Introducció
L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) és la primera associació de sales privades de música de l’Estat espanyol i, amb més de 24 anys d’història, s’ha consolidat com un actor clau en la defensa i promoció de la música en viu com a bé cultural essencial. El seu objectiu principal és posar en valor la tasca cultural que desenvolupen les sales arreu del territori, situant-les com a espais de creació, dinamització i cohesió social.
ASACC treballa estretament amb l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en el desenvolupament d’aquest projecte d’anàlisi sectorial, que té com a finalitat generar dades fiables i indicadors que permetin dimensionar l’impacte econòmic, social i cultural del sector. Aquesta col·laboració és fonamental per impulsar polítiques públiques que garanteixin la sostenibilitat i professionalització d’un ecosistema cultural que és vital per a la diversitat del país.
A més, ASACC forma part de Live DMA, la xarxa europea que agrupa més de 3.200 sales i festivals en 16 països. Aquesta participació permet incorporar la perspectiva europea en l’anàlisi del sector, compartir bones pràctiques i contribuir a projectes que promouen la circulació d’artistes, la diversitat cultural i la defensa dels espais de música en viu davant reptes globals com la gentrificació, la inflació o els canvis en els hàbits del públic.
En aquest context, l’informe 2023 és el punt de tancament d’una etapa d’anàlisi de cinc anys que ens permet observar l’evolució del sector abans, durant i després de la pandèmia. L’any 2023 té una significació especial, ja que ha estat el primer any amb obertura total i sense restriccions sanitàries, fet que el converteix en una referència imprescindible per entendre la normalització del sector.
Aquest informe analitza en profunditat el nombre de sales i la seva distribució territorial, la capacitat total disponible, l’assistència de públic registrada i el volum d’activitats musicals programades. També examina el nombre d’empleats vinculats al sector i ofereix una visió detallada dels ingressos totals i de les despeses totals, amb les dades desglossades per territori (Barcelona ciutat i la resta de Catalunya) i per tipologia d’aforament, diferenciant entre sales petites, mitjanes i grans. Aquesta estructura permet comprendre les dinàmiques internes del sector i establir una base sòlida per a l’elaboració de conclusions estratègiques.
L'univers analitzat està format per 87 sales: 71 a Barcelona, 8 a Girona, 5 a Lleida i 3 a Tarragona.
Per tipologia d’aforament, dividim en sales de petit aforament (menys de 150 persones), sales mitjanes (entre 151 i 600 persones) i sales de gran aforament (més de 601). En el conjunt de les sales de Catalunya queda dividit de la següent manera:
Aquest informe recull les dades del 2023 i ofereix una visió global sobre la dimensió del sector, la seva distribució territorial i la seva evolució en el temps, aportant una base sòlida per continuar treballant en la millora del sector i en la seva adaptació als nous reptes globals.
2. Comparativa de dades generals entre 2019 i 2023
Des d’aquesta perspectiva comparativa general, és important tenir present que les dades provenen de les sales associades a ASACC, tant les que han respost l’enquesta (mostra) com el conjunt total d’associades (univers). Tot i això, a Catalunya existeixen altres sales fora de l’associació, per la qual cosa les xifres no representen la totalitat del sector, però sí una gran majoria. Per oferir una visió més completa, l’informe analitza els resultats des del punt de vista de l’univers extrapolat, que permet estimar l’impacte global del conjunt de sales associades.
Tot i que aquest apartat no pretén fer una anàlisi exhaustiva, és rellevant destacar alguns indicadors que ajuden a contextualitzar les xifres: Quan analitzem les activitats musicals cal especificar que engloben els concerts i les sessions de club. L'any 2023 la mitjana d'assistència per activitat musical se situa al voltant de les 315 persones, mentre que la capacitat mitjana per sala (aforament) és d'uns 406 espectadors en el conjunt de l'univers i, la mitjana d'activitats musicals per sala és de 192. Aquestes dades ofereixen una idea global de la dimensió mitjana dels espais i del volum de públic que acullen.
Finalment, és rellevant assenyalar la relació entre ingressos i despeses en el conjunt de l’univers entre el 2022 i el 2023. Tot i que, tant els ingressos com les despeses han disminuït, el benefici es manté estable, al voltant dels 23,8 milions d’euros en ambdós anys. Això indica que, malgrat la reducció del volum econòmic global, la relació entre ingressos i despeses continua equilibrada.
