la reVIsta QuInZenal del lluçanès 12 | desembre | 2019 nÚm: 475
www.larella.cat PÀG 3
MOVIMENT MODERNISTA
merlès haurà de pagar 9.000 € per sortir del Consorci Montse Juvanteny, nova coordinadora política del Consorci
SUPLEMENT INTERIOR
lluçanès a taula Maridem literatura i menges nadalenques amb molt gust!
Ocupen la Torre Malla i l’Ajuntament compra l’antiga Farmàcia de Prats pàgines 4 a 7
PÀG 3
nadal i la missa del gall La columna de Ramon Besa PÀG 28-29
la vinyeta d’Olga Molina
en primer terme la torre malla, nou ateneu Popular, i a l’altra banda de la carretera, la torre de l’andreuet, que comprarà l’ajuntament de Prats//Ferran vila
NOTÍCIES FESTA MAJOR
diversió i festa a oristà
Oristà va celebrar una completa Festa Major, amb alguns moments per emmarcar, com el sorprenent bingo musical amenitzat per l’hilarant Esperanceta de Casa Gassia, després del sopar popular del divendres 29. La festa també va comptar amb un tast de vins, els concerts de S’Temple Bar i The Aguateques, o el ball amb Trio Xàkara del diumenge 1 de desembre. El cap de setmana seguent es va celebrar una participativa baixada d’andròmines.//Red _F: ConsorCi (dalt) / aleix Prat (baix).
FESTA MAJOR
Cap de setmana ple d’activitats a lluçà Del 21 al 24 de novembre es va celebrar la Festa Major de Lluçà. Cal destacar l’èxit de públic jove, durant la Jam Session organitzada pels artistes locals, en la que també van actuar: el Bernat i l’Adrià, el Ferran, el Joan i el DJ Abel. També hi va haver l’actuació del grup de punk femení osonenc PunktoG. Com a novetat, el concurs de truites i karaoke del diumenge, amb truites de sabors excel.lents i originals. També es van fer les activitats que es van consolidant amb els anys, com el sopar bingo amb la rifa de productes d’artesans locals, la xerrada, dinamitzada per Bernat Conill, que aquest any tenia com a contingut l’espai de convivència i autogestió del Puig dels Eixuts, l’espectacle infantil i xocolatada del dissabte, enguany amb el grup Deliri, que ens va fer gaudir amb l’espectacle de titelles protagonitzat pel ratolí Serafí i la rateta Martina. La caminada a Sant Climent de la Riba es va fer el dissabte al matí, amb dinar, missa i actuació musical dels acordionistes, i va reunir al voltant d’una cinquantena de persones. Les dansetes van tenir el seu espai el diumenge al matí i també els actes litúrgics i els concerts a l’església, el dissabte amb el tenor Àlex Vicens, la soprano Àngela-R Ghizdavu, i el pianista Sergei Klimenko, i el diumenge durant la missa amb M.Mercè i Manel Gost, i Àngela-R Ghizdavu. L’últim acte de festa major va ser la passejada per Lluçà a Pla Magre i els seus entorns arqueològics, el diumenge dia 1 de desembre.//MS
LaRella | 2
Núm.475
la Fira d’oristà, encara més artística oristà Per_ Aleix Prat Bruch
Un any més la Fira d’Artesania d’Oristà es va celebrar amb una bona assistència i un bon reguitzell d’activitats. Tot va començar amb la preparació de la fira, uns dies abans. Aquest any es va renovar la decoració amb banderes de colors tardorencs, encara que també s’hi van trobar a faltar les senyeres de tota la vida. Pel que fa a decoració també es va construir un tractor de bales de palla a la rotonda d’entrada juntament amb la pancarta anunciant de la fira. La Fira es va iniciar l’any 1993. En uns inicis es fonamentava principalment en la mostra d’oficis artesanals. Encara que han anat disminuint, i enguany n’hi havia ben pocs. Els comerciants van començar a muntar les parades, ben d’hora, a quarts de 7 del matí. Poc després començaven a arribar els vehicles clàssics que formarien part de l’exposició. La Fira es va encetar a les 8 del matí, amb la celebració del tradicional esmorzar del bandoler, un esmorzar natural i de la terra com el propi Perot Rocaguinarda d’Oristà, a base de pa torrat (amb tomàquet o sense)
Alguns dels quadres que van participar al 4t concurs de pintura ràpida//F: aleix Prat
i botifarra a la brasa, que cadascú es podia preparar al seu gust. Tots els beneficis de l’esmorzar es donaran a la Marató de TV3. Cal destacar que qui venia amb el seu vehicle clàssic tenia l’esmorzar pagat, amb la condició que deixés el cotxe, moto o tractor exposat durant el matí, tot i així molts no ho van complir, i van marxar abans d’hora, fet que va molestar a l’organització i als tocatardans, que no van poder gaudir de totes les màquines. Durant el dia també es va celebrar el 4t concurs de pintura ràpida, i van ser molts els pintors i pintores que es van instalar als carrers d’Oristà. El primer premi, valorat en 600 euros va ser per Clàudia Llobera, el segon amb un
premi de 400 euros se’l va emportar Joan Josep Català, i el tercer, amb una dotació de 350, va ser per Yolanda Urango. Per primera vegada es va dur a terme una mostra de Land Art al camí de la resclosa, on hi havia una desena d’obres fetes in situ amb elements de l’entorn. També es podia participar al racó de la música a l’escenari de la plaça Major, muntat al damunt d’un camió restaurat, gaudir amb la sortida del gegantó, la batucada, el dinar popular, visitar el museu de terrissa dels Països Catalans o l’exposició de diferents artistes que hi havia a l’antiga entrada de la sala de Ca l’Antonia. Un dia molt complet en el que un poble molt petit es va fer gegant.//
FESTA MAJOR
santa eulàlia celebra la Festa major sense cabres santa eulàlia de PuiG-oriol Per_ Clàudia Molina
I, de bell nou, diem adéu a una altra Festa Major, a un altre cicle... i donem pas a l’últim tram de l’any, marcat pel clar adveniment del Nadal i el compte enrere per entrar en el 2020. Enguany, unes festes que no han hagut de patir cap inclemència major meteorològica, en la que brillava el sol de dia i la lluna de nit. Els actes han sigut força i diversos, amb novetats incloses. Els clàssics que no han pogut faltar: la taverna basca, el pub de la Comi, la Nit Jove, el matí de fira, la tarda de cine infantil o el tradicional sopar de Festa Major. Aquesta vegada però, no vam poder gaudir de l’espectacle de foc de les cabres i cabretes, però sí que no va faltar-hi la presència del foc. Un
Pepa i Pili a Santa Eulàlia//F: Cm
foc a terra que només estava pensat pel matí de la fira (en la qual i com a novetat els nens i nenes van poder fer un total de 6 tallers amb el Nadal com a eix central), i que va esdevenir present al llarg de gairebé totes les jornades. Què té el foc que ens crida i ens fa reunir al seu voltant? I els nens? Els nens van poder pintar ferradures, jugar als escacs i a jocs de taula, pintar amb
els dits i imaginar-se que eran grans exploradors passant per dins de coves i túnels de cartró, i tot en un sol matí. Van entendre la importància dels vincles familiars a través de les imatges i van riure amb dues iaies (la Pepa i la Pili) que els van alliçonar subtilment sobre el món (i van protestar una mica també) mentre pregonaven que venien els millors cactus del mercat. //
NOTÍCIES
12 de desembre de 2019
merlès haurà de pagar 9.000 € per sortir del Consorci
ramon besa
santa maria de merlès Per_ Ferran Vila
El Consorci del Lluçanès ha resolt que l’Ajuntament de Merlès haurà d’abonar 9.209 € per desvincular-se de l’organisme, tal com va demanar el municipi ja fa més de dos anys. En el text aprovat pel Consell General, l’ens comarcal afirma que la sortida només es farà efectiva un cop complert el pagament, i que a continuació caldrà modificar els estatuts del Consorci per adequar-los a la nova situació. A grans trets, la Diputació de Barcelona s’ha encarregat de calcular quin era el valor del Consorci del Lluçanès l’any 2017 (quan Merlès va demanar sortirne) tenint en compte, entre altres, el valor de les instal·lacions, el nombre de treballadors i els serveis que ofereix. Un cop calculat el total, s’ha dividit entre el nombre d’habitants del Lluçanès i s’ha assignat la part proporcional a la població de Merlès l’any 2017. L’alcalde del municipi, Josep Costa, critica que el càlcul hagi arribat dos anys més tard,
nadal i la missa del gall Santa Maria de Merlès//
tot i que confirma que l’Ajuntament pagarà la quantitat si, un cop revisats els documents, considera que és l’adequada. En aquest sentit, Costa remarca que el poble mai ha tingut deutes amb el Consorci, i vol contactar amb un expert per analitzar-ho al detall. El president del Consorci, Marc Sucarrats, admet que el càlcul és complex i ampli i que, per tant, ara caldrà que tothom el pugui estudiar detalladament. Sucarrats lamenta que Merlès hagi
volgut sortir del Consorci però confirma que, si és necessari, es podran fer convenis concrets perquè se segueixin oferint serveis al municipi. Després d’anys d’estira-i-arronsa, amb aquest pas la sortida de Merlès sembla més a prop de materialitzar-se que mai. Seria, a més, la primera vegada que un municipi que forma part de la comarca es desvincula de l’únic organisme compartit entre tots els Ajuntaments. El Lluçanès ja té, doncs, el seu Brexit particular.//
el Consorci aprova un pressupost sense novetats i designa juvanteny com a coordinadora política lluçanès Per_ Ferran Vila
Mantenir els serveis i deixar la porta oberta a noves inversions. Aquesta és la idea de la nova direcció del Consorci del Lluçanès, que fa un mes es va posar en marxa. És justament per aquest calendari que els nous responsables polítics consideren que encara no és moment de posar sobre la taula nous projectes, i han aprovat un pressupost per l’any 2020 que tan sols modifica lleugerament el de l’any anterior. No hi ha, això sí, el projecte de la formatgeria que ja s’hauria d’haver construït i que va quedar en un calaix després que l’Ajuntament d’Olost no hagi aconseguit un acord amb el bisbat per comprar els terrenys de Santa Creu on es volia fer. El pressupost aprovat durant el Consell General celebrat el passat 2 de desembre és de 761.360€, amb la previsió d’aprovar modificacions en els comptes si s’aconsegueix finançament per
LA COLUMNA
algun projecte a través dels ajuts de les meses de concertació de la Diputació de Barcelona. En els números aprovats hi ha previst finançar, a través de subvencions, les entitats del Lluçanès que organitzin activitats culturals o socials. El capítol principal, però, és el destinat a les retribucions dels dotze tècnics del Consorci i els set professors de l’Escola de Música i Arts. A tots ells se’ls augmentarà el sou un 2,5 % aquest any vinent. En la mateixa reunió també es va acordar que la regidora pradenca Montse Juvanteny (Movem Prats) serà la nova coordinadora política de l’ens comarcal, a més de responsable de l’àrea d’Acció social i Joventut, que en aquesta legislatura també incorpora Igualtat. A banda, s’ha decidit crear una nova àrea específica de Cultura, que lideraran l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero i l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé. En conjunt, la nova estructura del Consorci la formen vuit àrees. L’alcalde de Prats, Jordi
Bruch, serà responsable de Promoció Econòmica i Ocupació, amb el suport de l’alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós; el regidor d’Olost Ramon Ambrós s’ocuparà de Desenvolupament Rural i Medi Ambient amb el suport de Josep Rocadembosch, d’Oristà, Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí de Lluçanès i Gil Salvans, també regidor d’Olost; el regidor de Perafita Josep Sala s’ocuparà d’Educació i Formació; l’alcalde de Sant Bartomeu, David Puyol, serà responsable del Centre de Serveis, l’alcalde de Sant Boi, Marc Parés, s’ocuparà de Turisme, Patrimoni i Esports amb els regidors Laia Serra i Ricard Mesquies, de Sant Agustí de Lluçanès i Olost respectivament; i el regidor olostenc Pere Martí s’ocuparà de Comunicació, Transparència i TIC. En el mateix Consell General es va aprovar l’adhesió a dos plans d’igualtat del Consell Comarcal d’Osona: el d’orientació sexual i identitat de gènere, i el d’igualtat de gènere.//
Les esglésies es buiden; només s’omplen de tant en tant en algun enterrament per dir adéu a molts descreguts. Cada cop queden menys capellans i els pocs que hi ha s’han de repartir per poder dir missa un cop a la setmana a cada poble i, a més a més, aprofiten sovint l’ofici per renyar els que hi van i no pas per convèncer els que es queden a fora. I costa molt activar, d’altra banda, els consells parroquials abans tan actius. No tinc pas ganes de renegar de la meva fe, ans al contrari. Sempre estaré agraït a mossèn Jaume i mossèn Francisco de Perafita, i a tots els del Seminari de Vic. Aquets dies penso sovint en ells perquè estem en ple hivern, aviat serà Nadal i després vindrà el dia de Reis. Són temps que sempre m’ha agradat celebrar a partir de la missa del gall. Em fascinava de petit la seva litúrgia i la sensació de comunitat que generava a la mitjanit. Un cop ha canviat l’hora per necessitats logístiques i humanes, per a mi ja no té raó de ser, de manera que ara la gaudeixo a Santa Maria del Mar i així puc emocionar-me també amb el Cant de la Sibil·la. Barcelona fa goig aquets dies per la fira de Santa Llúcia i per la lluminària dels carrers, perquè les botigues estan plenes de gent que busca regals, renova l’agenda, remena tots els horòscops fins que troba aquell que li anuncia un any generós i acaba per comprar un dècim de loteria a La Rambla. Tot està molt bé a la ciutat, fins i tot hi ha qui es desviu per anar a tots els dinars d’empresa que hi ha i per muntar tantes festes de l’amic invisible com calgui, però jo necessito, sobretot, tornar a Perafita el dia de Nadal. Ara ja no vaig a l’església; no sé si fan el pessebre com abans, ni si es canta a missa; tampoc estic al cas de si el jovent llegeix i recita nadales; ni tan sols sé si es continuen organitzant rifes i a la sortida de l’ofici es menja coca. Aleshores tenia la sensació que tot el poble, cristians, agnòstics i ateus, estava ficat a l’església de Sant Pere. Ara que m’he fet gran, jo tampoc tinc la mateixa emoció com quan era petit i la meva vida s’organitzava des de la parròquia quan arribava desembre. Però encara necessito anar a Perafita el dia 25 de desembre per sentir aquell escalf que només es genera al voltant de la família, del poble, de la comarca. Encara que ja no es fa foc a terra ni hi ha estufes de llenya, enlloc com a casa per carregar energia per tot l’any amb un bon dinar cuinat per la Fonda Sala d’Olost, que són com de la família. En un món tan canviant, no hi ha millor calor que la generada per nosaltres mateixos, sobretot per qui ens agrada el fred, i encara més pels que l’hem patit i aguantat gràcies a l’estima dels avis, dels pares, dels fills i dels germans. Abrigat pels meus, el Nadal em reconforta a Perafita i el Lluçanès després de viure a Santa Maria del Mar la missa del gall, el llumí que encén una festa que encara funciona com a punt de trobada en temps en què molts anem perduts. Bones festes a tothom. LaRella | 3
NOTÍCIES
Núm.475
Col·lectius del lluçanès ocupen la torre malla, edifici a mans del bbva, per crear-hi un ateneu Popular L’ocupació es va fer pública a finals del mes de novembre. La propietat de l’edifici de Prats de Lluçanès ha passat per les mans de diversos bancs i fons d’inversió. Ara, els col·lectius ocupants aposten per “construir, entre totes, un espai comú on compartir experiències, lluites, coneixements i formació” lluçanès Per_ Equip de redacció
Una seixantena de persones va participar en la col·lectivització de la Torre Malla, a Prats de Lluçanès, per crear-hi un Ateneu Popular, el passat dissabte 23 de novembre. L’edifici modernista actualment estava en mans del BBVA, a la venda i sense ús. Veïns i veïnes de la comarca i del territori proper s’han fet seu un edifici que volen obrir a tots els col·lectius i associacions del Lluçanès. L’ocupació va estar reivindicada pel col·lectiu anticapitalista i en defensa del món rural, la Truja Negra; pel col·lectiu feminista, La Fetillera; i pel CDR del Lluçanès, encara que aquests darrers van mostrar algunes discrepàncies internes una vegada fet públic el manifest conjunt. un ateneu autoGestionat Per Ús PoPular En el manifest conjunt, els col·lectius implicats afirmen que expropien “per dignitat i necessitat”. Volen que la Torre Malla sigui un “ateneu autogestionat i edifici d’ús popular”. Afegeixen que no volen que “aquesta joia acabi en mans de qualsevol pijo o empresa mafiosa”, i que “ara, per fi, podem construir, entre totes, un espai comú on compartir experiències, lluites, coneixements i formació”. L’acció també té un component de protesta en contra de l’especulació immobiliària que pateix la comarca i tot el país i en solidaritat amb tots els pobles en revolta. Després de l’ocupació i de les jornades celebrades durant el primer cap de setmana, 23 i 24 de novembre, altres col·lectius de la comarca ja han mostrat el seu recolzament i interès en donar ús a aquest nou espai. En són un exemple el col·lectiu ecologista Lluçanès Viu, l’entitat cultural la Casa de l’Heura, la Xarxa d’Economia del Lluçanès Autogestionada (la XELLA), o el grup de dones no mixt, les Llunes. la torre malla, seGona residènCia, ajuntament, seu de banCs i 10 anys d’esPeCulaCió L’edifici ocupat, la Torre Malla es va construir al centre del poLaRella | 4
El matí de l’ocupació es van desplegar pancartes reivindicatives a l’edifici// @ateneulluCanes
ble a principis del segle XX per a ser utilitzada com a segona residència. L’edificació s’emmarca en el corrent modernista, amb finestres decorades amb la tècnica del trencadís o elements de ferro forjat com el drac que hi ha a la veleta que corona l’edifici, tal com recull Jordi Plans, historiador del poble, a “Modernisme a Prats de Lluçanès” a la web cooltur.org. El Comitè Antifeixista de Prats va expropiar l’edifici l’any 1936, juntament amb uns 17 edificis més, “per a desenvolupar la tasca social que exigeixen actualment les circumstàncies actuals per al triomf de la classe proletariada”, tal com recull el llibre Guerra i repressió a Prats de Lluçanès, de Roser Reixach i Anna Gorchs. El mateix llibre també recull que l’edifici va ser la primera seu de l’Ajuntament franquista de Prats de Lluçanès, i que el 20 de juny del 1940 es va retornar al seu propietari original, Agustí Malla, d’espres d’un estira-i-arronsa epistolar entre l’antic propietari el consistori. L’any 1942 la Torre va ser venuda a una altra família, que la vendria al Banc Mercantil de Manresa l’any 1974. Va ser llavors quan, tot i conservar-
se l’estètica exterior, es va destruir la construcció modernista interior. Des d’aquell moment van començar uns anys de fusions i traspassos entre entitats financeres. El 1984, el Banc Mercantil de Manresa va ser absorbit per la Banca Catalana, i posteriorment aquesta, pel BBVA. Els traspassos però no es van acabar aquí. La majoria consten al registre de la propietat a partir del 2009. En total hi ha 12 inscripcions més, totes fetes entre bancs i fons d’inversió estrangers. Entre els papers, hi apareixen noms com Deutsche Bank, La Caixa, la Banca March, el BAWAG P.S.K i Tree Inversiones Inmobiliaras. L’últim registre és de fa ben poc, del 23 de maig de 2019, quan aquest darrer fons d’inversions va tornar a vendre l’edifici al BBVA per 829.110€. el Futur de l’ateneu L’assemblea de l’Ateneu de moment no ha rebut cap notificació ni té constància oficial que s’hagi presentat cap denúncia, encara que el dia de l’ocupació els Mossos s’hi van personar i van demanar informació als assistents. Des de llavors, no han rebut cap
“el bbva ja ha denunciat l’ocupació i espera una decisió judicial”
“bruch assegura que a l’ajuntament no ha arriat ni una sola queixa”
visita ni del BBVA ni de l’Ajuntament del municipi, i han continuat duent a terme les activitats previstes amb normalitat, rebent cada vegada la implicació de més col·lectius i entitats. Àngia Julià, responsable de comunicació de BBVA Catalunya explica que se seguirà el mateix procediment que en totes les ocupacions, “ja hem posat la denúncia i ara estem a l’espera de les decisions judicials”. Preguntada pel futur de l’espai afirma que “no som una immobiliària i no està dins la nostra voluntat mantenir aquesta propietat allà tancada”. Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès, s’ha mostrat obert a reunir-se amb els col·lectius implicats si així ho proposen, ja que creu que “qualsevol Ajuntament democràtic ha de ser-hi en tot allò que aposti per la cultura i per la gent del poble”, com és el cas d’un Ateneu Popular. Ara bé, Bruch recalca la “doble vessant” del cas: la creació d’un Ateneu i l’ocupació d’una propietat privada. L’alcalde pradenc creu que en la segona vessant l’Ajuntament no hi té cap tipus de potestat. D’altra banda, la iniciativa ha rebut força suport veïnal. De fet, el mateix Jordi Bruch assegura que a l’Ajuntament no ha arribat ni una sola queixa. Moltes persones veuen amb bons ulls l’ocupació “perquè igualment era un edifici del banc on no s’hi feia res”, com comenta un comerciant proper a l’edifici. Altres posen el focus en els diners que l’Estat va deixar als bancs “i que encara no han tornat”, com dos clients del mateix banc, que encuriosits entren a l’edifici, el primer matí de l’ocupació. el lluçanès, territori “oCuPador”? Aquest és el segon edifici que s’allibera de l’especulació al Lluçanès. Durant el setembre membres de la Truja Negra van ocupar el Puig dels Eixuts, una masia del terme municipal de Lluçà que era a mans del fons “voltor”, Blackstone, i que feia més de 10 anys que estava deshabitada. Ara s’hi està iniciant un projecte comunitari d’habitatge autogestionat.
