LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 25 | octubre | 2018 núm: 453
www.larella.cat PÀG 3
Unes 250 persones pugen al Castell de Lluçà en suport als represaliats Els lluçanesos pugen al Comabona per Jordi Turull
A LLUÇÀ PER LES LLIBERTATS
PÀG 4
50 anys forjant persones a Alpens Aquest dissabte 27 d’octubre l’Escola La Forja celebra mig segle
PÀG 6-8
Tornen la Fira de les Bruixes i la d’en Rocaguinarda La història i les llegendes governaran els carrers de Sant Feliu Sasserra i Olost PÀG 5
“Suècia i el Lluçanès” Columna de Ferran Sayol Alguns dels participants al Cim per les llibertats, al Castell de Lluçà// F: abel serra
notícies
Núm.453
Els casals de gent gran es troben a Oristà
Un nou èxit de Tocats pel bolet PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras
Brindis dels assistents a la trobada, a l’hora de dinar//F: XED CONSORCI
ORISTÀ Per_ Roger Torrents
El passat 20 d’octubre els més veterans de la comarca es van reunir a Oristà, a la cinquena trobada de casals i associacions de gent gran dels municipis del Lluçanès. Oristà va agafar el testimoni de Prats de Lluçanès, i va exercir d’amfitrió de prop de 120 persones. La trobada va iniciar-se a les 10:30 reunint a tots els assistents al Local Social de la Gent Gran. A continuació, es van iniciar les activitats per conèixer el poble: el grup més caminador, va estirar les cames anant cap a l’ermita de Sant Sebastià; l’altre grup es va quedar al nucli del poble, visitant així
l’església parroquial, la cripta i el Museu Rocaguinarda de Terrissa dels Països Catalans. En el recorregut pel poble, alguns veïns van obrir les portes de casa per mostrar punts d’interès com el celler de Cal Andreu, els trencaclosques de Can Capdevila o les eines i estris restaurats de Cal Noi Xic. En acabat, els més esportistes van fer unes quantes tirades de bitlles catalanes. A les 2, els assistents es van entaular a la Sala Polivalent del poble on van gaudir d’un gran àpat i una companyia excel·lent. Després l’alcalde del poble va donar pas al ball que va animar la vetllada fins a les sis de la tarda. La intenció de les diferents associacions és seguir celebrant la trobada cada any de manera itinerant per tot el Lluçanès.//
La segona edició de la fira amb el bolet com a protagonista va arribar a Prats de Lluçanès després de la seva recuperació, ara fa un any. L’Ajuntament de Prats i la Unió de Botiguers van decidir, l’octubre del 2017, tornar a celebrar aquesta jornada, que ja s’havia portat a terme anys enrere amb un format diferent. Aquest any, com a novetat, es va estrenar el bestiari “Cuc Rovelló”, creat en uns tallers previs on hi van participar la mainada del poble. Montse Juvanteny, regidora de promoció del municipi , es mostra satisfeta amb la fira d’enguany i valora molt positivament activitats com el curs de cuina impartit per Jordi Rodellas, el cuiner local que treballa al restaurant Cal Trumfo, de La Torre d’Oristà. Juvanteny afirma que Tocats pel Bolet és una festa més que consolidada i que l’èxit d’aquest
El “Cuc Rovelló”//F: AJPRATS
El cuiner local, Jordi Rodellas va impartir un curs de cuina
any assegura una edició de cara el 2019. L’acte neuràlgic va ser la degustació de bolets que va tenir lloc a la Plaça de l’Església durant el vespre del dissabte, amenitzada per l’actuació de 71 i MIG. La regidora valora molt positivament Tocats pel Bolet, una festa coorganitzada per l’Ajuntament i la Unió de Botiguers que demostra que “la col·laboració entre sector públic i sector privat pot organitzar coses molt potents”.//
93 pintors al concurs de Sant Boi SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Roger Torrents
El SuperClub de Lectura del Lluçanès llegeix Pedrolo
Les biblioteques del Lluçanès es van trobar a Olost per celebrar el SuperClub de Lectura d’enguany. El llibre escollit va ser Acte de Violència, de Manuel de Pedrolo, una novel·la escrita l’any 1961, però que no va ser publicada fins
LaRella | 2
el 1975 pel seu contingut polític, clarament contrari a la dictadura franquista. L’acte va començar amb el visionat d’un vídeo sobre la vida de Pedrolo, i va continuar amb un interessant debat sobre el llibre.//JF
Enguany el 43è Concurs de pintura ràpida de Sant Boi de Lluçanès ha comptat amb la participació de 93 pintors: 39 en la categoria d’adults i 54 en la categoria de juvenils, infantils, alevins i pre-alevins. La majoria de pintures han sabut captar l’essència de Sant Boi de Lluçanès a través de les seves tonalitats de verd i la il· luminació dels racons del poble. Els guanyadors de les categories adultes s’enduien premis remunerats: en olis i acrílics, ha guanyat el primer premi Julio Garcia Iglesias; en aquarel·les, ha sigut Néstor Sanchiz. En les categories dels menors, els primers llocs han sigut per
Un dels participants al concurs//F: JMCASTRO
Arianna Marginedes (Jovenívol), Quar Bagué (Infantil), Berta Subirana (Aleví) i Gil Casas (Pre-aleví). El concurs ha estat organitzat pel Grup de pintors de Sant Boi de Lluçanès..//
notícies
25 d’octubre de 2018
Per les llibertats i contra la repressió Unes 250 persones pugen al Castell de Lluçà en suport als represaliats LLUÇÀ
REIVINDICACIÓ
Un any de “justícia” espanyola pels Jordis
Per_ Jordi Freixa
La repressió de l’Estat no només arriba a la primera línia política, sinó que s’escampa per tota la ciutadania. Tothom pot ser perseguit per la justícia pel simple fet de manifestar-se, opinar o participar en alguna acció reivindicativa. Cada dia hi ha més persones identificades o citades davant del jutge. Per tal de visibilitzar-les a totes, el CDR Lluçanès va organitzar, el passat 13 d’octubre, una pujada al Castell de Lluçà, un cim per les llibertats. L’acció va comptar amb unes 250 persones. En ser una pujada assequible, van ser moltes les famílies que s’hi van afegir, a la passejada i al posterior dinar, en què cadascú se’l portava. Des del Monestir de Lluçà i fins el Castell, durant tot el camí hi havia cartells amb l’explicació de diversos casos de represaliats i represaliades, com el de Jordi Pesarrodona acusat per vestir un nas de pallasso al costat d’uns guàrdia civils, o el de Tamara Carrasco, que no pot sortir de la seva ciutat com a mesura cautelar per haver participat en una acció del CDR. Un cop a dalt, al Castell, hi va haver els parlaments d’un membre del CDR, que va incidir en que “CDR som tots”, i la tieta de l’Adri, el noi d’Esplugues a qui han acusat de rebel·lió i terrorisme, que va explicar com ho està vivint la família. Amb aquesta acció, i les properes que farà, el CDR Lluçanès recull diners per la caixa de resistència en suport a tots els perseguits.//
