Un dia el petit Tigre va dir:
–Faig anys i celebrarem una festa.
–Oh, una festa! –va exclamar el petit Os–, em fa molta il·lusió.
El petit Os va treure el cuc de l’ham i li va perdonar la vida.
En Jep el Gripau va raucar:
–Una festa, heu dit? No me la perdria per res del món.
I va ficar el tigre-ànec a la caixa.
El petit Os va remar fins a la vora del riu. A la ribera, l’ànec musical rentava el seu acordió.
–On aneu, nois? –va preguntar l’ànec.
–Farem una festassa a casa del Tigre.
Diu que fa anys –va raucar en Jep el Gripau, i tots plegats es van posar en camí.
–En una festa no hi pot faltar la música!
–va exclamar l’ànec, que va escórrer l’acordió i va entrar a casa com un llampec.
A dins, el petit Tigre va dir: –Podeu passar la nit aquí, fins que comenci la festa.
El petit Os va preparar un bon àpat: patatetes amb beixamel, amanida amb julivert i, per postres,
gelatina de batut de gerds per als uns i mosquits rostits amb sucre en pols per a l’altre. L’altre era en Jep el Gripau.
Oh, només de sentir a parlar d’aquesta delicadesa, ja ens ve salivera!
