El tercer llibre del pastor d'Hermas, que s'anomena Les seves similituds SIMILITUD 1 1 I em va dir: Sabeu que vosaltres, que sou servents del Senyor, viviu aquí com en un pelegrinatge; perquè la vostra ciutat és lluny d'aquesta ciutat. 2 Si sabeu, doncs, on heu d'habitar, per què compreu finques, us proveïu de menjar, edificis magnífics i cases superflues? Qui es procura aquestes coses en aquesta ciutat no pensa a tornar a la seva. 3 Oh, home ximple, dubtós i miserable; que no entens que totes aquestes coses pertanyen a altres homes i estan sota el poder d'un altre. Perquè el Senyor d'aquesta ciutat et diu: O obeeix les meves lleis o surt de la meva ciutat. 4 Què faràs, doncs, tu que estàs subjecte a una llei a la teva pròpia ciutat? Pots negar la teva llei per la teva propietat o per qualsevol de les coses que has proveït? Però si la negues i després tornes a la teva pròpia ciutat, no seràs rebut, sinó que en seràs expulsat. 5 Vetlla, doncs, que, com un home en un altre país, no et procuris més del que et sigui necessari i suficient; i estigues preparat perquè, quan el Déu o el Senyor d'aquesta ciutat t'expulsi, puguis oposar-te a la seva llei i anar a la teva pròpia ciutat; on podràs viure amb tota alegria segons la teva pròpia llei sense cap injustícia. 6 Aneu amb compte, doncs, vosaltres que serviu Déu i el teniu als vostres cors: feu les obres de Déu, recordant tant els seus manaments com les seves promeses que ha promès; i estigueu segurs que les farà complir per a vosaltres; si guardeu els seus manaments. 7 En comptes, doncs, dels béns que voldríeu comprar, rescateu de les necessitats els qui estan en necessitat, com tothom pot; justifiqueu les vídues; defenseu la causa dels orfes; i gasteu les vostres riqueses i els vostres béns en obres com aquestes. 8 Déu us ha enriquit per a aquesta finalitat, perquè pugueu dur a terme aquest tipus de serveis. És molt millor fer això que comprar terres o cases, perquè totes aquestes coses periran amb aquest temps present.
9 Però allò que fareu pel nom del Senyor, ho trobareu a la vostra ciutat, i tindreu alegria sense tristesa ni por. Per tant, no cobegeu les riqueses dels pagans; perquè són destructives per als servents de Déu. 10 Però negocieu amb les vostres pròpies riqueses que posseïu, per mitjà de les quals podreu assolir l'alegria eterna. 11 No cometis adulteri, ni toquis la dona d'un altre, ni la desitgis; cobeja allò que et pertoca, i seràs salvat. SIMILITUD 2 1 Mentre caminava pel camp, i considerava l'om i la vinya, i pensava en els seus fruits, se'm va aparèixer un àngel i em va dir: En què penses tant de temps? 2 I li vaig dir: Senyor, penso en aquesta vinya i aquest om perquè els seus fruits són bonics. I ell em va dir: Aquests dos arbres són un model per als servents de Déu. 3 I li vaig dir: Senyor, voldria saber en què consisteix el disseny d'aquests arbres que esmentes. Escolta'm —va dir ell—, veus aquesta vinya i aquest om? Senyor —vaig dir jo—, els veig. 4 Aquesta vinya —diu ell— és fructífera, però l'om és un arbre sense fruit. Tanmateix, aquesta vinya, si no estigués plantada al costat d'aquest om i recolzada per ell, no donaria gaire fruit; sinó que, estirada a terra, donaria mals fruits, perquè no penja de l'om; mentre que, recolzada sobre l'om, dóna fruit tant per a si mateixa com per a aquell. 5 Vegeu, doncs, com l'olm no dóna menys fruit, sinó més que la vinya. Com, senyor, dóna més fruit que la vinya? Perquè, va dir ell, la vinya recolzada sobre l'olm dóna molt i bon fruit; mentre que, si estigués a terra, només donaria poc, i molt malament. 6 Aquesta similitud, per tant, s'exposa als servents de Déu; i representa l'home ric i el pobre. Vaig respondre: Senyor, fes-m'ho manifest. Escolta, va dir ell; l'home ric té riquesa; tanmateix, és pobre envers el Senyor; perquè està preocupat per les seves riqueses i prega poc al Senyor; i les oracions que fa són mandroses i sense força. 7 Quan, doncs, el ric dóna al pobre allò que necessita, el pobre prega al Senyor pel ric; i Déu concedeix al ric tots els béns, perquè el pobre és ric en oració; i les seves peticions tenen un gran poder amb el Senyor.
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
8 Aleshores, el ric serveix de tot als pobres, perquè percep que el Senyor l'escolta; i de més bon grat i sense dubtar-ho, li proporciona allò que necessita, i té cura que no li falti res. 9 I el pobre dóna gràcies al Senyor pels rics; perquè tots dos fan la seva feina pel Senyor. 10 Per tant, entre els homes, no es creu que l'om doni fruit; i no saben ni entenen que, en afegir-hi la seva companyia a la vinya, la vinya dóna un doble augment, tant per a ella mateixa com per a l'om. 11 Així mateix, els pobres que preguen al Senyor pels rics són escoltats per ell; i les seves riqueses augmenten, perquè serveixen als pobres amb la seva riquesa. Per tant, tots dos participen de les bones obres l'un de l'altre. 12 Tothom qui faci aquestes coses, no serà abandonat pel Senyor, sinó que serà inscrit al llibre de la vida. 13 Feliços els rics i veuen que han augmentat, perquè qui ho sap podrà servir una mica als altres. SIMILITUD 3 1 Em va tornar a mostrar molts arbres que tenien les fulles marcides, i que em semblaven marcides, ja que tots eren iguals. I em va dir: «Veus aquests arbres?» Vaig dir: «Senyor, veig que semblen arbres secs.» 2 Ell em va respondre: «Aquests arbres són com els homes que viuen en el món actual». Jo vaig respondre: «Senyor, per què són com els arbres secs? Perquè», va dir ell, «ni els justos ni els injustos es distingeixen entre si; sinó que tots són iguals en aquest món actual». 3 Perquè aquest món és com l'hivern per als justos, perquè no són coneguts, sinó que habiten entre els pecadors. 4 Així com a l'hivern tots els arbres, en perdre les fulles, són com arbres secs; no es pot discernir quins són secs i quins són verds, així en aquest món present ni els justos ni els malvats es discerneixen entre si; sinó que tots són iguals. SIMILITUD 4 1 Em va tornar a mostrar molts altres arbres, alguns dels quals tenien fulles, i altres semblaven secs i pansits. I em va dir: Veus aquests arbres? Jo vaig respondre: Senyor, els veig; ...i alguns són secs, i altres plens de fulles. 2 Aquests arbres —diu ell—, que són verds, són els justos que posseiran el món futur. Perquè el món futur és l'estiu per als justos; però per als pecadors és l'hivern. 3 Quan, doncs, la misericòrdia del Senyor resplendeixi, aleshores els qui serveixen Déu es manifestaran i seran clars per a tothom. Perquè així com a l'estiu es mostra i es manifesta el fruit de tot arbre, així també es declararan i es manifestaran les obres dels justos, i seran restaurats en aquell món alegres i joiosos. 4 Perquè l'altra mena d'homes, és a dir, els malvats, com els arbres que vas veure secs, seran trobats secs i sense fruit en aquell altre món; i com la llenya seca seran cremats; i es farà manifest que han fet el mal tot el temps de la seva vida; 5 I seran cremats perquè han pecat i no s'han penedit dels seus pecats. I també totes les altres nacions seran cremades, perquè no han reconegut Déu, el seu Creador. 6 Doneu, doncs, bons fruits, perquè a l'estiu es conegui el vostre fruit; i guardeu-vos de massa negocis, i no us escapen. Perquè els qui estan involucrats en massa negocis,
pequen molt, perquè estan ocupats amb els seus assumptes i no serveixen Déu. 7 I com pot un home que no serveix Déu demanar alguna cosa a Déu i rebre-la? Però els qui el serveixen, demanen i reben el que desitgen. 8 Però, si un home només té una cosa a seguir, pot servir Déu, perquè la seva ment no està separada de Déu sinó que el serveix amb una ment pura. 9 Si, doncs, fas això, podràs tenir fruit en el món vinent; i tots els qui facin de la mateixa manera, donaran fruit. SIMILITUD 5 1 Mentre dejunava i estava assegut en una muntanya, donant gràcies a Déu per tot el que m'havia fet, vaig veure el pastor, que solia parlar amb mi, assegut al meu costat i dient-me: «Què t'ha portat aquí tan d'hora al matí?» Vaig respondre: «Senyor, avui estic de pastor.» 2 Ell va respondre: «Què és una estació?» Vaig respondre: «És un dejuni». Ell va dir: «Què és aquest dejuni?». Vaig respondre: «Dejunio, com sempre faig.» Ell va dir: «No sabeu què és dejunar per a Déu; i aquest dejuni que dejuneu no serveix de res a Déu.» 3 —Senyor —vaig dir—, què us fa parlar així? Ell va respondre: —Ho dic perquè aquest no és el veritable dejuni que creieu que dejuneu; però us mostraré quin és el dejuni complet i acceptable per a Déu. 4 Escolta —va dir ell—, el Senyor no vol un dejuni tan innecessari, perquè dejunant d'aquesta manera no fas res de justícia. 5 Però el veritable dejuni és aquest: no facis res malvat a la teva vida, sinó serveix Déu amb una ment pura; guarda els seus manaments i camina segons els seus preceptes, no permets que cap desig malvat entri a la ment. 6 Però confia en el Senyor, que si fas aquestes coses, i el temes, i t'abstens de tota obra dolenta, viuràs per a Déu. 7 Si fas això, perfeccionaràs un gran dejuni, i un dejuni acceptable al Senyor. 8 Escolta la similitud que estic a punt de proposar-te sobre aquest assumpte. 9 Un home que tenia una finca i molts servents, va plantar una vinya en una part de la seva finca per a la seva posteritat. 10 I emprenent un viatge a un país llunyà, va triar un dels seus servents que considerava el més fidel i aprovat, i li va confiar la vinya, ordenant-li que recollís les vinyes. Si ho feia i complia la seva ordre, li va prometre que li donaria la llibertat. No li va manar res més; i així se'n va anar a un país llunyà. 11 I després que aquell servent hagués pres aquella responsabilitat, va fer tot el que el seu senyor li havia manat. I quan va haver estacat la vinya i la va trobar plena de males herbes, va començar a pensar amb si mateix, dient: 12 He fet el que el meu senyor m'ha manat. Cavaré aquesta vinya, i quan sigui cavada, serà més bonica; i si li arrenquen les males herbes, donarà més fruit i no serà ofegada per les males herbes. 13 Així doncs, es va posar a treballar i va cavar i va arrencar totes les males herbes que hi havia; i així la vinya va esdevenir molt bonica i pròspera, sense quedar ofegada per les males herbes.
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
14 Al cap d'un temps, l'amo de la vinya va entrar a la vinya, i quan va veure que estava ben llaurada i cavada, que havia arrencat les males herbes i que les vinyes florien, es va alegrar molt de la cura del seu servent. 15 I cridant el seu fill, a qui estimava i que havia de ser el seu hereu, i els seus amics amb qui solia consultar, els diu què havia manat al seu servent que fes i què havia fet més; i immediatament van felicitar aquell servent per haver rebut un testimoni tan complet del seu senyor. 16 Llavors els digué: «Jo vaig prometre a aquest servent la llibertat si guardava el manament que li vaig donar; i l'ha guardat, i a més ha fet una bona obra a la meva vinya, que m'ha agradat molt.» 17 Per tant, per aquesta obra que ha fet, el faré hereu meu juntament amb el meu fill, perquè quan va veure el que era bo, no ho va descuidar, sinó que ho va fer. 18 Tant el seu fill com els seus amics van aprovar aquest designi del senyor, és a dir, que el seu servent fos hereu juntament amb el seu fill. 19 Poc després, el cap de família va reunir els seus amics i va enviar al servent diverses menges del sopar. 20 I quan els hagué rebuts, en prengué tant com en tenia prou, i repartia la resta entre els seus companys de servei. 21 Quan ho van rebre, es van alegrar, i van desitjar que trobés encara més favor amb el seu senyor, pel que els havia fet. 22 Quan el seu senyor va sentir totes aquestes coses, es va omplir de nou d'una gran alegria; i va tornar a convocar els seus amics i el seu fill, i els va explicar què havia fet el seu servent amb els aliments que els havia enviat. 23 Per tant, van donar molt més suport al cap de la casa, que havia de fer aquell servent hereu juntament amb el seu fill. 24 Li vaig dir: «Senyor, no conec aquestes similituds ni les puc entendre si no me les expliques. T'explicaré tot el que t'he dit o t'he mostrat.» 25 Guarda els manaments del Senyor i seràs aprovat, i seràs inscrit al nombre d'aquells que guarden els seus manaments. Però si a més de les coses que el Senyor ha manat, hi afegeixes alguna cosa bona, et compraràs una dignitat més gran i tindràs més favor del Senyor del que hauries tingut altrament. 26 Si, doncs, guardes els manaments del Senyor i hi afegeixes aquestes estacions, t'alegraràs; però sobretot si els guardes d'acord amb els meus manaments. 27 Li vaig dir: «Senyor, ho faré tot el que em maneu, perquè sé que sereu amb mi. Jo seré amb vosaltres, que heu pres aquesta resolució, i seré amb tots aquells que es proposin el mateix.» 28 Aquest dejuni —diu ell— és molt bo si observes els manaments del Senyor. Així doncs, l'hauràs de guardar. 29 Primer de tot, guarda't de tu mateix i guarda't de tota 1 mala acció, i de tota paraula obscena, i de tot desig perjudicial; i purifica la teva ment de tota vanitat d'aquest món present. Si observes aquestes coses, aquest dejuni serà correcte. 30 Fes, doncs, així. Havent complert el que està escrit abans, el dia que dejunis no tastaràs res més que pa i aigua; i calculant la quantitat d'aliment que acostumes a menjar els altres dies, deixa de banda la despesa que hauries d'haver fet aquell dia i la donaràs a la vídua, a l'orfe i al pobre.
