LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 3 | OCTUBRE | 2019 NÚM: 471
www.larella.cat PÀG 3
alpens viu una festa d'altura
Marc Sucarrats, proposat per presidir el Consorci És la proposta de Junts, inclou vicepresidències per ERC i els Independents, però no té el consens dels 13 ajuntaments PÀG 4
“Volem que el Puig dels Eixuts sigui un projecte col·lectiu del Lluçanès” Entrevista al col·lectiu La Truja Negra PÀG 5
2 anys després de l’1 d’octubre La repressió contra independentistes continua
PÀG 3
Enclavaments La columna de Ferran Sayol
PÀG 2 I 8
Les vinyetes de SUBI La dansa alpensina.// WWW.DALPENS.COM
NOTÍCIES
Núm.471
Festa Major rodona a Alpens
LA VINYETA EXTRA
ALPENS Per_ Jordi Nogués i Núria Tubau
HOMENATGE
La pradenca Rosa Selles Viñas va fer 100 anys el passat diumenge i va rebre la medalla centenària que otorga la Generalitat i un ram de flors de l’Ajuntament //F: AJ . PRATS
Finals de setembre: La calor va marxant sense fer gaire soroll i arriba la tardor, aquella estació on la natura es vesteix amb grocs i vermells, i es posa fins i tot nua, indecent. Tanta colorida irrompent la monotonia del verd em recorda una mica el Moulin Rouge... Sí, el Moulin Rouge! Aquest era el fil conductor dels versots, l’acte per excel·lència i excel·lentíssim, també aquest any. La crítica i la sàtira fa riure el públic a desdir i fa cagar a les calces els autors de les malifetes de la temporada 2018-2019. I els bolets, que van florint a poc a poc, estan tranquils, les cistelles alpensines apunten cap a una altra banda, enfeinats com estan els vilatans en l’intens cap de setmana on, si hi ha sort, tindran temps de dormir una estona, menys els que volten la vintena. A aquests no els falta res, frenèticament seran a tots els actes amb un riure dibuixat a la cara, un riure llarg i ample com mitja copa de cervesa. La festa major és la màxima expressió del que fa un poble i el que ha anat fent quan està content, i a Alpens es mantenen vives les tradicions: el correfoc, la dansa,
Els Versots.//F: WWW.DALPENS.COM
Espectacle infantil amb Jaume Barri.//F: WWW.DALPENS.COM
les sardanes, el concert-vermut... I tampoc no deixa de crear, com l’acte alternatiu, però ja popular de la “tubejada”. Aquest any ha estat destacable
l’actuació dels diables de Rocadepena, que un any més, el 36è, han tornat a mostrar ofici i també amor per aquells que han empès la colla amb passió.//
Les energies renovables protagonistes de la Fira de l’Hostal de Vilar SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Redacció
El passat 28 de setembre va tenir lloc la Fira de l’Hostal del Vilar. Com cada any visitants d’arreu van omplir l’esplanada per on enfila el camí dels Munts per gaudir de les parades i les activitats que s’hi duien a terme. A les nou del matí, les 5 empreses d’energies renovables que participaven a les jornades tècniques ja tenien els expositors apunt. Sota el títol “El canvi climàtic en el món agroramader” Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí, i Ramon Lletjós, director del Serveis Territorials del DARP
LaRella | 2
a la Catalunya Central, donaven el tret de sortida a les jornades. Enguany la conferència de la Fira de l’Hostal va anar a càrrec del soci-director de Taiko meteoroloigia, Alfred Rodríguez Picó, molt popular arreu de Catalunya per haver estat un dels homes del temps de TV3. La conferència va girar entorn l’escalfament del planeta i les conseqüències d’aquest pel nostre dia a dia. Com a dada curiosa, i qui sap si com excusa, va dir que degut al canvi climàtic cada dia es fa més difícil fer prediccions meteorològiques segures. Seguidament, es va fer la presentació de les 5 empreses presents a les jornades. Al llarg del matí, a la zona
d’artesans es va poder veure una mostra d’oficis de diferents rams. Forjadors, cistellers, espardenyers i tants d’altres van ensenyar les seves habilitats a tothom qui s’hi acostava. Més enllà de les jornades tècniques i els artesans, a la Fira també hi ha la zona més comercial i, com no podia ser d’altra manera, la zona on hi ha tota la maquinària exposada. D’uns anys cap aquí petits i grans poden gaudir d’activitats com la tirolina, un bloc d’escalada i un inflable. Però sens dubte l’acte que aplega més gent i el més esperat és el dinar popular, i el fi de festa amb el ball amenitzat per Jordi Bruch.//
Ambient a la Fira de l’Hostal del Vilar// F: CARME MOLIST
NOTÍCIES
3 d’octubre de 2019
Marc Sucarrats, proposta de Junts per presidir el Consorci SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Jordi Freixa i Oliveras
Fa més de quatre mesos d’ençà de les eleccions municipals que van definir la composició dels ajuntaments per la legislatura 2019-23. Amb les cartes, -càrrecs electes i alcaldies-, sobre la taula s’ha definit la Diputació de Barcelona i els Consells Comarcals, i ara és el torn del Consorci del Lluçanès. En les properes setmanes es constituirà l’ens lluçanenc, fins ara encapçalat per l’exalcalde de Prats Isaac Peraire. El Consorci començarà el nou curs amb 13 municipis, encara que es preveu que l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès faci efectiva la seva baixa: ja ha aprovat un decret municipal per sortir-ne, i només falta que pagui la liquidació perquè es completi el procés. Dels 13 pobles del Lluçanès, 6 estan en mans de Junts (encara que un d’ells, Merlès, es manté al marge), 4 d’ERC i 3 dels Independents, així que de bones a primeres ja es preveia que el president seria de la nova marca de Convergència. MARC SUCARRATS, PREVISIBLE PRESIDENT L’única proposta per liderar el nou Consorci prové dels grups de Junts i té en compte totes les candidatures que han obtingut alguna alcaldia: Junts, ERC i Independents. Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès va començar a “moure-
ho” després de parlar-ne amb altres alcaldes i regidors perquè com diu: “anem de tard, ja fa temps que s’hauria d’haver constituït”. Per aquest motiu, i després de parlar-ho amb el seu grup, es va posar en contacte amb els representants de Sant Boi de Lluçanès (Independents) i d’Olost (ERC), per posar sobre la taula una proposta de direcció en la que Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, de Junts, seria el president; Ramon Ambròs, regidor d’Olost, d’ERC, seria el vicepresident; i Marc Parés, alcalde de Sant Boi, dels Independents, el segon vicepresident. En el nou organigrama també s’hi contempla una figura de coordinació, feina que en l’anterior legislatura va desenvolupar el regidor i ara alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, i que podria recaure en Montse Juvanteny (Movem Prats). Com ha explicat Jordi Bruch, des de l’ajuntament de Prats han demanat que hi hagi una figura de coordinació pradenca ja que en aquests moments el pressupost del Consorci penja del de l’Ajuntament de Prats. Marc Sucarrats ha explicat a LaRella que “no té aspiracions polítiques” ni “ha buscat” ser el nou president, però afegeix que entomaria el càrrec amb ganes i que li agrada l’equip proposat: “ens entenem bé, tots tenim altres feines i ho haurem de compaginar; no som professionals de la política, i això també és bo”. Per Sucarrats s’ha de desmarcar la feina del Consorci
