Abans de marxar, la mare li va dir: −Sobretot, no obris a ningú.
I li va fer una abraçada i se’n va anar.
La petita guineu es va quedar sola al cau.
A fora es feia fosc, però encara se sentia el xivarri de les gralles i la cridòria dels pardals.
De cop, van picar a la porta. Toc, toc, toc.
–Qui hi ha? −va preguntar la guineu.
−Soc el Silenci −va contestar una veu.
−Ves-te’n! La mare m’ha dit que no obri a ningú.
−Però jo no soc ningú. Només soc el Silenci.
La guineu es va quedar una estona rumiant.
I al final, encuriosida, va obrir la porta.
