Barranc de la Font de la Parra Parc Natural de la Serra d’Irta
M
AINHARDT ALCALÀ DE XIVERT DESEMBRE - 2018 NÚM. 92
TEMPS DE RECORD La present publicació ha rebut ajut econòmic de l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
$TXHVWHV IRWRJUD¿HV YDQ HVWDU FHGLGHV SHU Vicentica Barceló Arnau (epd) )RWRJUD¿D FHGLGD SHU ,Yán Ripollés (epd)
Foto cedida per Dolores Burriel i Pascual Herrera (epd)
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
MAINHARDT BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT Apartat de correus - 26 12570 - ALCALÀ DE XIVERT PAÍS VALENCIÀ
DIRECTOR Joaquim Arnau i Vallina
Director adjunt i cap de redacció Joan-V. Sanz i Sancho
CONSELL DE REDACCIÓ Angelika Medem Medem Rosa Taus Martínez Mn. Joaquim Iturat Jorge Julve Torres Vicente Guillamón Espallergues Anna Sanz Taus Maria Sanz Taus
PORTADA I CONTRAPORTADA: JOAN SANZ SANCHO
La redacció respecta la llibertat d’expressió. La responsabilitat de les opinions publicades és de qui signa l’escrit. La redacció es reserva el dret d’acursar el text per motius de compaginació. Tots els originals hauran d’anar signats per l’autor/a, encara que puguen aparèixer amb pseudònim. La redacció haurà de conèixer l’adreça i DNI dels autors o autores del text. · · · · · · · · · Es podran reproduir totalment o parcial els treball publicats a la revista MAINHARDT, sempre que tinguen autorització escrita de la redacció de la revista. IMPRIMEIX: JORDI DASSOY TIRADA: 1.200 exemplars DIPÒSIT LEGAL: CS-375/88 ISSN: 1132-3353
SUMARI
EDITORIAL. DES DEL NOSTRE CADAFAL ..............................4 TREBALLS DE RESTAURACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’URGÈNCIA AL CASTELL DE XIVERT Ferran Falomir i altres ................................................................5 VI FIRA DE LA TOMATA DE PENJAR D’ALCALÀ DE XIVERT José Ángel Arnau ..................................................................... 11 TALLER D’HORT URBÀ AMB MATERIALS RECICLATS Carlos Cherta Cherta ............................................................... 12 GASPATXERES PEL MÓN. VIRGINIA SEGARRA Anna Sanz Taus ....................................................................... 14 SUPERALIMENTS: QUÈ SÓN I COM ELS PUC INTRODUIR A LA MEVA DIETA Anna Barceló Cucala ............................................................... 18 ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL: EL SENYO Joaquim Arnau Vallina ............................................................. 20 RELATS DEL GASPATXER JOSÉ MARTÍ SANCHO COM A ENVIAT ESPECIAL A ESTATS UNITS PER L’ASSASSINAT DEL PRESIDENT KENNEDY*: i III. SILENCIAR OSWALD... I RUBY? Joaquim Arnau / Joan Sanz ..................................................... 23 OBJETIVO ALCOCEBER: EL ATAQUE REPUBLICANO QUE NO LLEGÓ A REALIZARSE José Vicente Moya Julve ......................................................... 26 50 ANYS DE LA INAUGURACIÓ DE L’HOTEL LES FONTS Joaquim Arnau Vallina ............................................................. 28 NOTÍCIES DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA Gabinet de comunicació .......................................................... 33 TESTIMONIS DE VALENTIA I DIGNITAT Josep-Manel Loriente .............................................................. 34 VICTOR MONGE “SERRANITO” Antonio Mir Marqués ................................................................ 36 EVOLUCIÓ DE PREUS AGRARIS: SETEMBRE-NOVEMBRE 2018 Redacció ................................................................................. 40 LLETRES I APUNTS POÈTICS Florencio Ruiz Lara ................................................................. 42 EL C.F. ALCALÀ LIDER DEL GRUP AL FINAL DEL PRIMER TERÇ DE LA TEMPORADA 2018/2019 .................................. 43 CECILIA I MIGUEL VIVES, PROTAGONISTES DE L’INTERCANVI ESCOLAR ENTRE MAINHARDT I ALCALÀ Joaquim Arnau ......................................................................... 47 CRÓNICA GASPATXERA DE SUCESOS José Luis Esteller Albert .......................................................... 50 A LA RECERCA DELS ALCALÀ DE L’ESTAT ESPANYOL Joan V. Sanz Sancho .............................................................. 53 TORRONS AGUT DE BENLLOCH, MÀXIMA QUALITAT DES DE 1915 Anna Barceló Cucala ............................................................... 56 LA TRADICIÓ ORAL A ALCALÀ DE XIVERT. L’ESQUELLÀ Francisco Roures Sanz ........................................................... 58 PREMSA A L’ESCOLA Joaquim Arnau Vallina ............................................................. 61 SAKKA TEN 2018 A L’ESPAI D’OCI D’ALCALÀ DE XIVERT Xavier Redón ........................................................................... 64 EL HANDBOL A ALCALÀ DE XIVERT Carlos Cherta ........................................................................... 66 EL VI SENYORITO Joan V. Sanz Sancho ............................................................. 68 LA FIL·LOXERA Francisco Arnau Vilaplana ...................................................... 72
3
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
La ConstituciĂł de 1978, quaranta anys El sis de desembre es van complir quaranta anys del dia que el poble espanyol va referendar favorablement i de manera aclaparadora l’actual ConstituciĂł. Com bĂŠ sabem, ĂŠs la norma fonamental per D XQD FRQYLYqQFLD DPE YDORUV GH OOLEHUWDW L GÂśLJXDOWDW 1R LJQRUHP SHUz TXH QR pV XQD ÂżQDOLWDW HQ VL PDWHL[D i que, si una eina com aquesta no permet assolir aquest objectiu, cal plantejar la seua reforma d’acord als procediments que s’hi contemplen. Oposar-se seria trair la societat a qui ha d’emparar. Si bĂŠ no ĂŠs la mĂŠs longeva –la de 1876 va durar 48 anys, la ConstituciĂł de 1978 ĂŠs la primera en la QRVWUD KLVWzULD DPE FDUjFWHU QRUPDWLX pV D GLU HIHFWLYD HQ OD UHDOLWDW VRFLDO /D VHXD LQĂ€XqQFLD VRFLRSROtWLFD no es pot comparar a cap altra: tret de la de 1812 i la de 1931, que van tenir una curta volada, les anteriors semblaven mĂŠs, per estructura i contingut, una llei. Els seus valors polĂtics fonamentals foren l’aprovaciĂł per consens per la immensa majoria de parlamentaris i el recolzament en referèndum per la gran majoria dels ciutadans. Al llarg d’aquest temps hem viscut dues reformes. Una en 1992, sobre el dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals per part dels ciutadans de la UniĂł Europea o per situacions de reciprocitat. I la VHJRQD HQ PRGLÂżFDQW OÂśDUWLFOH SHU D HVWDEOLU HO FRQFHSWH GÂśHVWDELOLWDW SUHVVXSRVWjULD L SDJDPHQW del deute pĂşblic prioritari a qualsevol altra partida dels pressupostos. Cert tambĂŠ que avui hi ha demandes de reformes i que en moltes d’elles es presenten raons de pes. No hi ha, però, un debat seriĂłs i l’antagonisme que projecten els partits no permet albirar possibilitats de consens. 6yQ HYLGHQWV L QRWRULV HOV GqÂżFLWV SURYRFDWV HQ DOJXQHV LQVWLWXFLRQV L HOV UHVXOWDWV (VGHYHQHQ GÂśXQ sistema que posa mĂŠs èmfasi en la governabilitat que en la representativitat. Tot plegat ve motivat perquè HQ HO GLVVHQ\ GH OD &RQVWLWXFLy GH HO OHJLVODGRU YD WHQLU PROW SUHVHQW OD IUDFDVVDGD H[SHULqQFLD GH OD 6HJRQD 5HS~EOLFD $L[t HOV FRQVWLWXHQWV HODERUDUHQ XQ WH[W TXH IHV PpV IjFLO IRUPDU JRYHUQ L SUHQGUH decisions del que ho havia estat els anys 30: majoria simple en segona votaciĂł i, en la censura majoria absoluta, tant per a enderrocar-lo com per a formar-ne un alternatiu. Sense oblidar que de les llistes electorals per a les diferents cambres de representaciĂł, en ser tancades i barrades, esdevĂŠ un poder especial per a les cĂşpules dels partits a l’hora de la seua composiciĂł. Tot plegat ha dut una concentraciĂł GH SRGHU TXH KD DIHEOLW HOV VLVWHPHV GH FRQWURO TXH KDYLHQ GH ÂżVFDOLW]DU HOV JRYHUQV DWqV TXH HUHQ DTXHVWV els que tenien la competència dels seus nomenaments. En qualsevol cas, caldrĂ l’anĂ lisi sobre la necessitat jurĂdica i veure l’oportunitat polĂtica de tota reforma. /D SULPHUD SDVVD SHU DQDOLW]DU VL OÂśDFWXDO WH[W pV XQ REVWDFOH LQVDOYDEOH SHU DOV REMHFWLXV D DVVROLU R VL HO canvi provoca efectes no desitjats en la resta de normes constitucionals. I sobre la seua oportunitat, si ĂŠs FRPSDUWLGD R QR SHU PDMRULHV SDUODPHQWjULHV TXDOLÂżFDGHV pV D GLU HTXLSDUDEOHV D OHV DFRQVHJXLGHV HO VHX GLD SHU OD YLJHQW , SRWVHU HQ XQ FRQWH[W FRP OÂśDFWXDO VHULD SUHIHULEOH IHU HOV FDQYLV D WUDYpV GÂśXQD OOHL DPE idèntics efectes des d’un punt de vista parlamentari.
4
&DVWHOO GH ;LYHUW )RWRJUDÂżD GH OÂśDQ\
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
TREBALLS DE RESTAURACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’URGÈNCIA AL CASTELL DE XIVERT FERRAN FALOMIR GRANELL* JOSÉ VICENTE FERRER** MARC VICENTE PORCAR** Els treballs que ací presentem han estat iniciats des de l’àrea de Cultura de la Diputació de Castelló i formen part d’un seguit d’actuacions que tenen per objecte la consolidació de la muralla de l’aljama andalusí, afectada en els darrers anys per una pèrdua de volum important a causa dels desperfectes ocasionats per factors climatològics i GHO PDWHL[ SDV GHO WHPSV 6LWXDFLy L PDUF JHRJUj¿F (O FRQMXQW IRUWL¿FDW GH ;LYHUW HV VLWXD HQ HOV ~OWLPV estreps de la serra d’Irta, concretament a uns cinc quilòmetres del nucli urbà d’Alcalà de Xivert i visible des de les rutes que travessen el pla als peus de la serralada litoral. El total d’espai construït (Figura 1) estès al damunt d’una superfície d’uns 15.000 metres quadrats, està format per un castell (hisn en àrab i castrum en la documentació cristiana) amb un recinte superior que ocupa la part més alta del conjunt, a uns 390 metres sobre el nivell del mar L WDQFDW SHU XQ WUDP IRUWL¿FDW DOV SHXV GHO TXDO HV situa l’anomenat albacar, lloc que conté l’accés a la IRUWL¿FDFLy 8QLW D DTXHVW FRQMXQW WRSRJUj¿F DSDUHL[ HQ HO YHVVDQW VXG RHVW L DEUDoDQW WRW HO YHVVDQW ¿QV el nord, l’aljama o poblat islàmic (i morisc). Aquesta ~OWLPD WDPEp DSDUHL[ HQYROWDGD SHU PXUDOOHV L’arqueologia del castell-aljama de Xivert Les diferents intervencions efectuades a Xivert des de la dècada dels noranta del segle passat han determinat que les primeres ocupacions del jaciment es remunten a fa tres mil·lennis (AAVV, 1997; 2002). Tot i la continuïtat dels treballs arqueològics continuen sent nivells d’hàbitat mal coneguts (Falomir, Palmer, 2004-2005). Els WUDFWDPHQWV VXSHU¿FLDOV GHOV DUWHIDFWHV UHFXSHUDWV ¿QDPHQW EUXQ\LWV L OHV IRUPHV GRFXPHQWDGHV (vasos carenats amb el diàmetre de la carena en totes elles major que el de la vora) ens estan indicant que aquest moment d’ocupació del cim es pot adscriure al bronze antic o mitjà (Neumaier, De Antonio, Vizcaíno, 1998). Després d’un aparent període d’abandonament tot apunta a un moment d’ocupació del ferro antic, ja que s’han recuperat un reduït conjunt de ceràmiques entre les que cal destacar alguns fragments decorats acanalats (Neumaier, 2000) i que s’han d’associar amb la constatació d’una primera arquitectura en pedra associada a un incipient urbanisme i la presència de ceràmica
)LJXUD 0XUDOOD ]RQD '
5
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 fenĂcia. No obstant, la cerĂ mica acanalada no KD HVWDW WUREDGD HQ FRQWH[W WRW HO FRQWUDUL TXH HO repertori de formes del ferro antic associades a la cerĂ mica fenĂcia. 'HVSUpV GÂśDTXHVWD IDVH HO SREODW H[SHULPHQWD XQ canvi associat a un nou registre ocupacional lligat a FRQWH[WRV PDWHULDOV LEqULFV TXH DSURÂżWHQ OÂśHQWUDPDW urbĂ però acomodant-lo a unes noves necessitats; es constatarĂ una continuĂŻtat espacial al llarg de les fases vinculades al mĂłn ibèric. Aquests nivells sĂłn datats a partir de mitjans del segle VI i al llarg del segle V, ĂŠs a dir, estarĂem parlant d’uns nivells adscrits a l’ibèric antic/ple i que en les campanyes del 2005 i 2008 vam poder estendre, desprĂŠs GÂśXQ KLDWXV ÂżQV DO VHJOH ,,, ,, D& DO FRQWUDVWDU XQD ocupaciĂł alterada per la segona Guerra pĂşnica. S’han documentat, ja per acabar amb els nivells protohistòrics, indicis d’un Ăşs, difĂcil de valorar, donat l’estat de les restes alterades per la ocupaciĂł andalusĂ, en el perĂode iberoromĂ lligat al canvi d’Era (Arquer, Falomir, 2009). Marc històric La falta d’ús del tossal es fa evident en el perĂode DOWLPSHULDO HQ HO EDL[ LPSHUL L HQ HO PyQ WDUGRURPj , HV ID GLItFLO VDEHU DPE SUHFLVLy OD GDWD GÂśHGLÂżFDFLy de les estructures castrals que romanen en peu, donat que les poques fonts històriques que en parlen, abans de la colonitzaciĂł feudal vinguda del QRUG QR HVSHFLÂżTXHQ GDGHV DVVRFLDEOHV DO SHUtRGH pretaifes. Si ens centrem en les primeres estructures de l’actual conjunt, fet un primer anĂ lisi ceramològic podrĂem parlar de nivells datables al segle X dC però a nivell constructiu hom parla d’una dataciĂł al voltant del segle XI. El conjunt en aquesta època IRUPDULD SDUW GÂśXQD [DU[D FDVWUDO HVWHVD SHU WRW HO OOHYDQW L FRQIRUPDGD SHU QXFOLV IRUWLÂżFDWV HPSODoDWV en llocs elevats, normalment muntanyes de difĂcil accĂŠs. -D DO VHJOH ;,,, OD FRQWLQXD H[SDQVLy GHO IHXGDOLVPH FRQYHUWHL[ DO hisn de Xivert en frontera temporal i nucli per front a les escomeses dels H[HUFLWV FULVWLDQV $PE VHJXUHWDW VÂśLQWHJUDULD DO sistema defensiu Ă rabobereber juntament amb el proper castell de PolpĂs (De Antonio, VizcaĂno, 2007). DesprĂŠs de diverses i confuses donacions per part dels monarques cristians als seus aliats, tot i romandre encara en els dominis musulmans, va SDVVDU PLWMDQoDQW XQ SDFWH GH UHQGLFLy SDFtÂżFD D mans de l’ordre del temple (Ferrandis, 1904; BetĂ, $TXHVW SDFWH FRQÂżJXUD HO SULPHU GRFXPHQW HVFULW H[WHQV TXH ID UHIHUqQFLD DO FDVWHOO En aquest document, a banda de les nombroses FOjXVXOHV MXUtGLTXHV VÂśHVSHFLÂżFD FODUDPHQW OD GLYLVLy del conjunt conquerit. Els habitants musulmans van romandre al poblat i els nous propietaris ocuparan el castrum i l’albacar. GrĂ cies a la descripciĂł de la VHSDUDFLy L HOV OtPLWV GHOV GRV GRPLQLV HV GHL[D XQD
6
constĂ ncia sobre la situaciĂł espacial de l’aljub, la mesquita major i l’albacar entre altres. El castell convent va ser propietat dels templers ÂżQV OÂśH[WLQFLy GH OÂśRUGUH HQ OD SULPHUD GqFDGD GHO segle XIV; encara que va perdre importĂ ncia en favor de la comanda de PenĂscola, al domini de la qual es va sotmetre ja en l’any 1294. Una volta dissolta l’ordre del temple la majoria de les seves possessions al Regne de València van passar a la nova ordre de Montesa. Segons unes actes de l’any 1319 queda constĂ ncia que l’aljama de Xivert YD MXUDU ÂżGHOLWDW D GLWD RUGUH $TXHVWD FRPXQLWDW islĂ mica, en els segĂźents segles va viure en el seu SREODW ÂżQV OD VHYD GHÂżQLWLYD H[SXOVLy OÂśDQ\ DesprĂŠs d’aquesta data i en els segĂźents quinze anys es va intentar repoblar aquesta contrada amb FULVWLDQV SHUz OHV IRUWHV FjUUHJXHV ÂżVFDOV LPSRVDGHV SHU OÂś2UGUH YDQ SURYRFDU OD VHYD PDU[D L HO SREODW VÂśDEDQGRQD GHÂżQLWLYDPHQW +HUQiQGH] 5XDQR 2003). Ja al segle XVI, o pot ser abans, com altres castells castellonencs, el procĂŠs de degradaciĂł HV ID HYLGHQW L SHU H[HPSOH DO OÂśDJHUPDQDW EstellĂŠs saqueja i crema el poblat, mesquita i castell. (GarcĂa Edo, 1985). La progressiva ruĂŻna es pot seguir a partir dels inventaris de bens de l’ordre de Montesa del segle XVI i sobre tot al llarg del XVII (Iturat, 1994) i dels intents de reformar el seu estat D ÂżQDOV GHO VHJOH ;9, Els murs trencats amb diverses obertures, les ruĂŻnes d’algunes construccions precĂ ries, alienes al castell medieval, i els grans volums de caiguda H[FDYDWV UHFHQWPHQW RFDVLRQDWV GÂśDFRUG D OD VHYD GLVWULEXFLy SUREDEOHPHQW DPE YLROqQFLD GHL[HQ traces d’estratègies defensives mĂŠs modernes i amb seguretat les seves estructures no romandrien al marge del tumultuĂłs i crĂtic segle XIX, amb GLYHUVRV FRQĂ€LFWHV EqOÄ OLFV L JXHUUHV FLYLOV TXH HV VXFFHHL[HQ DO OODUJ GHO VHX WUDQVFXUV L TXH WHQHQ OD VHYD H[WHQVLy DO VHJOH ;; HQ OD JXHUUD FLYLO espanyola, de la qual tambĂŠ es poden llegir les seves empremtes en les estructures del castell. DescripciĂł bĂ sica del castell-aljama /D FRPSOH[D L H[WHQVD HVWUXFWXUD HVSDFLDO GH Xivert estĂ conformada per un seguit d’estructures d’hĂ bitat que tenen en comĂş la conjuminaciĂł de la seva funcionalitat estratègica i militar ja des de la SUHKLVWzULD UHFHQW $PE OD ÂżQDOLWDW GH IDFLOLWDU OD VHYD comprensiĂł i estudi per als projectes d’intervenciĂł DUTXHROzJLFD L DUTXLWHFWzQLFD HV YD FRQÂżJXUDU HQ HO projecte de 1997 (AAVV, 1997, 2002) una distribuciĂł en sectors i espais que nosaltres hem seguit des GHO $L[t GRQFV HV YDQ GHÂżQLU TXDWUH ]RQHV segons la seva composiciĂł espacial arquitectònica (Figura 1): Zona A: recinte superior (castrum). =RQD % PXUDOOHV WRUUHV L HGLÂżFDFLRQV GH OÂśDOEDFDU Zona C: muralles i espai associat al poblat morisc. =RQD ' OD ]RQD ' HV FRQÂżJXUD FRP XQ DVVHQWDPHQW
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
)LJXUD
en vessant de muntanya que ocupa al voltant de 1’5 hectà rees, en la TXDO O¶HVSDL KDELWDEOH V¶DFRQVHJXHL[ mitjançant l’aterrassament del SHQGHQW L OD FRQVWUXFFLy G¶HGL¿FLV DPE diverses altures. Tot el poblat, que es troba envoltat per una imponent cinta PXUjULD V¶DUWLFXOD DO YROWDQW G¶XQ HL[ central o carrer principal i diversos HL[RV WUDQVYHUVDOV R VHFXQGDULV A aquestes quatre zones, es va creure necessari afegir-hi un quinta: Zona E: zona contigua a les muralles del poblat i albacar. A aquesta distribució en zones afegirem els sectors i subsectors GH¿QLWV SHU OHV DFWXDFLRQV arqueològiques. D’aquesta manera les à rees afectades per les activitats DUTXHROzJLTXHV GH¿QLGHV HQ DTXHVW projecte estan associades a les zones D, i en menor mesura en la E. Concretament la nostra intervenció es centrarà en la Zona D, sector 11, subsector 11a i en menor mesura en la 11b (Figura 2). El sector 11 correspon a l’entrada SULQFLSDO GHO SREODW L HV SRGULD GH¿QLU com una petita plaça que es localitza DO VXG HVW GH OD TXDO QHL[ SHU XQD banda el carrer principal i per l’altre els DFFHVVRV D GRV JUDQV HGL¿FLV DGRVVDWV (11a i 11b) a la muralla del poblat i XQ WHUFHU HGL¿FL DwOODW F $TXHVWD zona es troba totalment coberta per enderrocs, per la qual cosa serÃ
Figura-2
)LJXUD 0XUDOOD ]RQD ' GLEXL[
)LJXUD (QVRUUDPHQW PXUDOOD
7
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 necessari esperar als treballs de desbrossament que s’efectuaran al castell per descriure-la amb mĂŠs detall. DelimitaciĂł de l’à rea de les actuacions Les obres vĂŠnen motivades per l’ensorrament d’un curt tram de la muralla que tanca a llevant la zona D. En la Figura 3, s’aprecia la lĂnia per on es va produir el trencament i posterior ensorrament. 1R REVWDQW DL[z OÂśDFWXDFLy YD PpV HQOOj L DUULED D WRW HO WUDP GH PXU FDS DPXQW ÂżQV DO DOMXE VLWXDW D la zona C (Figura 4); i contemplen tant els treballs GÂśLQYHVWLJDFLy L H[FDYDFLy DUTXHROzJLFD FRP HOV GH consolidaciĂł de l’esmentat tram complet ja siga a l’interior del recinte com dins de l’aljama i en OÂśHVSDL FRQWLJX GH OD ]RQD ( ÂżQV DUD RFXSDW SHU XQD espessa vegetaciĂł però recentment desbrossat i en HO TXDO SHU DQWLJXHV IRWRJUDÂżHV SUHVHV D SULQFLSLV GHO VHJOH ;; SRGHP LQWXLU OÂśH[LVWqQFLD GÂśHVWUXFWXUHV que encara estan per documentar. $L[t GRQFV HO SURMHFWH SUHYHX OD GRFXPHQWDFLy arqueològica dels espais objecte d’intervenciĂł, la documentaciĂł de les possibles estructures i la consolidaciĂł i restauraciĂł de tots els elements arquitectònics de l’à mbit amb una superfĂcie Pj[LPD GH PHWUHV TXDGUDWV DescripciĂł de la intervenciĂł i Pla de treball d’arqueologia i restauraciĂł En primer lloc es procedirĂ a la neteja de l’à rea afectada mitjançant el desbrossament de la vegetaciĂł que afecta fonamentalment a l’accĂŠs a OÂśDOMDPD DO JUDQ HGLÂżFL DGRVVDW DO WUDP GH PXUDOOD caiguda i l’espai de la Zona E. La forma o manera de desbrossament i els tractaments previs que s’usin s’ajustaran a les directrius indicades per la DirecciĂł del Parc Natural de la Serra d’Irta. Un cop alliberada la zona de vegetaciĂł es procedirĂ al seguiment de la neteja de l’ensorrament de la zona delimitada en aquest projecte. Un cop alliberat l’espai es continuarĂ amb la consolidaciĂł del tram afectat, portant-se a terme el seguiment o H[FDYDFLy GHOV GLSzVLWV DUTXHROzJLFV TXH HV SXJXLQ veure afectats per aquests treballs amb l’objectiu GH GRFXPHQWDU HVWUDWLJUjÂżFDPHQW OHV IDVHV GH FRQVWUXFFLy GÂśDTXHVW WUDP GH OD PXUDOOD L HGLÂżFLV adjacents. En tots els casos, les restes que quedin al GHVFREHUW HV SURWHJLUDQ L FRQVROLGDUDQ SHU GHL[DU vistos, o es tornaran a enterrar si convinguĂŠs als LQWHUHVVRV GHO PRQXPHQW 3HU D DL[z VÂśKDQ SUHYLVW XQD VqULH GH SDUWLGHV SUHVVXSRVWjULHV TXH FREUHL[LQ els possibles costos d’aquestes actuacions de protecciĂł, consolidaciĂł i restauraciĂł. /HV ]RQHV SUHYLVWHV SHU H[FDYDFLy DUTXHROzJLFD sĂłn les segĂźents (Figura 5): ZONA 1: PORTA D’ACCÉS A LA ALJAMA L’objecte ĂŠs obtenir informaciĂł de com poguĂŠs ser l’accĂŠs a l’aljama en aquest punt de la muralla ja que, pels indicis que s’observen en els murs, ĂŠs
8
)LJXUD 0XUDOOD ]RQD ' GLEXL[ '
SRVVLEOH TXH H[LVWLVVLQ HVWUXFWXUHV GHIHQVLYHV semblants als habituals accessos islà mics en colze. Es situa entre el tram 3 i 4 ZONA 2: ESFONDRAMENT DEL MUR Contempla la neteja i desenrunat del mur ensorrat fa alguns mesos (tram 5), amb recuperació dels PDWHULDOV SHU DO VHX UHDSUR¿WDPHQW HQ DTXHVW pròpia obra. ZONA 3: EDIFICI ADOSSAT A LA MURALLA 3UHYHX OœH[FDYDFLy DUTXHROzJLFD GH OD ]RQD RFXSDGD SHU DTXHVW JUDQ HGL¿FL DGRVVDW D OD PXUDOOD DGRVVDW a l tram 5, on s’observen portes, buits de volta i [HPHQHLHV HPERWLGHV HQ OD SUzSLD PXUDOOD L DOWUHV restes d’estructures. ZONA 4: ENLLAÇ D’UNIÓ ENTRE MURS (V SUHWpQ REWHQLU LQIRUPDFLy SHU FRQqL[HU TXLQD YD VHU OD IRUPD L HO WHPSV GH H[HFXFLy GHOV PXUV TXH FRQIRUPHQ DTXHVWD XQLy SHU LQWHQWDU H[SOLFDU les causes de les diferències de plantejament que s’observen en aquesta unió. En resum, el projecte global aborda la consecució de les obres necessà ries per a la consolidació i UHVWDXUDFLy GH OD PXUDOOD L DO PDWHL[ WHPSV REWHQLU LQIRUPDFLy HVWUDWLJUj¿FD L WRSRJUj¿FD GH OœjUHD DIHFWDGD OœDFFpV D OœDOMDPD L HOV HGL¿FLV DQQH[RV /D ¿QDOLWDW ~OWLPD HV FHQWUD HQ LQFUHPHQWDU HO FRQHL[HPHQW GHO Ep L SRVDU HQ YDORU HO FRQMXQW facilitant la seva comprensió a les visites i millorant la seguretat, tant la dels visitants com la del propi bÊ. La redacció del projecte arqueològic s’ha elaborat en base al 3URMHFWH 7qFQLF GH Oœ2¿FLQD Tècnica d’Assistència a Municipis de la Diputació de Castelló, concretament per la secció d’Arquitectura, redactat per l’arquitecte JosÊ Vicente Ferrer Casaùa, i l’arquitecte tècnic Marc Vicente Porcar amb la col¡laboració de l’arquitecte tècnic Fermà Font Mezquita.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 %LEOLRJUDÂżD - AAVV (1997): Castell de Xivert 1996-1997, trabajos de investigaciĂłn y recuperaciĂłn. AlcalĂ de Xivert. - AAVV (2002): Castell de Xivert 1997/2001, AlcalĂ de Xivert. - ARQUER, N. FALOMIR, F.; (2008): “El Castell de ;LYHUW $OFDOj GH ;LYHUW %DL[ 0DHVWUDW &DPSDQ\HV GÂśH[FDYDFLy L 3ULPHUHV YDORUDFLRQV 4XDGHUQV de Prehistòria i Arqueologia de CastellĂł, 26: 207-210. DiputaciĂł de CastellĂł. CastellĂł de la Plana. - ARQUER, N.; FALOMIR, F. (2009): “Estat actual de les intervencions arqueològiques al castell de Xivert. &DPSDQ\HV GÂśH[FDYDFLy L 0DLQKDUGW 51. AlcalĂ de Xivert %(7Ă‹ 0 Âł&DUWD SXHEOD GH $OFDOi GH &KLYHUW´ BoletĂn de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXIII: 253-257. CastellĂł. - DE ANTONIO, J. M., VIZCAĂ?NO, D. (2007): “La orden del temple en Chivert (1234-1312â€?. BoletĂn de ArqueologĂa medieval, 13: 177-186. AsociaciĂłn EspaĂąola de ArqueologĂa medieval. - DĂ?AZ MANTECA, E. (1985): “Uns inventaris dels castells templers al Maestrat: Ares, Culla, PenĂscola i Xivert (13011305)â€?. BoletĂn del Centro de Estudios del Maestrazgo, 10: 53-60. Centro de estudios del Maestrazgo. BenicarlĂł. - FALOMIR, F.; PALMER, J. (2004-2005): “Primeres YDORUDFLRQV GHOV WUHEDOOV GÂśH[FDYDFLy DO VHFWRU QRUG GHO recinte superior del Castell de Xivert (AlcalĂ de Xivert, el
%DL[ 0DHVWUDW 4XDGHUQV GH 3UHKLVWzULD L $UTXHRORJLD GH CastellĂł, 24: 421-424. DiputaciĂł de CastellĂł. CastellĂł de la Plana. - FERRANDIS, M. (1904): “Rendicion del Castillo de Chivert a los Templarios i Carta puebla de Chivertâ€?. En Homenaje a D. Francisco Codera en su jubilaciĂłn del profesorado: estudios de erudiciĂłn oriental: pp. 23-33. Mariano Escar, Zaragoza. - GARCIA EDO, V. (1985): “ Una crĂłnica inĂŠdita de la revuelta de las germanĂas por las tierras del Maestrazgoâ€?. BoletĂn del Centro de Estudios del Maestrazgo, 12:59-64. Centro de estudios del Maestrazgo. BenicarlĂł. - HERNĂ NDEZ RUANO, J. (2003): Historia econĂłmica de los moriscos valencianos de Xivert. Desarrollo econĂłmico y aculturaciĂłn. Centre d’estudis del Maestrat, 5; Serie Historia del Maestrat. Benicarlo. - ITURAT, J. (1994): “Dos aspectos varios sobre Xivertâ€?. Mainhardt, 17: 19-27. - NEUMAIER, J. (2000): “Un nuevo yacimiento de campos de urnas en el arco central mediterraneo: el castell de Xivertâ€?. Revista d’Arqueologia de Ponent, 10: 327-335. Universitata de Lleida. LLeida. - NEUMAIER, J.; DE ANTONIO, J.M.; VIZCAĂ?NO, D. Âł([FDYDFLRQHV GH VDOYDPHQWR HQ HO FDVWHOO de Xivert (AlcalĂ de Chivert, CastellĂłn). Avance del estudio de las fases pre y protohistĂłricasâ€?. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de CastellĂł: 19: 195-219. DiputaciĂł Provincial. CastellĂł.