3. Activitats musicals
Activitats musicals a Catalunya
4.000 2.000 0
Entre 2019 i 2023, el sector de les sales de concerts a Catalunya ha viscut una evolució marcada per l’impacte de la pandèmia i la posterior recuperació, és a dir, les activitats musicals han seguit una tendència en forma de V marcada per la crisi sanitària i la posterior recuperació. Entre 2019 i 2023 el nombre d’activitats musicals ha experimentat variacions significatives: l'any 2019, amb 16.871 activitats musicals, representa el punt de referència previ a la crisi sanitària, l'any 2020 la irrupció de la COVID-19 va provocar una caiguda dràstica del 77,2% (evidenciant les restriccions i tancaments que van afectar greument el sector) i l’any 2021 va tornar a baixar un 22,6% (encara condicionat per les mesures sanitàries).
Una vegada superada la crisi, el 2022 va registrar un augment del 301,7% respecte a l’any 2020 (gràcies a la flexibilització de les restriccions i la reactivació progressiva de la programació) i al 2023 s’ha consolidat com l’any de la recuperació, amb un increment del 39,5% en comparació al darrer any, assolint gairebé els nivells prepandèmics.
Aquestes dades posen de manifest la resiliència de les sales de concerts i la seva capacitat d’adaptació davant les adversitats, consolidant el retorn a la normalitat i reafirmant el seu paper com a espais culturals essencials.
3.1. Activitats musicals a la ciutat de Barcelona
A la següent gràfica comparem la tendència d’activitats musicals dividides per mida: sales de petit aforament (menys de 150 persones), sales mitjanes (entre 151 i 600 persones) i sales de gran aforament (més de 601 persones de capacitat) des de 2019 a 2023, a la ciutat de Barcelona.
La tendència entre 2019 i 2023 mostra una evolució desigual segons la tipologia de sales. Les sales amb aforament inferior a 150 persones van patir una davallada molt pronunciada entre 2019 i 2021, però han experimentat una recuperació destacada al 2022 i especialment al 2023 amb un increment del 121%, respecte a l’any anterior.
Les sales mitjanes, amb capacitat entre 151 i 600 persones, van caure dràsticament l’any 2020, però van recuperar força activitat al 2022 mantenint un bon nivell l’any 2023 i amb un creixement del 33% respecte a l’any anterior. Les sales grans, amb més de 600 persones, van mostrar una recuperació al 2022, però l’any 2023 han patit una lleugera disminució del 7%, mantenint-se estables però sense créixer.
Aquest comportament evidencia que les sales petites i mitjanes han estat les més actives en la recuperació postpandèmica, mentre que les sales grans han estabilitzat la seva activitat.
En conjunt, les dades mostren que l’any 2023 s’ha recuperat bona part de l’activitat, però les sales petites i mitjanes continuen per sota dels valors de 2019, mentre que les sales grans han recuperat completament la seva programació.
3.2. Activitats musicals fora de la ciutat de Barcelona
D'entre les sales que pertanyen a l’ASACC l’any 2023, 41 estan ubicades a la ciutat de Barcelona i 30 més es troben a la província de Barcelona. A la província de Lleida hi ha 5 sales, a Tarragona 3, i a Girona, 8.
Sales petites Sales mitjanes Sales grans
Les sales petites fora de Barcelona han passat de 1.175 activitats l’any 2019 a 2.651 al 2023, un increment del 126%, que mostra una recuperació molt més enèrgica que a la ciutat de Barcelona, amb un nombre d’esdeveniments musicals que s’ha duplicat entre el 2019 i el 2023.
A les sales mitjanes fora de Barcelona, han disminuït un 20%, mentre que a Barcelona han baixat un 16%. La recuperació ha estat lleugerament més intensa a la ciutat, però en cap dels dos casos s’han assolit els nivells de 2019.
Les activitats a les sales grans fora de Barcelona, han crescut un 83% mentre que a Barcelona s’han mantingut estables, amb una lleugera caiguda del 0,3%.
La tendència general mostra una recuperació molt intensa en les sales petites i grans, mentre que les sales mitjanes encara es troben en una fase de reconstrucció parcial.