31 I així perfeccionaràs la humiliació de la teva ànima; a fi que qui ho rebi pugui satisfer la seva ànima, i la seva pregària pugi al Senyor Déu per tu. 32 Si, doncs, compleixes el teu dejuni tal com et mano, el teu sacrifici serà acceptable al Senyor, i el teu dejuni serà escrit al seu llibre. 33 Aquesta posició, així realitzada, és bona i agradable, i acceptable al Senyor. Si observes aquestes coses amb els teus fills i amb tota la teva casa, seràs feliç. 34 I tots aquells que, quan sentin aquestes coses i les facin, també seran feliços; i tot el que demanin al Senyor, ho rebran. 35 I li vaig pregar que m'expliqués la similitud del camp, i del Senyor, i de la vinya, i del servent que havia estacat la vinya; i de les males herbes que van ser arrencades de la vinya; i del seu fill i els seus amics, amb qui va prendre consell. Perquè entenc que era una similitud. 36 Ell em va dir: «Ets molt valent a l'hora de demanar, perquè no has de preguntar res; perquè si convé que te'l mostrin, et serà mostrat.» 37 Li vaig respondre: Senyor, tot el que em mostreu sense explicar-m'ho, en va ho veuré si no entenc què és. I si proposeu similituds i no les expliqueu, en va les escoltaré. 38. Em va respondre de nou, dient: Qualsevol que sigui servent de Déu i tingui el Senyor al seu cor, desitja entendre'l i el rep; i explica tota similitud i entén les paraules del Senyor que necessiten una investigació. 39 Però els mandrosos i lents a pregar dubten a demanar al Senyor, tot i que el Senyor és d'una bondat tan extraordinària que sense parar ho dóna tot als qui li ho demanen. 40 Tu, doncs, que has estat enfortit per aquell venerable missatger i has rebut un do tan poderós de l'oració, ja que no ets gandul, per què no demanes ara enteniment al Senyor i el rebes? 41 Li vaig dir: Com que et tinc present, cal que t'ho demani i t'ho pregunti; perquè tu em mostres totes les coses i em parles quan ets present. 42 Però si jo veiés o sentís aquestes coses quan tu no hi fossis, aleshores demanaria al Senyor que me les mostrés. 43 I ell va respondre: «Ja he dit una mica abans que eres subtil i valent, ja que preguntes el significat d'aquestes similituds. 44 Però, com que encara persisteixes, et revelaré aquesta paràbola que desitges, perquè la puguis fer saber a tothom. 45 Escolteu, doncs —va dir ell—, i enteneu. La granja abans esmentada denota tota la terra. El Senyor de la granja és aquell que va crear i va completar totes les coses, i els va donar virtut. 46 El seu fill és l'Esperit Sant: el servent és el Fill de Déu: la vinya és el poble que ell salva. Les estaques són els missatgers que el Senyor hi posa per sostenir el seu poble. Les males herbes que s'arrenquen de la vinya són els pecats que els servents de Déu han comès. 47 L'aliment que li va enviar del sopar són els manaments que va donar al seu poble per mitjà del seu Fill. Els amics que va cridar a consellar amb ell són els sants àngels que va crear primer. L'absència del mestre de casa és el temps que queda fins a la seva vinguda. 48 Li vaig dir: Senyor, totes aquestes coses són excel·lents, meravelloses i bones. Però —vaig continuar—, podria jo o
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
qualsevol altre home, tot i que fos tan savi, haver entès aquestes coses? 49 Ara, doncs, senyor, digues-me què et demano. Ell respon: Demana'm el que vulguis. Per què, vaig dir jo, es posa el Fill de Déu en aquesta paràbola en el lloc d'un servent? 50 Escolta —va dir—, el Fill de Déu no és posat en la condició d'un servent, sinó en gran poder i autoritat. Li vaig dir: «Com, senyor? No ho entenc». 51 Perquè —va dir ell— el Fill va posar els seus missatgers sobre els qui el Pare li va confiar per guardar cadascun d'ells; però ell mateix va treballar molt i va patir molt per esborrar els seus pecats. 52 Perquè cap vinya es pot cavar sense gaire treball i esforç. Per tant, havent esborrat els pecats del seu poble, els va mostrar els camins de la vida, donant-los la llei que havia rebut del Pare. 53 —Veieu —va dir ell— que ell és el Senyor del seu poble, havent rebut tot el poder del seu Pare. Però escolteu ara per què el Senyor va prendre el seu Fill en consell sobre la divisió de l'herència i els bons àngels. 54 Aquell Esperit Sant, que va ser creat primerament, el va posar en el cos on Déu havia d'habitar; és a dir, en un cos escollit, com li va semblar bé. Aquest cos, doncs, en què va ser portat l'Esperit Sant, va servir a aquest Esperit, va caminar correctament i purament amb modèstia; sense mai contaminar aquest Esperit. 55 Veient, doncs, que el cos obeïa en tot moment l'Esperit Sant i treballava amb ell rectament i castament, sense vacil·lar en cap moment, aquell cos, cansat, conversà servilment, però, havent estat poderosament aprovat per Déu amb l'Esperit Sant, va ser acceptat per ell. 56 Perquè una conducta tan decidida va agradar a Déu, perquè no es va contaminar a la terra, conservant l'Esperit Sant. Per tant, va cridar a consellar el seu Fill i els bons àngels, perquè es pogués donar algun lloc de posició a aquest cos que havia servit l'Esperit Sant sense culpa; per tal que semblés que havia perdut la recompensa del seu servei. 57 Perquè tot cos pur rebrà la seva recompensa; aquell que es troba sense taca, en què l'Esperit Sant ha estat designat per habitar. I així teniu ara també l'explicació d'aquesta paràbola. 58 Senyor —vaig dir—, ara entenc el que vols dir, ja que he sentit aquesta exposició. Escolta encara més —va dir ell—: mantén aquest teu cos net i pur, perquè l'Esperit que hi habitarà en pugui donar testimoni i sigui jutjat que ha estat amb tu. 59 Guarda també que no et s'inculqui a la ment que aquest cos pereix, i que l'abusis per a cap desig. Perquè si contamines el teu cos, també contamines alhora l'Esperit Sant; i si contamines l'Esperit Sant, no viuràs. 60 I vaig dir: Què passaria si per ignorància això ja s'hagués comès, abans que un home hagués sentit aquestes paraules; Com pot assolir la salvació, qui ha contaminat així el seu cos? 61 Ell va respondre: Quant a les accions anteriors dels homes que han comès per ignorància, només Déu els pot proporcionar un remei; perquè tot el poder pertany a ell. 62 Però ara guarda't; i veient que Déu és totpoderós i misericordiós, et concedirà un remei al que has fet
malament abans, si en el futur no contamines el teu cos i el teu esperit; 63 Perquè són companys junts, i l'un no es pot contaminar, però l'altre també ho serà. Mantingueu-los, doncs, purs a tots dos, i viureu per a Déu. SIMILITUD 6 1 Mentre estava assegut a casa i lloava Déu per totes les coses que havia vist; i pensava en els manaments, que eren extremadament bons, i grans, i honestos, i agradables; i tals que podien portar un home a la salvació, vaig dir això dins meu: Seré feliç si camino segons aquests manaments, i qui camini en ells viurà per a Déu. 2 Mentre parlava així dins meu, vaig veure assegut al meu costat aquell que abans solia veure, i em va parlar així: 3 De què dubtes dels meus manaments que t'he donat? Són bons, no ho dubtis, però confia en el Senyor, i caminaràs en ells. Perquè et donaré força per complir-los. 4 Aquests manaments són profitosos per a aquells que es penedeixen dels pecats que han comès anteriorment; si en el futur no hi perseveren. 5 Tots els qui us penediu, llenceu de vosaltres la maldat d'aquest món i revestiu-vos de tota virtut i justícia, i així podreu guardar aquests manaments i no pecar més d'ara endavant. 6 Perquè si us guardeu del pecat d'ara endavant, tallareu molts dels vostres pecats anteriors. Camineu en els meus manaments i viureu per a Déu. Aquestes coses us he dit. 7 I havent dit això, afegí: Anem al camp, i et mostraré pastors d'ovelles. Jo vaig respondre: Senyor, anem-hi. 8 I vam arribar a un cert camp, i allà em va mostrar un jove pastor, elegantment vestit, amb les seves robes de color porpra. I alimentava grans ramats; i les seves ovelles estaven plenes de plaer, i amb molta delícia i alegria; i saltant, corrien d'aquí allà. 9 I el pastor estava molt satisfet amb el seu ramat; i el rostre d'aquell pastor era alegre, corrent amunt i avall entre el seu ramat. 10 Llavors l'àngel em va dir: «Veus aquest pastor?» Vaig respondre: «Senyor, el veig». Em va dir: «Aquest és el missatger del plaer i la delícia. Per tant, corromp les ments dels servents de Déu i els aparta de la veritat, delectant-los amb molts plaers, i moren. 11 Perquè obliden els manaments del Déu vivent i viuen en el luxe i en plaers vans, i són corromputs per l'àngel malvat, alguns d'ells fins a la mort; i altres fins a la apostasia. 12 Vaig respondre: No entenc què vols dir amb dir fins a la mort i a l'apostasia. Escolta —diu ell—; totes aquestes ovelles que has vist extremadament alegres són d'aquelles que s'han allunyat per sempre de Déu i s'han lliurat a les passions d'aquest temps present. 13 Per a aquests, doncs, no hi ha retorn a la vida pel penediment; perquè als seus altres pecats han afegit aquest, que han blasfemat el nom del Senyor. Aquesta mena d'homes estan condemnats a mort. 14 Però aquelles ovelles que has vist no saltant, sinó pasturant en un sol lloc, són les que s'han lliurat als plaers i les delits; però no han dit res de malvat contra el Senyor. 15 Aquests, doncs, només s'han desviat de la veritat, i per això encara tenen esperança en el penediment. Perquè
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
aquesta caiguda encara té alguna esperança d'una renovació; però els que són morts, ja no hi són per sempre. 16 De nou vam anar una mica més endavant; i em va mostrar un gran pastor, que tenia una figura com rústica, vestit amb una pell de cabra blanca, amb la bossa a l'espatlla, i a la mà un bastó ple de nusos, i molt dur, i un fuet a l'altra mà; i el seu rostre era sever i agre; prou per espantar un home; tal era el seu aspecte. 17 Va prendre d'aquell jove pastor les ovelles que vivien en plaers, però que no saltaven amunt ni avall; i les va conduir a un cert lloc escarpat i ple d'espines i bardisses, de manera que no se'n podien alliberar. 18 Però, en quedar-s'hi enredats, s'alimentaven d'espines i bardisses, i eren turmentats greument amb els seus fuetades. Perquè ell els va fer continuar, sense donar-los cap lloc ni temps per aturar-se. 19 Quan els vaig veure tan cruelment assotats i afligits, em vaig entristir per ells, perquè eren molt turmentats i no tenien cap repòs. 20 I vaig dir al pastor que era amb mi: Senyor, qui és aquest pastor cruel i implacable, que no té cap compassió per aquestes ovelles? Ell va respondre: Aquest pastor és, sens dubte, un dels sants àngels, però està destinat al càstig dels pecadors. 21 A ell, doncs, li són lliurats els qui s'han desviat de Déu i han servit les passions i els plaers d'aquest món. Per això, ell els castiga a cadascú segons el seu mèrit, amb dolors cruels i de tota mena. 22 Senyor —vaig dir jo—, voldria saber quin tipus de dolors pateix tothom. Escolta —va dir ell—; els diversos dolors i turments són els que els homes pateixen cada dia en les seves vides presents. Perquè alguns pateixen pèrdues; altres pobresa; altres diverses malalties. Alguns estan inquiets; altres pateixen lesions per part d'aquells que no són dignes; altres cauen sota moltes altres proves i inconvenients. 23 Perquè molts amb un designi inestable aspiren a moltes coses, i no els beneficia; i diuen que no tenen èxit en les seves empreses. 24 No recorden el que han fet malament i es queixen del Senyor. Per tant, quan hagin patit tota mena de vexacions i inconvenients, aleshores són lliurats a mi per a una bona instrucció i són confirmats en la fe del Senyor, i serveixen el Senyor tota la resta dels seus dies amb una ment pura. 25 I quan comencen a penedir-se dels seus pecats, llavors recorden les obres que han fet malament i donen honor a Déu, dient que ell és un jutge just, i que mereixen haver patit totes les coses segons les seves obres. 26 Aleshores, durant el que els queda de vida, serveixen Déu amb una ment pura; i tenen èxit en totes les seves empreses, i reben del Senyor tot el que desitgen. 27 I llavors donen gràcies al Senyor per haver-me estat lliurats; i no pateixen més crueltat. 28 Li vaig dir: Senyor, us prego que em mostreu encara una cosa. Què em preguntes, em va dir? Li vaig dir: Són turmentats durant el mateix temps que gaudien del seu fals plaer i delit? Em va respondre: Són turmentats durant el mateix temps. 29 I li vaig dir: Aleshores són turmentats poc; mentre que aquells que gaudeixen dels seus plaers fins a oblidar Déu, haurien de suportar set vegades més càstig.