* Arqueòleg. Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló $UTXLWHFWHV 2¿FLQD 7qFQLFD Gœ$VVLVWqQFLD D 0XQLFLSLV 'LSXWDFLy GH &DVWHOOy
9
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
10
VI FIRA DE LA TOMATA DE PENJAR. ALCALÀ DE XIVERT-2018
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
VI FIRA DE LA TOMATA DE PENJAR D’ALCALĂ€ DE XIVERT JOSÉ Ă€NGEL ARNAU AlcalĂ de Xivert va celebrar, el cap de setmana GHO L HO GÂśRFWXEUH OD VLVHQD ÂżUD GH OD WRPDWD GH SHQMDU /D MD WUDGLFLRQDO ÂżUD YD FRPSWDU DPE XQ WRWDO GH H[SRVLWRUV RQ HO SURGXFWH HVWUHOD HUD OD tomata de menjar però tambĂŠ hi havia lloc per altres SURGXFWHV GH OD WHUUD DUWHVDQLD L RÂżFLV WUDGLFLRQDOV A mĂŠs, tretze restaurants i bars d’AlcalĂ -Alcossebre YDQ RIHULU PHQ~V HVSHFLDOV GXUDQW HOV GLHV GH ÂżUD Hi van participar els restaurants: Castell Xivert, La Tasca, Rosaleda, Cuadros, Aquari, Serra d’Irta, Pikaporte, L’Illa, La Villa Restaurante y Chill Out, El Mirador, La Salita, Villa Susana i New21. Els carrers mĂŠs cèntrics de la localitat i la plaça de l’EsglĂŠsia de Sant Joan Baptista van estar atapeĂŻts de gent que van omplir-los d’alegria i de vida. Les H[SHFWDWLYHV GÂśDVVLVWqQFLD YDQ VHU VXSHUDGHV L tambĂŠ les de les vendes. Es van arribar a vendre mĂŠs de 4.000 quilos de tomata, batent el rècord de l’ediciĂł anterior quan se’n van vendre al voltant dels TXLORV 7RWD XQD [LIUD KLVWzULFD SHU D DTXHVWD ÂżUD TXH MD VÂśKD FRQYHUWLW HQ WRWD XQD UHIHUqQFLD gastronòmica dins la provĂncia de CastellĂł. La regidora de Cultura, Maria Agut, va fer un balanç SRVLWLX VREUH OD ÂżUD DOV PLWMDQV GH FRPXQLFDFLy RQ va destacar que: “cada any es venen mĂŠs quilos de WRPDWD HO TXH HQV FRQÂżUPD TXH FDGD YHJDGD pV mĂŠs apreciat i s’ha convertit en el principal atractiu GH OD ÂżUD HQFDUD TXH OÂśRIHUWD pV PpV YDULDGDâ€?. 3HU D OD JHQW TXH YROLD FRQqL[HU GH PpV SURS OHV aplicacions d’aquesta varietat de tomata en la cuina es va habilitar un espai de VKRZFRRNLQJ a la plaça de l’EsglĂŠsia on es van oferir demostracions a cĂ rrec de restauradors locals i bloguers, a mĂŠs, tambĂŠ es YD GXU D WHUPH HQ HL[H PDWHL[ HVSDL OÂśHQWUHJD GHOV premis dels guanyadors de la ruta de la tapa de les festes d’Alcossebre. El dissabte la demostraciĂł en directe de VKRZFRRFNLQJ va cĂłrrer a cĂ rrec de CDT CastellĂł i els restaurants L’Illa amb Antonio Pitarch i Serra d’Irta amb Modesto Fabregat. El diumenge va ser el torn per als restaurants Ru-Sos amb Fran Rubio, Atalaya amb Emanuel Carlucci i Alejandra Herrador, Pikapote amb JosĂŠ Mari i Asier Ortega. A conseqßència de la pluja no es va poder realitzar la demostraciĂł preparada per Mochila de sabor amb Marc Martorell i Anna BarcelĂł. Als actes es va sumar una degustaciĂł de vins amb Carlos GarcĂa del restaurant Ă“palo d’Orpesa. Encara que el diumenge no es va poder realitzar tota la programaciĂł per culpa del mal oratge, i a OHV K HV YD FODXVXUDU OD ÂżUD WRWV HOV DVVLVWHQWV KL YDQ SRGHU DSURÂżWDU SHU FRPSUDU WRPDWD GH SHQMDU
)RWRJUDÂżHV -RVp $ $UQDX L -RDQ 6DQ]
artesania, torrons, rebosteria, olis i antiguitats. A mĂŠs, es va presentar la nova cervesa artesanal “La tĂpicaâ€?, una cervesa suau, amb tocs cĂtrics. 3HUz OÂśRIHUWD GÂś$OFDOj GH ;LYHUW SHU D HL[H FDS GH VHWPDQD QR HV YD TXHGDU QRPpV HQ OD ÂżUD VLQy TXH WDPEp HV YDQ SRGHU YLVLWDU OHV H[SRVLFLRQV GHO 3DUF Natural de la Serra d’Irta, la mostra de pintura de Pascual Masip i un taller per als mĂŠs menut que van poder realitzar el seu propi hort urbĂ . A mĂŠs, tambĂŠ es va poder visitar el Campanar i l’EsglĂŠsia de Sant Joan Baptista. Sense cap dubte i com destacava la Regidora de Cultura, MarĂa Agut, ÂłDTXHVWD ÂżUD KD DFRQVHJXLW OD SDUWLFLSDFLy GH PROWV FROÄ OHFWLXV ORFDOV la implicaciĂł del sector de la hostaleria, productors DJUtFROHV L DOWUHV VHFWRUV GHO SREOH´.
11
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
TALLER D’HORT URBÀ AMB MATERIALS RECICLATS CARLOS CHERTA CHERTA El cap de setmana del 13 i 14 d’octubre va tindre lloc la 6a edició de la Fira de la Tomata a Alcalà de Xivert. &RP WRWV HOV DQ\V OD ¿UD YD DFRQVHJXLU UHXQLU D nombrosos veïns de les nostres comarques en un esdeveniment que ensenya part de la tradició del poble, Alcalà de Xivert. La gent aprecia la qualitat de la mostra, dels productes i el tracte agradable TXH RIHUHL[HQ WRWV HOV SDUWLFLSDQWV /D ¿UD JLUD DO YROWDQW GHO Solanum lycopersicum o lycopersicum esculentum, comunament conegut com a tomata de penjar. A més de la tomata de penjar de les virtuts, a OD ¿UD HV YD SRGHU WUREDU YL L ROL GH OD ]RQD SDVWHV WtSLTXHV ORFDOV SURGXFWHV DUWHVDQDOV DL[t FRP XQD mostra de ferramentes que utilitzaven els nostres avantpassats. $ PpV D PpV HV YDQ FHOHEUDU GLYHUVHV H[SRVLFLRQV i tallers durant tot el cap de setmana. En l’edició d’enguany el reciclatge ha estat per a nosaltres un dels protagonistes. Tots sabem el que és reciclar. Es tracta de transformar un material o un objecte usat per a que puga ser utilitzat de nou, una cosa que encara molts de nosaltres no fem. Des de menuts ens han ensenyat la importà ncia de reduir, reutilitzar L UHFLFODU 7RWV FRQHL[HP SHUTXq HOV FRQWHQLGRUV tenen diferents colors i que hem de dipositar en cadascun d’ells. Si volem cuidar el nostre planeta, si volem evitar els problemes que causa la gran quantitat de fem que generem, no queda una altra opció que Reduir, Reutilitzar i Reciclar. El Consell de la UE ha adoptat últimament unes PHVXUHV TXH HVWDEOHL[HQ XQHV QRYHV QRUPHV SHU D la gestió de residus i objectes de reciclat. /D QRUPDWLYD DL[t PDWHL[ HVWDEOHL[ XQV REMHFWLXV HVSHFt¿FV GH UHFLFODWJH SHU DOV HQYDVRV
9LFHQW YD HVFROOLU XQD URGD L VDFV YHOOV SHU DO VHX KRUW
/D IDPtOLD &DOGXFK $UQDX DPE HO VHX KRUW MD ¿QDOLW]DW
+L KDYLD XQ ERQ VRUWLW GH SODQWHV SHU D HOHJLU
12
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
Tots els envasos PlĂ stic Fusta Metalls ferrosos Alumini Cristall Paper i cartĂł
Abans de 2025
Abans de 2030
65% 50% 25% 70% 50% 70% 75%
70% 55% 30% 80% 60% 75% 85%
$TXHVW DQ\ HQ OD ÂżUD 9LYHURV $OFRVVVHEUH va instal¡lar un taller en el pati de l’EsglĂŠsia per ensenyar als mĂŠs menuts, i no tant menuts, que reciclar pot ser divertit. Es tractava de fer uns tests per decorar el nostre jardĂ, i fer-ho a partir de rodes, botelles, palets de fusta o sacs vells. Durant tot el matĂ i vesprada del dissabte hi YD KDYHU PROWD DĂ€XqQFLD GH IDPtOLHV DO YROWDQW GH l’estand habilitat per al muntatge dels horts. Per a fer tot el procĂŠs primer havien de triar amb quin material volien per fer el seu hort.
Quan ja ho tenien clar i sabien el que anaven a utilitzar, agafaven les ferramentes necessĂ ries i es construĂŻen una estructura adequada i resistent. DesprĂŠs havien d’omplir-ho amb substrat estĂ ndard i matèria orgĂ nica. A continuaciĂł arribava el mĂŠs important que era escollir les plantes que mĂŠs JRLJ HOV ÂżHQ L VHPEUDU OHV (V SRGLD HVFROOLU HQWUH KHUEHV DURPjWLTXHV KRUWDOLVVHV L SODQWHV GH Ă€RUV Finalment calia fer l’últim pas que ĂŠs el que mĂŠs va DJUDGDU D OHV [LTXHWHV L HOV [LTXHWV OD GHFRUDFLy (V WUDFWDYD GH SLQWDU L GRQDU HOV WRFV ÂżQDOV DO VHX KRUW Tot i comptar amb l’ajuda dels pares i les mares, HOV [LTXHWV DFDEDUHQ EUXWV GH VXEVWUDW SOHQV GH pols, tacats de pintura, amb alguna martellĂ al dit, però feliços per haver aconseguit l’objectiu: construir el propi hort. En el nostre entorn: vivenda, treball, escola, etc. estem envoltats de materials que tirem i als quals podrĂem donar-los una segona oportunitat. Us proposem que ho proveu en casa i que recicleu molt.
AJUNTAMENT ALCALĂ€ DE XIVERT- ALCOSSEBRE
13
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
GASPATXERES PEL MĂ“N ARRELS MEDITERRĂ€NIES QUE S’ESTENEN I CREIXEN PER ALEMANYA VirgĂnia Segarra ens apropa al mĂłn de la dansa des de DĂźsseldorf ANNA SANZ TAUS “La dansa ĂŠs la metĂ fora preferida del mĂłnâ€? Kristy Nilsson Virginia Segarra va començar a ballar de ben xicoteta. Als quatre anys ja va començar amb les classes de ballet a l’Acadèmia de Ballet Lupe, a %HQLFDUOy 3HUz QR YD VHU ÂżQV DQ\V PpV WDUG HQ acabar els estudis de batxillerat a l’institut d’AlcalĂ , que va decidir convertir la dansa en la seua professiĂł. Amb 18 anys va marxar a Barcelona per estudiar dansa contemporĂ nia, improvisaciĂł, LQWHUSUHWDFLy HWF D OÂś,QVWLWXW GHO 7HDWUH (Q ÂżQDOLW]DU els estudis, va aconseguir el seu primer contracte professional al Ballet de Saragossa. Fa molt temps que vas marxar, Virginia? Has seguit formant-te desprĂŠs de Barcelona? Vivint a Saragossa, vaig tenir l’oportunitat de continuar formant-me com a ballarina a l’escola de 0DULD GH ĂˆYLOD /D YHULWDW pV TXq FRP D EDOODUt X QR DFDED GH IRUPDU VH PDL /D GDQVD pV XQ FDPt continu d’aprenentatge.
Virginia davant el Teatre Bolshoi de Moscou
Balletthaus
14
'HVSUpV GH OD PHYD HWDSD D 6DUDJRVVD PHœQ vaig anar a Londres al 2005 i vaig treballar amb l’English National Ballet en un parell d’ocasions durant les produccions que fan a la sala de concerts 5R\DO $OEHUW +DOO 7DPEp YDLJ EDOODU DPE XQD FRPSDQ\LD SHWLWD GH QRPpV GRW]H EDOODULQV TXH pV GHLD (XURSHDQ %DOOHW L DPE OD TXDO DQjYHP GH JLUD SHU WRW HO 5HJQH 8QLW 'HVSUpV YDLJ WUHEDOODU a França, al teatre de Limoges, abans de vindre a Alemanya al 2007. Durant els teus estudis, ja et vas plantejar buscar sortides professionals en altres països? Què va fer que et decidires per Alemanya? La situació de la dansa professional a l’Estat HVSDQ\RO pV EDVWDQW SUHFjULD L WRW L TXH KDXULD
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
6\PSKRQLH * 0ROO &KRUHRJUDSK\ 0DUWLQ 6FKOlSIHU 3KRWR *HUW :HLJHOW
3RVLGRQLD &KRUHRJUDSK\ 9LUJLQLD 6HJDUUD 9LGDO 3KRWR *HUW :HLJHOW
15
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
16
estat ideal haver trobat feina a prop de casa, enlloc hauria pogut ballar el repertori que ofereixen les companyies de dansa a Alemanya. A mĂŠs, el teatre i l’òpera formen una part molt important de la cultura del paĂs, cosa que fa que les condicions laborals dels teatres alemanys siguen molt millors. Consideres que van ser difĂcils els primers anys allĂ ? SĂ, sobretot els primers anys que vaig passar a Greifswald, una ciutat petita del Mar BĂ ltic. Vaig vindre a Alemanya sense parlar res d’alemany. Les companyies de dansa solen ser llocs molt internacionals, on la llengua principal de comunicaciĂł ĂŠs l’anglès, i això va fer que encara fĂłra mĂŠs difĂcil aprendre l’alemany en poc temps. Treballes per al Ballet am Rhein, una de les companyies de ballet mĂŠs innovadores i exitoses d’Alemanya. Com et fa sentir això? T’ho imaginaves aixĂ de menuda? És una gran sort l’haver pogut dedicar-me a la dansa. Durant els quinze anys que porto de carrera, he tingut l’oportunitat de conèixer de primera mĂ el treball d’alguns dels coreògrafs mĂŠs importants de la història de la dansa escènica, de ballar davant de pĂşblics molt diversos de diferents paĂŻsos i amb algunes de les orquestres mĂŠs reconegudes del mĂłn‌ Pensant en el camĂ que m’ha portat des de OÂśDFDGqPLD GH /XSH GH %HQLFDUOy ÂżQV D DUULEDU DFt a DĂźsseldorf, no m’ho haguĂŠs imaginat mai aixĂ de menuda. La veritat ĂŠs que tampoc ha estat un camĂ fĂ cil. Abans de vindre a treballar a Alemanya, vaig estar a punt de deixar-ho en diverses ocasions. No ĂŠs gens fĂ cil aconseguir un contracte que no siga nomĂŠs temporal, per a una sola producciĂł, i les audicions per a trobar feina com a ballarĂ solen ser bastant descoratjadores. Per sort, he tingut sempre el suport dels meus pares i de la meua famĂlia. Sense ells res hauria estat possible. A la companyia hi treballa gent de diferents paĂŻsos, no ĂŠs aixĂ? Què ĂŠs el que mĂŠs t’agrada de treballar en un entorn tan multicultural ? Al Ballett am Rhein hi treballen ballarins d’una vintena de nacionalitats diferents. Una de les coses que mĂŠs m’agraden de la meua feina ĂŠs la riquesa i la diversitat de cultures amb les quals poder compartir el dia a dia. S’aprĂŠn moltĂssim coneixent diferents maneres de comportar-se i de veure la vida, i ĂŠs una lliçó constant de tolerĂ ncia i de respecte cap a tot allò que ens ĂŠs desconegut. Com ĂŠs la teua vida a Alemanya? Has viscut a diferents ciutats? Et sents adaptada? DesprĂŠs d’onze anys vivint acĂ, primer quatre anys a Greifswald i des del 2011 a DĂźsseldorf, em sento totalment adaptada. A mĂŠs a mĂŠs perquè ara ja domino l’alemany. A les meues germanes els agrada fer-me la broma: “t’has fet alemanya!â€? Però trobo a faltar moltĂssim la proximitat de la famĂlia, de les amistats i de les arrels del poble. El menjar, la llum i la Mar MediterrĂ nia‌
DĂźsseldorf Rhein
Quins sacriÂżcis ha de fer una ballarina professional en la seua vida diĂ ria? El nostre instrument ĂŠs el cos, i això fa que la jornada de treball siga de vint-i-quatre hores. Assagem unes sis hores cada dia, i solem treballar els caps de setmana i els festius, que ĂŠs quan tenen lloc les actuacions i les gires. En un dia d’actuaciĂł, em puc arribar a passar catorze hores fora de casa, entre els assajos a la Balletthaus (la seu de la companyia) pel matĂ, i la funciĂł al teatre per la nit. Per tant, es pot dir que quasi no tenim temps lliure per a poder dedicar-nos a res mĂŠs que no siga ballar, i preparar la ment i el cos per a la propera actuaciĂł. Les hores de son i una alimentaciĂł adequada sĂłn vitals per a evitar lesions. És una feina extremadament fĂsica. Els ballarins som com una mena d’esportistes. Cal tenir una forma fĂsica, una potència i una resistència d’atleta per a poder saltar i girar. A mĂŠs de la coordinaciĂł i la musicalitat necessĂ ries per a desplaçar-se per l’escena amb ritme i amb elegĂ ncia, sobretot quan es forma part d’un grup ben sincronitzat. Sense oblidar l’elasticitat que requereix l’elevaciĂł de les cames tan tĂpica del ballet, o la força que s’ha de tindre per poder aguantar el pes del cos quan es balla amb sabatilles de punta. L’objectiu artĂstic ĂŠs arribar a transmetre mitjançant el moviment les idees del coreògraf, o les emocions d’una determinada història o de la mĂşsica que s’interpreta. Darrere de cada actuaciĂł s’hi amaguen hores i hores de treball a la sala de GDQVD L WDPEp GH VDFULÂżFL SHUVRQDO 3HU D GHGLFDU se professionalment a la dansa cal tenir molta passió‌ Quines personalitats importants has conegut grĂ cies a la teva feina? He conegut a coreògrafs, mestres de ball i ballarins molt reconeguts internacionalment, com DUD +DQV YDQ 0DQHQ 0DWV (N -LÄœt .\OLiQ 2KDG 1DKDULQ 3DW 1HDU\ $PDQGD 0F.HUURZ R HO PHX director a DĂźsseldorf, Martin Schläpfer. Fora d’aquest mĂłn de la dansa a ningĂş en especial, bĂŠ, durant l’última gira que vam fer amb la companyia
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
Rafa, Virgi i Merce al Theater Duisburg durant la representaciĂł de Posidonia
al Teatre Real de Madrid, la reina LetĂcia va vindre DPE OHV VHYHV ÂżOOHV D XQD GH OHV DFWXDFLRQV WRW L TXH QR YDLJ WHQLU OÂśRSRUWXQLWDW GH YHXUH OD HQ SHUVRQD Hi ha algun dia sobre l’escenari que no pugues oblidar? &RP D EDOODULQD UHFRUGR DPE LQWHQVLWDW OHV HVWUHQHV GÂśREUHV GH FRUHzJUDIV TXH PDL KDYLD VRPLDW TXH DUULEpV D EDOODU DOJXQ GLD 3HUz HO PRPHQW TXH DUD SHU DUD QR SXF REOLGDU pV HO GLD GH OÂśHVWUHQD GH OD PHXD SULPHUD FRUHRJUDÂżD SHU DO %DOOHWW DP 5KHLQ TXDQ YDLJ KDYHU GH SXMDU D OÂśHVFHQDUL D VDOXGDU FRP D FRUHzJUDID /ÂśREUD pV GLX
Âł3RVLGzQLD´ L OD LQVSLUDFLy SULQFLSDO OD YDLJ WUREDU HQ OHV PHXHV DUUHOV PHGLWHUUjQLHV L HQ HO PRYLPHQW GH OD SRVLGzQLD DO IRQV PDUt Et planteges tornar a viure l’Estat espanyol en algun moment? (OV EDOODULQV VDEHP GHV GÂśXQ SULQFLSL TXH QR SRGHP IHU DTXHVWD SURIHVVLy HWHUQDPHQW L SRF D SRF VÂśKD GH SHQVDU HQ OD WUDQVLFLy ODERUDO TXDQ OD FDUUHUD VÂśDFDED (QFDUD QR Vp EHQ Ep TXq IDUp TXDQ GHL[H GH EDOODU SHUz PÂśDJUDGDULD FRQWLQXDU GÂśDOJXQD PDQHUD OOLJDGD DPE HO PyQ GH OD GDQVD VL SRW VHU IHQW FRUHRJUDÂżHVÂŤ (P SODQWHMDUp HO IXWXU GHSHQHQW GH OD VLWXDFLy ODERUDO , VL OD IHLQD VXUW D SURS GH FDVD PROW PLOORU 9LUJLQLD HW GHVLWJHP PROWD VRUW HQ OHV WHXHV SURSHUHV DFWXDFLRQV L DJUDwP OD WHXD FROÄ ODERUDFLy 9LHOHQ 'DQN XQG YLHO (UIROJ ZHLWHUKLQ
Greifswald
17
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
SUPERALIMENTS: QUĂˆ SĂ“N I COM ELS PUC INTRODUIR A LA MEVA DIETA ANNA BARCELĂ“ CUCALA El 27 d’octubre Mochila de Sabor oferia un taller de cuina saludable amb els anomenats superaliments com a protagonistes Per als que mai n’heu sentit parlar dels superaliments, aquests sĂłn aliments naturals amb un contingut en nutrients mĂŠs elevat que OD UHVWD 6yQ VHJRQV HOV H[SHUWV HOV DOLPHQWV nutricionalment mĂŠs densos del planeta, a part de ULFV HQ YLWDPLQHV PLQHUDOV ÂżWRTXtPLFV ÂżWRQXWULHQWV L DQWLR[LGDQWV (Q SOH ERRP GHOV SURGXFWHV UHÂżQDWV processats, dolços i grassos (accessibles i barats però poc saludables i pobres en nutrients), ĂŠs GH JUDQ LPSRUWjQFLD FRQqL[HU L LQWURGXLU DOLPHQWV naturalment rics a les nostres dietes. I ĂŠs que, al FDS L D OD Âż HO SULQFLSDO REMHFWLX GH PHQMDU pV QRGULU el nostre cos. Els superaliments sĂłn ingredients que es FRQVXPHL[HQ SUHIHULEOHPHQW HQ FUX MD TXH pV d’aquesta manera com es mantenen millor les VHXHV SURSLHWDWV 7RW L DL[z QÂśKL KD TXH VÂśKDQ GH cuinar imperativament (com la quinoa). Es tracta de productes cada cop mĂŠs populars i que, la majoria, ja es poden trobar als supermercats. Us sonen les OODYRUV GH [LD OÂśHVSHOWD OD TXLQRD R OÂśDOJD HVSLUXOLQD" 1RPpV VyQ IDPRVRV H[HPSOHV GH VXSHUDOLPHQWV Al taller de cuina saludable impartit per Mochila de Sabor, al qual van assistir mĂŠs de 20 persones, es van elaborar en directe 5 receptes amb superaliments per facilitar la seva integraciĂł al dia a dia. Aquestes receptes van ser: hamburgueses de quinoa, rosquilletes d’espelta i llavors, hummus, rissotto de llet de coco i algues (kelp i wakame) i crĂŞpes de tĂŠ matcha amb crema de garrofa i DYHOODQD $ FRQWLQXDFLy XV GHL[HP GÂśDTXHVWHV receptes. Podeu llegir la resta al bloc de Mochila de Sabor (www.mochiladesabor.com). Hamburgueses de quinoa: Ingredients: - 4 tacetes de quinoa - 1 ceba - 1 carlota - espinacs al gust - 1 gra d’all - 2 rovells d’ou ElaboraciĂł: 1.Rentar la quinoa amb abundant aigua. 2.&RXUH OD TXLQRD DPE DLJXD DEXQGDQW ÂżQV TXH els grans germinen. 3.Colar-la. 4.Sofregir la ceba, l’all i la carlota.
18
5.Picar els espinacs en cru. 6.0HVFODU WRWV HOV HOHPHQWV L GHL[DU ORV UHIUHGDU XQ poc. 7.Formar les hamburgueses i congelar. *Per a consumir-les, nomĂŠs caldrĂ passar-les un SRF SHU OD SODQ[D DPE XQHV JRWHWHV GÂśROL L IRF IRUW *A les hamburgueses els podeu afegir els elements que mĂŠs us agraden: carbassĂ, col, formatge, porro... al gust!
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 &UrSHV de farina d’espelta i tÊ PDWFKD amb crema de garrofa i avellana Ingredients: - 150 grams de farina d’espelta integral - 3 ous - 300 ml de llet de soja - 2 cullerades soperes de tÊ matcha - 2 cullerades de panela (o sucre) - 1 pessic de sal - mantega Elaboració: 1.0HVFODU WRWV HOV LQJUHGLHQWV ¿QV D REWHQLU XQD massa homogènia. 2.Escalfar la paella amb un poc de mantega 3.Quan la mantega estiga fosa, afegir un poc de la massa a la paella i formar el crêpe 4.Farcir el crêpe amb allò que mÊs ens agrade. En el nostre cas, ho vam fer amb crema de garrofa i avellana. Tot i que al bloc podeu consultar totes les propietats dels superaliments que es van utilitzar al taller (quinoa, pipes i llavors, algues, llet de coco, IDULQD GœHVSHOWD L Wp YHUG XV GHL[HP XQD EUHX GHVFULSFLy GHOV TXH DSDUHL[HQ D OHV UHFHSWHV DTXt publicades: - Quinoa: la quinoa Ês un pseudocereal especial per les seves proteïnes, ja que Ês l’únic vegetal que contÊ tots els aminoà cids essencials per al cos humà , alguns dels quals es troben normalment D OHV FDUQV SHU DL[z OD TXLQRD pV PROW YDORUDGD SHOV YHJHWDULDQV $ SDUW GœDL[z pV WDPEp ULFD HQ minerals i vitamines. - Espelta: es tracta d’una espècie de blat (el mÊs fà cil de digerir), amb un major contingut en proteïnes TXH HO EODW FRP~ 5LFD HQ ¿EUD OœHVSHOWD pV EDL[D en grasses, contÊ vitamines B y E i abundants minerals. - TÊ verd: Ês ric en minerals, cafeïna i L teanina, entre molts altres nutrients. Es tracta d’un superaliment amb propietats antienvelliment i depuratives. En el cas del tÊ matcha (tÊ verd triturat), totes estes propietats es multipliquen per 10, ja que en lloc de FRQVXPLU OD LQIXVLy GH OD IXOOD VœLQJHUHL[ WRWD OD IXOOD directament.
www.mochiladesabor.com
19
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
ANIMACIĂ“ SOCIOCULTURAL: EL SENYO JOAQUIM ARNAU I VALLINA L’animaciĂł sociocultural pot arreplegar un amplĂssim ventall d’activitats en funciĂł dels criteris que l’orienten: els destinataris a qui s’adreça, els llocs de realitzaciĂł, l’entorn cultural o els seus objectius. Grosso modo podem entendre que HO WHUPH VLJQLÂżFD FRQUHDU WUDGLFLRQV SURPRFLy cultural, desenvolupament social i econòmic, FUHDWLYLWDW H[SUHVVLy SHUVRQDO MRF GLVWUDFFLy iniciativa, diversiĂł... Si ens centrem en el terme “animaciĂłâ€?, podrĂem dir que tracta de “donar vidaâ€? o de “reviureâ€?. Dit d’una altra manera: de despertar inquietuds o iniciatives; o de recuperar, dinamitzar o potenciar alguna cosa que ja ĂŠs o era. I, en tot açò, ĂŠs evident que el paper de l’animador tĂŠ un especial sentit. 3HU D IHU QH XQD DSUR[LPDFLy KHP SDUODW DPE Fernando Ruiz Pegueroles, “El Senyoâ€?, qui ja fa alguns anys que se dedica a l’activitat de l’animaciĂł sociocultural. Va iniciar-se juntament amb altres persones al si d’una associaciĂł. I en l’actualitat ho fa a tĂtol personal, contractant els col¡laboradors que precise en funciĂł de les necessitats del programa. L’entrevista va tenir lloc el passat vint-i-sis d’octubre mentre visitĂ vem el castell de Xivert i fèiem un passeig pel seu voltant. Començà rem centrant-nos en el sentit d’allò que ve fent al voltant de l’animaciĂł a l’à mbit cultural. Un dels seus objectius fonamentals i que vertebra la seua activitat amb un caire educatiu, ĂŠs “HO GÂśDUUHODU HOV VHXV FRQWLQJXWV D OHV WUDGLFLRQV L D OD KLVWzULD GHO SREOH´. I apunta dues vies per canalitzarlos: ÂłDPE HO FRQWD FRQWHV L HOV MRFV WUDGLFLRQDOV GHO SREOH´ Âł+HP GH UHFRUGDU TXH VRP JHQW GÂśXQD WHUUD TXH D WUDYpV GH OD SDUDXOD VDEHP PRVWUDU OD QRVWUD jQLPD HOV QRVWUHV YDORUV L VHQWLPHQWV´
En sap d’aquells valors que posen valor afegit a l’activitat que desenvolupa, que van des del FRQHL[HPHQW EjVLF GHO TXH pV HO PyQ HGXFDWLX ÂżQV el de “tenir un coneixement del territori i del seu HQWRUQ VRFLDO L FXOWXUDO´, passant pel domini de les tècniques de treball i participaciĂł per a mobilitzar grups grans. Ens descriu aquelles estratègies educatives que pretĂŠn amb les seues activitats, ja siguen lĂşdiques, recreatives, culturals, artĂstiques, festives o en valors: - Afavorir el desenvolupament personal. $XJPHQWDU HOV FRQHL[HPHQWV OHV KDELOLWDWV L OD creativitat. - Millorar l’autoestima personal.