NOTÍCIES
12 de desembre de 2019
modernista l’ateneu debat les bases i iniCia l’aCtivitat En l’assemblea oberta celebrada el divendres 29 de novembre, l’Ateneu va començar a decidir aspectes clau per tirar endavant el projecte i gestionar l’espai. En aquesta trobada es van decidir, entre altres coses, els horaris d’obertura, la convocatòria d’assemblees mensuals, la constitució de comissionats per amenitzar la gestió o la creació d’un hort. Així, es va acordar que l’Ateneu obrirà dimecres i dijous de 5 a 9, i els divendres fins a les 11 del vespre. Els caps de setmana dependrà de les activitats que hi hagi programades. A més, cada divendres es faran sopars a càrrec de diverses entitats per autofinançar-se i també de caràcter antirepressiu. També es va acordar implementar la taquilla inversa en tots els actes culturals i formatius que es portin a terme. Després de les jornades “Fem l’Ateneu Popular”, del cap de setmana d’obertura, ja s’han realitzat diverses activitats. Durant tota la primera setmana va estar obert cada tarda per adequar l’espai. El diumenge 1 de desembre es va fer un vermut popular, una xerrada sobre la Guerra Civil amb Jordi Plans, i una exposició contra la violència masclista. El passat divendres dia 6 el grup de dones del Lluçanès, les Llunes, es van reunir a l’espai polivalent de l’Ateneu per compartir una tarda de sororitat i coneixement mutu. Al vespre, es va celebrar el 1r sopador popular, a base de pinxos i amb una bona assistència de gent. De cara als dies vinents s’esta preparant un taller de tions, una xerrada sobre el gènere i les joguines infantils, un col·loqui sobre les encausades del TSJC o una festa de solstici d’hivern durant els dies de Nadal.//
el cap de setmana d’obertura, ple d’activitats Després de l’acció d’alliberament de l’edifici i l’esmorzar popular, una taula rodona d’ateneus va ser el primer acte a la col·lectivitzada Torre Malla. Diferents membres d’ateneus veïns van exposar el seu projecte i funcionament. Hi van participar l’ateneu feminista La Pastora de Casserres, el Casal Boira Baixa de Manlleu, l’ateneu Llibertari i l’ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga, l’ateneu La Feixa de Navàs i La Séquia de Manresa. El migdia es va fer una xerrada per contextualitzar la revolta xilena, que s’ha despertat amb l’augment del preu dels bitllets de transport públic però que recull molts més malestars que acumula el país des de la implementació de la democràcia. A primera hora de la tarda va haver-hi una xerrada sobre la revolució kurda a càrrec d’Azadi, un comitè de solidaritat amb els kurds. En aquesta es va explicar la història del poble kurd, des de la mesopotàmia fins a l’actualitat i com s’organitzen en els diferents territoris, que posen especial èmfasi en el paper de la dona. Un cop finalitzada es va obrir un torn de preguntes i també un petit debat sobre la situació. Seguidament dues companyes del CDR Lluçanès van realitzar una formació antirepressiva també a dintre l’Ateneu conjuntament amb la participació del públic. Sempre és important estar formada sobre antirepressió i més en aquests dies que estem vivint. La xerrada era una formació que donava consignes i consells per si mai detenen, identifiquen o registren una companya (o una mateixa), i també per saber quins són els drets que tenim en
Diumenge es va celebrar un concert de glosa.// F: jFreixa
Xerrada a l’interior de l’Ateneu// F: @ateneulluçanes
aquests casos les persones manifestants. “És important estar formada sobre aquests aspectes” deien les dues companyes, ja que avui en dia la gent surt al carrer sense pensar en les conseqüències que pot tenir aquesta acció i no cal mirar molt enllà, ja que les conseqüències les tenim ben a prop. Finalment, es va parlar sobre quin impacte tenen les grans superfícies d’alimentació al territori. En aquest cas van intervenir dues persones, petites productores, explicant la
seva situació. Es va acabar generant un debat sobre el territori. L’endemà diumenge un membre de la plataforma Anti-Incineradora de Cercs va exposar com va sorgir el projecte des del passat 1 d’octubre i com s’han organitzat en contra. Va exposar les contradiccions del projecte i l’autoorganització popular que n’ha sorgit en contra. Per acabar, al migdia es va fer un vermut popular molt participat al mirador del passeig. Van amenitzarlo les glosadors de Cor de Carxofa.//
amb aquest article larella ha iniciat una col·laboració amb ladirecta, mitjà de comunicació per la transformació social amb abast nacional.
LaRella | 5
PUBLICITAT
LaRella | 6
Núm.475
NOTÍCIES
12 de desembre de 2019
Prats compra la torre de l’andreuet i l’ajuntarà amb els jardins de Cal bach
nes de l’Ajuntament o bé acollir la seu d’organismes comarcals. Una altra possibilitat, amb el POUM a la mà, seria construir un nou edifici al costat de la casa actual, ja que tota la part dels jardins que dona al carrer Orient és edificable com a equipaments. Això permetria encabir-hi, per exemple, una nova biblioteca.
Prats de lluçanès Per_ Ferran Vila Cabanas
L’antiga farmàcia de Prats passarà a ser de l’Ajuntament i es connectarà amb els jardins de Cal Bach. És la principal novetat dels pressupostos que l’equip de govern de Junts per Prats i Movem Prats ha presentat per l’any vinent. Per veure els primers resultats de la compra no caldrà esperar gaire: passat l’estiu, quan els últims llogaters deixin la casa, l’Ajuntament enderrocarà el mur paral·lel al passeig que separa les dues finques. D’aquesta manera, el nou jardí unificat passarà a tenir dos nivells, el del carrer Orient, a baix, i el del Passeig, a dalt, que es comunicaran amb una rampa de nova construcció. Tot plegat tindrà un cost de 18.000 € que ja queden recollits en els números pel 2020. L’alcalde de Prats, Jordi Bruch, explica que l’oferta de venda ja s’havia parlat durant l’anterior legislatura però s’havia desestimat. Amb el canvi de govern, ara fa mig any, les converses es van reprendre amb noves trobades amb la propietat, i l’Ajuntament va encarregar a l’arquitecte
La Torre de l’Andreuet i els jardins que s’uniran a través d’una rampa //F: Fvila
municipal una valoració sobre el preu de la finca. Finalment, l’acord s’ha tancat en 420.000 € a pagar en tres quotes. “Era una oportunitat única d’aconseguir una casa emblemàtica que és just al costat de l’Ajuntament i que si quedava en mans privades ja no s’hauria pogut comprar mai més”, defensa l’alcalde. Per Bruch, la creació d’una “illa municipal” de més de 2.500 metres quadrats significarà un impuls “en la promoció econòmica, turística i cultural del municipi”, ja que l’Ajunta-
“es treurà el mur paral·lel al Passeig que separa les dues finques”
ment treballa amb la previsió de poder-hi celebrar esdeveniments amb gran afluència de públic com ara el TastaQmarca o els actes del Fes-te l’Agost. El que no s’ha concretat encara és el futur de l’habitatge, que de moment no compta amb pressupost per a una possible reforma. “A curt termini no tocarem la casa, ara la urgència era preservarla de quedar en mans privades”, comenta l’alcalde, que contempla diferents usos per un futur, com ara traslladar-hi part de les ofici-
tres torres modernistes al centre de Prats Tot just acabar-se de traçar la carretera de Vic i la de Sabadell, a començaments del s.XX, al voltant del passeig del Lluçanès i el carrer Orient s’hi van alçar tres de les construccions més destacades de Prats: Cal Bach, la torre Malla i la Farmàcia Vella o torre de l’Andreuet, que va ser la primera de construir-se. Va significar una revolució arquitectònica per les seves cantonades i portals i finestres de pedra picada, que van ser executades per l’empresari conegut com a “Santipòlit”. Durant molts anys va ser la farmàcia del poble, i per això encara se la coneix amb aquest nom. Un parell d’anys més tard es va començar la torre del senyor Malla, també voltada de jardí, amb pedra vista però amb cantonades i obertures fetes amb rajols. En aquest cas, l’obra la va comandar Gabriel Marsal, conegut per el Récs. En l’última torre, la del metge Bach, el disseny va anar a càrrec de Ramon Duran i Reynals i l’encarregat de l’obra va ser el contractista
Foto històrica de les dues torres modernistes, a l’indret de la Coma//F: diba
conegut per Jep Paleta. Aquesta casa es va alçar als anys 20 del segle passat, inspirada en una masia catalana amb el seu porxo al davant, la galeria al darrere i coberts als costats. Tres torres veïnes, d’estil modernista i jardins amplis. Però si els inicis van ser semblants, el pas dels anys ha allunyat els destins d’aquests tres habitatges: les famílies del doctor Bach, l’advocat Agustí Malla i el farmacèutic Andreu Fàbregues ja fa anys que no recorren les seves sales i jardins. La Torre Malla només va salvar la faça-
na per passar a ser una oficina bancària durant els anys 70, i des de fa poques setmanes acull un ateneu ocupat. Cal Bach es va convertir en l’Ajuntament de Prats a principis dels 2000. I la torre de l’Andreuet, que és l’única que encara es manté com a habitatge i amb bona part de les característiques originals, passarà ara a mans públiques. Totes tres, això sí, estan protegides pel pla d’ordenament urbanístic municipal.//FV Amb informació extreta de “Les Tres Torres” (L’Estel, març de 1975), de Pere Vila i Espona.
dubtes de l’oPosiCió Tant Esquerra Republicana de Catalunya com República Activa de Prats (RAP) han qüestionat que el govern municipal hagi decidit comprar l’edifici sense saber quin ús se’n farà en un futur. L’exalcalde de Prats, Isaac Peraire, que confirma l’oferta de la immobiliària en l’anterior legislatura, considera que “si hi hagués un projecte concret per a l’edifici es podria plantejar, però creiem que ni era ni és el cas”. Així, Peraire demana invertir abans en altres propietats municipals com l’Orient, Cal Bernat, el museu Miquel Soldevila o alguns espais de l’Ajuntament Vell. En aquest sentit, ERC defensa que caldria impulsar un procés participatiu en què es pugui triar entre opcions com ara la compra de ca l’Andreuet, la reforma de la plaça Nova o una sala tècnica per la piscina municipal que no està inclosa en les obres dels nous vestidors. Des del RAP coincideixen en assenyalar la falta d’un projecte clar per la torre.//
SEGURETAT
roben a tres cases de sant Feliu i els detenen el mateix vespre Una actuació dels Mossos d’Esquadra per regular la circulació en un accident de trànsit va permetre detenir, el dia 3 de desembre, tres homes que presumptament haurien comès robatoris amb força en tres habitatges de Sant Feliu. Als volts de les nou del vespre, els mossos estaven donant pas alternatiu en un accident de trànsit a la carretera C-59, en el terme municipal de Sant Quirze Safaja (Moianès), quan un vehicle que s’apropava a la zona no va fer cas a les indicacions dels agents i va envair el sentit contrari. A més, un dels ocupants va llançar un objecte a fora. Davant d’això, els mossos van aturar el vehicle i van identificar els tres ocupants. En l’escorcoll del turisme van trobar joies, diners i eines susceptibles de ser utilitzades per cometre robatoris. Per altra banda, els agents van poder recuperar l’objecte que havien llançat i van esbrinar que era una cartera sostreta aquella mateixa tarda en un robatori a un domicili de Sant Feliu. Després de diverses gestions amb els objectes recuperats, els mossos van esbrinar que els detinguts també havien entrat a dues cases més del poble. Els tres ocupants del vehicle van quedar detinguts i el dia 5 de desembre el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Manresa va decretar el seu ingrés a presó. Els presumptes autors dels robatoris tenen 28, 26 i 27 anys, són de nacionalitat albanesa i resideixen a Barcelona.// LaRella | 7
NOTÍCIES
Núm.475
MUNICIPAL
Prats projecta una nova pista de pàdel coberta Els pressupostos de l’Ajuntament de Prats per l’any 2020 preveuen 75.000 € pel trasllat de l’actual pista de pàdel i la construcció d’una de nova. A més, es vol fer una teulada que, a banda de les pistes, també permeti cobrir una part de les graderies del camp de futbol. Tot plegat depèn de l’acord amb el Club Tennis Prats, que hauria de cedir l’actual frontó i la pista de moqueta que hi ha just al costat.//FV
SOLIDARITAT
el lluçanès recull més de 2.200 kg d’aliments durant el Gran recapte El Lluçanès va recollir 2.215 kg d’aliments bàsics en els 13 punts de recollida que es van organitzar el passat 22 i 23 de novembre. La recollida va ser possible gràcies a una vintena de joves voluntaris de l’Institut Castell del Quer, així com els voluntaris del Banc d’Aliments del Lluçanès. Habitualment, els punts se situen en botigues on els compradors poden col·labrorar afegint aquests productes als de la seva compra habitual. El Gran Recapte d’Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària; i també per donar a conèixer la situació per la qual passa aquest grup. La campanya la duen a terme simultàniament els quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.//Red
MÚSICA
l’intrús tanca edició consolidant-se
retirada l’estelada que onejava entre els campanars d’olost olost Per_ Lluc Corominas
L’estelada que onejava entre els campanars de l’església d’Olost ha estat retirada, aquest dimarts, tal com es va acordar amb el Bisbat de Vic. La bandera es va col·locar de nou per la Diada Nacional de Catalunya, després de ser retirada per la Festa Major al mes d’agost a causa de la oposició de mossèn Gregori a deixar fer servir l’equipament si el símbol estava col·locat allà. Arran d’aquell esdeveniment, veïns i veïnes del poble es van reunir en assemblea per tornar a col·locar l’estelada allà on era. Després d’una primera assemblea i diverses reunions entre mossèn i consistori, representats de l’Ajuntament i dos delegats escollits per representar l’assemblea es van veure amb el Bisbat arribant a un acord de penjar la bandera per l’11 de setembre i retirar-la el dia que es pengessin les llums de Nadal, segons confirmen l’alcalde, Josep Maria Freixenet i, un dels representats de l’assemblea en aquelles reunions, Xavier Alimara, també vinculat al consistori com a responsable del comissionat de civisme, pau, solidaritat i cooperació en el Consell Sectorial. A principis de setembre, una nova reunió entre l’assemblea i Ajuntament donava com a resultat la col·locació, altra vegada, de l’estelada. Tot i això, la majoria d’habitants apel·laven a la desobediència, penjant la bandera però no retirant-la encara que hi haguessin pressions, així refusant el pacte fet amb el Bisbat. A partir d’aquí, a més, arribaven a l’acord de fer diverses trobades fins el dia de retirar-la per seguir avançant cap a una posició conjunta de res-
posta quan es demanés retirar-la o quina seria la reacció quan el dia aquest arribés. A hores d’ara, cap d’aquestes reunions s’ha donat, ja que ni Ajuntament, ni veïns n’han convocat cap. Dilluns 9 de desembre, gairebé 3 mesos després que es tornés a penjar la bandera, es convocava una assemblea informativa per comunicar que l’endemà es retiraria l’estelada a causa d’una trucada del Bisbat al govern municipal, ja que els llums de Nadal ja estaven col·locats. La reunió, segons afirma Alimara, es va fer pales una falta de consens dins la gent del poble. “Hi havia versions contraposades respecte l’última assemblea abans de penjar l’estelada” afirma. Segons informen els dos representats, durant la reunió es va portar a terme una votació per si s’acatava l’acord: 6 persones van votar per complir-lo, 2 no; malgrat que en l’última reunió l’opció majoritària era de no acceptar-lo. Tot i les temptatives d’algunes persones del poble de no complir amb el pacte, l’Ajuntament ha assumit que calia treure l’estelada. Per altra banda, el representant de l’assemblea en les reunions prèvies a la col·locació del dia 11, declara que ell, a títol personal, era partidari de treure-la perquè “hi havia un pacte”. Respecte l’opció de desobeir, creu que en el moment en que es va penjar la bandera, es va acceptar “de facto” l’acord, per tant, “desobeir era absurd”. Tot i la situació, l’Ajuntament ha començat a treballar amb una alternativa. Segons confirma Freixenet, el consistori ha adquirit un màstil d’uns 15 metres per substituir l’actual, de fusta, que esta col·locat a Sant Adjutori i ja
oneja una altra estelada. “Podria ser un dels llocs on poder posar-hi la bandera, si la gent ho vol.” afirmen tant el batlle com Alimara. Cal remarcar, però, que el terreny del Turó de Sant Adjutori també és propietat de l’església. Ara bé, l’acció, des del consistori, la justifiquen com un canvi de mobiliari, deixant de banda l’objectiu de penjar-hi una bandera del mateix tipus. Amb tot, dimarts el matí, treballadors de l’Ajuntament es van trobar els panys de les portes, tant de la Casa de la Vila com de la sala de plens, tapiats amb cola adhesiva, fet que va col·lapsar durant un parell d’hores la feina dels treballadors per la substitució d’aquests panys. Una reparació que, segons afirma Josep Maria Freixenet, ha tingut un cost de 400 €. El pany de la porta del temple eclesiàstic també va trobar-se tapat, de la mateixa manera, i la façana va aparèixer, aquest dimecres, pintada amb dues estelades. La història de l’estelada i els campanars d’Olost, sembla que no acabarà aquí ja que, gent que assistia a les assemblees ja ha mostrat públicament el seu desacord amb la retirada i l’acatament del pacte. Paral·lelament, també segueix obert el debat sobre la creu, amb orígens d’enaltiment franquista, que es troba al Turó de Sant Adjutori. Un tema, que des del govern municipal, asseguren que no poden fer gaire res perquè la creu es troba en una propietat privada. S’espera, segons fa arribar Freixenet, l’aprovació de llei de Memòria Històrica pel Parlament de Catalunya, que obligarà, en principi, la retirada de símbols franquistes. Tant a espais públics com privats, segons afirma l’alcalde.//
SOLIDARITAT L’últim concert// ConsorCi
La segona edició del cicle de concerts “Intrús.Jazz pel forat del pany” ha aconseguit consolidar-se arribant a 6 municipis de la comarca i congregant més de 400 persones, unes xifres notablement més altes que l’any anterior. El cicle és una iniciativa del Consorci i l’organitza l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, i busca fer més visible el patrimoni arquitectònic de la comarca amb la col·laboració desinteressada dels seus propietaris. En aquesta ocasió, malgrat que les condicions meteorològiques han obligat a canviar la ubicació d’alguns concerts, s’han pogut descobrir jardins, capelles i fins i tot un antic escorxador. A més, per acabar de donar un valor cultural afegit al cicle, cada concert ha comptat degustacions a càrrec de productors de l’associació Lluçanès a taula. L’últim concert va ser el dissabte 30 de novembre amb l’actuació del grup XY, que va omplir de gom a gom la capella de Santa Magdalena de Sant Feliu Sasserra.//Red LaRella | 8
mamma mia aconsegueix més de 5.000 € per la marató La Marató de TV3 rebrà aquest any una important aportació des del Lluçanès. El musical Mamma Mia, que va retornar als escenaris 6 anys després de la primera edició, va obtenir uns beneficis de 5.407 € que es destinaran íntegrament al programa solidari de la televisió pública catalana. En el conjunt de les tres representacions, a Sant Feliu i a Prats, l’obra va rebre més de 800 espectadors, repetint i fins i tot augmentant l’èxit de les obres de teatre que cada any es repesenten des de l’Institut Castell del Quer. Aquesta vegada, però,
Moment de l’obra// joan Parera
l’obra tenia un component especial: els alumnes que fa sis anys van representar l’obra s’han re-
trobat per repetir l’experiència, coincidint amb el 25è aniversari del centre educatiu.//FV
NOTÍCIES
12 de desembre de 2019
el lluçanès clama contra la violència masclista lluçanès Per_ Carolina Font
El 25 de novembre és el dia internacional contra les violències masclistes, i al Lluçanès diferents municipis van organitzar actes i activitats per commemorar una data tant assenyalada. El Consorci, a través dels programes de curta durada de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, van organitzar un taller de biodansa dirigit a dones que tenia com a objectiu alliberar-se dels patrons apresos durant anys a través del moviment i la música. Creant un espai que va permetre a les participants connectar amb elles mateixes. Per altra banda, el passat divendres 22 es va constituir una comissió local per crear un circuit d’atenció per una intervenció coordinada contra les violències masclistes en l’àmbit de la parella. S’ha treballat sobre el circuit que ja existeix a la comarca d’Osona però s’ha adaptat a la realitat del Lluçanès. En aquesta comissió hi haurà integrants de les àrees bàsiques de salut del Lluçanès i Sant Quirze, del Consorci d’Osona de serveis socials – zona Lluçanès, l’oficina tècnica d’igualtat de gènere i LGTBI – Vic Dones SIAD Osona, el GAV (Grup d’atenció a les víctimes dels Mossos d’Esquadra) i el Consorci del Lluçanès. A Sant Feliu Sasserra es van dur a terme diferents actes tant a l’escola
