f. BOT Gènere de plantes arbòries o arbustives erectes de la família de les combretàcies, de flors petites i en general verdes o blanques, que comprèn unes 225 espècies pròpies de regions tropicals. Se n’utilitza la fusta, i també serveix com a planta ornamental i és font de tanins.
f. pl. MIT Festes en honor del déu de la mitologia clàssica romana Tèrminus, déu protector dels límits dels camps i de les fronteres. Els pagesos les celebraven anualment el 23 de febrer.
f. SCATERM Revista de la Societat Catalana de Terminologia.
La Societat Catalana de Terminologia, punt de trobada de la terminologia catalana
La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) és hereva de l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM, fundada l’any 2002) i va esdevenir filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 2008. Com a societat filial de l’IEC, la SCATERM treballa per ser un punt de referència en l’àmbit terminològic i té per finalitat difondre i promoure l’activitat terminològica en català, sobretot en els àmbits científics i tècnics.
Així mateix, la SCATERM constitueix un lloc de trobada per a l’intercanvi d’informació i de coneixements entre totes les persones i organitzacions vinculades d’una manera o altra amb la terminologia.
Associeu-vos-hi!
La SCATERM us convida a participar activament en la cooperació i la difusió del treball terminològic. Us animem a aportar idees, proposar activitats, presentar ponències en les jornades i seminaris, i col·laborar amb la revista terminàlia, amb articles o propostes per a la secció «Espai de trobada».
Els socis i sòcies de la SCATERM poden gaudir d’aquests avantatges:
n Descompte d’un 50 % en les publicacions de l’IEC.
n Accés a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques de les universitats de Catalunya.
n Cada soci col·lectiu pot designar quatre representants que gaudiran dels avantatges anteriors, que són aplicables individualment.
Existeixen tres tipus de quotes anuals: per a socis i sòcies individuals, per a socis collectius i per a socis i sòcies júnior (amb una quota reduïda). Si voleu més informació, visiteu https://scaterm.iec.cat, on trobareu les quotes actualitzades i la butlleta d’alta.
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
María Lucía Carrillo Expósito
y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez From collapsed states to semantic dynamics:
Entrevista
Terminàlia parla amb… Judith Colell, directora, guionista, productora i presidenta de l’Acadèmia
Jordi Pons, Jordi Dorca i Montse Puigdevall Posar nom a les imatges en moviment: de la llanterna
M. Teresa Cabré Castellví (UPF, IEC) Editora en cap: Mercè Lorente Casafont (UPF, IEC)
Consell de Redacció:
Ester Bonet Solé (SCATERM), Marisa Carrió Pastor (Universitat Politècnica de València), Àngels Egea Puigventós (Universitat de Barcelona), Xavier Fargas i Valero (TERMCAT), Sabela Fernández-Silva (UNED, PUCV), Anna Joan Casademont (Université TÉLUQ, Québec, Canadà), Albert Morales Moreno (Universitat Oberta de Catalunya), Pilar Sánchez-Gijón (Universitat Autònoma de Barcelona), Laura Santamaria Guinot (Universitat Autònoma de Barcelona), Johannes Schnitzer (Wirtschaftsuniversität Wien, Àustria), Mercedes Suárez de la Torre (Universidad Autónoma de Manizales, Colòmbia)
Consell assessor: Gerhard Budin (Univ. de Viena), Tina Célestin (OQLF), Guiomar Ciapuscio (UBA), Maria Corominas i Piulats (UAB,IEC), Loïc Depecker (Univ. de París I), Pamela Faber (UGR), Joan Martí Castell (URV, IEC)
Consell científic: Andreina Adelstein, Ieda Alves, Jordi Bover, Margarita Correia, Maria Josep Cuenca, Patrick Drouin, Joaquín García Palacios, Christophe Gerard, Xosé Maria Gómez Clemente, Gloria Guerrero Ramos, Mar Massanell Mesalles, Fernando Prieto Ramos, Gabriel Quiroz Herrera, Antoni Roca Rosell, Micaela Rossi, Gerardo Sierra Martínez, Joan Vallès Xirau, Lieve Vangehuchten, Carmen Varo Varo, Igone Zabala.
I Conferencia Internacional de Investigación en Linguas (CIIL25) 74 Mercè Lorente
Crònica d’una jornada esplèndida. XXIII Jornada de la SCATERM: «Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible» 76
Imma Sas Romero
Radar de neologia: eines i recursos de l’OBNEO «Paraules per a la igualtat» 78
Judit Freixa i Yago Soler
Semblança:
Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1927)
Pere Portabella, un retrat en constel·lació 80 Jordi Balló
Capçalera de la revista: Jesús Carrasco Disseny i maquetació: Esteva&Estêvão
En aquest número han col·laborat: Jahiro Samar Andrade Preciado, Jordi Balló, Diego A. Burgos, María Lucía Carrillo Expósito, Judith Colell, Ioana Cornea, Jordi Dorca, Àngels Egea, Luís Estêvão, Judit Freixa, Mercè Lorente, Albert Morales Moreno, Carlos Mario Pérez Pérez, Jordi Pons, Montse Puigdevall, Héctor Javier Sánchez Ramírez, Gloria Ramos, Imma Sas Romero, Marina Solà, Yago Soler i Mariona Torra.
Societat Catalana de Terminologia https://scaterm.llocs.iec.cat
Presidenta: Ester Bonet
Vicepresidenta: Rosa Estopà
Tresorer: Francesc Galera
Secretària: Laia Vidal
Vocals: Joan Puigmalet i Imma Sas Delegada de l’IEC: Mercè Lorente
A la plataforma de la revista podeu consultar les polítiques editorials actualitzades (https:// revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/index). També trobareu totes les indicacions per a les noves trameses: https://revistes.iec.cat/index.php/ Terminalia/about/submissions
Les revistes de l’IEC allotjades a l’Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les quinze propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).
Revista Terminàlia
Societat Catalana de Terminologia
Carrer del Carme, 47 · 08001 Barcelona Telèfon: 935 529 104
El codi ètic de la revista TERMINÀLIA inclou les recomanacions de la darrera revisió (març de 2011) del Code of Conduct and Best Practice Guidelines for Journal Editors del Committee on Publication Ethics (COPE) https://publicationethics.org i les impulsades des de l’Institut d’Estudis Catalans, institució editora de la revista.
Amb la col·laboració de:
Aquest número
Benvinguts i benvingudes al nou número de Terminàlia de primavera-estiu. El tema del monogràfic sectorial d’aquest número és «Terminologia i cinema». El cinema és un àmbit professional i acadèmic ben delimitat i de molt impacte social i popular, cosa que contrasta amb la reduïda atenció que, a parer nostre, ha tingut la seva terminologia. Ens interessa identificar, en les seccions «Dossier» i «Entrevista», les diverses necessitats terminològiques del sector en l’ensenyament, en la pràctica professional i en els arxius i museus especialitzats. Hem parlat a l’entrevista amb Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. En el dossier hem comptat amb la col·laboració de l’equip directiu del Museu del Cinema de Girona i amb el Servei de Documentació del TERMCAT. Els agraïm a tots i totes les seves aportacions i reflexions sobre la terminologia emprada i les necessitats de present i de futur.
Dins del mateix tema, hem dedicat la secció «Semblança» a la figura i l’obra de Pere Portabella i Ràfols, director, guionista i productor de cinema, la celebració del centenari del naixement del qual comença aviat. El text de la semblança ha estat escrit per Jordi Balló, professor i investigador de cinema de la Universitat Pompeu Fabra.
A la secció «Articles» hem inclòs quatre textos avaluats externament mitjançant doble revisió amb cegament, un en llengua catalana, dos en castellà i un en anglès: el primer, sobre terminologia de la nàutica i lexicografia històrica, a càrrec de Gloria Guerrero Ramos, de la Universitat de Màlaga; el segon, sobre l’avaluació de la gestió de la terminologia amb aplicacions d’intelligència artificial, a càrrec de Jahiro Samar Andrade, de la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia, Ioana Cornea de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i Héctor Javier Sánchez Ramírez de la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia; un tercer article, sobre els neologismes de la neurologia amb perspectiva de gènere, a càrrec de
María Lucía Carrillo, de la Universitat de Màlaga, i el quart article, sobre el model quàntic de la unitat terminològica, a càrrec de Diego A. Burgos, de la Universitat de Wake Forest (Estats Units), i de Carlos Mario Pérez Pérez, de la Universitat Autònoma de Mèxic.
A l’«Espai de trobada» hi trobareu la crònica de la I Conferencia Internacional de Investigación en Linguas (CIIL25), organitzada per l’institut iLingua de la Universitat de Vigo el novembre de 2025, i la XXIII Jornada de la SCATERM «Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible», que va tenir lloc el passat 4 de juny. En aquesta secció també encetem una nova sèrie de reportatges sobre eines i recursos de l’Observatori de Neologia, amb el nom «Radar de neologia » : la primera contribució està dedicada a la iniciativa «Paraules per a la igualtat».
Aprofitem aquest prefaci per informar-vos també que la revista Terminàlia ha estat inclosa a la plataforma Diamond Discovery Hub de la Unió Europea, per a revistes d’accés obert d’alta qualitat. Una altra bona notícia, que potser heu rebut per altres mitjans, és que la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha concedit el Premi Sant Jordi d’enguany a Clàudia Puigventós, de la Universitat de Barcelona, pel treball Avaluació i millora de la terminologia del sistema SCRIBAL en l’entorn universitari. Esperem que pugui col·laborar amb la revista ben aviat.
Gaudiu d’aquest número de cine!
El Consell de Redacció
Terminàlia
és la revista de la Societat Catalana de Terminologia, SCATERM, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Té una periodicitat semestral i es publica preferentment en suport electrònic.
Són ben reconegudes arreu les activitats terminològiques catalanes (en formació, en recerca, en normalització, en producció de recursos). Terminàlia és, doncs, una publicació catalana amb una clara voluntat de projecció exterior; per aquest motiu, les llengües de la revista són el català i l’anglès. A la secció «Articles» s’admeten també originals en castellà i en francès. A la resta de les seccions, quan hi ha contribucions en llengües diferents de les quatre esmentades, els textos es tradueixen al català, però també es pot trobar el text en la llengua original.
La temàtica de la revista gira entorn de la terminologia, en sentit ampli, i també s’estén a àmbits afins (anàlisi del discurs especialitzat, traducció especialitzada, història del discurs científic, ensenyament de llengües amb propòsits específics, enginyeria lingüística aplicada al treball terminològic, corpus lingüístics de contingut especialitzat, etc.).
El 100 % dels continguts de la revista són contribucions originals. La revista està estructurada en seccions fixes, que pretenen reflectir la situació actual de les diverses activitats terminològiques i d’àmbits afins, i també servir d’òrgan d’intercanvi i d’expressió dels diversos perfils professionals vinculats a la terminologia. És un objectiu principal de la revista publicar articles de qualitat i que hagin superat una doble revisió amb cegament.
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
Universitat de Màlaga
ORCID: 0000-0001-8188-4570 gguerrero@uma.es
resum
En aquest treball volem abordar la relació entre dues disciplines que, tot i néixer amb objectius i metodologies diferents, avui es troben més interconnectades que mai: la terminologia i la lexicografia. Han seguit trajectòries històriques i metodològiques pròpies, però en les últimes dècades s’han multiplicat els punts de contacte entre l’una i l’altra. L’interès pels llenguatges especialitzats, l’expansió de la lingüística aplicada i els avenços tecnològics en la gestió de dades lèxiques han posat de manifest no només les necessitats d’innovar en els seus mètodes i eines, sinó també de reflexionar sobre les fronteres que les uneixen o les separen, i les aportacions que cadascuna pot oferir a l’altra, és a dir, si aquesta interacció les enriqueix o, al contrari, les empobreix.
és doctora en Filologia Hispànica i professora de Lingüística General a la Universitat de Màlaga, on ha desenvolupat una àmplia trajectòria docent i investigadora durant més de trenta-cinc anys. Especialista en lexicografia, lexicologia, terminologia i neologia, ha participat en nombrosos projectes de recerca competitius i ha estat responsable de diverses iniciatives internacionals vinculades a la terminologia i als estudis lingüístics. Ha publicat obres de referència sobre neologia i terminologia i ha impartit conferències i cursos a universitats d’Europa i l'Amèrica Llatina. També ha dirigit tesis doctorals i ha tingut un paper destacat en la implantació dels estudis de terminologia a la universitat espanyola.
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
Abstract
Innovations and challenges in terminology and lexicography: Mutual contributions and common boundaries
In this article, we seek to address the relation between two disciplines which, despite having originated with different goals and methodologies, are now more interconnected than ever: terminology and lexicography. They have followed their own historical and methodological trajectories, but in recent decades their points of contact have multiplied. The interest in specialised languages, the expansion of applied linguistics, and technological advances in the management
of lexical data have highlighted not only the need to innovate their methods and tools, but also to reflect on the boundaries that unite or separate them, and the contributions that each can offer to the other, that is to say, whether this interaction enriches them or, on the contrary, impoverishes them.
Keywords: terminology; lexicography; specialized languages; applied linguistics; lexical data management
1 Introducció
Convé recordar que estem davant d’una problemàtica que no és nova, ja que fa més de dos segles, en el pròleg del Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes, Esteban de Terreros y Pando ja se la plantejava, en advertir de la necessitat de fixar un mètode que permetés aplicar criteris diferents a l’hora d’introduir paraules tècniques o comunes, mètode que encara avui mantenim.
La terminologia i la lexicografia han estat considerades disciplines autònomes, amb objectes d’estudi i finalitats diferenciats. Des de la seva creació com a disciplina, la primera se centra en la identificació, descripció i normalització dels termes propis de les llengües d’especialitat, mentre que la segona s’ocupa de l’organització, sistematització i representació del lèxic en general, sigui comú o especialitzat. Tot i això, aquells límits que es van imposar i que durant molt de temps semblaven nítids s’han qüestionat progressivament per la pràctica investigadora i per les necessitats que planteja la societat del coneixement.
La creixent especialització del coneixement, junt amb la internacionalització de la comunicació científica i tècnica, ha fet que la terminologia i la lexicografia s’enfrontin a reptes comuns: des de la creació de repertoris lexicogràfics capaços d’incorporar terminologies sectorials fins a la necessitat d’adaptar els mètodes de representació dels nous entorns digitals. Aquest escenari ha posat en evidència que els avenços en una disciplina repercuteixen de manera directa o indirecta en l’altra, fet que entenem com a aportacions mútues, les quals, evidentment, enriqueixen tant la teoria com la pràctica.
El desenvolupament d’eines informàtiques i de bases de dades ha afavorit l’apropament entre ambdues disciplines. Les tècniques terminològiques d’anàlisi conceptual, per exemple, han estat incorporades en lexicografia per millorar la precisió de les definicions. De la mateixa manera, la lexicografia ha proporcionat
a la terminologia models metodològics consolidats pel que fa a la macroestructura, la microestructura i el tractament de la variació lingüística. Aquests encreuaments entre ambdues disciplines no impliquen una dissolució de fronteres, sinó la construcció de fronteres comunes, espais compartits en els quals la cooperació resulta imprescindible per afrontar els reptes de la descripció i difusió del coneixement. És dins d’aquest context que hem de reflexionar, no només sobre les innovacions que ambdues disciplines han experimentat en l’últim decenni, sinó també sobre els punts de convergència entre elles, amb la idea d’esbrinar si la col·laboració interdisciplinària permet superar els límits tradicionals i pot obrir noves perspectives d’anàlisi tant en l’àmbit acadèmic com professional.
2 Marc teòric
Avui en dia sembla que està acceptat que la terminologia és una disciplina lingüística i que el seu àmbit d’estudi s’ha d’emmarcar dins la semàntica lèxica o la lexicologia, o, com a mínim, que ja no genera tanta controvèrsia i que les seves relacions amb la lexicografia com a matèria específica, o la seva inclusió en aquesta matèria, podrien estar també fora de discussió. Tot i això, encara no existeix un consens definitiu sobre la seva definició, el seu marc d’actuació i els seus objectius. El camí cap a la seva consolidació com a disciplina ha estat llarg i complex. És cert que es fa terminologia des de fa molt de temps, però sense saber-ho. I això és perquè, com ja hem dit en més d’una ocasió, la terminologia com a disciplina moderna data de mitjan segle passat i la seva consideració com a disciplina científica per part d’alguns investigadors és molt recent. La major part de la comunitat acadèmica encara percep la terminologia com una simple eina auxiliar per a la traducció cientificotècnica, mentre que la resta la consideren exclusivament en la seva dimensió normalitzadora.
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
Tanmateix, cada cop hi ha més investigadors que la situen dins de l’àmbit de les ciències del llenguatge, concretament dins la semàntica lèxica, l’objectiu primordial de la qual és la comunicació, gràcies a la revalorització que en els últims anys ha adquirit el component lèxic, mitjançant el seu estudi en qualsevol dels nivells lingüístics, des del morfema fins a l’enunciat textual.1
Fa alguns anys (1997), definíem la terminologia com una matèria lingüística autònoma però no independent, de caràcter interdisciplinari i l’objecte d’estudi de la qual és el terme pertanyent als anomenats llenguatges d’especialitat. Però aquesta definició, que en un principi pot semblar vàlida, suposa certs problemes. D’una banda, a l’hora d’establir una delimitació clara sobre què s’entén per terme, i, de l’altra, sobre què s’entén per llenguatge d’especialitat. Cabré (2004, p. 20) ha arribat a dir que s’ha fet un ús abusiu d’aquesta expressió, i probablement té raó. Al segle xix i durant gran part del xx, la terminologia i la lexicografia van seguir camins diferents. La lexicografia es va consolidar com la disciplina encarregada de l’elaboració de diccionaris, amb un enfocament descriptiu del lèxic en el seu ús quotidià i literari. La terminologia, en canvi, va sorgir amb un propòsit més normatiu, especialment en l’àmbit de l’estandardització de termes científics i tècnics, sota la influència de l’Escola de Viena i les obres d’Eugen Wüster. Va quedar establerta una clara distinció entre ambdues, ja que la terminologia se centrava en la relació entre conceptes i termes dins d’un domini específic, i la lexicografia organitzava el lèxic sense considerar-lo dins d’un marc conceptual especialitzat.
La mateixa Cabré, en el seu manual de Terminologia (1993, p. 86-92), proposava una sèrie de característiques per argumentar la diferència entre aquestes disciplines i tractar-les de manera individualitzada: el camp d’actuació, la unitat de base, els objectius aplicats i el mètode de treball. També afirmava que, tot i que els objectius de la lexicografia i de la terminografia es confonguessin, es diferenciaven pels aspectes lingüístics dels diccionaris, per la funció del treball terminogràfic i pel procés de treball en terminografia. Tanmateix, amb l’avenç de la lingüística estructural i el desenvolupament de la semàntica lèxica com a disciplina autònoma, la rígida separació entre terminologia i lexicografia va començar a posar-se en qüestió. La semàntica lèxica va introduir models més complexos d’anàlisi dels significats, fet que va evidenciar que els termes especialitzats no podien ser tractats de manera aïllada, sinó que s’havien d’entendre en relació amb l’estructura semàntica del lèxic en conjunt.
Així doncs, la separació s’ha anat fent cada cop més difusa i, gràcies a l’evolució que han tingut les dues disciplines, s’ha considerat que els dos principals arguments per establir tant la diferència com el concepte de terme i la metodologia no són suficients per sostenir-la.
Tant terme com paraula són unitats lèxiques que en determinats contextos es fan servir com a unitats especialitzades o unitats terminològiques, res més.2 Aquesta nova concepció basada en la unificació de terme , tradicionalment objecte de la terminologia, i paraula, objecte de la lexicologia, ha eliminat aquesta separació rígida existent entre ambdues disciplines, que actualment no té sentit. Encara més, la metodologia, semasiològica en el cas de la lexicologia i onomasiològica en el de la terminologia, es fa servir indistintament en l’una i l’altra. La terminologia, impulsada pels avenços tecnològics, ha adoptat cada cop més un enfocament semasiològic, facilitat per la possibilitat d’identificar termes a partir de la seva forma textual a través d’eines d’anàlisi de corpus.
Si tradicionalment la terminologia ha estat concebuda com una disciplina autònoma amb objectius aplicats i la semàntica lèxica com a part de la lingüística teòrica que s’orienta cap a l’estudi del significat en un sentit més ampli, en l’actualitat, s’ha evidenciat la necessitat d’una integració més estreta entre ambdós àmbits, ja que el significat dels termes especialitzats no pot desvincular-se dels principis generals que regeixen la semàntica lèxica.
Casas Gómez (2020) ha defensat en diverses ocasions la inserció de la terminologia en l’àmbit de la semàntica lèxica, argumentant que les unitats terminològiques no poden aïllar-se dels principis generals del significat lèxic i que els enfocaments moderns han de superar la dicotomia tradicional entre termes i paraules.
En definitiva, en les últimes dècades la influència de la lingüística cognitiva, la teoria del prototip i la teoria del desenvolupament de bases de dades terminològiques han afavorit una integració progressiva entre lexicografia, terminologia i semàntica lèxica. La terminologia ha adoptat eines de la semàntica lèxica per analitzar la polisèmia, la variabilitat terminològica i la categorització conceptual. Paral·lelament, la lexicografia ha incorporat models terminològics per millorar la representació de termes especialitzats en els diccionaris. Avui en dia, la lexicografia i la terminologia es conceben com a disciplines complementàries, ambdues enriquides pels avenços en semàntica lèxica. L’aparició de corpus digitals i el desenvolupament de diferents enfocaments han permès reconèixer la naturalesa canviant del significat i la interconnectivitat entre els diferents nivells del lèxic.
La seva relació es manifesta, fonamentalment, en l’elaboració de diccionaris i glossaris, així com en l’anàlisi de les estructures lèxiques dins de diferents comunitats del saber. Cada disciplina aporta enfocaments complementaris que permeten una descripció més precisa i organitzada del vocabulari, tant en el seu ús general com en contextos especialitzats, però la relació amb la lexicografia, d’inclusió o d’intersecció de la terminologia, com a mínim en termes metodològics, és innegable.
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria
Guerrero Ramos
El lèxic cientificotècnic ha sigut objecte d’atenció des de l’edat mitjana. Recordem com ja Rey (1979) afirmava que la necessitat d’anomenar les coses ha estat una constant des de l’antiguitat, tot i que la idea d’una disciplina consagrada i la d’una metodologia específica van sorgir de manera gradual, després del Renaixement. La mateixa Reial Acadèmia Espanyola (RAE), en els seus estatuts, anuncia la realització d’un diccionari de veus d’arts i oficis i vocabulari científic i tècnic que mai no es va arribar a publicar. D’aquí que la institució es veiés obligada a anar incorporant aquest lèxic progressivament, com a part del lèxic general, en les successives edicions.
Però el fet que la RAE s’hagi encarregat d’anar introduint el lèxic especialitzat no ha impedit que la producció de diccionaris especialitzats de temàtiques vàries sigui constant, com pot veure’s en la llista dels primers diccionaris especialitzats recollida per Álvarez de Miranda en la seva obra Los diccionarios del español moderno (2011, p. 176-177). D’aquestes temàtiques en destaca la navegació. I és que hem de tenir en compte que la història de la llengua espanyola està íntimament lligada al mar. Des dels primers viatges d’exploració i conquesta en el segle xv , l’espanyol es va convertir en vehicle de comunicació en contextos marítims on la precisió lèxica era un requisit vital. La navegació, la construcció naval, la cartografia i les ciències afins van construir no només àrees de desenvolupament tècnic, sinó també espais d’innovació lingüística. Són, precisament, els diccionaris especialitzats, sigui quina sigui la seva temàtica, els que fan que la frontera entre ambdues disciplines sigui borrosa o, fins i tot, inexistent. Aquests diccionaris són, a la vegada, instruments lexicogràfics —pel fet de registrar i organitzar veus— i instruments terminològics —per tal com fixen i sistematitzen el vocabulari tècnic d’un domini concret. El lèxic del mar no només era abundant i complex, sinó que va estar sotmès a una forta pressió de normalització. La seguretat de la tripulació, l’eficàcia de les maniobres i la transmissió del coneixement depenien del fet que tots comprenguessin els mateixos termes de manera idèntica. Per això la tradició marítima de l’espanyol és una de les primeres en les quals es van fer diccionaris especialitzats, que poden considerar-se, hi insistim, tant obres lexicogràfiques com repertoris terminològics. Tal com ha posat de manifest Torres López (2021, p. 4), hem de coincidir amb López Piñero quan, en el seu llibre El arte de navegar en la España del Renacimiento, considera el arte de navegar o náutica com una de les més primerenques disciplines «aplicades» i un dels primers ponts que van acabar amb la separació entre ciència i tècnica pròpia de l’antiguitat clàssica i del món medieval.
Per mostrar aquesta intersecció entre terminologia i lexicografia en la tradició marítima de l’espanyol a la qual hem anat al·ludint, citarem almenys cinc dels principals diccionaris nàutics, repertoris que van contribuir a la consolidació de la lexicografia especialitza-
da en llengua castellana i van anticipar moltes de les preocupacions que més endavant articularien la teoria de la terminologia del segle xx.
Hem de recordar que l’eclosió del diccionari tècnic es produeix a mitjan segle xvi en l’àmbit naval. Ens referim, clarament, a la publicació de recopilacions de vocabulari especialitzat amb autonomia pròpia, al marge de tractats o manuals de la mateixa matèria en els quals havien aparegut inserides, abans, recopilacions de vocables. Això Lidio Nieto ho engloba sota el concepte lexicografia menor, ja que considera que, tot i presentar la informació en ordre alfabètic, no poden considerar-se diccionaris pròpiament dits. En relació amb això, afirma Nieto (2001, p. 203) que «historiográficamente, la inclusión de unidades léxicas especializadas no nace con la Lexicografía general. Esta práctica lexicográfica se remonta casi a los orígenes de la propia lexicografía en lengua española, difundiéndose las primeras obras en los comienzos del siglo xvi».
Molt encertadament, Natalia Silva López (2019: 42-43) diu que, «como cabría esperar, el avance de la ciencia y la tecnología en el Siglo de las Luces corre paralelo al desarrollo de la lexicografía sectorial española, el interés por recoger el léxico especializado y por recopilar grandes repertorios de “voces de artes y ciencias” no solo continuó en el Ochocientos, sino que alcanzó cotas verdaderamente reseñables y una buena muestra de ello es la materialización de dos obras lexicográficas principales, dos grandes hitos en la trayectoria de la lexicografía española de la Edad Moderna: el Diccionario de Autoridades (1726-39) de la Real Academia y el Diccionario castellano con las voces de las ciencias y las artes y sus correspondientes en las tres lenguas francesa, latina e italiana (1786-93) de E. de Terreros y Pando». No ens detindrem en tots els tractats manuscrits que hem mencionat, en què apareixen apèndixs lexicogràfics que recullen el lèxic especialitzat nàutic i naval — recopilacions que existeixen, com afirma Silva López (2019, p. 43), des d’abans del set-cents com a formes primigènies de la lexicografia especialitzada— i que «son concebidos inicialmente como elementos auxiliares, aunque estaban abocados a su ulterior independización» (Álvarez de Miranda, 2011, p. 167), pero sí que volem començar aquest petit recorregut pel que podríem considerar un dels primers diccionaris especialitzats des del punt de vista de la temàtica abordada, descrita pel comte de la Viñaza (1893, vol. 3, p. 931). Es tracta de la Instrucción náutica para el buen uso y regimiento de las naos , de Diego García de Palacio, que inclou al final del llibre iv un «Vocabulario de los nombres que usa la gente de mar, en todo lo que pertenesce à su arte, por orden alphabetico», publicat el 1587. Hem de tenir en compte que, com recorda Álvarez de Miranda (2008, p. 15), Gili Gaya (1964, ii, p. 271) ja va observar que, dels 87 repertoris de tecnicismes dels segles xvi a xix registrats pel comte de la Viñaza, 27 eren de termes nàutics, fet que ens indica el grau d’importància que la
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
navegació com a temàtica ha tingut i té en la història d’Espanya.
No hem d’oblidar que el segle xvi va ser la centúria de l’expansió ultramarina espanyola. L’obertura de noves rutes a l’Atlàntic i al Pacífic, la necessitat de formar pilots, cartògrafs i marins i el contacte amb altres llengües i tradicions navals (portuguès, italià, neerlandès i anglès) van generar un escenari en què la recopilació del vocabulari nàutic es va convertir en una necessitat. Respecte d’això, Torres López, en la presentació de l’obra (2021, p. 3), ha assenyalat l’interès de Felip II per les àrees d’activitat científica, àrees que es dividien «en dos grandes grupos, uno integrado por saberes teóricos y otro formado por técnicas o “artes”. El primero de ellos incluye cinco áreas de muy diverso nivel de desarrollo: las matemáticas y la cosmografía, cristalizadas como disciplinas científicas a través de una larga tradición histórica; la geografía y la historia natural, básicamente reducidas todavía a una recopilación de descripciones; y la filosofía natural, principal área directamente subordinada a planteamientos ideológicos. El segundo grupo es, asimismo, muy heterogéneo: la medicina ocupaba un lugar especial, por disponer de la tradición más sólida, como primera “arte” constituida en el mundo clásico, junto a ella, el arte de navegar era el único que entonces se ajustaba
claramente al modelo, vigente en épocas posteriores, de disciplina “aplicada”; la ingeniería y el arte militar, aunque con incipientes bases teóricas, continuaban siendo de carácter predominantemente práctico».
Per tant, els manuals de navegació, les instruccions per a pilots i els tractats sobre construcció naval incloïen amb freqüència glossaris de veus tècniques. El repertori que estem comentant de García de Palacio és una obra destinada a la formació de pilots i mariners en la nova Espanya. Tot i que no es tracta d’un diccionari sistemàtic, la Instrucción náutica mostra una consciència primerenca que la transmissió del coneixement marítim exigeix també la transmissió endreçada d’un lèxic tècnic. Les veus recollides responen a la necessitat pràctica de denominar amb precisió els elements de la nau, les maniobres, els instruments i les condicions del mar. En termes de relació entre terminologia i lexicografia, l’obra de García de Palacio se situa en una fase en la qual el lèxic apareix descrit en funció de la seva utilitat immediata, amb un ordre alfabètic no gaire sistemàtic ni una intenció explícita de normalització, però sí amb un clar valor com a antecedent de la lexicografia marítima posterior.
El segon diccionari és el Diccionario demonstrativo con la configuración o anathomia de toda la architectura naval moderna, del marquès de la Victoria, publicat el 1756.
Figura 1. Instrucción náutica para el buen uso y regimiento de las naos (Diego García de Palacio)
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
Ha sigut objecte no fa gaire d’una magnífica tesi doctoral defensada el 2019, desenvolupada per Natalia Silva López i dirigida per Yolanda Congosto.
El podem trobar integrat a la Biblioteca Virtual de Defensa. Va ser elaborat per Juan José Navarro, marquès de la Victoria, entre els anys 1719 i 1757, i conservat en l’Archivo Histórico de la Armada, a la seva seu de Madrid.
Juan José Navarro,3 capità general de l’Armada, de profund coneixement científic i humanístic, va començar el 1719 a escriure un tractat complet dividit en cinc toms que inclourien totes les branques de la marina (maniobra, ciències relacionades amb l’Armada, evolucions navals…) i que culminarien amb la realització de diversos treballs.
L’apartat de construcció naval el va abordar en aquesta obra, que comprèn, segons diu en la dedicatòria, tot el que s’inclou en la construcció, formació, mecanisme i completa habilitació d’una nau, i hi va invertir trenta-dos anys de feina. Així mateix, assegura haver realitzat una complexa investigació en naus i arsenals, havent buscat tots els noms propis, facultatius i la figura que té cada peça, vela, nus, instrument o utensili. Més endavant, en el subtítol, desgrana tipus de vaixells, materials i peces d’utilitat en la seva construcció,4 «desde el corte de los montes, asta su total
aparejo. Gradas de los astilleros, arboladuras,5 etc., delineación de paquebotes,6 lanchas, botes y faluas7 y pontones8 con todos sus utensilios, todos los instrumentos de los obreros que trabajan en los arsenales y en la construcción, sean de los carpinteros y herreros, como de los herrajes, pernería9 y clavazón. Los de los calafates, boyeros, remolares,10 toneleros, motoneros y toda la motonería que se emplea en los navíos[…]».
En definitiva, som davant d’una obra mestra, pel que s’hi documenta.
La complexitat creixent de la construcció naval, la professionalització dels oficis marítims i la competència amb altres potències navals europees van fer més urgent la fixació d’una terminologia comuna. És la figura de José de Vargas Ponce (1760-1821) la que exemplifica perfectament l’esperit il·lustrat aplicat a la Marina. Entre les seves obres es troba el tercer diccionari que presentem, el Diccionario náutico, que no es va publicar en el seu temps i que ara tenim a la nostra disposició. Carmen Torres López (2022, p. 143) afirma que «empleó largos meses en este periodo, clasificando y definiendo catorce mil voces, en forma de diecisiete tomitos, los cuales, presentados sucesivamente al Ministerio a propuesta de su autor, pasaron por todos los arsenales, y con las adiciones y enmiendas de los respectivos subinspectores, se fueron devolviendo».
Figura 2 Diccionario demonstrativo con la configuración o anathomia de toda la architectura naval moderna (Marqués de la Victoria)
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
El seu objectiu era sistematitzar el vocabulari marítim i posar-lo al servei de l’ensenyament i la pràctica naval. Les principals aportacions del diccionari de Vargas Ponce són:
● Un volum considerable de veus, que demostra un coneixement exhaustiu del lèxic naval.
● Definicions descriptives i tècniques, en les quals s’expliquen no només els termes, sinó també els conceptes als quals remeten.
● Atenció a la variació lèxica, amb observacions sobre sinònims, veus en desús i equivalències en altres idiomes.
● Caràcter acadèmic i normatiu, ja que buscava fixar un vocabulari comú per a tota l’Armada.
Aquesta obra corrobora el fet que els diccionaris no són només una eina de consulta, sinó que també són un instrument de classificació del coneixement. El quart diccionari que ens interessa ensenyar aquí és el Diccionario marítimo español, publicat a Madrid per la Imprenta Real el 1831. La seva publicació constitueix el moment culminant de la lexicografia marítima en llengua espanyola. Aquesta obra monumental, promoguda oficialment per l’Armada, respon a una necessitat llargament sentida: disposar d’un repertori exhaustiu i sistemàtic de veus nàutiques, tècniques i navals. Per conèixer-ne l’abast només cal llegir-ne el
pròleg, obra de Fernández de Navarrete, que és tot un tractat teòric.
Des del punt de vista lexicogràfic, el Diccionario marítimo español és un repertori monumental que reflecteix les tècniques de la lexicografia acadèmica del xix: ordre alfabètic, definicions elaborades, inclusió de variants i veus en desús.
