Escriu aquí el teu nom,
o dibuixa’l, si et ve de gust,
i aquest llibre serà teu:
I ara prepara’t, equipa’t bé: llapis, pintures, barret de plomes, peus d’ànec, brúixola i corda, orelles netes, els ulls oberts.
I, per escalfar la gola i la llengua, canta una estona ben alt com qui s’encara al vent quan baixa enrabiat a batre la plana.
Que, per recitar els conjurs i degustar cada paraula, s’ha d’estar a punt per passar del frec subtil de la serp entre les herbes al bram de l’elefant i el lleó, i al crit de qui salta en ple vol o ven peix al mercat.
Pregó de fira
Correu, correu, que m’ho prenen, que m’ho prenen de les mans, que no hi ha més bons articles ni en terres dels alemanys.
Que m’assalten la parada, amazones, capellans, filibusters i astronautes, saltamarges, capitans.
Que qui tot ho remenava fins que es va desenganyar entre fòtils i rampoines trobarà el que busca en va.
La minyona caçadora té trofeus per encertar i l’atleta consagrada, una cursa amb desempat.
El que ha perdut la memòria, mitjons desaparellats.
Tot alcalde hi té el seu poble i l’amor, enamorats.
Tinc l’amic que va oblidar-vos, tinc el tros de cel guanyat
i el perdó, i una corona per regnar a terra i al mar.
Tinc inicis de pel·lícula, musicals amb mil cantants. i unes trames que t’enganxen, i uns finals espaterrants.
Tinc records de gestes nobles i els draps bruts que has d’amagar, heroïnes ponderades, raps, besucs i calamars.
D’oros, bastos i d’espases, copes plenes a vessar, daus i dames a cabassos i un dimoni que fa tard.
I el policia té un lladre i uns quants presos per tancar.
I una bona botifarra per als jutges dels jutjats.
Tot, tot, tot. Ho tenim tot. I us ho servim ara, aquí i sense que hagueu de fer reformes, perquè tot es pot encabir en tres paraules: el que ens agrada i el que no ens agrada, el que no ens hauria d’agradar i ens agrada, el que ens agradaria que ens agradés, i el que no sabíem que ens podria agradar i que ens agradarà més que tot el que ens agrada.