La concentració i enlairament de fanalets, a Prats// @ANCLluçanès Reproducció de l’obra de Santiago Sierra sobre presos polítics, en el camí cap al castell// PGARCIA
Participants a la jornada de Cims per la Llibertat// IPERAIRE
CIM DE LA COMABONA PER RECORDAR TURULL
Durant la jornada de Cims per la Llibertat, el Lluçanès es va desplaçar fins a la Serra del Cadí per fer l’ascensió del Comabona (un cim de 2.547 metres). La Unió Excursionista de Prats (UEP) i el Centre Alpí de Gironella van ser els encarregats d’organitzar la jornada en aquest cim. Ramon Soler, membre de la UEP, ha explicat a LaRella que el fet que el Comabona sigui una muntanya relativament fàcil, encara que d’unes vistes espectaculars, va fer que hi hagués un alt nombre de participants. Abans del dissabte ja hi havia un miler de persones inscrites, tot i que més de 1.500 atrevits van fer el cim el dia 13 per reclamar l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Aquesta
muntanya es va pujar en record a l’exconseller Jordi Turull, i és per això que la seva dona i les seves filles també hi van ser presents. Un cop a dalt, l’organització va fer la lectura del manifest comú, que es va llegir al cim de totes les muntanyes, i la família va recitar un text escrit pel mateix Jordi Turull. Des de la UEP es valora molt satisfactòriament la jornada, i Soler assegura que el comportament dels participants va ser d’un civisme exemplar pel que fa al respecte pel medi ambient, un aspecte que preocupava a l’organització. En definitiva, segons Ramon Soler, l’ascensió en record als presos i exiliats polítics va “tocar la fibra” de tots els presents, i els participants opinaven que va ser realment emotiva i interessant.//JB
Fa un any que els Jordis es troben injustament entre reixes de forma preventiva, ja que els organismes de l’estat espanyol consideren que empresonar els líders de la societat catalana és el millor remei per atemorir la gent davant la voluntat de canviar l’status quo. En aquest context, arreu del territori s’han donat manifestacions de caràcter pacífic per reclamar la llibertat dels presoners; principalment concentracions i l’enlairaments de fanalets voladors. Des de l’ANC Lluçanès, es van llançar el passat 16 d’octubre dotze fanalets voladors a Prats de Lluçanès i 12 a Sant Feliu Sasserra que representaven els mesos de vida manllevats a cada Jordi. Caldrà veure com evoluciona aquest conflicte, el judici del qual començarà ben aviat.//RT
El Lluçanès per la República
Bandera del tricentenari penjada el dia 20 i usurpada el 21.// @AbelPeraire
Mural pintat a Sant Boi de Lluçanès// JMCASTRO
LaRella | 3
NOTÍCIES EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas, Jordi Freixa, Núria Vilamala, Marta Giravent, Jordi Borralleras, Laura Villena, Clàudia Molina, Albert Ferrer, Pol Asensi i Roger Torrents DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT_ Laura Villena comunicaciolarella@gmail.com
CORRECIÓ_ Clàudia Molina ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
OPINIÓ
Només una teoria Mar Puigoriol
santa eulàlia Em considero una persona amb salut, però sensible. Ja fa uns dies em vaig trobar més cansada del normal, seguit d’un dolor a les articulacions, molèsties al coll… com una grip que no acaba de sortir però que dura massa! Últimament, al meu voltant sento i veig que ja hi ha les anomenades “passes” amb vòmits i diarrea que afecten a bastanta gent. També m’he enterat que fa uns dies van tirar abundants pesticides als camps... Només és una teoria, però no serà que hi ha alguna relació?//
Envia els teus articles d’opinió a LaRella... larellallucanes@gmail.com Mida màxima per a ser publicats a LaRella Paper: 3400 caràcters (espais inclosos). LaRella | 4
Núm.453
50 anys forjant persones L’Escola d’Alpens celebra mig segle amb moltes activitats aquest dissabte 27 ALPENS Per_ Clàudia Molina
Aquest dissabte 27 d’octubre Alpens està de festa ja que es celebren els actes de commemoració del 50è aniversari de l’obertura de l’Escola La Forja la qual ha vist passar centenars d’alumnes per les seves aules i ha representat un punt i a part en l’àmbit educatiu del poble. breu recorregut històric La història de l’Escola La Forja està intrínsecament lligada a la vida d’un home, el mestre Joan Crespo, que va arribar al 1968 per ensenyar als infants alpensins i que finalment va esdevenir director durant gairebé 40 anys. Els inicis Recorda en Joan que, quan va arribar, l’escola estava situada a la Placeta, a l’antic edifici de l’Ajuntament, on els nens i les nenes estudiaven per separat en unes sales ruinoses, malgrat que l’edifici de l’escola ja hagués estat construït des de feia un temps (en aquella època, les nenes romanien sense escolaritzar des de feia un parell d’anys). Quan finalment es va poder accedir al nou edifici unes setmanes més tard, es va aconseguir fer una escola mixta d’infants que comprenien edats entre els 5 i els 14 anys, tot i que n’hi havia alguns de més petits que també hi anaven sense matricular. En Joan ens remarca que la creació i posterior adhesió de l’escola a la Zer de l’Alt Lluçanès el curs 90-91 va ser un canvi molt positiu ja que durant aquells anys havia sentit certa sensació de solitud a nivell educatiu. El canvi de nom Al 2010 es va celebrar un procés participatiu municipal per escollir un nom nou que s’adeqüés millor a la realitat de l’escola i del
A dalt, l’Escola La Forja en l’actualitat, a baix, l’escola l’any 1989// ESCOLA LA FORJA
poble. Es van presentar moltes propostes però finalment es va decidir per votació popular batejar-la com l’Escola La Forja (nom que es manté actualment).
via un professor, i la Meritxell Pujol, l’actual directora del centre, ens explica que en tots aquests anys d’història només hi ha hagut tres directors.
El forjat En el marc de la XII Trobada Internacional de Forjadors d’Alpens celebrada al 2014, els forjadors i les forjadores convidades a aquestes jornades biennals van crear una nova valla de temàtica diversa (música, llibres, natura…) per l’escola, una obra d’art col·lectiva que va substituir a l’antiga, que ja estava molt deteriorada.
