Issuu

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 24 | MAIG | 2018 núm: 443

www.larella.cat PÀG 4

ALPENS VIU LA FORJA

“És molt dur no identificar-se amb el propi cos” Entrevista a Zoe García, un jove trans que ha començat el procés de trànsit PÀG 5

Els Bitllajuvis ho tomben tot a Sant Feliu Els torrencs enceten el 12è campionat amb 65 punts d’avantatge PÀG 8-9

Alpens celebra l’ofici de la forja A l’interior, pòster de la XIV Trobada de Forjadors i Forjadores d’Alpens

PÀG 3

“NO FA BO” Columna de Ramon Erra Tres forjadores treballant conjuntament en l’obra col·lectiva. De cara, Zuriñe Urbeltz, premi honorífic d’enguany //F: JFREIXA

NOTÍCIES

FESTA

Cap de setmana pels joves a Prats El cap de setmana del 12 i 13 de maig, a Prats de Lluçanès, va tenir lloc el Cap de Setmana Jove, on hi va haver tot d’activitats destinades única i exclusivament al jovent del poble. El torneig de futbolí i la “festa del xandall” de divendres van encetar la celebració, que va continuar dissabte amb un ralli fotogràfic, el torneig de futbol sala i el sopar jove, seguit d’una discomòbil a la Sala Polivalent. Diumenge es va ficar el punt i final al cap de setmana amb una sèrie de concerts de músics locals a mode de Chill Out als baixos de Cal Bach.//JB

Sant Isidre al Lluçanès

Núm.443

Un Sant Baldiri trist a Sant Boi SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

Les festes de Sant Baldiri van començar el dissabte 19 de maig amb el VII Concert de Primavera de música clàssica, que va comptar amb una gran particiació. Els assistents al concert van poder gaudir amb peces de W.A Mozart, G. Donizetti o Galiardo… El concert anava a càrrec del Conservatori del Liceu. El dia del patró, 20 de maig, va començar amb el tradicional esmorzar d’arengades i xocolatada pels petits a la Plaça Nova. Durant el matí la canalla va disfrutar d’inflables. Osona contra el Cancer va poder recaptar 405€ durant el matí.

L’esmorzar de Sant Baldiri//F: JMCASTRO

un home mor durant el dinar La celebració del dinar popular de la festa de Sant Baldiri, patró de Sant Boi, es va veure troncada per la sobtada mort d’un home de 67 anys que es va ennuegar a mig dinar. L’home era veí de Berga però feia 10 anys que vivia a la Residència Montcel. Va rebre els primers auxilis però no van ser su-

solidaritat

ficients per poder-lo reanimar. A la celebració del dinar que es feia al Pavelló, s’hi va traslladar una ambulància del SEM i un helicòpter, per si s’havia de fer un trasllat d’urgència. Després de l’incident, el dinar, amb l’assistència d’unes 330 persones es va donar per acabat i es va anul·lar el concert de sardanes de la Cobla Canigó.//

celebració

Sant Feliu acull teatre i Besa, Évole, Pàmies, Bitlles A contraCORrent Nyandú... a Cal Trumfo El passat dimarts 15 de maig va ser Sant Isidre i, per no perdre el costum, Prats de Lluçanès va celebrar el dia abans la revetlla de Sant Isidre. Com marca la tradició, el dilluns al vespre cada barri del municipi va encendre la foguera que havia estat preparant durant les setmanes anteriors. En la majoria d’aquests, també va tenir lloc l’habitual sopar popular on van assistir una bona part dels veïns de Prats. El dia anterior, diumenge 13 de maig, al voltant del nucli antic del poble també es va celebrar el Mercat Infantil, conegut popularment com la Fira del Trasto, on la quitxalla va poder vendre aquelles joguines que tenia per casa i ja no utilitzava. També es van poder veure fogueres a Lluçà i Sobremunt (Foto: @Guell_Vallbona). //JB

Dansa viva a la Pedra

Com cada dilluns de 2a Pasqua, aquest 21 de maig s’ha celebrat el Ball de Cinquagesma a la Pedra Dreta (Lluçà) / LVILLENA

LaRella | 2

L’Associació A contraCORrent continua donant suport a les cardiopaties congènites. Aquest 12 de maig, Sant Feliu Sasserra va acollir la 3a jornada de suport amb dues activitats, els beneficis de les quals van destinats a donar suport a la recerca per a la investigació de cardiopaties congènites a l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron. Els participants van poder jugar a la Tirada solidària de bitlles i petanca, o gaudir amb “La meva Ismènia”, del grup de teatre La Trebinella de Perafita. Els 2.145 € que es van recollir en l’edició passada, del 2017, van fer possible la posada en marxa del projecte “Caracterització de la reinnervació cardíaca a llarg termini en pacients amb transposició dels grans vasos reparada amb “switch” arterial”, que s’ha dut a terme a la Vall d’Hebron. La Dra Laura Dos Subirà, investigadora principal de l’estudi, destaca que “l’interès i la implicació dels propis pacients en impulsar la recerca de la seva malaltia és molt important”. Aquest és el cas de la jornada sasserrenca, impulsada per Benjamí Vilageliu, afectat per la malaltia, i un grup de veïns, veïnes, amics i familiars, que cada any posen el seu granet de sorra per finançar la recerca amb l’organització d’actes festius al poble. L’èxit de la trobada és que implica gent de tot el poble i rodalies, amb activitats per a totes les edats. I el més important: és fa des d’un gran cor. //JF

El restaurant Cal Trumfo de la Torre va celebrar un any de vida el passat diumenge 20 de maig. Ho va fer amb un àpat de Festa Major, seguida d’una tertúlia esportiva i l’actuació de Nyandú. El debat va comptar amb 5 tertulians il·lustres: Ramon Besa, periodista del diari el País, Jordi Évole, director del programa Salvados de la Sexta, l’escriptor Sergi Pàmies, el cap d’esports de RAC1 Raül Llimós, i Joan Josep Pallàs, cap d’esports de la Vanguardia. L’amena conversa va girar entorn el Barça, després d’una temporada tèbia. Els Nyandú hi van posar la cirereta amb una breu però intensa mostra d’algunes de les cançons que conformaran el seu proper disc, i vam poder conèixer el nou component de la banda torrenca, el pradenc Jordi Blanqué (més informació a larella.cat).//JF

notícies

24 de maig de 2018

Finalitza el procés participatiu a la SATI

la columna

Podria acollir un centre de dia o un espai per dinamitzar l’economia local ALPENS Per_ Clàudia Molina

Aquest passat 6 de maig va finalitzar el procés participatiu engegat al febrer d’enguany a Alpens per decidir conjuntament sobre el futur de l’antiga fàbrica Sati, tant el solar com la nau, adquirida per l’Ajuntament al juliol del 2016 en vistes a reconvertir-la en un espai dedicat al servei del poble. En total han esdevingut tres fa-

ses: entrevistes grupals per detectar les necessitats específiques de cada col·lectiu; tallers oberts per exposar resultats i començar a acotar propostes; i finalment, la fase d’exposició d’aquesta feina prèvia. A hores d’ara, encara no s’ha acabat de decidir quina de les propostes serà finalment la que veurà la llum, tot i que cal destacar que els participants han optat per enviar propostes que es podrien encabir en dos àmbits oposats: per una banda, atendre les necessitats

de la gent gran construint un centre de dia o llars de co-habitatge, i per l’altra, dinamitzar l’economia local oferint espais de formació i/o producció, incrementant així les opcions d’ocupació futures dels alpensins i alpensines que vulguin viure i treballar al poble. Finalment, un cop redactat l’informe definitiu, s’haurà de procedir a crear una comissió que, juntament amb l’Ajuntament, impulsin i procurin per la transformació d’aquest espai.//

