LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 14 | setembre | 2018 núm: 450
www.larella.cat PÀG 3
Crit per la llibertat
Arrenca un nou curs escolar amb 32 alumnes més Els alumnes de l’escola Gafarró de Santa Eulàlia comencen el curs amb l’escola en obres PÀG 5
La plaga del boix arriba al Lluçanès Es veuen exemplars de l’eruga del boix a diversos municipis de la comarca
PÀG 8
Petjades de fa 40 milions d’anys El llibre On posem els peus parla de l’origen geològic del Lluçanès i dels animals que l’habitaven PÀG 5
“BSO d’un procés qualsevol” Columna de Carolina Font La Diada a Barcelona//F: JBORRALLERAS
notícies
Núm.450
Èxit del sopar groc a Alpens Festivitat i reivindicació en
una Diada excepcional BARCELONA Per_ Jordi Borralleras
Pesarodona a Alpens //F: dalpens.com
ALPENS Per_ Lluís Suriñach (dalpens.com)
El sopar groc va comptar amb 303 comensals. Un gran èxit per a un poble de 277 habitants. Un cant d’esperança per a l’alliberament dels presos polítics! El sopar es va fer amb productes locals cedits per empreses, establiments i pagesos d’Alpens, i que també els van guisar i servir —esplèndidament, per cert!— la gent del poble: sense vosaltres no hagués estat possible. L’Aperitiu musical el van regalar els artistes locals. Genials, com sempre, posant veu a temes com Agafant l’horitzó de Txarango. L’acte va comptar amb els par-
LaRella | 2
laments de Teresa Jordà i Miquel Buch, consellers del govern de Catalunya; Joan Rovira, pare de Marta Rovira; Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs; Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn; Joaquim Jubert, col·lectiu Atenes; Joaquim Arnau, ANC; Núria Vila, Òmnium; Maria Xinxó, periodista; Ada Perellada, cuinera i Jordi Pesarodona, pallasso (podeu sentir-ne alguns a dalpens.com). L’organització va anar a càrrec de tota la Gent d’Alpens, amics i coneguts, i també van ser-hi l’Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès, i Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens. Esperem que ben aviat puguem organitzar el sopar d’alliberament i retorn.//
La Diada nacional de Catalunya d’enguany ha estat especialment destacable per la situació excepcional que viu el país. Aviat se celebrarà l’aniversari del referèndum del primer d’octubre i farà un any que els dirigents polítics i socials de Catalunya viuen empresonats o exiliats, lluny de les seves famílies i patint la repressió d’un estat que ha tornat a viure històries que ja semblava que mai més es puguessin repetir. La gent, però, no oblida i té ben presents els cops de porra de l’ú d’octubre, així com també la por al cos de saber que la repressió pot caure sobre seu en qualsevol moment, sigui quin sigui el seu rol en el moment actual. Un exemple n’és la fugida a l’exili de l’Adrià Carrasco - anunciada fa poc més d’una setmana - un membre del CDR que s’ha traslladat a Bèlgica per evitar el seu possible empresonament. Així doncs, la Diada del dimarts ha estat de les més reivindicatives dels últims anys. Tot i així, l’ambient festiu que caracteritza aquesta jornada no es va perdre en cap moment. El Lluçanès també hi era present. Tres autocars i un nombre incomptable de cotxes particulars van baixar a la capital catalana per reivindicar l’alliberament nacional del poble català i dels presos i exiliats polítics. Al voltant de quarts de tres de la tarda els primers lluçanesos arribaven al tram 18 de la Diagonal, que ja començava a fer goig i a omplir-se de gent. A les cinc, Barcelona ja era una marea d’independentistes que es preparaven pel moment àlgid de la jornada: a les 17:14 una onada gegant d’aproximadament un milió de persones va recórrer la Diagonal de dalt a baix. Un any més, l’esperança d’aconseguir un nou país i la reivindicació, tant política com social, van omplir els carrers de Barcelona d’estelades, crits de llibertat i missatges carregats de significat.//
El tram 18, amb gent del Lluçanès/F: JBORRALLERAS
Homenatge als puig Al Lluçanès també es va celebrar la Diada amb actes a alguns pobles, com Prats, on es va fer l’habitual ofrena floral al monument de Rafael Casanova, o a Perafita, on es va dur a terme l’acte comarcal, el dissabte 8 de setembre. L’acte va començar amb el parlament de Ramon Casals, alcalde de Perafita, que va parlar dels Puig, els personatges històrics del Lluçanès més rellevants en la Guerra de Successió. El pare, Jaume, i els dos fills, Antoni i Francesc, van participar en la defensa del país. Seguidament Antoni Baig va desgranar detalls del moment històric que envolta l’any 1714 i el que va suposar. Una selecció poètica amb rerefons patriòtic va continuar l’acte. Amb la veu de perafitencs i perafitenques es van poder sentir els versos de Joana Raspall o Vicent Andrés Estellés. Un dels més punyents potser va ser el de Ventura Gassol, A Catalunya, que va ser escrit des de la presó. Gassol havia sigut conseller de la Generalitat durant la proclamació de l’Estat Català, l’octubre de l’any 34. L’acte va continuar amb la Coral Cantorum i una selecció de temes com Rosó o l’Emigrant. Per finalitzar, els alcaldes de Sant Boi, Prats, Perafita i Olost, i l’alcaldessa d’Alpens van fer l’ofrena floral al monòlit dedicat als Puig, mentre tots els presents entonaven els Segadors. Un acte emotiu i necessari que ens recorda d’on venim.//Red
notícies
14 de setembre de 2018
Arrenca un nou curs escolar
laboral
El curs 2018/19 compta amb 904 alumnes, 32 més que l’anterior LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala i Clàudia Molina
El curs escolar 2018/19 va començar amb normalitat aquest 12 de setembre a totes les escoles de Catalunya i també del Lluçanès. Enguany l’alumnat s’ha mantingut bastant estable a la majoria d’escoles, si bé destaca l’augment de 19 alumnes a l’Institut Castell del Quer o de 13 alumnes a l’escola Lluçanès de Prats, mentre que les escoles que han reduït l’alumnat han estat poques i la reducció ha estat baixa. Pel que fa al professorat, el número de places ha augmentat lleument de 107,5 a 114 places. Es segueixen notant les retallades dels últims anys, que provoquen que les mestres segueixin tenint més hores lectives que anys enrere. Hi ha més professorat però també hi ha més alumnes. Les diferents escoles del Lluçanès seguiran endavant amb els seus respectius projectes, i algunes d’elles també en començaran de nous: a l’escola Terra Nostra d’Olost incidiran, al llarg d’aquest curs, en les herbes remeieres, a l’escola FEDAC de Prats treballaran el projecte SMART, que persegueix l’objectiu d’obtenir el segell de qualitat; a l’escola la Montjoia de Sant Bartomeu treballaran la robòtica a tota la primària, i als Roures de Sant Feliu s’incorporaran al projecte Emprenedoria del Consorci del Lluçanès. Altres novetats destacables són que l’esoola d’Alpens ha ampliat el pati amb el suport de l’ajuntament, i a Perafita sembla que es tirarà endavant l’ampliació de l’escola.