Des del punt de vista terminològic, l’obra és un projecte de normalització. Cada terme es defensa amb l’objectiu de reduir l’ambigüitat i garantir que els marins facin servir un mateix vocabulari. La cerca d’univocitat és explícita: se selecciona un terme preferent davant d’altres de sinònims o de variants regionals.
Aquest caràcter doble converteix el Diccionario marítimo español en un cas exemplar de la convergència entre lexicografia i terminologia. No es tracta d’un simple repertori de paraules, sinó d’un sistema conceptual organitzat en forma de diccionari.
I l’últim diccionari és el Diccionario marítimo español, que además de las voces de navegación y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés e italiano, y las más usadas en los buques de vapor, formado con presencia de los mejores datos publicados hasta el día, de José de Lorenzo, Gonzalo de Murga i Martín Ferreiro, publicat el 1865 a Madrid per l’establiment tipogràfic de T. Fortanet.
Figura 3. Diccionario náutico (José de Vargas Ponce)
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
Figura 4. Diccionario marítimo español (Fernández de Navarrete)
Figura 5. Diccionario marítimo español… (José de Lorenzo, Gonzalo de Murga i Martín Ferreiro)
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria
Guerrero Ramos
És interessant observar, com indiquen els autors en el pròleg, que un diccionari, sigui tècnic o general, no pot pretendre la novetat absoluta, però sí que es pot ampliar i corregir amb bon criteri. D’aquí que, d’entre les fonts utilitzades, predomini el Diccionario marítimo, publicat el 1831, considerat per ells com el millor en aquest gènere. Tot i això, reconeixen que el temps i l’ús han introduït en els vocables moltes modificacions que han de consignar. Estem davant del plagi mutu del qual ja parlarà Cooper (1960), tècnica que s’ha mantingut en la lexicografia fins a la implantació de l’ús de corpus. En resum, la història de la lexicografia i la terminologia marítima en espanyol mostra un procés continu de sistematització i normalització que podríem caracteritzar de la manera següent:
1. Segles xvi-xvii: glossaris i repertoris manuscrits, amb vocació pràctica i preliminar, que anticipen la necessitat d’un vocabulari unificat.
2 Segle xviii: projectes manuscrits més sistemàtics (Vargas Ponce), amb organització alfabètica i orientació normativitzant, que reflecteixen la influència de la Il·lustració i la lexicografia general.
3. Segle xix: publicació del Diccionario marítimo español (1831), de Fernández de Navarrete, fita lexicogràfica i terminològica, amb caràcter exhaustiu, enciclopèdic i normatiu.
4. Els segles xx i xxi suposen la transició cap a la terminologia moderna.
En tots aquests períodes, la lexicografia i la terminologia es troben de manera inseparable: la primera proporciona el repertori organitzat i consultable, mentre que la segona assegura la precisió conceptual i la univocitat dels termes.
El cas de la tradició marítima és especialment illustratiu perquè combina:
● Necessitat pràctica i professional immediata (seguretat, maniobres, construcció naval).
● Rigor científic i sistemàtic (definició de conceptes, normalització).
● Innovació lexicogràfica (organització alfabètica, enciclopèdica, incorporació d’il·lustracions i referències).
La trajectòria dels diccionaris marítims en espanyol permet observar com la lexicografia especialitzada es converteix en instrument de terminologia, i com aquesta darrera, a la vegada, consolida la professionalització i el desenvolupament tècnic de la navegació. Finalment, la història d’aquests diccionaris evidencia la continuïtat entre tradició manuscrita, impressió oficial i mitjans digitals actuals, i mostra la capacitat de la lexicografia i la terminologia d’adaptar-se a canvis tecnològics, culturals i científics, mantenint sempre la coherència conceptual i la utilitat pràctica. Estem en condicions d’afirmar, doncs, que, tot i el seu origen i objectius diferenciats, la terminologia i la lexicografia han compartit històricament certs punts de contacte, tot i que les diferències epistemològiques continuen existint. Tanmateix, el que és important és
que ambdues convergeixen en la necessitat de definir, organitzar i difondre unitats lèxiques, així com en el desenvolupament d’eines que permeten garantir l’accessibilitat i fiabilitat de la informació. Aquests punts de contacte, presents des de fa temps, s’han intensificat en el context actual, marcat per la digitalització i la interdisciplinarietat. Precisament en les dues últimes dècades, tant la terminologia com la lexicografia han experimentat transformacions profundes gràcies a l’impacte de la tecnologia digital, la globalització i l’accés massiu a dades lingüístiques. Aquest canvi no ha estat únicament quantitatiu —major nombre de recursos, més ràpidament actualitzats—, sinó també qualitatiu, ja que ha modificat les metodologies de treball, els perfils professionals i la relació entre especialista i usuari.
En aquest sentit, ens veiem obligats a mencionar les innovacions que s’han produït en les dues disciplines en els últims anys, però que al mateix temps suposen una sèrie de desafiaments o reptes als quals fer front.
En aquestes innovacions, en primer lloc, hem de destacar el paper de la lingüística de corpus. Com acabem de veure, fins a finals del segle xx, l’elaboració de diccionaris i glossaris depenia, en gran mesura, de la intuïció de l’especialista, de la consulta de fonts impreses i de bases documentals relativament limitades. Respecte d’això, s’ha de recordar, com ja hem posat de manifest en una altra ocasió (Guerrero Ramos, en premsa), que la metodologia de corpus ha estat utilitzada i explotada en lexicografia molt abans que en terminologia, si bé els corpus eren, és clar, manuals. Avui, en canvi, comptem amb corpus digitals de grans dimensions que permeten observar l’ús real de les paraules i els termes en contextos autèntics, detectar patrons de col·locació, freqüència i variació i, fins i tot, seguir l’evolució diacrònica d’una veu. Eines com Sketch Engine, AntConc o TermoStat han contribuït a l’accés d’aquestes anàlisis.
Un exemple molt actual generat a la Universitat de Cadis amb aquestes eines, i que en realitat és una eina en si mateixa, és DOCUTERM, un document patentat per Casas Gómez que parteix del fet que la fitxa terminològica és la base de tota feina terminogràfica. És una patent relacionada amb el component documental i assistida per una altra (INTERLEX), centrada en els aspectes terminòtics de la interfície terminologia-informàtica. És potser en aquests moments l’eina més completa que existeix. Es tracta d’un apropament a la terminologia a través dels usos mitjançant una fitxa en la qual no es deixa res a l’atzar, sinó que s’hi inclouen camps considerats poc rellevants fins ara, com l’etimologia o el nivell de metallengua, passant pels mecanismes de formació, l’adaptació conceptual de les traduccions, etcètera. Però potser, per a mi, el més important és que no es tracta només d’un repertori terminogràfic, sinó també, com indica Casas Gómez (2022), d’una base de dades documental i relacional que pot funcionar com a diccionari electrònic especialitzat.
Gloria Guerrero Ramos
És molt elevada, tal com hem posat de manifest recentment (Guerrero Ramos, en premsa; Rodríguez Tapias, 2024), la proliferació de bases de dades especialitzades que integren no només definicions i equivalències multilingües, sinó també metadades sobre el domini d’ús, el context pragmàtic i les relacions conceptuals. Un exemple n'és IATE (Interactive Terminology for Europe), de la Unió Europea, que permet consultar termes en les vint-i-quatre llengües oficials i accedir a la fitxa completa amb notes, referències i relacions jeràrquiques, i tota una sèrie de recursos que, lògicament, agilitzen l’extracció de termes i, en definitiva, tot el buidatge terminològic, gràcies a la collaboració entre terminòlegs i lexicògrafs, que assegura que les equivalències conceptuals es reflecteixin amb precisió.
Evidentment, els sistemes automàtics d’extracció de termes permeten identificar neologismes, proposar equivalents i organitzar xarxes semàntiques quasi en temps real. Tot i això, aquesta automatització planteja reptes importants: el control de qualitat, la validació experta i la resolució d’ambigüitats encara són imprescindibles, ja que les eines automàtiques no sempre capten la complexitat semàntica o pragmàtica d’un terme.
Per la seva part, la lexicografia digital també ha fet un salt qualitatiu. Els diccionaris en línia ja no són simples versions digitalitzades d’una obra impresa; ara s’actualitzen de manera contínua, incorporen recursos multimèdia —àudio, vídeo, imatges— i ofereixen enllaços hipertextuals que permeten navegar entre definicions, sinònims, exemples i traduccions de manera no lineal. El Diccionario de la lengua española (DLE) de la RAE és un bon exemple d’això, en el qual es pretén donar cabuda a un dels avenços més rellevants de la lexicografia actual: l’atenció creixent a la variació lingüística. Si bé els diccionaris normatius tendeixen a prioritzar la varietat estàndard, els repertoris digitals ofereixen la possibilitat de documentar amb més riquesa les variants diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques. Aquest enfocament resulta especialment útil per als diccionaris de llengües pluricèntriques, com l’espanyol, en què la diversitat regional és un component essencial del sistema lèxic.
Però la variació no es limita a l’àmbit de la llengua general: els diccionaris contemporanis inclouen cada cop amb més freqüència terminologia especialitzada, integrant-la en les seves macroestructures i oferint definicions que combinen criteris lexicogràfics i terminològics. Això suposa un apropament clar entre ambdues disciplines i respon a les demandes d’usuaris que requereixen informació fiable tant sobre el lèxic comú com sobre els tecnicismes propis de diferents àmbits de coneixement.
Podem afirmar, doncs, que la terminologia ha exercit una influència creixent sobre la lexicografia, especialment en el que respecta al tractament dels denominats llenguatges d’especialitat. Els principis ter-
minològics de precisió conceptual i univocitat han contribuït a millorar l’exactitud de les definicions en diccionaris especialitzats i a clarificar les relacions jeràrquiques entre termes. Per exemple, els diccionaris tècnics d’enginyeria, medicina o dret han adoptat criteris de terminologia per garantir que cada entrada reflecteixi de manera inequívoca un concepte específic, cosa que redueix ambigüitats i confusions.
Al mateix temps, la lexicografia ha aportat a la terminologia mètodes d’organització i presentació d’informació que han estat crucials per a l’elaboració de repertoris terminològics clars i accessibles. La macroestructura alfabètica, la microestructura detallada i la inclusió d’exemples contextuals són tècniques lexicogràfiques que permeten als usuaris interpretar correctament un terme dins del seu domini d’especialitat.
L’ús de corpus lexicogràfics ha afavorit la identificació de variants, sinònims i construccions idiomàtiques, fet que enriqueix la base terminològica amb dades empíriques sobre la freqüència i l’ús reals dels termes. Així mateix, els diccionaris lexicogràfics proporcionen models per a la sistematització d’equivalències multilingües i per a l’anotació de variants regionals o sectorials, elements que són de gran valor en la construcció de bases de dades terminològiques. Un exemple d’això és el Diccionario del español jurídico (DEJ). Elaborat gràcies a un conveni entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la RAE, el DEJ aporta la novetat, davant dels tradicionals del gènere, d’estar fet amb la mateixa metodologia i amb els mateixos criteris lexicogràfics amb què es fan els diccionaris de la llengua.
El DEJ recupera la idea d’un model de diccionari que, tot i ser especialitzat, es basa en definicions escarides enriquides amb indicacions d’ús de cada paraula o locució i amb documents extrets de lleis o jurisprudència: són, com recorda Santiago Muñoz Machado, director de l’obra, els conceptes metodològics del primer diccionari acadèmic, el Diccionario de autoridades, publicat entre el 1726 i el 1739.
El DEJ és, doncs, el primer en el seu àmbit, tant a Espanya com a Europa, que abandona les explicacions extenses de caràcter enciclopèdic i s’acull als criteris lexicogràfics de la RAE, amb definicions breus i informacions complementàries que orienten sobre l’ús correcte de cada vocable.
En definitiva, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) i dels sistemes de processament del llenguatge natural (PLN) han obert oportunitats sense precedents per a ambdues disciplines. L’extracció automàtica de termes, la detecció de neologismes i la classificació semàntica poden agilitzar enormement la construcció de bases terminològiques i diccionaris digitals.
No obstant això, aquestes tecnologies, afortunadament, presenten limitacions significatives. L’ambigüitat lèxica, els matisos contextuals i les subtileses conceptuals poden generar errors o pèrdues de precisió. És per això que la intervenció humana continua
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria
Guerrero Ramos
sent imprescindible, especialment per garantir que les definicions mantinguin coherència conceptual i que els recursos resultin fiables per als usuaris especialitzats.
Però, tot i aquestes limitacions, existeixen bons exemples que il·lustren l’efectivitat de la interacció entre terminologia i lexicografia, com el Grand dictionnaire terminologique (GDT) del Quebec o la IATE, que combinen criteris terminològics i lexicogràfics oferint definicions conceptualment precises acompanyades d’informació contextual, exemples d’ús i equivalències en diverses llengües. Així, el GDT, quan la traducció d’un terme presenta variació en francès quebequès i en francès de França, presenta les dues. Per exemple, l’expressió cerebrovascular accident (CVA) és traduïda per accident cérébrovasculaire (CV) al Quebec i per accident vasculaire cerebral (AVC) a França.
Tot això ens porta a plantejar-nos una sèrie de reptes o desafiaments, problemes, en definitiva, als quals s’han d’enfrontar les disciplines que són objecte d’aquest estudi i que, lluny de resoldre’s amb tecnologia, sovint s'hi han vist amplificats.
Vivim en un món globalitzat on el primer desafiament és, precisament, la paradoxa de la globalització: d’una banda, se’ns imposa una lingua franca i, de l’altra, la reivindicació de les llengües minoritàries. Ja Hamel el 2005 (p. 87-112) va plantejar el fet que l’adequació a un context científic internacional que garanteix un èxit en la difusió comporta, en molts casos, renunciar a la llengua pròpia, i això no només en referència a algunes llengües minoritàries, sinó també a llengües considerades no científiques com l’espanyol, per molt parlada que sigui. De fet, aquest autor assenyala com l’ús de la llengua materna per part de l’especialista hispanoparlant decreix a mesura que el grau de la difusió del seu treball augmenta.
En aquest sentit, ens preguntem: poden o han de fer alguna cosa respecte d’això la lexicografia i la terminologia?
Un segon repte és la rapidesa amb què la terminologia de determinades temàtiques queda obsoleta. En àrees com la tecnologia, la biomedicina o la comunicació digital, els termes apareixen, es modifiquen i desapareixen amb una velocitat vertiginosa. Pensem en les veus relacionades amb xarxes socials: hashtag, storie, reel. Algunes s’estabilitzen, altres canvien de significat o se substitueixen en pocs anys. El repte aquí és desenvolupar mecanismes de seguiment i actualització que permetin a diccionaris i basesde dades terminològiques reflectir amb rapidesa aquests canvis sense perdre el rigor.
Un tercer desafiament és el multilingüisme i la variació geogràfica. En aquest món globalitzat, l’equivalència entre termes de diferents llengües no sempre és directa i, de vegades, la diversitat cultural crea denominacions múltiples per a un mateix concepte. En l’àmbit hispànic, la diversitat geogràfica genera variants que poden entrar en conflicte amb criteris normatius.
La lexicografia acadèmica ha tractat de resoldre-ho mitjançant les marques diatòpiques, però la seva implementació en bases terminològiques especialitzades és encara limitada. 11 La terminologia tècnica ha de decidir entre normalitzar (imposar un terme unificat) o documentar les variants (reconèixer la diversitat). S’ha de d’afavorir que s’imposi la varietat de l’espanyol peninsular com s’ha anat fent fins ara o s’ha de donar cabuda a les diferents varietats? Un exemple pot ser ordenador en espanyol peninsular, davant de computadora en la major part d’Amèrica, i computador a Colòmbia o Xile. Coexisteixen ambdues formes sense que un organisme unificador hagi imposat una forma única.
Un quart desafiament relacionat amb l’anterior és la inclusió pel que a perspectiva de gènere i diversitat. El llenguatge inclusiu planteja reptes terminològics i lexicogràfics: com registrar, normativitzar o documentar formes emergents sense caure en una imposició autoritària ni en la invisibilització. Ens referim a l’ús de formes com todes, personas gestantes, etc.
En definitiva, el desafiament consisteix a mantenir un equilibri entre descripció i prescripció. La lexicografia afronta el dilema de mantenir el seu paper normatiu o adaptar-se a un model més descriptiu. El DLE ha adoptat un enfocament híbrid: conserva criteris normatius, però incorpora usos emergents destacats en corpus.
S'hi suma la formació especialitzada. Tot i que cada cop existeixen més màsters i cursos sobre terminologia i lexicografia, el que és habitual és trobar professionals que dominen una de les àrees, però manquen de formació en l’altra, o que desconeixen les eines tecnològiques més actuals. Formar perfils híbrids, capaços de moure’s amb solvència en ambdós camps, és una prioritat.
Finalment, hem de parlar de l’ètica i la propietat intel·lectual. L’obertura de dades i recursos en línia planteja la qüestió dels drets d’autor, la traçabilitat de les fonts i la responsabilitat en la difusió de la informació. Un diccionari o una base de dades terminològica no és només una eina tècnica: és també un producte cultural que implica decisions editorials, ideològiques polítiques.
3 Conclusions
L’anàlisi de la terminologia i la lexicografia permet afirmar que, tot i que ambdues disciplines conserven diferències epistemològiques i metodològiques, la seva interacció resulta cada cop més intensa i necessària. Les innovacions tecnològiques i metodològiques de les últimes dècades han afavorit l’aparició de fronteres comunes, en què les aportacions mútues enriqueixen tant la descripció del lèxic com la conceptualització precisa dels termes especialitzats.
D’una banda, la terminologia ha influït en la lexicografia proporcionant criteris de precisió con -
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
ceptual, univocitat i estandardització, millorant la fiabilitat de les definicions i facilitant la interoperabilitat multilingüe. D’una altra, la lexicografia ha aportat a la terminologia mètodes consolidats d’estructuració d’entrades, ús de corpus i contextualització d’exemples, cosa que ha contribuït al fet que els recursos terminològics siguin més accessibles i funcionals.
Els casos de diccionaris i bases de dades híbrids mostren que la convergència no és només possible, sinó que també és altament beneficiosa. La combinació de tècniques lexicogràfiques i terminològiques permet generar recursos dinàmics, actualitzables i adaptats a diferents públics i contextos, des de la investigació acadèmica fins a la traducció professional i la divulgació científica.
Els desafiaments actuals, en particular la gestió de grans volums de dades, la integració de la intelligència artificial i la necessitat de col·laboració interdisciplinària, confirmen que el treball conjunt entre
ambdues disciplines és essencial. La formació de professionals capaços d’integrar terminologia, lexicografia i tecnologies digitals constitueix una prioritat per garantir la qualitat i l’accessibilitat dels recursos lingüístics especialitzats.
Parlar d’«aportacions mútues i fronteres comunes» no implica la fusió de disciplines, sinó el reconeixement d’espais compartits on la cooperació produeix innovacions rellevants per a la gestió del coneixement. La terminologia i la lexicografia, en combinar les seves fortaleses, es consoliden com a eines estratègiques en la societat del coneixement, capaces d’afrontar els reptes de la comunicació especialitzada, l’ensenyança i la investigació en entorns multilingües i multidisciplinaris.
Podem afirmar, doncs, que la complementarietat d’ambdues disciplines no és només possible, sinó que també és necessària per afrontar els desafiaments de la comunicació especialitzada.
Bibliografia
Álvarez de miranda, Pedro (2008). «Los repertorios léxicos de especialidad: una ojeada histórica”. En La comunicación especializada, eds. Carmen Navarro, Rosa Rodríguez Abella, Francesca Dalle Pezze y Renzo Miotti, Peter Lang, 13-40. (2011). Los diccionarios del español moderno. Gijón: Trea. Cabré, M. Teresa. 1993. La terminología. Teoría, metodología, aplicaciones. Barcelona: Antártida/Empúries. (1999). La terminología: representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (iula). (2004). «¿Lenguajes especializados o lenguajes para propósitos específicos?”. En Textos y discursos de especialidad: el español de los negocios, dir. Andreu van Hooft. Revista Foro Hispánico 26: 19-34. (2005). «La Terminología, una disciplina en evolución: pasado, presente y algunos elementos de futuro”. Debate terminológico 1. <http://seer.ufrgs.br/riterm/article/view/21286/15349>. [Consulta: 04/04/2025] Casas gómez, Miguel (1994-1995). «Hacia una caracterización semántica de la terminología lingüística”. ELUA 10: 45-65. (2014). «Aproximación historiográfica a la ciencia terminológica”. En Métodos y resultados actuales en Historiografía de la Lingüística, eds. Mª Luisa Calero et al., 87-96. Nodus Publikationen, vol. I, Münster. (2020). «Perspectivas actuales en el estudio del léxico”. En LynX. Panorámica de Estudios Lingüísticos 19: 5-72. (2021). «La semántica y sus usos terminológicos”. Bulletin hispanique, vol. 123, nº. 2: 187-204. (2022a). «DOCUTERM: Modelo de documentación de usos terminológicos”. Revista de Lingüística y Lenguas Aplicadas 17: 11-27. <https://doi.org/10.4995/rlyla.2022.16249>. [Consulta: 04/04/2025]
(2022b). «La aportación de Coseriu a la historiografía de la terminología como disciplina lingüística”. Boletín de Filología LVII, 1: 233-260. Casas, Miguel i Hummel, Martin (2017). «Limitaciones y nuevos retos de la semántica léxica”. RILCE 33(3): 869-911.
Cooper, Louis (1960). «Girolamo Vittori y César Oudin: un caso de plagio mutuo”. Nueva Revista de Filología Hispánica (NRFH) 14(1/2): 3–20. <https://doi.org/10.24201/nrfh.v14i1/2.367>. [Consulta: 04/04/2025] Corbella díaz, Dolores Covadonga (2021). «Marcación geográfica y estandarización: diatopismos en los diccionarios de la RAE”, Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 19(37), 31–46
Innovacions i reptes en terminologia i lexicografia: aportacions mútues i fronteres comunes
Gloria Guerrero Ramos
gili gaya, Samuel (1964). «El lenguaje de la ciencia y la técnica”. Presente y futuro de la lengua española, Madrid: Cultura Hispánica, II, 269-276. guerrero ramos, Gloria (1997). «¿Qué es y para qué sirve la Terminología?”. En Estudios de lingüística general, eds. José Andrés de Molina Redondo, Juan de Dios Luque Durán y Francisco Fernández García, vol. 3, 171-178. Granada.
(en prensa). «Terminología y Lingüística: De la Metodología Artesanal a la Metodología Digital, RILCE Hamel, Rainer Enrique (2005). «El español en el campo de las ciencias: propuestas para una política del lenguaje” en Congreso internacional sobre lenguas neolatinas en la comunicación especializada, México, Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios, Colegio de México, pp. 87-112. lara, Luis Fernando (2011). «De nuevo sobre los mexicanismos y su identidad”, Letras Libres, 13 (148), 57-59 lópez piñero, José María (1979). El arte de navegar en la España del Renacimiento, Barcelona: Labor maesTro CasTañeda, Juan Carlos (2002). «D. Juan José Navarro, Marqués de la Victoria: entre Reformista y Resentido”. Brocar. Cuadernos de Investigación Histórica, 26, 177-190. <https://doi.org/10.18172/brocar.1860> [Consulta: 04/04/2025] nieTo Jiménez, Lidio (2001). Tesoro lexicográfico del español marinero anterior a 1726. Madrid: Arcos Libros S.L. real aCademia española: Diccionario de autoridades (1726-1739) V. 1.0 (19/04/2012) [en línea]. <http://web.fr.es/ DA.html>. [Consulta: 04/04/2025] real aCademia española-asoCiaCión de aCademias de la lengua española (2014). Diccionario de la lengua española, (DLE) 23.ª edición (con actualizaciones) [en línea]. <https://dle.rae.es/> [Consulta: 04/04/2025] real aCademia española (2017). Diccionario del español jurídico, https://dej.rae.es/ [Consulta: 04/04/2025] rey, Alain. 1979. La terminologie. Noms et notions. Paris: Presse Universitaires de France. rodríguez-Tapia, Sergio (2024). Gestión terminológica, corpus especializados y extracción automática de terminología en español. Granada: Comares. silva lópez, Natalia (2019). Diccionario demonstrativo con la configuración o anathomia de toda la architectura naval moderna. Marqués de la Victoria (1719-1756). Estudio lexicológico y lexicográfico. Tesis doctoral dirigida por Yolanda Congosto Martín. Universidad de Sevilla Terreros y pando (1786-1793). Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes y sus correspondientes en las tres lenguas francesa latina e italiana, I, Viuda de Ibarra, Madrid, 1786; II, Viuda de Ibarra, Madrid, 1787; III, Viuda de Ibarra, Madrid (1788); IV, Benito Cano, Madrid, 1793. Facsímil de Manuel Alvar Ezquerra. 1987. Madrid: Arco/Libros.
Torres lópez, Carmen. 2021. Los primeros tratados de navegación. La Instrucción Náutica de Diego García de Palacio (1587), Cátedra de Historia y Patrimonio naval. Armada Española-Universidad de Murcia (2022). «Vida y obra de José de Vargas Ponce. Un legado para la historia en BERESIT. Cofradía Internacional de Investigadores, Toledo, tomo XXII, pp. 137-148. viñaza, Conde de la (1893). Biblioteca histórica de la filología castellana. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello.
Notes
1. Sobre aquets tema, Casas Gómez, en diversos dels seus treballs (1994-95, 2014, 2020, 2021, 2022a, 2022b i Casas Gómez i Hummel, 2017), estableix una clara diferència entre la lexicologia tradicional i l’actual semàntica lèxica, en el sentit que aquesta darrera ha incorporat tots els antics continguts i temes lexicològics i, alhora, ha afegit a la seva configuració actual noves perspectives o possibilitats d’estudi en l’àmbit del lèxic. En realitat, semàntica lèxica funciona com un terme més general o «hiperònim conceptual» de lexicologia.
2. Vegeu la proposta de Cabré (1999, i especialment 2005).
3. Vegeu Maestro Castañeda (2002).
4. Aportem la definició proporcionada pel DLE d’aquelles paraules més inusuals o especialitzades.
5. DLE: f. Mar. Conjunto de árboles y vergas de un buque.
6. DLE: Embarcación que lleva la correspondencia pública, y generalmente pasajeros también, de un puerto a otro.
7. DLE: Embarcación ligera, alargada y estrecha, utilizada generalmente en los puertos y en los ríos.
8. DLE: 1.- m. Barco chato, para pasar los ríos o construir puentes, y en los puertos para limpiar su fondo con el auxilio de algunas máquinas. 2.- m. Buque viejo que, amarrado de firme en los puertos, sirve de almacén, de hospital o de depósito de prisioneros.
9. DLE: f. Mar. Conjunto o provisión de pernos.
10. DLE: Maestro o carpintero que hace remos.
11. Vegeu Lara (2011) y Corbella Díaz (2021).
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
El presente estudio evalúa la gestión terminológica bilingüe (inglés-español) en cuatro sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa: ChatGPT 5.2, DeepSeek-V3.2, Gemini 3 Deep Think y Claude Opus 4.6. Se empleó un corpus de 15 términos especializados en los dominios jurídico, médico y tecnológico, seleccionados de bases terminológicas reconocidas y validados mediante frecuencias en corpus especializados. El análisis se llevó a cabo a partir de un diseño comparativo, descriptivo y exploratorio, considerando cuatro criterios: precisión terminológica, consistencia intertextual, adecuación contextual y claridad definicional. Los resultados muestran que Gemini alcanzó el mejor desempeño global gracias a su capacidad para mantener coherencia en textos extensos, seguido de ChatGPT, que destacó por su flexibilidad pragmática y cultural. DeepSeek obtuvo la puntuación más alta en precisión terminológica, especialmente en el ámbito jurídico, aunque presentó rigidez en contextos dinámicos. Claude, en cambio, garantizó soluciones consistentes y seguras, pero con tendencia a la neutralización conceptual. Estos hallazgos confirman que, aunque los modelos de lenguaje generativo (LLM) representan herramientas prometedoras para la traducción especializada, la gestión terminológica bilingüe sigue requiriendo la intervención humana para garantizar uniformidad, fiabilidad y adecuación profesional. El estudio aporta evidencia empírica a un campo emergente, proponiendo un marco de referencia para futuras investigaciones y aplicaciones traductológicas en entornos profesionales.
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
Resum
Jahiro Samar Andrade Preciado
és doctor en Ciències del Llenguatge, màsteren Llengües Modernes i llicenciat en Traducció per la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia (UABC). És professor investigador a temps complet a la Facultat d’Idiomes Mexicali i candidat al Sistema Nacional d’Investigadors de la Secretaria de Ciència, Humanitats, Tecnologia i Innovació (SECIHTI), Mèxic. El seu treball se centra en la competència traductora, la traducció de col·loquialismes, la lingüística de corpus i l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) a la formació i pràctica de la traducció.
Ioana Cornea
és doctora en Estudis de Traducció Especialitzada per la Universitat Pompeu Fabra i professora titular a l’Escola Nacional de Llengües, Lingüística i Traducció de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (ENALLT-UNAM). Imparteix cursos de traducció especialitzada, terminologia i teoria de la traducció en llicenciatura i postgrau, i col·labora en el màster en Traducció i Interpretació de Llengües Indígenes de la Universitat Autònoma Benito Juárez d’Oaxaca (UABJO), Mèxic. És responsable de projectes de traducció jurídica i terminologia i fundadora d’ENALLTerm. Els seus interessos se centren en els estudis de traducció jurídica, tradumàtica, terminologia i interpretació judicial.
Héctor Javier Sánchez Ramírez
és doctor en Ciències del Llenguatge (UABC), màster en Lingüística Aplicada (Universidad de Guadalajara) i llicenciat en Traducció (UABC), amb diplomatura en Didàctica i Pedagogia de la Traducció. Té experiència en interpretació de conferències i mèdica, tant en l’àmbit públic com a privat. És docent de grau i postgrau a les àrees de lingüística, traducció i interpretació. Investiga, des de la psicolingüística, l’adquisició, el bilingüisme i la formació d’intèrprets.
Avaluació de la gestió terminològica bilingüe en sistemes d’intel·ligència artificial (IA) generativa
Aquest estudi avalua la gestió terminològica bilingüe (anglès-espanyol) en quatre sistemes d’intel·ligència artificial (IA) generativa: ChatGPT 5.2, DeepSeek-V3.2, Gemini 3 Deep Think i Claude Opus 4.6. S’ha emprat un corpus de 15 termes especialitzats dels àmbits jurídic, mèdic i tecnològic, seleccionats de bases terminològiques reconegudes i validades mitjançant freqüències en corpus especialitzats. L’anàlisi es va dur a terme a partir d’un disseny comparatiu, descriptiu i exploratori, considerant quatre criteris: precisió terminològica, consistència intertextual, adequació contextual i claredat definicional. Els resultats mostren que Gemini aconsegueix el millor resultat global gràcies a la capacitat per mantenir coherència en textos extensos, seguit de ChatGPT, que destaca per la flexibilitat pragmàtica i cultural. DeepSeek obté la puntuació més alta en precisió terminològica, especialment
en l’àmbit jurídic, tot i que presenta rigidesa en contextos dinàmics. Claude, en canvi, garanteix solucions consistents i segures, però amb tendència a la neutralització conceptual. Aquestes troballes confirmen que, malgrat que els models de llenguatge generatiu (LLM) representen eines prometedores per a la traducció especialitzada, la gestió terminològica bilingüe requereix encara la intervenció humana per garantir uniformitat, fiabilitat i adequació professional. L’estudi aporta evidència empírica en un camp emergent i proposa un marc de referència per a futures recerques i aplicacions traductològiques en entorns professionals.
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier
Sánchez Ramírez
Abstract
Evaluation of bilingual terminology management in generative artificial intelligence (AI) systems
This study evaluates bilingual terminology management (English-Spanish) across four generative artificial intelligence (AI) systems: ChatGPT 5.2, DeepSeek-V3.2, Gemini 3 Deep Think and Claude Opus 4.6. A corpus of 15 specialized terms from the legal, medical, and technological domains was employed, selected from recognized terminological databases and validated through frequency analysis in specialized corpora. The analysis followed a comparative, descriptive, and exploratory design, applying four criteria: terminological accuracy, intertextual consistency, contextual adequacy, and definitional clarity. Results show that Gemini achieved the best overall performance due to its ability to maintain coherence in long texts, followed by ChatGPT, which excelled in pragmatic and cultural flexibility. DeepSeek obtained the highest score in terminological accuracy,
1 Introducción
La gestión terminológica bilingüe constituye un pilar fundamental en la traducción profesional, en especial dentro de los ámbitos jurídico, médico y tecnológico. Estos campos demandan una precisión terminológica rigurosa, ya que el uso incorrecto de un término puede alterar de manera sustancial el sentido de un texto, con consecuencias legales, clínicas o técnicas (Cabré, 1999; Bowker, 2020). La terminología no solo garantiza la fidelidad semántica, sino también la consistencia intertextual y la adecuación comunicativa, elementos que han sido tradicionalmente gestionados mediante bases terminológicas especializadas, glosarios bilingües y herramientas de memoria de traducción (Temmerman, 2018). El traductor, en este marco, actúa no solo como mediador lingüístico, sino también como gestor del conocimiento especializado, puesto que las competencias que posee en una actividad especializada lo obligan a «ponerse en la piel del que emite el mensaje y asumir las mismas competencias» (Cabré, 2000, p. 26).
Con el desarrollo de la traducción automática neuronal y, más recientemente, con la irrupción de los modelos de lenguaje generativo (LLM, por sus siglas en inglés), el panorama de la gestión terminológica ha comenzado a transformarse. Herramientas como ChatGPT, DeepSeek, Gemini y Claude han mostrado un rendimiento sobresaliente en tareas lingüísticas complejas, tales como la traducción automática, la generación de resúmenes o la interacción conversacional multilingüe (Achiam et al., 2023; Liu et al., 2024), así como en tareas de extracción terminológica, creación de propuestas neológicas, definición del dominio
particularly in the legal domain, although it showed rigidity in dynamic contexts. Claude, in contrast, ensured consistent and safe outputs, but with a tendency toward conceptual neutralization. These findings confirm that although large language models (LLMs) are promising tools for specialized translation, bilingual terminology management still requires human intervention to ensure uniformity, reliability, and professional adequacy. The study provides empirical evidence in an emerging field, proposing a reference framework for future research and translation-oriented applications in professional settings.
de un texto, generación de definiciones, sugerencia de relaciones conceptuales, determinación del grado de equivalencia, entre otros (Łukasik, 2023; Massion, 2024; Heinisch, 2024). Estas tareas han suscitado un debate sobre el papel que pueden desempeñar en la traducción especializada, particularmente en relación con la gestión terminológica.