20
)HUQDQGR 5XL] 3HJXHUROHV (O 6HQ\R
&UpL[HU VRFLDOPHQW HQ VROLGDULWDW L UHVSHFWH Fernando ens diu que, en algun temps, bona part dels menuts “estaven condemnats a construir el VHX LPDJLQDUL DPE SURGXFWHV IDEULFDWV HQ VqULH DO FLQHPD R D OD WHOH TXH YHQLHQ GH WHUUHV OOXQ\DQHV , MD ID DOJXQV DQ\V OHV FRVHV KDQ DQDW FDQYLDQW , KDQ GH VHJXLU FDQYLDQW SHU D UHFXSHUDU L FRPSDUWLU OHV QRVWUHV WUDGLFLRQV´
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 Els arguments que ens apunta per programar conta-contes passen per una prèvia: “hem de UHFRUGDU TXH VRP JHQW G¶XQD WHUUD TXH D WUDYpV GH OD SDUDXOD VDEHP PRVWUDU OD QRVWUD jQLPD HOV QRVWUHV YDORUV L VHQWLPHQWV´ Entén que els conta-contes són una manera de protegir les paraules, per tant de protegir la nostra à nima de poble. Ens remarca que “aquestes activitats conviden els xiquets a parar l’orella i a través de la paraula a construir el VHX LPDJLQDUL´. I als adults, també, “per a recordar i FRPSDUWLU FRQWHV L KLVWzULHV TXH D ERQ VHJXU VHUDQ DOLPHQW GH O¶jQLPD OD QRVWUD L OD GHO SREOH´ ³+DQ SDVVDW PROWV DQ\V GHV G¶DTXHOOV WHPSV TXDQ HO FDUUHU HUD OORF GH WUREDGD L SRGtHP RFXSDU OR SHU D MXJDU DPE OHV PtQLPHV LQWHUUXSFLRQV (QV IqLHP DPRV GHO FDUUHU DOOt HQV IqLHP YLVLEOHV $YXL SRGHU MXJDU DPE OOLEHUWDW pV XQD DFWLYLWDW QHFHVVjULD´
21
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 EstĂ plenament convençut de la necessitat de recuperar la prĂ ctica dels jocs tradicionals i els espais adients per a poder practicar-los adequadament. Recorda que “han passat molts anys des d’aquells temps quan el carrer era lloc GH WUREDGD L SRGtHP RFXSDU OR SHU D MXJDU DPE OHV PtQLPHV LQWHUUXSFLRQV (QV IHLHQ DPRV GHO FDUUHU DOOt HQV IqLHP YLVLEOHV $YXL SRGHU MXJDU DPE OOLEHUWDW pV XQD DFWLYLWDW QHFHVVjULD´ I ens remarca els seus valors: “HO GH VRFLDOLW]DU DPE HOV DOWUHV HO desenvolupament de l’autonomia personal, de la LPDJLQDFLy FUHDWLYLWDW L OD LQGHSHQGqQFLD , PROW especialment, que ens allunya de les pantalles i TXH SUjFWLFDPHQW SRW VHU D FRVW ]HUR´ TambĂŠ contempla continuar amb la realitzaciĂł de programes vinculats a festes i celebracions que ens arriben d’altres cultures. Com no pot ser d’una altra manera, la demanda tĂŠ el seu protagonisme i cal respondre. “-D VDEHP –diu- que els impactes GH OD WHOHYLVLy HOV WHQLP VHPSUH SURS L EHQ DGREDWV GH FRQVHOOV SXEOLFLWDULV RULHQWDWV DO FRQVXP´. O el cinema i sèries televisives que ens apropen a aquelles celebracions. I amb tota naturalitat HOV [LTXHWV SRGHQ JLUDU OD YLVWD D OHV YHQHUDEOHV tradicions de la terra i apuntar-se a qualsevol altre motiu de festa per forastera que siga, amb la PRWLYDFLy R OD LQĂ€XqQFLD GHOV PDMRUV SHUTXq Âłens KHP YLQJXW DGDSWDQW D ULWXDOV TXH WRW L QR HQWHQGUH en el seu conjunt, a cadascĂş li sona com millor li VHPEOD´. Quan parlem de les activitats mĂŠs habituals en la seua programaciĂł –esdeveniments, festes d’aniversari...- ens trobem amb els bous alternatius, HO PDTXLOODWJH OHV PjVFDUHV R OD JORERĂ€q[LD D’aquesta Ăşltima, Fernando domina les seues YDULHWDWV L SHU WDQW OHV GLÂżFXOWDWV $L[t Wp HVSHFLDO rellevĂ ncia el fet que siga capaç de donar resposta D OHV GLIHUHQWV VROÄ OLFLWXGV GH IRUPHV L ÂżJXUHV TXH OL IDFHQ HOV [LTXHWV 2 WDPEp OD GH GHFRUDU DPE HOOV els espais d’acord amb el motiu de l’acte a celebrar. eV FDSDo GÂśDFRQVHJXLU TXDOVHYRO ÂżJXUD L IHU OD EHQ OOXwGRUD DPE OÂśLPSDFWH GHO FRORU , DL[t FRQYHUWLU OD prĂ ctica en art. I, per a concloure, cal dir que mantĂŠ obertes DOWUHV SRVVLELOLWDWV GÂśDQLPDFLy VRFLRFXOWXUDO $L[t estudia treballar nous programes i cursos taller
22
per a gent major amb els objectius de potenciar la seua autonomia personal: “evitar l’aĂŻllament social, PLOORUDU OD GLQjPLFD JUXSDO L IRPHQWDU XQ HQYHOOLPHQW DFWLX L XQD PLOORUD GH OD VHXD TXDOLWDW GH YLGD´. Tot açò sense oblidar-se’n de l’à mbit turĂstic o dels joves. , SHU FRQFORXUH FDO DIHJLU TXH QR WRW VyQ Ă€RUV i violes. Ens comenta que es veu condicionat a l’hora d’acceptar o no treballs oferts per alguns $MXQWDPHQWV SHUTXq WULJXHQ HQ H[FpV D IHU HOV pagaments i “HW YHXV REOLJDW D DYDQoDU XQV GLQHUV SHU D FRPSOLU DPE OHV REOLJDFLRQV GH OD VHJXUHWDW VRFLDO L HOV VDODULV GHOV WHXV FROÄ ODERUDGRUV MD TXH DTXHVWV KDQ GH FREUDU XQD YROWD VÂśKD DFDEDW OÂśHVSHFWDFOH´ 7RW L DL[z QR PLQYD OD SDVVLy L OD il¡lusiĂł amb les que viu la seua feina.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
RELATS DEL GASPATXER JOSÉ MARTI SANCHO COM A ENVIAT ESPECIAL A ESTATS UNITS PER L’ASSASSINAT DEL PRESIDENT KENNEDY*: i III. SILENCIAR OSWALD... I RUBY? JOAQUIM ARNAU I VALLINA JOAN V. SANZ I SANCHO /ÂśHQYLDW HVSHFLDO D 'DOODV SHO GLDUL (O $OFi]DU JosĂŠ MartĂ Sancho, iniciava el relat del tercer capĂtol sobre l’assassinat del president Kennedy amb les segĂźents paraules: Âł$KRUD Vt OOHJDPRV \D DO YHUGDGHUR PLVWHULR GH 'DOODV $TXt OOHJDQ OD SUHJXQWDV TXH QR TXLHUH R QR VDEH FRQWHVWDU OD SROLFtD 2 TXH QR OH GHMDQ SDUD HYLWDU PDOHV PD\RUHV ´ Tot seguit passa a recordar-nos el fet de ser sabedors dels continguts de l’entrevista que va mantenir amb Willy Fritz, Cap de la SecciĂł d’Homicidis. Sobre aquelles preguntes ens fa l’apunt que sota la seua senzilla aparença s’ocultava la intenciĂł de que llençava de veres a tocar. I tambĂŠ matisa que abans de visitar el capitĂ Fritz ja havia realitzat gestions amb resultats productius. Activitats en les que va comptar de nou amb l’important ajuda de Luis F. de la Reguera, Enrique VallĂŠs i el doctor Alonso. ,QWHUHVVDW FRP HVWDYD SHU SXQWXDOLW]DU DO Pj[LP la psicologia de l’assassĂ d’assassins, Rubinstein, es va adreçar –possiblement acompanyat (“nos GLULJLPRVâ€?)- al CabaĂąa Motor Hotel, un fabulĂłs cabaret. El propietari del local era Jimmy Hoffa, el president del Sindicat dels conductors de camiĂł (teamsters). D’ell, “Lifeâ€? deia que el dia que volguĂŠs podria condemnar Nova York a morir-se de fam. Aquest personatge era considerat l’home mĂŠs perillĂłs i perseguit per la policia nord-americana des de la mort de Lucky Luciano. En la CabaĂąa, concretament en el Neron Hall, MartĂ es va trobar amb gent que li van semblar HVWDYHQ XELFDWV HQ HO OOLQGDU GH OD Pj[LPD LQGHFqQFLD TXH FRQHL[LHQ L KDYLHQ VLJXW FRQHJXWV de Ruby. D’açò deduĂŻa que aquest tenia un passat PROW OOHLJ TXH SRGLD VHU DSURÂżWDW SHU TXDOVHYRO organitzaciĂł sabedora dels seus vicis i errors per a obligar-lo a cometre qualsevol cosa. Des de la CabaĂąa van passar a altres clubs nocturns on van DQDU FRQÂżUPDQW OHV SULPHUHV LPSUHVVLRQV Âł5XE\ OR HV WRGR PHQRV GH ORV TXH SXHGDQ XQ GtD SHUGHUVH SRU XQD PXMHU 6LHPSUH LED DFRPSDxDGR SRU XQR R GRV DPLJXHWHV MyYHQHV FRQ LQGLFLRV GH FXEULUOH ODV HVSDOGDV ´ Del capitĂ Fritz diu que, com era natural, no va negar res del que ja sabia, però que no va voler
7RW L TXH YLQW FjPHUHV HVSHUDYHQ HO PRPHQW TXDQ 2VZDOG KDYLD GœDFFHGLU DO YDJy FDPt GH OD SUHVy GH Oœ(VWDW ~QLFDPHQW OD GH %RE -DFNVRQ GHO ³'DOODV 7LPHV +HUDOG´ YD DFRQVHJXLU FDSWDU HO PRPHQW TXDQ 5XELQVWHLQ GLVSDUDYD HO WUHW TXH IDULD FDOODU HO PDJQLFLGD SHU D VHPSUH
respondre sobre com una organitzaciĂł mĂŠs o menys antiamericana o antikennedysta havia pogut OOLJDU OR DO VHX GHVWt ÂżQV DOHVKRUHV 3HUTXq HUD rigorosament cert que Oswald, abandonant la seua famĂlia per les nits, anava a veure’s amb ell en el club nocturn del carrer Comerç, les fotos que ho demostraven van ser publicades. -Âż(UD 2VZDOG TXLHQ FKDQWDMHDEDD 5XE\ R viceversa?, li preguntava MartĂ Sancho. (VR TXH VH OR FRQWHVWH HO 6HUYLFLR 6HJXULGDG <R PH KH OLPLWDGR D LQYHVWLJDU HO KHFKR GH 6DQJUH responia Fritz. 7DQPDWHL[ UHPDUFD TXH HQWUH OtQLHV HO FDSLWj confessava la mĂştua, freqĂźent i interessant (per a la policia) relaciĂł Rubinstein-Oswald. 5XELQVWHLQ KD PDWDGR D 2VZDOV ÂłFRQ ÂłSHUPLVR´ GH OD 3ROLFtD ORFDO 3HUR 5XE\ WLHQH OHQJXD VDEH FRVDV \ SXHGHQ DFDOODUOH ¢4XLpQ" ¢3RU TXp QR GHFLUOR" 8Q SRVVLEOH SROLFtD YHQDO DFDVR HO PLVPR TXH QR LPSLGLy OD PXHUWH D WLURV GHO PDJQLFLGD
23
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 $ 2VZDOG HO YDQ HQJDQ\DU" És la pregunta que planteja el periodista abans d’enumerar les segĂźents coses que se sabien d’ell: - Que era comunista, casat amb una russa de Minsk i que no simpatitzava gens ni mica amb el PDU[LVPH - Que es venia relacionant amb Rubinstein des de feia vint dies. 4XH VÂśKDYLD HQWUHYLVWDW HQ 0q[LF DPE XQ FzQVRO de Cuba per a tenir en regla el seu passaport amb OD ÂżQDOLWDW GH SRGHU HQWUDU D &XED GH FDPt FDS D OD UniĂł Soviètica. 4XH OHV DXWRULWDWV PH[LFDQHV KDYLHQ GHWLQJXW L interrogat el cònsol cubĂ i la seua muller. - Que Oswald, segons â€?Herald Tribuneâ€?, va rebre tambĂŠ diners de Cuba, tot i que aquesta informaciĂł estĂ per provar-se i, sense descartar res, cal agafarla amb pinces. 4XH PRUW .HQQHG\ YD HL[LU GH OD OOLEUHULD adreçant-se ben tranquil¡lament cap el moll. Mitja hora desprĂŠs el veia el policia Tippit buscant alguna cosa per una zona d’aparcament. I, tan nerviĂłs estava, que li va cridar l’atenciĂł, la qual cosa li va costar la vida. Llavors es quan Oswald se’n va anar cap a casa a canviar-se de roba. Però era evident que havia estat pel carrer buscant alguna cosa que no era al lloc on havia d’estar. Es detingut, en la SUHVy VDS TXH 5XE\ HO PDWDUj D OÂśHL[LGD KR GLX (com el FBI) a la Policia local. Malgrat tot el crim no es evitat. De tot açò el periodista trau en conclusiĂł que “5XE\ QR EXVFy D 2VZDOG SDUD PDWDUOH KDVWD TXH OR WXYR HQ VX SRGHU OD 3ROLFtD (VWR VH OODPD VHQFLOODPHQWH KDFHUOH FDOODU ¢6HUtD WDPELpQ 5XELQVWHLQ HO TXH GHELHUD DJXDUGDU D 2VZDOG FRQ XQ FRFKH HQ ORV PXHOOHV SDUD FRQGXFLUOH D OXJDU VHFUHWR \ VHJXUR DFDVR HQ OD PLVPD IURQWHUD PHMLFDQD"´ $IHJHL[ TXH D 'DOODV HV SHQVD TXH HO YDQ enganyar des d’un primer moment. La persona que ho va fer li va prometre una fugida segura. Una fugida que no caldria preparar-li ja que se VXSRVDYD QR VHQVH UDy TXH 2VZDOG QR HL[LULD DPE vida del magnicidi. Però van fallar els plans i era imprescindible eliminar-lo. Una acciĂł que se li va encarregar al degenerat Ruby, presoner dels seus greus errors comercials (possiblement drogues i tracta de blanques) i personals. La humiliaciĂł a Texas El periodista continua fent apunts d’interès. El primer, sobre la seua percepciĂł que les DXWRULWDWV IHGHUDOV WHQLHQ UDy TXDQ GHVFRQÂżDYHQ de la Policia de Dallas. Censurant, però, que Bob Kennedy i el nou President Johnson, tan LPSRSXODUV HQ 7H[DV GRQHVVHQ RUGUHV GH VDOWDU VH les autoritats del gran paĂs del Sud, per ser una falta de trellat polĂtic inimaginable.
24
2VZDOG PRPHQWV DEDQV GH PRULU PRVWUD XQ VRPULXUH GHVDÂżDQW L GHVSHFWLX D OD SUHPVD
&DUWD GH 2VZDOG DGUHoDGD GHV GH 0LQVN 8566 DO VHQDGRU -KRQ 7RZHU HQ L IHWD S~EOLFD SHU DTXHVW (Q HOOD 2VZDOG GHPDQD DMXGD SROtWLFD L HFRQzPLFD SHU D SRGHU WRUQDU GH OD 8QLy 6RYLqWLFD
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 El segon, la iniciativa del Governador Connally d’avançar-se als esdeveniments i oferir la seua plena col¡laboraciĂł i la de l’AdministraciĂł de JustĂcia GH 7H[DV , OD WHUFHUD OD OOXLWD DPE UjELD GHO ÂżVFDO JHQHUDO del districte per a que se diguĂŠs d’immediat la veritat. Arribat a aquest punt, MartĂ Sancho es pregunta ¢3RU TXp QR OD GLFH pO PLVPR" , HOO PDWHL[ GyQD OD resposta: Âł0X\ VHQFLOOR QR VH OD GLFHQ QR OD VDEH +D\ MXHFHV WHMDQRV TXH QLHJDQ DO )%, SHUPLVRV GH UHJLVWUR HQWUDGD HQ GRPLFLOLRV \ DUUHVWRV PLHQWUDV QR VH ORV SLGD OD 3ROLFtD ORFDO 6H KD SUHSDUDGR XQD GLItFLO FRQIHUHQFLD GH 3UHQVD HQ OD TXH ORV WUHV FXHUSRV SROLFLDOHV 66 )%, \ 3ROLFtD WHMDQD VH KDQ atrevido a decir: 6HxRUHV HVWDPRV GH DFXHUGR HQ WRGR´ Continua el relat confessant que ignora quant s’havia avançat des que havia abandonat Dallas, el dia d’AcciĂł de GrĂ cies, a les nou del matĂ. Assegura, SHUz TXH ÂżQV DOHVKRUHV 7H[DV KD HVWDW SDJDQW HOV plats trencats dels altres. La calma dels seus homes –continua amb els arguments- ĂŠs perfecta. No giren la cara a la situaciĂł perquè entre ells impera “la llei del covardâ€? i qui demostra vacil¡laciĂł i por ja pot fer les maletes i carregar amb elles, ja que no trobarĂ QLQJ~ TXH OL OHV GXJD DO WUHQ 6DEHQ TXH VL HL[D prudència d’homes madurs arriba a fallar un instant, OHV SRUV GH 1L[RQ HV FRPSOLUDQ (O 6XG DPE HOV ulls molt oberts, espera el gran desenllaç de la gran tragèdia nacional que en Dallas tĂŠ el seu escenari. %ODQFV L QHJUHV GLSRVLWHQ Ă€RUV DO OORF RQ OÂśDVVDVVt Oswald va matar Kennedy. Els fabulosos Rangers, altivament, es mantenen a l’espera. A les esglĂŠsies HV UHVD PROW 0pV TXH PDL HV SURKLEHL[ HO FRQVXP GÂśDOFRKRO , FDGD UDQ[HU R ÂłFRZER\´ TXH GX HO VHX revòlver del 35 procura que no se li veja perquè no ĂŠs moment de provocar. Fins i tot es diu que l’ús de les armes es podria prohibir. Sobre el remor de prohibiciĂł de l’ús d’armes, escriu tot seguit la seua opiniĂł i el perquè: Âł,PSRVLEOH 3RUTXH DGHPiV VL DOJXLHQ KD SDJDGR HO RUR \ HO PRUR GHO FULPHQ KD GH VHU WDQ
(O IRWzJUDI %RE -DFNVRQ
IXHUWH R KD GH HVWDU WDQ OHMDQR TXH HO SORPR GH ORV UHYyOYHUHV QR OH SRGUj KHULU 'LW DL[z HO SHULRGLVWD 0DUWt 6DQFKR HQ¿OD HO ¿QDO del relat amb tres valoracions i el fet que s’espera: /D YHUVLyQ GH TXH KD\ XQD FqOXOD FRPXQLVWD PDJQLFLGD HV FRVD FLHUWD 2VZDOG \ 5XE\ OR GHPXHVWUDQ FRQ VXV DQWHFHGHQWHV 4XH VH EXVTXHQ PDU[LVWHV HQ FDEDUHWV L HQ DVRFLDFLRQHV GH DERJDGRV QL KRQUD D ORV FRPXQLVWDV QL D ORV (VWDGRV 8QLGRV 3RU GHIHFWR R SRU H[FHVR VH HVWj SHFDQGR GH PiV EDMR OD SUHVLyQ WDQ WHPLGD GHO 1RUWH < PLHQWUDV VH DJXDUGD TXH DQWHV GHO IHFKD GHO MXLFLR FRQWUD 5XELQVWHLQ HO DVHVLQR GHO PDJQLFLGD GXHUPD \D HQ XQD FDMD GH FLQF SDUD QR GHVSHUWDU I el clou amb un ³9HUHPRV´ *Del diari El Alcåzar de 30 de Novembre de 1963, de l’Hemeroteca de la Biblioteca Nacional
25
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
OBJETIVO ALCOCÉBER: EL ATAQUE REPUBLICANO QUE NO LLEGĂ“ A REALIZARSE JOSÉ VICENTE MOYA JULVE En la primavera de 1938, el ejĂŠrcito republicano planeĂł un contraataque para apoderarse del caserĂo de AlcocĂŠber pero, por circunstancias que no conocemos, este nunca llegĂł a efectuarse. Es posible que los acontecimientos militares retrasaran la acumulaciĂłn de fuerzas y medios para la realizaciĂłn de este ataque o que cuando estos HVWXYLHVHQ SUHSDUDGRV ODV FLUFXQVWDQFLDV WiFWLFDV hicieran cambiar los planes al ejĂŠrcito republicano, la cuestiĂłn es, que tras haber ordenado y emitido la orden para efectuar la operaciĂłn militar, esta se anulĂł en el Ăşltimo momento. Analicemos pues, con las Ăłrdenes emitidas por el Estado mayor del EjĂŠrcito de Costa republicano como hubiese sido esta operaciĂłn militar que, de haberse producido FRQ p[LWR KXELHVH SHUPLWLGR UHFXSHUDU HO FDVHUtR GH AlcocĂŠber para el gobierno de la RepĂşblica. TambiĂŠn hubiese establecido una base de operaciones para un hipotĂŠtico ataque que le hubiese llevado a intentar recuperar el terreno perdido, en el principio de la ofensiva sobre el Levante espaĂąol, realizada en abril por el ejĂŠrcito franquista. En abril de 1938, el ejĂŠrcito franquista inicia una ofensiva sobre el Levante espaĂąol, con el objetivo de conquistar las capitales de provincia de CastellĂłn y Valencia, para asĂ cortar las comunicaciones que PDQWHQtD OD FDSLWDO GH (VSDxD FRQ HO 0HGLWHUUiQHR y privarla de abastecimiento con estos importantes puertos costeros. Tras 20 dĂas de terribles combates las fuerzas del general Franco alcanzan, en toda su H[WHQVLyQ HO IRVR GHO ULR 6DQ 0LJXHO RFXSDQGR ODV poblaciones de PeĂąĂscola, Santa Magdalena, AlcalĂ de Xivert y AlcocĂŠber. Llegado este momento, a principios de mayo, los dos ejĂŠrcitos se hallan atrincherados y separados por el rĂo San Miguel. El dĂa 9 de mayo el Estado Mayor republicano del EjĂŠrcito de Costa emite un boletĂn de informaciĂłn donde comunica: GHVSXpV GHO DYDQFH GH HVWRV GtDV GHO HQHPLJR HV GH HVSHUDU FRQWLQ~H VX SUHVLyQ HQ OD GLUHFFLyQ TXH YHQLPRV UHVHxDQGR HQ FRQFOXVLRQHV GH EROHWLQHV DQWHULRUHV FDUUHWHUD GH $OFDOi &XHYDV GH 9LQURPi El dĂa 11 de mayo se ordena a la 79 %ULJDGD 0L[WD TXH HIHFW~H XQ DWDTXH VREUH ODV posiciones enemigas de la Cota 300 en el sector de &XHYDV GH 9LQURPi FRQ OD PLVLyQ GH ÂżMDU DO HQHPLJR y de capturar prisioneros para obtener informaciĂłn. Tras el ataque, el EjĂŠrcito de Costa vuelve a emitir un boletĂn con la siguiente informaciĂłn: a pesar GH TXH HO HQHPLJR VLJXH IRUWLÂżFiQGRVH D QXHVWUR SDGHFHU QR SDUHFH TXH TXLHUD HVWDELOL]DU HO IUHQWH \ FRORFDUVH D OD GHIHQVLYD 6HJXLPRV FUH\HQGR TXH
26
7ULQFKHUD QDFLRQDO HQ HO YpUWLFH &RPDPSOD SDUWH HVWH $O IRQGR D OD GHUHFKD ODV FRWDV GH OD SDUWLGD 7RVVDOHW TXH GHEtDQ DWDFDU ODV IXHU]DV GH OD %0
)RUWLÂżFDFLRQHV QDFLRQDOHV HQ HO YpUWLFH &RPDPSOD SDUWH RHVWH (VWDV GHIHQVDV ODV WHQtDQ TXH DVDOWDU SDUWH GH OD DJUXSDFLyQ &DUUHWHUR SHUWHQHFLHQWH D OD GLYLVLyQ UHSXEOLFDQD
3ODQR GH OD VLWXDFLyQ GH ODV IXHU]DV HO GH PD\R GH
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 FRQWLQXDUi SUHVLRQDQGR SRU QXHVWUR VHFWRU El dĂa 15 de mayo se vuelve a realizar un ataque sobre las posiciones franquistas de la Cota 300 en Cuevas GH 9LQURPi SHUR QR VH FRQVLJXH FRUWDU OD FDUUHWHUD $OFDOi &XHYDV $XQTXH HQ ORV EROHWLQHV GH informaciĂłn republicanos, emitidos posteriormente, ya anotan que el ejĂŠrcito franquista se instala defensivamente, pues ha retirado de este sector a la 4ÂŞ DivisiĂłn de Navarra, para trasladarla al sector de CatĂ. Con lo cual es la 83 DivisiĂłn Nacional la que debe defender todo este sector, desde el mar KDVWD $OERFiFHU Orden de Operaciones nÂş 131 El mando del Cuerpo de EjĂŠrcito de Costa, segĂşn directrices recibidas del EjĂŠrcito Republicano, GHFLGH SUHSDUDU XQD GHPRVWUDFLyQ GH IXHU]D D ÂżQ de distraer la atenciĂłn de las fuerzas del enemigo y obtener efectos locales y objetivos posibles. /DV IXHU]DV TXH SXHGDQ GLVWUDHU OD OtQHD DFWXDUiQ apoyadas por artillerĂa, carros blindados y tren blindado. En direcciĂłn a las cotas 213, 142, 201 (cotas cercanas al Tossalet) y vĂŠrtice Comampla. Fijando al enemigo y si la acciĂłn fuera propicia, tratando de desbordarlo y caer sobre ĂŠl por sus Ă€DQFRV $OFRFpEHU ArtillerĂa. 'RV EDWHUtDV GH PP GDUiQ WLURV de preparaciĂłn y apoyo a la acciĂłn de la 22 Brigada 0L[WD WHQLHQGR SUHYLVWR ORV WLURV SULPHUDPHQWH indicados sobre las cotas 213, 142 y 201, desde la madrugada. Una baterĂa de 76,2 mm y otra de PP DSR\DUiQ FRQ VXV IXHJRV HO DYDQFH GH las unidades pertenecientes a la 41 DivisiĂłn y WHQGUiQ HVWXGLDGRV GHVGH OD PDGUXJDGD ORV WLURV de preparaciĂłn sobre el vĂŠrtice Comampla. InfanterĂa. La 22 BM perteneciente a la 6 DivisiĂłn. Previa preparaciĂłn artillera a cargo de la DUWLOOHUD DIHFWD D HVWD XQLGDG LQLFLDUi XQ PRYLPLHQWR GH Ă€DQTXHR HQ GLUHFFLyQ D ODV FRWDV \ DWDFiQGRODV SRU HO RHVWH (VWH PRYLPLHQWR VH realizara en combinaciĂłn con las fuerzas de la 41 'LYLVLyQ ODV FXDOHV OR UHDOL]DUiQ FXDQGR UHFLEDQ OD orden oportuna de este mando. Los batallones de reserva de la 41 DivisiĂłn DJUXSDFLyQ &DUUHWHUR DWDFDUiQ SRU DPERV Ă€DQFRV este y oeste, las posiciones enemigas del vĂŠrtice &RPDPSOD /DV GHPiV IXHU]DV SURWHJHUiQ FRQ VXV fuegos las bases de partida de estas unidades y ÂżMDUiQ DO HQHPLJR HQ VXV SRVLFLRQHV Trenes blindados. El tren blindado nÂş1 se FRORFDUi HQ VX EDVH GH SDUWLGD LQPHGLDFLRQHV GH la estaciĂłn de Torreblanca) presto a desplazarse hasta el kilometro 110 del ferrocarril cuando se le RUGHQH 6X PLVLyQ FRQVLVWLUi HQ DFWXDU VREUH ODV posiciones enemigas a ambos lados de la vĂa fĂŠrrea. En la casilla de Artola habĂa un centro de resistencia franquista que protegĂa la vĂa y la carretera nacional, protegiendo y cubriendo el avance de las fuerzas propias del batallĂłn de la agrupaciĂłn Carretero que
DWDFDUi ODV SRVLFLRQHV HQHPLJDV HQ HO 5DFy GH GinĂŠs (este del vĂŠrtice Comampla). (O WUHQ EOLQGDGR Qž DYDQ]DUi FRQ ORV HOHPHQWRV Ăştiles para la acciĂłn apoyando los fuegos del tren blindado nÂş1 en el kilĂłmetro 109 y protegiendo a este en caso de repliegue. /D DFFLyQ GH ORV WUHQHV VHUi RUGHQDGD SRU HVWH Estado Mayor, cuidando los jefes de los mismos de asegurar el enlace con este puesto de mando. Carros blindados. Dos secciones de auto ametralladora y carro caùón y una secciĂłn de auto DPHWUDOODGRUD \ XQ FDUUR FDxyQ DYDQ]DUiQ SRU HO Ă€DQFR GHUHFKR FDPLQR 7RUUHEODQFD &DSLFRUE atacando punto de resistencia en AlcocĂŠber. 'RV VHFFLRQHV GH DXWR DPHWUDOODGRUD DYDQ]DUiQ por la carretera general manteniendo la soldadura entre las dos unidades como misiĂłn principal el FDUUR FDxyQ DFWXDUi FRPR DQWLWDQTXH HQ FDVR de ataque de carros enemigos, como misiĂłn secundaria apoyar con sus fuegos el avance por el oeste de la infanterĂa de la 22 BM. 8QD VHFFLyQ VH PDQWHQGUi HQ UHVHUYD HQ ORV kilĂłmetros 105 y 106 de la carretera general para apoyar a estas secciones en el caso de que tuvieran que avanzar. El dĂa 19 de mayo el Cuerpo de EjĂŠrcito de la Costa emite una nueva orden de operaciones ordenando se mantenga todo el dispositivo preparado para actuar cuando se le ordene. Los acontecimientos militares posteriores ocurridos DO QRUWH GHO 0DHVWUD]JR KDUiQ TXH HVWD RUGHQ GH operaciones nÂş 13 se desestime y quede anulado el DWDTXH TXH GH KDEHUVH SURGXFLGR FRQ p[LWR KXELHVH hecho caer en manos republicanas el caserĂo de AlcocĂŠber.
7UHQ EOLQGDGR Q~P
27
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
50 ANYS DE LA INAUGURACIĂ“ DE L’HOTEL LES FONTS JOAQUIM ARNAU VALLINA Si fĂŠrem repĂ s de la història recent de l’economia d’AlcalĂ de Xivert, a ningĂş li passaria per alt el paper d’aquelles inicials infraestructures construĂŻdes a la urbanitzaciĂł Les Fonts d’Alcossebre. NingĂş no ignora OD VHXD LQĂ€XqQFLD HQ OÂśHVGHYHQLU IXWXU GH OÂśHFRQRPLD local. Potser, la llavor necessĂ ria. I, segurament, a cap observador li passaria desapercebut com HO FDSLWDO IRUPDWLX YLQFXODW D OÂśH[SHULqQFLD GH ERQD part d’aquells professionals, posteriorment, es va convertir en diferents iniciatives empresarials vinculades al sector turĂstic. I tot açò, amb el valor afegit dels efectes provocats per la dimensiĂł del poder adquisitiu o de la projecciĂł mediĂ tica (la de l’època) dels seus clients. El passat mes de juliol es van complir cinquanta anys de la inauguraciĂł de l’hotel Les Fonts d’Alcossebre. Tot i que ja hem fet referències d’aquell esdeveniment en anteriors nĂşmeros de Mainhardt, entenĂem necessari arreplegar i difondre el testimoni de la gent que, a travĂŠs de les seues FRPSHWqQFLHV L HÂżFLqQFLD HQ HOV GLIHUHQWV VHUYHLV van aportar un especial valor afegit de qualitat a aquella marca. Cert que no tot depenia d’ells, perquè no es pot ignorar, d’una banda, el producte
28
'ÂśHVTXHUUD D GUHWD ĂˆQJHO +HUUDL] -XDQ 6HUUDQR 3HGULWR 0DUtD L )UDQ 0DUWRUHOO
'ÂśHVTXHUUD D GUHWD 0DUFHOLQR 3DVFXDO 6RVSHGUD -XDQ 6HUUDQR -XDQ 0DQXHO /ORUHQV 3DFR 0DUWRUHOO L ;LPR
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
ofert des de la relaciĂł qualitat-preu i, d’una altra, en quina mesura la direcciĂł econòmica de l’empresa podia malmetre aquell bon saber fer. Cal dir que tenĂem pendent parlar amb ells d’aquell esdeveniment. EsperĂ vem, però, que Juan RamĂłn Loriente (“La Solivellaâ€?) es recuperĂŠs per poder trobar-nos per a fer record d’aquella fase inaugural L GÂśDTXHOOD SULPHUD qSRFD $L[t KD HVWDW L YjUHP WHQLU una primera trobada al Bar Paco d’Alcossebre. AllĂ, Lorenzo, JosĂŠ RamĂłn Llorens, Paco “Sèniaâ€?, Tino, Miguel, Fran Martorell i Fernando Guijardo ens van IHU XQD SULPHUD DSUR[LPDFLy DOV YDOXRVRV LPSDFWHV econòmics i socials de l’hotel. I mĂŠs recentment, ens trobĂ rem amb Juan RamĂłn Loriente, Tino i Lorenzo a “La Solivellaâ€?, per completar la informaciĂł sobre la inauguraciĂł de l’hotel i el que foren aquells primers WHPSV $L[t D SDUWLU GHOV VHXV WHVWLPRQLV UHFRUGV L
(Q SULPHUD ÂżOD GÂśHVTXHUUD D GUHWD -XOLD )UDQ 0DUWRUHOO 5DIDHO 6DWXUQLQR 6HJRQD ÂżOD 1DUFLVR -RVp 5DPyQ -DLPH L $QWRQLR 7HUFHUD ÂżOD 0LJXHO )HUQDQGR 7LQR -XDQ 5DPyQ /HDQGUR 3DFR SĂŠnia L XQ FRVt GH 7LQR Ă’OWLPD ÂżOD XQ FRVt GH 7LQR -XOLiQ L 3DFR 6RVSHGUD
29
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 informacions, hem construĂŻt aquest relat. Val a dir que no ha estat possible parlar amb alguns altres dels seus companys, amb qui ho havĂem previst, per motiu d’obligacions personals o familiars. PodrĂem dir en un primer apunt que tots ells tenen, d’una EDQGD HO UHFRUG GÂśXQD ERQD H[SHULqQFLD DFXPXODGD pels seus vincles laborals amb l’hotel Les Fonts. I, GÂśXQD DOWUD VyQ JHQW TXH Wp HO VDOXGDEOH L EHQqÂżF costum de reunir-se periòdicament. Es tracta d’una relaciĂł d’amistat mantinguda en el temps i que saben conrear de la millor manera: compartint taula i conversa. $PE OD ÂżQDOLWDW GH SRVDU HQ IXQFLRQDPHQW l’hotel, els responsables de la direcciĂł contractaren personal procedent de zones concretes. D’ells sabien perfectament com treballaven als seus respectius entorns laborals. TambĂŠ tenien ben FODU HOV SHUÂżOV SURIHVVLRQDOV SHU D FDGDVFXQ GHOV llocs de treball. Eren conscients que els seus treballadors eren un dels seus principals actius i, per tant, de la conveniència de tenir-los motivats. I en el temps, s’ha pogut comprovar que aquell sistema organitzatiu i, com no! el tarannĂ i la sintonia personal d’aquell grup va permetre les QHFHVVjULHV WUDQVIHUqQFLHV GH FRQHL[HPHQWV TXH anaven a crear escola. De Sitges en vingueren un bon grapat. TambĂŠ de Barcelona. O, des de França. Tota una operaciĂł que fou gestionada pel senyor Carcasona, el seu gerent. $L[t YD DQDU DUULEDQW OD JHQW QHFHVVjULD 'HV GH Sitges ho feia bona part de l’equip que havia de cobrir llocs estratègics en aquella fase d’inauguraciĂł i per a l’activaciĂł de serveis. A poc a poc s’anaven FREULQW OHV QHFHVVLWDWV HQ 0DQHO FRP D [HI Tutusaus, maitre; Tino, cambrer; Jaime Castro, per a moltĂssima gent el millor barman d’aquella època, al bar. A ells es van anar afegint Valls, Rafa, JosĂŠ Luis, Angel, PepĂn... De PerpinyĂ , arribava Juan RamĂłn Loriente, qui en tres ocasions va rebre la YLVLWD GHO JHUHQW GH OÂśKRWHO ÂżQV TXH HO YD FRQYqQFHU , des d’AlcalĂ arribava gent jove de la mĂ de JoaquĂn Puig (el propietari de Bar ColĂłn): Miguel i Antoniet, D UHFHSFLy ,JQDFLR 0ixH] L -RYHU DO UHVWDXUDQW L /RUHQ]R D OD ERGHJD , DL[t XQD OODUJD OOLVWD ÂżQV cobrir la resta de serveis. Potser, per a cadascun d’ells l’entrada al nou GHVWt YD WHQLU XQ VHQWLW GLIHUHQW $L[t 3DFR Âł6qQLD´ ens confessava que, en arribar a la primera rodona de la urbanitzaciĂł i veure el que hi havia construĂŻt, va plorar. Tenia dinou anys i el contrast amb el que GHL[DYD HUD PDVVD JUDQ +DYLD WUHEDOODW XQ DQ\ D Barcelona i dos estius al restaurant “La Fragataâ€? (Sitges). Aquella primera impressiĂł va canviar GHV GHO SULPHU FRQWDFWH DPE OD JHQW GÂśRÂżFLQHV (Viki i Paquita), amb els nous companys o en comprovar la pròpia infraestructura hotelera i el seu funcionament.