Alumnes 2017-18
Alumnes 2018-19
Professorat 2018-19
271
290
29
SBG - La Montjoia
64
64
11
Olost - Terra Nostra
91
91
12
Prats - Escola Lluçanès
132
145
18
Prats - FEDAC Prats
107
106
15
Escola
Institut Castell del Quer
ZER ALT LLUÇANÈS
17
Alpens - La Forja
29
28
Santa Eulàlia - Gafarró
35
37
Perafita - Heurom
30
26
St. Boi de Lluçanès - Aurora
27
29
ZER GAVARRESA 58
62
Oristà - Llevant
28
26
872
904
TOTAL
Tal i com indica el darrer Informe mensual de l’atur registrat als municipis i comarques barcelonines elaborat per la Diputació de Barcelona, l’atur ha disminuït al mes d’agost respecte l’any anterior, tan a Catalunya com al Lluçanès, on hi ha un total de 297 persones a l’atur. Al Lluçanès, els municipis on l’atur ha disminuït més durant l’últim any han estat Lluçà i Olost, on hi ha hagut 9 aturats menys que l’any anterior. Un dels casos més destacables d’aquest estudi és el de Sant Agustí de Lluçanès, que enguany no compta amb cap persona a l’atur.//NV POBLE
12
Sant Feliu Sasserra - Roures
L’atur continua baixant al Lluçanès
114
Inici de curs excepcional pels gafarrons El curs escolar a Santa Eulàlia comença d’una manera excepcional: sense escola. El que ha sigut
l’edifici del col·legi fins ara, romandrà tancat, en principi, fins el gener a causa d’unes obres d’ampliació i millora del centre, ja que les actuals instal·lacions no poden acollir amb comoditat els 37 alumnes que aquest any cursaran Educació Infantil i Primària. A més a més, el poble “ha patit” un allau de naixements en els últims 3 anys que asseguren la continuïtat de l’escola. Així, els alumnes es repartiran pels edificis públics de la localitat en funció de la seva edat: el parvulari romandrà a la sala polivalent del local social, on s’ha habilitat el mobiliari de l’aula; i la resta de cursos ocuparan les sales del Telecentre. L’hora d’esbarjo serà a la Plaça 1 d’Octubre.//
DIFERÈNCIA AGOST 2017
Alpens
10 (8’7%)
-4 (-28’6%)
Lluçà Olost Oristà Perafita
5 (3,8%) 54 (9,2%) 13 (5%) 17 (9,1%)
-9 (-64’3%) -9 (-14’3%) -1 (-7’1%) 6 (54’6%)
Prats
109 (8,3%)
13 (13’5%)
0
-1 (100%)
SBG
42 (9,8%)
-2 (-4’6%)
St. Boi St. Feliu
16 (7,2%) 16 (5,8%)
3 (23’1%) -5 (-23’8%)
St. Martí
5 (11,1%)
-1 (-16’7%)
Merlès
7 (7,7%)
-1 (-12’5%)
Sobremunt
3 (7,5%)
-4 (-57’1%)
297
-22
St. Agustí
final al projecte ERASMUS L’escola Lluçanès de Prats ha estat treballant els darrers tres anys amb diferents països europeus a través del projecte ERASMUS, un projecte que aquest any arriba al seu final. Dins del marc d’aquest projecte, els diferents països han organitzat una sèrie d’activitats conjuntament, però cada escola l’ha portat a la pràctica a la seva manera. L’escola Lluçanès n’ha estat la coordinadora, i per ells és molt important la cloenda que es celebrarà al llarg del curs.
Nº ATURATS AGOST 2018
Lluçanès
Mor un home mentre feia tasques agrícoles Aquest 12 de setembre un home de 50 anys de Sant Feliu Sasserra ha mort mentre feia tasques agrícoles en una finca del terme d’Oristà. Els fets van passar pels volts de les cinc de la tarda, quan es va precipitar per un desnivell, tal com han informat els Mossos d’Esquadra.//Red
LaRella | 3
festa major
Núm.450
Gaudida Festa La Festa Major multiplica la Torre Major sasserrenca LA TORRE D’ORISTÀ
Per_ Jordi Freixa i Oliveras
Moment del Treure Ball/ F: MAXIMO LLORENTE
Un dels trams del Sasserrenc Foll/ F: MAXIMO LLORENTE
Sant Feliu Sasserra celebra amb èxit una Festa Major molt participada. La pluja del divendres només va obligar a traslladar l’exitós tast de cervesa artesana a l’Ateneu. La nit va ser molt marxosa amb l’orquestra Maribel, com ho serien totes les següents: Blú i l’Eskerda el dissabte, i La Banda del Coche Rojo, el dilluns, sempre amb l’afegitó dels BPM, posa-discos del poble. El Sasserrenc foll va tornar a triomfar amb molta expectació, i els més petits van poder gaudir amb la gimcana o l’espectacle Pepa&Pili, les venedores de cactus. També hi va haver temps pel ball, amb l’Orquestra Nova Saturno, el diumenge, i sobretot a l’hora de la dansa del Treure Ball, el moment més tradicional i emblemàtic.//Red
La Torre d’Oristà va celebrar els tres dies de Festa Major amb delit i trempera. Som un poble de poques tradicions, de festivitats limitades, però ningú ho diria veient com es van omplir els carrers del 7 al 9 de setembre... La pluja va espatllar el Bitllabrindis, l’acte amb esperit de convertir-se en tradició, que consisteix en trencar una ampolla de cava a cops de bitllot. Malgrat tot, la festa va obrir de la millor manera possible, amb el pregó de la Mireia de Cal Sobet. La manresana, torrenca d’adopció, va recordar la tieta Angeleta, encarregada de posar les “indiccions”, i els seus pares, que van iniciar les reformes de Cal Sobet, que data de principis del segle XVII. A més a més, va anomenar els avantatges del poble i el seu bon acolliment. El sopar popular va reunir unes 130 persones, que van degustar el pernil de les rifes abans que ningú. Meló amb pernil, botifarra i gelat, i de regal, concurs de sopes. Cinc sopes dignes d’estrella Torrenca hi van participar, dues de
MÚSICA
Un agost passat per aigua
La Festa Holi a la plaça de l’Església.// EFREIXA
les quals van empatar en la primera posició. La deliciosa sopa de brandada de bacallà o la sopa de ceba? Casualment van ser cuinades per nebot, Jordi Sucarrats, i tieta, Ma Àngels Clotet, que van resoldre l’empat tirant una moneda a l’aire. Seguidament, Bingo, i cap a fer festa al poble veï, Sant Feliu Sasserra. El dissabte 8 va engegar amb la missa per la patrona i els cants del Cor de la Torre, i va continuar amb la primera tanda de rifes de pernils. A la tarda, dues activitats molt transitades, la gimcana bruta per a totes les edats i la tirada popular de bitlles, en la que van resultar vençedors els Rocaguinarda d’Oristà. “Cagum l’olla, vénen els d’Oristà a guanyar-nos
a casa...!”, vam pensar alguns... La nit va ser eclèctica: ball amb Cafè Trio, concert de les Cable Obsesion, el descobriment de l’any!, i potent final de festa amb les versions dels Bandidos. Diumenge, les rifes van posar el crit al cel mentre a Puig Ciutat es parlava de l’exèrcit romà. Les previsions de tempesta a la tarda van preocupar, però els més petits van poder gaudir de la Holi Festa i l’Escuma, i més tard, les havaneres dels Cremats ens van descobrir cants marins d’arreu: dels mallorquins Ja t’ho diré al cubà Compay Segundo o a la Barcelona del Gato Pérez. Tot això sense oblidar les tradicionals havaneres. Bon gust, tradició i xou, com la festa torrenca.//
HISTÒRIA
Puig Ciutat continua escrivint el passat romà del territori LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa i Oliveras
Els Beat Voices al Fes-te l’agost/ F: @Pratsinfo
Prats de Lluçanès ha celebrat, un any més, una nova edició del Fest-te l’Agost, una proposta cultural i musical a l’aire lliure cada divendres a Cal Bach. Aquesta vegada, però, la gran protagonista ha estat la pluja, que ha alterat la celebració normal de quatre dels cinc actes previstos. L’últim divendres, quan tocava el grup musical Ginestà i Na Trenca, va ser l’únic dia que l’espectacle es va haver de suspendre. La resta, s’han pogut portar a terme en altres espais tancats. Tot i així, si algú s’ha quedat sense poder fer un tast d’aquest Fes-te l’Agost, el proper 22 de setembre es recuperarà “Per Art de Màgia” als jardins de Cal Bach, ja que va ser ajornat per culpa del mal temps.//JB LaRella | 4
La campanya que s’ha dut a terme a Puig Ciutat les darreres setmanes ha permès excavar més a fons un dels habitacles del jaciment, que hauria tingut dos pisos. En passades excavacions ja s’havia recollit material del pis de dalt, i enguany s’haurien trobat restes del pis de baix. La teoria de la crema de la ciutat ja està més que consolidada; aquest habitacle es podria haver enderrocat arrel de l’incendi, com ho mostren les bigues de fusta carbonitzada que s’han trobat. Entre els materials destacables d’enguany, més projectils de fona, ceràmica de cuina com olles, i fins i tot les fitxes d’un joc, ben posades en una hipotètica bossa de
Els arqueòlegs a Puig Ciutat/ F: JFREIXA
cuir, que s’ha podrit. Les investigacions a Puig Ciutat segueixen. Cal obrir altres edificis, estudiar l’urbanisme i fer prospeccions en llocs propers per nodrir la teoria de l’establiment de les tropes romanes a Oristà, així com entendre el pes de la via de comunicació que passa pel seu peu i l’abast de la batalla que s’hi va produir.