Actes de celebració El tret d’inici de la festa d’aniversari el donarà una trobada de gegants i capgrossos, amenitzada per gralles i tabals. Durant tot el dia podrem gaudir de l’actuació d’El Pot Petit, l’acte d’inauguració de l’exposició que recorre la història de l’escola, un dinar de germanor, jocs gegants i per acabar, concerts de formacions musicals autòctones. Així mateix, els actes de celebració van més enllà del dissabte. Durant el curs, es durà a terme una xerrada sobre el futur de l’educació (encara per concretar) i es realitzaran accions com un mandala amb un rerefons educatiu. Prèviament, els infants de l’Escola, juntament amb els seus professors, van gravar una flashmob per encoratjar a tothom a venir a la festa d’aniversari..//
Algunes dades d’interès L’escola sempre ha gaudit de molt bona salut i mai ha estat en perill de tancament. De fet, l’any que hi va haver més alumnes va ser el primer (curs 68-69), amb un total de 35 i, tot i que hi ha hagut oscil·lacions al llarg dels anys, es pot considerar que la mitjana d’alumnes del centre en aquests 50 anys ha estat d’uns 20 infants. Fins el curs 95-96 només hi ha-
Vols arribar a TOT el Lluçanès sense gastar benzina? Vols entrar a TOTES les cases com si fossis de la família?
Ho tens molt fàcil... ANUNCIA’T A LaRella!
3.500 exemplars 90 punts de distribució
notícies
25 d’octubre de 2018
Eixamplaran la carretera de Santa Creu a Santa Eulàlia de Puig-oriol SANTA CREU DE JUTGLAR Per_ Jordi Freixa
Jordi Fàbrega, diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, va presentar l’estudi per a la millora general de la carretera de Santa Creu de Jutglar a Santa Eulàlia de Puig-oriol (BV-4342) el passat 16 d’octubre a la seu del Consorci del Lluçanès. L’actuació consistirà, principalment, en l’eixamplament de la calçada, una de les més estretes del Lluçanès, que actualment oscil·la entre els 4 i els 4,7 metres, i no té línia central de separació de carrils. L’estudi preveu l’eixamplament de la carretera, alternant interiors i exteriors de la plataforma per suavitzar el traçat, la col·locació de nous trams de barrera de seguretat, així com l’execució de cunetes de formigó trepitjable a tot el tram
per aconseguir un sobreample addicional per a creuaments excepcionals. Com indica l’estudi, la intensitat mitjana diària de la BV-4342 és de 511 vehicles, dels quals entre un 15 i un 21% són vehicles pesants que arriben a ocupar més de la meitat de la calçada. L’actuació també comporta una adequació de la senyalització vertical i horitzontal i la col·locació de barreres als trams. Es preveu que es realitzarà en 11 mesos i dues fases: la primera de Santa Creu de Jutglar a la Blava, i la segona de la Blava a Santa Eulàlia de Puigoriol. Els alcaldes de Sant Martí d’Albars (Ramon Erra), Lluçà (Joan Carles Solé), i Olost (Josep Maria Freixanet) van assistir a la presentació d’unes obres esperades per veïns i veïnes dels tres municipis. El pressupost de l’actuació, a càrrec de la Diputació de Barcelona, és de 828.691 €.//
BOSC
Ferran SAYOL
Suècia i el Lluçanès
La carretera BV-4342, de 7,745 Km// DIBA
cultura
Es recomana tallar els Escena Poblenou pins més afectats pel aposta per les dones fong Diplodia pinea creadores
El número 449 de La Rella del 30 d’agost explicava l’afectació provocada pel fong Diplodia pinea a una extensió de 587 hectàrees de boscos de pins del municipi d’Oristà. Llavors ja es sospitava que les dues pedregades, que van tenir lloc prèviament, sumades a condicions climàtiques adequades de calor i humitat, van afavorir l’entrada d’aquest fong amb el conseqüent deteriorament dels pins, en major o menor grau, en alguns casos fins la mort. Segons l’informe elaborat des de la Diputació de Barcelona i l’Associació de Propietaris del Lluçanès, es conclou que la causa de la mortalitat i defoliació dels pins ha estat l’abans esmentada; segons Ramon Riera, tècnic de la Diputació: “les pedregades van ocasionar lleus però múltiples ferides a les parts altes de l’escorça”. Aquesta va ser la porta d’entrada del fong. A l’informe es recomana la tala dels pins més afectats ja que tenen el futur compromès, i aconsella realitzar les actuacions ara a l’hivern, per evitar el risc de propagació del fong als arbres sans.//LV
la columna
Del 17 al 21 d’octubre va tenir lloc al Poblenou de Barcelona el Festival de Creació Contemporànea Escena Poblenou, dirigit per la pradenca Ada Vilaró. El dimecres a la tarda al bell mig de la Rambla es va donar el tret de sortida a la 17a edició, amb el projecte Som Aquí, reivindicant el paper de les dones dins el món de l’escena i la cultura. L’acte, entre d’altres accions, va comptar amb un diàleg amb Bel Olid, Miriam Hatibi i Júlia Bertran. El festival destaca per la seva programació crítica i compromesa amb les dones. El diumenge a la tarda va arribar una de les peces más emotives del festival, de la mà de Vilaró, Veus entre Murs, una peça que va portar les veus de les internes de la presó de Wad Ras a l’exterior dels murs, on el públic escoltava atent i emocionat el que passava dins el centre penitenciari. L’obra va comptar amb la presència de Clara Peya i Lídia Pujol, mentre que Ada Vilaró i Maria Stoyanova conduien l’acte dins i fora dels murs.//EF
Què tenen a veure el Lluçanès i Suècia? -us deureu preguntar. No sigueu impacients, us ho diré més endavant! Resulta que, per qüestions de feina, me n’he anat una temporada al sud de Suècia, en un projecte de la Universitat de Göteborg. Sí, estic convençut que alguns, de forma gairebé automàtica, haureu pensat en un tal Pichi i un hat-trick històric. Tranquils, no seríeu pas els primers de fer la mateixa broma. La veritat, però, és que la ciutat de Gotebörg és la segona més gran de Suècia i també on es va fundar la marca de cotxes Volvo (els més segurs del món, diuen!). Però anem a pams. Resulta que estant jo a Göteborg, va arribar el moment d’enviar la columna de LaRella. Casum! gairebé me’n havia oblidat... De què podria parlar? El primer que se’m va acudir va ser fer una cerca ràpida a internet per veure si hi havia alguna relació entre Suècia i el Lluçanès... Patam! Un parell de notícies sobre l’aprofitament de la biomassa al país nòrdic, com a exemple del que es podria aconseguir al Lluçanès. Sembla ser que Suècia ja utilitza més biomassa que no pas petroli per fer anar les calderes, i mira que de calor no n’hi fa gaire a l’hivern. De fet, ja es plantegen poder fer servir només energies renovables a partir del 2020. És ben bé que ens passen la mà per la cara! L’altra notícia era sobre un grup de persones que van participar en una visita a Suècia per tal de conèixer iniciatives impulsades en entorns rurals que es podrien importar al nostre territori. Per exemple, intentar frenar la migració dels pobles cap a les ciutats i mirar de fer atractiu i competitiu l’entorn rural. La notícia que em crida més l’atenció, malgrat tot, és un article de La Vanguardia amb aquest titular: “Els turistes del centre i el nord d’Europa prefereixen el Lluçanès per passar les vacances”. Parla d’un allotjament de Perafita, on sembla ser que més de la meitat de la clientela prové de països nòrdics com Dinamarca, Suècia i Noruega. El motiu principal és que hi ha una agència de viatges danesa que ofereix el Lluçanès entre les destinacions del seu catàleg. Els clients sembla que en queden ben satisfets i destaquen el Lluçanès com “un lloc privilegiat, lluny de les grans aglomeracions, en un entorn autèntic on es mantenen vius l’idioma, la cultura i la gastronomia”. Un bon resum del que hi podem trobar.// LaRella | 5
