Butlletí Trimestral núm. 2 - maig 2010
Les arreus
A
la comarca es fa servir el mot arreu, en femení, per referir-se a l’arada. L’arreu és uns dels instruments agrícoles més antics, encara que costa de precisar el seu origen perquè les primeres arreus eren de fusta i no s’han conservat. Eren mogudes a mà. L’arribada de l’arreu de tracció animal va permetre el cultiu de superfícies més gran i va suposar la participació de l’home a les tasques agrícoles, ja que l’agricultura que es feia amb aixada era reservada a les dones. Les arreus dels grecs i els romans ja incorporaven ferro a la rella (la part de l’arada que s’enfonsa al terra) tot i que la resta de l’instrument continuava sent de fusta. A l’arreu tradicional o romana aquí se l’ano-
Arreu de Brabant.
Arreu d’esclop.
mena arreu de Sant Isidre perquè un dels atributs del Sant n’és la rella. Obre un solc però no tomba la terra. És un instrument simètric: és igual d’una banda que de l’altra. No n’hem pogut trobar cap de sencera però si que a moltes cases se’n conserven la rella. L’arreu moderna va proveïda de pala, que aquí s’anomena ala, i perd la simetria. No la trobem a certs indrets de Catalunya f ns a f nals del segle , però no serà f ns a f nals del principis del que podrem trobar-la àmpliament repartida. Sí que manté la simetria l’arreu d’esclop, o arreu xica, que per aquí es va fer servir f ns ben avançat el segle passat per calçar o per preparar el camp per la sembra. Les arades de pala f xa sempre tomben la terra cap a la mateixa banda. Això vol dir que, en arribar a l’altra punta del camp, quan es gira per fer un altra passada, la terra s’aparta cap a la banda contrària on s’havia tombat a l’anada i això fa que quedin solcs molt marcats. El resultat és que, després de la llaurada, no tenim un camp pla sinó ple de solcs. Per
Arreu de pala.
solucionar aquest problema s’introdueixen les arades de pala giratòria que permeten que la terra es tombi cap una banda o cap a l’altra. Hem pogut trobar a les cases moltes arreus de pala giratòria però cap de pala f xa.
“A la comarca l’arreu romana s’anomena arreu de Sant Isidre” D’arreus de pala giratòria n’hi ha de moltes menes. A les fotos en podeu veure dues de les que tomben per sota (per girar-les s’ha d’alçar l’arreu i la pala passa per sota). Una d’elles és una arreu d’Agramunt fabricada pel ferrer del pla de Solsona. Les arreus d’Agramunt, que tenen dues relles, van tenir molt èxit i en trobem a moltes cases. També hi ha arreus giratòries que tomben la pala per sobre. L’arreu de Brabant és posterior, el seu nom prové de Brabant la província de Bèlgica on va néixer l’estri. La pala es pot girar tan per sota com per sobre.
Arreu d’Agramunt.
Rella d’arreu de Sant Isidre.