com a la biblioteca, on el dia 22 es va construir l’Iceberg contra la violència envers les dones i el dia 25 van projectar diferents vídeos relacionats amb el tema, i en acabat es va llegir el manifest d’enguany. Acte seguit, una ofrena de flors davant la figura de la Serenor van recordar les dones assassinades aquest 2019. A Alpens, una bonica iniciativa va omplir els carrers i jardineres del poble amb flors de color lila. Flors de paper que havien fet en un taller previ les veïnes del municipi. A la tija de les flors s’hi podia llegir un missatge molt clar “Ens volem vives”. A Sant Bartomeu del Grau, el mateix dia 25 en Subi i l’Anna van presentar “Contes dibuixats per la igualtat”. El dia 26 veïnes de diferents edats es van reunir al Casal per fer un taller d’autodefensa on, a través de les tècniques bàsiques del Krav Maga, van aprendre a reaccionar adequadament davant determinades situacions. A Prats, el diumenge 24 a la Sala U d’octubre Aina Torres va presentar el seu llibre “Dones rebels. Històries contra el silenci”, un llibre que obre les portes a la memòria silenciada de vint-i-dues dones que van lluitar per trencar els murs del patriarcat. Dones milicianes, aviadores, pintores, compositores, metgesses que narren històries d’èxits o fracassos, però totes elles silenciades pel fet de ser dones. El 25 l’Ajuntament va sumar-se a
Acte comarcal de La Fetillera/F: la Fetillera
la campanya “Sabates vermelles contra les violències masclistes”. Aquesta iniciativa va néixer l’any 2009 a Mèxic a mans de l’artista Elina Chauvet, per denunciar els feminicidis que hi ha en aquest país. Any rere any aquesta iniciativa es va expandint pel món i ha arribat al Lluçanès, on sabates de totes mides i classes pintades de vermell van tenyir el terra dels jardins de Cal Bach per denunciar les violències que pateixen les dones. A les vuit del vespre, davant de l’Ajuntament es va llegir el manifest del 25N. Per la seva banda, La Fetillera va fer una convocatòria unitària a Olost per llegir el manifest conjunt que havien redactat la xarxa de col·lectius feministes
d’Osona i el Lluçanès. Les fetilleres van arribar a la plaça major d’Olost amb una pancarta que deia “Fora els rosaris dels nostres ovaris” i que en acabar l’acte van deixar a la porta d’entrada de l’Església. En el manifest d’enguany denuncien les diferents violències que pateixen les dones pel simple fet de ser dones; denuncien els sistemes judicial, executiu i legislatiu que amb les seves sentències i lleis permeten perpetuar el sistema patriarcal; denuncien a tots aquells partits que pacten o accepten els vots de partits feixistes per seguir manant. Però també fan un crit a seguir la lluita, a ser la veu de les que ja no són entre nosaltres, i avisen que si en toquen ens toquen a totes. //
LaRella | 9
REPORTATGE
Núm.475
“els mateixos pacients som els que ajudem a avançar en la investigació de les malalties” olost Per_ Lluc Corominas
Prop de 400.000 persones a Catalunya pateixen una malaltia minoritària. Pacients i metges lluiten conjuntament per aconseguir millores en la investigació i els tractaments. L’Anna Salvans, d’Olost, pateix dues malalties minoritàries: Distonia, que consisteix en un “trastorn de moviment que causa moviments involuntaris als músculs” tal i com explicava la mateixa Anna a la presentació que va portar a terme el passat 30 de novembre; i Siringomièlia, un quist interior a la medul·la espinal que, en el seu cas, li afecta a la mobilitat de les cames. Les malalties considerades minoritàries, en el context europeu, són aquelles que afecten 5 persones de cada 10.000, segons informa el Departament de Salut de la Generalitat. No hi ha una determinació de la prevalença universal per determinar quines són aquestes malalties minoritàries, sinó que variaran en funció de la regió i les lleis d’aquesta. Es calcula que, a nivells generals, entre el 6% i el 8% de la població mundial pateix una de les més de 7.000 malalties minoritàries que s’han constatat. Com que n’hi ha moltes, és molt complicat diagnosticar aquestes malalties als qui la pateixen. “Les malalties minoritàries es diagnostiquen per exclusió. Primer et fan moltes proves diagnòstiques i poden passar anys fins que no et troben el què tens” afirma Anna Salvans. A això, s’hi suma que, cada malaltia pot tenir diverses variants i manifestacions diverses, això crea molts subtipus de les mateixes malalties, segons informen des de FEDER (Federació Espanyola de Malalties Rares). La seva complexitat, fa que diversos departaments sanitaris es vegin implicats en el seu tractament: des de neurologia fins a psicologia, passant per la fisioteràpia o, en alguns casos, la logopèdia. el traCtament i la investiGaCió: un dels PrinCiPals Problemes Des de FEDER, asseguren que dos dels principals problemes que es topen les persones amb malalties minoritàries, és el procés de diagnosi del problema i el seu tractament. És per això que se les coneix, també, com a malalties orfes, per la falta d’un diagnosi clar i un tractament eficaç. Per una banda, segons apunta FEDER, els problemes d’aquest diagnosi són: el desconeixement d’aquest tipus de malalties, la falta d’informació i la manca d’especialistes. “El procés de diagnosi és molt difícil. Vaig anar canviant de metges, fins a anar amb un que havia fet el doctorat sobre això, perquè no em trobaLaRella | 10
Xerrada d’Anna Salvans al Centre Cívic d’Olost//F: ajuntament d’olost
ven el que tenia” afirma l’Anna. Per altra banda, el tractament és una altra de les pedres amb què topen la gent amb malalties minoritàries. Aquest tipus de patologies no tenen cura, el tractament que es pot utilitzar serveix per pal·liar el dolor, però tampoc tenen un tractament establert a causa de la seva diversitat. “El 43% de les persones amb aquestes patologies no disposen d’un tractament, i si en té, no és l’adequat” asseguren des de FEDER. Per la seva part, l’Anna afirma que, actualment, es pren unes 14 pastilles diàries després de provar diversos tractaments i fàrmacs. “El tractament és individualitzat per cada pacient. No hi ha cap tractament establert, ni tan sols una dosi, per combatre les malalties” informa la mateixa Anna. la Falta d’investiGaCió, l’arrel del Problema La seva complexitat i la poca prevalença d’aquests patologies fa que, ni farmacèutiques ni administracions, inverteixin en recerca per trobar-hi cures o, en tot cas, possibles millores als seus tractaments i als seus diagnòstics. La falta d’investigació és un dels principals problemes d’aquestes malalties, tal i com esmenten des de Departament de Salut. A més, aquest fet va accentuat per la falta d’informació pública i difusió d’aquest tipus de malalties, normalment, invisibilitzades socialment. Els pacients troben pocs suports més enllà de la medicina pública on van a fer-se el tractament. “En l’àmbit català no existeix cap organització que lluiti per visibilitzar aquestes malalties. A Espanya hi ha associacions com FEDER o ALDE (Assosiació de Lluita contra la Distonía). Tot això, provoca que siguin els pacients els que, conjuntament amb els metges de la sanitat pública, -l’únic àmbit on s’investiga mínimament és a l’Estat espanyol-, portin a terme la feina de divulgació i ajuda econòmica a través de campanyes de tot tipus, com xerrades. “Les col·laboracions amb els centres de recerca les solem fer els pacients, davant la necessitat d’ajudar i de voler avançar en investigació” constata l’Anna.
Col·laboraCió amb vall d’hebron L’Anna Salvans va començar, aproximadament fa dos anys, una collaboració amb el departament encarregat de la investigació de la ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) i les malalties neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron, un dels centres més actius i capdavanters en la investigació de malalties minoritàries del continent europeu. L’any passat va començar una nova
campanya de xerrades i venda de calendaris, elaborats per ella mateixa, amb frases d’autors que ha pogut llegir o ha trobat. Enguany ha tornat a posar en marxa la mateixa campanya, ja ha fet dues xerrades a Olost i Prats, i tancarà el cercle a Sant Feliu Sasserra el dia 15 de desembre. A més, ja ha venut més de 300 calendaris que es poden trobar en diversos establiments dels llocs on fa les xerrades. Davant d’aquestes mancances, el Departament de Salut esmenta, textualment, que aquesta situació ha conduït a un reconeixement general de la necessitat d’estimular iniciatives que fomentin i consolidin actuacions per a la millora de l’atenció de les malalties minoritàries. Una d’aquestes iniciatives, entre moltes d’altres, és la de la Marató de TV3, que després de dedicar-hi ja la del 2009, tornarà a emetre una Marató sobre les malalties minoritàries. Fa 10 anys es van recaptar 7.120.569€. Sobre aquesta iniciativa, l’Anna Salvans opina que ajuda a generar molta informació i consciència sobre el problema. Ara bé, “la Marató no deixa de ser una campanya momentània que llavors desapareix” declara, i afegeix que “els malalts som els que ens llevem amb la malaltia i ens agrada lluitar-hi cada dia per avançar”.//
ENTREVISTA
Núm.475
“quan estudiava belles arts ni m’havia passat pel cap ser ta entrevista a marC sanGrà, tatuador de Prats de lluçanès Prats de lluçanès Per_ Robert Jové
L’evidència de tatuatge més antic que es coneix data del neolític. A l’antic Egipte s’utilitzava tant amb sentit estètic com per evocar algun significat ritual o simbòlic; en antropologia el tatuatge s’utilitza per conèixer característiques socials i culturals de les civilitzacions antigues que s’estudien. Etimològicament la paraula tatuatge es creu que prové del Samoà que significa marcar o picar amb un instrument punxegut. A occident el tatuatge arriba durant el segle XIX a través dels mariners que navegaven pel Pacífic i en principi es va instal·lar als baixos fons dels ports. La història del tatuatge és llarga i interessant però nosaltres ens aturarem a Prats l’any 2012 quan es va inaugurar un dels estudis de tatuatge més prestigiosos del país. A començaments de setembre, acabats de tornar d’unes merescudes (i necessàries) vacances, ens trobem una estona amb en Marc Sangrà “Les tornades sempre són molt intenses”-diu-, per parlar de la seva feina. marC, Primer de tot ens aGradaria Conèixer la teva FormaCió i quins artistes han inFluÏt la teva obra? La meva formació en principi va ser com a dibuixant i pintor. Vaig fer el Batxillerat artístic a Vic i després vaig completar els estudis acadèmics a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. La meva intenció era guanyar-me la vida pintant, per això vaig començar a presentar-me a concursos i en vaig guanyar algun o altre, entre ells un de molt prestigiós l’any 2009: el concurs de dibuix de la Fundació YngladaGuillot, que és conegut internacionalment i l’han guanyat artistes reconeguts com Opisso, Cesc o Montserrat Gudiol. Jo vaig guanyar l’edició número 47 després de ser-ne finalista dues vegades, amb una il·lustració de temàtica aquàtica. Guanyar aquest concurs t’obria les portes per exposar a les galeries més conegudes de Barcelona, em va fer molta il·lusió. Estudiant descobreixes molts artistes i de cadascun agafes el que en aquell moment de la vida t’interessa més i això es LaRella | 12
queda dins nostre per sempre i configura el nostre aprenentatge. Respecte a les influències, si hagués d’anomenar només un artista, seria Rembrandt; per la llum, les ombres, el traç, les textures, etc. Admirant i estudiant la seva obra és amb el que he après més. Però també m’agraden molts pintors del país com Nonell, Mir, Ramon Casas, Fortuny, Anglada Camarasa i altres d’arreu, te’n diria molts més però aquests són els que més han marcat el meu estil. També t’he de dir que quan estudiava no em passava pas pel cap ser tatuador malgrat que el món del tatuatge està íntimament lligat amb el de l’art. Actualment la meva professió absorbeix molt del meu temps i energia, per això pinto molt poc, menys del que m’agradaria, tot i que no he deixat els encàrrecs, sobretot els retrats, que són en el que treballo més. De totes maneres m’agrada recordar que tinc una obra exposada al museu de Llançà, el primer museu d’Europa dedicat en exclusiva a aquesta tècnica, l’aquarel·la que abans tenia poc prestigi en el món de la pintura. És a dir, que Consideres el tatuatGe Com a art? Sí, sí, i tant. Fins i tot hi ha museus on es pot veure la seva evolució. Jo penso que el tatuatge, a part d’altres consideracions, és un art amb totes les de la llei. Per a mi és una disciplina més de les Belles Arts en la qual es treballen les proporcions, les llums, les ombres, el color, etc. En acabar la meva formació vaig entrar a ensenyament. Era professor de visual i plàstica a secundària i aquell any, com que ja em guanyava el sou, vaig decidir fer-me un tattoo. Aquí va ser quan va començar tot. Mentre me’l feien observava com treballava el tatuador i vaig sentir una mena de revelació, vaig pensar que jo també ho podria fer, que se’m podria donar bé i es podria convertir en una bona sortida professional. Ben aviat vaig començar a practicar a casa. Tot i que també vaig anar a practicar a algun estudi, la meva formació com a tatuador és bàsicament autodidacta. Un parell d’anys després vaig fer un cop de cap -malgrat era conscient que era una aposta arriscada-, i em vaig decidir a obrir un estudi professional a Prats, el meu poble. Després, amb l’impuls de l’Elisabeth la cosa ha anat rutllant fins ara i la veritat és que no ens podem queixar.
El Marc treballant en un tatuatge//F: marC sanGrà tatoo art
“mentre em feien un tatuatge, observava com treballava el tatuador i vaig sentir una mena de revelació, vaig pensar que jo també ho podria fer”
“la majoria d’artistes tatuadors que m’agraden provenen del món de l’art”
“una de les tècniques amb les quals em sento més còmode és l’aquarel·la, aplicar-la sobre la pell”
abans d’enGeGar l’estudi devies PraCtiCar Força? Sí, sí, clar. Abans de fer-ho en persones s’ha de practicar molt, jo ho vaig fer en pells artificials, cansalada de porc, i altres materials semblants. Tot i que les superfícies no tenen res a veure unes amb les altres les sensacions són semblants. T’he de confessar que la primera vegada que ho vaig fer en una pell humana estava ben espantat, perquè és una gran responsabilitat, estàs posant unes marques a algú que no se les traurà mai més, ho has de fer molt precís. No vull que es penedeixi d’haver-ho fet i per això el treball ha de ser perfecte. semPre treballes a l’estudi o et desPlaCes a altres lloCs? Per tatuar es necessiten unes condicions adequades, per això sempre ho faig a l’estudi. Ho he fet en convencions i exposicions però on estic més còmode és a l’estudi. Assistir a trobades és interessant perquè coneixes gent i materials nous, s’intercanvien experiències, anècdotes i veus com treballen els professionals però darrerament no hi anem tant, més que res perquè anarhi significa tancar l’estudi uns quants dies i això ens endarrereix molt la feina. Avui dia amb les xarxes socials no és tan necessari perquè tens accés virtual a tots els estudis i pots conèixer la feina de tothom sense desplaçar-te. Gràcies a Internet em puc fixar en el treball dels millors tatuadors del món. A mi, personalment, m’atrauen sobretot els que despleguen un treball visualment creatiu, la majoria d’artistes tatuadors que m’agraden provenen del món de l’art. Des de
fa una dècada el món del tatuatge ha donat un volt espectacular, es poden veure autèntiques meravelles. A més, cal afegir que un dels aspectes bàsics és la higiene. Nosaltres sabem que a l’estudi complim les condicions adequades, per obrir-lo s’han de fer uns cursets d’higiene sanitària, s’ha de tenir tot en condicions, pensa que els tattoos no deixen de ser ferides i ha d’estar tot en perfectes condicions. Si el tatuador o l’estudi no és net i polit, tenim un problema. quins instruments i tèCniques utilitzes? Abans la gent tatuava manualment, ara tot es fa amb màquines. Com a curiositat et puc dir que la primera màquina de tatuar es va patentar a finals del segle XIX als Estats Units. Les màquines actuals no es poden comparar amb les d’abans tot i que, en realitat, l’evolució de les màquines ha estat lenta. Es va estar molt de temps tatuant amb el mateix tipus de màquina, eren unes màquines elèctriques de bobina que s’endollaven i s’havia d’anar molt amb compte perquè eren molt pesades, un cop muntades podien arribar a pesar fins a 400 grams. Les d’ara s’anomenen màquines rotatives, porten un petit motor, són més lleugeres i molt més pràctiques, duen uns cartutxos amb agulles esterilitzades que es presenten amb unes càpsules d’un sol ús; en pots tenir muntades 10 d’agulles si vols, abans necessitaves una màquina per cada agulla, era molt més complicat. Tot l’instrumental és d’un sol ús i un cop fetes servir les agulles es dipositen en un receptacle especial que és destruït per una empresa especialista en
ENTREVISTA
12 de desembre de 2019
atuador, malgrat que es un món íntimament lligat al de l’art” aquestes tasques. Una de les tècniques amb les quals em sento més còmode és l’aquarel·la: aplicar sobre la pell la transparència, les aiguades, les taques i totes les característiques d’aquesta tècnica de pintura. quin son els tatuatGes mÉs ComPliCats que has Fet? Tot tatuatge, si el vols fer bé, té el seu grau de complicació, per això s’ha de treballar a consciència. Tot depèn del lloc i del motiu. Per exemple no és el mateix tatuar a la zona de les costelles on la pell és més sensible que a l’avantbraç; hi ha zones més complicades que altres pel tipus de pell i la gent tendeix a moure’s més, evidentment perquè fa més mal. I respecte al motiu, els més difícils de fer són els retrats. Ara mateix recordo un avantbraç que vaig fer que va ser molt complicat, era una il·lustració gòtica d’un artista que representava una calavera coberta amb una mantellina, va quedar molt bé, però vaig suar, ja ho crec, és dels difícils que he fet. Els covers també són complicats perquè estan condicionats pel treball previ que porta el client, a vegades no és tant tapar com dissimular. Ara es tendeix a línies cada vegada més fines, es busca un aire
més plàstic, més semblant al que podem veure en una pintura per exemple, el client demana un punt més de qualitat artística. El tatuador treballa com si fos una pintura però amb eines diferents, en comptes de pinzells i llapis es fan servir agulles. quina oPinió tens de l’intrusisme en l’oFiCi de tatuador? En la majoria de feines que es poden fer des de casa n’hi ha intrusisme, aquest és un tema complex. Jo entenc que els inicis són difícils i que per engegar has d’estar segur, t’has de tantejar una mica, t’has de provar. Jo crec que pels professionals és com una mena de filtre, molts comencen però no tothom està preparat per continuar i dedicar-s’hi. Saps el que més em fot de l’intrusisme?, que a vegades fan unes feines molt mal fetes i després te les porten perquè les arreglis, això sí que és difícil, arreglar segons quins treballs. hi ha un PerFil determinat de Persona que es vol tatuar? Abans potser sí que hi havia un perfil determinat de la gent que es tatuava, però des de ja fa bastants anys, jo diria que a partir dels anys noranta, ja no. Ara es fan tattoos per tothom. Pel que respecta al disseny sí que podríem
“Cada persona té un motiu determinat per decorar-se la pell. solen ser símbols que tenen sentit per qui s’ho fa”
dir que hi ha tipus característics. Abans es tirava de catàleg, fades, follets, motius tribals, etc. Els dibuixos eren molt semblants tots. Ara ja no, a partir de finals dels anys noranta l’art entra de ple en el món del tattoo, cada artista té el seu estil. Cada persona té un motiu determinat per decorar-se la pell. Solen ser símbols que tenen sentit per la persona que s’ho fa, hi ha gent que ho fa per recordar moments especials de la seva vida, per evocar algú en concret o simplement per estètica.