FIRA DE LES BRUIXES
Núm.453
La vida i la mort de Na Roma, a la 19a Fira de les Bruixes Els Q-Fois celebren la majoria d’edat amb un espectacle que comptarà amb les Balkan Paradise Orquestra i el pintor Quim Moya SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa i Oliveras
Els veïns i veïnes de Sant Feliu Sasserra ja fa com a mínim 6 setmanes que senten a parlar de la Fira de les Bruixes. Els assajos farceixen els caps de setmana dels actors i actrius, i els carrers ja comencen a evocar l’emoció d’uns dies que sasserrencs i sasserrenques duen al cor. El proper 1 de novembre milers de persones arribaran al poble per conèixer una història real sobre la injustícia. La persecució de bruixes va servir durant anys per tapar els abusos del poder, i per donar explicació a les desgràcies que succeïen. Els textos que es conserven sobre processos duts a terme a Sant Feliu, capital de la sotsvegueria del Lluçanès, són dels més importants d’Europa, i enguany es reviuran amb força, de la mà
LaRella | 6
dels textos de Pere Farran, director d’enguany, que s’hi ha basat, sobretot en el procés que va patir Rafaela Puigcercós, Na Roma. L’emocionant espectacle fruïrà en diferents escenes a la Plaça, que posaran els espectadors en el context del segle XVII, explicaran la vida de Na Roma, i culminaran al Serrat de les Forques. ELS Q-FOIS CELEBREN 18 ANYS L’associació Q-Fois celebra la majoria d’edat amb un espectacle que porta per nom “18+”, encara que és per a tots els públics. En ell hi intervindran les Balkan Paradise Orquestra, el reconegut pintor Quim Moya, i també hi haurà les actuacions de circ de Tela Marinera i Planeta Trampolí. L’espectacle començarà a 2/4 d’11 de la nit, i amb el seu preu (5 €), es podrà assistir, també, al concert, que serà a l’Ateneu amb la música de Sixtus, Ekko Band i BPM Dj’s, a partir de les 12 de la nit.//
Escena al Serrat de les Forques en l’edició de la fira de l’any 2017// EFREIXA
L’Espectacle dels Q-Fois l’any 2015// EFREIXA
Assaig de la fira// @firabruixes
FIRA DE LES BRUIXES
25 d’octubre de 2018
“La fira és com una catàrsi d’impotència davant la injustícia que van patir les bruixes” PERE FARRAN
dirigeix la Fira de les Bruixes d’enguany. És actor i docent. Ha dirigit diverses companyies professionals i amateurs. Actualment és responsable, conjuntament amb Meritxell Morera, de Butai Produccions, companyia que s’encarrega de posar en escena la Fira de les Bruixes d’enguany. sant feliu sasserra Per_ Jordi Freixa i Oliveras
quan reps l’encàrrec? quina és la teva feina a la fira? Fa gairebé un any que va començar la meva tasca, que consisteix en documentar-me, escriure el guió, pensar en la dramaturgia, i dirigir els assajos: el moviment escènic i teatral, feina que hem fet conjuntament amb Meritxell Morera. com t’has documentat per escriure el guió de la fira? Primer a través de Jordi Torres, el Centre d’Interpretació de la Bruixeria del poble, i a la Biblioteca. He consultat llibres documentals i històrics, com Bruixes a la Catalunya Interior, del mateix Torres, o Les bruixes segrestades, de Lluís Orriols. Els inicis del segle XVII va ser unà època dura, plena de desastres naturals, però també va ser moment de canvi, de l’època feudal a l’època moderna. Per tal de contextualitzar-ho bé, també he llegit La sotsvegueria del Lluçanès (1611-1716) de Josep Albert Planes, entre d’altres. També he llegit novel·les històriques, com el Diari d’una metgessa, de Ma Lluïsa Latorre. Pel que ens expliques la base principal de la història és documental... He intentat fer-ho versemblant. Podríem dir que és un docu-drama. Bona part del text de l’escena del judici està basat en el document original que narra la tortura i el procés que va patir Na Roma. He seleccionat els fragments més il·lustratius. De fet, són els docu-
ments més importants de bruixeria. Segur que si els tinguessin a Hollywood n’haurien fet moltes pel·lícules. Tot i la base documental, m’he permès llicències per fer un espectacle entretingut i emotiu, sobretot en les escenes que expliquen la vida de Na Roma. Un exemple són les veus poètiques que expressa la protagonista, que són poemes de Ma Mercè Marçal, del llibre Bruixes de dol. La veu de l’escriptora hi aporta un punt de vista feminista radical molt important. Com s’escenifica la història al llarg del dia? Les escenes del matí, Espellofadores i Taverna aporten context polític, social i econòmic des dels punts de vista de les dones, i els homes, respectivament. Per fer aquestes escenes m’he basat les històries d’anys anteriors. A la vora del foc és la visió dels nens i nenes, i mostra la inocència que hi havia a l’època davant les llegendes. A partir de les 6 de la tarda comença Vida i Mort de Na Roma, escrita per mi amb el suport documental esmentat. quines novetats destaques de la teva direcció? Després de 18 anys, què queda
OPINIÓ
Agraïment junta de catalunya contra el càncer de sant feliu sasserra La Junta de Catalunya contra el Càncer de Sant Feliu Sasserra dona les gràcies pels diners recaptats en la jornada celebrada el dia 9 de setembre, dia de la Festa Major. La quantitat recaptada va ser de 1455 €.//
per fer? He intentat aportar un punt de vista diferent, amb tota la humilitat i respectant tots els elements tradicionals. Per fer-ho, he introduit dos canvis importants: Hi haurà acompanyament musical constant en totes les escenes, un paisatge sonor que facilitarà la construcció de l’espectacle, de la mà de Dabú, Jordi Torruella. Totes les escenes seran a la plaça. Hi haurà un escenari principal i una llarga passarela que acompanyarà els actors, idea extreta del teatre japonès (Nyo i Kabuki). A més a més, es connectarà l’escenari amb el balcó a través d’una escala. com és treballar amb actors i actrius amateurs? És amateur però d’un gran nivell. Exigeix una feina constant de motivació i exigència, i trobar la balança provoca desgast. La relació amb tots els participants és molt bona. Es nota que la gent ho fa per amor. què fa tan especial la fira? No ens acabem de creure que això, els processos contra la bruixeria, fossin possibles, i a casa nostre, i no fa tants anys! És com una catàrsi d’impotència i lluita contra la injustícia, i també de reafirmació feminista.//
DIES DE TARDOR, HISTÒRIES DE BRUIXES, LLEGENDES DE BANDOLERS...