30 Em va respondre: Ets ximple, i no entens l'eficàcia d'aquest càstig. Li vaig dir: Senyor, si ho entengués, no voldria que m'ho diguéssiu. 31 Escolta —va dir ell—, i aprèn quina és la força d'ambdós, tant del plaer com del càstig. Una hora de plaer s'acaba dins del seu propi espai; però una hora de càstig té l'eficàcia de trenta dies. Per tant, qui gaudeix del seu fals plaer durant un dia i és turmentat un dia, aquest dia de càstig equival a un any sencer. 32 Així doncs, mireu quants dies algú persegueix els seus plaers, tants anys és castigat per això. Veieu, doncs, que el temps dels gaudis mundans és curt; però el del dolor i els turments molt més. 33 Vaig respondre: Senyor, com que no entenc gens aquests moments de plaer i dolor; Et prego que t'expliquis més clarament sobre això. Em va respondre dient: La teva ximpleria encara s'enganxa a tu. 34 No hauries més aviat de purificar la teva ment i servir Déu? Guarda't, no fos cas que, quan s'acabi el temps, siguis trobat encara imprudent. Escolta, doncs, com vulguis, per tal que puguis entendre més fàcilment. 35 Aquell qui un dia es lliura als seus plaers i delits, i fa tot el que la seva ànima desitja, està ple de gran bogeria, no entén el que fa, però l'endemà oblida el que va fer el dia anterior. 36 Perquè el plaer i el plaer mundans no es guarden en la memòria, per la bogeria que hi ha arrelada. Però quan el dolor i el turment s'apoderen d'un home un dia, en efecte està turmentat tot l'any següent; perquè el seu càstig continua ferm en la seva memòria. 37 Per això ho recorda amb tristesa tot l'any; i després recorda el seu vàlid plaer i delit, i s'adona que per això va ser castigat. 38 Tots aquells que s'han lliurat a aquests plaers són castigats així, perquè quan tenien vida, es van fer responsables de la mort. 39 Li vaig dir: Senyor, quins plaers són perjudicials? Ell va respondre: Aquest és el plaer de tot home que fa voluntàriament. 40 Perquè l'home irat, satisfent la seva passió, hi percep plaer; i així l'adúlter i el borratxo; el calumniador i el mentider; l'avar i el defraudador; i qui comet alguna cosa semblant, perquè segueix el seu mal caràcter, rep una satisfacció en fer-ho. 41 Tots aquests plaers i delits són perjudicials per als servents de Déu. Per això són turmentats i pateixen càstigs. 42 També hi ha plaers que porten salvació als homes. Perquè molts, quan fan el que és bo, hi troben plaer i són atrets pels seus plaers. 43 Ara bé, aquest plaer és profitós per als servents de Déu i porta vida a aquests homes; però aquests plaers perjudicials, que s'han esmentat abans, porten turments i càstigs. 44 I qui perseveri en elles i no es penedeix del que ha fet, es portarà la mort sobre si mateix. SIMILITUD 7 1 Al cap d'uns dies vaig veure la mateixa persona que havia parlat amb mi abans, al mateix camp on havia vist aquells pastors. I em va dir: Què busques?
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
2 —Senyor —vaig dir—, he vingut a suplicar-vos que ordenéssiu al pastor, que és el ministre del càstig, que marxi de casa meva, perquè m'afligeix molt. 3 I ell va respondre: Cal que suportis inconvenients i vexacions; perquè així ho ha manat aquell bon àngel respecte a tu, perquè et volgués posar a prova. 4 Senyor —vaig dir—, quin delicte tan gran he comès, per ser lliurat a aquest missatger? Escolta —va dir ell—, ets culpable de molts pecats, però no tants com per ser lliurat a aquest missatger. 5 Però la teva casa ha comès molts pecats i ofenses, i per això aquell bon missatger, entristit per les seves accions, va ordenar que pateixis aflicció durant algun temps; perquè es penedeixin del que han fet i es puguin rentar de totes les concupiscències d'aquest món present. 6 Quan, doncs, s'hagin penedit i siguin purificats, aleshores aquell missatger que ha estat designat per al teu càstig s'allunyarà de tu. 7 Li vaig dir: Senyor, si s'han comportat de manera que han enfadat aquell bon àngel, què he fet jo? Ell va respondre: No poden ser afligits d'una altra manera, si no pateixes tu, que ets el cap de família. 8 Perquè tot el que hagis de patir, ells ho hauran de sentir; però mentre tu et mantinguis ben establert, no podran experimentar cap tribulació. 9 Vaig respondre: Però, senyor, vet aquí que ara també es penedeixen de tot cor. Sé, diu ell, que es penedeixen de tot cor; però, per això penses que les seves ofenses que es penedeixen són immediatament esborrades? 10 No, no ho són ara mateix; però qui es penedeix ha d'afligir la seva ànima i mostrar-se humil en tots els seus assumptes, i patir moltes i diverses vexacions. 11 I quan hagi patit totes les coses que li havien estat assignades, potser aquell que el va crear i va formar totes les coses, se sentirà commogut per ell i li proporcionarà algun remei; sobretot si percebrà que el seu cor, que es penedeix, és pur de tota mala obra. 12 Però ara convé que tu i la teva casa estigueu tristos; i cal que suporteu molta tribulació, tal com ha manat l'àngel del Senyor que us va confiar a mi. 13 Més aviat, doneu gràcies al Senyor, que sabent el que havia de passar, us va considerar digne de qui us predigués que la desgràcia vindria sobre vosaltres, vosaltres que sou capaços de suportar-la. 14 Li vaig dir: «Senyor, sigues també tu amb mi, i fàcilment podré suportar qualsevol problema. Jo estaré amb tu», va dir, «i suplicaré al missatger que està encarregat del teu càstig que moderi les seves afliccions envers tu». 15 I a més a més, només patiràs adversitat per poc temps; i després seràs restaurat al teu estat anterior; només continua amb la humilitat de la teva ment. 16 Obeu el Senyor amb un cor pur; tu, la teva casa i els teus fills; i camineu en els manaments que us he donat; i llavors el vostre penediment podrà ser ferm i pur. 17 I si conserves aquestes coses a casa teva, els teus inconvenients s'allunyaran de tu. 18 I tota tribulació s'allunyarà igualment de tots aquells que caminin segons aquests manaments.
SIMILITUD 8 1 Em va mostrar de nou un abisme que cobria els camps i les muntanyes, sota l'ombra del qual venien tots els qui eren anomenats pel nom del Senyor. 2 I al costat d'aquell salze hi havia un àngel del Senyor, molt excel·lent i altiu; i va tallar branques d'aquell salze amb un gran ganxo; i va estendre cap a la gent que era sota l'ombra d'aquell salze petites varetes, com d'un peu de llarg. 3 I quan tots els hagueren agafat, va deixar de banda el ganxo, i l'arbre va romandre sencer, tal com l'havia vist abans. Això em va sorprendre i em va fer pensar. 4 Llavors aquell pastor em va dir: Deixa de meravellar-te que aquell arbre continuï sencer, tot i que se li han tallat tantes branques, però espera una mica, perquè ara et serà mostrat què vol dir aquell àngel que va donar aquelles vares al poble. 5 Així doncs, els va tornar a exigir les vares, i en el mateix ordre en què tothom les havia rebut, va ser cridat i els va retornar la vara; quan la va haver rebuda, les va examinar. 6 D'alguns els va rebre secs i podrits, com si fossin tocats per l'arna; aquests va ordenar que fossin separats de la resta i col·locats per si sols. D'altres van donar les seves vares seques, però no tocades per l'arna: també aquests va ordenar que fossin col·locats per si sols. 7 Altres van donar les seves vares mig seques; aquestes també van ser posades a part. Altres van donar les seves vares mig seques i esquerdades; aquestes també van ser posades per si soles. Altres van portar les seves vares mig seques i mig verdes, i aquestes també van ser col·locades per si soles. 8 D'altres van portar les seves vares dues parts verdes i la tercera seca; i també van ser posades a part. D'altres van portar les seves vares dues parts seques i la tercera verda; i també van ser col·locades per separat. 9 D'altres van lliurar les seves vares menys seques (perquè només n'hi havia una mica, és a dir, les seves puntes seques), però tenien esquerdes, i aquestes estaven col·locades de la mateixa manera per si soles. A les vares d'altres només hi havia una mica de verd, i la resta seca; i aquestes estaven separades per si soles. 10 D’altres van venir i van portar les seves vares verdes tal com les havien rebut, i la major part del poble va portar les seves vares així; i el missatger es va alegrar molt d’això, i també van ser posats a part per ells mateixos. 11 D'altres van portar les seves vares no només verdes, sinó plenes de branques; i aquestes van ser posades a part, sent també rebudes per l'àngel amb gran alegria. D'altres van portar les seves vares verdes amb branques, i també alguns fruits. 12 Els qui tenien aquestes vares estaven molt alegres; i el mateix àngel se'n va alegrar molt; i el pastor que estava amb mi no va estar menys content amb elles. 13 Llavors l'àngel del Senyor va manar que portessin corones, i van portar corones fetes de palmeres; i l'àngel va coronar aquells homes a les canyes dels quals va trobar les branques joves amb fruit; i els va manar que entressin a la torre. 14 També va enviar a la torre aquells, en les vares dels quals va trobar branques sense fruit, donant-los un segell. Perquè tenien la mateixa peça de vestir, és a dir, una de blanca com la neu; amb la qual els va ordenar que anessin a
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
la torre. I així va fer amb aquells que van retornar les seves vares verdes com les havia rebut; donant-los una peça de vestir blanca, i així els va enviar a la torre. 15 Havent fet això, va dir al pastor que era amb mi: «Me'n vaig; però tu envia aquests dins de les muralles, cadascun al lloc on s'ha merescut viure; examina primer les seves vares, però examina-les diligentment perquè ningú no t'enganyi. Però si algú s'escapa de tu, el provaré a l'altar.» Havent dit això al pastor, va marxar. 16 Després que ell se n'hagués anat, el pastor em va dir: Prenguem-los les vares i plantem-les; si per cas poden tornar a verdir. Li vaig dir: Senyor, com poden tornar a verdir aquestes vares seques? 17 Em va respondre: «Aquest arbre és un salze i sempre vol viure. Si, doncs, es planten aquestes branques i reben una mica d'humitat, moltes es recuperaran.» 18 Per tant, ho provaré i els abocaré aigua, i si algun d'ells pot viure, m'alegraré amb ell; però si no, almenys d'aquesta manera es descobrirà que no he descuidat la meva part. 19 Aleshores em va manar que els cridés; i tots van venir a ell, cadascun al rang on es trobava, i li van donar les seves vares; les quals, havent rebut, va plantar cadascuna d'elles en els seus diversos ordres. 20 I després que les hagués plantades totes, hi va vessar molta aigua, de manera que van quedar cobertes d'aigua i no van aparèixer per sobre. Aleshores, quan les va haver regat, em va dir: Marxem, i al cap d'una mica de temps tornarem i les visitarem. 21 Perquè aquell qui va crear aquest arbre vol que visquin tots aquells que en reben les vares. I espero que ara que aquestes vares són així regades, moltes de les quals, en rebre la humitat, es recuperin. 22 Li vaig dir: «Senyor, digueu-me què significa aquest arbre? Estic molt sorprès que, després de tantes branques tallades, sembli que encara estigui sencer; ni que en quedi res de menys, cosa que em sorprèn molt.» 23 Ell va respondre: «Escolteu. Aquest gran arbre que cobreix les planes i les muntanyes, i tota la terra, és la llei de Déu, publicada per tot el món. 24 Ara, aquesta llei és el Fill de Déu, que és predicada fins a tots els confins de la terra. El poble que es troba sota la seva ombra són aquells que han escoltat la seva predicació i han cregut. 25 El gran i venerable àngel que vas veure era Miquel, que té el poder sobre el seu poble i el governa. Perquè ha plantat la llei en els cors dels qui han cregut; i per això visita aquells als quals ha donat la llei, per veure si l'han complert. 26 I examina la vara de cadascú; i d'aquests, molts que són febles: perquè aquestes vares són la llei del Senyor. Aleshores discerneix tots els qui no han guardat la llei, coneixent el lloc de cadascun d'ells. 27 Li vaig dir: «Senyor, per què va enviar alguns a la torre i va deixar-vos d'altres aquí?» Ell va respondre: «Aquells que han transgredit la llei que van rebre d'ell queden al meu poder, perquè es penedeixin dels seus pecats; però aquells que van complir la llei i la van guardar, estan sota el seu poder.» 28 Però, qui són, doncs —vaig dir jo—, aquells que van entrar a la torre coronats? Ell va respondre que tots els que havien lluitat contra el diable l'havien vençut, que estaven
coronats; i són aquells que han patit coses difícils per poder guardar la llei. 29 Però aquells que van abandonar les seves vares verdes i amb branques joves, però sense fruit, han patit, de fet, problemes per la mateixa llei, però no han patit la mort; ni tampoc han negat la seva santa llei. 30 Els qui van lliurar les seves vares verdes tal com les van rebre són aquells que eren modestos i justos, i que han viscut amb una ment molt pura i han guardat els manaments de Déu. 31 La resta ho sabràs quan hagi considerat aquelles vares que he plantat i regat. 32 Al cap d'uns dies vam tornar, i al mateix lloc es va trobar aquell àngel gloriós, i jo em vaig quedar al seu costat. Aleshores em va dir: Cenyeix-te amb una tovallola i serveix-me. 33 I em vaig cenyir amb una tovallola neta, que era feta de tela gruixuda. I quan em va veure cenyit i a punt per servirlo, em va dir: Crida aquells homes que tenen les vares plantades, cadascun en el seu ordre, tal com els va donar. 34 I em va portar al camp, i els vaig cridar a tots, i tots es van posar a punt en les seves files. Aleshores els va dir: Que cadascú agafi la seva vara i me la porti. I primer van lliurar les seves, les vares de les quals havien estat seques i podrides. 35 I aquells les vares dels quals encara continuaven així, va manar que es fessin a part. Aleshores van venir els que tenien les vares seques però no podrides. Alguns d'aquests van lliurar les seves vares verdes; altres seques i podrides, com si haguessin estat tocades per l'arna. 36 Els qui els van deixar verds, va manar que es mantinguessin a part; però els qui tenien les vares seques i podrides, els va fer quedar amb els primers. Després van venir els qui tenien les vares mig seques i esquerdades: molts d'aquests van deixar les seves vares verdes i sense estrènyer. 37 Altres els van lliurar verds amb branques i fruit a les branques, com els que van entrar coronats a la torre. Altres els van lliurar secs, però no podrits; i alguns els van lliurar tal com eren abans, mig secs i esquerdats. 38 Va ordenar a cadascun d'ells que es mantingués a part; alguns sols, els altres en les seves respectives files. 39 Aleshores van arribar aquelles les vares de les quals havien estat verdes, però clivellades. Aquestes van lliurar les seves vares completament verdes i es van mantenir en el seu propi ordre. I el pastor es va alegrar d'elles, perquè totes havien canviat i estaven lliures de les seves clivelles. 40 Aleshores van donar les seves vares, que les tenien mig verdes i mig seques. D'aquestes, algunes es van trobar completament verdes, altres mig seques; altres verdes, amb brots joves. I totes aquestes van ser enviades, cadascuna al seu rang corresponent. 41 Aleshores van donar les seves vares, els qui abans les tenien dues parts verdes i la tercera seca. Moltes d'elles van donar les seves vares verdes; moltes mig seques; la resta seques però no podrides. Així doncs, aquestes van ser enviades, cadascuna al seu lloc corresponent. 42 Aleshores van arribar els que tenien davant les seves vares dues parts seques i la tercera verda; molts d'aquests van lliurar les seves vares mig seques, altres seques i podrides; altres mig seques i esquerdades; però poques
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