En conjunt, les dades mostren que la recuperació ha estat més forta fora de Barcelona, especialment en les sales petites i grans, mentre que a la ciutat la recuperació ha estat més moderada i desigual segons la tipologia.
4. Assistència a activitats musicals
Assistència a activitats musicals a Catalunya
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000 1.000.000 0 936.184 1.241.335 5.345.545 5.264.760 4.510.066
L’evolució de l’assistència entre 2019 i 2023 mostra clarament l’impacte de la pandèmia i la posterior recuperació del sector. Abans de la crisi sanitària, el nombre d’assistents se situava en valors molt alts, però l’any 2020 va caure de manera dràstica, amb una reducció del 78,6% respecte a l’any anterior. Al 2021 es va recuperar fins 1.241.335 persones, gràcies a la flexibilització de les mesures sanitàries que van permetre l’obertura parcial d’esdeveniments culturals.
El 2022 va marcar un punt d’inflexió amb un increment espectacular del 331% respecte al 2021 , que va situar l’assistència per sobre dels cinc milions i, fins i tot, superior als nivells prepandèmics. Això demostra la necessitat de la cultura musical per a la societat. Després de mesos de confinament i de la manca d’espais per socialitzar, la reobertura va provocar una explosió de demanda que confirma el paper essencial de la música en viu com a agent de socialització. Les sales de concerts no només ofereixen entreteniment, sinó que contribueixen a la cohesió social i al benestar emocional, actuant com un element estabilitzador que ajuda a recuperar la salut mental col·lectiva després d’un període d’aïllament.
L’any 2023 confirma aquesta tendència amb una lleugera disminució del -1,5% respecte a l’any anterior, fet que indica una estabilització després de l’efecte rebot del 2022.
4.1. Assistència a activitats musicals a la ciutat de Barcelona
4.500.000
4.000.000
3.500.000
3.000.000
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000 0
L’assistència de públic a les activitats musicals a Barcelona, entre 2019 i 2023, mostra una evolució desigual segons la tipologia de sala. A la ciutat de Barcelona, que concentra 41 de les 87 sales analitzades, les diferències són significatives.
Les sales amb aforament inferior a 150 persones, han patit una davallada del 9,3% respecte l’any 2019. Tot i la recuperació progressiva des del mínim del 2021, no han recuperat els nivells prepandèmics.
Les sales mitjanes, amb capacitat entre 151 i 600 persones, han registrat un increment del 994,8% en relació amb l’any 2019, mostrant una recuperació molt intensa que supera àmpliament els valors previs a la pandèmia.
Les sales amb un aforament de més de 601 persones, han experimentat una pujada del 8,5%, superant lleugerament els nivells d’assistència del 2019 i, consolidant la seva recuperació.
Aquest comportament evidencia que les sales mitjanes han liderat la recuperació de l’assistència del públic, malgrat són les que encara no han recuperat en nombre d’activitats. Mentre que les petites continuen afrontant dificultats per recuperar el públic perdut durant la crisi sanitària.
4.2. Assistència a activitats musicals fora de Barcelona
L’assistència de públic a les activitats musicals entre 2019 i 2023 mostra diferències significatives entre Barcelona i fora de Barcelona segons la tipologia de sala.
Les sales de petit aforament, entre 2019 i 2023, han registrat una variació del -9,3% a Barcelona i del 287,9% fora de Barcelona. Per tant, a la ciutat de Barcelona s’observa una lleugera davallada, mentre que fora de Barcelona la recuperació ha estat molt destacada, superant àmpliament els valors prepandèmics.
Les sales mitjanes han experimentat una variació del 994,8% a Barcelona, i del -23,6% fora de Barcelona. Per tant, a la ciutat de Barcelona s’ha mostrat un creixement molt intens, mentre que fora de Barcelona han patit una davallada significativa.
Les sales de gran aforament, han assolit una pujada del 8,5% a Barcelona i del 63,7% fora de Barcelona. Tant a Barcelona com fora s’ha consolidat la recuperació superant els nivells d’assistència del 2019.
5. Resultat econòmic: ingressos menys despeses
L’evolució econòmica del sector entre 2019 i 2023 mostra una trajectòria molt volàtil, marcada per la pandèmia i la posterior recuperació.