Exemple del trasllat de l’aquarel·la a la pell//F: msta
quins Consells donaries a alGÚ que es vinGui a tatuar? El principal consell és que tingui clar el que es vol fer perquè serà un treball que portarà tota la vida. Si no es té clar, val més esperar. A vegades el client arriba amb una idea i tant l’Elisabeth com jo l’ajudem a acabar de concretar-ho amb un disseny o plantejant-li una idea, però és ell el que ha de prendre la decisió final. Com et deia, quan et fas un tatuatge has d’estar convençut del tot.//
Un dels tatuatges del Marc//F: msta
LaRella | 13
ESPORTS
Núm.475
FUTBOL
LA COLUMNA EXTRA
Per_aleix Cardona
ruralitat o barbàrie! Amb data 25 de setembre de 2019, l’ajuntament de Sobremunt pren un acord de gran importància, per al poble, per al Lluçanès i per a tots els indrets dels Països Catalans que pateixen els efectes nefastos de la colonització turística/urbana. En aquest acord, titulat “Suspensió de llicències per a allotjaments turístics a Sobremunt”, es planteja d’aturar totes les llicències per al desenvolupament d’activitats turístiques al municipi que comportin obres i construccions. Aquesta suspensió es fa amb la perspectiva de disposar d’un estudi sobre l’impacte d’aquestes iniciatives al municipi que permeti avaluar quines són les necessitats i la capacitat de càrrega turística. Aquesta valenta iniciativa és un pas molt important per facilitar que molts municipis de diferents indrets del país es plantegin actuar front al buidatge dels habitatges dels nostres pobles i la seva conversió en indrets per a ser ocupats per passavolants, contribuint al despoblament, a la pèrdua de cohesió local i territorial i humana de pobles i comarques. Volem pobles amb gent que hi visqui, que arreli, que es plantegi les necessitats de la col·lectivitat i com contribuir-hi, que analitzi i valori què i com exigir que les institucions públiques se centrin, també, en aquesta realitat. Només amb mesures fermes i contrastants poden arribar a reviure els nostres pobles, les nostres comarques, com ara el Lluçanès, les Garrigues, els Ports, el Priorat, els Pallars... Recordo quan la manca d’infants, segons criteris administratius, va fer que tanquessin l’escola de la Torre d’Oristà, i recordo que algunes persones constataven la tristesa d’un dia a dia sense el so dels nens i nenes en sortir a esbargir-se o a les entrades i sortides de l’escola. Recordo la campanya a Santa Eulàlia de Puigoriol per mantenir l’escola oberta malgrat la poca quantitat d’infants. Fa poc, un amic ben informat, col·laborador del periòdic Som Garrigues, em comentava que a aquella comarca de Ponent, en pocs anys havien tancat 8 escoles, i com això anunciava una etapa de poca perspectiva de futur en aquells pobles. Aquest darrer estiu, vaig ser al 41è Aplec dels Ports, concretament al municipi d’Herbers, que se celebrava amb el lema “Al despoblament, ni aigua”, en una comarca on en els darrers 100 anys s’ha passat de 22.670 habitants a 6.652, avui, entre 14 pobles. La pèrdua d’infraestructures i serveis, l’envelliment de la població i la conversió de la quotidianitat d’una comunitat humana, en un espai per a excepcionals estades de gent sense cap vincle present ni voluntat de tenir-lo en el futur fa dels pobles, de les comarques i dels territoris llocs despersonalitzats i sense identitat. Cal una nova ruralitat que garanteixi la vida present i futura per al territori. La iniciativa de l’ajuntament de Sobremunt hauria d’ajudar a fer camí en aquest sentit. No volem pobles dormitori o aparador o pessebre, volem comunitats vives, amb diversitat generacional, amb economia oberta a la col·lectivitat i amb infraestructures que facilitin l’arrelament poblacional. Calen polítiques d’habitatge al servei de tot això i que excloguin l’especulació. Calen iniciatives que prioritzin la proximitat, la inversió en feina al poble o a la comarca front als plantejaments de gran escala i al servei d’un món urbà cada cop més aïllat humanament i sense alternativa al consumisme centralitzat i despersonalitzador.// LaRella | 14
el futbol pradenc encara el nou any amb optimisme Prats de lluçanès Per_ Xavier Vilella
El Pradenc va aconseguir una transcendental victòria per 1 a 0 a casa contra el Gurb, un rival directe en la lluita per les primeres posicions. El partit va ser molt intens i disputat, però amb les millors ocasions pel bàndol local. El primer i únic gol del partit va arribar des del punt de penal; Pep Martin es va encarregar de transformar-lo amb un xut potent que va fregar el pal esquerre de la porteria visitant per avançar-se just abans del descans. A la represa, tots dos equips van seguir amb una intensitat molt elevada, però sense gaire encert. El gol va rondar la porteria del Gurb quan un xut potentíssim del mateix Pep va estavellar-se a la fusta. A les acaballes del matx hi va haver alta tensió a banda i banda que va acabar amb un jugador gurbetà expulsat. Ja no hi va haver temps per més i els tres punts es van quedar a Prats. Triomf vital per presentar-se al camp
del líder la setmana següent a només 2 punts del liderat. Un dels partits més il·lusionants del que portem de temporada, la visita al Camp de l’Oar Vic, primer classificat, es va saldar amb un empat sense gols que, sens dubte, té molt valor donat que jugar fora de casa sempre és complicat, i si a més ho fas al camp del líder, qualsevol cosa que no sigui perdre és meritòria. És més, les estadístiques mostren que en els 7 partits disputats lluny del municipal, només hi figura una derrota. Pel que fa al Futbol Sala, venia de fer els deures a la pista del Mollet amb una victòria molt treballada. Les coses no van començar bé, ja que els locals es van avançar amb un gol just abans de la mitja part. En el segon temps, els Pradencs van sortir a per totes i van arribar a dominar per 3 gols a 1 quan només faltaven 3 minuts pel final. Estava molt a prop, però un gol dels molletans va posar emoció fins l’últim sospir, encara que el marcador ja no es va moure. Tri-
CURSA
omf importantíssim per trencar amb una dinàmica de 2 derrotes consecutives i poder afrontar el duel contra el líder al pavelló la setmana següent. El partit disputat al pavelló venia carregat d’al·licients, començant per la visita del líder de la categoria, la Fundació Terrassa fins a l’esperat retorn del grup d’animació local “Taurons Blaugranes”. El guió del partit va ser pràcticament calcat al del partit contra el Molló. Es van avançar els visitants, i acte seguit van venir 3 gols consecutius dels homes de Traveria, tot això en una primera part d’alt voltatge i bon joc que permetia gaudir al públic que omplia el pavelló fins la bandera. Quan faltaven segons per encarar el túnel de vestidors, un gol dels terrassencs va donar moral a un equip castigat per acumulació de faltes. A la segona part, quan tot indicava que el Terrassa es bolcaria a l’atac, va ser el Prats qui va posar el 4-2 al marcador. El pavelló era una festa, però els del Vallès Occidental volien aigualir-la i van fer pujar dos gols més, per deixar un empat a 4 que seria el resultat definitiu. No obstant, punt de mèrit per un equip que va a més, i que té el liderat a tan sols 5 punts.//
BOXA
Clavell, 2n a la jean bouin
olost al ring!
Aniol Clavell Clotet va pujar al segon graó del podi en la categoria SUB16, en la 96a edició de la Jean Bouin a Barcelona. El jove atleta de Sant Boi de Lluçanès, del CA Olot - Terra de Volcans, va completar els 3.600 metres en 10 minuts i 53 segons.//Red
El 23 de novembre el Pavelló d’Olost va acollir la primera vetllada de boxa al poble. En 8 combats, els més de cent espectadors van poder conèixer aquest esport a pocs metres del quadrilàter.//Red
el lluçanès a taula
desembre 2019
Pintura de Teresa Gimenez
el lluçanès a taula
2
escriure àpats, menjar lletres En aquest especial del Lluçanès a Taula ens hem proposat descobrir literatura mentre endrapem les millors menges de Nadal. Primer hem viatjat fins a Cal Trumfo de la Torre per conèixer millor el seu cuiner, Isaac Monzó. Després descobrirem les millors lectures culinàries amb les bibliotecàries del Lluçanès. A continuació prepararem un menú nadalenc mentre en llegim una bonica història. Seguidament maridarem els autors lluçanesos amb els beuratges més escaients, i acabarem amb els glosadors Cor de Carxofa i les seves rimes encriptades. Abans de cloure l’especial, també ens trobarem amb dos establiments lluçanesos premiats. Que aprofiti! Amb dibuixos de_ Teresa Gimenez
"Vull que el negoci L’Isaac Monzó va obrir Cal Trumfo a la Torre d’Oristà, fa dos anys i mig. Abans havia fet de cuiner a altres restaurants de la comarca: el Lluçanès, Cal Quico i la Primitiva. A la Torre ja havíem tastat les seves postres en algun sopar popular.... Per_ Jordi Freixa i Oliveras Com vas rebre la nominació del Fòrum Gastronòmic a Cuiner de l’Any? Un dia em va trucar el Pep Palau, el director del Fòrum, i em va co· mentar que l’equip que busca cui· ners i restaurants m’havia proposat com un dels cinc finalistes. Em vaig sorprendre molt, perquè nosaltres no hem buscat mai cap mena de re· coneixement. Som el bar del poble, fem cuina cuidada, però tradicional i senzilla. En aquest premi busquen restaurants emergents, novetats que no surten als circuits medià· tics ni tenen estrelles, que tinguin producte de proximitat... i en això sí que hi entrem. Però ben desconeguts tampoc no ho sou... Van venir els dels 5 a taula, un col· lectiu que escriu a la Vanguardia, i ens van fer un escrit molt maco, la veritat. Ens van puntuar molt bé. Ens van posar un 15 sobre 20, que és una nota molt alta per ser ells. Em vaig quedar parat. També han vingut d’altres blocs i mitjans. I un cop digerits els premis, què? Un 30% del vot era el jurat i el 70% es votava el públic a través de
la pàgina web de la Vanguardia. Vaig aprofitar per anar a visitar els altres restaurants. Eren tots molt diferents. El Terra de Berga, per exemple, és un restaurant amb un servei molt més luxós. No es pot comparar amb el que fem aquí.
Viatjar, per exemple, al Lluçanès... La cuina em va portar fins aquí. Vaig conèixer l’Oriol dels Ca· sals a Barcelona i em va explicar tot el projecte del restaurant que volia obrir. Vaig venir per arrencar Els Casals.
Què et va empènyer a dedicar-te a la cuina? A casa sempre m’havia agradat cui· nar, i amb 16 anys vaig decidir pre· sentar-me en un examen per entrar en una de les dues úniques escoles de cuina que hi havia l’any 86. Anys més tard, quan feia de professor a Tona, vaig comptar-ho, i ja hi havia més de 24 instituts amb aquesta for· mació. Ara es valora més, i el món de la cuina s’ha fet molt més medi· àtic. Abans ningú sabia qui eren els cuiners. Molts cops els propietaris dels restaurants eren qui estaven a la sala. Ara són els cuiners que por· ten el negoci des de la cuina.
És el primer gran projecte en què vas participar? Sí, i va ser un gran canvi a la meva vida. Em va agafar amb 30 anys, i també vaig ser pare. Va ser un mo· ment clau.
Vas fer de l’afició un ofici... Aquest factor també va ser impor· tant. Fer-se cuiner permetia trobar fei· na ràpidament. Te n’anaves a treballar un estiu a Menorca, o a Cadaqués, fent temporada a Mataró, i a l’època d’esquí a la Molina. Estava molt bé per un xaval de 17 o 18 anys. Tenies feina, et gua· nyaves bé la vida i podies viatjar.
És allí on comences a definir la teva cuina? Als Casals hi vaig veure coses molt guapes. La connexió entre els cuiners i els pagesos que hi ha a la família, la dedicació, un compromís brutal amb el territori... sí, segu· rament m’ha marcat força. Hi vaig estar uns 3 anys i mig, i després vaig treballar un any al Restaurant Lluçanès, amb l’Àngel Pasqual, que ja tenia l’estrella Michelin. Després vaig anar dos anys a Cal Quico, i fi· nalment vaig agafar el negoci de la Primitiva, durant 4 anys.
Atura la conversa una trucada. Li demanen quin menú fan per Cap d’Any. Aquest any el dedica als anys 20, època dels gàngsters.
desembre 2019
3
i funcioni aquí, a la Torre” Quatre anys a la Primitiva, dèiem. Allà vas obrir la porta a tenir un restaurant propi.... Sí, però en aquella època em va sortir la feina a l’escola d’hostale· ria. Vaig combinar les dues feines durant un any, però llavors vaig aprofitar que tenia continuïtat com a professor. En vaig ser durant set anys, i m’ho vaig agafar com a apre· nentatge per mi mateix. T’obligues a llegir més, vas d’excursió i coneixes productors... és com un reciclatge. I just després vaig anar a l’antiga Fàbrica Moritz, i hi vaig aprendre a gestionar una carta enorme. Has passat per tot arreu, vaja. Sóc inquiet. Com que hi ha molta feina i cada cop que vas a un lloc veus coses noves, no pares d’apren· dre tant del que es fa bé com del que no. Podia ser al Lluçanès, amb una estrella, o anar a Cal Quico i con· tinuar-hi aprenent coses. Com quan amb 45 anys vaig anar a Suècia i, al principi, em vaig dedicar a rentar musclos i enciams perquè no els entenia de res. Els projectes nous sempre em motiven molt.
Som el bar del poble, fem cuina cuidada, però tradicional i senzilla
TG
L’Isaac va celebrar els dos anys de Cal Trumfo amb un menú de monosíl·labs. Ara li demanem que ens faci un menú on totes les paraules portin accent...
MENÚ DE ST ESTEVE AMB ACCENT aperitiu
Projectes com ara obrir un restaurant a la Torre. Per què aquí? Doncs perquè hi visc i hi vull se· guir vivint. A Cal Toni s’havien jubilat i estàvem sense bar, i això no podia ser. És una de les coses que més sento: vull apostar per què el negoci funcioni, i per què funcioni aquí.
Fuà d’ànec i Canapés de salmó amb tàpares i espàrrecs
I funciona? Va bé, però és durillo. A la prima· vera farem tres anys. Ha costat. Ara som més coneguts, i des de l’última setmana santa que la cosa va millor, però encara costa que surtin els nú· meros. La gent de la Torre ens ha ajudat molt. Quan no és Festa Major, és l’aniversari dels avis... gràcies a ells hem aconseguit arrencar, hem tingut una molt bona rebuda.
Aprofitem per demanar-li algun llibre per obrir l’estómac, ja que el Lluçanès a Taula va d’això... Ens diu que de petit va deborar “Charlie i la fàbrica de xocolata”. Tot seguit ens recomana un reguitzell de pel·lícules, “El festí de Babette” o “Como agua para chocolata” (ambdues basades en novel·les); “Chef”, d’un excuiner d’un restaurant d’estrella ho canvia per una food truck; la xinesa “Comer, beber i amar” o la brasilenya “Estómago”.
El plat principal podria ser un...
Caneló de faisà I les postres...
Torró de massapà
L’estètica de Cal Trumfo, amb mobles suecs, és curiosa... Allà hi ha molt mercat de segona mà, i m’agradava molt. Conec una noia que s’hi dedica, i vam voltar tota una setmana amb el seu camió. Jo anava mirant per mi. Mobles, llums, butaques, mobles de barra... i a so· bre tenen història!, quan veig que s’hi asseu un torrenc em fot grà· cia, perquè penso d’on va sortir i és curiós. Som en una nau industrial i això podia ser un inconvenient, però hem aconseguit crear una estètica pròpia amb zero recursos.
Quina és l’especialitat de la casa? No en tenim perquè in· tentem fer-ho tot bé. A mi m’agra· den molt les croquetes, les braves, els calamars, i els aros, i he de re· conèixer que la cua de bou surt molt bé. Els plats que s’han convertit en intocables són el pop a la brasa, la cua i el risotto. A banda, cada tem· porada canviem alguna cosa.
Parlem de la cuina. Tradicional i cuidada, ens deies... Sí, el producte és molt important. Apostem per la proximitat. La boti· farra de la Sunsion, la mel del Met de la Torre, d’Oristà i de Merlès em porten verdures, el forn de pa de Sant Boi, els làctics del Gerard, el porc de Sagàs, els formatges del Reixagó... també és una manera de dinamitzar el territori. Tots els productes tenen nom i cognom i, és
Sou de poble. Per tant, feu esmorzars. El cap de setmana comença a funcionar. Hi fem capi· pota, mandonguilles amb sípia, ous amb sobrassada, una de molt bona. O els calamars farcits amb boti· farra de Cal Toni. Una colleta de la Torre sempre vénen a esmorzar, i van omplint una taula. El millor cli· ent que tinc, de fet, és de la Torre, el Jordi Suca. És el number one. Li haurem de posar una foto per aquí.
clar, això també augmenta el preu. Un viatjant em deixaria alguns pro· ductes molt més barats, però de molta menys qualitat.
4
el lluçanès a taula
llibres que estimu Per_ Bibliotecàries del Lluçanès
E
ls llibres ens aboquen olors, records, sensacions... I també gustos! Són moltes les novel·les que parlen de cuina. I qui millor que les bibliotecàries del Lluçanès per fer-nos-en un tastet! Durant tot l’any trafiquen amb llibres, omplen els prestatges, recomanen les millors lectures. En aquestes pàgines, i ara que tenim Nadal a tocar, els hem demanat lectures que omplin a parts iguals la panxa i la imaginació.
de postres...
leti Caballé biblioteCària de PeraFita
per ambientar-nos en nadal...
un llibre amb salsa...