verdes. I tots aquests van ser col·locats, cadascun al seu propi rang. 43 Aleshores van ficar la mà a les seves vares, on abans només hi havia una mica de verd, i la resta seca. Les seves vares es van trobar en la seva majoria verdes, amb petites branques, amb fruit a sobre, i la resta completament verdes. 44 I el pastor, en veure'ls, es va alegrar molt, perquè els havia trobat així; i també van anar a les seves ordres corresponents. 45 Després d'haver examinat totes les seves vares, em va dir: «Ja t'he dit que aquest arbre estimava la vida; ja veus quants s'han penedit i han aconseguit la salvació. Senyor», vaig dir, «ja ho veig». 46 Perquè sàpigues —diu ell— que la bondat i la misericòrdia del Senyor són grans i dignes de ser honrades; el qual va donar el seu esperit als qui eren dignes de penediment. 47 Vaig respondre: «Senyor, per què no es van penedir tots?» Ell va respondre: «Aquells els qui el Senyor va preveure que serien purs i que el servirien amb tot el cor, a ells els va donar el penediment. 48 Però per a aquells l'engany i la maldat dels quals va veure, i va percebre que no tornarien veritablement a ell; a ells els va negar tot retorn al penediment, per por que no blasfemessin de nou la seva llei amb paraules malvades. 49 Li vaig dir: Ara, senyor, fes-me saber quin és el lloc de cadascun d'aquells que han abandonat les seves vares, i quina és la seva porció; perquè, quan no hagin guardat completament el seu segell, sinó que hagin malgastat el segell que van rebre, sentin i creguin aquestes coses, reconeguin les seves males accions i es penedeixin; 50 I rebent de nou el seu segell de vosaltres, donareu glòria a Déu, perquè es va commoure d'ells i us va enviar per renovar els seus esperits. 51 Escolteu —va dir ell—: aquells els bastons dels quals s'han trobat seques i podrides, i com si estiguessin tocats per l'arna, són els desertors i els traïdors de l'església. 52 Els quals, amb la resta dels seus crims, també han blasfemat el Senyor i han negat el nom que havia estat invocat sobre ells. Per tant, tots aquests són morts per a Déu: i veus que cap d'ells s'ha penedit, tot i que han escoltat els meus manaments que els has donat. D'aquests homes, doncs, la vida és molt llunyana. 53 Tampoc no s'han allunyat gaire d'ells els qui han lliurat les seves vares seques, però no podrides. Perquè han estat falsificadors i han introduït doctrines dolentes; i han pervertit els servents de Déu: però especialment aquells que havien pecat; no permetent-los que tornessin al penediment, sinó que els frenen amb les seves falses doctrines. 54 Aquests, doncs, tenen esperança; i veus que molts d'ells s'han penedit, des del moment que els vas exposar els meus manaments; i molts més encara es penediran. Però els qui no es penedeixen perdran tant el penediment com la vida. 55 Però aquells que s'han penedit, el seu lloc ha començat a ser dins dels primers murs, i alguns d'ells fins i tot han entrat a la torre. Veieu, doncs, va dir, que en el penediment dels pecadors hi ha vida; però per a aquells que no es penedeixen, la mort està preparada. 56 Escolta ara la història d'aquells que van donar les seves vares mig seques i plenes d'esquerdes. Aquells les vares
dels quals només estaven mig seques són els dubtosos; perquè no són ni vius ni morts. 57 Però els qui van lliurar les seves vares, no només mig seques sinó també plenes d'esquerdes, són alhora dubtosos i malparlants; que menyspreen els que són absents, i mai no tenen pau entre ells, i que s'envegen els uns als altres. 58 Tanmateix, també a aquests se'ls ofereix el penediment; perquè veus que alguns d'ells s'han penedit. 59 Ara, tots aquells d'aquesta mena que s'han penedit ràpidament, tindran un lloc a la torre; però els que han estat més lents en el seu penediment, habitaran dins de les muralles; però els que no es penedeixin, sinó que continuïn en les seves males accions, moriran de mort. 60 Pel que fa als qui tenien les vares verdes, però encara esquerdades; són aquells que sempre van ser fidels i bons, però tenien certa enveja i lluita entre ells pel que fa a la dignitat i la preeminència. 61 Ara tots aquests són vans i sense seny, i discuteixen entre ells sobre aquestes coses. 62 No obstant això, atès que són bons per altra banda, si quan senten aquestes ordres s'esmenen i, per la meva persuasió, es penedeixen de sobte; finalment habitaran a la torre, com aquells que s'han penedit veritablement i dignament. 63 Però si algú torna a la seva dissidència, serà exclòs de la torre i perdrà la vida. Perquè la vida dels qui guarden els manaments del Senyor consisteix a fer allò que se'ls mana; no en el principat ni en cap altra dignitat. 64 Perquè amb paciència i humilitat de ment, els homes assoliran la vida; però amb sedicions i menyspreu de la llei, es compraran la mort. 65 Aquells que en les seves vares tenien la meitat seca i la meitat verda, són aquells que estan ocupats en molts afers del món, i no s'uneixen als sants. Per aquesta raó la meitat d'ells viu, i la meitat és morta. 66 Per tant, molts d'aquests, des del moment que van sentir els meus manaments, s'han penedit i han començat a habitar a la torre. Però alguns d'ells han caigut completament; per a aquests ja no hi ha lloc per al penediment. 67 Perquè a causa dels seus interessos presents, han blasfemat i negat Déu: i per aquesta maldat han perdut la vida. I molts d'aquests encara dubten; aquests encara poden tornar; i si es penedeixen ràpidament, tindran un lloc a la torre; però si són més lents, habitaran dins de les muralles; però si no es penedeixen, moriran. 68 Quant a aquells que tenien dues parts de les seves vares verdes i la tercera seca, han negat el Senyor per múltiples camins. D'aquests, molts s'han penedit i han trobat un lloc a la torre; i molts s'han apartat completament de Déu. Aquests han perdut completament la vida. 69 I alguns, estant en un estat de dubte, han suscitat dissensions: aquests encara poden tornar, si es penedeixen de sobte i no continuen en les seves concupiscències; però si continuen en les seves males accions, moriran. 70 Els qui van donar dues parts seques i l'altra verdes en les seves vares són aquells que han estat fidels, però rics i plens de coses bones; i per això han desitjat ser famosos entre els pagans de fora, i per això han caigut en un gran orgull, i han començat a aspirar a coses elevades i a abandonar la veritat.
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
71 No es van unir als sants, sinó que van viure amb els pagans; i aquesta vida els semblava més agradable. Tanmateix, no s'han apartat de Déu, sinó que han perseverat en la fe; només que no han fet les obres de la fe. 72 Molts d'aquests, doncs, s'han penedit i han començat a viure a la torre. D'altres, que encara viuen entre els pagans i s'han enorgullit de les seves vanitats, s'han allunyat completament de Déu i han seguit les obres i les maldats dels pagans. Aquesta mena d'homes, per tant, són considerats entre els estranys a l'Evangeli. 73 D'altres van començar a dubtar, desesperant per les seves males accions d'aconseguir mai la salvació. D'altres, en dubtar així, van provocar dissensions. 74 Per a aquests, doncs, i per a aquells que per raó de les seves accions s'han tornat dubtosos, encara hi ha esperança de retorn; però s'han de penedir ràpidament, perquè el seu lloc pugui ser a la torre. Però els que no es penedeixen, sinó que continuen en els seus plaers, són a prop de la mort. 75 Pel que fa als qui van donar les seves vares verdes, excepte les seves puntes, que només eren seques i tenien esquerdes; aquests sempre van ser bons, fidels i rectos davant Déu: tanmateix, van pecar una mica, a causa dels seus plaers buits i pensaments insignificants que tenien dins d'ells mateixos. 76 Per tant, molts d'ells, quan van sentir les meves paraules, es van penedir immediatament i van començar a habitar a la torre. No obstant això, alguns van dubtar, i altres a les seves ments dubtoses van afegir dissensions. Per a aquests, doncs, encara hi ha esperança de retorn, perquè sempre van ser bons; però no gairebé no seran commoguts. 77 Pel que fa a aquells, finalment, que van donar les seves vares seques, excepte les seves puntes, que eren les úniques verdes: són aquells que han cregut realment en Déu, però han viscut en la maldat; però sense apartar-se de Déu: havent portat sempre voluntàriament el nom del Senyor; i acollint de bon grat a les seves cases els servents de Déu. 78 Per tant, en sentir aquestes coses, van tornar, i sense demora es van penedir, i van viure amb tota justícia. I alguns d'ells van patir la mort; d'altres van passar fàcilment moltes proves, recordant les seves males accions. 79 I quan va haver acabat les seves explicacions de totes les vares, em va dir: Vés, i digues a tots els homes que es penedeixin, i que viuran per a Déu; perquè el Senyor, mogut per una gran clemència, m'ha enviat a predicar el penediment a tothom. 80 Fins i tot per a aquells que, per les seves males accions, no mereixen assolir la salvació. Però el Senyor serà pacient i complirà la invitació que li va fer el seu Fill. 81 Li vaig dir: Senyor, espero que tots es penediran quan sentin aquestes coses. Perquè confio que tothom que reconegui els seus crims i prengui temor del Senyor tornarà al penediment. 82 Em va dir: Tothom qui es penedeix de tot cor i es purifica de tots els mals que he esmentat abans, i no afegeix res més als seus pecats, rebrà del Senyor la cura de les seves antigues iniquitats, si no dubta d'aquests manaments i viu per a Déu. 83 Però els qui continuïn afegint a les seves transgressions i continuïn conversant amb les passions del món present, es condemnaran a si mateixos a mort. Però tu camina en aquests manaments, i qui camini en aquests i els exerceixi correctament, viurà per a Déu.
84 I després d'haver-me mostrat totes aquestes coses, va dir: «Et mostraré la resta d'aquí a pocs dies.» SIMILITUD 9 1 Després d'haver escrit els Manaments i les Similtuds del Pastor, l'Àngel del Penediment, va venir a mi i em va dir: «Et mostraré totes les coses que l'Esperit t'ha dit sota la figura de l'Església. Perquè aquest Esperit és el Fill de Déu. 2 I com que eres feble de cos, l'àngel no te'n va fer saber res, fins que vas ser enfortit per l'Esperit i vas augmentar en força, a fi que també poguessis veure l'àngel. 3 Perquè llavors, efectivament, l'església et va mostrar de manera molt bona i gloriosa la construcció de la torre; tanmateix, vas veure totes les coses com si fossin mostrades per una verge. 4 Però ara ets il·luminat per l'àngel, però pel mateix Esperit. Però has de considerar totes les coses diligentment; perquè per això sóc enviat a casa teva per aquell venerable missatger, perquè quan hagis vist totes les coses amb força, no tinguis por com abans. 5 I em va conduir a l'altura d'una muntanya a Arcàdia, i vam seure al seu cim. I em va mostrar una gran plana, i al seu voltant dotze muntanyes amb diferents figures. 6 El primer era negre com el sutge. El segon era llis, sense herbes. El tercer era ple d'espines i cards. El quart tenia herbes mig seques; de les quals la part superior era verda, però la del costat l'arrel estava seca; i algunes de les herbes, quan el sol escalfava, estaven seques. 7 La cinquena muntanya era molt escarpada; però tenia herbes verdes. La sisena muntanya estava plena d'esquerdes, algunes més petites i altres més grans; i en aquestes esquerdes creixia herba, no florida, però que semblava que s'estava marcint. 8 La setena muntanya tenia pastures delicioses i plena de fruita, i tota mena de bestiar i d'ocells del cel s'hi alimentaven; i com més s'hi alimentaven, més i més bona creixia l'herba. 9 La vuitena muntanya era plena de fonts, i d'aquelles fonts brollaven tota mena de criatures de Déu. La novena muntanya no tenia aigua en absolut, sinó que en estava completament desproveïda; i alimentava serps mortals i destructives per als homes. 10 La desena muntanya era plena d'arbres alts i tota ombrívola: i sota la seva ombra jeia bestiar descansant i rumiant. 11 L'onzena muntanya era plena dels arbres més espessos; i aquests arbres semblaven estar carregats de diverses menes de fruits; que qui els veia no podia sinó desitjar menjar-ne el fruit. 12 La dotzena muntanya era totalment blanca i d'un aspecte molt agradable, i ella mateixa es donava una bellesa excel·lent. 13 ¶ Al mig de la 1 plana em va mostrar una enorme roca blanca, que s'aixecava de la plana, i la roca era més alta que aquelles muntanyes, i era quadrada; de manera que semblava capaç de sostenir tot el món. 14 Em semblava antiga, però tenia una porta nova, que semblava que hi havia estat esculpida recentment. Ara bé, aquella porta brillava més que el sol mateix; tant que vaig admirar molt la seva llum.
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
15 Al voltant de la porta hi havia dotze verges; de les quals quatre que estaven als cantons de la porta em van semblar les més importants, tot i que les altres també eren valuoses; i estaven a les quatre parts de la porta. 16 També augmentava la gràcia d'aquelles verges el fet que anessin per parelles, vestides amb vestimentes de lli i cenyides decentment, amb el braç dret lliure, com si estiguessin a punt d'aixecar alguna càrrega; perquè així anaven vestides, i estaven molt alegres i disposades. 17 Quan vaig veure això, em vaig meravellar de veure coses tan grans i nobles. I de nou vaig admirar aquelles verges, que eren tan belles i delicades; i que es mantenien amb tanta fermesa i constància, com si poguessin portar tot el cel. 18 I mentre jo pensava així dins meu, el pastor em va dir: Què penses dins teu, i estàs inquiet i t'omples de preocupacions? 19 No sembli que consideres, com si fossis savi, allò que no entens, sinó prega al Senyor perquè puguis entendre-ho: el que ha de venir no ho pots entendre, però veus el que està davant teu. 20 No et preocupis, doncs, per allò que no pots veure; sinó aconsegueix entendre allò que veus. 21 Deixa de ser curiós; i et mostraré tot el que t'he d'explicar; però primer considera el que encara queda per fer. 22 ¶ I quan em va haver dit això, vaig alçar la vista, i vet aquí que vaig veure sis homes alts i venerables que venien; tots tenien les mateixes cares; i cridaven una certa multitud d'homes; i els que van acudir a la seva crida també eren alts i corpulents. 23 I aquells sis els van ordenar que construïssin una torre sobre aquella porta. I immediatament es va sentir un gran soroll d'aquells homes que corrien d'aquí allà al voltant de la porta, que s'havien reunit per construir la torre. 24 Però aquelles verges que eren a la vora de la porta van comprendre que elles accelerarien la construcció de la torre. I van estendre les mans, com si haguessin de rebre alguna cosa per fer d'elles. 25 Aleshores aquells sis homes van ordenar que aixequessin pedres d'un cert lloc profund i les preparessin per a la construcció de la torre. I van aixecar deu pedres blanques, quadrades i no rodones. 26 Aleshores aquells sis homes van cridar les deu verges i els van ordenar que portessin totes les pedres que s'havien de posar a l'edifici i que, després de passar-les per la porta, les lliuressin als qui estaven a punt de construir la torre. 27 Tot seguit, les verges van començar totes juntes a aixecar aquelles pedres que abans havien sortit del fons de l'aigua. 28 ¶ I els qui també estaven al voltant de la porta portaven pedres de tal manera que les pedres que semblaven més fortes es van posar a les cantonades, i la resta es va posar als costats. 29 Així doncs, van portar totes les pedres i, passant-les per la porta, les van lliurar als paletes, tal com els havien manat; aquests, després de rebre-les de les seves mans, van construir amb elles. 30 Però aquest edifici es va construir sobre aquella gran roca, i sobre la porta; i per aquestes es sostenia tota la torre. Però la construcció de les deu pedres omplia tota la porta, que es va començar a fer per als fonaments d'aquella torre.