No obstante, investigaciones recientes han puesto de relieve limitaciones importantes en la gestión terminológica (Vargas Sierra, 2024, p. 24). Aunque los LLM producen traducciones más fluidas y naturales que los sistemas anteriores, tienden a presentar inconsistencia terminológica dentro de un mismo documento, recurrencia a equivalencias poco precisas y dificultades para ofrecer definiciones claras o contextualmente adecuadas (Castilho et al., 2018; Moorkens, 2020). Esto plantea un reto para su integración en la práctica profesional, ya que la gestión terminológica exige no solo traducciones adecuadas, sino también estandarización y fiabilidad a lo largo de todo el proceso traductor. Si bien los LLM pueden manejar grandes volúmenes de datos, las respuestas no siempre son correctas o completas, por ello, la revisión y validación de los términos por parte del traductor sigue siendo fundamental. A esto, se suma la confidencialidad de los datos, ya que en contextos en los que se trabaja con material confidencial, no se recomienda utilizar sistemas de inteligencia artificial (IA) basados en la nube (Vargas Sierra, 2024, p. 24-25).
El presente estudio tiene como objetivo principal evaluar y comparar la gestión terminológica bilingüe en inglés y español de los sistemas ChatGPT 5.2, DeepSeek-V3.2, Gemini 3 Deep Think y Claude Opus 4.6. Para ello, se diseñó un corpus compuesto por 15
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
términos pertenecientes a tres dominios especializados: jurídico, médico y tecnológico. El corpus se elaboró a partir de textos auténticos y representativos de cada área, seleccionados de glosarios institucionales, bases terminológicas especializadas (como IATE — Interactive Terminology for Europe— y Termium Plus (Government of Canada, 2024)), así como de artículos académicos publicados en revistas indexadas, con el fin de garantizar su validez y diversidad temática. Cada término se sometió a prueba en los cuatro modelos y se analizaron aspectos clave como la precisión terminológica, la consistencia intertextual, la adecuación contextual y la claridad definicional, siguiendo criterios propuestos por Cabré (1999), Bowker (2020) y Temmerman (2018) para la evaluación terminológica en contextos especializados.
Según el Estudio de encuesta sobre la traducción y la interpretación en México, realizado por la Fundación Italia Morayta en 2017, se evidencia que los tipos de traducción que más se emplean en el mercado mexicano son: la traducción jurídica, la traducción literaria, la traducción científico-técnica y la traducción audiovisual. La traducción jurídica se posiciona en primer lugar debido al constante intercambio comercial, migratorio, cultural y político que existe entre México y los Estados Unidos, principalmente, y otros países, como Canadá. Además, en 2023, la Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción de la Universidad Nacional Autónoma de México (ENALLT-UNAM) realizó una encuesta para observar la situación de la traducción en México y, de las 209 personas encuestadas, 108 se dedicaban a la traducción jurídica (un 74,5 % traduciendo textos jurídicos). La traducción literaria mantiene un peso histórico y cultural significativo, con presencia en editoriales, instituciones culturales y asociaciones como AMETLI (Asociación Mexicana de Traductores Literarios), que promueven el reconocimiento de este tipo de traducción. En el ámbito técnico-científico, las áreas con más demanda de traducción son medicina, ingeniería y nuevas tecnologías. Por último, la traducción audiovisual ha experimentado un crecimiento notable en los últimos años, sobre todo en subtitulaje y doblaje, a raíz del auge de las plataformas digitales y la expansión del mercado del entretenimiento en México.
La pregunta de investigación que orienta este trabajo es: «¿Cómo varía la gestión terminológica bilingüe entre ChatGPT, DeepSeek, Gemini y Claude en términos de precisión, consistencia y adecuación contextual?». Para responderla, se plantearon tres hipótesis: i) ChatGPT y Gemini se desempeñarán mejor en términos de flexibilidad y adecuación cultural debido a sus mecanismos de alineación y multimodalidad, respectivamente; ii) DeepSeek, gracias a su arquitectura basada en mezcla de expertos (MoE, del inglés mixture of experts ), ofrecerá una mayor precisión semántica, aunque con menor fluidez contextual, y iii ) Claude,
diseñado bajo principios de seguridad y fiabilidad, garantizará consistencia terminológica, pero tenderá a producir equivalencias más conservadoras y menos variadas.
Este análisis pretende aportar evidencia empírica a un campo todavía incipiente en la literatura científica: la evaluación de la gestión terminológica bilingüe mediante LLM. Si bien se han documentado avances en la traducción automática general y en el manejo de expresiones coloquiales, el estudio de la terminología especializada en contextos bilingües sigue siendo limitado. Así, el presente trabajo busca contribuir tanto a la investigación académica en traductología como a la práctica profesional, ofreciendo un marco de referencia sobre el potencial y las limitaciones de los sistemas de IA generativa en un ámbito crucial para la calidad traductora.
2. Marco teórico
2.1 Gestión terminológica bilingüe en la traducción especializada
La gestión terminológica bilingüe es un eje central de la traducción profesional en dominios especializados, donde la precisión terminológica y la uniformidad no son solo deseables, sino necesarias para garantizar la eficacia comunicativa. En áreas como el derecho, la medicina y la tecnología, los términos poseen un valor normativo y conceptual que exige soluciones exactas y culturalmente pertinentes. En esta línea, Rogers (2021) señala que la terminología especializada no se limita a un recurso lingüístico, sino que funciona como vehículo de conocimiento disciplinar y marcador de identidad profesional. La norma ISO 26162-1:2020 destaca que la gestión terminológica constituye un proceso sistemático que incluye recopilación, organización, verificación y normalización de términos en contextos multilingües. Budin y Wright, ed. (1997), distinguen entre un trabajo terminológico sistemático, que implica la creación de un producto terminológico (diccionario, glosario, etc.), y el trabajo terminológico ad hoc o puntual (Cabré, 1999), que remite a la solución de problemas terminológicos específicos. En este estudio, se aborda la gestión terminológica ad hoc de términos puntuales relacionados con tres campos de especialidad.
La traducción bilingüe, particularmente en inglés y español, enfrenta el reto de conciliar fidelidad conceptual con adecuación cultural. Bowker (2021) advierte que la consistencia terminológica asegura la cohesión de los textos técnicos, pero también puede entrar en tensión con las exigencias de naturalidad del discurso en la lengua meta. Este equilibrio entre precisión y fluidez se vuelve aún más desafiante cuando los traductores trabajan con textos extensos que requieren coherencia intertextual a lo largo de múltiples documentos.
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
2.2 Inteligencia artificial generativa y terminología
La traducción automática neuronal (NMT) supuso un salto cualitativo respecto a los sistemas estadísticos, al ofrecer traducciones más naturales y contextualmente adaptadas. Sin embargo, la gestión terminológica ha seguido siendo un punto crítico: la variabilidad en el uso de términos, la sustitución por sinónimos inapropiados y la dificultad para mantener glosarios predefinidos han sido ampliamente documentadas (Moorkens, 2020; García y Rico, 2023). Con la llegada de los modelos de lenguaje generativo, estas limitaciones se han reducido en parte, aunque persisten desafíos.
Investigaciones recientes muestran que los LLM son capaces de producir equivalencias terminológicas sofisticadas cuando los términos están bien representados en los datos de entrenamiento, pero muestran debilidades en dominios altamente especializados (Liu et al ., 2023; Vargas Sierra, 2024). Además, Zhang et al. (2022) evidencian que estos sistemas suelen optar por soluciones genéricas en contextos ambiguos, lo que compromete la precisión en entornos profesionales donde cada término tiene consecuencias legales, médicas o técnicas.
Un aspecto relevante es la consistencia terminológica. Reid et al . (2024) subrayan que los modelos con ventanas de contexto extendidas, como Gemini, presentan ventajas al mantener coherencia en documentos largos, lo cual representa un avance frente a los modelos tradicionales. No obstante, la falta de mecanismos internos para respetar glosarios predefinidos aún limita su aplicación en proyectos en que la terminología debe ser controlada de manera estricta.
2.3 Modelos analizados y sus implicaciones terminológicas
La comparación entre modelos de IA para la traducción y la gestión terminológica ha cobrado relevancia en los últimos años, ya que cada arquitectura ofrece enfoques distintos que impactan directamente en la consistencia, la precisión y la adaptabilidad de los resultados. Mientras que algunos sistemas privilegian la interacción humana y la flexibilidad contextual, otros priorizan la eficiencia computacional, la retención a largo plazo o la seguridad cultural de las equivalencias propuestas. En este marco, resulta pertinente analizar el desempeño de modelos como ChatGPT, DeepSeek, Gemini y Claude, cuyas características técnicas y metodológicas permiten observar tanto sus aportaciones como sus limitaciones en la gestión terminológica aplicada a textos especializados y de gran extensión.
ChatGPT 5.2. Gracias a su entrenamiento con aprendizaje por refuerzo a partir de retroalimentación huma-
na (RLHF, del inglés reinforcement learning with human feedback), ChatGPT ha demostrado una capacidad notable para adaptar su producción a las expectativas humanas (Achiam et al ., 2023). En gestión terminológica, esto se traduce en una mayor flexibilidad para ofrecer equivalencias contextualizadas. Sin embargo, estudios recientes muestran que, en documentos extensos, tiende a introducir variaciones terminológicas que reducen la consistencia (Floridi y Chiriatti, 2020).
DeepSeek-V.3.2. Basado en el enfoque de mezcla de expertos, DeepSeek prioriza la eficiencia y la especialización semántica (Liu et al., 2024). Esta característica lo posiciona como un modelo prometedor para la precisión terminológica, aunque investigaciones preliminares advierten que su énfasis en la semántica puede restarle adaptabilidad pragmática, generando soluciones demasiado rígidas en contextos dinámicos (Wang, Zhou y Lin, 2023).
Gemini En su versión 3 Deep Think se incorporan capacidades multimodales y contextos extendidos que le permiten trabajar con millones de tókenes en una sola sesión (Gemini Team, 2024). Estas propiedades son especialmente relevantes para la gestión terminológica en textos extensos, en que la repetición controlada de términos es crítica. Reid et al. (2024) destacan que esta arquitectura favorece la retención terminológica a largo plazo, aunque su eficacia depende de la disponibilidad de corpus especializados durante el entrenamiento.
Claude. El sistema Claude Opus 4.6, de Anthropic, se desarrolla bajo el marco de la IA constitucional, que prioriza la seguridad y la reducción de sesgos (Bai et al., 2022). En el ámbito terminológico, este enfoque se traduce en soluciones consistentes y culturalmente seguras, aunque con tendencia a optar por equivalencias neutras que pueden carecer de especificidad (Pérez-Ortiz y Torres, 2023). Este perfil lo hace útil en contextos en que la claridad y la transparencia son prioritarias, pero menos adecuado para áreas que requieren creatividad o riqueza terminológica.
3 Metodología
El presente trabajo se enmarca en un diseño comparativo, descriptivo y exploratorio, con el objetivo de evaluar la capacidad de cuatro modelos de IA generativa (ChatGPT, DeepSeek, Gemini y Claude) en la gestión terminológica bilingüe inglés-español. Se optó por un enfoque comparativo para identificar diferencias sustantivas entre sistemas, mientras que lo descriptivo permite caracterizar las soluciones terminológicas propuestas, y lo exploratorio responde al carácter emergente de este campo, que carece aún de un cuerpo consolidado de investigaciones centradas en la terminología especializada.
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
3.1 Corpus terminológico
El corpus de análisis estuvo conformado por 15 términos especializados, distribuidos equitativamente en tres áreas clave para la traducción profesional: jurídica, médica y tecnológica (5 términos por dominio). La elección de estas áreas se basó en su alta demanda en el mercado de la traducción en México y en la relevancia que la terminología posee para garantizar la precisión comunicativa de los textos especializados. Para la recopilación se recurrió a fuentes reconocidas de terminología y corpus de uso real. En el ámbito jurídico, se consultaron bases terminológicas internacionales como IATE y UNTERM (United Nations Terminology Database). En el campo médico, se utilizaron glosarios de MedlinePlus (Medical encyclopedia and glossary, 2024) y la terminología controlada de la Organización Mundial de la Salud (WHO, 2024). En el ámbito tecnológico, se recurrió a recursos especializados como el IEEE glossary of terms. Asimismo, se contrastaron las frecuencias de uso en el Corpus of contemporary American English (Davies, 2024a) y en el Corpus del español (Davies, 2024b) para corroborar la representatividad y la vigencia léxica de los términos seleccionados. La selección terminológica siguió un procedimiento sistemático basado en criterios de frecuencia, relevancia y ambigüedad, con el propósito de garantizar la validez representativa del corpus y su pertinencia en contextos profesionales de traducción especializada. La selección final de los 15 términos, que aparecen en la tabla 1 , respondió a tres criterios fundamentales:
i) alta frecuencia de aparición en corpus especializados —particularmente en el Corpus of contemporary American English (COCA) y en el Corpus del español (ambos de Davies)—, lo que permitió asegurar su representatividad léxica y actualizada; ii) relevancia en la práctica profesional de la traducción, entendida como representatividad conceptual dentro de cada dominio (jurídico, médico y tecnológico), de acuerdo con los principios de pertinencia y especialización propuestos por Cabré (1999) y Temmerman (2018), y evidenciada en su presencia recurrente en textos especializados y encargos reales de traducción, y iii) potencial de ambigüedad o variabilidad en la equivalencia bilingüe, aspecto estrechamente vinculado con los problemas de orden terminológico que enfrentan los traductores al seleccionar términos equivalentes en contextos multilingües.
3.2 Procedimiento
El procedimiento se llevó a cabo en tres fases consecutivas. En primer lugar, cada término del corpus se procesó en los cuatro modelos generativos bajo condiciones controladas. Para garantizar homogeneidad, se utilizó un prompt estandarizado en inglés: «Provide the Spanish equivalent and a definition of the term [X]. The translation should be adequate for specialized professional contexts». De esta manera, se buscó que los modelos no solo ofrecieran la equivalencia terminológica, sino también una breve definición contextualizada que permitiera evaluar la claridad y la adecuación de su propuesta.
Dominio Inglés Español equivalente propuesto Fuente terminológica
Plaintiff
Injunction
Jurídico
Médico
Tecnológico
Demandante IATE; UNTERM
Medida cautelar UNTERM; Black’s law dictionary
Plea bargain Acuerdo de culpabilidad Linguee; IATE
Subpoena
Citación judicial IATE; Corpus del español jurídico
Affidavit Declaración jurada UNTERM; COCA
Stroke Accidente cerebrovascular MedlinePlus; WHO glossary
Hypertension Hipertensión MedlinePlus; UNTERM
Placebo-controlled trial Ensayo controlado con placebo WHO glossary; PubMed
Tabla 1. Corpus de términos bilingües seleccionados.
Fuente: elaboración propia
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
En segundo lugar, todas las respuestas se registraron en una base de datos terminológica ad hoc, en la que se documentaron el término original, las propuestas de cada modelo, la definición generada, la fecha de consulta y la versión del modelo. Esta sistematización permitió organizar de forma precisa la información y sentar las bases para la posterior comparación entre modelos.
En tercer lugar, se realizó un proceso de evaluación experta. Para ello se convocó a tres evaluadores especializados con experiencia profesional en los ámbitos analizados: un traductor jurídico, un traductor médico y un traductor especializado en tecnologías de la información. Cada evaluador valoró de manera independiente las propuestas de los modelos, de acuerdo con los criterios de la rúbrica analítica definida en la sección 3.3. En los casos en los que existieron discrepancias notables en las puntuaciones, los evaluadores participaron en una sesión de deliberación para alcanzar consenso.
3.3 Criterios de evaluación
La evaluación se estructuró en torno a cuatro criterios principales: i ) precisión terminológica, entendida como la fidelidad en la equivalencia con el término fuente; ii) consistencia intertextual, referida a la coherencia en el uso del término en las respuestas generadas por los modelos de IA a lo largo de los distintos contextos de prueba; iii) adecuación contextual, que valora la pertinencia del término propuesto dentro del dominio de especialidad correspondiente, tomando como referencia los estándares del campo, y iv) claridad definicional, relativa a la capacidad de los modelos para ofrecer definiciones completas, comprensibles y ajustadas al uso profesional. Estos criterios fueron
calificados, para cada respuesta, con puntuaciones en una escala del 1 al 5, de menor a mayor satisfacción.
3.4 Confiabilidad y análisis de datos
Para asegurar la confiabilidad de los resultados, se implementaron dos estrategias complementarias. En primer lugar, los evaluadores recibieron capacitación en el uso de la rúbrica mediante la valoración conjunta de un subconjunto piloto de términos. Este ejercicio inicial permitió alinear los criterios de interpretación antes de iniciar la fase de evaluación definitiva. En segundo lugar, se calculó el índice de concordancia interevaluador utilizando el estadístico kappa de Cohen, con un umbral de aceptabilidad fijado en ≥ 0,70. Este procedimiento garantizó la consistencia y la validez de los juicios emitidos.
En cuanto al análisis de datos, se adoptó un enfoque mixto. Desde la dimensión cuantitativa, se calcularon promedios, desviaciones estándar y puntuaciones globales por modelo y criterio, lo que permitió establecer comparaciones objetivas. Desde la dimensión cualitativa, se identificaron patrones de error frecuentes en la gestión terminológica, tales como la literalidad excesiva, la sinonimia inconsistente o la neutralización conceptual. Estos hallazgos cualitativos complementaron la interpretación de los datos numéricos y ofrecieron una visión más profunda del desempeño de cada sistema.
3.4.1 Análisis cualitativo y parametrización
El análisis cualitativo se diseñó con el propósito de complementar los resultados cuantitativos y profundizar en los patrones de comportamiento terminológico observados en las respuestas generadas por los mode-
Tabla 2. Rúbrica analítica de evaluación (escala 1-5).
Fuente: elaboración propia
Equivalencia totalmente precisa y correcta
Uso uniforme en todos los contextos
Ajuste completamente pertinente y especializado
Definición precisa, completa y bien estructurada
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
los. Este análisis no tuvo un carácter impresionista, sino que se estructuró a partir de categorías analíticas previamente definidas, alineadas con los criterios de evaluación establecidos en la rúbrica.
En concreto, el análisis cualitativo se centró en la identificación sistemática de patrones recurrentes de acierto y error en la gestión terminológica bilingüe. Para ello, se establecieron cuatro parámetros analíticos: i ) literalidad excesiva, entendida como la traducción palabra por palabra que ignora convenciones terminológicas del dominio; ii) variación terminológica no justificada, referida al uso inconsistente de equivalentes para un mismo concepto; iii) neutralización conceptual, cuando el término especializado se sustituye por una forma genérica que diluye su especificidad técnica, y iv) adecuación contextual lograda, categoría positiva que identifica soluciones terminológicas ajustadas al dominio y al uso profesional.
Cada respuesta fue examinada por los evaluadores a la luz de estos parámetros, registrándose la presencia o ausencia de cada uno y documentándose ejemplos representativos. Este procedimiento permitió describir tendencias cualitativas por modelo y dominio, así como relacionar los patrones detectados con las puntuaciones obtenidas en los criterios cuantitativos. De este modo, el análisis cualitativo aportó una base interpretativa sistemática y replicable, reforzando la validez de los resultados y evitando lecturas subjetivas no fundamentadas.
4 Resultados
La presente sección expone los hallazgos derivados de la evaluación de los 15 términos especializados incluidos en el corpus de estudio. Los resultados se organizan en cinco apartados. En primer lugar, se ofrece una descripción general del desempeño promedio de cada modelo en los criterios establecidos. Posteriormente, se presentan los resultados diferenciados por dominios de especialidad: jurídico, médico y tecnológico. A continuación, se analizan ejemplos cualitativos representativos que ilustran los aciertos y las limitaciones observados en los sistemas. Seguidamente, se identifican y describen los principales patrones de error. Finalmente, se incluyen visualizaciones gráficas que permiten comparar de manera integrada los perfiles de desempeño.
4.1 Desempeño cuantitativo general
La evaluación de los 15 términos seleccionados en los tres dominios especializados permitió identificar tendencias diferenciadas en el desempeño de los modelos. La tabla 3 muestra los promedios globales obtenidos en cada criterio de la rúbrica analítica. En términos generales, Gemini alcanzó el mejor promedio (4,45), destacando en adecuación contextual y consistencia. ChatGPT se situó en segundo lugar (4,25), mostrando un equilibrio sólido en todos los criterios. DeepSeek sobresalió en precisión terminológica (4,6), pero con debilidades en consistencia y claridad definicional. Finalmente, Claude se mantuvo en un nivel intermedio (3,98), garantizando coherencia, pero con un estilo más conservador y menos expresivo.
Tabla 3. Promedios globales de sistemas. Fuente: elaboración propia
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
4.2 Resultados por dominio especializado
Al analizar los dominios de manera independiente, emergieron diferencias interesantes.
Dominio ChatGPT DeepSeek Gemini Claude
Jurídico 4,3 4,6 4,4 4,0
Médico 4,2 3,9 4,5 3,8
Tecnológico 4,3 3,7 4,4 4,1
Tabla 4. Resultados promedio por dominio y modelo.
Fuente: elaboración propia
El análisis por dominios permite observar que los modelos no se desempeñan de manera uniforme en todos los campos, sino que presentan fortalezas diferenciadas. En el ámbito jurídico, DeepSeek obtuvo la puntuación más elevada (4,6), destacando en la precisión de equivalencias técnicas como plaintiff → demandante o subpoena → citación judicial. Esto confirma la hipótesis de que su arquitectura orientada a la especialización semántica le otorga ventaja en campos en que la exactitud conceptual es prioritaria. Sin embargo, esa misma precisión tendió a rigidizar su producción en términos menos convencionales como plea bargain, para el que ofreció trato judicial, más genérico y menos pertinente culturalmente que acuerdo de culpabilidad, propuesto por ChatGPT y Gemini.
En el campo médico, Gemini alcanzó el mejor desempeño (4,5), evidenciando su capacidad para mantener consistencia y naturalidad en equivalencias como stroke → accidente cerebrovascular. Este término, además, fue acompañado en ocasiones por definiciones claras que reforzaron la adecuación contextual. Claude y ChatGPT ofrecieron soluciones aceptables (stroke → derrame cerebral), aunque menos precisas en el uso especializado contemporáneo. DeepSeek, en cambio, mostró cierta tendencia a literalizar términos compuestos como blood clot, optando por coágulo de sangre en lugar de la forma estándar coágulo sanguíneo.
En el dominio tecnológico, ChatGPT y Gemini se posicionaron con puntuaciones similares (4,3 y 4,4), destacando en términos como cloud computing → computación en la nube y neural network → red neuronal . DeepSeek mostró menor flexibilidad, recurriendo a formas poco recomendadas como encriptación para encryption , mientras que Claude prefirió alternativas culturalmente neutras como indicador genético en lugar de marcador genético. Estos resultados sugieren que los modelos más equilibrados en contexto y adaptabilidad —ChatGPT y Gemini— tienen ventaja en dominios con alta innovación terminológica.
4.3 Análisis cualitativo de ejemplos
El análisis cualitativo permitió examinar la naturaleza de las decisiones terminológicas adoptadas por cada
modelo. En el ámbito jurídico, plea bargain constituye un caso emblemático: mientras que ChatGPT y Gemini propusieron acuerdo de culpabilidad, equivalente normativo y culturalmente aceptado en el español jurídico, Claude optó por negociación judicial y DeepSeek por trato judicial, ambas opciones comprensibles, pero menos precisas en el registro legal.
En el campo médico, se observó un comportamiento similar en el término stroke . Gemini y ChatGPT produjeron accidente cerebrovascular , forma preferida en textos médicos contemporáneos. Claude, en cambio, sugirió derrame cerebral , opción frecuente en la comunicación con pacientes, pero menos adecuada en contextos especializados. Este hallazgo refleja cómo los modelos difieren en su orientación: Gemini y ChatGPT hacia el discurso profesional, Claude hacia un lenguaje más accesible y DeepSeek hacia la literalidad.
En el ámbito tecnológico, los contrastes fueron igualmente reveladores. ChatGPT y Gemini coincidieron en la equivalencia cifrado para encryption, ajustada a estándares técnicos internacionales. DeepSeek, en cambio, utilizó encriptación , un término común en el habla coloquial pero rechazado en la documentación técnica. Este ejemplo ilustra cómo los sistemas divergen en la gestión de variantes terminológicas, lo que puede impactar en la calidad de las traducciones profesionales.
4.4 Patrones de error
El análisis de errores permitió identificar tres tendencias recurrentes. En primer lugar, la literalidad excesiva se observó principalmente en DeepSeek, que mantuvo estructuras demasiado cercanas al inglés, como en blood clot → coágulo de sangre , lo que refleja falta de ajuste a la norma terminológica vigente en español.
En segundo lugar, se identificó variabilidad terminológica en ChatGPT, que en ocasiones alternó entre dos equivalentes correctos sin una justificación clara. Por ejemplo, en cloud computing ofreció tanto computación en la nube como computación en nube , lo que, aunque correcto, puede generar inconsistencias en textos extensos.
Por último, se evidenció neutralización conceptual en Claude, cuya estrategia de seguridad lo llevó a proponer soluciones correctas, pero poco específicas, como indicador genético en lugar de marcador genético Este patrón confirma su perfil conservador y su tendencia a priorizar claridad sobre precisión.
Estos tres patrones no se distribuyeron de manera uniforme: mientras que DeepSeek fue más proclive a la literalidad, ChatGPT a la variabilidad y Claude a la neutralización, Gemini presentó una mayor capacidad de adaptación, evitando en gran medida estos problemas.
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
4.5 Visualización de resultados
Para complementar el análisis, se elaboraron dos representaciones gráficas. La figura 1 muestra un gráfico de barras en el que se comparan los promedios alcanzados por cada modelo en los cuatro criterios evaluados. En esta visualización se observa con claridad que Gemini lidera en adecuación contextual y consistencia, y DeepSeek en precisión terminológica, mientras que ChatGPT mantiene un rendimiento balanceado y Claude se posiciona como la opción más conservadora.
Por su parte, la figura 2 presenta un gráfico de radar que ilustra el perfil comparativo de los modelos. En esta representación, el área cubierta por Gemini es la más amplia y equilibrada, evidenciando su solidez global. ChatGPT muestra una figura igualmente balanceada, aunque con una ligera reducción en claridad definicional. DeepSeek resalta con un pico en precisión, pero con caídas marcadas en los demás criterios, lo que le confiere una forma irregular. Claude, en cambio, presenta un perfil estable pero reducido, lo que confirma su tendencia a la neutralidad.
En conjunto, las visualizaciones refuerzan los hallazgos cuantitativos y cualitativos: Gemini y ChatGPT destacan como los sistemas más competentes para la gestión terminológica bilingüe, mientras que DeepSeek y Claude ofrecen ventajas puntuales pero acompañadas de limitaciones significativas.
5 Discusión
Figura 1. Desempeño promedio por modelo en los cuatro criterios. Fuente: elaboración propia
Los resultados obtenidos permiten confirmar, en gran medida, las hipótesis planteadas en la introducción. En primer lugar, se corroboró que Gemini es el modelo con mayor capacidad para gestionar terminología bilingüe de manera equilibrada, gracias a su arquitectura multimodal y a su habilidad para procesar contextos extendidos (Gemini Team, 2024). Esta ventaja le permitió mantener consistencia en textos largos y ofrecer soluciones terminológicas precisas y culturalmente adecuadas, especialmente en los dominios médico y tecnológico.
Consistencia
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa
Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
En segundo lugar, los hallazgos sobre ChatGPT mostraron que su entrenamiento con RLHF lo dota de una notable flexibilidad para captar matices pragmáticos y culturales (Achiam et al., 2023). Este aspecto lo convirtió en un modelo equilibrado, con un rendimiento sólido en los tres dominios analizados. No obstante, la tendencia a introducir variabilidad terminológica en documentos extensos representa un desafío para su aplicación en proyectos que requieren uniformidad estricta.
En el caso de DeepSeek, los resultados confirmaron parcialmente la hipótesis: su fortaleza radicó en la precisión terminológica, sobre todo en el dominio jurídico, lo que coincide con investigaciones previas sobre el impacto de arquitecturas de mezcla de expertos en la especialización semántica (Liu et al., 2024). Sin embargo, esta ventaja se vio contrarrestada por su rigidez pragmática, que lo llevó a producir equivalencias demasiado literales o poco naturales en contextos médicos y tecnológicos.
Por su parte, Claude cumplió con el perfil esperado: su enfoque de IA constitucionl (Bai et al ., 2022) garantizó coherencia y seguridad, pero a costa de soluciones terminológicas más conservadoras. Este sesgo hacia la neutralización conceptual lo posiciona como una opción confiable en entornos en que la claridad es prioritaria, aunque menos eficaz en contextos que demandan expresividad o variación terminológica.
En conjunto, los hallazgos evidencian que los factores técnicos y arquitectónicos de los modelos explican en gran medida sus diferencias en gestión terminológica. La multimodalidad de Gemini favorece la consistencia contextual, el RLHF de ChatGPT potencia la adecuación cultural, el MoE de DeepSeek asegura precisión semántica y el enfoque ético de Claude promueve fiabilidad a costa de expresividad.
Desde una perspectiva profesional, estas diferencias tienen implicaciones directas para la práctica traductora. Los modelos pueden servir como apoyo en la traducción de textos especializados, pero su uso debe estar acompañado de un proceso de posedición terminológica para garantizar consistencia y precisión. Además, el traductor debe asumir un rol activo en la verificación de glosarios y en la supervisión de las decisiones terminológicas, ya que ningún modelo garantiza aún un control total de la variación terminológica.
Finalmente, cabe señalar las limitaciones del estudio. El corpus estuvo restringido a 15 términos y al par de lenguas inglés-español, lo que limita la generalización de los resultados a otros contextos lingüísticos. Asimismo, el análisis se centró en términos aislados y no en fragmentos discursivos amplios, en que los modelos podrían desplegar estrategias distintas. Además, el carácter dinámico de los LLM (sujetos a constantes actualizaciones) implica que los resultados representan un corte temporal específico.
6 Conclusiones
Este estudio comparativo sobre la gestión terminológica bilingüe en modelos de inteligencia artificial generativa (ChatGPT, DeepSeek, Gemini y Claude) permite extraer varias conclusiones clave. En primer lugar, Gemini demostró ser el sistema más competente gracias a su equilibrio entre precisión, consistencia y adecuación contextual, lo que lo convierte en un recurso prometedor para la traducción especializada. ChatGPT también ofreció un desempeño sólido, con gran flexibilidad cultural, aunque vulnerable a inconsistencias terminológicas. DeepSeek destacó en precisión semántica, sobre todo en el ámbito jurídico, pero mostró limitaciones notorias en fluidez y naturalidad. Claude, por último, aseguró coherencia y seguridad, aunque con un estilo demasiado conservador para contextos que requieren riqueza terminológica.
El aporte principal de esta investigación radica en ofrecer un análisis empírico y sistemático del comportamiento terminológico de los LLM, un campo aún poco explorado en la literatura científica. Los hallazgos demuestran que, aunque los sistemas actuales muestran avances notables frente a traductores automáticos tradicionales, la gestión terminológica bilingüe sigue requiriendo la intervención humana, especialmente en tareas de control de glosarios y de uniformidad terminológica en textos extensos.
De cara a futuros estudios, se recomienda ampliar el corpus a un número mayor de términos y explorar otros pares de lenguas que presenten divergencias culturales y terminológicas más marcadas, como inglés-chino o inglés-árabe. Asimismo, sería relevante diseñar estudios longitudinales que analicen la evolución de los modelos a medida que se actualizan, así como evaluar la integración de bases terminológicas externas (IATE, UNTERM, TAUS) en su funcionamiento. Finalmente, resulta pertinente desarrollar métricas híbridas que combinen evaluación automática con juicios humanos, a fin de medir no solo la fidelidad semántica, sino también la adecuación cultural y profesional de las propuestas terminológicas. En síntesis, este trabajo confirma que los LLM representan una herramienta poderosa para la traducción especializada, pero aún no sustituyen la labor del traductor como gestor crítico de la terminología bilingüe.
A partir de los resultados obtenidos, es posible esbozar de manera sintética las características idóneas que debería reunir un modelo de IA generativa para traducir terminología especializada con solvencia. Entre ellas destacan: alta precisión semántica sostenida, capacidad de mantener consistencia terminológica en textos extensos, sensibilidad al dominio especializado y al contexto de uso, así como la posibilidad de interactuar con recursos terminológicos externos y de ser guiado mediante instrucciones explícitas (prompts) orientadas a la gestión de glosa-
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
rios. Asimismo, los resultados sugieren que la flexibilidad adaptativa debe equilibrarse con mecanismos de control que eviten variación innecesaria, de modo
que el modelo pueda funcionar como un verdadero asistente terminológico y no solo como un generador de equivalencias léxicas.
Referencias
aCHiam, Josh; adler, Steven; agarwal, Sandhini; aHmed, Lama; aHuJa, Ahmad; almazrooie, Mohammdad; openai (2023). «GPT-4 technical report». arXiv [en línea]. <https://doi.org/10.48550/arXiv.2303.08774>. anTHropiC (2024). The Claude 3 model family: Opus, sonnet, haiku [en línea]. San Francisco, CA, EE.UU. Anthropic. <https://www.anthropic.com>..
bai, Yuntao; KadavaTH, Saurav; Kundu, Sandipan; asKell, Amanda; Kernion, Jackson; Jones, Andy; amodei, Danny (2022). «Constitutional AI: Harmlessness from AI feedback». arXiv [en línea]. <https://doi. org/10.48550/arXiv.2212.08073>.
bowKer, Lynne (2020). Computer-aided translation technology: A practical introduction (2.ª ed.). University of Ottawa Press. (2021). Machine translation and global research: Towards improved machine translation literacy in the scholarly community. Emerald Publishing.
budin, Gerhard; wrigHT, Sue Ellen (ed.) (1997). Handbook of terminology management. Vol. 1. John Benjamins Publishing.
Cabré, María Teresa (1999). La terminología: representación y comunicación: Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Universitat Pompeu Fabra. (2000). «La enseñanza de la terminología en España: problemas y propuestas». Hermeneus: Revista de la Facultad de Traducción e Interpretación de Soria, núm. 2, pp. 41-94.
CasTilHo, Sheila; moorKens, John; gaspari, Federico; sennriCH, Rico; way, Andy; georgaKopoulou, Panayota (2018). «Evaluating machine translation in a user-centered paradigm: Reconciling usability and translation quality». Translation & Interpreting [en línea], vol. 10, núm. 1, pp. 1-20. <https://doi.org/10.12807/ ti.110201.2018.a01>.
davies, Mark (2024a). Corpus of contemporary American English (COCA) [en línea]. Brigham Young University. <https://www.english-corpora.org/coca/>. (2024b). Corpus del español [en línea]. Brigham Young University. <https://www.corpusdelespanol.org/>. esCuela naCional de lenguas, lingüísTiCa y TraduCCión (2023). Encuesta a traductores e intérpretes de México. [Trabajo inédito]
Floridi, Luciano; CHiriaTTi, Massimo (2020). «GPT-3: Its nature, scope, limits, and consequences». Minds and Machines [en línea], vol. 30, núm. 4, pp. 681-694. <https://doi.org/10.1007/s11023-020-09548-1>.