Chocolat,
montse rovira Carme boixader biblioteCària de sant Feliu sasserra
Un noi anomenat Nadal, de Matt Haig Si ets una d’aquelles persones que creuen que hi ha coses impossibles, hauries de deixar de llegir aquest lli· bre immediatament. No és per tu. Segueixes llegint? Doncs comencem... Aquesta és una història d’aventures, neu, segresta· dors, elfs, encara més neu, i un nen d’onze anys que es diu Nikolas i que no té por de creure en la màgia. Matt Haig (Sheffield, Anglaterra, 1975) ha fet estudis de lletres a les universitats de Hull i de Leeds (Anglaterra). Després de viure a Nottinghamshire, Londres i Eivissa, actualment viu a York. Com a periodista, ha escrit en els principals diaris anglesos, com The Guardian i The Independent. Des de la seva primera novel·la, The Last Family in England (2004), ha tingut molts èxits. The Dead Fathers Club (2006) i The Possession of Mr Cave (2008) han estat traduïdes a deu llengües. La novel·la The Radleys (2010), que ha guanyat el pre· mi nord·americà ALA Alex Award, s’ha traduït a vint· i·nou llengües i es portarà al cinema. Haig també s’ha dedicat a la literatura infantil.//
biblioteCària de Prats
de Joanne Harris
Pólvora i canyella, d’Eli Brown Títol original: Cinnamon and Gunpowder Benvolguts lectors, Per aquestes festes no us quedeu sense tenir un bon llibre d’aventu· res: divertit i entretingut , deixeu·lo sobre la tauleta de nit o el racó més especial de la casa, estic segura que no el podreu deixar fins el final. Pólvora i Canyella és d’aquests lli· bres d’aventures que et fa submer· gir dins un divertiment de combats navals, mars tropicals, brogit de ca· nons, salabror d’ onades, amor i llà· grimes, tot plegat embolcallat amb l’olor i la visió d’un bon menjar, ex· quisideses que un cuiner “El Cèsar de les salses” pot arribar a preparar quasi sense ingredients, els que hi pugui haver en una cuina extrema· dament desorganitzada, (canyella, celiandre,menta,alfàbrega,arrel de gingebre i una herba misteriosa que els mariners en diuen llimone·
ra) entre mig de suculents menjars, els personatges es precipiten en la lluita i la conquesta d’un vaixell pi· rata , en un lloc remot a la deriva d’un oceà maleït Introduïu·vos plàcidament dins aquesta historia a on l’autor dona vida a uns personatges molt vius i picarescs com son els grumets, xefs, pirates, capitans, alguna ca· pitana..., descrit amb una gran ri· quesa de metàfores tan exquisides com els plats del cuiner. Si us agrada l’aventura, l’humor i la ironia, no deixeu de banda aquesta novel·la que no és un gran best·seller però us farà passar una estona molt divertida. Bones festes, bon menjar i bona lectura!
Si de petita em va enamorar el lli· bre de Roald Dahl ,”Charlie y la fàbri· ca de chocolate”, d’adolescent em va passar una cosa semblant amb la no· vel.la de Joanne Harris, “Chocolat”. El llibre gira entorn a Vianne Rocher, una dona sensual, alegre i misteriosa que arriba a un poblet francès anomenat Lansquenet i obre una botiga de xocolata davant de l’església. El pare Reynaud la veu com un perill directe per a ell i la seva parròquia (ja que Vianne arriba en plena quaresma) i això fa esclatar el conflicte. El llenguatge, vivíssim i enlluerna· dor, dibuixa una història de confron· tació entre dos mons ben diferents, on el fil conductor són les exquisites receptes de la propietària de la botiga. “Chocolat” va esdevenir un ines· perat i càlid èxit de vendes a vint· i·tres països, i se’n va fer una pel· lícula, dirigida per Lasse Hallström, amb Johnny Depp i Juliette Binoche com a protagonistes. «Espurnejant, enginyosa i plena de personatges que ens ensenyen a gau· dir dels petits plaers inesperats de la vida.» Chitra Banerjee Divakaruni. No apte per aquells que no puguin menjar dolços!
desembre 2019
5
ulen el gust Un llibre amb recepta...
Per_ Gemma i teresa, membres del Club de lectura de santa eulàlia de Puig-oriol
La veritable història d’una mentida, de Ramon Erra Des del club de lectura de Santa Eulàlia, ens agra· daria recomanar·vos l’última novel·la de l’escriptor del nostre poble, Ramon Erra. La veritable història d’una mentida és la història del Pasqual, un pastor dels Erms ,que un dia troba un mort a la devesa, amb un maletí al costat, “ple de vés a saber què”. A partir d’aquí, es comencen a crear un seguit d’històries, fabulacions i fake news, per part de totes les persones implicades . Per una banda hi ha els pastors, amics del Pasqual, que es reuneixen cada dia al bar del poblet dels Erms per jugar a cartes; i, per l’altra, la seva neboda Megalí, que està fent la ruta literària de Balzac per París, amb els companys del curs de narrativa. Aquestes dues trames discorren en paral·lel des del començament de la novel·la, i li serveixen a l’autor per contrastar dues cultures: la del camp, dels relats orals dels pastors “que en saben tant de contar històries”; i la de la ciutat i dels lletraferits, que han llegit els clàssics. L’obra està escrita amb un llenguatge creatiu, ajustat, amb diàlegs rodons i descripcions breus i, en algun cas, sinestèsiques L’obra està escrita amb un llenguatge planer, creatiu, ric i que reflecteix molt bé el parlar del Lluçanès i dels pastors. Creiem que us ho passareu molt bé llegint aquesta novel·la, perquè, tot i que hi ha molts temes de fons, està escrita amb un gran sentit de l’humor i ironia. Com sol ser habitual en les novel·les del Ramon Erra, no és tan important el desenllaç, sinó saber gaudir de la seva manera de narrar les històries i d’embolicar la troca, per arribar al final amb tot resolt. Durant el transcurs de la narració, hi ha un capítol breu dedicat a la descripció de la matança d’un xai al carrer, amb tot luxe de detalls, mentre un home des de la finestra crida que no “hi ha cap xai tan bo com el del Lluçanès, que menja herba aromàtica tot el dia”. És per això que hem pensat maridar aquest llibre amb un bon estofat de xai del Lluçanès, que abans es men· java els dies de festa. Dos productes de proximitat per aquestes festes!
Xai del Lluçanès amb estofat de patates INGREDIENTS (Per a 8 persones) » 2 kg de xai a trossos (per aquest plat utilitzarem totes les parts del xai que no es poden fer a la brasa, braons, coll, etc.) » 2 cebes grossetes » 1 porro » 800 grams de patates tallades a daus (aproximadament) » 5 o 6 pastanagues tallades a daus » Sal » Oli d’oliva » Picada d’all, julivert i ametlles » Un raig de vi blanc
PREPARACIÓ 1) En primer lloc salarem els talls de xai i els po· sarem en una cassola amb abundant oli d’oliva i els fregirem fins que quedin ben rossos. 2) Després hi afegirem les cebes i els porros tallats a trossos i ho fregirem tot junt fins que la ceba estigui ben tova. Si veiem que no ens fa gaire suquet i po· dem afegir una mica de caldo de verdures. 3) En una paella a part fregirem les patates i la pas· tanaga i les afegirem a la cassola. 4) Hi tirem un bon raig de vi blanc i una mica de picada i ho deixem que vagi fent la xup xup, ben a poc a poc fins que el xai les patates estiguin ben tous. Nota: Si trobeu que és un plat massa contundent, podeu canviar les patates per fredolics fregits a la paella amb una mica d’alls tendres i així us quedarà un plat més lleuger.
6
el lluçanès a taula
HI HAVIA UNA VEGADA, Receptes de_ Antonia Bellmann · Traducció de_ Pau Soriano Prats · Conte de_ Roger Torrents Boy
A
rriba l’hora de preparar el menú de Nadal! Què cuinem? Des de LaRella us proposem un menú nadalenc perquè el proveu aquests dies, o qualsevol que us aprofiti! Un cop paït, podeu escriure un conte, o llegir el que acompanya aquestes saboroses receptes!
Rostit vegà de festa
Crema de carbassa torrada amb moniato i espècies de Nadal INGREDIENTS (Per a 6 persones) » Oli d’oliva » 1 carbassa (de qualsevol tipus, la que més us agradi) » 1 moniato mitjà » 1 ceba » 4 grans d’all grossos » 1/2 culleradeta de sal » 1/2 culleradeta de canyella en pols » 1/2 culleradeta de nou moscada en pols » Un xic de clau en pols » Un xic de pebre negre mòlt » 1 litre de brou de verdures » 120ml de llet de coco, soja, arròs... (qualsevol, la que preferiu) » 2 cullerades de xarop d’atzavara o d’auró » Pipes de carbassa Temps de preparació: 15’ Temps de cocció: 60’ Quantitat: 6 racions
(Per a 6 persones) PER LA SALSA DE POMA I NABIUS » 1 tassa de nabius secs » ¾ tassa d’aigua » ½ tassa de compota de poma » 1 poma (pelada i tallada a trossos petits) » ½ culleradeta de canyella en pols » ¼ culleradeta de nou moscada en pols » ¼ culleradeta de gingebre en pols » ¼ culleradeta de sal
PREPARACIÓ Preescalfar el forn a 220ºC Tallar la carbassa a quarts i retirar les llavors (es poden torrar i utilitzar, però no cal per aquesta recepta) Pelar el moniato i tallar a trossos grossos. Untar els quarts de carbassa amb oli i posar·los en una safata de forn amb paper vegetal i la pell cap amunt. Coure 35’ fins que la polpa es punxi fàcil amb una forquilla. El moniato (també untat amb oli) s’hi afegeix quan la carbassa ja porta uns 10’, ja que triga menys a coure’s. Un cop hem tret la carbassa i el moniato del forn deixem refredar un xic i retirem la pell. Posem 3 cullerades d’oli en una olla grossa a foc mig, quan sigui ca· lent hi afegim l’all i tot seguit la ceba, ben picats. Hi afegim la sal i deixem cuinar uns 8·10’. Quan la ceba estigui transparent, afegim la polpa de la carbassa, el mo· niato i totes les espècies (canyella, nou moscada, clau, pebre). Mentre remenem procurem anar esclafant la carbassa, i hi afegim el litre de brou. Quan bulli baixem el foc
INGREDIENTS
al mínim uns 15’ perquè s’integrin bé tots els sabors. Mentre la crema va coent·se, po· sem les pipes en una paella per tor· rar·les (retirar quan comenci a fer olor de torrat, important que no es passin!). Quan s’hagi acabat de coure la bar· reja de la carbassa, afegim la llet ve· getal i el xarop i retirar del foc perquè es refredi lleugerament. Batre·ho tot fins a aconseguir una crema homogènia i fina (compte amb les esquitxades!). Emplatar i guarnir amb les pipes, i un raig de llet vegetal per decorar (opcional). Deixar refredar del tot el que so· bri, abans de ficar·ho en un envàs per guardar·ho a la nevera (4 dies) o al congelador (3 mesos).
PEL PURÉ DE MONIATO » 2 moniatos mitjans tallats a daus » ¼ tassa de llet vegetal » 2 cullerades de llevat nutricional (potencia el gust però no és imprescindible) » Cullerada de mantega vegana o margarina » ½ culleradeta de canyella en pols » ½ culleradeta d’all en pols » ½ culleradeta de sal » ¼ cueradeta de nou moscada en pols » ¼ culleradeta de gingebre en pols » ¼ culleradeta de pebre negre en pols PER L’ESTOFAT DE XAMPINYONS I LLENTIES
» 1 tassa de ceba picada » ½ tassa d’api picat » ½ tassa de pastanaga picada » 1 cullerada d’oli » ½ culleradeta de farigola (seca o fresca) » ½ culleradeta de sàlvia en pols » ½ culleradeta de sal » ½ culleradet de pebre negre en pols » ¼ culleradeta de nou moscada en pols » 3 tasses de xampinyons tallats a daus » 2 grans d’all picats » 1 tassa de llenties cuites » ¾ tassa de brou de verdures » 1 cullerada de midó de blat de moro EXTRES
» 2 paquets de massa de pasta de full (sol ser vegana, però comprovar-ho) Temps de preparació: 50’ Temps de cocció: 40’ Quantitat: 4 racions
desembre 2019
7
UN MENÚ NADALENC... “Crumble” de poma nadalenc
PREPARACIÓ Posar aigua a bullir per cuinar·hi els moniatos fins que quedin tous, retirar i deixar refredar. Posar tots els ingredients de la salsa en una olla, portar a ebullició remenant·ho i deixar coent a foc molt lent uns 20’ perquè redueixi, removent de tant en tant. Ha de guanyar força densitat, retirar del foc i deixar refredar. Mentrestant, fer un puré amb els moniatos cuits, la llet vegetal, la margarina o mantega vegetal, el llevat nutricional i les espècies. Per a l’estofat, escalfar oli en una olla gran i sofre· gir·hi la ceba, l’api, i la pastanaga durant 5’ fins que s’estovin, afegir·hi les espècies i seguir sofregint. Afegir els xampinyons a daus. Quan els xampinyons siguin cuits, afegir l’all i les llenties i barrejar·ho tot bé uns 2·3’. Afegir·hi el brou i portar a bullir. Baixar a foc lent i afegir·hi el midó (que prèviament haurem dissolt amb una cullerada d’aigua freda per evitar els grumolls). Remenar a foc mig 1·2’ fins que comenci a espessir. Retirar del foc i deixar refredar. Preescalfar el forn a 190ºC. Cobrir el motlle amb paper vegetal i posar la primera massa de pasta de full al fons i que tapi les parets. Fer les capes: primer el puré de moniato, a sobre hi posem l’estofat de xampinyons i llenties i ho cobrim tot amb la salsa de poma i nabius. Tapar·ho tot amb la segona massa de pasta de full i tan· car·ho bé amb la primera. Amb un ganivet ben esmolat fer uns talls a la part de sobre per deixar sortir el vapor durant la cocció. Ho fornegem uns 30 o 40’ fins que la massa sigui daurada i clavant un ganivet al centre surti calent. Un cop tret del forn, deixar refredar uns 15·20’ abans de retirar del motlle.
Aires d’extinció, Era un dia de Nadal, l’ambient a la sala era amable i la gent parlava animadament. Els comensals estaven tots asseguts a la taula esperant els plats del xef, ·un amic llunyà d’un dels nostres. Jo estava observant amb delit el got amb gel on hi tenia un vermut de bóta. La gent del voltant em començava a fer nosa i notava com l’alcohol omplia el rerefons de les meves ninetes. Aquella era la meva nova família; gent que ja no creia en convencions del passat o d’altres que hi vivien atrapats. Així que sense adonar·me’n va arribar l’entrant: una crema de carbas· sa, moniato i pastanaga amb canyella. Entre alguns dels assistents vaig veure cares de desaprovació, alguns d’ells són gent nihilista sense ganes de viure molt de temps, dispo· sada a menjar tres plats de carn al dia sense patir per la salut. Un d’ells va foradar el cui· ner amb la mirada. Jo em vaig limitar a mi· rar al meu voltant, fent de catalitzador de les sensacions de l’entorn. Tanmateix, tothom va deixar el plat net, sense gaire vacil·lacions. Fins i tot es va arribar a fer el silenci de quan el menjar val la pena; un dels assistents va comentar que havia passat un àngel.
INGREDIENTS (Per 6 persones) PEL FARCIT » 8 pomes grosses (4 de pastís i 4 dolces, ecològiques si és possible) » 1 llimona » ¾ tassa de sucre de coco (o sucre morè integral) » 1,5 culleradetes de canyella en pols » 1 polsim de nou moscada » 3 cullerades de midó de blat de moro » ¼ tassa de suc de poma (o aigua, si no és possible) » 1 culleradeta de gingebre fresc picat (o 1/2 culleradeta de gingebre sec en pols) PEL TOPPING (GUARNICIÓ) » 1 tassa de flocs de civada » ½ tassa de farina d’ametlles » ½ tassa de farina de blat » ½ tassa de sucre de coco (o de sucre blanc) » ½ tassa de sucre morè » ½ tassa de nous » ¼ cullerada de sal » 1 cullerada de canyella en pols » ½ tassa d’oli de coco o d’oliva PER ACOMPANYAR (OPCIONAL) » Gelat vegà de vainilla o nata muntada de coco
PREPARACIÓ Preescalfar el forn a 170ªC. Pelar les pomes, treure’ls el cor, tallar a quarts i lla· vors a làmines fines. Posar en un bol gros i afegir·hi la resta dels ingre· dients pel farcit, barrejar·ho i posar·ho al motlle on el courem. Passem una aigua pel bol i hi posem tots els ingredi· ents pel “topping” a dins i barrejar·ho bé amb les mans per deixar trossos més grans i d’altres més petits. Repartir el “topping” per sobre del farcit del pastís, procurant que li quedi una altura homogènia perquè la cocció també ho sigui. Fornejar durant 50’ o 60’, o fins que el farcit faci bom· bolles, les pomes siguin toves al centre del motlle i el “topping” daurat (si el “topping” comença a torrar·se abans d’hora, el podem cobrir amb paper de plata per aturar·ho). Deixar reposar mitja hora com a mínim i servir sol o acompanyat del gelat o la nata. (Temps de preparació: 20’ / Temps de cocció: 60’ Temps de repòs: 30’)
un conte per llegir havent dinat, de Roger Torrents Boy
El següent plat va ser el Thanksgiving Ro· ast, una mena d’estafa que pretenia dissimu· lar l’absència de carn posant·hi quelcom que ho recordés. Un dels assistents, un granger d’anar·hi, es va exasperar quan aquell men· jar li va tocar les papil·les gustatives, era allò una broma de mal gust, desprenia la seva mirada. D’aquell plat va sortir un tema que tothom havia remugat durant tot el dinar: ve· ganisme en front del menjar tradicional? La gent va començar a bordar histèrica sense solta ni volta. Alguns defensaven el menjar de l’àvia i començaven a invocar l’esperit sant, d’altres recorrien a arguments car· regats de retòrica però buits de contingut, uns altres parlaven d’ètica i el nostre deure amb el planeta i el futur de la humanitat. La conversa estava patrocinada pel cava i el vi. Després d’una llarga estona de debat apassi· onant en què ningú pensava baixar del bur· ro, vaig carregar un so gutural que va fer sagnar les orelles dels més pròxims: Brap! Tothom va callar un segon, per esclafir en una gran rialla el següent. Hores més tard vaig mirar·me amb ulls cristal·lins el “Nadal a tres bandes”.
TG
8
el lluçanès a taula
AUTORS LLUÇANESOS Per_ David Gomis i Núria Vila
U
n bon llibre encara es posa més bé amb una copa de vi. Amb quins beures podem degustar-los ja depèn de cadascú... Tot seguit us presentem 5 maridatges literaris.
L
’obra de teatre Tres nadals, de Pere Vila amb tres vins, tres “tempos” com a la pròpia obra; els contes de la Bruixa, de Teresa Ribera, amb licors d’herbes que podria haver collit la protagonista; Fum, de Josep Maria Miró amb un cava rosat i fumat; Els ulls dels altres, de Sadurní Vergés, intens com el vi que l’acompanya; i per últim, un poema que podreu maridar sencer, Miralls de Cendra, del poeta de Sant Bartomeu, Xevi Pujol.
V
aig a llegir una mica de vi! Ai, ostres! Vull dir: vaig a beure un bon llibre! Tampoc! Bé, tan se val, devoreu LaRella de moment...! TG
Tres Nadals
de Pere Vila i Espona amb ...
de Teresa Ribera amb...
L’HERAVI, JOVE
Samsó, garnatxa negra i sirà, del celler Vinyes d’en Gabriel, a Darmós. Cullen tot el raïm a mà, quan entra al celler fan una maceració durant unes hores, llavors fan la fermentació a dipòsits d’acer inoxidable i de ciment on, uns dies abans d’acabar el procés hi tiren les mares. Finalment, l’estabilitzen i l’embotellen.
L’HÒSTIA, RATAFIA HARDCORE
Licor de nous verdes, macerat amb més de 20 ex· tractes naturals d’herbes aromàtiques. Després d’una maceració de 4 mesos i un posterior envelliment, hi afegeixen el sucre i l’embotellen.
L’HERAVI, CUVEÉ BLANC DE NOIRS
MARIDATGE: Les males llengües diuen que les primeres persones que van fer ratafia van ser les bruixes, que eren unes sàvies de les plantes i de les herbes remeieres (entre d’altre saber que els llibres d’història obvien). Ideal per fer uns xarrups en alguna sobretaula d’aquestes festes! Si et passes, potser en veus alguna...
Una garnatxa negra del mateix celler. Cullen el raïm a mà i quan l’entren al celler per triar·lo, li treuen la pell i les llavors per transformar·lo amb vi blanc, seguidament fan un premsat directe, seleccionant el millor most i el posen a un dipòsit d’acer inoxidable per fer la fermen· tació, on està en contacte amb les lies durant 7 mesos.
L’HERAVI, CUVÉE ROSÉ
PER CERT: Més que a una ratafia, s’assembla al Ja· germeister, el famós licor d’herbes nocturn.