Gent Gran, gent activa El Lluçanès acull diverses accions que encoratgen la gent gran a mantenir-se actives caminant LLUÇANÈS Per_ Clàudia Molina

És per a tots ben sabut, que hi ha molts beneficis en dur una vida saludable, mantenint una dieta rica i variada, i practicant, moderadament, esport a diari. A més a més, és doblement important seguir aquestes directrius quan s’assoleix una edat relativament avançada ja que, aquestes també juguen un paper fonamental alhora mantenir el cap i el cos actius i ben desperts. Recentment, la Comissió de Salut i Àrees Protegides de la Federació de Parcs Nacionals i Naturals d’Europa ha publicat una guia que recull de manera clara i concisa la problemàtica de salut que actualment es pateix en la nostra societat, així com evidències científiques que apunten que el contacte directe amb la natura aporta beneficis psicològics com: la disminució de l’estrès, la millora dels patrons de son o l’increment de la concentració. Així mateix, redueix dràsticament el risc de patir depressions, demències i, a nivell més físic, determinades malalties cardiovasculars. En aquest aspecte, el Lluçanès ofereix moltes possibilitats ja que, a banda de gaudir d’un entorn privilegiat, arreu dels pobles del territori s’han iniciat projectes ideats en els mesos de bonança que persegueixen aquest benestar en la gent gran. A nivell territorial, l’Àrea

Caminada a Oristà / CONSORCI DEL LLUÇANÈS

d’Atenció a les persones del Consorci lidera el projecte d’Envelliment Actiu al Lluçanès, que d’entre d’altres activitats, organitza una sèrie de caminades quinzenals tant a la primavera com a la tardor, els dimarts a la tarda. Tot això és possible gràcies a la col· laboració amb els ajuntaments i la Diputació de Barcelona. Actualment, els pobles integrats són Oristà, i Sant Agustí del Lluçanès i Alpens que les realitzen conjuntament. Aquestes caminades tenen la particularitat que són els propis participants que organitzen la ruta en funció dels coneixements de la zona i dels indrets específics per on passaran, buscant una implicació i connexió a nivell emocional, moltes vegades portada per les vivències viscudes en el passat. A nivell local, parem atenció al cas de Prats de Lluçanès on el Centre de dia dels poble duu a terme una iniciativa impulsa-

da per l’Ajuntament, per la qual durant el mes de maig i principis de juny es fan caminades per llocs emblemàtics de la zona. Aquestes passejades setmanals, que es realitzen els divendres a les 9 h del matí, tenen una recorregut de 5-6 km i són gratuïtes i obertes per a tota la gent gran que s’hi vulgui inscriure. Els participants van acompanyats per voluntaris i pel fisioterapeuta del Centre de dia per si sorgís qualsevol eventualitat. També s’ofereix la possibilitat de fer caminades més curtes per a gent amb mobilitat reduïda. Aquesta activitat gaudeix de molt bona acceptació i es realitza des de l’any 2014. Així doncs, és important encoratjar no només a la gent gran sinó a col·lectius de totes les edats que portin una vida sana lluny dels sedentarisme i la mala alimentació i que s’aprofitin de les grans possibilitats que en aquest sentit ofereix el territori lluçanenc.//

Ramon ERRA

NO FA BO Tres paraules, d’una sola síl·laba, que arrenglerades diuen tant. Aquesta primavera, certament, no ha fet gaire bo (en general). Dies de pluja xim-xim, calamarsades, xarbots, bromes amunt i avall. Temps ideal per estar-se a casa, rere els vidres de la finestra, o en un cul de cafè, tot fent jocs mentals amb les paraules i el seu origen. Si fes bo sortiríem a rondar-la, però plou. Els pagesos, ja ho sabem, no estaran contents: mal si fa, mal si no fa. Els botiguers, tampoc: carrers molls, calaixos eixuts. La canalla, encantats de la vida: estones de saltar dins els bassals, estones de jugar entre ullada i ullada de sol. Busco paraules rares i em ve al cap filaberquí, l’eina del fuster, però també quan parlem d’algú molt prim i diem que està fet un filaberquí. A mi el so em fa pensar en un saltimbanqui o en una fruita desconeguda. Les paraules són tot un món. Joan Coromines, el filòleg de Pineda de mar que va fer tants anys classes a la universitat de Xicago (ell volia que ho escrivíssim amb ics), sortia d’excursió per les comarques de parla catalana cercant mots com qui caça bolets. Aquests dies he estat llegint Llengua i pàtria (Ara llibres), el recull de cartes i articles on Coromines parla sobretot dels dos temes del títol, sempre calents (què us he de dir). Sabem que va venir alguna vegada al Lluçanès i hi va trobar topònims interessants i aviso que en alguna de les cartes esmenta el filòleg de Sant Bartomeu del Grau, mossèn Griera, i no en parla gaire bé. En fi, el llibre paga la pena i ens mostra com cada generació de catalans ha de conèixer l’exili, la presó i el menysteniment de la llengua. Potser que ens ho fem mirar, entre tots! Em pregunto si és que no en sabem prou nosaltres o bé si l’adversari és massa dur de pelar. Val més que continuem amb els jocs lingüístics, perquè això no ens ho pot prendre ningú. I doncs, quin és l’origen del curiós i bonic nom de filaberquí? Veig que el català el va manllevar i adaptar del francès vilebrequin. Al seu torn, els francesos l’havien manllevat de l’holandès wimmelkijn. L’etimologia ens pot explicar com circulaven els invents d’un país a l’altre, i les paraules, i les persones, i les idees (amb tan bons resultats per a tothom, sempre, l’intercanvi i el mestissatge). També és cert que el filaberquí ja es fa servir poc, fa temps que hi ha trepants elèctrics (tot i que molta gent n’hi diu taladro). I no us taladro més, per avui.

LaRella | 3

L’ENTREVISTA

Núm.443

“És molt dur mirar-se al mirall i no veure el que voldries, no sentir-te còmode ni identificar-se amb el propi cos” Zoe García és un jove de 21 anys, del Lluçanès, que fa pocs mesos

ha sortit de l’armari com a noi trans i acaba de començar el procés de trànsit. Durant els últims anys s’ha format àmpliament en temes relacionats amb el feminisme i les realitats LGBTI que conviuen a la nostra societat. Jordi Borralleras i Sílvia Reyner han parlat amb ell, sempre disposat a resoldre dubtes i a lluitar contra la transfòbia des de la base.

LLUÇANÈS / UAB Per_ Jordi Borralleras i Sílvia Reyner

En el feminisme el teu paper ha de ser el mateix que el d’un home cisgènere*? Crec que a la pràctica ha de ser el mateix perquè al cap i a la fi sóc un home igual de vàlid que un home cisgènere. La diferència és que jo he sentit certes opressions que pateixen les dones i encara ara quan vaig pel carrer em criden coses i em poden violar. Parteixo d’un punt d’avantatge respecte un home cisgènere a l’hora de deconstruir-me. Puc empatitzar més fàcilment amb les dones. Entenc que el paper que he de fer, tot i que sempre sigui un paper de rereguarda, ha de ser un paper més actiu d’intentar que els homes cis empatitzin igual com ho faig jo. Les persones trans poden formar part d’espais de militància no mixtes? No. Els homes trans* no hem de formar part d’espais de militància no mixtes. De fet, jo he deixat de militar a tots els espais no mixtes on solia fer-ho, com La Fetillera. Per molt que la societat ens hagi socialitzat com a dones i, per tant, ens hagi fet carregar amb algunes opressions, jo m’he autosocialitzat com a home i m’he autoeducat com a tal. Aquest és un aspecte que sovint no es té en compte: l’autosocialització. Quan de petit mirava una pel· lícula d’un príncep i una princesa jo prenia de referent el príncep, i si el príncep tenia una actitud masclista jo la prenia. Per tant, jo tinc actituds masclistes com qualsevol altre home i l’únic que faré en un espai feminista és incomodar a les meves companyes. Algunes persones han defensat i expressat el seu transgenerisme des que són petites. d’altres no ho han fet fins a una edat més avançada. LaRella | 4

