMÀTICA 11_MECÀNICS 12_FUSTERS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació
1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES
ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
ALIMENTARI
SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
93€
93 850 82 81
2_OBRES
1/2 ANY
3_ESCURA-XEMENEIES
CONSTRUCTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65
C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
4_INSTALLACIONS
Nou DEL!
5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA
ENERGIES
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ANIMALS, VETERINARIS
FLORS
S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...
HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
165€ any
1/2 any
HI POTS SER PER NOMÉS...
Truca al:
165€
6_BELLESA ESTÈTICA
93 850 82 81
any
7_SALUT TRACTAMENTS
DIETÈTICA
FARMÀCIES
PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
DENTISTES
ÒPTICA
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...
165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81
I ara, també a larella.cat/directori
8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS
PERAFITA
LA TORRE
SANTA CREU
LLUÇÀ
ST BARTOMEU
Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44
OLOST
SANT BOI
STA EULÀLIA
HI POTS SER PER NOMÉS...
SI VOLS SERHI MIG ANY...
165€
93€
1/2 ANY
any
CELEBRACIONS
PRATS DE LLUÇANÈS
Truca al:
93 850 82 81
9_ALIMENTACIÓ
SUPERS
CARNISSERIES
FORNS DE PA
HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
165€ any
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
93€
93 850 82 81
1/2 ANY
10_INFORMÀTICA
11_MECÀNICS
12_FUSTERS
HI POTS SER PER NOMÉS...
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
165€ any
13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA
EDUCACIÓ
1/2 ANY
MOBLES
FOTOGRAFIA
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€
HI POTS SER PER NOMÉS...
any
165€ any
NETEJA
PINTURES
QUIOSC
RESIDÈNCIA
ANUNCIA’T
al Directori d’Empreses de LaRella
a larella.cat/directori FUNERÀRIA
IDIOMES
TINTORERIA
TAXIS
i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
165€ any Encara no has vist el DEL virtual? El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:
www.larella.cat/directori
Més informació_ T. 93 850 82 81
comunicaciolarella@gmail.com
encants
8 de novembre de 2018
ES VEN »»MOTOCULTOR. T.: 93 822 86 47 (R54/02) »»ROBOT ELÈCTRIC, 15€. GRAPADORA per clavar puntes de pressió, 10€. SERRA bricolatge, 15 €. T.: 676 836 517 (R54/03) »»ESTUFA de pelet en molt bon estat semi nova. Model, estufa cleo 6KW.gris.T.: 93 8560159 / 661051725 (vespres). (R52/07) »»LLIT ARTICULAT AMB BARANES en molt bon estat. Funciona molt bé, amb matalàs i tot! T.: 649 451 603 (R52/04) »» MOBLE DE MENJADOR amb vitrina de fusta de pi massissa, color mel. Rústic. Preu a negociar. T.: 687 221 418 (R52/05) »»1 SOFÀ-LLIT de 2 metres de llargada amb somier a sota, 40 €. 1 SOFÀ DE VELLUT en molt bon estat, 50 €. T.: 676 836 517 (R52/02) »»2 MATALASSOS de 135 en bon estat per 15 € cadascun. UN MATALÀS amb funda, 30 €. DUES MANTES DE LLANA, molt agradables, no pesen, per 30 € cadascuna. T.: 676 836 517 (R53/01) »»UNA TAULA amb reixa per fer calçots, 40 €. SIS CADIRES amb seient de boga tipus medieval: preu a convenir. T.: 676 836 517 (R53/02) »»CADELL Setter anglès. T.: 629 712 339 (R53/03) »»CUBELLES CASA de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntri-
ca i a prop de la platja. T.: 658295258 (R52/08)
»»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R52/10)
»»GRUA per mobilitzar gent gran. Semi nova. SILLONS semi nous de color gris. BANC D’ABDOMINALS. T.: 618 969 981 (R51/04)
»»joc d’accessoris per a llar de foc o estufa de llenya. T.: 639 004 326 (R54/01)