FundaCión iTalia morayTa (2017). Estudio de encuesta sobre la traducción y la interpretación en México 2017 [en línea]. <https://italiamorayta.org/wp-content/uploads/2017/09/ENCUESTAS.pdf> [Consulta: 20 diciembre 2018].
garCía, Anna; riCo, Ciro (2023). «Neural machine translation and specialized terminology: Challenges for professional practice». Translation Spaces [en línea], vol. 12, núm. 2, pp. 235-257. <https://doi.org/10.1075/ ts.22019.gar>.
gemini Team (2024). Gemini 1.5: Unlocking multimodal understanding and long-context reasoning. California, EE.UU: DeepMind. governmenT oF Canada (2024). Termium Plus® — The Government of Canada’s terminology and linguistic data bank [en línea]. <https://www.btb.termiumplus.gc.ca>.
HeinisCH, Barbara (2024). «Large language model prompting in a university course on terminology». Terminology Science & Research = Terminologie: Science et Recherche, núm. 27, pp. 28-51.
IATE = european union Terminologie (2024). Interactive terminology for Europe [en línea]. Luxemburgo: Publications Office of the European Union. <https://iate.europa.eu>.
Evaluación de la gestión terminológica bilingüe en sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa Jahiro Samar Andrade Preciado, Ioana Cornea i Héctor Javier Sánchez Ramírez
insTiTuTe oF eleCTriCal and eleCTroniCs engineers (2024). IEEE glossary of terms [en línea]. <https://ieeexplore.ieee.org/browse/standards/glossary>.
ISO (2020). Terminology work and terminology science — Vocabulary. International Organization for Standardization (2020). Terminology work and terminology science — Vocabulary (ISO 26162-1:2020). liu, Aixin; dong, Zhao; zHeng, Bei; ma, Shirong; li, Xiadong; He, Jin; liu, Zheong (2024). «DeepSeek-V2: A strong, economical, and efficient mixture-of-experts language model». arXiv [en línea]. <https://doi. org/10.48550/arXiv.2405.04434>.
liu, Emmy; luo, Xiaoyang; lin, Xiang; Callison-burCH, Chris (2023). «Crossing the threshold: Idiomatic machine translation and the role of large language models». En: Proceedings of EMNLP 2023. Association for Computational Linguistics, pp. 3984-3998.
ŁuKasiK, Michal (2023). Terminology work in the era of AI-generated content: A case of ChatGPT (an end-user perspective) Ponencia presentada en el 5th International Conference on Terminology: Scientific, Administrative and Educational Dimensions of Terminology, Vilna, Lituania, 19–20 de octubre de 2023. Recuperado de: <https://www.researchgate.net/publication/378297882_Terminology_work_in_the_era_of_AI-generated_ content_A_case_of_ChatGPT_an_end-user_perspective>
massion, François (2024). «Terminology in the age of AI: The transformation of terminology theory and practice». Journal of Translation Studies, vol. 4, núm. 1, pp. 1-25. medlineplus (2024). Medical encyclopedia and glossary [en línea]. Maryland, EE.UU.: National Library of Medicine. <https://medlineplus.gov/>.
moorKens, Joss (2020). «A usability study of post-editing productivity». Machine Translation [en línea], vol. 34, núm. 3, pp. 257-275. <https://doi.org/10.1007/s10590-020-09246-5>. pérez-orTiz, Juan Antonio; Torres, Jore (2023). «Ethical AI and terminology: Evaluating the impact of safetydriven architectures in machine translation». AI & Society [en línea], vol. 38, núm. 2, pp. 467-481. <https:// doi.org/10.1007/s00146-022-01477-y>.
pramodya, Ayesha; liu, Xiang; liao, Chenguang; zHou, Lei (2025). «Translating movie subtitles by large language models». En: Proceedings of the ACL Student Research Workshop. Association for Computational Linguistics.
publiCaTions oFFiCe oF THe european union (2024). Interactive terminology for Europe (IATE) [en línea]. <https:// iate.europa.eu/>.
reid, Machel; sCHiCK, Timo; roberTs, Adam; Tay, Yi (2024). «Long-context language models: Challenges and opportunities». Transactions of the Association for Computational Linguistics [en línea], núm. 12, pp. 112-130. <https://doi.org/10.1162/tacl_a_00697>.
rogers, Margaret (2021). «Terminology management in the age of digital transformation». Terminology [en línea], vol. 27, núm. 1, pp. 31-52. <https://doi.org/10.1075/term.00054.rog>. Temmerman, Rita (2018). «Sociocognitive terminology theory». En. KoCKaerT, H.; sTeurs, F. (ed.). Handbook of terminology. Vol. 1. John Benjamins, pp. 125-145.
uniTed naTions (2024). UNTERM: United Nations terminology database [en línea]. <https://unterm.un.org/>. vargas sierra, Chelo (2024). «Terminología optimizada por la IA». Intercambios, vol. 28, núm. 3, pp. 22-25. wang, Yonghui; zHou, Jingzhou; lin, Zhaonjiang (2023). «Evaluating MoE-based LLMs for specialized translation tasks». En: Proceedings of the 61st Annual Meeting of the Association for Computational Linguistics. Association for Computational Linguistics, pp. 1492-1505.
WHO = world HealTH organizaTion (2024). WHO Health terminology and metadata [en línea]. <https://www. who.int/>.
zHang, Zhen; li, Jiahao; wang, Chenguang; zHao, Heng (2022). «Evaluating the translation performance of large language models in specialized domains». arXiv [en línea]. <https://doi.org/10.48550/ arXiv.2205.12345>.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género: análisis a partir del corpus Neurología y mujer (2023)
María Lucía Carrillo Expósito Universitat de Màlaga
ORCID: 0000-0002-0016-2734 mluciacarrillo@uma.es
resumen
Este estudio analiza la presencia y naturaleza de neologismos especializados en el ámbito de la neurología a partir del corpus Neurología y mujer (2023), con atención a denominaciones en las que la variable sexo resulta clínicamente relevante. La hipótesis de partida sostiene que la incorporación explícita de esta variable en el corpus se acompaña de innovaciones denominativas orientadas a precisar subtipos y condiciones de presentación, con documentación limitada en repertorios generales, lo que puede interpretarse como indicio de posibles áreas de infradenominación en el ámbito analizado.
La metodología combina lectura sistemática, análisis semántico-discursivo y detección asistida por inteligencia artificial generativa (GPT-4o, ChatGPT.com), utilizada únicamente como herramienta de apoyo. La cadena de prompts generó un listado bruto de 91 candidatos, posteriormente depurado mediante validación humana con dos corpus de exclusión, el Diccionario de terminología médica (DTM) y el Diccionario médico (DM) de la Universidad de Navarra; se registró además la frecuencia interna de aparición de cada unidad en el corpus, como apoyo descriptivo.
Los neologismos identificados (53) se clasificaron según su formación — sintagmación, composición culta, siglación, préstamos (crudos y adaptados), composición híbrida, estructuras N + Adj especializados y reactivación léxica—, además de su contexto clínico y grado de especialización. Entre los términos documentados destacan distonía gravídica, epilepsia catamenial, trastorno cognitivo funcional, fibrofog y algoritmos sensibles al sexo. Se observa asimismo una fuerte presión interlingüística a través de anglicismos no adaptados y construcciones híbridas, lo que confirma la influencia del inglés en la terminología médica contemporánea.
Los resultados ponen de relieve un conjunto significativo de unidades terminológicas emergentes, muchas de ellas ausentes en los repertorios empleados como corpus de exclusión, y apuntan a posibles áreas de infradenominación en el ámbito analizado. Este panorama refuerza la conveniencia de avanzar en la planificación terminológica clínica para mejorar la precisión denominativa cuando la variable sexo resulta significativa y, en un sentido amplio, puede vincularse a la justicia epistémica y a la equidad sanitaria.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
Resum
María Lucía Carrillo Expósito és professora ajudant doctora de Lingüística General a la Universitat de Màlaga (des de 2024). Doctora per la Universitat de Nàpols Parthenope (Eurollenguatges i Terminologia Especialitzada) i per la Universitat de Còrdova (Llengües i Cultures), ha desenvolupat activitat docent i investigadora en universitats espanyoles i italianes en els àmbits de la lingüística, l’anàlisi del discurs, la terminologia i la traducció. Disposa de l’abilitazione scientifica nazionale a professora de segona franja (Itàlia). La seva recerca se centra en l’anàlisi crítica del discurs, la (des)cortesia, l’argumentació, la terminologia i la neologia en relació amb la ideologia i la traducció, amb publicacions en revistes nacionals i internacionals. Participa en projectes i xarxes de recerca com VUM, Neoroc i COMCALMA (PID2024-159378NB-I00), i ha col·laborat amb iniciatives terminològiques del Parlament Europeu (IATE).
Neologismes i buit terminològic en neurologia des d’una perspectiva de gènere: anàlisi a partir del corpus Neurología y mujer (2023)
Aquest estudi analitza la presència i la naturalesa de neologismes especialitzats en l’àmbit de la neurologia a partir del corpus Neurología y mujer (2023), amb atenció a denominacions en què la variable sexe és clínicament rellevant. La hipòtesi de partida sosté que la incorporació explícita d’aquesta variable en el corpus s’acompanya d’innovacions denominatives orientades a precisar subtipus i condicions de presentació, amb una documentació limitada en repertoris generals, fet que es pot interpretar com un indici de possibles àrees d’infradenominació en l’àmbit analitzat.
La metodologia combina la lectura sistemàtica, l’anàlisi semàntica i discursiva i la detecció assistida per intel·ligència artificial generativa (GPT-4o, ChatGPT.com), utilitzada únicament com a eina de suport. La cadena d’indicacions (prompts) va generar una llista inicial de 91 candidats, posteriorment depurada mitjançant validació humana amb dos corpus d’exclusió, el Diccionario de terminología médica (DTM) i el Diccionario médico (DM) de la Universitat de Navarra; a més, es va registrar la freqüència interna d’aparició de cada unitat en el corpus com a suport descriptiu.
Els neologismes identificats (53) es van classificar segons el seu procés de formació —sintagmació, composició culta, siglació, manlleus (crus i adaptats), composició híbrida,
estructures N + Adj especialitzats i reactivació lèxica—, així com segons el seu context clínic i grau d’especialització. Entre els termes documentats destaquen distonía gravídica, epilepsia catamenial, trastorno cognitivo funcional, fibrofog i algoritmos sensibles al sexo. També s’hi observa una forta pressió interlingüística a través d’anglicismes no adaptats i construccions híbrides, cosa que confirma la influència de l’anglès en la terminologia mèdica contemporània.
Els resultats posen de manifest un conjunt significatiu d’unitats terminològiques emergents, moltes de les quals absents en els repertoris emprats com a corpus d’exclusió, i apunten a possibles àrees d’infradenominació en l’àmbit analitzat. Aquest panorama reforça la conveniència d’avançar en la planificació terminològica clínica per millorar la precisió denominativa quan la variable sexe és significativa i, en un sentit ampli, es pot vincular a la justícia epistèmica i a l’equitat sanitària.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
Abstract
Neologisms and terminological gaps in neurology from a gender perspective: An analysis based on the Neurología y Mujer corpus (2023)
This study examines the presence and nature of specialized neologisms in neurology using the Neurología y Mujer corpus (2023), with a focus on denominations in which the sex variable is clinically relevant. The working hypothesis is that the explicit incorporation of this variable is accompanied by denominative innovations aimed at specifying subtypes and presentation conditions, with limited documentation in general reference sources, which may be interpreted as an indication of possible areas of under-denomination within the analyzed domain.
The methodology combines systematic reading, semantic-discursive analysis, and generative AIassisted detection (GPT-4o, ChatGPT.com), used solely as a support tool. The prompt chain produced a raw list of 91 candidates, subsequently refined through human validation using two exclusion resources – the Diccionario de Terminología Médica (DTM) and the University of Navarra’s Diccionario Médico (DM). Internal corpus frequency was also recorded for each unit as a descriptive aid.
The identified neologisms (53) were classified by formation mechanism – multiword formation, learned compounding, acronym formation, borrowings (unadapted and adapted), hybrid formations,
1 Introducción
La terminología médica constituye el conjunto de denominaciones empleadas por los profesionales de la salud. Se trata de un repertorio histórico de más de veinticinco siglos que combina expresiones heredadas de la medicina antigua (siglos vi y v a. C.) con neologismos de reciente creación, integrando así el peso de la tradición y los efectos de la evolución cultural en un lenguaje que media entre el saber científico y la práctica clínica. El patrimonio léxico médico emerge impregnado, en muchas ocasiones, de presupuestos androcéntricos que tienden a invisibilizar o distorsionar las diferencias clínicas y terapéuticas entre mujeres y hombres. Distintos trabajos en salud con perspectiva de género han señalado que, históricamente, parte de la investigación biomédica ha tomado como referencia principal muestras masculinas y ha extrapolado esos resultados al conjunto de la población. Cuando no se analizan los datos de forma desagregada por sexo y género, esta generalización puede introducir sesgos en el diagnóstico y el tratamiento (Rodríguez Arenas
N + Adj structures, and lexical reactivation – as well as by clinical context and degree of specialization. Documented examples include distonía gravídica, epilepsia catamenial, trastorno cognitivo funcional, fibrofog, and algoritmos sensibles al sexo (dystonia gravidarum, catamenial epilepsy, functional cognitive disorder, fibro fog, and sex-aware algorithms). The corpus also shows strong interlinguistic pressure through unadapted anglicisms and hybrid constructions, confirming the influence of English in contemporary medical terminology.
Overall, the results highlight a significant set of emerging terminological units, many of which are absent from the exclusion resources used, and point to possible areas of under-denomination in the analyzed domain. This panorama supports the need to advance in clinical terminological planning to improve denominative precision when the sex variable is relevant and, more broadly, when it may be linked to epistemic justice and health equity.
et al., 2023; Caprile, Vallès y Palmen, 2012; García Calvente, ed., Jiménez Rodrigo y Martínez Morante, 2010; Ruiz-Cantero y Verdú-Delgado, 2004). En el ámbito farmacológico, la infrarrepresentación histórica de mujeres en los ensayos clínicos —justificada, en teoría, por la prevención de posibles efectos en mujeres que pudieran encontrarse en fases iniciales del embarazo— contribuyó a validar pautas terapéuticas basadas en muestras predominantemente masculinas. Cuando estas pautas se aplicaron a mujeres, mostraron, en el mejor de los casos, una eficacia reducida y, en otros, efectos secundarios no previstos o reacciones adversas evitables, lo que evidenció la limitada capacidad de ese modelo biomédico para captar la variabilidad biológica y farmacológica asociada al sexo. Hubo que esperar hasta finales del siglo pasado, concretamente la década de los noventa, para que se revertiera esta tendencia y se promoviera la inclusión de mujeres en ensayos clínicos («NIH policy guidelines on the inclusion of women and minorities as subjects in clinical research», 1993, en Airas Rivas, Íñiguez Martínez y Láinez Andrés, 2023; Ruiz-Cantero y Verdú-Delgado, 2004).
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
En este marco, Neurología y mujer (2023) (NyM, en adelante) se propone como una guía para la práctica clínica, enfocada en actualizar el manejo de enfermedades neurológicas más comunes en las distintas etapas de la vida de la mujer. Aborda en detalle cada patología considerando las particularidades diagnósticas y terapéuticas en el sexo femenino, prestando especial atención a temas como el embarazo, el parto y los tratamientos hormonales.
Desde la perspectiva de la neología terminológica, la incorporación explícita de esta variable en textos clínicos se acompaña con frecuencia de innovaciones denominativas destinadas a distinguir subtipos, contextos fisiológicos y condiciones de presentación. En este contexto, el presente trabajo analiza los neologismos especializados documentados en NyM para identificar unidades con marcación sexoespecífica y caracterizar los mecanismos de formación predominantes, mostrando cómo la innovación terminológica puede contribuir a refinar la denominación clínica cuando se incorporan variables sexoespecíficas en el discurso neurológico.
2 Marco teórico
El presente estudio se apoya en una perspectiva interdisciplinar que integra aportes de la neología (Cabré, 2008 y 2015), la terminología médica especializada (Estopà, 2011 y 2022), la epistemología crítica y los estudios de género (Harding [1986], 1996; Anderson, 2009; Wigginton y Lafrance, 2019; Bell, Meriläinen, Taylor y Tienari, 2020).
En cuanto al texto de referencia, MyN puede clasificarse, según la tipología de Ciapuscio (2003), en la categoría de obra semiespecializada/especializada. Se trata de un manual con clara orientación profesional, pero accesible para lectores en formación, lo que explica la combinación de rigor clínico y estrategias de divulgación que inciden en la creación y circulación de nuevas denominaciones. El propio prólogo confirma este cometido al presentarse como «una herramienta de ayuda en la práctica clínica asistencial» que busca «presentar una actualización en el manejo de patologías neurológicas más prevalentes en las distintas etapas del sexo femenino» (Airas Rivas, Íñiguez Martínez y Láinez Andrés, 2023, p. 3-5).
Neología y terminología especializada
En la tradición lingüística se asume que la creatividad léxica es un fenómeno inherente a cualquier lengua. La neología, entendida como el proceso mediante el cual surgen palabras nuevas, constituye un universal lingüístico esencial para toda lengua viva y en constante evolución. Este fenómeno está motivado por contextos sociales, ideológicos y técnico-científicos específicos que impulsan nuevas necesidades expresivas. Dicho
dinamismo propicia la creación de formas léxicas novedosas y significados actualizados, por lo que el estudio de la neología permite una mejor comprensión del momento histórico en el que surge. Siguiendo a Adelsein y Kugel (2008, p. 14), los neologismos son reflejo directo de los cambios sociales y ocupan un lugar privilegiado en la jerarquía lingüística al expresar las transformaciones experimentadas por una comunidad determinada. En este sentido, los neologismos especializados no son solo el reflejo de los cambios tecnodiscursivos y profesionales, sino que también representan adecuación ideológica y cultural en la sociedad. Esto no impide que la creación de nuevos términos pueda estar fuertemente condicionada por el peso de la tradición. En este sentido, el lenguaje médico constituye un ejemplo particularmente significativo de este fenómeno, al hallarse profundamente imbricado con la cultura y con convenciones históricas y sociales.
La neología especializada, también denominada neonimia por Rondeau (1981) o neología terminológica por otros autores (Rondeau, 1981; Cabré, 2006; Humbley, 2007; García Palacios, 2009), se ha diferenciado tradicionalmente de la neología general. Mientras que esta última designa la creación de vocabulario nuevo en la lengua común —particularmente en ámbitos como el periodismo o la literatura, en los que se generan neologismos de carácter genérico o estilístico—, la neología especializada se refiere a la formación y uso de nuevos términos en los lenguajes de especialidad. Autoras como Cabré, Domènech Bagaria y Estopà (2018) deciden romper la tradicional dicotomía entre neología general y especializada, y reconocen la distinción solo en el ámbito pragmático, es decir, en el uso, en que el neologismo adquiere el carácter especializado. En esta línea, Cabré (2015) subraya que el neologismo no existe en abstracto, sino que su neologicidad se da siempre en relación con un corpus delimitado y en una situación comunicativa determinada. De este modo, los procesos neológicos —y los neologismos derivados— se clasifican según el contexto sociolingüístico (y las características comunicativas) en el que acontecen.
Con Guerrero Ramos y Pérez Lagos (2012), se plantea la distinción entre neología del receptor y neología del emisor, conceptos que destacan cómo la percepción de neologicidad de una unidad léxica puede variar según el nivel de conocimiento del destinatario. En este sentido, es posible que un receptor con un alto dominio cognitivo no perciba una unidad como neológica, ya que su amplio conocimiento sobre la materia le permite reconocer dicha unidad como parte de su repertorio lingüístico. Por el contrario, si el destinatario cuenta con un menor dominio cognitivo, es probable que interprete ese mismo término como nuevo.
Partiendo de estos reducidos planteamientos acerca del fenómeno de la neología, abordar su análisis desde una sola metodología científica resulta una presunción insostenible. Ahora bien, algunos principios de la teoría comunicativa de la terminología (TCT) de Cabré
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
(2008, p. 9-36; 2015, p. 125-136) resultan igualmente pertinentes para el estudio de los neologismos, en la medida en que ofrecen criterios para describirlos sin perder de vista su complejidad: la poliedricidad del objeto (carácter multidisciplinar y multidimensional), la necesidad de una descripción situada y orientada, y el principio de explicitación, que obliga a precisar qué aspectos se describen y desde qué perspectiva (producción, recepción o transmisión). Estos principios permiten analizar los neologismos de NyM desde su estructura lingüística y su inserción en un contexto clínico especializado, así como desde su dimensión social y epistémica.
En coherencia con estos principios metodológicos, resulta imprescindible examinar cómo se generan los neologismos en las lenguas de especialidad. Concretamente, en medicina, la neología que predomina es la denominativa, surgida de la necesidad de comunicación entre profesionales. Su función principal es designar experiencias novedosas para favorecer el avance científico y, al mismo tiempo, garantizar la precisión del intercambio, reduciendo al mínimo la ambigüedad. En este sentido, Guerrero Ramos (1995) señala que las vías principales de creación léxica en las lenguas romances pueden darse a partir de los recursos propios del idioma (fonológicos, morfológicos, semánticos y sintácticos) o mediante la incorporación de préstamos de otras lenguas. Así pues, dichos neologismos se crean dentro de un sistema ontológico y siguen las convenciones terminológicas del ámbito correspondiente. Dentro de los recursos internos, la sintagmación constituye uno de los mecanismos más productivos en la formación de nuevas unidades terminológicas (Simón, Fontáns, Duarte y Barité, 2013). En nuestro corpus encontramos ejemplos como migraña relacionada con la menstruación, angiopatía postparto o inmunosenescencia, que, por su parte, muestran el peso de los formantes cultos en la precisión conceptual, mientras que construcciones híbridas como glucagónlike peptide-1 (GLP-1) reflejan la dependencia del inglés como lengua de comunicación biomédica.
Este enfoque resulta pertinente para nuestro objeto porque las innovaciones denominativas se describen no solo por su forma y su estatus neológico, sino también por su circulación en el discurso especializado. En este sentido, Estopà (2020) subraya que la vida de un neologismo excede su creación primaria y puede proyectarse en fases de mediación y divulgación, en las que su valor especializado se conserva o se reconfigura. Por último, y con el fin de afinar la caracterización de las unidades analizadas, el presente estudio registra la frecuencia de aparición de cada término en el corpus como indicador preliminar de recurrencia y posible fijación interna, especialmente en el caso de sintagmas complejos. No obstante, este dato se utiliza únicamente con fines descriptivos y no se interpreta como prueba de lexicalización en el uso general.
3 Objetivos e hipótesis
El objetivo principal de este trabajo es analizar los neologismos especializados documentados en NyM y evaluar en qué medida funcionan como recursos denominativos para describir y precisar fenómenos clínicos en los que la variable sexo resulta sustancial. En particular, se atiende a su precisión conceptual, su recurrencia y grado de estabilización en el corpus analizado, así como a su adecuación terminológica en el discurso médico. Como contribución, el estudio identifica posibles zonas de infradenominación en el corpus y discute sus implicaciones para el debate sobre posibles vacíos terminológicos en el ámbito considerado.
Para alcanzar este propósito, el estudio se estructura en tres fases:
1. Identificación y clasificación tipológica de los neologismos especializados presentes en la obra, atendiendo a tres criterios: a ) su mecanismo de formación (préstamo, innovación morfológica, composición sintagmática, siglación, reactivación léxica); b) el contexto clínico de uso, y c) el grado de especialización.
2. Análisis semántico y discursivo, orientado a interpretar el proceso neológico y a valorar en qué medida las nuevas unidades responden a necesidades de precisión conceptual y visibilización de fenómenos neurológicos femeninos.
3. Evaluación del impacto terminológico, con el fin de determinar cómo estas creaciones contribuyen a consolidar un lenguaje médico más inclusivo y equitativo, y hasta qué punto logran reducir la dependencia nominativa del inglés en la neurología contemporánea.
La hipótesis de partida plantea que, en el corpus NyM, la incorporación explícita de la variable sexo se acompaña de innovaciones denominativas (neologismos especializados) destinadas a distinguir subtipos y condiciones de presentación clínicamente pertinentes. Se espera que estas innovaciones se concentren en mecanismos como la sintagmación, la siglación y las estructuras N + Adj, y que una parte de ellas presente documentación limitada en los repertorios empleados como corpus de exclusión, lo que puede interpretarse como indicio de áreas de infradenominación en el ámbito analizado. De forma complementaria, se considera si estas innovaciones pueden leerse como respuesta a necesidades de precisión y explicitación cuando se incorporan diferencias por sexo en el discurso clínico.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
4 Metodología
Criterios para la detección de neologismos especializados con asistencia de la inteligencia artificial
Tal y como se expuso anteriormente, adoptamos la distinción entre neología del emisor y neología del receptor, según la cual la percepción de una unidad como neológica depende del grado de conocimiento del destinatario. En el análisis de las unidades terminológicas especializadas de NyM nos situamos en un escenario de neología del receptor, ya que no partimos del mismo grado de dominio experto que el emisor clínico. Por ello, en la fase de detección inicial se recurrió a la inteligencia artificial (IA), concretamente a GPT-4o (ChatGPT.com), que en este proyecto actúa como un receptor idealizado con un elevado dominio cognitivo.
El funcionamiento de ChatGPT se basa en la generación de palabras con mayor probabilidad de ocurrencia dentro de un espacio estadístico de secuencias lingüísticas. El modelo calcula, en cada paso, qué palabra tiene más probabilidades de aparecer dada la secuencia anterior, configurando lo que podría denominarse un «universo probabilístico» del lenguaje. Ya Shannon (1951) anticipó la idea de modelizar el lenguaje como un proceso de predicción dependiente del contexto, y los sistemas actuales de IA generativa materializan ese principio mediante arquitecturas de aprendizaje profundo entrenadas a gran escala. En esta línea, Bel (2025) explica que un LLM (del inglés large language model) o gran modelo de lenguaje produce iterativamente la palabra más probable condicionada por las que la preceden en el comando de entrada. En consecuencia, cuanto mayor es la especificidad y extensión del comando, más precisa y ajustada será la respuesta. En los sistemas de diálogo —como ChatGPT— este mecanismo se refuerza por la memoria conversacional, ya que cada nueva instrucción se construye sobre el historial de comandos y respuestas previas, lo que permite condicionar progresivamente la generación y afinar la detección de unidades léxicas con valor neológico en el corpus analizado.
En lo específico, orientamos el modelo mediante una alimentación contextual (in-context prompting). Esto consiste en condicionar temporalmente el comportamiento probabilístico del modelo inyectando contexto. Las fuentes proporcionadas funcionan como anclajes semánticos, aportando patrones léxicos y estructuras propias del discurso neurológico.
Los textos de referencia empleados para contextualizar las consultas incluyen, además del manual NyM, obras complementarias de carácter clínico y especializado:
a) Manual de práctica clínica en cefaleas (Santos-Lasaosa y Pozo Rosich, ed., 2020),
b) «CGRP en migraña: de la fisiopatología a la terapéutica» (Santos-Lasaosa et al., 2022),
c) «Hormonas sexuales y alteraciones neurotológicas en mujeres» (Castillo-Bustamante et al., 2020), y
d) Tratamiento agudo y preventivo de la migraña menstrual (Sánchez López, 2021).
En definitiva, estas fuentes, además de aportar un marco conceptual sólido, sirvieron como punto de apoyo para el diseño de la fase práctica del análisis.
En este nivel operativo, se implementaron cadenas de acciones (chain of thought prompting) elaboradas ad hoc, orientadas a guiar al modelo en la detección de posibles neologismos especializados en NyM. Un primer comando amplio solicitaba la definición de neología en lingüística y sus mecanismos de formación en medicina, con el fin de redirigir el foco probabilístico del modelo hacia aquellas zonas del discurso en que la probabilidad de localizar verdaderos neologismos era mayor. Posteriormente, se formularon prompts más específicos intermedios orientados a la extracción directa de posibles neologismos del texto analizado. Este segundo nivel de consulta funcionó como un filtro exploratorio inicial, y generó un listado amplio de un total de 91 candidatos a neologismo distribuidos a lo largo de los capítulos analizados de la fuente primaria del corpus. Esta cifra corresponde al listado bruto de términos sospechosos de neologicidad identificados por la IA. Para afinar este proceso, se incorporaron tres instrucciones adicionales al prompt principal: a) solicitar que cada candidato se acompañara del fragmento o contexto textual en el que aparecía, con el fin de verificar la pertinencia de su uso y su inserción en el discurso clínico; b) requerir una breve justificación sobre las razones por las que el término podía considerarse neológico, lo que permitió aproximar una primera valoración semántica y pragmática de cada unidad, y c ) registrar la frecuencia de aparición de cada unidad en el corpus, como indicador preliminar del grado de fijación/lexicalización, especialmente en el caso de sintagmas complejos. El material resultante se organizó en un archivo Excel, que sistematizó la información en cinco columnas: candidato a neologismo, contexto de aparición, observación (razón de la candidatura), frecuencia en NyM y presencia en los corpus de exclusión. A continuación, se muestra un ejemplo del proceso aplicado al capítulo 9 del manual, dedicado a los trastornos del sueño:
En esta fase resultó imprescindible la validación humana, que consistió en contrastar las propuestas de la IA con los corpus de exclusión seleccionados: el Diccionario de terminología médica (DTM) y el recurso Diccionario médico (DM) de la Universidad de Navarra. Con este procedimiento se redujo al mínimo la presencia de falsos positivos y se depuró de manera rigurosa el corpus objeto de análisis.
En síntesis, los prompts o, mejor, la cadena de acciones actuaron como instrumentos metodológicos progresivos que calibraron la interacción con el modelo, combinando la capacidad estadística de la máquina con la intervención crítica del investigador. Este diálogo constante entre IA y validación experta permitió configurar un corpus fiable de neologismos extraídos de NyM en el ámbito de la neurología.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
Candidato a neologismo Contexto de aparición
ICSD-3
(International Classification of Sleep Disorders, 3.ª edición)
Catatrenia
Cronotipo matutino
Parasomnias NREM y parasomnias REM
Síndrome de hipoventilación durante el sueño
«…Clasificación internacional de los trastornos de sueño-3 (ICSD-3)…»
«Ronquido y catatrenia» dentro de los síntomas aislados y variantes normales de los trastornos respiratorios del sueño
«Las mujeres posmenopáusicas… expresan un cronotipo matutino en comparación con las mujeres premenopáusicas…»
«Se describen también parasomnias NREM (sonambulismo, despertares confusionales) y parasomnias REM (pesadillas, TCSREM)…»
«Síndrome de hipoventilación durante el sueño (…hipoventilación alveolar, etc.)»
Síndrome de Kleine-Levin
«Hipersomnia recurrente… Síndrome de Kleine-Levin…»
Observación (razón de la candidatura)
Acrónimo en inglés cada vez más usado en español; aparece en literatura médica, pero no suele figurar en diccionarios médicos en español 2 NO
Palabra poco conocida fuera del ámbito especialista; designa un «gemido espiratorio nocturno» 1 NO
Relacionado con la predisposición circadiana; cronotipo se ha extendido en cronobiología, pero no siempre figura en diccionarios
Mioclonías hípnicas
Activación alternante de los músculos de las piernas
«Síntomas aislados y variantes normales… mioclonías hípnicas, calambres nocturnos, etc.»
«Síntomas aislados… Activación alternante de los músculos de las piernas»
2 NO
El término parasomnia puede aparecer en diccionarios médicos, pero la distinción NREM/ REM como entrada específica no 12 SÍ
Tecnicismo de la medicina del sueño; en el DTM puede figurar genéricamente bajo hipoventilación, pero no en su forma completa
Entidad clínica específica; probablemente aparezca en fuentes especializadas, pero no siempre en el DTM con la denominación completa
Recogido en fuentes especializadas de sueño, pero no necesariamente con esa denominación exacta en diccionarios médicos
Expresión técnica propia de la polisomnografía; escasa presencia en diccionarios generales
2 SÍ
3 SÍ
1 NO
1 NO
Tabla 1. Fragmento de la tabla de trabajo elaborado a partir del corpus analizado. Fuente: elaboración propia
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
5 Análisis de los datos
5.1 Clasificación de los neologismos
Conviene recordar que los neologismos en el ámbito médico no son meras innovaciones léxicas, sino herramientas fundamentales para la codificación clínica, la t ransmisión del conocimiento entre profesionales y la educación del paciente. Su análisis resulta especialmente pertinente en el plano léxico, en el que el discurso especializado se diferencia con mayor nitidez del general. En este nivel, se observa una clara tendencia a la condensación informativa y a la supresión de redundancias, rasgo característico de los textos altamente especializados. Expresiones como epilepsia catamenial o cefalea atribuida a hormonas exógenas ilustran cómo una sola unidad terminológica puede concentrar situaciones clínicas complejas y, a su vez, evitar las descripciones perifrásticas y garantizar la precisión comunicativa. Desde el punto de vista morfológico, los términos especializados recabados presentan una notable densidad estructural. Palabras como inmunosenescencia, angiopatía o distonía gravídica integran morfemas científicos grecolatinos altamente codificados (-patía, -ía, inmuno-, -senescencia, y la base gravídic-, asociada a la gestación), lo cual permite una economía expresiva sin pérdida
Proceso de formación
Sintagmación
de precisión conceptual. A ello se suma la tendencia a la complejidad morfológica y a la nominalización de procesos verbales, lo que confiere al discurso médico un carácter más abstracto, designativo y taxonómico. Ejemplos como moduladores del receptor de la esfingosina1-fosfato o activación alternante de los músculos de las piernas ilustran esta densidad conceptual, mientras que expresiones como supresión de estrógenos , tratamientos modificadores de la enfermedad o detección mediante DATscan muestran cómo la acción se desplaza al sustantivo, reforzando la organización lógica del discurso clínico. Mediante la detección asistida por ChatGPT 4o, junto con el contraste manual efectuado mediante los dos corpus de exclusión, se identificaron 53 neologismos. A continuación, se presenta su clasificación según los principales mecanismos de formación, lo que permite sistematizar las estrategias léxicas documentadas en el ámbito de la neurología con atención a la variable sexo. En los ejemplos, la cifra entre paréntesis indica la frecuencia de aparición de cada unidad en NyM (frecuencia interna), registrada como apoyo descriptivo. Observamos desde la clasificación que los neologismos se generan mediante procesos variados, con predominio de la siglación (16) y la sintagmación (12), seguidos de estructuras N + Adj especializados (8) y de composición culta (6).
