CongrĂ©s-Homenatge a Ramon dâAbadal i de Vinyals (18881970) La Catalunya carolĂngia: cent anys de treball, entrebancs i col· laboracions, per Gaspar Feliu Els darrers volums de la Catalunya carolĂngia, per Ignasi J. Baiges La HispĂ nia visigoda vista per Ramon dâAbadal: rellegint lâhistoriador, per Xavier Barral i Altet LâevoluciĂł de la vil·la romana en el perĂode tardoromĂ a Catalunya, per Marta Prevosti De la vil·la visigoda a la carolĂngia a Catalunya (segles VI-X). Les dades arqueolĂČgiques, per Cristian Folch La vil·la a la Catalunya carolĂngia, per Gaspar Feliu Els monestirs i lâafermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribargoça (segles IX-X), per Xavier Costa-Badia El nivell cultural de la proto-Catalunya i la primitiva escripturitzaciĂł del catalĂ , per JesĂșs Alturo Ramon dâAbadal i les fonts literĂ ries, per Stefano Cingolani Les arrels dels castells i dels vicaris comtals, per Ramon MartĂ Les aportacions de Ramon dâAbadal (1888-1970) a la histĂČria jurĂdica: els Usatges de Barcelona, les constitucions de Catalunya i la teoria del Principat, per TomĂ s de Montagut EstraguĂ©s JustĂcia dâEstat i justĂcia feudal a Catalunya, per Josep M. Salrach HistĂČria i «bones minories»: una mirada pausada i conservadora al paĂs i el seu passat, per Francesc Vilanova i Vila-Abadal GĂšnesi medieval de Catalunya (segles VIII al XII), per Michel Zimmermann Noticia sobre don Ramon dâAbadal i de Vinyals en la Real Academia de la Historia, per Miguel Ăngel Ladero Quesada Mots de cloenda, per Jaume SobrequĂ©s i CallicĂł Articles La campanya contra lâExposiciĂł del Nu a la Barcelona de 1933, per Albert Balcells Transitant entre les «boires» de lâoblit: lâil·lustrador i dibuixant LluĂs BonnĂn (1873-1964), per Irene Gras Valero i Juan Carlos Bejarano
PolĂtica, cultura i dret en el primer exili a França: la tesi doctoral de DomĂšnec de Bellmunt (1950), per Josep Camps ArbĂłs i Francesc Foguet i Boreu Tesi doctoral Els perills de la mar i la gestiĂł del conflicte marĂtim a la Corona dâAragĂł dels dos primers TrastĂ mara, (1410-1458), per VictĂČria A. Burguera Documents histĂČrics Un text inĂšdit de Ferran Soldevila sobre Ferran de Sagarra i la sigil· lografia catalana medieval, per Xavier Barral i Altet Dues cartes de remença, per Gaspar Feliu i Jaume SobrequĂ©s i CallicĂł Recensions Josep Massot i Muntaner (2021): Caçadors de cançons. Les missions de lâObra del Cançoner popular de Catalunya. 1920-1940, per Josep Maria Figueres NĂ©stor Novell; Josep Sorribes (2021): NotĂcia del PaĂs ValenciĂ . Fer PaĂs, 60 anys dâidees, estudis, converses i reflexions, per Xavier FerrĂ© LluĂs Costa (2021): Qui mĂ©s anuncia, mĂ©s ven. HistĂČria de la publicitat a Girona, per Josep Vicenç i Eres Jaume Guillamet Lloveras (2022): El periodisme catalĂ contemporani. Diaris, partits polĂtics i llengĂŒes, 1875-1939, per Josep Maria Figueres Ramon Ordeig i Mata (2022): Diplomatari dels comtes Bernat de BesalĂș i GuifrĂ© II de Cerdanya, germans de lâabat i bisbe Oliba, per Gaspar Feliu Pablo JosĂ© Alcover Cateura (2021): El mostassaf i els llibres de la mostassaferia a la Corona dâAragĂł (segles XIII-XIV), per Daniel PiñolAlabart
Articles Gombau de Besora, el senyor del VallĂšs. Del servei comtal a la creaciĂł de patrimonis nobiliaris a la Catalunya postcarolĂngia, per Jaume VilaginĂ©s Segura ResistĂšncies paramilitars i culturals del separatisme catalĂ durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), per Frederic J. Porta Els Ășltims directors de diaris de la Barcelona republicana, per Gil Toll El primer franquisme contra Pau Casals, per Josep M. Figueres La represa dels estudis universitaris a la ciutat de Lleida: els estudis de Lletres i la seva Facultat 1971-2021, per Manel LĂłpez Esteve Cultura plebea i capitalisme. El cas dels Xiquets de Valls, per Carlos TerrĂłn Vasco Estudis bĂblics, polĂtica i antisemitisme. Els papers de PelegrĂ Casades (1936-1939), per Jordi Vidal Palomino