La campanya d’enguany ha comptat amb estudiants de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), i també ha comptat amb sessions formatives. En la seva cloenda es va obrir a tothom amb una visita guiada, i una xerrada sobre l’exèrcit romà, en la que es va explicar els diferents estrats socials dels soldats, i el seu armament.//
notícies
14 de setembre de 2018
Es veuen exemplars de papallona i eruga del boix al Lluçanès LLUÇANÈS Per_Laura Villena
L’eruga del boix (Cydalima perspectalis) és un lepidòpter (papallona) originari de l’est d’Àsia. Es va trobar a Europa per primera vegada l’any 2007, a Alemanya, segurament relacionat amb la compra de plantes ornamentals, i, a partir d’aquí, s’ha anat estenent pels països veïns del centre i sud d’Europa, seguint una progressió típica d’una espècie amb alta capacitat invasora. L’any 2014, es va trobar a Catalunya, a Besalú (Girona). Aquí al Lluçanès ja s’hi van veure alguns exemplars l’any 2017, i enguany se n’han vist a Lluçà, Prats o Sant Martí d’Albars. La fase larvària de la papallona s’alimenta de les fulles de boix, un arbust molt present als nostres boscos. Aquest fet provoca danys per defoliació que pot arribar a ser extrema, i també per l’atac a l’escorça, que pot portar
al dessecament i mort del boix. Per desplaçar-se d’un boix a l’altre, l’eruga fa una teranyina. Aquest lepidòpter arriba a tenir 3 generacions l’any, amb una durada d’uns 40 dies per generació (una a l’abril, una segona al juliol i la darrera al mes de setembre). Passa l’hivern en forma de larva, protegida en un capoll de seda a la planta. Els adults poden viure una mica més de 2 setmanes. Ara per ara, no hi cap tractament possible al bosc. S’han fet diferents proves de tractaments, principalment amb aplicacions de Bacillus thuringiensis en les primeres fases larvàries (producte biològic també usat contra la processionària). Segons explica Jordi Senmartí, de l’empresa Senplag, especialistes en tractaments contra l’eruga del boix, només es poden fer però en tanques i jardins, mai de manera indiscriminada, doncs té moltes efectes sobre altres papallones degut a que, quan s’han d’executar, hi ha moltes altres en forma d’eruga. Per una altra banda, també s’estan fent
Carolina FONT
BSO d’un procés qualsevol Papallona del boix vista a Lluçà/ F: LVILLENA
proves amb trampes amb feromones i altres tractaments biològics, (parasitoids dels ous). També hi ha veus que proclamen la vespa asiàtica com a depredador natural, tot i que no està contrastat. La plaga de l’eruga del boix ha afectat, sobretot els boscos propers de les Guilleries. Tanmateix, per les nostres contrades, encara no han tingut temps de fer gaire mal; segurament serà aquesta tardor (si no fa fred), o la primera generació de l’any vinent que es podrien veure afectacions més greus, com preveu Sentmartí.//
Sentenciat el cas de coacció a una pradenca El jutge imposa una multa de 180€ a l’home acusat dels tocaments PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala
Més de sis mesos després, l’Ainhoa Campdepadrós, víctima d’una agressió sexual, ha vist com el cas de coacció ha arribat al seu final. La passada setmana, el jutjat va dictar la sentència, segons la qual condemna el noi a pagar 180€, l’equivalent a 3€ diaris durant dos mesos. Segons la sentència, el jutge ha condemnat el noi per un “delicte lleu de coaccions per toca-
ments” i no per abús sexual. Un cop finalitzat el cas, Campdepadrós es mostra satisfeta amb el seu desenllaç, ja que segons ella, “anar a judici ja era una victòria, independentment de la sentència”. Tot i això, la jove també extreu una part crítica de la sentència, ja que condemnen el noi per coaccions i no per abús sexual, però malgrat tot, per ella és una victòria. Tot va començar la matinada del 21 de gener, quan l’Ainhoa va sortir de festa amb un amic, a
un local d’oci nocturn a Vic, i un noi se li va acostar per darrera, la va abraçar i s’hi va arrambar prement-la contra el seu cos. Ella el va apartar i li va demanar que deixés de molestar-la. Campdepadrós va decidir denunciar el cas i, tot i que en un primer moment es va arxivar, l’Ainhoa, amb l’ajuda de la seva advocada, van decidir recórrer el cas. Al cap d’uns mesos, l’Audiència Provincial de Barcelona va reobrir el cas i el passat 24 de juliol es va celebrar el judici.//
Causa oberta contra independentistes Per_ Jordi Freixa i Oliveras
La nova fiscalia general espanyola, encapçalada per Maria José Segarra (proposada pel nou govern del PSOE) segueix amb la causa oberta contra els líders independentistes, a qui acusa d’haver liderat una “insurrecció”, i “d’alçar-se violentament”.
Això vol dir que també continuen obertes les causes contra independentistes que van participar en les mobilitzacions, sempre pacífiques, de finals de setembre i octubre passat, així com les que es van produir en els mesos següents. En aquest sentit, s’ha obert la fase de judici oral per l’acció de protesta del 23 de febrer a
la columna
les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una acció pacífica per la que es demanen dos anys i mig de presó per a 11 persones i un any més per 2 persones. Una persona del Lluçanès va participar en aquella acció pacífica de protesta, i haurà de passar pel judici. Una mostra més de l’abast de la repressió de l’Estat.//
A vegades em passa que hi ha cançons que em recorden moments. I moments que només sé explicar amb cançons o frases dites o fetes (depèn de l’inspiració del dia). Ja fa uns anys que cada 11 de setembre i altres dates assenyalades (diguem 9 de novembre, 1 o 3 d’octubre i fins i tot un 26 de juliol) em ve el cap el trosset d’una cançó de Brams, on agafant les paraules de Jordi Carbonell a la manifestació de Sant Boi del 76, canten allò de que la prudència no ens faci traïdors, seguit d’un que la pressa no ens faci entrebancar. Arribats a aquest punt del camí, jo tinc ganes d’entrebancar-me sincerament. I si cal caure, caiem. Perquè sinó no paro de cantar Lax’n Busto que deien ja no puc més, estic desfet/ i cada dia és el mateix./ Una vegada, una altra vegada/ i sempre una altra, una altra, una altra. La cançó s’enganxa i no puc parar de cantar-la i m’imagino a mi mateixa donant-me cops de cap a la paret cada cop que diu una (jornada històrica) i altra vegada. I com que és de les poques cançons que sé senceres (o prou com per acabar-la), m’imagino tot de senyors encorbatats que amb cara de perdonavides em diuen de fons però avui ho tallo, hi torno i callo/ aquesta merda se’m posa bé. I arribats en aquest punt la meva desesperança és tal que només penso que m’enlairo com un pardal/ deixant el vèrtic reposar a terra (La Troba Kung fu). I sí, clar que fan por els canvis, però més por ens hauria de fer a tots plegats quedar-nos com estem. I de cop i volta, obro twiter i llegeixo: Última hora, PdCat i PSOE pacten una moció que insta (quina paraula més subtil) als governs a un “diàleg dins la llei”. Filomena, Filomena. Clar que si no hi som tots, tampoc té sentit. Filomena, Filomena. Sóc de les que penso que el diàleg només existeix si és entre iguals. Quan això no passa només en podem dir acords de rendició o redempció (que és el que comença a semblar). I sí que tenim uns representants encarregats de negociar, però només allò que el poble decideix que es negocia. I evidentment, sense canviar les normes del joc a mitja partida. D’un temps cap aquí hem vist com canviaven paradigmes, com es limitaven les expectatives, com s’adoptaven els discursos d’uns quants per sembrar opinió majoritària. Però es clar la premsa és lliure/ no hi ha manipulació/ i qui ho digui està en contra/ la llibertat d’expressió (Brams). I mentre aquí seguim sortint un cop l’any, siguem conscients que és quan els hi convé, des d’allà ens miren i diuen: “Uy! Pero siguen i parecen mas”. Els altres des d’aquí, assentats tranquils als despatxos, responen: “Tot controlat, a més a més no ve d’un pam, no ve d’un pam” (La Trinca). Ara bé quan no queda res/ tampoc hi haurà excuses/ tornen les hòsties com un bommerang”(Zoo). LaRella | 5
opinió
Núm.450
EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas, Jordi Freixa, Núria Vilamala, Marta Giravent, Jordi Borralleras, Josep Oriol Mateo, Clàudia Molina, Albert Ferrer DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT_ Laura Villena comunicaciolarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
POESIA
A Maria Fusté Rodellas Ramon Marçal PRATS DE LLUÇANÈS Tant discreta i senzilla i sempre amb posat molt humil oferies el do de la teva rialla que no sabem com agraïr. El teu record no caurà en l’oblit doncs has deixat fonda petjada i en el fons del nostre esperit una llavor molt preuada.