LaRella us desitja bones fires!
Bona fira!
LaRella | 7
fira de’n rocaguinarda
Núm.453
“La clau és la il·lusió, les ganes i la implicació de tothom” Enguany farà 10 anys que la Fira Artesanal d’Olost va convertir-se en la fira de’n Perot Rocaguinarda. Tant al matí com a la tarda, els carrers del centre del poble es converteixen en un gran plató de televisió on tot és possible i s’hi representen un munt d’escenes basades en la vida del bandoler i ambientades en el segle XVII.
RAMON MARSÓ és un dels artífex i creadors de la
Fira d’en Rocaguinarda. Durant aquests 10 anys també és Perot Rocaguinarda per un dia. L’hem entrevistat per conèixer l’evolució d’aquests 10 anys de Fira d’en Rocaguinarda. OLOST Per_ Lluc Corominas
COM SORGEIX LA IDEA DE CREAR UNA FIRA AMB AQUEST FORMAT DE TEATRE AL CARRER? La idea la proposa Anto Salvans, en aquell moment regidor de l’Ajuntament. Calia buscar un valor afegit per tornar a guanyar públic, perquè la Fira cada vegada anava a menys. Es va apostar per fer un format d’aquest tipus, basat en un valor històric, però afegint humor, sarcasme, dualitats, en especial el xoc entre segles XVII i XXI, jugant amb anacronismes i incorporant temes d’actualitat. Això seria el tret que ens fa únics i ens defineix. Ho resumeix molt bé la comparació que em va fer un home, em va dir que el que fèiem “és el Polònia de la cultura popular”. DARRERE ELS GUIONS HI HA BASE HISTÒRICA SOBRE LA FIGURA DE ROCAGUINARDA I L’ÈPOCA
QUE VA VIURE. D’ON I COM TROBEU LES FONTS DOCUMENTALS? Aquest treball també el va fer l’Anto. Evidentment el sentit històric hi és, perquè el fil conductor és la vida de Perot Rocaguinarda i hi incorporem força passatges de la seva vida per tal que la gent conegui la figura. Ara bé, aquí hi donem una volta de cargol més i afegim tot el que ens defineix. Tot el que ens imaginem hi té cabuda, tenim total llibertat per fer els guions, sabent que hi ha unes línies que no es poden traspassar. Aquesta llibertat ens porta, cada any, a renovar i crear noves escenes, tant les de matí com les de tarda, i a experimentar sense límits. 10 ANYS JA. COM VALORES AQUESTES 9 EDICIONS ANTERIORS I L’IMPLICACIÓ DEL POBLE? Molt positivament. Crec que la clau de tot ha sigut la il·lusió, les ganes i la implicació de tothom. Quan dones tot això també ho reps per part del públic, i això encara et reconforta més. Ho valoro
publicitat
Turi Transports celebra 25 anys! El proper 4 de novembre, durant tot el matí de Fira a Olost, se celebren els 25 anys de Turi Serveis i Transports a la parada que tindran a la fira! A partir de la 1 del migdia, hi haurà un brindis amb tots els clients que han acompanyat l’empresa durant un quart de segle. També comptaran amb la música del cantautor olostenc Ramon Arboix, i amb l’actuació del duet pradenc Honeymoon. Pere Turigas va començar l’activitat de transport l’any 1993, després de molts anys d’experiència. A més a més de conduir maquinària agrícola, durant 15 anys va portar els treballadors i treballadores de la fàbrica “Acabados de Panas”. En tancar-se la fàbrica va iniciar el servei de transport de paquets com a autònom. Com diu, en aquests anys “gairebé he estat a totes les cases del Lluçanès”.// LaRella | 8
Escena de la fira del 2017, amb Ramon Marsó en el paper Perot Rocaguinarda de vermell al mig.// LCOSTA
tan positivament a nivell d’organització de Fira, com a nivell de poble, perquè crec que ha ajudat a cohesionar-lo, dinamitzar-lo i obrir-lo. Com a anècdota, l’any passat em va venir a saludar una dona que era descendent d’en Rocaguinarda. Vull dir que la gent et retorna la satisfacció i tot això és molt gratificant.
“Crec que la Fira ha ajudat a cohesionar, dinamitzar i obrir el poble”
S’HA CRITICAT QUE OLOST S’HA APROPIAT D’en ROCAGUINARDA. QUÈ EN PENSES DE LA seva POPULARITZACIÓ AL POBLE? Crec que la figura d’en Perot no ha de pertànyer a ningú. Crec que les figures històriques són d’elles mateixes, i ningú pot apropiar-se d’elles. Perot Rocaguinarda ha sigut una figura amb un gran valor històric al nostre país, del bandolerisme, i que s’ha de contribuir a donar-la a conèixer, sigui on sigui i com sigui. Tots els reconeixements sumen i sempre seran bons. QUIN FUTUR LI ESPERA A LA FIRA? Mentre hi hagi la mateixa il·lusió, les mateixes ganes, la ma-
teixa implicació, tot seguirà i anirà rodat. Darrere aquests 10 anys hi ha un gran treball i mai vam esperar que hi hauria tanta gent. De fet, a la primera reunió de Fira érem 3 persones. Però al llarg de les edicions s’hi ha implicat molta gent, per això, l’any que ve, farem un llibre per recordar aquesta gran feina que s’ha fet fins ara i tothom qui n’ha format part (directa o indirectament). Esperem que hi hagi Fira per molts anys, i que tan nosaltres com el poble segueixi gaudint de l’espectacle.// OLOST JA ESPERA LA féria De ben segur que l’actualitat política serà present en la 10a edició de la fira. El títol d’enguany, en castellà, ja en dona pistes. Entre les escenes del matí, es podran veure les barjaules al carrer Berga o la tortura pública a la plaça, que enfrontarà l’home contra la Pitón. A la tarda, el moment més esperat serà el fi de festa, sempre emotiu i espectacular. Durant el dia hi haurà visites gratuïtes a l’Espai Rocaguinarda.//
notícies ESPORTS
25 d’octubre de 2018
En estat de glòria!