30
Per a molts era una oportunitat de formació i de promoció professional. Era tota una prova. (OV DMXGDQWV GHVSUpV GH GLQDU L GXW[DU VH L DEDQV d’accedir al menjador, havien de passar la revista a la que els sotmetia el maitre per comprovar que tot estava net i en orde: vestit, sabates, barba i pentinat. DesprÊs feien prà ctiques de dur la bandeja, qui ho feia bÊ ja no havia de repetir. Allò que no sabien podien aprendre-ho, ja que s’havia de ser respectuós amb les normes de funcionament del servei de menjador. DesprÊs, al menjador, havien de ser bons observadors i discrets. Sabien que la relació amb els clients era a travÊs del maitre o dels cambrers. I com que hi havia molta preparació dels plats davant dels clients, podien aprendre contemplant la tècnica dels cambrers de ben prop. La lliçó era un vertader espectacle.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 Va ser el dia 7 de juliol de 1968 quan es va inaugurar l’hotel Les Fonts. Fou present Manuel Fraga, ministre de Franco. Aquest havia visitat prèviament Sant Mateu i AlcalĂ , per a traslladar-se ÂżQDOPHQW D /HV )RQWV $FXGLUHQ WRWHV OHV DXWRULWDWV representatives provincials i locals. El menjador era ple de gom a gom, la qual cosa obligĂ a emprar les terrasses. Juan RamĂłn Loriente recorda que l’aire condicionat no funcionava i no hi havia manera d’arranjar-lo. Afortunadament l’equip instal¡lador HQFDUD QR KDYLD PDU[DW L HV YD YHXUH REOLJDW D fer l’arranjament necessari. Tot i que el planter de servei de cuina i menjador va formar i treballar al complet, es va contractar per a l’ocasiĂł un equip de tècnics especialitzats en servei de banquets del grup GalerĂas Preciados, que per nĂşmero omplia tot un bus procedent de Madrid. Cal afegir que pocs dies desprĂŠs de la inauguraciĂł acudia en visita SULYDGD HO PLQLVWUH 6iQFKH] %HOOD Una part de la primera clientela de l’hotel estava YLQFXODGD D OD SHQ\D 0DUÂżO GH 0DGULG D OD TXH SHUWDQ\LHQ HOV SULQFLSDOV SURPRWRUV GHO FRPSOH[ /HV Fonts. I a travĂŠs d’ells, a altres territoris d’Espanya. Eren elits amb gran poder adquisitiu procedents de diferents Ă mbits institucionals, econòmics i HPSUHVDULDOV , D WUDYpV GÂśHOOV VÂśHVWHQLD OD [DU[D DOV seus cercles d’amistat i entorns empresarials. Era una manera de trobar compradors i/o inversors. O a travĂŠs d’altres lĂnies de promociĂł, com la de regalar alguna parcel¡la a algun personatge, que ĂŠs el que es va fer amb el mĂtic tenista Manolo Santana. El restaurant de l’hotel, “El Tridenteâ€?, tenia XQD H[WHQVD HVWXGLDGD L DFXUDGD FDUWD DPE una marcada tendència de cuina francesa. Els productes, però, eren de la terra. Per a la qual cosa, els responsables havien de moure’s Ă gilment per a trobar en temps i forma productes que respongueren als estĂ ndards de qualitat, per donar resposta adequada als diversos interessos JDVWURQzPLFV PpV H[LJHQWV GÂśDTXHOOD FOLHQWHOD $L[t SHL[ L PDULVF GH OORWMD GH 3HQtVFROD L %HQLFDUOy carns subministrades per Nento, de Vinaròs... Per setmana santa, les sarsueles, el llenguado farcit o el llobarro al fonoll impactaven. Hi havia de tot, des del caviar a la bullabessa, passant pels mĂŠs prestigiosos mariscs o, entre els postres, un HVSHFLDO L H[LWyV ÂłRPHOHWWH´ Si hi havia moltĂssima cura amb els productes de cuina, els caldos no eren menys. Els seus gestors tambĂŠ s’ho havien de treballar i moure’s de forma precisa perquè la bodega estiguĂŠs ben abastida i al dia. Cert que no hi havia la diversitat de vins que DYXL VHÂśQV RIHUHL[ SHUz OD TXDOLWDW HUD EHQ SUHVHQW HQ WRWV HOV FDVRV L HQ QLYHOOV FUHL[HQWV (QWUH HOV vins, els mĂŠs demandats eren els de la Rioja. Entre la beguda mai no faltava ni el cava catalĂ QL HVSHFLDOPHQW HO [DPSDQ\ IUDQFqV GHOV TXDOV hi havia molta demanda. I no diguem del conyac,
3DFR 0DUWRUHOO Fran
JLQHEUD ZLVN\ )LQV L WRW HV SDJDYD OÂśHVFRU[DPHQW del Chivas regal... Tot un seguit de productes vinculats a la qualitat, que els arribaven a travĂŠs d’una distribuĂŻdora de Barcelona; ja que, en un mĂłn comercial tant poc obert com era el de CastellĂł, no era possible. Cert que, en els diferents temps per aquelles instal¡lacions han anat passant importants celebritats del cinema, de l’esport o de la cultura: el torero Manuel BenĂtez, el CordobĂŠs; Francisco 5DEDO L OD VHXD ÂżOOD 1~ULD (VSHUW R HO %DUFHORQD GH Johann Cruyff. Però, un fet que no es pot ignorar es que durant aquella primera etapa de funcionament OÂśKRWHO /HV )RQWV IRX OD PLOORU H[SHULqQFLD L HVFROD GH formaciĂł hostalera i, el seu restaurant, el millor o el de mĂŠs prestigi entre València i Barcelona. 4XDQ DSUR[LPDGDPHQW WUHV DQ\V GHVSUpV OÂśKRWHO va canviar de propietaris i amb ells el model de gestiĂł, arribĂ el declivi i posteriorment el seu WDQFDPHQW %RQD SDUW GHO FDSLWDO KXPj H[FHOÄ OHQWV professionals tots ells i amb el valor afegit de OÂśH[SHULqQFLD HQ Âł(O 7ULGHQWH´ HV YD FRQYHUWLU HQ l’actiu fonamental del restaurant “El FigĂłnâ€?, on es va superar el nivell anterior, que, a mĂŠs a mĂŠs, es veia reconegut amb la concessiĂł d’una estrella Michelin. En el posterior desenvolupament de la urbanitzaciĂł i amb la construcciĂł de noves infraestructures (Tres Carabelas, Eurhostal, Marina, Marino, Arcos) no era estrany comprovar com part del personal
31
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 de l’hotel anava canviant de centre per a ocupar llocs de mĂŠs responsabilitat. I, en molts casos, retornant de nou a l’Hotel per a desenvolupar un nivell superior. Com ja hem dit abans, hi havia una FRQVWDQW WUDQVIHUqQFLD GH FRQHL[HPHQWV HQWUH HOV caps dels diferents serveis i els seues ajudants que HOV SHUPHWLD FUpL[HU SURIHVVLRQDOPHQW , HQ PROWV casos, la possibilitat d’engegar o activar capacitats i competències per a convertir-se en emprenedors i FUHDU OD SUzSLD HPSUHVD GLQV GHO VHFWRU WXUtVWLF , DL[t YD VHU /ÂśH[SHULqQFLD GH PROWV GÂśHOOV YD DQDU PpV enllĂ , perquè en un entorn turĂstic en permanent GHVHQYROXSDPHQW L DPE XQD GHPDQGD FUHL[HQW HV feia necessĂ ria una iniciativa empresarial per part de gent que en sabera de què anava tot allò. Molts d’ells crearen els seus negocis; alguns mĂŠs, varis. Avui, hi ha bona part d’ells que ja s’ha jubilat. Uns DOWUHV SHUz PDQWHQHQ YLYD OD Ă€DPD SURIHVVLRQDO L empresarial. %HQ FHUW TXH DTXHOOD H[SHULqQFLD ODERUDO IRX tot un repte professional per a qualsevol d’ells. Els hi permetia posar d’evidència el respectiu nivell de capacitats i competències, veure’s valorat i tenir possibilitats de promocionar. Però, independentment de la categoria del respectiu lloc de treball, el valor fonamental d’aquell temps el focalitzen en les relacions personals d’amistat
creades entre ells i que, com hem comprovat, es mantenen en el temps. Es pot assegurar que hi ha molt bona quĂmica entre ells i –ens comentenl’amistat arriba al noranta-nou per cent de tota gent per no dir al cent per cent.
3ODWMD GH OHV )RQWV )RWR GH 0DULR *XLOODPyQ 9LGDO FHGLGD SHU OD %LEOLRWHFD 9DOHQFLDQD
32
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
NOTĂ?CIES DE L’ACADĂˆMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA GABINET DE COMUNICACIĂ“ Aniversari de la Lleu d’Ús i Ensenyament del ValenciĂ L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb motiu de l’efemèride que representa el 23 de novembre de 1983, en què les Corts Valencianes, reunides a la ciutat d’Alacant, van promulgar la Llei d’Ús i Ensenyament del ValenciĂ (LUEV), s’adreça a la ciutadania per a fer memòria del que representa esta llei per a tots els valencians. En primer lloc, suposa la reintroducciĂł de l’ensenyament escolar del valenciĂ , prohibit des de 1787; en segon lloc, comporta la recuperaciĂł de l’autoestima de la ciutadania valenciana mitjançant OD GLJQLÂżFDFLy GH OD OOHQJXD SUzSLD PDUJLQDGD GXUDQW prop de 200 anys del mĂłn acadèmic i cultural, i, HQ WHUFHU OORF VLJQLÂżFD XQD UHLYLQGLFDFLy GHOV GUHWV democrĂ tics de les valencianes i els valencians. Els 35 anys transcorreguts des de 1983 al present, divendres 23 de novembre de 2018, sĂłn H[SRQHQW GH GLIHUHQWV GDOWDEDL[RV TXH KDQ GLÂżFXOWDW la consecuciĂł de la igualtat lingĂźĂstica que s’havien proposat els legisladors dels primers temps de la nostra autonomia, de manera que encara ens WUREHP DPE XQD ÂżWD SHU OD TXDO FDO VHJXLU WUHEDOODQW 3HU DL[z OÂś$FDGqPLD 9DOHQFLDQD GH OD /OHQJXD YD YROHU DSURÂżWDU HVWD RFDVLy SHU D UHFRUGDU TXH OD nostra llengua ĂŠs un mitjĂ d’enriquiment cultural i intel¡lectual, a mĂŠs d’una eina Ăştil per ser utilitzada en tots els Ă mbits, tambĂŠ en la vida quotidiana, VHQVH FRPSOH[RV L DPE SOHQD QRUPDOLWDW VDEHQW
que, fent Ăşs de la nostra llengua, reivindiquem un dret com a valencianes i valencians i que defensem un element fonamental del nostre patrimoni. El valenciĂ i la justĂcia L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va mostrar, en un comunicat de premsa, aquest estiu, la seua preocupaciĂł davant de la recent sentència del Tribunal Superior de JustĂcia de la Comunitat Valenciana sobre el Decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengĂźes RÂżFLDOV HQ OÂś$GPLQLVWUDFLy GH OD *HQHUDOLWDW La instituciĂł considera que la situaciĂł social del valenciĂ i el seu Ăşs en els Ă mbits administratius i judicials estĂ encara ben lluny de la plena normalitat. En conseqßència, es necessiten encara mesures que garantisquen una major presència de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana per a aconseguir OD LJXDOWDW UHVSHFWH D OÂśDOWUD OOHQJXD FRRÂżFLDO eV SHU DL[z TXH OÂś$9/ RIHUL[ OD VHXD FROÄ ODERUDFLy al Govern de la Generalitat per a facilitar-li els informes i dictĂ mens que puguen ser necessaris per a defendre la naturalesa del valenciĂ i promoure HO VHX ~V HIHFWLX HQ HOV jPELWV RÂżFLDOV
WEB: www.amicsdemainhardt.eu 33
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
TESTIMONIS DE VALENTIA I DIGNITAT JOSEP-MANEL LORIENTE $PE DTXHVW DUWLFOH YXOO IHU XQ UHFRQHL[HPHQW personal a totes les heroĂŻnes i herois que donaren la seua sang i la seua vida en la lluita contra el IHL[LVPH +R IDLJ DPE WRW OÂśDPRU SHU D HOOHV L HOOV , VREUHWRW D Âł/DV 5RVDV´ WUHW]H MRYHV H[HFXWDGHV el cinc d’agost de 1939. (P YpQHQ D OD PHPzULD XQ VHJXLW GH WH[WRV que es poden llegir al llibre-CD del grup de rock Barricada, conegut per “La tierra estĂ sordaâ€?. MĂŠs concretament, aquelles cartes de republicans escrites abans de ser afusellats. El conjunt del WUHEDOO Wp XQ H[WUDRUGLQDUL YDORU FRP KR GHPRVWUHQ les lloances rebudes des d’algunes universitats. 3DUDGR[DOPHQW IRX XQ IUDFjV D QLYHOO FRPHUFLDO MD que al ser un homenatge tenia unes connotacions particulars, la tristor de les seues lletres i no tenir el ritme musical al que els fans de Barricada estan acostumats. Per provar el que dic, he triat alguns fragments GHOV WH[WRV TXH KH HVPHQWDW DEDQV 3DUWV GH OHV cartes que els condemnats a mort escrivien a les seues famĂlies abans de ser afusellats, d’alguns d’aquells que tingueren la sort de poder-les enviar, ja que a molts se les esgarraven a la cara. Cartes TXH H[SUHVVHQ XQ DOW JUDX GÂśHPRWLYLWDW VHQVH SRGHU penedir-se de res, perquè res havien fet. El fet de QR SRVDU QRPV QL FRJQRPV QR VLJQLÂżFD TXH IRUHQ DQzQLPHV 'HLHQ DL[t Âł6LHPSUH HVWR\ SUHSDUDGR SDUD HVH PRPHQWR IDWDO QDGD WHQJR GH TXH DUUHSHQWLUPH´ Âł0XHUR LQRFHQWH QXQFD KLFH PDO D QDGLH SHUR HO WHQHU LGHDOHV VH SDJD FDUR HQ OD YLGD´ Âł<R VR\ LQRFHQWH (Q HVWRV PRPHQWRV VROHPQHV en que no se miente, porque la mentira es inĂştil, yo GHVHR \ TXLHUR OOHYDU D YXHVWUR iQLPR OD LGHD TXH GHMR H[SUHVDGD \ HQ OD FRQYLFFLyQ GH FRQVHJXLUOR PXHUR WUDQTXLOR´ Âł7~ KLMD PtD PH FRQRFHV ELHQ \ SHQVDUiV TXH QR VR\ PHUHFHGRU GH HVWR´ Âł0L VLWXDFLyQ QR WLHQH HVSHUDQ]D \ VLQ HPEDUJR HVWR\ RUJXOORVR GH GDU PL YLGD SRU XQD FDXVD MXVWD´ Âł'L D PLV KLMRV HO GtD GH PDxDQD TXH SXHGHQ LU FRQ OD IUHQWH PX\ DOWD SRUTXH VX SDGUH QR PXHUH SRU VHU XQ FULPLQDO PXHUH SRU XQ LGHDO´ Âł0XHUR FRQ OD WUDQTXLOLGDG GH KDEHU FXPSOLGR FRQ PL GHEHU UHYROXFLRQDULR GH KDEHU VLGR IHOL] FRQWLJR \ KDEHU SHUPDQHFLGR VLHPSUH ÂżHO D WX FDULxR´ Âł7H DGRUDUp KDVWD OD HWHUQLGDG GH OD QDGD´ Âł6p TXH VDEUiV FXLGDU GH ORV KLMRV GDOHV SRU Pt HO ~OWLPR EHVR VLHPSUH WH TXLVH \ PLV ~OWLPRV SHQVDPLHQWRV VHUiQ SDUD WL´
34
³&XLGD GH HOORV SRUTXH OD KXPDQLGDG WH DPSDUD D WL FRPR D ORV WX\RV´ ³$ PLV KLMRV GDOHV HO EHVR TXH PH SLGLHURQ \ TXH QXQFD SXGH GDUOHV 2V DEUD]R D ORV FXDWUR YXHVWUR SDGUH \ HVSRVR´ ³0H GHVSLGR GH WL \ GH PL KLMD KDVWD OD HWHUQLGDG PRULUp SHQVDQGR HQ WL \ FRQ WX QRPEUH HQ PLV ODELRV < WX KLMD UHFLEH HO ~OWLPR VXVSLUR TXH HQ pO YD PL FRUD]yQ $GLyV SDUD VLHPSUH´ ³4XH VHiLV WRGRV PX\ IHOLFHV \ RV DFRUGpLV GH PL DOPD +DVWD OD HWHUQLGDG ³< VLQ PiV EHVRV SDUD ORV QLxRV \ SDUD WRGD OD IDPLOLD <R QR Vp VL VDOGUp PDxDQD GH YLDMH´ ³/OHYD ÀRUHV D OD IRVD FRP~Q GRQGH FDLJDQ nuestros cuerpos, que es lo único que de nosotros SXHGHQ IXVLODU 6L OOHJDV D WLHPSR DXQTXH HVWp IUtR GDPH XQ EHVR 1R TXLHUR OiJULPDV ££$FFLyQ DFFLyQ y acción!! Eso es lo que necesita la juventud y la FODVH REUHUD 3DUD WL PLV SRVWUHURV EHVRV PXxHFD PtD £4Xp VHDV IHOL] ´ ³&XDQGR HVFULER HVWRV UHQJORQHV GHODQWH GH WX IRWRJUDItD \ OD GH WX PDGUH HVWiV ELHQ OHMRV GH
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 comprender el drama que lejos de vosotros vive tu padre, el pensar que acaso no pueda veros QXQFD PiV <R KH VRxDGR HQ FRQGXFLU WXV SDVRV FRQYHUWLGR HQ XQ KRPEUH MXVWR EXHQR WUDEDMDGRU \ KRQUDGR $FDVR QR SRGUi VHU« 6L \R PXHUR VHUiV PL FRQWLQXDGRU 4XLHUH \ DGRUD D WX PDGUH KD] D WRGRV HO ELHQ TXH SXHGDV \ SURFXUD VHU DTXHO KRPEUH TXH \R VRxp FXDQGR QDFLVWH HQ PHGLR GH ORV KRUURUHV GH XQD JXHUUD IUDWULFLGD 2V EHVR D WL \ D WX PDGUH FRQ DPRU LQ¿QLWR ³4XHULGR HVSRVR PDGUH H KLMRV <R HVWR\ PX\ FRQIRUPDGD SXHV ELHQ VDEpLV OR TXH KH VLGR 0DUtD WH HVFULER PiV D WL TXH D QDGLH SDUD HQFDUJDUWH TXH FXLGHV PXFKR D WXV KHUPDQRV « (QVpxDOHV D WXV KHUPDQLWRV WRGDV ODV FRVDV EXHQDV TXH \R WH KH HQVHxDGR D WL 6REUH WRGR OOpYDORV OLPSLRV « 5HFLELG SXHV PXFKRV EHVRV \ DEUD]RV SDUD OD DEXHOD SDUD ORV KHUPDQRV \ SDUD WX SDGUH LJXDO OH GLJR SXHV FRPR HV EXHQR QDGD WHQJR TXH DGYHUWLUOH´ Són testimonis de gent humil i treballadora, plens de valentia i dignitat amb que afronten la VHXD LPPLQHQW H[HFXFLy eV OD OOLoy G¶XQD JHQW conscient d’uns ideals que, avui en dia, semblen menys importants que el fet de tenir l’últim I-phone. Sembla mentida que prà cticament ningú no se’n recorde d’ells. O que els joves en sà piguen ben poc de la seua lluita per la llibertat. , YROGULD FRQFORXUH DTXHVW WH[W IHQW WDPEp XQ record del meu üelo, Manuel Martà Traver, qui va estar empresonat en un camp de concentració durant dos anys. Recordo quan, de menuts i de joves, ens contava de la duresa i de les condicions de vida que havien de suportar. D’aquelles històries
0DQXHO 0DUWt 7UDYHU 6DEDWD
de vida em vénen a la memòria un parell. Una relacionada amb l’hivern, quan havien de fer un forat a la neu per a poder dormir dins d’aquell buit. I, l’altra sobre la fam que van patir. Un dia es trobava amb uns companys que pelaven patates per a menjar-se-les crues i un altre company es va arrimar a preguntar-los si es menjarien les pells, per poder-se-les menjar ell.
@ DE L’ASSOCIACIÓ: main.mainhardt@gmail.com 35
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
VICTOR MONGE “SERRANITOâ€? ANTONIO MIR MARQUÉS
36
VICTOR MONGE “SERRANITOâ€? compositor espaĂąol nacido en Madrid, de formaciĂłn autodidacta y profesional desde la infancia, HVWi FRQVLGHUDGR FRPR XQR GH ORV JXLWDUULVWDV HVSDxROHV PiV YLUWXRVRV GH ORV ~OWLPRV WLHPSRV (V un caso representativo de precocidad, genialidad y fecundidad en la historia de la guitarra espaĂąola. ComenzĂł su andadura musical a los ocho aĂąos. Dotado de una gran capacidad en la ejecuciĂłn del Ă€DPHQFR FRPHQ]y D WUDEDMDU D OD HGDG GH GRFH aĂąos, junto con su hermano mayor, en un TrĂo llamados “LOS SERRANOSâ€?, de ahĂ el diminutivo GH 6(55$1,72 SRU VHU HO PiV SHTXHxR GHO JUXSR VĂ?CTOR MONGE “SERRANITOâ€? es ya una leyenda en la historia de la mĂşsica espaĂąola. Su tĂŠcnica virtuosa, unida a su musicalidad le reconoce como uno de los grandes representantes GHO Ă€DPHQFR 6X ODERU LQFDQVDEOH \ VXV LGHDV QRYHGRVDV SDUD HQULTXHFHU OD P~VLFD Ă€DPHQFD DWUDMHURQ WDPELpQ OD DGPLUDFLyQ GH ORV FOiVLFRV P~VLFD FOiVLFD (V XQR GH ORV FRPSRVLWRUHV TXH PiV FXLGDGR pone en el equilibrio entre el fondo (inspiraciĂłn) y la forma (tĂŠcnica) de sus composiciones. Lo que le ha llevado a una asombrosa perfecciĂłn de su mĂşsica. ([SRQH HQ FDGD PRPHQWR WRGD VX ULTXH]D LQWHULRU haciendo brotar todas las vivencias emocionales que se producen en la relaciĂłn del ser humano con su entorno y con su propia soledad. Profundo y trascendente, sus actuaciones en GLUHFWR HVWiQ OOHQDV GH IXHU]D SHUR WDPELpQ GH austeridad: de silencios rĂtmicamente pausados, GH IXHU]D \ WRQDOLGDG GH FOiVLFDV FDGHQFLDV remarcadas en la tĂŠcnica que le dan a cada nota un colorido de barroco profundo. 7UDV DFRPSDxDU D ODV PiV JUDQGHV ÂżJXUDV GHO gĂŠnero, edita en 1960 su primer trabajo en solitario. A los veintiĂşn aĂąos conoce al maestro Narciso Yepes adquiriendo conocimientos de tan insigne maestro. En 1969 se independiza como guitarrista de concierto. En 1970, el maestro AndrĂŠs Segovia, le hace llegar su invitaciĂłn, por mediaciĂłn del constructor de guitarras, JosĂŠ RamĂrez, para oĂrle WRFDU HQ GLUHFWR (QWUHJiQGROH VX FUtWLFD HVFULWD \ ÂżUPDGD FULWLFD TXH OH SLGLy HO PLVPR 6(55$1,72 con motivo de su debut en el Queen Elizabeth Hall, de Londres. Desde 1970, realiza numerosas giras, dando la vuelta al mundo varias veces. Ha pasado a la KLVWRULD FRPR HO SULPHU JXLWDUULVWD Ă€DPHQFR TXH llevĂł su arte a la India, representando a la mĂşsica HVSDxROD HQ ORV PiV GLYHUVRV HVFHQDULRV GHO mundo.
9LFWRU 0RQJH 6HUUDQLWR IRWR $OEHUWR 6KRPPHU
Su primer gran reconocimiento le llegĂł en 1971, aĂąo en que obtuvo en CĂłrdoba el Premio Nacional de Guitarra “RamĂłn Montoyaâ€?, y en Jerez de la )URQWHUD OD &iWHGUD GH )ODPHQFRORJtD En 1978 Serranito fue invitado por el Ministerio $VXQWRV ([WHULRUHV HQ (VWUDVEXUJR FRQ PRWLYR GHO ingreso de EspaĂąa en el Consejo de Europa. En 1982 estrenĂł su concierto de guitarra y orquesta “Andaluz SinfĂłnicoâ€? en el Teatro Real de Madrid con la Orquesta SinfĂłnica. Fuera de los escenarios Serranito ha compuesto mĂşsica para pelĂculas y documentales. Suya es la P~VLFD GHO 3DEHOOyQ GH (VSDxD HQ OD ([SRVLFLyQ Universal de 1988 en Brisbane /Australia. En 1993, representĂł a EspaĂąa en Gira, en el ,VUDHO )HVWLYDO -HUXVDOpQ HQ 'DPDVFR ,UiQ ,UDN /tEDQR /LELD 7~QH] 1iSROHV \ 5RPD En diciembre de 1995, actuĂł con su grupo en Bosnia como parte de las celebraciones del tratado GH SD] GH 'D\WRQ TXH PDUFy HO ÂżQ GH OD JXHUUD HQ los Balcanes. En este mismo aĂąo, y en su gira por &DQDGi OH GHQRPLQDURQ HO SUtQFLSH GHO Ă€DPHQFR En 1996/1997, realiza una gira mundial, representando a EspaĂąa en los Festivales Internacionales de MĂşsica de TurquĂa, Bulgaria, Budapest, Rumania, Checoslovaquia, Bucarest, Polonia, asĂ como en los Festivales de Guitarra de Dinamarca, Finlandia, Alemania, Italia y CentroamĂŠrica. En 1997, realiza una gira por Rusia con motivo GHO HVWDEOHFLPLHQWR GH ODV UHODFLRQHV GLSORPiWLFDV entre la FederaciĂłn de Rusia y el Reino de EspaĂąa. $O ÂżQDOL]DU OD JLUD OH IXH LPSXHVWD OD 0HGDOOD GH 2UR DO 0pULWR $UWtVWLFR SRU HO ([FPR $\XQWDPLHQWR GH 0DGULG HQ UHFRQRFLPLHQWR SRU VX H[WHQVD trayectoria.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 Este mismo aĂąo estrena su concierto “Ecos del *XDGDOTXLYLU´ HQ 0DGULG SUHVHQWiQGROR HQ *UHFLD Suiza, Alemania, SudamĂŠrica, y New York. En 1998/1999 compone su concierto “Mi sonido y el tiempoâ€?. Se estrena en el Festival Internacional de la Guitarra de CĂłrdoba, realizando una gira por los Festivales de Guitarra de Europa, en los paĂses del Este y CentroamĂŠrica. En 2000, interpreta por primera vez el “Concierto de Aranjuezâ€?, del maestro JoaquĂn Rodrigo, en el Festival Internacional de MĂşsica de Galicia, con la Real FilharmonĂa de Galicia. y dirigido por el maestro Ernest MartĂnez Izquierdo. En la Bienal de Flamenco/Sevilla 2000 presenta “Dos Mundos y una Guitarraâ€?. Toca el “Concierto de Aranjuezâ€? con la Orquesta AsĂan MĂşsica, dirigido por el maestro Ignacio Yepes. Interpreta ambas PDQLIHVWDFLRQHV PXVLFDOHV FOiVLFD \ Ă€DPHQFD A continuaciĂłn realiza una gira tocando el “Concierto de Aranjuezâ€? en CentroamĂŠrica con diferentes Orquestas SinfĂłnicas de cada paĂs. Con motivo del Marruecos Cultural 2000/2001, realiza una gira patrocinada por el Ministerio de Cultura, por todo Marruecos. En 2003, graba SueĂąos de ida y vuelta, FRQ OD RUTXHVWD GH FiPDUD IHPHQLQD FXEDQD CAMERATA ROMEU. Editado por la FundaciĂłn $XWRU GLVFRJUiÂżFD 6*$( QRPLQDGR D PHMRU iOEXP GH Ă€DPHQFR WK $QQXDO /DWtQ *UDPP\ Awards -Septiembre 3 / 2003 9pm et / pt CBS y premiado como mejor disco de guitarra solista por la CrĂtica Nacional. Este trabajo es llevado posteriormente a escena siendo su estreno en la Bienal de Sevilla, en el 2004, donde recibe el Premio 25 Aniversario Bienal de Flamenco -Sevilla. En 2005, estrenĂł en el Festival Internacional de la Guitarra de CĂłrdoba su HVSHFWiFXOR WLWXODGR &21 62/(5$ \ VH OH FRQFHGH el GalardĂłn “TĂo Luis el de la Julianaâ€? concedido por el Colegio Mayor Isabel de EspaĂąa en su 50 Aniversario. En el 2007, durante el Festival Flamenco de Caja Madrid, fue reconocido con el galardĂłn Calle de $OFDOi FRQFHGLGR VyOR D DUWLVWDV Ă€DPHQFRV TXH KDQ desarrollado su carrera artĂstica desde la capital de EspaĂąa (Madrid). En el 2009, tras una gira por JapĂłn recibiĂł el IX GalardĂłn Rafael Romero “El Gallinaâ€? de la PeĂąa Flamenca de AndĂşjar y es reclamado para hacer una gira por CentroamĂŠrica, circunstancia que sirve al Festival de Guitarra de Costa Rica para celebrar un Homenaje a VĂctor Monge “Serranitoâ€? En el 2010 realizĂł una gira por Italia y participĂł en el Festival de la guitarra de Murcia, Cartagena y TurquĂa. (Q HO \ %DQJNRN *XLWDU ([WUDYDJDQ]D (Tailandia), Auditorio Nacional de MĂşsica (Madrid), Festival de la Guitarra (CĂłrdoba), Festival Guitarra
9LFWRU 0RQJH 6HUUDQLWR
(AlmerĂa),Jornadas de Guitarra “Ciutat de Deniaâ€? (Alicante), Alemania PREMIOS Premio Nacional de Guitarra (CĂłrdoba) &iWHGUD GH )ODPHQFRORJtD GH -HUH] &iGL]
Castillete de Oro de las Minas (La UniĂłn) Honor al MĂŠrito (Universidad de Costa Rica) Medalla de Oro del Festival de Bratislava (Checoslovaquia) Placa de Oro de Estrasburgo, ingreso de EspaĂąa en el Consejo de Europa 0HGDOOD GH 2UR DO 0pULWR $UWtVWLFR ([FPR Ayuntamiento de Madrid (EspaĂąa) DistinciĂłn de Honor, Teatro Nacional RubĂŠn DarĂo (Nicaragua) 2003 - 4th Anual Latin Grammy Awards por ultimo trabajo, “SueĂąos de Ida y Vueltaâ€? con &DPHUDWD 5RPHX 1RPLQDGR D PHMRU iOEXP GH Ă€DPHQFR 2004 - Premio CrĂtica Nacional como mejor guitarrista solista. 3UHPLR ([WUDRUGLQDULR ;999 GH OD %LHQDO de Sevilla 2004 2006 - GalardĂłn “TĂo Luis el de al Julianaâ€?, Colegio Mayor Isabel de EspaĂąa. Âą *DODUGyQ &DOOH GH $OFDOi Âą 7HDWUR $OEpQL] - Madrid 2009 - IX GalardĂłn Rafael Romero “El Gallinaâ€?, Madrid 2009 – Homenaje Honor – Festival de la Guitarra Costa Rica 2011 – AIE- GalardĂłn a toda una vida‌ ‌‌‌‌‌‌. ENTREVISTA a “Serranitoâ€? /D YHUGDG PiV tQWLPD GH HVWH DUWLVWD VLQJXODU HV la belleza y la bondad de espĂritu. ÂżCuĂĄnto tiempo hace que se dedica a la mĂşsica? Hace tanto tiempo que podrĂa no acordarme del todo. Mi vida ha sido siempre el abrazo a una guitarra; la mĂşsica surgiendo poco a poco y cuando cumplĂ los doce aĂąos de edad empecĂŠ a vivir de ella. Ahora he cumplido setenta y cinco de modo que, si no me equivoco, son sesenta y tres aĂąos DPiQGROD VLQ FRQVHJXLU TXH VHD PtD GHO WRGR
37
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 ÂżQuiĂŠn le inculco el amor a la guitarra? 4XL]iV IXH PL SDGUH TXH FRQRFtD FXDWUR R FLQFR acordes en la guitarra, acordes que utilizaba para acompaĂąarse algĂşn tango argentino despuĂŠs de terminar su trabajo. ÂżA quĂŠ edad debutĂł en pĂşblico? Como he dicho anteriormente a la edad de doce aĂąos. Esos tiempos eran muy difĂciles para todos asĂ que tenĂa que ayudar a mis padres para salir adelante. ÂżEn quĂŠ aĂąo edita su primer trabajo en solitario? Mi primera grabaciĂłn en solitario fue el fruto de mi trabajo anterior a 1960; lo grabĂŠ en Emi OdeĂłn en una ocasiĂłn que fui acompaĂąando a Rafael Farina, OHV JXVWy PL VRQLGR \ PH OR SLGLHURQ VLQ PiV (VR fue una gran alegrĂa para mĂ porque hizo posible mi comienzo como concertista, algo que era la ilusiĂłn de mi vida. ¢4Xp VLJQLÂżFDURQ SDUD 8G ORV PDHVWURV 1DUFLVR Yepes y AndrĂŠs Segovia? Para mĂ fue una gran satisfacciĂłn conocer a HVRV GRV PRQVWUXRV GH OD JXLWDUUD FOiVLFD 0XFKDV SHUVRQDV SLHQVDQ TXH IXL VX DOXPQR SHUR QDGD PiV lejos de la realidad. Lo que yo recibĂ de ellos fueron EXHQRV FRQVHMRV TXH VXSH OOHYDU D OD SUiFWLFD sobre todo aquellos que me sirvieron para utilizarlos HQ PL HVWLOR TXH HV HO Ă€DPHQFR 1XQFD GHMDUp GH agradecĂŠrselo, porque estoy seguro que mejorĂł mi forma de entender la mĂşsica. ÂżQuĂŠ es para Ud. la composiciĂłn? 6HUtD PiV ODUJR GH H[SOLFDU 3DUD PL HV XQD necesidad constante, es el dĂa a dĂa en mi estudio y cuando la inspiraciĂłn no viene y tarda en llegar siento grandes depresiones; pero eso es algo que creo sentimos todos los que tenemos la necesidad de crear, aunque solo sea el principio de algo nuevo, algo que nos haga creer en nosotros mismos. ÂżQuĂŠ tipo de mĂşsica compone? 0L P~VLFD HV HYLGHQWHPHQWH Ă€DPHQFD DXQTXH en algunas ocasiones surja un tema con un estilo
38
diferente, pero esto es por necesidad de algĂşn encargo o simplemente porque ha surgido algo en la vida que te produce esa necesidad. ÂżCuĂĄl fue su primera composiciĂłn y cuĂĄntas obras ha compuesto? No podrĂa recordar que fue lo que compuse al SULQFLSLR GH PL FDUUHUD HO Ă€DPHQFR VH DSUHQGtD escuchando a unos y a otros. Seguramente serĂa el inicio de alguna falseta que sin duda habrĂa escuchado a mis mayores y de ese sonido sacarĂa algo que yo pensaba que era mĂo. AsĂ ha sido casi VLHPSUH HO Ă€DPHQFR QDGLH OR HVFULEtD \ QDGLH OH GDED QLQJXQD LPSRUWDQFLD H[FHSWR 'RQ 0DQXHO GH )DOOD *DUFtD /RUFD \ SRFRV PiV ÂżDe todas ellas, cĂtenos alguna de las que crea KD\D WHQLGR PD\RU p[LWR GLVFRJUiÂżFDPHQWH hablando o a travĂŠs del cine? 8QD FRPSRVLFLyQ GH p[LWR SDUD Pt SRU OR PHQRV que sonĂł bastante en su momento, fue “Luz de Lunaâ€? dedicada a la Luna de CĂłrdoba. Pero en HVH WLSR GH P~VLFD HV PX\ GLItFLO HO p[LWR D QR VHU que te comercialices. Otra grabaciĂłn que me gustĂł hacerla, fue “Ecos del Guadalquivirâ€? aunque fue una pena grabarla con muy pocos medios tĂŠcnicos. 4XL]iV OD UHSLWD HQ RWUR PRPHQWR HV GHFLU VL PH da tiempo en mi dilatada vida. ¢+DQ LQĂ€XLGR HQ 8G -RDTXtQ 5RGULJR \ VX REUD" $ FXDOTXLHU P~VLFR OH LQĂ€X\H OD EXHQD P~VLFD SHUR UHSLWR TXH VR\ JXLWDUULVWD GH Ă€DPHQFR /R PiV GHVWDFDGR TXH KH WRFDGR HV HO Âł&RQFLHUWR GH Aranjuezâ€?, en diferentes ocasiones y he disfrutado mucho. En la primera ocasiĂłn fue en el Festival de MĂşsica de Galicia, en Santiago de Compostela, con la Real FilharmonĂa de Galicia y el Director Ernest MartĂnez Izquierdo en un homenaje al maestro JoaquĂn Rodrigo. DespuĂŠs lo programĂł la Bienal de Sevilla, en esta ocasiĂłn bajo la batuta del maestro Ignacio Yepes, hijo del gran guitarrista y gran amigo mĂo Narciso Yepes.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 ÂżEn quĂŠ ha cambiado su forma de afrontar el escenario desde su primera apariciĂłn en pĂşblico? 7RGR DTXHOOR TXH HVFXFKDV FRQ JXVWR LQĂ€X\H HQ tu conocimiento, te ayuda a sentir para desarrollarte a ti mismo. Ahora cuando salgo a un escenario WHQJR OD LPSUHVLyQ GH TXH PH H[LJHQ PiV 0LV nervios se aceleran en ocasiones demasiado; sin embargo en otras, cuando consigo la tranquilidad, me encuentro a mi mismo; mi mĂşsica y yo somos solo uno. Ese momento no lo cambiarĂa por nada, se produce un estado anĂmico algo que yo no podrĂa H[SOLFDU FRQ PLV FRQRFLPLHQWRV OLWHUDULRV Ud. ha realizado muchas grabaciones y KD UHFLELGR LQÂżQLGDG GH SUHPLRV ¢3RGUtD seĂąalarme una de las grabaciones con las que se sienta mĂĄs satisfecho y un premio por el que se sienta feliz? La verdad es que en mi caso al menos, se produce un enfriamiento cuando termino de grabar, en ese momento terminas un trabajo y empiezas a pensar ya en otro. Escucho muy poco mis grabaciones; tanto es asĂ que ahora que WARNER MUSIC SPAIN ha publicado las primeras grabaciones TXH KLFH HQ +LVSDYR[ (PL HQWUH ORV DxRV
/ 1975, me he sentido gratamente sorprendido. Teniendo en cuenta la ĂŠpoca que hice esos trabajos \ ODV GLÂżFXOWDGHV ÂłWpFQLFDV´ TXH H[LVWtDQ HQ HVH momento, yo mismo me he quedado sorprendido y feliz. Le quedo muy agradecido a mi gran amigo JosĂŠ Manuel Gamboa que ha conseguido una UHPDVWHUL]DFLyQ IDQWiVWLFD $FODUR D ORV PiV MyYHQHV TXH HQ FXDUHQWD \ RFKR KRUDV R SRFR PiV VH KDFLD XQ /3 HQ DTXHOOD pSRFD Lo que quiero decir es que habĂa que llevar todo muy bien estudiado porque no se podĂa pinchar como ahora. ¢4Xp KD VLJQLÂżFDGR SDUD 8G Âł&DVD 5DPtUH]´ y que hayan puesto su nombre a una de sus guitarras? &$6$ 5$0Ă‹5(= VLJQLÂżFy VLJQLÂżFD \ VLJQLÂżFDUi siempre para mĂ algo muy especial. Desde la ĂŠpoca GH -26e 5$0Ă‹5(= GHVSXpV VXV KLMRV \ PiV WDUGH sus nietos siempre hubo un gran cariĂąo para mĂ como mi familia, mi admiraciĂłn por su trabajos y mi agradecimiento por todo el cariĂąo que me han dado a lo largo de mi vida. Desde estas paginas agradecemos a Victor Monge y su esposa Victoria Llosent su amabilidad con nuestra revista.
