30
|
AVUI
DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2011
“No es pot estar posant en dubte permanentment la feina, la qualitat, la solvència i l’entrega de la policia del país” Felip Puig, conseller d’Interior
Els acampats rebutgen marxar per la Champions
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El moviment 15-M decideix retirar tots els objectes perillosos i promoure pautes de comportament
Reconstrucció i neteja a la plaça de Catalunya
Els “indignats” fan dissabte per rebre simpatitzants i curiosos l’endemà de l’operació policial
Societat Crisi Les seqüeles de la recessió
Angoixats pel futur d NEGUIT La major part dels ciutadans creu que la crisi empitjorarà les condicions de vida de les noves generacions SALUT El pessimisme ha fet augmentar les depressions Raül Garcia i Aranzueque BARCELONA
Era una llei no escrita: els fills havien de viure millor que els seus pares. Així havia succeït a casa nostra durant molts anys, fins que va arribar la maleïda crisi, una crisi que, al principi, semblava que havia d’escampar aviat i que ara ha deixat la societat immersa en un profund pessimisme. Així ho demostra un estudi recent de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD) i l’Obra Social de Caja Madrid, que revela que el 59,5% dels ciutadans de l’Estat espanyol creuen que l’actual crisi empitjorarà el futur econòmic i social dels qui ara són menors. Un 53% creu, a més, que les generacions futures tindran menys protecció social. La fins fa poc estesa sensació d’esperar que passi el xàfec i tot torni a la normalitat ha passat a millor vida i els ciutadans comencen a assumir que tothom és vulnerable a la crisi amb independència del seu estatus socioeconòmic. La incertesa s’ha apoderat de la societat i amb ella, el pessimisme. “Els treballadors i els empresaris estan patint una sensació d’estrès i de manca de control arran de la crisi”, constata María José Arpí, psicòloga i con-
Les xifres —————————————————————————————————
53 per cent dels ciutadans de l’Estat creuen que els seus fills tindran menys protecció social que ells. —————————————————————————————————
74,9
per cent dels enquestats creuen que d’aquí a un any la situació econòmica serà igual o pitjor que ara.
sultora de recursos humans. I això té conseqüències per a tota la societat. “Tant els qui tenen una personalitat pessimista com els qui ho són de forma conjuntural tenen minvada la capacitat d’acció i, per tant, fan menys coses per afrontar els problemes”, explica Arpí. És com un cercle viciós que s’agreuja com menys possibilitats veuen els ciutadans de sortir del pou. “Estem patint el que en psicologia es coneix com la indefensió apresa”, indica Arpí. “S’han fet estudis amb ratolins en què se’ls posa en un lloc cobert d’aigua: si hi troben plataformes per aguantar-se triguen molt més a defallir, però si no en troben, deixen d’intentar sobreviure de seguida”.
Una cosa semblant estaria passant amb molts ciutadans desesperançats, que pateixen el que es coneix com la profecia autocomplerta, la síndrome segons la qual quan dius que una cosa no anirà bé, acabes fixant-te només en allò que confirma la teva hipòtesi, per exemple en les empreses que fan fallida, explica la psicòloga. Aquesta mena de passa de pessimisme que està contagiant la societat ha fet augmentar els casos de depressió, que “sovint es manifesten també en problemes en el sistema immunològic i en afeccions coronàries”, diu Arpí. Immigrants Com passa sovint en èpoques d’incertesa, la societat tendeix a buscar explicacions simples al que està passant i, moltes vegades, també responsables. Els immigrants acostumen a ser l’ase dels cops (només cal veure els resultats de Plataforma per Catalunya en les eleccions municipals), però tampoc surten gaire ben parats del judici de l’opinió pública els joves, a qui, segons l’estudi de FAD i Caja Madrid, molts adults veuen “anestesiats”. Anna Berga, sociòloga de la Universitat Ramon Llull, veu injusta aquesta visió dels joves com un segment acomodat i confor-
Una dona amb el seu fill a coll en un carrer de Barcelona ■ JOSEP LOSADA
mista. “En un context de crisi com l’actual, en què els joves són un dels collectius més afectats atesos els índexs d’atur juvenil, és evident que el futur es dibuixa més negre i costa tenir perspectiva de futur, però això és, sobretot, responsabilitat dels adults i
no pas dels joves”, remarca Berga. “El que passa és que, sovint, l’adult es veu reflectit en el jove com un mirall, que ens retorna una imatge no sempre agradable d’un context social que els joves no són els únics responsables d’haver creat. Hi ha molts jo-
ves compromesos en accions socials, militàncies, voluntariat, etc., que no són mai notícia”, lamenta la sociòloga. Aquesta percepció negativa dels joves podria estar canviant amb les acampades dels anomenats “indignats”, que