Ejemplos del corpus
síndrome de trombocitopenia inmune/inmunitaria trombótica inducida por la vacunación (2), cefalea atribuida a hormonas exógenas (1), cefalea por supresión de estrógenos (3), migraña menstrual pura sin aura (1), migraña relacionada con la menstruación (4) / migraña menstrual (3), síndrome clínicamente aislado (1), trastorno cognitivo funcional (5), trastorno de control de impulsos (1), activación alternante de los músculos de las piernas (1), trastornos neurológicos funcionales (12), sesgo de género en el diagnóstico (1)
N + Adj especializado algoritmos sensibles al sexo (5), epilepsia catamenial (6), cronotipo matutino (2), mielopatía postrádica (1), menopausia precoz (3), corea gravídica (14), distonía gravidarum/gravídica (1), angiopatía postparto (3)
12
6
16
5
3
2
8
Reactivación léxica catamenial (10) 1
Tabla 2. Procesos de formación de los neologismos identificados en NyM; entre paréntesis se indica la frecuencia interna de aparición de cada unidad. Fuente: elaboración propia
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
5.2 Estrategias terminológicas para la visibilización de la neurología femenina
Más allá de la clasificación formal, el corpus revela que muchas de las nuevas unidades léxicas funcionan como estrategias terminológicas orientadas a precisar fenómenos clínicos en los que la variable sexo resulta clínicamente relevante. Así, la neología no solo responde a necesidades designativas, sino que contribuye a la actualización denominativa y puede señalar posibles áreas de infradenominación en el ámbito analizado. Las estrategias terminológicas identificadas en el corpus muestran distintas vías para abordar posibles vacíos terminológicos tradicionalmente descritos en la denominación de fenómenos clínicos sexoespecíficos o vinculados a etapas fisiológicas en las que la variable sexo resulta determinante. Desde el plano morfosintáctico, estas estrategias se concretan en unidades monoléxicas y unidades poliléxicas o sintagmáticas. Las primeras, como inmunosenescencia , neurogranina o catatrenia , presentan estructuras condensadas con lexemas grecolatinos de alta codificación técnica, que concentran gran cantidad de información conceptual en una sola forma. Las segundas, como moduladores del receptor de la esfingosina-1-fosfato o cefalea atribuida a hormonas exógenas , integran varios lexemas en composiciones más complejas. Según David (1993, en Estopà, 1999), cuando estas cumplen criterios de precisión conceptual y necesidad denominativa, pueden considerarse unidades terminológicas; de lo contrario, se trataría de unidades fraseológicas especializadas, como ocurre con síndrome de trombocitopenia inmune trombótica inducida por la vacunación o sesgo de género en el diagnóstico. Las unidades sintagmáticas complejas o las expresiones fraseológicas, que no siempre alcanzan el grado de consolidación terminológica, cumplen funciones relevantes en la descripción clínica y en la transmisión del conocimiento.
Las estrategias más productivas destacadas en el corpus analizado son los neologismos especializados compuestos por estructuras del tipo nombre + adjetivo o sintagma adjetival (N + Adj / N + SAdj), una conformación habitual en el discurso médico debido a su carácter descriptivo y clasificatorio. Sin embargo, en el contexto de la obra analizada, estos adjetivos no solo aportan especificidad clínica, sino que, en muchos casos, hacen explícitas condiciones sexoespecíficas que no siempre aparecen representadas con el mismo grado de detalle en los repertorios de referencia utilizados. Formaciones como corea gravídica, distonía gravídica, angiopatía postparto o epilepsia catamenial ilustran esta función denominativa al precisar subtipos clínicos vinculados a diferencias por sexo. Aunque el núcleo léxico (corea, distonía, epilepsia, etc.) suele estar registrado en diccionarios médicos, la información discriminante se desplaza al adjetivo, que aporta el rasgo sexoespecífico y, con ello, concentra el valor neológico de la denominación. Sin ese modificador, el subtipo
clínico quedaría menos explicitado en la clasificación terminológica. Además, esta configuración presupone la plena accesibilidad cognitiva para el especialista, no genera ambigüedad y produce nuevas unidades terminológicas (UT); a la vez, puede señalar posibles áreas de vacío terminológico en el ámbito analizado, en la denominación de fenómenos clínicos en los que la variable sexo resulta pertinente.
Desde la perspectiva de la neología terminológica, los resultados muestran que la innovación denominativa se articula principalmente mediante la reconfiguración de unidades existentes (extensión, sintagmación y adaptación) para nombrar fenómenos clínicos sensibles a diferencias por sexo. Esta dinámica apunta a una tendencia del discurso médico hacia una mayor precisión terminológica cuando se incorporan diferencias por sexo en la descripción clínica. Un caso paradigmático es epilepsia catamenial. Aquí, la estrategia N + Adj se combina con la reactivación léxica del adjetivo catamenial, definido en el DTM como «término de uso decreciente». Su reintroducción en un contexto clínico especializado, como se ha señalado, muestra la pertinencia de reutilizar y resignificar formas cultas del fondo léxico tradicional (Cabré y Estopà, 2005).
Por otra parte, junto a estas estrategias internas de la lengua, se observa con fuerza la presión del inglés en el discurso médico (García Palacios y Humbley, 2012; Sánchez Ibáñez, 2013; López Garrido, 2016; Porras Garzón, 2016). En el corpus se documentan los préstamos directos del inglés o crudos, las siglas de sintagmas en inglés y unidades poliléxicas con componentes en inglés:
glucagón-like peptide-1 (1) (GLP-1), estudio DAT-Scan (1), TCSREM (1) (trastorno de conducta del sueño REM)
Tabla 3. Anglicismos y unidades híbridas identificadas en NyM. Fuente: elaboración propia
Los anglicismos crudos ilustran la entrada directa de términos sin adaptación gráfica, favorecida por la rapidez de la innovación científica y el prestigio del inglés como lengua de comunicación biomédica. Las siglas, al provenir de fórmulas inglesas de amplia difusión internacional, se adoptan en español sin traducción sistemática, lo que refuerza la dependencia nominativa. Quizá, lo más significativo de este grupo es la identificación de unidades híbridas que combinan segmentos de ambas lenguas, evidenciando que
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
los avances neurológicos se transfieren al español sin pasar siempre por un proceso de adaptación plena. Estas prácticas confirman una tensión constante entre la presión interlingüística del inglés y la necesidad de dotar al español de recursos propios. Si bien la adopción del inglés garantiza rapidez en la circulación del conocimiento, también plantea desafíos en términos de estandarización y autonomía terminológica.
6 Discusión
Cuando las denominaciones especializadas alcanzan al gran público mediante procesos de divulgación, adquieren también una función social de concienciación. En este sentido, la neología refleja los cambios de la sociedad contemporánea y actúa como instrumento para visibilizar realidades históricamente desatendidas.
Desde una perspectiva de sexo y de género, si el lenguaje médico no solo nombra, sino que organiza el conocimiento, lo transmite en contextos profesionales y divulgativos y vehicula la comunicación con pacientes y familiares, se presupone que aspira a la precisión y la neutralidad. Pero, como recuerda Bertha M. Gutiérrez Rodilla (1998) en La ciencia empieza en la palabra, esta aspiración entra en tensión con la naturaleza viva del lenguaje, en que la ambigüedad y la variabilidad son inevitables. Sobre esta base, documentada por la literatura de salud con perspectiva de género en relación con la infrarrepresentación histórica y el análisis por sexo, los enfoques epistemológicos han examinado cómo esos sesgos se proyectan en la producción, circulación y estabilización de denominaciones clínicas. En este marco, estudios como los de Schiebinger (2003), Anderson (2024), Wigginton y Lafrance (2019) o Bell et al . (2020) han puesto de relieve el sesgo androcéntrico que ha atravesado históricamente la medicina occidental, lo cual tiene implicaciones directas en la terminología clínica. En este contexto, es recomendable priorizar denominaciones precisas y no marcadas ideológicamente que reflejen la variabilidad sexoespecífica cuando sea clínicamente relevante, sin recurrir a esencialismos ni estereotipos.
La noción de sesgo epistémico (Harding, [1986] 1996; Longino, 1990) resulta clave para comprender que, en determinados ámbitos, la falta de denominaciones adecuadas no es un mero déficit técnico, sino una forma de invisibilización que refleja relaciones de poder y compromete tanto la legitimidad del conocimiento como la calidad de la atención sanitaria.
Desde la perspectiva de la neología como fenómeno sociocognitivo (Sablayrolles, 1993; Auger y Rousseau, 2003), los neologismos no solo responden a necesidades conceptuales internas de la disciplina, sino que también reflejan tensiones sociales, transformaciones culturales y cambios en la sensibilidad colectiva.
En el corpus analizado, esta dinámica se observa en estrategias como la adjetivación especializada (distonía gravídica, epilepsia catamenial), los préstamos ingleses (imprinting, fibrofog) o las siglas procedentes del inglés (RID, LARC, DMT), que ejemplifican cómo el discurso médico oscila entre la innovación conceptual y la presión interlingüística.
La neurología, cuando incorpora la variable sexo, constituye, en este marco, un campo paradigmático. Factores como los ciclos hormonales, el embarazo, la lactancia o la menopausia influyen en patologías como la migraña, la esclerosis múltiple o el alzhéimer, y sin embargo han sido durante mucho tiempo subestimados en la terminología médica diseñada en torno a parámetros masculinos. La necesidad de introducir términos precisos que expresen con fidelidad estas diferencias no es solo una cuestión lingüística, sino también clínica, ética y epistémica. Los neologismos identificados en el manual analizado pueden interpretarse como indicadores de áreas de infradenominación y de posibles vacíos terminológicos en el ámbito estudiado como recursos que contribuyen a la actualización denominativa del discurso clínico cuando la variable sexo resulta determinante.
7 Conclusión
El análisis de NyM muestra que la neología especializada contribuye a la actualización del discurso médico y a la denominación más precisa de fenómenos clínicos en los que la variable sexo resulta relevante. Los neologismos identificados responden a una diversidad de procesos de formación —desde la composición culta y la adjetivación especializada hasta la incorporación de préstamos ingleses o la reactivación léxica— que evidencian tanto la vitalidad del léxico médico como la tensión entre innovación conceptual y tradición terminológica.
En términos cuantitativos, la cadena de prompts utilizada en el estudio, generó un listado bruto de 91 candidatos, que, tras el contraste manual con los corpus de exclusión (DTM y DM), se depuró hasta un inventario final de 53 neologismos. Además, el registro de la frecuencia interna de cada unidad en NyM mostró una distribución mixta entre ocurrencias únicas y denominaciones recurrentes —especialmente en siglas y en ciertas unidades poliléxicas—, lo que aporta un indicador preliminar de recurrencia y posible fijación en el corpus, sin interpretarlo como prueba de lexicalización en el uso general.
En este marco, las estrategias terminológicas desempeñan un papel clave en la actualización denominativa del discurso clínico. Los adjetivos especializados (catamenial, gravídica), por ejemplo, contribuyen a precisar condiciones sexoespecíficas que no siempre aparecen representadas con el mismo grado de detalle en repertorios generales, mientras que las unidades sintagmá-
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
ticas complejas permiten describir fenómenos clínicos de alta complejidad. Por su parte, las estructuras N + Adj, como distonía gravídica o epilepsia catamenial, muestran cómo la innovación terminológica puede aumentar la precisión denominativa al codificar condiciones sexoespecíficas y señalar posibles áreas de infradenominación clínica, asociables a vacíos terminológicos en el ámbito analizado. Asimismo, se ha observado la marcada influencia del inglés en la creación y difusión de neologismos, fenómeno que, si bien garantiza la inmediatez en la circulación del conocimiento biomédico, plantea desafíos en términos de estandarización y autonomía terminológica del español.
En conjunto, los resultados ponen de relieve que la neología médica no es únicamente un reflejo de los avances científicos, sino también un recurso para la
precisión conceptual y la adecuación terminológica en la comunicación profesional. En un sentido amplio, esta actualización denominativa puede vincularse a la noción de justicia epistémica, en la medida en que contribuye a describir con mayor claridad fenómenos clínicos relevantes cuando se incorpora la variable sexo. Reconocer y sistematizar estas innovaciones léxicas permite, así, sostener un discurso clínico más preciso y mejor fundamentado.
De cara a investigaciones futuras, se considera necesario avanzar en la planificación terminológica crítica, incorporando mecanismos de validación interdisciplinar que incluyan la voz de especialistas, lingüistas y pacientes, así como explorar el potencial de la IA en la detección sistemática de neologismos sin perder de vista la indispensable validación humana.
Bibliografía
adelsTein, Andreína; Kuguel, Inés (2008). De ‘salariazo’ a ‘corralito’, de ‘carapintada’ a ‘blog’: Nuevas palabras en veinticinco años de democracia. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento. airas rivas, Susana; íñiguez marTínez, Cristina; lÁinez andrés, José Manuel (2023). Neurología y mujer. Barcelona: Ediciones SEN. anderson, Elizabeth (2000). «Feminist epistemology and philosophy of science». En: greCo, John; sosa, Ernest (ed.). The Blackwell guide to epistemology [en línea] Oxford: Blackwell, pp. 154-170. <https://doi. org/10.1002/9780470696132.ch13> [Consulta: 14 julio 2026]. (2024). «Feminist Epistemology and Philosophy of Science.» En The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2024 Edition), ed. zalTa, Edward N.; nodelman, Uri. https://plato.stanford.edu/archives/fall2024/ entries/feminism-epistemology/. auger, Pierre; rousseau, Louis-Jean (2003). Metodología de la investigación terminológica. Málaga: Universidad de Málaga. [Estudios y Ensayos; 73]. bel, Núria (2025). «Un vocabulario básico de los modelos grandes de lenguaje: una explicación y 25 términos». Terminàlia, núm. 31, pp. 27-39. bell, Emma; meriläinen, Susan; Taylor, Scott; Tienari, Janne (2020). «Dangerous knowledge: The political, personal, and epistemological promise of feminist research in management and organization studies». International Journal of Management Reviews [en línea], vol. 22, núm. 2, pp. 177-192. <https://doi.org/10.1111/ ijmr.12221>.
Cabré, Maria Teresa (2006). «La clasificación de neologismos: una tarea compleja». Alfa: Revista de Lingüística, núm. 50, pp. 9-32. (2008). «El principio de poliedricidad: la articulación de lo discursivo, lo cognitivo y lo lingüístico en terminología (i)». Ibérica: Revista de la Asociación Europea de Lenguas para Fines Específicos (AELFE), núm. 16, pp. 9-36. (2009). «La teoría comunicativa de la terminología, una aproximación lingüística a los términos». Revue Française de Linguistique Appliquée [en línea], vol. xiv, núm. 2, pp. 9-22. <https://doi.org/10.3917/ rfla.142.0009>. (2015). «La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica». Caplletra: Revista Internacional de Filologia [en línea], núm. 59, pp. 125-136. <https://doi.org/10.7203/caplletra.59.6904>.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
Cabré, Maria Teresa; domèneCH bagaria, Ona; esTopà, Rosa (2018). La terminologia avui: termes, textos i aplicacions. Barcelona: UOC.
Cabré, Maria Teresa; esTopà, Rosa (2005). «Unidades de conocimiento especializado: caracterización y tipología». Coneixement, Llenguatge i Discurs Especialitzat, núm. 7, pp. 69-84.
Caprile, María (coord.); vallès, Núria; palmen, Rachel (2012). Guía práctica para la inclusión de la perspectiva de género en los contenidos de la investigación. Barcelona: Fundación Cirem.
CasTillo-busTamanTe, Melissa; Cid-CHuÁ, Claudia del; vÁzquez, Magalí; bello-doTel, Licelott; bÁezreCalde, Mirtha (2020). «Hormonas sexuales y alteraciones neurotológicas en mujeres». Revista de la Facultad de Ciencias Médicas de Córdoba [en línea], vol. 77, núm. 4, pp. 351-355. <https://doi. org/10.31053/1853.0605.v77.n4.29349>.
CiapusCio, Guiomar Elena (2003). «La terminología en la descripción y tipificación del discurso especializado». En: Terminologia e indústrias da língua: Actas do VII Simpósio Ibero-Americano de Terminologia, Lisboa: ILTEC, União Latina, Fundação Calouste Gulbenkian, pp. 259-274. esTopà, Rosa (1999). Extracció de terminologia: Elements per a la construcció d’un SEACUSE (sistema d’extracció automàtica de candidats a unitats de significació especialitzada). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. (2011). «Medicina i llenguatge: les paraules de la salut». LSC - Llengua, Societat i Comunicació, núm. 10, pp. 1-5. (2020). Los informes médicos: estrategias lingüísticas para favorecer su comprensión. Barcelona: Delhospital Ediciones. (2022). «Neología general y especializada». En: bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (ed.) (2022). La neología del español: Del uso al diccionario. Madrid; Frankfurt: Iberoamericana Vervuert, pp. 151-173. garCía CalvenTe, María del Mar (ed.); Jiménez rodrigo, María Luisa; marTínez moranTe, Emilia (2010). Guía para incorporar la perspectiva de género a la investigación en salud. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública. garCía CalvenTe, María del Mar; río lozano, Marçoa del; marTín baraTo, Amelia Inmaculada (2019). La salud de las mujeres: ¿Diferente o desigual? Instituto Andaluz de la Mujer; Escuela Andaluza de Salud Pública. [Cuadernos para la Salud de las Mujeres; 0].
garCía palaCios, Joaquín (2009). «El trabajo sobre la neología terminológica en español». En: Actas del I Congreso Internacional de Neología de las Lenguas Románicas. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
garCía palaCios, Joaquín; Humbley, John (2012). «En torno a la dependencia terminológica». Hermēneus: Revista de Traducción e Interpretación, núm. 14, pp. 1-23. guerrero ramos, Gloria (1995). Neologismos en el español actual. Madrid: Arco Libros. (2017). «Neologismos de receptor». En: luque Toro, Luis; luque, Rafael (ed.) (2017). Léxico español actual IV. Venecia: Università Ca’ Foscari. Dipartimento di Studi Linguistici e Culturali Comparati, pp. 71-86. guerrero ramos, Gloria; pérez lagos, Manuel Fernando (2012). «¿Es la composición culta, en la actualidad, el procedimiento más productivo para la creación de neologismos?». Terminàlia, núm. 6, pp. 26-36. guTiérrez rodilla, Bertha M. (1998). La ciencia empieza en la palabra: Análisis e historia del lenguaje científico. Barcelona: Península.
Harding, Sandra ([1986] 1996). Ciencia y feminismo. Madrid: Morata. Harding, Sandra; wHiTT, Laurelyn (ed.) (2008). Feminist epistemology and philosophy of science. Dordrecht: Springer.
Humbley, John (2007). La néonymie est-elle un concept opératoire en terminologie? [en línea]. Gatineau: Université du Québec en Outaouais. <http://www.uqo.ca/terminologie2007/documents/Humbley.pdf> [Consulta: 14 julio 2025].
longino, Helen (1990). Science as social knowledge: Values and objectivity in scientific inquiry. Princeton: Princeton University Press. lópez garrido, Salomé de los Ángeles (2016). La neología por préstamo en el discurso médico: Análisis de los procedimientos de creación léxica y de las estrategias de traducción. Tesis doctoral. Alicante: Universidad de Alicante. porras garzón, Jorge Mario (2016). Una aproximación al uso de la neología especializada en el ámbito de las enfermedades raras. Trabajo de fin de máster del máster en Lingüística Teórica y Aplicada (LTA). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. rodríguez arenas, María Ángeles; sanz-barbero, Belén; peñalver argüeso, Belén; soler soneira, Marta (2023). Propuesta en torno a los conceptos clave para realizar investigación en salud pública con perspectiva de género Barcelona: Sociedad Española de Epidemiología. rondeau, Guy (1983). Introduction à la terminologie. Quebec: Gaëtan Morin. ruiz-CanTero, María T.; verdú-delgado, María (2004). «Sesgo de género en el esfuerzo terapéutico». Gaceta Sanitaria, núm. 18 (supl. 1), pp. 118-125.
Neologismos y vacío terminológico en neurología desde una perspectiva de género
María Lucía Carrillo Expósito
sablayrolles, Jean-François (1993). «Fonctions des néologismes». Cahiers du CIEL, pp. 53-94.
sÁnCHez ibÁñez, Miguel (2013). Neología y traducción especializada: Clave para calibrar la dependencia terminológica español-inglés en el ámbito de la enfermedad del Alzheimer. Tesis doctoral. Salamanca: Universidad de Salamanca. sÁnCHez lópez, Gema (2021). Tratamiento agudo y preventivo de la migraña menstrual. Trabajo de fin de grado. Almería: Universidad de Almería. Repositorio Institucional de la Universidad de Almería.
sanTos-lasaosa, Silvia; belvís, Ramón; Cuadrado, María Luz; díaz-insa, Sebastián; gago-veiga, Antonio; guerrero-peral, José Luis; pozo-rosiCH, Patricia (2022). «CGRP en migraña: de la fisiopatología a la terapéutica». Neurología, vol. 37, núm. 6, pp. 390-402.
sanTos-lasaosa, Silvia; pozo-rosiCH, Patricia (ed.) (2020). Manual de práctica clínica en cefaleas: Recomendaciones diagnóstico-terapéuticas de la Sociedad Española de Neurología 2020. Barcelona: Sociedad Española de Neurología. Ediciones SEN.
sCHiebinger, Londa (2003). «The philosopher’s Beard: Women and gender in science». En: porTer, Roy (ed.) (2003). The Cambridge history of science. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 184-210. sHannon, Claude E. (1951). «Prediction and entropy of printed English». Bell System Technical Journal [en línea], vol. 30, núm. 1, pp. 50-64. <https://doi.org/10.1002/j.1538-7305.1951.tb01366.x> [Consulta: 4 julio 2025].
simón, Lucía; FonTÁns, Exequiel; duarTe, Amanda; bariTé, Mario (2013). «Estructuras sintagmáticas en tesauros: aproximación cualitativa-cuantitativa». En: III Jornadas de Intercambio y Reflexión acerca de la Investigación en Bibliotecología, pp. 1-15. La Plata: Departamento de Bibliotecología, Universidad Nacional de La Plata.
wigginTon, Britta; laFranCe, Michelle N. (2019). «Learning critical feminist research: A brief introduction to feminist epistemologies and methodologies». Feminism & Psychology [en línea], vol. 29, núm. 3, pp. 1-17. <https://doi.org/10.1177/0959353519866058>.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
This article introduces a quantum-informed perspective on the term, with particular emphasis on semantic superposition and its implications for meaning representation. It addresses challenges posed by recent findings, especially in accounting for variation, contextuality, and dynamic semantic behavior. The study combines theoretical analysis with empirical illustration. It first reviews major conceptions of the term to identify their scope in the treatment of semantic variability and structure and then conceptualizes the term as a dynamic semantic system characterized by superposition, contextual collapse, and inter-term dependencies building on a recently published quantum theory of terms. Empirical support is drawn from embedding-based analyses of specialized corpora, including clustering of contextual representations and collapse signals derived from semantic dispersion patterns. The findings show that terms exhibit structured semantic variability within a shared conceptual domain rather than discrete or fragmented meanings. The proposed framework provides a coherent explanation of this phenomenon, reinterpreting variation, collocation, and domain-dependent meaning as intrinsic properties of the term. It also suggests that existing representational systems primarily capture collapsed states rather than the full range of semantic potential of the term. This perspective extends the explanatory scope of terminology by offering a unified account of semantic dynamics and by opening new avenues for knowledge representation and computational modeling.
Keywords: terminology; term theory; semantic variation; semantic superposition; knowledge representation; contextual meaning; specialized language; corpus analysis; computational terminology
Diego A. Burgos
és professor associat d’Espanyol i Lingüística a Universitat de Wake Forest. És doctor en Ciències del Llenguatge i Lingüística Aplicada per la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en la terminologia, els estudis de traducció i la intersecció entre la teoria lingüística i els mètodes computacionals, amb un interès especial per la representació del coneixement, la lingüística de corpus i el processament del llenguatge natural. Les seves publicacions abasten la teoria terminològica, la mineria de textos clínics i les tecnologies del llenguatge. Així mateix, participa activament en la pràctica professional de la traducció i en la docència.
Carlos Mario Pérez Pérez
és doctor i màster en Lingüística i traductor professional (anglès–francès–espanyol) per la Universitat d’Antioquia. El seu treball se centra en la terminologia, la lingüística de corpus, els llenguatges d’especialitat i les tecnologies per a la traducció. Investiga la caracterització lingüística del terme i la variació terminològica (horitzontal), així com la relació entre terminologia, traducció i tecnologies del llenguatge. Ha participat en projectes finançats, ha publicat en revistes especialitzades i ha presentat comunicacions en congressos nacionals i internacionals. Exerceix com a docent i investigador universitari, integrant recerca i formació de grau i postgrau. El seu treball contribueix al desenvolupament conceptual de la terminologia i a la seva aplicació en contextos acadèmics i científics, així com a la reflexió sobre les tecnologies aplicades a la traducció.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
Resum
De l’estat col·lapsat a la dinàmica semàntica: repensant la representació del terme
Aquest article introdueix una perspectiva quàntica aplicada al terme, amb una atenció especial a la superposició semàntica i a les seves implicacions per a la representació del significat. Aborda els reptes plantejats per troballes recents, especialment pel que fa a l’explicació de la variació, la contextualitat i el comportament semàntic dinàmic. L’estudi combina l’anàlisi teòrica amb la il·lustració empírica. En primer lloc, revisa les principals concepcions del terme per identificar-ne l’abast en el tractament de la variabilitat i l’estructura semàntica; posteriorment, conceptualitza el terme com un sistema semàntic dinàmic caracteritzat per la superposició, el col·lapse contextual i les dependències interterminològiques, a partir d’una teoria quàntica dels termes publicada recentment. El suport empíric prové d’anàlisis basades en embeddings de corpus especialitzats, incloent-hi l’agrupament de representacions contextuals i senyals de col·lapse derivats de patrons de dispersió semàntica. Els resultats mostren que els termes presenten una variabilitat
1 Introduction
Throughout its history, terminology has advanced through successive reconceptualizations of its central object of study, the term. From early efforts to ensure precision and univocity in technical communication to later approaches incorporating linguistic, cognitive, and social dimensions, each theoretical development has expanded the discipline’s capacity to account for the complexity of specialized knowledge. Despite these advances, recent observations across specialized discourse reveal phenomena that challenge the explanatory limits of existing models and theories. Terms do not simply vary across contexts in ways that can be fully captured by synonymy, polysemy, or contextual modulation, but rather they exhibit patterns of structured semantic variability that suggest the presence of intra-term multiple, systematically related configurations of meaning. These configurations appear to be selectively stabilized depending on contextual, disciplinary, and discursive conditions, pointing to a level of the term’s semantic indeterminacy that remains insufficiently theorized within current frameworks.
This limitation becomes particularly visible when terms are analyzed in large-scale corpora, where recurring shifts in term interpretation cannot be adequately modeled as discrete or fully predefined meanings. Instead, these observations suggest that the term does not fully resolve prior to use but rather that its semantic behavior emerges dynamically through interaction with context.
semàntica estructurada dins d’un domini conceptual compartit, més que no pas significats discrets o fragmentats. El marc proposat ofereix una explicació coherent d’aquest fenomen i reinterpreta la variació, la col·locació i el significat dependent del domini com a propietats intrínseques del terme. També suggereix que els sistemes de representació existents capten principalment estats col·lapsats, més que no pas tot el ventall del potencial semàntic del terme. Aquesta perspectiva amplia l’abast explicatiu de la terminologia en oferir una interpretació unificada de la dinàmica semàntica i en obrir noves vies per a la representació del coneixement i la modelització computacional.
Paraules clau: terminologia; teoria del terme; variació semàntica; superposició semàntica; representació del coneixement; significat contextual; llenguatge d’especialitat; anàlisi de corpus; terminologia computacional
In light of this, the present article proposes a theoretical shift in the understanding of the term. Building on the quantum theory of terms (QTT) (Burgos et al ., 2024; Burgos, 2024; Burgos and Pérez-Pérez, in press), the present proposal argues that the term is better conceived as a dynamic semantic system capable of existing in multiple potential states before contextual realization. Within this framework, semantic superposition becomes a central property; that is, a term simultaneously encodes a range of possible semantic configurations that are selectively stabilized, i.e., collapsed, under specific contextual conditions.
The purpose of this article is to develop this quantum view of the term, with particular emphasis on semantic superposition as its core theoretical contribution. In doing so, the article seeks to redefine and differentiate our object of study and to provide a unified account of phenomena that have traditionally been treated separately, including variation, contextual modulation, and inter-term dependency.
The article is structured as follows: Section 2 briefly outlines major theoretical conceptions of the term and discusses their scope as a prelude to the present contribution. Section 3 develops our central theoretical proposal, introducing the term as a dynamic multidimensional system and formalizing semantic superposition, collapse, and entanglement. Section 4 examines the implications of this view for the representation of specialized knowledge. Section 5 discusses how this framework advances terminology as a discipline, while Section 6 presents supporting evidence from corpusbased and computational settings. Section 7 explores
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
broader implications for related fields. The article concludes by outlining the significance of this reconceptualization for the future development of terminology.
2 Major conceptions of the term
The study of the term has evolved through a series of theoretical reconceptualizations that reflect broader shifts in how specialized knowledge is understood and organized. From early models emphasizing conceptual stability and standardization to more recent approaches incorporating discourse, cognition, and social dynamics, each framework has contributed to expanding the analytical scope of terminology. This section reviews major theoretical conceptions of the term, focusing on how each approach defines its nature and function, and identifying the key aspects that remain unresolved in light of recent empirical evidence. It is important to note that each of the approaches discussed below offers a rich and nuanced account of the term that cannot be fully captured within the scope of a few paragraphs. The present overview is therefore limited to outlining their most salient characteristics, with the aim of situating the contribution developed in this article.
2.1 The general theory of terminology (GTT)
Within the general theory of terminology (GTT) (Wüster, 1998), the term is conceived as a unit of conceptual designation: a linguistic label whose primary function is to name, precisely and univocally, a concept previously delimited within a specialized system of knowledge. This framework establishes a clear separation between the conceptual and linguistic planes, where concepts exist as relatively stable, hierarchically organized entities, and terms serve as their denominative realizations.
A central principle of GTT is biunivocity, according to which each concept corresponds to a single term within a given domain. This principle underlies terminological standardization practices aimed at eliminating synonymy, polysemy, and ambiguity. The model also prioritizes intensional definitions and hierarchical conceptual structuring (e.g., genus-species, partwhole relations).
GTT provides a robust framework for the organization and standardization of specialized knowledge, particularly in domains where precision and consistency are critical. However, its explanatory scope is limited when addressing the behavior of terms in actual use. By treating terms as stable reflections of predefined concepts, the model does not fully account for variation, contextual influence, or the dynamic nature of specialized discourse.
2.2 The communicative theory of terminology (CTT)
The communicative theory of terminology (CTT) (Cabré, 1999 & 2000) reconceptualizes the term as a lexical unit whose terminological value is activated in specialized communicative contexts. Rather than being inherently distinct from general language, the term is understood as participating simultaneously in linguistic, cognitive, and communicative dimensions.
A key contribution of this framework is the principle of polyhedricity (Cabré, 2008), which posits that concepts are complex, multidimensional structures that can be projected through different terminological realizations. Accordingly, a single concept may be verbalized through multiple separate units, each highlighting different facets and potentially producing distinct cognitive effects.
CTT significantly advances the discipline by integrating discourse and context into the analysis of the term and by providing a strong account of denominative variation. However, while it captures the multiplicity of conceptual facets, it does not fully address how these facets relate to one another within a unified semantic system, nor how they are structurally and semantically organized prior to their contextual activation.
2.3 Socioterminology (ST)
Socioterminology (Marcellesi & Gardin, 1974; Gambier, 1987; Guespin & Laroussi, 1989; Auger, 1994; Myking, 2000; Gaudin, 2005; Gentile, 2007; Diallo, 2020) shifts the focus toward the social conditions of terminological production and use. Within this framework, the term is understood as a sociolinguistic entity whose existence, stability, and value are shaped by processes of social and institutional legitimation.
This approach reconceptualizes variation as a structurally social phenomenon, reflecting differences in authority, disciplinary practices, and epistemic communities. It highlights how terms are negotiated, contested, and stabilized within specific social contexts.
While ST broadens the explanatory scope of terminology by incorporating social dynamics, it does not provide a detailed account of the internal semantic organization of the term or of the mechanisms through which meaning is structured and selected.
2.4 Sociocognitive terminology (SCT)
Sociocognitive terminology (Temmerman, 2000) introduces a cognitive dimension by defining the term as a linguistic unit that reflects and activates processes of categorization. Concepts are understood as dynamic categories with fuzzy boundaries, organized
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
around prototypes and subject to change. This framework explains how conceptual structures evolve and how variation arises from differences in categorization and mental modeling. It shows that specialized knowledge is often organized around prototypical cores and peripheral extensions rather than rigid definitions. However, although SCT captures variability and conceptual dynamism, it continues to operate on representations that are relatively stabilized at a given moment. While it acknowledges that categories are flexible and evolve, it does not fully specify how different representations or semantic configurations of a term are previously structured in relation to one another or how they are systematically resolved in context.
2.5 Frame-based terminology (FBT)
Frame-based terminology (Faber, 2012; Faber & L’Homme, 2022) conceives the term as an access point to structured knowledge organized in semantic frames. Concepts are embedded in relational networks that integrate entities, processes, and participants within a domain. This approach provides a powerful model for representing conceptual structures and their interrelations, particularly through the notion of frames (Fillmore, 1982), which organize knowledge around prototypical situations.
While FBT offers an explicit and operational representation of conceptual relations, it tends to treat these structures as relatively stable configurations. It does not fully account for the possibility that multiple semantic configurations may coexist prior to their activation in context and that it may trigger the same number of potential domain representations.
2.6 Variational terminology (VT)
Variational terminology (Auger, 1974; Faulstich, 1998; Freixa, 2005) emphasizes the intrinsic variability of the term, treating it as a set of possible realizations rather than a single stable form. This perspective shifts the focus from identifying the correct designation to describing patterns of variation and the factors that condition them.
VT provides detailed tools for analyzing denominative, morphosyntactic, and discursive variation in real corpora. It demonstrates that variation is systematic and structured, rather than incidental. However, while it effectively describes the diversity of term realizations, it does not fully articulate the underlying semantic unity that connects these forms, nor does it model the internal dynamics that govern their emergence and distribution.
2.7 Textual terminology (TT)
Textual terminology (Collet, 1997, 2004; Ciapuscio, 1998) focuses on the role of the term within discourse, treating it as a functional unit that contributes to textual cohesion, coherence, and thematic progression. This approach highlights how terms are introduced, reformulated, and distributed across texts, and how they participate in the construction of meaning through interaction with other linguistic elements.
While TT provides a detailed account of the discursive behavior of terms, it primarily explains variation as an effect of textual organization. It does not explicitly model the underlying semantic structures that conceive and enable such variation.