de temes més polítics, i entendre’l com un ens “que dona serveis als municipis: si va bé el Consorci anem bé els pobles”. PROPOSTA SENSE CONSENS L’única proposta per liderar el nou Consorci no té el consens de tots els ajuntaments lluçanesos. Lluçà, St. Bartomeu del Grau, St. Feliu Sasserra, Sobremunt i Alpens van ser exclosos de l’elaboració de la proposta fins el passat dijous 26 de setembre, quan en una reunió d’alcaldes i alcaldesses se’ls va comunicar la proposta de Junts, ERC Olost i Independents per St. Boi. Per Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, “cal començar amb bon peu i que tothom se senti representat al nou Consorci”. Afegeix que en aquella reunió no hi eren ni ella, ni l’alcaldessa d’Alpens ni l’alcalde de Sobremunt. Per Boixadé convé “buscar l’acord de tots”. Boixadé explica que les altres tres alcaldies d’ERC “no sabien” que en la proposta hi havia una vicepresidència pel grup d’ERC i que s’ha actuat amb “molta pressa”. De moment sembla que les discrepàncies no són tan pels equilibris entre partits, sinó per les persones que haurien d’ocupar els càrrecs. En la reunió del 26 de setembre es van deixar marge fins la setmana seguent, per presentar alternatives i establir el dia de constitució del nou Consorci. Ara per ara no s’ha definit ni una cosa ni l’altra.//
Prats substituirà la pancarta de l’Ajuntament per esquivar la Junta Electoral PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
L’Ajuntament de Prats ha decidit substituir la pancarta de la façana de Cal Bach durant el període electoral, que va començar el passat 24 de setembre amb la convocatòria d’eleccions generals pel dia 10 de novembre. Així, el govern local ha optat per retirar la pancarta amb un llaç groc i el lema “Llibertat. Ni presó ni exili”. La substituirà per una que defensi la llibertat d’expressió. La decisió es va prendre després de rebre un requeriment oficial de la Junta Electoral en què s’instava els serveis tècnics de l’Ajuntament a acreditar que la façana no lluïa cap simbologia, amb el ter-
mini del dilluns dia 30 al migdia, la vigília de l’1 d’octubre. Segons recull la llei electoral, està prohibit exhibir ensenyes i símbols polítics en edificis públics des de la convocatòria fins la celebració de les eleccions. Una prohibició que en altres comicis ha provocat, per exemple, la inhabilitació de l’alcaldessa de Berga i l’obertura d’un judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra. En cas d’haver mantingut la pancarta, l’Ajuntament, i en concret l’alcalde, s’enfrontava a una possible multa i una inhabilitació de 6 mesos que hauria implicat perdre el càrrec pel que queda de legislatura. En aquest sentit, l’alcalde Jordi Bruch explica que en els darrers anys “sempre s’ha complert, d’una manera o altra, amb
els requeriments rebuts”, i defensa la solució adoptada com “la millor sortida” a la situació, assenyalant que és la mateixa que ha adoptat el govern de la Generalitat i altres ajuntaments. Amb tot, reconeix que alguns representants d’entitats sobiranistes i partits pradencs han mostrat la seva disconformitat amb la retirada de símbols.//
LA COLUMNA
Ferran SAYOL
Enclavaments Estem travessant l’eix del Lluçanès direcció cap a Vic. Ja hem passat Olost i encarem la recta de Bartrons, així que un parell de revolts més i ja entrem a Muntanyola. Ieep, alto! Muntanyola? Doncs sí senyor! Potser alguns dels lectors de la Rella ja n’estàveu al cas, però resulta que la casa de la Muntada, que es troba en aquest tram de la carretera C-62, és un enclavament del municipi de Muntanyola, entre els d’Oristà i Sant Bartomeu del Grau. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana un enclavament és un “Territori d’un estat, província o municipi, etc. Situat íntegrament dins del territori d’un altra demarcació administrativa”. Un del casos més coneguts a casa nostra segurament és el de Llívia. Es tracta d’una porció de Catalunya immersa en territori Francès. Segons sembla, amb el Tractat del Pirineus (1660) hi havia 33 pobles de la Cerdanya que havien de passar a formar part de França. Tanmateix, Llívia no s’hi va poder incloure en considerar-se “Vila” i no pas “poble”. Així es va formar aquesta singularitat geogràfica, una illa de la Cerdanya catalana enmig d’un mar de territori francès, a només 2 km de la frontera. Dins de Catalunya, hi ha comptabilitzats fins a 77 enclavaments entre municipis. D’aquests, n’hi ha 4 al Lluçanès. El municipi d’Oristà, per exemple, té l’enclavament de Comesòlibes, posat com un ou ferrat a dins de Sant Feliu Sasserra. Prats, per la seva banda, té l’enclavament de la Bauma, entre les terres d’Oristà i Sant Feliu Sasserra. Per acabar, Muntanyola té l’esmentat cas de La Muntada, a més de La cal de Caraüll. Aquesta última conté l’església de Sant Genís, una parròquia que va gaudir de certa autonomia, obtenint un batlle propi durant el segle XIV i acabant per integrar-se a Muntanyola. Els enclavaments entre estats de la Unió Europea, com el cas de Llívia, ja estan pensant com poder explotar la seva singularitat agrupant-los sota una marca turística. A Llívia, ara per ara l’atracció més visitada encara és la Farmàcia, una de les més antigues d’Europa, datada de l’any 1415. La família Esteve la va mantenir durant vint-i-dues generacions fins que es va tancar i va passar a mans de l’ajuntament, que en va fer un museu. Ara diuen que no en tenen prou amb el turisme farmacèutic i que els agradaria atraure el turisme geogràfic. Pel que sembla, hi ha un turista potencial que li agrada visitar rareres geogràfiques. Creieu que els podríem fer venir fins a la Muntada? LaRella | 3
ENTREVISTA
Núm.471
“Volem que el Puig dels Eixuts sigui un projecte col·lectiu del Lluçanès” LA TRUJA NEGRA és la nova assemblea anticapitalista del Lluçanès. Fa uns mesos que s’organitzen, i s’han donat a conèixer a través de les Jornades per la Resistència Rural, que es van celebrar els passats 13,14 i 15 de setembre a la masia El Puig dels Eixuts de Lluçà (recupereu les cròniques de les jornades a LaRella470). El Puig dels Eixuts és una masia a la vall de Merlès que el col·lectiu havien ocupat just una setmana abans. Amb elles, parlem de l’ocupació d’aquest espai i dels objectius de La Truja Negra.