31 Després d'aquelles deu pedres, vint-i-cinc més van sorgir del fons de les profunditats; i aquestes van ser col·locades a la construcció de la mateixa torre; sent aixecades per aquelles verges, com les altres havien estat abans. 32 Després d'aquests se'n van aixecar trenta-cinc més; i aquests també van ser encaixats de la mateixa manera en la mateixa obra. Després van portar quaranta més pedres, i totes aquestes van ser afegides a la construcció d'aquella torre. 33 Així doncs, hi va haver quatre rengleres en els fonaments d'aquella torre; i les pedres van deixar de sortir de les profunditats; i també els que construien van descansar una mica. 34 Aquells sis homes van tornar a ordenar a la multitud que portessin pedres d'aquelles dotze muntanyes per construir la mateixa torre. 35 Així doncs, van tallar de totes les muntanyes pedres de diversos colors, les van portar i les van donar a les verges; quan les van haver rebut, les van portar i les van lliurar a la construcció de la torre, 36 En què, quan van ser construïdes, es van tornar blanques i diferents del que eren abans; perquè totes eren iguals i van canviar els seus colors anteriors. I algunes van ser aixecades pels mateixos homes, que quan van entrar a l'edifici, van continuar tal com havien estat col·locades. 37 Aquestes pedres no es van tornar blanques ni diferents del que eren abans, perquè les verges no les van portar a través de la porta. Per tant, aquestes pedres eren desagradables a l'edifici; quan aquells sis homes se'n van adonar, van ordenar que les traguessin i les tornessin a posar al lloc d'on les havien tret. 38 I van dir als qui havien portat aquelles pedres: No ens doneu cap pedre per a aquest edifici, sinó que les deixeu vora la torre, i aquestes verges les portaran i ens les donaran. 39 Perquè si no són portades per aquestes verges a través d'aquesta porta, no poden canviar els seus colors; per tant, no treballeu en va. 40 ¶ Així doncs, la construcció aquell dia es va acabar, però la torre no es va acabar, ja que s'havia de construir més tard, per la qual cosa ara també hi va haver un cert retard. 41 I aquests sis homes van ordenar als que construien que marxessin, i com si descansessin una estona; però van ordenar a aquelles verges que no marxessin de la torre; ara em va semblar que les havien deixat per a la seva custòdia. 42 Quan tots van marxar, vaig dir a aquell pastor: Senyor, per què no s'ha acabat la construcció de la torre? Perquè no es pot acabar, va dir, fins que vingui el seu Senyor i aprovi la construcció; que si hi troba pedres que no siguin bones, es puguin canviar; perquè aquesta torre està construïda segons la seva voluntat. 43 Senyor —vaig dir—, voldria saber què significa la construcció d'aquesta torre; així com també voldria ser informat sobre aquesta roca i aquesta porta. 44 I pel que fa a les muntanyes, i les verges, i les pedres que van sorgir del fons, i no van ser tallades, sinó posades a l'edifici tal com van sortir; i per què les deu pedres van ser col·locades primer en els fonaments; després les vint-i-cinc; després trenta-cinc; després quaranta?
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
45 També pel que fa a aquestes pedres que van ser posades a l'edifici, i tornades a treure i retornades al seu lloc? Compleix, et prego, el desig de la meva ànima pel que fa a totes aquestes coses i manifesta-m'ho tot. 46 I em va dir: Si no ets insensible, ho sabràs tot i veuràs totes les altres coses que han de succeir en aquesta torre; i entendràs diligentment totes aquestes similituds. 47 I al cap d'uns dies vam arribar al mateix lloc on havíem estat asseguts abans; i ell em va dir: Anem a la torre; perquè el seu Senyor vindrà i l'examinarà. 48 Així doncs, vam arribar-hi i no hi vam trobar ningú més que aquelles verges. I els va preguntar si el senyor d'aquella torre hi havia vingut. I van respondre que hi seria aviat per examinar l'edifici. 49 ¶ Al cap de poc temps vaig veure venir una gran multitud d'homes, i al mig d'ells un home tan alt que superava en alçada la torre. 50 Al seu voltant hi havia aquells sis que abans comandaven l'edifici, i tots els altres que havien construït aquella torre, i molts altres de gran dignitat; i les verges que custodiaven la torre van córrer a trobar-lo, i el van besar, i van començar a caminar cap a ell. 51 Però va examinar l'edifici amb tanta cura que va manipular cada pedra; i va colpejar tothom amb una vara que tenia a la mà: 52 Algunes, en ser colpejades, es van tornar negres com el sutge; d'altres eren aspres; algunes semblaven que tenien esquerdes; d'altres semblaven mutilades: algunes ni negres ni blanques; algunes semblaven afilades i no combinaven amb les altres pedres, i d'altres estaven plenes de taques. 53 Aquestes eren les diverses classes de pedres que no es van trobar adequades per a l'edifici; totes les quals el Senyor va ordenar que fossin traïdes de la torre i col·locades a prop d'ella, i que es portessin altres pedres i es posessin al seu lloc. 54 I els que treballaven per construir li van preguntar de quina de les muntanyes volia que portessin pedres per posar-les en lloc de les que havien estat deixades. Però ell els va prohibir que en portessin de les muntanyes i va ordenar que les portessin d'un camp proper. 55 Així doncs, van cavar al camp i van trobar moltes pedres quadrades i brillants, i també algunes rodones. Tanmateix, totes les que es van trobar en aquell camp van ser emportades i portades a través de la porta per aquelles verges; i les que eren quadrades van ser encaixades i posades al lloc de les que havien estat arrencades. 56 Però les rodones no es van posar a l'edifici, perquè eren dures i hauria trigat massa temps a tallar-les; sinó que es van col·locar al voltant de la torre, com si més endavant s'haguessin de tallar quadrades i posar a l'edifici; ja que eren molt blanques. 57 ¶ Quan el que era el cap en dignitat i senyor de tota la torre va veure això, va cridar el pastor que era amb mi i li va donar les pedres que havien rebutjat i col·locades al voltant de la torre i li va dir: Neteja aquestes pedres amb tota cura i encaixa-les a la construcció de la torre, perquè coincideixin amb la resta; però les que no coincideixin amb la resta, llença-les lluny de la torre. 58 Després d'haver-li ordenat això, va marxar cap a la torre amb tots els qui l'havien acompanyat; però aquelles verges encara es van quedar al voltant de la torre per vigilar-la.
59 I vaig dir a aquell pastor: «Com poden aquestes pedres, ja que han estat rebutjades, tornar a la construcció d'aquesta torre?» Ell va respondre: «Tallaré la major part que hi ha davant d'aquestes pedres i les afegiré a l'edifici, i coincidiran amb la resta.» 60 I jo vaig dir: Senyor, com podran omplir el mateix lloc, si seran tan extrets? Ell va respondre: Els que siguin massa petits seran posats al mig de l'edifici, i els més grans seran col·locats a fora, i els mantindran a dins. 61 Quan m'hagué dit això, afegí: Anem-hi, i al cap de tres dies tornarem, i posaré aquestes pedres, un cop purificades, a la torre. 62 Perquè tots els que són al voltant de la torre han de ser purificats, no fos cas que el mestre de la casa entrés de sobte i trobés impurs els que són al voltant de la torre; i s'exasperara tant que aquestes pedres no es posaran mai a la construcció d'aquesta torre, i es considerés que he ignorat les ordres del meu mestre. 63 Quan, doncs, vam arribar a la torre al cap de tres dies, em va dir: «Examinem totes aquestes pedres i vegem quines d'elles poden entrar a l'edifici». Vaig respondre: «Senyor, vegem-ho». 64 ¶ I primer de tot vam començar a considerar els que havien estat negres; perquè es van trobar tal com eren quan els van treure de la torre: per tant, va ordenar que fossin trets de la torre i posats a part. 65 Aleshores va examinar les que havien estat en brut; i va ordenar que moltes d'elles fossin tallades rodones, i que les verges les encaixessin a l'edifici de la torre; així doncs, les van agafar i les van col·locar al mig de l'edifici; i va ordenar que la resta fossin guardades amb les negres, perquè també s'havien tornat negres. 66 A continuació, va considerar les que estaven plenes d'esquerdes, i també va ordenar que moltes d'elles fossin arrencades i que les mateixes verges les afegissin a la resta de l'edifici. 67 Aquests van ser col·locats a fora perquè es van trobar sencers; però el que quedava a causa de la multitud de les seves esquerdes no es va poder reformar, i per tant van ser rebutjats de la construcció de la torre. 68 Aleshores va considerar els que havien estat mutilats; molts d'aquests tenien esquerdes i s'havien tornat negres; d'altres eren grans esquerdes; aquests va ordenar que fossin col·locats amb els que havien estat rebutjats. 69 Però, un cop purificats i reformats els altres, va ordenar que fossin posats a l'edifici. Així doncs, aquelles verges les van agafar i les van col·locar al mig de l'edifici, perquè eren febles. 70 Després d'això, va examinar els que es van trobar mig blancs i mig negres; i molts d'ells ara eren negres; també va ordenar que fossin dipositats entre els que havien estat llançats. 71 La resta es va trobar completament blanca; aquells van ser recollits per les verges i encaixats a la mateixa torre: i aquests van ser posats a l'exterior, perquè es van trobar sencers; així podien guardar els que estaven col·locats al mig, ja que no se'ls va tallar res. 72 Després va examinar les que havien estat dures i afilades; però poques d'aquestes es van fer servir, perquè no es podien tallar, ja que es van trobar molt dures: però la resta van ser formades i encaixades per les verges al mig de l'edifici, perquè eren més febles.
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
73 Aleshores va considerar les que tenien taques; d'aquestes, unes poques van ser trobades negres, i aquestes van ser portades als seus companys. La resta eren blanques i senceres; i van ser encaixades per les verges a l'edifici i col·locades a l'exterior, per la seva força. 74 ¶ Després d'això, va venir a considerar aquelles pedres que eren blanques i rodones, i em va dir: «Què farem amb aquestes pedres?» Vaig respondre: «Senyor, no ho sé.» 75 Ell va respondre: «No se t'acut res, doncs, per a això?» Jo vaig respondre: «Senyor, no entenc aquest art; no sóc picapedrer ni puc dir res.» 76 I va dir: No veus que són molt rodons? Ara, per fer-los quadrats, n'he de tallar molta; tanmateix, cal que alguns d'aquests entrin a la construcció de la torre. 77 Vaig respondre: Si cal, per què et confons i no tries, si pots triar entre elles, i les encaixes a l'edifici? 78 Després d'això, va triar les més grans i brillants, i les va quadrar; quan ho va haver fet, les verges les van agafar i les van col·locar a l'exterior de l'edifici. 79 I la resta que quedava va ser portada de tornada al mateix camp d'on havia estat presa; tanmateix, no van ser llençades; perquè, va dir ell, encara no falta gaire a aquesta torre, que s'ha de construir; i potser el Senyor farà que aquestes pedres s'encaixin en aquest edifici, perquè són extremadament blanques. 80 Aleshores van ser cridades dotze dones molt majestuoses, vestides amb una túnica negra, cenyides, amb les espatlles lliures i els cabells solts. Aquestes em van semblar dones de camp. 81 I el pastor els va manar que agafessin aquelles pedres que havien estat llençades fora de l'edifici i que les portessin de tornada a les muntanyes d'on havien estat tretes. 82 I els van recollir tots amb alegria i els van portar de tornada als seus llocs d'on havien estat trets. 83 Quan no va quedar ni una sola pedra al voltant de la torre, em va dir: «Donem la volta a aquesta torre i vegem si li falta alguna cosa». 84 Vam començar, doncs, a donar-hi voltes; i quan va veure que estava bellament construïda, va començar a alegrar-se molt; perquè estava tan ben construïda, que qualsevol que l'hagués vista s'hauria d'haver enamorat de l'edifici. 85 Perquè semblava que tot era una sola pedra, i no hi havia cap junta enlloc; però semblava com si hagués estat tallat d'una sola roca. 86 ¶ I quan vaig considerar diligentment quina torre era, em va complaure molt; i em va dir: Porta calç i petites petxines, perquè pugui omplir els espais d'aquelles pedres que es van treure de l'edifici i es van tornar a posar; perquè tot al voltant de la torre s'ha d'anivellar. 87 I vaig fer el que em va manar, i em va dir: Estigues a punt per ajudar-me, i aquesta obra s'acabarà ràpidament. 88 Va omplir, doncs, els espais d'aquelles pedres i va ordenar que es netegés el lloc que envoltava la torre. 89 Aleshores aquelles verges van agafar escombres, van netejar tot el lloc del voltant i van treure totes les escombraries, i hi van tirar aigua; un cop fet això, el lloc es va tornar encantador i la torre bella. 90 Llavors em va dir: «Ara tot està net: si el Senyor vingués a acabar la torre, no trobaria res per queixar-se de nosaltres.»
