VOLUM 50, 2000 TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 2000
LA BIOLOGIA A L ALBA D UN NOU MIL· LENNI JAUME BERTRANPETIT EDITOR
TREBALLS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA VOLUM 50, 2000
La visió de Fernando Krahn sobre les perspectives de la biologia actual és sorprenent i rica; és estimulant i intrigant; és oberta. Per això permet i convida de fer interpretacions imprevisibles. Potser el punt de partida podria ser una frase gairebé òbvia: la intel·ligència humana (com les altres intel·ligències) no ha sorgit per entendre el món, sinó per sobreviure. D una manera semblant a la il·lustració de Fernando Krahn, hi ha un significat implícit en aquesta frase: de quina manera l entorn ha configurat i configura la nostra pròpia percepció i concepció del món. La ment científica pretén un exercici compartible i homologable amb les altres ments: l observació objectiva i la deducció sota els postulats de la lògica formal. Però potser ja és hora, en l exploració dels límits del nostre coneixement, que interpretem sota un prisma biològic allò que ens fa entendre i interpretar. Podríem entendre la il·lustració en el sentit que els estímuls exteriors configuren l arquitectura del nostre sistema nerviós i, és clar, la seva manera de funcionar i la nostra de percebre. Als pessimistes que temen el determinisme biològic, els pot alegrar saber que el contingut d informació d un cervell humà és unes mil vegades superior al contingut d informació del conjunt del nostre genoma. Els estímuls exteriors, doncs, ens configuren en allò que creiem més íntim, el nostre cervell. I ens deixen la complexa pregunta de com preparen els gens el substrat per a una modulació que no té res de casual. Aquest sistema nerviós és fruit d un procés evolutiu del que la dèria de la pròpia comprensió no n ha estat el motor, sinó que n és un producte secundari. La nostra percepció del món no és objectiva, no està fonamentada en relacions senzilles entre l estímul, el seu efecte en els nostres sensors i l efecte final al sistema nerviós. L evolució, en el llarg camí del bricolatge, ha fet servir allò que ha pogut per assolir millores conjunturals, sempre cercant una utilitat que no caldria justificar en si mateixa, ja que pot tenir causalitats ocultes. El nostre cervell forja una ment eficaç per detectar l engany o per establir lligams socials, més que no pas per resoldre preats enigmes matemàtics. La física del segle XX va aprendre l íntima relació entre l observador i allò que s observa, i va mostrar que no són dues parts independents sinó intricadament connectades. A la biologia li resta encara entendre bona part de la nostra relació amb el món. Comencem a entendre la vida i anirem entenent la integració, molt complexa, de tota la vida i el món físic que l envolta. Llavors seran senzills fins i tot els enigmes de l esperit. JAUME BERTRANPETIT