LLUÇÀ Per_ Pol Asensi
QUINA ÉS LA VOSTRA DEFINICIÓ COM A COL·LECTIU? La Truja Negra és una assemblea anticapitalista del Lluçanès. Neix de la voluntat d’un seguit de persones joves que comparteixen una anàlisi de les problemàtiques que pateix el nostre territori i que volen lluitar pel seu futur. La voluntat de l’assemblea és fer pressió social i accions d’agitació rural. Per això, La Truja Negra vol ser un espai d’empoderament pel jovent i una plataforma perquè puguem decidir i debatre el nostre futur, abans no ho facin per nosaltres. L’habitatge, el turisme, la colonització i industrialització de la terra o l’explotació animal i laboral són temes que volem posar sobre la taula. QUÈ VOLEU ACONSEGUIR AMB L’OCUPACIÓ QUE HEU DUT A TERME? QUÈ HI VOLEU FER AL PUIG DELS EIXUTS? L’okupació és una eina per poder reivindicar i visualitzar les temàtiques que tractem a l’assemblea. Amb la masia, defensem el món rural, reclamem el dret a l’habitatge, tenim una eina per albergar nous projectes i esdevé un dall contra la industrialització i l’especulació immobiliària. El Puig dels Eixuts és ara un centre social autogestionat que pren autonomia i té vida pròpia més enllà de La Truja Negra. Aquest és un projecte de resistència que alhora ens serveix per viure l’alternativa que reivindiquem. A més a més, aquest és un espai obert, i ha de ser un niu pels collectius i associacions que vulguin. QUINS CRITERIS VAU SEGUIR A L’HORA DE TRIAR L’IMMOBLE? Vam buscar habitatges del territori en desús, sense aprofitament, i que fóssin propietat de LaRella | 4
grans companyies o institucions que no representen en cap cas la classe obrera del Lluçanès. El Puig dels Eixuts feia més de 12 anys que estava buit. L’antic propietari arrossegava impagaments a treballadores i petites empreses del Lluçanès. CaixaBank va embargar l’edifici. Després d’un temps, aquesta banca va vendre la masia a Blackstone, en una operació immobiliària de gran abast. Això va ser una jugada de La Caixa per treure’s de sobre edificis embargats i rentar-se la cara davant la societat utilitzant aquest fons voltor nord-americà. Actualment, Blackstone és un dels majors propietaris d’habitatge de l’estat espanyol després d’adquirir “actius problemàtics” durant anys. A ciutats com Barcelona, la lluita contra Blackstone fa temps que està organitzada, i encara més a Madrid, sobretot, després que l’Ajuntament vengués a aquest fons de capital inversor 1.800 habitatges procedents del parc públic de lloguer. Fa uns anys es va fer una subhasta del Puig dels Eixuts on es van vendre els terrenys, per una part, però no la casa, que feia anys que no s’utilitzava i sense compradors interessats. L’okupació no és una decisió improvisada. Les masies i les masoveries s’extingeixen, el jovent marxa cap a les ciutats i som presa fàcil per la gran indústria els especuladors. COM HO HAN REBUT LES VEÏNES DE LA ZONA? En un principi, fruit de la desconeixença, es podria haver generat un clima de desconfiança. Nosaltres ens vam presentar amb les veïnes per trencar la rumorologia, els hi vam explicar el nostre projecte. Han vist com hem endreçat l’entorn i hem llançat moltes deixalles que s’hi havien abocat durant els anys. Les veïnes, fins i tot, van venir a les
L’habitatge, el turisme, la colonització i industrialització de la terra o l’explotació animal i laboral són temes que volem posar sobre la taula
El Puig dels Eixuts feia més de 12 anys que estava buit
La Xarxa d’Economia Alternativa del Lluçanès, es proposa fer un mercat mensual rotatiu pels municipis
Jornades. Hi ha un bon veïnatge i fins i tot podem treballar juntes. En àmbit més general, l’okupació dels Eixuts ha posat sobre la taula debats que es volen que siguin ocults. La gent s’ha mostrat molt contenta que hi hagi un nou grup de jovent organitzat i combatiu amb la perspectiva del Lluçanès. QUINES CONSEQÜÈNCIES LEGALS POT TENIR AQUESTA ACCIÓ? QUIN PROCÉS PREVEIEU? Nosaltres volem que aquest sigui un projecte a llarg termini, obert, i que molta gent se’l faci seu. De moment els Mossos no han vingut a l’habitatge. Tot i això, som perfectament conscients de les conseqüències que això implica, però això no ens fa desistir dels nostres propòsits. Volem que el Puig dels Eixuts sigui un projecte col·lectiu del Lluçanès. VAU ACOMPANYAR L’OKUPACIÓ AMB UNES JORNADES DE RESISTÈNCIA RURAL. QUINA VALORACIÓ EN FEU? Molt positiva. Calculem que entre els tres dies van venir més de 500 persones. Vam generar espais de debat i oci molt sa i positiu. Vam poder tractar problemàtiques diverses i el més positiu de tot és que de les jornades n’han nascut més projectes. Vam cultivar l’alternativa i vam realitzar tallers, debats i xerrades en clau de futur molt positives. A més a més, les jornades també van servir per donar-nos a conèixer, crear xarxa amb més gent del territori i legitimar l’okupació. Va esdevenir un espai de crei-
xement i coneixement personal i col·lectiu. TEIXIU XARXES AMB ALTRES COL·LECTIUS DE LA COMARCA I D’ALTRES INDRETS? Sí. Les jornades les vam preparar amb altres col·lectius del Lluçanès. La Fetillera, Lluçanès Viu, els de Les Vinyes o pagesos de la comarca hi van col·laborar. A més a més, també vam convidar col·lectius de territoris veïns, com els ateneus de Berga, organitzacions sindicals com de la CNT, la CGT o Càrnies en Lluita, altres projectes d’okupació d’Osona i Barcelona, el col·lectiu transfeminsita La Cabra, el collectiu feminista La Pastora, etc. Tot això, les jornades van servir perquè coneguéssim més gent i entre totes, teixíssim una xarxa de col·laboració comuna. També van venir les companyes de Fraguas, el poble recuperat de Guadalajara, que des del 2013 s’està repoblant, però que ara estan sota l’amenaça de la demolició després de la denúncia de la Junta de Castilla La Mancha. QUINES SERAN LES PRÒXIMES ACCIONS DE LA TRUJA? De moment, de les jornades n’ha nascut la Xarxa d’Economia Alternativa Autogestionada del Lluçanès, que ben aviat se’n veuran els fruits: es proposa fer un mercat mensual rotatiu pels municipis del Lluçanès. La Truja Negra també prepara altres accions que s’aniran coneixent. L’assemblea està oberta, i tothom qui vulgui organitzar-se al Lluçanès hi és benvinguda. //
NOTÍCIES
3 d’octubre de 2019
2 anys després de l’1 d’octubre: 16 preses, 8 exiliades i vora un centenar d’encausades Per_ Carolina Font Usart
Aquell diumenge 1 d’octubre va quedar gravat a la memòria de tots els i les catalanes. Passats ja dos anys, es pot considerar que allò si que realment va ser una jugada mestra. Vam aprendre què és ser poble i vam aprendre a marxes forçades què és la solidaritat i l’autoorganització popular, i això no ens ho treurà mai ningú. Però també vam aprendre fins on pot arribar la brutalitat policial i la repressió d’aquest Estat que per no deixar de ser, vol que nosaltres tinguem por a ser. I això ho vam aprendre en un sol dia, i potser un parell de setmanes més. Però de llavors fins ara, hem vist que tot allò que ens volien i volen ensenyar, lluny d’atemorir-nos referma la nostra voluntat. Han passat dos anys i com a resultat què tenim? Més d’un centenar d’encausats amb perfils i causes tant diferents que van des de diputats i diputades del
Parlament fins a joves independentistes identificades i detingudes en manifestacions massives, pacifiques o bé a casa seva un dia qualsevol. Tenim 8 persones exiliades per causes polítiques, amb euroordres desestimades per tribunals d’altres estats membres de la Unió Europea. I tenim 16 preses polítiques en presó preventiva algunes des de fa quasi dos anys, altres poc més d’una setmana. I DOS ANYS DESPRÉS, I MALGRAT TOT, SEGUIM FENT CAMÍ Enguany al Lluçanès hi ha hagut actes commemoratius a Prats i Perafita. A Prats, la plataforma 1 d’Octubre ha organitzat un seguit d’actes que van començar aquest passat diumenge amb “El racó de les experiències: 1 d’octubre de 2017 en fotografies”. El gruix d’actes però, es van celebrar el dia 1. Des de les 4 de la tarda en Subi va començar a refer el mural de l’1-O. A la mateixa hora, “KM per la llibertat” també pintaven
Lectura del manifest.//F: FVILA
Mural dels Km per la llibertat.//F: KM PER LA LLIBERTAT
un mural a la parets del camp de futbol. Mural i parets que fa unes setmanes van destrossar un grup de feixistes organitzats (podeu llegir la noticia a la Rella 469). A quarts de 8 del vespre va tenir lloc l’acte més emotiu i rei-
vindicatiu a la plaça 1 d’octubre. Un centenar de persones es van reunir per escoltar el manifest d’enguany, on van afirmar que malgrat tot, no tenim por, i que passi el que passi seguirem fins a fer efectiu el mandat sortit de les urnes d’aquell 1 d’octubre. Els Segadors cantats a ple pulmó van posar punt i final als actes al municipi. A més, l’ajuntament es va il·luminar de color groc la vigília del dia 1, coincidint amb les crítiques per haver tret la pancarta on es reclamava “llibertat presos polítics” a petició de la Junta Electoral. A Perafita, el CDR Lluçanès organitzava l’acte de commemoració al corredor de l’1 d’octubre. Aquest espai es va inaugurar durant la Festa Major del 2018, i el presideix una placa forjada per l’artista Adrià Noguera on hi diu: “Volent ser república hem après a ser poble” frase de l’exdiputat de la CUP David Fernández. Més d’una trentena de persones es van aplegar el vespre de dimarts per recordar els fets viscuts l’1 d’octubre d’ara fa dos anys. Malgrat que la convocatòria es va fer amb menys de 24 hores d’antelació, les organitzadores estan molt contentes de la resposta de la gent.//
La solidaritat amb els CDR detinguts arriba al Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
Una cinquantena de persones es van concentrar a Prats dijous passat, dia 26, per denunciar la irregularitat de l’operació policial i judicial que manté empresonats 7 dels 9 CDR detinguts dilluns passat per la Guàrdia Civil en l’operació “Judas”. En l’acte, organitzat com a resposta als empresonaments, es va denunciar la criminalització de la lluita pacífica del moviment independentista. Als detinguts el jutge els acusa
dels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per provocar estralls. Malgrat que el titular del Jutjat d’Instrucció número 6 manté la causa sota secret de sumari, els investigadors han filtrat a alguns mitjans que dos dels detinguts haurien reconegut haver fet proves per fabricar artefactes explosius, amb la intenció de fer sabotatges i generar soroll durant el segon aniversari de l’1 d’octubre. També haurien assegurat que no preparaven un atemptat contra persones. Posteriorment, alguns mitjans han
Concentració a Prats el 26 de setembre//F: NVILA
vinculat el grup amb suposades tasques d’enllaç entre els presi-
dents Torra i Puigdemont, i han especulat sobre una reunió entre els detinguts i la germana de Carles Puigdemont, que ella mateixa s’ha encarregat de desmentir. Alerta Solidària, que coordina la defensa dels detinguts, ha denunciat la “vulneració absoluta dels drets” i que s’està aplicant “la llei antiterrorista encoberta” als detinguts. Els CDR van ser arrestats a Sant Vicenç de Torelló, Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, i Sant Fost de Campsentelles.//
LaRella | 5
LA GUERRA CIVIL A PRATS DE LLUÇANÈS IV
Núm.471
L’acollida de persones Per_ Anna Gorchs i Roser Reixach
de la guerra van ocultar religiosos i persones considerades de dretes.