cros
El FC Pradenc i el F.S. Prats continuen sumant punts i lideren la lliga PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer
Els dos equips sènior masculins viuen un moment immillorable pel que fa a resultats i tots dos lideren les seves respectives lligues. En el cas del Pradenc, va tornar a endur-se els tres punts en la seva visita al camp del Cantonigros. Els primers quaranta-cinc minuts van ser d’impàs ja que cap dels dos equips no va aconseguir encetar la llauna, amb un partit amb més aviat poques oportunitats. A la represa els de Miki Endrino van començar a governar el partit amb gols de Roger Roma i
Jan Pujol als minuts quarantavuit i cinquanta-tres respectivament. A l’hora de joc els de casa van aconseguir retallar distàncies, però totes les esperances es van veure esfumades pel tercer gol dels de Prats, on altre cop Roger Roma sentenciava el matx. Amb aquests dos gols, el davanter Roma aconsegueix millorar el seu estratosfèric compte golejador, que ja compta amb onze dianes en tan sols sis partits. Tot i que empatat a punts amb dos equips més, el futbol sala de Prats també gaudeix de les primeres places de la graella, gràcies a les tres victòries que ha aconseguit en aquests tres primers partits. Aquest dissabte passat es
respirava olor de derbi al pavelló de Sta. Maria d’Oló, i és que amb la intensitat amb què es va viure el partit des de la pista i la grada va ser especial. En el primer període els de Prats van dominar els primers compassos, aconseguint col·locar el 0-2 amb menys de deu minuts, però de cop l’Oló va despertar i va manar ell, malgrat això els del Moianès no van rendibilitzar cap ocasió de gol. A la segona meitat les coses no van canviar gaire, ja que els locals no en van tenir prou amb un solitari gol per contrarestar l’1-5 que reflectia l’electrònic en acabar el matx. Els gols van anar a càrrec de Rubén Besoy (2), Albert Ferrer (2) i Guille Borralleras.//
de soca-rel
Lluçanès transhumant
El grup Lluçanès Terra de Transhumància va ser present a la concorreguda fira de la Transhumància de Santa Margarida i els Monjos el passat 21 d’octubre. És en el marc d’aquesta fira que es va començar a divulgar el projecte del camí ramader de Marina, del qual l’ajuntament de Lluçà n’és impulsor.// QB
Lluna plena de tardor
Per tercer any, la lliga de cross fa parada a Santa Eulàlia Aquest diumenge i sota un sol de justícia, el poble de Santa Eulàlia va ser l’amfitrió de la segona jornada dins de la 10a. lliga comarcal de cros escolar que es celebra any rere any pels pobles d’Osona i el Lluçanès. La Mini Via Castrum és la segona de les 12 jornades de la competició i aquesta vegada va acollir més d’un centenar d’infants disposats a arribar fins el final. Podrem tornar a gaudir d’aquestes jornades de cros al territori el 18 de novembre a Prats de Lluçanès i el 13 de gener a Sant Feliu Sasserra.//CM
hoquei
Gil Sayol participa als Special Olympics 2018
FEDAC a la font del Ti
Aquest diumenge 28 d’octubre l’escola FEDAC-Prats visita la font del Xambó i la font del Ti. Fa 3 anys que l’escola tira endavant el Projecte Fonts, dins la iniciativa Apadrinem el Patrimoni. La jornada engegarà a les 11 a Cal Bach, des d’on s’iniciarà l’excursió fins a la font. Durant el matí també una gimcana i un vermut. // Red
Cortina de pluja a St. Boi
Els Jocs Special Olympics 2018 que es van celebrar del 4 al 7 d’octubre a La Seu d’Urgell i Andorra van comptar amb presència del Lluçanès. El sant bartomeuenc Gil Sayol va jugar en un equip de hoquei interior, el Club CAR-Patí Voltregà, que va quedar en quarta posició i es va endur una medalla de participació. L’equip estava format per: Carles Baucells, Albert Corominas, David Hernández, Anna i Laura Molas, Arnau Oriol, Gil Sayol, Marta Vaqué i Arnau Vila. Les entrenadores són Arcangela Clemente i Susanna Azaustre.//RT
ral·li
2n ral·li Comtat de Cerdanya al Lluçanès
La lluna plena el 23 d’octubre// JMCASTRO
Cortina espectacular, el 17 d’octubre, entre el Berguedà i el Ripollès vist des dels Munts// JMCASTRO
La segona edició del Rally Comtat de Cerdanya va passar pel Lluçanès en els seu segon i últim dia. Es tracta d’una prova de regularitat en carretera oberta per a cotxes construïts fins a l’any 1989, que va comptar amb la participació d’uns 70 equips que conduïen vehicles històrics, cotxes i motocicletes. El ral·li es va realitzar en dues etapes, els dies 19 i 20 d’octubre, i incloïa trams nocturns i diürns, sumant uns 700 Kms. Els trams que van afectar el Lluçanès van ser diversos: TR12. Puigcercós, TR13. Costa dels gats, TR14. Prats-Olost i TR15. La Trona. Amb tot, la prova es va fer seguint les normes de trànsit habituals i sense provocar talls, així que la circulació per la carretera no es va veure afectada./RT LaRella | 9
agenda
De l’26 d’octubre al 9 de novembre DIVENDRES 26 PRATS DE LLUÇANÈS_ TALLER MONOGRÀFIC DE CREACIÓ LITERÀRIA_ A càrrec de l’escriptor i poeta Vicenç Ambròs. A les 5 de la tarda, a la Biblioteca Sant Jordi. SANT BARTOMEU DEL GRAU_XERRADA SOBRE EL POBLE SAHRAUÍ: REFUGIATS PERMANENTS, L’ETERN ENGANY_ A 2 /4 de 9 del vepre, a El Geu
DISSABTE 27 ALPENS_ FESTA DEL 50È ANNIVERSARI DE L’ESCOLA LA FORJA_ trobada de gegants, capgrossos i grallers, a les 10 del matí; Espectacle infantil amb El Pot Petit, a les 11 del matí, a la plaça dels Forjadors Miquel Xirau. Acte institucional, a la 1 del migdia, a la Fàbrica Vella i Pista poliesportiva. Dinar popular, a les 2 del migida; Jocs gegants amb Fefe i Companyia, a les 4 de la tarda davant de l’escola La Forja. Concerts d’autòctons, a les 7 de la tarda, a la Fàbrica Vella. LA TORRE_ BALL AMB JORDI BRUCH_ A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent.
LaRella | 10
Núm.453
OLOST_ CONCERT DE JAZZ “CAROLA ORTIZ 56TET” (INTRÚS. JAZZ PEL FORAT DEL PANY)_ A 2/4 de 9 del vespre, al Molí.
