ALCALÀ DE XIVERT DESEMBRE - 2015 NÚM. 83
TEMPS DE RECORD
Santa Llúcia, desembre de 1967, Tomás, Manuel, Emilio i Vicent. Fotogra¿a cedida per Vicente Guillamón Espallargues
Sant Antoni de 1955. Fotogra¿a cedida per Joaquina Albalat Cherta
0 $ , 1+$5'7 G H VH E U H Gde H 2015 MAINHARDT - 82 /P agost
MAINHARDT BUTLLETร DE Lโ ASSOCIACIร Dโ AMICS DE MAINHARDT $SDUWDW GH FRUUHXV $/&$/ยฌ '( ;,9(57 3$ร 6 9$/(1&,ยฌ ',5(&725 -RDTXLP $UQDX L 9DOOLQD 'LUHFWRU DGMXQW L FDS GH UHGDFFLy -RDQ 9 6DQ] L 6DQFKR &216(// '( 5('$&&,ร $QJHOLND 0HGHP 0HGHP 5RVD 7DXV 0DUWtQH] 0Q -RDTXLP ,WXUDW -RUJH -XOYH 7RUUHV (PLOLR (QFLQDV 3LHUQD 9LFHQWH *XLOODPyQ (VSDOOHUJXHV $QQD 6DQ] 7DXV 0DULD 6DQ] 7DXV 3257$'$ -2$1 6$1= 6$1&+2 /D UHGDFFLy UHVSHFWD OD OOLEHUWDW GยถH[SUHVVLy /D UHVSRQVDELOLWDW GH OHV RSLQLRQV SXEOLFDGHV pV GH TXL VLJQD OยถHVFULW /D UHGDFFLy HV UHVHUYD HO GUHW GยถDFXUVDU HO WH[W SHU PRWLXV GH FRP SDJLQDFLy 7RWV HOV RULJLQDOV KDXUDQ GยถDQDU VLJQDWV SHU OยถDXWRU D HQFDUD TXH SX JXHQ DSDUqL[HU DPE SVHXGzQLP /D UHGDFFLy KDXUj GH FRQqL[HU OยถDGUHoD L '1, GHOV DXWRUV R DXWRUHV GHO WH[W ฤ ฤ ฤ ฤ ฤ ฤ ฤ ฤ ฤ (V SRGUDQ UHSURGXLU WRWDOPHQW R SDU FLDO HOV WUHEDOO SXEOLFDWV D OD UHYLVWD 0$,1+$5'7 VHPSUH TXH WLQJXHQ DXWRULW]DFLy HVFULWD GH OD UHGDFFLy GH OD UHYLVWD ,035,0(,; -25', '$662< 7,5$'$ H[HPSODUV ',3ร 6,7 /(*$/ &6 ,6%1
SUMARI EDITORIAL. DES DEL NOSTRE CADAFAL ........................................... 4 III FIRA DE LA TOMATA DE PENJAR Anna Barcelรณ Cucala ............................................................................... 5 LA INNOVACIร TECNOLร GICA PER PLEGAR GARROFES DE LA Mร DE JUAN GIL ORTIZ, EL REYET Joan Sanz Sancho .................................................................................. 8 PROYECTO ARQUEOLร GICO DEL HIERRO ANTIGUOCULTURA IBร RICA Arturo Oliver Foix..................................................................................... 10 EL PATRIMONI ARQUEOLร GIC GASPATXER Rafael Ronchera...................................................................................... 13 LA COOPERATIVA DE ALCALร EN FASE DE TRANSFORMACIร N Vicente Guillamรณn ................................................................................... 15 CELEBRACIร N DE UN FUNERAL POR JAIME III EN ALCALร Josรฉ Luis Esteller Albert .......................................................................... 18 CONFERร NCIA SOBRE LES Lร GIES MAร ร NIQUES A Cร RREC DE VICTร RIA LORIENTE Alรญcia Coscollano ..................................................................................... 22 HISTORIA DE LA MASONERร A EN ALCALร DE XIVERT Mยช Victoria Loriente Espallergues ........................................................... 24 MILLOR DES DE CASA NOSTRA Marta Sorlรญ Fresquet ................................................................................ 25 EL Mร N PASTORIL DEL TERME Dโ ALCALร DE XIVERT. ELS ASSEGADORS RAMADERS Dโ ALCALร DE XIVERT Juan Emilio Prades Bel ........................................................................... 26 GALERIA / AVUI PRESENTEM... Redacciรณ.................................................................................................. 30 EL ALIENTO DEL DIABLO (i III) DEFENSA ANTIGร S DURANTE LA BATALLA DE LEVANTE. 1938 Josรฉ Vicente Moya Julve ......................................................................... 32 NOTร CIES DE Lโ ACADร MIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gabinet de Comunicaciรณ .........................................................................38 TEMPS PER AL RECORD ...................................................................... 39 DINร MIQUES DE GRUP I INTERACCIONS DINS DE Lโ AULA Jaume Pellicer Verge .............................................................................. 40 MINDFULNESS PARA PROFESORES Y ALUMNOS Daniel Posadas Juรกrez............................................................................ 42 C.F. ALCALร 2015/16, TEMPS DIFร CILS Gerardo Salvador ....................................................................................45 ยกNO AL FEร SMO! Gloria Bosch Roig....................................................................................50 Lโ URBANISME ARA I ADร S Francisco Arnau Vilaplana .......................................................................51 ENTREVISTEM JERONI CASTELL, CHEF I PROPIETARI DEL RESTAURANT LES MOLES, DESPRร S DE REVALIDAR LA SEUA ESTRELLA MICHELร N Anna Barcelรณ Cucala ...............................................................................55 LA FAMILIA CASASNOVAS Antonio Mir Marquรฉs ...............................................................................60 EL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIร COMMEMORA EL DIA DE LA COMARCA I FA UN RECONEIXEMENT ALS AUTORS DEL PRIMER ATLES DEL MONTSIร 25 ANYS DESPRร S Redacciรณ..................................................................................................62 ARROP I TALLAETES Aureli Puig Escoรญ (epd) ............................................................................64 JORGE JULVE, A TALL Dโ INTRODUCCIร Javier Sancho Cucala - Joan Sanz Sancho ............................................ 66 ENTREVISTEM JORGE JULVE Joan Sanz Sancho .................................................................................. 68 JORGE JULVE โ RUIDO A DISTANCIAโ Nota de prensa ........................................................................................70 ASSOCIACIร AMICS DE MAINHARDT CONVOCATร RIA Dโ ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS (ORDINร RIA) .......................................................................................... 73
3
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
2016: NOU TEMPS Vivim temps d’incerteses i expectatives. Res no està escrit; però hem d’encetar un nou temps. Temps per a superar fatigues vinculades a pràctiques dolentes o a situacions generades per la crisi. Cal administrar el FRQÀLFWH G¶LQWHUHVVRV PDUFDU SULRULWDWV L JHVWLRQDU HOV UHFXUVRV GLVSRQLEOHV 7HPSV SHU D FHUFDU WRW HO PLOORU L SRVVLEOH HQ OOLEHUWDW 1R VHUj OD SHUIHFFLy VLQy O¶H[HUFLFL GH OHV OOLEHUWDWV LQFORVD OD SRVVLELOLWDW G¶HTXLYRFDU se. 6HUtHP XQV LQJHQXV VL SHQVjUHP TXH DPE XQHV HOHFFLRQV KDXUj DUULEDW HO UHPHL D WRWV HOV SUREOHPHV 2 VL FUHJXpUHP TXH OD FRKHUqQFLD L HO FRPSURPtV EUROOHQ GH OHV XUQHV SHU DUW GH PjJLD +DQ TXHGDW HQUHUH HOV GLHV TXDQ HOV FDQGLGDWV IHLHQ FRVHV DOLHQHV D OHV VHXHV UXWLQHV R DFWLYLWDWV KDELWXDOV DQDU HQ ELFL YLVLWDU HO PHUFDW R DOJXQD ¿UD IHQW YHXUH XQ JUDQ LQWHUqV 2 GH GLU HO SULPHU TXH HOV SDVVDYD SHO FDS VHQVH UHSDUDU en el seu trellat o que algun mitjà de comunicació els posés en evidència. 7HPSV GH UHOOHX JHQHUDFLRQDO" +D HVWDW SURYDW TXH SDUDOāOHO D OD FULVL GH OHJLWLPLWDW LQVWLWXFLRQDO L GHPRFUjWLFD GHO SDtV Q¶KL KD XQ FUHL[HQW LQWHUqV GHOV MRYHV SHU OD SROtWLFD 6yQ MRYHV TXH YROHQ LQWURGXLU D OHV LQVWLWXFLRQV HO VHX LGHDO GH PRUDOLWDW S~EOLFD L GH GHFqQFLD (VSHUHP TXH VLJD WHPSV SHU D UHFXSHUDU HO FRQFHSWH GH SROtWLFD eV D GLU OD VHQVLELOLWDW HQYHUV HOV SUREOHPHV GHOV FLXWDGDQV 2 GH PLOORUDU OHV FRQGLFLRQV GH YLGD GH OD JHQW 2 G¶RSRVLFLy D OD LQMXVWtFLD 1R KL KD UHV PpV SHUYHUV TXH LQKDELOLWH XQ SROtWLF TXH OD IDOWD GH VHQVLELOLWDW VRFLDO OOHYDW GHO FLQLVPH TXH O¶HPPDVFDUD R OD GH FRQYHUWLU OD YtFWLPD HQ FXOSDEOH )HOLo L YHQWXUyV DQ\
&ROOD TXH DQDYD D YHUHPDU SHU D &LULOR DQ\ )RWRJUD¿D FHGLGD SHU 3HSLWD 3DYtD
4
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
III FIRA DE LA TOMATA DE PENJAR ANNA BARCELÓ CUCALA (O FDS GH VHWPDQD GHO L G¶RFWXEUH HV YD FHOHEUDU D $OFDOj OD MD FRQHJXGD )LUD GH OD WRPDWD GH SHQMDU XQ HVGHYHQLPHQW TXH FRQJUHJD FDGD DQ\ més i més gent en torn al producte estrella de la ORFDOLWDW OD WRPDWD 0LOHUV GH SHUVRQHV HV YDQ GHVSODoDU ¿QV OD SODoD de l’Església i els carrers adjacents per gaudir i SDUWLFLSDU XQ DQ\ PpV GH OD ¿UD (O SREOH HV YD YHVWLU GH URLJ L ¿QV L WRW HO FDPSDQDU HV YD HQJDODQDU DPE XQ SRP GH WRPDWHV SHU UHEUH D YHwQV L YLVLWDQWV HQ DTXHVWHV MRUQDGHV 'XUDQW HO FDS GH VHWPDQD QR QRPpV HV YD SRGHU JDXGLU GH O¶DPELHQW GLVWqV TXH regnava a la localitat sinó que es va poder aprendre VREUH OD WRPDWD D WUDYpV GH OD [HUUDGD LQIRUPDWLYD RIHUWD SHOV WqFQLFV GH 7UDGLWRP HV YDQ SRGHU DGTXLULU WRPDWHV HV YDQ SRGHU DSUHQGUH D UHDOLW]DU DOJXQHV UHFHSWHV DPE HOOHV FRP D SURWDJRQLVWHV L es van poder degustar els cocs més tÃpics d’Alcalà DPE OD WRPDWD FRP D LQJUHGLHQW SULQFLSDO /D WRPDWD GH SHQMDU G¶$OFDOj pV XQD EDUUHMD HQWUH VDERU WUDGLFLy L DUWHVDQLD /D VHYD SURGXFFLy L HPPDJDW]HPDWJH VyQ HO UHVXOWDW G¶XQ WUHEDOO FRVWyV L WUDGLFLRQDO TXH WDO FRP GHLHQ HOV LQYHVWLJDGRUV YDOHQFLDQV GH 7UDGLWRP 7RQL *UDQHOO L 6DOYD 6ROHU D OD [HUUDGD TXH YDQ RIHULU D O¶DQWLF HGL¿FL &DVDV 6DOD DPE PRWLX GH OD ¿UD HVWj HQ SHULOO G¶H[WLQFLy a causa dels grans cultius destinats a la producció massiva d’altres varietats per a la venda. És per DL[z TXH OD WRPDWD GH SHQMDU G¶$OFDOj D SDUW GHO VHX LQWHQV VDERU Wp XQ YDORU DIHJLW HO GHO WUHEDOO L O¶DPRU DPE TXq OD FXOWLYHQ L OD WUHEDOOHQ HOV DJULFXOWRUV d’aquesta zona. 7RW L TXH HO WHPSV DPHQDoDYD OD ¿UD YD UHVXOWDU XQ q[LW 1R QRPpV YDP JDXGLU GH OHV PLOORUV WRPDWHV GH SHQMDU VLQy WDPEp G¶XQ DPSOL YHQWDOO GH SURGXFWHV DUWHVDQDOV FRP HPERWLWV IRUPDWJHV L
GROoRV WUDGLFLRQDOV DL[t FRP GH O¶KDELOLWDW G¶HVFXOWRUV i manufacturers que van voler estar presents durant els dos dies d’homenatge al producte estrella G¶$OFDOj 1R REVWDQW DL[z QR YDQ DFRQVHJXLU IHU OL RPEUD D OD WRPDWD OD TXH YDP YHXUH HQ WRWHV OHV VHYHV YHUVLRQV GHV GHO WtSLF FRF GH WRPDWD R HO VDOPRUHMR ¿QV HO JLQWzQLF GH WRPDWD TXH YD UHDOLW]DU Marc Martorell al cooking show o el tiramisú salat que va inventar el prestigiós cuiner local Joan Roig per al mateix acte.
5
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 (OV PpV [LFRWHWV WDPEp YDQ WUREDU HO VHX HVSDL D OD ¿UD GH OD WRPDWD GH SHQMDU 0HQWUH XQV SXMDYHQ DO FDPSDQDU REHUW SHU DOV YLVLWDQWV HOV DOWUHV MXJDYHQ D OD SODoD DPE HOV HOHPHQWV GHO SKRWRFDOO OOHVFD GH SD L WRPDWHV GH SHQMDU JHJDQWV L DOWUHV HV SRVDYHQ OHV ERWHV DPE OOHVTXHV GH SD DPE WRPDWD L FRFV (O FDS GH VHWPDQD GHO L GœRFWXEUH YD UHVXOWDU WRW XQ q[LW OD SDUWLFLSDFLy L OHV DFWLYLWDWV al voltant de la tomata van ser majors que els dos SULPHUV DQ\V FRVD TXH LQGLFD TXH OD ¿UD GH OD tomata de penjar creix i que com va dir l’alcalde de OD ORFDOLWDW )UDQFLVFR -XDQ 0DUV D XQD HQWUHYLVWD SHU 0DHVWUDW WY ³VœHVWj FRQYHUWLQW HQ XQD UHIHUqQFLD a nivell provincial� i Ês que el producte s’ho mereix. Com conservar les tomates de penjar per que duren mÊs temps: &RP WRWV VDEHP OD YLGD GH OHV WRPDWHV GH SHQMDU pV MD GH SHU VL SURX OODUJD ¿QV D PHVRV HQ FRQGLFLRQV GH FRQVHUYDFLy zSWLPHV 7RW L DL[z no sempre tenim l’espai o les condicions ideals SHU DFRQVHJXLU DTXHVWD GXUDELOLWDW 3HUz DTXt XV GHL[HP XQV TXDQWV FRQVHOOV VREUH TXq IHU L TXq QR perquè les nostres tomates aguanten mÊs temps HQ ERQHV FRQGLFLRQV 12 SRVDU D OD QHYHUD (Q DTXHVW FDV OHV WRPDWHV WHQHQ XQD YLGD GœHQWUH L VHWPDQHV GHSqQ GH OD QHYHUD PROW VLPLODU D OD OHV WRPDWHV GœDPDQLGD
12 DSLORQDU 6L OHV WRPDWHV HVWDQ HQ FRQWLQX contacte i molt amuntegades s’accelera la seva PDGXUDFLy L DO WUDQVPHWUHœV OD KXPLWDW GœXQHV D OHV DOWUHV HV IDQ PDOEp PROW DEDQV 6L SRW VHU FRPSUDU OHV HQ SRPV L SHQMDU OHV HQ DOW D XQ OORF IUHVF VHF L RQ WLQJXHQ HVSDL (Q DTXHVW FDV OœDLUH SRGUj SDVVDU HQWUH OHV WRPDWHV DPE facilitat i evitar que la humitat els afecte. 4. Tot i que tradicionalment a Alcalà es penjaven D OHV JROIHV R DOV PDJDW]HPV DFWXDOPHQW SHU FRPRGLWDW VyQ PROWV HOV TXH SHQJHQ HOV SRPV GH WRPDWHV D OD FXLQD (Q DTXHVW FDV FDO SHQMDU ORV DOOXQ\DWV GHOV IRJRQV SHUTXq QR DJDIHQ FDORU IXPV ni greixos.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 6L HO SRP HV SHQMD D OD FXLQD FDO HYLWDU TXH OL toque molt el sol i que estiga en contacte directe DPE OHV SDUHWV R UDMROHV MD TXH DTXHVWHV SRGHQ transmetre humitat i fred al producte. 6L OHV WRPDWHV HV JXDUGHQ HQ DOJXQ FDODL[ R DUPDUL HO PLOORU pV GHVIHU HO SRP L HVFDPSDU OHV SHU O¶HVSDL GLVSRQLEOH SHUTXq V¶DLUHJHQ DPE IDFLOLWDW L QR maduren més del normal per contacte. )HU FRQVHUYD GH WRPDWD GH SHQMDU $TXHVW WLSXV de tomata és perfecta per a salses i sofregits JUjFLHV D OD VHYD DOWD FDUQRVLWDW L VXF pV SHU DL[z que molts trien conservar-la ratllada i en pots. *Grà cies a Gonzalo Traver i a Inma Espinosa per l’ajuda
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
LA INNOVACIĂ“ TECNOLĂ’GICA PER PLEGAR GARROFES DE LA MĂ€ DE JUAN GIL ORTIZ, EL REYET
JOAN SANZ SANCHO
1R FDO GLU TXH HQ WRW OÂśjPELW GH OHV WHUUHV TXH HQYROWHQ OD 0HGLWHUUjQLD HO JDUURIHU KD HVGHYLQJXW DO OODUJ GHOV GDUUHUV PLOÄ OHQQLV XQ DUEUH IRQDPHQWDO per la pervivència de les nostres gents i els seus DQLPDOV $O OODUJ GHO WHPSV HO VHX IUXLW OD JDUURID KD HVWDW XQD IRQW EjVLFD GH OÂśDOLPHQWDFLy DQLPDO L HQ qSRTXHV GH FDUHVWLD ÂżQV L WRW IRQW GÂśDOLPHQWDFLy humana pel seu alt contingut en sucre natural. 'H OD JDUURID VÂśDSURÂżWD WRW WDQW OD SROSD FRP el garrofĂ. La polpa presenta aproximadament el GHO SURGXFWH PHQWUH TXH OD OODYRU HO JDUURIt UHSUHVHQWD HO UHVWDQW La garrofa va estar durant molts anys un complement importantĂssim per a l’economia IDPLOLDU MXQWDPHQW DPE OÂśDPHWOD OD YLQ\D L OÂśROLYHUD 1R GH EDGHV PROWHV GH OHV FDVHV GHO SREOH HV YDQ DUUHJODU FRQVWUXLU R YHVWLU JUjFLHV D OHV LPSRUWDQWV collites que d’aquests productes tenien les famĂlies JDVSDW[HUHV 0DOJUDW WRW HOV WHPSV FDQYLHQ L D pesar de l’impuls que va prendre fa uns decennis OÂśDSURÂżWDPHQW GH OD JDUURÂżQD HOV GDUUHUV DQ\V HO SUHX GH OD JDUURID KD EDL[DW HQ SLFDW L KDQ HVWDW PROWV HOV EDQFDOV GH JDUURIHUV TXH KDQ FDLJXW HQ OÂśDEDQGRQDPHQW
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 Del garrofĂ s’extrau una goma utilitzada com DGGLWLX QDWXUDO LGHQWLÂżFDW FRP D ( 'H IHW pV XQ HVSHVVDQW QDWXUDO L XQ DJHQW JHOLÂżFDQW HQ WHFQRORJLD DOLPHQWjULD TXH Wp XQ VDERU GROo VHPEODQW D OD [RFRODWD 6ÂśXWLOLW]D SHU HQGROFLU DOLPHQWV FRP D VXFFHGDQL GHO FDFDX L WDPEp HQ UHIUHVFRV VXFV QqFWDUV VDOVHV PDLRQHVHV IRUPDWJH IUHVF L SHU D XQWDU QDWD GH FXLQD OOHWV YHJHWDOV SRVWUHV JHODWV PHOPHODGHV FUHPHV L VHQVH TXH D KRUHV GÂśDUD VH OL KDMD WUREDW FDS HIHFWH VHFXQGDUL 7RW L HOV aspectes positius que presenta i la demanda que va JHQHUDU ID XQV DQ\V OD IRUWD FRPSHWqQFLD GÂśDOWUHV SURGXFWHV VXEVWLWXWLXV RULJLQDULV GÂśDOWUHV ]RQHV L JHQHUDOPHQW PpV HFRQzPLFV FRP OD JRPD GH JXDU GH OœËQGLD L OD JRPD GH WDUD GHO 3HU~ KDQ WRUQDW D relegar de nou el garrofer i el seu fruit la garrofa a un conreu marginal. 7RWV L OHV GLÂżFXOWDWV DOJXQV DJULFXOWRUV QR KDQ YROJXW DEDQGRQDU HOV FRQUHXV L KDQ WUREDW FRP D ~QLFD HL[LGD OD PRGHUQLW]DFLy GHOV FDPSV 7DPEp IDFLOLWDU OD UHFROÄ OHFFLy SHU IHU OHV H[SORWDFLRQV PpV UHQGLEOHV (QWUH OHV LQQRYDFLRQV TXH KDQ DSDUHJXW HV WUREHQ OHV PjTXLQHV SHU UHSOHJDU OHV JDUURIHV 8QV XWHQVLOLV TXH DPE HO WHUUHQ\ XQ SRF SUHSDUDW L FRQGLFLRQDW VyQ FDSDFHV GÂśHVWDOYLDU PROWD Pj GÂśREUD L UHQGLELOLW]DU PtQLPDPHQW OHV FROOLWHV , DFt pV RQ HO JDVSDW[HU -XDQ *LO HO 5H\HW YD IHU YDOHU HO VHX HQJLQ\ SHU FRQVWUXLU SHU D ~V SURSL XQHV mĂ quines capaces d’arreplegar tota la seua collita. 7DO L FRP HOO PDWHL[ HQV FRQWDYD HQ YD YRUH XQHV GH SDUHJXGHV SHUz TXH QR VH OL DFDEDYHQ GÂśDGDSWDU D les seues necessitats. A partir d’acĂ va anar pensant FRP HQ SRGULD IDEULFDU HOO PDWHL[ XQHV GH SUzSLHV que responguessen al que ell desitjava. Confessa que la part que li va portar mĂŠs maldecap va ser aconseguir tot el material que li feia falta per la VHXD IDEULFDFLy 7RW WUHW GH OHV VROGDGXUHV KR KD IHW HOO D Pj 9D KDYHU GH SUHSDUDU PpV GH SXQ[HV GH IHUUR DFHUDW SUHSDUDU HOV WXEV VREUH HOV TXDOV YDQ HQURVFDGHV HQJDQ[DU OHV SHU WDO TXH QR es trenquen... Les seues mĂ quines tenen a mĂŠs OÂśDYDQWDWJH TXH JDLUHEp QR DJDUUHQ SHGUHV L VL n’agarra alguna sĂłn grans i fĂ cils de traure. $O ÂżQDO HQ YD IHU WUHV PRGHOV 'RV H[FOXVLXV SHU SOHJDU OHV JDUURIHV XQD GH FHQWtPHWUHV GÂśDPSOH L XQ DOWUD GH FP 7DPEp VHÂśQ YD IDEULFDU XQD DPE XQV URGHWV LQWHUFDQYLDEOHV TXH DSURÂżWD WDQW SHU UHSOHJDU JDUURIHV FRP ROLYHV VHJRQV VLJD OD necessitat. 3HU D WRW pV PROW LPSRUWDQW TXH HO WHUUHQ\ HVWLJD EHQ SUHSDUDW DSODQDW L QHW $TXHVW DQ\ HQ XQ GLD L PLJ -XDQ L OD VHXD HVSRVD YDQ DUUHSOHJDU XQV TXLORV GH JDUURIHV SHUz HQV PDQLIHVWDYD TXH UHSUHWDQW OHV DPE XQ EXIDGRU L DPE HO WHUUHQ\ EHQ SUHSDUDW SHUIHFWDPHQW HV SRGHQ DUUHSOHJDU R TXLORV HQ XQ GLD -XDQ HQV FRQIHVVD TXH
SHU D HOO KD HVWDW XQ GHVDÂżDPHQW L XQD VDWLVIDFFLy poder fer aquestes mĂ quines. Ens comenta que els amics d’AlcalĂ no li donaven massa crèdit quan HOV YD FRPHQWDU OD LGHD TXH SRUWDYD HQWUH FDS SHUz TXH DUD XQ FRS YLVWRV HOV UHVXOWDWV WRWV HOV anys l’animen per a que puge a mostrar les seues PjTXLQHV D OD ÂżUD GH OD WRPDWD TXH VH FHOHEUD D ÂżQDOV GÂśRFWXEUH D OD QRVWUD ORFDOLWDW (O VHX UHSWH SHUz QR DFDED DFt L MD OL HVWj SHJDQW YROWHV SHU YRUH FRP SRW IDEULFDU XQD PjTXLQD de plegar olives que no punxe el fruit a l’hora de recollir-lo. Vista la perĂcia de Juan i les ganes que hi posa en fer les coses estem segurs que ho aconseguirĂ . 1RVDOWUHV GHV GH 0$,1+$5'7 YROHP IHOLFLWDU OR L GRQDU OL OÂśHQKRUDERQD MD TXH -XDQ KD GHPRVWUDW TXH DPE LQLFLDWLYD SHUVHYHUDQoD L HQJLQ\ HV SRW DUULEDU PROW OOXQ\
9
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
PROYECTO ARQUEOLÓGICO DEL HIERRO ANTIGUO-CULTURA IBÉRICA ARTURO OLIVER FOIX
El Servicio de Investigaciones Arqueológicas \ 3UHKLVWyULFDV GH OD 'LSXWDFLyQ GH &DVWHOOyQ juntamente con el apoyo de diferentes D\XQWDPLHQWRV HVWi OOHYDQGR D FDER XQ SUR\HFWR arqueológico en el que se estudia el paso de la (GDG GHO %URQFH D OD &XOWXUD ,EpULFD HQ OD SURYLQFLD GH &DVWHOOyQ &RQ HVWH ¿Q GXUDQWH HVWRV ~OWLPRV años se han realizado excavaciones arqueológicas HQ GLIHUHQWHV \DFLPLHQWRV FDVWHOORQHQVHV FRPR HV HO FDVR GHO 3XLJ GH OD 0LVHULFRUGLD GH 9LQDUzV HO &DVWHOO L 6DQWD /O~FLD GH $OFDOj GH ;LYHUW HO 0RUWRUXP GH &DEDQHV HQ FXDQWR D OD ]RQD FRVWHUD y en las tierras del interior las excavaciones se realizan en el Tossal de la Vila de la Serra d’en *DUFHUDQ HO &DOYDULR GH 0RQWiQ ORV 0RUURQHV GH Cortes de Arenoso y la Escudilla de Zucaina. A través de las excavaciones de estos \DFLPLHQWRV VH SXHGH YHU HO FDPELR WHFQROyJLFR H LGHROyJLFR TXH VXIULHURQ ODV VRFLHGDGHV TXH a principio del primer milenio antes de Cristo se HQFRQWUDEDQ DVHQWDGDV HQ OD ]RQD GH HVWXGLR WUDV VX FRQWDFWR FRQ HO FRPHUFLR PHGLWHUUiQHR SULPHUR IHQLFLR \ SRVWHULRUPHQWH S~QLFR \ JULHJR 8Q FDPELR TXH GHVHPERFy HQ OD FRQRFLGD &XOWXUD ,EpULFD XQD de las principales sociedades del variado y rico PRVDLFR FXOWXUDO TXH HUD OD ULEHUD PHGLWHUUiQHD HQ esa época. La introducción en la zona por parte de los fenicios de la metalurgia del hierro frente a la del EURQFH TXH GXUDQWH PiV GH XQ PLOHQLR HUD OD TXH VH KDEtD GHVDUUROODGR VLJQL¿Fy XQ IXHUWH FDPELR HQ OD YLGD FRWLGLDQD GH ORV SREODGRUHV GH ORV SHTXHxRV DVHQWDPLHQWRV TXH VH HQFRQWUDEDQ VLWXDGRV HQ ODV cimas de montañas y colinas. Una metalurgia que afectó a la agricultura con nuevas herramientas que permitieron poner en cultivo más tierras y por WDQWR WXYR FRQVHFXHQFLDV HQ OD DOLPHQWDFLyQ DIHFWy D ORV VLVWHPDV GH SURGXFFLyQ \ WDPELpQ DO WLSR GH armamento. (VWH FDPELR VH YH HQ HO 7RVVDO GH OD 9LOD GH OD 6HUUD G¶HQ *DUFHUDQ XELFDGR D FDVL PLO PHWURV de altura y que ha proporcionado interesantes materiales cerámicos y restos de cereales del ¿QDO GH OD (GDG GHO %URQFH H LQLFLR GH OD GHO +LHUUR 8Q \DFLPLHQWR TXH MXQWDPHQWH FRQ ORV Morrones de Cortes de Arenoso ha permitido conocer las primeras herramientas hechas con KLHUUR FRQFUHWDPHQWH FXFKLOORV 3RU RWUD SDUWH ODV excavaciones en el yacimiento del Mortorum en &DEDQHV KDQ VDFDGR D OD OX] XQ DVHQWDPLHQWR
8UQD GH &DSLFRUE
3XxDO GH OD (GDG GHO %URQFH GH 6DQWD /O~FLD
<DFLPLHQWR GH 6DQWD /O~FLD
amurallada relacionado con la minerÃa de la zona \ YLQFXODGR FRQ HO GHVHPEDUFDGHUR GH 7RUUH OD 6DO SREODFLyQ SRUWXDULD HQ GRQGH GXUDQWH OD pSRFD LEpULFD VH VLWXy OD SREODFLyQ PiV JUDQGH HQWUH Sagunto y Tortosa.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 (VWRV \DFLPLHQWRV GHO +LHUUR $QWLJXR VRQ ORV WtSLFRV GHO VLJOR 9,, H LQLFLRV GHO 9, D & XQRV asentamientos que están en contacto con los comerciantes fenicios que les proporcionan vino \ VDOD]RQHV DVt FRPR SURGXFWRV PDQXIDFWXUDGRV HQ KLHUUR R QXHYRV WLSRV GH WHOD D FDPELR GH ORV SURGXFWRV GH OD ]RQD FRPR VHUtD HO FDVR GHO PLQHUDO GH KLHUUR R ORV DJURSHFXDULRV $Vt SXHV junto a las vasijas hechas a mano propias de este PRPHQWR HQ ODV VRFLHGDGHV ORFDOHV VH HQFXHQWUDQ las ánforas y recipientes de transporte cerámicos hechos a torno que denuncian el comercio. 6HUi WDPELpQ HO WRUQR GH DOIDUHUR RWUD GH ODV tecnologÃas que los fenicios aportaran a los LQGtJHQDV GH ODV DFWXDOHV WLHUUDV GH &DVWHOOyQ XQD tecnologÃa que estará asimilada perfectamente en ORV SREODGRV GH OD VHJXQGD PLWDG GHO VLJOR 9, D & FRQ HO LQLFLR GH OD &XOWXUD ,EpULFD /RV DVHQWDPLHQWRV GHO +LHUUR $QWLJXR HQ DOJXQRV FDVRV GHVDSDUHFHQ GH IRUPD YLROHQWD OR TXH PXHVWUD XQ PRPHQWR GH LQHVWDELOLGDG VRFLDO TXH GDUi SDVR D OD &XOWXUD ,EpULFD FRPR VH YH HQ HO WHPSUDQR DVHQWDPLHQWR LEpULFR GHO 3XLJ GH OD 0LVHULFRUGLD HQ 9LQDUzV XQ LQWHUHVDQWH HGL¿FLR IRUWL¿FDGR HQ GRQGH SUHVXPLEOHPHQWH VH HQFRQWUDUtD OD UHVLGHQFLD GH uno de los aristócratas de esta zona costera. Una aristocracia que se caracterizarÃa por su carácter guerrero como indican la presencia de armas en los ajuares funerarios localizados desde hace décadas HVSHFLDOPHQWH HQ OD IRVD GH $OFDOi HV HO FDVR de la necrópolis de la Solivella. Enterramientos TXH VH HQFXHQWUDQ VLWXDGRV HQ KR\RV VLQ QLQJ~Q WLSR GH UHIHUHQFLD H[WHUQD SDUD LGHQWL¿FDUORV HQ OD VXSHU¿FLH OR FRQWUDULR TXH YHPRV HQ OD (VFXGLOOD GH =XFDLQD HQ GRQGH KD\ HQWHUUDPLHQWRV HQ W~PXORV HQ ORV TXH VH GHSRVLWDQ ODV XUQDV FRQ ODV cremaciones de las personas que componÃan el linaje aristocrático. $ SDUWH GH OD YHUWLHQWH FLHQWt¿FD GHO SUR\HFWR WDPELpQ VH HVWi SURFHGLHQGR D OD FRQVROLGDFLyQ GH ORV PXURV H[KXPDGRV \ D OD DGHFXDFLyQ GHO yacimiento para las visitas mediante la señalización de recorridos y la instalación de paneles informativos del yacimiento. Desde Diputación de Castellón se pretende aprovechar toda la inversión GHO iPELWR SXUDPHQWH GH HVWXGLR DUTXHROyJLFR SDUD poner a disposición de los diferentes ayuntamientos un recurso turÃstico y educativo de gran interés
9DVLMD GH OD (GDG GHO +LHUUR GH 6DQWD /O~FLD
(VWUXFWXUDV SURWRKLVWyULFDV GHO &DVWHOO
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 a la hora de dar a conocer nuestro pasado tanto a la gente que nos visitas en sus estancias YDFDFLRQDOHV FRPR D ORV SURSLRV KDELWDQWHV GH ORV SXHEORV TXH WLHQHQ HVWD ULTXH]D DUTXHROyJLFD HQ su término municipal. Todo ello se está realizando FRQ OD FRODERUDFLyQ GH ORV D\XQWDPLHQWRV TXH KDQ mostrado su gran interés no solo en recuperar HVWRV YHVWLJLRV GH $QWLJ HGDG VLQR WDPELpQ HQ ponerlos a disposición de la sociedad en general. Así además de las excavaciones se han llevado a FDER FKDUODV \ H[SRVLFLRQHV WDQWR HQ ODV SURSLDV localidades como en el Museo de Bellas Artes de Castellón. Dentro de este proyecto arqueológico se han UHDOL]DGR YDULDV LQWHUYHQFLRQHV HQ $OFDOj GH ;LYHUW es el caso del Castell y de Santa Llúcia. En el primer \DFLPLHQWR \ SRU GHEDMR GH ORV QLYHOHV SURSLDPHQWH medievales se localizaron otros de época SURWRKLVWyULFD FRQFUHWDPHQWH GHO +LHUUR $QWLJXR H ,EpULFRV QLYHOHV TXH KDQ SURSRUFLRQDGR HVWUXFWXUDV DUTXLWHFWyQLFDV TXH IXHURQ FRQVROLGDGDV \ WDPELpQ restos cerámicos que permitían situar el inicio de HVWH DVHQWDPLHQWR HQ HO VLJOR 9,, D & \ XQ ¿QDO GH esta ocupación protohistórica en el siglo II a.C. De mayor interés ha sido la excavación que se KD OOHYDGR D FDER HQ 6DQWD /O~FLD FRQ OD D\XGD HFRQyPLFD GH ODV HPSUHVDV GH OD SREODFLyQ &DVD $]DKDU 6/ \ $OEHUW 9LOODV $OFRVVHEUH 6/ HQ GRQGH se han localizado tres momentos de ocupación SHUIHFWDPHQWH GLIHUHQFLDGRV SRU XQD SDUWH OD presencia de un asentamiento de la Edad del %URQFH SRVWHULRUPHQWH GHVSXpV GH FDVL XQ PLOHQLR GH DEDQGRQR VH YXHOYH D RFXSDU HVWD FLPD HQ HO VLJOR 9,, D & HQ XQ PRPHQWR GHO +LHUUR $QWLJXR HQ donde como ya hemos comentado se pueden ver los indicios que señalan la existencia del comercio PHGLWHUUiQHR FRQFUHWDPHQWH HO IHQLFLR 3RU ~OWLPR este estratégico punto de la sierra de Irta se vuelve
D RFXSDU HQ pSRFD LVOiPLFD H LQGXGDEOHPHQWH \D en época Bajo Medieval sería cuando se construyó XQD IRUWL¿FDFLyQ \ SRVWHULRUPHQWH OD HUPLWD SHULRGRV TXH QR KDQ VLGR REMHWR GH HVWXGLR HQ HVWH SUR\HFWR de excavación. La Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Alcalá ha sufragado la consolidación de las estructuras arquitectónicas que se han sacado a OD OX] SDUD TXH VH SXHGDQ GHMDU DO GHVFXELHUWR \ los paneles informativos para que sirvan como un recurso de atracción más hacia este interesante lugar del término de Alcalà. Se ha procedido WDPELpQ FRQ OD D\XGD GHO $\XQWDPLHQWR \ GH OD Asociación de Empresarios Turísticos que han FRODERUDGR HQ OD H[FDYDFLyQ D OD LQVWDODFLyQ GH paneles informativos. 6LJXLHQGR OD ¿ORVRItD GH GLYXOJDFLyQ GHO SUR\HFWR y del patrimonio arqueológico castellonense que VH KD FRPHQWDGR PiV DUULED ORV PDWHULDOHV WDQWR de las excavaciones del Castell como de Santa Llúcia se han expuesto en la Sala d’Exposicions del &HQWUH (GXFDWLX L 6RFLDO &(6$/ HQ GRQGH KDQ estado a disposición de todos los interesados. $GHPiV GH ORV WUDEDMRV GH FDPSR VH KDQ UHDOL]DGR ORV FRQVLJXLHQWHV HVWXGLRV GH ODERUDWRULR de los materiales recuperados en estas campañas GH H[FDYDFLyQ \ GH PDWHULDOHV SURFHGHQWHV GH DQWLJXRV KDOOD]JRV FRPR HV HO FDVR GH ODV XUQDV funerarias del siglo V a.C. que se localizaron a mediados de los años setenta en la zona de &DSLFRUE DO FRQVWUXLU XQD YLYLHQGD PDWHULDOHV TXH VH KDQ SRGLGR HVWXGLDU JUDFLDV D OD FRODERUDFLyQ GH (XVHELR 0RUHVR HSG 5DIDHO /RULHQWH HSG y Vicente Llorens que recogieron parte de las cerámicas y elementos del ajuar que se localizaron durante la construcción de la casa.