meteorologia
Estiu molt plujós al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Redacció
L’estiu és sinònim de calor i bon temps, però també de les típiques tempestes que comencen a aparèixer a les tardes. Enguany, l’episodi de pluges ha estat extraordinari, i des de l’acabament del juny, i al llarg dels mesos de juliol i agost, així com aquest inici de setembre, al Lluçanès hi han caigut centenars de litres. A Sant Boi és on més s’han notat els xàfecs. Durant aquests tres mesos han caigut 68,8 litres/m2 (juny), 130,4 (juliol), 189 (agost), i en el que va de setembre ja en porten 185,2. Així doncs, en poc més de tres mesos s’hi han acumulat 573,4 litres/m2. Cal destacar la pluja del 6 de setembre, amb 106 litres/m2. En el que va d’any ja han caigut 1088,6 litres/m2 a Sant Boi.
Arc de Sant Martí, núvol de pluja i sol/ F: JMCASTRO
A Olost també ha sigut un estiu humit, amb 112,8 litres durant el juny, 47,9 el juliol, i 225 a l’agost i 60,3 en el que va de setembre, així que en total ja hi han caigut 446,7 litres/m2. A Prats les precipitacions no han sigut tan extremades, i en aquests
tres mesos sumen 282 litres/m2. Que augmenten fins als 452,6 si hi sumem les pluges del maig. A Oristà, com als altres pobles també s’han produït episodis de pluges intenses, de fins a 50 l/ m2. Un estiu, doncs, passat per aigua.//
carta
Gratitud del Pare Pere Sala Pere Sala, S.J. Gratitud del Pare Sala, jesuïta, amb motiu del primer any de jubilació d’un voluntariat cultural entre vosaltres, gent del Lluçanès i rodalies... Durant tots els anys que vaig estar entre vosaltres, vaig tocar moltes tecles que han creat una
bona harmonia entre tots plegats. Per aquest motiu no puc prescindir de renovar el meu agraïment envers tots vosaltres. Us porto més que en la memòria, en el cor. De tant en tant, tinc oportunitats de fer visites ràpides... centrant la meva ubicació en el Cen-
tre Social, que és l’Hostal Sant Cristòfol, d’acollida familiar, fet que m’ajuda a no oblidar els aromes saludables que tots lliureu a l’atmòsfera. Tanmateix, no resto temps a l’ajuda social dels sense sostre, de la llar d’expresos i del Cottolengo. Una cura d’un equip sanitari m’assessora prudentment. I adéu-siau i sempre mercès a dojo.Visca Catalunya CD grams!!! (Escrit a la tardor del 2018)
POESIA
11 de setembre i el que diu un català
Qui et coneixia t’estimava per això amb tristor et diem amb veu tremolosa i emocionada que sempre et recordarem.
Antoni Puig i Samón Vic
Amb la senyera sempre ben alta i l’escut a un costat, jo defenso Catalunya de que no hi hagi cap maldat.
I els cants de l’escolania ens acompanyen arreu, quan amb ses dolces cantúries sembla que estiguem dalt del cel.
Perquè el record sempre perdura i ens costarà assumir el comiat mai voldriem que ens arribés l’hora però el destí sí l’ha triat.
Aquest és un gran poema pensat i fet en català, i si és que a algú agradi sempre el podrà recitar.
La nostra terra és molt maca i a molts molta enveja els fa, i podem estar orgullosos de que ens diguin català.
Els que sou d’aquesta terra i els que sou de terra llunyà, amb gran germanor ben sincera a tots estima nostra Catalunya.
Aquell fill i espòs que un dia vas perdre tornaràs a tenir al costat. No sempre és fàcil entendre el que Déu ens té preparat.
Catalunya terra ferma Catalunya triomfant, Catalunya estimada que això és el més important.
Quan marxem de Catalunya l’enyorança ens trenca el cor, només fem que pensar sempre el retorn amb gran amor.
Catalunya hem d’estimar-la de tot cor i amb il·lusió, és la terra més forta i galana i també una nació.
Si tens el que et mereixes per tot el que has lluitat segur que amb dolça pau ja gaudeixes d’un bon cel que tens ben guanyat.
Jo sóc fill de Catalunya i per defensar-la sempre estic, i lluito per allunyar-la de qualsevol enemic.
I quan marxem de les muntanyes de l’estimada Montserrat, pensem en la Moreneta que allà dalt hi hem deixat.
Jo dic Visca Catalunya i amb fermesa hem de seguir, que ens puguin dir sempre català per sempre a totes hores fins a morir.