Una garnatxa negra i sirà, per fer el rosat d’aquesta casa. Cullen tot el raïm a mà, quan entra al celler trien el raïm, el premsen suau i directe, buscant el most flor, fan un treball de maceració en fred amb les pells durant dos dies, seguidament comença la fermentació i quan està, durant 3 mesos segueix amb contacte amb les pells i l’embotellen. MARIDATGE: Tres Nadals amb les mateixes protago· nistes, a la mateixa casa amb regust d’antigor i plena d’història. Tres vins del mateix celler i la mateixa va· rietat, a mans de la mateixa família que ha omplert la història durant 120 anys. En definitiva, tres elaboracions diferents, una per cada Nadal, de la mateixa garnatxa potent i madura, com aquesta obra del poeta i drama· turg pradenc per la qual va rebre el Premi Orfeó Vigatà
Els contes de la Bruixa de Perafita
STREGA
de Teatre 1970 i que es va representar al Teatre Casal Castells l’any 1983. PER CERT: Pau Freixas acaba d’estrenar a Netflix la minisèrie Días de Navidad, que segueix la vida d’unes germanes en tres Nadals diferents: de petites, d’adoles· cents i quan ja són àvies. A algú li sona aquesta història?
Licor d’herbes de la regió italiana de Campania que s’elabora macerant aiguardent de 40º amb unes 70 her· bes diferents, tot i això, les que predominen més són la menta, el fonoll i el safrà, que li dona el color groc. MARIDATGE: Què millor que llegir els contes de la bruixa de Perafita davant de la llar de foc amb aquest beuratge, després d’un àpat copiós? PER CERT: Els premis literaris més prestigiosos d’Italià es diuen Strega, que vol dir bruixa.
desembre 2019
9
S MARIDATS
Miralls de cendra de Xevi Pujol amb... I
Fum de Josep Maria Miró amb... ROSAE
Cava rosat i fumat, del celler Rimarts amb la col· laboració de Carpier, obtingut amb la varietat pi· not·noir. S’elabora amb el mètode tradicional però quan acaba de fer la primera fermentació posen el vi durant 2 hores, aproximadament, dins d’una bota fumada, seguidament l’embotellen i el porten el celler perquè acabi la criança a l’ampolla. MARIDATGE: L’aroma del Rosae et pot transpor· tar a l’olor de l’hotel d’aquesta obra. De fet, seria ideal que durant l’espectacle et donessin una copa d’aquest escumós, per sentir encara més l’olor del fum que ja hi ha, i així posar·te a la pell dels actors i entendre millor les mentides, les frustracions, les contradiccions i les inseguretats de les dues pare· lles que queden tancades dins l’edifici.. PER CERT: Seria ideal llegir l’obra amb un Ro· sae, tot acompanyat d’uns trossets d’algun dels productes fumats de la marca Carpier. Et trans· portaràs directament a la sala petita del TNC on la vam podem gaudir.
Els ulls dels altres de Sadurní Vergés amb... MAS PÒLIT
Una garnatxa negra, cabernet sauvignon i sirà, del ce· ller Mas Pòlit, a l’Empordà, exactament a la Serra Bal· meta, el peu de l’Albera. Cullen tot el raïm manual en caixes, la fermentació es fa en dipòsits d’acer inoxidable amb temperatura controlada i passa uns mesos, depe· nent de cada anyada, dins de botes de roure francès. MARIDATGE: Mas Pòlit és un vi potent que no us deixarà indiferents, com l’obra del Sadu. Al nas hi trobem aquesta olor a acer inoxidable, ferro i/o sang, la mateixa olor inten· sa que fa alguna micro escena de l’obra. També hi troba· rem olor de fruita vermella molt madura i una barrica molt ben posada. I a la boca és dens, sedós, apassionant, intens, molt intens, com Els ulls dels altres... PER CERT: Coneixent una mica l’autor, crec que li agradaria que us poséssiu una copa de Mas Pòlit, la degustéssiu, agaféssiu el pernil que teniu a casa, el ta· lléssiu ben fi, seiessiu a la vostre butaca preferida, amb orelleres. I començareu a salivar amb l’obra… Ep, la cançó de fons seria Hope There’s Someone d’Anthony an the Johnsons.
Hi ha coses que ressonen molt lluny, incommensurables, feliços incendis que mai ningú veurà, en aquell lloc on l’alegria fa olor de diaris vells, la pell llanuda de l’espasme en aquell lloc on no queda ningú, en aquell lloc que es va dessagnant sobre les nostres testes, la serp que sempre se t’enrosca al capdamunt del plor, cares deshabitades pels seus inquilins, en aquell lloc incomprensible on no hi ha mort ni vida, feliços incendis que mai ningú veurà en la perfecta solitud d’un mirall impossible.
II
Se’ns obren miralls d’ombra espessa al palp de les mans, a la cara, i enceten distàncies cegues que no vam aprendre, ens desfan, lentíssimament se’ns emporten desficis enllà cap a l’ombra tossuda que habita els racons, on ens anem fent il·legibles com llibres llençats fa molt temps al fons d’una bassa podrida.
III
Els núvols de molts cels passaran en aquella hora per la solitud extrema de la carn, la qual, vessant·se i esquinçant·se per amor, serà aleshores un mirall obert tot just per primer cop on solament podrà mirar·s’hi, indiferent a tot el que has viscut, el teu depredador.
IV
El foc no és altra cosa que el temps, que es fa visible i crema. Si apartes amb la mà la cendra veuràs la superfície llisa del mirall.
VI BULLIT O VI DOLÇ CASOLÀ
: S’elabora escalfant el most del raïm per tal que perdi la meitat de volum i/o d’aigua i augmenti la concentració del sucre. Parlem d’un procés que necessita una immensa paciència, per passar després a una fermentació lentís· sima. MARIDATGE: El vi bullit ve de molt lluny i ens pot trans· portar en el temps, quan a alguna casa de pagès de la co· marca ens en podien haver deixat provar. Sobretot grà· cies el foc i la reducció, el podem mantenir per la història, com diu el poema, el temps es fa visible, en aquest cas, es fa visible a la copa i al nas amb aquells tocs de diari vell, ranci, etc. Si apartes totes aquestes olors, trobaràs la frescor del vi encara que hagi passat un cicle molt llarg... PER CERT: Està completament fora de tota normativa, oficialment no existeix, i comercialment, menys; però sí que existeix ·i tant!·, encara que no estigui a l’abast de tot· hom i que a les cases de pagès del Lluçanès s’hagi perdut. Pregunteu·ho si aneu a algun celler.
10
el lluçanès a taula
MENJA GLOSA Per_ Cor de Carxofa Els glosadors de Manlleu de Cor de Carxofa us serveixen 30 quartetes a ritme de nyacres perquè gaudiu d’aquestes festes! Les gloses es van fer tornant d’una actuació a Murgia (Euskal Herria). A cantar!
Tinc una tieta vegana que aquest any ens l’ha liada i la pilota del caldo és soja texturitzada
Si fas un sopar Auster doncs deixa’m que no em despisti que jo potser de primer cuinaré l’Agatha Christie
Ara estan fent molta feina i que no us passi per alt els regals ells emboliquen son Ken Follett’s de Nadal
Jo de la cuina vegana ja n’estic fins a n’es monyo prou de cuina de vegano que encara som l’otoño
Entre gambes i llagostes aquí es lia un bon pitote de segon ja no tinc clar si voleu capó o Capote
Això de menjar tortell en resulta tot un art podeu fer com aquell Pere que sempre en volia un Quart
Ja us veig a tots a la taula el tiet explica acudits no s’acaben i ell no para és com “Les mil i una nits”
Un llibre o bé unes postres us ho dic així de dret em llegiré en Quim Monzó i em menjaré un PasToret
Jo no vull tortell de reis és veure’l i no puc més per mi doncs la monarquia tant de bo aviat Estallés
Amb els àpats de Nadal de família acabem farts, assentada entre les tietes sóc un lliri entre cards
Entre mig de tots els àpats caminem vora del Ter sobreviure aquests tiberis és l’Odissea d’Homer
Si vols algun digestiu perquè sinó estàs moix pots provar amb la ratafia o bé amb el J.B. Foix
Potser som molt diferents però ens fem de contrapunts que bonic és per Nadal i més “Ara que estem junts”
Has menjat i has pujat quilos ho dic perquè jo ho he vist ara hauràs de fer exercici pots ballar Oliver Twist
Un xupito jo em veuré si em dones conyac jo vinc No vull pas Carlos III sinó Marius Torres V
Per Nadal tots menjarem i també ballarem jotes i farem com aquell gat i ens posarem les botes
Hi ha molts llibres de receptes i no dic pas que no em calgui però com cuina de la iaia no hi ha cap llibre que valgui
Barrejar la cuina amb llibres hi pots trobar molts esculls Però calla, ja tinc l’idea me’n vaig a cuinar un milfulls
Si tu llegeixes en Shakespeare pots caure en estrany parany i hauràs de replantejar·te si tu vi o tu xampany
Si és un bon digestiu i la cosa no s’esguerra amb una copa en tens prou per fer “els Pilars de la Terra”
Llegir bé és important que sinó segur no ho petes deia sopa de galets i no sopa de galetes
I els cuinats que fa la iaia normalment són una joia però ves amb compte i vigila poden ser cavall de troia
Doncs si tu fas un milfulls que sigui gros, de molts metres I jo faré l’escudella com qui fa sopa de lletres
Si a tu t’agraden els clàssics aquí en tens un recull vigila molt amb els àpats hauràs de tenir molt Llull
Per fi s’acaben les festes tenim tots els regalets em miro al mirall de casa i semblo un dels tres porquets
Procura d’anar al lavabo procura de menjar fibres si no tens una altra opció que és la devorar llibres
La meva iaia quan cuina de menjar en fot un fart tant aviat fa una sarsuela com “La Catedral del mar”
A casa ho farem fàcil un dinar de fer i desfer que no som de grans tiberis soparem un Paul Auster
Arriben amb fanalets no tenen altre remei i entre tots així faran” les “50 ombres de gRey”
Si us passeu aquest Nadal us tibaran de l’orella que tindreu un michelin un michelin sense estrella.
La vinyeta extra nadalenca, per Raül López
desembre 2019
11
LLUÇANÈS, TERRA DE PREMIS Cal Parra guanya el premi a la millor coca salada de Catalunya
El forner Romà Alonso recollint el premi//F: tWitter Fira oríGens
Per_ Lluc Corominas
TG
La Pastisseria Cal Parra d’Olost va guanyar el concurs a “Millor coca de forner salada” de Catalunya, el passat 24 de novembre, en el si de la Fira Orígens d’Olot. La coca premiada manté la base del producte tradicional que des de fa 37 anys elabora la Fleca de Cal Parra, ara bé, la fa especial les peces de sobrassada i la guarnició de mel que la cobreix. La coca neix després que, Romà Alonso, actual forner de l’establiment, provés la combinació de sobrassada i mel en un restaurant. De seguida va pensar que seria una bona idea per portar a l’obrador. Ell mateix ho va provar agafant de base la massa de coca que elabora el seu sogre, Ramon Sala, des de 1982 per elaborar la coca tradicional d’anís i sucre. “És la mateixa coca de sempre, però simplement vam canviar els ingredients” explica en Romà. El resultat d’aquesta feina conjunta va ser la coca premiada, que curiosament, tal i com diu l’actual forner, es tracta de la primera coca salada que elabora Cal Parra pel públic. Segons en Romà, “una combinació de sort, apreciacions subjectives i una combinació que no s’hagi repetit massa fins ara” van ser els factors per fer-se amb el premi amb una coca que “no fèiem guanyadora”, qualifica. En Romà, que agafarà el relleu d’en Ramon quan aquest es jubili, assegura que, gràcies el premi, han pogut expandir el seus productes i donar-se a conèixer ja
que, segons afirma “fins ara, Cal Parra no s’havia comercialitzat gaire, més enllà del poble i els voltants”. Afegeix que les xarxes socials i els recursos actuals poden ajudar a obrir una mica el mercat i valora positivament la iniciativa de concursos com aquests que aposten per donar a conèixer productes artesanals. Per la seva banda, la Fira Orígens, celebrada a l’últim cap de setmana de novembre, aposta per valoritzar i presentar diversos elaboradors artesanals de productes gastronòmics de qualitat d’arreu dels Països Catalans. En l’edició d’enguany ha aplegat més de 90 productors, segons afirmen des de l’organització. Val a dir, que 36% d’ells eren de productes ecològics, un sector que des de la direcció d’aquest esdeveniment asseguren que s’han esforçat en potenciar. La coca salada de sobrassada i mel ja es ven a Cal Parra i asseguren que, gràcies al premi, la gent d’Olost ja s’hi ha interessat. En Romà assegura que això “obra un camí cap a l’exploració del producte salat” i es mostra il·lusionat per tirar endavant el negoci familiar. “Porto dos anys de formació acadèmica, més enllà d’ajudar en Ramon durant força anys” explica en Romà, enginyer de formació, i ara forner, que agafa amb empenta aquest nou repte. Per altra banda, també cal apuntar el domini lluçanenc en aquest certamen ja que, qui va guanyar l’any passat en la categoria de coca dolça, va ser el Forn Pujals de Sant Boi de Lluçanès.//
La Fonda Sala manté l’Estrella El Restaurant Fonda Sala, d’Olost, ha renovat l’estrella Michelin un any més. Una distinció que el xef, Toni Sala, manté ininterrompudament des del 1992. Els inspectors responsables d’atorgar les estrelles Michelin, en destaquen la proximitat i la cuina de temporada que ofereix l’establiment. “La seva proposta, que exalça el receptari tradicional, atribueix un gran protagonisme als productes de proximitat i de temporada” afirmen. I acaben amb un “Compensa parar-s’hi”. La Fonda la van obrir els pares del Toni
fa uns 60 anys. El xef, juntament amb l’Aurora, la seva dona, i els seus fills, en Toni als fogons, i el Sergi a la sala, han construït un restaurant familiar, en tots els sentits, i proper que ofereix un gran servei, tal i com li fan valer el guardó de la guia gastronòmica, que han contribuït a situar el poble d’Olost al mapa. Prop del Lluçanès, també van mentir estrella el Restaurant els Casals de Sagàs, i Can Jubany, que la conserva des de fa 11 anys.//
12
el lluçanès a taula
12 de desembre de 2019
LA GUERRA CIVIL A PRATS DE LLUÇANÈS VI
la repressió franquista Per_ anna Gorchs i roser reixach
Una vegada guanyada la guerra, el nou règim franquista es va encarregar de desfer totes les mesures revolucionàries que s’havien instaurat anteriorment i, alhora, de castigar les persones de tendència republicana que s’havien significat políticament o socialment entre el 1936 i el 1939. La repressió va ser planificada sistemàticament, es va notar en tots els àmbits –vida social, política i cultural– i la majoria de vegades la jerarquia eclesiàstica hi va donar el seu suport. Aquesta repressió no va ser només física, amb empresonaments, depuracions, confiscacions, treballs forçats i execucions, entre d’altres, sinó també psicològica. La xifra de pradencs represaliats supera el centenar. En concret, es té constància que almenys 114 veïns del poble, xifra que representa un 7’09% de la població, van patir en pròpia pell l’opressió franquista en alguna de les modalitats que va posar en pràctica. Això vol dir que totes aquestes persones van ser detingudes en algun moment o altre i posteriorment recloses ja sigui en centres penitenciaris, camps de concentració o batallons de treballadors. Els que van tenir la pitjor sort van ser dos joves que van ser executats després d’un consell de guerra sumaríssim com comentarem més endavant. No tots aquests 114 pradencs s’havien significat en favor de la República i dels partits d’esquerres, sinó que també n’hi havia d’afins al nou règim. les detenCions Immediatament després de l’entrada de les tropes nacionals, van començar les detencions de pradencs per diversos motius. En primer lloc, l’objectiu eren aquelles persones que havien format part del comitè antifeixista o hi havien col·laborat i també les que havien participat en l’ajuntament en l’època de la guerra. Després, les que havien lluitat a les files de l’exèrcit republicà, les que havien estat afiliades a un sindicat o partit d’esquerres i les que havien intervingut en la vida política d’alguna manera durant la República. S’anava molt més enrere en el temps i gairebé sempre s’investigava quines persones havien estat implicades en les fets d’octubre del 1934. Qualsevol ciutadà podia presentar denúncia contra alguna persona. Alguns dels detinguts van ser delatats per veïns o co-
neguts que buscaven venjar-se de l’anterior etapa, persones que havien estat perseguides, tancades a la presó o assenyalades com a feixistes i que ara veien el moment de tornar-s’hi amb la mateixa moneda. Uns altres van aprofitar-ho per anar en contra d’algú amb qui havien tingut desavinences de caràcter personal o veïnal. Altres delators, però, simplement es van apuntar a aquesta pràctica per pujar al carro dels vencedors o per treure’n determinats beneficis particulars o empresarials col·laborant sovint en les acusacions com a testimonis en base a rumors gairebé sempre. Un cop registrada la denúncia, s’iniciava un engranatge judicial perfectament definit que va suposar l’empresonament i/o processament de moltes persones. Com que Prats de Lluçanès no tenia caserna de la guàrdia civil, eren els agents de Sant Quirze de Besora els encarregats d’arrestar-les. Es dirigien al domicili de l’acusat per acompanyar-lo al quarter més proper, on era interrogat i tancat després d’haver fet una primera testificació. En aquest primer moment se li llegien les acusacions, se li feia signar la declaració i s’enviava la documentació a la justícia militar per tal que iniciés les investigacions. Les persones detingudes al poble eren tancades de manera immediata a les presons de Vic o Berga, que eren les més properes, i posteriorment traslladades a la Model de Barcelona. Alguns passaven també per la presó de Manresa. Quan van aconseguir la llibertat, aquests reclusos van viure durant molts anys immersos en una por constant perquè sabien que qualsevol moviment o actuació seva estava vigilada, i que podien ser denunciats altra vegada i retornar a la presó. Per aquest motiu la por va esdevenir la gran aliada dels vencedors. Va convertir-se en un fre a qualsevol iniciativa que suposés anar contra el règim, i més en un poble petit com Prats de Lluçanès on tothom es coneixia i tothom sabia de les actuacions i manera de pensar dels convilatans. els PradenCs en Consells de Guerra Als processats per la justícia militar se’ls podia acusar d’alguna de les modalitats de rebel·lió militar vigents amb les conseqüents penes: auxili a la rebel·lió militar, de 6 anys i un dia a 12 anys de presó; rebel·lió militar, de 12 anys i un dia a 20 anys; adhesió a la rebel·lió militar, de 20 anys i un
salvador tornafoch, executat el juliol del 1939 © Carme tornafoch
dia a 30 anys o pena de mort. S’han localitzat 33 pradencs que l’any 1936 estaven domiciliats en aquesta localitat que van ser sotmesos a judicis sumaríssims, xifra que suposa un 2’05% de la població. Cal mencionar que hi va haver altres persones originàries d’altres municipis els familiars de les quals es van installar al poble a inicis de la dècada del 1940 que igualment van estar jutjades. Si hi afegim aquests nouvinguts, el percentatge passaria a ser un 2’5%. Quant al tipus de delicte, una gran part van ser acusats de rebel·lió militar. Vuit van estar jutjats pel procediment d’un Sumaríssim ordinari (SO) i la resta per un Sumaríssim d’urgència (SU). Només pel fet de ser considerades persones d’ordre o addictes al règim, la paraula dels testimonis era suficient,i no hi havia cap necessitat d’aportar proves. Del total de pradencs jutjats que residien al poble el 1936 dos van ser condemnats a la pena de mort: Salvador Tornafoch Nolla i Climent Vall-lamora Puigferrat, Colldeplana, Quan es ratificava la pena de mort després que el consell de guerra hagués dictat sentència, s’enviava el comunicat al general Franco que hi donava el seu «enterado» i poques vegades commutava aquesta pena per la de reclusió perpètua, si no era el cas que hi hagués algun aval d’un personatge molt influent. Entre la comunicació de l’auditoria de guerra i el