2.8 Cultural terminology (CT)
Cultural terminology (Diki-Kidiri, 2008) situates the term within culturally specific systems of knowledge, emphasizing that meaning is shaped by epistemological, ontological, and symbolic frameworks. It challenges the assumption of universal conceptual structures and highlights the role of culture in shaping terminological systems. This approach reveals the depth of cultural influence on meaning and underscores the limits of cross-cultural equivalence. It also reframes terminological work as a process of epistemological mediation. However, while it demonstrates that terms may correspond to different conceptualizations across cultures, it does not explicitly model how these configurations relate to one another within a unified semantic structure prior to term realization.
2.9 What remains unresolved
Taken together, these approaches demonstrate that the term cannot be reduced to a static or purely designative unit. Instead, they reveal its conceptual, discursive, social, cognitive, structural, and cultural complexity. At the same time, a common scope emerges across these frameworks: they tend to represent the term in already resolved configurations; that is, as stabilized semantic entities observed in use. While these approaches account for variation, context, and complexity, they do not fully explain the structured variability observed in the behavior of terms across contexts, nor do they specify how different semantic configurations are systematically related or how they become stabilized in use. This gap points to the need for a theoretical framework capable of modeling the term as a system whose semantic properties are not fully determined in advance but emerge dynamically under specific conditions. This is what we address in the section below.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
3 The quantum view of the term
The use of quantum-inspired frameworks in the study of language and cognition has gained increasing attention in recent years, and the field has achieved significant progress across multiple dimensions. However, no single framework unifies these dimensions around a coherent theory of the term as this paper proposes. QTT’s semantic superposition reconceptualizes the term itself as a system grounded in the theoretical concerns of terminology and at the same time departs from terminology models based on stability, discreteness, and prior determination. Instead, it introduces a vision in which the term is understood as a dynamic semantic system, whose properties are not fully resolved prior to contextual realization.
Likewise, this framework does not arise from inspiration by or application of existing quantum-inspired models, but from the identification of terminological phenomena whose behavior is more adequately captured through concepts analogous to those found in quantum theory. The terminology adopted here reflects this correspondence, rather than constituting the starting point of the framework.
This section develops the central components of this proposal, focusing on the notions of semantic superposition, collapse, and entanglement as defining properties of the term.
3.1 The term as a dynamic multidimensional system
Within QTT, the term is defined as a dynamic semantic system capable of existing in multiple potential states prior to contextual realization (Burgos et al. 2024; Burgos 2024). This formulation implies a shift from treating the term as a unit, whether conceptual, lexical, or discursive, to understanding it as a system of semantic potentialities. These potentialities are not external variations applied to a stable core; rather, they constitute the internal structure of the term itself.
The term, in this sense, can be described as a multidimensional configuration space where each dimension corresponds to semantic, conceptual, or contextual parameters that contribute to its possible realizations. It is a set of potential semantic states, structured relations among these states, and the conditions under which they may be actualized. What is observed in discourse is not the term in its entirety, but a specific configuration emerging from this space under particular conditions. This perspective redefines semantic stability as an emergent property, rather than an inherent characteristic. Regularities in usage correspond to recurrent patterns of stabilization, not to fixed underlying meanings.
Source: Author's own work
Figure 1. Conceptual representation of the term as a multidimensional state space.
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
3.2 Semantic superposition
The central property of this framework is semantic superposition, defined as the coexistence of multiple potential semantic states within the term prior to contextual realization. These states are not independent meanings in the traditional sense. Rather, they represent distinct configurations of a shared conceptual system which remain simultaneously available until one is stabilized in use. Three properties characterize semantic superposition:
1. Conceptual unity The term corresponds to a single conceptual domain, even when its semantic configurations vary.
2. Multiplicity of states Multiple semantic configurations coexist in the term as potential realizations.
3. Non-fragmentation. Variation does not entail the division of the concept into separate meanings or concepts but reflects structured differences within a unified system.
This can be illustrated through a representative case. The term mutation was analyzed by Burgos and Vásquez (2024) in an experiment using contextual word embeddings. Their observations show that while alteration constitutes the prototypical semantic class of mutation in specialized repositories, the data reveals systematic variation within the same domain without conceptual fragmentation. In addition to this prototypical class, two further semantic configurations, entity and process, were identified.
From the perspective developed here, these observations can be interpreted as instances of contextual stabilization of different semantic configurations associated with the same term. These configurations do not correspond to discrete meanings, but to structured variations within a shared conceptual domain.
Figure 2 provides a hypothetical representation of this structure. It displays clusters derived from Word2Vec embeddings (Mikolov et al. , 2013) in a clinical
corpus (Soares et al., 2019) where each cluster corresponds to a potential semantic configuration of the term. Selected points are labeled with the cluster identifier, mutation’s relative distance to the centroid, and an associated semantic label. The red curve represents a non-linear boundary that approximates the distinction between more prototypical configurations (e.g., pathological, anatomical, physiological) and less prototypical ones (e.g., general-language uses).
This representation suggests that the semantic behavior of the term is not exhausted by any single configuration but reflects a structured distribution of possibilities. In this sense, variation does not appear as an external deviation from a stable core, but as an intrinsic property of the term’s organization, consistent with the notion of semantic superposition introduced above.
3.3 Collapse and contextual realization
If semantic superposition describes the coexistence of potential states, collapse describes the process through which a specific state is stabilized in context. Collapse refers to the context-dependent selection and stabilization of one semantic configuration among the set of available states. This process is not arbitrary; it is conditioned by a range of factors, including co-text and discourse structure, domain-specific constraints, communicative purpose, and cognitive expectations.
It is important to note that the stabilization of a given configuration is not uniform across contexts. Certain configurations tend to be preferentially realized in domains where they are prototypical, while others emerge more readily in less central or more specialized contexts. This suggests that the likelihood of collapse into a particular configuration is unevenly distributed, reflecting the structured relationship between the term and its domains of use.
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
Collapse can be observed across different levels of terminological practice:
● Definition: A definition selects and stabilizes one configuration of the term, often privileging features of a particular disciplinary perspective.
● Terminographic representation: Entries in dictionaries or databases record stabilized configurations, effectively representing collapsed states at the expense of other potential states.
● Textual use: In discourse, contextual cues constrain interpretation by interaction with the term, leading to the selection of specific semantic configurations.
● Domain shifts: Movement across domains results in systematic differences in which configurations are preferentially stabilized.
In this framework, meaning is not retrieved as a fixed property, but produced through contextual stabilization. Different contexts do not simply select among predefined meanings; they actively participate in shaping which configuration emerges.
This distinction also clarifies the status of operational definitions of the term. In previous work (Burgos & Vásquez, 2024), the term was defined as a conventional, non-compositional unit with a specialized meaning associated with a domain and delimited by its relations to other terms and prototypical features. Within the present framework, such a definition can be understood as corresponding to a collapsed instance of the term; that is, a contextually stabilized configuration. This interpretation provides a bridge
between the dynamic ontology proposed here and the practical requirements of term identification, extraction, and delimitation.
3.4 Entanglement and inter-term dependency
A further property of the term within QTT is entanglement, understood as the structured dependency between terms within a system. In this view, the semantic state of a term is not fully independent, but may be influenced by the states of other terms with which it co-occurs. These dependencies reflect the fact that meaning is often constructed relationally, through interaction within larger semantic configurations.
Entanglement manifests in several ways:
● Collocations and other phraseological units , where meaning emerges from structured combinations rather than isolated elements;
● Domain-specific co-occurrence patterns, where certain terms systematically influence the interpretation of others;
● Contextual dependencies, where the presence of particular lexical or conceptual cues constrains possible semantic configurations.
Unlike static relational models, entanglement captures dynamic dependencies, in which changes in one element may affect the configuration of others. These relations are not limited to hierarchical or associative links, but reflect ongoing interactions within the semantic system.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Figure 3. From superposition to collapse.
Source: Author's own work
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
This perspective also allows for a reinterpretation of term co-occurrence patterns. Within this framework, co-occurrence is not limited to immediate or continuous proximity in the text, but may reflect structured dependencies that extend beyond local contexts. In this sense, entanglement provides an explanatory account of phenomena traditionally described as collocations, not as the result of surface co-occurrence or statistical association alone but as the manifestation of underlying semantic dependencies within the system. This also suggests that such dependencies may operate across non-adjacent elements, giving rise to patterns that are not fully captured by proximity-based models.
Taken together, semantic superposition, collapse, and entanglement define a framework in which the term is modeled as a dynamic system of semantic potentialities. Rather than treating variation, contextualization, and relationality as separate phenomena, this approach integrates them into a unified account grounded in semantic dynamics. The following section examines how this reconceptualization challenges existing models of representation and what implications it has for the way specialized knowledge is structured and encoded.
4 Representing dynamic terms
The reconceptualization of the term proposed by QTT has direct implications for how specialized knowledge is represented. If the term is understood as a dynamic semantic system composed of multiple potential states, then representational frameworks based on fixed entities and stable relations can only provide a partial account of its behavior. This section examines how existing systems represent the term and identifies the structural limitations that arise when these systems are confronted with semantic superposition, contextual collapse, and inter-term dependency.
4.1 Terminological representation
Traditional terminological repositories, such as dictionaries, terminological databases, and ontologies, are built on the assumption that the term can be represented as a discrete unit associated with a stabilized meaning. In these systems, the term typically appears as an entry or node, associated with a definition, and connected to other terms through predefined relations (e.g., hierarchical or associative). This architecture reflects the legacy of prevailing approaches, even when enriched by contextual, cognitive, or relational perspectives.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Figure 4. Representation of entanglement with the terms middle insomnia and somnolence
Source: Author's own work
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
While these models successfully capture important aspects of specialized knowledge, such as conceptual organization, standardization, and interoperability, they ultimately represent the term in resolved configurations. For example, terminological dictionaries encode definitions that correspond to stabilized semantic configurations; databases and controlled vocabularies organize variation through synonymy or domain labeling but still treat each entry as a bounded unit; and ontologies model conceptual relations through fixed structures, where nodes correspond to discrete entities. These representations are effective for capturing what the term is in a given interpretive context. However, they do not account for the possibility that multiple semantic configurations may coexist prior to such stabilization so that richer representations are available. As a result, several limitations emerge:
1. Reduction of semantic variability: Variation is distributed across separate entries or labels, rather than represented as structured internal differences.
2. Static relational structures: Relations between terms are predefined and do not reflect dynamic dependencies.
3. Externalization of context: Context is treated as an external factor that selects among predefined meanings, rather than as part of the term’s internal dynamics.
From the perspective of QTT, these systems capture outcomes of semantic stabilization but not the underlying structure that gives rise to them.
4.2 Meaning representation beyond terminology
In adjacent fields, such as semantic networks, scientific concept systems, and natural language processing, more flexible models of meaning representation have been developed. These approaches incorporate context sensitivity, probabilistic structures, or distributional information, allowing them to capture aspects of variability that traditional terminological systems do not. However, despite these advances, a similar limitation persists. These models predominantly either represent actualized meanings, rather than the full range of semantic configurations associated with a term, or tackle just a limited aspect of the complexity of the term as a dynamic semantic system.
In semantic networks and knowledge graphs, terms are represented as nodes connected by edges encoding relations. Even when multiple senses are included, they are typically distributed across discrete representations, without modeling their coexistence within a unified system.
In scientific concept systems, terms are organized within controlled vocabularies that support mapping and normalization. While these systems address ambi-
guity through disambiguation mechanisms, they rely on the assumption that a correct interpretation of the term can be selected from a predefined set instead of emerging from a structured space of possibilities.
In distributional models used in NLP, contextual embeddings capture variability across occurrences of a term. Different contexts yield different vector representations, reflecting shifts in meaning. However, these representations remain tied to individual instances, and the underlying structure connecting them is not explicitly modeled. Clusters derived from embedding spaces approximate semantic groupings, but they are constructed post hoc rather than representing a predefined system of potential states.
Across these approaches, representation is oriented toward what meaning becomes in context, rather than toward the structure that enables such variation.
4.3 Toward state-space representation
The analysis above suggests that existing models, both within and beyond terminology, are primarily designed to represent stabilized knowledge. What remains unrepresented is the state space of the term; that is, the structured set of semantic configurations that coexist prior to contextual realization.
From the perspective of QTT, representing the term adequately requires a shift from discrete entities to configurations of potential states, from fixed relations to dynamic dependencies, and from selection among meanings to context-driven stabilization processes. This does not imply abandoning existing systems, but extending them to incorporate an additional layer of representation. Such an extension could involve encoding distributions over semantic states within terminological entries, modeling contextual conditions of collapse, and representing dependencies between terms as state-sensitive relations.
Preliminary proposals along these lines are outlined in Burgos et al. (2024), where probabilistic representations are explored as a way to integrate semantic dynamics into traditional terminological structures. In this framework, representation shifts from describing what the term is in a given context to modeling what the term can become under different conditions. This reorientation aligns representation with the dynamic nature of the term, as described by QTT. From this perspective, the representation of the term may be understood not as a fixed entity but as a distribution over possible semantic configurations, where different states are associated with different likelihoods of realization depending on contextual and domain-specific factors. Such a representation does not prescribe a specific formal model but suggests that probabilistic and multidimensional approaches may be better suited to capture the structured variability of the term.
From
collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
Figure 5. Representation of the state space of a term.
Source: Author's own work
The implications of this shift are not limited to representation. They also affect how terminology conceptualizes its object of study and how it explains key phenomena such as variation and contextualization. The next section examines these implications from a disciplinary perspective.
5 Advancing the theoretical object of terminology
The proposal developed in this article contributes to advancing terminology by redefining its central object of study and by building its own architecture for predictive capacity, formalizability, falsifiability, explanatory scope, and interdisciplinary transferability. Rather than replacing existing approaches, QTT’s quantum superposition provides a framework within which their contributions can be integrated and reinterpreted. This advancement can be articulated along seven main dimensions outlined below.
5.1 An enriched ontology of the term
QTT introduces a shift from conceiving the term as a discrete unit to understanding it as a dynamic semantic system. In previous approaches, even when complexity is acknowledged, the term is ultimately treated as a stabilized entity, whether as a label for a concept
(GTT), a unit in use (CTT), a socially validated form (ST), or a cognitively structured category (SCT). QTT departs from this assumption by defining the term according to its semantic potentiality, rather than its stabilized realizations.
This ontological shift expands the object of terminology from the analysis of fixed correspondences to the study of processes of semantic configuration and stabilization. As a result, the discipline is no longer limited to describing what terms are, but it also can address how their meanings emerge and evolve across contexts. Likewise, within this framework, the dynamic nature of the term is not treated as an exceptional property associated with particular types of terms or domains but as a general characteristic of the terminological object. Differences across terms reflect variations in the distribution and stabilization of their semantic configurations, rather than a distinction between static and dynamic terms.
5.2 Explanatory scope
QTT offers a unified explanation for a range of phenomena that have traditionally been addressed through separate theoretical frameworks in terminology. As outlined in Section 2, existing paradigms account for variation, contextualization, social conditioning, and cognitive structuring through distinct mechanisms. QTT integrates these phenomena with-
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
in a single framework by modeling them as manifestations of the term’s structured semantic variability. In this sense, the framework extends the explanatory reach of terminology by reconciling a set of partially overlapping accounts into a common underlying structure, thereby increasing theoretical coherence.
5.3
Predictive capacity
QTT introduces predictive capacity into terminology by modeling the term as a system governed by structured semantic dynamics. Because the framework specifies how semantic configurations are organized and how they are stabilized in context, it becomes possible to formulate hypotheses regarding which configurations are likely to emerge in specific domains, how terms behave under different contextual conditions, how interactions with other terms influence interpretation, and what is the likelihood for a concept to be used in a given domain. These expectations are not purely speculative. As illustrated in Section 6 below, they can be connected to observable patterns in corpus data and computational settings, making them empirically tractable.
This represents a departure from predominantly descriptive traditions, enabling terminology to generate testable hypotheses about term behavior as a superposition system, rather than only documenting observed patterns.
5.4
Formalizability
QTT provides a set of conceptual constructs that can be translated into formal representations. The notions of semantic states, superposition, quantum variation, collapse, inter-term entanglement, and inter-domain usage (i.e., tunnel effect) define structures that can be operationalized using existing analytical tools, as shown in Section 6. These constructs are not limited to qualitative description; they lend themselves to representation in terms of distribution probabilities, semantic configurations, and relational dependencies. Importantly, formalizability here does not imply reduction to a specific computational model. Rather, it indicates that our proposal defines structures that can be systematically represented and manipulated.
5.5 Falsifiability
This proposal opens itself to empirical refutation by making testable assumptions about the behavior of terms. Among these are: 1) that term occurrences exhibit structured semantic configurations rather than uniform distributions, 2) that contextual factors systematically influence stabilization, and 3) that interactions between terms affect interpretation in measurable ways.
These assumptions can be evaluated through corpus analysis and experimental design. If the predicted structures or dependencies were not observed, the core claims of the proposal would be challenged. It is important to note, though, that the power of the term as a system in semantic superposition does not arise from its potential computational applications but from its capacity to provide a coherent and generative account of the behavior of the term.
5.6 An updated explanation of variation
QTT’s semantic superposition provides a unified explanation of variation by interpreting it as a structural property of the term, rather than as an external or secondary phenomenon. Previous approaches account for variation through different mechanisms; namely, as deviation to be minimized (GTT), as contextual activation (CTT), as social differentiation (ST), or as cognitive categorization (SCT and VT). While these perspectives describe variation effectively, they do not fully explain its origin and why it occurs in a systematic manner.
Within QTT, variation follows from the coexistence of multiple semantic states within the term. This allows denominative, conceptual, and contextual variation to be understood as different manifestations of a single underlying structure, rather than as separate phenomena requiring independent explanations. From this perspective, what we refer to as quantum variation corresponds to the systematic fluctuation of semantic configurations within the same term across contexts, without implying conceptual fragmentation. This shift moves terminology from a descriptive treatment of variation to a structural account of its origin and organization.
5.7 Interdisciplinary transferability
QTT establishes a connection between theoretical modeling and practical applications without reducing one to the other. Traditional approaches often prioritize either conceptual clarity and standardization or empirical description of usage, with limited integration between theoretical insight and operational implementation. By contrast, QTT defines structures, such as semantic states, collapse conditions, and inter-term dependencies, that can be both theoretically grounded and operationally explored.
This dual orientation allows terminology to engage more directly with areas such as knowledge representation, natural language processing, and specialized text analysis, among others, while maintaining its theoretical core. In this sense, QTT contributes to positioning terminology as a field capable of both conceptual innovation and practical relevance. These contributions collectively redefine the scope and capabilities of terminology as a discipline.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego
A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
6 Empirical and computational support
The theoretical framework proposed in this article is supported by empirical observations drawn from corpus analysis and computational implementations. These observations are not presented as a full validation of the model but as evidence consistent with its central assumptions, particularly the notions of semantic superposition, quantum variation, contextual collapse, and inter-term dependency or entanglement.
6.1 Corpus and embedding evidence
Evidence for structured semantic variability emerges from the analysis of specialized corpora, particularly when combined with contextual embedding techniques. In section 3.2, we showed how occurrences of the term mutation were examined across biomedical texts. When represented through contextual embeddings, these occurrences do not form a single homogeneous distribution. Instead, they group into distinct but related configurations, corresponding to different ways in which the term is realized in context. These configurations include, among others, genetic entities, alterations, and processes. It is important to note that these groupings are not isolated or unrelated uses. They form structured clusters within the semantic space, with potential transitional cases occupying intermediate positions. This pattern indicates that the variability of the term is not random but organized.
Such observations are consistent with the assumption that the term is associated with multiple potential semantic configurations which become differentially stabilized across contexts. The embedding space provides a way of visualizing these configurations as structured distributions rather than as discrete or unrelated meanings.
6.2 Collapse in computational settings
Further support for the framework comes from its operationalization in computational settings, particularly in term extraction and definition generation (Di Nunzio et al., 2026). In this context, term occurrences extracted from biomedical abstracts were represented using attention models to create contextual embeddings and group them into clusters corresponding to semantic configurations. A collapse signal was then introduced, defined as the degree to which a given occurrence aligns with the centroid of its associated cluster. This signal was incorporated into a scoring function combining neural extraction confidence and semantic coherence (collapse). In local evaluations, this approach yielded substantial improvements in the precision metric for a list of extracted terms.
The combination of clues from this contextual representation of terms with prompt engineering also
overperformed an LLM-only baseline, with reported gains of approximately 37% in the task of definition generation (Burgos et al., 2026). From the perspective of this study, the significance of these results lies in the following observation: occurrences that are more closely aligned with a given semantic configuration (i.e., more strongly “collapsed”) tend to be more reliable for downstream interpretation, positively impacting term extraction and definition generation.
This experiment also suggests that semantic stabilization is not uniform across occurrences but varies in degree and likelihood, as stated above. The collapse signal provides an operational approximation of this variation, linking contextual realization to measurable patterns in the data.
6.3 Term entanglement
Additional evidence for structured semantic interaction was observed in clinical text interpretation tasks, such as the detection of insomnia in medical notes (López-García et al., 2026). In this setting, the interpretation of sleep-related expressions depends on their interaction with other elements in the text, including indicators of daytime impairment, references to medication, and the presence of confounding conditions.
To account for these interactions, an entanglement-based layer was introduced on top of a baseline model. This layer incorporates structured dependencies between features, capturing how the presence of certain terms influences the interpretation of others. The results show that incorporating these dependencies leads to up to 25% improvement in classification accuracy in the official results and up to 20% in local runs, particularly when lexical and contextual signals are combined. These findings indicate that the interpretation of terms is not fully determined in isolation, but is shaped by systematic interactions within the surrounding context. This behavior is consistent with the assumption that semantic configurations are influenced by the relational structure in which terms are embedded.
Across corpus analysis, computational modeling, and clinical text interpretation, a consistent pattern emerges: 1) term occurrences exhibit structured variability, 2) this variability can be organized into coherent configurations, 3) the degree of stabilization varies across contexts, and 4) phenomena interpretation depends on interactions between terms.
These observations do not in themselves establish the validity of the theoretical framework, but they provide empirical support for its central assumptions and demonstrate that its key constructs can be meaningfully connected to observable data. While these findings support the plausibility and applicability of the framework, they also give rise to interesting questions about a broader application of its principles, which is the focus of the section below.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
7 Broader implications
While the primary aim of this article is to contribute to terminology as a discipline, the reconceptualization of the term proposed by QTT’s semantic superposition has implications for other fields concerned with meaning, representation, and knowledge organization. These implications do not arise from extending terminology into other domains, but from the fact that the framework addresses fundamental questions about how meaning is structured and stabilized. The following subsections outline how adopting this perspective would impact key areas of research.
7.1
Implications for specialized text analysis
In specialized text analysis, interpretation often depends on the interaction of multiple signals rather than on isolated terms. The framework proposed here suggests that: 1) the meaning of specialized expressions should be modeled in relation to co-occurring elements, 2) interpretation should account for structured dependencies between terms, and 3) variability across contexts should be treated as an intrinsic property of the terminology rather than as ambiguity to be resolved post hoc. This perspective supports approaches that integrate contextual and relational information more systematically in the interpretation of clinical data.
This proposal also makes it possible to account for what may be described as a terminological tunneling effect, whereby a term activates semantic configurations across distinct domains without undergoing a full reconfiguration of its underlying conceptual structure. In such cases, the term does not transition between separate meanings, but maintains conceptual continuity while selectively stabilizing different configurations in each domain. This behavior is consistent with a view of the term as a structured set of configurations whose likelihood of selection varies across domains.
7.2 Implications for knowledge representation
If the term is understood as a dynamic system of semantic potentialities, then knowledge representation systems must move beyond modeling concepts as fully specified entities. In practical terms, this implies that: 1) representations may need to incorporate multiple possible configurations associated with a given term, 2) relations between entities may depend on contextual conditions, and 3) semantic structures may require flexibility to accommodate quantum variation without fragmentation. This perspective encourages a shift from representing knowledge as a set of fixed correspondences to modeling it as a system of configurable structures, where meaning emerges through interaction with context.
7.3 Implications for natural language processing
In natural language processing, current advances in contextual modeling capture variability across uses but do not explicitly represent the underlying structure that organizes this variability. Adopting the perspective proposed here would involve: 1) treating variability not as noise or dispersion, but as structured behavior, 2) interpreting clusters of contextual representations as indicators of systematic configurations, and 3) incorporating mechanisms that account for context-dependent stabilization and inter-term interaction. This does not require replacing existing models but reinterpreting their inputs and outputs in a way that aligns with a more explicit account of semantic dynamics.
7.4 Implications for ontology engineering
In ontology engineering, the assumption that concepts can be fully specified prior to use underlies the construction of hierarchical and relational structures. If semantic configurations are not fully determined in advance, then: 1) ontological entities may need to be treated as partially specified structures, 2) relations may be condition-dependent, and 3) systems may need to accommodate dynamic reconfiguration as contexts change.
This implies a shift toward more flexible and adaptive ontological models, capable of representing not only stabilized knowledge but also the conditions under which it is configured. Across these domains, the adoption of a dynamic view of the term leads to a common reorientation from representing meaning as fixed and fully specified to modeling it as configurable and context-dependent. While the specific implementations of this shift will vary across fields, the underlying implication is consistent: meaning cannot be fully captured without accounting for the processes through which it is stabilized and the structures that enable its variability.
The broader implications outlined here reinforce the relevance of the proposed framework beyond terminology, while also highlighting the central role of the discipline in addressing foundational questions about meaning. The following section concludes by returning to this disciplinary perspective.
8 Conclusions
This article has argued that the current theoretical treatment of the term, despite its progressive expansion across conceptual, linguistic, cognitive, and social dimensions, remains largely grounded in representations of stabilized meaning. While these approaches have significantly advanced the discipline, they do not fully account for the structured variability observed in specialized discourse.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
In response, QTT’s superposition principle proposes a reconceptualization of the term as a dynamic semantic system whose behavior is defined not only by its realized meanings but by the coexistence of multiple potential configurations at a supra-textual level. Within this framework, semantic superposition, quantum variation, contextual collapse, inter-term entanglement, and tunneling effect provide a unified account of variation, contextualization, and relationality.
The contribution of this proposal lies in advancing terminology beyond the description of fixed correspondences toward the analysis of the semantic dynamics of the term. By redefining the ontology of the term and introducing a framework capable of integrating previously fragmented phenomena, QTT expands the explanatory and predictive scope of the discipline while maintaining continuity with its foundational concerns.
At the same time, this reconceptualization opens new directions for research. Further work is needed
to formalize the structure of semantic state spaces, to develop methodologies for identifying and validating configurations in corpus data, and to explore how dynamic representations can be incorporated into terminological and computational systems. Future work may also look into whether the structural correspondences identified here can be formalized using mathematical frameworks inspired by quantum theory, and whether contemporary modeling frameworks, including transformer-based architectures, can be adapted to reflect some of the core principles of this proposal, particularly for purposes of empirical testing and computational implementation.
Finally, the quantum view of the term invites a shift in perspective from treating meaning as a property that can be fully specified in advance to understanding it as a process of configuration and stabilization. In doing so, it repositions terminology as a field capable of addressing fundamental questions about how specialized knowledge is structured, represented, and interpreted.
References
auger, Pierre (1974). Observation de la synonymie dans la terminologie minière. In M. Héroux (Ed.), La normalisation linguistique: Actes du Colloque International de Terminologie (pp. 25–33). (1994). Implantabilité et acceptabilité terminologiques: Les aspects linguistiques d’une socioterminologie de la langue du travail. Terminologies nouvelles, 12, 47–57. blaCoe, William, KasHeFi, Elham & lapaTa, Mirella (2013, June). A quantum-theoretic approach to distributional semantics. In Proceedings of the 2013 Conference of the North American Chapter of the Association for Computational Linguistics: Human Language Technologies (pp. 847-857). burgos, Diego A., Tamayo-Herrera, Antonio, díaz-laínes, Giovanny, pérez-pérez, Carlos Mario (2026). A QTT-Informed System for Biomedical Term Extraction and Definition Generation. In di nunzio, Giorgio M., vezzani, Federica, bonaTo, Vanessa & silvello, Gianmaria (Eds.) Proceedings of the First Definition and Term Extraction Challenge (DETECH 2026). CEUR.org.
burgos, Diego A. (2024, May). A Quantum Theory of Terms and New Challenges to Meaning Representation of Quanterms. In Proceedings of the Fifth International Workshop on Designing Meaning Representations@ LREC-COLING 2024 (pp. 48-53).
burgos, Diego A. & pérez-pérez, Carlos Mario (In press). La Teoría Cuántica del Término (TQT): fundamentos, representación y aplicaciones. In Terminologia na América Latina: passado, presente e futuro / Terminología en Latinoamérica: pasado, presente y futuro (123-149). Editora CirKula.
burgos, Diego A. & vÁsquez, David (2024). El nombre terminológico. In quiroz, Gabriel, burgos, Diego & zuluaga-molina, Felipe (Eds.), Terminología del español: el término/Spanish Terminology: The Term (pp. 47-71). Routledge.
burgos, Diego A., quiroz, Gabriel & pérez-pérez, Carlos Mario (2024). Antecedentes y principios para una teoría cuántica del término. In quiroz, Gabriel, burgos, Diego & zuluaga-molina, Felipe (Eds.), Terminología del español: el término/Spanish Terminology: The Term (pp. 9–33). Routledge.
From collapsed states to semantic dynamics: Rethinking the representation of the term
Diego A. Burgos i Carlos Mario Pérez Pérez
(2008). El principio de poliedricidad: la articulación de lo discursivo, lo cognitivo y lo lingüístico en Terminología (I). Ibérica: Revista de la Asociación Europea de Lenguas para Fines Específicos (AELFE), (16), 9-36. (1999). Hacia una aproximación teórica de base comunicativa. In T. Cabré (Ed.), La terminología: Representación y comunicación (pp. 69–92). Instituto Universitario de Lingüística Aplicada. (2000). Terminologie et linguistique: La théorie des portes. Terminologies nouvelles, 21, 10–15.
CiapusCio, Guiomar (1998). La terminología desde el punto de vista textual: Selección, tratamiento y variación. Organon, 12(26).
ColleT, Tania (1997). La réduction des unités terminologiques complexes de type syntagmatique. Meta, 42(1), 193–206.
(2004). What’s a term? An attempt to define the term within the theoretical framework of text linguistics. Linguistica Antverpiensia, 3. di nunzio, Giorgio M., vezzani, Federica, bonaTo, Vanessa & silvello, Gianmaria (2026). DETECH 2026: Overview of the Definition and Term Extraction Challenge. In Proceedings of the First Definition and Term Extraction Challenge (DETECH 2026). CEUR.org.
diallo, Sileymane (2020). Socioterminología: Orígenes, objeto y aplicaciones. Informatio, 25(2), 22–40. diKi-Kidiri, Marcel (2008). Le vocabulaire scientifique dans les langues africaines: Pour une approche culturelle de la terminologie. Karthala.
Faber, Pamela (2012). A cognitive linguistics view of terminology and specialized language. Mouton de Gruyter. Faber, Pamela & l’Homme, Marie-Claude (2022). Theoretical perspectives on terminology. John Benjamins. FaulsTiCH, Enilde (1998). Principes formels et fonctionnels de la variation en terminologie. Terminology, 5(1), 93–106.
Fedor de diego, Alicia (1995). Terminología: Teoría y práctica. Equinoccio. Fillmore, Charles (1982). Frame semantics. In Linguistics in the Morning Calm (pp. 110–137).
Freixa, Judit (2005). La variació denominativa. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. gambier, Yves (1987). Problèmes terminologiques des pluies acides. Meta, 32(3), 314–320.
gaudin, François (2005). La socioterminologie. Langages, 157, 80–92. genTile, Ana M. (2007). La circulation sociale du discours de la psychanalyse en langue espagnole (Doctoral dissertation).
guespin, Louis & laroussi, Foued (1989). Glottopolitique et standardisation terminologique. La Banque des mots, 5–21.
lopez-garCia, Guillermo, aCiTores CorTina, Jose Miguel, berKowiTz, Jacob, CHan, Joey, CHandraseKar, Ganesh, dey, Sumon Kanti, Flores amaro, Ivan, gallego, Fernando, grybosKi, Lauren, Klein, Ari Z., zeidi KoleHparCHeH, Farnoush, Krallinger, Martin, lima-lópez, Salvador, nisHiyama, Tomohiro, raiTHel, Lisa, rezaie mianroodi, Ahmad, rezaie mianroodi, Amirali, roller, Roland, rosell, Judith, rudziCz, Frank, sarKer, Abeed, TaToneTTi, Nicholas, THomas, Philippe, TuTubalina, Elena, xu, Dongfang, zeidi, Farnaz, zHai, Yu, zweigenbaum, Pierre & gonzalez-Hernandez, Graciela (2026). Overview of the 11th Social Media Mining for Health (#SMM4H) and Health Real-World Data (HeaRD) Shared Tasks at ACL 2026. Proceedings of the 11th Social Media Mining for Health (#SMM4H) and Health Real-World Data (HeaRD) Workshop and Shared Tasks. Association for Computational Linguistics. marCellesi, Jean-Baptiste & gardin, Bernard (1974). Introduction à la sociolinguistique. Larousse. miKolov, Tomas, suTsKever, Ilya, CHen, Kai, Corrado, Greg S. & dean, Jeff (2013). Distributed representations of words and phrases and their compositionality. Advances in neural information processing systems, 26 myKing, Joan (2000). Sosioterminologi. In A. nuopponen et al. (Eds.), I terminologins tjänst (pp. 92–109). soares, Felipe, villegas, Marta, gonzalez-agirre, Aitor, Krallinger, Martin & armengol-esTapé, Jordi (2019, June). Medical word embeddings for Spanish: Development and evaluation. In Proceedings of the 2nd clinical natural language processing workshop (pp. 124-133). Tamayo-Herrera, Antonio, díaz-laínes, Giovanny, pérez-pérez, Carlos Mario, burgos, Diego A. (2026). In2Lab-TNT: QTT Application for Insomnia Detection in Clinical Documents. In Lopez-Garcia, Guillermo et al. (Eds.), Proceedings of the 11th Social Media Mining for Health (#SMM4H) and Health Real-World Data (HeaRD) Workshop and Shared Tasks. Association for Computational Linguistics. Temmerman, Rita (2000). Towards new ways of terminology description. John Benjamins. wüsTer, Eugen (1998). Introducción a la teoría general de la terminología y a la lexicografía terminológica. IULA.
Terminàlia parla amb... Judith Colell, directora, guionista, productora i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
és directora, guionista, productora i, actualment, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (ACC). Amb una dilatada trajectòria que combina la creació artística i la gestió institucional, reflexiona en aquesta entrevista per a la
La vostra trajectòria (com a directora, guionista i productora) ha alternat la creació artística amb la gestió institucional. Des d’aquesta doble faceta, en quin moment vau prendre consciència que, a més de fer cinema, calia contribuir activament a estructurar i defensar el sector cinematogràfic català, així com a fomentar-ne singularitat cultural i lingüística?