TEMPS DE RECORD
/D &RUDO *DVSDW[HUD
39
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
EVOLUCIÓ DE PREUS AGRARIS: SETEMBRE NOVEMBRE 2018 REDACCIÓ Com era d’esperar, les incidències FOLPDWROzJLTXHV MD VLJD OD VHTXHUD R OœH[FpV GH SOXJHV KDQ DQDW GHL[DQW OD VHXD HPSUHPWD HQ les diferents collites. Com bÊ saben llauradors i agricultors, les pluges, en la mesura justa, poden VHU XQD EHQHGLFFLy L HQ H[FpV SRGHQ OOHQoDU SHO WHUUD LQ¿QLWDW GœKRUHV GH GHGLFDFLy L DUULEDU D malmetre tota una inversió. Oli A Espanya, l’inici de la campanya 2018/2019 de l’oli d’oliva (Setmana 40, de l’1 al 7 d’octubre) ha registrat lleugers descensos en tots els tipus d’olis, SHUz KR KD IHW HQ XQ FRQWH[W GH PDMRU HVWDELOLWDW UHVSHFWH GHO FRQMXQW GHO SHUtRGH DQWHULRU $L[t tots els preus estan per davall de les campanyes DQWHULRUV OOHYDW GH OœROL YHUJH H[WUD TXH HQ OD FROOLWD corresponent al 2013/2014 se situava lleugerament per davall de l’actual. Les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del mercat de l’oli a 21 d’octubre d’enguany (Setmana 42) apunten les segßents variacions percentuals a nivell de preus: Oli d’oliva
Inici de Campanya
Respecte 2017/2018
Respecte 4 Campanyes*
Verge H[WUD
-3,00%
-29,14%
-19,91%
Verge
-0,62%
-33,32%
-22,57%
Llampant
-1,20%
-34’09%
-22,67%
*Respecte els preus de la setmana 42 de les quatre anteriors campanyes Ametla Com ja es sabut, Reus Ês la Capital Europea dels fruits secs i les cotitzacions de la seua llotja són la principal referència de tot el mercat de la Unió Europea. Llotja Reus Preu ametla en gra 2018 - ₏/kg
Setembre
Octubre
Novembre
Comuna
4,34
4
4
Llargueta
4,56
4,4
4,4
Marcona
4,75
4,6
4,6
Comuna ecològica
6,08
5,9
5,9
A CastellĂł i, segons dades de la Generalitat valenciana, la setmana nÂş 45 (del 6 al 12 de
40
novembre) es registraren els segßents preus, que com es pot observar se situen per davall dels HQUHJLVWUDWV HQ HO PDWHL[ SHUtRGH GœHQJXDQ\ SDVVDW L HYROXFLRQHQ WDPEp D OD EDL[D UHVSHFWH HOV SUHXV del passat mes d’agost: Castelló: preu ametla en gra, ₏/kg. 1ª quinzena Novembre - 2018 1ª quinzena Novembre - 2017
Comuna
Marcona
4,05 / 4,25
4,65 / 4,75
4,05 / 4,36
4,90 / 5,10
Garrofa /D FROOLWD GÂśHQJXDQ\ VÂśKD YLVW LQĂ€XHQFLDGD SHO que fa a producciĂł, per la sequera. Pel que fa a preus, però, s’ha produĂŻt un repunt respecte als inicials de la campanya anterior que a CastellĂł han anat evolucionant del 34% al 51%. I, com es pot observar al quadre, a CastellĂł els preus han estat OOHXJHUDPHQW SHU GDPXQW GHOV Âż[DWV SHU OD OORWMD de Reus, la que marca el preu estatal d’aquest producte tant tĂpicament mediterrani. Preus garrofa 2018 - â‚Ź/kg CastellĂł Llotja de Reus*
Setembre
Octubre
Novembre ÂżQV GLD
0,40 0,46 0,41 0’43
0,45 0,48 0,43 0,44
0,45 0,50 0,40
CĂtrics Els preus i l’evoluciĂł respecte l’any anterior en una unitat de temps idèntica han estat els segĂźents: CastellĂł: preus â‚Ź/kg setmana 45 Clementina clemenules Taronja navelina
2017
2018
0,20 / 0,30 0,25
0,20 / 0,21 0,18 / 0,21
A banda dels efectes de les persistents i intenses pluges enregistrades últimament, hi ha incerteses sobre els preus de mercat per raó de l’entrada massiva de taronja procedent de Sudà frica i per la davaluació de la moneda en països emergents productors.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
41
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
LLETRES I APUNTS POÈTICS de FLORENCIO RUIZ LARA, FLORES EL GADITANO LA ALEGRIA No me cuente usted amarguras que con las mías me sobran. Las penas como los ríos, si se unen se desbordan. Siéntese a mi vera, hable usted conmigo, déjese de penas O siga su camino… Que brille el sol y la luna, que nos guiñen las estrellas, que el niño ría en la cuna, que el mozo cante en la reja. Que el aire traiga una orquesta de pajarillos ligeros, y que sonrisas se vuelvan los ayes del mundo entero. Que la fuente cristalina cante su romance al viento, y que las verdes colinas se alfombren de pensamientos. Que broten de los sembrados las sonrientes espigas, que se enciendan los granados con sus granates de almíbar. Y que el centro de la tierra, con su inmensa calentura, devore todas las penas, sufrimientos y amarguras. Siéntese a mi vera, hable usted conmigo, déjese de penas O siga su camino… (Del seu llibre ³9HUVRV \ 5iIDJDV) EN LA ESCUELA DE LA VÍA* Tú aprendiste en buena escuela y yo en la de la YtD tú aprendiste en buena escuela. Pero yo no cambiaría mi enseñanza callejera por toa tu sabiduría.
42
3RUWDGD GHO GRFXPHQWDO DXGLRYLVXDO VREUH )ORUHV HO *DGLWDQR 81$ /(<(1'$ 9,9$
EL CAMINO A LO LIGERO* I El camino a lo ligero nadie se debe tomar, el camino a lo ligero ni alardear de correr, que a veces siendo el primero se suele llegar después II De mi mal no me lamento, vivo el mundo a mi manera, de mi mal no me lamento y hasta el día que me muera haré con mi sentimiento lo que el sentimiento quiera. (*Del seu llibre “Las cosasas de la vidasa”)
MAINHARDT, VHPSUH DPE OD FXOWXUD
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
EL C.F. ALCALĂ€ LIDER DE GRUP AL FINAL DEL PRIMER TERÇ DE LA TEMPORADA 2018/2019 REDACCIĂ“ COMENTARIS: GABI NAVARRO La temporada del retorn a la primera regional, desprĂŠs d’haver-ne estat tres a la preferent, es presenta ben esperançadora: lĂders, amb un partit menys, i amb moltes possibilitats de recuperar la regional preferent. Totes les dades ho diuen: l’equip PpV JROHMDGRU L HO TXH PHQ\V JROV KD HQFDL[DW En tot cas, els jugadors del C.F. AlcalĂ hauran de seguir treballant amb intensitat per a mantenir aquesta bona dinĂ mica en una lliga que promet ser apassionant. &ODVVLÂżFDFLy 1.ALCALĂ€ 2.Traiguera 3.Vinaròs 4.Torreblanca 5.Els Ibarsos 6.La Pobla 7.Onda 8.Benicense 9.VilafamĂŠs 10.Morella 11.Orpesa 12.Esportiu Vila-real 13.San Pedro 14.BenicĂ ssim 15.BenicarlĂł 16.Sant Joan de MorĂł
PJ 10 11 11 10 10 10 11 11 11 11 11 10 11 10 10 10
PG 8 8 7 5 5 5 5 4 4 5 4 4 1 1 1 0
PE 1 0 0 3 3 3 3 4 4 1 3 2 3 2 2 0
PP 1 3 4 2 2 2 3 3 3 5 4 4 7 7 7 10
GF 34 25 25 21 18 14 15 27 17 16 16 15 11 13 12 12
GC 8 12 16 13 12 11 18 22 15 20 19 12 29 24 27 33
PUNTS 25 24 21 18 18 18 18 16 16 16 15 14 6 5 5 0
Taula golejadors: David Posso Moha Ishagh Torres Yerson Miguel Pitarch Moha Ganaoui Harding Roger 6RUL $GULiQ 6RULJR Valencia
10 6 6 4 2 2 1 1 1 1
7HPSRUDGD & ) $OFDOj 3ULPHUD 5HJLRQDO 'H GUHWD D HVTXHUUD 'H SHX 1DYDUUR GHOHJDW GH FDPS ,DJR 9LOOD 1pVWRU &KDUDI +DUGLQJ 6RUL *KDQRXL 5RGUL GHOHJDW GH O HTXLS 1HXV TXLURPDVVDWJLVWD &DWD HQWUHQDGRU 0Â? &DUPHQ SUHVLGHQWD 'HOÂż PDVFRWD L 'LHJR 'LUHFWRU 6HUYL *UXS 5RPDQD $MXSLWV 3DWD <HUVRQ 0RKD :LGL 'DYLG -RVHSK *DEL 5RJHU L 7RUUHV
43
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 (16/09/18) AlcalĂ , 6 – Benicense, 1 AlcalĂ : Iago, Widi (Miguel Pitarch), Torres, Harding, Valencia, Joseph (Gabi), Yerson, Roger, Moha Ishagh, David Posso, Moha Ghanaoui (Villa). Gols: Moha Ghanaoui, David Posso, Roger, Yerson, Moha Ishagh i Miguel Pitarch. Primer partit de temporada i festĂ golejador El partit es va posar de cara per als locals quan, en una jugada per la banda dreta, Moha Ghanaoui YD GHÂżQLU GDYDQW GHO SRUWHU $FWH VHJXLW 9DOHQFLD posava un centre mil¡limètric al cap de David Posso TXL UHPDWDYD D OD SHUIHFFLy 5RJHU ÂżFDYD HO abans del descans en haver transformat una pena Pj[LPD En la segona part, els gols de Yerson i Moha ,VKDJK GRQDYHQ OD WUDQTXLOÄ OLWDW DO FRQMXQW [LYHUWt Miguel Pitarch tancaria la golejada desprĂŠs de GHÂżQLU XQ Pj D Pj DPE HO SRUWHU ULYDO (O %HQLFHQVH que malgrat el resultat mai no va llençar la tovallola, acabaria aconseguint el gol de l’honor en haver DQRWDW HO GHÂżQLWLX (22/09/18) Els Ibarsos, 2 – AlcalĂ , 1 AlcalĂ : Iago, Miguel Pitarch, Torres, Harding (Pata), Valencia, Joseph (Yazid), Yerson, Roger, Moha Ishagh, David Posso, Villa (Moha Ghanaoui). Gol: David Posso. Partit per aprendre L’AlcalĂ no va poder davant d’un equip que va DSURÂżWDU D OD SHUIHFFLy OHV VHXHV DUPHV (OV [LYHUWLQV s’avançaren en el marcador mitjançant David Posso, però Els Ibarsos va capgirar el marcador amb gols GÂś(VWHYH L %HQDJHV $ SDUWLU GÂśDFt HOV JDVSDW[HUV no se van trobar còmodes en el partit i no van ser capaços de treure quelcom positiu de la seua visita. Un partit que de bon segur servirĂ per aprendre dels erros comesos i superar les adversitats, per a la qual cosa caldrĂ seguir treballant.
(30/09/18) Morella, 2 – Alcalà , 2 Alcalà : Iago, Widi (Yazid), Torres, Harding, Valencia, Miguel Pitarch, Joseph, Yerson, Roger, Moha Ishagh (Charaf), David Posso (Moha Gamaoui). Gols: Miguel Pitarch i David. Els xivertins veuen com els empaten en l’últim sospir del partit /œ$OFDOj YD GHL[DU HVFDSDU OD YLFWzULD L YD DFDEDU HPSDWDQW D Oœ~OWLP VRVSLU GHO SDUWLW (OV JDVSDW[HUV IRUHQ GRPLQDGRUV GH OœHQFRQWUH L YDQ DUULEDU D ¿FDU se 0-2 en el marcador, avantatge que va poder ser major d’haver tingut mÊs sort de cara a gol. Però en dues jugades aïllades els morellans van aconseguir HPSDWDU HO SDUWLW GHL[DQW XQ PDO VDERU GH ERFD DOV [LYHUWLQV 8Q UHSDUWLPHQW GH SXQWV HQ XQ SDUWLW HQ HO TXH HO & ) $OFDOj YD PHUqL[HU PROW PpV (07/10/18) Alcalà , 5 – Moró, 2 Alcalà : Iago, Widi (Charaf), Torres, Harding, Valencia, Miguel Pitarch (Moha Gamaoui), Joseph, Yerson (Yassine), Roger, Moha Ishagh, David $GULiQ 6RULJy 6RUL
Gols: Torres, Moha Ishagh (2), Yerson i Ghanaoui. El C.F. Alcalà va fer els deures per a sumar el tres punts (OV [LYHUWLQV FRPHQoDUHQ PROW FRQQHFWDWV VREUH la gespa, on a mesura que avançava el temps es consolidava el seu domini del partit. En tret de falta, Torres obria la llauna amb un bon remat de cap. Acte VHJXLW 0RKD ,VKDJK DQRWDULD HO VHJRQ HQ GH¿QLU davant del porter. I, a partir de llavors van sovintejar les ocasions per ampliar l’avantatge abans del descans, però la falta d’encert ho va evitar. DesprÊs de passar pels vestidors, el Moró va acurçar distà ncies (2-1). Semblava que els fantasmes de l’últim partit a Morella tornaven; SHUz QR YD VHU DL[t MD TXH 0RKD ,VKDJK L <HUVRQ YDQ DPSOLDU OœDYDQWDWJH 7RW L DL[z HO 0RUy QR HV
3DUWLW $OFDOj 9LQDUzV / DOHJULD SHO WULRPI DFRQVHJXLW YD GHVERUGDU DO YHVWXDUL
44
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 va donar per vençut i, desprÊs d’un tret de falta va posar el 4-2 en el marcador. Acte seguit, però, Moha Chanaoui tancava el marcador amb el cinquè gol. (13/10/18) Esportiu Vila-real, 0 – Alcalà , 1 Alcalà : Iago, Widi, Torres, Harding, Valencia, Miguel Pitarch (Villa), Joseph, Yerson (Charaf), Roger, Moha Ishagh, David Posso (Ghanaoui) Gol: David Posso. Tres punts d’or Els locals plantejaren un partit de bon futbol i d’entrega, dos fets que a l’Alcalà no li van venir JUDQV 7RW HO FRQWUDUL HOV [LYHUWLQV QR OL YDQ SHUGUH mai la cara al partit i van buscar la victòria des de l’inici. En el frec a frec es va arribar a la mitja hora de partit, quan David Posso transformava una pena Pj[LPD FRPHVD VREUH HOO PDWHL[ 9RUD HO GHVFDQV Iago va salvar els mobles amb dues parades antològiques consecutives. A la segona part el partit va continuar sent intens, però l’Alcalà va saber sofrir aconseguint que l’Esportiu no tinguÊs ocasions clares d’empatar. Els [LYHUWLQV SHU OD VHXD EDQGD VL YDQ SRGHU VHQWHQFLDU jugant a la contra, però va faltar encert. Els minuts ¿QDOV YDQ VHU GœDJRQLD SHUz HOV [LYHUWLQV YDQ VXPDU una victòria que els permet veure de prop els llocs FDSGDYDQWHUV GH OD FODVVL¿FDFLy (27/10/18) San Pedro B, 0 – Alcalà , 6 Alcalà : Iago, Widi, Torres, Harding, Valencia, Joseph, Yerson, Roger, Villa, Moha Ghanaoui, David Posso. Gols: Yerson (2), Posso (2), Torres i Moha Ishagh. Contundents Bon partit del C.F. Alcalà que va acabar golejant un San Pedro que va jugar bona part del partit en LQIHULRULWDW SHU H[SXOVLy GœXQ GHOV VHXV )RX <HUVRQ qui va obrir la llauna per a posar per endavant HOV [LYHUWLQV $FWH VHJXLW 'DYLG 3RVVR DPSOLDYD l’avantatge. L’Alcalà amb 0-2 mantenia la diferència al marcador sense patir en defensa. A la segona part i amb els locals amb inferioritat, YD DUULEDU HO YHQGDYDO JDVSDW[HU 8Q JRO GH 7RUUHV en el minut 67 semblava assegurar la victòria. Yerson, desprÊs d’una bonica jugada personal, feia el 0-4. Seguidament, David Posso feia el seu doblet particular desprÊs d’una bona jugada de Moha Ghanaoui. I Moha Ishagh tancava la golejada en WUDQVIRUPDU XQD SHQD Pj[LPD (04/11/18) Alcalà , 3 – Vinaròs, 1 Alcalà : Iago, Widi, Torres, Harding, Valencia, -RVHSK <HUVRQ 5RJHU $GULiQ 6RULJy 6RUL 0RKD Ishagh (Ghanaoui), David Posso (Yazid), Villa (Miguel Pitarch). Gols: David Posso (2) i Torres. Excel¡lents Victòria davant d’un dels grans de la categoria.
Els jugadors de Sergio “Cataâ€? i Rodrigo Faubell YDQ UHDOLW]DU XQ GHOV PLOORUV SDUWLWV TXH OÂśDÂżFLy KDMD viscut esta temporada. En una primera meitat sense JROV HOV [LYHUWLQV YDQ WHQLU FRQWURODW HO SDUWLW HQ WRW moment. Ja en el segon perĂode, el C.F. AlcalĂ es va convertir en amo i senyor del partit i es va imposar de manera brillant a un bon Vinaròs. David Posso va encetar el marcador, en haver rematat una jugada col¡lectiva. Acte seguit Sergio Espinosa posava les taules en el marcador en un llançament de falta. (OV JDVSDW[HUV QR VÂśHQIRQVDUHQ L 7RUUHV GHVSUpV de rematar un llançament de falta, va posar per HQGDYDQW HO VHX HTXLS , ÂżQDOPHQW 'DYLG 3RVVR HQ KDYHU DSURÂżWDW XQ UHEXLJ HQ XQD MXJDGD de Miguel Pitarch, anotaria el tercer gol que va suposar el gran esclat d’alegria del San Fernando. Amb aquesta victòria el C.F. AlcalĂ es situa en la SDUW DOWD GH OD FODVVLÂżFDFLy (11/11/18) Orpesa, 0 – AlcalĂ , 2 AlcalĂ : Iago, Widi, Torres, Harding (Roger), Valencia, Miguel Pitarch, Joseph, Yerson, Moha Ishagh, David Posso (Ghanaoui), Villa (Yazid). Gols: Valencia i Harding. Incidències ([SXOVLy GH *KDQDRXL HQ YHXUH GXHV targes grogues. El C.F. AlcalĂ va saber sofrir i estar a l’altura en un partit de molta intensitat (OV [LYHUWLQV FRQWLQXHQ OD VHXD UDW[D GH YLFWzULHV i va sumar tres punts imposant-se a un Orpesa que QR HOV KL YD ÂżFDU OHV FRVHV JHQV QL PLFD IjFLOV (OV locals plantejaren un partit de molta intensitat i els JDVSDW[HUV YDQ HVWDU D OÂśDOoDGD TXH SHUWRFDYD (O SDUWLW HV ÂżFDYD IDYRUDEOH DOV GÂś$OFDOj TXDQ HQ XQ tret de falta, Valencia netejava les teranyines de la porteria. Els locals, però, mai no van girar la cara al partit i buscaren amb insistència l’empat. A la segona meitat el partit va seguir sent intens. (OV [LYHUWLQV YDQ VDEHU VRIULU L D PpV D PpV YDQ aconseguir que els locals no tingueren ocasions FODUHV SHU D HPSDWDU $L[t YD DUULEDU HO VHJRQ gol quan Dani Harding aconseguia rematar un OODQoDPHQW GH FyUQHU $UULEDWV HOV PLQXWV ÂżQDOV l’AlcalĂ va saber mantenir el seu avantatge i va sumar una victòria que li permet seguir en la part DOWD GH OD FODVVLÂżFDFLy (18/11/18) AlcalĂ , 6 – La Pobla Tornesa, 0 AlcalĂ : Iago, Widi (Pineda), Torres, Harding, Valencia, Miguel Pitarch, Joseph, Yerson, Moha ,VKDJK $GULiQ 6RULJy 6RUL 'DYLG 3RVVR 9LOOD (Yazid). Gols: David (2), Torres (2), Moha Ishagh i Sori. Victòria contundent i lĂders Victòria contundent aconseguida sota un diluvi en el San Fernando. A priori tots els pronòstics
45
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 indicaven que anava a ser un partit amb pocs gols, atès que el visitant, La Pobla, era l’equip menys golejat de la categoria. Malgrat tot, als quinze PLQXWV 'DYLG 3RVVR DSURÂżWDYD XQD SDVVDGD HQWUH lĂnies per a decidir de manera magistral davant del porter. Poc temps desprĂŠs, Torres acumulava el seu doblet en haver rematat dues jugades a balĂł parat. DesprĂŠs del descans, l’AlcalĂ va mantenir la LQWHQVLWDW L GH QRX 3RVVR DSURÂżWDULD OD SULPHUD RFDVLy de la segona meitat per aconseguir el 4-0. Moha Ishagh aconseguiria el cinquè en haver conclòs una MXJDGD SHUVRQDO )LQDOPHQW $GULiQ 6RULJy 6RUL WDQFDULD OD JROHMDGD DPE HO GHÂżQLWLX %RQ SDUWLW GHO & ) $OFDOj TXH DPE DTXHVWD YLFWzULD DVVROHL[ la primera posiciĂł de la taula.
(25/11/18) BenicĂ ssim, 0 – AlcalĂ , 2 AlcalĂ : Iago, Widi (Joseph), Torres (Villa), Harding, Valencia, Miguel Pitarch, Pineda, Yerson, Moha ,VKDJK $GULiQ 6RULJy 6RUL 'DYLG 3RVVR 5RJHU Gols: Moha Ishagh i Torres. Victòria dels xivertins que, malgrat no presentar la millor versiĂł, els permet seguir lĂders 8QD Ă€XL[D SULPHUD SDUW GHOV [LYHUWLQV YD SHUPHWUH que els de BenicĂ ssim els donessen algun que DOWUH HQVXUW )RX DO VHX ÂżQDO TXDQ HV YDQ SURGXLU un parell de jugades decisives: d’una banda, que Iago, el porter de l’AlcalĂ , salvĂŠs els mobles amb la seua aturada i, posteriorment, que Moha Ishagh aconseguĂs el 0-1. $ OD VHJRQD PHLWDW HOV [LYHUWLQV PRVWUDUHQ VtPSWRPHV GH PLOORUD L 6HEDVWLiQ 7RUUHV DPSOLDULD OÂśDYDQWDWJH DPE XQ ERQLF JRO (UD HO GHÂżQLWLX
LLIBRES DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT
46
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
CECĂ?LIA I MIGUEL VIVES, PROTAGONISTES DE L’INTERCANVI ESCOLAR ENTRE MAINHARDT I ALCALĂ€ JOAQUIM ARNAU En els vint-i-un anys d’història de l’intercanvi escolar entre Mainhardt i AlcalĂ de Xivert (1979/2000) hi ha un personatge que ha tingut el SULYLOHJL GH YLXUH OÂśHQULTXLGRUD H[SHULqQFLD HQ WRWHV i cadascuna de les estades a la vila alemanya. El seu nom ĂŠs Miguel Vives. El seu primer viatge fou en 1980, quan a penes tenia divuit anys i va participar com un estudiant mĂŠs: “Jo cursava estudis en l’Escola de Turisme de València i el meu pare em va convèncer per que l’acompanyĂŠs en XQ YLDWJH D 0DLQKDUGW 7RW YD YLQGUH SHUTXq FRP D HPSUHVD GH WUDQVSRUW GH YLDWJHUV YjUHP HVWDU HOHJLWV SHU D UHDOLW]DU XQ YLDWJH D $OHPDQ\D DPE HVFRODUV GHO &ROÄ OHJL 3~EOLF GÂś$OFDOj´. Recorda que ÂłDPE HOV HVFRODUV YLDWMDUHQ HOV SURIHVVRUV 0DQXHO 1DYDUUR L 0DQXHO &KHUWD´ I, cinc anys desprĂŠs, en VHULD OD SULPHUD H[SHULqQFLD DO FRPDQGDPHQW del bus, aleshores ja en companyia de CecĂlia, la seua parella. Aquella primera vivència va estar molt enriquidora. Âł'HVFREUtUHP XQD IRUPD GH YLGD WRWDOPHQW GLIHUHQW HQ HO PHQMDU HQ HOV KRUDULV HQ OHV LQVWDOÄ ODFLRQV GÂśDTXHOO FROÄ OHJL 2 FRPSURYDQW TXH HQWUH OHV
9LFHQWH 9LYHV /XFDV HSG SDUH GH 0LJXHO L IXQGDGRU GH OÂśHPSUHVD $XWRFDUHV 9LYHV
à rees de coneixement que s’impartien en aquell FHQWUH ¿JXUHVVHQ FXLQD EDOO R P~VLFD´ En el relat del seu record, Miguel tambÊ ressalta que aquella realitat els va impressionar a tots els nivells, des GHO GRPqVWLF ¿QV DO PHGLDPELHQWDO SDVVDQW SHO PXQLFLSDO (Q DTXHOO FRQWH[W L GHV GH OD FRQVFLqQFLD
0DLQKDUGW MXOLRO *UXS GÂśDOXPQHV DPE HOV VHXV PHVWUHV +LOGH L ;LPR
47
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 que les diferències socioeconòmiques entre Espanya i Alemanya eren notables, pensava que els espanyols eren ben afortunats de poder accedir D XQ QLYHOO GH YLGD VXSHULRU $L[t DGPLUDYD WRW HO TXH visità vem per ser novador, pel desenvolupament tecnològic, per l’orde o per la neteja i conservació; però, amb sorpresa, comprovava que els alemanys també valoraven moltÃssim la seua presència: “Veia HOV DOHPDQ\V VHQWLU VH MRLRVRV DPE OD QRVWUD YLVLWD SHUTXq HOV DJUDGDYD HO QRVWUH FDUjFWHU L O¶HVWLO GH YLGD PHGLWHUUjQLD 0¶LPSUHVVLRQDYD YHXUH TXH MD VROV OD QRVWUD SUHVqQFLD HOV FRQWDJLpV R TXH TXDOVHYRO SHWLWD FHOHEUDFLy OD FRQYHUWLUHQ HQ XQD DXWqQWLFD IHVWD D OD TXH FRQYLGDYHQ IDPLOLDUV L DPLFV´ Tot i haver passat trenta-vuit anys d’aquell primer viatge, Miguel encara manté contacte amb famÃlies a OHV TXH YD FRQqL[HU DOHVKRUHV ³/D IDPtOLD +LQGLQJHU que me va acollir en la seua casa com a un més GH O¶LQWHUFDQYL HO SURIHVVRU 6WHIDQ %UDXFK DPE TXL YDP FRPSDUWLU YHWODGHV LQREOLGDEOHV L WDQWHV DOWUHV SHUVRQHV TXH YDQ IHU WRW HO SRVVLEOH L PpV SHU D TXH OD QRVWUD HVWDGD IRV HO PpV DJUDGDEOH SRVVLEOH´ En el temps també han estat vivències compartides per CecÃlia, des de la primera oportunitat que se
48
&HFLOLD L 0LJXHO PDUo
6LHJOLQGH +LQGLJXHU &HFLOLD 0LJXHO ;LPR -RFKHQ 6LQQ (UQVW +LQGLQJHU L )UDX 6LQQ $O %RVF GH 0DLQKDUGW
&HFLOLD L 0LJXHO MXOLRO
0LJXHO 9LYHV 0DQXHO L 7RQL 6DOYDGRU DPE OD IDPLOLD +LQGLQJHU 6LHJOLQGH L (UQVW
0LJXHO 9LYHV HOV JHUPDQV 6DOYDGRU 0DQXHO L 7RQL L 3DFR 3XLJ DPE MRYHV DOHPDQ\V GH 0DLQKDUG
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 li va presentar per anar-hi. Âł, KH GH GLU TXH D GLD GÂśDYXL HVWLF PROW DJUDwW GH OÂśRSRUWXQLWDW TXH YDLJ tenir perquè es va despertar en mi l’interès per OD FXOWXUD OÂśLGLRPD L OD IRUPD GH YLGD GÂś$OHPDQ\D L DOKRUD YD VHU OÂśLQLFL GÂśXQD VqULH GH YLDWJHV 'H OD PHXD UHODFLy DPE 0DLQKDUGW EUROOHQ LQÂżQLWDW GÂśHQWUDQ\DEOHV UHFRUGV L H[SHULqQFLHV LQREOLGDEOHV L PROW HVSHFLDOPHQW TXH IyUD OÂśLQLFL TXH YD FDQDOLW]DU L HQIRUWLU OD PHXD IRUPDFLy SURIHVVLRQDO L’AssociaciĂł d’Amics de Mainhardt sempre ha estat conscient de que Autocares Vives era garantia d’un bon desenvolupament de l’intercanvi. I que amb Miguel i CecĂlia hi havia allò que es diu valor DIHJLW SHO VHX FRQHL[HPHQW GHOV WHUULWRULV SHU RQ viatjaven, ja que sabia on eren els llocs mĂŠs idonis, amb atractiu i amb interès per a descansar en els trajectes d’anada o de tornada. O, per l’enorme ajuda i col¡laboraciĂł que aportaven als escolars YLDWJHUV SURIHVVRUV L PRQLWRUV SHO VHX FRQHL[HPHQW de la llengua alemanya, de moltes famĂlies d’aquella YLOD L SHU OÂśH[SHULqQFLD DFXPXODGD Enguany l’empresa ha complit 50 anys. Fou en abril de 1968 quan Vicente Vives Lucas (epd), el pare de Miguel, va fundar l’empresa Autocares Vives, que en el temps s’ha convertit en un dels referents de qualitat del mĂłn del transport de viatgers per carretera. Una empresa que ha sabut adaptar-se als canvis, superar els temps de crisi i que ha anat incorporant les Ăşltimes tecnologies per D GRQDU XQ VHUYHL DPE HOV Pj[LPV QLYHOOV GH FRQIRUW i seguretat. Un llarg itinerari en el que el criteri empresarial ha cercat, d’una banda, la qualitat en la idea d’apropar les persones i, d’una altra, oferir XQ VHUYHL DPE JDUDQWLHV HÂżFLHQW L UHVSRQVDEOH 8Q FULWHUL L XQ VDEHU IHU TXH KD JHQHUDW FRQÂżDQoD L ÂżGHOLWDW SHU SDUW GH SDVVDWJHUV DVVRFLDFLRQV empreses i institucions. &DO GLU TXH 0LJXHO 9LYHV KD WLQJXW H[SHULqQFLD professional a l’à mbit del sector turĂstic durant
GHX DQ\V D 6XwVVD &RQHL[ SHUIHFWDPHQW (XURSD i molt especialment les zones de parla alemanya. 3RWVHU SHU DL[z L SHOV FULWHULV HPSUHVDULDOV DSXQWDWV anteriorment, no ens ha de resultar estrany la internacionalitzaciĂł de l’empresa. Val a dir que el cinquanta per cent del seu mercat de passatgers sĂłn de parla alemanya: d’Àustria, de SuĂŻssa i d’Alemanya. Avui Miguel i CecĂlia encara continuen ben actius, no sols en el comandament del bus, sinĂł tambĂŠ H[HUFLQW GH JXLHV WXUtVWLFV (Q FDGD YLDWJH SRVHQ GÂśHYLGqQFLD HO VHX QLYHOO SURIHVVLRQDO GÂśH[FHOÄ OqQFLD i de caliu personal.