Prats de Lluçanès va ser durant tot el període de la Guerra Civil espanyola poble d’acollida tant per a un bàndol com per a un altre. Primer va aixoplugar persones de tendència conservadora, que van deixar els respectius llocs d’origen per por a la violència roja. Més endavant, quan les tropes franquistes anaven avançant, hi va haver una arribada massiva de persones refugiades procedents de diferents indrets de l’Espanya republicana. El primer procés es va haver de portar a terme fora dels canals oficials i amb el màxim secretisme. En el segon, van intervenir-hi el govern de la Generalitat i els ajuntaments.
PRADENCS EMPRESONATS DURANT LA GUERRA Algunes persones del poble van passar part de la Guerra empresonats. No es té constància que existeixi un registre de pradencs privats de llibertat durant el període, cosa que fa difícil tenir-ne un llistat exhaustiu i, per tant definitiu. Es té certesa que n’hi va haver almenys 12 de reclosos en diferents localitats de la geografia catalana com Manresa, Olot, Puigcerdà, Vic, Cardona o Barcelona, un dels quals al vaixell Uruguay. Entre aquests n’hi havia que havien estat enxampats mentre intentaven creuar la frontera per passar-se a l’exèrcit rebel i altres que van ser acusats de “desafecció al règim”, de “feixistes”, “cacics”, “servidors del rics” i “votants de dretes” o d’un suposat delicte d’infracció en les normes de racionament de la localitat.
REFUGI DE PERSONES DE TENDÈNCIA CONSERVADORA Tot i que a priori pot semblar paradoxal, des del mateix moment que es va iniciar l’allau de violència roja arreu del país hi va haver una voluntat de salvar vides. A Prats de Lluçanès es van fer esforços importants per amagar o ajudar a fugir els veïns que es trobaven en risc. Eren fonamentalment capellans, religioses, propietaris i gent de dretes que van decidir amagarse, fugir del seu domicili habitual i traslladar-se a un lloc que consideraven més segur. Algun d’ells va viure ocult a casa seva durant tot el conflicte i se les va enginyar per evitar escorcolls o aixecar sospites de la seva presència. En paral·lel, van ser nombrosos els mossens i altres persones de tendència conservadora que van escollir el poble per refugiar-se. No s’ha localitzat cap document que doni xifres, però per diferents testimonis se sap que el llistat va ser ampli. Gairebé tots els entrevistats coincideixen a explicar que el comitè de Prats i els integrants dels consistoris posteriors van fer el possible per evitar episodis violents i que feien la vista grossa davant les persones amagades que hi havia al municipi. Fins i tot, quan es rebia la visita de comitès forans, les autoritats avisaven aquestes persones fugitives per tal de no ser descobertes. I també demanaven precaució davant les nombroses cerimònies religioses celebrades en la clandestinitat. Potser per això moltes persones i famílies van considerar que el poble era una destinació segura. S’ha pogut constatar que la majoria de les que es van amagar a Prats s’estaven dins el mateix nucli urbà, als carrers més cèntrics. I és que van ser molts els domicilis pradencs que durant els anys LaRella | 6
L’ARRIBADA DE REFUGIATS DE GUERRA Prats de Lluçanès, com la resta de Catalunya, també va obrir els braços als refugiats. El primer testimoni escrit que s’ha trobat sobre aquest fet migratori és un document de l’Arxiu Municipal de 28 de novembre de 1936 que xifra en 13 el nombre de persones nouvingudes al poble, totes procedents de Madrid. La gran arribada, però, va ser posterior. Segons el Registre de refugiats de les zones de guerra que es conserva al mencionat arxiu, entre el 15 de febrer del 1937 i l’1 d’agost del 1938 van passar pel municipi un total
Van ser molts els domicilis pradencs que durant els anys de la guerra van ocultar religiosos i persones considerades de dretes. Ana Castillo amb el seu fill Manel, refugiats instal·lats a Prats de Lluçanès.// © MANEL BUENO
Amb la vinguda dels refugiats la població de Prats es va incrementar en un 27,5%
Pàgina del Llibre de Registre de refugiats.// © ARXIU MUNICIPAL PRATS DE LLUÇANÈS
de 447 refugiats. El mateix document xifra en 121 els menors de 14 anys que es van instal·lar al poble. No totes les persones van arribar a coincidir en el temps ja que no totes van estar-se al poble fins al final del conflicte bèl·lic. Tot i això, segons aquest document, amb la vinguda dels refugiats la població de Prats es va veure incrementada en un 27,5%. Desconeixem si posteriorment van arribar més persones al poble perquè no se n’ha trobat informació. Si analitzem les dades que estan anotades al registre, veiem que el 63,5% dels nouvinguts durant aquests 18 mesos eren dones i, el 36,5% restants, homes. La primera arribada massiva es va produir a l’agost del 1937. Coincideix amb la desfeta del nord de la península, des del juny –data que va ser ocupada Bilbao– fins a l’octubre de 1937, moment en què va caure Astúries. La segona gran onada, encara més important, va ser a l’abril del 1938. Per aquestes dates hi va haver la caiguda del front d’Aragó i l’inici de l’ocupació franquista. Andalusia, Cantàbria, Madrid, Aragó i el País Basc són els principals indrets d’origen dels refugiats que es van establir a Prats de Lluçanès. Es té constància que almenys una part dels refugiats s’allotjaven a l’actual edifici de les Germanes Dominiques de l’Anunciata. També s’ha trobat informació segons la qual hi havia nouvinguts a la rectoria del poble i a la de Santa Eulàlia de Pardines. A més l’església d’aquesta darrera parròquia n’hauria acollit igualment. Es desconeix quin criteri es va seguir per repartir-los pels diferents espais perquè a part, diverses cases particulars van acollir-ne. Majoritàriament domicilis de gent de dretes que tenien familiars que havien fugit a l’Espanya nacional, matrimo-
nis sense fills, o habitatges buits. A més de l’allotjament, assegurar el proveïment d’aliments per a tothom qui es va instal·lar a la vila va ser un maldecap per a les autoritats pradenques. Per aquest motiu es va acordar «fer un petit repartiment» entre els veïns per tal de poder fer front a aquestes despeses. A banda l’Ajuntament rebia una quantitat de la Generalitat per al manteniment d’aquestes persones que era de dues pessetes diàries. També es van haver d’afrontar problemes relacionats amb la higiene, la salut i l’escolarització. De tots els refugiats que van passar pel poble, hi va haver una família, la Bueno Castillo, que s’hi va quedar a viure. La mare, Anna Castillo Cerezo, des de Nerja (Màlaga), va fer una ruta que la va obligar a travessar gairebé tot l’estat espanyol fins arribar a Catalunya seguint el seu marit, Manuel Bueno Casanovas, que servia a l’exèrcit republicà. La parella, que mantenia el contacte per correspondència, es trobava esporàdicament quan les circumstàncies ho permetien. Bueno i un seu germà, quan van ser cridats a files, van recórrer diferents punts de la geografia espanyola i van participar junts en la batalla de l’Ebre, lloc on van perdre el contacte. El 5 de setembre de 1937, mentre la parella Bueno Castillo era a Vilagrassa (Lleida), va néixer el seu fill Manel. El pare va poder assistir al part però després va haver de reprendre les seves obligacions militars i acabada la guerra no el van veure més. Les sospites són que hauria perdut la vida en la dura batalla que hi va haver durant l’entrada de l’exèrcit franquista a Prats de Lluçanès. La mare i el nadó, junt amb altres refugiats, van ser traslladats al poble, on s’hi van installar definitivament.//
