LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 9 | març | 2017 núm: 415
www.larella.cat PÀG 3
Queen reviu amb Tots Som Rock
El Rei Carnestoltes passa pel Lluçanès Molts pobles celebren la tradicional festa
PÀG 7
Entrevista a l’educadora Eva Marmi Treballa de professora en un Centre Penitenciari PÀG 5
La Torre es queda sense el mediàtic autobús anual Oristà és l’únic poble del Lluçanès sense transport públic PÀG 5
“El plaer de les petites coses” La columna de la quinzena, per Anna Gorchs “Tots som rock”, el musical dels alumnes de 4t d’ESO / JPARERA
,
notícies
piulades
#Lluçanès
Núm.415
L’estrena d’avalots 1623 triomfa a l’exitosa fira de Sant Bartomeu SANT BARTOMEU DEL GRAU
@LaFetillera_ 7/03/2017 Aquest dimecres a les 18:30 concentració a Vic! El #Lluçanès també hi serem presents per dir Prou de dones a jornada perpètua! @isaacperaire_ 6/03/2017 Els que comptàveu utilitzar el bus de #PratsdeLluçanès a #LaTorredOristà avui (únic dia a l’any) sapigueu que no podeu (sic). #Lluçanès @elsuplement_ 5/03/2017 @JMFreixanet, alcalde d’Olost: “Al Lluçanès s’està produint un despoblament per manca de comunicacions” @montsebarniol_ 5/03/2017 Magnífic homenatge a les #dones d’#Alpens amb la col.laboració de les Dones q cremaven romaní #Lluçanès @revistaLaRella @ZERAltLlucanes_ 3/03/2017 Projecte aigua... #llucanes Decorem el passadís: paraigües, ninot neu, cicles d’aigua.... i vaixells per navegar pel passadís @xarxaCb @Cons_Llucanes_ 2/03/2017 Avui participem a la sessió de treball ‘L’obrador’ per donar inici al programa de formació per empreses i emprenedors. #Lluçanès @MasLesVinyes_ 2/03/2017 Plantant pomeres de llavor. En un parell d’anys tocarà fer empelts de varietats tradicionals del #lluçanès @ViaCastrum_ 1/03/2017 Inscripcions Obertes! 2a Via Castrum, diumenge 7 de Maig a Sta. Eulàlia de Puig-oriol, a la comarca del #lluçanes. http://www.viacastrum.cat @Guell_Vallbona_ 1/03/2017 La victòria no és ara, amb l’aval judicial, sinó llavors, amb la valentia amb la #desobediència. Una abraçada @venturosm des del #Lluçanès!
LaRella | 2
Per_ Núria Vilamala
Seguint la tradició, el primer diumenge de març es va celebrar la fira de Sant Bartomeu i el Passeig del Grau es va omplir de gent que, malgrat el fred i el vent, va poder gaudir d’un dia carregat d’activitats. Tot i això es va haver de lamentar la suspensió de dos dels actes previstos durant la fira que van ser la demostració de vol d’aus rapinyaires, a causa de la grip aviària i també la representació teatral prevista pel diumenge a la tarda degut a la baixa d’un dels protagonistes. La sisena edició de la fira de Natura i Muntanya va arrencar amb la Cursa popular d’Orientació pels voltants del poble que va comptar amb la participació de gairebé dos-cents participants i amb un Passeig del Grau ple d’estands de tot tipus: d’entitats del poble, de gastronomia, d’artesania, entre d’altres. A dos quarts de dotze del migdia va arribar la novetat d’enguany
Representació d’Avalots 1623 a la Fira de Sant Bartomeu del Grau. /JCUTRINA
amb la representació, al carrer Vell, de l’obra Avalots 1623, amb èxit d’espectadors als dos torns que es van realitzar. Els actors, vestits amb una indumentària dissenyada per Sara Manzaneda i Carme Parés, van portar a terme una gran actuació després de preparar-se-la “amb cos i ànima”, tal i com afirmava Judit Saula qui va realitzar l’adaptació de l’obra i va portar a terme la direcció escènica. Per finalitzar la representació, el Cor del Grau i els actors van cantar una cançó del musical Scaramouche de Dagoll Dagom.
Els gegants i grallers van animar el migdia de la fira
Per no perdre la costum, al migdia els gegants, els bastoners i els grallers de Sant Bartomeu van omplir els carrers d’ambient amb una cercavila que va posar el punt i final a la Plaça Nova, on començava l’exhibició agility de gossos d’atura, que va omplir de gent les grades de la plaça. Finalment es va realitzar la segona i última representació de l’obra Avalots 1623, que va posar punt i final a la fira d’enguany que, un any més, va demostrar que es consolida com un dels esdeveniments més participatius del poble.//
El dia de la dona deixa empremta al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Laia Font
El dia de la dona treballadora s’ha viscut a diferents pobles del Lluçanès. La Fetillera ha fet una acció per reivindicar les desigultats de gènere encara existents en el món laboral com la bretxa salarial, les diferències en les pensions, o bé, la responsibilitat en les tasques de la llar. Per això, el dia 8 de març alguns pobles del Lluçanès es van llevar amb cartells que visibilitzaven aquestes desigualtats. El cap de setmana anterior a la jornada es van aglotinar la majoria d’actes. El dissabte a Alpens hi va haver un commovedor homenatge a les dones silenciades
Homenatge a les dones silenciades a Alpens/ www.dalpens.com
on “Les dones que cremen romaní“ van recitar i interpretar l’emotiu article “Si miro enrere” de Roser Iborra. En aquest text l’alpensina fa un homenatge a les dones del seu poble. A Prats els actes van començar amb el sopar de dones, el divendres, on una vintena de dones van fer un àpat com-
Teatre a Prats amb “Deja Vú/La tieta” /
partit. El diumenge al migdia l’obra de teatre i dansa “Deja Vú/La tieta” va amenitzar el mercat dominical. En el moment de tancament d’aquesta edició encara hi havia actes per realitzar a Prats i Sant Feliu, així com una concentració a Vic convocada per diversos col·lectius feministes.//
notícies
9 de març de 2017
El rei Carnestoltes arriba al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Redacció
Prats de Lluçanès El diumenge 26 de febrer Prats de Lluçanès va rebre el Rei Carnestoltes amb la rua de carrosses i comparses, la guerra de confeti i el dinar popular. A les 12 del migdia les diverses comparses van omplir els carrers de Prats de música i bon ambient amb una rua que va finalitzar a la Plaça Vella, on, com ja és tradicional, es va portar a terme una gran guerra de confeti. En aquest punt final es va pronunciar el pregó a mans del Rei Carnestoltes, qui va gaudir de la rua en una carrossa feta per nois i noies del Casal del Jovent. Ells van ser també els encarregats de preparar el posterior dinar popular a la Sala Polivalent, al qual van assistir unes 200 persones. El dinar va acabar amb un petit concert a càrrec de la Mar Pujol i la Gislen Huete. La carrossa dels “Massai Ficats”, la comparsa que simulava ser una tribu africana, va ser la guanyadora del carnaval d’enguany, mentre que la comparsa que es va endur el primer premi van ser els “Reanimator”, un equip sanitari que fingia reanimar a la Rita Barberà. A la cercavila també hi va participar una carrossa reivindicativa que criticava l’excés de porcs, i la dels geganters, que va transformar els participants en pinguins.// JBorralleras
Sant Boi_ va gaudir amb un carnaval festiu i alegre/JMCASTRO
Olost_ El Carnaval d’Olost va ser amenitzat amb música. Es va premiar la disfressa més original, un pirata, les dues millors comparses, les girafes i els Pikachu’s, el més divertit, un pallasso blau, i la millor disfressa va ser per unes boniques papallones./SMUNS
PERAFITA_ Els nens i nenes de l’Escola Heurom Santa Eulàlia de Puig-Oriol El dia 28 a la tarda es va celebrar el Carnaval a Santa Eulàlia. Un any més, els nens i les nenes de l’escola, les mestres i algun pare valent van desfilar disfressats pels carrers, movent l’esquelet al ritme de la música. Va finalitzar la vetllada al pati de l’escola on, al uníson, la canalla va demanar la crema del ninot i tot seguit, van gaudir d’una bona xocolata desfeta i un tall de coca.//CMolina
Alpens El dinar de Carnestoltes, una de les diades més típiques d’Alpens, es va celebrar el passat 28 de febrer amb un bon foc a terra, tal com documenta Lluís Suriñach al bloc Gent d’Alpens. En una entrevista a LaRella l’any 2006, Josep Barniol parlava de tota la gent que ha col·laborat en la festa, i de com es va passar de l’escudella que es servia anys enrere a l’arròs actual. Enguany gairebé 200 persones van gaudir d’un àpat que continua fent història.
