Escola Jaume Balmes
Núm. 49 MARÇ 2016
Editorial - Hola Martina, sóc en Carles. Com anem? - Jo bé, i tu? Des d'on em truques? - Sóc al poble, a punt de començar les vacances. Tinc moltes ganes de veure't! - Jo també! Segurament vindré a Sant Feliu el dijous. Hi serà la teva colla? - Sí, la Meritxell, en Marc i l'Ahmed segur que sí! Ens ho podem passar molt bé! Em sembla que l'ajuntament ha organitzat moltes activitats per aquests dies! A més t'he d'explicar moltes coses! - Quina intriga... Avança-me'n alguna, vinga! - Saps en Martí?... Ui! Val més que t'ho expliqui en viu i en directe... Mira, per telèfon te'n puc explicar algunes: estem assajant una sardana a l'escola molt divertida que la ballarem el dia 22 d'abril! Jo em faig un bon embolic amb els dosos i tresos... M'agradaria que la poguessis veure! - On la balleu? - A la plaça, com uns autèntics sardanistes! Abans, però, l'assajarem a l'escola i farem una cercavila amb el nostre drac i tots els capgrossos de cara quadrada que hem fet per celebrar el centenari dels gegants de Sant Feliu. - Espero poder-ho veure a la web de la vostra escola, farà patxoca! - I això no és tot! També a l'abril farem les jornades mediambientals. Aquest curs, la germana de l'Anna i els seus companys i companyes que fan ESO ens organitzaran uns tallers de reciclatge. Hi haurà una bona moguda... els petits d'excursió, tallers, xerrades, Uff tothom fent coses pel mediambient... Fins i tot les famílies faran la neteja del parc Usart! - Déu n'hi do com us bellugueu! - I vols saber més coses? Els de cinquè, de la classe del Genís, estan preparant la cantata de l'Auditori! - Ah! Sí! Vosaltres aneu a Granollers! Jo aquesta també la faig, però a la meva ciutat! - Doncs ja veus! - I ara què estàs fent? - Estic pensant una narració per al certamen literari de cada any, hi ha d'haver tres paraules clau, però... espera! Crec que ja la tinc! No sé com t'ho fas però sempre m'ajudes! Ets una bona amiga!! - Ha, ha, ha! Si només t'he escoltat... Fins ben aviat belluguet! Una abraçada! 2
La mona de Pasqua Amb cor de pa de pessic, de gust suau com caramel, quan li clavo queixalada sembla que mastegui el cel. Coronada amb un gran ou, amb pollets i una gallina, vestida de xocolata, és llaminadura fina. A la Vellota Quaresma, que sempre sol rondinar, no li n’hem guardat ni una molla ni un bocinet per tastar. Visca la mona de Pasqua! aquest pastís tan preuat, que agrada a grans i petits i en un no res és menjat. Lola Casas
3
P3 B “Cuca de llum”
P3 A “Els fanalets”
AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL Durant tot aquest curs, cada dimecres al matí els nens i nenes d’educació infantil realitzem diferents ambients. Amb la variant de que en aquest segon trimestre també s’hi ha incorporat P3, els més petits del cicle, plenament integrats ja a l’escola.
Què són els AMBIENTS? Els ambients són uns espais d'aprenentatge i de relació on a partir de diferents propostes els nens trien i actuen. Els dies que fem els ambients es proposen activitats ben diferents de la resta de la setmana, més lúdiques i creatives on l'objectiu principal és aprendre a relacionar-se amb altres nens i nenes de diferents grups i edats i aprendre a treballar junts i ser autònoms en espais diferents de l'aula i amb altres mestres del cicle.
Els ambients que proposem aquest curs als alumnes d'infantil són els següents:
* Ambient de natura * Ambient de volum * Ambient literari * Ambient de llavors
* Ambient de la llum * Ambient de jocs tradicionals * Ambient d’expressió corporal * Ambient de creativitat plàstica
4
Aquí us deixem una mostra dels ambients que es realitzen aquest trimestre.
P4 B “Els fars”
5
P4 A “Llanternes”
P5 A “Les bombetes”
P5 B “Els leds”
6
7
1r B Els Estels Fugaços
2n B Aurora Boreal
2n A Fitoplancton
1r A El Sol
Menjada d’escudella popular sense estovalles
El passat dia 9 de febrer, tots els alumnes de l’escola vàrem celebrar la tradicional “Menjada d’escudella popular sense estovalles” que organitza el grup Sense Estovalles anualment. Vàrem passar una bona estona tot contemplant les calderes de brou al foc i menjat l’esmorzar que ens havien preparat, pa amb salsitxa o amb xocolata. Volem donar les gràcies al grup Sense Estovalles per convidar-nos un cop més i fer-nos partícips d’una de les tradicions més arrelades al nostre poble.