91 Quan va haver dit això, se n'hauria anat. Però vaig agafar la seva bossa i vaig començar a suplicar-li per amor del Senyor que m'expliqués totes les coses que m'havia mostrat. 92 Em va dir: «Ara mateix tinc una petita cosa a fer; però de sobte t'ho explicaré tot. Espera'm aquí fins que torni.» 93 Li vaig dir: «Senyor, què faré aquí sol?» Ell va respondre: «No ets sol, ja que totes aquestes verges són amb tu.» 94 Vaig dir: «Senyor, doneu-me, doncs, a ells». Llavors els va cridar i els va dir: «Us recomano aquest home fins que torni». 95 Així doncs, vaig romandre amb aquelles verges: ara em van tractar amb alegria i cortesia; especialment les quatre, que semblaven les més importants d'entre elles. 96 ¶ Aleshores aquelles verges em van dir: «Aquell pastor no tornarà aquí avui». Jo els vaig dir: «Què faré, doncs?». Ells van respondre: «Espereu-lo fins al vespre, si potser pot venir i parlar amb vosaltres; però si no, romandreu amb nosaltres fins que torni.» 97 Els vaig dir: «L'esperaré fins al vespre; però si no arriba a aquella hora, me'n vaig a casa i hi tornaré l'endemà al matí». 98 Em van respondre: «Ens has lliurat, no pots allunyar-te de nosaltres». Vaig dir: «On em quedaré?» 99 Ells van respondre: «Dormiràs amb nosaltres com un germà, no com un marit; perquè ets el nostre germà, i estem disposats a viure amb tu des d'ara, perquè ens ets molt estimat.» 100 Tanmateix, em feia vergonya continuar amb ells. Però la que semblava ser la més important d'entre ells, em va abraçar i va començar a besar-me. I els altres, quan van veure que m'havia besat, també van començar a besar-me com a un germà; i em van portar per la torre i van jugar amb mi. 101 Alguns d'ells també cantaven salms, d'altres van compondre el cor amb ells. Però jo vaig caminar per la torre amb ells, alegrem-me en silenci i semblant-me que havia tornat a ser jove. 102 Quan va arribar el vespre, vaig voler tornar a casa immediatament, però em van retenir i no em van permetre marxar. Per tant, vaig romandre amb ells aquella nit prop de la mateixa torre. 103 Així doncs, van estendre els seus vestits de lli a terra; i em van posar al mig, i no van fer res més, només van pregar. 104 Jo també vaig pregar amb ells sense parar, ni menys que ells. Quan em van veure pregar d'aquella manera, es van alegrar molt; i vaig romandre allà amb ells fins a l'endemà. 105 I quan havíem adorat Déu, aleshores el pastor va venir i els va dir: No heu fet cap mal a aquest home. Ells van respondre: Pregunteu-li a ell. Li vaig dir: Senyor, he rebut molta satisfacció per haver romàs amb ells. 106 I em va dir: «Com sopes?» Jo vaig respondre: «Senyor, m'he delectat tota la nit amb les paraules del Senyor.» «T'han rebut bé, doncs», va dir ell; jo vaig dir: «Senyor, molt bé». 107 Ell va respondre: «Vols saber ara què desitjaves?» Jo vaig respondre: «Senyor, sí. I primer et prego que em mostris totes les coses en l'ordre en què les he preguntat.»
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
108 Ell va respondre: «Faré tot el que vulguis, i no t'amagaré res.» 109 ¶ Primer de tot, Senyor —vaig dir—, digueu-me què signifiquen aquesta roca i aquesta porta. Escolteu —va dir ell—, aquesta roca i aquesta porta són el Fill de Déu. Vaig respondre: Senyor, com pot ser això, ja que la roca és vella, però la porta és nova. 110 Escolta —va dir ell—, oh home ximple!, i entén. El Fill de Déu és, en efecte, més antic que qualsevol criatura; fins al punt que va estar en consell amb el seu Pare en la creació de totes les coses. 111 Però la porta és, per tant, nova, perquè ell va aparèixer en els darrers dies, en la plenitud del temps; perquè aquells qui assoleixin la salvació, puguin entrar per ella al regne de Déu. 112 —Heu vist —va dir ell—, aquelles pedres que es van portar per la porta, com es van col·locar en la construcció de la torre; però que les que no es van portar per la porta, es van enviar als seus llocs? 113 Vaig respondre: Senyor, ho vaig veure. Així —va dir ell—, ningú no entrarà al regne de Déu, sinó qui prengui el nom del Fill de Déu. 114 Perquè si entressis en una ciutat, i aquesta ciutat estigués envoltada d'una muralla i només tingués una porta, podries entrar-hi si no fos per aquella porta? 115 Vaig respondre: Senyor, com podria fer-ho d'una altra manera? Per tant, va dir ell, no hi hauria cap altra manera d'entrar en aquella ciutat que no fos per la seva porta, així tampoc ningú pot entrar al regne de Déu, sinó només pel nom del seu Fill, que li és molt estimat. 116 I em va dir: «Has vist la multitud dels que van construir aquella torre? Senyor», vaig dir, «Ho vaig veure». Ell va respondre: «Tots aquests són els àngels, venerables en la seva dignitat». 117 Amb aquests està el Senyor envoltat com per una muralla: però la porta és el Fill de Déu, que és l'únic camí per arribar a Déu. Perquè ningú anirà a Déu, sinó pel seu Fill. 118 —També vas veure —va dir ell— els sis homes, i al mig d'ells aquell venerable gran home, que caminava al voltant de la torre i rebutjava les pedres de la torre? 119 Senyor —vaig dir—, els vaig veure. Ell va respondre que aquell home alt era el Fill de Déu, i que aquells sis eren els seus àngels de dignitat eminent, que estaven al seu voltant a la dreta i a l'esquerra. 120 D'aquests excel·lents àngels, cap entra a Déu sense ell. Va afegir: «Qui, doncs, no prengui el seu nom, no entrarà al regne de Déu». 121 ¶ Llavors vaig dir: «Què és aquesta torre? Això —va dir ell— és l'església. I què són, senyor, aquestes verges?» Ell em va respondre: «Aquests són els esperits sants, perquè ningú no pot entrar al regne de Déu si aquests no el vesteixen amb el seu mantell.» 122 Perquè no et servirà de res prendre el nom del Fill de Déu, si no rebis també el seu mantell d'ells. Perquè aquestes verges són els poders del Fill de Déu. Així, un home portarà en va el seu nom, si no és també investit dels seus poders. 123 I em va dir: «Has vist aquelles pedres que van ser llençades? Portaven el nom, però no es posaven la roba.» Vaig dir: «Senyor, quina és la seva roba?» Els seus noms, va dir, «són la seva roba.»
124 Per tant, qui porta el nom del Fill de Déu, també ha de portar els seus noms; perquè el Fill de Déu mateix també porta els seus noms. 125 Quant a aquelles pedres —va continuar—, que, havent estat lliurades per les seves mans, vas veure que romanien a l'edifici, estaven revestides del seu poder; per la qual cosa veus tota la torre del mateix color que la roca, i feta com si fos d'una sola pedra. 126 Així també aquells que han cregut en Déu pel seu Fill, s'han revestit del seu esperit. Vet aquí que hi haurà un sol esperit, i un sol cos, i un sol color de les seves vestimentes; i tots els qui portaran els noms d'aquestes verges ho aconseguiran. 127 I vaig dir: Senyor, per què doncs van ser llençades aquelles pedres que van ser rebutjades, ja que també van ser portades a través de la porta i lliurades per les mans d'aquestes verges a la construcció d'aquesta torre? 128 —Ja que —va dir ell— tens cura d'investigar diligentment totes les coses, escolta també la història d'aquelles pedres que van ser rebutjades. Totes aquestes van rebre el nom del Fill de Déu, i amb aquest el poder d'aquestes verges. 129 Havent rebut, doncs, aquests esperits, van ser perfeccionats i incorporats al nombre dels servents de Déu; i van començar a ser un sol cos i a tenir una sola vestimenta, perquè van ser investits de la mateixa justícia, que tots dos exercien. 130 Però després que fossin tingudes aquelles dones que vas veure vestides amb una vestidura negra, amb les espatlles lliures i els cabells solts, van fixar els seus desitjos en elles, sent temptades per la seva bellesa; i es van vestir amb el seu poder, i es van despullar de la roba de les verges: 131 Per això van ser rebutjats de la casa de Déu i lliurats a aquelles dones. Però les que no es van corrompre amb la seva bellesa, van romandre a la casa de Déu. Això, va dir, és el significat d'aquelles pedres que van ser rebutjades. 132 ¶ I vaig dir: Senyor, què passa si algun d'aquests homes es penedeix, i rebutja el seu desig per aquestes dones, i es converteix, i torna a aquestes verges, i revesteix de nou la seva virtut; no entraran a la casa de Déu? 133 Entraran —va dir ell— si deixen de banda totes les obres d'aquelles dones, i reprenen el poder d'aquestes verges, i caminen en les seves obres. 134 I per aquesta causa hi ha una aturada en la construcció, a fi que si es penedeixen, siguin afegits a la construcció d'aquesta torre; però si no es penedeixen, que se'n construeixin d'altres en els seus llocs, i així siguin completament rebutjats. 135 Per totes aquestes coses vaig donar gràcies al Senyor, que, mogut per la misericòrdia envers tots aquells sobre els quals s'invoca el seu nom, ens va enviar l'àngel del penediment per presidir sobre nosaltres que hem pecat contra ell; i que ha refrescat els nostres esperits que gairebé havien desaparegut, i que no teníem esperança de salvació, però que ara estem refrescats per a la renovació de la vida. 136 Llavors vaig dir: «Mostra'm ara, senyor, per què aquesta torre no està construïda sobre la terra, sinó sobre una roca i sobre la porta?» Ell va respondre: «Ets ximple i no tens enteniment, per això preguntes això.» 137 I vaig dir: Senyor, cal que us ho pregunti tot, perquè no entenc res de res. Perquè totes les vostres respostes són
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
grans i excel·lents; i que un home amb prou feines pot entendre. 138 Escolta —va dir ell—: El nom del Fill de Déu és gran i sense límits, i tot el món se n'està sustentat. Per tant —vaig dir jo—, si tota criatura de Déu és sustentada pel seu Fill, per què no hauria de sustentar també aquells que han estat convidats per ell, i que porten el seu nom, i caminen en els seus manaments? 139 No veus —va dir ell— que ell dóna suport a aquells que amb tot el seu cor porten el seu nom? Per tant, ell és el seu fonament, i dóna suport amb gust a aquells que no neguen el seu nom, sinó que el porten de bon grat. 140 ¶ I vaig dir: Senyor, digueu-me els noms d'aquestes verges; i d'aquelles dones que anaven vestides amb la vestidura negra. 141 Escolteu —va dir ell— els noms de les verges més poderoses que es troben a les cantonades de la porta. Aquests són els seus noms: 142 La primera s'anomena Fe; la segona Continència; la tercera, Poder; la quarta, Paciència; les altres que es troben per sota d'aquestes són Simplicitat, Innocència, Castedat, Alegria, Veritat, Comprensió, Concòrdia i Caritat. 143 Tothom qui, doncs, porti aquests noms, i els noms del Fill de Déu, entrarà al regne de Déu. 144 Escolta ara —va dir ell— els noms d'aquelles dones que anaven vestides amb la roba negra. D'aquestes, quatre són les principals: la primera és la perfidia; la segona, la incontinència; la tercera, la infidelitat; la quarta, el plaer. 145 I la resta que segueixen s'anomenen així: Tristesa, Malícia, Luxúria, Ira, Mentida, Ximpleria, Orgull i Odi. El servent de Déu que porta aquests esperits veurà el regne de Déu, però no hi entrarà. 146 Però, Senyor, què són aquelles pedres que es van treure de les profunditats i es van encaixar a l'edifici? Les deu, va dir, que es van col·locar als fonaments, són la primera era; les vint-i-cinc següents, la segona, dels homes justos. 147 Els següents trenta-cinc són els profetes i ministres del Senyor. I els quaranta són els apòstols i doctors de la predicació del Fill de Déu. 148 I vaig dir: Senyor, per què les verges van posar fins i tot aquelles pedres a l'edifici després que fossin portades a través de la porta? I ell va dir: Perquè aquestes primer van portar aquells esperits, i no es van separar cap d'un, ni els homes dels esperits, ni els esperits dels homes: 149 Però els esperits van estar units a aquells homes fins al dia de la seva mort; si no haguessin tingut aquests esperits amb ells, no haurien pogut ser útils per a la construcció d'aquesta torre. 150 I vaig dir: Senyor, mostra'm això més enllà. Ell va respondre: Què preguntes? Per què aquestes pedres van sortir de les profunditats i es van col·locar en la construcció d'aquesta torre, ja que fa molt de temps portaven aquells esperits sants. 151 Els calia —va dir ell— que pugessin per l'aigua perquè poguessin descansar. Perquè no podrien entrar al regne de Déu d'altra manera, sinó deixant de banda la mortalitat de la seva vida anterior. 152 Per tant, tot i que eren morts, van ser segellats amb el segell del Fill de Déu, i així van entrar al regne de Déu.