prats de lluçanès_Guerra de confeti/ mfont
TÈCNIC SUPERIOR EN MEDICINA XINA
Els alumnes de l’escola Gafarró de Sta Eulàlia
st feliu_Les escoles de Sant Feliu i Oristà van celebrar el carnaval conjuntament/ NBORRALLERAS
alpens_ Dinar de carnestoltes/ dalPEns.com
acupuntura · tractaments amb plantes · massatge xinès · tai txi · tractaments personalitzats
PERQUÈ TENIR EN COMPTE L’ACUPUNTURA? L’acupuntura és una teràpia totalment inofensiva en la seva aplicació i tanmateix molt eficaç. Així com alguns medicaments deixen residus que el cos ha de processar i expulsar, i
alguns fins i tot es queden de manera permanent, l’acupuntura no deixa cap residu, ja que la funció que fa és restablir una energia que ja tenim però que pels motius que sigui està desquilibrada o estancada.
Tractaments de mal d’esquena i musculars · dolors menstruals · trastorns de la pell · problemes d’ulls i orelles · estats d’ànim alterats LaRella | 3
notícies
Núm.415
Llum verda a la 2ª fase del carrer Mn Riba Pont de la Torre
Què es cou?
Telefonia de gasoil a Alpens La muntanya alpensina de Puigdon acull l’antena repetidora de Movistar, que dóna servei a Alpens, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà i les Llosses. L’antena funciona amb gasoil, i a vegades, s’acaba, de manera que els veïns i veïnes queden sense cobertura telefònica. Això és el que va passar la setmana del 13 de febrer, tal com es va reflectir a les xarxes socials de diversos veïns i veïnes. El servei telefònic va desaparèixer sense saber-se el motiu, un fet que com criticaven, passa sovint. En aquest cas, però, des de l’empresa es va dir que es tractava d’un robatori de cable de la línia aèria que hi arriba des de Sant Boi. El mal servei de les empreses de telefonia i Internet és comú a la majoria de pobles del Lluçanès. En les últimes setmanes, tant l’alcalde de Sobremunt, Albert Güell, com el d’Olost, Josep Maria Freixanet, s’han mostrat molt crítics amb el servei telefònic. Aquest últim, a El Suplement de Catalunya Ràdio, va assenyalar aquest problema, com un dels factors que expliquen el despoblament de la comarca.//Red
La Comissió de Festes de la Torre busca renovació La Comissió de Festes de la Torre, segurament la que ha funcionat més anys consecutius sense interrupció de la comarca, busca renovació. Històricament tots els seus membres es podien anar “jubilant” amb l’entrada de nous joves a l’associació. Veient la baixa entrada dels últims anys, i el cansament dels actuals membres, la Comissió i l’Ajuntament d’Oristà, van convocar tots els veïns i veïnes interessats en participar en les festes del poble. La reunió es va celebrar el passat divendres 3 de març, i entre els assistents, de totes les edats, es va decidir mantenir una única Comissió, però amb diversos grups de treball. Cadascun dels quals s’encarregarà de dur a terme diferents activitats. Actualment, i des de fa més de 20 anys, la Comissió de Festes de la Torre s’encarrega de tirar endavant tots els actes de la Festa Major d’Estiu i d’Hivern, i de l’organització de la Cavalcada dels Reis Mags. Per aquest motiu, l’Ajuntament els atorga una subvenció anual, encara que la majoria d’activitats són autofinançades.//JF
Festes per Prats es dissol i es creen taules participatives Festes per Prats, la comissió que s’ha encarregat d’organitzar les principals festes del poble, posa fi a la seva activitat. Els principals motius que els han portat a prendre aquesta decisió són la falta de motivació i la implicació de poques persones a l’entitat. L’Ajuntament ha afrontat aquesta situació creant taules participatives obertes a totes les entitats locals per tal de fer la programació de les dues principals festes: la Festa Major de Sant Vicenç i les Festes de Sant Joan i els Elois. Pel què fa a la gestió de barres, que fins ara ho portaven Festes per Prats, ara se n’obriran concursos públics a les entitats locals per tal que siguin aquestes les que se’n beneficïn.//Red LaRella | 4
Sant Martí d’Albars tira endavant la depuradora de la Blava
LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa
Oristà augmenta els pressupostos Els pressupostos d’Oristà pel 2017 pugen fins els 748.877,84 €, un quart de milió més que l’any passat. Com explica Marc Sucarrats, alcalde, la pujada és deu, sobretot, a la 2ª fase del projecte d’arranjament del carrer Mossèn Riba Pont, que costarà uns 154.000 €, i serà subvencionat per la Diputació de Barcelona. L’obra servirà per soterrar el clavegueram en la segona meitat del carrer, des de dalt de la pujada de Cal Fonso fins al final del carrer. Durant aquest any continuarà la substitució de lluminària a tots els carrers de la Torre i Oristà, una reforma que enguany tindrà un cost de 34.000 €. Com diu Sucarrats, els nous llums de baix consum faran reduir els costos a la meitat. Uns costos que arriben als 30.000 € anuals. Altres projectes destacables són l’arranjament de camins, on s’hi destinaran 48.000 € de la Diputació de Barcelona, i la millora del darrera del C/de Vic d’Oristà. Pel que fa als ingressos, i com afegeix Sucarrats, també han pujat lleugerament, “a causa de l’impost sobre l’immobiliari rústic”.