Quin ha estat el teu cas? Vaig començar a pensar-hi més seriosament fa uns 3 anys, però el meu context no m’afavoria gaire en aquell moment. De les primeres coses que vaig pensar, encara que ara m’adono que és transfòbica, va ser que m’agradaria tenir polla. A partir d’aleshores vaig anar pensant més i més en el tema, fa 8 o 9 mesos vaig assumir que era una persona no binaria, que era gènere fluid i després em vaig adonar que era un noi trans i que el que fluïa era la meva expressió de gènere. En què consisteix el procés de trànsit? Depèn molt de la persona. Hi ha qui considera trànsit el fet de començar a demanar a la gent que es dirigeixin a tu amb un pronom concret, i hi ha qui es queda aquí. El següent pas seria hormonar-se. En el cas dels homes trans són entre 2 i 3 anys amb dosis de testosterona bastant sovint fins que assoleixes unes característiques masculines, amb barba, més pèl corporal... A partir d’aleshores comences un tractament que dura tota la vida, s’ha de mantenir perquè sinó es reverteixen certs efectes. El següent pas més habitual és operar-se, que actualment val poc la pena fer-s’ho, la ciència ha avançat molt poc en aquest sentit. Què és la disfòria? És incomoditat amb el propi cos. És molt dur mirar-se al mirall i no veure el que voldries, no sentir-te còmode ni identificar-te amb el propi cos, sentir que estàs fora de la cisnormativitat. Pot portar depressions, ansietat... A mi el que m’ha passat és que des que he començat el trànsit m’he empoderat una mica i la gestiono millor. Però quan vaig sortir de l’armari en tenia moltíssima. Durant un mes no era capaç d’anar a classe perquè arribava a la porta i no podia entrar perquè sabia que quan ho fes em llegirien com a dona i no era el

que jo volia, em generava molta incomoditat. Pot arribar a aquests extrems, de fet hi ha persones trans que s’acaben suïcidant.

“Durant un mes no era capaç d’anar a classe. Sabia que em llegirien com a dona, i no era el que jo volia. Em generava molta incomoditat”

Quins altres aspectes afecten a les persones trans? Les hormones afecten de moltes maneres. Tinc companys trans que s’han trobat que mentre s’hormonaven no podien plorar. Això és per la testosterona, per molt angoixats que estiguessin no eren capaços de descarregar-ho. A nivell personal, aquest procés de trànsit el portes a terme per sentir-te més a gust amb el teu cos o per tal que la societat et llegeixi més fàcilment com a home? Una barreja entre les dues coses. És difícil separar entre quina disfòria sento per com em llegeix la gent de quina disfòria sento per com em llegeixo jo. I en realitat tot influeix. Que la gent no em llegeixi com a home dificulta que jo ho faci. En el meu cas, hi ha un fort component de no sentir-me còmode amb el meu cos. T’has sentit mai discriminat pel fet de ser una persona transgènere*? Moltíssimes vegades. La primera discriminació ve quan neixes, veuen que tens vagina i assumeixen que ets una dona. Ningú es

planteja esperar que aquesta persona digui quin és el seu gènere. Jo vaig tenir sort perquè els meus pares em van posar el nom abans de saber els meus genitals, això és quelcom que m’ha facilitat la feina en molts sentits. A part d’això, demanar mil vegades que se’m parli en masculí i trobar-te gent que et diu que ho intentarà però que has d’entendre que els suposa un gran esforç. Esforç? El gran esforç és per a mi haver de sobreviure a que tothom em parli en femení. I més enllà d’això trobar-se persones que es neguen a parlar-te en masculí perquè tens un cony entre les cames i és el que t’ha tocat. . Actualment les etiquetes són necessàries per fer visibles els diferents col· lectius. Creus que arribarà algun dia en què ja no faci falta? Confio en que arribi aquest dia. De fet batallem per això, tampoc tindria gaire sentit que ens visibilitzéssim com a trans si no confiéssim que algun dia ja no serà necessari. Que arribarà aviat? No ho crec. Primer cal que tots siguem conscients que les persones trans existim i després ja assumirem que potser no cal etiquetar com a trans perquè no cal etiquetar cap gènere. Ens queda molta feina per fer.//

*Cisgènere : persones que s’identifiquen amb el gènere que se’ls ha assignat al néixer. *Transsexual: persones que no se senten identificades amb el gènere que se’ls ha assignat al néixer i que porten a terme el procés de trànsit (ja sigui amb hormones o operacions). *Transgènere: Aquelles persones que no se senten identificades amb el gènere que se’ls ha assignat al néixer i que decideixen no portar a terme un procés de trànsit. *Trans: El terme trans és aquell que engloba els dos conceptes anteriors. És el terme correcte i el que hauria de ser utilitzat, ja que d’aquesta forma no es discrimina a cap col·lectiu. *Cisnormativitat: Conjunt de normes d’estil de vida que sostenen que les persones es divideixen en dos sexes diferents i excloents, home i dona.

ESPORTS

24 de maig de 2018

El Pradenc, a punt de fer història

Els Bitllajuvi arrasen a Sant Feliu Els torrencs enceten el 12è campionat amb 65 punts d’avantatge

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer

SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa

El 12è Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès va començar el passat 12 de maig a Sant Feliu Sasserra i ja té un clar favorit: els Bitllajuvi de la Torre d’Oristà. Amb 697 punts i 58 bitlles, els “jubilats” de la Torre aconsegueixen 65 punts d’avantatge envers els segons, els Canelons d’Alpens, que es van quedar amb 632 punts i 44 bitlles. Els torrencs, que van quedar en una modesta 8a plaça en la classificació final de l’any passat, presenten, amb aquest bon resultat,

Els Bitllajuvi a Sant Feliu

les credencials per ser a dalt de tot aquest 2018. En les següents posicions va haver-hi molta igualtat: els Maitips de la Torre van ser tercers amb 627 punts, els Jaume Puig i els Estanyencs empatats en la quarta posició amb 625 punts i el Sant

Feliu A cinquè amb 623. Aquests són uns resultats que auguren un campionat molt emocionant. De moment es va haver de suspendre la segona jornada, a Alpens, per pluja. Les següents seran el 10 de juny a la Torre. //

Èxit del primer Raid Internacional d’Olost OLOST Per_ Lluc Corominas

Dissabte passat, dia 19 de maig, es va celebrar la primera edició del Raid Internacional Olost-Lluçanès, puntuable per la Copa de Nacions. Aproximadament una cinquantena de genets i cavalls de diversos països del món (França, Xina, Portugal, entre d’altres) van participar a la prova. La jornada començava al divendres amb el briefing, en que s’explicaven els tres recorreguts (160, 120, 90 km) als corredors. Al mateix divendres, els genets de les dues proves llargues, van

passar les proves veterinàries. L’endemà, a les 6 del mati començava la prova més llarga de la competició. Una hora més tard, s’iniciava la prova de 120 km de distància. I finalment, a els 8, després del respectiu control veterinari, es donava el tret de sortida a la prova de 90 km. El recent creat Centre Hípic d’Olost fa una valoració molt positiva de la jornada, tan per participació com per l’efecte dinamitzador que ha aportat la prova al poble. Aquests van ser els guanyadors: RESULTATS CEI3 (160km) 1r, Omar Blanco, amb el cavall Priam des Roches (8h 46m i 4s)

