ÍNDEX Número XXI, 2010
Sessió inaugural Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya (1940-1954), per Mercè Morales Montoya
Sessió inaugural
Articles Els hispani: emigrats hispanogots a Europa (segles VIII-X), per Josep Maria Salrach L’expulsió dels jueus, 1492, per Joan Bada Elias L’expulsió dels moriscos, per Dolors Bramon L’exili de la Guerra dels Segadors, per Oscar Jané L’exili de la Guerra de Successió, per Agustí Alcoberro La expulsión de los jesuitas de Cataluña, per Enrique Giménez López i Francisco Javier Martínez Naranjo Els exilis al segle xix: l’exili continu (liberals, carlistes, republicans, socialistes, anarquistes), per Ramon Arnabat Mata L’exili a Catalunya al segle xx, per Mercè Morales Montoya L’epitafi de Llevant erigit per Gomarellus el 976: una mirada a la Catalunya de l’època, per Montserrat Pagès i Paretas Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana, per Xavier Espluga Tesis doctorals La família i el mas en les estratègies patrimonials al Vilassar baixmedieval, per Montserrat Richou i Llimona Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV, per Elvis Mallorquí Recensions
L’Institut d’Educació General de Prat de la Riba. Higiene i civisme (1914-1923), per Albert Balcells
Articles Els grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l’antiguitat, per Marta Prevosti Gent nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII-XIII), per Antoni Virgili Molts artistes catalans per als doblers del marquès de Pescara (1523), per Santi Torras Tilló Poblament i despoblament a la Catalunya vitícola (1760-1910), per Josep Colomé Ferrer, Montserrat Cucurella-Jorba i Francesc Valls-Junyent Josep Amargós Samaranch. Els primers intents d’urbanització de Montjuïc: 1887-1914, per Guillem Fernàndez Gonzàlez «El signe de l’esclau». Valentí Almirall i la reivindicació de la llengua catalana (1879-1902), per Josep Maria Figueres La vaga dels estampadors de 1892 al pla de Barcelona, per Antoni Dalmau i Ribalta La urbanització de la plaça d’Espanya de Barcelona entre els anys 1920 i 1926 (projectes i plànols), per Guillem Fernàndez Gonzàlez Funciones de la hispanidad: ethos discursivo y metáfora en los mensajes de fin de año del general Francisco Franco (1939-1967), per Adriana Elizabeth Minardi
Butlletí BSCEH – XXI (2010)
ÍNDEX Número XX, 2009
DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Número XXI, 2010
Tesi doctoral Dinàmica del poblament i estructuració del territori a la Laietània interior. Estudi del Vallès Oriental de l’època ibèrica fins a l’alta edat mitjana, per Marta Flórez i Santasusanna
Recensions
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Secció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volums dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó i Albert Balcells n’han estat els delegats de l’IEC.
Institut d’Estudis Catalans Barcelona
Portada butlleti_desplegat XXI 18mm lom.indd 1
19/06/12 9:56