NOTÍCIES
3 d’octubre de 2019
Una avaria de Movistar provoca tres afectacions en només sis dies PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras
El passat dissabte 21 de setembre una incidència a les installacions de la companyia Movistar va causar una avaria que va afectar a més de 3.000 persones a Prats de Lluçanès i rodalies. El mateix desperfecte, que semblaria haver estat causat per una màquina agrícola que va fer malbé un cable dels voltants d’Olost, va provocar també el tall del subministrament durant algunes hores del dimecres 25 i dijous 26 per tal que
la companyia pogués reparar-lo. Els usuaris de Movistar van perdre la connexió a internet, la línia de telefonia mòbil i del fix, i, a més, el subministrament de la fibra òptica va caure de forma genèrica – fins i tot a usuaris d’altres empreses –, ja que aquesta companyia és l’única que distribueix aquest servei al Lluçanès. D’aquesta manera, alguns serveis dels caixers van deixar de funcionar, així com els pagaments amb targeta de dèbit o de crèdit a bona part dels establiments i comerços de Prats i les connexions i comunicacions de molts habitatges de Prats i de la
resta del Lluçanès. L’Ajuntament va posar a disposició de tots els ciutadans el número d’incidències per facilitar la tramitació de queixes per danys i perjudicis. Segons Isaac Romero, regidor de Comunicació, Igualtat, Fires i Festes de Prats de Lluçanès, un afectat del municipi ha tramitat la queixa i un més se n’ha informat. Romero diu que a hores d’ara “el problema hauria d’estar solucionat de forma definitiva, tot i que això no ho sabem amb total seguretat”. Ara per ara, l’operador de telecomunicacions no ha facilitat més novetats a l’Ajuntament.//
El nou govern municipal ha començat el curs amb nova imatge, almenys pel què fa a la comunicació cap als veïns i veïnes de Sant Bartomeu. Així doncs, l’agenda municipal ha canviat la seva imatge i estructura. A partir d’aquest mes les pàgines centrals estaràn dedicades a la gent de SBG i les entitats del poble, a través d’entre-
vistes vàries. A les pàgines interiors, hi podem trobar notícies relacionades amb les accions que duu a terme el nou equip de govern, com la compra d’un nou rentaplats industrial pel Casal del poble; l’agenda i les activitats mensuals. El nou equip va dir durant la campanya que faria un esforç per fer saber als veïns i veïnes allò
ART
La Blava estrena murals del SUBI El parc infantil de la Blava, a Sant Martí d’Albars, va estrenar la setmana passada nous murals a càrrec del dibuixant Subi, de Sant Boi. L’artista hi va representar una nit estelada inspirada en l’obra de Van Gogh, amb imatges de Beulaigua i elements patrimonials de Sant Martí d’Albars, acolorits amb tonalitats del color blau de La Blava.//Red
Setmana pel clima
Alumnes de CS SANT FELIU SASSERRA
MUNICIPAL
Nou butlletí a Sant Bartomeu
OPINIÓ
que passava dins l’ajuntament i viceversa. En aquest sentit fa uns dies van repartir pel poble una carta a tall de reflexió sobre com havia anat la festa major, juntament amb una enquesta on la gent del poble podia valorar i fer les reflexions oportunes entorn cadascuna de les activitats programades. I a més, també hi apareixia el pressupost total de la festa major, tant a nivell d’ingressos com de despeses.//CFU
La setmana del 23 al 27 de setembre, l’escola Els Roures de Sant Feliu Sasserra, va participar en la iniciativa de celebrar una “Setmana pel clima”, promoguda pel moviment Famílies For Future BCN amb suport al moviment estudiantil “Fridays For Future”. Al llarg de la setmana es va treballar diferents aspectes sobre l’emergència climàtica que pateix el nostre planeta. També es va portar a terme activitats puntuals com: un minut de silenci per la terra, portar una samarreta verda a l’escola, projecció d’uns curtmetratges sobre el medi ambient, cartells pel clima i una cloenda amb una manifestació pel poble amb els cartells confeccionats pel propi alumnat, coincidint amb la vaga convocada a diferents indrets del territori. Durant la manifestació es van sentir crits demanant la conscienciació de la població i la reflexió sobre la urgència de respecte al nostre planeta ja que l’alumnat vol heretar un món on viure dignament. “El verd i el blau són la nostra clau!”, “Encara hi som a temps de canviar el món sencer” i “Volem gent intel·ligent que respecti el medi ambient”. Reflexió: Quin planeta tenim? Quin planeta volem?
LaRella | 7
OPINIÓ
Núm.471
Per_ SUBI
LA VINYETA
EQUIP
OPINIÓ
REDACCIÓ_ Clàudia Molina, Jordi Nogués, Ferran Vila, Roger Torrents, Carolina Font, Marta Giravent, Jordi Borralleras, Núria Tubau, Jordi Freixa, Pol Asensi, Xavier Vilella i Lluc Corominas.
Sobirania tecnològica
COORDINACIÓ, DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com
Entenem la sobirania tecnològica com la capacitat dels ciutadans d’estar informats i participar de la gestió i construcció de les infraestructures de telecomunicacions. L’accés a internet és un dret humà i es tracta de desenvolupar alternatives que permetin l’accés de tothom sense discriminacions, que afavoreixin el desenvolupament econòmic local i una economia social basada en principis d’eficiència i sostenibilitat. Sota aquesta premissa, la Fundació guifi.net ha fet una anàlisi de les principals empreses operadores d’acord amb els cinc principis següents: 1. Xarxa de Comuns: S’ofereixen garanties que asseguren la
ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 93 850 82 81 · larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Pit-roig igualtat d’oportunitats evitant pràctiques especulatives. 2. Economia inclusiva: en contra de l’economia extractiva que s’aprofita dels recursos generats en el mercat per a l’enriquiment propi i individual. 3. Atenció a l’usuari en català 4. Seu social de proximitat en territori català, que hi paguen impostos i es regeixen per la legislació catalana. 5. Economia social i solidària: Busca la satisfacció de necessitats per sobre del lucre, aposta per la propietat col·lectiva i la gestió democràtica, compromís amb la comunitat, sostenibilitat ambiental i equitat de gènere, funcionament participatiu, perspectiva transformadora de l’economia i la
Vols col·laborar amb la revista del Lluçanès? Posa’t en contacte amb nosaltres a larellallucanes@gmail.com LaRella | 8
societat. Són cooperatives d’usuaris o associació on les persones sòcies decideixen conjuntament on es destinen els recursos. De les trenta-tres empreses avaluades, només en tres es compleixen totes aquestes cinc condicions (Exo, Guifibages i Som Connexió) i altres cinc empreses no en compleixen cap (Amena, Jazztel, Movistar, Orange i Yoigo); moltes d’altres en compleixen la majoria a excepció de la cinquena. No obstant és indubtable que les grans companyies, que no en compleixen cap són les que tenen la immensa majoria dels contractes i ben segur que una gran massa d’usuaris que fins i tot es consideren gent amb idees obertes i socials, es mantenen com a usuaris d’aquestes grans companyies especuladores. Amb aquesta falta encara tan generalitzada de coherència, penso que no anirem enlloc.//
Juntes fem Rella!
