El segon llibre del pastor d'Hermas, que s'anomena Els seus manaments INTRODUCCIÓ 1 Quan havia pregat a casa i estava assegut al llit, un home va entrar a mi amb un aspecte respectuós, amb l'hàbit de pastor, vestit amb una capa blanca, amb la seva bossa a l'esquena i el seu bastó a la mà, i em va saludar. 2 Li vaig retornar la salutació, i immediatament es va asseure al meu costat i em va dir: «Sóc enviat per aquell venerable missatger perquè visqui amb tu tots els dies que et quedin de vida. 3 Però jo pensava que havia vingut a posar-me a prova, i li vaig dir: Qui ets? Perquè sé a qui estic confiat. Em va dir: No em coneixes? Vaig respondre que no. Sóc, va dir, aquell pastor a la cura del qual estàs confiat. 4 Mentre encara parlava, la seva forma va canviar; i quan vaig saber que era ell a qui estava confiada, em vaig avergonyir, i una por sobtada em va envair, i em va aclaparar completament la tristesa, perquè li havia parlat tan ximplement. 5 Però ell em va dir: «No t'avergonyeixis, sinó enforteix-te amb els manaments que et donaré. Perquè he estat enviat —em va dir— per mostrar-te totes les coses que has vist abans, però sobretot les que et poden ser més útils.» 6 I primer de tot escriu els meus manaments i similituds, la resta l'escriuràs tal com et mostri. Però, per tant, et demano que primer de tot escriguis els meus manaments i similituds, perquè llegint-los sovint els puguis recordar més fàcilment. 7 Aleshores vaig escriure els seus manaments i similituds, tal com em va ordenar. 8 Si, després d'haver escoltat aquestes coses, les observeu i les poseu en pràctica, i camineu d'acord amb elles, i us hi exerciteu amb una ment pura, rebreu del Senyor allò que ell us ha promès. 9 Però si, havent-les escoltat, no us penediu, sinó que continueu afegint als vostres pecats, sereu castigats per ell. 10 Totes aquestes coses em va manar escriure el Pastor, l'àngel del penediment.
COMANDA 1 1 Primer de tot, creu que hi ha un únic Déu que va crear i donar forma a totes les coses del no-res en un ésser. 2 Ell ho comprèn tot, i és immens, impossible de comprendre per ningú. 3 Que no pot ser definit amb cap paraula, ni concebut per la ment. 4 Creieu, doncs, en ell; temeu-lo; i tement-lo, absteniu-vos de tot mal. 5 Guarda aquestes coses, i allunya de tu tota luxúria i iniquitat, i vesteix-te de justícia, i viuràs per a Déu, si guardes aquest manament. COMANDA 2 1 Em va dir: Sigues innocent i sense disfresses; així seràs com un infant que no coneix la malícia que destrueix la vida de l'home. 2 Vigila sobretot de no parlar malament de ningú, ni escoltar de bon grat ningú parlar malament de ningú. 3 Perquè si no observes això, tu, que l'escoltes, també participaràs en el pecat del qui parla malament, creient la calúmnia, i també tindràs pecat, perquè vas creure el qui parlava malament del teu germà. 4 La detracció és una cosa perniciosa; un esperit inconstant i maligne; que mai no roman en pau, sinó que sempre està en discòrdia. Per tant, abstén-te'n i mantén la pau sempre més amb el teu germà. 5 Vesteix-te d'una santa constància, en la qual no hi ha pecats, sinó que tot està ple d'alegria; i fes el bé dels teus treballs. 6 Dóna sense distinció a tots els qui ho necessiten, sense dubtar a qui dones. 7 Doneu a tothom, perquè Déu vol que donem a tothom de tots els seus dons. Per tant, els qui rebin donaran comptes a Déu de per què ho han rebut i amb quina finalitat. 8 I els qui reben sense necessitat, en donaran compte; però els qui donen quedaran sense culpa. 9 Perquè ha complert el seu deure tal com el va rebre de Déu; sense haver de triar a qui havia de donar i a qui no. I aquest servei el va fer amb senzillesa i per a la glòria de Déu.