El 2019 va ser un any estable, amb ingressos i despeses elevats i un resultat positiu que superava els vuit milions d’euros. Els anys 2020 i 2021 van ser crítics: els ingressos i les despeses es van reduir dràsticament, deixant el sector en números vermells amb pèrdues mínimes però significatives.
Amb la reobertura, l’any 2022, es va produir un punt d’inflexió: els ingressos van superar clarament els 100 milions d’euros i les despeses es van situar per sobre dels 80 milions, aconseguint un resultat positiu que fregava els 25 milions, el més alt del període analitzat.
L'any 2023 ha consolidat aquesta tendència amb una lleugera reducció tant d’ingressos com de despeses, mantenint un resultat positiu estable proper als 24 milions, fet que indica una normalització després del repunt extraordinari del 2022.
En resum, el 2022 va ser l’any de la gran recuperació econòmica, mentre que el 2023 confirma l’estabilització del sector en un context de normalitat.
Resultat econòmic
5.1. Resultat econòmic per tipologia de sala i territori
L’evolució del resultat financer entre 2019 i 2023 mostra diferències molt marcades segons la mida de la sala i la seva ubicació.
Les sales de petit aforament han tingut una recuperació moderada. A Barcelona, el resultat s’ha mantingut estable, amb valors lleugerament per sobre dels registres prepandèmics. Fora de Barcelona, la millora ha estat més intensa, arribant a superar el mig milió d’euros, gràcies a una programació més activa i a l’increment de l’assistència.
Les sales mitjanes són el segment més vulnerable. A Barcelona, tot i mantenir-se en positiu, han quedat per sota dels nivells de 2019, mentre que fora de Barcelona la situació és crítica, amb resultats que no arriben ni als 30.000 euros, sense aconseguir recuperar la normalitat.
Les sales de gran aforament han liderat la recuperació. A Barcelona, els resultats s’han multiplicat, superant amb escreix els 20 milions d’euros, amb un pic extraordinari el 2022. Fora de Barcelona, també s’ha consolidat la millora, amb xifres que superen els 1,5 milions d'euros, molt per sobre dels valors previs a la pandèmia.
En resum, aquestes dades confirmen que el resultat financer depèn directament de la capacitat d’atraure públic i mantenir una programació activa. Les sales grans han estat les principals beneficiades, mentre que les mitjanes i de petit aforament continuen en una situació de fragilitat.
Resultat econòmic
25.000.000€
20.000.000€
15.000.000€
10.000.000€
5.000.000€
6. Ingressos per categories
Altres ingressos 11%
Ingressos menjar i beguda 43%
Ingressos subvencions 1%
Ingressos venda d’entrades 45%
Ingressos 2019
Ingressos menjar i beguda
Ingressos subvencions 18% Altres ingressos 15%
Ingressos venda d’entrades 36%
Ingressos 2020
Ingressos menjar i beguda
Ingressos subvencions 36% Altres ingressos 6%
Ingressos venda d’entrades 28%
Ingressos 2021
Ingressos 2022
Ingressos subvencions 4% Ajuts COVID 3%
Ingressos subvencions 3%
Ingressos venda d’entrades
Ingressos 2023
L’estructura dels ingressos de les sales de concerts entre 2019 i 2023 mostra una evolució marcada per la pandèmia i la posterior recuperació, amb canvis significatius en la composició de les fonts d’ingrés.
L’any 2019 reflecteix la situació prepandèmica, amb una dependència clara de la venda d’entrades (45%) i de begudes i menjar (43%), mentre que les subvencions representaven només un 1% i els altres ingressos un 11%. Aquest últim concepte inclou lloguer de sales per a esdeveniments privats, patrocinis, marxandatge i prestació de serveis per a concerts.
Als anys 2020 i 2021, amb les sales tancades durant gairebé tots els mesos, es va produir una caiguda dràstica dels ingressos per venda d’entrades i consumicions: al 2020 la venda d’entrades va baixar al 36% i les begudes al 31%, mentre que les subvencions van pujar fins al 18% l’any 2020, i fins al 36% l’any 2021. Aquest increment respon a les reivindicacions del sector davant les administracions públiques, que van reaccionar amb ajuts extraordinaris per compensar el tancament per força major i els costos associats als ERTOS.