L’any 2011 em van proposar formar part de la Junta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (AACCE). Allà vaig descobrir la importància de la gestió institucional i tot el que es podia fer en benefici del cinema des de les institucions. Vaig passar uns quants anys a l’AACCE, però sempre amb la intenció i la mirada posades a poder fer el mateix pel nostre cinema i per la nostra llengua. De seguida que en vaig tenir l’oportunitat, vaig entrar a la
revista Terminàlia sobre el present i el futur del cinema en català, els reptes de la globalització, la presència de la cultura catalana i la terminologia específica del sector audiovisual.
Junta de l’Acadèmia de Cinema Català. M’hi vaig presentar com a presidenta perquè volia aplicar al nostre cinema, a la nostra cultura i a la nostra llengua tot el que havia après i el que havia vist que es podia fer des d’una institució d’aquest tipus.
Com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, quins considereu que són els reptes actuals del sector, tant des del punt de vista cultural com lingüístic, en un context en què els continguts audiovisuals estan cada cop més globalitzats (a través de plataformes com HBO, Netflix, etc.)? Com es pot equilibrar l’augment de la quota de pantalla amb la qualitat lingüística de les produccions en llengües minoritàries o minoritzades?
Considero que és imprescindible continuar lluitant per poder rodar en la nostra
llengua i per disposar de pressupostos d’una certa magnitud per a produccions en català. S’ha d’apostar per tota mena de pel·lícules: des de produccions més modestes, que poden tenir una gran trajectòria en festivals i circuits menys comercials, fins a superproduccions amb les quals puguem competir a escala espanyola i europea. Per això, és molt important mantenir les ajudes que ofereix la Generalitat i aconseguir que 3Cat i plataformes com HBO o Netflix apostin per incloure en els seus catàlegs productes audiovisuals en català.
L’ACC té entre els seus objectius prestigiar el cinema català i reforçarne la presència social. Quin paper té el català en aquesta estratègia de consolidació i projecció? Fins a quin punt es considera el català un actiu de distinció i autenticitat en comptes d’una limitació de mercat?
Judith Colell Barcelona, 1968
Terminàlia parla amb…
Judith Colell
Per a l’Acadèmia, el català és imprescindible, és una peça clau
Per a l’Acadèmia, el català és imprescindible, és una peça clau. Volem prestigiar el cinema català, i la llengua n’és l’eix central. No hem d’oblidar que el nostre màxim guardó, el Gaudí a la millor pellícula, reconeix la millor pel·lícula en llengua catalana, mentre que les produccions en altres llengües tenen una categoria pròpia. A més, en totes les nostres accions, com ara la Residència de guions, donem suport i prioritat als projectes en català. Tenim una mirada constant de protecció i promoció del català dins del nostre cinema.
Com dialoguen la cultura catalana i el cinema català? Com es filtra la cultura catalana en els relats, els imaginaris i els llenguatges del cinema català, i quins nous marcs culturals o conceptuals aporta el cinema a la cultura del país?
Abans de respondre, hem de definir què entenem per cinema català. Si considerem que cinema català és només el que produïm a Catalunya, encara que es rodi a l’estranger, la cultura catalana potser no hi té una presència tan destacada. Tanmateix, si parlem del cinema en llengua catalana, que és el que ens ocupa i ens interessa potenciar, la cultura catalana hi és present amb molta força. Només cal mirar les pel·lícules nominades a la categoria de millor pel·lícula als Premis Gaudí tant enguany com els anys
La necessitat de «continuar lluitant per poder rodar en la nostra llengua» i aconseguir produccions en català amb pressupostos competitius
anteriors: la nostra cultura s’empelta plenament en els relats.
Des de Terminàlia, ens interessem especialment per la terminologia especialitzada. En la pràctica quotidiana del cinema (rodatges, formació, producció, distribució), quina
Font: Pedro J Pacheco / Wikimedia Commons
Terminàlia parla amb…
Judith Colell
La defensa d’un cinema
català divers: des de films petits amb recorregut en festivals fins a superproduccions capaces de competir a escala europea
llengua s’utilitza per denominar els conceptes tècnics? Hi ha consciència de la importància d’emprar terminologia catalana normalitzada?
Creieu que el sector audiovisual català disposa d’un vocabulari especialitzat en català prou consolidat i compartit, o és més aviat deutor de la terminologia anglesa? El català específic del cinema
és una eina viva o una assignatura pendent en la formació de nous professionals?
El sector audiovisual encara depèn molt de la terminologia anglesa, especialment amb les noves tecnologies, tot i l’esforç per consolidar vocabulari català especialitzat
Aquest és un debat molt interessant. M’agrada que me’l plantegeu i que sigui un dels eixos centrals de la revista. Evidentment, termes habituals com càmera, pla, rodatge, vestuarista, directora d’art o dissenyadora de producció estan traduïts, normalitzats i plenament integrats. A més, la llengua habitual de comunicació als rodatges és el català. Ara bé, és cert que hi ha una part important de terminologia especialitzada que manllevem directament de l’anglès, com ara ràcord, script o travelling ( tràveling , forma adaptada recollida al Cercaterm). Amb la incorporació de les noves tecnologies, aquesta influència de l’anglès encara és més palesa. Seria fantàstic trobar la manera que el català especialitzat audiovisual fos una eina viva, però és complicat i, de fet, constatem la mateixa dinàmica en altres llengües molt més parlades, com el castellà o el francès.
Personalment, sempre intento evitar emprar anglicismes quan ja hi ha una bona traducció al català; per exemple, sempre dic director de fotografia (en lloc de l’acrònim anglès D.O.P. ). Encara hi ha conceptes, però, per als quals no tenim
Terminàlia parla amb…
Judith Colell
un terme en català plenament consolidat. Per tant, podríem dir que és una assignatura encara pendent.
Des de l’Acadèmia, us heu plantejat de col·laborar (o ja hi esteu col·laborant) amb institucions lingüístiques o terminològiques, com ara l’IEC o el TERMCAT, per reforçar l’ús del català en el sector audiovisual?
Tot i que des de l’Acadèmia no hi treballem de manera directa, perquè ens queda una mica lluny del nostre àmbit d’acció més immediat, estem totalment oberts a qualsevol col·laboració que contribueixi a potenciar l’ús i la presència de la llengua catalana. Com ja he avançat, a la Residència de guions
exigim que vuit dels projectes siguin en català; el nostre guardó més important premia una pel·lícula en català; a més, ara hem engegat una col·laboració amb l’associació Guionistes Associats de Catalunya (GAC) per publicar el guió en català de l’obra guanyadora dels Premis Gaudí. Hi ha un compromís clar amb el català i a fomentar-lo al món audiovisual. Estem oberts a qualsevol collaboració que enforteixi la llengua i n’augmenti la presència.
Finalment, quin missatge adreçaríeu als professionals del cinema pel que fa a la responsabilitat col·lectiva de cuidar la llengua —i la terminologia— com a part indestriable de la qualitat i la identitat del cinema català?
És imprescindible que siguem nosaltres, els professionals catalans, que tenim el català com a llengua materna, els qui tinguem cura de la llengua i la terminologia. És alarmant observar com la nostra llengua es va perdent lentament o com se’n redueix l’ús social. Dins del sector del cinema català, el català encara té molta presència i és la llengua vehicular majoritària dels rodatges. Per això, és tan important que els professionals del sector assumim aquesta responsabilitat i la tinguem molt present cada dia.
Àngels egea albert Morales Moreno Consell de Redacció
Fou artista, pintora i dissenyadora gràfica, amb una trajectòria vinculada al món cultural i cinematogràfic i als moviments socials i de cooperació. Formada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i especialitzada en disseny gràfic a l’Escola Eina, va desenvolupar una extensa carrera com a grafista freelance, fent portades editorials, cartells cinematogràfics i projectes de comunicació visual per a institucions i entitats socials.
L’any 1998 creà la Fundació Tam-Tam amb l’objectiu de proporcionar a les ONG un estudi de disseny gràfic a preus assequibles. Des d’aquest projecte col·laborà amb entitats dedicades a la promoció de la pau, el feminisme, l’antiracisme, la justícia social, la sobirania dels pobles, l’ecologia i l’anticolonialisme. També col·laborà amb figures destacades del cinema català, especialment amb Joaquim Jordà i Pere Portabella, i creà la productora Únicamente Severo Films.
Per a la nostra revista, fou la responsable del disseny gràfic, desenvolupat a partir de la proposta de la capçalera. La seva mirada gràfica contribuí decisivament a definir la identitat visual de la publicació i a donar-hi la personalitat que ens ha definit al llarg d’aquests anys.
Aprofitem aquest número per recordar-la i homenatjar-la, i per expressar el nostre agraïment pel llegat creatiu i humà que deixa.
In memoriam: Daria Esteva Settimó
Daria Esteva amb Arcadi Oliveres a l’estrena de Mai és tan fosc, el documental sobre ell produït per Únicamente Severo Films el 2014
Daria Esteva al costat del cartell que va dissenyar per a la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya del 2024.
pàgina anterior, pintura de Daria Esteva, Sense títol (2007)
Terminologia i cinema
Posar nom a les imatges en moviment: de la llanterna màgica fins a l’streaming. L’experiència del Museu del Cinema
Jordi Pons
Director del Museu del Cinema
Jordi Dorca
Tècnic de comunicació del Museu del Cinema
Montse Puigdevall
Conservadora del Museu del Cinema
Jordi Pons i Busquet
és llicenciat en Història Contemporània per la UAB i director del Museu del Cinema des de 1998, any en què es va inaugurar. És especialista en arqueologia dels mitjans audiovisuals, autor de diversos articles i comunicacions i del llibre El cinema. Història d’una fascinació (2002) i coautor de la Guia del Museu del Cinema (2023). Ha estat comissari de diverses exposicions al Museu del Cinema relacionades amb espectacles cinematogràfics i des de 1999 és també el codirector del Seminari Internacional sobre els Antecedents i Orígens del Cinema. Sota la seva direcció, el Museu del Cinema ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals cal destacar el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, atorgat per la Generalitat de Catalunya el 2006.
Jordi Dorca Costa és llicenciat en Història per la Universitat de Girona, màster en Cultura Històrica, Comunicació i Noves Professions per la Universitat de Barcelona i postgraduat en Direcció i Gestió d’Institucions, Empreses i Plataformes Culturals per la Universitat Pompeu Fabra. Treballa com a programador d’activitats, responsable dels Amics i Amigues del Museu i tècnic de comunicació al Museu del Cinema. És membre del Consell de Redacció de la Revista de Girona. En aquesta mateixa revista escriu la columna «Apunts de l’audiovisual» i també ha coordinat diversos dossiers. Ha publicat el llibre El cinema, dins la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», editada per la Diputació de Girona.
Montse Puigdevall Noguer és llicenciada en Història de l’Art i màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de Girona. És conservadora del Museu del Cinema i responsable del seu Institut d’Estudis, des del qual coordina la programació de cursos i el Seminari Internacional sobre els Antecedents i Orígens del Cinema, que enguany arribarà a la 15a edició. També ha cocomissariat diverses exposicions sobre cinema i precinema com ara «Madeleine Carroll, actriu compromesa», «Llum! La llanterna màgica i la imatge digital» i «Centenaris. Tomàs Mallol i el cinema amateur (1923-2023)». És coautora de la Guia del Museu del Cinema (2023).
nom a les imatges en moviment: de la llanterna màgica a l’streaming
Jordi Pons, Jordi Dorca i Montse Puigdevall
Resum
El text analitza els reptes terminològics en l’àmbit del cinema a partir de l’experiència del Museu del Cinema de Girona. D’una banda, posa en relleu la manca d’estandardització en el lèxic del precinema, caracteritzat per una gran variabilitat denominativa, influències multilingües i la presència de neologismes no normatius, com precinema. Davant d’aquest panorama, el Museu ha desenvolupat un tesaurus propi orientat a la claredat i la funcionalitat comunicativa. D’altra banda, s’aborda el lèxic cinematogràfic contemporani, fortament marcat pels anglicismes derivats del predomini de la indústria nord-americana i de les noves tecnologies. El text destaca la tensió entre la normalització lingüística en català i l’ús efectiu dels termes anglesos, sovint més estesos i reconeixibles, especialment en contextos especialitzats. En conclusió, es defensa un model flexible que combini criteris de correcció lingüística amb l’eficàcia comunicativa, i es planteja la necessitat d’un debat col·lectiu per avançar en la fixació d’un lèxic audiovisual català més coherent i compartit.
Naming moving images: From the magic lantern to streaming. The experience of the Girona Cinema Museum
This article examines the terminological challenges in the field of cinema through the experience of the Girona Cinema Museum. On the one hand, it highlights the lack of standardization in pre-cinema vocabulary, characterized by a wide range of denominations, multilingual influences, and the presence of non-standardized neologisms such as pre-cinema. In response to this situation, the museum has developed its own thesaurus aimed at clarity and communicative effectiveness. On the other hand, it addresses contemporary film terminology, which is strongly influenced by anglicisms due to the dominance of the American film industry and the new technologies. The article highlights the tension between linguistic normalization in Catalan and the de facto use of English terms, which are often more widespread and recognizable, particularly in specialized contexts. In conclusion, a flexible model is advocated that combines linguistic accuracy with communicative efficiency, calling for a collective debate to advance the consolidation of a more coherent and shared Catalan audiovisual lexicon.
Keywords: film lexicon; language standardization; audiovisual heritage; audiovisual language
El Museu del Cinema va obrir les portes a Girona l’any 1998 amb la voluntat de preservar, estudiar i difondre un patrimoni essencial per comprendre la cultura visual contemporània: la Col·lecció Tomàs Mallol. Aquesta col·lecció, adquirida per l’Ajuntament de Girona quatre anys abans, va esdevenir el nucli fundacional del que fou el primer —i encara avui únic— museu públic de l’Estat espanyol dedicat íntegrament al cinema. Considerada la més rellevant de l’Estat i una de les més destacades d’Europa en l’àmbit de les tecnologies i espectacles que precediren el setè art, la Col·lecció Tomàs Mallol ofereix una panoràmica excepcional sobre els orígens de la imatge en moviment. El seu fons, que inicialment superava els quinze mil objectes, recorre un ampli arc cronològic que va des dels primitius teatres d’ombres fins a l’arribada del cinema i la televisió, passant per una constel·lació d’enginys i pràctiques precinematogràfiques. Entre aquests dispositius hi trobem tècniques i aparells tan significatius com la llanterna màgica, la caixa d’òptica, el cosmorama, la litofania, el daguerreotip, l’estereoscòpia, els sistemes d’animació d’imatges i la cronofotografia, entre molts altres. Tots ells constitueixen testimonis materials d’una llarga genealogia tècnica
i cultural que avui anomenem arqueologia dels mitjans audiovisuals.
En les gairebé tres dècades d’activitat, el museu ha ampliat de manera notable el seu patrimoni gràcies a nombroses donacions. Actualment, conserva més de 72.000 aparells, objectes, fotografies i documents relacionats amb els antecedents i la història del cinema, que configuren un centre de referència per a investigadors i especialistes.
Més enllà de la conservació i l’exhibició de les seves col·leccions, el Museu del Cinema també desenvolupa una intensa tasca educativa i de foment de la recerca, així com una programació estable d’exposicions temporals i activitats de divulgació. Aquesta triple dimensió —divulgativa, educativa i patrimonial / de recerca— consolida la institució com un espai clau per a l’estudi i la difusió de les arrels de la nostra cultura visual actual.
Un dels reptes que ha hagut d’abordar el Museu del Cinema des dels inicis ha estat el d’establir una terminologia concreta en català per designar una gran diversitat tipològica d’aparells, tècniques, espectacles o recursos del llenguatge audiovisual. Vam evidenciar que certs mots no tenien la traducció normalitzada en llengua catalana ni hi havia un glos-
Posar nom a les imatges en moviment: de la llanterna màgica a l’streaming
Jordi Dorca, Jordi Pons i Montse Puigdevall
sari estàndard i complet de temàtica cinematogràfica i audiovisual.
Des de la nostra experiència, aquesta problemàtica terminològica la podem dividir en dues parts amb característiques i complexitats diferenciades, de les quals hem tractat de manera diversa: els termes precinematogràfics i els cinematogràfics.
El desgavell del lèxic precinematogràfic
El terme precinema fa referència a un conjunt de dispositius, tècniques i espectacles que van precedir la invenció del cinema, fixada oficialment l’any 1895. Aquesta paraula, que utilitzem reiteradament quan expliquem el contingut del nostre museu, és un neologisme d’origen desconegut que sorgeix de la unió de pre -, ‘abans de’, i cinema , i que sovint és posat en qüestió.
Tot el que té de pràctic i funcional, perquè permet evocar tot un seguit d’aparells i representacions tan diverses com desconegudes pel gran públic d’avui, ho té també d’incorrecte i de limitador. Limitador, perquè fa una anàlisi del passat mitjançat conceptes definits en el futur, supeditant tot el que és anterior a la invenció del cinema, mentre que el valor de la seva investigació rau en la seva contextualització cultural i la seva existència per se. I incorrecte, perquè encara a hores d’ara el mot precinema no forma part de cap diccionari ni català ni castellà, però tampoc francès, anglès, italià ni alemany, malgrat ser present, fins i tot al títol, en una munió de publicacions.
Aquest seguit d’espectacles que gaudiren de gran popularitat —les ombres, la llanterna màgica, la càmera obscura, la caixa d’òptica, els panorames i diorames i un llarg etcètera— eren anunciats ja a la seva època amb expressions que eren camp adobat tant per a la sinonímia com per a la polisèmia. Per exemple, les sessions de llanterna màgica —la besàvia del ja antiquat projector de diapositives— poden aparèixer mencionades a la premsa com a quadres animats, quadres dissolvents, quadres màgics, quadres periscopicoanimats o quadres il·lusionistes. O les caixes d’òptica, que permetien veure el món per un forat, com a mondonuovo, múndia, tutilimundi, poliorama, cosmorama, neorama o ciclorama. Són termes sovint importats de les llengües dels països d’origen d’aquestes atraccions ambulants, portades al nostre país per firaires, mags o homes de ciència que adaptaven al català o al castellà el nom de la seva exhibició per publicitar-la.
Tot aquest mosaic terminològic ben segur que es devia retroalimentar. Vegeu el comentari que fa Xavier Fàbregas a Les formes de diversió en la societat catalana romàntica (Curial, 1975) en parlar dels diversos cosmorames que pels volts de 1830 es podien veure a Barcelona (p. 69):
Més endavant aparegueren els cosmorames ambulants i portàtils que hom anomenà llanterna màgica; per un mòdic preu hom podia exercitar la innata badoqueria en plena Rambla, tal com ens ho ha descrit amb la seva peculiar ironia Frederic Soler a la segona part d’El Pla de la Boqueria o el rovell de l’ou (1869).
A banda que un espectacle i l’altre són de naturaleses ben diferents —el cosmorama mostrava imatges a través d’una lent, i la llanterna màgica les projectava sobre una pantalla—, el terme cosmorama seria cronològicament posterior al de llanterna màgica. Formaria part d’aquesta moda que recull Honoré de Balzac a El pare Goriot el 1835 del fet de pensar en -rama (Edicions de 1984, 1992, p. 46):
La invenció recent del diorama, que anava més enllà en la il·lusió òptica que no pas els panorames, havia introduït en alguns tallers de pintura la broma de parlar en rama, una astracanada que un pintor jove, assidu de la casa Vauquer, hi havia inoculat.
—I bé senyorre Poiret —va dir l’empleat del museu— com va la salutrama?
—[...] Fa un fretorama que pela —digué en Vautrin. Afanyeu-vos doncs, pare Goriot! [...]
—Il·lustre senyor Vautrin —digué en Bianchon—, per què dieu fretorama? Feu una falta, és fredorama.
—No —digué l’empleat del museu— és fretorama per la simple raó que tinc fret als peus.
El component científic que era en la base de la majoria dels aparells que experimentaven amb l’òptica i el moviment, i que es van acabar convertint en joguines òptiques, s’evidencia amb els neologismes d’origen grec amb els quals se’ls coneix: el taumàtrop, el fenaquistoscopi, el zoòtrop o el praxinoscopi són ginys molt màgics i estèticament bonics, el nom dels quals fa present el seu origen i l'estatus més intel·lectual que lúdic.
Un altre element que entra en joc en la denominació de dispositius tant en el precinema com en els inicis del cinema és el nom comercial. El mateix cinématographe, nom patentat de l’invent dels Lumière, acaba esdevenint el cinema, i no pas la fotografia animada, descripció que l’acompanyava per fer entendre en què consistia aquell nou espectacle.
Les tasques de documentació de les col·leccions del Museu del Cinema han comportat la creació d’un tesaurus en el qual cada terme es defineix per facilitar-ne la identificació i la catalogació. Hem prioritzat la claredat a l’hora de donar a conèixer aquest conjunt de ginys, cosa que implica utilitzar aquells termes que fan referència més directa al seu funcionament, sense oblidar aquesta diversitat terminològica que manifesta el grau de popularitat del qual van gaudir. És així com, des de la pràctica i la intuïció, hem bastit un vocabulari en català que treballem per difondre a través dels
Dossier: Terminologia
nostres canals, activitats i publicacions amb l’objectiu de donar-los a conèixer i ajudar, si s’escau, altres institucions que custodien patrimoni precinematogràfic.
L’ús del lèxic cinematogràfic
Quan pensem en el cinema, gairebé sempre pensem en Hollywood. A començaments del segle xx, aquell racó assolellat de Califòrnia es va convertir en el centre d’una indústria capaç de produir històries per a tot el món. Durant la seva edat d’or, entre els anys vint i els cinquanta, els grans estudis van imposar models, estrelles i maneres de fer. El model industrial i cultural del cinema americà, amb tots els seus canvis, continua sent preponderant arreu del món: les seves pel·lícules s’exporten i es veuen massivament, i amb elles també ha viatjat el seu llenguatge, que s’ha quedat aferrat a nosaltres.
Tràiler, teaser, spin-off, remake, reboot, càsting, blockbuster, streaming, pilot, cameo, flashback, cliffhanger, etc., són algunes de les paraules que circulen entre els cinèfils. En altres contextos, els anglicismes poden semblar artificials; aquí, en canvi, ja els hem fet nostres. La seva influència és tan forta que fa pensar: seria possible escriure’ls d’una altra manera?
Actualment, l’ús d’anglicismes és molt habitual. El món de les noves tecnologies i de Silicon Valley ha
expandit molts termes, de manera similar al que ha passat, i continua passant, al cinema. Ara és habitual en les converses la utilització de termes com ara timelapse (‘càmera ràpida’), slow motion (‘càmera lenta’), streaming (‘emissió en continu’), feed (‘flux de continguts’), hashtag (‘etiqueta’) o reels (‘vídeos curts’). Això fa que els anglicismes en el món audiovisual siguin molt presents.
Com a regla general, convé evitar la paraula anglesa si existeix un equivalent en català. Tanmateix, en textos especialitzats o adreçats a un públic cinèfil, prescindir dels termes anglesos pot reduir la versemblança i la credibilitat. Al cinema es genera una paradoxa: els anglicismes són més tolerats quan el receptor és especialista, però en textos divulgatius prescindir-ne pot fer que el text perdi autenticitat i dificultar-ne la comprensió. És en aquest equilibri entre equivalents en català i anglicismes on rau la complexitat del tema.
Per això, tot i que els mitjans públics en català i el TERMCAT prioritzen els equivalents catalans, els mitjans especialitzats i la crítica acostumen a mantenir els anglicismes. Al Museu del Cinema, en tots els nostres textos de comunicació i escrits crítics, optem pels termes que considerem més comprensibles per a l’usuari, triant entre català i anglicisme segons cada cas.
Analitzem exemples concrets. En llenguatge audiovisual, termes com analepsi i prolepsi serien poc comprensibles; en canvi, flashback o flashforward són molt
Posar
Jordi Dorca, Jordi Pons i Montse Puigdevall
més habituals, tot i no ser acceptats en català. També es podria usar salt endavant o salt enrere, però això pot travar la lectura i reduir la fluïdesa. Altres termes han estat admesos, com espòiler, i alguns, com remake (‘nova versió’) o spin-off (‘sèrie derivada’), són tan habituals que no dubtem a usar-los. Blockbuster o cliffhanger també es fan servir amb molta freqüència; en aquests casos, superproducció o final de suspens són termes d’ús comú en català i sovint més fàcils de comprendre.
Pel que fa als gèneres, alguns ja tenen formes catalanes consolidades: comèdia, drama, animació, documental, cinema negre i fins i tot pel·lícula de l’oest. Altres conceptes, com thriller o slasher , tenen difícil un equivalent comprensible en català sense recórrer a definicions llargues ( pel·lícula de suspens o pel·lícula de terror amb assassí). Casos similars serien buddy movie, coming-ofage, mockumentary, film o biopic. Sovint posem aquests termes entre cometes i, entre parèntesis, indiquem l’equivalent català per als neòfits.
Pel que fa a la producció, alguns termes estan acceptats: càsting, referint-se a la prova o al procés de selecció d’actors i actrius. Making of s’hauria de traduir com a reportatge de rodatge, però el terme no acaba de funcionar. Guió, rodatge o equip tècnic s’usen habitualment en
català, i guió il·lustrat és un concepte clar que ens pot permetre obviar l’anglicisme storyboard
En definitiva, al Museu del Cinema optem per un ús combinat de termes, amb la idea de comunicar-nos amb els nostres usuaris de manera fluida i clara, fent els textos al màxim de comprensibles i àgils possible. També ens cal tenir en compte que, en el cas del cinema, no usar anglicismes a vegades pot donar artificiositat a un text i fer que aquest perdi credibilitat davant de l’usuari o espectador.
Així i tot, seria positiu debatre aquest ús d’anglicismes amb més institucions, investigadors, professors, crítics i teòrics del cinema, per tal d’actualitzar col·lectivament l’idiolecte cinematogràfic i establir una manera de fer que ajudi a aconseguir que els termes cinematogràfics en català siguin més coneguts i utilitzats.
En definitiva, ja sigui en l’àmbit dels termes precinematogràfics, com en el camp del lèxic cinematogràfic i de les noves tecnologies digitals, som plenament conscients que ens trobem davant d’un desafiament terminològic molt considerable, que requereix un criteri ferm i unes directrius clares que ens permetin afrontar aquest repte sense perdre la precisió tècnica ni la identitat lingüística.
Dossier: Terminologia
Recursos terminològics sobre cinema*
Català
breu, Ramon (2014). Vocabulari escolar de cinema [en línia]. [S. ll.]: WordPress. <https:// vocabularidecinema.wordpress.com/>.
Cinema en català [en línia] (2026). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Lingüística. <https://www.gencat.cat/llengua/cinema/index.html>.
Coma, Xavier (1990). Diccionari del cinema negre. Barcelona: Edicions 62. Comas, Àngel (2005). Diccionari de llargmetratges: El cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme (1930-1975). Valls: Cossetània.
Cuéllar aleJandro, Carlos A. (2011). Nou vocabulari bàsic de l’audiovisual = Nuevo vocabulario básico del audiovisual. València: Edicions de la Filmoteca.
FernÁndez-Tubau rodés, Valentín (1990). El cinema en definicions. Barcelona: Íxia. FranCés, Miquel (2002). Glossari audiovisual [en línia]. València: Universitat de València. <https://www. uv.es/audiovis/tau2002/glossari.htm>.
pérez mas, Miquel (1995). Diccionari dels mitjans audiovisuals. Vic: Eumo. raCionero ragué, Alexis (2008). El llenguatge cinematogràfic. Barcelona: UOC. romaguera ramió, Joaquim (dir.) (2005). Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Tècnic/a d’audiovisuals: català-castellà = Técnico/ca en audiovisuales: castellà-català (2003). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. També disponible en línia a: <https://www.gencat.cat/treball/doc/doc_53615441_1.PDF>.
TERMCAT, CenTre de Terminologia (2023). Plataformes de vídeo a la carta: termes clau [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. 1 infografia. <https://www.termcat.cat/ca/recursos/ productes-multimedia/plataformes-video-la-carta-termes-clau>.
TERMCAT, CenTre de Terminologia; REALITER (2023-2025). Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. <https://www.termcat.cat/ca/ diccionaris-en-linia/314/>.
universiTaT de les illes balears. servei lingüísTiC. gabineT de Terminologia (2009). Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès) [en línia]. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic. També disponible en línia a: <https://cit.iec.cat/LBC/default.asp?opcio=1>.
Anglès
beaver, Frank Eugene (2015). Dictionary of film terms: The aesthetic companion to film art. 5a ed. New York: Peter Lang.
Glossary of filmographic terms [en línia] (2026). Brussel·les: International Federation of Film Archives. <https://www.fiafnet.org/pages/E-Resources/Glossary.html>.
Glossary of technical terms [en línia] (2026). Brussel·les: International Federation of Film Archives. <https://www.fiafnet.org/pages/E-Resources/Technical-Terms.html>. Hayward, Susan (2023). Cinema studies: The key concepts. 6a ed. Nova York: Routledge. Konigsberg, Ira (1997). The complete film dictionary. Londres: Bloomsbury. KuHn, Annette; wesTwell, Guy (2020). A dictionary of film studies. 2a ed. Oxford: Oxford University Press. ScreenOnline glossary [en línia] (2003-2014 cop.). Londres: British Film Institute. <http://www. screenonline.org.uk/education/glossary.html>.
singleTon, Ralph S.; Conrad, James A. (2000). Filmmaker’s dictionary. 2a ed. Los Angeles: Lone Eagle. The CineDico [en línia] (2026). [S. ll.]: AFC Cinematographers Society. <https://www.lecinedico.com/>.
Recursos terminològics sobre cinema
The Columbia film language glossary [en línia] (2015). Nova York: University of Columbia. <https:// filmglossary.ccnmtl.columbia.edu/>.
Ultimate guide to film terms: The definitive glossary of film terminology [en línia] (2025). [Huntington Beach]: StudioBinder. <https://www.studiobinder.com/blog/movie-film-terms/>.
Castellà
aguilar, Carlos (2018). Guía del cine. 6a ed. Madrid: Cátedra. borau moradell, José Luis (1998). Diccionario del cine español. Madrid: Alianza. Calvo Herrera, Concepción; pérez robledo, Carlos; menéndez nadal, Francisco (2020). Glosario de la empresa cinematográfica. 2a ed. Alcalá la Real: Zumaque. gómez-Tarín, Francisco Javier; marzal, José Javier (2015). Diccionario de conceptos y términos audiovisuales. Madrid: Cátedra. HeidelbaCH, Oliver (2016). Diccionario de cine online [en línia]. [S. ll.]: Oliver Heidelbach. <https://www. ohei2.de/ofd/moviedict_s.html>.
Konigsberg, Ira (2004). Diccionario técnico Akal de cine. Madrid: Akal. mena, José Luis; CuesTa, Javier (2004). Diccionario de cine. Arganda del Rey (Madrid): EDIMAT. pÁramo, José Antonio (2010). Diccionario Espasa de terminología técnica de cine y TV. Madrid: Espasa. sÁnCHez noriega, José Luis (2006). Diccionario temático del cine. Madrid: Alianza Editorial. súñer iglesias, Francisco José (2025). Glosario de ciencia-ficción [en línia]. [S. ll.]: Ciencia-ficcion.com. <https://www.ciencia-ficcion.com/glosario/index.html>.
Francès
aumonT, Jacques; marie, Michel (2016). Dictionnaire théorique et critique du cinéma. París: Armand Colin. giraC-marinier, Carine (2011). Dictionnaire mondial du cinéma. París: Larousse. Glossaire: Initiation au vocabulaire de l’analyse filmique [en línia] (2026). Château-Renault: Université Populaire des Images. <https://upopi.ciclic.fr/vocabulaire/fr/glossaire>.
Glossaire du cinéma [en línia] (2026). San Francisco: Wikimedia Foundation. <https://fr.wikipedia.org/ wiki/Glossaire_du_cin%C3%A9ma>.
guiraud, Bernard (2020). Dictionnaire bilingue du cinéma & de la vidéo. París: La Maison du Dictionnaire. JournoT, Marie-Thèrése (2015). Le vocabulaire du cinéma. 4a ed. París: Armand Colin. pinel, Vincent; pinel, Christophe (2016). Dictionnaire technique du cinéma. 3a ed. París: Armand Colin. Pleins feux sur la postproduction [en línia] (2025). Quebec: Office Québécoise de la Langue Française. <https://www.oqlf.gouv.qc.ca/ressources/bibliotheque/dictionnaires/vocabulaire-postproduction. aspx>.
*Bibliografia recopilada per mariona Torra, documentalista del TERMCAT, Centre de Terminologia.
servei de doCumenTaCió Barcelona, 24 de març de 2026
El
Font: Paremiologia catalana. www.dites.cat i Consell de Redacció
espai de trobada
I Conferencia Internacional de Investigación en Linguas (CIIL25)
Els dies 20 i 21 de novembre de 2025 es va celebrar a l’edifici Redeiras de la Universitat de Vigo, al centre de la ciutat, la I Conferencia Internacional de Investigación en Linguas, amb la sigla CIIL i amb intenció de continuïtat regular. Els organitzadors de l’esdeveniment són els membres del nou Institut de Recerca Lingua (iLingua), creat l’any 2024.
L’objectiu principal de l’iLingua és la potenciació de la recerca i la transferència de coneixement en l’àmbit de la lingüística impulsada per la Universitat de Vigo en col·laboració amb altres agents i organismes de recerca gallecs, espanyols i inter -
nacionals. Les set línies de recerca identificades en la primera etapa del centre són: lingüística interna i variació lingüística; societat, ideologia i política lingüística; llengües, cognició i educació; traducció i interpretació; llengua i literatura; llengua i accessibilitat, i humanitats digitals.
L’iLingua, dirigit per Javier Pérez Guerra, s’ha dotat d’un Consell Assessor Extern, amb presència internacional, format per directors d’instituts de lingüística, especialment de lingüística aplicada, entre els quals hi ha, com a representants de la lingüística catalana, l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra.
A Vigo han organitzat diversos esdeveniments acadèmics (seminaris, jornades...) i volen garantir la projecció internacional del seu projecte mitjançant la celebració periòdica d’aquesta conferència internacional. El programa de la primera, CIIL25, ha acollit quatre conferències plenàries, quarantacinc comunicacions orals i nou presentacions de pòsters. Tot i que, en ser la primera convocatòria, el gros de les comunicacions provenia de la universitat convocant, va haver-hi presència de representants d’universitats europees (Itàlia, Portugal, Noruega, Països Baixos) i també del Senegal, els Estats Units d’Amèrica i
I Conferencia Internacional de Investigación en Linguas (CIIL25)
Mercè Lorente Casafont
Colòmbia, a banda d’universitats de l’Estat espanyol, com les de Múrcia, Salamanca, Sevilla, Alacant, Santiago de Compostel·la, Barcelona i les Illes Balears, així com la Universitat Rey Juan Carlos, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Els temes de les comunicacions van ser prou diversificats, agrupables en línies de recerca com ara discurs, ensenyament, traducció, terminologia, sociolingüística aplicada, dialectologia, neologia, gènere, lingüística de corpus, entre d’altres.