153 Perquè abans que un home rebi el nom del Fill de Déu, és ordenat a la mort; però quan rep aquest segell, és alliberat de la mort i assignat a la vida. 154 Ara, aquest segell és l'aigua del baptisme, en la qual els homes baixen sota l'obligació de la mort, però pugen designats per a la vida. 155 Per això, a aquells també se'ls va predicar aquest segell, i el van fer servir per tal d'entrar al regne de Déu. 156 I vaig dir: Per què, doncs, senyor, aquestes quaranta pedres també van pujar amb ells del fons de les profunditats, havent ja rebut aquell segell? 157 Ell va respondre: Perquè aquests apòstols i mestres, que predicaven el nom del Fill de Déu, morint després d'haver rebut la seva fe i el seu poder, predicaven als qui havien mort abans; i els van donar aquest segell. 158 Van baixar, doncs, a l'aigua amb ells i van tornar a sortir. Però aquests van baixar mentre eren vius i van tornar a sortir vius: mentre que els que abans eren morts, van baixar morts, però van sortir vius; 159 Per aquests, doncs, van rebre la vida i van conèixer el Fill de Déu: per la qual raó van pujar amb ells i van ser aptes per entrar a la construcció de la torre; i no van ser tallats, sinó col·locats sencers; perquè van morir en justícia i en gran puresa; només els faltava aquest segell. 160 Així teniu l'explicació d'aquestes coses. 161 ¶ Vaig respondre: Senyor, digueu-me ara què passa amb aquestes muntanyes, per què són tan diferents; algunes d'una forma i altres d'una altra. 162 Escolta —va dir ell—; aquestes dotze muntanyes que veus són dotze nacions que formen tot el món. Per això, el Fill de Déu els és predicat per aquells que els va enviar. 163 Però, per què —vaig dir— són diferents i cadascun d'una xifra? Ell va respondre: —Escolta. Aquelles dotze nacions que posseeixen tot el món són dotze persones. 164 I com que has vist aquestes muntanyes diferents, així són. Per tant, t'obriré el significat i les accions de cada muntanya. 165 Però primer, senyor —vaig dir—, mostreu-me això; veient que aquestes muntanyes són tan diferents, com és que han coincidit en la construcció d'aquesta torre, i com han tingut un sol color, i no són menys brillants que les que van sortir de les profunditats? 166 Perquè —va respondre ell— totes les nacions que hi ha sota el cel han sentit i han cregut en el mateix nom del Fill de Déu, pel qual són cridades. 167 Per tant, havent rebut el seu segell, tots han estat fets participants del mateix 1 enteniment i 2 coneixement; i la seva fe i caritat han estat les mateixes; i han portat els esperits d'aquestes verges juntament amb el seu nom. 168 I per tant, l'edifici d'aquesta torre semblava ser del mateix color, i brillava com la resplendor del sol. 169 Però després que haguessin acordat així en una sola ment, va començar a haver-hi un sol cos de tots ells; tanmateix, alguns d'ells es van contaminar i van ser rebutjats de la mena de justos, i van tornar de nou al seu estat anterior, i van esdevenir encara pitjors que abans. 170 ¶ Com —vaig dir, senyor— eren pitjors els qui coneixien el Senyor? Ell va respondre: Si qui no coneix el Senyor viu malament, el càstig de la seva maldat l'acompanya.
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
171 Però aquell qui ha conegut el Senyor, ha d'abstenir-se completament de tota maldat i ser cada cop més servent de la justícia. 172 I no et sembla, doncs, que peca més qui hauria de seguir la bondat, si prefereix la part del pecat, que qui ofèn sense conèixer el poder de Déu? 173 Per tant, aquests són condemnats a mort; però aquells que han conegut el Senyor i han vist les seves obres meravelloses, si viuen malament, seran doblement castigats i moriran per sempre. 174 Com, doncs, has vist que després que les pedres van ser llençades de la torre, que havien estat rebutjades, van ser lliurades a esperits malvats i cruels; i vas contemplar la torre tan purificada, com si hagués estat feta d'una sola pedra: 175 Així doncs, l'església de Déu, quan sigui purificada (els malvats i els falsos, els entremaliats i els dubtosos, i tots els qui s'hi han comportat malament i han comès diverses menes de pecat, sent expulsats), esdevindrà un sol cos, i hi haurà un sol enteniment, una sola opinió, una sola fe i la mateixa caritat. 176 I llavors el Fill de Déu s'alegrarà entre ells, i rebrà el seu poble amb una voluntat pura. 177 I vaig dir: Senyor, totes aquestes coses són grans i honorables; però ara mostra'm l'efecte i la força de cada muntanya: perquè tota ànima que confia en el Senyor, quan senti aquestes coses, pugui honorar el seu gran, meravellós i sant nom. 178 Escolta —va dir ell— la varietat d'aquestes muntanyes, és a dir, de les dotze nacions. 179 ¶ Els qui han cregut en la primera muntanya, que és negra, són els qui s'han rebel·lat de la fe; i han parlat coses malvades contra el Senyor; i han traït els servents de Déu. 180 Aquests són condemnats a mort, no hi ha penediment per a ells: i per això són negres, perquè la seva espècie és malvada. 181 De la segona muntanya, que era llisa, són els hipòcrites, que han cregut, i els mestres de la maldat: i aquests són els següents als anteriors, que no tenen en ells el fruit de la justícia. 182 Perquè així com la seva muntanya és estèril i sense fruit, també aquesta mena d'homes tenen el nom de cristians, però són buits de fe; ni hi ha cap fruit de la veritat en ells. 183 No obstant això, els queda espai per al penediment, si el persegueixen de sobte; però si s'aturen, també seran participants de la mort amb la mena anterior. 184 Vaig dir: Senyor, per què queda espai per a aquells per al penediment, i no per a la mena anterior, ja que els seus pecats són gairebé els mateixos? 185 Hi ha, doncs, va dir a aquests, un retorn a la vida pel penediment, perquè no han blasfemat contra el seu Senyor, ni han traït els servents de Déu: sinó que amb el seu desig de guany han enganyat els homes, guiant-los segons les concupiscències dels pecadors; per tant, patiran per això. 186 Tanmateix, encara els queda espai per al penediment, perquè no han dit res de malvat contra el Senyor. 187 ¶ Els qui són de la tercera muntanya que tenia espines i bardisses, són els qui van creure, però alguns d'ells eren rics, altres ocupats en molts assumptes: les esbarzers són les seves riqueses; les espines, aquells assumptes en què estaven ocupats.
188 Ara, els qui estan embolicats en molts negocis i en diversitat d'assumptes, no s'uneixen als servents de Déu, sinó que vaguen, cridats pels assumptes amb què estan ofegats. 189 Així doncs, els rics difícilment s'acosten a la conversa dels servents de Déu, per por que no els demanin res. Aquests, doncs, difícilment entraran al regne de Déu. 190 Perquè així com la gent camina amb dificultat descalça sobre els espines, així també aquesta mena d'homes difícilment entraran al regne de Déu. 191 No obstant això, a tots aquests els és obert un retorn al penediment; si és que hi tornen ràpidament; perquè, com que en els seus dies anteriors han descuidat de treballar, en el temps que ha de venir puguin fer alguna cosa bona. 192 Si, doncs, havent-se penedit, fan les obres de justícia, viuran; però si continuen en els seus mals camins, seran lliurats a aquelles dones que els prendran la vida. 193 ¶ Quant a la quarta muntanya, que tenia moltes herbes, la part superior de les quals és verda, però les arrels seques, i algunes de les quals, en ser tocades per la calor del sol, s'assequen; 194 Denota els dubtosos, que han cregut, i alguns altres que porten el Senyor a les seves llengües, però no el tenen al seu cor: per això la seva herba és seca i sense arrel; perquè només viuen en paraules, però les seves obres són mortes. 195 Aquests, doncs, no són ni morts ni vius, i alhora són dubtosos. Perquè els dubtosos no són ni verds ni secs; és a dir, ni morts ni vius. 196 Així com les herbes s'assequen a la vista del sol, els dubtosos, tan bon punt senten a parlar de persecució i temen els inconvenients, tornen als seus ídols i els serveixen de nou, i s'avergonyeixen de portar el nom del seu Senyor. 197 Aquesta mena d'homes, doncs, no són ni morts ni vius; tanmateix, també aquests poden viure, si es penedeixen immediatament; però si no, seran lliurats a aquelles dones, que els prendran la vida. 198 ¶ Pel que fa a la cinquena muntanya, que és escarpada i té herba verda: són d'aquesta mena els qui han cregut i són fidels, però creuen amb dificultat; són audaços i vanitosos; els qui es creuria que ho saben tot, però en realitat no saben res. 199 Per tant, a causa d'aquesta confiança, els perd el coneixement; i s'introdueix en ells una presumpció temerària. 200 Però es porten enlaire i com a homes prudents; i tot i que són ximples, semblen ser mestres. 201 Ara, per raó d'aquesta bogeria, molts d'ells, mentre es glorifiquen, es tornen vanitosos i buits. Perquè l'audàcia i la confiança vana són un esperit molt malvat. 202 Per tant, molts d'aquests són rebutjats; però d'altres, reconeixent el seu error, s'han penedit i s'han sotmès als qui en saben. 203 I a tots els altres d'aquesta mena els és permès el penediment; ja que no eren tant malvats com ximples, com mancats d'enteniment. 204 Si aquests, doncs, es penedeixen, viuran per a Déu; però si no, conviuran amb aquelles dones, que exerciran la seva maldat sobre ells. 205 ¶ Pel que fa a la sisena muntanya que té esquerdes més grans i més petites, són els qui han cregut; però els qui
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
tenien esquerdes més petites són els qui han tingut controvèrsies entre ells; i per raó de les seves disputes langueixen en la fe; 206 No obstant això, molts d'aquests s'han penedit, i també ho faran els altres quan escoltin els meus manaments; perquè les seves controvèrsies són petites, i fàcilment tornaran al penediment. 207 Però aquells que tenen les esquerdes més grans, seran com pedres rígides, conscients dels rancors i les ofenses, i plens de ràbia entre ells. Per tant, aquests són expulsats de la torre i es neguen a ser posats a la seva construcció; perquè aquesta mena d'homes difícilment sobreviuran. 208 El nostre Déu i Senyor, que governa sobre totes les coses i té poder sobre totes les seves criatures, no es recorda de les nostres ofenses, sinó que és fàcilment apaivagat per aquells que confessen els seus pecats: però l'home, essent lànguid, mortal, malalt i ple de pecats, persevera en la seva ira contra l'home; com si estigués en el seu poder salvar-lo o destruir-lo. 209 Però jo, com a àngel que estic assegut sobre el vostre penediment, us amonesto que quiconque d'entre vosaltres tingui aquest propòsit, el deixi de banda i torni al penediment; i el Senyor curarà els vostres pecats anteriors, si us purifiqueu d'aquest mal esperit; però si no ho feu, sereu lliurats a ell per morir. 210 ¶ Quant a la setena muntanya, on l'herba era verda i florent, i tota la muntanya era fidel; i tota mena de bestiar s'alimentava de l'herba d'ella, i com més herba es menjava, tant més floria: 211 Són aquells que van creure, i sempre van ser bons i rectes; i sense cap diferència entre ells, sinó que tot i així es van alegrar dels servents de Déu, havent-se posat l'esperit d'aquestes verges; i sempre van estar disposats a mostrar misericòrdia a tots els homes, donant de bon grat a tots els homes del seu treball sense retrets i sense deliberació. 212 Per tant, el Senyor, veient la seva simplicitat i innocència, els ha augmentat en les obres de les seves mans i els ha donat gràcia en totes les seves obres. 213 Però jo, que sóc l'àngel designat per al vostre penediment, us exhorto que tots els que són d'aquesta mena continuïn en el mateix propòsit, a fi que la vostra llavor no sigui desarrelada per sempre. 214 Perquè el Senyor us ha provat i us ha inscrit al nostre nombre; i tota la vostra descendència viurà amb el Fill de Déu; perquè tots vosaltres sou del seu esperit. 215 ¶ Pel que fa a la vuitena muntanya, on hi havia moltes fonts, per les quals s'abria tota mena de criatures de Déu, són aquells que han cregut en els apòstols que el Senyor va enviar a predicar per tot el món; 216 I alguns d'ells, com a mestres, han predicat i ensenyat amb puresa i sinceritat, i no han cedit gens a cap mal desitg, sinó que han caminat constantment en justícia i veritat. 217 Aquests, doncs, tenen les seves converses entre els àngels. 218 ¶ De nou; pel que fa a la novena muntanya que és deserta i plena de serps; són els qui han cregut, però tenen moltes taques: 219 Aquests són els ministres que exerceixen malament el seu ministeri; robant els béns de les vídues i els orfes; i es serveixen a si mateixos, i no als altres, amb allò que han rebut.