2a, Paula Muntalà, amb Echo Falls (8h 46m i 5s) 3r, Robert Diez, amb Sunit du Colombier (9h 19m i 41s) RESULTATS CEI (120km) 1r, Tom MacGuiness, amb Horseware Sasha (6h 27m i 24s) 2a, Jana Oms, amb Amour des Milandes (6h, 40m i 10s) 3a, Sílvia Yebra amb Maver Helsinki (6h 40m i 11s) RESULTATS CEI1 (90km) 1a, Eva Pecharroman amb Umza Time (5h 3m i 50s) 2n, Jordi Anfruns amb Baltimore (5h 3m i 52s) 3r, Jordi Puig amb JM Àngel (5h, 3m i 53s).//

Cap de setmana d’alts i baixos a nivell esportiu pel que fa els equips de futbol i futbol sala. Quan tant sols falta una jornada per acabar la lliga ambdós equips s’ho juguen tot, en el cas del Pradenc cal esperar dues derrotes del Seva i assegurar la victòria contra la Garriga per poder assegurar la permanència a la tercera catalana i per part del futbol sala, una victòria al camp del campió de lliga, el Castellterçol, li valdria per assegurar-se la tercera posició, que està per veure si li valdria per ascendir de categoria. El Pradenc va aconseguir encadenar la quarta victòria consecutiva al camp del St. Vicenç de Torelló gràcies a un únic gol de Gerard Vilarmau al minut 23 de la primera part. Vam tornar a veure un Pradenc molt lluitador, amb ganes d’aconseguir allò impensable fa cosa d’un mes. Els blaugrana van disposar de vàries ocasions per ampliar l’avantatge, inclús Aleix Muntadas, un dels jugadors que està més “on fire” va fallar un llançament des dels onze metres. Malgrat tot, els de casa van aconseguir endur-se els tres punts i tornar a posar al Seva amb un nou compromís.

Cop dur i immerescut per l’equip de futbol sala

En el partit del futbol sala que es jugava al pavelló municipal de Prats, es va viure un final surrealista, injust i decisiu. L’equip local es veia les cares amb el “Barri Can Calet”, segon classificat, de manera que una victòria local permetia tornar a posar-se com a segon classificat. El matx va començar amb una primera part plena d’ocasions pels blaugranes, que no aconseguien aprofitar, però es valien d’una defensa fortíssima que no deixava generar gaire perill a l’equip vallesà. A la represa, Oriol Sanjuan va aconseguir l’1-0 després d’una jugada un pèl enrevessada. Els jugadors de Traveria van continuar defensant la seva porteria amb cos i ànima. A falta de dos segons pel final, el porter visitant va llençar la pilota des de la seva àrea amb la gran fortuna de que piqués al travesser i al porter local posteriorment, acabant amb la bola dins la porteria; un final negre que no reflecteix gens el partit que es va viure.//

LaRella | 5

OPINIÓ EQUIP REDACCIÓ_ Lluc Corominas , Jordi Freixa, Núria Vilamala, Marta Giravent, Jordi Borralleras, Clàudia Molina, Albert Ferrer DISSENY I EDICIÓ_ Jordi Freixa PUBLICITAT_Laura Villena CORRECCIÓ _Clàudia Molina ADMINISTRACIÓ_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Ma Muntanyà (Prats de Lluçanès), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

carta

Agraïment Osona Contra el Càncer sant boi de lluçanès Osona Contra el Càncer de Sant Boi vol donar les gràcies a totes les persones que han fet possible recaptar 405€ a la Diada de Sant Baldiri i 100€ a la Guardiola solidària de la Perruqueria Paquita.

Envia els teus articles d’opinió a LaRella... larellallucanes@gmail.com Mida màxima per a ser publicats a LaRella Paper: 3400 caràcters (espais inclosos).

En el cas que exedeixi el límit, el publicarem a larella.cat! LaRella | 6

Núm.443

I tu què, et tornes a presentar? David Puyol Pérez Regidor Grup #IxSBG – Sant Bartomeu del Grau El dia 24 de maig haurà fet tres anys que la llista del grup independent #IxSBG (Independents per Sant Bartomeu del Grau) va concórrer a les eleccions municipals celebrades aquell dia. Llista que vaig tenir el plaer i el privilegi d’encapçalar. Per tant crec que, arribats a aquest punt, és un bon moment per fer balanç del que portem de legislatura. A un any vista de les properes eleccions municipals, que es celebraran el proper 26 de maig de 2019, veig oportú elevar a públiques reflexions i valoracions que he fet i faig en privat, a la meva família, als meus amics i a les meves dues companyes regidores. De fet, el primer que vull fer en aquest exercici personal de valoracions i sinceritat és agrair a la Sandra i a la Rosa el compromís, l’ajuda, l’escalf i els bons moments que hem passat junts i que segur que ens han servit per conèixer-nos millor i sobretot enfortir la nostre amistat. No negaré que hi ha hagut també moments de tensió, de disparitat de criteris, de confrontació d’idees i de formes de fer diferents, però sempre els hem superat amb una bona dosis d’empatia i sobretot de diàleg i voluntat d’arribar a acords. Gràcies companyes! La voluntat de diàleg i d’arribar a acords no van marcar l’inici de la legislatura. Una sèrie de rumors interessats, i presses, moltes presses, van precipitar un pacte de govern entre la formació guanyadora SBiALB-AM i CiU que, en la meva humil opinió, no feia justícia ni als resultats electorals ni al repartiment de forces al nostre Ajuntament. Recordo que només vam perdre les eleccions per sis vots, tot ben ajustat. Els primers mesos van ser durs, intensos, de tanteig entre els grups i van desembocar en uns pressupostos votats en contra per nosaltres i per la sòcia del govern, la regidora de CiU Judit Musoll, originant una crisi de govern que va acabar, com ja se sap, amb una abstenció de l’esmentada regidora i el nostre vot en contra de nou, en una segona votació i havent d’aprovar-se els pressupostos 2016 amb el vot de qualitat de l’Alcalde. Això va deixar sobre la taula uns moments de crisi profunda, agres, en les relacions entre els dos grups de l’equip de govern i entre ells i el nostre grup. Però s’ha de reconèixer que aquells moments tensos, culminats amb una reunió privada a posteriori entre l’Alcalde i un servidor (intensa i sincera, que var servir per conèixer-nos millor l’un a l’altre) va portar, al meu parer, un canvi de tendència. De millora de la comunicació i les relacions entre els tres grups. I això va culminar a la vo-

tació de pressupostos de 2017 amb el nostre vot a favor, com a mostra de confiança amb l’equip de govern i en agraïment per tenir-nos en compte i escoltar les nostres propostes, que en alguns casos s’han dut a terme. Haig de dir que aquest clima de cordialitat, entesa i respecte ha tingut continuïtat en la votació de pressupostos de l’exercici 2018, portant de nou un vot afirmatiu del nostre grup. Però no tot són flors i violes, i com a la vida hi ha llums i ombres. I les ombres es donen pel fet que fins a tres vegades, de manera pública, el nostre grup ha demanat als dos grups del govern, consolidar i donar molta més entitat i efectivitat a la nostre acció política, integrant-nos a l’estructura del govern. I fins a tres vegades se’ns ha dit que no, amb motius tipus “no ens coneixem prou...”, “han passat coses que fan que la confiança s’hagi de recuperar...”, “tenim un pacte de govern que s’ha de respectar i és només entre dos grups i no tres...”. Al meu parer tots aquests, i d’altres motius donats, són molt poc consistents. Quan se’ns ha demanat lleialtat, hem estat lleials, quan se’ns ha demanat col·laboració hem estat col·laboratius, quan se’ns ha demanat diàleg hem estat dialogants. Quan se’ns ha requerit hi hem sigut. I sempre hem volgut participar activament des de dins del govern sense demanar res a canvi, sense parlar de carteres, només parlant de projectes, del poble i de les persones. És cert que se’ns ha convidat a integrar a una comissió bilateral Ajuntament-GIACSA (actual empresa concessionària del servei d’aigua del poble), per analitzar el servei actualment i controlar les millores a dur a terme a la xarxa de distribució, definir el millor sistema tarifari pel conjunts dels ciutadans i sobretot saber quin pot ser el millor model gestió pel poble de cara al futur més immediat. Se’ns ha convidat a diverses reunions amb diferents departaments de la Generalitat (Delegació del Govern a la Catalunya Central, INCASOL, etc...). Se’ns han demanat propostes i opinió per enriquir i completar els pressupostos municipals dels exercicis 2017 i 2018. Però continuo pensant el mateix, se’ns ha convidat com se sol dir col·loquialment per “tenir-nos contents i sota control”, perquè ens sentíssim mínimament útils, perquè no poguéssim dir que no se’ns tenia en compte i perquè no poguéssim dir que no se’ns ha escoltat ni deixat participar. En aquest temps m’han arribat comentaris de l’estil “Tu saps què és l’oposició...?”, o “Us estan fent l’abraçada de l’os amb quatre engrunes...”.

