Skip to main content

Lombard - The Epistle of Ignatius to the Ephesians

Page 1

L'epistola de Ignazi ai Efesi CAPITOL 1 1 Ignazio, ciamà anca Teoforo, a la gesa che l’è a Efeso, in Asia; püsee meritadament felis; benedett per la grandeza e la pienezza de Dio el Pà, e predestinà prima del principi del mund, perché l’era semper per una gloria che dura e che l’è minga cambiabil; vèss unid e scelt travers de la sò vera passion, segond la voluntà del Pà e de Gesù Cristu noster Dio; tüta la felicità, per Gesù Cristu, e la sò grazia inmaculada. 2 G’ho sentì parlà del tò nomm, tant amad de Dio; che g’he l’è giustament ottegnuu per l’abitudin de giüstizia, segond la fed e la carità che g’he sun en Gesù Cristu, el noster Salvadur. 3 Perché, vèssend seguitur de Dio, e s’è stimolà cunt el sàang de Cristo, g’he stà perfettament l’oper che l’era con-natüral per vù. 4 Perchè g’ho sentì che l’eri vegnuu ligà de la Siria per el nomm comun e per la speranza, che g’ho la fiducia che travers i voster oraziùn pudevi cumbatt cunt i besti a Roma. perché, cunt el sufriment, pœu diventar veramente el discepol de chel che s’è dà a Dio, un ofèrt e un sacrifici per noialter; (v’è fretta a vedèm). G’ho ricevü, donca, in del nomm de Dio, tüta la vòstra multitudin en Onesimo. 5 El l’è noster per un amor inespressibil, ma segond la carn l’è el voster vescov; che ve prego, per Gesù Cristu, de amar; e che tüt vœuter s’è sfurzà de vèss cuma lù. E benedett l’è Dio, che g’ha dà a voi, che l’è inscì degn de lù, de avegh un vescov inscì ecellent. 6 Perchè quel che l’è riguardant el me compagn servitur Burrhus, e el voster diacon püsee benedett in di ròbb che riguardan Dio; Te prego de star püsee, per el tò onor e per el tò vescov. 7 E anca Croco degno del noster Dio e de tì, che g’ho ricevü cuma mudel de la tò amor, m’ha rinfrescà en tüt, cuma anca el Pà del noster Signur Gesù Cristu; insema a Onesimo, Burro, Euclo e Fronto, in cui g’ho vist tüt, per quant a la vostra carità. E che g’ho semper la gioia de ti, se g’ho de vèss degn. 8 Donca l’è giüst che glorificat in tüt i mod Gesù Cristu, che v’ha glorificad, perché cunt un’ubbidienza uniforme vœuter vèss perfettament unì insema, in de la stess ment e in del stess giudizi, e che tüt parlan i stess ròbb sü tuscoss. 9 E che, seguten al voster vescov e al presbiterio, pudè vèss santificà cumpletament e cumpletament. 10 Chesti ròbb ve scrivi, minga cuma se fudess un straordinari, perchè anca se sun ligà per sò nomm, sun minga ancamò perfett en Cristus Gesù. Ma incœu

cuminci a imparà, e parlo cun vui cuma di discepol insema a mi. 11 Perchè g’havaria dovuu vèss stimulà de vuuter, in de la fed, in del ammoniziun, in de la pazienza e in de la longa pazienza; ma perchè la carità la me permett minga de stà mut vers de vuuter, prima g’ho pensà de esortar-v, che vuuter tüt corri insema segond la voluntà de Dio. 12 Perchè anca Gesù Crist, la noster vita inseparabil, l’è mandà per la voluntà del Pà; come i vescov, nominads fin ai confin de la terra, inn per la volontaa de Gesù Crist. 13 Perciò l’è necessari currer insema segond la voluntà del voster vescov, cuma fate anca voialter. 14 Perchè el voster famus presbiterio, degno de Dio, l’è adatt esatament al vescov, cuma i cordi sun adatt a l’arpa. 15 Donca, in de la vostra concordanza e in de la vostra carità d’acord, l’è cantad Gesù Cristu; e ogni singola persona intra de voi la forma el coro: 16 Perché, tüt cunsunant in del amor, e prendend el cant de Dio, pœden cantar al Pà per Gesù Cristu, cunt un’unità perfetta cunt una sola vus; perché lü v’asculta e percepir per i vòster oper che l’è veramente i membr de sò fiœul. 17 Perciò l’è util per vuuter vif en un’unità senza culpa, perché g’havè semper una comuniun cun Dio. CAPITOL 2 1 Perchè se in quest pooch temp g’ho avü una familiarità inscì cunt el voster vescov, voeuri dì minga una familiarità carnal, ma spiritual; quant püsee g’ho de pensar felis che l’è inscì unid a lù, cuma la gesa l’è a Gesù Cristu, e a Gesù Cristu al Pà; perché inscì tüt i ròbb pœden vèss d’acord in de la stess unità? 2 Che nissun se inganna; se un òmm l’è minga denter del altar, l’è privà del pan de Dio. Perchè se i oraziùn de vun o dü g’han tanta forza, cuma l’è stà dit; quant püsee potent l’è chel del vescov e de tüta la gesa? 3 Donca quel che se riuniss minga in del stess post cun la sò part, l’è orgœuj e s’è giamò cundanà. Perchè l’è scrivü: “Dio el se resist ai orgœi.” Donca, g’hem de vèss atent che se mettem minga cuntra el vescov, per vèss sugett a Dio. 4 Plü qual-sa-vöör ved el sò vescov mut, püsee g’ha de veneral. Perchè tüt quei che el patron de la cà manda per vèss el cuntrol de la sò cà, g’hem de ciapal inscì cuma g’hem de ciapal a chel che l’ha mandà. L’è donca evident che g’hem de vardar el vescov, inscì cuma g’hem de vardar el Signur stess. 5 E ancamò Onesimo el recomanda tant el voster bon orden en Dio: che vivet tüt segond la verità e che g’he nissun eresia intra de vuuter. Perchè gnanca vuu ascultè nissun olter che Gesù Cristu che v’el parla in de la verità. 6 Perchè g’he quaivun che purta el nomm de Cristo cun ingann, ma fan di ròbb che sun minga degni de


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Lombard - The Epistle of Ignatius to the Ephesians by Filipino Tracts and Literature Society Inc. - Issuu