DIUMENGE 28 ORISTÀ_ DIADA CASTELLERA AMB ELS PICAPOLLS DE LA GAVARRESA_ A les 12 del migdia, a la pl. de l’Església. PRATS_ RACÓ DE LES EXPERIÈNCIES: TORREM CASTANYES!_ A càrrec de l’AMPA de l’Escola Lluçanès. Durant el matí, a la plaça de l’Ú d’octubre.
DILLUNS 29 OLOST_ PEDALADA FAMILIAR_ A les 10 del matí, sortida des del pavelló. A les 12 del migdia, esmorzar i gimcana amb bicicleta a la zona esportiva. OLOST_ TALLER BIBLIOLAB: EL LLENGUATGE DE LES EMOCIONS_ Al Centre Cívic.
DIMARTS 30 PRATS DE LLUÇANÈS_ JORNADA DE PORTES OBERTES I EXPERIÈNCIES PER EN UN ESPAI DE COWORKING_ A les 6 de la tarda, a l’Espai.
DIMECRES 31 PERAFITA_ CASTANYADA_ A 2/4 de 8 de la tarda, a la Plaça Sant Antoni.
sant feliu sasserra_ 18a fes-ta bruixa_ A 2/4 d’11 de la nit a la plaça de l’Església, l’espectacle 18+, amb les Balkan Paradise Orchestra i Quim Moya entre d’altres (apte per a tots els públics), i a partir de les 12 de la nit, concert a l’Ateneu amb Sixtus, Ekko i BPM DJ’S. PRATS DE LLUÇANÈS_ CASTANYADA_ A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Espai Social de la Gent Gran.
dijous 1 SANT FELIU SASSERRA_ Fira de les Bruixes. Accions teatrals i parades durant tot el dia.
dissabte 3
diumenge 4 OLOST_ 10A FIRA D’EN ROCAGUINARDA_ Recreació d’escenes durant el matí (a partir de 2/4 d’11) i la tarda (a partir de les 4) pels carrers del poble. OLOST_ Visites gratuïtes a l’Espai Rocaguinarda_ Diumenge 4, a les 10 del matí, 2/4 de 2 del migdia i les 3 de la tarda. SANT MARTÍ D’ALBARS_ FM SANT MARTI D’ALBARS 2018_ Esmorzar, a 2/4 de 10 del matí, a Beulaigua; Fem oli de ginebre i Recuperem les feines del camp amb els Carreters de Prats.
divendres 9
OLOST_ AUDIOVISUAL: CANVI CLIMÀTIC LES GLACERES DEL PIRINEU_ A les 7 de la tarda, a l’Espai Rocaguinarda.
PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DELS TREBALLS FETS A PRATS EN EL MARC DEL PLA DE FOSSES 20172018. INAUGURACIÓ DELS ESPAIS DE MEMÒRIA_ Al matí.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FM SANT MARTI D’ALBARS 2018_ Activitats infantils: inflables, taller i discobaby!, a les 4 de la tarda, a la Blava; tot seguit, Coca i xocolata per tothom.
PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA COL· LOQUI: “DEMOGRAFIA I ACTIVITAT ECONÒMICA. REPTES I OPORTUNITATS A PRATS DE LLUÇANÈS”._ A les 7 de la tarda, a l’Espai.
SANTA MARIA DE MERLÈS_ SORTIDA GUIADA + VISITA A CAMADOCA PER CONÈIXER EL BLAUET (OCELLS DEL LLUÇANÈS)_ A les 9 i a les 11 del matí, a Camadoca.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FM SANT MARTI D’ALBARS 2018_ Un punt de vista naturalista, xerrada a càrrec de Jordi Clavell, a les 9 del vespre, al local de La Blava.
directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...
1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació... 3_ESCURA-XEMENEIES 4_INSTAL·LACIONS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...
10_INFORMÀTICA 11_MECÀNICS 12_FUSTERS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació
1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES
ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
ALIMENTARI
SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
93€
93 850 82 81
2_OBRES
1/2 ANY
3_ESCURA-XEMENEIES
CONSTRUCTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65
C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
4_INSTALLACIONS
Nou DEL!
5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA
ENERGIES
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ANIMALS, VETERINARIS
FLORS
S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...
HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
165€ any
1/2 any
HI POTS SER PER NOMÉS...
Truca al:
165€
6_BELLESA ESTÈTICA
93 850 82 81
any
7_SALUT TRACTAMENTS
DIETÈTICA
FARMÀCIES
PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
DENTISTES
ÒPTICA
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...
165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81
I ara, també a larella.cat/directori
8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS
PERAFITA
LA TORRE
SANTA CREU
LLUÇÀ
ST BARTOMEU
Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44
OLOST
SANT BOI
STA EULÀLIA
HI POTS SER PER NOMÉS...
SI VOLS SERHI MIG ANY...
165€
93€
1/2 ANY
any
CELEBRACIONS
PRATS DE LLUÇANÈS
Truca al:
93 850 82 81
9_ALIMENTACIÓ
SUPERS
CARNISSERIES
FORNS DE PA
HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
165€ any
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
93€
93 850 82 81
1/2 ANY
10_INFORMÀTICA
11_MECÀNICS
12_FUSTERS
HI POTS SER PER NOMÉS...
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
165€ any
13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA
EDUCACIÓ
1/2 ANY
MOBLES
FOTOGRAFIA
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€
HI POTS SER PER NOMÉS...
