22
Ens han de preocupar les reinfeccions per SARSCoV-2?
Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta
Autoria: Quique Bassat, Carlota Dobaño, Gonzalo Fanjul, Jose Muñoz, Antoni Plasència, Adelaida Sarukhan i Rafael Vilasanjuan (ISGlobal)* [ Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni. ]
16 d’octubre de 2020 Foto: Mufid Majnun / Unsplash
Les estimacions més fiables suggereixen que una de cada deu persones del planeta ja ha estat infectada pel coronavirus SARS-CoV-21. En aquest context, la possibilitat que les persones es puguin tornar a infectar amb el virus estén una ombra sobre l’estratègia de lluita contra la COVID-19. Recentment s’han començat a descriure segons episodis d’infecció en persones que ja l’havien passada.
Des del punt de vista científic, hi ha tres preguntes fonamentals al voltant de les reinfeccions que de moment no podem contestar amb certesa sobre la base de la informació disponible:
Fins a aquest moment, els casos continuen sent anecdòtics. Se n’han documentat almenys sis en llocs tan distants com Hong Kong, els Estats Units, Bèlgica, l’Equador i l’Índia. Tot i que quatre d’aquests estudis es troben encara en fase de prepublicació i els casos identificats constitueixen una excepció en el conjunt dels més de 36 milions de contagis confirmats arreu del món, la realitat és que l’absència de dades i les limitacions dels sistemes de seguiment podrien estar amagant altres episodis similars.
• En quina mesura contribueixen a la transmissió del virus?
• Quina és la freqüència de les reinfeccions? • Quina gravetat tenen respecte de la primera infecció?
La resposta a cadascuna d’aquestes preguntes té implicacions en l’àmbit clínic i epidemiològic, i, per tant, un impacte en la resposta sanitària i social enfront de la COVID-19. Aquest document ofereix algunes recomanacions en diversos àmbits afectats per aquest debat
.
* Quique Bassat és director del Programa de Malària d’ISGlobal. Carlota Dobaño és responsable del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal. Gonzalo Fanjul és director d’Anàlisi de Polítiques d’ISGlobal. Jose Muñoz és associate research professor d’ISGlobal i cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona. Antoni Plasència és director general d’ISGlobal. Adelaida Sarukhan és doctora en immunologia i redactora científica a ISGlobal. Rafael Vilasanjuan és director d’Anàlisi i Desenvolupament Global d’ISGlobal. 1
10% Of Global Population May Have Contracted The Coronavirus, WHO Says. NPR. 5 d’octubre de 2020.
www.isglobal.org
1
Gràfic 1. Casos de reinfeccions recollits en publicacions científiques.
Nevada (EUA)
Bèlgica
Hong Kong Índia (2)
Equador
Lloc
Edat del pacient
Primer episodi
Interval
Segon episodi
Publicació
Hong Kong
33 anys
Simptomàtic
142 dies
Asimptomàtic
Revisat per experts
Nevada, EUA
25 anys
Simptomàtic
48 dies
Simptomàtic amb hospitalització
Prepublicació
Bèlgica
52 anys
Simptomàtic
93 dies
Simptomàtic
Revisat per experts
Equador
46 anys
Simptomàtic
63 dies
Simptomàtic
Prepublicació
Índia
25 anys
Asimptomàtic
108 dies
Asimptomàtic
Prepublicació
Índia
28 anys
Asimptomàtic
111 dies
Asimptomàtic
Prepublicació
Font: Reinfection with SARS-CoV-2: considerations for public health response. Threat assessment brief. European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). Setembre de 2020.
www.isglobal.org
2
1. “És possible que la incidència de reinfeccions augmenti a partir dels 6-12 mesos de la primera infecció si la immunitat és de curta durada, de manera que és crític monitorar millor les reinfeccions en la propera fase de la pandèmia.”
Què sabem fins ara de la resposta immunitària davant de la SARS-Cov-2?
a) Sobre la possibilitat d’una reinfecció Malgrat que les dades fins ara suggereixin que les reinfeccions podrien ser excepcionals, no podem descartar-ne una subestimació per la sobrecàrrega dels serveis sanitaris, epidemiològics i científics o perquè passen inadvertides si són majoritàriament asimptomàtiques. La majoria de persones expertes coincideix que les reinfeccions són esperables, però probablement amb conseqüències lleus i limitades, i sense descartar possibles casos greus associats a factors de risc individuals.
b) Sobre la immunitat després de la infecció Els estudis inicials van mostrar que la majoria de persones produeixen anticossos i posteriorment es va demostrar que també generen respostes cel·lulars. La reactivitat encreuada entre el SARS-CoV-2 i els coronavirus del refredat comú podria proporcionar una protecció parcial davant la COVID-19, sobretot en infants. No obstant això, a mesura que els estudis avancen s’evidencia que la resposta immune és molt heterogènia entre les persones. Algunes no generen anticossos, malgrat que sembla que totes generen limfòcits T reactius al SARS-CoV-2. Encara desconeixem quin tipus i quin llindar d’anticossos i limfòcits T protegeix enfront de la infecció i la malaltia (correlats de protecció) i això suposa una limitació fonamental.