Totes les opinions són sobretot respectables, però el que sempre ha prevalgut tant per les meves companyes com per mi mateix, ha estat l’interès col·lectiu per sobre de l’individual. I sempre ha primat el millor pel poble abans que accions fetes de cara a la galeria, cridaneres i moltes vegades poc efectives políticament. Potser un dels meus errors ha estat no ser més punyent en determinats moments, no ser més incisiu amb determinades coses que no m’agraden o que crec que es podrien millorar. Sóc i seré sempre crític i exigent amb mi mateix, per poder ser-ho amb els altres. Però en aquests tres anys m’ha impulsat políticament el que fa ja més de vint anys em van ensenyar a unes jornades de formació municipal : s’ha de pactar la discrepància sense estridències i amb seny, amb diàleg i respecte. Això és per mi la política. Hem fet més d’un centenar llarg de precs i preguntes al govern, tenint en compte que només les podem fer 4 cops l’any, o el que és el mateix un ple ordinari al trimestre, que és el que estrictament marca la llei. Hem demanat amb insistència que es fes publicitat i explicació dels projectes urbanístics més importants de la legislatura (reforma de la Plaça Dr. Griera i Carrer Vell) entre els ciutadans, buscant sempre la màxima transparència entre l’administració i el ciutadà. Hem estat al costat del govern impulsant políticament, en la mesura de les nostres possibilitats, aquests projectes (heretats de l’època de govern d’en Miquel Colomer, impulsor del Pla de Barris que ha fet possible aquestes obres, entres moltes d’altres actuacions i que aquest any 2018 finalitza al nostre poble). Hem estat al costat del govern, i especialment de l’Alcalde, durant tot el Procés polític Independentista i de País que tant ens ha tensionat, mobilitzat, emocionat, indignat, etc., sent sempre fidels a les nostres idees, a les de cadascú, i amb una lleialtat institucional impecable. Creieu-me, a l’oposició fa fred, i hi ha moments que fa molt fred. Però no hi ha res més confortant que saber que allò que fas, malgrat que de vegades no s’entengui de primeres, servirà perquè la gent del poble pugui mirar cap el futur amb les seves necessitats, inquietuds, reclamacions, queixes, etc., mínimament satisfetes. Nosaltres no som a la política municipal per deixar el nostre nom gravat per la posteritat, sinó per servir a la gent del poble, la que ens va votar i la que no, a tothom. Aquesta és la nostre raó de ser políticament parlant. I amb aquest panorama, amb aquest recorregut, i amb aquestes reflexions en veu “alta”, i a un any vista de les eleccions municipals de 2019, hi ha gent, molta, que també em demana des de ja fa un temps : “I tu què, et tornes a presentar?”. S’obre un període de reflexió preceptiu, el temps ho dirà...//

OPINIÓ

24 de maig de 2018

Els reis de la “carretera” i la República que volem Eva Boixadé i Calm Regidora IPLiSE Lluçà i membre de Lluçanès Viu Es volen fer els reis de tot. I són d’aquells que es fan dir sí senyor, d’aquells que tenen súbdits pensantse que encara els fan un favor. Volen ser els reis del que creiem casa nostra, volen imposar la seva manera de veure el món... Un món, on la política, no mostra estratègia segura ni sincera per a les persones. Són els qui dirigeixen la nostra llibertat i volen dirigir la nostra terra (espai agrícola i silvícola) per als seus propis designis poc respectuosos amb la vida. Això no hauria de ser així i tots ho sabem. O per ser “productius”, tot s’hi val? No els veiem la cara, però sí que en veiem els seus actes i efectes. Obriu els ulls i sabreu de què parlo. Només cal sortir a les carreteres de la nostra estimada comarca per veure que, dia sí i dia també, els camions-

cubes de purí ocupen l’espai de la calçada provocant una perillositat més que evident afegida, per no parlar dels camps que els ha tocat ser abocador. La freqüència en veure-les ha canviat com de la nit al dia i s’han fet les mestresses de les nostres vies i de la terra, que no entén de propietats privades ni de justificacions sobre paper. Darrere les cubes, altres vehicles que no passen per enlloc perquè les infraestructures no són de la seva mida i han d’arribar a les indústries ramaderes i de residus mal posades en espais no qualificats. Però hi ha qui creu, perquè sempre se’ls ha dit així, que això és el progrés... una llàstima per al nostre paisatge rural i per la nostra salut. Màquines grans significa camps grans, significa destrucció de marges i boscos, eliminació de biodiversitat, significa carreteres que esdevenen estretes, significa domini del gran sobre el petit, el de sempre, el que ens fa tal com som. Vol dir adaptar el terreny a unes necessitats especulatives que no ens beneficien. Significa domini sobre

les nostres vides. Ens hi acostumem i ja està... Ens acostumem a la pudor diària que significa contaminació de l’aigua, de l’aire i del sòl, a la construcció de naus industrials en ple bosc, en rompudes inexplicables, en ampliacions de camps per a poder llançar purí... ens hi acostumem... i esperem, suposo, que algú faci alguna cosa. No tanquem els ulls i siguem-ne conscients. Perquè: qui vetlla de debò pel bé comú, el medi on vivim, i la nostra pròpia salut a mig i llarg termini? Ajuntaments i administracions diverses, competents en urbanisme i gestió del territori i fins i tot competents en matèria de salut diria que no. Per què no val omplir-se la boca de desenvolupament rural, sostenibilitat... i alhora contribuir a destrossar la ruralitat i la terra mirant cap un altre cantó. I no s’hi val a amagar estudis on es demostra la perillositat que té l’excés de purí a la terra per a la salut. Calen polítiques més valentes i cal que, els que toqui fer-ho, no gastin aquest paper de victimisme i clientelisme vers

els dominadors. És hora d’alçar-se davant els que només ens portaran dependència. És hora d’ajudar i no posar traves - que hi són- als petits productors per tal que puguin sobreviure. És hora que els petits s’ajudin realment entre sí amb visió conjunta de territori a preservar. És hora de no desviar el debat públic focalitzant-lo dient que alguns col·lectius som exagerats, radicals i poc col·laboradors en el progrés. Però davant d’aquest rei ferotge que ja ens té gairebé dominats, podem plantar-nos de forma individual i intentar no fer-li el joc. Només cal no fer el que tots sabem que vol, i se li poden abaixar les aspiracions de supèrbia. Amb ell, tots els que estan al seu servei. Preguntem-nos tots, si us plau, si volem aquest domini per als nostres fills i néts. Volem una República i una Comarca on el domini del seu futur el tingui el poble i això està en mans de tots i totes. Els temps estan canviant. És hora de posar en joc la consciència.//