any
165€ any
NETEJA
PINTURES
QUIOSC
RESIDÈNCIA
ANUNCIA’T al Directori d’Empreses de LaRella
a larella.cat/directori FUNERÀRIA
IDIOMES
TINTORERIA
TAXIS
i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
165€ any Encara no has vist el DEL virtual? El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:
www.larella.cat/directori
Més informació_ T. 93 850 82 81
comunicaciolarella@gmail.com
encants
25 d’octubre de 2018
ES VEN »»ESTUFA de pelet en molt bon estat semi nova. Model, estufa cleo 6KW.gris.T.: 93 8560159 / 661051725 (vespres). (R52/07)
»» TELEVISOR MITSUBISHI amb descodificador. Funciona perfectament. 50 €. T.: 646 524 690 (R50/01) »» GRADA DE DISCOS EN X Martorell. De 20 plats suspesa als tres punts del tractor. T.: 609 72 03 17 (R50/03)
»» MOBLE DE MENJADOR amb vitrina de fusta de pi massissa, color mel. Rústic. Preu a negociar. T.: 687 221 418 (R52/05)
»» CADIRETA BMW nova i sofix, ROBOT DE CUINA Euro Master, SERRA per tallar llenya amb taula circular, SERRA FERMI per ferro, CALDERA de gasoil, 2 COIXINS per cervicals nous, CASCOS de moto amb ulleres, COBERTERIA de 36 peçes antiga. T.: 93 852 92 33 (R50/02)
»»1 SOFÀ-LLIT de 2 metres de llargada amb somier a sota, 40 €. 1 SOFÀ DE VELLUT en molt bon estat, 50 €. T.: 676 836 517 (R52/02)
»» ARMARI de 2,30m d’ample per 2,15 d’alt i 64cm de fondària. I altres MOBLES ANTICS, làmpares... Preu a convenir. T.: 618 46 30 32 / 93 856 03 32 (R48/01)
»»2 MATALASSOS de 135 en bon estat per 15 € cadascun. UN MATALÀS amb funda, 30 €. DUES MANTES DE LLANA, molt agradables, no pesen, per 30 € cadascuna. T.: 676 836 517 (R53/01)
»» CONGELADOR LIEBER No Frost - Superfrost 66x66x165cm (vertical). 7 CAIXES 46x41x15cm. 400 €. Molt bon estat. T.: 644 482 707 (R48/02)
»»LLIT ARTICULAT AMB BARANES en molt bon estat. Funciona molt bé, amb matalàs i tot! T.: 649 451 603 (R52/04)
»»UNA TAULA amb reixa per fer calçots, 40 €. SIS CADIRES amb seient de boga tipus medieval: preu a convenir. T.: 676 836 517 (R53/02)
»» CITROËN XSARA del 2004. 110cv Exclusive. 1.200€. T.: 630 060 630 (R48/03) »» MERCEDES E300 Turbodiesel. En perfecte estat. 3.300€. T.: 630 060 630 (R48/04)
»»CADELL Setter anglès. T.: 629 712 339 (R53/03)
ES LLOGA
»»CUBELLES CASA de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntrica i a prop de la platja. T.: 658295258 (R52/08)
»»PIS DE LLOGUER a Prats de Lluçanès. Amb 3 habitacions, 2 banys i 2 terrasses. T.: 609 043 718 (R53/04)
»»GRUA per mobilitzar gent gran. Semi nova. SILLONS semi nous de color gris. BANC D’ABDOMINALS. T.: 618 969 981 (R51/04)
ES BUSCA
»»ALS QUE ES VAN CASAR L’ANY 1988, el proper 11 de novembre celebrem els 30 anys de casats amb un dinar. Intererssats trucar. T.: 93 850 81 73 (R51/01) »»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R52/10) »»CORRESPONSALS per informar de les notícies de Sant Feliu Sasserra, Alpens, Merlès, Perafita, Oristà i Sant Martí d’Albars. C.: larellallucanes@gmail.com
COMPARTEIXO »»Comparteixo viatge a Girona de dilluns a dijous. Anada a les 9 del matí (Sortida Olost) i tornada a les 7 de la tarda (Sortida Girona) cada dia. T.: 639 004 326 (R52/06)
FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h) *a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic
Dv 26 d’octubre > PRATS - Viver (*Ausa) Ds 27 > OLOST - Lopez (* Pou) Dg 28 > matí: PRATS - Viver tarda: OLOST - Lopez (*Ylla) Dll 29 > SBG - Casacuberta (*Tanyà) Dm 30 > OLOST - Lopez (*Vilaplana) Dx 31 > PRATS - Viver (*Aliberch) Dj 1 de nov. > SBG - Casacuberta (*Barnolas) Dv 2 > OLOST - Lopez (*Terricabras) Ds 3 > PRATS - Viver (* Fargas) Dg 4 > PRATS - Viver (* Arumí) Dll 5 > SBG - Casacuberta (*Urgell) Dm 6 > OLOST - Lopez (* Euras) Dx 7 > PRATS - Viver (*Atlàntida) Dj 8 > SBG - Casacuberta (*Ausa)
racó de la feina DEMANDES
DEMANDES
>cuidant de porcs_ rrhh@geporc.com_ Es busca cuidant de porcs (RF/1-452)
>NETEJA i cura _693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. A Prats de Lluçanès (RF/1-452)
>MUNYIDOR_ 678 757 663_ Es busca munyidor per granja de vaques de llet. No es requereix experiència prèvia. (RF/1-451) >MONITORS/ES MENJADOR_ envia el CV a: anna@quiralia.cat_ Cerquem monitors/ es pels migdies. (RF/2-450) >CONDUCTOR DE MAQUINÀRIA_ enviar curriculum a: info@gransllusanes.com_ Necessitem conductor de maquinària pesada. Torn de tarda (de 14 a 22h.) De dilluns a divendres. (RF/1-453)
»»CASA petita de lloguer al Lluçanès. T.: 636 247 842 (R51/02)
>NETEJA _680 512 051_ Dona de 38 anys s’ofereix per cuidar persones grans. Dues hores matinals, de 9 a 11 del matí. (RF/2-451) >CUIDAR GENT GRAN _678 636 695_ Senyora busca feina de cura de persones grans (RF/1-449) >NETEJA _93 856 06 08_ Noia s’ofereix per netejar cases i pisos. A Prats de Lluçanès. (RF/1-449) >CUINERA_ 661 104 974_ S’ofereixen cuinera i ajudant de cuina amb experiència i serietat per treballar a restaurant (RF/1-450)
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 9 al 22 d’octubre de 2018 TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
Oristà_ 12 d’octubre
25,2
OLOST
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
Olost_ 22 d’octubre
8,1
ORISTÀ
PRATS
Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve
SANT BOI
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
9
22,5
10,1
36,4
21,5
9,7
2
17,9
11,2
33,4
17,9
11,2
33,4
10
21,2
11,6
1,5
20,7
14
45
18
12,8
14
18
12,8
14
11
23,8
11,3
23,2
10,6
21,5
12,8
21,5
12,8
12
24,5
10,7
25,2
10,4
22,8
12,7
22,8
12,7
13
23,5
14,5
23,6
14,7
20,8
15,7
20,8
15,7
14
21,9
13,5
65,8
21,2
14
3,5
18,2
13,9
53,2
18,2
13,9
53,2
15
17,8
12,4
0,4
21,4
13,2
61
16,8
11,9
41,6
16,8
11,9
41,6
0,5
20,5
9,4
3,2
17,3
9,8
0,2
17,3
9,8
0,2
23
9,7
18,6
11,2
0,6
18,6
11,2
0,6
11,4
16,3
12,6
11,4
16
21,6
9,6
17
22,4
9,7
18
17,8
10,2
13,5
18,3
10,2
8
16,3
12,6
19
21
14,2
i.p.
21
15
imp.
18,3
15,3
18,3
15,3
20
23
11,7
23,6
15
imp.
19,5
13,1
19,5
13,1
21
22,7
8,7
24,3
14,2
20,8
11,1
20,8
11,1
22
20,3
8,1
19,7
13,1
17,9
9,5
17,9
9,5
0,4
0,4
La riera de Merlès a la presa d’Escrigues el 15 d’octubre.// NVALLS LaRella | 15