@ DE L’ASSOCIACIÓ: main.mainhardt@gmail.com 49
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
CRĂ“NICA GASPATXERA DE SUCESOS JOSÉ LUIS ESTELLER ALBERT El siguiente artĂculo es una pequeĂąa recopilaciĂłn de sucesos, hechos desgraciados y algunos desagradables que pasaron en el pueblo de AlcalĂ en tiempos pasados. Todos los datos, nombres y IHFKDV HVWiQ H[WUDtGDV GH SHULyGLFRV GH OD pSRFD La descripciĂłn del suceso es la que nos dan los periodistas o corresponsales de los periĂłdicos y DSDUHFH UHĂ€HMDGR WDO \ FRPR OR SXEOLFDURQ HQ VX momento. Derrumbamiento de un pozo (1868) (O VXFHVR PiV DQWLJXR DO TXH KR\ KDUHPRV referencia corresponde a junio de 1868 cuando en la masĂa de Empera situada a 2 horas del pueblo de $OFDOi VXSRQHPRV TXH HQ $OFRVVHEUH R &DSLFRUE ocurriĂł un hecho desgraciado que consternĂł a los habitantes del pueblo. En dicha masĂa se estaba efectuando el trabajo de construcciĂłn de un pozo para la instalaciĂłn de una noria. Los trabajadores realizaban el pozo a destajo por lo que no se tomaron todas las medidas de precauciĂłn necesarias para este tipo de obras. Las paredes del pozo se construyeron solo de piedra suelta sin argamasa y cuando estaban realizando el coronamiento, se vino todo abajo por su propio peso, arrastrando a cuatro de los trabajadores a su interior. Los trabajos de rescate para sacar a los trabajadores fueron realizados por vecinos y por la JXDUGLD FLYLO FRPDQGDGRV SRU HO WHQLHQWH ' 7RPiV Silvestre. DespuĂŠs de sacar algunos escombros saliĂł el primero obrero vivo aunque bastante OHVLRQDGR D PiV SURIXQGLGDG VH HQFRQWUDURQ GRV FDGiYHUHV 6H HVWXYLHURQ R\HQGR ODPHQWRV GHVGH el fondo del pozo durante todo el rescate por lo que se siguiĂł trabajando por espacio de ocho horas hasta que se saco el Ăşltimo trabajador con vida, pero este muriĂł poco despuĂŠs debido a las lesiones. En resumen tres muertos y un herido. Accidente en una mina de arcilla (1876) El segundo hecho corresponde al mes de agosto de 1876 y describe un accidente en una mina de arcilla que segĂşn el corresponsal se encontraba a media hora de la poblaciĂłn. Vicente Labernia y Miguel Ortiz trabajaban en la referida mina cuando de improviso se desprendiĂł una gran mole de la parte superior de la mina, derribando a Vicente el cual cayĂł sobre un gran azadĂłn con tal fuerza que el mango le atravesĂł todo su cuerpo. Por suerte para Miguel este estaba, en ese preciso momento, sacando fuera de la cueva un capazo que le habĂa llenado Vicente. El juzgado municipal acudiĂł al OXJDU SDUD UHFRJHU HO FDGiYHU \ DEULU GLOLJHQFLDV
50
Asesinato a causa del alcohol (1878) /D EHELGD D YHFHV WLHQH HIHFWRV H[FLWDQWHV \ cuando se bebe en cantidad hace que se pierda la razĂłn. El 5 de diciembre de 1878, a las cinco de la tarde, en una taberna del pueblo, despuĂŠs de una discusiĂłn que fue aumentando de tono con el consumo de alcohol, el vecino Sr. Gil Serrano fue muerto de una puĂąalada por un compaĂąero de mesa. Accidentes de ferrocarril (1906) Los accidentes con el tren tambiĂŠn han sido muy corrientes en el pueblo. Durante el mes de agosto de 1906 un tren que pasaba por AlcalĂ , a la altura del km. 121, arrollĂł a un carro que guiaba un chaval de 15 aĂąos. El choque fue tremendo, destrozĂł el carro y matĂł a la caballerĂa. El joven tuvo unas heridas tan importantes que en un primer momento no supo dar su nombre e incluso ignoraba su SURFHGHQFLD 0iV WDUGH WRGR VH DFODUy \ VH VXSR que era JosĂŠ GuillamĂłn MartĂnez y, por suerte, sobreviviĂł al accidente. Accidente con un carro (1912) +R\ HQ GtD ORV DFFLGHQWHV GH WUiÂżFR VRQ PX\ corrientes debido a las velocidades que se alcanzan y los atropellos son el pan de cada dĂa, pero que alguien sea atropellado por un carro con tracciĂłn DQLPDO \ DGHPiV FDUJDGR HV GLItFLO GH FUHHU (Q septiembre de 1912 al regresar con su carro lleno de algarrobas Vicente Adell atropellĂł en la calle
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 de Valencia a la niĂąa de 5 aĂąos Carmen Salvador 6DOYi TXH KDEtD OOHJDGR SRFRV GtDV DQWHV FRQ VX familia de Barcelona. La niĂąa resultĂł muerta en el DFWR FRQ HO FUiQHR GHVWUR]DGR Asesinado el secretario del juzgado (1912) En el pasado los asesinatos por motivos de venganza hasta cierto punto no han sido corrientes pero sĂ habituales. El dĂa 19 de noviembre de 1912 sobre las 16,30 horas, cuando se disponĂa a visitar D XQRV WUDEDMDGRUHV TXH WHQtD HQ XQD ÂżQFD GH VX propiedad en la partida del Calvario, el secretario GHO MX]JDGR GH $OFDOi $PDGHR 0RU &DVWHOOHW IXH atacado por un individuo que en un primer momento le disparĂł dos tiros. Al fallar estos el asesino se acercĂł hasta ĂŠl para propinarle varios hachazos con los que le hiriĂł en la cabeza y el brazo. Varios agricultores que habĂa por la zona al oĂr los disparos se acercaron, lo recogieron y le llevaron al mĂŠdico quien en hacerle un primer reconocimiento ya vio que no tenia salvaciĂłn. MuriĂł al dĂa siguiente. Varios trabajadores vieron al agresor. Se trataba de Juan Bautista Moreno Roda “Fafauâ€? cabo de la guardia civil retirado que sostenĂa litigios con frecuencia y que culpaba al secretario de haber perdido un pleito por su culpa. El asesino ingresĂł HQ OD FiUFHO GHO SDUWLGR GH 6DQ 0DWHR $PDGHR 0RU fue enterrado el dĂa 21 a las tres de la tarde. En el PRPHQWR GH PRULU WHQtD DxRV \ OOHYDED PiV GH 20 como secretario del juzgado de AlcalĂ . Cuatro aĂąos despuĂŠs un hijo suyo con el mismo nombre fue nombrado secretario del Ayuntamiento ejerciendo dicho puesto durante muchos aĂąos. Un sobrino de
del asesinado hijo de su hermano Miguel, Enrique Mor d’Ivernois fue un escritor que realizĂł muchos DUWtFXORV VREUH $OFDOi \ GHO TXH \D KDEODUHPRV HQ SUy[LPRV DUWtFXORV Lluvias torrenciales (1932) DespuĂŠs de un episodio de lluvias torrenciales como el que hemos pasado en los Ăşltimos meses, parece que en otras ĂŠpocas esto no pasaba pero nos equivocamos. En junio de 1932 cayĂł una tormenta tan fuerte que se perdiĂł toda la cosecha de trigo de la Foia y el Calvario. La tormenta fue impresionante, con gran cantidad de aparato elĂŠctrico y muchĂsimo pedrisco por lo que se arruinaron todas las cosechas que aĂşn estaban para recoger. La estaciĂłn del tren se inundĂł, a la mayorĂa de casas del pueblo les salieron goteras y algunas tuvieron pequeĂąas LQXQGDFLRQHV 8QD DXWpQWLFD FDWiVWURIH /D ~OWLPD frase del corresponsal del periĂłdico fue: “No se ha conocido nada igual aquĂâ€?. Pero lo peor del temporal fue la muerte de Bautista Galarza Roca de 40 aĂąos FX\R FDGiYHU IXH KDOODGR DKRJDGR D JUDQ GLVWDQFLD de donde habĂa desaparecido. Otro desgraciado dĂa ocurriĂł en Capicorb en una KLVWRULD TXH PH FRQWR PL DEXHOD HQ PiV GH XQD ocasiĂłn, cuando era pequeĂąo y que se ha trasmitido entre los vecinos del lugar. Y dice asĂ: el 25 de agosto de 1932 en la torreta entre el rio Cuevas y la ermita de San Antonio que en el periĂłdico de la ĂŠpoca la denominaba “Torre de RipollĂŠsâ€?, HVWDED DOPRU]DQGR D ODV GH ODV PDxDQD 7RPiV %HOWUiQ 5RPHR VX PXMHU \ VXV FXDWUR KLMRV (Q ese momento habĂa una impresionante tormenta,
51
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 cayĂł un rayo en la casa que acabĂł matando a la PXMHU 0DUtD %HOWUiQ 5RFD TXH HVWDED FRFLQDQGR \ hiriendo de poca gravedad a un hijo. El rayo siguiĂł hacia abajo y matĂł a un caballo en la planta baja que se usaba como corral. Parricidio (1934) El parricidio es un hecho poco frecuente pero TXH WDPELpQ KD RFXUULGR HQ HO SXHEOR HQ PiV GH una ocasiĂłn, como ejemplo vamos a describir el siguiente caso. Cuando se disponĂa a cambiarse de casa con su esposa e hija y dejar la casa donde vivĂa con los hijos de su primera mujer, Pascual Moya Vilaplana de 42 aĂąos tuvo una discusiĂłn con uno de sus hijos. Se trataba de Juan, de 17 aĂąos, quien estaba en contra de que se llevara la ropa de su madre. El chico se fue a una habitaciĂłn, cogiĂł una escopeta, la cargĂł y saliĂł al encuentro de su padre. Sin mediar SDODEUD OH SHJy XQ WLUR HQ HO FRUD]yQ GHMiQGROR VLQ vida. El parricida marchĂł luego a entregarse al cuartel de la guardia civil. El corresponsal comenta en la noticia que, siendo una herido mortal, el difunto aĂşn tuvo fuerzas para bajar las escaleras y caer muerto en la planta baja. Incendio en una masĂa (1934) Para terminar, el 30 de marzo de 1934, en el Mas d’Albert en las Atalayas se encontraron los FDGiYHUHV GH -RVp 0XQGR 9LQXHVD GH DxRV \ Francisca Vinuesa Sospedra de 51 aĂąos abrasados por el fuego. Parece ser que a la mujer se le prendiĂł
la ropa. Al darse cuenta, el marido la intentĂł ayudar \ DO KDFHUOR HO KXPR OR DVÂż[Ly DO VDOLU FD\y IUHQWH D OD SXHUWD GRQGH IXH HQFRQWUDGR (VWD H[SOLFDFLyQ es la que encontramos en el periĂłdico, pero al FRPHQWDUOR FRQ SURSLHWDULRV \ H[SURSLHWDULRV GH la masĂa me han dado versiones diferentes. Unos me dicen que fue sencillamente un accidente, otros que fue un caballo el que tirĂł el hornillo que prendiĂł OD FDVD \ ÂżQDOPHQWH RWURV HVWDEOHFHQ TXH IXH XQ asunto de herencias. Apuntan que un sobrino los HQFHUUy \ OHV SHJy IXHJR SDUD SRGHU KHUHGDU $O ÂżQ \ DO FDER OR TXH SDVy UHDOPHQWH QXQFD VH OOHJDUi D saber con certeza. Toda esta informaciĂłn ha sido obtenida de diferentes diarios de la ĂŠpoca : Las Provincias ( Valencia) Diario de Valencia( Valencia) RepĂşblica (CastellĂłn) Heraldo de CastellĂłn La Provincia( CastellĂłn) Diario de la maĂąana( CastellĂłn) El Pueblo ( Valencia) La Esperanza ( Madrid) Estos diarios han sido consultados en internet en las siguientes paginas: Hemeroteca digital (BNE) Prensa histĂłrica (BNE) Archivo Municipal de CastellĂłn
7RUUHWD GH &DSLFRUE )RWR GH 0DULR *XLOODPyQ 9LGDO FHGLGD SHU OD %LEOLRWHFD 9DOHQFLDQD
52
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
A LA RECERCA DELS ALCALĂ€ DE L’ESTAT ESPANYOL JOAN V. SANZ SANCHO Fa un parell de mesos parlant amb un bon amic i FROÄ ODERUDGRU GH 0DLQKDUGW HL[LD D OD FRQYHUVD XQ article publicat el 5 de desembre de 1995, en el diari $%& TXH SRUWDYD SHU WtWRO Âł/DV GLHFLVLWH $OFDOiV espaĂąolasâ€? L’article estava signat pel tan llorejat i premi Nobel Don Camilo JosĂŠ Cela. Val a dir que l’article, tot i la ploma de qui el signa, no ĂŠs cap cosa de OÂśDOWUH PyQ 'RQ &DPLOR DGGXHL[ TXH HVWDYD IHQW XQ treball i que aquesta qĂźestiĂł el va portar a indagar al voltant de les localitats de l’Estat que tenien el topònim AlcalĂ . En el seu article indica el nom de les localitats que havia trobat, on es troba cadascuna d’elles, DOJXQD [LFRWHWD FXULRVLWDW GHO SREOH OD SURYtQFLD D OD qual pertanyen i el gentilici o gentilicis amb el qual es denomina els seus residents. No cal traure-li mèrit a Don Camilo ja que aquest article ha estat l’espurna que ens ha portat al repte de presentar, una a una, al llarg dels propers Mainhardt, totes les localitats del total dels 8.124 municipis, segons les dades de l’INE a data de l’any 2018, que contenen el gentilici AlcalĂ . Ell en parla d’un total de 17 localitzacions, ara bĂŠ a nosaltres ens agradaria fer unes matisacions al que
va escriure Don Camilo. Segons la nostra recerca, 23 anys desprĂŠs, una de les localitzacions que ell HVPHQWD VHPEOD TXH MD QR H[LVWHL[ SRVVLEOHPHQW per trobar-se despoblada. Es tracta de la que en els VHX DUWLFOH DSDUHL[ FRP $OFDOi &DVHUtR GH OD GLSXWDFLy GH 3DUULOOD PXQLFLSLR GH /RUFD SURYtQFLD GH 0XUFLD 'DGR OR PLQXVFXOR GH OD HQWLGDG VXV KDELWDQWHV FDUHFHQ GH JHQWLOLFLR R \R OR LJQRUR Cal matissar tambĂŠ que hi ha dos AlcalĂ que no tenen la entitat de municipis. D’una banda tenim AlcalĂĄ, un barri de GuĂa de Isora, municipi situat a les Illes CanĂ ries i que pertany a la provĂncia de Santa Cruz de Tenerife. I per una altra tenim el nucli de poblaciĂł, entitat local, d’AlcalĂĄ de la Jovada o de la Chovada que juntament amb Beniaia conformen el municipi de la Vall d’AlcalĂ . Cela, en aquest cas, esmenta l’entitat local però no el municipi. Finalment comptem amb un municipi, al qual no fa referència el premi nobel i que ĂŠs Valverde de AlcalĂ , un municipi de la Comunitat de Madrid, però que porta el topònim en segon lloc, cosa que segurament va comportar obviar-lo. Valverde tĂŠ com a gentilici dels seus pobladors el de valverdeĂąo/a.
)UDJPHQW GH OœDUWLFOH ³Las diecisiete Alcalås espaùolas� publicat a l’ABC per Camilo JosÊ Cela
53
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 $L[t VL OD QRVWUD UHFHUFD QR YD HUUDGD L VDQ Google no ens ha fallat, a dia d’avui, podem parlar d’un total de 14 municipis a l’Estat espanyol que porten com a topònim principal AlcalĂ , dos que sĂłn SHGDQLD R SREODFLRQV GÂśDOWUHV PXQLFLSLV L ÂżQDOPHQW GRV HQ HOV TXDOV HO WHUPH $OFDOi DSDUHL[ HQ VHJRQ lloc: Valverde de AlcalĂ i La Vall d’AlcalĂ . 3HU WDO GH IHU QRV XQD SULPHUD DSUR[LPDFLy HQ el quadre que us presentem a continuaciĂł teniu el resum de tots els indrets ordenats alfabèticament, indicant a quina provĂncia es troben, el nombre d’habitants que tenen segons el padrĂł d’habitants de 2018 i la provĂncia on els podem trobar.
$OFDOi GH (EUR $OFDOi GH *XDGDtUD $OFDOi GH *XUUHD $OFDOi GH +HQDUHV $OFDOi GH OD 6HOYD $OFDOi GH OD 9HJD $OFDOi GH ORV *D]XOHV $OFDOi GH 0RQFD\R Alcalà de Xivert $OFDOi GHO -~FDU $OFDOi GHO 2ELVSR $OFDOi GHO 5tR $OFDOi GHO 9DOOH $OFDOi OD 5HDO Alcalà de la Jovada entitat dins La Vall d’Alcalà 9DOYHUGH GH $OFDOi
HABITANTS (2017)
PROVĂ?NCIA
270 75.106 267 194.310 369 90 5.258 152 6.796 1.202 332 11.950 5.150 21.758
Saragossa Sevilla Osca Madrid Terol Conca Cadis Saragossa CastellĂł Albacete Osca Sevilla Cadis JaĂŠn
168
Alacant
427
Madrid
Per a rematar el treball us fem arribar el que Don Camilo J. Cela va escriure en l’esmentat article al voltant del nostre poble Alcalå de Chivert. Gran enciclopedia Larousse, o de Xivert. Villa del Bajo Maestrazgo, en la provincia de Castellón. Julio Casares, en el ApÊndice de QRPEUHV JHQWLOLFLRV GH VX 'LFFLRQDULR LGHROyJLFR GH OD OHQJXD HVSDxROD, Barcelona 1959, registra Š$OFDOi GH &KLVYHUWª WRSyQLPR HUUDGR H LQYHQWDGR y que no debe considerarse errata dado que al
54
natural de esa fantasmagĂłrica poblaciĂłn le llama ŠFKLVYHUWHQVHÂŞ JHQWLOLFLR IDOVR SRU FKLYHUWHQVH debo seĂąalar, de pasada, que el error de Casares es consecuencia de la irresponsabilidad que supone el dar por bueno lo escrito por otros sin detenerse a comprobar su certidumbre, y Casares entrĂł a saco en el Diccionario hispanoamericano GH QRPEUHV JHQWLOLFLRV, de Gabriel MarĂa Vergara MartĂn, Madrid 1933, de quien copia hasta las erratas. En la Enciclopedia de Espasa, Madrid 1909, se mantiene la doble equivocaciĂłn, que se subsana en el Diccionario enciclopĂŠdico de Espasa, Madrid 1978; tambiĂŠn yerra Daniel Santano y LeĂłn, Diccionario de gentilicios y topĂłnimos, Madrid 1981. El seudogentilicio del chivertense es JDVSDFKHU. 'HL[DQW D EDQGD DOOz TXH HQV GLX GH IDOWDVPDJyULFD SREODFLyQ, atenent que no ens queda massa clar a que es volia referir, no va errat Camilo J. Cela en l’embolic al voltant dels gentilicis de la localitat. 7RWV KHP YLVW HVFULW L HQ PpV GÂśXQD RFDVLy ÂżQV OD normalitzaciĂł de l’actual topònim Xivert en valenciĂ , les fĂłrmules castellanes: Chivert, Chisvert, Chibert i Chisbert. D’ahĂ el gentilici chivertenses en castellĂ L [LYHUWLQV HQ YDOHQFLj SHUz TXH GH IHW HPSUHP HQ molt poques ocasions, de no ser quan s’utilitza en termes futbolĂstics per denominar l’equip de la localitat. El terme alcalains, tot i que l’hem pogut escoltar en alguna ocasiĂł ens atrevirĂem a dir que estĂ en total desĂşs i prĂ cticament mai no ha estat emprat. DifĂcilment trobarĂem algĂş, a dia d’avui, que HV SRJXpV VHQWLU LGHQWLÂżFDW A dia d’avui la majoria de la gent ens sentim a gust amb el gentilici gaspatxera o gaspatxer. Hem de dir però que l’Acadèmia Valenciana la Llengua, organisme competent a hores d’ara en matèria lingĂźĂstica i de regulaciĂł del valenciĂ , es mostra reticent en admetre aquest gentilici molt nostre en considerar-lo despectiu per a la nostra poblaciĂł. I de fet, segurament, tenen tota la raĂł del mĂłn si ens remuntem als orĂgens de la paraula. SĂłn moltes les persones que al llarg d’aquesta vida ens hauran preguntat que vol dir aquesta paraula o quins sĂłn els seus orĂgens. I cadascĂş segons el que ha sentit dir ha donat la seua versiĂł. Una de les mĂŠs esteses ha estat donar per bo que possiblement vindria d’una espècie de JD]SDFKR que devia menjar la gent en temps immemorials. El
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 problema estĂ que si ens remuntem a les tradicions culinĂ ries del nostre poble difĂcilment trobarem un plat que s’assemble al que podrĂem trobar a $QGDOXVLD R OD 0DQ[D SHU SRVDU DOJXQ H[HPSOH Juan Francisco Giner, tambĂŠ va dir la seua. Suposem que, amb un intent de redreçar, va parlar GHO WHUPH JDVSDW[HU SHU IHU DOÄ OXVLy D OD XQLy GH OD qual en fa gala la poblaciĂł, per dur endavant, entre tots, grans obres o gestes. Personalment em decanto mĂŠs per donar-los la raĂł als de l’acadèmia. MĂŠs i tot en haver llegit el llibre de Vicent Pau Serra i FortuĂąo: 0DOQRPV L GLWHV El llibre que porta per subtĂtol: Malnoms, despectius L DOWUHV DGMHFWLYDFLRQV DPE OHV TXDOV HV GHWHUPLQHQ HOV SREOHV GH OHV FRPDUTXHV VHSWHQWULRQDOV valencianes. Com bĂŠ diu Serra: “Els malnoms de poble o renoms col¡lectius sĂłn adjectivacions satĂriques amb les quals uns pobles denominen els habitants dels pobles dels voltantsâ€?. Val a dir que en la majoria dels casos es tractava de menysprear el veĂ amb burles i ironies que la tradiciĂł oral, ara de capacaiguda, ha fet el possible per mantenir. “Tracten generalment de criticar un defecte, una manera de ser o de parlar, un element del carĂ cter R GHOV FRVWXP VHPSUH GH IRUPD H[DJHUDGD L DPE carĂ cter globalitzador. Indiquen a mĂŠs una sèrie de lĂnies de fricciĂł entre pobles, ja que hi podem descobrir que molts d’ells sĂłn emprats per menysprear a qui menysprea amb un altre malnom dins un joc de resposta a l’agressiĂł verbalâ€?. +HX GH VDEHU TXH D PpV GH JDVSDW[HUV UHV al llarg de la història tambĂŠ ens han anomenat caragoleros. Aquest ĂŠs un mot molt generalitzat i tambĂŠ aplicat a molts altres pobles tambĂŠ de la provĂncia. Vindria a ser un mot despectiu com mort de fam, gent famolenca, tot fent referència a la gent qui no tĂŠ res per menjar i ha de buscar caragols per subsistir Un altre malnom ha estat el de malfainers, com una adjectivaciĂł pejorativa, acusant la poblaciĂł de poc treballadora: &DEDQHV FDX GH UDERVHV 7RUUHEODQFD JUDWRQHUD i AlcalĂ se’n du la palma GH OD JHQW PpV PDOIDLQHUD. (OV JDVSDW[HUV VHJXUDPHQW SHU FRQWUDUHVWDU
es van auto aplicar l’apel¡latiu de matiners L DL[t FDQWjYHP OD PDWHL[D FDQoy DQWHULRU SHUz PLUDQW GH FDYLDU HO VLJQL¿FDW &DEDQHV FDX GH UDERVHV 7RUUHEODQFD JUDWRQHUD i Alcalà se’n du la palma GH OD JHQW PpV PDWLQHUD. Aquesta cançó queda avalada per una breu OOHJHQGD UHFROOLGD SHO PDWHL[ 6HUUD RQ VœH[SOLFD que entre els termes d’Alcalà , Torreblanca i la Vilanova es va descobrir una font. Els tres pobles es van reunir el dia segßent i van acordar que la font seria per aquell poble que primer la canalitzarà . A les dotze en punt de la nit els d’Alcalà es van posar a treballar, de manera que, quan van arriba D OœHL[LGD GHO 6RO HOV GHOV DOWUHV SREOHV OD IHLQD MD HVWDYD TXDVL IHWD 3HU DL[z DOV Gœ$OFDOj WDPEp VHœOV ha denominat matiners. Juan Francisco Giner, segurament per la seua IRUPDFLy PLOLWDU OL YD WUREDU XQD H[SOLFDFLy PpV relacionada en aquest camp i ho atribuïa a la rapidesa amb la qual es van alçar en armes els JDVSDW[HUV GXUDQW HO VHJOH ;,; GHV GHO SHUtRGH GHO 7ULHQQL /LEHUDO ¿QV OD 7HUFHUD *XHUUD &DUOLQD BÊ! i tot açò a quin compte venia? Ah!, al tema que HQV DJUDGD TXH HQV DQRPHQHQ FRP D JDVSDW[HUHV L JDVSDW[HUV 4XH DTXHVW pV HO JHQWLOLFL DPE HO TXDO HQV VHQWLP LGHQWL¿FDWV 2 GH QR VHU DL[t FRP pV TXH KHP WLQJXW XQD &RUDO *DVSDW[HUD HO ERPER gegant que tenim al poble el van batejar com Lo *DVSDW[HU H[LVWHL[ /R %RQVDL *DVSDW[HU SDUOHP GH FXLQD JDVSDW[HUD L GH ERQ VHJXU XQ ERQ JUDSDW de coses mÊs. $L[t pV TXH KDXUHP GH FRPHQoDU D FDPLQDU SHU fer valer la nostra manera de pensar, de mostrar el nostre sentiment i l’estima per sentir-nos JDVSDW[HUHV L JDVSDW[HUV 6HJXUDPHQW KDXUHP GH recórrer un llarg camà per tal que les institucions i HOV RUJDQLVPHV R¿FLDOV KR UHFRQHJXHQ SHUz QR HQV SRGHP GRQDU SHU YHQoXWV L KDXUHP GH OOXLWDU ¿QV TXH DTXHVW JHQWLOLFL VLJD R¿FLDO L XQD UHDOLWDW %LEOLRJUD¿D SERRA I FORTUÑO, VICENT P., Malnoms i dites, %LEOLRWHFD GH OD &LXGDG GH &DVWHOOyQ (GLWD ([FP Ajuntament de Castelló de la Plana.
LLIBRES DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT
55
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
TORRONS AGUT DE BENLLOCH, MĂ€XIMA QUALITAT DES DE 1915 ANNA BARCELĂ“ CUCALA Qualitat suprema. Aquest seria el resum perfecte si haguĂŠrem de descriure el torrĂł Agut de Benlloch en poques paraules. Per seguir abundant, afegirĂem que per la seva elaboraciĂł utilitzen productes de la millor qualitat, 100% naturals, que WRWV HOV SURFHVVRV TXH VHJXHL[HQ VyQ PDQXDOV TXH WUHEDOOHQ DPE OHV PDWHL[HV UHFHSWHV RULJLQDOV des de fa 5 generacions i que tant el sabor com els DURPHV TXH DFRQVHJXHL[HQ VyQ HVSHFWDFXODUV Tot i que l’ideal ĂŠs visitar la torronera pel matĂ, nosaltres varem arribar a la vesprada. Al centre de Benlloch i, apropant-nos a la fĂ brica de seguida ens abraça el dolç aroma d’ametlles torrades, mel L [RFRODWD $URPD TXH VÂśLQWHQVLÂżFD D OÂśREULU OD SRUWD Ens rep MarĂa JosĂŠ Agut, ella i el seu germĂ JosĂŠ Manuel sĂłn els encarregats de que els dolços mĂŠs tĂpics dels sopars de Nadal arriben a les nostres taules a temps i en les millors condicions. Passem a la sala de mĂ quines, on es fa la mĂ gia. On les ametlles marcones de la Vall d’Alba i la mel GH URPHU YDOHQFLj HV FRQYHUWHL[HQ HQ WRUUy 2Q OD [RFRODWD HV IRQ L HOV URYHOOV GHOV RXV HV FUHPHQ RQ els fruits secs es garrapinyen. Tal com arribem, surt una cuita d’un dels productes estrella dels Ăşltims anys: el pralinĂŠ d’avellana, un torrĂł que combina el sabor dolç GH OD [RFRODWD L XQ FUXL[HQW FDUDPHOÄ OLW]DW GH OHV
56
3URFpV GÂśHODERUDFLy GHOV WRUURQV $JXW GH %HQOORFK
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 avellanes. En provem un pessic i no ens estranya que siga un dels productes amb mĂŠs sortida. A Torrons Agut de Benlloch tots els productes es realitzen de manera 100% artesanal. Tot a mĂ . Des GH WRUUDU OHV DPHWOOHV ÂżQV D OÂśHQYDVDW L OÂśHWLTXHWDW dels productes. Tot passa per les mans d’una famĂlia d’artesans que, amb la seva feina, perpetuen el saber fer de l’empresa des de 1915. La campanya mĂŠs forta per a la famĂlia Agut, de Benlloch, comença a principis de setembre, quan ja es comencen a elaborar les mĂŠs de 80 varietats de pastilles de torrĂł i massapĂ de cara Nadal. Tot i que a partir d’aquest mes la producciĂł de torrons L GHULYDWV pV FRQWLQXDGD OÂśDFWLYLWDW H[WUD GHOV artesans no para, ja que durant els mesos d’octubre L QRYHPEUH OD WRUURQHUD UHS YLVLWHV L H[FXUVLRQV D PpV GH SDUWLFLSDU HQ ÂżUHV L HVGHYHQLPHQWV YDULDWV De fet, Agut de Benlloch ĂŠs una de les empreses productores de CastellĂł mĂŠs actives en els esdeveniments gastronòmics del nostre territori. Al OODUJ GH OÂśDQ\ HOV SRGHP WUREDU D TXDVL WRWHV OHV ÂżUHV de la nostra provĂncia i voltants, sempre amb una senya d’identitat: el forn de garrapinyar. Un reclam que amb el seu especial aroma ĂŠs capaç d’atraure ÂżQV L WRW DOV PpV GXUV ProducciĂł de torrĂł i massapĂ El torrĂł de l’empresa belloquina ĂŠs de qualitat suprema, ĂŠs a dir, totes les seves pastilles compten amb un mĂnim del 60% d’ametlla marcona. Actualment, l’artesanal del torrĂł elabora mĂŠs de 80 varietats de torrons, massapans i productes GHULYDWV HQWUH HOV TXH WUREHP WRUUy GH [RFRODWD DPE DPHWOOHV GH [RFRODWD L WDURQMD QRYHWDW de JXLUODFKH, tres sabors, sense sucre, massapans de cafĂŠ, de rovell d’ou torrat, de nous, de cĂtrics, amb ÂżJXHV DPE IUXLWHV FRQÂżWDGHV DPHWOOHV IDUFLGHV L com no, els reis de la festa: el torrĂł dur i el torrĂł bla d’ametlla. Sense dubte els mĂŠs reconeguts. El torrĂł dur d’ametlla es caracteritza pel seu color blanquinĂłs (degut a l’ús de mel de romer) i per la presència d’ametlles senceres. Ametlles que es WRUUHQ GXUDQW HO PDWHL[ SURFpV GÂśHODERUDFLy SHU D incorporar-les en calent a una massa de clares, mel de romer i sucre. El torrĂł dur d’ametlla es considera el “torrĂł mareâ€?, del qual sorgiran les tortes imperials i el torrĂł bla, que s’aconseguirĂ picant el torrĂł dur i afegint mĂŠs ametlla al molĂ. DesprĂŠs del temps i els passos UHTXHULWV SHU D DFRQVHJXLU XQD WH[WXUD zSWLPD OD PDVVD UHVXOWDQW HV GHL[DUj UHSRVDU GLHV SHU D HOLPLQDU OÂśH[FpV GÂśROL GÂśDPHWOOD L TXH DL[t HO WRUUy EOD no quede oliĂłs. On podem trobar els torrons d’Agut de Benlloch? Tot i que els seus productes es poden comprar a travĂŠs de la seva pĂ gina web, el 70% de la venda dels artesans es basa en la venda directa, ja siga
D OD VHYD ERWLJD IjEULFD ÂżUHV R D WUDYpV GH SXQWV de distribuciĂł. Al llarg de tot el mes de desembre, es podran adquirir els seus productes tambĂŠ a l’Avinguda rei En Jaume (CastellĂł), a la Plaça Santa Clara (CastellĂł), al Corte InglĂŠs (CastellĂł), al mercat de Vinaròs, al de BenicarlĂł i tambĂŠ al de Morella. Durabilitat i conservaciĂł Tots els productes elaborats per la famĂlia Agut estan lliures de conservants, pel que, tot i que els torrons tenen una durabilitat d’un any DSUR[LPDGDPHQW VHPSUH L TXDQ HV FRQVHUYHQ sense obrir), els massapans s’haurien de consumir amb mĂŠs celeritat. Quant a la conservaciĂł, MarĂa JosĂŠ i David ens aconsellen mantenir els torrons i massapans en llocs frescos i secs, mentre que indiquen que les SDVWLOOHV DPE EDVH GH [RFRODWD HV SRGULHQ JXDUGDU DO IULJRUtÂżF FRVD TXH QR pV LPSUHVFLQGLEOH GH IHW D la torronera no usen cĂ meres de fred).