De Prats de Lluçanès a la Sala Gran del TNC Isaac Peraire alcalde de prats de lluçanès El Josep Maria Miró Coromina em va prohibir ja fa temps l’expressió “no entenc de teatre” i sempresempre s’interessa per les opinions i valoracions, sigui quina sigui la teva perspectiva, visió, formació, ofici, etc. perquè SEGUR que tens una visió, opinió o has tingut una vivència que pots transmetre, explicar i compartir en les obres en les que ell n’és part. A ell li agrada opinar, incidir, té un interessant esperit de crítica, és lúcid i, alhora, també li mola molt escoltar; o almenys, tot això ho sembla i ho transmet. Així doncs, jo que no entenc de teatre (Merda! Ja ho he dit! Disculpa’m JM!) em disposo a exigir-vos que aneu al Teatre Nacional de Catalunya i no us perdeu “Temps Salvatge” (Aprofito per recordar que el dia 10 surt un autobús des de Prats de Lluçanès). Vaig viure’n l’estrena aquell dijous 10 de maig. Era la primera vegada que algú de Prats de Lluçanès estrenava a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Històric. Es diu ràpid, però això és molt gros. Arribem amb la Maria, amant i apassionada de teatre i, com no, només d’arribar ens trobem persones de Prats de Lluçanès amb moltes ganes

de veure amb què ha acabat el nou text del gran Miró. Ens trobem també els seus pares, a més de l’escriptora Eva Piqué, l’apassionat de la història Antoni Tortajada, la teatre-addicta Eulàlia Solé, la magnífica diputadaescriptora Jenn Díaz i el Dani, l’actor Ivan Benet, etc etc. a totes i a tots, els vaig recordar d’on és el Josep Maria. La Sala Gran del TNC plena a vessar imposa. Sento un cert pessigolleig dins la panxa per veure què serà aquest “Temps Salvatge”. Els nervis que notem de la seva mare i el seu pare quan ens hem vist abans d’entrar, convertits en ganes de veure fet realitat aquesta mena de somni, arriben al clímax quan les llums de la sala s’apaguen primer, seguits de tot el llaaaaaarg número de llums de mòbil que fan el mateix seguidament, apagar-se. I comença. Tot allò copta l’atenció des d’un inici. L’espectacular escenografia i la història i la reflexió i els personatges i els actors i les actrius i els sons. La humanitat al centre. La gestió del temps, de les emocions, de les relacions humanes, dels comportaments individuals i dels comportaments col·lectius. M’imagino una classe de Sociologia anant a veure l’obra, i comentar-la tot seguit. Les actrius i els actors fan una representació espectacular. Destacant la “Ivana” o “Iguana” depèn del mo-

Temps Salvatge / F: May Circus - TNC

ment i del qui, interpretada per Laia Manzanares. Parlo d’ella perquè és brutal, però realment tot el repartiment em sembla potentíssim i digníssim. Et recordes d’allò que a casa tenim un potencial mundial. A l’entreacte, a qui se li va ocórrer mirar el mòbil (servidor) va saber que Quim Torra seria President de la Generalitat. Doncs ok, bon tiu el Quim; i algun comentari entre les persones que érem; un uatzap de felicitació i suport personal... i tornem a entrar per viure la segona part. Havíem estat molt bé aïllats de l’actualitat més immediata, i volíem tornar a estar-hi. Un cop comentada la primera part, de la que no va tenir ni un sol moment d’aclucada d’ulls o de son que sembla que entri quan la cosa és avorrida (mira que eren dies llargs d’activitat i cansament...), en aquest cas, dons, ni

una insinuació, tornem-hi amb moltes ganes a la segona. I segueix. I no desvetllo el què passa, perquè hi heu d’anar! I s’acaba. I reflexiones. D’aquelles experiències que et sembla profitosa, i que tens ganes que tant de bo tothom pugui veure aquesta obra. A part de per viure-la, per explorar amb el què vius. Per reflexionar d’aquest temps salvatge al que estem sotmesos. El més bonic de tot, però, va ser un cop acabada l’obra, a fora. Enmig de la gent i de les converses post-obra, amb personatges coneguts de la faràndula del país per allà, apareix Josep Maria Miró i tothom el vol abraçar. Ell, però, tenia una idea imparable al cap: trobar el seu pare i la seva mare per abraçar-los a ells. Un gest per arrodonir una nit preciosa al Teatre Nacional de Catalunya. Aneu-hi..// LaRella | 7

NOTÍCIES

educació

L’Escola Gafarró als Jocs Florals Escolars

Núm.443

Alpens celebra l’ofici de la forja El premi honorífic d’aquest 2018 va ser per la basca Zuriñe Urbeltz ALPENS Per_ Jordi Freixa

Quina sorpresa es van endur els nens i les nenes de Cicle mitjà de l’Escola Gafarró de Santa Eulàlia quan aquest divendres 18 de maig van resultar els guanyadors en la fase territorial de la Catalunya Central dels V Jocs Florals Escolars de Catalunya. La final es celebrarà a Barcelona el proper 16 de juny. Impulsat des del Departament d’Ensenyament, l’objectiu d’aquest certamen és la potenciació de la creació literària i el treball interdisciplinari mitjançant la confecció d’un conte audiovisual il·lustrat. Enguany, és el segon any que els gafarrons hi participen. Aquesta vegada, amb un conte titulat Planeta Verd, que han anat treballant durant el curs escolar i que té l’objectiu de conscienciar i promoure la conservació activa del nostre planeta. Per això, han utilitzat diversos materials reciclats, plastelina, joguines... per exemplificar aquesta idea. Finalment, ens deixen un missatge directe, impossible d’ignorar: volem un món per a tots i totes on puguem gaudir del verd dels prats, les plantes, els rius i els mars nets. Podeu veure el vídeo a larella.cat, o al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=bo_ QIdZ5QDA&t. //CM

Lectures per Santa Eulàlia L’Escola Gafarró de Santa Eulàlia ha impulsat durant aquest mes de maig l’activitat Lectura i Entorn. Cada dilluns a les 15 h de la tarda, els alumnes de primària surten a passejar pel poble disposats a fer sentir la seva veu per tots els racons de la vila, llegint les lectures escollides per aquell fi. Cada dilluns hi ha un convidat especial diferent i conviden a tot el poble a fer-ne ressò i a gaudir d’una estona de lectura amb la canalla. //CM

Uns 150 forjadors i forjadores van participar a la intensa 14a Trobada Internacional de Forjadors/es d’Alpens. El repicar de martell sobre l’enclusa es feia sentir en una emocionant celebració de l’ofici i de la vida. Van ser 3 dies de treball en equip, de compartir visions, de gent diversa, de tot el món, d’homenatges, de caliu de les fornals i d’escalfor humana... La materialització de tot plegat va ser l’experiència col·lectiva, i el resultat, diverses obres de mobiliari urbà, bancs i papereres, que engrandiran, encara més, la forja als carrers d’Alpens. Un obra coordinada per una quinzena de forjadors que treballen des de fa mesos en la trobada, de la mateixa manera que molts veïns i veïnes, que no piquen, però col·laboren. Entre els actes destacats, l’exposició de forja, els cursos del forjador italià Jadran Stenico, que també va fer una “masterclass”, i l’entrega dels premis. El Premi Honorífic d’aquest 2018 va ser per Zuriñe Urbeltz per la gran trajectòria com a dona forjadora (la veiem treballant en l’obra col·lectiva a la foto

Ambient a la plaça dels Forjadors Miquel Xirau/ JFREIXA

Forjadors treballant / fERRAN soler

de la portada). I el 6è Premi Joan Prat de Forja Artística va ser per l’obra “Forjador” del rus Anton Yakushev (que podem veure al costat). Molta gent es va aplegar del 18 al 20 de maig a la plaça dels Forjadors Miquel Xirau, per assistir a una creació, en viu i en directe, que posa la pell de gallina.//

CONNECTA’T A... LaRella.cat Cada setmana nous continguts! Aquest dilluns 28 de maig:

* ENTREVISTA al forjador italià Jadran Stenico * GALERIA DE FOTOS de la XIV Trobada de Forjadors/es

ANUNCIA’T

al Directori d’Empreses de LaRella Consulta el Directori online a www.larella.cat/directori Més informació_ T. 93 850 82 81 o comunicaciolarella@gmail.com LaRella | 8

165€ any

LaRella i larella.cat amb la forja, amb Alpens, amb el Lluçanès!