dictamen del cap d’estat hi solia haver uns vint-i-cinc dies ens els quals la família, si és que s’assabentava del veredicte a temps, intentava aconseguir avals. En els dos casos de Prats de Lluçanès, els familiars expliquen que no en van saber res fins que els joves ja van ser morts. En el cas de Tornafoch, els familiars se’n van assabentar després de llegir una carta que els va enviar el mateix sentenciat i que va arribar quan la condemna ja s’havia aplicat. Pel que fa a Vall-lamora, la trista notícia els va arribar en anar a la presó a portar-li un paquet. Fins poques hores abans de la mort no es comunicava la resolució a l’afectat i llavors tenien dret a oir missa, a confessar-se i a combregar amb el capellà de la presó. Conduïts al Camp de la Bota, on es feien les execucions, un metge de l’exèrcit en certificava la mort, causada quasi sempre, segons els documents consultats, per «hemorràgia interna», com és el cas d’aquests dos pradencs, sense explicar res més de les circumstàncies. Van ser enterrats al cementiri del Sud-oest a la zona de Montjuïc, com la majoria d’ajusticiats i inscrits al Registre civil de Barcelona. Salvador Tornafoch Nolla, de 22 anys, va ser afusellat el 30 de juliol 1939, i Climent Vall-lamora Puigferrat, de 24 anys, el 9 de juliol 1940. Tots dos van ser acusats d’haver tingut relació amb l’assassinat de Mn. Isidre Castells encara que el procés judicial no aporta proves que ho demostrin ja que tots els testimonis van manifestar que ningú ho havia presenciat.//
Climent vall-lamora, executat el juliol del 1940 © Família Cornellas musoll LaRella | 27
OPINIÓ
Núm.475
equiP redaCCió_ Ferran Vila, Jordi Freixa, Marta Giravent, Carolina Font, Montse Suriñach, Clàudia Molina, Laura Villena, Jordi Borralleras, Xavier Vilella, Robert Jové, Núria Vilamala, Pol Asensi i Lluc Corominas. Col·laboradors_ Roser Reixach, Raül López, Olga Molina, Anna Gorchs, Ramon Besa, Eva Freixa i Aleix Prat. el lluçanès a taula ha ComPtat amb_ Teresa Gimenez, Leti Caballé, Teresa Erra, Núria Vila, Gemma Gallorte, Carme Boixader, Roger Torrents, Pau Soriano, David Gomis i el grup de glossadors Cor de Carxofa. disseny, ediCió i PubliCitat_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com administraCió_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com el temPs_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) edita_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com diPòsit leGal_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
El pròxim número de LaRella sortirà el dijous 16 de gener! LA VINYETA
LaRella | 28
OPINIÓ
un altre 25 de novembre alba CamPs i roCa, delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central Un altre 25 de novembre, aquest amb 8 dones assassinades des d’inici d’any a Catalunya. Un dia en què ens parem a denunciar una de les injustícies més vergonyoses i cruels que conviuen amb nosaltres i que afecten els 365 dies que té l’any: la violència masclista. Es presenta en diferents formes i actes; la més perillosa: la que no es veu, la que es basa en l’hàbit però reforça i reprodueix el sistema patriarcal, l’eternitza. Per a l’esperança: que cada cop ho veiem més, cada cop tolerem menys conductes que fa uns anys passarien desapercebudes o entendríem com a normalitzades. Per a l’esperança: que hi sou, que hi som, totes nosaltres. Que la justícia que, en molts casos, no aconseguim a les audiències o tribunals, es troba, en certa manera, al carrer: sota els nostres crits i les nostres complicitats. Que la SORORITAT ha passat a ser una norma per a moltes de nosaltres, que cada vegada som més conscients que, si en toquen a una, ens toquen a totes. Quin tipus de violència patim les dones pel simple fet de serho? Econòmica: la bretxa salarial. Institucional i judicial: els processos judicials durs i faltats d’empatia per un resultat on es nega la violació. Sexual: perquè entre línies es llegeix que no es pot sortir al carrer a qualsevol hora i sola, perquè se’ns deshumanitza i algú es pensa que té dret a fer servir els nostres cossos a plaer seu. Psicològica: cada
insult, cada crit en contra nostra, cada humiliació, xantatge emocional, cada culpabilització. Física: cops, empentes, assassinats. Tal com escrivia Natza Farré al seu darrer article La violència contra les dones, “El sistema judicial és masclista, les lleis són masclistes, els fonaments sobre els quals encara ens organitzem socialment i políticament, són masclistes”. Institucions, societat, estructures... construïdes i sustentades, fins ara, amb ulls de la masculinitat hegemònica, la masculinitat masclista: el patriarcat. Davant del nostre convenciment, de les nostres reivindicacions i de la nostra força, el sistema patriarcal es comença a desconstruir i és aquí on surten les resistències d’aquells qui no volen perdre els seus privilegis, d’aquells que entenen que tenen uns drets inalienables sobre nosaltres. Exemplificat tot això en un contrafeminisme, en un increment de discursos en contra dels feminismes. Discursos perillosos i totalment blanquejats que es desenvolupen en espais de generació d’opinió tan importants com la política i els mitjans de comunicació. A tots ells els dic: les discriminacions, les violències no són un tema a debatre, són un tema a combatre. El manifest institucional d’enguany diu: “Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’es-
tructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones”. La fórmula per erradicar la violència masclista: dues línies d’acció transversals des de les institucions, des de la societat i l’educació: la sororitat i, també, la masculinitat igualitària. Cada cop són més aquells que defensen un model de viure essent home diferent a l’hegemònica. Una existència més emotiva, més lliure, més digna: una educació basada en les competències emocionals on ensenyem a resoldre conflictes vitals amb eines que, en cap cas, passen per la repressió, l’ús de la força o la imposició. Seguint amb la lectura del manifest institucional: “No volem acabar aquest manifest sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho. Germanes, no esteu soles. El moviment feminista és imparable i la nostra sororitat és la nostra força”. I mentre Maria Mercè Marçal, a l’any 1976, escrivia Divisa i ens regalava el “tres voltes rebel”, nosaltres avui cridem tres voltes convençudes: igualtat, llibertat i feminisme.//
OPINIÓ
12 de desembre de 2019
OPINIÓ
en quin moment et vas perdre? judit Castany en nom del grup de suport a les addiccions d’AFMMO Em repeteixo entre llàgrimes una i altra vegada esperant-te darrere el porticó que arribis. Recordo el dia que et vaig tenir per primer cop en els meus braços… era el millor que em podia passar. Sembla que fos ahir quan et gronxava al parc i vigilava que no et fessis mal, et bufava les ferides… semblava que et podria protegir sempre, que t’estava educant bé, que et guiava, que t’informava dels perills de la vida. Amb què ens hem equivocat? Em fuetejo una i altra vegada intentant saber què hem fet malament. Culpant-me de la teva desgràcia. Te’n vas anar de cap de setmana, i aprofitant que no hi eres vaig entrar a la teva habitació per intentar posar ordre a aquell caos: roba per terra, llit desfet… Posant-te la roba a l’armari, vaig trobar una caixa que a l’obrir-la em va venir una suor freda… Hi havia una herba i un saquet petit amb una pols blanca.
Quan arribes del cap de setmana et dic: “Això no t’anirà bé…. Llencem-ho junts”. Em dius que tinc raó, ho llencem i sembla que no es tornarà a repetir. Pensàvem que era la primera i l’última vegada. I la pròxima que ens en vam adonar ja va ser massa tard! Eres un addicte! Encara que tu no ho acceptes. Nosaltres ja no existim per tu, no dones importància al que ens passa, al que sentim, al que patim. Ens tractes malament, ens insultes, ens menysprees, de vegades ens amenaces i ens robes. Només existim quan necessites diners, donant mil i una excuses i mentides per aconseguir-los. Has perdut els teus amics, les teves aficions, canvies constantment de feina i el teu caràcter ja no és el mateix. La gent no ens entén, amago la teva addicció, i d’aquesta manera jo em vaig apagant, em vaig fent petita. No ser què fer ni a qui acudir. Amb el teu pare no ens po-
a finals de novembre la biblioteca de sant Feliu sasserra va acollir una xerrada contra les adiccions, amb membres de l’associació.//
sem d’acord, jo et consento, et veig tan malament. I ell creu que no faig bé, i s’enfada, està malhumorat. La droga ha acabat amb la nostra família! Em sento impotent, veig que no tinc el control, sento que t’he perdut… Les drogues ens han fet esclaus, a tu i a nosaltres. Hem hagut de canviar, tenir més paciència, més comprensió, aprendre a posar límits… i aprendre que ets tu el que decideixes per la teva vida. Assisteix-ho a un grup d’iguals, de pares i mares que viuen la mateixa situació que nosaltres, ens acompanyen una psicòloga, uns familiars experts i un exaddicta. Això ens ajuda, ens fa el patiment més lleu, ens sentim escoltats,
i alhora amb més eines. Avui continuo aquí, darrere el porticó, esperant que arribis sa. Sempre més he estat controlant. I això? Fins quan? Aquest és un relat construït amb l’experiència de diverses famílies que s’han trobat en una situació semblant.El passat divendres, Dia Mundial sense Alcohol, volem ajudar a totes aquelles famílies a portar millor aquesta càrrega. No només la de l’alcohol, sinó la de qualsevol altra droga. Ens agradaria dirvos que això serà un procés curt, però no! És un procés molt llarg i a tots ens cal ajuda. Si tens un familiar amb problemes d’addiccions, no t’ho facis sol! Et podem ajudar!//
Per_ Olga Molina
LaRella | 29
ESPORTS
Núm.475
SOLIDARITAT
sta. Creu acull la penúltima prova del trofeu Català de resistència de terra
DAKAR
Gerard Farrés i nani roma participaran al nou dakar lluçanès Per_ Núria Vilamala
Alguns dels primers classificats// aj. olost
Una nova edició de les 3h de Resistència de motociclisme de Santa Creu de Jutglars, corresponents al Trofeu Català de Resistència de Terra, va tenir lloc el 24 de novembre. 42 parelles de pilots de diverses categories van participar en la que era la penúltima prova puntuable pel campionat català. La victòria de la prova, completant 53 voltes, va ser per Miquel Pujol i el perafitenc, Pau Tomàs, que també van ser els guanyadors en categoria Sènior. El podi el va completar, ambdós equips amb 52 voltes; la parella formada per Jordi Serena i Oriol Oliva, del Moto Club Lluçanès; i el va tancar els germans d’Igualada, Marc Vives i Joel Vives. Cal destacar, també, el bon paper d’altres pilots de la comarca. Al top10 hi van entrar del Moto Club Lluçanès, David Zafra i Marc Prat en 7a posició, seguits dels locals, Marc Parramón i Arnau Castañé que, a més, van obtenir una 2a posició en la categoria júnior. En total, doncs, prop de 90 pilots que van fer possible una nova edició de les 3H de Resistència de Motociclisme de Santa Creu, que es converteix en epicentre de la resistència de motos catalana, any rere any.//LC
LaRella | 30
Del 5 al 17 de gener arriba la 42a edició del ral·li més dur del món, amb un canvi d’escenari. Enguany el Dakar es disputarà per primera vegada a la història a l’Aràbia Saudita, amb un recorregut caracteritzat per la navegació, les pistes de terra i les dunes. Els corredors hauran de superar els 7.856 quilòmetres, dividits en 12 etapes, si volen creuar la meta el 17 de gener a Al-Qiddiyah. Gerard Farrés, en SxS i Nani Roma, en cotxes, seran els pilots del Lluçanès que hi participaran. Gerard FarrÉs aFronta el seu 13è daKar, el 2n amb sxs Per tal de preparar-se, Farrés ha participat en cinc proves molt importants com la Baja Aragón o el Ral·li del Marroc, entre d’altres. “L’objectiu és la victòria. Tenim opcions de guanyar, però sabem que hi ha molta competència. És una categoria que està creixent moltíssim”, explica el pi-
lot del Lluçanès. Armand Monleón serà aquest any el nou copilot de Gerard Farrés. El pilot igualadí ha participat en quatre ocasions al ral·li Dakar en motos i, finalment, aquest any deixa enrere la moto per fer de copilot de Farrés. “Estic molt content amb ell, la seva actitud i les seves ganes. Al Dakar tan l’Armand com jo hem de ser com una família; tindrem problemes i situacions de límit i és important tenir bona comunicació, cuidar-nos i respectar-nos com una família”, afirma Farrés. nani roma ComPetirà al daKar 2020 amb un borGWard El pilot del Lluçanès participarà al Dakar per 24a vegada i ho farà amb un nou equip, ja que enguany Nani Roma competirà amb un Borgward, un equip privat. I ho farà al costat del copilot Dani Oliveras, qui l’any passat va ser el copilot de Gerard Farrés en la categoria SxS. Aquesta serà la 15a vegada que el pilot del Lluçanès participa al Dakar en cotxes i, després de finalitzar segon en la última
edició, enguany sortirà de nou a buscar la victòria. Per tal de preparar el Dakar, Nani Roma i Dani Oliveras han participat a la Baja Portalegre, la qual van finalitzar en segona posició, i també al Ral·li del Marroc, on van acabar setens. “Ha estat una carrera molt dura, molt difícil, d’aprenentatge, però molt positiva”, va dir el pilot del Lluçanès quan va acabar el ral·li. una lesió imPedeix a rosa romero Fer de CoPilot de Camelia liParoti A principis de novembre la pilot del Lluçanès Rosa Romero va tenir una caiguda mentre entrenava amb moto i es va fracturar la clavícula, vuit costelles, l’omòplat dret i va patir pneumotòrax. Romero va estar uns dies a la UCI recuperant-se del pulmó. Un cop el va tenir recuperat i 17 dies després de l’accident, va passar pel quiròfan per tal d’operar la clavícula. La pilot del Lluçanès va anunciar a finals del mes de novembre que degut a la lesió no podrà participar al Dakar 2020 per fer de copilot de Camelia Liparoti, tal i com estava previst. “Li desitjo de tot cor que li vagi molt bé i que l’estaré empenyent des de casa”, va dir Romero.//
NOTÍCIES
12 de desembre de 2019
MÚSICA
nyandú tanca etapa i agafa un llarg descans
Nadal Nyandú del 2018// eFreixa
Nyandú, el grup de temperi de la Torre d’Oristà, prepara tres concerts per acomiadar-se indefinidament de l’escenari. “Seran els nostres últims concerts per molt de temps. Tant pot ser 2 anys, com 5, com 10” explica Nandu Orriols, cantant del grup. Els lluçanencs faran una traca final amb tres concerts. Dimecres que ve toquen a l’Heliogàbal de Barcelona, dissabte 21 de desembre a la Jazz Cava de Vic i diumenge 22 a l’escenari de casa, la polivalent de La Torre d’Oristà. “Farem un concert més llarg, amb cançons dels tres discos, algunes que fa temps que no toquem als escenaris”. El concert d’aquest diumenge, com ens tenen acostumats, serà una festa prenadalenca torrenca: hi haurà estampació de samarretes en directe, un outlet de material de Nyandú i caldo per a tothom. El grup format pels torrencs Ferran i Roger Orriols i Rubèn Pujol van guanyar el concurs Sona 9 l’any 2011. Des de llavors ens han obsequiat amb tres discos i multitud de concerts per tot el país. Han tocat a llocs destacats com la plaça Major de Vic pel Mercat de Musica Viva o al festival Vida. Aquest és per ara el grup de més rellevància que ha tingut mai el Lluçanès.//Red
ART
TRADICIÓ
la Fira de santa llúcia david serra inaugura una exposició antològica enceta l’hivern a Prats David Serra, pintor instal·lat a Sant Bartomeu del Grau, va inaugurar una exposició el passat 9 de novembre, que recull exemplars de la seva obra pictòrica elaborats des del 1997 fins el 2019. Serra és un artista polifacètic i amb un llarg recorregut, i durant aquests gairebé 20 anys, la seva obra ha evolucionat temàticament i tècnica, però sempre mantenint un estil característic que li és propi i que el defineix de manera clara; les seves obres s’identifiquen per pinzellades imponents i contundents, bressolen una peculiar amalgama cromàtica i es construeixen amb un traç atrevit i captivador. Tot plegat les converteix en obres impactants situades entre l’abstracció i un realisme crític i dinàmic que aposta per a la resignificació d’alguns elements simbòlics claus per a l’autor, com els retrats o els paisatges urbans. L’exposició consta de nombroses obres – algunes de les quals ja havien estat exposades anteriorment, com Els grans rèptils (2012) o Paisatges de la complexitat (2017) i presenta un interessant recorregut cronològic que ens permet situar-nos en la seva trajectòria evolutiva. Serra, inquiet per vocació, ha viatjat per tot el món i ha viscut a diversos llocs, com els Estats Units, l’Amèrica Central o l’Argentina, impregnant el seu esperit creatiu de les energies, emocions i sensacions que cadascun d’aquests indrets li transmetien. D’aquesta manera, el recorregut de l’exposició reflecteix molts d’aquests inputs, que també es tradueixen en elements molt presents en les seves obres, com ciutats, avions, modernitat, globalitat i caos. Serra ara és habitant de Sant Bartomeu del Grau, on s’ha arrelat i ha impulsat també alguns projectes artístics.//MC
Visita del president de la Generalitat a la Fira, l’any 2018// mFont
Amb l’arribada del desembre i les Festes de Nadal, Prats dona la benvinguda a l’hivern, com cada any, amb la Fira de Santa Llúcia, un esdeveniment centenari que troba els seus inicis al segle XVIII. Aquest any la fira tindrà un eix temàtic concret: el bestiar equí. En aquest sentit, el dissabte 14 de desembre – un dia abans de la Fira – tindran lloc les jornades tècniques d’ “elements claus per a la creació de productes turístics eqüestres” . La temàtica ha estat escollida tenint en compte que la comarca del Lluçanès és un dels territoris més rics de tot el país en aquest tipus de bestiar, de manera que, segons el regidor Isaac Romero, desenvolupar productes turístics en aquest camp és una oportunitat econòmica. A banda de la tradicional essència de la fira – que acollirà les parades artesanes de tot tipus, la mostra de bestiar o el Nadal al Carrer – d’aquesta edició cal destacar-ne també la mostra de Pessebres als locals buits del Carrer Major o el Mercat de Nadal a la Plaça de l’Església. A més, el dissabte 14 de desembre la Sala Polivalent estrenarà el teatre “Femení plural”, que ret un homenatge a les dones que van treballar a l’antiga fàbrica tèxtil Puigneró.//JB
LaRella | 31
AGENDA
Núm.475
del 12 de desembre al 15 de gener alPens_ Pessebres PoPulars a la Finestra_ Del 7 de desembre al 5 de gener. A l’antiga fàbrica SATI i carrers del poble. Dissabtes d’11 del matí a 2 del migdia i de 4 a 7 de la tarda. Diumenges d’11 a 2. Prats de lluçanès_ juGuem a Prats_ Del 27 al 29 de desembre. De les 9 del matí a la 1 del migida i de les 4 de la tarda a les 8 del vespre, al pavelló municipal. Prats de lluçanès_ exPosiCió de treballs nadalenCs_ Del 23 de desembre al 17 de gener a la Biblioteca Municipal (horaris habituals). Prats de lluçanès_ exPosiCió de Pessebres de mitja_ Del 23 de desembre al 6 de gener a l’Espai Social de la Gent Gran, de dilluns a divendres de les 5 de la tarda i fins les 8 del vespre. olost_ ConCurs d’instaGram i FotoGraFies de nadal_ Del 16 de desembre al 7 de gener. L’horari el tires tu. olost_ olostParK_ 3 i 4 de gener, de les 4 i fins a les 7 de la tarda. Al pavelló. sant bartomeu del Grau_ tallers de nadal_ Del 23 al 31 de desembre i
LaRella | 32
ní Plural. les dones dela PuiGnerò”_ A les 6 de la tarda i a les 9 del vespre, a la Sala Polivalent.
el 2 i 3 de gener, de les 9 del matí a la 1 del migdia. A la ludoteca.
Prats de lluçanès_ Festival de PatinatGe_ A les 6 de la tarda, al Pavelló.
Durant tot el desembre sant Feliu sasserra_ exPosiCió diorames d’hivern pels nens i nenes de Sant Feliu. A la biblioteca.
st bartomeu del Grau_ ball amb eCliPse_ A les 10 del vespre, al Casal.
DIVENDRES 13 Prats de lluçanès_ ProjeCCió audiovisual “a Pulmó”_ A les 8 del vespre a l’Espai. olost_ taller el Poder de les Pedres_ 2/4 de 7 del vespre, a la Biblioteca. sant Feliu sasserra_ taller de nadal_ A les 6, a la Biblioteca. sant Feliu sasserra_ xerrada sobre les malalties minoritàries a CàrreC d’anna salvans_ A les 7 de la tarda, a la Biblioteca. orista_ taller de manualitats Per Gent Gran_ A 2/4 de 5, al Casal d’avis.