8
Quin és l’origen de la tradició de l’Escudella Popular sense estovalles? Els seus inicis es remunten a finals dels segles XVIII i principis del XIX quan, el dia abans del dimecres de cendra, es celebrava l’anomenada “Bullida de calderes” o “escudella dels pobres”. El diumenge anterior, una junta del poble passava per les cases per fer una col·lecta de menjar i diners, que es portaven a una casa de cada barri on es cuinaria el brou. El dia de la festa, el dimarts de Carnaval, el flabioler passava per les cases on es cuinava tot entonant cançons populars i recollint les calderes per dur-les a la plaça i repartir l’escudella als pobres del poble i de la comarca. Aquesta tradició es va trencar durant la Guerra Civil però, més tard, l’any 1979 es va tornar a recuperar gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns del Pla de l’Os i la van rebatejar amb el nom de l’escudella del Pla de l’Os. L’any 2001 el grup Sense Estovalles va prendre el relleu i la va rebatejar com “Menjada d’escudella popular sense estovalles” i van recuperar l’emplaçament original, a la Plaça Josep Umbert Ventura. Actualment és una de les tradicions més9 arrelades a Sant Feliu i aplega cada any centenars de persones, tant del municipi com de pobles veïns.
3r B Lluminosos
3r A Pluja d’Estels
SPAIN
FINLAND
PEN-PAL
One more year our Jaume Balmes students are sharing letters with our finish partners and friends. It's an amazing experience to send and get handwritten letters back.. The objetive of these letters is to share more than a simple letter but to meet new friends and in a next future host them or maybe visit to them....... Un any més els nostres alumnes estan compartint cartes amb els alumnes i amics de Finlàndia. És tota una experiència enviar i rebre cartes escrites a mà. L'objectiu d'aquestes cartes no és tan sols compartir unes simples cartes sinó fer nous amics i en un futur proper acollir-los o fins i tot visitar-los.
10
Els nens i nenes de 3r estem molt i molt contents perquè ara tenim una pissarra digital per a cada classe. Hi trobem molts avantatges, aquests en són uns quants:
- Abans amb la pissarra de guix anàvem més lents, en canvi ara podem ferfer-ho tot més ràpid.
- La pissarra digital també té altaveus i se senten molt bé. - Abans si volíem fer servir la pissarra digital havíem d’anar a una altra classe. - Ens agrada molt la pissarra digital perquè ara podem fer jocs, buscar informació sobre els animals invertebrats, els paisatges, el curs d’un riu ... i a Castellano la fem servir molt!! Fins i tot hem recitat les nostres poesies amb música de fons.
- Abans només podíem escriure i ara podem fer de tot.
També ens va despertar
emocions:
- M’agrada molt la pissarra digital!! - Alerta!! Per tocar-la cal tenir les mans netes!! - Quan ens van dir que tindríem una pissarra digital ens vam il lusionar molt!! - Quan em van donar la notícia em vaig posar molt content!! - Quan ens van dir que posarien una pissarra digital em vaig emocionar, ja no hauríem d’anar a una altra classe per veure el paisatge o per fer jocs de matemàtiques ... - El que més em va agradar va ser quan vam tornar de la biblioteca i vam veure la pissarra encesa, va ser el millor moment!! - A mi m’agrada la pissarra digital i estic molt contenta!!! Estic tant contenta que us donaria una medalla a cadascú.
Per tot això agraïm a tots els pares i mares que hi han col laborat . Moltes, moltes gràcies per regalar-nos-la , ara tot és més fàcil!! Una vegada més us volem dir una cosa AMPA: GRÀCIES!!!
11
Fa uns dies alguns pares i mares dels alumnes de 3r van quedar per arreglar i posar en condicions l’hort de l’escola. Els nens i nenes de 3r us volen donar les gràcies: “Donem gràcies als pares i mares que van arreglar l’hort. Ara treballarem més a gust.” Els nens i nenes de 3r plantem diferents verdures a l’hort.. Això ens diverteix molt. Reguem les hortalisses i aprenem les diferents tasques que fan falta per fer un hort, les eines que s’han de fer servir, com fer-les servir... Al final totes les verdures que hem plantat ens les emportarem a casa i podrem fer una gran amanida!!!”
12
13
LA PINTURA RUPESTRE La prehistòria és la primera de les etapes de la història de la humanitat. Els de quart l'hem estat treballant i hem après moltes coses. Hem après força sobre les pintures que feien els humans durant aquesta època: les pintures rupestres. Com que no existia el paper, pintaven sobre les parets i els sostres de les coves. Sembla ser que en molts casos pintaven en espais on no vivien, i això vol dir que l'activitat de pintar era tan important per ells, que li donaven un lloc especial. Què pintaven? Solien pintar escenes de cacera on sortien armes, animals i humans. També pintaven mans i símbols com creus, rodones... Si algun dia veieu una pintura rupestre on hi surt un home caçant amb un arc (arquer), és una pintura del neolític. Ho sabem perquè al paleolític no caçaven amb arcs, caçaven amb propulsors, llances i fones. D ib u ix s im b ò lic . N o s a b e m q u è v o l d ir . C Mà feta am b un aerògraf.