LaRella | 6
notícies notícies
14 de setembre de 2018
La 2a Festillera celebra el feminisme Una xerrada visibilitza el col·lectiu trans en la festa de la Fetillera OLOST Per_ Lluc Corominas
El passat dia 1 de setembre es va celebrar la segona edició de la Festillera, la festa del col·lectiu feminista del Lluçanès, la Fetillera, que emprèn la tasca de visibilitzar i reivindicar el feminisme dins la comarca, i també la de rebutjar qualsevol actitud racista i lgtbifòbica. La jornada es va celebrar amb normalitat tot i les amenaces de mal temps, que al final no va fer acte de presència i va deixar que tothom pogués gaudir de la festa. A la tarda es donava el tret de sortida a l’acte amb la xerrada sobre el col·lectiu trans per part de Zoe García, noi trans activista resident al Lluçanès, que, a través d’aquestes xerrades, i també per xarxes socials, porta a terme una funció pedagògica, donant a conèixer el col·lectiu trans, i lluitant pels seus drets. Segons en Zoe,
promoció
Els vídeos promocionals de Sant Boi reben 4000 visites en un dia
Moment de la xerrada amb Zoe Garcia/ F: LAFETILLERA
aquesta ha estat la xerrada amb més assistència de les que ha fet. En acabar la xerrada es va fer un sopar vegà, cuinat de manera autogestionada per les fetilleres, i que corrobora el compromís que té La Fetillera en la lluita contra l’explotació animal. Per acabar, va arribar el moment més animat de la festa, amb la celebració de dos concerts. El primer grup en actuar va ser Na Trenca, grup local que amb les seves lletres defensa el feminisme. Tot seguit, el grup de rap,
Resiliència, també va deleitar amb les seves lletres més reivindicatives i de crítica social. Per últim, es va celebrar una discomòbil que va tancar la festa. En la tasca que porta a terme La Fetillera dins la comarca, ajudant a crear una societat més igual i justa, és destacable l’autogestió que el col·lectiu fa de les seves festes, ja que no compta amb ajudes econòmiques. S’espera que, de mica en mica, la feina que fa aquest grup prengui més força arribant a més públic.//
Fotograma del vídeo/ F: Facebook Sant Boi de Lluçanès en imatges
La regidoria de promoció i turisme de Sant Boi, han realitzat un video promocional de festes i tradicions del poble. En el primer dia d’haver-se penjat a la web del consistori va rebre 4000 visites i després de dues setmanes ja ha arribat a les 6000 visites En el vídeo s’hi reflexen les principals festes del poble: Festa Major, Sant Baldiri, les celebracions culturals com el concurs de pintura ràpida i el pessebre de pedra que té lloc per les festes de Nadal, o la tradicional Fira de l’Hostal del Vilar. Josep Martínez, regidor d’aquesta àrea, puntualitza que era necessari un vídeo i més avui que les xarxes socials tenen un interès molt elevat.//MG
art
ofici
Ada Vilaró presenta PAS per la PAU Ramon Vilaseca, 40 anys de pa i coques a Cal Cabalé PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras
BAGES Per_ Núria Vilamala
L’artista pradenca Ada Vilaró, presentarà a la Fira Mediterrània la performance PAS per la PAU, una caminada silenciosa per la comarca del Bages, que s’allargarà durant sis dies i serà oberta a tothom qui hi vulgui participar. Cada tram començarà a 2/4 de 10 del matí i tindrà una durada aproximada de 4 hores. La caminada, o silenci que camina, començarà el pròxim 30 de setembre amb un espectacle al Món Sant Benet, que servirà com a punt inicial de l’activitat. Aquesta iniciativa és una obra
6 dies de caminada silenciosa cercant la connexió entre els conceptes de pau, arrel i presència
escènica que té l’objectiu de posar en valor la cultura popular a través del llenguatge escènic contemporani, cercant una connexió entre els conceptes de pau, arrel i presència. D’aquesta manera, l’artista pradenca proposa caminar pels exilis físics i els de l’ànima per reflexionar sobre les arrels i els desarrelaments; sobre la pèrdua i l’esperança...”. El recorregut de la caminada passarà per diferents punts del territori com el Centre Penitenciari Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, on l’artista Ada Vilaró portarà a terme un taller amb els interns. Després de sis dies de caminada, la iniciativa arribarà al seu punt i final amb un espectacle amb un caràcter festiu.//
Després de 40 anys fent pa i coques a Cal Cabalé, Ramon Vilaseca, forner i propietari, es jubila. L’històric forn té l’honor de ser el primer del poble. El va obrir el germà de la besàvia del Ramon, a l’actual edifici, l’any 1900. Tanmateix, abans d’entrar al mil· leni, els avantpassats de Vilaseca ja coïen el pa de perafitencs i perafitenques a Cal Marxant Cantó, on, com explica Vilaseca, l’escalfaven amb llenya, i quan era calent, tocaven la corneta aquí a la cantonada i les dones sortien amb el cistell del pa, més gros o més petit... Com afegeix, abans cadascú es feia el pa amb la seva farina. El forn, sempre de la família, havia passat alguna temporada llogat, i va ser fa 40 anys, quan el Ramon va agafar el relleu del seu pare. Des de llavors per les seves mans hi han passat centenars de milers de pans i coques.
Ramon Vilaseca a Cal Cabalé/ F: JFREIXA
D’entre les preferides, la coca seca de cabell d’àngel la típica de Perafita, o la coca llarga. Com explica Vilaseca, passarà les receptes als nous propietaris, una parella de Vallirana que seguirà fent el pa de manera artesanal. Com diu, prenen el relleu amb molta empenta i també faran novetats, com pa rústic o de cereals. L’Ajuntament de Perafita li va reconèixer la tasca, entregantli una placa commemorativa el passat 31 d’agost, l’últim dia de treball. Un ofici sacrificat, el de forner, que l’ha fet treballar de nit i de dia. Ara a reposar!// LaRella | 7
ESPORTS
Núm.450
triatló
7 pradencs al 33è triatló de Catalunya
Debut amb nota de Gil Membrado al Campionat d’Espanya de karting OLOST Per_ Núria Vilamala
Sis dels atletes pradencs que van participar a la triatló.//F:AF
Set esportistes de Prats de Lluçanès van participar a la 33a triatló de Catalunya, el passat 1 de setembre a Banyoles. Aquesta triatló de distància olímpica està organitzada per la Federació Catalana de Triatló i consta de 1500 metres nedant per l’Estany de Banyoles, 40 km de ciclisme per carretera i 10 km corrent per finalitzar la prova. Enguany sis pradencs i una pradenca, entre els quals tres debutants, van unir-se als més de 450 inscrits. Van fer els següents resultats: Dídac Vilardaga: 2:20:05; Joan Riba: 2:25:04; Arnau Font: 2:25:54; Sergi Noguera: 2:29:21; Albert Ferrer : 2:38:15; Pep Peraire: 2:54:05; i Aina Picas: no va finalitzar la prova.//AF
El jove pilot olostenc Gil Membrado, fill del també pilot Josep M. Membrado, va debutar al Campionat d’Espanya de karting (CEK) al circuit de Recas, a Toledo. Després d’aconseguir la victòria a l’Open RACC 2019, Membrado va debutar a la categoria aleví del CEK amb la voluntat d’aprendre, però va demostrar que té potencial per lluitar entre els rivals amb més experiència. En el seu debut, Gil Membrado va aconseguir la 15a posició a la mànega classificatòria, on els pilots es juguen la posició de sortida de la primera carrera. D’aquesta manera, el jove pilot d’Olost va
Gil Membrado en plena cursa/ F: FOTOESPORT
arrencar en 15a posició, però durant la primera volta va aconseguir recuperar fins a 6 posicions, i a la cinquena volta ja era 7è. Una sanció a un dels pilots, va permetre a Membrado avançar fins a la 6a posició de la classificació oficial. En la segona i última carrera, el jove pilot olostenc va realitzar
una mala sortida i va quedar relegat a la 10a posició. Tot i això va aconseguir remuntar posicions i va finalitzar a la 6a posició de la classificació. Així doncs, un cop finalitzada la carrera de Toledo, l’equip de Membrado es mostra satisfet i ja preparen les següents proves alevins dels campionats de Catalunya i Astúries.//
GEOLOGIA
Esllavissades dels Pirineus van originar el Lluçanès fa 40M d’anys La geòloga Heleni Munujos va trobar petjades de 40 milions d’anys enrere · En parla al conte “On posem els peus” PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa
Amb l’aixecament dels Pirineus s’hauria modelat el territori que trepitgem actualment al Lluçanès fa uns 40 milions d’anys. Riuades d’aigua, roques i terra haurien arribat des del Pirineu oriental, del Canigó, fins al nostre territori. Abans d’aquests moviments, el que avui dia és el Lluçanès formava part d’un gran mar que ocupava la Catalunya central. Arran de l’aixecament dels Pirineus, aquest mar va quedar tancat i es va anar evaporant deixant, entre d’altres, grans dipòsits de sal que podem veure a Sallent i Súria. Les esllavissades provinents de la nova serralada dels Pirineus, van anar omplint tota la Catalunya Central. Després de milions d’anys de torrentades i riuades es va anar sedimentant, erosionant i conformant aquesta terra que trepitgem. Així ho explica la geòloga Heleni Munujos en el conte il•lustrat “On posem els peus” i al blog onposemelspeus.wordpress.com . Com diu, mirant les roques podem saber com i en quin ambient es van formar i si a més hi trobem fòssils o rastres de vida, en quina LaRella | 8
època es van crear. Durant una de les passejades pels voltants de Prats de Lluçanès va descobrir les petjades d’animals que existien fa desenes de milions d’anys enrere, a l’era Terciària, entre l’Eocè i l’Oligocè (fa uns 40 - 35 milions d’anys). La troballa es va produir fa 2 anys, i Munujos la va fer arribar a la Direcció general de Patrimoni de la Generalitat. Massa tard. Uns mesos després, el terreny on havia trobat les petjades s’havia convertit en una pedrera. Podeu veure les fotos de les petjades al seu bloc. El fet de trobar petjades, o icnites (rastre d’un ésser viu), i no trobar el fòssil (ossos o elements físics de l’animal), fa que no es pugui assegurar exactament quin animal l’ha fet. Tanmateix, després d’estudiar-ho, Munujos va poder determinar a quins animals pertanyen les petjades que va trobar. Amb aquest conte il•lustrat, pensat per a nens i famílies i publicat per l’Editorial cal Siller, l’Heleni Munujos, vol donar a conèixer quin és l’origen geològic de part del Lluçanès i al mateix temps, acostar-nos a la geologia, una ciència que ens fa mirar el territori amb altres ulls.