1HFUySROLV GH ORV &DEDxLOHV =XFDLQD
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
EL PATRIMONI ARQUEOLĂ’GIC GASPATXER RAFAEL RONCHERA (*) $ OHV GHO PDWt FRP FDGD GLMRXV R GLVVDEWH GHOV PHVRV GH MXOLRO L DJRVW HV TXDQ FRPHQFHQ D DUULEDU HOV YHKLFOHV GHOV YLVLWDQWV $OOt PDWHL[ D OÂśDSDUFDPHQW GHO &DVWHOO GH ;LYHUW pV RQ HOV GRQR OD EHQYLQJXGD DL[t FRP WDPEp DOJXQD UHFRPDQDFLy HQ WRW DOOz TXH ID UHIHUqQFLD D FDOFHU SURWHFFLy VRODU R DLJXD &DGDVF~ DPE HO VHX LGLRPD HP YDQ GLHQW HOV PRWLXV TXH OÂśKDQ SRUWDW ÂżQV DOOt GDOW OHV SUHIHUqQFLHV KLVWzULTXHV VL OHV WHQHQ L WDPEp HO VHX OORF GÂśRULJHQ $PE WRW Doz MD SXF començar la visita al castell encara que els primers comentaris siguen per a parlar del sorprenent i singular entorn TXH HQV HQYROWD HO 3DUF 1DWXUDO GH OD Serra d’Irta. /D YLVLWD FRPHQoD SHU OD EDVVD FRUUDOLVVD FRQWLQXD FUHXDQW HO FHPHQWHUL PXVXOPj ÂżQV DUULEDU DO IRVVDU DPE HO PXU GH OÂ?$ODÂżD OD WRUUH GH /OHYDQW DOPRKDGH L OHV SULPHUHV HGLÂżFDFLRQV GHIHQVLYHV GH OÂśqSRFD FDOLIDO 7RW VHJXLW DJDIHP HO FDPt GH VHUYHL SHU DFFHGLU OÂśDOEDFDU DPE HO VHX DOMXS DOPRKDGH OHV UHVWHV GH OD SRUWD d’accĂŠs... 6HJXLP SXMDQW SHO FDPt ÂżQV DUULEDU D OÂśDOFDVVDED SODoD GÂ?DUPHV (V DFt RQ les tasques arqueològiques han donat els millors resultats i ens han permès conèixer els seus orĂgens prehistòrics HGDW GHO EURQ]H OD LPSRUWjQFLD GÂ?HVWH indret a l’edat del ferro i el seu moment GÂśHVSOHQGRU D OÂśqSRFD LEqULFD (QYROWDQW OHV H[FDYDFLRQV DUTXHROzJLTXHV HV WUREHQ OHV WRUUHV EHVVRQHV OÂśHVJOpVLD L OÂśDOMXE GHOV 7HPSOHUV MXVW DO FRVWDW GH OD WRUUH GH 3RQHQW L GÂśDOWUHV REUHV defensives musulmanes. /ÂśLWLQHUDUL VHJXHL[ DUD SHU XQ DOWUD SDUW GH ;LYHUW OÂ?Alhama $PE HOV VHXV FDUUHUV FDVHV PXUV WRUUHV L SRUWHV HQV PRVWUD FRP YLYLD OD JHQW ID PLO DQ\V VHQVH OOXP R DLJXD FRUUHQW SHUz DPE XQ XUEDQLVPH DGDSWDW D OÂśHQWRUQ PXQWDQ\yV L DPE WRWV HOV HOHPHQWV PROW EHQ FDOFXODWV /D Âż GH OÂśLWLQHUDUL DUULED TXDQ HL[LP SHU OD SRUWD HVW GH OÂ?Alhama. Una drecera que ens du de nou a l’aparcament. Tot el temps que ha durat la visita ha estat ple
GH SUHJXQWHV L FRPHQWDULV DPE OD LQWHQFLy GH FRPSUHQGUH GH OD PLOORU PDQHUD SRVVLEOH OÂśHQWRUQ TXH KHP HVWDW YLVLWDQW 3HUz OÂśDFWLYLWDW QR DFDED DFt $UD WRFD DPE OÂśDMXW GHOV YHKLFOHV DQDU D YRUH OD &ROÄ OHFFLy 0XVHRJUjÂżFD GÂś$UTXHRORJLD *DVSDW[HUD DPE DXGLRYLVXDOV PDTXHWHV SODIRQV LQIRUPDWLXV L YLWULQHV SOHQHV GH SHFHV DPE XQ LPSRUWDQW LQWHUqV arqueòlogic. Menuts i grans em conten les seues impressions donant-me a entendre que han tret SURÂżW GH OÂśDFWLYLWDW -D VyQ PpV GH HOV YLVLWDQWV TXH D OÂśKLYHUQ R D OÂśHVWLX D SHX R DPE YHKLFOH KDQ JDXGLW GÂ?HVWH VHUYHL TXH HO QRVWUH PXQLFLSL SRVD D OÂśDEDVW GH
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 WRWV DTXHOOV TXH KR GHVLWJHQ (V WUDFWD GÂśHVFROHV XQLYHUVLWDWV DVVRFLDFLRQV R WXULVWHV TXH VÂśKDQ SRVDW HQ FRQWDFWH DPE OD UHJLGRULD GH FXOWXUD D Âż ajustar les activitats i les dates. $ OÂśRIHUWD HVWLXHQFD GH YLVLWHV JXLDGHV DO &DVWHOO VÂśKD DIHJLW HVWH DQ\ XQ DOWUH LQGUHW HPEOHPjWLF L WDPEp GHVFRQHJXW GHO QRVWUH WHUPH 6DQWD /O~FLD %p GÂś,QWHUqV &XOWXUDO /HV WDVTXHV DUTXHROzJLTXHV dutes a terme a les rodalies de la capella pel Servei d’Arqueologia de la DiputaciĂł Provincial de &DVWHOOy GXUDQW HOV GDUUHUV DQ\V DPE OÂśDUTXHzOHJ ' *XVWDX $JXLOHOOD FRP D FDS GHO SURMHFWH KDQ tret a la llum els elements necessaris per a poder FRQWDU SHU SULPHUD YHJDGD XQD VHT qQFLD KLVWzULFD TXH HQV DSURSD DO VHJRQ PLOÄ OHQQL DEDQV GH &ULVW 7RWHV HVWHV QRYHV WUREDOOHV KDQ VHJXW OHV SURWDJRQLVWHV GH OÂśH[SRVLFLy Âł6DQWD /O~FLD DQ\V GÂśKLVWzULD´ DPE OD UHDOLW]DFLy GÂśXQ IXOOHW GLYXOJDWLX DPE HO PDWHL[ QRP UHDOLW]DW DPE OD intenciĂł que el visitant puga endur-se a casa una part d’esta exposiciĂł. L’èxit d’esta nova oferta de visita guiada ha PLOORUDW WRWHV OHV SUHYLVLRQV YLVLWDQWV HQ PDWLQV GH GLYHQGUHV MXOLRO L DJRVW L SHU VL WRW Doz QR HUD SURX VÂśKD GXW D WHUPH XQD SULPHUD UHVWDXUDFLy GHO VHFWRUV DFDEDWV L WDPEp VÂśKDQ LQVWDOÄ ODW SODIRQV
LQIRUPDWLXV SHU D TXH HVWH DPELFLyV SURMHFWH GH SRVDGD HQ YDORU GHO %,& VLWXDW D 6DQWD /O~FLD VLJD una realitat. 8Q SULPHU FLFOH VÂśDFDED SHUz HQ FRPHQoD XQ DOWUH (OV HVWDPHQWV RÂżFLDOV VÂśKDQ SRVDW GÂśDFRUG HQ VHJXLU HQGDYDQW DPE OHV WDVTXHV DUTXHROzJLTXHV al jaciment de Santa LlĂşcia. Es per a mi un plaer SRGHU GRQDU HVWD ERQD QRWLFLD D WRWV DTXHOOV TXH FRP MR YROHP FRQqL[HU WRWD OD KLVWzULD UHODFLRQDGD DPE HO QRVWUH SREOH (Q QRP GH OD &ROÄ OHFFLy 0XVHRJUjÂżFD L GH WRWV els seus seguidors m’agradaria donar les grĂ cies D OD UHJLGRUD GH FXOWXUD OD 6UD 0DULD $JXW L OD UHJLGRUD GH 7XULVPH OD 6UD $OHMDQGUD 5RFD SHU OD VHXD LPSOLFDFLy HQ HVWH SURMHFWH DPELFLyV TXH GH VHJXU DSURÂżWDUDQ OHV QRYHV JHQHUDFLRQV 7DPEp HOV HVWHP PROW DJUDwWV D WRWV HOV FROÄ ODERUDGRUV TXH XQ HVWLX GDUUHUH XQ DOWUH HQV KHX UHFRQIRUWDW DPE HO YRVWUH UHFRQHL[HPHQW R HOV YRVWUHV jQLPV /D WDVFD TXH KH UHVHUYDW SHU D YRVDOWUHV HOV TXH OOHJLX DTXHVW DUWLFOH pV OD GH WHQLU FXUD GH WRW HVWH patrimoni que ĂŠs de tots i per a tots. Respecteu-lo i gaudiu d’ell. &ROÄ OHFFLy 0XVHRJUjÂżFD GÂś$UTXHRORJLD Gaspatxera
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
LA COOPERATIVA DE ALCALÀ EN FASE DE TRANSFORMACIÓN VICENTE GUILLAMÓN $ WHQRU GH ORV WLHPSRV TXH QRV KD WRFDGR YLYLU HQ ORV TXH OD DJULFXOWXUD HVWi EDMR PtQLPRV FRQ el inconveniente de la avanzada edad de muchos GH ORV DJULFXOWRUHV HO HVFDVR LQWHUpV GH PXFKRV MyYHQHV XQLGR D OD HVFDVD UHQWDELOLGDG GH PXFKDV de las explotaciones y la necesidad de reconvertir DOJXQDV GH ODV SODQWDFLRQHV OD -XQWD 5HFWRUD GH OD Cooperativa de Alcalà de Xivert ha emprendido una VHULH GH PHGLGDV TXH UHGXQGDUiQ HQ EHQH¿FLR GH todos sus socios y clientes. TRANSFORMACIÓN DE LA ANTIGUA BODEGA (O HGL¿FLR GH P TXH DOEHUJy HQ VXV WLHPSRV OD ERGHJD YLQtFROD SUHVHQWH HQ WDQWRV UHFXHUGRV GH QXHVWURV VRFLRV VH KD YDFLDGR \ FRQVHUYDQGR OD HVWUXFWXUD H[WHULRU VH KD UHFRQYHUWLGR HQ DOPDFpQ GH DERQRV \ ¿WRVDQLWDULRV DVt FRPR IHUUHWHUtD \ demás servicios para los técnicos. &RQ HOOR D SDUWH GH FRQVHUYDU HO SDWULPRQLR VH KD TXHULGR FRQWULEXLU D PDQWHQHU ORV UHFXHUGRV que los socios guardan con añoranza de sus años PR]RV &DEH UHFRUGDU TXH HQ DTXHOORV WLHPSRV OD uva era un cultivo tradicional en Alcalà hasta que TXLVLHURQ OLTXLGDU OD YDULHGDG ³6HxRULWR´ PHGLDQWH SULPDV SDUD DFDOODU D ORV DJULFXOWRUHV \ OOHYDUVH nuestros derechos de plantación. 8QD PHQFLyQ HVSHFLDO DO ³ERGHJXHUR´ 'RQ *DEULHO %Oi]TXH] 3HxD SRU VXV DxRV GH dedicación a la Cooperativa. Desde aquà nuestro más sincero agradecimiento. NUEVA ALMAZARA La almazara se transformó hace más de quince DxRV 3HUR GHELGR DO DXPHQWR VXVWDQFLDO GHO FXOWLYR de aceitunas como consecuencia de la instalación GHO VLVWHPD GH UHJDGtR HQ ORV ROLYDUHV KD VLGR necesaria una profunda remodelación. Para poder atender las necesidades de socios y clientes se han adquirido nuevos depósitos y la maquinaria adecuada. Éstos permiten realizar el proceso de producción del aceite con mayor celeridad y consiguen unas mejoras sustanciales HQ OD FDOLGDG GHO PLVPR \D TXH VRQ FDSDFHV GH PROWXUDU NJ FDGD KRUDV NUEVA CAJA RURAL Sin lugar a dudas la mayor ilusión de esta Junta 5HFWRUD HUD OD GH WHQHU XQD &DMD 5XUDO \D TXH QR IUXFWL¿FDURQ ODV QHJRFLDFLRQHV TXH VH PDQWXYLHURQ durante largos años con la existente. $O LQLFLDUVH XQD QXHYD pSRFD VH QHJRFLy FRQ 585$/ 12675$ XQD HQWLGDG PX\ FRPSURPHWLGD FRQ QXHVWUD SURYLQFLD FRQ VHGH HQ %HW[t \ R¿FLQDV en Castellón.
*UXS GH FRRSHUDWLYLVWHV DO FDPS G¶H[SHULPHQWDFLy GH OHV %RUJHV
(O 'LUHFWRU 6U +XJXHW L HO 7qFQLF GH OD 8QLy GH 5HXV
/RJR GH OD &DL[D 5XUDO
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 'XUDQWH ORV SULPHURV PHVHV GH HVWi prevista la inauguración de la delegación en nuestra localidad. /D VXFXUVDO HVWDUi VLWXDGD HQ XQ ORFDO GH m propiedad de la Cooperativa en la calle General &XFDOD Q~PHUR (Q HVWD R¿FLQD VH DWHQGHUi D VRFLRV \ FOLHQWHV HQ KRUDULRV GH PDxDQD \ WDUGH ofreciendo una serie de servicios además de los EDQFDULRV \ FRRSHUDWLYRV WDOHV FRPR VHJXURV HOHFWULFLGDG FRQ OD VRFLHGDG 233,'80 (1(5*,$ WHOHIRQtD HWF TXH UHGXQGDUi HQ EHQH¿FLR GH ORV mismos. (VSHUDPRV FRQWDU FRQ OD FRODERUDFLyQ GH WRGRV \D TXH VHUi OD ~QLFD HQWLGDG FX\RV EHQH¿FLRV UHLQYLHUWDQ HQ HO SXHEOR GH $OFDOi $OFRVVHEUH \ 6DQWD 0DJGDOHQD GRQGH SRVWHULRUPHQWH VH WLHQH SUHYLVWR LQDXJXUDU QXHYDV R¿FLQDV VISITA A UNA ESTACIÓN EXPERIMENTAL (O SDVDGR PHV GH VHSWLHPEUH VH KL]R XQD YLVLWD por parte de medio centenar de cooperativistas FRQ SODQWDFLRQHV GH DOPHQGURV D OD HVWDFLyQ H[SHULPHQWDO GH /OHLGD ³/HV %RUJHV %ODQTXHV´ SRU PHGLDFLyQ GH OD 8QLy GH 5HXV GH FX\D HQWLGDG somos socios aportando nuestras almendras. 'XUDQWH OD MRUQDGD WXYLPRV OD RSRUWXQLGDG GH conocer nuevas técnicas de cultivo en plantaciones GH DOPHQGURV GH UHJDGtR DVt FRPR XQD H[KDXVWLYD H[SOLFDFLyQ D FDUJR GH ORV WpFQLFRV 1XHVWUD SUy[LPD aportación al proyecto será la puesta en marcha de un campo de experimentación en Alcalà . Se culminó la salida con una suculenta comida GH KHUPDQGDG \ SRVWHULRU UHJUHVR GH ORV VRFLRV GH 6DQWD 0DJGDOHQD $OFDOj \ $OFRVVHEUH FORMACIÓN EN MANIPULACIÓN DE PLAGUICIDAS
&XUVHW GH SODJXLFLGHV
/D &RRSHUDWLYD D WHQRU GH OD QXHYD QRUPDWLYD está desarrollando por mediación de la Federación GH &RRSHUDWLYDV GH OD &RPXQLGDG 9DOHQFLDQD cursos de renovación del carnet de manipulador de plaguicidas para los agricultores de dos tardes de duración. $GHPiV VH KD RUJDQL]DGR RWUR FXUVR SDUD ORV DJULFXOWRUHV TXH QR OR SRVHtDQ FRQGLFLyQ LQGLVSHQVDEOH SDUD SRGHU FRPSUDU \ DSOLFDU SURGXFWRV HQ ODV ¿QFDV GH VX SURSLHGDG 3RU RWUR ODGR VH RIUHFH OD SRVLELOLGDG GH VROLFLWDU la inspección de los atomizadores por medio de ,7($6 HPSUHVD SHUWHQHFLHQWH D ODV FRRSHUDWLYDV y a la federación. NUEVAS PROPUESTAS /D FRRSHUDWLYD HVWi WUDEDMDQGR HQ QXHYDV propuestas relativas a los almacenes en suelo XUEDQR WUDWDQGR FRQ HPSUHVDV LQWHUHVDGDV HQ ofrecer otros servicios que pueden repercutir en favor de los cooperativistas. Estos nuevos proyectos VH DERUGDUiQ HQ OD SUy[LPD -XQWD *HQHUDO
9LVWD GHO QRX PDJDW]HP
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
CELEBRACIĂ“N DE UN FUNERAL POR JAIME III EN ALCALĂ€ JOSÉ LUĂ?S ESTELLER ALBERT Muchas veces cuando cae una fotografĂa DQWLJXD HQ QXHVWUDV PDQRV HV VXÂżFLHQWH FRQ XQD VLPSOH YLVLyQ SDUD DYHULJXDU HO WHPD TXH UHĂ€HMD +D\ RFDVLRQHV HQ ODV FXDOHV TXHUHPRV SURIXQGL]DU VREUH VX FRQRFLPLHQWR ¢3RU TXp VH KL]R" ¢4XLQHV VRQ VXV SURWDJRQLVWDV" ¢4Xp VXFHGLy" HWF (Q muchas circunstancias estos datos son difĂciles de conseguir. En alguna ocasiĂłn se puede reconocer HO OXJDU GRQGH VH WRPy 3HUR SDUD WHQHU WRGRV ORV GDWRV GH OD IRWRJUDItD KD\ TXH EXVFDU LQIRUPDFLyQ HVFULWD VREUH HOOD R DOJXQD SHUVRQD TXH QRV SXHGD H[SOLFDU OR TXH SDVy $KRUD ELHQ HVWR QR VLHPSUH HV SRVLEOH FRQ HO SDVR GH ORV DxRV QDGLH VH DFXHUGD o las personas que lo vivieron ya no estĂĄn entre nosotros. /RV SHUVRQDMHV OD IHFKD \ ODV FLUFXQVWDQFLDV GHO PRPHQWR VRQ GLItFLOHV GH GHWHUPLQDU SRU HVR UHVXOWD XQ p[LWR VL FRQVHJXLPRV REWHQHU XQ EXHQ JUDGR GH LQIRUPDFLyQ VREUH OD LPDJHQ TXH QRV SHUPLWD GHVFULELU HQ SDUWH HO PRWLYR SRU HO FXDO VH
UHDOL]y OD IRWRJUDÂżD \ XQ IUDJPHQWR GH OD KLVWzULD que la rodea. En esta ocasiĂłn tenĂamos una fotografĂa con el transfondo del altar mayor de la iglesia de AlcalĂ de Xivert. En ella aparece un tĂşmulo adornado con multitud de macetas repletas de plantas y Ă€RUHV HQ HO FHQWUR XQD FRURQD \ GHWUiV GH HOOD XQD JUDQ IRWRJUDItD GH XQ SHUVRQDMH GHVFRQRFLGR adosada en la pared de un monolito el cual tiene una cruz en la parte superior. Alrededor del tĂşmulo VH HQFXHQWUDQ VHLV KRPEUHV KDFLHQGR JXDUGLD WUHV HQ FDGD SDUWH 6DEtDPRV SRU HO UHWDEOR PD\RU GH OD LJOHVLD TXH OD IRWRJUDItD VH KDEtD UHDOL]DGR DQWHV GH OD *XHUUD &LYLO SHUR QDGD PiV /D SHUVRQD TXH QRV HQWUHJy OD IRWR QRV GLMR TXH SHQVDED TXH VH WUDWDED de la conmemoraciĂłn del funeral de un rey carlista pero sin ningĂşn otro dato mĂĄs. $OFDOi HV XQ SXHEOR TXH VLHPSUH GHVGH HO SULPHU PRPHQWR VH KD GLVWLQJXLGR SRU VX DSR\R incondicional a la causa carlista. Como dijo Vicente
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 0HVHJXHU HQ VX OLEUR Carlismo y carlistas de AlcalĂĄ de Xivert ÂłD WRGR XQ SXHEOR TXH QXWULy GH YROXQWDULRV a las tropas carlistas de todas las guerrasâ€?. Es GHFLU OD JHQWH GH $OFDOi GHVGH VLHPSUH DSR\y OD causa tradicionalista de una forma muy entregada. Fueron muchos quienes dieron su vida en los FDPSRV GH EDWDOOD SRU OR TXH OD PXHUWH GH XQ UH\ TXH HOORV UHFRQRFtDQ FRPR VX\R IXH SDUD HOORV XQD IDWDOLGDG 6X OHPD Âł'LRV SDWULD \ UH\´ OR GLFH WRGR (QWRQFHV HV GH VXSRQHU TXH OD PXHUWH GHO UH\ OD esencia de su ideologĂa monĂĄrquica juntamente FRQ XQ SHQVDPLHQWR PX\ UHOLJLRVR WHQGUtDQ TXH conmemorarla con unos solemnes y multitudinarios funerales. &DVXDOPHQWH PH YLQR D OD FDEH]D XQ UHFRUGDWRULR SRU OD PXHUWH GH XQ UH\ TXH KDEtD YLVWR HQ XQ ORWH GH papeles antiguos que me havia facilitado la misma SHUVRQD TXH PH KDEtD GDGR OD IRWR SDUD KDFHU XQD FRSLD $O YHU HO UHFRUGDWRULR SXGH REVHUYDU TXH la fecha podĂa coincidir aproximadamente con la fecha en que se realizĂł la foto ya que era anterior D OD *XHUUD &LYLO ([DFWDPHQWH FRUUHVSRQGLD DO GH RFWXEUH GH \ VH WUDWDED GH ORV VROHPQHV funerales en recuerdo del alma de quien para los FDUOLVWDV HUD 6 0 HO 5H\ 'RQ -DLPH ,,, GH %RUEyQ \ %RUEyQ TXLQWR UH\ HQ OD GLQDVWtD FDUOLVWD (O DFWR HVWDED RUJDQL]DGR SRU ODV MXQWDV /HJLWLPLVWDV GHO CĂrculo de la juventud RequetĂŠ y de las Margaritas en AlcalĂ de Xivert.