Les quatre conferències plenàries van ser impartides per membres del Consell Assessor Extern d’iLingua. La conferència d’inauguració va ser
a càrrec de José Ramón Calvo Ferrer, sotsdirector de l’Institut Universitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA) de la Universitat d’Alacant, amb el títol «Videojuegos, juegos serios y gamificación en la enseñanza de segundas lenguas». La segona conferència plenària va ser «El significado léxico bajo la lupa de la neurociencia del lenguaje», a càrrec de Carmen Varo, secretària de l’Institut de Lingüística Aplicada (ILA) de la Universitat de Cadis. La tercera plenària fou impartida per Vincent Renner, director del Centre de Recerca en Lingüística Aplicada (CeRLA) de la Universitat de Lió II (França), que va presentar «Inflection dropping in the English-origin verbs of present-
day French: A Twitter-wide exploration». I, finalment, la conferència de clausura, titulada «La lingüística aplicada orientada a la creación de recursos», va ser impartida per qui signa, directora de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra. Com podem observar, els continguts de les conferències plenàries es van centrar força en el lèxic, amb intervencions sobre semàntica lèxica, terminologia per a la traducció i la localització, neologia, i també en el vessant aplicat de la lingüística.
Mercè lorente casafont Consell de Redacció
Font: Mercè Lorente Casafont
Edifici Redeiras de la Universidade de Vigo, seu de la conferència
espai de trobada
Crònica d’una jornada esplèndida
XXIII Jornada de la SCATERM
«Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible»
El matí del dijous 4 de juny va tenir lloc la XXIII Jornada de la SCATERM «Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible » . La presidenta de la SCATERM, Ester Bonet, acompanyada del vicepresident de l’IEC, Andreu Domingo, va deixar constància de la il·lusió per dedicar la jornada a paraules especialitzades que donen credibilitat als relats, a la ficció.
La jornada es va iniciar amb la conferència a càrrec de Xavier Duran «Literatura i ciència, dos planetes amb òrbites que es creuen». Rosa Estopà, membre de la Junta de la SCATERM, va presentar el ponent i també va mostrar la seva satisfacció tant per la idea de la jornada com per la nombrosa assistència de públic i pel fet que bona part fossin joves estudiants. Xavier Duran és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació, és un periodista científic i era la persona adequada per unir el planeta de la ciència i el de la literatura. Duran va sorprendre i meravellar les persones assistents amb els nombrosos exemples que constataven el lligam entre ciència i literatura. Va començar amb Joyce i va anar a parar a Ferreter, va parlar de Goethe, de Molière, Cervantes, Cabré, Sales, Levi, Brossa..., analitzant la terminologia científica dels seus textos, les paraules que impregnen de credibilitat un text de ficció. I va acabar amb una magnífica cita de Guerau de Liost: «ciència i poesia són, tanmateix, amor, car és l’amor que fa entenedores les coses».
Crònica d’una jornada esplèndida: XXIII Jornada de la SCATERM
Imma Sas Romero
Abans de la pausa de l’esmorzar, el director del TERMCAT, Jordi Bové, va presentar l’exposició itinerant «Quaranta anys acompanyant canvis socials a través dels termes», que es podia veure al pati de l’IEC.
La jornada es va reprendre amb la taula rodona «Converses sobre paraules que fan versemblant la ciència en la ficció», amb la participació d’Anna Aguilar-Amat, poeta i assagista, professora universitària de Terminologia Aplicada a la Traducció i doctora en Lingüística; Margarida Aritzeta, llicenciada en Història Moderna i en Filologia Catalana i doctora en Filologia Catalana, professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili fins a 2018 i autora de novel·les, relats i novel·la juvenil; Eladi Baños, llicenciat en Medicina, professor de farmacologia a la UAB, posteriorment a la UPF i actualment a la UVic-UCC, on fa de rector des de 2019, interes-
sat per la utilització de les humanitats (com la literatura, el cinema i les sèries de televisió) en la docència de la biologia i la medicina, i el mateix Xavier Duran. La taula va ser moderada per Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i sòcia de la SCATERM.
Els membres de la taula van parlar de la ciència en la ficció, del coneixement científic i la imaginació, de la ciència i la tecnologia com a font d’inspiració literària i també de com les imatges literàries, les metàfores i les ficcions són recursos per explicar la ciència i la tecnologia.
Mantenint-se en el camp semàntic de les ‘òrbites’ i els ‘planetes’ de Xavier Duran, De Blas els va demanar que agafessin el telescopi per mirarse el mapa celeste amb totes les obres de literatura, cinema, sèries que han incorporat ciència, i que en triessin una que servís per il·lustrar com entenien la relació entre ciència i ficció.
Podeu veure el vídeo de la Jornada a https://youtu.be/QSWA23e-37Q o seguint aquest QR:
Cadascun va parlar també de la pròpia pràctica escrivint ficció i del criteri que havia determinat la seva tria: la versemblança, el poder evocador, etc. Aritzeta va agrair a terminòlegs i lingüistes la recerca terminològica que ara permet escriure literatura ben documentada. Baños va destacar la importància de la paraula en la relació metge-pacient i va parlar de la utilització del cinema comercial en la docència mèdica.
Les intervencions del públic van arrodonir una jornada que també es va poder seguir en línia i que va cloure Ester Bonet, congratulant-se de l’interès que havia despertat, de l’encert de la temàtica i del nivell d’expertesa de tots els participants.
IMMa sas roMero Societat Catalana de Terminologia
Participants de la taula rodona: Marta de Blas, Anna Aguilar-Amat, Eladi Baños, Margarida Aritzeta i Xavier Duran
espai de trobada
Radar de neologia: eines i recursos de l’OBNEO «Paraules per a la igualtat»
«Paraules per a la igualtat» és un projecte de l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra de transferència social que va néixer amb l’objectiu de posar en contacte el jovent amb temes socials actuals que són vitals per avançar cap a una societat més justa i igualitària. Amb aquest propòsit, es va idear un taller destinat a alumnes adolescents (d’entre 3r d’ESO i 2n de batxillerat) d’instituts de la província de Barcelona. En el taller, es treballen els conceptes bàsics de la neologia i la formació de paraules en català, a partir de neologismes de l’àmbit de la igualtat de gènere.
La idea de tractar la neologia amb aquest enfocament va sorgir amb la intenció de contribuir al cinquè objectiu de desenvolupament sostenible (ODS), que té com a finalitat aconseguir la igualtat de gènere.
Concretament, el taller «Paraules per a la igualtat» busca aconseguir que els nois i les noies facin un procés de reflexió lingüística sobre aquest tema tan rellevant a la societat d’avui dia i complementar l’educació lingüística que reben a l’escola. Sobretot, la intenció és que puguin tenir una visió general de les múltiples realitats que existeixen i empatitzar amb col·lectius minoritzats.
La recerca sociolingüística ha demostrat que la desigualtat de gènere es transmet principalment a l’escola, on els nens i els nois reben molta més atenció que les nenes i les noies per part del professorat: involuntàriament, el personal docent trasllada i perpetua el model segons el qual les noies han de tenir un comportament col·laboratiu i passiu, mentre que dels nois s’espera un comportament més actiu i competitiu, i se’ls estimula perquè
això es compleixi. Amb el taller, ens proposem proporcionar un espai on aquest jovent, en plena formació acadèmica i desenvolupament personal, pugui adonar-se d’aquests estereotips de gènere i aplicar-hi solucions al seu dia a dia, mentre reben també una formació lingüística. El taller s’imparteix en tres parts. Primer de tot, s’introdueix el concepte neologisme i es presenta l’OBNEO com a grup de recerca i les diferents tasques i activitats que s’hi duen a terme. Després d’aquesta introducció, es fan dues activitats. En un primer exercici, nois i noies han de trobar i classificar sis neologismes en un text, tots relacionats amb la igualtat. El segon exercici és una activitat ludificada, més dinàmica i interactiva, organitzada en petits grups, en què es treballa amb dues targetes de dos tipus diferents: una que conté una imatge que il·lustra
Judit Freixa i Yago Soler
Explicacions innecessàries que sol fer un home a una dona per fer ostentació dels seus coneixements i la seva suposada superioritat. mansplaining m manlleu de l’anglès
invisibilitzar v tr sufixació
micromasclisme m prefixació
Comportament legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana.
Fer invisible alguna cosa, especialment minimitzar la importància de persones o col·lectius de la societat.
efecte Matilda m composició patrimonial
Biaix que consisteix a menystenir els èxits i treballs protagonitzats per dones científiques, i en alguns casos fins i tot amb l’atribució del reconeixement a col·legues
heteropatriarcat
m composició patrimonial
Sistema sociopolític en què es privilegia el gènere masculí i l’heterosexualitat per sobre de la resta d’identitats de gènere i d’orientacions sexuals.
un concepte, i una altra que conté la lletra inicial d’una paraula, la definició, la categoria gramatical i el procés de formació. El joc consisteix a associar la targeta de la imatge amb l’altra a partir, bàsicament, de la definició i, amb la resta de la informació, esbrinar de quina paraula es tracta. L’objectiu d’aquesta activitat és que puguin treballar la intuïció lingüística i que, amb els mitjans que tenen a la seva disposició, puguin arribar a les seves pròpies conclusions. Un cop s’ha acabat aquesta activitat, es fa una reflexió final, en què s’anima l’alumnat a pensar sobre el que ha après. Un dels conceptes fonamentals del taller és la importància de posar nom a certes realitats per detectar com hem de progressar com a societat. Per exemple, un dels neologismes que es treballen és mansplaining o explicació condescendent masculina: el fet de tenir una paraula
Teoria que sosté que la desigualtat i la discriminació es configuren a partir de la interrelació entre diverses categories socials, com el gènere, l’orientació sexual o l’edat.
violència vicària f sintagmació
interseccionalitat f sufixació c
Acte de violència que s’exerceix de manera conscient en l’entorn familiar contra una dona, sovint en un fill, amb la intenció de causar dany psicològic a la dona, que és la destinatària real de l’acció.
per referir-se a aquesta situació ajuda a denunciar-la i a intentar canviar-la, a lluitar-hi. També es reflexiona sobre la importància que aquestes paraules tinguin presència en el diccionari normatiu, una eina social de referència. Un dels objectius és que puguin veure la importància del llenguatge, la manera com una llengua reprodueix i modela la societat.
A mesura que s’ha anat impartint el taller, hem comprovat que té un impacte molt positiu. Sovint, un noi o una noia ha vist la targeta de bi- o pansexual i s’ha sentit en un espai segur on identificar-se, ja que ha trobat una paraula que li permet definir la seva identitat. Així mateix, el professorat que acompanya els grups ens ha expressat que el taller els ha ajudat a fer que la seva classe s'impliqués en un tema tan important com és la igualtat entre totes les persones, i que el troben molt útil
com a eina de reforç per repassar conceptes clau del lèxic, que fins i tot podrien servir per a proves futures com la selectivitat.
Des de l’any 2023, s’ha impartit el taller en grups a més d’una desena d’instituts. Sovint, els instituts també visiten el campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, on poden conèixer algunes installacions abans de fer les activitats en una aula de la Universitat. Per a més informació, i per a persones interessades a concertar una data per fer el taller amb el seu grup, es pot consultar la pàgina web del grup de l’OBNEO o escriure un correu a l’adreça observatori.neologia@upf.edu.
«Quin Portabella?». Així va respondre Montse Triola, productora d’Andergraun Films, a la consulta que les directores de la Fundació Joan Brossa van fer al grup transdisciplinari que havia d’orientar la seva proposta expositiva i de programació sobre aquest cineasta i activista polític.1 És una manera sintètica d’expressar una constatació: la impossibilitat d’abordar la figura de Pere Portabella a partir de la cronologia de les seves activitats polièdriques. Quan Esteve Riambau afronta l’edició, la compilació i la presentació ordenada dels textos de Portabella, publicats en el llibre Impugnar les normes, constata també, d’acord amb el cineasta, la necessitat d’establir una connectivitat entre els textos, que restitueixi la «transversalitat interdisciplinària» que relliga les seves obres i les seves intervencions sobre art, cinema i política.2 En aquest mateix sentit, és molt significativa la coincidència en escollir el motiu de la constel·lació per expressar la singularitat de la seva figura. Claudio Zulian l’utilitza al seu film Constel·lació Portabella (2025), en què s’entrecreuen els testimonis d’experts, les intervencions de Portabella i fragments de les seves obres, així com la trama de collaboració amb altres artistes. La constel·lació és també la figura central que vertebra la web del programa Acció Portabella (1926-1927), amb motiu dels seus cent anys, que connecta més de cent entitats i col·lectius
Pere Portabella l’any 2000
Font: Helena
Gomà
Pere Portabella, un retrat en constel·lació
Jordi
Balló de vint-i-cinc països diferents que participen en aquest esdeveniment, i que es planteja com a objectiu estendre el missatge vital, polític i artístic de Pere Portabella: «l’impuls al diàleg, al coratge, a la centralitat de l’avantguarda, amb la seva capacitat proverbial de crear acord, provocació, moviment i successió».3 Es tracta de fer fluir la seva figura a partir de la seva contemporaneïtat radical, en continuïtat a com viu Pere Portabella aquesta celebració: «Hem de fer coses que tinguin actualitat, vitalitat, que ens permetin avançar. És aquí on jo em sento còmode». El dipòsit del seu arxiu fílmic i documental en la Filmoteca de Catalunya permet ordenar la documentació i l’accessibilitat del seu llegat, i d’esdevenir així, conjuntament amb la Filmoteca Española, un arxiu viu que activa la circulació dels seus materials en aquesta commemoració i en totes les afinitats que en sorgeixen. És per aquest desplegament únic que em sembla pertinent abordar d’entrada aquesta semblança a partir de la conjunció dels nodes conceptuals pels quals aquestes entitats internacionals diverses (museus i centres d’art, filmoteques, festivals, organismes de reflexió política, universitats o col·lectius d’artistes) s’incorporen amb un programa singularitzat a aquesta iniciativa, explicant les seves raons amb veu pròpia, creant des de l’alè més contemporani un retrat múltiple i fragmentari, en què ressona l’evocació poètica i la seva transmissió. 4 Hi ha, en primer lloc, una coincidència en mostrar la centralitat i el coratge de l’actitud d’avantguarda: «Portabella és un tità del cinema europeu, un cineasta per a qui la creació no consisteix a explicar històries, sinó a entaular un diàleg directe amb el silenci i l’espai, una visió que continua inspirant a directors contemporanis com Albert Serra» (Národni Filmový Archiv Kino Ponrepo, Praga). «Un cinema gran, poderós, variat, curiós, polític. També vampíric i alhora generós. El segle de Portabella és gairebé el segle del cinema sonor. Director i productor atrevit, inquiet, singular, Portabella ha estat testimoni. Però, sobretot, ha estat protagonista» (BAFICI, Buenos Aires). «Figura singular del cinema català, el treball del qual, com a cineasta, activista i líder polític, ha estat un referent per a tantes persones que conceben el cinema com un art amb un llenguatge estètic propi —que ha de ser interrogat, expandit i experimentat— i com un mitjà per pensar críticament el món, Portabella ha demostrat un compromís i una influència inviolables» (TIFF Cinematheque, Toronto).
És molt significativa també la coincidència en assenyalar el caràcter exemplar del cinema de Portabella com a pont intergeneracional: «Ara, més d’una dècada després, creiem que torna a ser el moment just per a presentar un altre cop l’obra de Pere Portabella a les noves generacions i que siguin ells els qui mantinguin amb vida una de les obres més originals que ha donat la història del cinema, no sols espanyol, sinó universal»
(Jeonju International Film Festival, Corea del Sud). El cine de Portabella és entès com a model d’un cinema expandit que trenca fronteres normatives: «Portabella és una figura que deixa sense sentit els gèneres i formes tradicionals, que pot intercanviar el seu treball fílmic amb diferents arts com la poesia i la pintura, que pot apropar políticament el paradigma del seu temps amb una realitat brutal i que no dubta a construir el seu propi art sobre una altra obra d’art quan li convé. I aquest és un missatge essencial de transmissió per als nous creadors» (col·lectius Sekans i APART, Istanbul i Ankara). També és recurrent el missatge sobre la relació entre cinema, art i política: «La nostra constel·lació Portabella inclou les pel·lícules més radicals i estructurals del cineasta, en les quals la reflexió sobre la manera de fer cinema és també un gest polític sobre el no-esmenat en la dictadura. Aquest nucli centrífug de pel·lícules-gest anirà acompanyat d’una reflexió amb cineastes i artistes més joves, però també de la dimensió viva del mateix Portabella en altres àmbits artístics» (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid). També hi ha lloc per als records d’infantesa: «L’exposició al Museu del Joguet se centrarà en les primeres experiències de Portabella com a espectador a la seva ciutat natal, amb l’esperit juganer i avantguardista d’aquest museu únic, fundat per Josep Maria Joan i Rosa» (Museu del Joguet de Catalunya, Figueres). L’amistat i el treball col·laboratiu, amb Miró, Santos, Brossa, entre d’altres, és un dels eixos vertebradors que ressonen en àmbits diversos: «El cas de Tàpies i Portabella, emprat aquí com a nucli d’una xarxa més extensa d’agents culturals, ofereix un model de construcció de comunitats polítiques basades no solament en afinitats, sinó també, o sobretot, en el poder transformador de la crítica i el dissens» (Museu Tàpies, Barcelona). «Volem fer un homenatge actual als llaços d’amistat i complicitat entre Portabella i Carles Santos, que van definir un procés de treball en col·laboració que defugia les convencions» (MACBA, Festival Grec i Centre Cultural La Model, Barcelona). «La relació intensa amb Portabella provoca un revulsiu a l’obra de Miró que, ja octogenari, retorna als moments més iconoclastes de la seva carrera» (Les Abattoirs Musée, Tolosa).
En relació amb l’activitat política, ressalta el seu sentit del diàleg, consens i pluralitat: «Aquest és un dels seus grans llegats: fer de pont quan tan necessaris eren. Mantenir-se a la taula, fins i tot quan sembla que ningú s’hi quedarà a parlar. Tot un exemple i guia per a una entitat com Òmnium, que sempre ha defensat la necessitat d’acords transversals en el si del catalanisme i el sobiranisme, segons els principis propis dels sistemes democràtics» (Òmnium Cultural, Catalunya). Diversos laboratoris de reflexió política es fan ressò de la seva vocació europea i de la centralitat de la cultura: «Portabella ens permet repensar la política des de la
cultura; el paper de la ciutadania en la integració europea; la necessitat de noves narratives en la construcció europea i la centralitat de les polítiques culturals per a la pau» (Fundación Alternativas, Madrid). I apareixen també la importància dels nous subjectes polítics i de participació ciutadana: «Qüestionar determinades posicions implica també impugnar els marcs que les articulen. Al llarg dels anys, el cinema de Portabella va estar present en els espais de discussió que es duien a terme des de diversos espais autogestionats. Per això s’ha considerat important que la reflexió sobre què significa una pràctica artística compromesa en ple segle XXI tingui lloc en alguns d’aquests espais alternatius, tant a l’Estat espanyol com a altres països europeus» (Institute of Radical Imagination), Nova York).
El sentit de l’avantguarda fílmica i política
Aquesta mostra de testimonis textuals ens confirma el lloc central que ocupa Portabella en la cultura contemporània, com a cineasta, productor i activista polític, amb aquest sentit proverbial d’establir ponts entre disciplines i generacions.
Un dels elements destacats en aquesta hibridació permanent és entendre que produir és un gest d’autor. Portabella transcendeix l’individualisme i entén
la seva faceta de productor com una manera extensiva de fer cine i d’implantar el seu missatge radical i transformador. Això es fa patent en la creació de la productora Films 59, amb una trilogia enlluernadora. En només dos anys, produeix el primer llargmetratge de Carlos Saura, Los golfos (1959), que enceta una tendència realista del cinema espanyol. A continuació, confia en Marco Ferreri per produir-li El cochecito (1960), un referent de la força càustica de l’humor negre. I aconsegueix recuperar Luis Buñuel de l’exili mexicà per realitzar un dels millors films de la història del cinema, Viridiana (1961), guanyadora de la Palma d’Or a Canes, que posa en crisi el sistema de censura franquista i que té conseqüències en la prohibició del fet que Portabella pugui continuar produint. Passats els anys, i ja en democràcia, recupera aquest suport al talent amb cineastes compromesos amb l’avantguarda fílmica i política, com ara José Luis Guerin, a qui li produeix el film experimental Tren de sombras (1997), o Pere Joan Ventura, en el film No estem sols (2015), en què la indignació és font d’inspiració. Com a director, Portabella ha desenvolupat des de Catalunya una obra radical, trencant tota lògica narrativa lineal i amb un fort alè poètic, com es manifesta en els seus primers films, No compteu amb els dits (1967) i Nocturn 29 (1968), en estreta relació amb l’univers poètic de Joan Brossa. El cine de Portabella s’impregna de la reivindicació
Pere Portabella amb Antoni Tàpies i Joan Brossa al rodatge de No compteu amb els dits (1967)
Portabella, un retrat en constel·lació
Jordi Balló
conceptual, amb un treball en tàndem amb el músic Carles Santos, i estableix obres de gran impacte internacional com Vampir Cuadecuc (1970), una forma singular d’apropiació en rodar el seu film sobre un altre film de terror, introduint així una nova mirada sobre el real i la seva representació. Aquesta força del concepte es manifesta a films iconoclastes, com ara Miró, l’altre (1969) o Mudanza (2008), en què Portabella aplica el principi de la sostracció: l’eliminació d’algun element contextual en favor de la centralitat de la pel·lícula, de
la Constitució de 1978 i com a diputat al Parlament de Catalunya. És especialment notòria la manera com organitza la posada en escena del retorn de l’exili del president de la Generalitat, Josep Tarradellas, concebent cada episodi, des de l’aeroport fins a la plaça de Sant Jaume, com si fos una seqüència fílmica, assegurant el protagonisme de la ciutadania. Aquest compromís sempre renovat amb els moviments socials el fan estar especialment atent a les formes alternatives de crítica del poder, buscant així el sentit transforma-
de 1974
manera que en destruir-se el mural de Miró o buidar-se la casa Museu García Lorca, només perviuen en l’obra fílmica. Amb Pont de Varsòvia (1989) i El silenci abans de Bach (2007) experimenta amb la narració, en dos films que li permeten reprendre una carrera internacional fructífera.
La trajectòria política de Portabella és també fidel a aquest esperit avantguardista i al seu compromís democràtic i social. Durant el franquisme, activa diversos espais de debat i mobilització, com ara l’impuls de la Caputxinada, la creació de l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals o la fundació de l’Assemblea de Catalunya, amb un esperit incansable per crear debat i conciliació. Participa com a senador en la comissió de
dor allà on és menys visible, en forces emergents que qüestionen el marc institucional.
Algunes de les seves pel·lícules trasllueixen aquesta necessitat de filmar el seu present polític, com un gest analític d’anticipació. Quan filma els testimonis de la censura franquista a Umbracle (1972), la condició del pres polític a El sopar (1974-2018), la complexitat de la Transició espanyola a Informe General (1976) o la irrupció de nous agents de transformació social a Informe General II (2015), ho fa utilitzant tots els recursos del llenguatge cinematogràfic. La recerca de la complexitat com a ideal expressiu fa que en cadascun d’aquests films s’evidenciï el dispositiu dels testimonis, per recordar que sempre hi ha una posada en escena que
Pere Portabella amb Joan Miró a Mont-roig, l’abril
Pere
Semblança: Pere Portabella i Ràfols ens dona distància i ens fa pensar. Els seus films narren per a la posteritat el moment que van ser realitzats, però contenen la llavor de la seva pròpia crítica, que amb el pas del temps esdevé premonitòria, transcen-
dint així qualsevol crònica ancorada en el passat. El cinema i el missatge de Portabella perduren perquè no filma la memòria, sinó que la genera, perquè les seves obres estan pensades per l’espectador del futur.
Bibliografia
aguiló, Magdalena (ed.) (2009). Miró/Portabella. Poètica i transgressió. Mallorca: Fundació Miró Mallorca. expósiTo, Marcelo (2008). Pere Portabella. Historias sin argumento. València: Ediciones La Mirada, 2001. Fanés, Félix. Pere Portabella: avantguarda, cinema i política. Barcelona: Edicions Pòrtic/Filmoteca de Catalunya. HernÁndez, Rubén(2008). Pere Portabella. Hacia una política del relato cinematográfico. Madrid: Errata Naturae. porTabella, Pere (2024). Impugnar les normes. Intervencions sobre art, cinema i política. Edició d’Esteve Riambau. Barcelona: Galaxia Gutenberg. riambau, Esteve (2024). Converses amb Pere Portabella. Barcelona: Galàxia Gutenberg/Festival de Málaga.
Notes:
1. Aquest debat col·lectiu conduiria al títol «Portabella, agent provocador», que és el fil conceptual de la programació escènica del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, amb l’exposició «Exhibició de varietats antifeixistes», concebuda per Marcelo Expósito.
2. Pere Portabella (2024). Impugnar les normes, edició d’Esteve Riambau (Barcelona: Galàxia Gutenberg), p. 14.
3. Acció Portabella és un programa impulsat pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb motiu de celebrar els cent anys de vida del cineasta.
4. Tots els fragments evocats a continuació són part de la proposta de cada institució participant, i apareixen, en tota la seva extensió, en el programa del web d’Acció Portabella, juntament amb els motius dels altres participants.
Jordi balló (1954)
Professor de cinema a la Universitat Pompeu Fabra (1993-2024), ha dirigit el màster en Documental de Creació, des del qual ha impulsat més de trenta films com La plaga, de Neus Ballús; El cielo gira, de Mercedes Álvarez; La leyenda del tiempo, d’Isaki Lacuesta; En construcción, de José Luís Guerin; De nens, de Joaquim Jordà; o Tardes de soledad, d’Albert Serra, que han contribuït a la centralitat del documental en el cinema català.
És autor i coautor dels llibres d’assaig
La llavor immortal (1995), Imatges del silenci (2000), Jo ja he estat aquí (2005, premi Serra d’Or), El món, un escenari (2015) o La imatge incessant (2024). Va ser responsable del Consell
Assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia fins a 2014. Ha estat director d’exposicions del CCCB (1998-2011), on ha comissariat mostres com El segle del cinema, Món TV, La ciutat dels cineastes, Erice/ Kiarostami, Hammershoi i Dreyer, Totes les cartes: Correspondències fílmiques o Pasolini Roma, en les quals ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu.
És Premi Nacional de Cultura per la direcció del màster en Documental de Creació i Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals per l’exposició Totes les cartes. És coordinador del programa internacional Acció Portabella (2026-2027).
Font: CCCB / Glòria
Solsona
Publicacions de la Societat Catalana de Terminologia
Revista Terminàlia. Té periodicitat semestral i constitueix l’instrument de divulgació científica de la SCATERM.
Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia. És una publicació bimestral en línia que s’ha editat regularment des del mes de març de l’any 2007 fins al mes de desembre de l’any 2014. S’adreça especialment als socis de la SCATERM i, en general, a totes les persones que estan interessades en la terminologia.
Col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». Aplega treballs derivats de les activitats més rellevants organitzades per la SCATERM, especialment de les jornades i els seminaris anuals:
Trias, Mireia (cur.) (2022). Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 9) [Publicació electrònica]
Trias, Mireia (cur.) (2024). Terminologia per normalitzar la llengua. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 10) [Publicació electrònica]
Col·lecció «Eines de Terminologia». Aplega els treballs guanyadors del Premi de la Societat Catalana de Terminologia:
morTe sÁnCHez, Meritxell (2021). La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Eines de Terminologia; 2) [Publicació electrònica] [Premi ex aequo de la Societat Catalana de Terminologia 2020]
arnau garCia, Mariona (2021). Adaptació del «Diccionari casteller» del TERMCAT al públic infantil. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Eines de Terminologia; 3) [Publicació electrònica] [Premi ex aequo de la Societat Catalana de Terminologia 2020]
vidal-sabanès, Laia (2025). La infografia terminològica: Un recurs per introduir i representar la terminologia en textos sanitaris destinats a pacients. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia. (Eines de Terminologia; 4) [Publicació electrònica] [Premi de la Societat Catalana de Terminolgia 2022]
Podeu consultar el web de la SCATERM per concretar i actualitzar dates i informacions. Pel que fa a l’adquisició de les nostres publicacions, podeu consultar el Portal de publicacions de l’IEC.
NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS
Terminàlia és un revista d’accés obert, que no cobra als autors i autores per la tramesa d’originals ni per la publicació. Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Podeu enviar les vostres contribucions registrant-vos a la plataforma de la revista o per correu a terminalia@correu.iec.cat
La tramesa del manuscrit ha d’incloure una carta de presentació breu en què l’autor o autora sol·licita l’avaluació del seu treball per a la possible publicació i indica la secció a la qual l’adreça. La carta breu ha de contenir els elements següents: títol del manuscrit en la llengua original i en anglès; declaració sobre l’adequació del treball presentat a la revista; nom complet de tots els autors i autores amb l’afiliació institucional, el correu electrònic i el número ORCID; declaració sobre l’ordre de signatura de l’article (alfabètic o algun altre model). Opcionalment, s’hi pot afegir la referència del projecte o la institució que hi ha donat suport i el suggeriment de fins a quatre persones que l’hagin revisat.
Extensió màxima. L’extensió màxima del document, incloent-hi imatges, resums i bibliografia, no pot excedir els 7.000 mots.
Llengües. Les contribucions han de ser preferentment en català o en anglès. En la secció Articles s’accepten també originals en espanyol i en francès.
Títol El títol s’ha de presentar en la llengua original de l’article i en anglès, i ha de reflectir de manera clara, precisa i concisa la importància i el contingut del treball.
Resums. Tots els manuscrits adreçats a les seccions Articles i Dossier han d’incloure un resum estructurat, que exposi de manera clara i concisa els objectius, la metodologia, els resultats i les conclusions del treball. El resum s’ha de presentar en la llengua original de l’article i també en català i en anglès, quan l’original no s’hagi redactat en cap d’aquestes llengües.
Paraules clau. Al final del resum l’autor o autora ha de definir de cinc a deu paraules clau que ajudin a la indexació de l’article. Es poden utilitzar termes de tesaurus específics o generals elaborats per organismes internacionals de referència (com, per exemple, la UNESCO). Les paraules clau s’han de presentar en la llengua original de l’article i també en català i en anglès.
Notes. Les notes complementàries que s’incloguin en els originals han de ser notes al final de text numerades. Quan s’hagi de fer referència a un projecte, contracte o a un organisme que hagi finançat la recerca, cal que s’indiqui a la primera nota. Les notes també poden incloure agraïments o explicacions complementàries breus relacionades amb els continguts del text principal. Cal evitar que les notes continguin només referències bibliogràfiques, que s’han de citar dins del text i incloure a la llista de bibliografia final. Es recomana que no hi hagi més de 10 notes.
Gràfics. El material de suport gràfic (taules, gràfics, esquemes, fotografies, figures) inclòs en l’article s’ha
de presentar també en arxius independents separats del text, preferentment en format TIFF o JPEG, i amb una resolució mínima de 300 ppp.
Bibliografia. Al final de l’escrit cal incloure l’apartat de bibliografia (també numerat), només amb les referències citades dins del text. Les referències bibliogràfiques que hagin de figurar dins el text han d’aparèixer entre parèntesis de la manera següent: (Cognom de l’autor/a, any, p. 000-000.). Les referències bibliogràfiques completes, ordenades alfabèticament, han de seguir els exemples següents: Cognom, Nom; Cognom, Nom (any).Títol del llibre. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial. Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). «Títol del capítol». A: Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol del llibre. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial, p. 000-000. Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). «Títol de l’article». Títol de la Revista, volum de la revista, número de la revista (tal com s’indica en l’original), p. 000-000.
Títol del diccionari. Número d’edició. Lloc d’edició: Editorial, any. Cognom, Nom; Cognom, Nom (any). Títol [en línia]. Lloc d’edició: Editorial. [Consulta: dia mes any].
Sigles i abreviacions. Es recomana reduir al màxim l’ús de sigles en el cos de l’article. Quan n’hi hagi, cal assegurar que la primera vegada que hi surtin ho facin acompanyant la forma lèxica desenvolupada. Si s’usen sigles per referir-se a fonts bibliogràfiques, cal indicar-ho també en la bibliografia final. Per a la bibliografia, cal unificar les abreviatures amb les formes següents (tant si són en singular com en plural): ed. (editor/a o editors/ores), dir. (director/a o directors/ores), coord. (coordinador/a o coordinadors/ores), p. (pàgina o pàgines).
Format. Els articles s’han d’enviar en un format de processador de textos, preferentment MS Word o Open Office Writer. L’arxiu ha d’incloure tot el contingut (títol, autoria, cos de l’article, imatges, taules, bibliografia, annexos, notes, resums i paraules clau) en la distribució prevista.
Tipus de lletra. Per al cos de l’article i la bibliografia, cal fer servir la lletra Times News Roman de 12 punts. Les citacions textuals, si són breus, van inserides en el text i es componen en regular rodona i entre cometes baixes («»), i, si són llargues, van entrades i es componen en regular rodona de la família Times News Roman d’11 punts. Les notes, si n’hi ha, van en Times News Roman de 10 punts.
Apartats. Els títols dels apartats han d’anar numerats (exemple: 1, 1.1, 1.1.1, 1.1.2...), amb el mateix cos de lletra, en negreta rodona. La primera línia de cada paràgraf ha d’anar entrada.
Interlineat. A un espai i mig, en tots els casos. Els paràgrafs no se separen amb cap interlineat extra. Cal deixar una línia en blanc entre títol i text i dues línies entre text i títol.
Crida d’articles
Els articles, que han de ser originals i inèdits, són avaluats per persones externes designades pel Consell de Redacció de la revista. En cas que s’accepti la proposta, els autors i autores poden rebre suggeriments de modificació.
Les propostes han de seguir les normes de presentació d’originals de la revista.
Els autors i autores han d’enviar les seves propostes per correu electrònic a terminalia@correu.iec.cat. Alternativament, es poden registrar en el sistema electrònic de gestió de la revista (Open Journal System), a https:// revistes.iec.cat o a https://terminalia.iec.cat, i penjar-hi les trameses.
Per al número 35 (juny 2027)
Tramesa d’articles: 30 de setembre de 2026
Resultats de la selecció: 15 de novembre de 2026
Versió final: 15 de desembre de 2026
Publicació de la revista: juny de 2027
Protecció de dades personals
Per al número 36 (desembre 2027)
Tramesa d’articles: 31 de gener de 2027
Resultats de la selecció: 15 de març de 2027
Versió final: 31 de maig de 2927
Publicació de la revista: desembre de 2027
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors i autores autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el corresponent volum de Terminàlia. Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament se n’utilitzaran les dades per a gestionar la publicació de Terminàlia i no seran cedides a terceres persones, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicades a Terminàlia, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors i autores poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@correu.iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.