Carrer mossèn riba pont, a la Torre d’Oristà// EFREIXA
Els números es van aprovar en l’últim ple, celebrat el 22 de febrer, i amb el vot favorable de tots els regidors, també de l’oposició. Sant Martí d’Albars tindrà depuradora Només falta el vist-i-plau de l’Agència Catalana de l’Aigua, perquè s’iniciï la construcció d’una depuradora a la Blava. En el ple celebrat el passat 29 de desembre es van aprovar els pressupostos de Sant Martí d’Albars del 2017, que inclouen aquesta obra. Com explica Ramon Erra, alcalde, aquest projecte té un cost de més de 100.000 €, i també es farà “una nova canalització de l’aigua”, però “ara estem esperant el permís de l’ACA per poder adjudicar i començar les obres”. Enguany els pressupostos han pujat lleugerament, “un 2 o 3%”, i seran de 322.411€. Es van
aprovar amb el suport de tots els regidors, també el de l’oposició, que forma part de l’equip de govern. Inclouen una partida de 9.000 € per continuar el canvi de l’enllumenat, que ja es va iniciar l’any passat, i que enguany ja s’ha dut a terme. Merlès vol un Local Social Cultural El passat desembre Santa Maria de Merlès va aprovar els pressupostos d’aquest 2017, que seran de 450.730,33€. Tal com explica Josep Costa, alcalde, un dels projectes que es començarà a desenvolupar enguany és la construcció d’un Local Social Cultural. Com diu, s’haurà de dur a terme durant uns quants anys, i de moment estan en la fase de comprar el terreny on s’ubicarà. A més a més, amb les ajudes de la Diputació de Barcelona podran arranjar i fer el manteniment de camins.//
medi
Presenten el mapa de les merdes LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa
La 1ª Fira de les Merdes, celebrada a la Figuerosa (Urgell) el setembre de l’any passat, va reunir molts col·lectius de tot Catalunya, preocupats per les problemàtiques ambientals dels seus territoris. De la trobada en va sorgir el Mapa de les Merdes de Catalunya, on els assistents podien afegir les merdes que denunciàven. El passat 25 de febrer es va presentar el mapa que en va resultar a La Base del Poble Sec de Barcelona. A la trobada hi van participar Els Culs de Catalunya, la plataforma Salvem els Plans de
Conill, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, la plataforma per la Qualitat de l’Aire, Justícia Alimentaria Global, el Grup de Defensa del Ter i Lluçanès Viu, entre d’altres. En la trobada també es va dur a terme una taula rodona i debat entre els diferents grups afectats. Tal com recull lluca-
nesviu.com, es va parlar de fer la 2ª Fira de les Merdes a Manlleu, i d’implicar la gent del territori per conèixer l’abast de les diferents contaminacions. El diari digital LaDirecta també ha recollit en un mapa 276 conflictes ambientals als Països Catalans, consultable online a directa.cat.//
NOTÍCIES
9 de març de 2017
Oristà és l’únic poble sense transport públic
la columna
La Torre es queda sense el mediàtic autobús anual
LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa
Portar transport públic als pobles rurals és un servei “deficitari”. Així ho han remarcat Isaac Peraire, alcalde de Prats, i Marc Sucarrats, d’Oristà, o els responsables de les empreses d’autobús que abasteixen la comarca. És una conclusió que també treuen els veïns i veïnes d’Oristà, en ser preguntats pels nombrosos mitjans de comunicació que s’han interessat pel tema, la majoria de forma burlesca. Tanmateix, de la mateixa manera que el servei “seria” deficitari a Oristà, en aquests moments també ho és als altres pobles del Lluçanès, com la majoria de serveis públics. Amb la retirada de la línia de la Torre, queden 6 línies regulars al Lluçanès. A més a més, n’hi ha una que només circula anualment, el dissabte de Rams, l’únic dia que l’autobús arriba al nucli de Santa Maria de Merlès, i a l’Hostal Nou i Casa Miquela (Oristà). De les 6 línies, 2 aprofiten el Transport Escolar Totes les línies són de l’empresa Sagalés, excepte una del Lluçanès Nord, que la porta Rovira. -La línia d’Alpens a Prats (471)
és escolar però accepta altres usuaris. Surt d’Alpens i passa per Sant Agustí, Perafita i Santa Creu. -La línia circular 472, també aprofita el Transport Escolar. Surt de Prats i volta per Lluçà, Santa Eulàlia, Sant Martí d’Albars i Santa Creu. -De Prats en surt un autobús en direcció Manresa, passant per Sant Feliu Sasserra, cada dia, també els caps de setmana, dies que arriba fins a Barcelona (línies 708 i 714). -També de Prats, cada dia hi ha 4 autobusos que van a Berga, fent parada a dues cruïlles de Merlès (línia 778). I n’hi ha 2 que van a Vic, passant per Santa Creu i Olost, i que permeten fer l’enllaç amb l’e12 per anar a Barcelona (línia 476). -La gent d’Alpens i Sant Agustí poden anar a Sant Quirze i tornar 3 cops al dia (línia 465) -La resta de municipis del Lluçanès Nord compten amb la línia d’Autocars Rovira, que passa per Sobremunt, Sant Boi, Perafita, Sant Bartomeu, i va fins a Vic, dos cops al dia, també el dissabte. “Uns 25” usuaris diaris Tal com explica Josep Mª Rovira, d’autocars Rovira, en els 4 viatges diaris que fan, i comptant tots els pobles, “hi ha uns 25 o 30
Anna GORCHS
usuaris en total”. Com expliquen, des de que es va instaurar la tarifa integrada, s’ha abaratit el servei, i anar de Sant Bartomeu a Vic amb T10 costa 0,95 €. Rovira explica que tenen la concessió del servei, i cada any han de justificar-lo, detallant “els viatges diaris, el número d’usuaris…”. Per mantenir la línia han de complir unes obligacions. Com afegeix, reben ajudes, però només per compensar el deficit “i no perdre-hi diners”. Sagalés no ens ha facilitat cap valoració ni dades d’usuaris. Si la línia anual de la Torre també és una concessió, un contracte entre l’empresa i Transports de la Generalitat, quin sentit té que s’hagi allargat uns 15 anys? Sagalés no ha atès les nostres preguntes, i ens ha derivat al Departament de Territori i Sostenibilitat, dels quals n’estem esperant la reposta.//
OPINIÓ
El cultiu de la tòfona Joan Roma i Cunill Alcalde de Borredà El passat 18 de febrer, vàrem celebrar la preceptiva assemblea general de socis de l’Associació Berguedà – Verd, a l’Ajuntament de Sagàs. Aquesta Associació està formada per propietaris forestals, que varen veure cremats els seus boscos, per ajuntaments que tenim boscos comunals, i per la Diputació de Barcelona que concedeix un important ajut econòmic i tècnic per poder recuperar les zones cremades i mantenir millor, els boscos verds. Avui, però no em vull referir tant a la bona feina feta per aquesta Associació, amb seu a Navàs, sinó per una nova actuació que va iniciar l’any passat, facilitant el cultiu de tòfona en dues de les finques, de dos dels associats. També en vull parlar perquè algunes finques del Lluçanès podrien perfectament, seguir aquests passos i convertir-
se en productors de tòfona, vista la semblança, d’altitud i qualitat de les terres. La meva relació amb la tòfona ve de lluny per quan un tiet meu era tofonaire, professió que va passar al fill gran, cosí meu. Per tant, he viscut i conviscut amb aquest producte des de jovenet, quan ells dos anaven a buscar-ne pels boscos del poble i pobles veïns. Més tard, vaig visitar explotacions franceses, actuant d’intèrpret del meu cosí, davant d’alguns dels grans productors. França és un gran productor i el més gran consumidor a nivell de la UE, de manera que és el millor lloc per estudiar i copiar el seu model. I considero de gran futur la transformació d’algunes de les zones del Lluçanès , per dedicar-les a la plantació d’alzines micorizades amb llavor de tòfona, i iniciar el seu cultiu i explotació. És una inversió lenta, però de futur. Ve a ser com quan els pares plantaven
oliveres , pensant més en els fills i néts que no pas en ells mateixos. En el cas de les tòfones, es pot pensar en començar a collir al cap de 8 o 10 anys, i poc a poc la collita es pot anar millorant en funció de la terra i la climatologia, però parlem d’un producte amb un prometedor futur. La tòfona silvestre està desapareixent, per múltiples causes, i tenir-ne de cultivada garanteix la sortida comercial, cap a un munt de possibilitats. Animo, doncs, a propietaris forestals o agricultors a buscar en el cultiu de la tòfona, una sortida professional i alhora, una riquesa pel país. Es pot trobar un bon recolzament en el Centre de la Propietat Forestal, o en el Centre Tecnològic – Forestal de Catalunya, situat a Solsona. Aquí tenen uns quants bons tècnics, especialitzats en el tema, predisposats a informar i assessorar sobre aquest producte i la manera de cultivar-lo.