57
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
LA TRADICIĂ“ ORAL A ALCALĂ€ DE XIVERT. /Âś(648(//ÂŹ FRANCISCO ROURES SANZ Tinc un familiar de certa edat, a qui jo no considero com molts dirien vell. TĂŠ el do de recordar WRWHV OHV RQRPjVWLTXHV GDGHV GH QDL[HPHQW L DOWUHV detalls que, avui en dia, qualsevol seria incapaç de recordar sense l’ajuda d´un assistent informĂ tic com pot ser l’agenda del mòbil. El que mĂŠs em crida l´atenciĂł ĂŠs que se’n recorda, tots els anys, de la data de la boda dels meus pares, L TXDVL VHPSUH TXH SRW SDVVD D IHOLFLWDU ORV L DL[z que aquest fet va passar fa mĂŠs de 50 anys. He de confessar que em fa vergonya, ja que per mĂŠs que ho intento jo no me’n recordo mai. Quant miro la foto del casament dels meus pares em crida l’atenciĂł la sobrietat i la senzillesa amb la que es va realitzar. NomĂŠs hi ha un parell de fotos del matrimoni, els dos vestits de rigorĂłs negre i amb molt poca companyia. Es va tractar d’un acte senzill i quasi clandestĂ, la cerimònia es va dur a terme a les vuit del matĂ, com era costum segons diuen ells. Em conten els meus pares que a l’època de la postguerra les coses no eren com ara, la gent era pobra i les celebracions es reduĂŻen a l´estricte Ă mbit mĂŠs familiar, pares, mares i germans. Tot i DL[z VHPSUH H[LVWLHQ H[FHSFLRQV VREUHWRW TXDQW HV casava una parella de famĂlia adinerada. Entre les tradicions perdudes n’hi ha una que tĂŠ a vore amb els casaments i de la qual participava tota una multitud. Es tractava de l’esquellĂ , tot un retrat d’una època ancestral on es representava de forma grotesca, còmica i pĂşblica els prejudicis, OD PRUDO L HOV FRQĂ€LFWHV IDPLOLDUV VXEMDFHQWV TXH formaven part de la manera de ser i d’una societat en decadència i poc tolerant. He intentat buscar constĂ ncia documental del fet en qĂźestiĂł i nomĂŠs l’he pogut trobar en dos llocs: el primer de forma molt reduĂŻda i sense gaire detalls a OD FUzQLFD TXH YD GHL[DU (OLVHR /DUURVD &XFDOD D OHV darreries del segle XIX on parla d’un esdeveniment on es realitza una esquellĂ en el municipi. L´altra es tracta d’un acte que es celebrava antigament a les Festes d´Agost (programa de festes de l’any 1923) i que es publicitava com la tradicional esquellĂ però he sigut incapaç de trobar cap testimoni que em GRQpV DOJXQD OOXP SHU FODULÂżFDU GHO TXq HV WUDFWDYD en realitat. Desconec si tindrĂ res a vore amb algun tipus de representaciĂł a mode de sainet valenciĂ relacionat amb el que tracto de contar a continuaciĂł o bĂŠ fa referència a algun acte relacionat amb les festivitats taurines. Aquesta tradiciĂł de fer l’esquellĂ ĂŠs comĂş a tots els pobles valencians. Es tractava d’un acte de
58
burla, d’escarni cap a les parelles que es casaven i en la que almenys un dels contraents era viudo o viuda. El fet de casar-se en segones nĂşpcies era tota una desgrĂ cia tot i ser un fet bastant habitual. En èpoques passades era freqĂźent enviudar quan encara s’era jove cosa que encara donava molt de temps per intentar refer la vida. Les causes com ja sabem eren diverses: malalties que ara sĂłn fĂ cilment curables i abans mortals, guerres, accidents de treball, etc. Mon pare, que ja tĂŠ 87 anys complits, em va comentar que l’última esquellĂ de la qual en va ser WHVWLPRQL YD VHU TXDQ HUD HQFDUD XQ [LTXHW 9D VHU D SULQFLSLV GH OD SRVWJXHUUD L GÂśDL[z MD HQ ID PpV GH 60 anys. Les parelles de viudos que es casaven havien d’aconseguir passar el mĂŠs desapercebut possible, cosa quasi impossible, entre altres coses perquè en la societat de l’època la boda era sempre religiosa i per a complir amb el ritual catòlic el mossèn havia de fer les corresponents amonestacions. Com que la concurrència a missa era quasi obligada tot el mĂłn sabia, amb prou antelaciĂł, el que havia de passar unes setmanes desprĂŠs. Hi havien diverses possibilitats d’estalviar-se aquest mal pas, ja que, com desprĂŠs descriurĂŠ de la mĂ d´un il¡lustre valenciĂ era prou desagradable i ningĂş volia passar per aquell trĂ ngol. La primera era casar-se el mĂŠs aviat possible, ĂŠs a dir a primerĂssima hora del matĂ. Es tractava d’aconseguir que la cosa passara el mĂŠs desapercebuda possible, un fet que era ben bĂŠ impossible. La segona era fer la cerimònia ben lluny de la poblaciĂł, ĂŠs a dir a una ermita llunyana. He sentit
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 GLU TXH DOJXQV DSURÂżWDYHQ OÂśHUPLWD GH 6DQW $QWRQL a Capicorb per tal de estalviar-se l’esquellĂ , però tenint en compte que no hi havia lĂnia regular GÂśDXWREXVRV QL WD[LV GLVSRQLEOHV SHU D UHFyUUHU OD distĂ ncia de mĂŠs de 10 quilòmetres i la logĂstica de OÂśqSRFD HO FDUUR L HO PDW[R WDPSRF KR IDFLOLWDYHQ massa. A l´esquellĂ es tractava d’acudir a la boda, el dia de la cerimònia, sense invitaciĂł, i acompanyar als acabats de casar en el trajecte que hi havia des GH OÂśHVJOpVLD ÂżQV D FDVD DPE WRW WLSXV GÂśREMHFWHV normalment esquelles de JDQDR, però tambĂŠ paelles, llandes o el que fos necessari per a fer el Pj[LP GH VRUROO SRVVLEOH DPE OD ÂżQDOLWDW TXH WRWKRP al poble s’assabentara del casament. Em conten els meus testimonis que l’assistència de pĂşblic era massiva i el soroll considerable. Els motius que propiciaven aquest escarni pĂşblic eren diversos però tots tenien a vore amb la moral de l´època: la parella era per a tota la vida i tambĂŠ per a desprĂŠs de la mort. El contrari estava mal vist. Qui eren els organitzadors de l’acte? Segons la tradiciĂł els familiars de la anterior parella, els quals acostumaven a prendre’s molt malament el fet que esta persona es tornara a casar amb un altre o una DOWUD VXSRVDGDPHQW MXVWLÂżFDW SHU OHV FRQVHT qQFLHV que podia tenir en assumptes d’herències i hereus. Els meus testimonis tambĂŠ em conten que l’esquellĂ HUD PpV FRQFRUUHJXGD L H[LWRVD GHSHQHQW dels contraents, ĂŠs a dir, si un dels contraents en volia fer ressò de que anava a casar-se, i no ho RFXOWDYD /ODYRUV OÂśq[LW GH OÂśDOGDUXOO HVWDYD PpV TXH assegurat. Un dels nostres valencians mĂŠs universals, %ODVFR ,EixH] YD UHWUDWDU HOV FRVWXPV YDOHQFLDQV de l’època de forma mĂŠs acurada amb les seues obres literĂ ries. En una d’elles, un conte valenciĂ â€œL´ESQUELLADAâ€? relata de manera molt detallada com desprĂŠs del casament d’un cacic viudo amb una jove fadrina acaba amb una notable esquellada L DPE XQ ÂżQDO WUjJLF SHUTXq OÂśHVTXHOODGD QR pV GH l´agrado del nuvi i representa una burla intolerable.
Blasco ens dĂłna tots els arguments anteriorment emprats en aquest article i del que ara us presentem alguns passatges de l´obra: ELS COSTUMS DE L´EPOCA: “L’egoisme rural estava bocabadat. Molt enamorat deu estar el tio Cento per a casar-se, per a violar tan escandalosament els costums tradicionalsâ€?. ELS AGRAVIS :â€?DesprĂŠs de la missa major, es podia sentir als parents de la senyora Tomasa que allò era un robatori. SĂ, senyor. La difunta li ho havia GHL[DW WRW DO PDULW FUHLHQW TXH QR OÂśREOLGDULD PDL L ara,â€?. LA VENJANÇA: “El cas ĂŠs que el casament no KDYLD GÂśDFDEDU Ep $TXHOO YHOO [DUXF DWDFDW GH rĂ bia amorosa estava destinat a plorar la seua calaverada. Xicotets havien de ser els adorns!...â€? (6 35(3$5$ /Â?$&7( Âł$L[t HUD , SHU DL[z WRWV HVSHUDYHQ XQ [RF VRUROOyV +L KDYLD GH SDVVDU alguna cosaâ€?. /Â?(648(//$'$ Âł5HGpX 3DUHL[LD TXH HO SREOH s’afonava, que tots els dimonis de l’infern assaltaven OD FDVD R TXH KDYLD DUULEDW HO MXt ÂżQDO Quin estrèpit! Eren llandes de petroli colpejades a garrotades, cabuts agitant cascavells innombrables, matraques enormes i grans esquellots sonant tots DOKRUD , DO PRPHQW HV YDQ VHQWLU FRHWV TXH [LXODYHQ L HVFODWDYHQ DO FRVWDW GH OD UHL[D GH OÂśHVWXGL 3HOV badalls de les fustes penetrava una resplendor roja d’incendi... Però, quina esquellada, senyors! Una en tota regla, amb estrofes al¡lusives que la gent celebrava amb rialles i renills. I quan cessava momentĂ niament l’estrèpit de les llandes i les esquelles, sonava la dolçaina amb sons borlins...â€? %LEOLRJUDÂżD Diari La Veu (22/10/2017) Els contes valencians GH %ODVFR ,EixH]. https://www.diarilaveu.com/ apunt/77267/lesquellada Testimonis: Paco Roures Pauner, Paco Arnau Vilaplana $ OD PHPzULD GHO PHX DPLF $XUHOL 3XLJ (VFRt HSG TXL HP [LX[LXHMD D OÂ?RwGD TXDQW QR SXF GRUPLU
59
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT CONVOCATORIA D’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS (ORDINÀRIA) D’acord amb els Estatuts, es convoca les sòcies i els sòcies a la sessió ordinària d’ Assemblea General que tindrà lloc el primer dissabte de febrer de 2019 (02/02/2018) al local de l’Associació de Jubilats i Pensionistes Sant Benet d’Alcossebre, a les 11:30 hores en primera convocatòria, i a les 12:00 hores, en segona, amb el següent, ORDRE DEL DIA: 1. 2. 3. 4. 5. 6.
Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta anterior. Memòria d’activitats de l’any 2018. Aprovació del Balanç econòmic de 2018. Proposta del Pla d’activitats i pressupost 2019. Altes i baixes de socis. Proposicions i preguntes. Alcalà, desembre de 2018. El President de l’ Associació.
!
TE MP
N I BE
PRO NOVES JORNADES D’ESTUDIS GASPATXERS 2018/2019 (VWXGL L DSUR[LPDFLy D OD ¿JXUD GHOV SHULRGLVWHV L HVFULSWRUV - JOSÉ BORT VELA - JOSÉ MARTI SANCHO Presentació dels llibres: (OV FDUUHUV G¶$OFDOj, editat per l’Associació d’Amics de Mainhardt. (Q ,WLQHUH, de Joaquín Arnau, editat per L’Editorial Antinea. ([SRVLFLy GH IRWRJUD¿D
60
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
LA PREMSA A L’ESCOLA JOAQUIM ARNAU I VALLINA Tenim consciència dels riscos que correm, si no HQV DUULED LQIRUPDFLy YHUtGLFD ÂżDEOH L FRQVWDWDEOH O, si l’empresa periodĂstica no reforça el paper GHOV VHXV SHULRGLVWHV D OD Âż GH JDXGLU GH PDMRU riquesa informativa i d’opiniĂł. I, segurament, davant GÂśDTXHOOV PHVVLHV D TXL OD OOLEHUWDW GÂśH[SUHVVLy HOV resulta, en el millor dels casos, una incomoditat, valorem l’enfortiment informatiu que preserva la pluralitat i l’anĂ lisi crĂtica. “Cal educar en l’esperit crĂtic a aquells que seran futurs consumidors d’informaciĂł; ĂŠs D GLU FUHDU HOV DQWtGRWV QHFHVVDULV D OD Âż d’aturar el tsunami de les fake newsâ€? Assistim a diferents manifestacions de la preocupaciĂł per la difusiĂł de notĂcies falses en diferents formats. Acostuma a ser informaciĂł que representa interessos ocults i mesquins, que mai no responen a l’interès general. Com no podia ser d’una altra manera, la FederaciĂł d’Associacions de Periodisme d’Espanya -FAPE- ĂŠs capdavantera en plantejar solucions per a crear tallafocs a aquest vell fenomen. Una de les seues propostes ĂŠs activar una assignatura orientada formar en lâ€˜Ă rea del periodisme, perquè cal educar en l’esperit crĂtic a aquells que seran futurs consumidors d’informaciĂł; pV D GLU FUHDU HOV DQWtGRWV QHFHVVDULV D OD Âż GÂśDWXUDU el tsunami de les IDNH QHZV Aquesta assignatura
estaria orientada als alumnes d’EducaciĂł Secundaria Obligatòria (ESO). La proposta pretĂŠn introduir el periodisme als instituts per considerar que ĂŠs un servei pĂşblic i, DL[t SRGHU FRQqL[HU XQ PyQ WDQ FRPSOH[ FRP pV el de la informaciĂł. No sols des de la teoria: des GÂśDSUHQGUH D HODERUDU XQD QRWtFLD ÂżQV LGHQWLÂżFDU quines fonts s’empren o com es pot distingir una notĂcia falsa. Amb el complement de fer camĂ a travĂŠs de la prĂ ctica, atès que aquell objectiu d’una educaciĂł de l’esperit crĂtic ha d’anar de la mĂ de la prĂ ctica periodĂstica escolar: els propis periòdics, la rĂ dio o els mitjans digitals.
1DWL %UXxy L /DXUD 6HJDUUD HQWUHYLVWDQW -RDQ /HUPD &DGDIDO 2FWXEUH GH
61
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 /D LQLFLDWLYD HUD DO GDPXQW GH OD WDXOD ÂżQV HO passat mĂŠs de maig quan els treballs parlamentaris SHO 3DFWH HGXFDWLX YDQ HQWUDU HQ YLD PRUWD 7RW L DL[z la federaciĂł mantĂŠ la reivindicaciĂł d’incorporar una assignatura vinculada al mitjans de comunicaciĂł per alumnes de secundĂ ria. La realitat del mĂłn escolar, però, ens dĂłna senyals evidents del treball del gènere periodĂstic, d’acord amb els continguts de llengua i literatura que arreplega el currĂculum de cada nivell. Es fa de manera progressiva des dels ensenyaments SULPDULV ÂżQV HO EDW[LOOHUDW SDVVDQW QDWXUDOPHQW per la secundĂ ria obligatòria. Fet aquest apunt de quina ĂŠs la realitat, resulta obvi que aquesta SURSRVWD FDOGULD HVWXGLDU OD HQ HO FRQWH[W JOREDO de les necessitats de millora d’aquesta etapa educativa i, naturalment, en el seu Ă mbit curricular. En qualsevol cas, podem afegir que la prĂ ctica periodĂstica ĂŠs un quefer pedagògic que ve de OOXQ\ 6L PpV QR SRGUtHP UHFRUGDU OD LQĂ€XqQFLD GH la pedagogia de Freinet al llarg del segle passat o trobar treballs de recerca ben documentada sobre P~OWLSOHV H[SHULqQFLHV GHVHQYROXSDGHV SHU OÂśHVFROD de la II RepĂşblica espanyola. Si fem la vista enrere a l’últim quart del passat VHJOH WUREDUHP XQ ERQ JUDSDW GÂśH[SHULqQFLHV de premsa escolar. I, en l’actualitat, qualsevol lector pot comprovar que molts diaris tenen els seus suplements orientats a promoure l’activitat periodĂstica dels estudiants. Si la mirada l’orientem cap a la nostra vila, en el temps descobrim, entre altres, Xe! (a ciclostil), Cadafal, Campanar o les
0DLWH 3LxHUR L 3LODU &XFDOD HQWUHYLVWDQW HO ELVEH 5LFDUG 0Â? &DUOHV *HQHU GH
notĂcies elaborades des del Grup de RedacciĂł $XVLjV 0DUFK SXEOLFDGHV DO SHULzGLF 0HGLWHUUiQHR O, en la present centĂşria, el cas de DTP -De Tot un Poc-, de l’IES “Serra d’Irtaâ€?, ben activa en el present. Per raons de participaciĂł i vinculaciĂł, em referirĂŠ a les dues primeres i al grup de redacciĂł. Provablement, els objectius que animaven les publicacions Xe!, Cadafal i el taller “Grup de redacciĂł AusiĂ s Marchâ€? no eren diferents dels que poden WHQLU DOWUHV H[SHULqQFLHV 'ÂśXQD EDQGD SUHWHQLHQ millorar les capacitats i competències vinculades a OD FRPXQLFDFLy RUDO R HVFULWD L HO GRPLQL RUWRJUjÂżF GH OHV OOHQJ HV RÂżFLDOV GHO SDtV , GÂśXQD DOWUD
$OXPQHV GHO &ROÄ OHJL 3~EOLF &RPDUFDO GÂś$OFDOj GH ;LYHUW DPE -RDQ )UDQFHVF &DVWLOOR &XUV
62
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 desenvolupar el pensament crĂtic i la seua identitat com a ciutadĂ . És a dir, no sols es volia estudiar la realitat i les llengĂźes pròpies a traves d’un periòdic, sinĂł tambĂŠ, l’estructura del mitjĂ de comunicaciĂł. Si fem memòria d’aquella lĂnia de divulgaciĂł cultural i d’informaciĂł no-general, podem enumerar els segĂźents objectius: - Discriminar l’estructura i construcciĂł de les diferents formes de comunicaciĂł escrita, o gèneres del periodisme. Construir la notĂcia, el seu enfocament, les parts. O, l’entrevista. - Desenvolupar l’interès per l’actualitat. - Aprendre i comprendre el sistema i funcionament dels mitjans de comunicaciĂł. ,QWHUSUHWDU L GLVFULPLQDU WRW DOOz TXH pV VLJQLÂżFDWLX del que no ho ĂŠs gens ni mica, o que ho ĂŠs ben poc. 'LIHUHQFLDU HOV YDORUV GHO OOLEUH GH WH[W L GHO periòdic. El primer com a representant de la ciència L GHO FRQHL[HPHQW HO VHJRQ GH OD YLGD GHO TXH QR ĂŠs previsible, dels esdeveniments. - Discriminar el paper de la publicitat i els valors interessats que ens transmetien en la cultura de consum. ,GHQWLÂżFDU L GLVFULPLQDU OD LQIRUPDFLy SHULRGtVWLFD de la publicitat i de la propaganda. “En eixa responsabilitat educadora tots tenim a dir o aportar, perquè el periodisme, HQ WUHEDOODU OÂśjPELW S~EOLF L VHU LQĂ€XHQW HQ la societat, ha de denunciar les injustĂcies i reconèixer els fets positius d’aquelles accions que van mĂŠs enllĂ dels fets o rutines quotidiansâ€? En els tres projectes i atès que el periodisme ĂŠs una forma de comunicaciĂł especialitzada, platejĂ vem la necessitat de saber com funciona la comunicaciĂł entre els sers humans. EntenĂem que era un treball previ i una anĂ lisi ben motivadora. El SXQW GH SDUWLGD HV FRQFUHWDYD HQFHWDQW XQD UHĂ€H[Ly sobre com ho feien els propis alumes entre ells i DPE OD JHQW DGXOWD 3HUTXq DO FDS L D OD Âż OHV GXHV IRUPHV GH FRPXQLFDFLy WHQHQ OHV PDWHL[HV QRUPHV (OV DOXPQHV IUXLW GÂśDTXHOOD UHĂ€H[Ly L DQjOLVL concloĂŻen amb claredat que, normalment, qui enganya ĂŠs perquè vol enganyar. Eren ben conscients d’allò que els convenia dir o callar en FDGD PRPHQW FLUFXPVWjQFLD R FRQWH[W , SHO JHQHUDO KDYLHQ H[SHULPHQWDW TXH OHV SDUDXOHV podien dir una cosa i, la lectura que podien fer en la mirada del seu interlocutor, ser una altra; ĂŠs a dir, que la seua paraula podia ser un no i en els seus ulls es podia descobrir un sĂ. 'ÂśDTXHOOHV H[SHULqQFLHV SRGUtHP DÂżUPDU TXH HQ la mesura que introduĂŻen una metodologia activa, creaven un ambient mĂŠs dinĂ mic en els treballs escolars, perquè s’activava la motivaciĂł i els interessos dels alumnes. I, de manera progressiva, els anava capacitant per a fer una lectura
intel¡ligent i de qualitat de la premsa. PodrĂem assegurar, sense cap mena de dubte, que la seua introducciĂł a l’à mbit escolar ve avalada no sols per ser una ferramenta pedagògica, sinĂł tambĂŠ perquè FRQQHFWD OÂśDOXPQH DPE HO PyQ HO PpV SUz[LP R HO mĂŠs allunyat. Li permet saber d’una realitat actual i, alhora, anar construint una consciència crĂtica per a poder discriminar les distorsions de la realitat, els servilismes i condicionaments dels mitjans de comunicaciĂł. En resum, cal dir que la lectura, estudi i prĂ ctica GH SUHPVD D OÂśHVFROD pV XQD DFWLYLWDW SURÂżWRVD des d’un punt de vista formatiu. Des d’aquesta perspectiva cal apuntar els segĂźents arguments: - És una activitat interdisciplinar que potencia el treball en equip. $SRUWD XQ FRQWH[W OLQJ tVWLF L GH FRPXQLFDFLy GLIHUHQW DO GHO OOLEUH GH WH[W /ÂśDOXPQH SRW FRPSURYDU OD FRPSOH[LWDW GH OHV unitats de comunicaciĂł periodĂstica. - Promou la capacitat crĂtica de l’alumne que li permet descobrir les intencions ocultes del mitjĂ de FRPXQLFDFLy L HOV QLYHOOV GÂśREMHFWLYLWDW GHO PDWHL[ Passats mĂŠs de trenta anys d’aquelles HQULTXLGRUHV H[SHULqQFLHV HV SRW PDQWHQLU DTXHOOD formulaciĂł d’objectius generals. És obvi, però, que a la seua base hi ha la necessitat d’assolir la competència digital i, davant del tsunami de QRWLFLHV OÂśH[HUFLFL GH OÂśDFWLWXG FUtWLFD SDVVD SHU aprendre a gestionar la informaciĂł que es rep de manera continuada al llarg del dia i de tots els dies. I, tambĂŠ, la de seguir educant en valors DPE OD ÂżQDOLWDW GH JHQHUDU HOV DQWtGRWV QHFHVVDULV perquè, de vegades, el periodisme no juga net. NingĂş de nosaltres no ignora que el seu valor de penetraciĂł social es emprat interessadament pels GLIHUHQWV SRGHUV eV OÂśDQWLF L YHOO GHVLJ GÂśLQĂ€XLU HQ OD informaciĂł, de manipular-la. Sabem que hi ha qui YRO ÂłFXLQDU´ OD LQIRUPDFLy L TXL YRO ÂżFDU OL XQ ERo (Q HL[D UHVSRQVDELOLWDW HGXFDGRUD WRWV WHQLP D GLU o aportar, perquè el periodisme, en treballar l’à mbit S~EOLF L VHU LQĂ€XHQW HQ OD VRFLHWDW KD GH GHQXQFLDU OHV LQMXVWtFLHV L UHFRQqL[HU HOV IHWV SRVLWLXV GÂśDTXHOOHV accions que van mĂŠs enllĂ dels fets o rutines quotidians.
AJUNTAMENT ALCALĂ€ DE XIVERT ALCOSSEBRE
63
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
SAKKA TEN 2018 A L’ESPAI D’OCI D’ALCALĂ€ DE XIVERT XAVIER REDĂ“N El congrĂŠs Sakka Ten, art i cultura europea del bonsai de 2018, ha estat organitzat per l’AssociaciĂł Lo Bonsai Gaspatxer d’AlcalĂ de Xivert i la Nippon Bonsai Sakka Kyookai EspaĂąa. Per aquesta ocasiĂł, hem tingut la sort de tenir entre nosaltres al gran sensei del bonsai mundial, el japonès Sr. Tomio Yamada (A hores d’ara ĂŠs el gran sensei del bonsai al mĂłn, el nĂşmero u de l’escalafĂł dels artistes del bonsai i ĂŠs la tercera vegada en la seva vida artĂstica que ve al nostre paĂs). TambĂŠ hem tingut al sensei Minoru Akiyama, japonès, un dels talents emergents del panorama bonsaĂŻstic mundial, acompanyat pel seu ajudant Takahiro Ishigara. A mĂŠs d’ells, vĂ rem contar amb el millor traductor de japonès que podem trobar a Europa en aquests PRPHQWV HO PLOORU HWQRÂżOzOHJ GH MDSRQqV L FDWHGUjWLF de la universitat Can Foscari de Venècia, el Sr. Aldo Tollini. Al llarg de la mostra hem de destacar la demostraciĂł de bonsai realitzada pel mestre suĂs Mugo Ferrari, acompanyat pel mestre italiĂ Edoardo Rossi. VĂ rem tenir una conferència/cata, sobre el sake japonès a cĂ rrec de la millor empresa de sake d’Europa, Kensho, aixĂ com una altra iniciativa, sobre l’encens japonès a cĂ rrec del major importador d’encens japonès d’Europa, Tierra Zen. Este congrĂŠs europeu del bonsai s’ha pogut dur a terme grĂ cies al suport de l’ajuntament d’AlcalĂ de Xivert i de l’importantĂssim recolzament del seu alcalde Francisco Juan, qui ja coneixia la Sakka Ten des de la primera ocasiĂł en que va venir al nostre paĂs el 2012. Cal remarcar que este esdeveniment ha posat AlcalĂ de Xivert en el mapa en ser un clar referent del bonsai europeu i nacional, i ha donat una empenta importantĂssima a l’associaciĂł local Lo Bonsai Gaspatxer. $O ÂżQDO KHP DFRQVHJXLW VXSHUDU OHV H[SHFWDWLYHV que tenĂem en un principi. Hem comptat amb la presència d’uns 1.200 espectadors, que han vingut de diversos paĂŻsos com ara: ItĂ lia, França, Bèlgica, 6XwVVD 6DQ 0DULQR (VORYqQLD +RODQGD 3ROzQLD L per suposat Espanya. Es va fer una acurada selecciĂł de 70 peces, entre bonsai, suiseki i kusamono, de les 300 obres presentades. Es va buscar hi haguĂŠs una representaciĂł de varietat d’espècies i estils, aixĂ com es va treballar en la col¡locaciĂł i l’harmonia de tot plegat. La mostra va ser seleccionada pels comissaris encarregats. Es podien contemplar peces premiades en diversos certĂ mens internacionals,
64
Sakka Ten a l’Espai d’Oci d’Alcalà de Xivert
aixĂ com un suiseki japonĂŠs enviat per un sensei del JapĂł, per a que fos exposat expressament durant la mostra. L’activitat va començar el dijous 1 de novembre amb l’arribada dels ponents europeus i dels expositors. La mostra es va acabar dilluns dia 5 en una masterclass del gran sensei Tomio Yamada sobre el keido en el Tokonoma. Tot plegat ha fet que, des de la junta directiva europea, i des de la casa mare japonesa de sensei, ens han fet arribar un escrit on se’ns diu que ha segut una de les millors edicions de la Sakka Ten i ens feliciten per l’excel¡lent organitzaciĂł. Penseu que l’anterior ediciĂł es va fer al JardĂ BotĂ nic de Roma i la propera es farĂ , el 2020, al 0XVHX $UTXHROzJLF GH 1jSROV XQHV VHXV TXH encara posen mĂŠs en relleu el treball realitzat a AlcalĂ i la transcendència de l’esdeveniment. Finalment, des d’aquestes pĂ gines que ens ofereix la revista MAINHARDT volem agrair l’esforç GHOV PpV GH YROXQWDULV L DÂżFLRQDWV R QR DO bonsai, locals i de les nostres comarques, que han fet possible aquest congrĂŠs al voltant de l’art i la cultura del bonsai. Sensei ĂŠs un terme en japonès usat com a tĂtol honrĂłs per tractar amb respecte, i admiraciĂł a un mestre o professional de qualsevol Ă rea. Suiseki ĂŠs una paraula japonesa que fa referència a una pedra que amb la seva forma i colors recorda un paisatge o un objecte de la natura.
El kusamono ĂŠs una composiciĂł d’una o mĂŠs plantes silvestres que recreen un paisatge de la natura. Fotos: Mireia Bel, Xavier Rovira i Facebook “Lo Bonsai Gaspatxerâ€?
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
65
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
EL HANDBOL A ALCALĂ€ DE XIVERT CARLOS CHERTA Encara que el handbol es va iniciar al nostre poble fa molts anys i que a l’escola va començar a practicar-se durant les dècades dels anys 80 i 90, QR YD VHU ÂżQV ID GHX DQ\V TXH DTXHVW YD FRPHQoDU D FRQVROLGDU VH GÂśXQD PDQHUD RÂżFLDO 'HVSUpV GÂśXQV DQ\V GÂśLQLFLDFLy RQ OHV [LTXHWHV practicaven el handbol com una activitat H[WUDHVFRODU DO FROÄ OHJL OÂśDQ\ YDQ FRPHQoDU D IRUPDU VH HOV SULPHUV HTXLSV RÂżFLDOV L HV YDQ LQLFLDU les competicions amb equips de fora la localitat. Tot L DL[z HO FOXE QR HV YD FRQVWLWXLU ÂżQV OÂśDQ\ DPE el nom de Club de Handbol Serra d’Irta. $ KRUHV GÂśDUD WHQLP PpV GH [LTXHWHV L [LTXHWV practicant aquest esport, amb un equip cadet, un equip alevĂ i una escoleta de formaciĂł als col¡legis d’AlcalĂ i d’Alcossebre amb la idea de garantir el futur i la continuĂŻtat d’aquest esport a la localitat.
.DUHQ SRUWHUD GH OÂśHTXLS FDGHW
(PPD $LQKRD (OHQD L 5LWD HQ XQD MXJDGD GÂśDWDF FRQWUD HO &DVWHOOy
Durant aquests darrers anys, alguns equips del nostre club han conquistat tĂtols de lligues a nivell provincial i d’altres competicions, cosa que ens anima a continuar en aquesta lĂnia. (Q OÂśDFWXDOLWDW HOV HTXLSV FRPSHWHL[HQ HQ OHV lligues de la federaciĂł valenciana, però tambĂŠ VÂśDFXGHL[ D WRUQHMRV FRQFHQWUDFLRQV FDPSXV HWF
WEB: www.amicsdemainhardt.eu 66
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
(TXLS &DGHW DO 7RUQHLJ 6DQW 0LTXHO '¶HVTXHUUD D GUHWD GH SHX %HWK 1LFR 6R¿D $QGUHD -XOLD $LQKRD %ODQFD /XFLD 6 L 'DQL $ WHUUD *LVHOD &ODUD 5LWD /HD 3DXOD L /XFLD &
'DIQH UHEHQW OD PHGDOOD FRP D HTXLS VHJRQ FODVVL¿FDW DO 7RUQHLJ GH OD &DU[RID D %HQLFDUOy (TXLS $OHYt DO 7RUQHLJ 6DQW 0LTXHO G¶HVTXHUUD D GUHWD GH SHX %HJRxD 7LVDP $OED $LQRD 'DOLD 1HUHD /HLOD 0LUHLD .DZWDU 4XLTXH $ WHUUD 1RUD $PDLD $LQKRD <DVPLQH 3DXOD /DUD L 1DLD
8QD H[SHGLFLy GHO FOXE D XQ SDUWLW GH OD OOLJD QDFLRQDO D &DVWHOOy
67
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
EL VI SENYORITO JOAN V. SANZ SANCHO
68
Una mica d’història Tot apunta que la vinya va tindre els seus orĂgens a la zona d’Armènia, al voltant de les muntanyes GHO &DXFDV L TXH GÂśDL[z HQ ID DSUR[LPDGDPHQW uns 6.000 anys. Des d’allĂ el conreu es va anar escampant per Turquia, la zona de l’antiga MesopotĂ mia, FenĂcia i Egipte... per endinsar-se posteriorment per totes les terres que voregen la MediterrĂ nia. /D PDMRULD GÂśDXWRUV FRLQFLGHL[HQ HQ DÂżUPDU TXH a la penĂnsula Ibèrica, van ser els grecs qui van introduir la vinya per la zona de Roses i EmpĂşries, mentre que els fenicis i els cartaginesos ho van fer PpV FDS DO VXG DSUR[LPDGDPHQW SHU OD ]RQD TXH discorre entre Sagunt i Cartagena. Segons Jaume Ciurana autor del llibre Els vins de Catalunya, els grecs i els fenicis van portar, amb tota seguretat, una varietat de vinya anomenada Vitis pontica, varietat que predominava a les illes JUHJXHV L TXH HQFDUD HV FRQUHD D OÂśDOWUH H[WUHP GH la MediterrĂ nia. Durant l’època de la romanitzaciĂł les plantacions GH YLQ\D L GÂśROL YDQ VRIULU XQ QRWDEOH FUHL[HPHQW L YDQ convertir el pobles de la PenĂnsula en uns importants H[SRUWDGRUV 3HUz DPE OD FDLJXGD GH OÂśLPSHUL les invasions dels pobles del nord, el feudalisme i l’arribada dels Ă rabs, a qui la religiĂł prohibia veure vi, la vinya va sofrir un notable retrocĂŠs. NomĂŠs alguns monestirs van seguir conreant-la, perfeccionant les seues tècniques de cultiu i els processos que es seguien per a l’elaboraciĂł del vi. Posteriorment amb la reconquesta, les vinyes van anar recuperant el seu esplendor, van començar a difondre’s millors tècniques per al seu conreu, es van crear impostos per a la comercialitzaciĂł i el consum del vi, i es van instaurar penes per a tots aquells que adulteraven el vi. La gran revoluciĂł, però, va arribar, al llarg dels segles XVI i XVII, de la mĂ dels britĂ nics. Aquests se’n van adonar que afegint aiguardent, quan el vi estava en procĂŠs de fermentaciĂł, s’aconseguia estabilitzar-lo de tal manera que resistia millor el canvi de les temperatures i les elevades humitats que havia de suportar des dels llocs de producciĂł ÂżQV HO VHX FRQVXP D OHV ,OOHV %ULWjQLTXHV R HO FHQWUH d’Europa. Si ens remuntem a la segona meitat del s. XVI (PIQUERAS, 1981, pĂ g. 10 envia a VICIANA), la producciĂł de vi a AlcalĂ girava al voltant dels 20.000 cĂ nters, una quantitat equivalent als 2.540 hectolitres. Es tractava d’uns vins d’elevada graduaciĂł i curta durada, que sovint eren tractats amb un sistema de cocciĂł que li allargava la vida.