ESPORTS
3 d’octubre de 2019
Més de 150 pilots a l’enduro torrenc Ramon Quer guanya en la prova del Lluçanès, Bernat Cortés i Pau Tomàs molt a prop LA TORRE / ORISTÀ Per_ Roger Torrents
El passat diumenge 22 de setembre La Torre d’Oristà va acollir una de les proves puntuables pel Campionat de Catalunya d’enduro, que va comptar amb més de 150 pilots vinguts de tot el país i part de l’estranger. Les condicions del terreny van ser idònies a causa de les petites precipitacions que havien compactat el terreny, i que van evitar que el gas dels corredors omplís l’ambient de pols. L’acte va córrer a càrrec del Moto Club Lluçanès amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Oristà, que va oferir el municipi i la seva gent com a peça clau per tal que la prova fos possible. Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, va ser l’encarregat d’encetar el meló de gas i benzina per les bastes contrades del municipi, una delícia pels corredors i amants del motor gràcies al seu terreny irregular i indòmit. La competició comptava amb més de 10 categories de les quals en destacarem Enduro Elit i la categoria de Fèmines. Pel que
//F: MBERGA
fa Enduro Elit, els tres primers llocs els van ocupar Ramon Quer (Husqvarna), Bernat Cortés (KTM) i Pau Tomàs (Beta Trueba), pilot local que va quedar només a 12 segons del guanyador. D’altra banda, en la categoria reina femenina, la guanyadora va ser Aida Castro (Husqvarna), que es va imposar per 22 segons a la pilot de Merlès, Rosa Romero. Manel Vilaró, president del Moto Club Lluçanès, va valorar l’esdeveniment com un gran èxit en tots els sentits; tot i remarcar la complexitat que comporta una prova d’aquest calibre tot de collaboració, més d’un centenar, com
PÀDEL
Un centenar de lluçanencs engeguen temporada de pàdel El Pàdel Club Lluçanès va arrencar el passat dissabte dia 28 la temporada de competició al campionat comarcal d’Osona. El club lluçanenc el conformen 3 equips masculins i 3 de femenins amb més d’una desena de jugadors per grup, que en total sumen al voltant d’un centenar de persones. Els partits locals es juguen a les pistes d’Olost, mentre que els desplaçaments inclouen municipis de les comarques properes com Osona, el Moianès o el Ripollès. Aquest temporada s’ha incorporat un equip mixt de més de 45 anys, mentre que encara no és segur que s’acabi conformant un equip de menors com el que es va aconseguir crear la temporada passada. En la primera jornada, el Masculí A i el Femení C van visitar el CT Voltregà, i van aconseguir dos i un punt respectivament. A Olost, el Femení A va rebre la visita del Santa Eugènia i es va emportar els dos punts de la jornada.//Red
CAMINADA
//F: MBERGA
La ruta de les Balmes a la caminada popular de la UE de Prats
pel tram del circuit que inclou camps cedits per particulars.//
FUTBOL
Trajectòria ascendent del F.C. Pradenc després dels 4 primers partits L’equip de Juan Francisco es va imposar a casa contra el Sta. Perpètua i va arrencar un punt molt valuós del camp del Manlleu PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell
No han passat ni 5 jornades i ja podem confirmar el millor dels pronòstics pel Pradenc en la temporada del retorn a Tercera Catalana. L’equip ha respost a les exigències de la nova categoria i ja encadena 3 partits consecutius sense perdre amb uns números més que destacables; 5 gols a favor i tan sols 1 en contra. Aquest diumenge, nova prova d’alt nivell al municipal de Prats contra el St. Feliu de Codines, 3r classificat. Els pradencs actualment figuren en una excel·lent 6a posició. PRADENC 2 - 0 STA. PERPÈTUA B La victòria davant el Sta. Perpètua en la 3a jornada de lliga a Prats de Lluçanès va tenir 2 noms propis; el juvenil Jordi Bartrons i el “pichichi” de l’equip Andy Cres-
Jugadors del Pradenc celebrant el primer gol del partit. //F: XVILELLA
po. El primer va donar les dues assistències de gol a pilota parada que el davanter referència va rematar per establir el 2-0 final. El marcador reflecteix totalment el que es va veure al terreny de joc, amb els locals dominant de principi a fi en un dels millors partits del que va de temporada. MANLLEU B 1 - 1 PRADENC El pradenc es presentava al camp del Manlleu amb la clara intenció de reafirmar el seu bon
inici i aconseguir la segona victòria fora de casa. Només van haver de passar 10 minuts perquè el màxim golejador del Pradenc Andy Crespo trenqués la igualada en el marcador. El manlleu, lluny de la seva millor versió, es va trobar amb un penal a favor que li va permetre empatar al cap de 10 minuts. El resultat ja no es va moure malgrat les bones ocasions de cada equip. Repartiment de punts i invictes lluny del municipal.//
//F: UE PRATS
L’últim diumenge de setembre va tenir lloc la caminada popular a Prats de Lluçanès organitzada per la Unió Excursionista de Prats. Dues rutes, la curta de 11,5 km i la llarga de 18 km, van congregar 175 inscrits. La caminada d’enguany va ser la ruta de les balmes. Van passar per la balma de la Figuera i la balma dels Racons, per la font de la Teula i la font de les Coves, també és va passar per la Cadira d’en Galceran. Com cada any, no van faltar els avituallaments, de coca, fruita i l’esmorzar d’entrepà de botifarra al mig de la caminada i en arribar els participants van ser obsequiats amb una bosseta de carquinyolis.//MG
TARDOR
Ara sí que va de bo! Comença la temporada...//
LaRella | 9
AGENDA
Del 3 al 24 d’octubre DIJOUS 3 SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_ENVELLIMENT ACTIU: INICI DEL TALLER DE MEMÒRIA I PSICOMOTRICITAT PER A GENT GRAN.. A les 10 del matí, a l’Ajuntament. ALPENS_ENVELLIMENT ACTIU: INICI DEL TALLER DE GIMNÀSTICA I PSICOMOTRICITAT PER A GENT GRAN. A les 2/4 de 4 de la tarda, a la Fàbrica Vella.
DIVENDRES 4 PRATS DE LLUÇANÈS_TROBADA ENTRE LES PERSONES USUÀRIES DEL CENTRE DE DIA (SAIAR) BONASORT I ELS INFANTS DE L’ESCOLA BRESSOL LA PITOTA. Durant el matí, al Centre de dia. PRATS DE LLUÇANÈS_ 1A CAMINADA DE LES RUTES SALUDABLES PER A LA GENT GRAN. Inscripcions: 938 560 315 ORISTÀ_ENVELLIMENT ACTIU: INICI DEL TALLER DE MEMÒRIA I PSICOMOTRICITAT PER A GENT GRAN. A 2/4 de 5 de la tarda, al local social del casal d’avis.
DIUMENGE 6 ORISTÀ_XXII CAMINADA POPULAR: CAMINS AMB HISTÒRIA. Inscripcions, a 2/4 de 8 del matí a la Plaça. A les 8, sortida. Distància: 12 km. Preu: 6 €. OLOST_IV FIRA DEL FORMATGE DE PASTOR I LLET CRUA. De 11 del matí a 7 de la tarda, a la Plaça Major. DINAR POPULAR. A les 2 del migdia (venta de tiquets, a la fira). PRATS DE LLUÇANÈS_FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN. MISSA CANTADA PER LA CORAL SANT JORDI. A les 12 del migdia, a l’Església Parroquial. A 2/4 de 2, al Pavelló Municipal DINAR i seguidament, ACTUACIÓ DE MÀGIA A CÀRREC DEL MAG XEMA. OLOST_L’INTRÚS. CONCERT DE RITA PAYÉS & ELISABETH ROMA. A 2/4 de 7 de la tarda, al Molí.
DILLUNS 7 SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ENVELLIMENT ACTIU: INICI DEL TALLER DE MEMÒRIA. A les 4 de la tarda, al Telecentre.