Caçador del paleolític (porta una llança )
Quins colors feien servir? Bàsicament pintaven amb quatre colors: el vermell (òxid de ferro), el negre (carbonet) i el groc i el blanc (minerals). Ho barrejaven amb greixos d'animal i ja tenien la pintura a punt. On pintaven? Les pintures rupestres que es conserven les hem trobat
14
a v
a l l .
Amb quins estris pintaven? S'han trobat una mena de pinzells fets amb pèls d'animals. Es creu que pintaven amb pals, plomes, els dits... Per fer les mans en negatiu feien servir aerògrafs. Què és un aerògraf i com el feien servir? És un estri que serveix per impulsar la pintura contra una superfície. Pot fer-se amb un plat o un got i dues canyes. Una canya s'introdueix a la pintura i amb l'altra es bufa per fer sortir la pintura per la primera canya. Posaven la mà a la paret i bufaven la pintura a sobre, de manera que quan treien la mà, a la roca quedava marcada en negatiu. Mireu com ho hem fet.
Lanostra“cuevadelas manos”
Ens ha agradat molt aprendre coses sobre la prehistòria!! Reporters: Serena, Pol, Dudu, Joana L. i Isaïes.
15 4t B Forat negre
4t A Thomas Edison
PROJECTES DE TREBALL Aquest curs estem treballant la llum i, a cicle superior hem fet un mapa conceptual sobre la llum. QUÈ VOLEM SABER DE LA LLUM?
A partir d’aquest mapa hem triat diversos projectes: • Origen de l’univers: les estrelles i els forats negres • Fenòmens atmosfèrics i llum • Propietats de la llum • Els píxels • Per què l’electricitat fa que s’encengui el llum? • La fosforescència • La llum negra • Per què el foc fa llum? • El sentit de la vista: el funcionament de l’ull. • Les pantalles de leds • Origen de l’univers segons les diferents cultures al llarg de la història • La llum escalfa? • Llum i color
16 5è A Flash
5è B Làsers
6è A Hologrames
• • • •
6È B Llums de neó
Per què els focs artificials il·luminen? La contaminació lumínica Efectes especials amb llum Llum i art
Ens hem distribuït en grups per investigar sobre els temes i aviat farem un simpòsium on exposarem els nostres projectes a la resta de companys. Aquí podeu veure unes fotos de com van avançant les nostres recerques:
Us heu fixat mai en la importància de la llum en una catedral gòtica?
Sabeu què és la contaminació lumínica i
Això és un disc de Newton, heu provat a fer-lo girar?
com ens pot afectar?
17
PA DE PESSIC
MONA DE PASQUA
Ingredients:
- 3 rovells d'ou - 1 ou sencer - 50 g de sucre - ratlladura de llimona - 80 g de farina tamisada - 20 g de farina de blat de moro (Maizena) - 30 g d'ametlla en pols - 3 clares d'ou - 80 g de sucre
Preparació Preparacióó:
1. En un bol posar les 3 clares d'ou. Batre-les i quan comenci a fer bromera incorporar el sucre (80 g) a poc a poc fins que quedi una mescla ben esponjosa. 2. En un altre bol posar els 3 rovells d'ou, un ou sencer, els 50 g de sucre i la ratlladura de llimona (només la part groga) i amb l'ajuda d'unes barnilles batre-ho fins que tripliqui el seu volum i agafi un color blanquinós. 3. Barrejar lleugerament els rovells amb les clares amb una espàtula i a continuació afegir-hi les farines molt suaument. 4. Untar un motlle d'uns 24 cm amb mantega i enfarinar-lo. Donar uns cops al motlle per espolsar la farina sobrant. 5. Posar la mescla al motlle i coure-ho al forn, prèviament escalfat a 180º amb l'escalfor de baix, durant 25 minuts o fins que estigui cuit. 18 6. Treure-ho del forn i deixar refredar.
COBERTURA DE XOCOLATA
Ingredients:
- 150 g de xocolata de cobertura - 150 ml de nata líquida per muntar - 75 g de mantega - melmelada al teu gust
Preparació Preparacióó:
1. En un bol trossejar la xocolata i afegir-hi la mantega. 2. Escalfar la nata líquida fins que arrenqui el bull. 3. Retirar del foc i anar-la afegint de mica en mica sobre de la xocolata i la mantega tot remenant fins que es fongui.
MUNTATGE DEL PASTIS
1. Obrir el pastís per la meitat. 2. Farcir-lo amb una capa de melmelada. 3. Tapar amb l'altra meitat. Si us atreviu poder fer dues capes. 4. Posar el pastís sobre la reixa del forn i aquesta sobre de la safata del forn. 5. Tirar la xocolata fosa per sobre fins que quedi ben cobert tot el pastís. 6. Deixar refredar un mínim de tres hores i decorar al gust.
19
20