Articles Gombau de Besora, el senyor del Vallès. Del servei comtal a la creació de patrimonis nobiliaris a la Catalunya postcarolíngia, per Jaume Vilaginés Segura Resistències paramilitars i culturals del separatisme català durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), per Frederic J. Porta Els últims directors de diaris de la Barcelona republicana, per Gil Toll El primer franquisme contra Pau Casals, per Josep M. Figueres La represa dels estudis universitaris a la ciutat de Lleida: els estudis de Lletres i la seva Facultat 19712021, per Manel López Esteve Cultura plebea i capitalisme. El cas dels Xiquets de Valls, per Carlos Terrón Vasco Estudis bíblics, política i antisemitisme. Els papers de Pelegrí Casades (1936-1939), per Jordi Vidal Palomino Documents històrics El seminari d’Història de Catalunya de Pierre Vilar (1982), per Jaume Sobrequés i Callicó Recensions Albert Balcells (2022): La projecció exterior de Catalunya al món d’entreguerres, per Josep M. Roig i Rosich Amadeu Gallart (2022): Per Déu, per la Pàtria i el Rei. La vida d’un carlista pirinenc (Antoni Martí, 1860-1863), per Josep Pich Mitjana Llúcia Martín Pascual [ed.] (2022): Bestiari medieval, per Pablo José Alcover Gabriel Ensenyat Pujol (2022): Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, per Pablo José Alcover
Ferran Dalmau (2021): Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta, per Marc Macià Farré Lluís Costa (2021): Premsa comarcal. La memòria de la vida quotidiana de Catalunya, per Adrià Vidal Santorum Ramon Ordeig (2023): Diplomatari del monestir de Sant Martí del Canigó (segles X-XI), per Josep M. Salrach Agustí G. Larios (2023): La facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (19021973). Un gresol d’intel·lectuals, per Xavier Ferré Flocel Sabaté i Curull (2023): Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI. Anàlisi dels fets en el seu context, per Josep M. Figueres Àngels Rius i Bou (2023): Impremta i biblioteca a l’hospital militar de Montserrat (1936-1939), per Josep M. Figueres Josep M. Delgado; Josep Pich [eds.] (2023): Josep Fontana. Historiador, mestratge i compromís polític, per Joaquim Nadal Evocacions Francesc Espinet (1937-2022), per Josep Lluís Martín Ramos Pere Pascual i Domènech: passió local i història total (1945-2023), per Jordi Catalan Sebastià Riera i Viader (1950-2023), per Jaume Sobrequés i Callicó Rosa Toran Belver (1947-2023), per Cèlia Canyelles
Articles
Recensions
La Dictadura de Primo de Rivera i la seva incidència a Catalunya, per Josep M. Roig Rosich En ruta cap a la Transició. L’afebliment del règim de Franco, per Ramon Cotarelo García La Transició a Catalunya. La recuperació de l’autogovern, per Pere Ysàs Maréchalisme et corporatisme dans la colonie française de Barcelone (juin 1940 - novembre 1942), per Guillaume Horn L’Intransigent. Periòdic nacionalista de joventuts (1918-1922), una publicació de transició del separatisme polític, per Frederic J. Porta La Coronela de Barcelona a la Guerra de Successió: continuïtats seculars, problemàtiques específiques i debat entorn del servei militar dels gremis, per Víctor J. Jurado Riba La influència dels propietaris de terrenys en la configuració de l’Eixample de Barcelona: Santa Madrona (Poble-sec) i l’avinguda del Paral·lel, per Dolors Domingo Rúbies
Josep M. Figueres (2023): Valentí Almirall. Quan tot va començar, per Xavier Ferré Trill Salvador Ortells Miralles; Francesc Pérez Moragón (2022): Joan Fuster. D’un temps, d’un país (1922-1992), per Xavier Ferré Trill Agustí Barrera i Puigví; Robert Surroca i Tallaferro (2024): Per Catalunya. Portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat (1945-1947) i l’exili (1954-1959), per Josep M. Figueres
Evocacions Jaume Torras i Elias (1943-2024), per Joaquim Nadal i Farreras Joan B. Culla i Clarà (1950-2023). L’historiador del present, per Francesc Marco-Palau Núria Sales i Folch (1933-2023). Semblança biogràfica i bibliografia, per Sebastià Solé i Cot i Joan Pons Alzina
BSCEH — XXXV (2024)
ÍNDEX Número XXXV / 2024
ÍNDEX Número XXXIV / 2023
Butlletí
DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
XXXV, 2024
D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
Butlletí
Tesi doctoral Relacions entre la Corona d’Aragó i el Magreb al segle XIII. Un estudi polític, militar i econòmic de l’expansió catalana al Magreb en temps del rei Jaume I (1213-1276), per Lluís Arroyo Amores
Document històric Cen Anos de Galeuzca: a periferia contra o ermo, per Xosé Estévez
Societat Catalana d’Estudis Històrics FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Secció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volums dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó, Albert Balcells i Josep Maria Salrach n’han estat els delegats de l’IEC.