El plaer de les petites coses De tant en tant em ve al cap una campanya que hi va haver, ja fa uns quants anys, per intentar suavitzar el consumisme que hi acostuma a haver a l’entorn de les festes de Nadal. Ara potser ja hi ha més iniciatives d’aquest tipus però per mi va ser de les primeres vegades que vaig sentir a parlar del tema. No en recordo els detalls ni qui la va impulsar, però sí la idea central, que deia més o menys així: “Regala el teu temps”. No sé quants anys deuria tenir, però la veritat és que en aquells moments no hi vaig veure la gràcia. Regalar temps? Ho vaig trobar una mica hippy, per definir-ho d’alguna manera... Pensareu que com és que parli de Nadal en plena Quaresma. De fet, no és de Nadal que vull parlar, sinó del temps. I això val per tot l’any. Cada vegada li trobo més sentit a l’eix central d’aquella campanya. Deu ser que em faig gran... Regalar temps, un bé tan escàs i preuat en la societat d’avui dia, en què sempre anem enfeinats, enganxats al telèfon mòbil i amb mil coses a fer a la vegada. Regalar-te temps a tu mateix i regalar-ne als que t’envolten. Ajuda a assaborir el plaer de les petites coses. Fa uns dies vaig redescobrir un indret del Lluçanès. Ja hi havia estat i tenia pendent tornar-hi, però això que diem del temps, mai trobava el moment. És a Lluçà, no massa lluny de la Primitiva. La Bauma dels Bous. Segurament molts la coneixeu. No sé si va ser el moment del dia –poc abans de la posta de sol–, la companyia que vaig tenir, els saltants d’aigua que hi havia perquè el dia abans havia plogut o una barreja de tot plegat. O potser sí que serà veritat que les bruixes hi tenen alguna cosa a veure. Fos el que fos, la visita a aquella cova, amb font inclosa, va ser un moment màgic, especial. Imaginar-te quanta gent hi ha passat, quants focs s’hi han encès, quants centenars d’anys –o milers, ves a saber– ha servit d’aixopluc... La ruta hagués pogut continuar cap al Castell de Lluçà, un altre indret privilegiat que sovintejo més. Potser per això, o per això que diem del temps, que es va quedar per un altre dia. Un dia pot ser una bauma, l’altra una posta de sol, l’endemà la lectura d’un llibre, o la trobada amb uns amics. Si t’ho mires fredament, regalar-te temps a tu mateix i als que t’envolten no costa massa, només la voluntat. I no cal que sigui Nadal o una festa assenyalada. Tot l’any s’hi val. El resultat acostuma a valer la pena. LaRella | 5
notícies ESPORTS
Núm.415
CULTURA
“Tots som rock”, el nou musical dels alumnes de 4t d’ESO
Fragment de “Tots som Rock”, el passat cap de setmana a Prats / JPARERA
PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Laia Font
Un any més a principis de març arriba l’obra de teatre protagonitzada pels alumnes de 4t d’ESO. Enguany han representat el musical “Tots som Rock, We will Rock You”, basat en els hits del grup britànic Queen. L’obra està ambientada en un futur en què la globalització ha arribat al seu màxim punt d’expressió, on s’han prohibit els instruments i una empresa té el monopoli de la creació musical. Dos joves són els encarregats de trencar el silenci, recuperar els instruments musicals i acabar amb el monopoli.
Al llarg de l’obra, els actors interpreten conegudes cançons del grup britànic Queen, la majoria en català, però també van sorprendre al públic amb una cançó final en anglès: “We will rock you”, que dóna nom al musical. L’obra es va estrenar el passat 11 de març a Prats on van tornar a representar-la diumenge. Ara bé, també passarà per l’Ateneu de Sant Feliu i el Local Social de Sant Boi. Aquest és el 17è any consecutiu que els alumnes de 4t d’ESO representen una obra de teatre per aconseguir fons pel viatge de final de curs i en les últimes 6 ocasions ha estat en format musical.//
Mots i parèmies de Sant Feliu
Impuls a les cooperatives i a l’economia social MANLLEU / LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa
Neix l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que fomentarà l’economia social i reforçarà la creació de noves cooperatives, i l’ocupació estable i de qualitat. El projecte uneix sis cooperatives de la Catalunya Central, i administracions locals amb aquest objectiu. Entre elles hi ha el Consorci del Lluçanès i l’ajuntament de Sobremunt. Aquest 6 de març es va presentar l’Ateneu en una roda de premsa a la cooperativa Sambucus de Manlleu. Tal com van explicar Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu, i Anna Arisa, sòcia de Sambucus, els objectius principals de l’Ateneu passen per fer arribar informació i assessorament sobre economia social i solidària i cooperativisme, i “que a finals de 2017 s’hagin constituït 30 noves cooperatives a la Catalunya Central que generin un mínim de 50 llocs de treball”. Arisa va destacar alguns dels valors del cooperativisme, com que l’empresa és propietat dels
Membres de l’Ateneu i de l’Aj. de Manlleu, dilluns a Sambucus/ EFREIXA
El Consorci del Lluçanès i l’ajuntament de Sobremunt formen part de la taula de treball de l’Ateneu
treballadors o que és un model més equitatiu i participatiu. Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros pel conjunt de Catalunya, els Ateneus incentivaran la creació d’empreses cooperatives i societats laborals. Tal com explica Xavier Barniol, director tècnic del Consorci, actualment al Lluçanès hi ha 6 cooperatives, que es podran ampliar amb el projecte. Com explica Barniol, el Consorci també està portant a terme el projecte Cueme, enguany a l’escola Lluçanès, que consisteix en crear una cooperativa fictícia des de l’inici fins a la venda del producte.//
cultura
Puig Ciutat reprendrà els treballs aquest estiu
SANT FELIU SASSERRA Per_ Carme Boixader
El filòleg Jordi Dorca, conegut per les seves recerques en l’àmbit del català central, va ser el dia 25 de febrer a la Biblioteca Sant Pere Almató, de Sant Feliu Sasserra. L’acte, presentat per la periodista Ester Puig, es va centrar en el comentari d’alguns aspectes relacionats amb el llenguatge genuí d’aquest indret, sobretot el lèxic i la fraseologia, que en els dies anteriors, i per iniciativa de la mateixa biblioteca, havien estat treballats per persones del taller de memòria de Sant Feliu i per altres, del mateix poble i de fora del poble, que hi col·laboraren amb molt d’entusiasme. L’acte, que es va cloure amb la lectura d’un poema de Josep Riera, serví també per evocar la figura del senyor Àngel Pujol, de LaRella | 6
Vista virtual de la muralla nord-est a la renovada web de Puig Ciutat./ puigciutat.com La Biblioteca de Sant Feliu molt plena per escoltar a Dorca/CBOIXADE
LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa
Cal Martí, que havia estat, en l’època del darrer tombant de segle, informador de Jordi Dorca. D’aquest acte, i vista l’acollida i el viu interès dels materials lingüístics aplegats, n’ha sorgit, a més, la idea de presentar-ne les dades en un blog a Internet que podreu consultar a l’adreça www.motsdesantfeliusasserra. blogspot.com.es.//
Aquest estiu un equip de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), juntament amb part de l’equip habitual de Puig Ciutat, faran una nova campanya al jaciment. Del 17 de juliol al 5 d’agost, la història romana d’aquest indret entre la Torre i Oristà, es tornarà a desenterrar d’un llarg periple. Mentrestant, tots els descobriments que s’hi han fet, es poden consultar a la web puigciu-
Del 17 de juliol al 5 d’agost hi haurà una nova campanya
tat.com, que últimament s’ha ampliat amb nous continguts. Si no pots esperar a l’estiu, la pàgina et permet fer una visita virtual al jaciment, o veure les estances i objectes trobats en 3D. D’altra banda, una exposició sobre Puig Ciutat volta per les biblioteques del Lluçanès. De moment ja ha passat per Prats, i durant aquest mes de març és a Sant Feliu Sasserra. Les opcions són variades, i tot perquè aquesta història que ha sigut enterrada durant milers d’anys, no caigui en l’oblit.//
L’ENTREVISTA
9 de març de 2017
“Amb una altra educació, alguns no haguessin arribat al Centre Penitenciari” Poc després de tornar, vas anar a Camerun… Vaig estar-hi un mes, fent un Casal d’estiu, a la ciutat de Kribi. Hi ha una ONG de Tavèrnoles, Insolàfrica, que ha creat una escola d’infermeria allà, i a l’agost aprofiten l’espai per fer un Casal lúdic. La gent d’allí viuen amb molt poc, no tenen la necessitat de tenir molt. Viuen molt al carrer, en família, amb molt contacte amb la natura.
