Sessió inaugural L’Institut d’Educació General de Prat de la Riba. Higiene i civisme (1914-1923), per Albert Balcells
Articles Els grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l’antiguitat, per Marta Prevosti Gent nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XIIXIII), per Antoni Virgili Molts artistes catalans per als doblers del marquès de Pescara (1523), per Santi Torras Tilló Poblament i despoblament a la Catalunya vitícola (1760-1910), per Josep Colomé Ferrer, Montserrat Cucurella i Francesc Valls Josep Amargós Samaranch. Els primers intents d’urbanització de Montjuïch: 1887-1914, per Guillem Fernàndez Gonzàlez “El signe de l’esclau”. Valentí Almirall i la reivindicació de la llengua catalana (1879-1902), per Josep M. Figueres
La vaga dels estampadors de 1892 al pla de Barcelona, per Antoni Dalmau i Ribalta La urbanització de la plaça d’Espanya de Barcelona entre els anys 1920 i 1926 (projectes i plànols), per Guillem Fernàndez Gonzàlez Funciones de la hispanidad: ethos discursivo y metáfora de los mensajes de fin de año del general Francisco Franco (19391967), per Adriana Minardi
Tesis doctorals Dinàmica del poblament i estructuració del territori a la Laietània interior. Estudi del Vallès Oriental de l’època ibèrica fins a l’alta edat mitjana, per Marta Flòrez i Santasusanna
Recensions Normes per a la presentació d’originals Llista dels socis de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
ÍNDEX Número XXII / 2011 Introducció Historiografia catalana: renovació i compromís nacional, per Jaume Sobrequés i Callicó
Articles Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives, per Gaspar Feliu Narcís Feliu de la Penya, cap a la història moderna, per Jaume Sobrequés i Callicó Un patriota d’altres temps: Antoni de Capmany i la historiografia racionalista, per Ramon Grau i Fernández Salvador Sanpere i Miquel: Intel· lectual, polític i historiador, per Joaquim Albareda Salvadó Antoni Rovira i Virgili, per Josep M. Figueres Ramon d’Abadal: la tenacitat en el treball de base, per Gaspar Feliu Manuel Reventós Bordoy, iniciador de la història dels moviments socials, per Albert Balcells Pere Bosch Gimpera: el més jove, vital i escandalós de la «colla de l’Ateneu», per Jordi Cortadella Morral
Ferran Soldevila i el cànon historiogràfic català contemporani, per Enric Pujol «Perquè l’historiador és dins la història...». Aproximació a la vida i a l’obra de Pierre Vilar, per Rosa Congost Repensant Jaume Vicens i Vives. Visions sobre una llegat, per Mercè Morales Montoya Santiago Sobrequés i la història social del poder: entre el present de l’historiador i el passat medieval, per Josep M. Salrach La bonhomia històrica de Joan Reglà, per Ernest Belenguer Joan Mercader: l’ofici d’historiador, per Josep M. Torras Ribé Miquel Tarradell, en el centenari de Jaume Vicens Vives: Tarradell a la Universitat de València, per Carmen Aranegui Gascó Miquel Tarradell, arrelat i transgressor, per Marta Prevosti Paul Preston i l’holocaust espanyol, per Josep Fontana
Sessió inaugural
Articles
El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910) per Santiago Izquierdo Ballester
El setge de Cardona de 1711 per Francesc Serra i Sellarés Dos pavellons entre una dictadura per Carme Grandas Sagarra Entre Nosaltres, els valencians (1962) i El cas valencià (1966) per Xavier Ferré Trill
Jornades de la Revista de Catalunya Presentació. La Revista de Catalunya. Tribuna cultural d’un país per josep M. Figueres La Revista de Catalunya. Aproximació a la seva història per Jaume Sobrequés i Callicó L’arqueologia i la història antiga a la Revista de Catalunya per Isabel Rodà La presència de la ciència històrica a la Revista de Catalunya (1924-2011) per Joan Josep Matas Pastor Les Illes Balears a la Revista de Catalunya per Sebastià Serra Busquets i Antoni Vives Reus La Revista de Catalunya i Rovira i Virgili (19241929) per Xavier Ferré Trill Ferran Soldevila i la Revista de Catalunya (19241939) per Enric Pujol i Casademont Armand Obiols i la Revista de Catalunya a l’exili per Maria Campillo Idees econòmiques i anàlisis concretes a Revista de Catalunya (1924-1938) per Francesc Roca L’art a la Revista de Catalunya per Francesc Fontbona «Cròniques catalanes»: crítica i ideologia literària a la Revista de Catalunya per Antoni Isarch Revista de Catalunya. Textos que feren història per Josep Maria Casasús Epíleg a les jornades de la Revista de Catalunya per Albert Manent
Tesis doctorals Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003) per Josep Lluís Martín i Berbois L’alta edat mitjana a la catalunya central (segles vi-xi). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu llobregat per Jordi Gibert Rebull
BSCEH — XXIII (2012)
ÍNDEX Número XXIII / 2012
ÍNDEX Número XXI / 2010
Butlletí DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
XXIII, 2012
D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
Butlletí
Recensions Cròniques
Societat Catalana d’Estudis Històrics FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El prmer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Seció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públcs i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volumns dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó i Albert Balcells n’han estat els delegats de l’IEC.