Com explica Munujos, la geologia, tradicionalment una ciència espessa, aporta coneixements que ens ajuden a comprendre l’evolució del paisatge i dels usos tradicionals. D’alguna manera, la geologia ens explica el perquè de la manera de viure de cada territori. També ens fa mirar els voltants amb altres ulls, imaginar com era el nostre entorn fa milions d’anys, quins eren els seus habitants, com era l’orografia i com es va formar el paisatge que ens envolta.//
Icnita de Paleoteri, ancestre dels cavalls/ F: onposemelspeus.com
Els animals de les petjades trobades al lluçanès
Un creodont, dibuix de Sira Lobo al conte On Posem els Peus, on hi ha dibuixats els altres animals
Les petjades trobades corresponen a animals ben curiosos. És un bon exercici d’imaginació... Pots pensar en un porc senglar de 2 m d’alçada? Doncs l’entelodon ho era! També han trobat petges del paleoteri (imatge superior), un petit cavallet que va deixar marcats tres dits, el del mig més desenvolupat que els altres; o del cenoteri, com un cèrvol de la mida d’un conill, i que es desplaçava fent saltets. També et sorprendrà saber que per aquí hi van passar creodonts, amb dents ben afilades, reis dels caçadors a la seva època, ancestre dels carnivors. Algun d’ells va sobreviure a la glaciació però tots van acabar desapareixent fa només uns quants milions d’anys...
notícies ESPORTS
14 de setembre de 2018
“Si mirem el nivell de la plantilla i la professionalitat dels entrenadors podem somiar amb un altre ascens” ISAAC BASAGAÑA
és president i jugador del F.S. Prats de Lluçanès. Parlem amb ell d’aquest club que amb només dos anys ha revolucionat les tardes del dissabte a Prats. Aquesta temporada continuaran a la 2a divisió catalana de futbol sala. El primer partit es disputarà a casa, al Pavelló de Prats, el proper 6 d’octubre a les 7 de la tarda.
motor
Sant Bartomeu del Grau acull el Dirt Track de Campions
prats de lluçanès Per_ Albert Ferrer
Quin balanç fas de les dues primeres temporades del F.S. Prats de Lluçanès? Partint de que vam començar el projecte des de zero en faig un balanç més que positiu. Un dels motius és que des del primer any vam aconseguir una plantilla i un cos tècnic molt bo i de la comarca, cosa que també valorem molt. El primer any es va aconseguir el títol de lliga i el segon no va poder ser a causa del salt de qualitat dels rivals. Però com bé he dit abans, la valoració és d’excel·lent. Creus que la segona divisió és la que correspon a aquest equip o s’ha demostrat que un altre ascens és possible? Si mirem el nivell de la plantilla i la professionalitat dels entrenadors podem somiar amb un altre ascens. Crec que la primera catalana seria la gran categoria a aconseguir i sobretot si ens hi podem consolidar.
Moment de la cursa.//F:NV
Quins aspectes són els que han millorat més aquests dos anys? Principalment el nivell futbolístic; no perquè s’hagin incorporat nous jugadors sinó perquè hem anat millorant a poc a poc gràcies als entrenaments. Hem aconseguit tenir més recursos en atac, ser sòlids en defensa i tenir una estratègia ben entrenada. Faries algun canvi per millorar el camí del club? M’aferro al tòpic de que si una cosa va bé no cal tocar-la. Anem per bon camí a nivell esportiu,
econòmic i social. Si hem de fer alguns canvis seran els mínims, ja que el vestidor és una pinya, el pavelló s’omple cada partit i a nivell burocràtic està tot controlat. Quins són els objectius de cara aquesta nova temporada? I a llarg termini? El gran objectiu que tenim és continuar aprenent dia rere dia com ho estem fent des de que vam començar. Esperem que aquest aprenentatge ens permeti complir un altre objectiu, que com bé he dit abans és l’ascens de categoria.//
El passat 1 de setembre Sant Bartomeu va celebrar la 2a Edició del Dirt Track de Campions, i la darrera carrera del campionat d’enguany. El camp de futbol va aplegar a pilots de motos i quads i va fer gaudir de valent a tots els amants del motor. Franc Serra va ser el vencedor de la categoria Open, seguit de Guillermo Cano, qui s’ha proclamat campió del Dirt Track, mentre que Ferran Sastre va completar el podi. Josep Maria Sabata va ser un dels grans protagonistes de la prova, ja que el pilot sant bartomeuenc es va proclamar campió de la categoria promo. Finalment, el vencedor de la categoria màster va ser el pilot Lluís Massana.// NV
btt
Sant Feliu celebra la 7a Trencapedals
Un dels participants a la Trencapedals//F: Facebook Trenca Pedals
A partir del 12 de setembre
El passat diumenge dia 2 de Setembre es va celebrar la setena edició de la popular cursa sanfeliuenca de BTT, la Trencapedals. Enguany l’organització va traçar dos recorreguts pels senders de la zona, el curt de 30km i 800m de desnivell i el llarg de 45km amb 1400m. Aquest any van ser 131 els valents que van apuntar-se a alguna de les dues rutes, fent d’aquesta edició, un altre èxit de participació. En la cursa de 45 km els primers classificats van ser Adrià Noguera (2:49:58), David Sánchez (2:50:00) i Xavier Madrona (2:54:30), i les primeres ciclistes Aida Viladrich (4:21:40), Sònia Colomo (4:33:25) i Elisabet Boix (4:45:41). En la cursa de 30 km els primers classificats van ser Miquel Morales (2:16:01), Ivan Barrero (2:18:01) i Xavi Padrós (2:22:20), i el podi femení va estar format per Anna Barea (3:01:11), Anna Ma Señe (3:07:50) i Herminia Codina (3:36:40)//AF LaRella | 9
AGENDA
Del 14 al 27 de setembre divendres 14 PRATS DE LLUÇANÈS_XERRADA “DEL REST A LA ROTLLANA: HISTÒRIA DEL CONTRAPÀS I LA SARDANA”_ A càrrec del músic i historiador de dansa, Carles Mas. A les 9 del vespre, a l’Espai. SANTA CREU DE JUTGLAR_ FM 2018_ Missa de festa major, a les 12 del migdia, a la Parròquia de Santa Creu; Espectacle de màgia amb Raul Black, a 2/4 de 10 de la nit, al Local Sociocultural.
dissabte 15 PRATS DE LLUÇANÈS_ 3A CONTRAPASSADA, LA TROBADA DE COLLES DE CONTRAPASSOS DE CATALUNYA_ A partir de 2/4 d’11 del matí; DINAR POPULAR I BALLARUCA, a les 2 del migdia, als Jardins de Cal Bach SANTA CREU DE JUTGLAR_ FM 2018_ Dinar popular, a 2/4 de 2 del migdia, al Local Sociocultural; Espectacle familiar amb Marcel Gros, a les 4 de la tarda, a la
Núm.450
Plaça; seguidament, Festa del Confetti i, a continuació, Xocolatada i coca; Concert i Ball amb Gran Premier, a 2/4 de 10 de la nit, al Local Sociocultural.