Eva Marmi. Professora en un Centre Penitenciari
Ha treballat en diferents camps de l’educació. Després d’estudiar Integració Social, va fer el Grau de Mestra d’Educació Primària amb la menció d’Educació Especial i s’està formant en Programació Neurolingüística i Educació Social. La seva curiositat per aquest món l’ha portat un any a Finlàndia, un mes a Camerun, i a col·laborar en diverses iniciatives com a voluntària. Per_ Jordi Freixa
En acabar d’estudiar, per Què vas anar a fer d’au-pair durant un any a Finlàndia? Em va servir per viatjar i conèixer la cultura finesa. Els nens que cuidava parlaven suec i finès. Donem molta importància a la llengua, a la comunicació verbal, però en aquest cas no ens enteníem, i bé que ens comunicàvem. A part d’això, vaig aprofitar per visitar escoles del sud de Finlàndia, sobretot de Hyvinkää, la ciutat on vivia. Vaig fer entrevistes a directores, professors... Durant 5 mesos vaig fer de voluntària en cursos del que aquí seria la Primària. Allà és molt diferent, la guarderia és dels 0 als 7 anys. Com es diferencia L’EDUCACIÓ? Els nens estan sempre a fora, al bosc, no s’ensenyen els números o el que és estar assentat a una cadira fins als 7 anys. Donen molta més importància al joc, la música,
l’art, l’expressió, al treball amb les mans... El nen es desenvolupa a través del moviment, el joc i la calma. Les classes són de 8 a 1, i al final de cada hora lectiva és obligat que els nens i nenes surtin a fora durant 1/4 d’hora. També hi ha sofàs! Una directora em va dir que era “perquè entenguin que no només s’aprèn en una cadira i una taula”. Allà tota l’escola és pública, rarament existeix la privada. Això fa que s’asseguri la igualtat d’oportunitats per tothom, sense segregació. Hi ha escoles semblants aquí? Sí! Vaig estar mig any aquí a Santa Creu, al Bosc dels Joglars. Els nens passaven gran part del dia en contacte amb la natura. Per fer les coses el nen necessita el seu temps, però deixem-li fer! Si no, li farem creure que no pot i estarem creant una persona feble, amb l’autoestima baixa. Aquí alguns ho consideren de hippies, però és un model semblant al finès.
La confiança, la responsabilitat, la calma, el respecte, la igualtat.... Són algunes de les claus del sistema finès.
Què diferencia els nens i nenes d’un i altre lloc? Al final tots són nens. Tant els de Finlàndia com els de Camerun tenien la mateixa necessitat de jugar. Com els d’aquí. El desenvolupament com a ésser és igual. Enlloc no sabia els idiomes dels nens i nenes, però a través de la imitació i la comunicació no verbal et pots comunicar molt més. Aquí a vegades els sobreestimulem. Partim del paradigma que els nens són esponges, però no cal que els saturem. No pot ser que marxin de casa a les 8 i tornin al cap de 12 hores. Necessiten calma per assimilar. Actualment no treballes amb nens i nenes... No... estic treballant d’integradora al Servei d’Allotjament d’Urgència i temporal de Vic. És una feina assistencial. I també treballo en un Centre Penitenciari. Hi vaig fer de professora de català, i ara porto un curs de formació instrumental, que es correspon amb la matèria d’un Cicle Mitjà de Primària. Com és una presó? Com un poble, hi ha 8 mòduls que són com cases, i un carrer. En fun-
ció del delicte que han fet són en un mòdul o un altre. N’hi ha que han fet robatoris, violència de gènere, homicidis, drogues... A l’escola és on es barregen tots. Vénen de diferents mòduls, han comès diferents delictes, tenen diverses nacionalitats i edats variades... Una bona barreja! Aquesta és la complicació principal. En què consisteix la teva feina al Centre Penitenciari? A classe jo ensenyo els continguts, però tinc en compte altres coses, com la cohesió de grup, el respecte cap a l’altra, l’ajuda entre iguals... Perquè això fomenta la confiança. Per això enfoco les classes amb dinàmiques de grup, a través del joc... L’escola allà és obligada, i com a professora he de marcar molt bé uns límits. Intento empatitzar-hi, però sense caure en la compassió. Com veus que puguin estudiar a la presó? Per ells és una oportunitat. Alguns dels meus alumnes m’han verbalitzat que si haguessin tingut una altra educació, basada en els valors, en el saber, en l’entendre què ens passa, potser no haguessin arribat a aquest estat, a delinquir. Què creus que li falta a l’educació d’aquí? Més marge de joc i experimentació. Sense estrés. El joc i l’emoció són la base de l’aprenentatge. Deixem-los moure, que adquireixin l’aprenentatge a través del moviment. I també s’hauria d’augmentar la ràtio de professors. Si tu vols millorar l’atenció hauries de tenir un professor per cada 5 o 6 nens.//
LaRella | 7
opinió
Núm.415
EQUIP
CARTA
REDACCIÓ_ Jordi Freixa (Oristà/La Torre), Núria Vilamala (Sant Bartomeu del Grau), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Laia Font i Jordi Borralleras (Prats de Lluçanès), Josep Oriol Mateo (Sant Feliu Sasserra), Montse Suriñach (Lluçà/Santa Eulàlia de Puig-oriol), Sandra Rusinyol (Merlès), Albert Clara (Esports) ADMINISTRACIÓ_ Rubèn Pujol DISSENY I EDICIÓ_ Eva Freixa PUBLICITAT_ Laia Font EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), David Morera (Sant Feliu Sasserra), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès. C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 www.larella.cat larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001
POEMA
Rompudes LLUÇANÈS VIU Lluçanès Veiem amb molta preocupació la proliferació de rompudes al Lluçanès, i no les típiques rompudes de recuperació de camps o feixes colonitzats pel bosc després d’anys d’abandó, parlem de “mega” rompudes o rompudes “a la carta”. Des de que la Generalitat va donar llum verda a les llicències per fer rompudes, amb la intenció de recuperar terreny agrícola perdut, un seguit de persones i/o empreses hi ha vist una oportunitat. No parlem d’agricultors que es menen els seus camps sinó grans empresaris i gent amb molts diners. Si ens hi fixem veurem que aquestes rompudes s’estan fent en finques comprades fa pocs anys on a cop de talonari els nous propietaris canvien el paisatge per fer-se’l al seu gust ( sembla que no els agradi el Lluçanès i el vulguin transformar com qui fa un jardí d’un xalet en una urbanització). Aquests fets són preocupants i el primer problema que creen és un sentiment creixent de que qui té diners fa el que vol. Si els que no som rics som enxampats
A Fina Domènech que ens ha deixat
Prou dones a jornada perpètua La Fetillera i col·lectius feministes d’osona
Sent encara jove i despossada, no era pas d’esperar que de manera tant sobtada deixar-nos pogués passar. Qui et coneixia t’estimava és per això que et volem dir amb veu tremolosa i emocionada tot el que t’hem d’agrair. El teu record no caurà en l’oblit doncs has deixat fonda trepitjada i en el fons del nostre pit una llavor molt preuada Durant anys varem celebrar l’arribada de l’any nou amb sana alegria i bon sopar i fins que el cos ens deia prou. Ara Fina, amb tristor et diem amb un barreig d’esperança i dol, que sempre et recordarem ens servirà de consol.
LaRella | 8
xíssim? Tardaran segles a recuperar la inversió, no s’entén , són gent que sap com van els negocis... Aquí ve el “quid” de la qüestió. Tot això no es fa per guanyar terres de cultiu com pretenia inocentment la Generalitat. Hi ha truco. Tot això es fa per poder tenir més bestiar, normalment porcs. I em sembla que som tots conscients que no en necessitem més al Lluçanès. Teníem un bosc tranquil i ara comença la era agrícola. Això vol dir: herbicides de tot tipus, fungicides, insecticides, purins (normalment a “tutti pleni” que ja ens coneixem...) adobs químics per acabar de corregir-ho de sal i així tenim la salut de la fauna i flora de zones agrícoles: fatal. Per tot això ens agradaria que s’aturessin els permisos de rompudes al Lluçanès i que la Generalitat faci un estudi per veure si s’estan aconseguint els objectius desitjats. Així veuran els greus problemes ambientals que suposa aconseguir unes hectàrees de terreny agrícola de poca qualitat, amb forts pendents, poca profunditat de sòl i terra dolenta sense treballar que tardarà anys a ser bona.
