Abdias CAPÍTOL 1 1 La vision d'Obadias. Axi diu lo Senyor Deu sobre Edom; Avèm ausit una rumor del Senhor, e un ambaissador es mandat entre las gents: Levatz-vos, e levam-nos contra ela en batalha. 2 Vejatz, vos ai fach pichon entre las gents: sètz fòrça mespresat. 3 L'orgulh de ton còr t'a enganat, tu que demòras dins las fendasclas de la ròca, que son abitacion es nauta; que ditz dins son còr: Qui me farà davalar en tèrra? 4 E mai t'auças coma l'agla, e que metèsses ton nis entre las estelas, d'aquí te davalarai, çò ditz lo Senhor. 5 Se los lairons venguèron a tu, se los raubaires de nuèch, (cossí sètz talhat!) aurián pas panat fins qu'aguèsson pro? se los rasims venián a tu, daissarián pas de rasims? 6 Cossí son las causas d'Esaü cercadas! cossí son cercadas sas causas amagadas! 7 Totes los òmes de ta confederacion t'an menat fins a la frontièra: los òmes qu'èran en patz amb tu t'an enganat, e t'an vencut; aqueles que manjan ton pan an pausat una nafra jos tu: i a pas cap d'enteniment en el. 8 Destruirai pas en aquel jorn, çò ditz lo Senhor, los savis d'Edom, e l'enteniment de la montanha d'Esaü? 9 E los teus òmes poderoses, o Teman, seràn espaurugats, per que cadun del mont d'Esaú siá talhat per la tuariá. 10 Car ta violéncia contra ton fraire Jacòb la vergonha te cobrirà, e seràs talhat per totjorn. 11 Lo jorn que tu èras de l'autre costat, lo jorn que los estrangièrs menèron captius sas fòrças, e que los estrangièrs dintrèron dins sas pòrtas, e tirèron de sòrts sus Jerusalèm, èras coma un d'eles. 12 Mas tu auriás pas agachat lo jorn de ton fraire lo jorn que venguèt estrangièr; ni tu auriás pas alegrat dels filhs de Juda al jorn de lor destruccion; ni auriás parlat fièrament lo jorn de la destressa. 13 Auriás pas dintrat dins la pòrta de mon pòble lo jorn de lor calamitat; òc, tu auriás pas agachat lor afliccion lo jorn de lor calamitat, ni auriás pausat las mans sus lor substància lo jorn de lor calamitat; 14 Ni auriás degut te pausar dins la traversada, per talhar aqueles de sos qu'escapèron; ni auriás pas degut liurar los de sos que demorèron lo jorn de la destressa. 15 Car lo jorn del Senhor es pròche sus totas las nacions: coma as fach, serà fach a tu: ta recompensa tornarà sus ton cap. 16 Car coma avètz begut sus ma sant montanha, aital beuràn totas las gents de contunh, òc, beuràn, e engoliràn, e seràn coma se foguèsson pas estats. 17 Mas sul mont Sion serà deliurança, e i aurà santetat; e la maison de Jacob possedirà lors possessions. 18 E l'ostal de Jacòb serà un fuòc, e l'ostal de Josèp una flama, e l'ostal d'Esaú coma de palha, e los alucaràn e los devoraràn; e i aurà pas res de l'ostal d'Esaü; car lo Senhor o a dich. 19 E los del sud possediràn lo mont d'Esaü; e los Filistèus de la plana: e possediràn los camps d'Efraim e los camps de Samaria: e Benjamin possediràn Galaad. 20 E la captivitat d'aquela armada dels filhs d'Israèl possedirà la dels Canaanitas, fins a Sarepta; e la captivitat de Jerusalèm, qu'es en Sefarad, possedirà las ciutats del sud. 21 E los salvadors montaràn sul mont Sion per jutjar lo mont d'Esaü; e lo regne serà del SENHOR.