ROOMS: “MUJERES OBRERAS” DE LUISA CARNÉS_ A les 10 de la nit, a La Fonda.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ARROSSADA POPULAR_ A les 2 del migdia, al Local Social.
OLOST_MATÍ DE PORTES OBERTES AL CENTRE CÍVIC_ Informació i tallers d’ activitats: Ioga, Dansa Latina, Ball en Línia, Scrap, Ceràmica. A les 10 del matí, al Centre Cívic.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA DE L’ESPORT_ A les 5 de la tarda, inflables i jocs esportius.
diumenge 16 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMINADA POPULAR A TORRENEULES_ Sortida a les 7 del matí. SANTA CREU DE JUTGLAR_ FM 2018_ Missa de Festa Major, a les 11 del matí, a la Parròquia de Santa Creu; Espectacle d’humor i imitacions amb Xavi Gimenez, a 2/4 de 6 de la tarda, al Local Sociocultural.
dijous 20 OLOST_CLUB DE LECTURA TEA ROOMS: “MUJERES OBRERAS” DE LUISA CARNÉS_ A les 4 de la tarda, a la biblioteca.
divendres 21
dissabte 22
PRATS DE LLUÇANÈS_ESPECTACLE “PER ART DE MÀGIA”_ A càrrec d’ “Starmagic Produccions”. A les 10 del vespre, a la Sala Polivalent.
dimecres 26 OLOST_XERRADA SOBRE TÈCNIQUES DE CREIXEMENT PERSONAL I DE MEDITACIÓ. BENESTAR I AUTOREALITZACIÓ PER XAVIER ALIMARA, MESTRE TENSAURAL I FILOSOFIA TOLTECA_ A les 7 de la tarda al Centre cívic.
DIJOUS 27 SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EL PERQUÈ DE LES COSES_ A càrrec d’Engruna Teatre. A 2/4 de 6 de la tarda, al Local Social.
OLOST_CLUB DE LECTURA TEA
Vols arribar a TOT el Lluçanès sense gastar benzina? Vols entrar a TOTES les cases com si fossis de la família?
Ho tens molt fàcil... ANUNCIA’T A LaRella! 3.500 exemplars - 90 punts de distribució Entra al Directori i aconsegueix un 30% de descompte en publicitat
LaRella | 10
Diferents formats. T’ho dissenyem a mida. A partir de 45€
93 850 82 81
comunicaciolarella@gmail.com
mou-te
Festa a Santa Creu La festa s’enceta el divendres, amb una Missa i un espectacle de màgia amb Raül Black. Dissabte, els actes començaran amb el dinar popular, i en acabat, un Espectacle Infantil amb Marcel Gros; a continuació la Festa del Confetti acabarà de fer les delícies dels més petits de la casa. Ja per finalitzar la jornada, al vespre, hi haurà concert i ball amb l’Orquestra Gran Premier. Els actes de diumenge 16, començaràn amb la Missa solemne, on la Coral Noves Veus interpretarà els cants, i a la tarda, un Espectacle d’humor i imitacions amb Xavi Jimenez clourà la celebració.//LV
Formació a l’abast Com cada any, el Consorci del Lluçanès presenta el setembre la programació de FORMACIÓ AL LLUÇANÈS. Enguany, a l’hora de dissenyar la programació, s’han pogut tenir en compte els resultats de l’enquesta que durant el mes de juny es va portar a terme a tota la població jove i adulta del Lluçanès sobre les necessitats i interessos formatius en els diferents àmbits. Una segona novetat és la proposta de dues accions específicament adreçades a empreses i representants del sector turístic. Pel que fa a la Formació per a empreses i emprenedors, està programat un curs monogràfic sobre Speed Networking, per conèixer com presentar-se de manera curta i eficient, treure suc del Linkedin i conèixer empreses. Properament començarà al Lluçanès la primera fase del Programa de Noves Oportunitats, que inclourà orientació, formació a mida, tastets d’ofici. Una gran oportunitat per tots aquells joves de 16 a 24 anys amb graduat o sense, i que no treballin ni estudiïn. Pel què fa a l‘Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL) s’han programat 9 tallers trimestrals. Més info a la contraportada i a:www.formacio.llucanes.cat //LV
Prats acollirà la 3a Contrapassada Prats de Lluçanès esdevindrà l’escenari de la 3a edició de la Contrapassada, l’aplec de colles que ballen contrapassos de Catalunya. La trobada serà el proper dissabte 15 de setembre a la plaça Vella de Prats i comptarà amb colles vingudes d’arreu del territori i amb música en directe. Es ballaran fins a 7 tipus de Contrapàs de diferents orígens: Prats de Molló, Sant Genís de Palafolls, Moià, Prats, Banyoles i Ripoll. Durant la mostra dels respectius contrapassos, es ballaran sardanes, i al finalitzar es farà una ballada participativa oberta a tothom. Es comptarà amb la presència de la Cobla Sabadell, la Cobla Mínima i el Grup Orquestral de Prats de Lluçanès. La trobada clourà amb un dinar popular als Jardins de Cal Bach. Una xerrada divulgativa al voltant del Contrapàs el divendres 14, obrirà la Contrapassada. Anirà a càrrec del músic i expert en contrapassos, Carles Mas. La trobada, organitzada per l’entitat Dansa i Tradició i l’Ajuntament de Prats, vol ser una oportunitat d’apropar el públic a la gran varietat de contrapassos existents al nostre territori i a la vegada de valorar-lo i preservar-lo com un element folklòric més del patrimoni cultural //LV
directori d’empreses del lluçanès 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...
1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació... 3_ESCURA-XEMENEIES 4_INSTAL·LACIONS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...
10_INFORMÀTICA 11_MECÀNICS 12_FUSTERS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació
1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES
ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
Truca al:
ALIMENTARI
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
93 850 82 81
2_OBRES
1/2 ANY
3_ESCURA-XEMENEIES
CONSTRUCTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65
C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
No t’agrada la categoria on t’hem posat al nou Directori? Has canviat el logo o alguna informació?
4_INSTALLACIONS
DIGA’NS-HO I HO CANVIEM! comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81
5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA
ENERGIES
JARDINERIA
TREBALLS FORESTALS
ANIMALS, VETERINARIS
FLORS
S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...
HI POTS SER PER NOMÉS...
93€
165€ any
1/2 any
HI POTS SER PER NOMÉS...
Truca al:
165€
6_BELLESA ESTÈTICA
93 850 82 81
any
7_SALUT TRACTAMENTS
DIETÈTICA
FARMÀCIES
PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81
I ara, també a larella.cat/directori
ÒPTICA
DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
Truca al:
93 850 82 81
8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS SANT BOI
PERAFITA
LA TORRE
SANTA CREU
LLUÇÀ
ST BARTOMEU
Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44
ALPENS HI POTS SER PER NOMÉS...