$QWLJD SUHPVD GH YL VLWXDGD D OHV ERGHJXHV GH 3DJR GH 7KDUV\V D 5HTXHQD
Es possible que es tracte del que hem sentit anomenar com a vi cuit, però del qual no tenim mĂŠs informaciĂł al voltant de la seua elaboraciĂł o els resultats obtinguts. $ ÂżQDOV GHO VHJOH ;9,,, &DYDQLOOHV HVWLPD XQD producciĂł de vi que ja podria arribar ja als 200.000 FjQWHUV $TXHVWD [LIUD VXSRVDULD XQ LQFUHPHQW HQ XQV DQ\V GH YRUD HO ÂżQV DUULEDU DOV hectolitres. El cronista fa referència a que entre els tres municipis propers a les zones d’embarcament, com sĂłn Vinaròs, BenicarlĂł i PenĂscola, juntament D $OFDOj SURGXwHQ DSUR[LPDGDPHQW HO GH WRW HO YL GHO 0DHVWUDW $L[t $OFDOj WHQLD OD PLOORU FROOLWD comarcal de blat, la segona de vi i dues de les millors d’oli i garrofes. GairebĂŠ mig segle desprĂŠs, Madoz, al voltant de 1845 ens dĂłna molt bones referències. Segons ell la vinya era el conreu que ocupava mĂŠs superfĂcie conreada. El poble comptava amb cinc fĂ briques d’aiguardent i nombrosos cellers per a l’elaboraciĂł de vi. A mitjans del segle XIX, però, comença la temible SODJD GH OD ÂżOÄ OR[HUD (V WUDFWD GH OÂśDUULEDGD GHV GÂś$PqULFD GÂśXQ LQVHFWH TXH HV Âż[D D OHV IXOOHV L OHV arrels del cep i contra el qual les espècies europees no tenien cap tipus de defensa. Entre 1832 y 1840 l’epidèmia va arribar a França, a la zona del Languedoc, i ho va fer a travĂŠs d’uns ceps americans que havien importat uns viticultors GH OD ]RQD 'H PDQHUD SURJUHVVLYD OD ÂżOÄ OR[HUD YD començar a arrasar les vinyes, primer de França, però en poc temps les de tota Europa. Aquesta ha estat la crisi mĂŠs gran que ha patit la viticultura del vell continent i que va posar en perill el conreu de la vinya prĂ cticament a tota Europa.
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 A EspaĂąa, a partir de la dècada de 1870, la ÂżOÄ OR[HUD YD HQWUDU D OD 3HQtQVXOD SHU GLYHUVRV IRFXV $ 2SRUWR L 0iODJD YD DUULEDU SHU PDU DPE OD importaciĂł de peus americans. La costa catalana es va veure afectada per ser l’entrada natural des del paĂs veĂ. A les nostres terres la plaga es va GHL[DU VHQWLU DSUR[LPDGDPHQW HQWUH HO L HO /D ÂżOÄ OR[HUD SHUz YD DYDQoDU OHQWDPHQW GH tal manera que durant els seus inicis quan encara no ens havia afectat, però la producciĂł de vi al centre d’Europa havia minvat considerablement, va disparar la producciĂł i el preu del vi de les nostres WHUUHV /ÂśH[SRUWDFLy YD FUpL[HU QRWDEOHPHQW L FRP Ep diu Gonzalo Romero Mas en el seu llibre El vino GH &DVWHOOyQ (O YLQR HQ OD IDUPDFLD: “No hay que HQJDxDVH HO LQFUHPHQWR GH OD H[SRUWDFLyQ REHGHFH a la monolĂtica razĂłn de la abrumadora escasez de vino en Europa, y no por desgracia a la calidad de nuestros caldos. Es un momento en que todo se YLQLÂżFD SRUTXH WRGR VDOH LQWHUHVD OD FDQWLGDG TXH SUHVXSRQH PiV EHQHÂżFLRV VH WUDWD GH DFDOODU OD YRUD] GHPDQGD H[WHUQD TXH QXQFD HVWj VDFLDGD´ (QWUH OÂśDQ\ L HO OD ÂżOÄ OR[HUD YD HQYDLU les nostres terres i a l’igual que va passar amb els ceps de les vinyes per on havia passat la plaga, aquestes van resultar atroçment destrossades. La PDMRULD GH OHV YLQ\HV YDQ GHVDSDUqL[HU L PROWV GHOV agricultors van abandonar el seu cultiu. (OV FDPSV GH FRQUHX TXH ÂżQV D SULQFLSLV GH VHJOH havien estat sembrats de vinya van començar a transformar-se i es van plantar arbres fruitals: DPHWOHUV ROLYHUHV JDUURIHUV 3DUDGR[DOPHQW OD JHODGD GHO YD WRUQDU OHV FRVHV DO VHX OORF $L[t la gelada de molts dels arbres abans esmentats, va impulsar novament els agricultors a replantar i recuperar de nou els seus camps de vinya. 3HUz DTXHVW FRS QR HV WUDFWDYD GHOV PDWHL[RV peus. Molts dels agricultors van optar per noves varietats hĂbrides recentment descobertes i que HUHQ LPPXQHV D OD ÂżOÄ OR[HUD (V WUDFWDYD GÂśXQV peus tambĂŠ de procedència americana, els quals s’empeltaven de varietats locals. Per tal que ens fĂŠssem una idea AlcalĂ tenia, al voltant de l’any 1946, un total de 700 hectĂ rees de
vinya mentre que l’any 1970, poc mĂŠs de 20 anys GHVSUpV OD [LIUD URQGDYD MD DO YROWDQW GH OHV hectĂ rees. La majoria del raĂŻm que es conreava a AlcalĂ era raĂŻm de taula: rosseti, moscatell, cardenal... però sempre ens ha resultat curiĂłs escoltar parlar d’una varietat destinada bĂ sicament a la producciĂł de vi i sobre la qual han circulat nombroses històries difĂcils de creure o de destriar quines d’elles eren certes i quines eren infundades. Començava la mala fama d’una varietat hĂbrida anomenada senyorito. Les varietats hĂbrides En el camp de l’enologia es considera hĂbrid qualsevol tipus de cep resultat del creuament de dues o mĂŠs espècies pertanyents a la famĂlia de les vitĂ cees. Amb el temps es va anar millorant la qualitat d’aquests ceps de manera que a mĂŠs de OD UHVLVWqQFLD D OD ÂżOÄ OR[HUD YDQ DXJPHQWDU OD VHXD productivitat, es van fer resistents a altres malalties FULSWRJjPLTXHV FRP HO PtOGLX L HUHQ PHQ\V H[LJHQWV a l’hora del conreu. $ DTXHVWHV YDULHWDWV VH OHV YD FRQqL[HU DPE les sigles HPD (HĂbrid Productor Directe) que no necessitava cap empelt posterior i amb tan sols SODQWDU XQ VDUPHQW MD HUD VXÂżFLHQW SHU UHSURGXLU una nova parra. A molts dels nostres pobles tambĂŠ se les anomenava de peu directe. A la provĂncia de &DVWHOOy OHV Pj[LPHV H[WHQVLRQV FRUUHVSRQLHQ D OHV varietats del senyorito o macameu i l’edo. El vi VHQ\RULWR Tot apuntava que aquesta varietat havia desaparegut o gairebĂŠ. A poc a poc m’he assabentat TXH KL KD DOJXQHV IDPtOLHV JDVSDW[HUHV TXH HQFDUD conserven algunes vinyes i amb aquesta varietat, ara barrejada amb altres de noves, elaboren el seu propi vi. Aquesta notĂcia m’omple de satisfacciĂł d’una banda pel que suposa una lluita per la WUDGLFLy L GÂśDOWUD SHO GHVDÂżDPHQW TXH YD VXSRVDU mantindre el seu conreu a pesar d’anar-li totes OHV FRVHV HQ FRQWUD $PE DTXHVW [LFRWHW DUWLFOH volem restituir, ni que siga una mica, la dignitat i la fama d’aquesta varietat, sobre la qual van cĂłrrer moltes informacions algunes de les quals no obeĂŻen certament a la veritat.
69
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
ENOTURISME. ACTIVITAT VIU LA VENDÍMIA. XAFANT RAÏM A LES BODEGUES PAGO DE THARSYS DE REQUENA
70
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 Però anem a pams i refem una mica la història. 7RW YD FRPHQoDU DSUR[LPDGDPHQW D OD PHLWDW GH OD dĂŠcada dels anys 50, quan una ordre del Ministeri d’Agricultura autoritzava, sense limitacions, les plantacions de noves vinyes en les zones que ells consideraven de qualitat (amb denominaciĂł d’origen - DO) i que constituĂŻen en aquell moment la base GHO FRPHUo H[WHULRU (V SRWHQFLDYHQ OHV ]RQHV FRP Jerez de la Frontera, Montilla-Moriles, Rioja, Priorat, Requena-Utiel i unes poques mĂŠs en detriment dels vins de la nostra provĂncia que eren considerats de SRFD TXDOLWDW /D PDWHL[D RUGUH MD SODQWHMDYD UHWLUDU els peus americans i francesos considerats hĂbrids, amb la idea de millorar la qualitat del vi. L’any 1959 una nova ordre complementava OÂśDQWHULRU L SURKLELD H[SUHVVDPHQW OHV QRYHV SODQWDFLRQV GÂśKtEULGV SURGXFWRUV GLUHFWHV $L[t PDWHL[ les que havien estat plantades amb anterioritat nomĂŠs es podrien consumir en el mercat interior. A principis de la dècada dels 70, mitjançant un decret, s’aprovava el que seria una nova llei que reglamentava tots els aspectes que giraven al voltant de la vinya i el vi a l’Estat espanyol amb la idea d’adaptar-se als canvis que s’havien introduĂŻt en el sector durant les darreres dĂŠcades. El 23 de març de 1972 s’aprovava el 5HJODPHQWR GH OD /H\ R HO TXH pV HO PDWHL[ HO (VWDWXWR GH OD YLxD del vino y de los alcoholes. Aquesta nova legislaciĂł serĂ un cop dur per totes les vinyes hĂbrides i entre elles per al vi senyorito o macameu com el denominen en algunes zones. El primer cop d’efecte estĂ en que nomĂŠs ĂŠs considera raĂŻm el fruit de la 9LWLV YLQLIHUD Com que els hĂbrids no sĂłn vinĂferes el seu fruit no es pot considerar ben bĂŠ raĂŻm. En un altre dels seus articles es diu, H[SUHVVDPHQW TXH HV IRPHQWDUj DUUDQFDU L DFDEDU amb les vinyes els ceps de les quals siguen hĂbrids i ÂżQDOPHQW SHU DFDEDU KR GH UHPDWDU HV TXDOLÂżFDYHQ de vins no aptes per al consum els vins procedents d’hĂbrids productors directes i qualsevol de les seues barreges amb altres vins. L’abril de 1980, una nova Ordre ministerial preparava un programa per tal d’eradicar totalment els ceps hĂbrids i atorgava una subvenciĂł per cada peu arrancat. La idea era arrancar les vinyes i que es plantaren altres conreus llenyosos o herbacis. Durant tot aquest perĂode durant el qual es va propiciar l’arrancada de moltes vinyes i entre elles les del senyorito, van cĂłrrer diverses notĂcies sovint contradictòries. Alguns dien que la causa estava HQ OD WR[LFLWDW GHO YL GÂśDOWUHV GLHQ TXH HUD GHJXW D l’elevat grau d’alcohòlic metĂlic que contenia i que nomĂŠs es podia utilitzar per fer altres tipus d’alcohol
però no vi. El cert ĂŠs que molta gent va arrancar les vinyes i nomĂŠs alguns agricultors en van conservar alguns ceps. Ho van fer per seguir elaborant el seu propi vi, incrèduls per les notĂcies que corrien i conscients que vulneraven les darreres normatives. 5HVSHFWH D OD VHXD WR[LFLWDW GLYHUVRV HVWXGLV corroboren que no hi ha res de cert en aquesta DÂżUPDFLy L TXH OD QRWtFLD LQLFLDO UHVSHFWH OD VHXD WR[LFLWDW QRPpV HUD XQD KLSzWHVL GH WUHEDOO TXH PDL QR HV YD SRGHU FRQÂżUPDU Pel que fa al seu elevat contingut en alcohol, tot apunta que aquest oscil¡la entre els 170 i els PJ SHU OLWUH XQHV [LIUHV VHPEODQWV D OD PDMRULD de vins d’alta graduaciĂł que tenim per les nostres terres. TambĂŠ es va parlar que contenia una substĂ ncia anomenada malvina a la qual se li atribuĂŻen certes propietats cancerĂgenes. El cert però ĂŠs que es tracta d’una substĂ ncia amb la qual es poden descobrir les adulteracions dels vins que continguen hĂbrids negres per donar-los coloraciĂł i aconseguir d’aquesta manera un color mĂŠs pronunciat i mai no s’han demostrat els seus efectes adversos. /D T HVWLy VHJXHL[ HQ OÂśDLUH L HOV SURGXFWRUV VHJXHL[HQ GLYLGLWV SHUz KL KD LQYHVWLJDGRUV TXH VHJXHL[HQ WUHEDOODQW HQ HO GHVHQYROXSDPHQW GH OHV varietats hĂbrides i en la millora dels vins. Es parla de que ja s’han obtingut varietats amb qualitats enològiques iguals o superiors a les de 9LWLV YLQLIHUD. 'ÂśDOWUHV VHJXHL[HQ GHIHQVDQW HO GHVHQYROXSDPHQW de les hibridacions mitjançant nous creuament amb la intenciĂł d’obtindre varietats cada cop mĂŠs resistents a les diferents plagues que afecten a la nostra viticultura. $PE DTXHVWHV UDWOOHV YROHP IHU XQ [LFRWHW UHFRQHL[HPHQW D WRWV DTXHOOV JDVSDW[HUV TXH QR HV YDQ GHL[DU LQWLPLGDU L YDQ PDQWLQGUH DTXHVWD YDULHWDW WDQ QRVWUD PDOJUDW OHV GLÂżFXOWDWV 'ÂśDOWUD encoratjar una nova fornada de joves viticultors que VHJXHL[HQ HODERUDQW HO VHX SURSL YL L LQYHVWLJDQW SHU anar aconseguint uns caldos cada cop millors. %LEOLRJUDÂżD - PIQUERAS, JUAN, /D YLG L HO YLQR HQ HO 3DtV Valenciano, (GLWD ,QVWLWXFLyQ $OIRQVR HO 0DJQiQLPR Vaència, 1981. - ROMERO MAS, GONZALO, (O YLQR HQ &DVWHOOyQ (O YLQR HQ OD IDUPDFRSHD $UWHV *UjÂżFDV $UPHQJRW SA, San Rafael del RĂo, 1984. 5HJODPHQWR GH OD /H\ . Estatuto de la YLxD GHO YLQR \ GH ORV DOFRKROHV. - /H\ GH 2UGHQDFLyQ GHO 6HFWRU YLWLYLQtFROD GH OD &RPXQLGDG 9DOHQFLDQD /H\ GH GH PDLJ
71
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018
LA FIL¡LOXERA FRANCISCO ARNAU VILAPLANA Tot i que AlcalĂ mai no ha estat considerat, estrictament, allò que se’n diria un poble vinĂcola, antigament, la collita del raĂŻm era, per als llauradors una de les mĂŠs importants. Tots sabem que, des GHO VHJOH ;,; ÂżQV OD SULPHUD PHLWDW GHO VHJOH ;; HO cultiu del vi, juntament amb el de garrofes, el de l’oli i el del blat eren les quatre grans collites sobre les quals se sostenia l’economia local. TambĂŠ hem de dir, com ĂŠs lògic, que aquestes ocupaven mĂŠs del 80% de la terra que es treballava al terme. Tindre un terme gran tenia l’avantatge de poder recollir unes bones quantitats de rebuda, tant d’aquests productes com d’altres no menys importants. Dins del segle XIX, però sobretot a partir de la segona meitat, es va produir un notable DXJPHQW GHPRJUjÂżF SDUDOÄ OHO D XQ JUDQ WUHEDOO GH transformaciĂł de terres ermes en terres cultivables, TXH QR YDQ GHL[DU GH EDQGD OHV IDOGHV GH OHV muntanyes si es veia la necessitat. No va ser una faena qualsevol. Requeria un gran esforç fĂsic i molt de sofriment. Un dia rere un altre, este treball aconseguia que les muntanyes anaren perdent el seu aspecte original i es convertiren en camps de conreu. Allò que abans era malesa i algun pi s’anava transformant en una sèrie de bancalets escalonats entre els quals destacaven HL[HV OODUJXHV ULEHV PROW QHFHVVjULHV SHU D VRVWHQLU el terreny. Tal com podrem comprovar mĂŠs endavant, DTXHVW HVIRUoDW WUHEDOO L OD VHXD H[HFXFLy YD UHFDXUH majoritĂ riament sobre les famĂlies mĂŠs modestes, i no ho realitzaven per gust, sinĂł perquè no tenien XQD DOWUD HL[LGD (UHQ IDPtOLHV IRUPDGHV SHU aquells que s’anomenaven “llauradorets mitjansâ€?. $TXHVWV SHQVDYHQ TXH DO PDWHL[ WHPSV TXH aconseguien augmentar el seu patrimoni, mentre ho transformaven, podien traure d’aquesta nova WHUUD DOJXQ TXH DOWUH SURÂżW (QWUH WRWV DTXHVWV KL havia mesclat algun bracer que, alternativament amb el jornal, obtenia d’aquesta manera alguna cosa en propietat, cosa que li permetria, amb el pas del temps, una ajuda per mantenir millor la seua famĂlia. &RP D FXULRVLWDW FUHF QHFHVVDUL IHU XQ [LFRWHW relat de les diferents fases per les quals passava aquest treball. Podrem comprovar, a continuaciĂł, que esta faena es necessitava d’uns quants treballs diferents els quals s’anaven realitzant un rere l’altre. (Q HVWHV WDVTXHV GÂśH[HFXFLy GHOV DEDQFDODPHQWV VÂśDSURÂżWDYD WRW MD TXH OHV FLUFXPVWjQFLHV DL[t KR requerien.
72
La primera faena que es realitzava era la d’aL[DUWLJDU. Aquesta consistia en netejar els terrenys tallant la malesa arran de terra. La ferramenta per IHU DTXHVW WUHEDOO HUD XQD DL[DGD SURX SHVDGD GH moure, que s’anomenava dÂśDL[DUWLJDU Per una part tenia una punta ben ampla, i per l’altra part era una destral. El ramatge que es tallava de les matisses, malles, romers, argilagues i altres arbusts s’anava amuntonant per desprĂŠs fer JDYHOOV Una volta el terreny estava aclarit començava la faena principal: la d’DUUDEDVVDU Açò es feia DPE XQD DL[DGD GLIHUHQW TXH VÂśDQRPHQDYD WDPEp GÂśDUUDEDVVDU Tenia la fulla acabada en punta, amb la funciĂł de clavar-se millor en el terreny. Tal com VÂśH[WUHLHQ OHV SHGUHV PLJ VRWHUUDGHV DTXHVWHV VÂśDSURÂżWDYHQ SHU DQDU FRQIHFFLRQDQW OHV ULEHV 1R HV GHL[DYD SHUGUH UHV VÂśDSURÂżWDYD WRW (OV coscolls i les UDEDVVHV, ĂŠs a dir, arrels i mitges soques de matissa, malles i altres arbusts, s’arreplegaven per WDO GH IHU [LFRWHWHV FDUERQHUHV 0HQFLy D EDQGD PHUHL[ HO palmito, ja que de les fulles centrals s’obtenia el tan anomenat margallĂł. (UD XQ GHOHU SHU DTXHVWV HVIRUoDWV JDVSDW[HUV Asseguts un moment sobre una pedra per GHVEXIHJDU GHJXVWDYHQ DTXHVW DSHWLWyV WURQ[R HO qual ajudava tambĂŠ a reposar forces. Solien portarne a casa per a les IDPLOLHWHV, i aquestes ho rebien entusiasmats, com si es tractĂŠs d’una llepolia. Amb la construcciĂł de les ribes, faena aquesta molt LPSRUWDQW HV GRQDYD SHU ÂżQDOLW]DGD OD IDHQD GHOV abancalaments. 8Q DOWUH FDStWRO D SDUW PHUHL[ OD GLHWD DOLPHQWjULD Ens preguntarem què menjaven, quins aliments podien dur-se a la boca per poder suportar aquest treball que, en els millors dels casos, tenia jornades inacabables de sol a sol. La pregunta, com tots sabem, ĂŠs fĂ cil de respondre. La prioritat era la de sadollar-se (assaciar-se, fartar-se), omplint l’estĂłmac. No importava massa que el menjar tinguera escasses calories o que a penes alimentara. Aquest consistia, ja que no arribaven a mĂŠs, principalment de sèmola de panĂs. Abundaven tambĂŠ les sopes de pa, les pataques (tant bullides FRP WRUUDGHV FLJURQV OOHQWLOOHV L JXL[HV L HQ algunes ocasions, tambĂŠ podia entrar en la dieta un grapat d’arròs. Pel que fa referencia al pa, font principal d’aliment, no tots podien sadollar-se sempre. Açò era bĂ sicament el que disposaven per menjar i poca cosa mĂŠs per a triar. A aquests bancals estrets, recentment transformats, compostos de terra verge repleta de
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 nutrients, a mĂŠs de la cendra escampada en haver cremat els gavells, no tardaven gens a treureOL HO Pj[LP UHQGLPHQW 'LXHQ L PpV HQ DTXHOOHV circumstĂ ncies, que la necessitat no tĂŠ espera. Se sembraven d’immediat i la majoria d’estos bancals eren per a consum propi: pataques, safanòries, QDSV WRPDWHV FHEHV L SDUHL[ TXH HQ DOJXQV EDQFDOV TXDQ DL[t HV UHTXHULD VH VHPEUDYD ÂżQV L tot blat. Referent a la plantaciĂł d’DUEUHULD, a causa de les seues caracterĂstiques, el garrofer es va convertir en l’amo i senyor dels alterons, però H[LVWLD OÂśLQFRQYHQLHQW TXH WHQHQ OD FUHL[HQoD OHQWD i per tant tardaven a donar rendibilitat. Açò feia que l’espera resultĂŠs carregosa i difĂcil de suportar per a la majoria. Com la necessitat aguditza l’enginy alguns tingueren l’ocurrència de clotar dos o tres tires de vinya, juntament amb els garrofers. De tal manera que, desprĂŠs de dos o tres anys, aquests modestos SURSLHWDULV FRPHQoDUHQ D REWHQLU XQV EHQHÂżFLV TXH els permetien tirar endavant. No passaren molts anys quan un greu esdeveniment ocorregut a França suposĂ , per a tots els nivells de llauradors d’AlcalĂ , un substanciĂłs augment de les seues rendes. IntentarĂŠ fer un breu relat de tot este esdeveniment. El seu protagonista no fou altre que XQ VLPSOH LQVHFWH FRQHJXW DPE HO QRP GH ÂżOÄ OR[HUD Prompte es va fer famĂłs, i ĂŠs que el cas no era per a menys. En el termini d’una quarantena d’anys ell i cents de mils com ell, acabaren amb mĂŠs de la meitat de vinyes d’Europa. Es tractava, com he dit, d’un insecte. Estava proveĂŻt d’ales. La seua debilitat eren les vinyes. Depositava els ous entre les pells de la soca i allĂ SDVVDYD OÂśKLYHUQ (Q SULPDYHUD GHVFORwD L DSDUHL[LD XQD QLPID OD TXDO HV GHVSODoDYD ÂżQV OHV SDPSHV depositant uns sis-cents ouets. Aquests, al cap de poc, es convertien en pugons. De tots ells un 90% HV GHVSODoDYD SHU OD VRFD ÂżQV OHV DUUHOV RQ IHLHQ XQHV [LFRWHWHV IHULGHV SHU [XFODU OD VDED /D SODQWD UHDFFLRQDYD L SURGXwD HQ OHV IHULGHV XQHV LQĂ€RUV L rugositats en les quals proliferaven fongs i bacteris que podrien les arrels causant la mort del cep. Tot començà al voltant de l’any 1850 un viticultor francès importĂ dels Estats Units un peu de vinya anomenat Alfonsina, el qual era resistent a la cendrosa, una malaltia que causava grans pèrdues als viticultors. Va resultar que molts d’estos plantons estaven infectats d’este parĂ sit, totalment desconegut acĂ a Europa. Al ser França la receptora, lògicament tambĂŠ fou la primera en patir les greus conseqßències. D’aquest insecte cal destacar la gran facilitat que WHQLD WDQW SHU UHSURGXLU VH FRP SHU H[SDQGLU VH $ l’estar proveĂŻt d’ales es podia desplaçar tant per via aèria com per via terrestre. Es van donar casos
WDPEp HQ HOV TXDOV OÂśH[SDQVLy HV YD SURGXLU SHU OHV ferramentes de treball. Els viticultors francesos es trobaven totalment LQGHIHQVRV GDYDQW OD ÂżOÄ OR[HUD 1R FRQHL[LHQ cap tractament efectiu per combatre-la. En conseqßència no tenien altra alternativa que mirar impassibles com se’ls anaven morint les vinyes. $OOj SHU OÂśDQ\ OÂśH[SDQVLy SHU )UDQoD IRX GH tal magnitud que es convertĂ en una plaga. Al cap d’uns pocs anys la mortaldat de vinyes arribava a mĂŠs del 40%. Sempre s’ha dit, i deu ser veritat, que en la qĂźestiĂł agrĂcola, s’han de perjudicar uns per salvarse els altres. AcĂ en AlcalĂ , les dos Ăşltimes dècades GHO VHJOH ;,; VLJQLÂżFDUHQ SHU DOV OODXUDGRUV XQ perĂode durant el qual el conreu de les vinyes els SRUWj QRWDEOHV EHQHÂżFLV SDVVDQW D VHU OD UHEXGD del raĂŻm la mĂŠs rendible de tots els cultius. $ FDXVD GH OD EDL[DGD GH SURGXFFLy GHO YL IUDQFqV YD DXJPHQWDU OD GHPDQGD H[WHULRU L consegĂźentment els preus pujaren any rere any. /D ÂżOÄ OR[HUD GH PRPHQW HV FRQYHUWt HQ HO QRVWUH millor aliat. La quantitat de raĂŻm de verema que es collia en el terme, tal com he assenyalat abans, era prou important. Durant aquests anys de bonança començaren a entrar en producciĂł totes estes vinyes plantades en la majoria d’alterons. De totes aquestes zones ĂŠs de destacar la gran quantitat de YHUHPD TXH HV EDL[DYD GH OD SDUWLGD GH OHV Astalaes. Com a conseqßència d’aquest important augment de producciĂł sumat a un important augment de preu de la verema, els llauradors del poble gaudien d’uns EHQHÂżFLV TXH PDL KDYLHQ VRPQLDW &DO UHFRUGDU TXH d’aquest pastĂs tambĂŠ van rebre part els propietaris dels alterons que amb tant de treball i suor van construir. Contaven que, en aquella època, al temps de la verema, tambĂŠ hi havia molta activitat al començament del camĂ de Bassa Asmed, junt l’actual N-340, abans anomenat CamĂ Reial. Allò era un continu anar i vindre de carros amb encerats carregats de verema, compradors, venedors i gent TXH FDUUHWHMDYD 'HLHQ TXH HV WUDQVSRUWDYD ÂżQV i tot amb animals esbardats. Allò era un seguit GÂśDFWLYLWDW $O SREOH HV FRPSWDELOLW]DUHQ ÂżQV D VHW boters muntant botes. Les carregaven plantades en carretes, les omplien de verema i seguidament WDSDGHV OHV WUDQVSRUWDYHQ ÂżQV DO SRUW GH 9LQDUzV AllĂ, amb un vapor via marĂtima les transportaven ÂżQV DO SRUW IUDQFpV GH &qWH 6HJRQV SDUHL[ HOV aranzels duaners del vi elaborat eren molt superiors al de la verema, que passava com a fruita. Va ser aleshores, i per aquest motiu, quan s’obrĂ el Carrer Nou. Eren famĂlies d’una economia modesta, propietaris de la majoria d’alterons, però sobretot de la partida de les Astalaes, que any rere any van DQDU HVWDOYLDQW SDUW GHOV EHQHÂżFLV REWLQJXWV SHO YL Ells van ser la majoria dels propietaris d’alguna de
73
MAINHARDT - 92 / desembre de 2018 les cent i pico de cases que componen este carrer. es devia a les caracterĂstiques de les seues arrels, Estes, quasi totes d’estructura simple, moltes que eren completament llises. Si el pugĂł els feia GÂśHOOHV GÂśXQD VROD DOWXUD VyQ XQ ÂżGHO H[HPSOH GH OD IHULGHV HVWHV QR FUHDYHQ FDS LQĂ€RU LQIHFFLyV TXH posiciĂł econòmica dels seus habitants. Podria ser causĂŠs la mort al cep. A este peu se li empeltava tambĂŠ que alguns carrers de la perifèria s’acabaren la classe de raĂŻm elegida. Per este motiu, com de formar en aquesta època. molts recordem, quan es descobria l’empelt amb un 0HQWUHVWDQW OD ÂżOÄ OR[HUD QR SDUDYD VHJXLD IHQW falçonet es tallaven raseres totes les arrels del ver. camĂ. Va ser en la dècada de 1870 quan apareguĂŠ Açò, i ja per acabar, solament ĂŠs una part de la acĂ a la PenĂnsula. És quan es detectaren tres història del cultiu de la vinya en AlcalĂ . Hi ha encara focus: un a Oporto, un altre a MĂ laga i el tercer a molta mĂŠs història com ĂŠs la del raĂŻm de taula, del Girona. Els dos primers arribaren per contaminaciĂł i qual AlcalĂ fou un referent en l’à mbit nacional i HO WHUFHU SHU H[SDQVLy D WUDYpV GHO 5RVVHOOy IUDQFpV internacional. Però tot açò seria molt llarg de contar, Al pas dels anys s’anĂ estenent per tot el nord de L PLOORU GHL[DU KR SHU IHU XQ DOWUH DUWLFOH TXH YLQGUj Catalunya causant estralls en les vinyes d’estes properament. comarques. Esta no parava, continuava avançant, i no se sabia com combatirla. L’any 1891 ja es van detectar focus en Mallorca, en 1896 en Pamplona i en 1905 en València. Pel que fa a la nostra comarca, fou en 1902 quan es detectaren els primers casos a Vinaròs i a BenicarlĂł, i un poc mĂŠs tard acĂ a AlcalĂ . La gent havia sentit parlar d’ella, però per sort no l’havia coneguda encara. En 1905 estava escampada per una bona part del terme d’AlcalĂ . L’enginyer agrònom Senyor $OFDUiV YD LQIRUPDU HQ una reuniĂł que va tenir amb els llauradors a la Casa Capitular, que havia GHWHFWDW FDVRV GH ÂżOÄ OR[HUD en les partides de Bassa del Mas, Santa Maria, Arrabal, Estopet, Xivert, Astalaes, Palma Rosa i Tossal, donant DL[t D FRQpL[HU HOV QRPV GHOV SURSLHWDULV GH OHV ÂżQTXHV TambĂŠ indicĂ , als llauradors, les normes que havien de seguir, però dubto si les van VHJXLU FRQHL[HQW HO FDUjFWHU de la gent del poble, i mĂŠs en aquells temps. El que sĂłn les coses! Dels PDWHL[RV (VWDWV 8QLWV GÂśRQ va vindre esta plaga tambĂŠ ens va arribar la soluciĂł. Es tractava d’un peu de vinya bord anomenat l’AmericĂ . La 0DSD GHO WHUPH PXQLFLSDO GÂś$OFDOj GH ;LYHUW VHXD UHVLVWqQFLD D OD ÂżOÄ OR[HUD
74
TEMPS DE RECORD La present publicació ha rebut ajut econòmic de l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
$TXHVWHV IRWRJUD¿HV YDQ HVWDU FHGLGHV SHU Vicentica Barceló Arnau (epd) )RWRJUD¿D FHGLGD SHU ,Yán Ripollés (epd)
Foto cedida per Dolores Burriel i Pascual Herrera (epd)
Barranc de la Font de la Parra Parc Natural de la Serra d’Irta
M
AINHARDT ALCALÀ DE XIVERT DESEMBRE - 2018 NÚM. 92