TenĂa un porcentaje muy elevado de SRVLELOLGDGHV TXH OD IRWR FRUUHVSRQGLHUD D HVWH DFWR SHUR QR OR HUD GHO FLHQ SRU FLHQ SRU OR TXH HUD arriesgado darla a conocer. La fecha del funeral coincidĂa con un momento polĂtico-social agitado HQ (VSDxD 6H DFDEDED GH SURFODPDU OD 6HJXQGD 5HS~EOLFD FRQ XQ JRELHUQR SURYLVLRQDO \ HO UH\ KDEtD PDUFKDGR GH (VSDxD (Q $OFDOj JREHUQDED XQ DOFDOGH 5HSXEOLFDQR OODPDGR )UDQFLVFR 6RVSHGUD )UDQFKHW TXH KDEtD REWHQLGR QXHYH FRQFHMDOHV por cuatro del partido carlista. Un ayuntamiento TXH KDFLD XQ SDU GH PHVHV KDEtD FDPELDGR ORV QRPEUHV GH OD PD\RUtD GH ODV FDOOHV SRU XQRV FRQ WLQWHV PiV UHSXEOLFDQRV SRU OR TXH OD SRVLELOLGDG de que la foto correspondiera al mencionado acto VHJXtD VLQ FRQÂżUPDUVH 7XYH HQWRQFHV OD LGHD GH EXVFDU HQ OD SUHQVD SURYLQFLDO GH OD pSRFD \ me acompaùó la suerte con un hallazgo de vital LPSRUWDQFLD SDUD OD FRQÂżUPDFLyQ 6H WUDWDYD GH XQ DUWtFXOR HQ OD SUHQVD SURYLQFLDO H[DFWDPHQWH HQ HO URWDWLYR Âł'LDULR GH &DVWHOOyQ´ yUJDQR GH OD federaciĂłn castellonense de sindicatos agrĂcolas GH IHFKD GH RFWXEUH GH TXH GHFtD OR VLJXLHQWH $/&$/$ '( &+,9(57 )81(5$/ 325 '21 -$,0( CelebrĂłse el martes un solemne funeral en sufragio del Alma de Don Jaime de BorbĂłn. En el
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 centro del crucero del Templo parroquial, levantĂłse severo y artĂstico catafalco, en cuyo fondo destacĂĄbase enlutado con negros crespones el retrato de Don Jaime. CantĂłse la misa del maestro Caballer y el responsorio el maestro Perossi. Durante el acto, abizarrados jĂłvenes del RequetĂŠ, tocados de boina encarnada, daban escolta alrededor de TĂşmulo. 25$&,21 )81(%5( Complemento del funeral fue la oraciĂłn fĂşnebre pronunciada por el cura de Tirig. El SeĂąor Duart se manifestĂł un coloso de la oratoria. El simbolismo del trilema de la bandera tradicionalista parafraseado por el orador con un breve pero elocuentĂsimo recorrido de nuestra historia patria, el fervoroso entusiasmo irradiado a los oyentes para luchar por la bandera a pesar de la muerte del caudillo, el catolicismo y el patriotismo de don Jaime, manifestado heroicamente en la mĂşltiples vicisitudes de su vida, y la patĂŠtica descripciĂłn de su santa muerte, electrizaron el auditorio en tal manera que prorrumpiĂł en lĂĄgrimas y aplausos por dos veces, con un espontaneidad muy pocas veces manifestada. El pĂĄrroco de Tirig se excediĂł a si mismo y acabĂł con este colosal discurso por cautivar las simpatĂas del pueblo catĂłlico de AlcalĂĄ. Providencial ha sido la predicaciĂłn del SeĂąor Duart en esta parroquia, y esperamos que llegue a ser el principio de un periodo de propaganda netamente catĂłlica entre los pueblos de la comarca. El SeĂąor Duart se despidiĂł de nosotros ofreciĂŠndonos toda su cooperaciĂłn para promover un resurgir netamente catĂłlico que cree muy factible dada la predisposiciĂłn de la masa catĂłlica de AlcalĂĄ. &RQ HVWD LQIRUPDFLyQ VH FRQÂżUPDEDQ WRGRV ORV GDWRV DSRUWDGRV VREUH OD IRWR $GHPiV HQ LQIRUPDFLRQHV SRVWHULRUHV KH SRGLGR GHVFXEULU TXH IXQHUDOHV VLPLODUHV SRU OD PXHUWH GH -DLPH ,,, VH UHDOL]DURQ HQ PXFKRV SXHEORV GH OD SURYLQFLD GH &DVWHOOyQ 9DOO GÂś8L[y 1XOHV %RUULDQD HWF (Q 9LOODUHDO HQ HO IXQHUDO VH SXEOLFy XQD HVTXHOD HQ PHPRULD GH 'RQ -DLPH GH %RUEyQ DO SLH GH OD FXDO VH OH GDED HO WtWXOR GH 5H\ FRPR HQ $OFDOi HVWR KL]R que las autoridades les impusieran una multa de SHVHWDV TXH WXYLHURQ TXH SDJDU ORV SUHVLGHQWHV de los cĂrculos legitimistas y margaritas. En AlcalĂ se han realizado a lo largo de la historia importantes actos carlistas como el Aplech de 1912 FRQ PRWLYR GH OD EHQGLFLyQ GH OD EDQGHUD GHO &LUFXOR &DUOLVWD 3RVWHULRUPHQWH HQ HO DxR
KXER RWUR JUDQ DFWR WUDGLFLRQDOLVWD DO TXH DFXGLHURQ PiV GH SHUVRQDV FRQ ORV Pi[LPRV dirigentes carlistas a nivel nacional. DespuĂŠs de esta fecha el partido carlista fue progresivamente D PHQRV (Q XQ SULQFLSLR GHVSXpV GH OD *XHUUD &LYLO OD FRPXQLyQ WUDGLFLRQDOLVWD VH XQLy FRQ OD IDODQJH REOLJDGRV SRU )UDQFR )DODQJH (VSDxROD 7UDGLFLRQDOLVWD \ GH ODV -216 SHUR FRQ OD RSLQLyQ en contra de los dirigentes del partido y ademĂĄs LQĂ€XHQFLDGRV SRU HO &RQFLOLR 9DWLFDQR ,, \ OD GHFODUDFLyQ FRQFLOLDU Âł'LJQLWDWLV KXPDQDH´ VREUH OLEHUWDG UHOLJLRVD $OJXQRV HYROXFLRQDURQ KDFLD posiciones de nueva izquierda incluso el socialismo. (VWH FDPELR VH FRQVROLGy GHVSXpV GHO &RQJUHVR &DUOLVWD GH \ TXH FXOPLQDUtD HQ ORV FRQJUHVRV HQWUH \ GRQGH &RPXQLyQ 7UDGLFLRQDOLVWD VH UHIXQGDUtD HQ 3DUWLGR &DUOLVWD 2WUR SXQWR TXH le hizo perder partidarios fue la continua divisiĂłn del partido separĂĄndose del mismo los sectores mĂĄs conservadores formando nuevos partidos que en algunos casos tenĂan incluso diferentes pretendientes al trono. $ QLYHO ORFDO GXUDQWH ORV WUHLQWD SULPHURV DxRV GHO VLJOR ;; HO SDUWLGR FDUOLVWD JDQy HQ OD PD\RUtD GH ODV HOHFFLRQHV 'HVSXpV DXQTXH VH PDQWXYR FRQ XQD EDVH KXPDQD GH VHJXLGRUHV GXUDQWH PXFKRV DxRV IXH D PHQRV KDVWD KR\ GRQGH SUiFWLFDPHQWH QR H[LVWH QLQJXQD SHUVRQD TXH VH PDQLÂżHVWH SXEOLFDPHQWH FRPR WDO (O SDUWLGR FDUOLVWD KD quedado casi en el olvido. (Q OD SiJLQD ZHE &DUOLVWHV RUJ KH HQFRQWUDGR una foto de una reuniĂłn tradicionalista en AlgemesĂ 9DOHQFLD GXUDQWH HO DxR GRQGH SXHGH YHUVH XQD FRQFHQWUDFLyQ HQ OD SOD]D 0D\RU GHO SXHEOR FROPDGD GH JHQWH \ FRQ XQD ~QLFD SDQFDUWD GH JUDQ WDPDxR GRQGH SXHGH OHHUVH Âł&RPXQLyQ Tradicionalista AlcalĂĄ de Chivertâ€?. BIBLIOGRAFIA: 0(6(*8(5 )2/&+ 9 Carlismo y Carlistas de AlcalĂĄ de Xivert HGLWD &(0 L $\XQWDPLHQWR $OFDOi GH ;LYHUW ,QWHUQHW Archivo Municipal de CastellĂłn Âł'LDULR GH &DVWHOOyQ´ Âł/D 3URYLQFLD 1XHYD´ 127$ 'R\ ODV JUDFLDV D OD IDPLOLD $UQDX $UQDX SRU todas las facilidades que me han dado para poder utilizar el material que me han proporcionado y la DXWRUL]DFLyQ SDUD SRGHU SXEOLFDUOR
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
CONFERĂˆNCIA SOBRE LES LĂ’GIES MAÇÒNIQUES A CARREC DE VICTĂ’RIA LORIENTE ALĂ?CIA COSCOLLANO Lluny del contuberni judeo-maçònic, vinculat als rojos per Franco, el col¡lectiu cada cop mĂŠs visible a CastellĂł, lluita per una societat mĂŠs justa i tolerant seguint les pautes marcades pels republicanisme: llibertat, igualtat i fraternitat. L’univers ocult de la maçoneria i la intrahistòria GÂśXQ FROÄ OHFWLX TXH KDELWXDOPHQW KD HVWDW RFXOW D la curiositat social era en part desvetllat divendres YLQW L YXLW GH QRYHPEUH SDVVDW GHV GH OÂśDXGLWRUL &DUOHV 6DQWRV GH OD )XQGDFLy &DL[D 9LQDUzV D travĂŠs d’una conferencia de Victoria Loriente que VRWD HO WtWRO Âł/D PDoRQHULD D OHV FRPDUTXHV GHO nord de CastellĂłâ€? intentava realitzar una incursiĂł a DTXHVW FROÄ OHFWLX /D [HUUDGD TXHGDYD LQWHJUDGD HQ un cicle de conferències que sorgeixen a proposta del Centre de DocumentaciĂł de la Guerra Civil Espanyola que actua sota el paraigĂźes de l’entitat i HV JHVWLRQDW SHU 7RQL $UQDX HO TXDO HVWDYD D FjUUHF de la introducciĂł de la proposta. &RP WUDVOODGDYHQ WDQW $UQDX FRP /RULHQWH HOV PDoRQV VyQ XQ FROÄ OHFWLX KLVWzULFDPHQW SHUVHJXLW SHO IUDQTXLVPH TXH HOV WHQLD FRQWtQXDPHQW HQ HO SXQW GH PLUD &XULRVDPHQW HO PDWHL[ )UDQFR YD LQWHQWDU LQJUHVVDU HQ XQD RUGUH SHUz QR KR YD SRGHU DFRQVHJXLU DO FRQWUDUL TXH HO VHX JHUPj 5DPRQ HO TXDO VL KR DFRQVHJXLULD /RULHQWH GLEXL[DYD HO FRQWH[W VRFLDO L SROtWLF GHOV PDoRQV D OÂś(VWDW HVSDQ\RO SHU FHQWUDU VH SRVWHULRUPHQW HQ OHV QRVWUHV FRPDUTXHV OHV GH &DVWHOOy L WUDVOODGDU OD LQFXUVLy HQ DTXHVW XQLYHUV TXH HUD UHDOLWDW D &DVWHOOy FLXWDW OORF RQ va poder constatar l’existència de dues comunitats PDoRQHV XQD GRUPLGD GÂśXQV PHPEUHV L OÂśDOWUD OzJLD PL[WD HQ DFWLX DPE LQWHJUDQWV TXH IXQFLRQD DPE HO QRP 0DQXHO )DEUD SHUVRQDWJH TXH YD PDQWHQLU YLYD OD Ă€DPD GH OD PDoRQHULD WRW i el seu exili. /OXQ\ GHO FRQWXEHUQL MXGHR PDozQLF YLQFXODW DOV URMRV SHU )UDQFR TXH YD UHODFLRQDU HOV SLWMRUV YLFLV DO FROÄ OHFWLX PDoy HOV LQWHJUDQWV GH OD OzJLD VHJXHL[HQ OHV SUHPLVVHV UHSXEOLFDQHV IUDQFHVHV WRW L TXH D OÂś(VWDW HVSDQ\RO WDPEp KL KD OHV OtQLHV PDozQLTXHV TXH VHJXHL[HQ OHV EUDQTXHV DQJORVD[RQHV GH OHV FRUUHQWV PDoRQHV SHU WDQW HOV FRQFHSWHV OOLEHUWDW LJXDOWDW IUDWHUQLWDW VyQ HOV TXH LPSHUHQ GLQV GHO FROÄ OHFWLX TXH DVSLUD D XQ D VRFLHWDW PpV MXVWD L tolerant. La lògia que va poder visitar Loriente consta GÂśXQ YHQHUDEOH 0HVWUH TXH RVWHQWD HO JUDX (OV PHPEUHV HV UHXQHL[HV XQD YHJDGD DO PHV HQ
un espai que inclou dues columnes que mostren GRV OOHWUHV OD - L OD % TXH UHSUHVHQWHQ OD )RUoD L OÂś(VSHUDQoD $OWUHV VtPEROV GHVWDFDWV SHU /RULHQWH utilitzats durant els actes d’iniciaciĂł o que traslladen XQD OHFWXUD SHU DOV PDoRQV VyQ OD SHGUD EUXWD SHU SROLU TXH UHSUHVHQWDULD HOV PHPEUHV TXH HQFDUD QR WHQHQ FRQHL[HPHQWV GLQV OD OzJLD XQ HOHPHQW VLPEzOLF TXH HV FRQWUDSRVD D OD SHGUD MD SROLGD TXH representa els germans maçons quan ja han adquirit uns graus de coneixement en el camĂ emprĂŠs dins GHO FROÄ OHFWLX $OWUHV FRPSRQHQWV SULQFLSDOV HQ OHV
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 FHULPzQLHV PDoRQHV VyQ XQD EtEOLD FRP UHIHULD /RULHQWH L XQ FRPSjV TXH UHSUHVHQWHQ OD UHFWLWXG i el perfeccionament. $EDQV SHUz G¶HQWUDU D IRUPDU SDUW G¶XQD OzJLD l’aspirant ha de passar per un protocol que comença DPE XQD HVWDGD GH PLQXWV D XQ KDELWDFOH GH UHÀH[Ly SHU SRGHU PHGLWDU L DSURIXQGLU HQ OD GHFLVLy SUHVD DL[t FRP VLJQDU XQ WHVWDPHQW TXH QR Wp UHV D YHXUH HQ EpQV WHUUHQDOV VLQy G¶XQ RUGUH TXH Wp D YHXUH DPE YLQFOHV DPE O¶DJHUPDQDPHQW PDoy L DPE 'pX /HV OzJLHV TXH GHVWDTXHQ SHO VHX DVSHFWH KXPDQLVWD WUHEDOOHQ WRW L OD VHXD SULYDFLWDW SHU DFRQVHJXLU XQD VRFLHWDW PpV MXVWD VHJRQV LQFLGLD /RULHQWH L PDOJUDW O¶DSDUHQW FRQWUDGLFFLy DFWXDOPHQW SUHWHQHQ REULU VH XQD PLFD PpV D OD VRFLHWDW 8QD altra curiositat destacada durant la conferència va VHU OD YLQFXODFLy GH UHFRQHJXWV P~VLFV FRP 0R]DUW R %HHWKRYHQ DPE OD PDoRQHULD DL[t FRP OD VRVSLWD IRQDPHQWDGD VHJRQV $UQDX GH TXH /ySH] 'yULJD VDFHUGRW L GLSXWDW UHSXEOLFj IRUD PDoy DWHQHQW a aspectes de la seua vida que el vincularien LGHROzJLFDPHQW L YLWDOPHQW DPE HO GLVFXUV GH OHV lògies.
COL·LABORA FENT-TE SOCI/A DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT QUOTA ANUAL - 12 €
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
HISTORIA DE LA MASONERIA EN ALCALÀ DE XIVERT Mª VICTORIA LORIENTE ESPALLERGUES Historia de la masoneria en Alcalà de Xivert és XQ WUHEDOO GH UHFHUFD KLVWzULFD HQ OD UHDOLW]DFLy GHO qual ens hem endinsat en el món de la maçoneria. 8Q WHPD VREUH HO TXDO HQ DOJXQ PRPHQW GRQDW WRWV KHP VHQWLW SDUODU PDOJUDW JHQHUDU XQ JUDQ GHVFRQHL[HPHQW TXH DXJPHQWD PROW PpV TXDQ HV SUHWpQ LQGDJDU VREUH OHV VHXHV SHFXOLDULWDWV D QLYHOO ORFDO $PE DTXHVW WUHEDOO SUHWHQHP DSURSDU SDUW GH OD KLVWzULD PDozQLFD D OD QRVWUD ORFDOLWDW DO OHFWRU L WDPEp G¶XQHV FLUFXPVWjQFLHV TXH HV YDQ SURGXLU HQ XQ SHUtRGH HQWUH ¿QDOV GHO VHJOH ;,; L OD SULPHUD meitat del segle XX. 9LQDUzV 7RUUHEODQFD L HO FDVWHOO WHPSOHU G¶$OFDOj de Xivert centraren la nostra indagació estructural L DTXHVW YD VHU HO FHUFOH SREODFLRQDO HQ HO TXDO es va desenvolupar el nostre camp de recerca. (Q UHIHUqQFLD DO QRVWUH PXQLFLSL HQ DTXHVW OOLEUH SRGHP WUREDU XQD HWDSD QR PROW FRQHJXGD G¶$OFDOj GH ;LYHUW SHU OD TXDO YDQ GHV¿ODU XQD VqULH GH SHUVRQDWJHV SROtWLFV PLOLWDUV R VLPSOHV FLXWDGDQV TXH HQ OD PDMRULD GHOV FDVRV YDQ RFXOWDU OD VHXD adscripció a les lògies maçòniques per diferents
FLUFXPVWjQFLHV HQ OD VHXD PDMRULD SROtWLTXHV R SHU por a represà lies de tipus judicial. Després de la Guerra Civil i la posterior victòria de OHV WURSHV QDFLRQDOV OD SURPXOJDFLy GH OD Ley para la Represión de la MasonerÃa y del Comunismo YD IHU TXH OHV FRVHV HPSLWMRUHVVHQ FRQVLGHUDEOHPHQW SHU DOV PHPEUHV G RUGHV PDozQLTXHV D OD TXDO FRVD FDOLD DIHJLU O HVWLJPD IDPLOLDU L VRFLDO DO TXH aquestes persones quedaven exposades en el cas de ser assenyalades com a tals. )LQDOPHQW FDO UHIHULU TXH DTXHVW WUHEDOO QR KDJXpV DUULEDW D ERQ WHUPH VHQVH KDYHU WLQJXW DFFpV D /zJLD 0DQXHO )DEUD Q ž GH &DVWHOOy L DPE O¶LQHVWLPDEOH ajut del Mestre maçó 33 D. Francisco Bellido de Sant )HOLX TXL HQV YD DVVHVVRUDU H[WUDRUGLQjULDPHQW HQ WRW HO UHODWLX D IRUPHV PqWRGHV L SURWRFROV TXH conformen el treball PDozQLF L HOV VHXV ULWXDOV L DOKRUD FRQVXOWDQW H[SHGLHQW GH PDoRQV TXH GLUHFWDPHQW R LQGLUHFWDPHQW YDQ WHQLU UHODFLy DPE OD LPSODQWDFLy GH &DStWROV /zJLHV R 7ULDQJOHV DOV TXH YDQ SHUWjQ\HU DOJXQV GHOV QRVWUHV YHwQV R conciutadans.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
MILLOR DES DE CASA NOSTRA MARTA SORLĂ? FRESQUET DesprĂŠs d’una campanya electoral frenètica i DSDVVLRQDQW KDQ DUULEDW OHV YDFDQFHV GH 1DGDO L DPE HOOHV KH SRJXW FDQYLDU HOV PXOWLWXGLQDULV PtWLQJV SHU OD WUDQTXLOÄ OLWDW GH OD IDPtOLD HOV GHEDWV DPE FDQGLGDWV GÂśDOWUHV IRUPDFLRQV SHU OHV FRQYHUVHV PHQ\V SROtWLFDPHQW FRUUHFWHV DPE OHV meues amistats; i els quilòmetres de furgoneta DPXQW L DYDOO GH OD 1 SHOV SDVVHMRV SHO PHX HVWLPDW SREOH 'DUUHUH GH FDGD ÂłHQKRUDERQD´ TXH HP UHJDOjYHX GHVFREULD DOJXQD FRVD QRYD 6DSV TXH HUHV OD SULPHUD JDVSDW[HUD TXH DUULED DO &RQJUpV" &RP ĂŠs això de ser l’única dona de les comarques de CastellĂł que anirĂ al CongrĂŠs esta legislatura? Com portes ser la primera diputada valencianista de CastellĂł a Madrid? Com heu aconseguit trencar XQ ELSDUWLGLVPH HQJDQ[DW D OHV FRPDUTXHV GHO QRUG GHV GHO " SĂłn en estos dies de suposat descans polĂtic quan me n’adone de tot el que hem aconseguit en HOV ~OWLPV PHVRV SHU DL[z OD PHXD UHVSRVWD VHPSUH KD VLJXW ÂłJUjFLHV KR KHP IHW GH OD Pj´ 'H OD Pj GH totes les persones que han encartellat els carrers GHOV VHXV SREOHV R TXH KDQ H[SOLFDW HQ OD EDUUD GÂśXQ EDU TXH XQD DOWUD PDQHUD GH IHU SROtWLFD pV SRVVLEOH De la mĂ de les famĂlies i amistats que heu vist com la campanya electoral es tornava el centre de tot i ens donĂ veu Ă nims i forces per seguir endavant. 'DUUHUH GÂśHL[HV SDSHUHWHV TXH KDQ SLQWDW de taronja i morat les urnes de les comarques GH &DVWHOOy KL KD OD LOÄ OXVLy L OHV JDQHV GH FDQYL de les persones que no volen mĂŠs retallades ni JRYHUQV LQGHFHQWV 'DUUHUH GH FDGDVFXQ GHOV YRWV GÂś$OFDOj L $OFRVVHEUH KL KD XQD SHUVRQD DPE YDOHQWLD L DPE JDQHV GH WLQGUH YHX SUzSLD L QR XQ vot mĂŠs a Madrid. (Q OD OHJLVODWXUD DQWHULRU HO QRVWUH SREOH MD YD tindre l’oportunitat de fer esmenes als pressupostos JHQHUDOV GH OÂś(VWDW (O FROÄ OHFWLX GH &RPSURPtV SHU $OFDOj L $OFRVVHEUH YD WUHEDOODU SHU VDEHU FRP DIHFWDYHQ DO QRVWUH SREOH OHV GHFLVLRQV TXH HV SUHQLHQ D 0DGULG L -RDQ %DOGRYt WRW L QR VHU competència de la circumscripciĂł per la qual havia HVWDW HVFROOLW OHV YD GHIHQVDU Madrid quedava lluny però ĂŠs on es va decidir TXH OD UDPEOD GÂś$OFDOj FRQWLQXH VHQVH FDQDOLW]DU R que el tan necessitat passeig marĂtim seguisca sent QRPpV XQD HVSHUDQoD 7DPEp pV DOOj RQ HQV YDQ deixar sense un servei de tren just i on continuen
0DUWD DPE OÂśDFWD GH QRPHQDPHQW GH GLSXWDGD DO 3DUODPHQW
SHUPHWHQW HOV SXQWV QHJUHV GH OD 1 TXH HQYROWHQ HO QRVWUH SREOH D XQ L DOWUH FRVWDW $ SDUWLU GH JHQHU MD QR FDOGUDQ LQWHUPHGLjULHV VœREUL XQD QRYD HWDSD HQ OD SROtWLFD HVWDWDO RQ HO 3DtV 9DOHQFLj L FDGDVFXQ GHOV QRVWUHV SREOHV tindran un paper protagonista. El Maestrat no WRUQDUj D VHU XQD FRPDUFD VLOHQFLDGD DUD WLQGUj una veu que vetlle pels seus interessos. Des del SULPHU GLD FRPHQoDUHP D WUHEDOODU SHU IHU TXH DUULEHQ HOV WUHQV GH URGDOLD DO QRUG SHU XQD PLOORUD GH OHV FDUUHWHUHV TXH YDQ DOV SREOHV GœLQWHULRU L SHU OœDOOLEHUDPHQW GH Oœ$3 $UD SRGUHP GLU ³QR´ TXDQ WRUQHQ D SURSRVDU DJUHVVLRQV PHGLDPELHQWDOV D FDVD QRVWUD L WLQGUHP veu i vot quan vulguen negar-nos els diners que HQV SHUWRTXHQ FRP D YDOHQFLDQV L YDOHQFLDQHV 1R caldrà passar per desenes de trà mits administratius SHU IHU GHPDQDU R GHQXQFLDU TXDOVHYRO FRVD DO JRYHUQ FHQWUDO $QHP D 0DGULG DPE ELWOOHW GH WRUQDGD FDVD QRVWUD HVWj DFt L DFt HVFROWDUHP L DWHQGUHP HOV YHwQV L YHwQHV GHOV QRVWUHV SREOHV
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
EL MÓN PASTORIL DEL TERME D’ALCALÀ DE XIVERT. ELS ASSEGADORS RAMADERS D’ALCALÀ DE XIVERT JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIĂ“ Assegador ĂŠs com en diem genèricament la gent del Baix Maestrat i de la Plana a les vies pecuĂ ries i als antics camins ramaders o passos GH UDPDWV $TXHVWV EDVWRV YLDOV GH P~OWLSOHV itineraris i recorreguts varen formar autèntiques [DU[HV GH FDPLQV UXUDOV TXH VyQ EpQV GH GRPLQL S~EOLF L VyQ XQ SDWULPRQL KLVWzULF VRFLDO L QDWXUDO D FRQVHUYDU (Q HO VHX RULJHQ HQ OÂśqSRFD PHGLHYDO els traçats pecuaris van nĂ ixer com a conseqßència GH OD QHFHVVLWDW GÂśKDELOLWDU HVSDLV HQWUH OHV WHUUHV DJUtFROHV SHU RQ HO EHVWLDU SRJXpV GHVSODoDU VH D OD UHFHUFD GH SDVWXUHV L VL Ep OÂś~V DO TXDO VÂśKDQ DGVFULW WUDGLFLRQDOPHQW pV HO UDPDGHU QR pV PHQ\V cert que els camins ramaders d’origen medieval KDQ MXJDW XQ SDSHU IRQDPHQWDO FRP D HL[RV UXUDOV de comunicaciĂł que han permès l’ampliaciĂł de OÂśDJULFXOWXUD L FRP D OORF KDELWXDO GH SDV L WUjIHF GHOV llauradors. En el moment actual la utilitzaciĂł de les vies SHFXjULHV SHU D ~V UDPDGHU KD GHFUHVFXW FRP D conseqßència del canvi en els sistemes de maneig L H[SORWDFLy GHO EHVWLDU /D SRFD WUDQVKXPjQFLD TXH HQFDUD SHUGXUD VÂśKD PRGLÂżFDW HQ JUDQ SDUW SHU OÂś~V GHOV FDPLRQV TXH HVFXUoD PROW FRQVLGHUDEOHPHQW HOV GLHV GH YLDWJH GHO EHVWLDU L’ús de la xarxa de camins pecuaris per als JUDQV GHVSODoDPHQWV KD GLVPLQXwW DO PDWHL[ temps que s’ha incrementat el seu Ăşs en règim de transterminĂ ncia per al trasllat entre termes i regions molt properes o municipis limĂtrofs. Assumint que el mitjĂ mĂŠs idoni per conservar aquest ric patrimoni UXUDO GH FDPLQV pV XWLOLW]DU OR UDFLRQDOPHQW pV ER plantejar-se revitalitzar el seu Ăşs com a suport SHU D GLIHUHQWV WLSXV GÂśDFWLYLWDWV FRPSDWLEOHV L FRPSOHPHQWjULHV DPE HO WUjQVLW UDPDGHU GH WDO manera que les vies pecuĂ ries no es convertisquen en relĂquies del passat sinĂł en espais actius i multifuncionals. Per aquests camins es pot realitzar VHQGHULVPH FLFORWXULVPH SDVVHMDGHV D FDYDOO HWF 4XDOVHYRO VHQGHU L GLUHFFLy TXH HV WULH VHPSUH VHUj XQ DPDEOH SDVVHLJ SHU HQWUDU HQ FRQWDFWH DPE XQD natura d’alt valor ecològic. La xarxa d’assegadors i camins ramaders del municipi d’AlcalĂ de Xivert tĂŠ una longitud de mĂŠs de cent quilòmetres de recorregut. El segĂźent inventari descriu els antics UHFRUUHJXWV GÂśRQ]H FDPLQV L VHQGHUHV GH EHVWLDU DVVHJDGRUV TXH SRGHQ VHUYLU GÂśLOÄ OXVWUDFLy elegides entre els antics recorreguts com onze YLHV SHFXjULHV VLJQLÂżFDWLYHV $ FRQWLQXDFLy FLWH
els itineraris i les distà ncies que recorren estos assegadors per dins del terme d’Alcalà . INVENTARI DELS PRINCIPALS ASSEGADORS DEL TERME D’ALCALÀ DE XIVERT 93 YLD SHFXjULD DVVHJDGRU FDPt UDPDGHU 93 $66(*$'25 '(/6 )2*8(5$/6 DPE XQ recorregut aproximat d’uns 5 km. L’assegador dels Foguerals entra per la partida Coca del terme de Coves de Vinromà a prop GHOV YROWDQWV GHO 0DV GH 3DUH 6DQW VHJXHL[ FDS D OD %DVVD Gœ8OOHW SHU OD EDVVD GH &DYDOO L SHU OHV SDUWLGHV GHOV )RJXHUDOV OD 9DOO OD &RJXOODGD SDUWLGD /D 6HOOHWD RQ VœDFDED DTXHVW DVVDJDGRU GHOV )RJXHUDOV +R ID MXVW HQ OD PDOODGD GH FRUUDO GH OD 6HOOHWD RQ FRQÀXHL[HQ XQ WRWDO GH WUHV YLHV SHFXjULHV OD FDUUHUDGD GH 0XUV OœDVVDJDGRU GHOV )RJXHUDOV L la carrerassa de la Bassa del Mas. Al llarg del recorregut aquest assagador de Foguerals tÊ al seu SDV FRUUDOLVVHV SHU DO EHVWLDU OD 5HGRQD GH m OD 7DQFj GH P OD FRUUDOLVVD GH %RWLIDUUD GH P HO FRUUDO GH 3DX L HO FRUUDO GH OD 6HOOHWD 93 &$55(5$'$ '( /$ %$66$ '(/ 0$6 DPE un recorregut aproximat d’uns 9 km. La Carrerada de la Bassa del Mas comença el VHX LWLQHUDUL D OD PDOODGD GHO FRUUDO GH OD 6HOOHWD al terme municipal d’Alcalà . En la mallada de la PXQWDQ\D GH OD 6HOOHWD FRQÀXHL[HQ R HV ELIXUTXHQ WUHV DVVHJDGRUV OD FDUUHUDGD GH OD %DVVD GHO 0DV la carrerada de Murs i l’assegador dels Foguerals. /D FDUUHUDGD GH OD %DVVD GHO 0DV FRPHQoD DPE XQ LWLQHUDUL HQ GLUHFFLy HVW D EXVFDU OD FRQÀXqQFLD DPE
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 el terme de Santa Magdalena de Polpis i passa SHU OHV VHJ HQWV SDUWLGHV UXUDOV 6DQWD %iUEDUD &RUUDO GH 5R\R 5DFy GH 0DOIDHQHU HQGLQVDQW se mĂnimament al terme de Santa Magdalena SHU D EXVFDU WUREDU VH DPE OÂśDVVHJDGRU GH OD 3HVTXHUROD (Q HVWD ELIXUFDFLy WUHQFD GH GLUHFFLy L gira cap a la costa en direcciĂł sud-est per a entrar GH QRX DO WHUPH GÂś$OFDOj L FRQWLQXD SHU D EXVFDU XQD ELIXUFDFLy RQ FRLQFLGHL[HQ HQ OD PDOODGD TXDWUH assegadors (carrerada de la Bassa del Corral de 3DOPD FDUUHUDGD GH OD %DVVD GHO 0DV OD GHO FDPt GHOV 5RPDQV L OD GH OD 6HUUD (Q HVWH SXQW DFDED OD FDUUHUDGD GH OD %DVVD GHO 0DV DPE XQ UHFRUUHJXW DSUR[LPDW GÂśXQV Âś D NP $ SDUWLU GÂśDFt FDQYLD GH nom i passa a denominar-se carrerada de la Bassa del Corral de Palma. 93 &$55(5$'$ 5(,$/ '( /$ %$66$ 'Âś(63,*(6 5HFRUUHJXW DSUR[LPDW GÂśXQV NP Es rep la carrerada Reial de la Bassa d’Espiges GHV GHO WHUPH GH &RYHV GH 9LQURPj HQ OD ÂżWD GHO EDUUDQF GH 3DWDFR HQ OD SDUWLGD 5RFD GÂś,JXDOD &UHXD L SDVVD SHU OHV VHJ HQWV SDUWLGHV UXUDOV 5RFD GÂś,JXDOD $PERUUy %DVVDVVD OD 0HVTXLGD 0DVHW %DVVD GÂś(VSLJHV HO &ROO HO 5DMRODU D EXVFDU la Bassa d’Esquenota a la Torrassa. Creua el EDUUDQF GÂś(VWRSHW 6DQW %HQHW D EXVFDU HO %DVVRW EDL[DQW ÂżQDOPHQW SHU OD 6HUUD GH OD 3LQHGD FDS DO GHVDSDUHJXW FRUUDO GH OHV )RQWV SHU D FRQQHFWDU DPE OD FDUUHUDVVD GHO 0DU SHU RQ HVWj OÂśDFWXDO KRWHO Les Fonts/Las Fuentes. 93 &$55(5$'$ '( 0856 5HFRUUHJXW GÂśXQV NP La carrerada de Murs entra al terme d’AlcalĂ per OD ÂżWD DQRPHQDGD GH OD &UHX DO FRVWDW PDWHL[ GH OD carretera d’AlcalĂ -Coves de VinromĂ . Enganxat a
)RWRJUDÂżD FHGLGD SHU 1LHYHV %RVFK
OÂśDVVDJDGRU DO FRVWDW GH OD ÂżWD KL KD XQ SRX DPE XQD SLOD GÂśDEHXUDU SHU D ~V UDPDGHU KDELOLWDW D OÂśROOD GÂśXQ IRUQ GH FDOo (V WURED DO OtPLW GHOV WHUPHV PXQLFLSDOV GÂś$OFDOj GH ;LYHUW DPE OHV &RYHV GH 9LQURPj /D carrerada discorre pel tall de la Serra de la muntanya GH 0XUV L SHU OHV SDUWLGHV OD 3HGUHUD GÂś$PERUUz OD 5RFD 5RMD DO %RYDODU VÂśHQWUHFUHXD DPE OD FDUUHUDGD 5HDO GH OD %DVVDOORQD FRQWLQXD SHU OD &RJXOODGD
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 3HQ\D 9HQWRVD SHU DFDEDU ÂżQDOPHQW D OD SDUWLGD GH la Selleta a la mallada propera d’on estĂ el corral GH OD 6HOOHWD RQ FRQĂ€XHL[HQ WUHV FDPLQV UDPDGHUV importants. 93 /$ &$55(5$'$ 5(,$/ '( /$ %$66$//21$ , '( /$ %$66$ //25$ Wp XQ UHFRUUHJXW WRWDO DSUR[LPDW GÂśXQV NP 6XUW GHO SREOH GH OD 6DO]DGHOOD ÂżQV D DUULEDU D AlcalĂ de Xivert passant pel terme de les Coves GH 9LQURPj $PE HO QRP GH FDUUHUDGD 5HLDO GH OD %DVVD /ORUD VXUW GH OD 6DO]DGHOOD YD HQ SDUDOÄ OHO D la sendera dels romans seguint per la vora de la UDPEOD L ULHUD GH 6DQW 0DWHX DPE GLUHFFLy D OHV &RYHV GH 9LQURPj $OV NP GH UHFRUUHJXW HQ terres del mas de Sou la carrerada deixa la llera de OD ULHUD GH 6DQW 0DWHX JLUD HO UXPE SHU HQGLQVDU VH HQ OHV PXQWDQ\HV D EXVFDU HQ OtQLD UHFWD OD muntanya del mas de Pare-Sant en la partida &RFD 9RUHMD OD PXQWDQ\D SHO YHVVDQW RHVW DQDQW SHU VREUH GH OD OtQLD GH ÂżWHV TXH VHSDUHQ HOV WHUPHV GÂś$OFDOi L OHV &RYHV DQDQW D EXVFDU HO YqUWH[ &DYDOO D OD TXRWD P DO FLP GHO &ROO GH &DWDSt R 7RVVDO GH *DODSt RQ SUHQ HO GHÂżQLWLX QRP GH OD FDUUHUDGD 5HLDO GH OD %DVVD /ORQD $TXHVWV NP Ăşltims discorren Ăntegrament per l’interior del terme d’AlcalĂ de Xivert. 93 CARRERASSA '(/ 328 '( 0255,2/6 TĂŠ un recorregut aproximat d’uns 4 km. La carrerada del Pou de Morriols comença com
a via pecuĂ ria en el corral de la Coveta i creua en OtQLD UHFWD WRWD OD )RLD GÂś$OFDOj DFDEDQW D SHX GH OD PXQWDQ\D GH ;LYHUW D OD EDUUDQFDGD GH OÂś$YHQF DO nord del castell de Xivert. El recorregut ĂŠs d’uns 4 km aproximadament. En l’actualitat ĂŠs via pecuĂ ria i camĂ rural agropecuari. 93 $66(*$'25 '(/ 3/ÂŹ '(/ %28 7p XQ UHFRUUHJXW DSUR[LPDW GÂśXQV NP L’assegador del Pla del Bou comença al corral GH *XL[HUR FRQWLQXD GHVFHQGLQW SHU OÂśDFWXDO FDPt SDVVD SHU OD EDVVD GÂś$VPHW SHU HQOODoDU DPE OD carrerada de la Serra que creua en direcciĂł cap a PenĂscola per la serra d’Irta-Xivert. TĂŠ un recorregut TXH RVFLOÄ OD HQWUH HOV Âś L NP L FUHXD SHU OHV SDUWLGHV UXUDOV VHJ HQWV %DVVD GÂś$VPHW %DVVHWD %ODQFD 3OD GHO %RX %DVVD GÂś$PHQW (O 4XDUW OD )RLD OÂś$YHQF 93 &$55(5$'$ '( /$ 6(55$ DPE XQ UHFRUUHJXW DSUR[LPDW GÂśXQV NP La carrerada de la Serra empalma i comença des de la carrerada de Murs a la ratlla del terme DPE &RYHV GH 9LQURPj L UHFRUUH WRW OD SDUW QRUG del terme d’AlcalĂ des del terme de les Coves de 9LQURPj ÂżQV HQWUDU L FRQWLQXDU SHO WHUPH GH 6DQWD 0DJGDOHQD GH 3ROSLV SDVVD SHU OHV SDUWLGHV UXUDOV VHJ HQWV 0XUV OD 6ROVLGD HO 0DOHQWLX HO EDUUDQF GH 6DQW 0LTXHO %DVVD (VSLJHV 93 &$55(5$'$ 5(,$/ '(/ &/27 '(/
)RWRJUDÂżD FHGLGD SHU -XDQ $QWRQLR 5RQFKHUD
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 ',80(1*( DPE XQ UHFRUUHJXW DSUR[LPDW GÂśXQV NP La carrerada Reial del Clot del Diumenge FRPHQoD D H[WUDPXUV GHO SREOH GÂś$OFDOj GH ;LYHUW SHO FDPt GH OD VqTXLD GH GHFDQWDFLy GH OÂśDOEHOOy GHO &ORW GHO 'LXPHQJH 'HV GÂśDOOt YD D EXVFDU HO FRUUDO GH OD &UHX L SHU OD FUHX GHO )UDQFpV SDVVD SHO 3RUWHOO L FRQWLQXD HQ GLUHFFLy FDS DO PDU SXMDQW SHO EDUUDQF GH OD &DUUHUD SHO 5DFy GH 'DYLG HO 3OD GH /DJDU HO 5DFy GH OHV $QJHUUHV HO 5DFy GH )LJD D EXVFDU HO FRUUDO GH 5RGD OD FDVD GHOV 3URWHVWDQV L FRQWLQXD ÂżQV OD PDU SHO 3OD GH 5RGD ÂżQV D FRQQHFWDU ÂżQDOPHQW DPE OD FDUUHUDGD 5HLDO GH OD 0DULQD TXH GLVFRUUH HQ SDUDOÄ OHO DO mar al llarg de tota la costa del terme d’AlcalĂ . 93 &$55(5$'$ '( /$ %$66$ '(/ &255$/ '( /$ 3$/0$ TXH Wp XQ UHFRUUHJXW DSUR[LPDW d’uns 3 km. La curta sendera de la Bassa del Corral de 3DOPD FRPHQoD D XQV PHWUHV GHO FRUUDO GH %RFR MXVW D OD PDOODGD GHO EDUUDQF GÂś$QDFOHWR VLWXDW a la partida de Santa Maria. És una mallada de GHVFDQV L OORF GH FRQĂ€XqQFLD GH YLHV SHFXjULHV OD &DUUHUD R GH OD %DVVD GHO 0DV OD GH OD EDVVD GHO &RUUDO GH 3DOPD OD GH OD 6HUUD L OD VHQGHUD GHO CamĂ dels Romans. A partir d’acĂ deixa el terme d’AlcalĂ i continua endinsant-se cap al nord per dins del terme de Santa Magdalena de Polpis.