www.isglobal.org
c) Sobre la durada de la resposta immunitària Encara no sabem si la immunitat davant del SARS-CoV-2 s’assembla a la dels coronavirus del refredat (durada limitada, 6-12 mesos) o a la dels coronavirus SARS i MERS (llarga, diversos anys). Estudis recents que han seguit casos fins a quatre mesos reporten una tendència a la disminució d’anticossos, tot i que els limfòcits T podrien ser més estables. Per tant, el risc de reinfecció podria augmentar a mesura que les respostes immunes travessen el llindar de protecció, però de manera molt diversa entre les persones. És possible que la incidència de reinfeccions augmenti a partir dels 6-12 mesos de la primera infecció si la immunitat és de curta durada, per la qual cosa és crític monitorar millor les reinfeccions en la propera fase de la pandèmia. Una primera generació de vacunes podria endarrerir un possible repunt de les reinfeccions. No obstant això, les mateixes incerteses que ens planteja la immunitat natural s’apliquen a la immunitat generada per les vacunes: durarà en el temps o caldrà revacunar periòdicament?
.
3
“L’única manera d’abordar aquests interrogants és mitjançant un seguiment actiu de casos al llarg del temps per establir la tipologia, la magnitud i la durada de les respostes immunes.”
2.
Com hem d’abordar els interrogants de les reinfeccions
L’única manera d’abordar aquests interrogants és mitjançant un seguiment actiu de casos al llarg del temps per establir la tipologia, la magnitud i la durada de les respostes immunes i l’impacte que tenen en la protecció enfront de reinfeccions. En concret, cal:
ció de virus), epidemiològica (contactes, exposició), clínica (factors de risc, gravetat de símptomes) i immunològica (presència d’anticossos, cèl·lules T), per als dos episodis d’infecció. L’establiment de protocols comuns per obtenir aquesta informació i recollir-la seria de gran utilitat.
• Establir cohorts de persones que han passat la malaltia, així com de persones vacunades.
Mentre no tinguem més informació i hi continuï havent un risc significatiu d’infecció, cal que les persones que ja han passat la malaltia continuïn complint les mateixes mesures preventives, com ara l’ús de mascareta i la higiene de mans
• Estandarditzar els criteris i els protocols per definir les reinfeccions, a escala europea o internacional.
.
• Recopilar tota la informació per a cada possible cas: genòmica (seqüencia-
“La possibilitat que les persones contagiades amb aquest virus es puguin reinfectar, patir un altre cop la malaltia o transmetre-la ha de formar part de la preparació dels sistemes de salut.”
3.
La resposta i la resiliència dels sistemes de salut i l’atenció clínica
L’anticipació dels sistemes de salut constitueix un dels factors clau en la resposta a la COVID-19. La possibilitat que les persones contagiades amb aquest virus es puguin reinfectar, patir un altre cop la malaltia o transmetre-la ha de formar part de la preparació dels sistemes en alguns capítols rellevants: • Cal dur a terme un diagnòstic i una avaluació de la infecció per SARS-CoV-2 també en aquells pacients que ja hagin patit prèviament la infecció. Això implica assegurar la capacitat de testatge àgil també per als casos amb infecció prèvia confirmada i símptomes compatibles. En cas positiu, cal aplicar els protocols de rastreig i testatge de contactes i aplicació de quarantenes. • Pel que se sap fins ara, la gestió clínica del pacient reinfectat no ha de ser diferent de la dels pacients amb una priwww.isglobal.org
mera infecció. Tot i que cap dels casos de reinfecció descrits fins al moment no ha contagiat altres persones, no es descarta que puguin transmetre la infecció de la mateixa manera que les persones infectades per primera vegada. En conjunt, l’escassa evidència disponible apuntaria a un impacte epidemiològic limitat de les reinfeccions (assumint l’estabilitat genètica relativa del virus observada fins ara) en la transmissió a gran escala. Tot i així, les activitats de salut pública i la resposta dels sistemes assistencials han de tenir en compte aquesta possibilitat i aplicar i, si escau, adaptar, els protocols vigents i assegurar la coordinació en la informació i en la gestió de les actuacions de prevenció i control de la transmissió
.
4
“La reinfecció no significa que les vacunes no siguin efectives. El que sí que podria implicar és que calgui administrar un o diversos reforços a una gran part de la població al cap d’un cert temps.”
4.
