articles endavant (contextualització), i poden convertir l’estudiantat en persones calculistes, és a dir, persones que saben com obtenir un resultat, però que, al mateix temps, no saben interpretar-lo o veure quin mètode utilitzar depenent del problema. La inversió del pla d’estudis proposa començar per les bases de l’enginyeria: el disseny, la solució de problemes, l’organització de projectes, les proves de concepte, etcètera. I incorporar la física, la química, les matemàtiques… en el moment que són requerides per solucionar problemes, de manera que, contextualitzades, són apreses més ràpid i en profunditat, lligant conceptes, aprenent a interpretar resultats i a buscar alternatives. Les dues universitats líders en educació de l’enginyeria, que són el MIT i l’Olin College of Engineering (Graham, 2018), estan avançant en aquest camí. L’experiència de l’Olin i el Purdue Polytechnic Institute es pot trobar en el llibre de Goldberg i Somerville (2016). Els resultats indiquen que no només els titulats tenen un alt nivell de coneixements tècnics i científics, sinó que sobresurten en habilitats com motivació, identitat, creativitat, resiliència, pensament crític, pensament computacional i disseny. 4. Conclusions Després de diversos canvis en els plans d’estudis de les enginyeries provocats per situacions observades i no desitjades, estem en un punt en què la maduresa de la recerca en educació de l’enginyeria està permetent proposar i avaluar canvis com no s’havia pogut fer mai abans. Els propers anys veurem, probablement, un canvi profund en la manera d’ensenyar i aprendre enginyeria, sempre mantenint les bases de coneixement i rigor que han caracteritzat aquests estudis. Estem vivint, realment, temps molt interessants. DAVID LÓPEZ I FERMÍN SÁNCHEZ-CARRACEDO Bibliografia 56 Accreditation Board for Engineering and Technology (ABET) (2021). Criteria for accrediting engineering programs: Accreditation board for engineering and technology [en línia]. [Consulta: 25 octubre 2022]. Association for Computing Machinery (ACM); Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) (2020). Computing curricula 2020 [en línia]. [Consulta: 25 octubre 2022]. Berggren, K. F.; Brodeur, D.; Crawley, E. F.; Ingemarsson, I.; Litant, W. T.; Malmqvist, J.; Östlund, S. (2003). «CDIO: An international initiative for reforming engineering education». World Transactions on Engineering and Technology Education [en línia], vol. 2, núm. 1, p. 49-52. [Consulta: 25 octubre 2022]. Biggs, J. (1996). «Enhancing teaching through constructive alignment». Higher Education, vol. 32, núm. 3, p. 347-364. . Biggs, J.; Tang, C. (2011). Teaching for quality learning at university. 4a ed. Buckingham: SRHE: Open University Press. Borrego, M. (2007). «Conceptual difficulties experienced by trained engineers learning educational research meth ods». Journal of Engineering Education, vol. 96, núm. 2, p. 91-102. . Canadian Engineering Accreditation Board (CEAB) (2021). Accreditation criteria and procedures [en línia]. [Consulta: 25 octubre 2022]. Crawley, E. F. (2001). CDIO syllabus [en línia]. Massachusetts: MIT. [Consulta: 25 octubre 2022]. European Network for Accreditation of Engineering Education (ENAEE) (2021). EUR-ACE framework standards [en línia]. [Consulta: 25 octubre 2022]. Froyd, J. E.; Wankat, P. C.; Smith, K. A. (2012). «Five major shifts in 100 years of engineering education». Proceedings of the IEEE, 100. Special Centennial Issue, p. 1344-1360. . Goldberg, D. E.; Somerville, M. (2016). A whole new engineer: T he coming revolution in engineering education. Douglas, Michigan: ThreeJoy Associates Inc. González, J.; Wagenaar, R. (2006). Una introducción a Tuning Educational Structures in Europe: La contribución de las universidades al proceso de Bolonia [en línia]. Socrates Tempus, p. 3-5. [Consulta: 25 octubre 2022]. Graham, R. (2018). The global state of the art in engineering education [en línia]. Massachusetts: MIT. [Consulta: 25 octubre 2022]. Kerr, A. D.; Pipes, R. B. (1987). «Why we need hands-on engineering education». Technology Review, vol. 90, núm. 7, p. 23-28. . Prados, J. W.; Peterson, G. D.; Lattuca, L. R. (2005). «Quality assurance of engineering education through accreditation: The impact of Engineering Criteria 2000 and its global influence». Journal of Engineering Education, vol. 94, núm. 1, p. 165-184. . Ruiz Martín, H. (2020.) ¿Cómo aprendemos?: Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Barcelona: Graó.