OLOST
SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
165€
93€
93 850 82 81
any
STA EULÀLIA
1/2 ANY
CELEBRACIONS
PRATS DE LLUÇANÈS
Truca al:
93 850 82 81
9_ALIMENTACIÓ
SUPERS
CARNISSERIES
FORNS DE PA
HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
165€ any
MENJAR PER EMPORTAR
FORMATGES
SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
93€
93 850 82 81
1/2 ANY
10_INFORMÀTICA
11_MECÀNICS
13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA
EDUCACIÓ
12_FUSTERS
MOBLES
FOTOGRAFIA
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€
HI POTS SER PER NOMÉS...
any
165€ any
NETEJA
PINTURES
QUIOSC
RESIDÈNCIA
ANUNCIA’T al Directori d’Empreses de LaRella
a larella.cat/directori FUNERÀRIA
IDIOMES
TINTORERIA
TAXIS
i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
165€ any Encara no has vist el DEL virtual? El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:
www.larella.cat/directori
Més informació_ T. 93 850 82 81
comunicaciolarella@gmail.com
encants
14 de setembre de 2018
la, cuberteria de 36 peçes molt antiga... T.: 93 852 92 33 (R48/05)
»»TERMO ELÈCTRIC d’ocasió de 50 litres. Per 50€. T.: 662 519 073 (R46/04)
»» TELEVISOR MITSUBISHI amb descodificador. Funciona perfectament. 50 €. T.: 646 424 690 (R50/01)
»» CASA A PERAFITA. 165m2, amb baixos i habitatge al primer pis. C/ la Font, nº 2. Preu: 68.000€. T.: 662 003 299 (R47/01)
»»ÀNECS petits. T.: 93 825 06 33 (R46/01)
»» GRADA DE DISCOS EN X Martorell. De 20 plats suspesa als tres punts del tractor. T.: 609 72 03 17 (R50/03)
»» TRANSPORTÍ per transportar gossos. Per estrenar. 50€. T.: 610 786 223 (R47/02)
ES VEN
»» CADIRETA BMW nova i sofix, ROBOT DE CUINA Euro Master, SERRA per tallar llenya amb taula de serra circular, SERRA FERMI per tallar ferro, CALDERA de gasoil Ferroli, 2 COIXINS per les cervicals nous per estrenar, CASCOS de moto amb ulleres i barra nous, COBERTERIA de 36 peçes antiga. T.: 93 852 92 33 (R50/02) »» ARMARI de 2,30m d’ample per 2,15 d’alt i 64cm de fondària. I altres MOBLES ANTICS, làmpares... Preu a convenir. T.: 618 46 30 32 / 93 856 03 32 (R48/01) »» CONGELADOR LIEBER No Frost - Superfrost 66x66x165cm (vertical). 7 CAIXES 46x41x15cm. 400 €. Molt bon estat. T.: 644 482 707 (R48/02) »» CITROËN XSARA del 2004. 110cv Exclusive. 1.200€. T.: 630 060 630 (R48/03) »» MERCEDES E300 Turbodiesel. En perfecte estat. 3.300€. T.: 630 060 630 (R48/04) »»eines de serralleria per jubilació. 2 COIXINS per les cervicals nous. cascos de moto, robot de cuina per estrenar, serra per serrar llenya circular amb tau-
»» 2 CASES DE POBLE juntes a Perafita.Una de 70m2 d’habitatge a dalt, i 70m2 de local a baix, i l’altre de 50m2 i 50m2. Per 115.000€. T.: 662 00 32 99 (R46/06) »»
Destaca el teu anunci per només 20 €/ mes!
»»GOLF 1900 TDI. Any 1999. 238.000Km. Canvi automàtic, distribució feta. En molt bon estat. Preu: 2500€ (negociable). T.: 626 19 31 80 (Joan) (R46/07) »»PINTURA de cotxe. Per tota classe de ferros i planxes.. I PISTOLES DE PINTAR. Tot barat. T.: 662 519 073 (R46/05) »»MÀQUINA D’ENSULFATAR. Té uns 50 anys. Funciona bé. Per 60€. T.: 93 882 86 47 (R46/02)
»»mÀquina elÍptica semi nova. Marca Decathlon, 4 velocitats. 50€. T.: 699876127 (45/04) »»CASA a CUBELLES de tres plantes amb terrassa, 215 m2. Serveis d’alta, cèntrica i a prop de la platja. T.: 658295258 (R45/06) »» CAVALLET NAN FEMELLA jove, ros. Molt bonic. Preu a convenir. T.: 616 637 667.
racó de la feina
OFERTES >NETEJA I CURA _606 062 426_ S’ofereix dona per netejar i acompanyar avis (RF/1-448) >CUIDAR GENT GRAN _678 636 695_ Senyora busca feina de cura de persones grans (RF/1-449) >NETEJA _93 856 06 08_ Noia s’ofereix per netejar cases i pisos. A Prats de Lluçanès. (RF/1-449) >CUINERA_ 661 104 974_ S’ofereixen cuinera i ajudant de cuina amb experiència i serietat per treballar a restaurant (RF/1-450)
DEMANDES
»»2 SILLONS d’ordinador. Un de tela per 15€ i un de cuir per 25€. T.: 662 003 299 (R45/03)
>MONITORS/ES MENJADOR_ envia el CV a: anna@ quiralia.cat_ Cerquem monitors/es per treballar a escoles del Lluçanès els migdies. (RF/2-450)
ES LLOGA
>cuidant de porcs_ rrhh@geporc.com_ Es busca cuidant de porcs (RF/1-450)
»»LLOGO APARTAMENT a l’Escala (Riells). De 6 a 8 places, amb jardí, piscines, wifi i bon aparcament. A prop de mar. T.: 93 856 03 67 / 699 914 861 (R46/03)
FARMÀCIES DE GUÀRDIA - AGOST (de 9 a 21h)
ES BUSCA »»PIS DE LLOGUER directe de particular. A Prats. T.: 693 398 219 (R47/03)
ELS ENCANTS i el RACÓ DE LA FEINA de LaRella Envia el teu anunci a: O truca al: larellallucanes@gmail.com
93 850 82 81
*a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic
Dv 14 > PRATS - Viver (*Urgell) Ds 15 > OLOST - Lopez (*Euras) Dg 16 > matí: PRATS - Viver tarda: OLOST - Lopez (*Atlàntida) Dll 17 > PRATS - Viver (*Ausa) Dm 18 > OLOST - Lopez (*Pou) Dx 19 > PRATS - Viver (*Ylla) Dj 20 > SBG - Casacuberta (*Tanya) Dv 21 > OLOST - Lopez (*Vilaplana) Ds 22 > PRATS - Viver (*Aliberch) Dg 23 > PRATS - Viver (*Barnolas) Dll 24 > SBG - Casacuberta (*Terricabras) Dm 25 > OLOST - Lopez (*Fargas) Dx 26 > PRATS - Viver (*Arumí)
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 26 d’agost al 10 de setembre de 2018 MÀXIMA
Cº
Oristà_ 28 d’agost
DIA
Min.
26
27,4
27
ORISTÀ l/m2
Màx.
Min.
15
29
31
13,4
28
33,5
16,2
PRATS l/m2
En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra
Cº
Sant Boi_ 7 de setembre
35,2
OLOST Màx.
MÍNIMA
12,4
SANT BOI Màx.
Min.
l/m2
14,2
23,7
13,4
0,8
30,5
13,9
28,6
14,6
32,2
17,1
30,5
17,8
27,1
16,3
19,8
25,4
15,2
0,8
Màx.
Min.
16,4
26
32,8
14
35,2
17
l/m2
29
32,2
14,9
36,6
35
19
18
31
16,4
30
28,2
13,7
71,2
29,2
15,2
1,7
26,9
15,4
31
25
17
19,1
28,6
16,2
inp.
24
16,4
32
22,3
15,1
36,8
1
25,9
16,3
28,7
18,1
0,6
25,2
17
0,4
23,1
15,7
32
2
28,2
15
29,1
17
1,4
27,2
15,5
2
24,8
14,3
0,4
3
28,1
18,5
30,1
16,4
inp.
27,9
17,8
0,2
26,4
17,2
31,4
4
29,4
14,8
31,7
17,8
inp.
28,8
16,1
0,2
26
15,8
6,8
5
28,9
13,4
30,8
14,2
27,6
18,1
25
15,1
6
26,1
12,7
22,1
28,7
14,3
2,5
25,7
13,2
10,2
24
12,8
106
7
38,2
29,7
15,1
35
25,9
12,8
10
23,7
12,4
3
inp.
10,2
26,7
12,6
8
26,1
13,8
28,4
14,5
25
13,3
23,8
13,4
9
27,4
15,3
29,3
15,2
26,7
16
24,6
16,1
10
26,6
14,2
27,4
13,7
25,5
14,7
23,8
14,7
1,4
La tempesta arribant a Osona, vist des dels Munts.// JMCASTRO
A Olost van caure pedres de fins a 3’5 cm, que van causar estralls, trencant fins i tot vidres de cotxes. No queien pedres tan grosses des de l’1 de juliol de 1989.// Pere Bruch / F: Pere Turigas LaRella | 15