93 &$55(5$'$ 5(,$/ '( /$ 0$5,1$ /D YLD SHFXjULD 5HLDO GH OD 0DULQD Wp XQD ORQJLWXG GÂśXQV TXLOzPHWUHV TXH GLVFRUUHQ tQWHJUDPHQW SHO WHUPH PXQLFLSDO GÂś$OFDOj GH ;LYHUW &DVWHOOy L YD GHV GH OD OtQLD GHO WHUPH DPE 3HQtVFROD ÂżQV DO GH 7RUUHEODQFD /D YLD SHFXjULD OD FRQIRUPHQ GRV VHFFLRQV Â? 6HFFLy 'HV GH OD OtQLD GHO WHUPH DPE 3HQtVFROD ÂżQV D OÂśHGLÂżFL GH OÂśKRWHO /DV )XHQWHV RQ DQWLJDPHQW hi havia un lloc per al descans a la vora de la mar. +L KDYLD XQD FRUUDOLVVD RQ DYXL HV WURED OÂśKRWHO /DV )XHQWHV (UD XQ OORF SHU D DEHXUDU DPE DEXQGDQW DLJXD GH OHV VXUJqQFLHV L IRQWV TXH EUROODYHQ GXUDQW WRW OÂśDQ\ /RQJLWXG PHWUHV $PSOjULD PHWUHV 6XSHUItFLH P . Â? 6HFFLy 'HV GH OÂśHGLÂżFL +RWHO /DV )XHQWHV ÂżQV D OD OtQLD GH VHSDUDFLy GH WHUPHV DPE 7RUUHEODQFD (Q OÂśLQLFL GÂśDTXHVW WUDP OHV ÂżWHV ( L ( FRLQFLGHL[HQ DPE OD ( Âś L ( GHO WUDP DQWHULRU DFDEDQW HQ OHV ÂżWHV ( L ( /RQJLWXG PHWUHV $PSOjULD PHWUHV 6XSHUItFLH P /D YLD SHFXjULD 5HLDO GH OD 0DULQD GHVFULX FRP MD KHP HVPHQWDW HO VHX UHFRUUHJXW SHO WHUPH GÂś$OFDOj GH Xivert vorejant tota la costa al costat mateix de la mar de PenĂscola. (La descripciĂł dels itineraris i la recopilaciĂł de dades WRSRJUjÂżTXHV L WRSRQtPLTXHV VyQ GÂśHODERUDFLy pròpia de l’autor. Els llocs esmentats poden tenir WDPEp DOWUHV GHQRPLQDFLRQV L WRSzQLPV SRSXODUV
SI NECESSITES CONTACTAR AMB NOSALTRES FES-HO A TRAVÉS DEL CORREU ELECTRÒNIC: main.mainhardt@gmail.com
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
GALERIA / AVUI PRESENTEM... REDACCIÓ XIMO CONESA 3HU D ;LPR &RQHVD WRW YD FRPHQoDU HO Era un món desconegut. Un amic el va animar. /D SULPHUD FDUUHUD TXH PDL QR REOLGDUj IRX D 7RUUHEODQFD , OD VHXD VRUSUHVD YD VHU HO VHJRQ FRUUHGRU ORFDO $PE WDQWD HPRFLy L VDWLVIDFFLy MD QR YD GHL[DU G¶LQVFULXUH¶V HQ FDUUHUHV PpV R PHQ\V catorze per any. Ens assegura que de totes les carreres V¶DSUqQ L HV JXDUGHQ ERQLFV UHFRUGV ³*DXGLU GHOV HQWUHQDPHQWV GH OD FRPSHWLFLy L HVSHFLDOPHQW GH la coneixença de tants runners que estimen aquest HVSRUW VyQ H[SHULqQFLHV TXH W¶HQULTXHL[HQ D QLYHOO SHUVRQDO 6RP FRP XQD JUDQ IDPtOLD´ '¶DOJXQHV D EDQGD GH OD SULPHUD D 7RUUHEODQFD FRQVHUYD XQ HVSHFLDO VHQWLPHQW OD SXMDGD D 6DQWD /O~FLD SHU VHU OD GH FDVD DPE HO FOXE $PLFV GH OHV &XUVHV 3RSXODUV $OFDOj $OFRVVHEUH 7DPEp G¶DOWUHV PpV HPRFLRQDQWV SHU OD TXDQWLWDW GH FRUUHGRUV FRP la mitja marató i la marató de València. Sense REOLGDU OD 0L0 PDUDWy L PLWMD HOV SULPHUV TXLOzPHWUHV TXDVL QRX KRUHV HQWUH PXQWDQ\HV WRW XQ HVSHFWDFOH 2 OD &63 &DVWHOOy 3HQ\DJRORVD GH TXLOzPHWUHV TXH YD SRGHU DPE HOO TXDQ HQ HO NP HV YD UHWLUDU MD VHQVH IRUFHV (O SHUz ho intentarà de nou. 7RW XQ EDJDWJH TXH OL YD SHUPHWUH PRWLYDU HO VHX ¿OO $GULiQ &RQHVD D SDUWLFLSDU KL SULPHU D 7RUUHEODQFD GHVSUpV 6DQWD /O~FLD 0RQW VDQWV ... Enguany s’havien proposat córrer la marató de 9DOqQFLD L DOOt YDQ VHU KL 8Q GLD LQREOLGDEOH L GLItFLO GH GHVFULXUH HO TXH VH VHQW FRUUHQW MXQWDPHQW DPE HO ¿OO TXDUDQWD GRV TXLORPHWUHV FDPDGD D FDPDGD quilòmetre a quilòmetre. Fou espectacular. Sempre SRVDQW O¶qPIDVL HQ HO VHX UHODW HQ O¶DJUDwPHQW D OD VHXD PXOOHU L ¿OO SHO VHX VXSRUW LQFRQGLFLRQDO SERGIO RUIZ BOSCH 7RW L SUDFWLFDU OHV FDUUHUHV GH PXQWDQ\D confessa que el seu és l’espeleologia. Va ser als vint-i-cinc anys quan va començar. L’espeleologia pV XQ HVSRUW TXH OL KD SHUPqV FRQqL[HU O¶LQFUHwEOH PyQ VXEWHUUDQL L FRPSURYDU WRW HO TXH SRW DUULEDU D IHU O¶DLJXD , FRPSOHPHQWjULDPHQW WHQLU XQ PLOORU FRQHL[HPHQW GHO VHX FRV GH OHV VHXHV OLPLWDFLRQV D WUHEDOODU HQ HTXLS D FRQYLXUH DPE OD QDWXUD L VREUHWRW D UHVSHFWDU OD +D HVWDW D PROWHV DYHQFV L FRYHV G¶(VSDQ\D 8Q seguit d’elles han deixat el seu segell en l’aspecte PpV SHUVRQDO OD WUDYHVVLD GH &XHWR &RYHQWRVD &DQWDEULD OD FOjVVLFD G¶(VSDQ\D L VRPQL GH
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 TXDOVHYRO HVSHOHzOHJ O¶DYHQF *(60 0jODJD GH PHWUHV GH SURIXQGLWDW XQD GH OHV PpV IRQGHV GHO SDtV OD -2512' 3DtV %DVF GH PHWUHV GH SURIXQGLWDW L HO VHX HVSHFWDFXODU SRX GH PHWUHV GH FDLJXGD WRW XQD ¿WD SHU DOV DPDQWV G¶DTXHVW HVSRUW (O VHX JUDQ UHSWH SHUz és poder realitzar les quaranta avencs més grans L HVSHFWDFXODUV TXH DUUHSOHJD HO OOLEUH HGLWDW SHU ,VLGRUR 2UWL] 40 integrales españolas GH OHV TXDOV ja ne duu disset. Des de fa menys temps participa en carreres de muntanya. Un esport que li serveix com a
FRPSOHPHQW SHU D PDQWHQLU VH HQ IRUPD REOLJDQW VH D VL PDWHL[ D HQWUHQDU GLjULDPHQW L VHQWLU VH Ep D EDQGD TXq OL DJUDGD PROW OD FRPSHWLFLy L OD OOXLWD sana que hi ha entre els corredors. Assegura que pV XQ HVSRUW TXH TXDQ HO SUDFWLTXHV W¶HQJDQ[D (V YD LQLFLDU HQ SURYHV GH GHX D TXLQ]H TXLOzPHWUHV L D SRF D SRF YD DQDU SXMDQW HQ GHVQLYHOO $UD OHV TXH fa són d’uns cinquanta quilòmetres i d’un desnivell positiu entre dos mil cinc-cents i quatre mil metres. /¶REMHFWLX pV DQDU PLOORUDQW L SHU DO FRQFUHWD que vol fer alguna ultra trail FDUUHUHV SURX PpV OODUJXHV D SDUWLU GH VHWDQWD TXLOzPHWUHV
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
EL ALIENTO DEL DIABLO (i III) DEFENSA ANTIGร S DURANTE LA BATALLA DE LEVANTE. 1938 JOSร VICENTE MOYA JULVE (Q DEULO GH HO (MpUFLWR 3RSXODU FRQWDED HQWUH VXV ยฟODV FRQ XQ ELHQ GRWDGR 6HUYLFLR GH 'HIHQVD &RQWUD *DVHV 6'&* GHSHQGLHQWH GHO VHUYLFLR GH VDQLGDG PLHQWUDV TXH OD GHIHQVD SDVLYD VREUH OD SREODFLyQ FLYLO R UHWDJXDUGLD GHSHQGtD GHO 6HUYLFLR (VSHFLDO &RQWUD $HURQDYHV '(&$ (VWH VHUYLFLR FRQWDED HQ 0DGULG FRQ XQD ,QVSHFFLyQ *HQHUDO DO PDQGR GH $JXVWtQ 5LSROO 0RUHOO HQFDUJDGD GH supervisar la red de refugios antigรกs de sanidad y HO KRVSLWDO GH JDVHDGRV Qย $GHPiV OD 5HS~EOLFD disponรญa de las Escuelas de Capacitaciรณn de 2ยฟFLDOHV OD Qย HQ %DUFHORQD OD Qย HQ 0DGULG \ OD Qย HQ 9DOHQFLD GRQGH VH LPSDUWtDQ FXUVRV GH GtDV (VWRV RยฟFLDOHV HUDQ ORV HQFDUJDGRV de dirigir el Batallรณn Antigรกs de Madrid y las &RPSDxtDV (VSHFLDOHV XELFDGDV HQ %DUFHORQD \ 9DOHQFLD FRPSXHVWDV SRU XQ FDSLWiQ WHQLHQWHV VDUJHQWRV FDERV \ VROGDGRV (O (MpUFLWR )UDQTXLVWD FRQWDED FRQ PHGLRV GH GHIHQVD FRQWUD JDVHV FRPR HO 6HUYLFLR GH *XHUUD 4XtPLFD 6*4 FX\D GLUHFFLyQ HVWDED D FDUJR GH XQ FRURQHO GH DUWLOOHUtD TXH VXSHUYLVDED OD IiEULFD PLOLWDU GH &RUWHV GH 1DYDUUD HQFDUJDGD GH SURGXFLU FORUR \SHULWD \ IRVJHQR $GHPiV GH ORV ODERUDWRULRV GH 6HYLOOD \ =DUDJR]D \ GHO 6HUYLFLR GH &DPSDxD FRPSXHVWR SRU HTXLSRV OLJHURV \ HTXLSRV SHVDGRV (VWRV HTXLSRV FRODERUDURQ D SDUWLU GH DJRVWR GH FRQ HO 6HUYLFLR GH 5HFXSHUDFLyQ GH 0DWHULDO GH *XHUUD SHUR VLHPSUH PDQWHQLHQGR parte de su instrucciรณn con su unidad. (Q 6DODPDQFD GLVSRQtDQ WDPELpQ GH XQD $FDGHPLD GH *XHUUD 4XtPLFD TXH LPSDUWLy FXUVRV D XQRV WHQLHQWHV DOIpUHFHV \ VDUJHQWRV SURYLVLRQDOHV DGHPiV GH D PpGLFRV GH 'HIHQVD Pasiva de Protecciรณn Civil. La escuela tenรญa profesores italianos y alemanes. Tras la llegada de las fuerzas franquistas al 0HGLWHUUiQHR HO GH DEULO GH VH DEUH XQ QXHYR IUHQWH GH EDWDOOD FX\R REMHWLYR VHUi OD conquista de Valencia y todo su corredor levantino. (O GH DEULO ODV IXHU]DV IUDQTXLVWDV GH OD ,9 'LYLVLyQ GH 1DYDUUD HQWDEODQ VXV SULPHURV FRPEDWHV FRQWUD ODV WURSDV UHSXEOLFDQDV HQ OD 6LHUUD GH ,UWD OD conquista de Peรฑรญscola y Santa Magdalena de 3XOSLV VHUiQ VXV SULPHURV REMHWLYRV HQ OD OODPDGD %DWDOOD GH /HYDQWH (O GtD ODV WURSDV GH OD Divisiรณn conquistaran la Salsadella. Sus primeros REMHWLYRV VH ORJUDUiQ SHUR OD UHVLVWHQFLD UHSXEOLFDQD es mรกs fuerte de lo esperado. La llegada de
(TXLSRV SHVDGRV GH *XHUUD 4XtPLFD GHO (MpUFLWR 1DFLRQDO GXUDQWH HO GHVยฟOH GH OD 9LFWRULD HQ 7RGRV YDQ SURYLVWRV GH PiVFDUDV DQWLJiV DOHPDQDV *0
$VSLUDQWHV D RยฟFLDOHV GHO (MpUFLWR 5HSXEOLFDQR VH DGLHVWUDQ HQ FRPEDWH DQWH XQ DWDTXH FRQ DJUHVLYRV TXtPLFRV 2EVpUYHVH OD YDULHGDG GH PiVFDUDV XWLOL]DGDV 3RGHPRV YHU PiVFDUDV IUDQFHVDV $56 FRSLDV GH OD LWDOLDQD 7 \ XQD HVSDxROD GHO WLSR &03
XQLGDGHV UHSXEOLFDQDV GH RWURV IUHQWHV DVt FRPR OD reorganizaciรณn de las Brigadas Mixtas deshechas WUDV OD OODPDGD 2IHQVLYD GH $UDJyQ UDOHQWL]DUiQ GH un modo alarmante el avance franquista hacia la capital de la Plana. (Q HVWD SULPHUD IDVH GH OD EDWDOOD GH /HYDQWH QR SDUHFH TXH HO HPSOHR GH DUPDV TXtPLFDV ร RWH HQ HO DLUH SHUR DXQ DVt WRGDV ODV IXHU]DV TXH HQWUDQ HQ FRQร LFWR YDQ HTXLSDGDV FRQ PiVFDUDV DQWLJiV \ DXQTXH ORV RยฟFLDOHV GH XQR \ RWUR EDQGR VH esfuerzan en instruir a los soldados en su empleo
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 \ PDQHMR WUDV ORV SULPHURV FRPEDWHV QXPHURVDV de ellas quedarรกn esparcidas por el monte. Asรญ la ,9 'LYLVLyQ GH 1DYDUUD DQRWDUi HQ VXV SDUWHV GH JXHUUD Material de guerra perdido o deteriorado: 58 mรกscaras antigรกs. Las fuerzas franquistas de la IV Divisiรณn y de OD 'LYLVLyQ HVWDEDQ HTXLSDGDV FRQ PiVFDUDV DQWLJiV GH SURFHGHQFLD DOHPDQD *0 \ mรกscaras antigรกs italianas del tipo T-35. Aunque QR GLVSRQHPRV GH GRFXPHQWDFLyQ UHODWLYD DO WLSR GH PiVFDUD DQWLJiV XWLOL]DGD SRU HVWDV XQLGDGHV VL podemos deducirla por las fotografรญas de la รฉpoca y por los restos hallados en el anรกlisis del campo GH EDWDOOD
avance franquista por la carretera de San Mateo D &DVWHOOyQ (VWD XQLGDG HVWDED HTXLSDGD FRQ PiVFDUDV DQWLJiV GH RULJHQ IUDQFpV GHO WLSR $56 y TBM-34.
6ROGDGRV UHSXEOLFDQRV HTXLSDGRV FRQ PiVFDUDV IUDQFHVDV GHO WLSR $56 DSDUDWR GH UHVSLUDFLyQ HVSHFLDO (VWDV PiVFDUDV VROtDQ LU JXDUGDGDV HQ IXQGDV GH WHOD R HQ IXQGDV PHWiOLFDV FRPR OD TXH OOHYD HO SULPHU VROGDGR SRU OD L]TXLHUGD /D %0 HVWDED HTXLSDGD FRQ HVWDV PiVFDUDV
6ROGDGRV IUDQTXLVWDV SHUWHQHFLHQWHV D OD ,9 'LYLVLyQ GH 1DYDUUD HQ VX OOHJDGD D 9LQDUzV 2EVpUYHVH HO HVWXFKH SDUD JXDUGDU OD PiVFDUD DQWLJiV DOHPDQD *0
2WUD LPDJHQ GH ODV WURSDV QDFLRQDOHV HQWUDQGR HQ 9LQDUzV (O ~OWLPR VROGDGR GH OD GHUHFKD OOHYD FROJDQGR HO HVWXFKH PHWiOLFR SDUD JXDUGDU OD PiVFDUD DQWLJiV DOHPDQD )RWRJUDItD (VWDPSDV GH OD *XHUUD &LYLO
Las unidades del Ejรฉrcito Popular que se enfrentarรก HQ HVWRV SULPHURV GtDV DO HMpUFLWR UHEHOGH VRQ OD %ULJDGD 0L[WD OOHJDGD HO GtD GH DEULO GHO IUHQWH GH 0DGULG \ TXH HQWDEOD ORV SULPHURV FRPEDWHV HQ OD 6LHUUD GH ,UWD SURWHJLHQGR HO DFFHVR GH OD FDUUHWHUD QDFLRQDO (VWD XQLGDG D MX]JDU SRU ORV UHVWRV KDOODGRV HQ HO FDPSR GH EDWDOOD HVWDED GRWDGD GH PiVFDUDV DQWLJiV GH RULJHQ EHOJD 3UREDEOHPHQWH GH ORV PRGHORV 6DFLF $* \ 6DFLF $* /D RWUD XQLGDG UHSXEOLFDQD TXH KL]R IUHQWH D ODV WURSDV UHEHOGHV HUD OD %ULJDGD 0L[WD DWULQFKHUDGD HQ HO PRQWH (QFDQHV SURWHJLHQGR GH HVWD IRUPD HO
0iVFDUDV GH IDEULFDFLyQ EHOJD XWLOL]DGDV SRU ODV WURSDV GH OD %0 'H L]TXLHUGD D GHUHFKD 0iVFDUD 6DFLF FRQ YiOYXOD GH OHQJย HWD FDWDORJDGD HQ OD ([SRVLFLyQ GHO .XUVDDO FRQ OD UHIHUHQFLD FRJLGD DO HQHPLJR HQ HO IUHQWH GH $UDJyQ PiVFDUD 6DFLF FRQ WXER WUDTXHDO PiVFDUD $* FDWDORJDGD FRQ HO QXPHUR FRJLGD DO HQHPLJR HQ HO IUHQWH GH $UDJyQ /RV QXPHURVRV ยฟOWURV GH HVWH WLSR GH PiVFDUDV KDOODGRV HQ ORV PRQWHV GH 0XUV \ HO YpUWLFH &DEDOOR SRVLFLRQHV RFXSDGDV SRU HOHPHQWRV GH HVWD EULJDGD QRV KDFHQ VXSRQHU TXH HVWDV IXHURQ HTXLSDGDV FRQ GLFKDV PiVFDUDV
33
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 MXQWR D ODV LQVWUXFFLRQHV GH VX XVR XQ IROOHWR explicando la necesidad de su conservación para que esta resultase efectiva.
0iVFDUDV DQWLJiV GH RULJHQ IUDQFpV GHO WLSR $56 \ 7%0 FRQ WXER WUDTXHDO (VWH PRGHOR MXQWR FRQ OD PiVFDUD FKHFD IXH HO PiV XWLOL]DGR SRU HO (MpUFLWR 3RSXODU &DWDORJDGDV HQ OD ([SRVLFLyQ GHO .XUVDDO FRQ HO Q~PHUR GH UHIHUHQFLD \ FRJLGDV DO HQHPLJR HQ GLYHUVRV IUHQWHV &DWDOXxD 0DGULG 6XU \ $UDJyQ
(O GtD GH DEULO OOHJD DO IUHQWH GH /HYDQWH OD %ULJDGD 0L[WD GH &DUDELQHURV UHFLHQWHPHQWH reestructurada y equipada en Castellón. Esta EULJDGD WLHQH OD PLVLyQ GH FRQVWLWXLU XQ FHQWUR GH resistencia en el castillo de Alcalà de Xivert. Durante ORV GtDV \ GH DEULO VH YHUi HQYXHOWD HQ diversos ataques y contraataques por la posesión GH HVWD LPSRUWDQWH SRVLFLyQ SXQWR FODYH SDUD OD GHIHQVD GH OD SREODFLyQ GH $OFDOj GH ;LYHUW 7UDV VXIULU IXHUWHV EDMDV VHUi WUDVODGDGD DO VHFWRU GH &XHYDV GH 9LQURPi GRQGH VH HQIUHQWDUi D IXHU]DV GH OD 'LYLVLyQ 1DFLRQDO El equipamiento de esta unidad en materia de defensa antigás lo constituían máscaras de origen FKHFR GHFODUDGD UHJODPHQWDULD SDUD HVWH FXHUSR HQ &RPR DVt OR DWHVWLJXDQ ORV UHVWRV KDOODGRV en las posiciones ocupadas por estas tropas. Una de las preocupaciones constantes que sentía el Ejército Popular en la defensa contra DWDTXHV TXtPLFRV HUD HO PDQWHQLPLHQWR TXH GHEtD de inculcar a las tropas en la conservación de la máscara antigás. Pues la mayoría de soldados solía deshacerse de ella tras las primeras refriegas FRQ HO HQHPLJR 3RU OR TXH D SDUWLU GH \ GXUDQWH WRGR ODQ]y WRGD XQD FDPSDxD GH motivación para la conservación y cuidado de las máscaras antigás por parte de los soldados. Estas FDPSDxDV FRQVLVWtDQ HQ FKDUODV TXH GHEtDQ GH GDU ORV FRPLVDULRV SROtWLFRV DVt FRPR OD SXEOLFDFLyQ GH postales de campaña explicando la necesidad de su mantenimiento y conservación para que pudiesen ser efectivas ante un ataque con agresivos químicos SRU SDUWH GHO HQHPLJR $VLPLVPR WDPELpQ LQWURGXMR HQ ODV EROVDV GH WUDQVSRUWH GH ODV PiVFDUDV DQWLJiV
34
3RVWDO GH FDPSDxD HGLWDGD SRU HO &RPLVDULDGR GH OD 6HFFLyQ GH 'HIHQVD &RQWUD *DVHV SDUD LQFXOFDU HQWUH OD WURSD OD LPSRUWDQFLD GH VX FRQVHUYDFLyQ DQWH XQ SRVLEOH DWDTXH FRQ JDVHV SRU SDUWH GHO HQHPLJR $XQTXH OD PD\RUtD GH VROGDGRV XWLOL]DURQ OD PiVFDUD DQWLJiV SDUD RWURV ¿QHV $Vt HQ OD EDWDOOD GH 7HUXHO PXFKRV VROGDGRV OD XWLOL]DURQ SDUD SURWHJHUVH OD FDUD GHO LQWHQVR IUtR UHLQDQWH GXUDQWH HO LQYLHUQR GH
'XUDQWH ORV GtDV \ VH VXFHGHQ YLROHQWRV FRPEDWHV HQWRUQR D ORV PRQWHV GH 0XUV \ HQ OD $WDOD\DV GH $OFDOj HQWUDQGR HQ FRPEDWH QXHYDV XQLGDGHV GHO (MpUFLWR 3RSXODU FRPR OD BM que ataca las posiciones franquistas de la cota HQ ODV $WDOD\DV R YDULRV EDWDOORQHV GH OD %0 \ GH OD %0 TXH FRPEDWHQ HQ ORV DOUHGHGRUHV GH $OFDOj GH ;LYHUW 1R SRGHPRV SUHFLVDU TXH WLSR GH PiVFDUDV GHEtDQ GH OOHYDU HVWDV XQLGDGHV SXHV ORV restos de máscaras encontradas se entremezclan con las de otras unidades que ocuparon las mismas posiciones. Lo que sí podemos demostrar HV TXH GXUDQWH HVWRV GtDV GH IXHUWHV FRPEDWHV las unidades franquistas anotarán en sus partes como material perdido o deteriorado más de ciento sesenta máscaras antigás. (Q HVWDV ]RQDV GH FRPEDWH DSDUHFHQ UHVWRV GH PiVFDUDV IUDQFHVDV GHO WLSR $56 \ WDPELpQ UHVWRV GH PiVFDUDV LWDOLDQDV GHO WLSR 7 \ 0 < DXQTXH HVWDV PiVFDUDV HQ WHRUtD GHEHUtDQ VHU OOHYDGDV SRU ODV WURSDV QDFLRQDOHV JUDQ FDQWLGDG GH HOODV IXHURQ
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 SRU OD D ¿QDOHV GH (Q HO FDWiORJR GH OD ([SRVLFLyQ GHO .XUVDDO ¿JXUDQ FRQ ORV Q~PHURV GH UHIHUHQFLD \ &XULRVDPHQWH HQ HO FDWiORJR OD PiVFDUD GH OD FDVD 7KHFQD ¿JXUD FRPR PRGHOR 35
FDSWXUDGDV SRU ODV WURSDV UHSXEOLFDQDV HQ PDU]R GHO WUDV OD EDWDOOD GH *XDGDODMDUD SRU OR TXH QR VHULD GH H[WUDxDU TXH DOJXQD GH ODV XQLGDGHV UHSXEOLFDQDV IXHUD WDPELpQ HTXLSDGD FRQ HOODV 1XPHURVDV GH HVWDV PiVFDUDV GH RULJHQ LWDOLDQR ¿JXUDQ HQ HO PDWHULDO FDSWXUDGR GH OD ([SRVLFLyQ GHO .XUVDDO FRQ ORV Q~PHURV GH UHIHUHQFLD \ &DSWXUDGDV HQ VX PD\RUtD HQ HO frente de Levante.
+RMD FRQ LQVWUXFFLRQHV SDUD OD FRQVHUYDFLyQ GH OD PiVFDUD DQWLJiV KDOODGD HQ HO LQWHULRU GH XQD PiVFDUD GH RULJHQ FKHFR WLSR )DWUD 9= &RPR SXHGH REVHUYDUVH ODV LQVWUXFFLRQHV OOHYDQ HO HPEOHPD GHO FXHUSR GH &DUDELQHURV (VWH WLSR GH PiVFDUDV IXH FRSLDGR SRU OD LQGXVWULD GH OD 5HS~EOLFD HQ OD FLXGDG GH &DVWHOOyQ FRPR OR GHPXHVWUDQ ODV SUHVHQWDGDV HQ OD ([SRVLFLyQ GH $UPDV FDSWXUDGDV DO HQHPLJR HQ 6DQ 6HEDVWLiQ FRQ HO QXPHUR GH UHIHUHQFLD &RJLGDV DO HQHPLJR HQ &DVWHOOyQ SHULRGR GH IDEULFDFLyQ &ROHFFLyQ $QWRQLR %DUHD
'RV WLSRV GH PiVFDUDV DQWLJiV 9= GH RULJHQ FKHFR LPSRUWDGDV SRU OD 5HS~EOLFD (VSDxROD GXUDQWH OD JXHUUD FLYLO /D GH OD L]TXLHUGD IDEULFDGD SRU OD FDVD )DWUD \ OD GH OD GHUHFKD SRU OD FDVD 7KHFQD /D PiVFDUD )DWUD HV OD TXH IXH GHFODUDGD UHJODPHQWDULD
0iVFDUDV DQWLJiV GH RULJHQ LWDOLDQR SRVLEOHPHQWH HPSOHDGDV SRU DPERV FRQWHQGLHQWHV HQ OD %DWDOOD GH /HYDQWH ,]TXLHUGD PRGHOR 0 GHUHFKD PRGHOR 7
(Q OD IRWRJUDItD SRGHPRV REVHUYDU D YDULRV VROGDGRV QDFLRQDOHV OOHYDQGR PiVFDUDV antigás italianas.
35
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 Las operaciones militares en el frente de Levante VH YHQ GHWHQLGDV D ¿QDOHV GH DEULO GHELGR DO PDO WLHPSR \ D XQD HPSHFLQDGD UHVLVWHQFLD UHSXEOLFDQD TXH REOLJD D UHSODQWHDUVH WRGD OD RIHQVLYD GH /HYDQWH DO HMpUFLWR UHEHOGH 'HO FXDWUR DO VLHWH GH PD\R GH ODV WURSDV IUDQTXLVWDV YXHOYHQ D LQWHQWDU DEULU XQD YtD GH SHQHWUDFLyQ SRU OD costa para alcanzar Castellón pero otra vez son GHWHQLGDV SRU ODV IXHU]DV UHSXEOLFDQDV TXH DXQTXH FHGHQ WHUUHQR UHVLVWHQ HQFRQDGDPHQWH Durante todo el mes de mayo la ofensiva se GHWLHQH ODV WURSDV QDFLRQDOHV KDQ DOFDQ]DGR HQ WRGD VX H[WHQVLyQ HO IRVR GHO UtR 6DQ 0LJXHO pero al otro lado están fuertemente atrincheradas ODV WURSDV UHSXEOLFDQDV \ FXDOTXLHU LQWHQWR GH penetración se prevé costoso en medios y vidas. Tras este inesperado retraso en las operaciones PLOLWDUHV HO $OWR 0DQGR IUDQTXLVWD WLHQH TXH EXVFDU RWUD SRVLEOH YtD GH SHQHWUDFLyQ SDUD FRQTXLVWDU &DVWHOOyQ SXHV HO DYDQFH SRU OD FRVWD VH KD KHFKR IUDQFDPHQWH LPSRVLEOH \ FXDOTXLHU LQWHQWR GH DWDTXH VH VDOGDUtD FRQ FXDQWLRVDV EDMDV (O IDQWDVPD GH OD JXHUUD TXtPLFD YXHOYH D ÀRWDU HQ HO DLUH \ DQWH OD SRVLELOLGDG TXH HO HMpUFLWR UHSXEOLFDQR LQWHQWH XQ contraataque empleando gases se remite en el SDUWH GH RSHUDFLRQHV GHO GtD GH PD\R GH FRQFHUQLHQWH DO VHFWRU &DWL 0DU GHIHQGLGR SRU OD 'LYLVLyQ OD VLJXLHQWH RUGHQ 'HIHQVD $QWLJiV todos los individuos que guarnezcan centros de resistencia y los que sirvan las baterÃas estarán dotados de caretas. De no haberlas para todos se dispondrá que la tengan aquellos que atiendan los puestos y servicios más importantes, ametralladoras morteros, centinelas, etc. En todas las posiciones se tendrá leña seca, paja y gasolina con el ¿n de encender rápidamente hogueras en caso de ataque con gases. Por los jefes del servicio de guerra quÃmica de las respectivas Divisiones se ordenara la constitución de equipos ligeros de desimpregnación que realizaran prácticas en las posiciones. El equipo de desinpregnación estará instalado en Alcalá de Xivert.22 &RPR VH SXHGH REVHUYDU OD DPHQD]D GH XQ ataque con gases sopesó en los dos ejércitos enfrentados durante la mayorÃa de la contienda y FXDQGR PiV GXUD \ H¿FD] UHVXOWDED OD UHVLVWHQFLD UHSXEOLFDQD PiV RUGHQHV SUHYHQWLYDV VH GLVWULEXtDQ entre los mandos del ejército franquista. Por suerte esta arma de destrucción masiva no se llegó a XWLOL]DU SRU QLQJXQR GH ORV GRV FRQWHQGLHQWHV SRU OR PHQRV GH XQD PDQHUD FRQWXQGHQWH FRPR OR IXH durante la Gran Guerra o la Campaña de Marruecos. < DXQTXH HO &LOOHUXHOR GH %ULFLD VL VH HPSOHy XQD mÃnima cantidad de proyectiles cargados con
agresivos quÃmicos no dejó de ser una simple DGYHUWHQFLD GH OR TXH SXGR KDEHU UHSUHVHQWDGR un empleo más masivo de este arma. Aun asà los mandos de los dos ejércitos intentaron proveer a VXV WURSDV GH ODV VX¿FLHQWHV PHGLGDV GH VHJXULGDG ante el empleo de esta arma. La adquisición de JUDQ FDQWLGDG GH PiVFDUDV DQWLJiV SRU DPERV contendientes asà como la creación de escuelas de capacitación para la lucha y defensa con este DUPD QRV LQGLFDQ HO DOWR JUDGR GH SUHRFXSDFLyQ que se tenia en los estamentos militares tanto para VX HPSOHR HQ HO IUHQWH GH FRPEDWH FRPR HQ OD SURWHFFLyQ GH OD SREODFLyQ FLYLO 7DPSRFR GHEHPRV GH ROYLGDU TXH HVWD DUPD GH GHVWUXFFLyQ PDVLYD KDEtD VLGR HPSOHDGD FRQ GHPDVLDGD DVLGXLGDG HQ OD *UDQ *XHUUD (VSDxD OD KDEtD XWLOL]DGR HQ VX FDPSDxD GH 0DUUXHFRV ,WDOLD HQ (WLRSLD \ OD 8566 HQ VX SURSLR SDtV SDUD DFDEDU FRQ UHYXHOWDV ORFDOHV \ DXQTXH VH KXELHVH FHQVXUDGR VX XVR HQ HO WUDWDGR GH OD +D\D \ HQ HO GH *LQHEUD QR GHMDED GH VHU XQ DUPD TXH HVWDED HQ ORV DUVHQDOHV GH OD PD\RUtD GH paÃses y por lo tanto un arma más a utilizar contra XQ SRVLEOH HQHPLJR 3RU VXHUWH HQ HO FRQÀLFWR HVSDxRO QR VH OOHJy D XWLOL]DU HVWH DUPD GH IRUPD FRQWXQGHQWH DXQTXH Vt VH VRSHVy VX XWLOL]DFLyQ 1R SRGHPRV GHPRVWUDU VL GXUDQWH OD EDWDOOD GH /HYDQWH OD LGHD GHO HPSOHR GH HVWD DUPD VH GLVFXWLy HQ ORV &XDUWHOHV *HQHUDOHV SHUR FRPR KHPRV SRGLGR REVHUYDU DPERV EDQGRV se aprestaron a tener los medios necesarios para defenderse ante su hipotético empleo. Por suerte el aliento del diablo no se esparció por los campos de Levante y al igual que por sus campos quedaron DEDQGRQDGDV DUPDV SURFHGHQWHV GH PHGLD (XURSD WDPELpQ TXHGDURQ HVSDUFLGDV FHQWHQDUHV GH PiVFDUDV SURFHGHQWHV GH GLYHUVRV SDtVHV OR que nos lleva a pensar que la amenaza de la guerra TXtPLFD HVWDED SUHVHQWH HQ WRGRV ORV SDtVHV GH Europa.