Documents histĂČrics El seminari dâHistĂČria de Catalunya de Pierre Vilar (1982), per Jaume SobrequĂ©s i CallicĂł
Recensions Albert Balcells (2022): La projecciĂł exterior de Catalunya al mĂłn dâentreguerres, per Josep M. Roig i Rosich Amadeu Gallart (2022): Per DĂ©u, per la PĂ tria i el Rei. La vida dâun carlista pirinenc (Antoni MartĂ, 1860-1863), per Josep Pich Mitjana LlĂșcia MartĂn Pascual [ed.] (2022): Bestiari medieval, per Pablo JosĂ© Alcover
Gabriel Ensenyat Pujol (2022): Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, per Pablo JosĂ© Alcover Ferran Dalmau (2021): Joan CullerĂ© i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta, per Marc MaciĂ FarrĂ© LluĂs Costa (2021): Premsa comarcal. La memĂČria de la vida quotidiana de Catalunya, per AdriĂ Vidal Santorum Ramon Ordeig (2023): Diplomatari del monestir de Sant MartĂ del CanigĂł (segles X-XI), per Josep M. Salrach AgustĂ G. Larios (2023): La facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (19021973). Un gresol dâintel·lectuals, per Xavier FerrĂ© Flocel SabatĂ© i Curull (2023): Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI. AnĂ lisi dels fets en el seu context, per Josep M. Figueres Ăngels Rius i Bou (2023), Impremta i biblioteca a lâhospital militar de Montserrat (1936-1939), per Josep M. Figueres Josep M. Delgado; Josep Pich [eds.] (2023): Josep Fontana. Historiador, mestratge i compromĂs polĂtic, per Joaquim Nadal
BSCEH â XXXIV (2023)
ĂNDEX NĂșmero XXXIV / 2023
ĂNDEX NĂșmero XXXIII / 2022
ButlletĂ
DE LA SOCIETAT CATALANA DâESTUDIS HISTĂRICS Filial de lâInstitut dâEstudis Catalans
XXXIV, 2023
DâESTUDIS HISTĂRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
ButlletĂ
Evocacions Francesc Espinet (1937-2022), per Josep LluĂs MartĂn Ramos Pere Pascual i DomĂšnech: passiĂł local i histĂČria total (1945-2023), per Jordi Catalan SebastiĂ Riera i Viader (1950-2023), per Jaume SobrequĂ©s i CallicĂł Rosa Toran Belver (1947-2023), per CĂšlia Canyelles
Evocacions Antoni Dalmau i Ribalta. Notes autobiogrĂ fiques, ediciĂł a cura de Pol Dalmau
Societat Catalana dâEstudis HistĂČrics FILIAL DE LâINSTITUT DâESTUDIS CATALANS
La Societat Catalana dâEstudis HistĂČrics (SCEH) va ser fundada com a filial de lâInstitut dâEstudis Catalans (IEC) lâany 1946. El 1942, perĂČ, ja sâhavia constituĂŻt la ComissiĂł Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat dâEstudis HistĂČrics, Literaris i LingĂŒĂstics, que ha de ser considerada com el precedent de lâactual SCEH. Des dels seus orĂgens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos desprĂ©s de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (SecciĂł dâHistĂČria), Pere Bohigas (SecciĂł de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i RĂ fols (SecciĂł dâArt i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions cientĂfiques a diversos llocs, pĂșblics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al ButlletĂ de la Societat Catalana dâEstudis HistĂČrics, que va publicar tres nĂșmeros del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un perĂode de creixents dificultats, va publicar cinc volums dels Estudis dâHistĂČria Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboraciĂł de Maria Teresa Ferrer i Jaume SobrequĂ©s. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicaciĂł del ButlletĂ, que ha anat apareixent cada any des dâaquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecciĂł «DâAhir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume SobrequĂ©s. Emili Giralt, Manuel MundĂł, Albert Balcells i Josep Maria Salrach nâhan estat els delegats de lâIEC.