A principis de la temporada 2009-2010, després de comentar
el llibre La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey al programa Viu la vida, de Mataró Ràdio, es va demanar als oients que fessin arribar a aquest programa altres títols que ells consideressin també de bon rotllo. La resposta va ser massiva i la idea va portar una primera “cua”: la lectura al carrer, davant de les portes de la llibreria Robafaves, feta pels oients/lectors, de fragments dels llibres que els havien proposat. La guia que teniu a les mans és una segona “cua” sorgida d’aquella proposta que, a més del vessant literari inicial, s’ha ampliat al del cinema i la música. Per a elaborar-la, hem partit dels títols que els oïdors del programa hi varen fer arribar i d’altres sorgits de les aportacions presentades per diverses persones de la ciutat relacionades directament amb el món de la cultura. A l’hora de confegir la guia s’ha procurat tenir en compte que tots els materials seleccionats portessin implícit el segell de bon rotllo. I, com definiríem aquest segell de bon rotllo? Per a nosaltres una obra de bon rotllo és aquella que, després de fruir-la, deixa una sensació especial de benestar, de bon gust de boca. En una obra literària i en una pel·lícula, aquest plaer emocional és motivat pel desenvolupament del tema que explica —que no vol dir històries on tot són flors i violes— i per les relacions que s’estableixen entre els personatges. En una peça musical, el plaer el proporciona una melodia capaç d’aconseguir que la persona que l’escolta, amb un somriure als llavis, l’associï a l’alegria i a les ganes de viure. Evidentment, relacionar bon rotllo amb determinades obres de literatura, cinema i música és una tasca complicada que acaba sent subjectiva. Els criteris són molt variables i la frase “en qüestió de gustos... no hi ha res escrit” sempre planeja sobre qualsevol selecció. Som conscients que hi ha molts títols que han quedat fora d’aquesta guia, però en el criteri de qui la rep i la consulta, partint del seu gust particular i personal, està trobar la manera d’ampliar-la amb nous suggeriments o de deixar de banda aquells que no interessin. Per acabar, volem donar les gràcies tant als col·laboradors espontanis com a aquells als quals hem demanat la seva participació, ja que —i no és un tòpic— sense les aportacions de tots ells aquest treball no hauria estat mai possible. Lola Casas Vicenç Lloret
Guia de recursos
Núm 27 / novembre 2010