LA VANGUARDIA 7
T A R R A G O N A
DIVENDRES, 15 JULIOL 2011
PATRIMONI
Els sons del Montsià dePatum.com). Per Vicent Matamoros en el treball d’enregistrament es donen “dos tipus de situacions que poden interferir en el fenomen que observem”. Un cas es produeix “en ambients i activitats humanes i en determinades situacions amb animals, quan la presència de l’enregistrador pot alterar, i per tant distorsionar, els comportaments dels agents sonors o fins i tot que el fenomen s’aturi. Passa amb els nens o fent entrevistes a persones poc avesades a la presència d’equips de gravació i que els distreuen o es posen nerviosos”. Una altra situació freqüent amb la que s’ha trobat Matamoros és que la presència de l’enregistrador “pot influir de forma decisiva sobre l’entorn, veient-se en la necessitat d’ocultar el procés i l’equip, fet que implica una reducció considerable de les
Un total de 120 enregistraments formen el catàleg d’un patrimoni sonor que fins ara no s’havia protegit MARC SOLER Tarragona
E
n el que és una iniciativa pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat, la comarca del Montsià disposa des de fa poques setmanes d’un amplissim Catàleg de paisatges sonors. El catàleg recull un total de 120 enregistraments de sons pertanyents als dotze municipis de la comarca, en un treball de camp en el qual s’ha invertit un any de feina per captar totes les varietats de paisatges sonors de les estacions i espais naturals, així com de les festes populars. Es poden trobar des de sons de les festes quinquennals d’Al-canar, el repic de campanes de Sant Jaume d’Enveja, les carreres de cavalls i burros de la Sénia, les cucanyes al riu d’Amposta, fins als sons d’oficis com els pescadors de la llotja de Sant Carles de la Ràpita, els terrissers de la Galera i de la cambra arrossera d’Amposta o ambients d’espais com el Delta, els Ports o el riu Sénia. En què es fonamenta la raó de ser del catàleg? Àlex Farnós, director del Museu del Montsià explica que “des del renaixement ençà, passant per les col·leccions reials, els gabinets de curiositats o sota la influència del romanticisme, la humanitat s’ha dedicat a conservar els bens materials, sobretot edificis i objectes. Però des de l’any 2003 la Unesco va declarar a través del conveni per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial la necessitat de protegir el patrimoni intangible”. Això sense oblidar que l’any 1972 –afegeix Farnós– “el mateix organisme ja va establir un prece-
VICENT MATAMOROS
Un bunquer a la platja de les Cases d’Alcanar
dent amb un conveni per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural”. El catàleg és el resultat de la col·laboració entre el Laboratori d’Art Sonor de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i el Museu del Montsià. Els enregistraments responen a set tipologies de sons: ambients
En el catàleg han col·laborat la facultat de Belles Arts de la UB i el Museu del Montsià sonors naturals, esdeveniments sonors i festes, materials, memòria històrica, recorreguts i derives sonores, sons de fenòmens naturals i biològics i sons industrials i d’oficis. Val a dir que el treball de camp permet descobrir tipologies que no han estat definides prèviament. A més dels arxius sonors que s’han enregistrat –a càrrec de Vicent Matamoros i Martí Ruiz, del grup Barcelona Recerca: Art i Creació de la Uni-
Ballant una jota a la plaça de l’Ajuntament d’Alcanar
versitat de Barcelona– el treball de camp s’ha complementat amb la presa d’arxius d’imatges i vídeos que caracteritzen els sons escollits. A més, cada enregistrament va acompanyat d’una fitxa on hi consten tema, descripció, topolo-
VICENT MATAMOROS
gia, lloc de gravació, coordenades geogràfiques de longitud i latitud, hora, dia i condicions ambientals. El laboratori està avalat per experiències anteriors com ara la gravació dels paisatges sonors de la Patum de Berga (Sons-
La contaminació acústica és el principal problema a l’hora de gravar sons possibilitats d’obtenir la mostra de qualitat òptima. En aquests casos s’opta per amagar l’equip de gravació en un indret determinat i configurar-ne la sensibilitat en funció de la intensitat sonora del fenomen que es vol gravar”. Per a Matamoros els sons més complicats de recollir han estat, “d’una banda, els naturals, ja que la influència humana i la contaminació acústica és cada vegades més present, matisant tots els tipus de so natural. De l’altra, els esdeveniments sonors i festes. Un exemple va ser la gravació de la cultura dels bous on la gent, molt sensibilitzada amb el tema, es pensava que érem membres d’una protectora d’animals”. El catàleg estarà disponible a les noves sales de l’exposició permanent del museu del Montsià, en fase de remodelació, i podran ser emprats com a “banda sonorat” de l’exposició. Per a més informació: http://paisatgesonor.catpaisatge.net