0ásFaUas antigás alHPanas HPSlHaGas SRU las tURSas naFiRnalHs. ,]TXiHUGa la *0 FRn sX FRntHnHGRU a la i]TXiHUGa la YHtHUana *0 FRn Xn nXHYR ¿ltUR. $lHPania aSURYHFKR Hl FRnÀiFtR HsSaxRl SaUa GHsKaFHUsH GH lRs
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 gUanGHs H[FHGHntHs GH PรกsFaUas sREUantHs GH la *Uan *XHUUa HsR st FRn nXHYRs ยฟltURs para gases.
5HstRs GH PรกsFaUa antigรกs HnFRntUaGRs Hn lRs PRntHs GH 0XUs. )iltUR GH PรกsFaUa EHlga 6aFiF SURtHFtRU RFXlaU GH PรกsFaUa IUanFHsa $56 \ YรกlYXla GH H[SXlsiyn GH aiUH GH Xna PรกsFaUa italiana.
0รกsFaUas antigรกs IaEUiFaGas Hn la ]Rna lHYantina SUREaElHPHntH Hn &astHllyn. /a GH la i]TXiHUGa SaUHFH Xna FRSia GH la PรกsFaUa EHlga 6aFiF FRn YรกlYXla GH lHngย Hta. /as RtUas SaUHFHn GH SURGXFFiyn SURSia. 8na GH Hstas PรกsFaUas aSaUHFH Hn la H[SRsiFiyn GHl .XUsaal FRn Hl n~PHUR GH UHIHUHnFia . . (n SHUiRGR GH IaEUiFaFiyn.
(n la IRtR restRs Ge PรกsFaras IranFesas alePana \ YรกlYXla Ge e[pXlsiyn Ge aire Ge Xna PรกsFara &03 espaxRla.
NOTAS: $+0$ 'RFXPHQWDFLyQ 1DFLRQDO SDUWH GH RSHUDFLRQHV GH ORV GtDV \ GH DEULO GH '1 SDUWHV UHODWLYRV D PDWHULDO GH JXHUUD SHUGLGR R GHWHULRUDGR ย 'LYLVLyQ GH 1DYDUUD GtD FLQFR FDUHWDV GtD YHLQWLFXDWUR FDUHWDV 'tD VHWHQWD \ XQD FDUHWD 'LYLVLyQ PDWHULDO GH JXHUUD SHUGLGR R GHWHULRUDGR HQ HVWRV GtDV GH RSHUDFLRQHV FDUHWDV $+1$ ' 1 2UGHQ *HQHUDO GH 2SHUDFLRQHV $ / & '
9aUiRs ยฟltURs GH PรกsFaUas antigรกs HnFRntUaGRs Hn Hl IUHntH GH Eatalla GH /HYantH. 'H i]TXiHUGa a GHUHFKa ยฟltUR GH PรกsFaUa alHPana *0 ยฟltUR GH PรกsFaUa FKHFa 9= )atUa \ ยฟltUR GH PรกsFaUa IUanFHsa $56.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
NOTĂ?CIES DE L’ACADĂˆMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA GABINET DE COMUNICACIĂ“ El procĂŠs de renovaciĂł de l’AVL deixa fora de la instituciĂł els professors Alemany i PĂŠrez Saldanya Desembre del 2015 El catedrĂ tic de la Universitat d’Alacant, Rafael Alemany, i Manuel PĂŠrez Saldanya, catedrĂ tic de la Universitat de València, hauran d’abandonar la instituciĂł normativa abans del mes de juny del 2016, desprĂŠs del sorteig celebrat per a renovar un terç dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El sorteig ha fet que els dos acadèmics, considerats com a dos pesos pesats dins l’organigrama de la instituciĂł, hagen de deixar OÂś$FDGqPLD TXDQ ÂżQDOLW]H HO SURFHGLPHQW LQLFLDW durant el mes de desembre, en el transcurs d’una sessiĂł plenĂ ria. El mateix president, Ramon Ferrer, va lamentar profundament el resultat del procĂŠs d’insaculaciĂł. Rafael Alemany forma part de l’AVL des de la VHXD FRQVWLWXFLy L ÂżQV L WRW FRP KD H[SOLFDW HOO mateix, va participar activament en la gestaciĂł de la instituciĂł normativa. TambĂŠ estĂ considerat com un dels pares del Diccionari normatiu valenciĂ , obra que ja ha rebut quasi set milions de consultes en internet i que en breu serĂ editat en paper. Manuel PĂŠrez Saldanya, que va ser president en funcions desprĂŠs de la renĂşncia al cĂ rrec d’AscensiĂł Figueres l’any 2011, ĂŠs un dels gramĂ tics mĂŠs reconeguts dins de l’à mbit lingĂźĂstic. Membre tambĂŠ de l’Institut d’Estudis Catalans, la seua contribuciĂł ha sigut fonamental en l’elaboraciĂł de la GramĂ tica normativa valenciana. La llista d’acadèmics que hauran d’abandonar la instituciĂł es completa amb el dramaturg Joan Alfons Gil Alborts i el teòleg Miquel Navarro, qui abans de produir-se el sorteig, van presentar la seua renĂşncia al cĂ rrec per motius personals i de treball, afavorint aixĂ la continuĂŻtat d’altres companys. Tant estos Ăşltims com Alemany i PĂŠrez Saldanya van rebre paraules d’estima i d’agraĂŻment per part de la resta de companys, alguns sensiblement emocionats en un Ple que no va deixar indiferent a cap membre de la instituciĂł. Com es va dir en la sessiĂł, ara s’inicia un minuciĂłs treball per a trobar HOV VXEVWLWXWV PpV TXDOLÂżFDWV )HLD SRF OD ÂżOzORJD 0DULD 6ROHGDW *RQ]iOH] ja havia renunciat per motius personals al seu cĂ rrec d’acadèmica. A esta vacant s’unien tambĂŠ
38
els places deixades per AscensiĂł Figueres per a dedicar-se a la vida polĂtica, i per l’erudit Pere Maria Orts, desaparegut el passat mes de març. No obstant això, els membres afectats continuaran pertanyent a la instituciĂł mentre dure tot el procĂŠs de renovaciĂł, la qual cosa implica que estos acadèmics formaran part de l’elecciĂł dels successors donant suport amb el seu aval a les candidatures dels futurs acadèmics. El perĂode de presentaciĂł de candidatures VÂśLQLFLDUj HO SUz[LP GH IHEUHU L ÂżQDOLW]DUj OÂś~OWLP dia del mateix mes. Els possibles candidats hauran de comptar amb un mĂnim de set avals i acreditar OD VHXD FRPSHWqQFLD FLHQWtÂżFD L DFDGqPLFD HQ HO camp del valenciĂ . La data per a la proclamaciĂł de les candidatures per part de la Junta de Govern serĂ el dia 2 de març. Eixe mateix mes tindrĂ lloc el Ple d’elecciĂł dels set nous acadèmics, si bĂŠ el Reglament preveu un perĂode mĂŠs llarg si no es cobrixen totes les vacants. Finalment, els nous membres prendran possessiĂł del cĂ rrec el 15 de juny del 2016 en el transcurs d’un Ple extraordinari, amb el qual s’obrirĂ una nova etapa de la instituciĂł normativa. Posteriorment, una vegada completada la renovaciĂł, es procedirĂ a l’elecciĂł de l’òrgan de direcciĂł de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’AVL dedica una jornada a les traduccions literĂ ries de Joan Francesc Mira Setembre del 2015 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va celebrar, en la Universitat Jaume I de CastellĂł, una jornada centrada en un autor valenciĂ actual, enguany dedicada a l’escriptor, antropòleg i sociòleg Joan Francesc Mira, coincidint amb el Dia Internacional de la TraducciĂł. La instituciĂł normativa va iniciar fa cinc anys este cicle dedicat a escriptors valencians actuals, “conscients de la necessitat i de la voluntat de tractar la important trajectòria intel¡lectual i literĂ ria
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 GÂśDOJXQV GÂśHOOV´ YD DÂżUPDU 5DPRQ )HUUHU SUHVLGHQW de l’AVL. Les edicions anteriors giraren al voltant de Ferran Torrent, Josep Piera, Rodolf Sirera, l’any passat sobre la Nova Cançó i a la mĂşsica valenciana en valenciĂ , i enguany a l’obra i les traduccions literĂ ries del professor Mira, qui va pronunciar la conferència inaugural. La SecciĂł de Foment de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va proposar el nom de Joan Francesc Mira, considerat un dels intel¡lectuals mĂŠs solvents del nostre paĂs i amb un inqĂźestionable reconeixement per la seua vĂ lua i categoria literĂ ria, investigadora i docent.
Al llarg de la Jornada van participar reconeguts especialistes i investigadors com ara Josep Marco, $OEHUW +DXI 9LFHQW 0DUWtQH] *X]PiQ 9LFHQW Alonso, Isabel Robles, Jaume PĂŠrez, Juli Leal, Josep LluĂs Sirera, Vicent MartĂnez, Vicent Salvador o Alfonsina De Benedetto. La jornada, que va tindre lloc en la Facultat de Ciències Humanes i Socials, va estudiar l’obra de Joan Francesc Mira especialment per les seues rellevants traduccions de textos clĂ ssics, medievals i moderns, com a representaciĂł de la vigència de la traducciĂł literĂ ria contemporĂ nia.
TEMPS PER AL RECORD
Juan Gil Ortiz, el Reyet, mostrant la bicicleta amb la que havia de participar a la Volta a Catalunya. )otoJraÂża cedida per Juan Gil
39
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
DINĂ€MIQUES DE GRUP I INTERACCIONS DINS L'AULA JAUME PELLICER VERGE “Tots els grups humans tenen un desenvolupament evolutiu, igual que les personesâ€? (Froufe) El terme dinĂ mica de grup fa referència, des d’un punt de vista sociològic, als canvis en un grup de SHUVRQHV DPE UHODFLRQV P~WXHV VLJQLÂżFDWLYHV HQ contacte les unes amb les altres i amb actituds col¡lectives, contĂnues i actives1. Estos tres adjectius GHÂżQHL[HQ GH PDQHUD EHQ FODUD OHV FDUDFWHUtVWLTXHV del grup: el terme col¡lectiu fa referencia a què els membres tenen sentit de pertinença al grup; a mĂŠs hi ha una relaciĂł amb durada i sense intermitències i, per Ăşltim, activa per què tothom hi participa i aporta quelcom al grup d’una manera o d’altra. Parlar de dinĂ miques dins l’aula ĂŠs parlar, precisament, d’una metodologia activa que ens permet eixir de la rutina, ja que quan no hi ha varietat o creativitat durant el procĂŠs d’ensenyament-percentatge, este es torna avorrit L SRF VLJQLÂżFDWLX $ PpV D PpV HO SURIHVVRUDW que empra estes dinĂ miques desenvolupa explĂcitament entre l’alumnat qualitats grupals com ara la responsabilitat, les relacions mĂştues, la presa d’iniciatives i el sentit comĂş entre d’altres, a la vegada que proporciona relaxaciĂł i diversiĂł entre els participants. Els objectius que desenvolupem en aplicar les dinĂ miques de grup sĂłn, bĂ sicament, els de conèixer les relacions que actuen dins del grup. Per exemple, a partir de l’acciĂł comprovem les estructures relacionals dels membres del grupclasse però tambĂŠ l’adquisiciĂł de rols o els processos de lideratge. D’altra banda, fomentem la participaciĂł de tots els integrants del grup. Com es tracta d’activitats amb un potent component lĂşdic i relacional hi ha una predisposiciĂł positiva per part de l’alumnat que afavoreix el desenvolupament de cada membre. És important que cada individu es senta partĂcip i membre del grup i tambĂŠ es essencial que s’anime a la participaciĂł d’aquells alumnes mĂŠs tĂmids. De manera paral¡lela propiciem el coneixement individual i grupal ja que ajudem a aprofundir en les relacions personals i provocar l’adquisiciĂł de coneixements i habilitats. És un camp adobat per a l’adquisiciĂł de coneixements a travĂŠs de la imitaciĂł i d’aprenentatge col¡laboratiu. En conseqßència, les dinĂ miques de grup afavoreixen un canvi d’actituds. Els membres del
40
grup aula adquireixen hĂ bits d’escolta activa, de respecte envers les opinions diferents, de tolerĂ ncia envers les dissensions, etc. Cal destacar tambĂŠ una sèrie d’elements TXH LQĂ€XHL[HQ HQ OD GLQjPLFD L HO SURFpV GH desenvolupament d’un grup2 com ara: - Les persones que componen el grup. El docent ha de conèixer ben bĂŠ la realitat amb la qual treballa, i consegĂźentment ha de tenir informaciĂł dels estudiants, les seues necessitats i els seus interessos. - L'espai i l'entorn on tindran lloc les interaccions s'han de triar considerant les circumstĂ ncies de cada moment i el projecte sobre el que s'estĂ treballant. Un espai adient afavorirĂ la participaciĂł i la dinamitzaciĂł. - El temps del qual es disposa per una activitat o un projecte condicionarĂ la pròpia intervenciĂł educativa. El fet de decidir la durada adequada d’una activitat ĂŠs un dels objectius bĂ sics. (OV VLVWHPHV GH FRPXQLFDFLy Ă€XwGD MD TXH V KDQ G HVWDEOLU FDQDOV GH FRPXQLFDFLy KRULW]RQWDO D Âż GH posar en contacte els membres del grup-classe. És necessari que tothom puga opinar amb igualtat de condicions, que tots es facen escoltar i que el professorat promoga aquesta xarxa de interacciĂł dialògica. - Les normes ens ajuden a disposar de criteris o principis per a regular una situaciĂł. SĂłn acords explĂcits entre els membres del grup sobre els comportaments que s’han d’observar mentre el conjunt treballa. En aquest sentit, hi haurĂ dos tipus de normes: les regles que indiquen com s’ha d’actuar i les pautes mĂŠs globals (lĂnies pedagògiques, principis i valors). En canvi, altres autors, com ara Ventosa3, parlen nomĂŠs de tres factors, tant interns com externs, de les interaccions didĂ ctiques amb dinĂ miques de grup. En primer lloc els components del grup: valors individuals, motivacions, expectatives, experiències prèvies, intel¡ligències mĂşltiples, etc. A continuaciĂł, la dinĂ mica interna dels grups, ĂŠs a dir, la comunicaciĂł intragrupal, el clima col¡lectiu, el nivell de participaciĂł, el sentiment de pertinença, els rols atribuĂŻts, l’existència o no de lideratge, l’estructura, el sistema de normes i la distribuciĂł de tasques. Per Ăşltim, la dinĂ mica externa: un grup estĂ immers en una organitzaciĂł i esta, a la vegada, en una comunitat. La comunitat marca uns objectius
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 acceptables i els mitjans que s’han d’emprar per a aconseguir-los. Hi ha tantes dinĂ miques com necessitats grupals i totes tenen un component pedagògic comĂş. 3RGHP IHU SHUz XQD FODVVLÂżFDFLy HQ EDVH D OHV funcions educatives que desenvolupen: - Motivar despertant l'interès per un tema. A l'inici d'una unitat didĂ ctica o d’un projecte de treball ens serveix per a introduir-los en els aspectes que volem estudiar i a la vegada per a suscitar curiositat. - Presentar un tema nou. Un pluja d'idees, per exemple, ens ajuda a saber què coneix el nostre alumnat sobre una temĂ tica en particular. - Pot servir de conclusiĂł i recapitulaciĂł. Aconseguim que els estudiants facen una sĂntesi i creen esquemes mentals de tot el que s'ha tractat. 6XSHUDU XQ FRQĂ€LFWH R HVWDQFDPHQW (PSUDQW HOV role-playing que ajuden a posar-nos dins la pell de l’altra persona. Es a dir, fer que els alumnes creen empaties o comprenguen postures enfrontades. - Avaluar, per part del professorat, processos i habilitats adquirides. Podem comprovar quin es el grau d'assoliment dels coneixements i, en tot cas, reconduir el procĂŠs d’ensenyament-aprenentatge. $L[t PDWHL[ WDPEp SRGHP GHÂżQLU XQHV HWDSHV concretes4 de formaciĂł dels grups-classe ja que totes les col¡lectivitats humanes han de passar per unes fases que poden ser mĂŠs o menys intenses HQ IXQFLy GÂśXQD VqULH GH YDULDEOHV TXH LQĂ€XHL[HQ HQ HO JUXS (VWD FODVVLÂżFDFLy HQV VHUYHL[ GH UHIHUqQFLD
per entendre l’evoluciĂł d’un grup al llarg del seu desenvolupament encara que això no implica que tots ells han de passar necessĂ riament per totes estes fases. Amb carĂ cter general es parla de les segĂźents etapes evolutives grupals: de formaciĂł, GH FRQĂ€LFWH GÂśRUJDQLW]DFLy L GÂśLQWHUDFFLy A tall de conclusiĂł, podem constatar que les tècniques grupals no sĂłn mĂŠs que els instruments que, aplicats al treball col¡lectiu, serveixen per D GHVHQYROXSDU OD VHXD HÂżFjFLD L IHU UHDOLWDW OHV seues potencialitats. Altrament dit, les dinĂ miques GH JUXS WHQHQ XQD GREOH ÂżQDOLWDW GÂśXQD EDQGD aconseguir traure el mĂ xim rendiment al grupclasse i d’altra aconseguir que els membres tinguen XQD JUDWLÂżFDFLy FROÄ OHFWLYD eV VHQV GXEWH XQD GH OHV HLQHV PpV ~WLOV SHU HVGHYHQLU JUXSV HÂżFDoRV HQ OD VHXD DFFLy L TXH DOKRUD VLJXHQ JUDWLÂżFDQWV i enriquidors per als individus des del punt de vista dels aspectes personals. BIBLIOGRAFIA: TURNER, J. C. (2010): ÂŤTowards a cognitive UHGHÂżQLWLRQ RI WKH VRFLDO JURXSÂŞ 7DMIHO 6RFLDO Identity and intergroup relations. Cambridge, CUP. 2 PUIG Y TRILLA, J. (2009): PedagogĂa del ocio. Barcelona, Laertes. 3 VENTOSA, V. (2010): Manual del monitor del tiempo libre. Madrid, CCS. 4 FIGUERES et al. (2005): AnimaciĂł d'oci i temps lliure. Barcelona, Altamar. 1
)otoJraÂża cedida per un Jaspat[er
41
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
MINDFULNESS PARA PROFESORES Y ALUMNOS DANIEL POSADAS JUĂ REZ (*) El mindfulness no deja de ser una tĂŠcnica o PDQHUD GH UHĂ€H[LRQDU VREUH HO IXQFLRQDPLHQWR GH OD mente, para abrirnos a la vivencia de la experiencia HQ HO DTXt \ DKRUD GHVDUUROODQGR OD UHĂ€H[LyQ FRPR manera de vivir, de pensar y de enseĂąar. Pretende conseguir un enfoque de la mente, de la tensiĂłn en el momento presente, que proporcione un control y un equilibrio emocional que facilite y mejore la H[SHULHQFLD SUHVHQWH (Q GHÂżQLWLYD HO PLQGIXOQHVV nos prepara a profesores y alumnos, tanto interna como externamente para la vida. El tĂŠrmino mindfulness es un tĂŠrmino anglosajĂłn que hace referencia a un tĂŠcnica de origen RULHQWDO GLULJLGD D OD UHODMDFLyQ D OD UHĂ€H[LyQ D la concentraciĂłn, a la concienciaciĂłn‌ que, en GHÂżQLWLYD FRODERUD HQ HO FUHFLPLHQWR SHUVRQDO Utilizaremos indistintamente tanto el tĂŠrmino DQJORVDMyQ FRPR VX WUDGXFFLyQ PiV XWLOL]DGD HQ castellano “atenciĂłn plenaâ€?. La enseĂąanza con atenciĂłn plena propicia un ambiente de clase en la que alumnos y profesores crecen en lo profesional, en lo emocional y en lo social. Por otro lado, se puede tambiĂŠn plantear la enseĂąanza de la atenciĂłn plena a nuestros alumnos, con ella entrenamos capacidades como la DWHQFLyQ FRQFHQWUDFLyQ UHĂ€H[LyQ PHWDFRJQLFLyQ etc. Esta herramienta es sin duda un recurso muy interesante y necesario ante el actual panorama educativo, en el que cada vez aparecen un mayor nĂşmero de alumnos con trastornos de la atenciĂłn y la conducta que afectan a las habilidades de la inteligencia ejecutiva. La atenciĂłn plena es una manera consciente e LQWHQFLRQDGD GH VLQWRQL]DU FRQ OR TXH HVWi SDVDQGR dentro de nosotros y a nuestro alrededor en el momento presente. Trata de entrenar la atenciĂłn y desarrollar la consciencia de uno mismo y de lo que sucede a tu alrededor en el aquĂ y ahora. El trabajo GH HVWD WpFQLFD QRV SXHGH SURSRUFLRQDU LQÂżQLGDG GH EHQHÂżFLRV D QLYHO HPRFLRQDO LQWHOHFWXDO VRFLDO SURIHVLRQDO GH FRQGXFWDÂŤ HQ GHÂżQLWLYD VH WUDWD GH mejorar como personas, de ir creciendo de forma LQWHJUDO 3RU HQXPHUDU DOJXQRV GH ORV EHQHÂżFLRV que aporta, diremos que: - Mejora la atenciĂłn y concentraciĂłn; aumenta OD FDSDFLGDG GH UHĂ€H[LyQ \ FRPSUHQVLyQ GH ODV situaciones; aumenta el rendimiento intelectual y acadĂŠmico; mejoras las habilidades y relaciones sociales (ambiente de clase, receptividad, empatĂa, conductas prosociales); mejora el autocontrol y gestiĂłn de las emociones e impulsos; mejoras
42
la gestiĂłn y reducciĂłn del estrĂŠs y la ansiedad; IDYRUHFH OD FDSDFLGDG GH UHĂ€H[LyQ \ UHODMDFLyQ 6H WUDWD GH XQD DFWLYLGDG TXH UHVXOWD PiV efectiva e interesante, cuando la integras en tu vida diaria y la practicar durante toda tu vida. De HVWD IRUPD WRGDV WXV H[SHULHQFLDV GH LPSUHJQDUiQ GH PD\RU DWHQFLyQ SOHQD WHQGUiV PiV KDELOLGDGHV SDUD YLYLU GH IRUPD PiV LQWHQVD SOHQD \ FRQVFLHQWH tanto para resolver problemas como para celebrar soluciones. La tĂŠcnica se puede entender como el mecanismo GH GDU XQ SDVR DWUiV PHQWDOPHQWH DQWH FXDOTXLHU situaciĂłn que estĂŠs viviendo en ese momento, para tratar de entenderla con mayor perspectiva sin enjuiciarla, sin criticarla, sin implicarte emocionalmente, evitando reacciones impulsivas, QR FRQVWUXFWLYDV &XDQGR HVWi UHDOPHQWH YLYLHQGR con atenciĂłn plena una situaciĂłn, tu consciencia QR HVWi GLYLGLGD HQWUH WX YLYHQFLD GHO SUHVHQWH \ WX comentario acerca de la vivencia. Se trata de que te des un tiempo, para parar, respirar y reconocer o advertir tu emociĂłn, sentimiento, pensamiento o reacciĂłn, para no dejarte llevar por ella, y asĂ despuĂŠs, poder redirigir tu atenciĂłn hacia fuera y reconducir la situaciĂłn con mejores garantĂas de ĂŠxito. $ WUDYpV GH HVWD WpFQLFD WH GDUiV FXHQWD \ UHFRQRFHUiV TXH WXV HPRFLRQHV VHQWLPLHQWRV pensamientos y reacciones, son sĂłlo eso y nada PiV TXH HVRÂŤ DOJR TXH VXFHGH HQ WX YLGD SHUR TXH QR WH GHÂżQHQ QR WH LGHQWLÂżFDQ QR WH UHVXPHQ VLQR TXH W~ HUHV PXFKRV PiV TXH HVR \ HUHV FDSD de estar por encima, de dominarlos y de mejorarlos. Con el mindfulness pretendemos calmar, silenciar o ralentizar la mente, para darle tiempo a pensar mejor y para “disfrutarâ€? de la experiencia directa que estamos viviendo, sin dejar que nos dominen las valoraciones o juicios que hacemos sobre ellas. /D WpFQLFD GHO PLQGIXOQHVV ODV HPSH]DUiV D WUDEDMDU primero en un contexto controlado (en tu casa), pero FRQIRUPH YD\DV GRPLQiQGROD SRGUiV LU DSOLFiQGROD en cualquier situaciĂłn de tu vida en el coche, HQ HO WUDEDMR HQ OD GXFKD HWF +D\ LQÂżQLGDG GH WpFQLFDV PiV R PHQRV IRUPDOHV VHJXLGDPHQWH RV presentamos un resumen de las que consideramos PiV LPSRUWDQWHV \ EiVLFDV Tipos de actividades o estrategias con mindfulness: * Saludar el dĂa: se utiliza para reconocer la
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 presencia de todos los que estamos, y dar un mensaje de bienvenida y agradecimiento a las personas. AsĂ entramos en un entorno de aprendizaje, de trabajo, de forma cĂłmoda, alegre y suave, teniendo en cuenta y reconociendo a cada persona. * TransiciĂłn para empezar la clase, para empezar a trabajar: antes de empezar a trabajar, interesa hacer una evaluaciĂłn de la situaciĂłn inicial, para adecuar el tipo de trabajo que vamos a realizar a las circunstancias de los alumnos. La atenciĂłn plena permite y favorece este proceso, SXHV FRQVLVWHQ HQ VHU FRQVFLHQWH GH OR TXH HVWi SDVDQGR SULQFLSDOPHQWH FyPR HVWiQ ORV DOXPQRV \ cĂłmo estoy yo. Para realizar la transiciĂłn podemos hacer un saludo, cantar una canciĂłn, hacer sonar un instrumentos, un audiovisual, leer en voz alta una poesĂa con/sin mĂşsica; etc. para asĂ captar su atenciĂłn de forma voluntaria, con la norma de entrar en silencio y prepararse en el menor tiempo posible hasta que la mĂşsica se apague. * Establecer las intenciones: tras el saludo matinal, podemos proponernos una intenciĂłn, visualizamos una actitud mental, nos predisponemos emocionalmente a enfrentarnos al dĂa con una actitud positiva, valiente, con coraje‌ para acoger del mejor modo las actividades del dĂa. * Mini-actividades de atenciĂłn plena: pues optar por vivir ciertas rutinas de tu vida diaria como mini-actividades de atenciĂłn plena, como por ejemplo: el cepillarte los dietes, durante la comida, cuando te vistes, el trayecto hacia d ida o vuelta del trabajo, etc. Durante estas actividades cuando seas consciente de ideas, sensaciones o emociones no constructivas que te surgen de manera inconsciente y habitual, aplica la atenciĂłn plena para reconocerlos, y despuĂŠs desplaza tu atenciĂłn hacia lo que estĂŠs haciendo en ese momento. Simplemente limĂtate a disfrutar de la experiencia directa, independientemente de las incomodidades o negatividades que adviertas durante tus experiencias directas. RespiraciĂłn con atenciĂłn plena (toma 5): 1- Escucha la mĂşsica hasta que este se pierda, entonces‌ 2- Traslada tu atenciĂłn hacia las sensaciones de tu respiraciĂłn. En el momento que surjan‌ 3- Advierte cuando pierdas la consciencia de tu respiraciĂłn y empiezas a pensar en otra cosa (recuerdo, pensamiento, sentimiento, sensaciĂłn); puedes levantar la mano, o decirte mentalmente la palabra: pensamiento, sentimiento. En el momento que puedas‌ 4- Redirige de nuevo tu atenciĂłn hacia tu respiraciĂłn. Puedes bajar la mano mientras vuelves a centrarte en tu respiraciĂłn. 5- Cuando vuelvas a escuchar la mĂşsica dirige tu consciencia hacia en aula.