»» TELEVISOR MITSUBISHI amb descodificador. Funciona perfectament. 50 €. T.: 646 524 690 (R50/01) »» GRADA DE DISCOS EN X Martorell. De 20 plats suspesa als tres punts del tractor. T.: 609 72 03 17 (R50/03) »» CADIRETA BMW nova i sofix, ROBOT DE CUINA Euro Master, SERRA per tallar llenya amb taula circular, SERRA FERMI per ferro, CALDERA de gasoil, 2 COIXINS per cervicals nous, CASCOS de moto amb ulleres, COBERTERIA de 36 peçes antiga. T.: 93 852 92 33 (R50/02) »» MERCEDES E300 Turbodiesel. En perfecte estat. 3.300€. T.: 630 060 630 (R48/04)
ES LLOGA »»PIS DE LLOGUER a Prats de Lluçanès. Amb 3 habitacions, 2 banys i 2 terrasses. T.: 609 043 718 (R53/04)
ES BUSCA
»»CORRESPONSALS per informar de les notícies de Sant Feliu Sasserra, Alpens, Merlès, Perafita, Oristà i Sant Martí d’Albars. C.: larellallucanes@gmail.com
COMPARTEIXO »»Comparteixo viatge a Girona de dilluns a dijous. Anada a les 9 del matí (Sortida Olost) i tornada a les 7 de la tarda (Sortida Girona) cada dia. T.: 639 004 326 (R52/06)
*a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic
Dv 9 de novembre > OLOST - Lopez(*Pou) Ds 10 > SBG - Casacuberta (* Ylla) Dg 11 > matí: PRATS - Viver tarda: SBG (*Tanyà) Dll 12 > PRATS - Viver (*Vilaplana) Dm 13 > OLOST - Lopez (*Aliberch) Dx 14 > PRATS - Viver (*Barnolas) Dj 15 > SBG - Casacuberta (*Terricabras) Dv 16 > PRATS - Viver (*Fargas) Ds 17 > OLOST - Lopez(* Arumí) Dg 18 > matí: PRATS - Viver tarda: OLOST - Lopez (* Urgell) Dll 19 > PRATS - Viver (*Euras) Dm 20 > OLOST - Lopez (* Atlàntida) Dx 21 > PRATS - Viver (*Ausa) Dj 22 > SBG - Casacuberta (*Pou)
racó de la feina OFERTES >cuidant de porcs_ rrhh@geporc.com_ Es busca cuidant de porcs (RF/1-452) >MUNYIDOR_ 678 757 663_ Es busca munyidor per granja de vaques de llet. No es requereix experiència prèvia. (RF/1-451) >CONDUCTOR DE MAQUINÀRIA_ enviar curriculum a: info@gransllusanes.com_ Necessitem conductor de maquinària pesada. Torn de tarda (de 14 a 22h.) De dilluns a divendres. (RF/1-453)
»»CASA petita de lloguer al Lluçanès. T.: 636 247 842 (R51/02) »»ALS QUE ES VAN CASAR L’ANY 1988, el proper 11 de novembre celebrem els 30 anys de casats amb un dinar. Intererssats trucar. T.: 93 850 81 73 (R51/01)
FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h)
DEMANDES >NETEJA i cura _693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. A Prats de Lluçanès (RF/1-452)
>NETEJA _680 512 051_ Dona de 38 anys s’ofereix per cuidar persones grans. Dues hores matinals, de 9 a 11 del matí. (RF/2-451) >CUIDAR GENT GRAN _678 636 695_ Senyora busca feina de cura de persones grans (RF/1-449) >NETEJA _93 856 06 08_ Noia s’ofereix per netejar cases i pisos. A Prats de Lluçanès. (RF/1-449) >CUINERA_ 661 104 974_ S’ofereixen cuinera i ajudant de cuina amb experiència i serietat per treballar a restaurant (RF/1-450) >CUIDAR GENT GRAN_ 606 062 426_ Dona de 47 anys s’ofereix per netejar i cuidar, acompanyar persones grans. (RF/1-454)
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 23 d’octubre al 5 de novembre de 2018 TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
Olost_ 25 d’octubre
TEMPERATURA MÍNIMA Olost_ 30 d’octubre
23,4
OLOST
Cº
ORISTÀ
-2,3
PRATS
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
23
20,1
6,1
0,2
19
7,5
24
20,3
4,2
0,4
19,3
4,3
25
23,4
4,6
0,2
23
26
20,1
5,4
2
27
12,1
6,4
28
6,7
2,4
29
7,6
0,2
30
12,1
-2,3
2,4
12,1
-2
31
13,2
5,1
34,6
11,3
7,1
29
1
14,3
4,3
5,2
15
4,3
11
2
15,1
3,1
13,4
3
14,9
1,1
0,2
4
18,8
2,8
5
15,8
8,9
l/m2
SANT BOI Màx.
Min.
l/m2
7,8
18,9
9,1
0,2
20,5
5,8
19,7
7
0,2
4,7
22,8
6,3
22,4
8,7
19,6
4,1
19,6
7
0,8
18,8
9,9
23,2
12,6
9
14
12,4
6,3
17,6
12,6
6,3
29
16,2
8,2
4,6
19
6,3
2,8
11,2
6,2
2,8
11,2
10,3
4,2
3,2
2,9
6,3
1,5
10,5
-1,5
1,4
9,3
-0,4
1,4
10,2
4,8
36,8
10,1
4,8
36,2
13,8
3,9
4,8
12,3
4,8
5,4
3,6
14,5
4,8
13,8
4,6
13,2
2
14,4
2,6
13,7
1,9
0,2
14,2
2,6
18,3
4,9
16,7
6,3
18
15
9,7
13,9
10
14,3
10,1
45
1
Màx.
Min.
19,8
Sant Martí porta l’hivern
l/m2
0,4
0,4 La riera del Sorreig, afluent del riu Ter, al seu pas per Sant Boi, el 31 d’octubre a la tarda, amb tons de tardor i molta aigua./JMCASTRO LaRella | 15
.