L’any 2022 va marcar l’inici de la recuperació amb la reobertura total al febrer: la venda d’entrades va pujar al 47% i les begudes al 42%, recuperant xifres molt properes a les de 2019. Les subvencions van baixar al 7%, de les quals un 3% correspon a ajuts vinculats a la COVID-19 i un altre 4% a subvencions habituals, mentre que els altres ingressos es van situar en un 4%.
L’any 2023 consolida aquesta tendència amb una distribució molt similar a la prepandèmica: la venda d’entrades representa el 44%, les begudes i menjar el 43%, mentre que les subvencions es redueixen al 3% i els altres ingressos augmenten fins al 6%, reforçant la diversificació econòmica del sector.
Aquestes dades evidencien que la recuperació econòmica no només s’ha basat en la tornada del públic, sinó també en una estratègia que combina la venda directa amb serveis complementaris i fonts alternatives, assegurant la sostenibilitat del sector després d’un període de tancament prolongat.
7. Despeses per categories
Programació d’activitats
Programació d’activitats
Programació d’activitats
Despeses 2022
Programació d’activitats
Despeses 2023
Les despeses de personal han estat la partida principal durant tot el període, tot i que la seva evolució mostra canvis significatius; el 2019 representaven el 35% del total, però el 2020 van augmentar fins al 47% a causa de l’impacte dels ERTO i la necessitat de sostenir equips malgrat la inactivitat; el 2021 van baixar lleugerament fins al 41%, mantenint-se com la despesa dominant, mentre que el 2022 es van estabilitzar en el 42%, i el 2023 van reduir-se fins al 34%, recuperant nivells similars als prepandèmics i reflectint una gestió més eficient.
La programació d’esdeveniments, en canvi, va seguir una trajectòria oposada; el 2019 representava el 24% del total, però el 2020 va caure dràsticament fins al 14% per la suspensió d’activitats; el 2021 va créixer fins al 21% amb la reactivació parcial. L’any 2022 va assolir el seu màxim, amb un 29% del total de les despeses, impulsada per la tornada completa de la programació i per la competència en la contractació de bandes, que va obligar a les sales a incrementar la despesa. Al 2023, en canvi, aquesta partida es va reduir fins al 19% per la normalització del mercat i de l’oferta, indicant una estabilització després del repunt anterior.
Pel que fa a despeses de local i manteniment (lloguer, hipoteca, subministraments...), la tendència ha estat clarament descendent; el 2019 representava el 20%, però el 2020 va pujar lleugerament fins al 23% per costos fixos malgrat el tancament; el 2021 va baixar al 21%, i el 2022 es va reduir fins al 13% gràcies a renegociacions i moratòries; el 2023 va caure encara més fins a l’11%, consolidant una gestió més eficient dels espais i una reducció estructural d’aquesta partida.
Finalment, les altres despeses (on s’inclouen costos operatius habituals, com compres de material, equipament tècnic, begudes i menjar, així com inversions en tecnologia, comunicació i activitats complementàries) han estat la categoria més volàtil, amb una evolució que reflecteix canvis estratègics. L’any 2019 representaven el 22%, però l’any 2020 van baixar al 16% i es van mantenir igual al 2021. L’any 2022 van pujar lleugerament fins al 17%, i al 2023 van experimentar un increment molt notable, fins al 36%, a causa d'inversions en tecnologia, comunicació i activitats complementàries que reforcen la diversificació del sector.
En conjunt, la tendència mostra una estructura marcada per la crisi sanitària i la posterior adaptació; al 2020 i 2021 hi va haver una caiguda abrupta de totes les despeses, al 2022 va destacar per l’expansió intensa en programació, mentre que l’any 2023 es consolida la recuperació, amb canvis significatius en la composició de les despeses, especialment per l’augment d’inversions estratègiques en altres despeses.
8. Ocupació
3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0
L’ocupació a les sales de concerts ha seguit una trajectòria marcada per la crisi sanitària i la posterior recuperació, amb variacions molt significatives entre períodes.
Entre 2019 i 2020 es va produir un augment del 14%, que respon a una evolució normal del sector abans de l’impacte real de la pandèmia. Els ERTO, que van entrar en vigor a mitjans de 2020, no van provocar aquest increment, sinó que van servir per mantenir contractes existents i evitar acomiadaments en els mesos posteriors.