220 Aquests, si continuen en aquesta cobdícia, s'han lliurat a la mort, i no hi haurà cap esperança de vida per a ells. Però si es converteixen i compleixen el seu ministeri amb sinceritat, podran viure. 221 Pel que fa als que van ser trobats descortesos, són els que han negat el nom del Senyor i no han tornat al Senyor, sinó que s'han tornat salvatges i salvatges; no s'han dedicat als servents de Déu; sinó que, separats d'ells, han perdut la vida per una petita despreocupació. 222 Perquè així com una vinya abandonada en una tanca i mai conreada, pereix i és ofegada per les males herbes, i amb el temps es torna silvestre i deixa de ser útil al seu senyor; així aquesta mena d'homes, desesperant de si mateixos i, en estar agreujats, han començat a ser inútils per al seu Senyor. 223 Tanmateix, a aquests els és permès el penediment, si no es descobreix que han negat Crist de tot cor; però si es descobreix que algun d'aquests l'ha negat de tot cor, no puc dir si aquesta persona pot assolir la vida. 224 Dic, doncs, que si algú ha negat, que en aquests dies torni al penediment; perquè no pot ser que ningú que ara negui el Senyor pugui després assolir la salvació: tanmateix, el penediment es proposa als qui abans han negat. 225 Però aquell qui es penedeix ha d'afanyar el seu penediment, abans que s'acabi la construcció d'aquesta torre: altrament serà lliurat per aquelles dones a la mort. 226 Però els que estan mutilats són els enganyosos; i els que es barregen entre ells, aquestes són les serps que vas veure barrejades en aquella muntanya. 227 Perquè així com el verí de les serps és mortal per als homes, així les paraules d'aquestes persones infecten i destrueixen els homes. Per tant, queden mutilats en la seva fe, a causa d'aquest tipus de vida que porten. 228 Tanmateix, algunes d'elles, havent-se penedit, s'han salvat, i així també se salvaran altres de la mateixa mena, si es penedeixen; però si no, moriran per aquelles dones el poder i la força de les quals posseeixen. 229 ¶ Pel que fa a la desena muntanya, on hi havia arbres que cobrien el bestiar, hi ha els qui han cregut, i alguns d'ells han estat bisbes, és a dir, governadors de les esglésies. 230 D'altres, són pedres que no han fingit, sinó que amb una ment alegre han entretingut els servents de Déu. 231 Aleshores, els qui han estat posats al càrrec de ministeris inferiors; i han protegit els pobres i les vídues; i han mantingut sempre una conducta casta: per tant, també són protegits pel Senyor. 232 Tothom qui faci així, és honrat pel Senyor; i el seu lloc és entre els àngels, si continuen obeint el Senyor fins a la fi. 233 ¶ Quant a l'onzena muntanya, on hi havia arbres carregats de diverses menes de fruits, són els qui han cregut i han patit la mort pel nom del Senyor; i han perseverat amb una ment disposada i han donat les seves vides amb tot el seu cor. 234 I vaig dir: Per què, doncs, senyor, teniu tots aquests fruits, però alguns són més bonics que els altres? 235 Escolteu —va dir ell—: Tots aquells que han patit pel nom del Senyor són considerats honorables pel Senyor; i totes les seves ofenses són esborrades, perquè han patit la mort pel nom del Fill de Déu. 236 Escolta ara per què els seus fruits són diferents, i alguns superen els altres, aquells que, en ser portats davant dels magistrats i preguntats, no van negar el Senyor, sinó
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
que van patir amb molta voluntat; aquests són més honorables amb el Senyor. Per tant, els fruits que són els més bells són aquests. 237 Però aquells que tenien por i dubtes, i han deliberat amb ells mateixos si havien de confessar o negar Crist, i tot i així han patit; els seus fruits són més petits, perquè aquest pensament va venir als seus cors. 238 Perquè és un pensament malvat i pervers que un servent deliberi sobre si ha de negar el seu amo. Aneu amb compte, doncs, vosaltres que teniu aquests pensaments, que aquesta ment no continuï en vosaltres i moriu per a Déu. 239 Però vosaltres, que patiu la mort per causa del seu nom, heu d'honorar el Senyor, perquè us ha considerat dignes de portar el seu nom; i que sigueu alliberats de tots els vostres pecats. 240 I per què no us considereu més aviat feliços? Creieu que si algú d'entre vosaltres pateix, fa una gran obra. Perquè el Senyor us dóna vida, i vosaltres no la comprengueu. Perquè les vostres ofenses us oprimien; i si no haguéssiu patit pel seu nom, ara seríeu morts per al Senyor, 241 Per tant, us dic això a vosaltres, que delibereu sobre si l'heu de confessar o negar: confesseu que teniu el Senyor com a Déu vostre; no fos cas que, si el negueu, no sigueu lligats a cap cadena. 242 Perquè totes les nacions castiguen els seus servents que neguen els seus amos; què penseu que us farà el Senyor, que té el poder de totes les coses? 243 Traieu, doncs, dels cors aquests dubtes, a fi que pugueu viure per sempre per a Déu. 244 Pel que fa a la dotzena muntanya, que era blanca, són aquells que han cregut com a nens sincers, en els pensaments dels quals mai no ha entrat cap malícia, ni han sabut mai què era el pecat, sinó que sempre han continuat en la seva integritat. 245 Per tant, aquesta mena d'homes heretaran sense cap dubte el regne de Déu; perquè mai no han profanat en res els manaments de Déu, sinó que han perseverat amb sinceritat en la mateixa condició tots els dies de la seva vida. 246 Per tant, qui continuï com a infants sense malícia —va dir ell— serà més honorable que tots aquells dels quals he parlat fins ara, perquè tots aquests infants són honrats pel Senyor i considerats els primers de tots. 247 Feliços, doncs, vosaltres que traieu de vosaltres tota malícia i us revestiu d'innocència, perquè primer veureu el Senyor. 248 I després que hagués acabat així la seva explicació de totes les muntanyes, li vaig dir: Senyor, mostra'm ara també què fa a les pedres que van ser traïdes de la plana i posades a la torre en lloc de les que van ser rebutjades: 249 Pel que fa a les pedres rodones que es van afegir a la construcció de la torre: i també a les que encara continuaven rodones. 250 ¶ Escolta ara —diu ell—, sobre aquelles pedres que van ser portades de la plana per construir la torre i col·locades al lloc de les que van ser rebutjades; són les arrels d'aquella muntanya blanca. 251 Per tant, com que aquells que havien cregut en aquella muntanya eren molt innocents, el senyor d'aquesta torre va ordenar que els que eren de les arrels d'aquesta muntanya fossin col·locats a l'edifici.
252 Perquè sabia que si els posaven en aquest edifici continuarien brillants; i cap d'ells ja no es tornaria negre. 253 Però si hagués afegit aquesta manera de la resta de les muntanyes, gairebé hauria necessitat tornar a visitar la torre i netejar-la. 254 Ara totes aquestes pedres blanques són els joves que han cregut, o creuran; perquè tots són de la mateixa mena. Feliç és aquesta mena, perquè és innocent. 255 Escolta ara també sobre aquelles pedres rodones i brillants: totes aquestes són d'aquesta muntanya blanca. Però per això es troben rodones, perquè les seves riqueses els han enfosquit una mica de la veritat i els han enlluernat els ulls: 256 Tanmateix, mai no s'han apartat del Senyor, ni cap paraula malvada ha sortit de les seves boques; sinó tota justícia, virtut i veritat. 257 Quan el Senyor va veure la seva ment i va dir que podien adornar la veritat, els va ordenar que continuessin fent el bé i que les seves riqueses es perdessin. 258 Perquè no volia que se'ls emportessin del tot, perquè poguessin fer algun bé amb el que quedava i viure per a Déu; perquè també són de bona mena. 259 Per tant, en va quedar una mica separat, i així van ser posats en la construcció d'aquesta torre. 260 ¶ Pel que fa a la resta que continuaven rodones, i no es van trobar aptes per a la construcció d'aquesta torre, perquè encara no havien rebut el segell; van ser portades de tornada al seu lloc, perquè es van trobar molt rodones. 261 Però aquest món present ha de ser separat d'ells, i les vanitats de les seves riqueses; i llavors seran aptes per al regne de Déu. Perquè han d'entrar al regne de Déu, perquè Déu ha beneït aquesta mena innocent. 262 D'aquesta mena, doncs, ningú no caurà; perquè si algun d'ells, temptat pel diable, ofengués, aviat tornarà al seu Senyor Déu. 263 Jo, l'àngel del penediment, us considero feliços, tots aquells que sou innocents com nens petits, perquè la vostra porció és bona i honorable amb el Senyor. 264 I us dic a tots els que heu rebut aquest segell: guardeu la simplicitat i no recordeu les ofenses que s'han comès contra vosaltres, ni continueu en malícia o en amargor a través del record de les ofenses. 265 Però convertiu-vos en un sol esperit, i proveu remeis per a aquests mals esquinços, i traieu-los de vosaltres; perquè el senyor de les ovelles se n'alegri; perquè s'alegrarà si ho troba tot sencer. 266 Però si alguna d'aquestes ovelles es troba dispersa, ai dels pastors; però si els mateixos pastors són dispersats, què respondran al senyor del ramat? Diran que van ser molestats per les ovelles? Però no se'ls creurà. 267 Perquè és increïble que el pastor pateixi pel seu ramat; i serà més castigat per la seva mentida. 268 Ara jo sóc el pastor; i especialment he de donar compte de vosaltres. 269 ¶ Per tant, aneu amb compte mentre la torre encara s'està construint. El Senyor habita en els qui estimen la pau; perquè la pau és estimada; però ell és lluny dels contenciosos i dels qui estan plens de malícia. 270 Per tant, retorna-li l'esperit sencer, tal com el vas rebre. Perquè si dones a un llavador una roba nova i sencera, esperaràs rebre-la sencera de nou; si, per tant, el llavador te la retorna esquinçada, la rebries?
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
271 No t'enfadaries tot seguit i el retreuries dient: «Et vaig donar el meu vestit sencer; per què l'has esquinçat i l'has fet inútil per a mi? Ara no em serveix de res, per l'esquinçament que hi has fet. No li diries tot això a un batador, per l'esquinçament que va fer al teu vestit?» 272 Si, doncs, et preocupes pel teu vestit i et queixes que no l'has rebut sencer, què creus que farà el Senyor, que et va donar el seu Esperit sencer i tu l'has fet completament inútil, de manera que no pot ser de cap utilitat per al seu Senyor? Perquè, havent estat corromput per tu, ja no li és profitós. 273 No farà, doncs, el Senyor el mateix pel que fa al seu Esperit, per raó de la teva acció? Sens dubte, vaig dir, farà el mateix amb tots aquells que trobi que continuen recordant les injúries. 274 No trepitgeu, doncs, la seva misericòrdia, sinó més aviat honreu-lo, perquè és tan pacient respecte a les vostres ofenses, i no com un de vosaltres; però penediu-vos, perquè això us serà profitós. 275 ¶ Totes aquestes coses que estan escrites a dalt, jo, el pastor, l'àngel del penediment, les he mostrat i parlat als servents de Déu. 276 Si, doncs, creieu i escolteu aquestes paraules, i les seguiu i corregiu els vostres camins, viureu. Però si persevereu en la malícia i en el record de les injúries, cap d'aquests pecadors no viurà per a Déu. 277 Us he transmès totes aquestes coses que havia de ser dites. Llavors el pastor em va dir: «M'ho has demanat tot?» Vaig respondre: «Senyor, sí.» 278 Per què, doncs —va dir ell—, no has preguntat sobre els espais d'aquestes pedres que es van col·locar a l'edifici, perquè també t'ho pugui explicar? Vaig respondre: «Senyor, ho havia oblidat». Escolta, doncs —va dir ell—, també sobre aquestes. 279 Són aquells que ara han escoltat aquests manaments i s'han penedit de tot cor; 280 I quan el Senyor va veure que el seu penediment era bo i pur, i que hi podien continuar, va ordenar que els seus pecats anteriors fossin esborrats. Perquè aquests espais eren els seus pecats, i per tant són fets fins i tot perquè no apareguin. SIMILITUD 10 1 Després d'haver escrit aquest llibre, l'àngel que m'havia lliurat a aquell pastor va entrar a la casa on jo era i es va asseure al llit, i aquell pastor es va posar a la seva dreta. 2 Llavors em va cridar i em va dir: «T'he lliurat a tu i a la teva casa a aquest pastor, perquè ell et protegís.» Vaig dir: «Sí, Senyor.» 3 Per tant —va dir ell—, si vols estar protegit de totes les vexacions i de tota crueltat, i tenir èxit en tota bona paraula i obra; i tenir tota virtut i justícia; camina en els manaments que ell t'ha donat, i tindràs domini sobre tot pecat. 4 Perquè si guardes aquests manaments, tots els desitjos i plaers d'aquest món present et seran subjectes; i l'èxit t'acompanyarà en tota bona empresa. 5 Pren, doncs, la seva gravetat i modèstia envers tu, i digues a tothom que té gran honor i renom davant Déu, i que és un príncep de gran autoritat i poderós en el seu càrrec.
6 Només a ell li és confiat el poder del penediment arreu del món. No et sembla que té una gran autoritat? 7 Però vosaltres menyspreeu la seva bondat i la modèstia que mostra envers vosaltres. 8 ¶ Li vaig dir: Senyor, pregunta-li des que va entrar a casa meva si he fet alguna cosa desordenada o si l'he ofès en alguna cosa. 9 —Sé —va dir ell— que no has fet res de desordenat, ni faràs res semblant en el futur; per això et dic aquestes coses perquè perseveris, perquè m'ha donat bona notícia de tu. 10 Però diràs aquestes coses als altres, perquè aquells que s'han penedit o es penediran, puguin tenir el mateix pensament que tu; i ell també me'n pugui donar un bon compte, i jo pugui fer el mateix al Senyor. 11 Vaig respondre: Senyor, declaro a tots els homes les obres meravelloses de Déu; i espero que tots els qui les estimen i han pecat abans, quan sentin aquestes coses, es penediran i recuperaran la vida. 12 —Per tant —va dir ell—, continueu en aquest ministeri i compliu-lo. I qui faci segons els manaments d'aquest pastor, viurà; i tindrà un gran honor tant aquí com amb el Senyor. 13 Però els qui no guarden els seus manaments fugen de la seva vida i li són adversaris. I els qui no segueixen els seus manaments es lliuraran a la mort i seran culpables de la seva pròpia sang. 14 Però jo us dic: guardeu aquests manaments, i trobareu una cura per a tots els vostres pecats. 15 ¶ A més, he enviat aquestes verges a viure amb tu; perquè he vist que són molt amables amb tu. Per tant, les tindràs com a ajudants, a fi que puguis guardar millor els manaments que ell t'ha donat; perquè aquests manaments no es poden guardar sense aquestes verges. 16 I veig com estan disposats a estar amb tu; i també els manaré que no se’n vagin tots de casa teva. 17 Només purifica la teva casa, perquè fàcilment viuran en una casa neta. Perquè són nets i casts, i treballadors; i tots tenen gràcia amb el Senyor. 18 Si, doncs, vols que la teva casa estigui pura, es quedaran amb tu; però si és que no és gaire contaminada, marxaran immediatament de casa teva, perquè aquestes verges no poden suportar cap mena de contaminació. 19 Li vaig dir: Senyor, espero que els agradaré tant que sempre gaudiran de viure a casa meva. I com que aquell a qui m'heu confiat no es queixa de mi, tampoc ells es queixaran. 20 Llavors digué a aquell pastor: Veig que el servent de Déu viurà i guardarà aquests manaments, i col·locarà aquestes verges en una morada pura. 21 Quan va haver dit això, em va tornar a lliurar a aquell pastor, i va cridar les verges, i els va dir: Ja que veig que de bon grat viureu a casa d'aquest home, us el recomano a ell i a la seva casa, perquè no us en sortiu gens de casa seva. I van escoltar de bon grat aquestes paraules. 22 ¶ Llavors em va dir: Continua amb valentia en el teu ministeri; declara a tothom les grans coses de Déu, i trobaràs gràcia en aquest ministeri. 23 I qui camini en aquests manaments, viurà i serà feliç a la seva vida. Però qui els descuidi, no viurà i serà infeliç a la seva vida. 24 Digueu a tothom que qui pugui fer el bé, no deixi d'exercitar-se en bones obres, perquè els és profitós. Perquè
El tercer llibre del pastor d'Hermas - Similtuds
voldria que tots els homes s'alliberessin dels inconvenients que pateixen. 25 Perquè qui necessita i pateix inconvenients en la seva vida quotidiana, està en gran turment i necessitat. Per tant, qui allibera una ànima així de la necessitat, obté una gran alegria per a si mateix. 26 Perquè qui està afligit per aquests inconvenients està igualment turmentat com si estigués encadenat. I molts, a causa d'aquestes calamitats, incapaços de suportar-les, han optat fins i tot per destruir-se a si mateixos. 27 Per tant, qui coneix la calamitat d'un home així i no l'allibera, comet un gran pecat i és culpable de la seva sang. 28 Per tant, exercíteu-vos en bones obres, tots els que heu rebut el poder del Senyor, no fos cas que, mentre trigueu a fer-les, la construcció de la torre s'acabés, ja que per causa vostra l'edificació s'ha aturat. 29 Si no us afanyeu a fer el bé, la torre serà acabada i vosaltres en sereu exclosos. 30 I després d'haver parlat així amb mi, es va aixecar del llit i va marxar, emportant-se amb ell el pastor i les verges. 31 Però em va dir que tornaria a enviar el pastor i les verges a casa meva. Amén.