CARTA
RAMON MARÇAL Prats de Lluçanès
Per la teva bondat i simpatia acceptant la crua realitat et diem en aquest trist dia. Gràcies pel què ens has donat.
agafant una mica de molsa pel pessebre o quatre branques de Boix grèvol per adornar la casa serem multats i mentrestant ells destrossen hectàrees de molsa i centenars de grèvols... Ara anem pels efectes ambientals, que són nefastos. Partim d’un bosc típic del Lluçanès, tranquil i mig abandonat com la majoria. Comencen les obres. Es tallen tots els arbres, s’arrenquen les soques i això no s’acaba aquí. Sentim les màquines picar pedra durant setmanes per eliminar turons, desnivells i roquissars. Aquesta pedra s’aboca als recs i fondalades sense mirar si hi ha cap font, rec o bosc de ribera. Després les màquines carreguen camions i més camions de terra que es transporta d’un lloc a l’altre. En aquest punt si visiteu l’obra sembla que hagi caigut una bomba atòmica, la destrucció és total. No s’han respectat ni el relleu, ni recs, ni fonts, ni plantes protegides, ni les vetes d’aigua, ni res que pugui donar un mínim grau de sostenibilitat a l’obra. I ens preguntem; tota aquesta despesa per sembrar pastura o cereal que es paga a un preu bai-
Adéu Fina.
Les dones d’Osona i el Lluçanès vam sortir el 8 de març al carrer per a dir PROU. Tenim dret a treballar amb dignitat. I en canvi, sabem el què significa treballar a les nostres comarques: -Diem PROU a les grans empreses que col·loquen les dones a la cadena de producció amb només cinc minuts per anar al lavabo, mentre contracten a homes per a que exerceixen d’encarregats des del primer dia de feina. -Diem PROU a les falses cooperatives que esclavitzen i desemparen les nostres germanes que viuen i treballen sense papers. Montse Castanyé, seguim amb tu! -Diem PROU a les petites empreses on s’estan donant casos d’assetjament sexual. I encoratgem a les dones a que ho denunciïn. No esteu soles. -Recordem que els contractes amb clàusules on t’has de comprometre a no quedar-te emba-
rassada són il·legals. Com també ho és el fet de demanar-te si tens intenció de ser mare en una entrevista. -No volem anuncis d’ofertes de feina on se’t segregui per raó de sexe. No volem que s’exigeixi bona presència, perquè sabem el significat que això amaga. No volem cap codi de vestimenta basat en els cànons masclistes de bellesa . No som objectes de decoració. Som persones competents. La cambra de comerç de Barcelona acaba de fer un estudi per quantificar el treball domèstic i de cures no remunerat. I conclou que existeix una bretxa salarial del 26% a la qual es podria sumar un 25% més si les tasques domèstiques que seguim realitzant molt majoritàriament les dones fossin remunerades. Estem cobrant, per tant, un 51% menys del que realment treballem. És per això que la Cambra de comerç, conscient com és de la nostra realitat, ha de començar a treballar per a posar fi a aques-
tes injustícies. Ja no té excusa. Mentrestant, nosaltres seguirem a fora treballant per enderrocar aquest sistema capitalista i patriarcal: -Perquè invisibilitza les dones i les feines de reproducció. -Perquè crea condicions i crisis que obliguen a moltes dones a prostituirse en contra de la seva voluntat. -Perquè estableix una jerarquització de feines que provoca que dones estiguin esclavitzant a altres dones sense veure que totes arrosseguem les mateixes cadenes. Ja n’hi ha PROU. No volem ser ni esclaves ni criades de cap sistema ni de ningú! Volem un nou ordre amb la coresponsabilitat de tasques entre homes i dones com a estratègia per a conciliar l’aspecte laboral i familiar d’una mateixa vida. Un sistema sostenible per a totes. Perquè volem vides dignes des de avui mateix. Que no ens confonguin, som diferents dones però amb una mateixa lluita! I nosaltres movem el món. Si no ens satisfà, aturem-lo!
esports
9 de març de 2017
El F. S. Prats de Lluçanès suma la 14a victòria en 15 partits El F.C. Pradenc, a un pas d’esgarrapar punts al líder LLUÇANÈS Per_ Albert Ferrer
L’equip de futbol sala de Prats de Lluçanès reafirma les seves fermes opcions al títol amb una clara victòria davant el Sant Andreu A.E.C. per 3-0. L’equip de Prats no va tenir pietat del novè classificat. Un gol matiner de Roger Soler al minut 7 i dos de consecutius d’Isaac Basagaña al 26 i al 27 van servir per aconseguir els tres punts, i seguir així a sis punts del segon classificat. La grada va gaudir de nou d’una gran tarda de futbol sala en un Pavelló Municipal gairebé ple. Per la seva banda, un Pradenc amb 6 baixes no va aconseguir
Els resultats de la quinzena
El F.C. Pradenc cau a la 9a posició
4a CATALANA - GRUP 4
3a CATALANA - GRUP 5
21a Jornada
23a jornada
Seva FC, 6 - 1, Olost FC
Pradenc FC, 1 - 2, Folgueroles
FUTBOL SALA FS Prats, 3 - 0, Sant Andreu AEC
passar de l’1-2 davant del Folgueroles , tot i que en els primers 45 minuts l’equip local va ser qui va disposar de més oportunitats de gol. Un penal a favor del Folgueroles va obrir el marcador, però al cap de 9 minuts, Aleix Muntadas aconseguia igualar el partit. Ja a la segona part, un gol en pròpia del Pradenc va fer tombar la balança cap al cantó visitant. L’Olost F.C. va tornar a marxar sense punts de la seva visita al camp del Seva. Els locals es van avançar fins el 3-0 a la primera meitat. En la represa, els blancs i verds van escurçar distàncies amb un gol de Ruben Besoy, però un Seva superior va aconseguir imposar-se i acabar amb un contundent 6-1.//
Golejadors lluçanesos
Ruben Besoy, 21 gols
Roger Roma, 19 gols
PATINATGE
El CPA Tona, subcampió d’Espanya
Patinadores del CPA TONA, el diumenge 5 de març a Lleida/ CPATONA
LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa
El CPA Tona ha aconseguit una important fita històrica. El passat diumenge 5 de març va assolir el subcampionat d’Espanya en la modalitat de grups, en la categoria Sènior. La bona classificació els permetrà disputar el Campionat d’Europa a Nantes i el Mundial a Xina. Dues lluçaneses, Marta Peraire i Mireia Sirisi, han format part de l’equip que va convencer el jurat amb l’espectacle “Infàmia”. El CPA Tona ja havia aconseguit èxits internacionals a nivell individual, amb diferents
patinadors, com ara Manel Pérez o Mònica Gimeno. També pòdiums a Europa en grups juvenils. Tanmateix, mai cap conjunt osonenc havia assolit la classificació per a un Europeu i Mundial en grups Sènior. El president del CPA Tona, Rafael Torres, es mostrava molt satisfet en acabar la competició. Maria Llop, primera a Cubelles D’altra banda, en la preselecció de la categoria junior de la Federació Catalana de Patinatge, la patinadora del CP Lluçanès, Maria Llop, va aconseguir la millor puntuació, fet que li obra les portes al campionat de Barcelona d’aquesta categoria.//
btt
cursa
motor
Martí Noguera vencedor de l’Eliminator al DUB
Obren les inscripcions del Via Castrum
López a la Lliga Catalana de Motocross
El pradenc Martí Noguera va aconseguir la primera posició en la prova de Eliminator de la cursa de descens urbà Down Urban Barcelona (DUB). El ciclista va quedar per davant d’Oscar Ferrer i Gerard Álvarez en aquesta cursa que va tenir lloc el passat 5 de març a Montjuïc. L’Eliminator, la prova en què es va coronar vencedor el pradenc, consisteix en un circuit on només competeixen 20 corredors en dues eliminatòries de 10 minuts. La final d’aquesta prova té el mateix funcionament però amb els 5 guanyadors de cada eliminatòria.//Red
La segona cursa Via Castrum de Lluçà, comença a caminar. Ja és possible inscriure’s a una de les dues modalitats, la cursa exprés o la mitja marató de muntanya, a través de la seva pàgina web. La cursa tindrà 12,5 km i un desnivell de 500 metres, mentre que la mitja marató de muntanya serà de 21 km i més de 1000 metres de desnivell. El punt més emblemàtic seguirà sent el Castell de Lluçà, però el més elevat serà el Puig Martorell, de 941 metres.//Red