En l’any 2021, en canvi, va registrar una caiguda del 22% respecte al 2020, com a conseqüència de la inestabilitat de l’activitat, les obertures parcials i la sortida de professionals cap a altres sectors.
Amb la reobertura total al 2022, l’ocupació va experimentar un increment superior al 90% en relació amb l’any 2021, impulsat per la recuperació completa de la programació i la necessitat de reforçar equips. 2023 consolida aquesta tendència amb una reducció del 9% respecte al 2022, que reflecteix una optimització de recursos i una estabilització després de la fase d’expansió.
En conjunt, la comparativa posa de manifest tres moments clau: la caiguda abrupta del 2021, amb una pèrdua notable de personal per la incertesa del sector; la recuperació intensa l’any 2022, seguida d’un ajust estratègic al 2023 per garantir la sostenibilitat. Tot i aquest ajust, l’ocupació s’ha mantingut per sobre dels nivells prepandèmics, fet que indica una major capacitat per generar llocs de treball.
9. Conclusions
L’any 2023 ha estat el primer exercici complet sense restriccions sanitàries i ha confirmat la recuperació del sector de les sales de concerts a Catalunya, amb una activitat que s’ha consolidat després de dos anys de crisi profunda. Les dades mostren un increment notable en el nombre d’activitats musicals, i en l’assistència de públic, que supera els valors de 2022 i s’apropa als nivells prepandèmics. Les sales de gran aforament, han estat les més actives en aquesta recuperació, mentre que les sales de petit format i mitjanes continuen en una situació de fragilitat que requereix atenció específica.
Pel que fa a l’assistència global, el volum de públic ha crescut de manera significativa, amb una presència destacada en les sales de gran aforament, que han superat els registres de 2019, mentre que les sales de petit aforament, encara es troben lleugerament per sota dels valors prepandèmics. Aquest comportament evidencia la necessitat de reforçar el teixit de base, que és essencial per a la diversitat cultural del territori. Cal tenir en compte que aquesta recuperació s’ha produït en un context de gran competència amb festivals i concerts de gran format, que cada vegada són més nombrosos i amb una capacitat d’atracció molt elevada, com els que es programen en estadis. Aquesta tendència accentua la pressió sobre les sales per sota de les 600 persones d’aforament, que han de competir amb esdeveniments que concentren gran part del públic i dels recursos promocionals.
En l’àmbit econòmic, els ingressos han recuperat l’estructura tradicional, amb la venda d’entrades i el consum de begudes com a principals fonts, mentre que les subvencions han disminuït després de l’augment extraordinari durant la pandèmia. La gestió de les despeses ha estat més eficient amb una reducció en personal i programació, però amb un increment en altres despeses associades a inversions estratègiques en tecnologia i activitats complementàries que reforcen la sostenibilitat del sector.
Tot i la millora general, l’any 2023 posa de manifest les desigualtats internes entre tipologies de sales. Les de gran aforament, han superat amb escreix els nivells prepandèmics, mentre que la resta, continuen afrontant dificultats per recuperar la seva activitat habitual. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de polítiques públiques que garanteixin la viabilitat d’aquests espais, que són fonamentals per a la creació artística i l’enriquiment cultural del territori. En aquest sentit, és imprescindible incrementar les subvencions per part de l’administració pública per assegurar la sostenibilitat del sector i unes polítiques públiques que garanteixin l’existència i reconeixement de les sales com espais culturals.
El paper de la plataforma Actua Cultura, reclamant que es destini un 2% del pressupost general a cultura, és clau per avançar en aquesta direcció. Malgrat que tots els partits polítics han manifestat el seu acord amb aquest objectiu, la pròrroga dels pressupostos impedeix que aquest increment es faci efectiu i manté el sector en una situació de vulnerabilitat.
En resum, l’any 2023 confirma la resiliència del sector i la seva capacitat d’adaptació, però també evidencia reptes estructurals que cal abordar per assegurar la sostenibilitat i l’equilibri entre tots els formats de sales. Alhora, la reobertura després de mesos de confinament va provocar una explosió de demanda que confirma el paper essencial de la música en viu com a agent de socialització. Les sales de concerts no només ofereixen entreteniment, sinó que contribueixen a la cohesió social i al benestar emocional, actuant com un element estabilitzador que ajuda a recuperar la salut mental col·lectiva després d’un període d’aïllament.
Amb la col·laboració de