XIV TROBADA INTERNACIONAL DE FORJADORS D’ALPENS

agenda

Del 24 de maig al 7 de juny OLOST_ ESPAI GUAITA_ Al maig, Prisma de colors.

dijous 24 OLOST_ PRESENTACIÓ CURS CREIXEMENT PERSONAL_ A les 7 de la tarda al Centre Cívic. SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA SUBMINISTRAMENTS BÀSICS A LA LLAR_ A les 4 de la tarda a la primera planta de l’Ateneu.

DIVENDRES 25 LLUÇÀ_ FESTA DE LA GENT GRAN_ A 2/4 de 2 a La Primitiva. Seguidament, ball amb Jordi Bruch a l’Estudi. LLUÇÀ_ CICLE DE DONES_ Espectacle a càrrec de Sònia Moya i Celeste Alías, a ¾ d’11 de la nit, a la Fonda La Primitiva. OLOST_ CLUB DE LECTURA HERTA MÜLLER_A les 10 de la nit, En terres baixes, al Centre Cívic. ORISTÀ_ XERRADA SUBMINISTRAMENTS BÀSICS A LA LLAR_ A 2/4 de 5 al Local Social. PRATS DE LLUÇANÈS_ CARAI TEATRE_ A les 10 de la nit a la sala polivalent. SANT FELIU SASSERRA_ SÚPERNIT A LES BIBLIOTEQUES_ A les

Núm.443

8 del vespre, a la biblioteca Sant Pere Almató.

DISSABTE 26 LA TORRE D’ORISTÀ_ BALL AMB JOSEP OSTRES OSTRES_ A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent. SANT FELIU SASSERRA_ VACUNACIÓ DE GOSSOS_ De 10 a 11 del matí, al Parc dels Castanyers. SOBREMUNT_ SORTIDA GUIADA OCELLS AL LLUÇANÈS, ESCORXADOR_ A les 8 i a 2/4 d’11.

DIUMENGE 27 OLOST_ 4a PUJADA A SANT ISIDRET_ A les 8 del matí, sortida dels caminadors, a les 9, sortida dels corredors, davant de les piscines municipals. Durant el matí, rocòdrom exterior, dinar popular. OLOST_ TALLER D’ENQUADERNACIÓ A LA JAPONESA_ De 10 a 1 del migdia al Centre Cívic, amb l’Elisenda Mallol. PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA DE L’ESPORT_ De 10 a 2 del migdia. PRATS DE LLUÇANÈS_ CARAI TEATRE_ A 2/4 de 6 de la tarda a la sala polivalent. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ INAUGURACIÓ REMODELACIÓ C/ VELL_ A 2/4 de 12 del migdia. SANT FELIU SASSERRA_ XXIII HOMENATGE A LA GENT GRAN.

DILLUNS 28

OLOST_ APRENDRE A FER SABÓ LÍQUID PER A RENTADORES_ A les 5 de la tarda al Centre Cívic, amb la Montse Saldaña.

DIMARTS 29 PRATS _XERRADA EL MARCADOR FORA DE JOC_ A les 8 de la tarda, a la Sala d’Actes de l’Espai. A càrrec de Pere Alastrué. PRATS_INTERCANVI DE CASALS_ El casal de Taradell visitarà el poble amb usuaris de l’Espai Social. SANT FELIU SASSERRA_ TROBADA DE CLUBS DE LECTURA_ A les 6 de la tarda a la biblioteca.

DIMECRES 30 PRATS DE LLUÇANÈS_XERRADA PREPARANT LA SECUNDÀRIA_ A 2/4 de 7, a l’Institut PRATS_PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DEL PLA DE FOSSES_ A les 8 del vespre, a L’Espai. SANT BARTOMEU_ CONTE MUSICAL AL BIBLIOBÚS_ A 2/4 d’11 del matí, a la polivalent.

DIJOUS 31

mou-te

ADEFFA proposa atractius tallers de natura El dia 10 de juny l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora autòctones (ADEFFA), organitza una jornada farcida de tallers de conservació de lanatura. Aquest any es realitzaran 6 activitats: tallers de dibuix de natura, de descoberta dels ecosistemes d’aigües continentals, de libèl·lules i espiadimonis, d’observació de l’entorn de forma respectuosa, de coneixement de plantes i comunitats vegetals i de manualitats relacionades amb materials naturals i reciclats, pels més petits i no tant petits.Totes aquestes activitats seran guiades per experts en els diferents temes i tindran lloc al Centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès. Us podeu inscriure gratuïtament abans del 3 de juny, a través del següent formulari: https://goo.gl/forms/Sbp1bUgty5oxeFyr2 Per una altra banda, també han programat el 1 Cens visual de llúdriga a la Riera de Merlès, que tindrà lloc del 29 de juny a l’1 de juliol pel qual també es requereix inscripció prèvia a: https://goo.gl/forms/3aNnykUVxGpgL9fp1 .//LV

MOTOR

Molt gas a la Dirt Track

SANT FELIU SASSERRA_ BALL EN LÍNIA_ A les 10 del matí a la planta superior de l’Ateneu.

DISSABTE 2 ORISTÀ_ RUTA DEL PA, VISITA GUIADA_ A les 10 del matí, inici al Mas Terricabras. PRATS _BALLS EN LÍNIA I BALLS DE SALÓ_ A les 5 de la tarda, a L’Espai Social de la Gent Gran.

DIUMENGE 3

El jove olostenc Álex López va participar-hi amb bons resultats// VDBteam

ORISTÀ_ RUTA DEL PA, VISITA GUIADA_ A les 10 del matí, inici al Mas Terricabras.

El passat dissabte 12 de maig van ser molts els que es van atansar al Dirt Track de Campions que es va celebrar a Olost. Una tarda-nit de motor amb molta marxa que va acabar amb un ruixat. F: RBRUCH

PERAFITA_ COPA DERBY VARIANT_ La cursa: 2/4 d’11 del matí.

caminada

PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA DEL 10é ANIVERSARI_ A les 11 del matí, al centre de dia.

Caminant a Salselles

dimarts 5 ALPENS_ CAMINADA A SANT AGUSTÍ_ A 2/4 de 4 al Francàs.

dijous 7 SANT FELIU SASSERRA_ CONFERÈNCIA PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE PELL_ A les 6 de la tarda al Centre Social l’Ateneu. LaRella | 10

Esmorzar a Lluçà// Ajuntament de Sant Martí d’Albars

directori d’empreses del lluçanès

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER

PER

1/2 ANY

1 ANY

93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

ANIMALS

la rella -publicitatMESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

93 850 82 81

ALLOTJAMENT CELEBRACIONS

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

Per a particulars i/o empreses

la rella -publicitat-

93 850 82 81

DIETÈTICA

M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65

C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

DIARIS LLIBRES REGALS

La Bona Sort la rella -publicitat-

93 850 82 81

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES

la rella -publicitat-

LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !

loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59

L' ESTANC

93 850 82 81

Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!

Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès

EXCAVACIONS I GRAVES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

FLORS I JARDINS

ENERGIES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ESTÈTICA

93 850 82 81

DIVERSOS

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ESCURAXEMENEIES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FORMACIÓ IDIOMES

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FOTOGRAFIA

la rella -publicitat-

PERRUQUERIA

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

FUSTERIA MOBLES

HOSTALS BARS RESTAURANTS

93 850 82 81

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

la rella -publicitat-

93 850 82 81

INSTAL·LACIONS

FORNS DE PA

la rella -publicitat-

93 850 82 81

la rella -publicitat-

93 850 82 81

PINTURES

SERVEIS

TALLERS MECÀNICS

TAXIS

SERVEIS INFORMÀTICS

la rella -publicitat-

93 850 82 81

SALUT

TINTORERIES

TREBALLS FORESTALS

encants

24 de maig de 2018

ES VEN »»BALES DE PALLA RODONES. T.: 667 63 93 64 (R41/01) »»TAULES D’OFICINA, UN EXPOSITOR DE REVISTES i altres mobles. A molt bon preu. T.: 93 850 82 81 (R43/05) »»CUBA per portar aigua o purí. Marca Compart. De 4000 litres. Galvanitzada. T.: 650 956 846 (R43/04) »»remolc tenda Comanche model petit, nou, de muntatge ràpid. 300 €. T:686 385 452 (R41/04)

»»TRONA marca Jané de 3 posicions d’inclinació i 3 de puja i baixa, amb “bandeja” i bossa accessoris. BANYERA Jané model Fresch plegable amb canviador. COTXET Vogue, “cuco” convertible amb cadira plegable més capota. T.: 678 132 229 (R38/03)

»»BAR O RESTAURANT en funcionament d’unes 40 places, a preu asequible. T.: 654 201 001 (R40/01)

racó de la feina

ES REGALA

>NETEJA I CURA _ 693 398 219_ S’ofereix noia per netejar, cuidar gent gran, etc. (RF/1-439)

»»AMPLIADORA amb òptica inclosa. Hi afegim cubetes pinces i llum vermell. Preu: 100€. T.: 648 049 281 (R38/04)

»»GOSSOS mitjans i petits, de raça semblant als de caça. A Prats de Lluçanès. T.: 93 743 09 45 / 608 61 41 63 (R42/01)

ES LLOGA

»»ES REGALEN tres dipòsits de 1000 litres, de plàstic. T. 610.78.62.23 (R43/02)

>QUALSEVOL FEINA _655 166 559_ Home de 51 anys busca feinade qualsevol cosa. Amb disponibilitat horària (inclòs caps de setmana i festius) (RF/2-441)

»»MENJADOR clàssic en molt bon estat (moble+taula+6 cadires). T.:606 15 77 14 (R41/03)

»»LLOGO APARTAMENT a l’Escala (Riells). De 6 a 8 places, amb jardí, 3 piscines, xarxa wifi i bon aparcament. A prop de mar. T.: 93 856 03 67 / 699 914 861 (R42/03)

»»RAMPÍ amb el mànec de fusta i 15 pues de ferro d’un metre. Una IOGURTERA. Una MÀQUINA DE TALLAR CABELLS antiga dels anys 40. I més coses. T.: 93 822 86 47 (R39/02)

»»ES LLOGA apartament a l’Escala, capacitat fins a 6 persones, piscina comunitària i a 100 metres de la platja de Riells.. T. 680 278 614 / 630 606 218 (R43/01)

»»FURGONETA VOLKSWAGEN de l’any 2000. 102 cavalls. 260.000 Km. S’ha de canviar la corretja de distribució. Preu 5.000€. T.: 669 266 001 (R43/03)

»»pis d’estudiants A GIRONA de l’agost d’aquest any fins al gener del 2019. T.: 606 75 22 76 (R42/04)

»»2 DISCOS DE FRENS de davant i 2 de darrera, nous, de BMW Compact Diesel, marca Tuning Ratllats Galfer. 4 LLANTES de 14, de 5 forats d’alumini amb la marca BMW. PASTILLES de fre de davant i de darrera. UN JOC de dues cadenes de contacte per la neu. 4 “ADORNOS” de BMW per rodes. T.: 93 812 81 39 (R38/02)

S’HA PERDUT

OFERTES

>GRANGER/A_ 607 746 873_ M’ofereixo per a treballar en una granja d’engreix o de “destete” del Lluçanès. Amb experiència (RF/1-441)

DEMANDES

»»BOSSA DE COSTAT “bandolera” amb 2 ulleres graduades. Entre la parada d’autobús i la plaça Vella (a Prats). T.: 662 519 073 (R42/02)

>MONITOR/A MENJADOR_ Cerquem monitor/a per a treballar al menjador de l’escola la Forja d’Alpens. Incorporació el 4 de juny fins el 20 de juny. Els dilluns, dimarts i dimecres de 12.30 a 15h. Si t’interessa envia el teu CV a_ anna@quiralia.cat_ (RF/1-442)

DESTACA EL TEU ANUNCI ALS ENCANTS PER NOMÉS 10 €/NÚMERO

ES BUSCA »»PERSONES QUE VISQUIN AL LLUCANES PREOCUPADES PEL DRET A L’HABITATGE, principalment llogaters. Envieu un correu a inquilinsllucanes@protonmail. com.(R41/10) »»PIS DE LLOGUER a Prats (màxim 300 €). T.: 693 398 219 (R39/03)

FARMÀCIES DE GUÀRDIA AL LLUÇANÈS (de 9 a 22h) *farmàcies de guàrdia nocturnes, a Vic

Dv 25 de maig > Olost - LOPEZ (*Aliberch) Ds 26 de maig > Prats - VIVER (*Barnolas) Dg 27 de maig > Prats - VIVER (matí) Sant Bartomeu - CASACUBERTA (tarda) Dll 28 de maig > Sant Bartomeu - CASACUBERTA (*Fargas) Dm 29 de maig > Olost - LOPEZ (*Arumí) Dx 30 de maig > Prats - VIVER (*Urgell) Dj 31 de maig > Sant Bartomeu - CASACUBERTA (*Euras)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 8 al 21 de maig 2018 TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

Oristà_ 11 de maig

25,7

OLOST

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Olost_ 14 de maig

0,5

ORISTÀ

PRATS

No és bon maig si no deixa la bassa plena

SANT BOI

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

22,2

8,4

5,1

17,5

20,3

9,5

45,2

20,2

10,7

4,2

7,3

0,9

18,7

8,4

3,4

19,1

7,8

3,6

16,7

9,2

0,2

17,9

7,6

8,8

17,9

8,1

16,8

8,1

10,2

16,6

9,7

23,8

11,1

25,7

11,5

22,8

10,6

4,4

22,2

10,4

2,4

18,5

9,9

25,6

18,2

11,6

17,2

9,9

25,8

17,1

18,4

16,7

3,4

16,5

4,2

15,4

4,9

7,4

13,5

4,3

13,4

16,6

0,5

15,8

0,7

14,9

2,1

14,3

1,9

0,2

18,9

2,5

21,8

2,7

19,3

3,2

17,3

4,3

22,3

4,4

25,5

3,1

21,3

5,6

20,3

7,4

23,2

6,9

20,1

7,2

22,1

7,2

0,4

20,8

9,2

3,2

21,4

6,1

18,6

6,7

1,2

7,8

0,2

18,7

9,1

0,2

23,5

6,6

23,2

6,2

7,4

2,2

20,3

9,5

13,4

23,3

5,8

10,9

24,6

22,3

6,8

23,4

20,2

9,3

23,8

6,6

5,2

25,5

5,8

21,9

8,2

0,2

19,4

10,3

Contrast del cel amenaçador amb el sol il·luminant el groc i verd dels camps// JMCASTRO

LaRella | 15

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES PROU REPRESSIÓ CONTRA ARTISTES I ORGANITZACIONS NO NORMALITZEM LA INJUSTÍCIA