DIMECRES 9 ST FELIU SASSERRA_CAMINADES PELS POBLES DEL LLUÇANÈS. A les 9 del matí al Serrat de les Forques. LaRella | 10
Núm.471
DIJOUS 10 SANTA CREU DE JUTGLAR_JORNADA DE FERTILITZACIÓ DEL SÒL I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES. De 7 a 9 del vespre, al Consorci del Lluçanès.
DISSABTE 12 ST BOI DE LLUÇANÈS_CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2019. Per a totes les edats. Durant tot el dia. PRATS DE LLUÇANÈS_TOCATS PEL BOLET. INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA DE BOLETS DEL LLUÇANES. A 2/4 de 12 del migdia, a Cal Duran. CONCERT DE TARDOR AMB JAUME ARNELLA. A les 12 del migdia, a la capella de la Bonasort. A les 6 de la tarda, a la plaça de l’Església, CONTE DE BOLETS AMB L’ANNA & SUBI. Tot seguit, al mateix lloc, DEGUSTACIONS DE LA CUINA DEL BOLET AMB MARIDATGE. LLUÇÀ_NIT LÍRICA D’ESTELS AMB ÀLEX VICENS, TENOR; ÀNGELA-R. GHIZDAVU, SOPRANO; I SERGEI KLIMENKO, PIANISTA. OBRES D’AUTORS CLÀSSICS. Al finalitzar, BRINDIS AL CLAUSTRE. Venda anticipada: jvila3@gmail.com.
DIUMENGE 13 PRATS DE LLUÇANÈS_TOCATS PEL BOLET. PARADES DE BOLETS. Durant el matí, a la Plaça de l’Església. A 2/4 de 12 del migdia, a la Font del Xambó. LA FONT DEL XAMBÓ, UN ESPAI DE TOTHOM. PRESENTACIÓ DE LES INICIATIVES I ACCIONS DE DIVERSES ENTITATS I COL•LECTIUS DEL MUNICIPI A AQUEST INDRET NATURAL. PRATS DE LLUÇANÈS_RUTA: ESPAIS DE MEMÒRIA_Amb Anna Gorchs i Roser Reixach. Punt d’inici, davant l’edifici de l’Escola FEDAC Prats. A les 5 de la tarda.
DILLUNS 14 OLOST_TALLER DE JOGUINES AMB ENVASOS A CÀRREC DE ANNA NIETO A CÀRREC DEL BIBLIOBÚS TAGAMANENT. A 2/4 de 6, a la biblioteca del Centre Cívic Olost.
DIMARTS 15 PRATS DE LLUÇANÈS_HOMENATGE AL PRESIDENT COMPANYS_A les 9 del vespre a l’esplenada de Lurdes. Lectura de poemes, llançament de coets, coca i llonganissa per a tothom.
DIJOUS 17 PRATS DE LLUÇANÈS_HOMENATGE A NEUS CATALÀ_. A les 8 del vespre a l’Espai. Parlarem del llibre “Un cel de plom” amb Carme Martí, Roser Sebastià i Eulàlia Solé.
L’Agenda de LaRella!
comunicaciolarella @gmail.com DISSABTE 19 ST FELIU SASSERRA_6A TROBADA DE CASALS DEL LLUÇANÈS. BITLLES, PASSEIG PEL NUCLI DEL POBLE I VISITA AL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA BRUIXERIA, DINAR I BALL. Preu: 17 €. Inscripcions als Casals del poble.
DIUMENGE 20 PERAFITA_ L’INTRÚS: CONCERT DE MARCO MEZQUIDA. A les 12 del migdia al jardí de les alzines.
DIMECRES 23 ST FELIU SASSERRA_LECTURA EN VEU ALTA AMB JOSEP RIERA. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca.
MÚSICA
Torna l’Intrús més esperat del Lluçanès El cicle de concerts de jazz l’ “Intrús. Jazz pel forat del pany” arriba a la segona edició. Aquesta iniciativa va néixer de l’EMAL amb la voluntat d’apropar el jazz als veïns i veïnes del Lluçanès. Del 6 d’octubre al 30 de novembre es duran a terme les 6 propostes artístiques que conformaran el cicle d’enguany. Però l’ “Intrús” no és només un cicle de jazz en petit format, sinó també un espai per descobrir el patrimoni arquitectònic i gastronòmic del Lluçanès. Enguany els espais escollits, tant els públics com els privats, conformen un ventall del tot peculiar. El primer dels concerts es farà a l’antic molí d’Olost, un espai històric al mig del recorregut urbà de la riera d’Olost, situat entre el barri del
L’associació Lluçanès a Taula posarà la nota gastronòmica als concerts
Pont i el Raval. El primer concert anirà a càrrec de Rita Payés & Elisabeth Roma. Filla i mare que presenten el seu album Imagina, on el jazz de la Rita i la guitarra clàssica de l’Elisabeth es fusionen en un espectacle de bossa nova. El segon concert es farà el 20 d’octubre al Jardí de les alzines de Perafita. L’encarregat d’omplir de música aquest espai serà Marco Mezquida, un dels joves pianistes més reconeguts i prolífics del moment. Presentarà Piano Solo, segons diuen “tota una experiència pels sentits”. L’associació Lluçanès a Taula, que reuneix als productors del Lluçanès, posaran la nota gastronòmica. A cada concert diferents productors i productes deleitaran el públic assistent. //CF
COMUNICACIÓ
Ràdio Lluçanès engega 2a temporada Aquest divendres comencen de nou les retransmissions de Ràdio Lluçanès després d’emetre des del mes de març i d’una parada estiuenca. La ràdio seguirà comptant amb el programa, l’Hora Rància, que tracta temes de reflexió sempre amb clau humorística. “És un programa desenfadat” assegura Roger Torrents, el presentador de l’Hora Rància.
L’Hora Rància és l’únic programa, i s’emetrà els divendres a les 8 del vespre
“Hi haurà novetats i el programa serà més estructurat” declara Raül López, tècnic i un dels que va encapçalar la iniciativa de la ràdio. L’Hora Rància s’emetrà cada divendres a les 20h per Youtube. “La ràdio esta oberta, qui vulgui hi pot col·laborar” també afegeix López que engresca a tothom a sumar-se al projecte.//LC
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats... 2_OBRES: constructors, excavació i graves... 3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...
6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments (NOU!), dietètica, òptica, farmàcia... 8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions... 9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...
10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA
1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES
ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS
HI POTS SER PER NOMÉS...
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€
165€
any
any
2_OBRES CONSTRUCTORS
EXCAVACIÓ I GRAVES
Per a particulars i/o empreses
620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
ALIMENTARI
4_MECÀ NICS
3_FUSTERS / FUSTES
5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS
ENERGIES
JARDINERIA
AGRÍCOLA
ANIMALS, VETERINARIS
FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
6_BELLESA Truca al:
ESTÈTICA
93 850 82 81
7_SALUT TRACTAMENTS
DIETÈTICA
FARMÀCIES
PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
ÒPTICA
DENTISTES
DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81
I ara, també a larella.cat/directori
8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS
PERAFITA
LA TORRE
SANTA CREU
LLUÇÀ
ST BARTOMEU
Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44
OLOST
STA EULÀLIA
SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
CELEBRACIONS
PRATS DE LLUÇANÈS
Truca al:
93 850 82 81
9_ALIMENTACIÓ SUPERS
CARNISSERIES
FORNS DE PA
HI POTS SER PER NOMÉS... MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER
165€ any
FORMATGES
MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...
Truca al:
93€
93 850 82 81
1/2 ANY
10_ESCURA-XEMENEIES
11_INSTAL·LACIONS
HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA
COMBUSTIBLES SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
FOTOGRAFIA
NETEJA
PINTURES
13_INFORMÀTICA
EDUCACIÓ HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
HI POTS SER PER NOMÉS...
QUIOSC
165€ any
ANUNCIA’T RESIDÈNCIA
TAXIS
FUNERÀRIA HI POTS SER PER NOMÉS...
165€ any
IDIOMES SI VOLS SERHI MIG ANY...