Escucha con atenciĂłn plena: 1- Suena una mĂşsica, e intenta dirigir tu atenciĂłn para apreciar la mĂşsica en general, y poco a poco LQWHQWD ÂżMDUWH HQ ORV UDVJRV FRQFUHWRV 2- Cuando adviertas que te has distraĂdo hacia otra cosa, intenta redirigir tu atenciĂłn hacia la mĂşsica que suena. Como resultado existe una memorizaciĂłn e interiorizaciĂłn de las piezas. 'HVSXpV VRQDUiQ GLYHUVDV P~VLFDV LQWHQWD reconocer las mĂşsicas que has escuchado. Silencio y respiraciĂłn con atenciĂłn plena: 1- Escucha una mĂşsica hasta que se difumine en el silencio. 2- Traslada la atenciĂłn de la mĂşsica hacia las sensaciones de tu respiraciĂłn. 3- Advierte cuando pierdes la concentraciĂłn en tu respiraciĂłn y empiezas a pensar en otra cosa. 4- Redirige de nuevo tu atenciĂłn hacia tu respiraciĂłn. 5- Puedes dibujar lo que has pensado o sentido, o que ha pasado por tu mente. Advertir los espacios entre los pensamientos: 1- Advierte las sensaciones de tu respiraciĂłn. 2- Advierte cuando surge algĂşn pensamiento, y reconĂłcelo diciĂŠndote mentalmente “pensamientoâ€?. 3- Desplaza tu atenciĂłn de ese pensamiento concreto a la observaciĂłn de los pensamientos en general. 4- Advierte si hay algĂşn espacio entre los pensamientos. 5- Ten paciencia, amabilidad y bondad contigo mismo. Movimientos con atenciĂłn plena: 1- Empieza a realizar un movimiento alrededor de la clase (andar), escuchando la mĂşsica y sin chocar. 2- Al realizar el movimiento puedes atender las pautas del profesor. 3- Centra tu atenciĂłn en las sensaciones del movimiento en tu cuerpo, si adviertes que pierdes la atenciĂłn, vuelve a centrarte en las sensaciones de tu movimiento. 4- Ahora ponte a caminar y centra tu atenciĂłn en tu respiraciĂłn o en la mĂşsica, si adviertes que pierdes la atenciĂłn, vuelve a centrarte en las sensaciones que te produce tu respiraciĂłn o la mĂşsica. 5- Realiza esto alternativamente para controlar tu atenciĂłn. Despedida con atenciĂłn plena: $O ÂżQDO GH OD FODVH DGYLHUWH VL KDV LPSDUWLGR WRGR lo que querĂas dar en esa clase, si como suele pasar es que no, advierte la situaciĂłn sin implicarte emocionalmente. Puedes expresarlo en voz alta, SDUD GHPRVWUDU TXH HUHV IDOLEOH SHUR Ă€H[LEOH 'DWH WLHPSR DO ÂżQDO GH FODVH SDUD KDFHU XQD
43
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 sĂntesis de la clase, mandar los deberes y realizar la despedida. 3- La despedida puede ser: una canciĂłn, un poema recitado, una despedida con gesto: “Nos vemos SURQWR´ ,QWHQWD WUDVPLWLUOHV TXH HOORV WLHQHQ PiV importancia para ti, que la materia que estabas intentando explicar. Las relaciones personales son lo primero, una conexiĂłn fuerte entre profesor y alumno sienta una base sĂłlida para el aprendizaje motivado. ReĂ€exiĂłn Ereve soEre el dta: 1- Practica el toma 1 (respiraciĂłn con atenciĂłn plena). 2- Repasa y advierte tus experiencias diarias concretas y las transiciones, si hacer juicios de lo sucedido. ,GHQWLÂżFD XQD H[SHULHQFLD DJUDGDEOH \ YXHOYH D sentir esa sensaciĂłn. ,GHQWLÂżFD XQD H[SHULHQFLD GHVDJUDGDEOH \
FRQVLGHUD XQ SODQWHDPLHQWR PiV FRQVWUXFWLYR SDUD otra vez. 5- Vuelve centrarte en el presente, en tu respiraciĂłn y encuentra algĂşn motivo por el que manifestar agradecimiento. BIBLIOGRAFĂ?A: - Sainz MartĂnez Vara de Rey, P., Mindfulness para niĂąos, Zenith, Valencia, 2004. - Kaiser Greenland, S., El niĂąo atento: Mindfulness para ayudar a tu hijo a ser mĂĄs feliz, amable y compasivo, Biblioteca de PsicologĂa, 2014. - Snel, E., Tranquilos y atentos como una rana: La meditaciĂłn para niĂąos con sus padres, KairĂłs, 2013. - SimĂłn V., Aprender a practicar Mindfulness, Sello Editorial SL, 2011. - Kabat-Zinn, J., Mindfulness en la vida cotidiana: Donde quiera que vayas, ahĂ estĂĄs, PaidĂłs, 2009. (*) Maestro y licenciado en historia
L’Associació d’Amics de Mainhardt viatja amE
ColÄ laEora amE Mainhardt
AJUNTAMENT ALCALĂ€ DE XIVERT - ALCOSSEBRE
44
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
C.F. ALCALĂ€ 5 TEMPS DIFĂ?CILS Comentaris: GERARDO SALVADOR (05.09.15) SogorE - AlcalĂ AlcalĂ : Javi, Vladu (Arnau), David, Bart, Sergi (Cristian), Roi, Xaler, Xuso, Fran (DarĂo), Felipe, Gerard (Kike). El SogorE no va tenir pietat de l’AlcalĂ El partit inaugural de la Regional Preferent es va jugar el capvespre del dissabte. L’AlcalĂ va eixir ben plantat al camp i durant els primers minuts va tractar de tu a tu el Sogorb. El partit es va tòrcer quan, en el minut 15, en una errada estrepitosa de la jove defensa gaspatxera, va pujar el primer gol al marcador. A partir d’aquest moment, els locals van dominar per complet els seus rivals. I es va arribar al descans amb un clar 3-0. Les coses es van posar pitjor a la segona part, quan, al primer minut, va pujar al marcador el 4-0. Des d’aqueix moment l’AlcalĂ va entregar el partit i
HV YD DUULEDU DO ¿QDO DPE HO TXH UHÀHFWLD HO TXH havia ocorregut al terreny de joc. (13.09.15) Alcalà ¹ AlTueries Alcalà : Javi, Vladu, V. Reina, David, Sergi, Bart (Fran), Gastón (Dario), Xuso, Kike (Roi), Felipe, Gerard. Resultat injust. La sort li va donar els tres punts a les AlTueries. Era el primer partit jugat al San Fernando en l’actual presència de l’Alcalà en la Regional Preferent. Al principi els gaspatxers van eixir un poc agarrotats; però, primer Xuso i, desprÊs, Gerard, YDQ SRGHU DYDQoDU VH DO PDUFDGRU /D PDJQt¿FD actuació del porter visitant ho va evitar. Durant la primera part, l’Alcalà , a base de coratge, va buscar el gol; en la segona, però, va baixar la seua
ClassiÂżcaciĂł :http: ZZZ.ffcv.es Zp competiciones
45
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 LQWHQVLWDW OD TXDO FRVD YD VHU DSUR¿WDGD SHU OHV Alqueries qui, en un moment de desorientació de la defensa local, avançar-se en el marcador. A partir d’aquest moment, l’Alcalà va posar setge a l’à rea visitant i va poder empatar el partit en una centrada ben mesurada de Gerard al cap de Felipe, que el porter visitant va treure quan a la graderia ja es cantava el gol. Va ser un voler i no poder. Aixà es va DUULEDU DO ¿QDO DPE XQ LQMXVW (20.09.15) Museros ¹ Alcalà Alcalà : Javi, Arnau, David, Danny (V. Reina), Sergi, Bart (Xuso), Roi, Xaler, Kike (Fran), Felipe, Gerard (Gastón). Gols: Gerard, Felipe i Xuso. L’Alcalà es mostra fort a domicili L’Alcalà va aconseguir els tres primers punts de l’actual temporada de Regional Preferent al camp municipal de Museros.
Els gaspatxers van tenir un bon inici. Als deu minuts, Felipe recuperava un balĂł i el seu centre era rematat al fons de la xarxa per Gerard. Primer gol de la temporada que encoratjava moltĂssim els SRFV DÂżFLRQDWV TXH KDYLHQ DFRPSDQ\DW OÂśHTXLS Vins minuts desprĂŠs i mitjançant un rigorĂłs penal, els locals van empatar el partit. Marcador que ja no HV PRXULD ÂżQV HO ÂżQDO GH OD SULPHUD SDUW Iniciada el segon temps i desprĂŠs d’una distracciĂł de la defensa local, Felipe va posar el marcador 1 3RFV PLQXWV GHVSUpV L WDQFDQW XQD PDJQLÂżFDGD jugada de Fran, Xuso, de tret creuat, marcava l’1-3, DPE HO TXH HV YD DUULEDU DO ÂżQDO GHO SDUWLW (27.09.15) AlcalĂ Âą Onda AlcalĂ : Javi, Vladu (V. Reina), David, Danny, Sergi, Bart, Roi (Fran), Xaler, GastĂłn (Kike), Felipe (Xuso), Gerard.
3artit $lbui[ec Âą $lcalj. (i[ida dels MuJadors al camp
MAINHARDT, sempre al costat de la cultura 46
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 L’Onda treu proÂżt d’un durtssim tret en una falta fora de l’à rea (O SDUWLW IRX PROW LJXDODW GHV GHO SULQFLSL DO ÂżQDO Tot i això, l’AlcalĂ no devia haver perdut; en el futbol, però, no sempre guanya qui mĂŠs s’ho mereix. Corria el minut 30, quan, en una falta des GÂśXQV WUHQWD PHWUHV HO GDYDQWHU GH OÂś2QGD 5ROGiQ avançava el seu equip mitjançant un dur tret que no va poder aturar el porter local Javi. A la segona part l’AlcalĂ ho va intentar tot buscant l’empat i va tenir vĂ ries ocasions, com una falta llunyana treta per Gerard que va estar a punt d’entrar a la porteria de l’Onda. Els visitants, però, tambĂŠ van tenir alguna que altra oportunitat jugant a la contra. (03.10.15) Puool Âą AlcalĂ AlcalĂ : Javi, Vladu, David, V. Reina, Sergi, Bart, Roi (GastĂłn), Xaler, Fran (Dario), Kike (Xuso), Gerard. L’AlcalĂ mereixia mĂŠs Durant el primer temps, l’AlcalĂ tractava el balĂł molt millor que el Puçol i, tot això, es va traduir al minut 33 en el primer gol de Fran. En la segona part, però, les coses canviaren. En menys de deu minuts els visitants es posaren per endavant en el marcador amb un 2-1. A partir d’aquest moment, l’AlcalĂ es va estirar i Fran va tornar a marcar des de fora de l’à rea, però incomprensiblement l’à rbitre el va anular per fora de joc d’un company que no intervenia en la jugada. Aquest fet no va desanimar els gaspatxers i cinc minuts mĂŠs tard, Sergi feia justĂcia i col¡locava el 2-2 al marcador. En els PLQXWV ÂżQDOV YD SRGHU DUULEDU OD YLFWzULD SHU D OÂśHTXLS xivertĂ, ja què Gerard no va poder materialitzar una gran ocasiĂł de gol (09.10.15) AlcalĂ Âą Borriana AlcalĂ : Javi, Arnau, David, V. Reina, Sergi, Bart, Xaler, Xuso (Danny), Fran, Felipe (Roi) (ElĂas), Gerard (GastĂłn). Gols: Felipe i Fran. Incidències: ExpulsiĂł de Navarro, delegat de camp. Primera victòria de l’AlcalĂ en camp propi. Tres punts d’or No fou fĂ cil, ja què el Borriana ĂŠs un equip plegat de grans jugadors. La gesta va ser possible amb el suport del nombrĂłs pĂşblic que va acudir al camp. $ SXQW GH ÂżQDOLW]DU OD SULPHUD SDUW )HOLSH DPE XQ precĂs remat de cap, avançava els locals i s’arribava al descans amb un esperançador 1-0. El Borriana va retornar al joc amb força, obligant els gaspatxers a jugar a la contra. Fruit d’aquesta pressiĂł va arribar el gol de l’empat per la meitat del segon temps. A partir d’aleshores, l’AlcalĂ , a base GH FRUDWJH L PROW VRIULPHQW YD OOXLWDU ÂżQV HO OtPLW ÂżQV que al minut 88 Fran va marcar el 2-1, provocant la
C.F. ALCALÀ (Regional Preferent - 2015/16), amb el seu primer equipament. D’esquerra a dreta: De peu: V.Reina, Felipe, Xuso, Vladu, Bart i Javi. AMupits: (lias, Gerard, Xaler, David i 6ergi.
C.F. ALCALÀ (Regional Preferent - 2015/16), amb el seu segon equipament. D’esquerra a dreta: De peu: V. Reina, Bart, Roi, Vladu, David i Javi. AMupits: .iNe, Gerard, 6ergi, Xaler, i Fran.
7emporada 2015/16 Âą Regional Preferent. Plantilla del C.F. Alcalj amb els seus tqcnics.
15-11-15) Partit Albui[ec Âą Alcalj. 0inut de silenci, abans de l’inici del partit, pels atemptats “yihadistesâ€? del 13-N a ParĂs.
47
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 ERJHULD HQWUH MXJDGRUV L DÂżFLy ORFDOV (O PDUFDGRU ja no es mouria, malgrat que l’à rbitre va allargar el partit 10 minuts. L’AlcalĂ aconseguia tres punts d’or davant d’un potent Borriana. (18.10.15) Cullera Âą AlcalĂ AlcalĂ : Javi, Vladu (Dario), David, V. Reina (ElĂas), Sergi, Bart, Xaler, Xuso (Kike), Fran, Felipe, Gerard. Gol: Felipe. Incidències: ExpulsiĂł de Sergi (dues targetes grogues). L’AlcalĂ es relaxa i ho paga Een car L’AlcalĂ no va poder aconseguir res positiu en la seua visita al camp del cuer. Tot i això, al principi les coses van rutllar bĂŠ, quan Felipe, al minut 5, posava el 0-1 al marcador, desprĂŠs d’haver superat el porter local. El partit estava boig i cinc minuts mĂŠs tard empatava el Cullera. Set minuts desprĂŠs i de penal molt rigorĂłs, els locals feien el 2-1. Abans del descans ambdĂłs equips es van quedar amb deu jugadors sobre el camp, en haver sofert una expulsiĂł cadascun d’ells. A la segona part, els gaspatxers van gaudir de vĂ ries ocasions per a igualar el partit, per part de Fran, Gerard i Xaler. Mentre, el Cullera no es va aproximar ni una sola vegada a l’à rea rival. I WDPSRF QR YD VHU SRVVLEOH DSURÂżWDU HO OODQoDPHQW d’un penal comĂŠs sobre Gerard, que va estar llençat pel mateix jugador. (25.10.15) AlcalĂ Âą CluE La Vall AlcalĂ : Vicent, Arnau, V. Reina, David, Danny, Bart, Roi (Xaler), ElĂas (Kike), Fran (Carlos), Felipe (Gerard), Xuso. Gols: Fran i Gerard. Derrota injusta davant d’un cluE superior A penes havia transcorregut un minut des de l’inici del partit, quan La Vall, de colp franc, va posar el 0-1 al marcador. A pesar d’aquest dur colp, l’AlcalĂ no es va enfonsar i, al minut 15, Fran, des de fora de l’à rea, va deixar anar un potent tret que es va colar per la mateixa esquadra. Era l’empat. I quan faltaven dos minuts per al descans, el porter local, en intentar allunyar el balĂł, el va introduir en la seua porteria (1-2). NomĂŠs començar la segona part, els visitants van marcar de nou (1-3). Tot feia presagiar que el partit havia conclòs. Tanmateix, Gerard, a la mitja volta, posava el marcador 2-3 quan faltaven vint minuts per acabar-se. A partir d’aqueix moment, els gaspatxers es llançaren en busca de l’empat; però La Vall, en un contraatac va marcar el quart gol. $PE HO YD ÂżQDOLW]DU XQ SDUWLW TXH OÂśHTXLS ORFDO QR mereixia perdre.
48
(15-11-15) Partit Albui[ec ¹ Alcalj. (l gaspat[er Adrij Ronchera (Roi) intenta controlar un baly amb l’atenta mirada de dos rivals.
(01.11.15) Almenara Âą AlcalĂ AlcalĂ : Javi, Arnau, Bart, Danny, Sergi, ElĂas, Roi (Vladu), Xaler, Fran, Xuso (Dario), Kike (Gerard). Incidències: ExpulsiĂł d’Arnau (dues targetes grogues) Els almassorins superiors Partit jugat diumenge pel matĂ al Manuel Pesudo d’Almassora. L’AlcalĂ va eixir ben entonat durant els primers minuts i fruit d’açò foren les primeres ocasions de gol creades a l’à rea local, com un tret creuat de Fran que, passejant-se el balĂł per davant de la ratlla de porteria, no va trobar rematador. DesprĂŠs ja va arribar el primer gol local i l’expulsiĂł del lateral xivertĂ Arnau. A partir d’aquest incident, els almassorins, jugant a la contra, van aconseguir dos gols mĂŠs en deu minuts. Amb el resultat 3-0 YD ÂżQDOLW]DU XQ SDUWLW HQ HO TXH OÂśHTXLS ORFDO VHQVH massa esforços, va golejar l’AlcalĂ . (08.11.15) AlcalĂ Âą San Pedro AlcalĂ : Javi, Vladu (Roi), V. Reina (Fran), David, Sergi, Bart, ElĂas, Xaler, Xuso, Felipe, Gerard. Gol: Felipe. El San Pedro ressuscita i destrossa l’AlcalĂ AmbdĂłs equips es jugaven al San Fernando HL[LU VHÂśQ GH OD FXD GH OD FODVVLÂżFDFLy )RUHQ HOV grauers els que s’avançaren en el marcador, amb un gol del seu millor jugador, RaĂşl Caballero, qui YD HVWDU D OHV ÂżOHV GHO %DUFHORQD $PE HO YD acabar la primera part. Tothom esperava la reacciĂł de l’equip gaspatxer al segon perĂode; però en menys de deu minuts, el mateix jugador va fer dos gols mĂŠs que posaven Âż DO SDUWLW SHU DOV ORFDOV )HOLSH YD PDUFDU però el seu equip, cada volta mĂŠs desdibuixat, veia com els gols anaven pujant al marcador en OD VHXD FRQWUD ÂżQV DUULEDU D OD VHXD FORHQGD DPE XQ GHÂżQLWLX L KXPLOLDQW /D LPDWJH GH OÂś$OFDOj YD quedar malmesa.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 (15.11.15) AlEuixec Âą AlcalĂ AlcalĂ : Javi, Arnau (Kike), V. Reina, David (Vladu), Sergi, Bart, Roi, Xaler, ElĂas (Carlos), Felipe, Fran (Gerard). L’AlcalĂ ix escaldat d’AlEuixec Partit jugat diumenge pel matĂ al San RamĂłn d’Albuixec. El partit va començar amb domini dels locals, però sense molt de perill de cara a l’à rea visitant. L’AlcalĂ , que va aguantar bĂŠ la primera part, tampoc no va inquietar el seu rival. Sols cal destacar un tret de Fran, llunyĂ , que no va oferir FDS GLÂżFXOWDW DO SRUWHU GH OÂś$OEXL[HF A la segona part, el tècnic de l’AlcalĂ va trigar en fer els canvis que refrescaren el seu equip, sobre tot en atac. Els locals, de tret des de fora de l’à rea, aconseguien l’1-0. Minuts mĂŠs tard, en un tret llunyĂ , Javi no va poder aturar el balĂł: el 2-0 pujava DO PDUFDGRU (QFDUD IDOWDYHQ GHX PLQXWV SHU DO ÂżQDO però el marcador ja no es va moure.
(15-11-15) Partit Albui[ec ¹ Alcalj L’equip arbitral amb els capitans dels dos equips. Reina per part de l’Alcalj.
TAULA DE GOLEJADORS: Felipe 4 Fran 3 Gerard 2 Sergi 1 Xuso 1
FotograÂżes cedides per ,vin Ripollps (epd)
49
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
ÂĄNO AL FEĂ?SMO! GLORIA BOSCH ROIG A los extranjeros del norte de Europa les entra la sed en cuanto llegan a nuestro paĂs en verano, ÂŁHVWi WRGR WDQ VHFR 8QD YH] OOHYp D XQ H[ QRYLR DOHPiQ D YLVLWDU $OFDOj \ PH GLMR TXH QXQFD DQWHV habĂa visto un pueblo tan feo. Le preguntĂŠ por quĂŠ y me contestĂł que el lugar no respiraba cariĂąo, que HVWDED FRPR GHV DQLPDGR DGHPiV VH VRUSUHQGLy GH TXH QR KXELHUD iUEROHV QL QDGD YHUGH YLYR HQ ODV calles. Los alemanes aman ese color, su paĂs es DVt SXUR YHUGRU KD\ GHWDOOHV YHJHWDOHV \ Ă€RUDOHV por todas partes, en los pueblos especialmente, parques y bosques generosos, bien cuidados, orgullosos de poder ser disfrutados por las personas que buscan calma y paz en ellos. La naturaleza invita a la contemplaciĂłn, cura el alma y el cuerpo, LQVSLUD \ GHFRUDÂŤ DGHPiV UHVXOWD EDVWDQWH EDUDWD de mantener. 1R VH GHEH ~QLFDPHQWH DO FDPELR FOLPiWLFR \ DO DEDQGRQR VLVWHPiWLFR GH ORV SXHEORV \ GH OD YLGD rural en pos de las ciudades y las costas, nuestro WHUULWRULR SRU GHVJUDFLD HV FDGD YH] PiV PDUUyQ por no decir gris, y aquĂ hay un componente cultural corresponsable. ÂżPor quĂŠ y de dĂłnde proviene ese desprecio nuestro a lo verde, a lo natural, al campo, a los detalles que alegran el alma? (VWi FODUR TXH QR HV QXHVWUR JHQ DUiELJR pues para esa cultura el paraĂso es un vergel, frondosidad y agua por doquier. AsĂ es como se concibiĂł el conjunto andalusĂ de la Alhambra de Granada, cuyos patios y fuentes simbolizan los FXDWUR UtRV FRUiQLFRV RULJHQ GH WRGD YLGD &XDQGR se conoce la sequedad del desierto, se sueĂąa con jardines y arroyos. La Alhambra es el sueĂąo narazĂ del paraĂso. (O ÂżOyVRIR KRODQGpV 6SLQR]D HQ HO VLJOR ;9,, LGHQWLÂżFDED D 'LRV FRQ OD QDWXUDOH]D FRQVLGHUiQGROD como un todo, y por ende digna de ser amada. En esa totalidad panteĂsta que incluĂa a todos los seres vivos se manifestaba el alter ego del amor y la bondad de Dios. En el acto de amar tanto a otros seres humanos como a los no humanos el hombre se reencontraba con su divinidad. /RV DUWLVWDV \ SHQVDGRUHV URPiQWLFRV DOHPDQHV del s. XIX sentĂan el amor como un ansia metafĂsica de unidad, de ser uno solo con la naturaleza, porque en ella y en su exaltaciĂłn podĂan desarrollar su individualidad con plena libertad. Algo queda de ese romanticismo exaltado en el espĂritu DOHPiQ DFWXDO D SHVDU GHO H[FHVLYR UDFLRQDOLVPR
50
Alemania, ese paĂs sin sol, es hoy pionero en todo lo que tiene que ver con las energĂas renovables, no en balde surgieron allĂ tras los Hippies, los Verdes. Y mientras ellos hacĂan revoluciones HVWXGLDQWLOHV QRVRWURV QRV SUHSDUiEDPRV SDUD HO boom turĂstico. La pelĂcula “El turismo es un gran inventoâ€? del aĂąo 1968 resume todo el pensamiento GH XQD pSRFD \ SRQH GH PDQLÂżHVWR XQD GRORURVD realidad: EspaĂąa se inventĂł que inventaba, pero en realidad inventaban otros. En la memoria colectiva quedĂł retratada esa EspaĂąa bajita, campera y paleta que hay que modernizar a golpe de sueca \ ELNLQL /D IUiJLO UHLYLQGLFDFLyQ GH HVD (VSDxD SREUH SHUR QREOH SURYRFD PiV SHQD TXH RUJXOOR en esta pelĂcula tragicĂłmica que protagoniza Paco MartĂnez Soria. 4XL]iV HO YHUGDGHUR SUREOHPD TXH ORV HVSDxROHV tenemos con nuestro medio natural radique en que siempre hemos creĂdo encontrar a Dios Ăşnicamente en las iglesias y en los templos, que son, como nosotros mismos decimos, la verdadera casa del SeĂąor. Nos han enseĂąado a respetar su morada, pero no a amar y proteger nuestro planeta, nuestro medio natural, nuestra Ăşnica y verdadera casa. Estoy pensando ahora en la Conferencia sobre el Clima que ha tenido lugar estos dĂas en ParĂs. Pero si vuelvo al pueblo como Soria y Ozores en la pelĂcula, me pregunto si en AlcalĂ de tanto PLUDU HO FDPSDQDULR ÂąHO PiV ERQLWR HQ VXSHUODWLYR segĂşn sus vecinos– se ha deslumbrado tanto el observador autĂłctono que no es capaz de reconocer el feĂsmo que lo envuelve. AlgĂşn turista se pierde en verano por esa plaza de la iglesia desangelada, SUHJXQWiQGRVH HO SRUTXp GH WDQWR DGRTXtQ \ GH esa fachada de ladrillos rojos sin remozar que bien SRGUtD VLPEROL]DU HO IHtVPR DO TXH PH UHÂżHUR &DVDV viejas, desconchadas y abandonadas desde hace aĂąos, algunas antiguas preciosas como las de la plaza del mercado esperando que les pase algo, en un pueblo que en principio parecerĂa que sĂ, por orgulloso, pero que en el fondo no se quiere nada. 8Q SXHEOR HQ HO TXH SUiFWLFDPHQWH QR KD\ WLHQGDV donde comprar ni bares bonitos ni restaurantes a los que ir. Un pueblo a la fuga, falto de amor, sin iUEROHV QL Ă€RUHV VHFR \ HVWpULO 1R HFKHPRV OD FXOSD D ORV GH IXHUD ORV SXHEORV VRQ HO UHĂ€HMR GH su propia gente. 3RQOH IUHQR DO )HtVPR HQ WX HQWRUQR PiV GLUHFWR \ GH SDVR WDPELpQ DO FDPELR FOLPiWLFR
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
L’URBANISME ARA I ADÉS FRANCISCO ARNAU VILAPLANA Fa un temps em va cridar l’atenciĂł el nom d’un dels carrers del poble, es tracta d’un carrer adjacent al passeig dels Herois del Marroc i que porta el nom de JosĂŠ Roig. El cas ĂŠs que em va vindre a la memòria un comentari que em va fer al respecte un regidor de l’ajuntament, que era membre de l’equip de govern. EstĂ vem dins del perĂode de la primera legislatura democrĂ tica municipal, 19791983. Este argumentava que, les raons per les quals se li assignava este nom al carrer, era degut a la cessiĂł gratuĂŻta que el propietari havia realitzat, a l’ajuntament, per tal de poder realitzar l’obertura del carrer. Es tractava, com ja he dit, de JosĂŠ Roig, qui tot el mĂłn coneixia popularment com a Pepe el Manxoro. Ell era el propietari dels terrenys que ocuparia el futur carrer i els altres del voltant. Tot apunta que ell va donar tota classe de facilitats i per això, l’ajuntament, en agraĂŻment li va fer esta distinciĂł. No cal posar en dubte que HO EHQHÂżFL HUD PXWX 6L SHU XQD SDUW HO SREOH HV EHQHÂżFLDYD GÂśHVWH QRX FDUUHU HOO SHU OD VHXD EDQGD aconseguia un accĂŠs a les seues parcel¡les.
No sĂŠ, en este cas concret, de quina manera ni qui va pagar la urbanitzaciĂł del carrer, però del que sĂ estic segur ĂŠs que el cost no va recaure Ăntegrament en el propietari dels terrenys. No ĂŠs la meua intenciĂł qĂźestionar, ara i acĂ, el nom d’aquest carrer. Tan sols vull fer un comentari, i com vorem mĂŠs endavant, per comparar les diferents normatives i formes d’actuar dels governats en matèria urbanĂstica. Estic en condicions d’assegurar que al llarg d’aquella legislatura, en Alcossebre, es van obrir alguns carrers mĂŠs i un d’ells en concret va ser el carrer Les Gavines. En este cas, a la propietĂ ria de la cessiĂł d’una gran part dels terrenys se la va eximir del pagament dels costos d’urbanitzaciĂł. S’urbanitzaren tambĂŠ diversos carrers del centre d’Alcossebre i, si mal no recordo, els costos es fraccionaven en tres parts: una la pagava l’ajuntament, l’altra els propietaris de les cases i la resta es pagava mitjançant subvencions provinents GÂśDOWUHV RUJDQLVPHV RÂżFLDOV L TXH OÂśDMXQWDPHQW s’afanava en aconseguir.
51
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 En l’actualitat, com podrem comprovar a continuaciĂł el tema urbanĂstic ha canviat substancialment, especialment durant els Ăşltims vint-i-cinc anys. TractarĂŠ d’explicar-ho de la manera com he viscut, d’una manera senzilla, sense cap tecnicisme. O si mĂŠs no, de la manera, com jo ho veig. Tot aquest llarg procĂŠs, que per alguns es converteix en un calvari, comença quan una empresa urbanitzadora presenta a l’ajuntament un projecte per desenvolupar un determinat PAI, sigles TXH VLJQLÂżTXHQ 3URJUDPD GÂś$FWXDFLy ,QWHJUDGD 6L WRWD OD WHXD ÂżQFD R ÂłSHU VRUW´ QRPpV XQ WURV HV troba inclosa dintre d’aquest PAI ho sabrĂ s quan WÂśDUULEH XQD QRWLÂżFDFLy SHU FDUWD FHUWLÂżFDGD (QWUH altres coses et faran saber la normativa, articles, decrets... que componen la llei, la qual a hores d’ara regula tot el tema urbanĂstic. TambĂŠ et fan saber el termini de temps que tens per poder realitzar les al¡legacions i reclamacions que cregues oportunes. La veritat ĂŠs que mĂŠs de la meitat de les coses no les entens. Com a integrant del PAI tambĂŠ t’arribarĂ XQ SOjQRO HQ HO TXDO HVWDUj HVSHFLÂżFDW HO WUDoDW GHOV FDUUHUV OHV SDUFHOÄ OHV DL[t FRP OD TXDOLÂżFDFLy GHO teu terreny i la volumetria d’obra que et correspon d’acord amb el terreny del qual eres propietari. Un cop l’ajuntament (i per a això pot passar molt de temps), ha donat el vist i plou al projecte,
52
tant pel que fa referència a la part tècnica com a l’econòmica serĂ l’urbanitzador qui, a banda d’un munt de coses mĂŠs, et farĂ saber el cost de l’obra i la part proporcional que et pertocarĂ pagar a tu. Este ĂŠs el moment en el qual has de rebre la notĂcia ben assegut mĂŠs que res, per si t’agafa un bon mareig. Per a fer front a tan quantiĂłs pagament t’oferiran dues opcions: bĂŠ pagar el cost de l’obra en diners o bĂŠ pagar en terreny. El preu del terreny per metre quadrat serĂ el que anteriorment haurĂ aprovat l’ajuntament. Si decideixes pagar en terreny l’urbanitzador s’adjudicarĂ i es quedarĂ , d’acord amb el seu valor, els metres necessaris per cobrir la teua part del cost de l’obra. Total que, entre el que has cedit gratuĂŻtament per a carrers, el que se t’ha descomptat per pagar l’obra i el 10% del terreny urbanitzable que li correspon a l’ajuntament, al teu tros li ha passat com a la mar durant les minves de gener. 4XDQ DUULED OD UHSDUFHOÄ ODFLy ÂżQDO pV TXDQ t’indiquen la superfĂcie restant que et queda. És especialment convenient, per poder afrontar tot aquest procĂŠs, contractar els serveis d’un bon advocat o un tècnic entès en urbanisme, la qual cosa, clar estĂ , et suposarĂ unes importants despeses addicionals mĂŠs. S’ha de tindre en compte que, des del primer
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
moment, en el que passes a formar part del PAI estĂ s dintre d’una espècie de propietat PDQFRPXQDGD /HV ÂżWHV TXH GHOLPLWDYHQ HOV WURVVRV de cadascĂş han desaparegut i ja no existeixen. El 3$, VÂśKD FRQYHUWLW HQ XQD JUDQ ÂżQFD FRPXQLWjULD D la qual cadascĂş ha aportat els metres que tenia en propietat. La superfĂcie dels terrenys que ocupen els espais pĂşblics tambĂŠ es cediran equitativament entre tots. Quan es fa la reparcel¡laciĂł, no ĂŠs habitual, però es pot donar el cas, que la teua parcel¡la per criteris de l’urbanitzador, es trobe desplaçada del seu lloc RULJLQDO , DO ÂżQDO SUHSDUDW SHUTXq HV SRW GRQDU HO cas que tan si has pagat en diners com cedint part del terreny l’urbanitzador t’exigisca el 21% de l’IVA corresponent. De tot aquest assumpte penso que, a l’igual que sempre, els poderosos en sorgeixen els mĂŠs EHQHÂżFLDWV $TXHVW VyQ OÂśXUEDQLW]DGRU OÂśDMXQWDPHQW i les empreses que han acumulat molta quantitat de terrenys per tal de construir. Els perjudicats seran els de sempre: el mitjĂ i el xicotet propietari. I el curiĂłs del cas ĂŠs que tot açò t’arriba a casa sense esperar-ho. Llavors penses: amb el tranquil que estava jo. En referència a aquesta tranquil¡litat un veĂ del poble em contava el segĂźent. Resulta que este tenia un tros a Alcossebre, i una casa en la qual estiuejava tots els anys dos o tres mesos. Em deia que era molta l’estima que ell tenia per esta propietat. El cas ĂŠs que, durant aquests anys
passats, durant l’anomenada bombolla immobilià ria, totes les setmanes se li presentaven a casa un FRUUHGRU GH ¿QTXHV L XQV FRPSUDGRUV IRUDVWHUV SHU mirar de comprar la seua propietat. A conseqßència de les seues continues negatives per vendre començaren a intimidar-lo, dient-li que prompte es desenvoluparia un PAI, que li tirarien OD FDVD TXH OL SDVVDYD XQ FDUUHU SHU OD ¿QFD que hauria de cedir molts terrenys i que tot això li FRVWDULD PROWV GLQHUV HQ ¿ EXVFDYHQ GœDWHPRULU OR L IHU OL YHQGUH OD ¿QFD Fart com estava de veure’ls, un dia amb el dit, els va assenyalar les muntanyes del Pinar, i assenyalant la Torre Ebrà els va dir: vostès veuen aquella torre de dalt de tot? Doncs han de saber que la van fer fa centenars d’anys la gent d’Alcalà . Allà sempre estaven de guaita un parell de guà rdies, per tal d’avisar a la població quan apareixia, per la mar, algun vaixell pirata. Ara, en l’actualitat, com que hem descuidat la vigilà ncia, en poc de temps, Alcossebre s’ha infestat de pirates amb la intenció de saquejar-nos. , DL[t pV FRP DO ¿QDO YD DFRQVHJXLU GHVHPSDOOHJDU VH GœDTXHOOV SHUVRQDWJHV $O ¿QDO se’n van anar, sense dir res, i no els va tornar a veure mai mÊs. (Q ¿ UHVXPLQW VL YHQV OD ¿QFD HQ OD PDMRULD GHOV casos, ho fas sense ganes, mig obligat. Si entres en un PAI tambÊ ho fas obligat. Has de donar terrenys per a ús públic obligat. Has de pagar els costos d’urbanització que et marquen obligat. Has de donar el 10% del terreny urbanitzat a l’ajuntament
53
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 i segons sembla has de pagar el 21 % d’IVA dels costos que et corresponen. Sempre s’ha dit que qui paga mana però, encara que resulte difĂcil de creure, en aquest cas no ĂŠs aixĂ, perquè qui paga no pinta res. Resulta tambĂŠ TXH OD ÂżQFD pV WHXD SHUz QR PDQHV GÂśHOOD 6ROV una cosa ĂŠs segura, que no et faltaran despeses, problemes i maldecaps. Es dirĂ , i en part ĂŠs aixĂ, que la resta de terrenys, DO UHTXDOLÂżFDU VH VÂśKDQ UHYDORULW]DW SHUz DTXHVWD ĂŠs una revaloritzaciĂł que tu no has demanat, t’ha caigut del cel i a sobre t’ha suposat unes enormes despeses i mal de cap. $O ÂżQDO WRW VyQ PHGDOOHV SHU D XQV L SHU DOV DOWUHV Les televisions comarcals es fan ressò de les obres, dient que estem fent açò i estem fent allò, però en la realitat tot el que s’estĂ fent ĂŠs amb els terrenys i els diners dels propietaris.