L’estratègia global de vacunació
És important assenyalar que encara no se sap si la immunitat adquirida per les diverses vacunes que s’estan desenvolupant serà del mateix tipus o durada que la immunitat natural. S’espera que les vacunes generin una immunitat més forta, durable i homogènia que la immunitat generada després d’una infecció natural, particularment en casos sense símptomes o amb símptomes lleus, però encara no se’n té cap prova (diverses de les vacunes candidates més avançades fan servir tecnologia que no s’ha fet servir mai abans en humans). En qualsevol cas, la reinfecció no vol dir que les vacunes no siguin efectives. El que sí que podria implicar és que calgui administrar un o diversos reforços a una gran part de la població al cap d’un cert temps. Des d’un punt de vista logístic, això requerirà un esforç encara més gran per produir, distribuir i comprar milers de milions de dosis suplementàries. Però aquest és el cas de moltes altres vacunes; de fet, la de la febre groga és una de les poques que confereix una protecció de per vida.
de prevenir la infecció. En aquest cas, les persones vacunades esdevindrien portadors asimptomàtics del virus i, per tant, podrien infectar grups vulnerables. De manera que el manteniment en l’àmbit comunitari (tant en persones vacunades correctament com en les no vacunades) de les mesures de prevenció habituals (ús de mascareta, higiene de mans) s’ha de mantenir fins que es provi aquesta hipòtesi o fins que un percentatge prou elevat de la població estigui vacunat. Si les reinfeccions resulten marginals (és a dir, poc freqüents i sense impacte negatiu en la salut), una estratègia possible en els països on hi pugui haver seguiment serològic seria no incloure les persones que ja hagin passat la infecció (al voltant del 10 % segons l’estimació ja esmentada de l’Organització Mundial de la Salut) en els plans estatals de vacunació. Tenint en compte que, almenys a l’inici, la demanda de la vacuna serà molt superior a l’oferta, aquesta estratègia permetria deixar marge per prioritzar col·lectius que encara no han desenvolupat immunitat
.
És possible també que les vacunes només redueixin els símptomes en comptes
Requadre 1. La gestió de l’educació i nova normalitat. La possibilitat de reinfeccions afecta poc les rutines establertes per a una tornada a l’escola segura. A les escoles, l’objectiu fonamental és identificar els positius i aïllar-los d’una manera àgil i alhora rastrejar-ne els contactes directes en els grups estables de convivència o bombolla. Aquest escenari simplement augmentaria el grup d’infants i adults potencialment «infectables». En el cas que les reinfeccions esdevinguin un fenomen més freqüent, tots els contactes propers a un cas positiu s’han de sotmetre al seguiment i l’aïllament en previsió d’una possible reinfecció. No obstant això, aquest fet no afectaria els circuits establerts fins al moment, simplement augmentaria el nombre actual de persones en risc.
www.isglobal.org
5
“Les reinfeccions s’han de considerar en el context del que se sap respecte d’altres virus respiratoris i sempre en el context de la magnitud del problema detectat, per no crear una alarma innecessària.”
5.
El desafiament de la informació pública
És essencial que es proporcioni informació pública d’una manera ràpida i transparent sobre les reinfeccions i que s’expliqui la incertesa que hi ha de moment al voltant d’aquestes. Les reinfeccions s’han de considerar en el context del que se sap respecte d’altres virus respiratoris, i sempre en el context de la magnitud del problema detectat, per no crear una alarma innecessària.
• Si les reinfeccions són marginals i no agreugen la malaltia, no caldria incloure les persones que mantinguin anticossos en les campanyes inicials de vacunació. • Si, per contra, les reinfeccions són freqüents, això podria significar que cal administrar reforços de la vacuna al cap d’un cert temps, o de manera regular
.
Aquests són alguns missatges necessaris, amb la informació de què disposem fins ara: • Les reinfeccions no són per ara un motiu d’alarma. S’observen en molts altres virus respiratoris. • Encara no sabem la freqüència amb què ocorren les reinfeccions. De moment se n’ha documentat un nombre molt reduït de casos. • Tampoc no sabem encara les conseqüències de les reinfeccions en l’àmbit individual (gravetat de símptomes després de la segona infecció) o poblacional (capacitat de propagar el virus). Per això continua sent necessari que les persones que han passat la infecció mantinguin les mateixes mesures d’higiene i prevenció que la resta de la població. • Ens cal més informació sobre el tipus i la durada de la immunitat natural i de la que s’adquireix després de la vacuna.
www.isglobal.org
6
PER SABER-NE MÉS • Reinfection with SARS-CoV-2: considerations for public health response. Threat assessment brief. European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). Setembre de 2020. • Coronavirus reinfections: three questions scientists are asking. Nature. 4 de setembre de 2020. • What the immune response to the coronavirus says about the prospects for a vaccine. Nature. 17 d’agost de 2020. • Robust T Cell Immunity in Convalescent Individuals with Asymptomatic or Mild COVID-19. Cell.14 d’agost de2020. • A systematic review of antibody mediated immunity to coronaviruses: kinetics, correlates of protection, and association with severity. Nature Communications. 17 de setembre de 2020.
www.isglobal.org
7