L’olostenc Àlex López, de 8 anys, va disputar la seva primera cursa del Campionat de la Lliga Catalana Interprovincial de Motocross. Ho va fer el dia 26 de febrer al circuit de La Pobla de Mafumet on va debutar en la categoria MX65, adaptant-se a la seva nova moto. Va fer el 12è millor temps en els entrenaments, va quedar 16è en la primera mànega, i 10è en la segona. Tot i tenir caigudes en les dues curses, va finalitzar en la 13ª posición de la general, d’un total de 35 pilots. La propera cursa serà el 2 d´abril a Bellpuig.//Red_F: JOANSANTOS LaRella | 9
agenda
Del 10 al 19 de març
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ PUIG-CIUTAT_ Durant tot el mes de març a la Biblioteca Sant Pere Almató OLOST_ OBRA PICTÒRICA D’ELISENDA MALLOL_ Durant tot el mes de març a l’espai Guita! del Centre Cívic PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ SOBRE MEDI AMBIENT_ Des del 20 al 26 de març al Centre de Dia amb obres fetes pels alumnes de l’Escola Lluçanès i FEDAC Prats
Divendres 10 SANT FELIU SASSERRA_ HORA DEL CONTE_ A les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató SANT FELIU SASSERRA_ COL·LOQUI_ A 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Sant Pere Almató col·loqui de Cròniques d’ara - esmorzars amb l’autor Josep Riera SANT FELIU SASSERRA_TIRADA POPULAR DE BITLLES_ A les 4 de la tarda al parc dels castanyers SANT BARTOMEU DEL GRAU_ 3a TROBADA D’ARQUITECTES_ A les 8 del vespre al Casal presentació dels projectes finals de l’Escola d’Arquitectura del Vallés per al veïnat de Sant Bartomeu i picapica amb els arquitectes
Núm.415
PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA GUERRA CIVIL I DONES_ A les 8 del vespre a la Sala Cal Bach amb Conxita Parcerisas de l’Associació Memòria i Història de Manresa
SANT FELIU SASSERRA_ TEATRE_ A 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu l’obra “Tots som rock” dels alumnes de 4t d’ESO
OLOST_ CONTES PETITS_ A les 6 de la tarda al Centre Cívic per a infants de 2 a 4 anys
OLOST_ HORA GARGAMEL_ A partir de les 6 de la tarda al Centre Cívic jocs de taula per a tothom
Dissabte 11
LLUÇÀ_ TALLERS PER MANTENIR-NOS ACTIUS_ A les 10 del matí a la bilbioteca “Respiració i postura corporal”
SANT BOI DE LLUÇANES_ TEATRE_ A les 9 del vespre al Local Social l’obra “Tots som rock” dels alumnes de 4t d’ESO SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARNAVAL_ A les 5 de la tarda a cercavila amb els grallers i rei carnestoltes, espectacle infantil i xocolatada. A les 9 del vespre al Casal sopar popular, concurs de disfreses. A les 12 de la nit concert amb Blu i DJ Xexu. SANTA CREU DE JUTGLAR_ TALLER DE BIODANSA_ A les 10 del matí al Consorci “Jo Valc!” taller de biodansa per dones del Lluçanès a càrrec de Núria Serra oristà_ ball_ A les 10 de la nit a la Sala Polivalent. La Tertúlia.
Diumenge 12 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DINAR I CANTADA_ Al migdia al Local Social a càrrec de Els cantadors PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCURS D’OCELLS_ A partir de les 9 del matí al Pavelló
Dijous 16
Divendres 17 LLUÇÀ_ CONTE PER ADULTS I TAST DE VINS_ A les 7 de la tarda a la biblioteca el conte “Pell de foca, pell de l’ànima”. A 2/4 de 10 de la nit a la biblioteca tast de vins amb David Gomis, cost de 20€
Dissabte 18 SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALL_ A les 10 de la nit al Casal ball amb Duet Eclipse PRATS DE LLUÇANÈS_ CONFERÈNCIA DEL MÈTODE OLIVERA_ A 2/4 de 7 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran a càrrec de Javier i Albert Olivera i presentada pel Sendo Costa
Diumenge 19 PRATS DE LLUÇANÈS_ PORTES OBERTES FEDAC PRATS_ A partir de les 11 del matí portes obertes de l’escola amb espectacle de màgia, espectacles infantil, drums alive, robòtica, vermut i presentació del projecte
mou-te
La setmana del medi ambient i del comerç PRATS DE LLUÇANÈS Dels dies 20 al 26 de març Prats celebra la setmana del medi ambient i del comerç. Per fer-ho, s’ha organitzat una setmana plena d’activitats que, enguany, es centraran a les escoles i els projectes que ja treballen. El dimarts es farà una passejada intergeneracional i una plantada d’arbres al Passeig Lluçanès. El dimecres, les escoles d’educació primària de Prats, que també mostraran una exposició sobre el medi ambient a Cal Bach durant tota la setmana, organitzaran activitats a les fonts del municipi. El dijous 23 s’organitzarà una visita a l’estació meteorològica de Cal Muntañà per commemorar el dia de la meteorologia. L’entitat Katakrak farà divendres l’activitat “Recicloperats- Animalada”, que consistirà en una sèrie de jocs reciclats, i, per finalitzar la setmana, hi haurà una jornada de portes obertes a la deixalleria. A més a més, la Unió de Botiguers ha preparat la campanya “Porta la bossa”, en motiu de la setmana del comerç, que anima a reduir el consum de bosses de plàstic i la utilització de cabassos o bosses reutilitzables per anar a comprar.//JB
El mètode Olivera arriba al Lluçanès El pròxim dissabte 18 de març a l’Espai Social de Prats es donarà a conèixer el mètode Olivera, una nova proposta motriu esportiva. La conferència, oberta a tothom, anirà a càrrec de Javier i Albert Olivera, propulsors d’aquest model i serà presentada pel pradenc Sendo Costa. El mètode Olivera és una proposta motriu òptima per a nens de 0 a 12 anys i que respon a les últimes aportacions de la neurociència i les intel·ligències múltiples. Aquesta proposta es contraposa al model esportiu tradicional que promou la millora d’habilitats motrius per a la competició.//LF
Instagram #Lluçanès
@jordipeytomas_El raig de la Font del Ti, ahir, a quarts de set de la tarda. Al fons, la carena de Sant Sebastià i entremig els plataners de la Font del Xambó. Prats de Lluçanès, 6/3/2017. #lluçanès
LaRella | 10
@joancm55_ Temps i llum ballant al ritme de les teves passes. Els grocs deixen pas als taronges mentre els núvols inventen criatures fantàstiques amb un llençol de blaus mutants [...]
@teresavaccamontane_ La primavera ja treu el cap en aquests ametllers florits al costat de l’ermita de Sant Sebastià!! #pratsdelluçanès #lluçanès #osona #paisatge #primavera #ametller #espaiterratv3
@agus_santiro_ Invasió de la processionària #santfeliusasserra #lluçanès
@barnixic_ Carnestoltes. #Alpens #Lluçanès
directori d’empreses del lluçanès
CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS PER
PER
1/2 ANY
1 ANY
93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com
AGRICULTURA
ALIMENTACIÓ
la rella -publicitat-
93 850 82 81
ANIMALS
la rella -publicitatMESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
la rella -publicitat-
93 850 82 81
93 850 82 81
ALLOTJAMENT
la rella -publicitat-
93 850 82 81
ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES
CONSTRUCCIÓ I MATERIALS
DIETÈTICA
FLORS I JARDINS
C/ DEL MAS DE BIGAS, 8-26 T. 93 885 42 61 / 93 885 05 37 / 93 881 47 13 F. 93 889 47 33 / 93 883 36 71 - 08500 VIC corretja@corretja-sl.com www.corretja-sl.com
la rella -publicitat-
DIVERSOS
93 850 82 81
Per a particulars i/o empreses
M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65
DIARIS LLIBRES REGALS
C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
ENERGIES
BANCS I CAIXES
La Bona Sort EXCAVACIONS I GRAVES
ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !
loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59
L' ESTANC Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!
Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès
ESCURAXEMENEIES
ESTÈTICA
FORMACIÓ IDIOMES
FOTOGRAFIA
HOSTALS BARS RESTAURANTS
PERRUQUERIA
Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44
FUSTERIA MOBLES
FORNS DE PA
la rella -publicitat-
93 850 82 81
INSTAL·LACIONS
la rella -publicitat-
93 850 82 81
TALLERS MECÀNICS
PINTURES
TAXIS
la rella -publicitat-
93 850 82 81
SABATERIA
SERVEIS
SERVEIS INFORMÀTICS
TINTORERIES
SALUT
TREBALLS FORESTALS
encants
9 de març de 2017
racó de la feina
ES VEN
»»ASSECADORA BRU seminova per 150€. T.: 693 398 219 (R15/02)
»»Vestit de núvia talla 38 de PRONOVIAS amb complements. 250€ negociables. T. 671 529 180 (R13/01)
»»moto cagiva trail en perfecte estat. T.: 93 852 92 33 (R14/01)
»» PARQUING PER A FURGONETA GRAN a St Feliu Sasserra. T.: 650 31 98 51 (R15/01)
OFERTES
»» CALAIXERA ANTIGA RESTAURADA. T.: 616 083 887 (R11/07)
»» PIS O CASA de lloguer al Lluçanès. T.: 660 722 249 (R14/04)
> ES REPAREN MÀQUINES DE COSIR_ 660 722 249_ Reparem màquines de cosir de tots els tipus. (RF/1-414)
»»portaesquís magnètic Trophy Shuttle amb antirobatori. En perfecte estat. Utilitzat 2 cops. Universal. 27 euros. Olost. T.: 654 201 001 (WhatsApp) (R14/02)
»» INTERCANVI. Ofereixo classes d’anglès, francès i eines per tenir èxit a canvi d’informàtica, telefonia mòbil, música, cuina... T.: 607 480 088 (R13/09)
>TASQUES DOMÈSTIQUES _ 693 398 219_ M’ofereixo per tasques domèstiques o per cuidar avis a Prats. (RF/1-415)
»»BICICLETA ESTÀTICA per 50 €. PEDALS per fer exercici des del sofà per 17 €. SILLÓ de massatges negre per 95 €. T.: 662 003 299 (R15/04) »» OPORTUNITAT! Pis cèntric al C/ del Mercat a Prats. Ascensor, calefacció, pati interior. Assolellat. Amb 4 habitacions, bany, lavabo i llar de foc. 58.000€. T.: 687 619 437 (R13/07) »» TELEVISIÓ plana OKI 32”. Preu: 110€. T.: 671 529 180 (R13/02) »» HABITACIÓ DE MATRIMONI amb tauletes, capçal, tocador i mirall d’1’5 metres. T.: 644 723 354 (R13/05) »»LLAR DE FOC de ferro. T.: 650 777 163 (R11/02) »» SEAT IBIZA blau-gris. 29.000Km. Del 2005. Automàtic, 3 portes. Adaptat per minusvalia. T.: 660 050 076 (R11/06) »»aïllant tèrmic per sostre Westfalia d’una T4. Preu: 120€ negociables (Preu nou: 400€!). Mail: jsalvans@uninetglobal. com (R11/03) »» 2 ENTRADES pel concert que farà Ramon Mirabet a l’Atlàntida de Vic el 10 de març a les 20.30h. Preu 18€ cadascuna. T.: 93 856 01 59 (R14/04)
ES BUSCA
S’HA PERDUT
ES LLOGA »»CASA al C/Nou de Prats. Amb terrat i accès individual. 1r pis. T.: 649 912 408 (R12/03) »» CASA PETITA DE POBLE a Perafita per 240€/mes. T.: 662 003 299 (R15/05) »»CASA A SANT FELIU sasserra. 3 habitacions grans, jardí amb piscina i hort, i moblat. 460€/mes. T.: 660 039 182 (R13/06) »»PIS a Prats. De 2 habitacions, moblat, al centre del poble. Amb parquet, aire acondicionat i totalment equipat (nevera, rentaplats, rentadora). 350 €/mes). Amb opció de garatge. T.: 636 739 325 (R11/04) »» 2 CARNETS per veure el Barça. Per partit. T.: 608 13 03 67 (R12/02) »» GARATGE per tancar-hi el cotxe. 30€/ mes. T.: 93 856 06 08 (R12/01)
»» GOS BLANC i gran. Respòn al nom de “Copito”. A Prats, per la zona del Puigneró. Abans de Nadal. T.: 699 290 972 (R13/03). »» GOSSA SETTER blanca i negre, pels volts de Serraseca. Respòn al nom de Xispa. T.: 689 162 104 (R13/08) »» PAPERS d’un Volkswagen Transporter a Prats . T.: 602 838 951 (R15/03)
PUBLICITAT ES COMPRA tota classe de trastos:
llibres, vinils, bicicletes, licors, tot tipus d’eines de construcció, fusteria, etc. Ràdios, joguines antigues, electrodomèstics, màquines, canyes de pescar, generadors de llum, restes de drogueria, bombes d’aigua, còmics, escalèctrics, antiguitats, instruments musicals i més! Passem a domicili i paguem al comptat!
Tel. 696 11 74 27
>cuidar gent gran _ 93 856 06 08_ Noia de 37 anys s’ofereix per netejar cases (RF/3-410) >anglès, francès i eines per l’èxit _ 607 480 088_ Conversa d’anglès i francès en grup o individual. Per empreses o particular. I classes per tenir èxit. (RF/2-413)
DEMANDES >cuiner/A_ 93 813 98 86 // 631 829 092 - Cuiner/a de dilluns a dissabte (excepte dimarts) per un bar de Sant Feliu Sasserra (RF/1-410) > dependenta/venedora_ interessats enviar CV a: elisabet@fornfranquesa.com - Dependenta a l’Agrobotiga del Lluçanès. Caps de setmana i festius (RF/1-409) >cambrer/a_ 93 852 71 23 - Es busca cambrer/a per restaurant del Lluçanès. Caps de setmana (RF2/-409) >conductor_ 609 262 900 - Parella de jubilats necessiten algú que els porti de Sant Bartomeu a Vic, quan convingui. Amb cotxe propi. (RF1/-413)
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 22 de febrer al 7 de març de 2017 TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
ORISTÀ_ 6 de març
Màx.
Min.
22
19,6
23
ORISTÀ l/m2
PRATS
l/m2
18,1
4,4
0,2
15
5,9
6
11,1
3
0,8
12,5
0
12,2
1,4
0,2
-3,1
15,5
-1
14,8
1,5
2,3
14
3,5
13,3
4,3
12,5
2
12,7
4,4
11,5
-2
12,9
0
17,5
-0,5
16,4
3,4
Ip
11,5
0,5
11,9
4,8
4,8
18
13,2
Màx.
Min.
-0,4
20,4
-2
18,5
0
14,7
0,7
13,4
-0,8
13,5
1
24
11,3
0,7
12
-5
11,5
25
13,3
0,2
13,4
0,7
26
16,4
-1,7
16,5
27
15,4
5,7
17,5
28
14,7
1,2
14,9
0,7
1
14,5
-2,5
18,9
-3,6
2
18,1
-1
19,3
-2,1
3
13,8
0,4
12,8
-1,4
24,6
SANT BOI Min.
Min.
l/m2
De flor de març, fruit no en veuràs
-3,6
Màx.
Màx.
0,7
Cº
ORISTÀ_ 1 de març
21,4
OLOST DIA
TEMPERATURA MÍNIMA
0,5
l/m2
0,5
13,3
4
11,8
-0,9
11,3
2,6
10
1,5
9,8
1,3
5
14,1
-1,4
13,7
-2,4
13
-2
11,8
0,2
6
20,8
1
21,4
-0,8
19,5
0,5
18,5
3,5
7
17,6
-0,7
18,8
-1,8
17
-0,5
11,1
4,1
Cria de porc senglar / F:JMCASTRO
LaRella | 15