AixĂ, a la conclusiĂł a la qual he arribat ĂŠs la segĂźent: aproximadament fa cinquanta anys enrere la gent, els veĂŻns d’AlcalĂ eren els propietaris de mĂŠs del 90% de les terres pertanyents a part marĂtima del terme. Al llarg d’aquest Ăşltim mig segle, a poc a poc, s’han anat venent el que estava considerat com les joies de la corona. En l’actualitat, a molt allargar, els propietaris locals no arribem a tindre ni el 20% del terreny que queda per urbanitzar. I ĂŠs a partir d’aquests quinze Ăşltims anys, en l’aplicar-se esta nova llei d’urbanisme, quan es pot dir que, forçosament, la majoria, haurem de desprendre’ns dels terrenys que encara tenĂem en propietat. La maledicciĂł de la gitana deia “que en juicios te veas, y los ganesâ€?. Però hi ha una maledicciĂł pitjor que seria “dentro de un PAI te veasâ€?.
COLÄ LABORA FENT-TE SOCI A DE L’ASSOCIACIĂ“ D’AMICS DE MAINHARDT QUOTA ANUAL - Âź
54
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
ENTREVISTEM JERONI CASTELL CHEF I PROPIETARI DEL RESTAURANT LES MOLES DESPRÉS DE REVALIDAR LA SEU ESTRELLA MICHELĂ?N ANNA BARCELĂ“ CUCALA El Restaurant Les Moles (Ulldecona), ha revalidat un any mĂŠs, l’estrella Michelin. Em vaig desplaçar ÂżQV DOOj SHU SDUODU DPE -HURQL &DVWHOO FXLQHU autodidacta que ha convertit el seu restaurant en una part de la seva vida. Jeroni va començar sense tenir moltes traces en el mĂłn de l’hostaleria i, cal ser bo i tenir la ment molt fresca per aconseguir arribar a on ell estĂ . Va començar a Les Moles SRUWDQW OD VDOD ÂżQV TXH JDLUHEp SHU DFFLGHQW HV YD ÂżFDU D OD FXLQD $ SDUWLU GÂśDTXHVW PRPHQW OD inquietud per millorar i prosperar en el mĂłn de la cuina es va establir en ell. Una inquietud que mantĂŠ intacta a dia d’avui ja que, com ell mateix diu: “cal ser conscient que sempre podem aprendre mĂŠsâ€?. La guia Michelin assenyala i guardona cada any els millors restaurants del paĂs incloentlos en les seves pĂ gines o bĂŠ, atorgant-los les conegudes estrelles Michelin. L’any 2013, els crĂtics de la guia van considerar que el restaurant Les Moles d’Ulldecona mereixia formar part del
Restaurant Les 0oles a 8lldecona
grup de restaurants amb estrella. 2 anys desprÊs, em desplaço a Ulldecona per celebrar amb el xef i gerent de Les Moles, la revalidació d’aquesta estrella.
Jeroni Castell, [ef i gerent del restaurant Les 0oles amb Anna Barcely, autora de l entrevista
55
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 Bon dia. En primer lloc enhoraEona Jeroni Castell per aTuesta revĂ lida de l’estrella Michelin un any mĂŠs com us sentiu desprĂŠs de conèixer la nottcia" Molt contents. Arribar a aconseguir una estrella ĂŠs una cosa molt bonica, segurament el mĂŠs bonic que et pot passar a la professiĂł. Però ĂŠs cert que això s’ha d’anar revalidant any rere any, que aquĂ no regalen res i que, per tant, els Ăşltims dies abans de l’anunci, encara que penses que has fet les coses bĂŠ, sempre queda inquietud. Cal esperar que arribe el dia i que tot haja anat bĂŠ, com aixĂ va ser. Ara sentim alegria, satisfacciĂł i tranquil¡litat. Què ĂŠs mĂŠs diftcil aconseguir o mantenir-la" Les dues coses ho sĂłn molt. Ens va costar molt arribar. En els Ăşltims anys tenĂem la il¡lusiĂł de poder arribar i la veritat ĂŠs que es va demorar bastant. A nosaltres ens haguĂŠs agradat aconseguir-la dos o tres anys abans però no va ser aixĂ. DesprĂŠs, intentar mantenir-la ĂŠs una pressiĂł diĂ ria perquè no saps què ĂŠs el que has de fer per aconseguir-la i tampoc per mantenir-la. És a dir no hi ha uns criteris estaElerts. No, no. Sento de vegades que diuen en entrevistes, quan els pregunten per què no l’han donat a aquest o per què li l’han tret a aquell que, Ep DO ÂżQDO pV OD VHYD RSLQLy /D VHOHFFLy QR GHL[D de ser una opiniĂł. Aquesta opiniĂł suposo que internament deu tenir una norma i una forma de reglamentar. Normalment, quan venen els crĂtics no diuen res, no diuen que sĂłn inspectors de la guia Michelin, i per tant, no saps el que estĂ s fent bĂŠ o el que estĂ s fent malament. És per això que hi ha un component de pressiĂł afegida, d’incertesa i de no saber exactament què ĂŠs el que pensen ells. I ara Tue ja la teniu de nou podries dir-nos Tuè hi ha darrere d’aTuesta estrella" Darrere de l’estrella hi ha un desgast personal molt gran. La nostra història ĂŠs una mica atĂpica. Nosaltres no venĂem del mĂłn de l’hostaleria, ni la meva dona ni jo. No ens hem format com altres hostalers, hem sigut autodidactes i, a mĂŠs, hem pogut sortir poc als restaurants. La meva dona res L MR SRF QRPpV DSURÂżWDQW HOV GLHV GH YDFDQFHV SHU anar als restaurants. Aquesta ĂŠs tota la formaciĂł externa que he fet. Per poder escalar i per poder PLOORUDU KL KD XQ FRPSRQHQW GH VDFULÂżFL SHUVRQDO DOW ÂżQV D IHU GHO UHVWDXUDQW /HV 0ROHV QR XQ PLWMj SHU al manteniment econòmic sinĂł un projecte de vida. +HP SUHIHULW SDVVDU GLÂżFXOWDWV VHYHUHV HQ DOJXQV moments, abans de renunciar a la nostra idea i, DL[z HW GLÂżFXOWD PROW OD YLGD )D DQ\V QR pV TXH fos impensable que Les Moles tinguĂŠs una estrella Michelin sinĂł que segurament nosaltres no sabĂem ni què era. Crec que, a mĂŠs, era impensable que un restaurant del nostre territori arribĂŠs a ella
56
Amanida de gamba roMa de 7arragona
SHUTXq SHO WLSXV GH FXLQD SHU OD ÂżORVRÂżD SHU WRW no s’anava en aquesta direcciĂł. Ara ja hi ha mĂŠs gent que va en aquesta lĂnia. Però nosaltres tenĂem un fort component d’anar a contracorrent, d’obrir una nova forma d’entendre la restauraciĂł que aquĂ era totalment desconeguda i això, evidentment, comporta un desgast important. O sigui costa oErir-se camt en la cuina d’autor i d’avantguarda des d’aTut Tue no hi ha tradiciĂł" SĂ, molt. Ara ĂŠs mĂŠs habitual. Ara hi ha molta gent que es dedica a això afortunadament i estĂ molt bĂŠ. Però fa 15 o 18 anys, quan nosaltres vam començar a fer coses diferents, no es feien aquĂ. AquĂ hi havia una cuina que, a la zona de la costa era marinera amb els llagostins, el peix, els arrossos, etc. i que segueix existint i que estĂ molt bĂŠ perquè ĂŠs molt bo. PenĂscola, BenicarlĂł, Vinaròs, Les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la RĂ pita, tenen aquest tipus de cuina i, si ens movem una mica mĂŠs a l’interior parlem de ternascos i de coses per aquest estil. Però el tipus de cuina d’autor era inexistent fa uns anys per les nostres terres. I no parlem de WDQWV L WDQWV DQ\V 9D VHU XQ SURFpV TXH YDP LQLFLDU ara fa uns 18 o 20 anys. Vam començar a fer coses una mica diferents, a fer una cuina original, a anar una mica mĂŠs enllĂ i això, evidentment, obre camĂ. TĂŠ parts satisfactòries però tambĂŠ tĂŠ la part d’anar contra corrent, de desgast, d’erosiĂł personal, de OOXLWDU PROW L GH SDVVDU GLÂżFXOWDWV TXH Ep DUD GRQHP per bons però que han costat i que quan arribes, dius: ja ho hem aconseguit. Tot i aixĂ, encara segueix present aquest component d’esforç perquè ara ĂŠs quan tenim la sort que la gent ve de lluny per dinar o sopar a Les Moles. I vĂŠnen per l’estela, i mai millor dit, de l’estrella, per la seva llum. Però tambĂŠ vĂŠnen amb expectatives i aquestes expectatives s’han de complir. Quan una persona fa 200, 300 o NP SHU YHQLU D GLQDU Wp H[SHFWDWLYHV R ÂżQV L WRW la gent de la comarca quan va a un restaurant amb estrella Michelin, encara que no vingui de lluny, vol trobar coses diferents que no trobaria en un
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 altre restaurant. Això tambĂŠ et mantĂŠ amb aquest component que ĂŠs la pressiĂł, que la portem bĂŠ, però que existeix. I dins d’aTuest mĂłn com ĂŠs la relaciĂł amE la competència" BĂŠ, doncs hi ha de tot, com a tot arreu. Des de JHQW DPE OD TXDO QR WHQLP WDQ ERQD UHODFLy ÂżQV D gent amb la qual tenim molt bona relaciĂł. Crec que això ĂŠs una qĂźestiĂł de feelings i de moltes coses. Jo normalment tinc bona relaciĂł amb els companys i suposo que en això no difereixo molt de la resta. Fent una mica mĂŠs d’història recordem Tue vas començar portant la sala de les Moles i Tue a causa d’una suEstituciĂł en un moment de molta feina vas haver de fer-te cĂ rrec de la cuina. Des de llavors ja no t’has separat dels fogons. Podem dir Tue aTuesta experiència va ser reveladora" BĂŠ, sĂ. Era una cosa que en principi no formava part dels meus plans. Es va donar la circumstĂ ncia. Ho vam passar realment malament en aquella època i ara, el miro amb la perspectiva del temps i m’adono que la ignorĂ ncia ĂŠs molt atrevida. Tot el que vaig fer era la inconsciència d’una persona impulsiva i jove que creu que pot fer-ho gairebĂŠ tot. DesprĂŠs t’adones que no ĂŠs aixĂ. D’aquella època recordo dos serveis d’aquests que no oblidarĂŠ en la vida perquè van ser durs, durs, durs. TambĂŠ ĂŠs cert que tot allò em va servir per adonar-me que no sabia res de tot això, que aquest mĂłn m’agradava i que el que havia de fer era aprendre. A la meva dona sempre li dic que els èxits que ens atribueixo sĂłn la constĂ ncia, el treball, la perseverança, el no defallir, el ser conscients que no sabĂem res i que ho havĂem d’aprendre tot. Fins i tot ara, sabem que tenim molt per aprendre perquè el pitjor de la vida ĂŠs pensar que un ho sap tot. En aquest sentit, tant la meva dona com jo vam estar aprenent d’allĂ on podĂem, com podĂem. Per mitjĂ de llibres, de restaurants... Jo, en aquest cas, dedicant les meves vacances a estar a la cuina, menjant a restaurants per veure què era el que es feia, anant a congressos de cuina, etc. Ara ho seguim fent. Fa uns dies vam estar al Fòrum de Girona a veure què es fa. La meva dona va fer el curs de sumilleria a Tarragona i ara farĂ el segon i, bĂŠ, ĂŠs un no parar. Això ĂŠs el que ens ha portat a progressar i crec que tothom ha de ser conscient, sempre, que s’estĂ en disposiciĂł d’aprendre. Jeroni ha citat a la seva dona Carme. Ella ĂŠs la sommelier i l’encarregada de la sala. Junts formen un tĂ ndem inseparaEle Tue des Tue van començar Âżns ara Tue ja tenen aTuest guardĂł tan important van junts de la mĂ i de moment els resultats els acompanyen. SĂ. La gent diu que l’hostaleria ĂŠs molt dura, i ĂŠs
veritat. Que sĂłn moltes hores, i ĂŠs veritat i que tĂŠ un problema, que jo no comparteixo tant, i ĂŠs que quan mĂŠs festa ĂŠs, mĂŠs treball hi ha. SĂ això ĂŠs cert, sĂ que quan ets jove et fot el dissabte i no pots sortir, però quan ja tens una edat, quan tens crios, DO ÂżQDO HO GLVVDEWH D OD QLW MD OÂśREOLGHV L HW GyQD PpV LJXDO (O TXH Vt TXH Wp pV OD GLÂżFXOWDW GÂśDQDU DPE HOV horaris canviats ja que ĂŠs molt difĂcil compaginar un horari laboral normal amb el d’un restaurant SHUTXq DO ÂżQDO TXDQ XQ HVWj D FDVD OÂśDOWUH QR TXDQ en cap de setmana treballes, l’altre no, quan un tĂŠ vacances, l’altre no. Jo crec que això Carmen i jo ho hem portat bĂŠ. Si tenim festa en dilluns, la tenim els dos, i quan treballa un, treballa l’altre, quan un pot sortir, hem pogut sortir els dos i això ens permet conciliar la vida familiar. Crec que això ha afavorit molt la relaciĂł de parella i el restaurant. Cosa que no vol dir que no discutim 15 vegades al dia, com la PDMRULD GH OHV SDUHOOHV 3HUz DL[z IRUPD SDUW GH OD feina, de l’estrès. Estar els dos junts ha facilitat molt les coses i el treball. Tornant una mica als teus inicis comentaves Tue va ser diftcil al principi i una mica atrevida la decisiĂł de Âżcar-te a la cuina però desprĂŠs a partir de la formaciĂł de les lectures de l’assistència a congressos agafes conÂżança i fas evolucionar la teva cuina. En Tuin moment et Âżxes com a oEjectiu aconseguir l’estrella Michelin al Restaurant Les Moles" Jo crec que no hi ha un moment en què veus la llum i dius “vaig a per l’estrellaâ€?. Això ĂŠs un procĂŠs gradual que comença fa 7 o 8 anys quan un client que ve a menjar et diu “un dia d’aquests us donaran una estrellaâ€? i tu et quedes aixĂ i penses: o em vol pintar molt bĂŠ la cara o no n’entĂŠn massa. Però li contestes: “ah, doncs sĂ, grĂ cies, però això estĂ lluny per a nosaltres. És impossibleâ€?. No li dĂłnes mĂŠs importĂ ncia que aquesta, tot i que sempre fa grĂ cia que t’ho diguen. DesprĂŠs, al cap del temps t’ho diu un altre, i un altre i, quan t’ho diu força gent ĂŠs quan comences a pensar: a veure si realment tenim possibilitats, a veure si... I et planteges que realment pot ser una opciĂł real i que pots intentarho. Sabent que mai res de tot això estĂ a la teva mĂ i que serĂ difĂcil perquè no hi ha una norma escrita i que depèn d’opinions. Jo crec que la vegada que vam dir “volem i creiem que podem arribarâ€? es va produir fa uns cinc o sis anys. Llavors, vam pensar que en aquell moment no estĂ vem preparats però que si millorĂ vem una mica mĂŠs i treballĂ vem podĂem arribar. Quins canvis Tuines millores creus Tue van ser les essencials per poder situar-se en aTuest escenari de restaurants amE possiEilitat d’estrella Michelin" Doncs no hi ha res en concret, ĂŠs un canvi en
57
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 conjunt en què el mĂŠs important, com estableix la guia Michelin, era la cuina. L’altre dia llegia un article sobre les estrelles Michelin, que ĂŠs un mĂłn molt hermètic, perquè ells volen que ho sigui com a estratègia de mĂ rqueting sempre mantenint la sorpresa. En aquest article explicaven que l’estrella Michelin jutja sobretot la cuina, que siga bo, que els punts de cocciĂł siguen perfectes, la presentaciĂł, la regularitat, ĂŠs clar, tu no pots un dia fer-ho molt bĂŠ i un altre dia no. TambĂŠ hi ha un altre component que, diria que fa uns anys la guia ho ha deixat una mica de costat, que ĂŠs la posada en escena del menjador, de la sala, etc., i que ara es prima mĂŠs el menjar. DesprĂŠs, evidentment totes aquelles coses que faces que puguen ajudar com tenir un celler complet, amb mĂŠs extensiĂł de vins, mĂŠs denominacions d’origen, saber-ne mĂŠs de vins, etc. 0LOORUDU OD SUHVHQWDFLy WDPEp LQĂ€XHL[ HYLGHQWPHQW cal tenir unes estovalles coherents i adequades al restaurant. Totes aquestes coses, sĂłn les que han d’estar segur, les que ja dones per fetes, i desprĂŠs la cuina i el servei han d’estar a l’alçada. Llegtem fa poc unes crttiTues en premsa Tue deÂżnien la cuina de Les Moles com cuina tecnoemocional Com deÂżniries tu la cuina tecnoemocional" Això ho va escriure Pau ArenĂłs (El PeriĂłdico). La cuina tecnoemocional ĂŠs un terme que ha encunyat ell i que quan ens va incloure en el grup de restaurants de cuina tecnoemocional ens va xocar i ens va fer grĂ cia. Jo crec que li haurĂem de preguntar a Pau què vol dir cuina tecnoemocional però, mĂŠs o menys, jo entenc que el que vol dir ĂŠs que sĂłn restaurants amb molta tècnica, i que el que es busca sĂłn els sentits, les emocions, l’anar mĂŠs enllĂ . És com si et menges una gamba de les que tenim a Tarragona, de 70 grams de pes, o un llagostĂ o un escamarlĂ , que els fas a la planxa amb una mica de sal i sĂłn bonĂssims i et menges el cap i ĂŠs el millor que has menjat al mĂłn. Però si a això li dones un gir, ĂŠs mĂ gic. Això ĂŠs el que volem fer, el jugar una mica amb la imatge del que vas a menjar, jugar amb els sentits, fer que visualment esperis una cosa i desprĂŠs el gust sorprengui. Jo crec que per aquesta recerca de jugar amb els sentits i d’anar mĂŠs enllĂ Pau ens va incloure en el seu grup de restaurants tecnoemocionals. És a dir es Eusca convertir el menjar en una experiència. Una experiència amE reĂ€exiĂł amE humor amE imaginaciĂł ... SĂ. Busquem això i sempre tenint en compte que el primer que hem de tenir ĂŠs menjar bo. Dins d’aquesta premissa d’oferir menjar bo, juguem amb això. Jo crec que el factor sorpresa ĂŠs bo. Si vas a sopar amb la teva parella, o amb qui siga i, en un moment determinat, podeu compartir un somriure
58
perquè alguna cosa us ha sorprès, perquè heu menjat alguna cosa que durant un moment ha provocat que el vostre cervell balle, es mĂ gic. Menjar alguna cosa que no esperaves o quan ve el cambrer i et diu “això ĂŠs talâ€? i tu et quedes com dient: “com ha de ser...â€? i quan ho menges dius: sĂ que ĂŠs i et sorprèn i trobes la complicitat de qui estĂ menjant amb tu, ĂŠs un plus, una experiència. Això ĂŠs el que nosaltres estem intentant oferir des de fa uns anys i el que ha marcat la ruta de la nostra cuina. I si tu personalment haguesses de deÂżnir la cuina de Les Moles en tres paraules Tuines serien" Doncs serien les tres paraules que formen ara la nostra imatge corporativa que sĂłn: proximitat, perquè treballem molt amb el producte de territori i amb el que hem menjat tota la vida perquè quan ho portem a la boca no siga res estrany VLQy UHFRQHL[LEOH 7qFQLFD SHUTXq DO ÂżQDO OD nostra cuina ĂŠs una cuina molt tècnica, i diversiĂł. Aquestes, proximitat, tècnica i diversiĂł sĂłn les tres SDUDXOHV TXH GHÂżQHL[HQ OD QRVWUD FXLQD 7qFQLFD i diversiĂł amb producte de proximitat. DesprĂŠs, jo sempre li dic a la gent de cuina que podem fer coses divertides i innovadores però no estranyes. La diferència entre ser diferents i ser estranys ĂŠs que nosaltres podem fer alguna cosa que siga molt coneguda però presentat de forma diferent i, estrany ĂŠs una cosa que quan t’ho poses a la boca dius: Âżaixò què ĂŠs? Nosaltres aquesta barrera no la volem passar, el que sĂ volem ĂŠs treballar el producte d’aquĂ, que tenim de molt variat i d’una qualitat extraordinĂ ria. En un pla una mica mĂŠs personal si haguessis de triar un cuiner Tue t’ha servit com a referència a la teva cuina a Tuin triaries" Crec que n’hi ha molts, molt variats i per diferents raons. Segurament en dirĂŠ 3. El primer, Joan Bosch, del primer restaurant amb estrella Michelin de Tarragona (fa 10 anys que tĂŠ l’estrella). Quan jo no sabia res de cuina li vaig preguntar si podia estar a la cuina uns dies i em va dir que sĂ, em va obrir les portes de casa seva. Vaig tancar el restaurant durant tres dies per anar-hi i vaig tornar revolucionat. Aquests tres dies a Can Bosch em van ajudar molt, van obrir la meva ment i vaig tornar convençut que nosaltres podĂem. No sabia quant de temps tardarĂem i no sabia si podrĂem arribar a aconseguir estrella o no, però en aquell moment vaig saber que podĂem progressar i molt. Em va ajudar molt i sempre li agrairĂŠ que quan no ens coneixĂem m’obrĂs les portes de casa seva. DesprĂŠs, un altre restaurant que em va fascinar en el seu moment, que llavors tenia dues estrelles Michelin (ara en tĂŠ tres) va ser Lasarte, de MartĂn Berasategui. Em va
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 fascinar com a restaurant. I desprĂŠs hi ha un altre, al qual admiro profundament, com molts, encara que no l’admiro tant com a cuiner, que tambĂŠ, sinĂł com a una persona que crec que ĂŠs un visionari. És Ferran AdriĂ . Crec que ĂŠs un avançat al seu temps. Crec que si Ferran AdriĂ s’haguĂŠs dedicat a la pintura o a qualsevol altra faceta de la vida haguĂŠs HVWDW XQ JUDQ WDPEp SHUTXq DO FDS L D OD Âż HOO D part de saber mĂŠs o menys de tècniques de cuina, ĂŠs una persona molt desperta, que sempre ha anat mĂŠs enllĂ , que sempre ha estat mĂŠs avançat que els altres. Jo crec que la seva intel¡ligència la demostra quan estant al mĂŠs alt, fa tres o quatre anys decideix fer un pas al costat i apartar-se. Quan estĂ s en un moment dolç, quan tothom et passa la mĂ per l’esquena i et diu què bo que ets, ĂŠs molt difĂcil retirar-se. Jo no ho sĂŠ personalment perquè no ĂŠs el meu cas, però es veu en moltes persones en diferents facetes de la vida, que quan estĂ s a dalt de tot ĂŠs molt difĂcil retirar-se perquè tothom et riu les grĂ cies. Tenir la intel¡ligència de fer un pas al costat, quan ja al que has de aspirar ĂŠs a tardar temps en baixar perquè ja no pots pujar mĂŠs, diu molt d’ell. I el fet d’obrir projectes alternatius, com El Bulli Fundation on ell intenta anar mĂŠs enllĂ , investigar i tot això evidencia que ĂŠs un avançat dels temps. Ara imaginem Tue un cuiner jove estĂ lluitant per aconseguir una estrella Michelin Tuin seria el millor consell Tue podries donar-li" Que treballe molt. Que treballe i que mesure molt el sentit comĂş. Sabent, sobretot, que per arribar WLQGUj PROWHV GLÂżFXOWDWV L TXH TXDQ YLQJXLQ GXUHV tĂŠ dos opcions: o seure a plorar o seguir treballant. Si escull la primera difĂcilment arribarĂ i si tria la segona tĂŠ mĂŠs possibilitats. I ja per acaEar i pensant una mica en el futur Tuin ĂŠs el futur de Les Moles" Treballar. Ara mateix no ens plantegem cap altre objectiu que no sigui mantenir aquest camĂ que
vam començar fa 23 anys. Continuar aprenent, continuar millorant, continuar avançant i ser cada dia mĂŠs professionals. Mira, quan comences, els passos que dones encara que faces poc, sĂłn molt grans. Es noten molt. A mesura que vas avançant cada pas ĂŠs mĂŠs curt, ĂŠs per això que hi ha vegades que pots defallir i pensar que no hi ha millora. Però sempre cal millorar. Nosaltres ara no tenim mĂŠs objectiu que aquest: continuar creixent, continuar treballant, continuar avançant per aconseguir mantenir l’estrella que tenim. Ara mateix plantejarnos objectius que vagen mĂŠs enllĂ d’això seria una inconsciència, una irresponsabilitat, enganyar al nostre personal i enganyar-nos a nosaltres mateixos, cosa que no forma part dels nostres plans. Ara hem de millorar, millorar i millorar, per mantenir l’estrella, no per superar-la, perquè el mĂłn evoluciona. Si ens mantenim en el que hem fet ÂżQV DUD HO PyQ FRQWLQXDUj HYROXFLRQDQW /D FXLQD que es fa ara, no a Les Moles sinĂł a molts altres llocs, fa 20 anys no tenia res a veure. Tot això ha evolucionat molt i aquells que han continuat fent el que feien fa 20 anys, potser llavors tenien una estrella Michelin o dos i ara no tenen cap perquè la gent ha passat pel seu costat i ells s’han quedat en el lloc on estaven. Per tant, cal evolucionar per mantenir el que tenim. Aquest ĂŠs el nostre objectiu, per això ens aixequem cada matĂ i ens posem a treballar. BĂŠ i de moment gaudir d’aTuest moment de la revĂ lida de l’estrella celeErar-ho i seguir treEallant. Fins aTut la nostra entrevista amE Jeroni Castell tot un plaer moltes grĂ cies per haver-nos reEut a casa teva i oErir-nos les portes molts èxits i molta sort. GrĂ cies Jeroni. *Si voleu veure l’entrevista en vĂdeo estĂ disponible en aquest enllaç: http: mochiladesaEor.com home jeroni-castell-lesmoles-estrellamichelin
59
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
LA FAMILIA CASASNOVAS ANTONIO MIR MARQUÉS Esta familia palmesana mantuvo la tradiciĂłn artesana en la construcciĂłn de instrumentos de cuerda a travĂŠs de cuatro generaciones: Francisco Casasnovas Fiol, padre (Palma, 1816-1876), hijo GH 0LJXHO \ &DWDOLQD IXQGDGRU GH OD IiEULFD \ casado con Isabel Fiol; Miguel Casasnovas Fiol, hijo, muriĂł soltero en Palma de Mallorca el 10 de junio de 1903; BartolomĂŠ Casasnovas Fiol, hijo de Francisco y hermano de Miguel; Ignacio Martorell Casasnovas, nieto de Francisco y sobrino de Miguel y BartolomĂŠ y Bernardo Martorell Pons, bisnieto y Ăşltimo miembro de la familia que siguiĂł la tradiciĂłn guitarrera de los Casasnovas. Los Ăşltimos Casasnovas Ignacio Martorell Casasnovas NaciĂł en Palma de Mallorca en 1858, hijo de Bernardo Martorell AlbertĂ y Catalina Casasnovas Fiol. Era sobrino de los hermanos Miguel y BartolomĂŠ Casasnovas y nieto de Francisco Casasnovas Fiol. Ignacio era carpintero y se casĂł en la iglesia de la Merced de Palma con MarĂa Pons BarcelĂł, de 29 aĂąos, el 8 de febrero de 1890, a los 32 aĂąos, segĂşn se lee en el Archivo Parroquial de San Miguel de Palma, Libro de Matrimonios IV (1889 Âą 'HFLGH PRQWDU XQD IiEULFD GH JXLWDUUDV SRU su cuenta al ver la demanda que tenĂan las guitarras de sus tĂos. AsĂ, primeramente se establecerĂa en la calle de San Felipe Neri nÂş 1, donde construyĂł sus primeras guitarras, segĂşn hemos podido averiguar a travĂŠs de las etiquetas. Poco tiempo despuĂŠs se cambiĂł a la calle de San Miguel, nÂş 77, delante la iglesia de San Antoniet. ConstruyĂł muy buenos HMHPSODUHV GH JXLWDUUDV TXH DFWXDOPHQWH ÂżJXUDQ en museos y colecciones privadas de todo el mundo. En cuanto a las guitarras de 11 cuerdas, por el momento, sabemos con toda seguridad que al menos construyĂł una de ellas en 1920. Ignacio Martorell Casasnovas y Maria Pons %DUFHOy WXYLHURQ GRV KLMRV (O PiV MRYHQ IXH FDMHUR del Banco de PrĂŠstamos y Descuentos de Mallorca (banca que despuĂŠs fue absorbida por la Banca March) y el mayor, Bernardo, trabajaba en el taller con su padre. A la muerte del maestro Martorell, su hijo se hizo cargo del taller, pero tambiĂŠn falleciĂł al poco tiempo. Las Ăşltimas guitarras conocidas FRQVWUXLGDV SRU HOORV HVWiQ IHFKDGDV HQWUH y 1930. Hasta el dĂa de hoy no se conoce ningĂşn LQVWUXPHQWR HQ HO TXH ÂżJXUH HO QRPEUH GHO KLMR Bernardo. Probablemente sus guitarras salĂan con la etiqueta de su padre, esto es lo que parece darnos a entender la lista del maestro BartolomĂŠ &DODWD\XG $Vt HQ GLFKD OLVWD ÂżJXUDEDQ FRQ WRGRV
60
,.0. Casasnovas (1 )
Roseta guitarra. ,.0. Casasnovas (1 )
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 los guitarreros mallorquines que conocĂa, los nombres de Ignacio Martorell (padre) e Ignacio Martorell (hijo) pero no el de Bernardo. De todas formas, sĂ podemos asegurar, segĂşn un texto que encontramos en el Anuario Balear correspondiente a 1928 (dirigido por Rafael AleĂąar Ribas) en el TXH VH KDFH PHQFLyQ GH SUiFWLFDPHQWH WRGR OR relacionado con la mĂşsica en Mallorca, que en aquellas fechas ya regentaba el taller el hijo, pues VHxDOD Âł)iEULFD GH JXLWDUUDV GH %HUQDUGR 0DUWRUHOO Pons, en la calle de San Miguel nĂşm. (77)â€?1. %HUQDUGR 0DUWRUHOO DGHPiV GH JXLWDUUHUR WDPELpQ WRFDED OD JXLWDUUD FOiVLFD \ HQVHxDED D varios alumnos que iban a estudiar al propio taller, entre los que podemos destacar al nieto de Isaac AlbĂŠniz, Alfonso Alzamora AlbĂŠniz (1913-2010), el cual, por aquellas fechas, realizĂł un dibujo del maestro. El propio Alzamora AlbĂŠniz fue quien nos informĂł acerca de las clases de guitarra de Bernardo Martorell. La Guitarra Ignacio Martorell Casasnovas . ColecciĂłn privada DescripciĂłn general: Guitarra de seis cuerdas y 1000 gramos de peso. 0aderas (O IRQGR HV GH FDRED \ ORV DURV VRQ GH MDFDUDQGi brasileĂąo (Dalbergia nigra). /D WDSD DUPyQLFD HV GH DEHWR /D FDMD WLHQH SHUÂżOHV en los bordes con incrustaciones de boj, caoba y MDFDUDQGi La boca tiene como adorno una cenefa con cĂrculos de madera en diferentes tamaĂąos de caoba, boj y MDFDUDQGi (O GLDSDVyQ HV GH MDFDUDQGi \ HO PiVWLO DVt FRPR HO clavijero, de caoba. (O SXHQWH HV GH MDFDUDQGi En cuanto al clavijero, tiene 6 clavijas en madera de ĂŠbano. /D WDSHWD HV GH MDFDUDQGi (tiqueta: Tiene una etiqueta impresa en papel, de forma UHFWDQJXODU (O SDSHO HVWi EDVWDQWH GHWHULRUDGR VLQ HPEDUJR VH SXHGH UHFRQVWUXLU IiFLOPHQWH comparando con las etiquetas de otras guitarras. La de esta guitarra dice: FABRICA DE GUITARRAS DE / Ignacio Martorell Casasnovas / S. Felipe Neri, 1 / Justo encima escrito de propia mano/ San Miguel, 77, lugar donde habĂa trasladado el taller / Palma de Mallorca / Escrito a mano 1894. 0edidas (en milĂmetros) A- LĂłbulo menor: 220 mm. B- LĂłbulo mayor: 315 mm. C- Cintura: 180 mm. D- Longitud de caja: 430 mm. E- Ancho de aro en el tacĂłn: 80 mm. F- Anchura de aros en la cintura: 80 mm. G- Ancho de aro en la culata: 90 mm.
H- Longitud de cabeza (sin incluir la ceja): 170 mm. I- Anchura superior de la cabeza: 60 mm. - $QFKXUD GH PiVWLO HQ OD FHMD PP . $QFKXUD GH PiVWLO HQ OD XQLyQ PiVWLO FDMD mm. / 'LVWDQFLD GHVGH OD XQLyQ PiVWLO FDMD KDVWD HO borde superior de la boca: 100 mm. 0 'LiPHWUR GH OD ERFD PP N- Distancia del canto inferior del puente a la culata: 98 mm. O- Tiro de cuerda: 620 mm. NOTES: 1 R. ROSSELLÓ i VAQUER Y J. PARETS I SERRA: Notes per la Història de la Música a Mallorca, vol. IV, Centre de Recerca i Documentació Históricomusical de Mallorca, p.149.