93€
1/2 ANY
TINTORERIA
al Directori d’Empreses de LaRella
i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%
165€ any Més informació informació_ T. 93 850 82 81
comunicaciolarella@gmail.com
ELS ENCANTS / EL TEMPS
3 d’octubre de 2019
ES VEN
38.000 km, blau metàl·lic, del 2007. Per 3.500€ (R64/08)
TOTA CLASSE D’ESTRIS VELLS I MIG NOUS: gerros de vidre, objectes d’aram, clamais, làmpares franceses, màquines d’engrunar antigues, de pastar (per paletes) i d’afilar ganivets, perfils, ànguls, burilles, colecció de xapes de cava... Us tractaré molt bé! T.: 93 853 02 15 (trucar de 10 de la nit a 10 del matí)
REMOLC TENDA COMANCHE en bon estat. 400 €. T.: 93 857 82 69 (R64/07)
BALES D’HERBA SECA. T.: 636 333 630 (R70/01)
» GRUA per aixecar persona sense mobilitat de la cadira al llit. T.: 610 632 995 (R64/01)
PIS A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. T.: 93 859 09 52 / 606 250 250 (R70/03) SEGADORA DE GESPA elèctrica (Honda) i TOCA-DISCOS amb ALTAVEUS i DISCOS DE VINIL. T.: 690 386 608 / 93 850 80 49 (R70/04) 11 VEDELLES BRUNES. T. 636 333 630 (R70/02) TAXI DEL LLUÇANÈS de 9 places amb la seva llicència i cartera de clients. T.:608 367 338 (R69/01) » TERRENY de 450m en molt bon lloc de Prats de Lluçanès. T.: 606 881 266 (R69/04) MÀQUINA DE COSIR elèctrica semi nova en molt bon estat. Fàcil de fer servir. Preu: 55€. T.: 699 876 127 (missatge). A Prats de Lluçanès (R69/02) » GALLINES PERIQUITES i un gall. T.: 93 822 86 47 (R69/03) AUTOCARAVANA PILOTE J5 del 1990. Turbo dièsel de 5 places. Molt ben cuidada. Preu: 11.500 €. Trucar de 5 a 9 del vespre. T.: 680 941 984 (R68/02)
ES BUSCA » COMPRO congelador de 2a mà, que funcioni. T.: 608 488 454 (R70/06)
S’HA PERDUT » UNES ULLERES A L’AVINGUDA PAU CASALS. T.:93 856 05 16 (R66/01)
ES REGALA » LLIBRES, NOVEL·LES, ENCICLOPÈDIES, LLIBRES ANTICS... T.: 690 386 608 / 93 850 80 49. (R70/06)
ES LLOGA
» VIBRADOR ESPORTIU. T.: 93 856 05 83 (R68/4)
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
CALDERA I PEROL DE COURE, antics però ben conservats. T.: 650 31 98 51 (R67/1) MÀQUINARIA AGRÍCOLA en molt bon estat per jubilació: embaladora John Deere 550 de bales rodones, remolc tandem, unifeed seco-samurai 7 tones, estripadora Tasies, Silo 8000 kgs amb motor trifàsic i tub de descàrrega, rampi Vicon, abonadora d’embut Vicon i fresadora Agrator. T.: 617 062 793 (R65/03) COTXE SENSE CARNET en molt bon estat. És una ganga. Marca Aixam Bellier,
*a partir de les 21h, es poden dirigir a Vic a la farmàcia que apareix entre parèntesis, o poden anar a la Guàrdia Urbana, que els hi acompanyarà.
Dv 4 > Olost (Ylla) Ds 5 > Prats (Tanya) Dg 6 > Prats (Vilaplana) Dll 7 > SBG (Aliberch) Dm 8 > Olost (Barnolas) Dx 9 > Prats (Terricabras) Dj 10 > SBG (Fargas) Dv 11 > Prats (Arumí) Ds 12 > SBG (Urgell) Dg 13 > matí: Prats tarda: SBG (Euras) Dll 14 > Prats (Atlàntida) Dm 15 > Olost (Ausa) Dx 16 > Prats (Pou) Dj 17 > SBG (Ylla) Dv 18 > Olost (Tanya) Ds 19 > Olost (Vilaplana) Dg 20 > matí: Prats tarda: Olost (Aliberch) Dll 21 > Prats (Barnolas) Dm 22 > Olost (Terricabras) Dx 23 > Prats (Fargas) Dj 24 > SBG (Arumí)
>NETEJA _693 398 219_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals, domicilis i hotels. (RF/1-464)
>AJUDANT DE CUINA / CUINER/A_ 627 271 548 _ Es busca cuiner/a per jornada completa a Cal Trumfo, la Torre (RF/2-469)
>DE QUALSEVOL COSA _610 399 323_ Busco feina de qualsevol cosa per treballar els dimarts, dimecres i dijous (RF/1-471)
BUSCO FEINA DE...
>CUIDAR VAQUES _649 840 742_ Expert en cuidar vaques de muntanya i engreixos de porcs, busca més granges per ampliar la cartera de clients (tardes) (RF/1-471)
>NETEJAR I CUIDAR_ 93 856 06 08 _Noia s’ofereix per netejar cases i cuidar gent gran (RF/2-467)
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 17 al 30 de setembre
Pel setembre, o s’asseca la font o s’enduu el pont
COMPARTEIXO » VIATGE A GIRONA de dilluns a dijous. Anada a les 10 del matí (sortida d’Olost) i tornada les 9 del vespre (sortida de Girona). T.: 639 004 326 (R69/06)
>NETEJA _606 062 426_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals (RF/1463)
>CAMBRER/A_ 639 085 919_ Es busca cambrer/a per treballar al bar Centre d’Olost el torn de tarda de dijous a diumenge. (RF1-467)
» RELLOTGE davant de Cal Jan Dama. T.: 93 856 00 43 (R69/05)
» JOC D’ANGLÈS. T.: 93 856 05 83 (R68/4)
MERCEDES CL180 Kompressor. Canvi automàtic, gasolina, model Sport Edition, 3 portes. Impecable, sempre en garatge. Només 80.000 Km. De particular a particular. T.: 646 404 714 (R67/03)
OFEREIXO FEINA DE...
S’HA TROBAT
» PIS A OLOST amb terrassa, jardí, 3 habitacions i un bany. T.: 679 49 63 72 (R71/02)
BICICLETA PLEGABLE. Té les dues rodes gruixudes i noves. a alpens. Per 89 €. T.: 93 857 82 13 (R68/05)
RACÓ DE LA FEINA
TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
Oristà_ 29 de setembre
31,2
Oristà _ 24 de setembre
10
PRATS
OLOST
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
17
29,9
15
10,4
31,2
13,4
13,6
ORISTÀ l/m2
Màx.
Min.
SANT BOI l/m2
Màx.
Min.
27,7
16,3
l/m2
18
29,4
14,5
31,5
13,5
5
30.7
14.9
6
29,5
14,9
7
19
26,9
13,4
28,8
12,6
40,6
29.7
13.4
9
25,9
13,8
15,6
20
26,2
15
27,5
14,7
0,4
28.6
13.8
23,7
14,8
21
19,6
14,2
21,3
14,6
0,2
28.3
16.7
18,2
13,5
22
25,4
13,3
27,1
14,3
27.9
13.8
24,3
12,5
23
22,7
12,2
24,6
12,4
30.2
11.4
21,7
13,3
24
26,7
10,5
28,3
10,3
29.7
10
25,8
11,7
25
23,3
13,3
25,1
12,5
27
11.7
22,6
13,7
26
26
12,4
27,3
12,8
28.1
13.8
24,8
11,8
27
27
12,1
28,8
11,4
28.3
10.4
26,7
13
28
24,9
13,6
25,9
12,8
27.1
13.8
24,3
15,3
29
28,9
12,8
30,3
12,5
31.2
12.6
28,2
11,8
30
19,5
13
21,9
11,2
29.2
10.4
20,3
14,1
0.4
1,8
0,2
LA FOTO
Sortida de sol amb cel rogent, el matí de l’1 d’octubre, des del Santuari dels Munts./F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
LaRella | 15