DISSABTE 14 Prats de lluçanès_ exCursió a sta. eulàlia de Pardines_ A les 10 del matí a les Tres Fonts. Prats de lluçanès_ teatre “Feme-
olost_ FormaCió Primers auxilis i dea, autoProteCCió i suPort vital bàsiC_ A les 10 del matí, a l’espai Rocaguinarda. sant boi de lluçanès_ merCat de la xella: interCanvi, taller Cistellaria, xerrada de sindiCalisme, dinar PoPular i sobretaula amb sasha_ Durant tot el matí i fins havent dinat, a la plaça. la torre_ ConCert d’hivern de l’emal_ A 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent.
DIUMENGE 15 PeraFita_ Caminada PoPular_ A 2/4 de 9 sortida a la plaça Sant Antoni. PeraFita_ Finals de Pàdel i esmorzar PoPular_ A partir de les 9, al Pavelló. PeraFita_ dinar PoPular i binGo_ A les 2 del migdia, al Pavelló. PeraFita_ aCtivitats inFantils i xoColatada_ A partir de les 4 de la
tarda, al Pavelló. Prats de lluçanès_ Fira de santa llÚCia_ Durant tot el dia a diferents espais del poble. Consulteu programació a la pàgina 33. Prats de lluçanès_ PresentaCió del llibre “tota la veritat. la CròniCa deFinitiva dels dies deCisius del ProCÉs”_ A 2/4 d’1 del migdia al mirador del passeig. Modera el periodista de laRella i de tv3, Ferran Vila. sant Feliu sasserra_ anem a busCar el tió. sortida Familiar_ A les 11 del matí, al Parc dels Castanyers. sant Feliu sasseerra_ dinar de nadal Per la marató_ A les 2 del migida, a la Sala Gran de l’Ateneu olost_ aCtuaCions Per la marató_ A les 4 de la tarda al Casal dels avis. ateneu PoPular lluçanès_ xerrada sobre la rePressió i el Cas de les 24 enCausades del tsjC. desPrÉs dinar PoPular i jam session_ A partir de les 12 del migida. A Prats de Lluçanès.
DIMARTS 17 Prats de lluçanès_ Cantada de nadales a CàrreC de la Coral de l’emal_ De ¾ de 6 de la tarda i fins a 2/4 de 8 del vespre, pels carrers del poble.
AGENDA
12 de desembre de 2019
olost_ Conte a la biblio: el Conte del jove avet_ A les 5 de la tarda sant Feliu sasserra_ nadales i Poemes_ A ¼ d’11 del matí a l’Ateneu (a la planta superior)
sant marti d’albars_ ConCert de nadal a CàrreC dels alumnes del taller de Cant Coral_ A 2/4 de 8 del vespre, a l’Església
sant bartomeu del Grau_ teatre “Femení Plural. les dones de la PuiGnerò”_ A les 6 de la tarda, a la Sala del teatre del Casal
olost_ ConCert de nadal_ A 2/4 de 8 del vespre, a l’Església
DIMECRES 18
sant boi de lluçanès_ tastet de GosPel_ A 2/4 de 8, a l’Església
la torre_ nadal nyandÚ_ A les 12 del migdia, a la Sala Polivalent
la torre_ taller de manualitats Per la Gent Gran_ A 2/4 de 4 de la tarda, al Casal d’Avis.
sant bartomeu del Grau_ ball amb jordi bruCh_ A les 10 del vespre, al Casal
DIMARTS 24
sant Feliu sasserra_ ConCert de nadal amb la Coral de sant Feliu_ A les 6 de la tarda, a l’Ateneu (sala gran)
DIJOUS 19
DIUMENGE 22
Prats de lluçanès_ toCada de nadales a CàrreC de la banda de l’emal_ A partir de les 6 de la tarda i fins a ¾ de 7 del vespre, pels carrers del poble.
la 2, de televisió esPanyola_ missa Cantada Per la Coral de Prats de lluçanès_ A 2/4 de 12 del migdia, al sofà de casa.
olost_ Club de leCtura, homenatGe a Pere Calders_ A les 4 de la tarda, a la Biblioteca olost_ leCtura de 8 Contes de nadal, de Pere Calders_ A les 7 de la tarda, a la Biblioteca.
DIJOUS 21 alPens_ leCtura Poema de nadal_ A les 7 de la tarda, a l’Església Prats de lluçanès_ Fem CaGar el tió_ A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça Nova ateneu PoPular del lluçanès_ taller de tions_ A les 11 del matí, a Prats de Lluçanès.
Prats de lluçanès_ vine a donar sanG_ Al matí a la Sala Cal Bach Prats de lluçanès_ estenador de FotoGraFies de nadal a Prats_ A partir de les 10 i fins la 1 del migdia, a la plaça de l’Església
sant Feliu sasserrra_ biKe trial_ A les 4 de la tarda, a l’Ateneu (sala gran)
DIMARTS 24 alPens_ CaGada del tió_ A les 6 de la tarda, al Ramal Prats de lluçanès_ txuPitassu de nadal_ A partir de les 12, al Pavelló Municipal sant boi de lluçanès_ enCesa d’esPelmes solidàries i nadales_ A les 6 de la tarda, a la plaça Nova
sant Feliu sasserra_ Cinema inFantil_ A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Ateneu (sala gran)
oristà_ baixada de torxes de sant sebastià i berenar_ A les 6 de la tarda
olost_ CaGa tió_ A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça Major
DIMECRES 25
sant bartomeu del Grau_ Caminada al Castell de montesquiu i besora_ A les 8 del matí , al passeig de Grau
la torre_ ball de Gala amb jordi bruCh i joan vilandeny_ A les 8 del vespre, a la Sala Polivalent sant Feliu sasserra_ Fem CaGar el tió_ A les 6 de la tarda, a la plaça de l’Església
DIJOUS 26
DIVENDRES 27 sant boi de lluçanès_ taller de zumba_ A les 11 del matí, al local del Centre.
DISSABTE 28 sant Feliu sasserra_ enCesa d’esPelmes solidàries. mans unides_ Durant tot el dia, a la plaça Major sant Feliu sasserra_ arribada del Carter reial, berenar i llumineta_ A les 6 de la tarda, a la plaça Major
DIUMENGE 29 sant bartomeu del Grau_ joCs i PatGe. A les 5 al Casal. (el patge a 2/4 de 7) Prats de lluçanès_ arribada dels Carters reials_ A partir de les 12 del migdia, a la plaça Nova olost_ arribada del PatGe reial_ A les 5 de la tarda.
LaRella | 33
AGENDA
ateneu PoPular del lluçanès_ assemblea oberta_ A les 5 de la tarda, a Prats sant boi de lluçanès_ arribada dels Carters reials, amb CoCa i xoColata Per tothom_ A les 6 de la tarda, al local del Centre la torre_ esmorzar i taller de deCoraCió_ A 2/4 de 10 del matí, a la Sala polivalent la torre_ arribada del PatGe reial_ A les 12 del migdia, a la Sala polivalent oristà_ “la volta al món en 800 ComPassos” a CàrreC de la Coral ContratemPs_ A les 6 de la tarda, a la Sala polivalent
DILLUNS 30 sant Feliu sasserra_ joCs (uP’s esPortives)_ A 2/4 de 5 de la tarda, a l’Ateneu (sala gran) la torre_ taller de CirC_ A 2/4 de 5 de la tarda, a la Sala Polivalent
DIMARTS 31 Prats de lluçanès_ PrePara’t Per la Festa i l’home dels nassos_ A 2/4 d’11 del migdia a la plaça de l’Esglèsia Prats de lluçanès_ CaP d’any inFantil_ A les 12 del migdia (puntuals) a la plaça de l’Església
LaRella | 34
Núm.475
olost_ Cursa dels nassos_ A les 5 de la tarda (puntuals), a la plaça Major
DIMECRES 1 DE GENER oristà_ taller de Fanalets i arribada del PatGe reial_ A partir de les 5 de la tarda (el patge a les 6), a la Sala polivalent
DIJOUS 2 sant boi de lluçanès_ CanoteràPia _ A partir de les 3 del migdia a la zona esportiva
DIVENDRES 3 alPens_ taller de Fanalets_ A 2/4 de 5 de la tarda, a la Fàbrica Vella Prats de lluçanès_ ConCert de nadal amb lluçaveus_ A les 9 del vespre, a la sala Cal Bach
DISSABTE 4 sobremunt_ taller d’esCalada i CirC_ A partir de 5 i les 6 respectivament, al Molí de Sobremunt. la torre_ masterCyClinG (Classe GratuÏta d’sPinninG)_ A les 11 del matí, a la Sala polivalent oristà_ Faranduleros Presenta “animals de ComPanyia”_ A les 6 de la tarda, a la Sala polivalent
DIUMENGE 5
alPens_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 7 de la tarda, a la carretera de Berga.
la torre_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 6 de la tarda, a la plaça del Cementiri.
sant bartomeu del Grau_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 6 de la tarda.
oristà_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A 2/4 de 7 de la tarda.
Prats de lluçanès_ estenedor de FotoGraFies dels reis a Prats_ De les 11 del matí i fins la 1 del migdia, a la plaça U d’octubre.
DILLUNS 6
Prats de lluçanès_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 6 de la tarda, pel cantó de Lurdes. Prats de lluçanès_ disComobil reial_ A partir de la 1 de la matinada, a la Sala Polivalent. sant Feliu sasserra_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 6 de la tarda, per la carretera d’Oristà. santa Creu de jutGlar_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 5 de la tarda. olost_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A 2/4 de 6 de la tarda. sant boi de lluçanès_ arribada de ses majestats els reis maGs de l’orient_ A les 6 de la tarda.
oristà_ missa Cantada Pels Cantadors d’oristà_ A les 12 del migdia, a l’Església.
DIUMENGE 12 sant Feliu sasserra_ Cros esColar_ Hora per determinar. A l’avinguda dels Països Catalans.
AGRAÏMENT
agraïment Familiars d’assumpció Font borrell La família d’Assumpció Font Borrell vol agraïr l’assistència a tots els cuidants de la Residència els Munts de Sant Boi de Lluçanès, que s’han portat molt bé amb ella, en els tres anys que hi ha sigut.//
direCtori d’emPreses del lluçanès 1_assessorament: assegurances, gestories, advocats... 2_obres: constructors, excavació i graves... 3_Fusters / Fustes 4_meCàniCs 5_aGriCultura, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...
6_ bellesa: estètica, perruqueria 7_salut: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia... 8_ restaurants: bars, hostals, celebracions... 9_alimentaCió: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...
10_esCura-xemeneies 11_instal·laCions 12_altres serveis i Comerços: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ inFormàtiCa
1_assessorament asseGuranCes
assessoria, Gestoria, advoCats
alimentari
hi Pots ser Per nomÉs...
93€
any
hi Pots ser Per nomÉs...
hi Pots ser Per nomÉs...
165€
165€
any
any
2_obres ConstruCtors
exCavaCió i Graves
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
si vols serhi miG any...
93€
1/2 ANY
4_meCà niCs
3_Fusters / Fustes
5_aGriCultura, bosC, animals i jardí treballs Forestals
enerGies
jardineria
aGríCola
animals, veterinaris
Flors hi Pots ser Per nomÉs...
165€ any
6_bellesa truca al:
estètiCa
93 850 82 81
7_salut traCtaments
dietètiCa
FarmàCies
Perruqueria hi Pots ser Per nomÉs...
165€
dentistes
si vols serhi miG any...
93€
any
1/2 ANY
òPtiCa
dietista hi Pots ser Per nomÉs...
hi Pots ser Per nomÉs...
165€ any
165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81
i ara, també a larella.cat/directori
8_restaurants, bars, hostals alPens
PeraFita
la torre
santa Creu
lluçà
st bartomeu
Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44
olost
sta eulàlia
sant Feliu sasserra hi Pots ser Per nomÉs...
165€ any
CelebraCions
Prats de lluçanès
truca al:
93 850 82 81
9_alimentaCió suPers
Carnisseries
Forns de Pa
MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
FormatGes
menjar Per emPortar si vols serhi miG any...
truca al:
93€
93 850 82 81
1/2 ANY
10_esCura-xemeneies
11_instal·laCions
hi Pots ser Per nomÉs...
hi Pots ser Per nomÉs...
93€
165€
any
any
12_altres serveis i Comerços auto esCola
Combustibles
13_inFormàtiCa
tintoreria
si vols serhi miG any...
93€
1/2 ANY hi Pots ser Per nomÉs...
FotoGraFia
neteja
Funerària
quiosC
165€ any
anunCia’t residènCia
taxis si t’agrada larella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
si vols serhi miG any...
93€
1/2 ANY
Gràcies a totes elles, larella és possible! Si et vols anunciar, et pots posar en contacte amb nosaltres a:
comunicaciolarella@gmail.com
al directori d’empreses de larella
i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
165€ any Més informació_ T. 93 850 82 81
comunicaciolarella@gmail.com
ELS ENCANTS / EL TEMPS
12 de desembre de 2019
es ven » HABITACIÓ DE MATRIMONI tipus rústic en bon estat (de 2a mà). T.: 636 698 353. (R75/01) » BICICLETA DE MUNTANYA a Alpens. T.: 93 857 82 13 (R74/01) » TERRENY a Prats de Lluçanès. 450m2. Molt bon lloc. T.: 606 881 266 (R74/05) » QUADRE de pintura a l’oli de Joaquim Vallès Tusets, un dels mestres actuals de la pintura catalana. És un paisatge on es veu el nucli urbà de Santa Maria de Merlès. Fa 84x72cm. Per 300 € negociables. T.: 93 853 02 15 (trucar a partir de les 10 de la nit, o fins a les 10 del matí) (R74/02) » TRES HECTÀREES DE TERRENY conreable amb bosquet a Perafita. T.: 628 118 363 (R74/03) » MÀQUINA DE COSIR industrial JUKI amb làmpara nova per 50 €. CAVALLETS de pintura d’estudi i un de campanya i diversos llibres dels millors pintors del món per 50€. T.: 93 853 02 15 (trucar de 10 nit a 10 del matí) (R74/08) » HABITACIÓ JUVENIL en molt bon estat. Inclou el llit, capçalera, tauleta de nit, prestatgeria i calaixera (inclou 2 calaixos grans i 4 de petits). T.: 661 185 350 (R72/08). » TERMO ELÈCTRIC DE 50 LITRES per 45€. CONGELADOR de 55 ample x 60 de fons x 85 d’alçada, per 55€. Tot funciona bé. T.: 662 519 073 (R72/07) » REMOLC SENSE PAPERS de 2 metres de llarg. Bé de preu. T.: 695 505 867 (R72/03)
FarmàCies de Guàrdia *a partir de les 21h, es poden dirigir a vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia urbana, que els hi acompanyarà.
Dj 12 > SBG (Barnolas) Dv 13 > Prats (Terricabras) Ds 14 > SBG (Fargas) Dg 15 > matí: Prats tarda: SBG (Arumí) Dll 16 > SBG (Urgell) Dm 17 > Olost (Euras) Dx 18 > Prats (Atlàntida) Dj 19 > SBG (Ausa) Dv 20 > Prats (Pou) Ds 21 > Olost (Ylla) Dg 22 > matí: Prats tarda: Olost (Tanyà) Dll 23 > SBG (Vilaplana) Dm 24 > Olost (Aliberch) Dx 25 > Olost (Barnolas) Dj 26 > SBG (Terricabras) Dv 27 > Olost (Fargas) Ds 28 > Prats (Arumí) Dg 29 > Prats (Urgell) Dll 30 > SBG (Euras) Dm 31 > Olost (Atlàntida)
» CASA A LLUÇÀ- 115 m2 de vivenda i 695 m2 de terreny, preu 120.000 €,. T.: 696 685 058 (R72/04) » BICICLETA DE MUNTANYA marca Connor gairebé nova per no fer servir . T.: 695 505 867 (R72/04) » SEAT 127 en perfecte manteniment de l’estructura, pintat de nou. A voltes falla un pistó i cal revisió. Regalo recanvis. T.: 93 853 02 15 (De 10 de la nit a 10 del matí) (R72/02)
RACÓ DE LA FEINA
oFereixo Feina de...
busCo Feina de... >neteja_ 606 062 426 _Noia s’ofereix per netejar cases i cases rurals, o fregar plats. (RF/1.474)
>FàbriCa de Pinso_ 677 987 911 _Busquem persona responsable i amb experiència per treballar EN fabrica de pinso, jornada complerta en torn de nit. (RF/1-472)
>Cuidar PorCs _649 840 742_ Expert en cuidar vaques de muntanya i engreixos de porcs, busca més granges per ampliar la cartera de clients (tardes) (RF/1-471)
>GranGes_ 677 987 911_ Busquem persones responsables per treballar amb granges (RF/2-472)
>reParo màquines de Cosir _660 722 249_ (RF/2-474)
» BALES D’HERBA SECA. T.: 636 333 630 (R70/01)
>Feina_673 226 417_ (RF/3-474)
es reGala » LLIBRES, NOVEL·LES, ENCICLOPÈDIES, LLIBRES ANTICS... T.: 690 386 608 / 93 850 80 49. (R70/06)
el temPs que ha Fet_ Del 3 al 19 de novembre temPeratura màxima olost 29 de novembre
» DOS GOSSOS. T.: 93 743 01 64 (R72/09) » 15 BOMBETES ALÒGENES de 50 W (ulls de bou) T.: 620 305 379 (R72/10) » EUGA ÀRAB de 25 anys. T.: 669 868 929 (R74/12)
es lloGa » LOCAL per magatzem al centre de Sant Bartomeu del Grau. T.: 649 840 742 (tardes) (R74/11) » PLAÇA DE PÀRQUING a la Pedra Dreta (Prats). T.: 699 296 741 (R72/01) » CASA MALLÓ al barri de Bonaire de Sagàs. Amb calefacció i piscina. T.: 662 276 669 (R75/02)
es busCa » BUSCO DOBLE PLATINA per connectar a l’equip de música. T.: 646 555 618 (R74/06) » COMPANY DE PIS d’estudiants a Barcelona. Pis cèntric molt ben comunicat. T.: 697 922 684 (R75/03)
Prats dia
Màx.
Min.
20
9,9
21
Cº
temPeratura mínima
Cº
16,4
oristà _ 20 de novembre
-4,9
olost l/m2
oristà
Màx.
Min.
l/m2
-3,4
10,9
-4,9
0,2
11.5
9,8
-1,3
10,7
-2,6
0,2
22
9,7
-0,5
15
10,6
-1,4
23
10,3
4,1
7
10,9
3,4
24
11,7
0,2
12,8
-0,7
25
13,4
2,5
13
1,6
26
13,1
1,3
14,2
0,3
27
13,9
6,6
15
5,5
28
13,9
2,7
15
29
15,1
3,5
30
15
6
1
12,8
4,4
2
13
3
sant boi Màx.
Min.
l/m2
-4.8
9
-1,4
0,2
11.2
-2.8
9,3
0,2
23,6
11
-2.1
10
1,6
23
0,4
11.7
4.4
10,2
4,2
0,6
12.3
-1
11,1
1
Min.
27
12.2
-1.3
14,6
1,8
14.5
0
12,1
3,4
15.6
4.8
13,5
6,7
0,8
16
1
13,3
3,6
16,4
2,8
16.3
4.5
14,2
4,9
15,4
5,8
16
5.4
14,3
6,8
13,2
3,2
1,2
13.1
6.7
0.6
12
5,2
1,2
0,8
13,8
-0,7
0,2
12.7
-1.3
0.3
12,5
2,2
0,4
10,6
0,3
11,5
-1,1
0,2
11.5
1.6
9,5
0,3
0,4
4
9
7,1
11
10
7,8
31
11.2
10.1
20
8,6
6,7
7,8
5
10,2
5,2
2,6
10,8
5,4
5,6
11.3
8.4
24
9,7
6,4
2,4
6
13,2
2,4
13,9
2,2
0,2
13.6
2.1
12,5
4,8
0,8
0,2
Màx.
l/m2
0,2
0,2
LA FOTO DEL TEMPS
» CASA DE PAGÈS al Lluçanès. Si pot ser amb terreny per fer hort. T.: 625 900 743 // 691 759 176 (R75/05) » JAQUETA Napapijiri blau marí que em va desaparèixer durant la Fes-ta Bruixa a l’Ateneu de St. Feliu. T.: 661 752 666 (R74/09)
es ComPra » ES COMPRA PANTALLES DE TELEVISIÓ. Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R74/10)
sant boi entre boires// jmCastro
LaRella | 39