Bernardo 0artorell Pons (dibuMo de Alfonso Alzamora Albpniz. Apro[. 1 2 )
(tiqueta ,gnacio 0. Casasnovas (1 )
61
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
EL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIĂ€ COMMEMORA EL DIA DE LA COMARCA I FA UN RECONEIXEMENT ALS AUTORS DEL PRIMER ATLES DEL MONTISIĂ€ 25 ANYS DESPRÉS REDACCIĂ“ El passat dia 6 de desembre el Consell Comarcal del MontsiĂ va celebrar, a Amposta, el Dia de la Comarca, fet que commemora la constituciĂł de l’actual comarca del MontsiĂ i la creaciĂł de l’òrgan de gestiĂł del Consell Comarcal. L’acte, que va comptar amb la presència de nombroses persones representants del mĂłn polĂtic L FXOWXUDO GH OD FRPDUFD YD DSURÂżWDU SHU IHU XQ GREOH reconeixement. D’una banda el Consell Comarcal, representat per la seua presidenta la Sra. Carme Navarro, l’Alcalde de Sant Jaume d’Enveja, el Sr. Joan Castor Agramunt i l’alcalde d’Amposta, Adam TomĂ s van voler mostrar el seu reconeixement als autors del primer Atles del MontsiĂ : Joan Josep Sancho Esteller, Joan Vicent Sanz Sancho i Isabel Vilar Arasa, en la commemoraciĂł del 25è aniversari de la seva ediciĂł. D’altra banda donar a conèixer el potencial que representa el municipi de Sant Jaume d’Enveja dins el conjunt de la comarca, en ser el municipi escollit per representar-la dins la 55a Fira de Mostres d’Amposta. DesprĂŠs de donar la benvinguda a tots els convidats i de les pertinents salutacions als alcaldes i alcaldesses, consellers i conselleres de la comarca, regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i directors i directores dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, els autors de l’Atles van signar al llibre d’honor del Consell i es van realitzar diversos parlaments per tal de commemorar la jornada i els 25 anys de la presentaciĂł d’aquest primer atles. L’Atles, que va veure la llum l’any 1990, va ser el fruit resultant del treball realitzat a l’escola Joan Baptista Serra d’Alcanar pels tres autors, quan impartien el 4t curs d’educaciĂł primĂ ria i per a l’assignatura de les ciències socials on cada escola treballava continguts referents a la seua comarca. Els tres autors, per tal de fer entendre als alumnes el concepte de comarca, apropar-los al mĂ xim la realitat fĂsica i econòmica, al mateix temps TXH IDFLOLWDU ORV HO FRQFHSWHV JHRJUjÂżFV DGLHQWV D l’edat, van començar a realitzar mapes, plĂ nols de la zona, recollir dades estadĂstiques, realitzar IRWRJUDÂżHV L HODERUDU WH[WRV TXH VHULHQ OD EDVH GHO futur llibre.
62
Joan Josep 6ancho i ,sabel Vilar, autors de l Atles del 0ontsij, entre la 6ra. Carme Navarro, presidenta del Consell Comarcal i Adam 7omjs, Alcalde d Amposta
Joan 6anz, autor de l Atles del 0ontsij, signant al llibre d honor del Consell Comarcal del 0ontsij
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 &RP TXH OD ÂżQDOLWDW GH OÂśAtles era fer servir el WUHEDOO GÂśLQVWUXPHQW GLGjFWLF OD FDUWRJUDÂżD WHPjWLFD elaborada es va adequar a alumnes que aleshores tenien entre 10 i 11 anys. Una alumnes que tot just s’estaven iniciant en el difĂcil camp de la lectura de mapes, que sempre anaven acompanyats d’uns WH[WRV GH VXSRUW L GH GLYHUVHV IRWRJUDÂżHV $O ÂżQDO GH OÂśREUD WDPEp HV YD LQFORXUH XQ YRFDEXODUL JHRJUjÂżF de tota la terminologia que apareixia en el llibre i amb la qual l’alumne s’havia de familiaritzar. L’Atles del MontsiĂ contenia una quarantena de mapes a tot color, on començant pels DVSHFWHV ItVLFV UHOOHX KLGURJUDÂżD FOLPDWRORJLD vegetaciĂł...), es feia un recorregut per altres DVSHFWHV GH OD JHRJUDÂżD KXPDQD L HFRQzPLFD TXH es desenvolupava a la comarca. Els tres autors van coincidir en l’agraĂŻment als polĂtics i gestors del Consell Comarcal d’aquella HWDSD SHU OD FRQÂżDQoD TXH YDQ GLSRVLWDU HQ HOOV L en el seu treball. TambĂŠ l’esforç econòmic que va suposar en aquell moment la seua ediciĂł que va anar a cĂ rrec de la Impremta Serra d’Ulldecona qui va posar tot el seu interès per tal que, tot i les GLÂżFXOWDWV GH OÂśqSRFD DTXHVW IyUD XQ OOLEUH GLJQH L estĂŠs el mĂŠs ben editat possible. 'ÂśDTXHVWD PDQHUD D ÂżQDOV GH OÂśDQ\ es va fer la presentaciĂł d’aquesta obra, la qual QR QRPpV YD DSURÂżWDU SHU DOV DOXPQHV GH W GH totes les escoles de la comarca, sinĂł tambĂŠ per a altres estudiants i persones interessades pel coneixement de la realitat comarcal. Tot plegat un llibre que va fer possible que el MontsiĂ fĂłra una de les primeres comarques de Catalunya en tindre un DWOHV HVSHFtÂżFDPHQW FRPDUFDO Deu anys mĂŠs tard es va fer una profunda revisiĂł del treball que va acabar amb l’ediciĂł d’un nou atles, on els temes es van tractar amb mĂŠs profunditat, però aquest cop adreçat a l’alumnat de secundĂ ria i a un pĂşblic molt mĂŠs ampli. Per aquesta nova publicaciĂł, els autors van incorporar, per a la realitzaciĂł del treball al canareu AgustĂ Bel. Per tancar l’acte, que es va realitzar a la sala Emili Vives i Bertomeu del Consell Comarcal, la Presidenta del Consell i l’Alcalde de Sant Jaume GÂś(QYHMD YDQ IHU HQWUHJD GÂśXQV VLJQLÂżFDWLXV obsequis a les persones convidades. D’una banda,
(l 6r. Joan Castor, Alcalde de 6ant Jaume d (nveMa, fent entrega als autors de l atles d una cerjmica de l emblemjtic pont el Passador
XQD OLWRJUDÂżD GH OÂśDUWLVWD FDQDUHYD 1~ULD 3UDGHV titulada El Faig Pare, que representava aquest arbre monumental del Parc Natural dels Ports i una cerĂ mica de l’emblemĂ tic pont del Passador que, des de l’any 2010, uneix les poblacions de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. Un pont que s’ha convertit en un sĂmbol de la zona i en una de les infraestructures mĂŠs importants per a la vida del Delta de l’Ebre. 7RW VHJXLW OÂśDFWH HV YD WUDVOODGDU DO UHFLQWH ÂżUDO d’Amposta, on la UniĂł Musical l’ArtĂstica de Sant Jaume d’Enveja va acompanyar els representants FRPDUFDOV PXQLFLSDOV L HOV DXWRUV ÂżQV OÂśHVWDQG dedicat a Sant Jaume d’Enveja on es va oferir als assistents un aperitius amb productes de la zona. AllĂ, l’alcalde de la localitat va explicar als participants el sentit de l’estand i va presentar informaciĂł diversa sobre el municipi, especialment en temes relacionats amb el conreu de l’arròs i els Ăşltims treballs d’investigaciĂł referents a la cria i el manteniment d’angules en captivitat, com a projecte de dinamitzaciĂł econòmica de la zona de cara a un futur molt proper.
63
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
ARROP I TALLAETES AURELI PUIG ESCOÍ (epd) L’arrop, és el resultant, del most de raïm, espessit per ebullició i evaporació. A pesar de ser el most de raïm, el producte més utilitzat per a elaborar l’arrop, també es pot produir a partir d’altres productes amb alt contingut edulcorant. Així mateix es diu arrop, el suc de cireres d’arboç concentrat per ebullició i evaporació, el suc procedent de la bullida de bresques de mel, i el suc o xarop resultant, de l’ebullició de garrofes picades. Aquest producte, de gran consum i tradició, en el passat, constituïa una menja deliciosa i exquisida, com he pogut comprovar personalment, i que hui malauradament ha quedat en desús, per l’empenta de nous productes i noves tendències gastronòmiques; i seria bo a pesar de tot, el recuperar-lo per la seva gran qualitat, i alt valor nutritiu. Farem menció de l’elaboració aproximada de tres tipus d’arrop, principiant, amb “l’arrop de most”; i els seus ingredients habituals; most de raïm,
carabassa, a poder ser tipus de “torrar o bacona”, aigua i calç viva; també es pot fer amb meló verd, codonys, préssecs o peres. Tallarem la carabassa a rodanxes i la posarem a remull en un llibrell, amb aigua i calç, ben coberta, i durant 8 o 10 hores. En treure-la la rentarem amb aigua abundant. En una caldera de coure farem bullir el most amb un poc d’aigua, treient la bromera mentre en faça, i en GHL[DU GH IHU QH DIHJLUHP OD FDUDEDVVD ¿QV TXH HO líquid s’espessi. En deixar refredar, ja tenim l’arrop llest per a consumir. “Arrop de bresques”, després de premsar les bresques de mel, i treure’n el suc, es fa bullir en una caldera la bresca premsada, amb les restes de mel, transformant-se en un líquid la mel residual, mentre les cel·les de la bresca es transformen en cera, que sura a sobre i cal treure. A força d’ebullició la mel s’espessa i es torna molt fosca, i aleshores cal afegir-hi la carabassa prèviament preparada amb calç, com en la recepta anterior. Quan la carabassa està cuita, ja tenim, una
Festa de 6ant Antoni, gener de 1 5 . Fotogra¿a cedida per 0anuel Barcely
64
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 vegada s’hagi refredat, el producte acabat i llest per al consum. “Arrop de garrofesâ€?, ĂŠs una recepta ben similar a les anteriors, però amb la substituciĂł per garrofes. Trossejarem, picarem i tamisarem les garrofes, i les deixarem en remull unes 8 o 10 hores. A continuaciĂł les colarem i posarem a coure en una caldera amb aigua; amb un colador DQLUHP WUHLHQW OD EURPHUD ÂżQV TXH GHL[L GH IHU QH Tot seguit, afegirem la carabassa ja preparada, i la GHL[DUHP FRXUH ÂżQV TXH HO [DURS TXHGH UHGXwW D OD meitat. En treure la caldera i refredat el contingut, ja tenim l’arrop llest. El motiu de la maceraciĂł de la FDUDEDVVD DPE DLJXD HQ FDOo pV SHU D TXq DJDÂż consistència, en posar-la en ebulliciĂł. Si no es feia l’arrop en casa, cosa poc habitual, es podia adquirir a uns venedors ambulants, que voltaven pels pobles amb els seus burrets carregats d’alfabietes d’arrop, pregonant la seva mercaderia, al crit “d’arrop en talladetesâ€?. El declivi del seu consum i del seu mercadatge ambulant, s’iniciĂ a ÂżQDOV GH OD GqFDGD Âą El nostre estimat etnògraf particular, MartĂ i Gadea, ens recorda els famosos i celebrats, ARROPERS DE BENIGĂ€NIM. “Encara es veu per los carrers i places de València, allĂ prop de Nadal, DOJXQ ÂżOO GÂśDTXHL[ SREOH FDUUHJDW GÂśDOIDELHWHV SOHQHV GÂśDUURS R FRQÂżWXUD TXH GLXHQ HQ OD FDSLWDO venent la seva modesta mercaderia; però aixĂ com ja no vesteixen jaqueta negra de drap i calçó estret de maonet o pana, ni porten sombreret “d’estaquenâ€? o cossiol al cap, tambĂŠ ĂŠs molt rar veure’n tants com abans, puix segurament ja no xoca tant aqueix dolç als valencians, sobre ser SURX DÂżFLRQDWV D OHV OOHSROLHV R pV TXH HQ WHQHQ de millors dins de la ciutat. De totes maneres ĂŠs un
tipus que deu conservar-se, i mĂŠs no estant inclĂşs en lo curiĂłs llibre de “Los valencianos pintados per si mismosâ€? i sols en “l’Auca del Mercatâ€?, pel qual motiu nosaltres, ens hem permès dedicar-li aquestes poques i pobres lĂnies en la cobla que ve a continuaciĂł: L’arrop de BenigĂ nim celebrat en altre temps, com va de capa caiguda ja no el busquen tant les gents.1 I pV TXH KXL HQ GLD KL KD GROoRV PpV ÂżQV L PLOORUV i la gent llĂŠpola o golosa els prefereix a aqueix suc de most, producte casolĂ i tĂpic de tots los pobles GHO QRVWUH DQWLF UHJQH YDOHQFLj ÂŁ2K WpPSRUD ÂŁ2K PRUHV ÂŁ2K WLHPSR GH ORV PRURV 4XH WUDGXwD XQ castellĂ de Russafaâ€?. MaĂł o maonet.- Roba de vions que es fabrica a les Balears. I recordant temps passat, i el deliciĂłs “arrop en talladetesâ€?, la cobla de costum: Dolç com la mel ĂŠs l’arrop que en BenigĂ nim es fabrica, però guanyar-los no pot als torrons de gat de LlĂria.2 TorrĂł de gat.- Massa composta de roses de panĂs mesclada amb mel. NOTES: 1 MartĂ Gadea. Tipos, Modismes y CĂłses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. Primera part, pĂ gina, 15. 2 Joan Amades. Folklore de Catalunya. PĂ gina, 930
65
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
JORGE JULVE A TALL D’INTRODUCCIĂ“ JAVIER SANCHO CUCALA JOAN SANZ SANCHO Jorge ĂŠs un jove gaspatxer que, desprĂŠs de cursar l’ESO a l’IES Serra d’Irta d’AlcalĂ de Xivert, va haver de marxar a CastellĂł per estudiar el Batxillerat ArtĂstic a l’IES Joan Baptista Porcar. Posteriorment va estudiar Belles Arts a Arts a la Facultat de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, on tambĂŠ va realitzar el MĂ ster de ProducciĂł ArtĂstica. Com ell mateix deia fa uns anys, en acabar els estudis obligatoris (ESO), es va plantejar posar-se a estudiar el batxillerat artĂstic. Aquesta decisiĂł comportava haver de deixar els companys, el seu institut d’AlcalĂ i continuar els seus estudis a CastellĂł, on s’impartia aquesta modalitat de batxillerat. Aquest pas, tant important, no el va fer sol. Ho va fer amb el suport de Melani Lleonart, una bona companya amb qui va estudiar aquests dos anys. Aquest va ser l’inici d’un llarg camĂ que va començar amb moltes ganes i que creu que ha VDEXW DSURÂżWDU $FWXDOPHQW FRPSDJLQD HOV HVWXGLV d’anglĂŠs amb la producciĂł de projectes artĂstics personals. Jorge ens confesa que, contrĂ riament al que molta gent pensa no tot sĂłn hores dedicades a la pintura. Actualment tambĂŠ dedica moltes hores a OD OHFWXUD D YLVLWDU H[SRVLFLRQV GÂśDUW D UHĂ€H[LRQDU a escriure o simplement a observar aquelles coses desprĂŠs li poden interessar per a pintar. El mĂŠs important per a ell ĂŠs pintar allò que l’interessa, aspectes quotidians, tant de la realitat fĂsica com virtual. La inspiraciĂł es tradueix en l’interès pels fets que ens rodegen. Allò que el sedueix intenta traduir-ho al llenguatge pictòric. TambĂŠ li pareix important l’estudi de l’obra d’altres artistes, tant clĂ ssics com moderns, i la lectura de OOLEUHV GÂśKLVWzULD GH OÂśDUW GH WHRULD GH OÂśDUW ÂżORVRÂżD L sociologia. 7RW L TXH OL pV PROW GLItFLO GHÂżQLU HO VHX FRUUHQW artĂstic, l’emmarcaria dins l’anomenada pintura FRQWHPSRUjQLD 3HQVD TXH pV PROW GLItFLO GHÂżQLU HO seu estil, ja que per això fa falta certa perspectiva d’espai i de temps. Per a contextualitzar el seu treball, i per tant el seu estil, pot nomenar-nos alguns dels seus referents. Pintors del barroc FRP VHOi]TXH] 5HPEUDQGW R )UDQV +DOV neo-expressionistes alemanys com Martin Kippenberger o Albert Oehlen (anys 80), o la nova pintura europea de Luc Tuymans, Wilhelm Sasnal o Magnus Plessen. Hi ha hagut molts corrents artĂstics durant el segle XX, entre d’altres les avantguardes europees,
66
Jorge Julve a la Galeria F~cares d Almagro
passant per l’Art Conceptual, l’Expressionisme Abstracte nord-americĂ o la pintura europea dels anys vuitanta que sempre li han interessat, però HQV UHSHWHL[ TXH DFWXDOPHQW pV PROW GLItFLO GHÂżQLU XQ corrent artĂstic sense tindre un poc de perspectiva històrica. Quan li preguntem què vol transmetre amb la seua obra ens comenta que la pintura ĂŠs un llenguatge molt abstracte, ĂŠs una forma de comunicaciĂł visual L PHQWDO RQ QR KL KD UHV GHÂżQLWLX L ~QLF &DGD OOHQo Wp unes caracterĂstiques fĂsiques que nomĂŠs canvien segons la percepciĂł de la persona que l’observa. La percepciĂł de les persones va canviant amb el pas del temps i amb les experiències personals aixĂ que, un mateix quadre, pot tindre diferents VLJQLÂżFDWV SHU D XQD PDWHL[D SHUVRQD VHJRQV HO moment de la seua vida en què l’observe. Al llarg de la conversa, i en parlar de qĂźestions positives i negatives que li han succeĂŻt o veu en el mĂłn de l’art no dubta en contestar-nos. De les millors coses que li han passat ha estat conèixer a moltes persones que comparteixen inquietuds paregudes a les seues, companys artistes, crĂtics d’art, galeristes... Pel que fa referència als aspectes negatius ens SDUOD GH FRP OÂśDFWXDO VLWXDFLy HFRQzPLFD GLÂżFXOWD HO mĂłn de l’art i els impediments que, des d’algunes institucions, es posen a la cultura. Uns impediments que fan molt difĂcil realitzar i dur a termini nous projectes culturals. Article realitzat a partir d’una entrevista de Javier Sancho SHU D OÂśDVVLJQDWXUD GH 7UHEDOO 0RQRJUjÂżF GÂśIQYHVWLJDFLy realitzat durant els curs 2014/15 a l’IES Serra d’Irta.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
67
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
ENTREVISTEM JORGE JULVE JOAN SANZ SANCHO Arran la seua primera exposiciĂł en solitari a la Galeria FĂşcares d’Almagro i l’èxit aconseguit entrevistem el nostre colÄ laEorador Jorge Julve amE la idea Tue ens faça cinc cèntims per d’endinsar-nos en la seua oEra i el seu treEall. AmE aTuesta entrevista volem completar el treEall de Javier Sancho Tue hem puElicat a tall d’introducciĂł. Quanta gent Tue passa per la facultat creus Tue arriEa a viure de la producciĂł arttstica" Em sembla que a la gent que ha seguit la lĂnia de GLVVHQ\ JUjÂżF SURGXFFLy DXGLRYLVXDO R UHVWDXUDFLy de moment li estĂ resultant mĂŠs fĂ cil trobar faena i, a hores d’ara, hi ha mĂŠs demanda comercial. Pel que fa referència a la pintura es fa difĂcil dir, però segur que en sĂłn pocs. De la meua promociĂł a penes en som dos o tres els que en aquest moment estem treballant amb galeristes. Jo crec que en les altres promocions mĂŠs o menys igual. El que ĂŠs producciĂł artĂstica, que tinguen una obra pròpia i treballar dins del sistema artĂstic crec que en som ben pocs. Creus Tue la facultat ofereix realment una formaciĂł de Tualitat o veritaElement la teua formaciĂł comença a partir d’ara" Com valores el teu pas per la facultat" La facultat t’ofereix la base teòrica i tècnica del treball, t’ensenyen com fer projectes però he de reconèixer que quan t’enfrontes a la vida real la cosa canvia molt. Quan eixes de la facultat realment no estĂ s preparat. El nivell que et trobes fora queda molt lluny del que has aconseguit durat el teu perĂode acadèmic. Ara quan contactes amb galeristes, crĂtics o artistes que ja tenen un recorregut t’adones de les mancances i que et falta,
68
encara, un llarg camĂ intel¡lectual per estar a la seua alçada. Per treballar en art contemporani cal formar-te i engrandir molt la base que has adquirit a la facultat. Tal vegada en el mĂ ster, on curses assignatures PpV HVSHFtÂżTXHV FRP FODXV GHO GLVFXUV DUWtVWLF FRQWHPSRUDQL L WRTXHV PpV WHPHV GH ÂżORVRÂżD o sociologia aplicada, estètica... comences a descobrir aspectes que et poden obrir millor les portes de la teua vida com artista. De fet el mĂ ster de producciĂł artĂstica que jo he realitzat crec que ĂŠs un mĂ ster prou bo i que realment t’obre els ulls de cara al futur. De tota manera cal seguir estudiant sempre. Ara per exemple per al treball que estic realitzant estic HVWXGLDQW OÂśREUD GH VHOi]TXH] L OD SLQWXUD GHO 6HJOH d’Or. A la facultat em vam oferir la base, però tens moltes carències. En aquests moments ĂŠs quan estic aprofundint veritablement en el tema. De fet estudio mĂŠs ara que quan estava a la universitat. Per Tuè et vas dedicar a la pintura i no a l’escultura el diEuix el disseny la fotograÂża..." De fet no ho tinc massa clar. La pintura sempre ha estat el mitjĂ que mĂŠs m’ha interessat per expressar-me. Dibuix i pintura sempre han estat molt relacionats. La diferència bĂ sica estĂ en treballar sobre un paper o sobre un llenç. Realment en la pintura ĂŠs el mitjĂ en el qual em trobo mĂŠs a gust. AEans de realitzar un Tuadre fas un esEĂłs de l’oEra a llapis" No d’esbossos a llapis faig molt poca cosa. Ara el treball previ a la pintura ja el faig digitalment. Per exemple en l’exposiciĂł que ara tinc a Almagro tota l’obra que he presentat sĂłn pintures, però tot el procĂŠs creatiu l’he realitzat a partir de vĂdeos,
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 IRWRJUDÂżD L FROODJH GLJLWDO $TXHVWD SDUW GH OÂśREUD ara per ara, no s’ha exposat, però tampoc descarto fer-ho en altres projectes de futur. Quan i com comença per a tu el procĂŠs d’elaEoraciĂł d’un Tuadre" Què ĂŠs el primer Tue fas" Què ĂŠs realment el mĂŠs important" Realment resulta difĂcil saber on comença el procĂŠs per realitzar un quadre. La idea teòrica sembla que et diu que primer estĂ el procĂŠs LQWHOÄ OHFWXDO -R GH IHW QR DJDUUR XQD IRWRJUDÂżD L OD copio, jo començo a pintar i segons les formes que van eixint, la composiciĂł, els colors o l’atmosfera vaig creant, vaig canviant d’idea. Mai tinc una idea Âż[D R UtJLGD VLQy TXH YDLJ WUDQVIRUPDQW L PRGLÂżFDQW el quadre a mesura que vaig fent. Parteixo sempre d’idees, de sensacions, però mai d’una idea predeterminada. Tot va evolucionant al llarg del procĂŠs pictòric. Has deixat molts Tuadres sense acaEar" BĂŠ, de fet, n’he deixat uns quants. De vegades quan estĂ s pintant t’adones que un quadre no funciona. El quadre no ix, no t’agrada, si el quadre no s’adapta als teus interessos llavors pares i el deixes a un racĂł. Un pintor s’ha de sentir a gust amb les coses que realitza. A l’exposiciĂł Tue recentment has presentat hi ha Tuadres de tamanys molt diferents des de Tuadres d’un format mĂŠs EĂŠ menudet a d’altres de gran format. Quan et planteges una exposiciĂł ja tens clar el tamany dels Tuadres" Per aquesta exposiciĂł he fet des de quadres de tres metres a quadres menuts de 30 o 40 cm. A mi m’agrada treballar amb varietat de formats, però en aquest cas va ser el resultat de visitar primer la galeria vore l’espai i a partir d’acĂ fer-te una idea de les possibilitats. TambĂŠ, a partir de la idea inicial del quadre, aquesta tambĂŠ et demana treballar amb formats mĂŠs o menys grans, horitzontals, verticals... En aquesta ocasiĂł tambĂŠ quan ja HVWDYD UHPDWDQW HO WUHEDOO YDLJ DFDEDU GH GHÂżQLU HOV formats en base a l’espai on els havia de penjar i que ja coneixia prèviament, com he dit. La idea era crear un ritme dins la galeria, que no fos tot igual, i que l’observador s’anĂŠs sorprenent a mesura que visitava l’exposiciĂł. Encara Tueden diners per al mĂłn de l’art" Qui compra Tuadres avui en dia" Qui ha comprat els teus Tuadres" De moment gent particular i diversos col¡leccionistes privats. A hores d’ara, encara no he venut cap quadre a una institucioĂł. Als pintors ens interessa que es venguen. De vegades sabem quin col¡leccionista ha comprat el teu quadre o estĂ interessat. D’altres vegades quan es venen a travĂŠs del galerista mai no ens arribem a enterar on ha anat a parar la nostra obra. $ Pt FRP TXH FRQÂżR HQ HO JDOHULVWD QR PÂśLPSRUWD on ha anat a parar el quadre, perquè estic segur
que el quadre ha caigut en bones mans. El galerista que representa la meua obra tĂŠ molt bon criteri a l’hora de vendre els quadres i determinar on aniran a parar. DesprĂŠs d’aTuesta exposiciĂł seguirĂ s amE la mateixa ltnia de treEall o farĂ s un canvi radical en l’oEra" Tot i que cada cop vaig tenint interessos nous, ara no hem plantejo un canvi radical. MĂŠs bĂŠ en podem parlar d’una evoluciĂł. En aquests moments m’estic SODQWHMDQW XQD REUD TXH FRPELQH OD LFRQRJUDÂżD UHOLJLRVD GH VHJOH ;VII L OHV LFRQRJUDÂżHV DFWXDOV que circulen per internet. La base però seguirĂ sent les noves comunicacions i les maneres que tenim per relacionar-nos en ple segle XXI. A hores d’ara tĂŠ mĂŠs força la imatge i la realitat virtual que la mateixa vida fĂsica. Avui per avui una gran part de la realitat visual estĂ a la xarxa. De tota manera l’evoluciĂł crec que la marcarĂ mĂŠs HO WUDFWDPHQW GHOV HVSDLV HO FRORU OD LFRQRJUDÂżD No serĂ tancar un projecte i començar-ne un de nou sinĂł que serĂ seguir avançant dins d’una mateixa lĂnia. SerĂ una evoluciĂł natural. De fet, de moment, en els nous quadres que he preparat desprĂŠs de l’exposiciĂł ja he incorporat quatre o cinc colors nous a la paleta. La pintura va canviant en la mesura que les persones tambĂŠ ho anem fent. Explica’ns perTuè aTuesta primera exposiciĂł individual a Almagro. Què t’ha portat Âżns allt un lloc Tue d’entrada resulta diftcil de relacionar amE el mĂłn de l’art" BĂŠ, el que m’ha portat a Almagro ha estat un galerista d’aquesta localitat. A Norberto Dotor el vaig conèixer farĂ uns tres anys, quan jo estava acabant el mĂ ster vam fer una mostra per a galeristes, artistes amb un cert recorregut, crĂtics
69
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015 d’art... El galerista es va interessar pel meu treball i a partir d’ahĂ hem seguit en contacte. Ell va anar seguint la meua obra. De tant en tant, em demanava IRWRJUDÂżHV GHOV WUHEDOOV TXH DQDYD UHDOLW]DQW ÂżQV proposar-me realitzar una exposiciĂł individual a la seua galeria FĂşcares, que estĂ a Almagro, una ciutat molt interessant de la provĂncia de Ciudad Real, en plenes terres de la Manxa. I no nomĂŠs ĂŠs una exposiciĂł puntual ja que, a hores d’ara, ell ĂŠs el meu representant dins del mĂłn de l’art i estem preparant nous projectes de cara al futur. Ell fa 40 anys que ĂŠs galerista, coneix PROW Ep FRP IXQFLRQD DTXHVW PyQ KD HVWDW HQ ÂżUHV com ARCO i de fet ĂŠs una de les persones que mĂŠs ha treballat per difondre i donar a conèixer l’art contemporani. De fet ĂŠs un galerista amb molta projecciĂł i que dĂłna a conèixer els artistes amb qui treballa arreu del mĂłn. Que li interessa mĂŠs a un artista aconseguir unes Eones vendes o unes Eones crttiTues" Realment les dues coses. Les vendes sĂłn realment importants ja que ĂŠs la Ăşnica manera de
dedicar-te exclusivament a fer aquella cosa que de veritat t’agrada. La pintura requereix molt de temps, molta concentraciĂł i per dedicar-te professionalment les vendes resulten realment imprescindibles. Les crĂtiques per la seua banda sempre estan bĂŠ, ja que t’ensenyen a seguir millorant i aprendre, tant si aquestes han estat positives com si no. Si les crĂtiques que et fan sĂłn bones, doncs millor, però si una crĂtica no ĂŠs tan bona, però ĂŠs constructiva, tambĂŠ et pot ajudar molt. BĂŠ Jorge ha estat un plaer parlar amE tu i vore la teua oEra. Des de MAINHARDT et donem les grĂ cies per les colÄ laEoracions Tue has realitzat amE la revista i amE l’associaciĂł. Al mateix temps et felicitem i t’encoratgem a seguir en aTuesta ltnia de treEall Tue de Een segur aconseguirĂ oErir-te un camt llarg i fructtfer en el mĂłn de l’art.
JORGE JULVE “RUIDO A DISTANCIAâ€? NOTA DE PRENSA El tĂtulo de la exposiciĂłn hace referencia al hecho de intentar distanciarse de la sobrecarga de informaciĂłn que impera en la sociedad actual. El estudio del pintor se convierte en un Cuarto propio conectado, haciendo referencia al libro de 5HPHGLRV =DIUD HQ HO TXH UHĂ€H[LRQD DFHUFD GHO espacio y el lugar que se ocupa al conectarse a Internet, de la necesidad de tener un espacio personal en el que podamos sentirnos cĂłmodos, en el que no nos falte de nada, solo una pantalla que nos abra las puertas al mundo online. Desde el Estudio propio conectado se han realizado las pinturas, estableciendo relaciones HQWUH OD YLGD YLUWXDO \ OD ItVLFD /D SUiFWLFD SLFWyULFD se convierte en un ejercicio para digerir toda la informaciĂłn que nos llega, todo el ruido se asimila en forma de pintura. Durante todo el proceso creativo tienen una HVSHFLDO LPSRUWDQFLD ORV GLiORJRV \ YLQFXODFLRQHV que se puedan crear entre la imagen virtual y la pintura, tanto en contenido como en forma, GHVFRQWH[WXDOL]DQGR LPiJHQHV HQFRQWUDGDV HQ IQWHUQHW GiQGROHV XQD DXWRQRPtD SLFWyULFD Una parte importante del proceso es la creaciĂłn GH DUFKLYRV GH LPiJHQHV HQFRQWUDGDV HQ IQWHUQHW Los archivos sirven como punto de partida para crear procesos pictĂłricos mentales, formados por
70
la observaciĂłn y la acumulaciĂłn de sensaciones generadas por el consumo diario de informaciĂłn virtual, que posteriormente son trasladados al VRSRUWH ItVLFR PDQWHQLHQGR XQ GLiORJR HQWUH OR virtual y lo pictĂłrico. Existen unos puntos en comĂşn en todas las LPiJHQHV FRPR VRQ ORV HOHPHQWRV FRPSRVLWLYRV la atmĂłsfera, las franjas que se crean alrededor de ODV LPiJHQHV \ GH ORV YtGHRV R ORV HQFXDGUHV SRFR trabajados fruto de la inmediatez que proporcionan los dispositivos digitales. Se realiza una traducciĂłn pictĂłrica y subjetiva, donde la materia cobra un papel protagonista, creando zonas totalmente DEVWUDFWDV FRPELQDGDV FRQ HOHPHQWRV ÂżJXUDWLYRV En la pintura se genera un juego entre la opacidad y la transparencia, se conjugan diferentes registros SOiVWLFRV EXVFDQGR XQD WRWDOLGDG HQLJPiWLFD TXH VH acerque a las sensaciones e intereses personales procedentes de la observaciĂłn de la realidad fĂsica y virtual. A partir de las primeras sesiones la pintura pasa a ser el elemento principal, donde el azar y la intenciĂłn se van combinando hasta acercarse a la idea pictĂłrica que se toma como punto de partida. La exposiciĂłn “Ruido a distanciaâ€? se ha podido visitar en la GalerĂa FĂşcares de Almagro (C/San Francisco, 1) desde el 24 de octubre al 30 de diciembre de 2015.
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
COMPLETA LA COL·LECCIÓ DE LA TEUA BIBLIOTECA GASPATXERA
71
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
Instalaciones en: C/ BARÓN DE ALCAHALÍ, 64 - 12570 ALCALÀ DE XIVERT Tel. oficina: 964 410 107 Tel. almacén: 964 410 736 e-mail: cooperativa@sanisidroalcala.com 72
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT CONVOCATORIA D’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS (ORDINÀRIA) D’acord amE els Estatuts es convoca els socis a la sessió ordinà ria d’ AssemElea General Tue tindrà lloc el primer dissaEte de feErer de 2 ( 5. 2.2 ) al Saló Social del Restaurant Jacinto a les 2: hores en primera convocatòria i a les 2: hores en segona amE el seg ent ORDRE DEL DIA: . 2. . . 5.
Lectura i aprovació si s’escau de l’acta anterior. Memòria d’activitats de l’any 2 5. Aprovació del Ealanç econòmic de 2 5. Proposta del pla d’activitats i pressupost 2 . Proposicions i preguntes.
Alcalà de Xivert desemEre de 2 5 El President de l’Associació
Festa de 6ant Antoni. FotograÂża cedida per un capicorpero
73
MAINHARDT - 83 / desembre de 2015
Alcossebre, primeres dpcades del s. XX. Fotogra¿a cedida per un capicorpero
COL·LABORA FENT SOCI A DE MAINHARDT ALGUN AMIC AMIGA O FAMILIAR - QUOTA 2¼ ANY
74
La present publicació ha rebut ajut econòmic de l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Fatxada del convent amb l’àvia Antonia Albalat. Fotogra¿a cedida per Vicente Guillamón Espallargues
Les esclaves de 1950, al claustre del convent amb el pare Valentí i el popular Frai Fèlix. Fotogra¿a cedida per Vicente Guillamón Espallargues