El segon llibre del pastor d'Hermas - Manaments
10 Guarda, doncs, aquest manament tal com te l'he donat; a fi que el teu penediment sigui sincer i que el bé arribi a casa teva; i tingues un cor pur. COMANDA 3 1 I em va dir: «Estima la veritat, i que tot allò que surti de la teva boca sigui veritat.» 2 perquè l'esperit que el Senyor ha donat en la teva carn sigui veritable per a tots els homes; i sigui glorificat el Senyor, que t'ha donat aquest esperit, perquè Déu és veritable en totes les seves paraules, i en ell no hi ha mentida. 3 Per tant, els qui menteixen neguen el Senyor i esdevenen lladres del Senyor, sense tornar a Déu allò que han rebut d'ell. 4 Perquè van rebre l'esperit lliures de mentida. Si, doncs, fan que això sigui mentider, profanen allò que el Senyor els ha confiat i esdevenen enganyadors. 5 Quan vaig sentir això, vaig plorar amargament; i quan em va veure plorar, em va dir: Per què plores? I jo vaig dir: Perquè, senyor, dubto que pugui ser salvat. 6 Em va preguntar: «Per què?». Vaig respondre: «Perquè, senyor, mai he dit ni una paraula de veritat en la meva vida; sinó que sempre he viscut amb la dissimulació i he afirmat que una mentida era veritat a tothom; i ningú no m'ha contradit, sinó que tothom ha donat crèdit a les meves paraules. Com puc viure, doncs, havent fet això?» 7 I em va dir: «Penses bé i veritat. Perquè, com a servent de Déu, hauries d'haver caminat en la veritat i no haver unit una mala consciència amb l'esperit de la veritat, ni haver contristat el sant i veritable Esperit de Déu. 8 I li vaig respondre: «Senyor, mai abans havia escoltat tan atentament aquestes coses». Ell va respondre: «Ara les sents. Ves amb compte a partir d'ara, que fins i tot allò que abans has dit falsament per motius del teu negoci, pugui, per la teva veritat present, rebre crèdit.» 9 Fins i tot aquestes coses es poden creure, si en el futur dius la veritat; i fent això podràs assolir la vida. 10 I qui escolti aquest manament, el compleixi i s'allunyi de tota mentida, viurà per a Déu. COMANDA 4 1 A més a més, va dir: «Et mano que et mantinguis cast i que no permetis que entri al teu cor cap pensament de cap altre matrimoni o de fornicació, perquè aquest pensament produeix un gran pecat. 2 Però recorda't del Senyor en tot moment, i mai no pecaràs. Perquè si un pensament tan malvat sorgeix al teu cor, cometràs un gran pecat; i els qui fan aquestes coses segueixen el camí de la mort. 3 Per tant, mira de tu mateix i guarda't d'aquest pensament; perquè on la castedat roman al cor d'un home just, no hi hauria de sorgir mai cap mal pensament. 4 I li vaig dir: Senyor, permeteu-me que us parli una mica. Em va demanar que continués dient. I jo vaig respondre: Senyor, si un home fidel al Senyor té una esposa i la sorprèn en adulteri, peca l'home que continua vivint amb ella? 5 I em va dir: Mentre ignori el seu pecat, no comet cap falta vivint amb ella; però si un home sap que la seva dona
ha ofès, i ella no es penedeix del seu pecat, sinó que continua en la seva fornicació, i un home continua tot i així vivint amb ella, es farà culpable del seu pecat i participarà amb ella en el seu adulteri. 6 I li vaig dir: «Què cal fer, doncs, si la dona persevera en el seu pecat?» Ell va respondre: «Que el seu marit la repudiï, i que ell continuï sol. Però si repudiï la seva dona i es casi amb una altra, també comet adulteri. 7 I jo vaig dir: Què passa si la dona que és així repudiada es penedeix i està disposada a tornar al seu marit, no serà rebuda per ell? Ell em va dir: Sí; i si el seu marit no l'acull, pecarà i cometrà una gran ofensa contra si mateix; però hauria d'acollir l'ofensora, si ella es penedeix; només que no sovint. 8 Perquè per als servents de Déu només hi ha un penediment. I per això un home que repudia la seva dona no ha de prendre'n una altra, perquè ella es pugui penedir. 9 Aquest acte és igual tant en l'home com en la dona. Ara cometen adulteri no només els qui contaminen la seva carn, sinó també els qui fan una imatge. Per tant, si una dona persevera en alguna cosa d'aquest tipus i no es penedeix, allunya't d'ella i no visquis amb ella, ja que altrament també seràs partícip del seu pecat. 10 Però per això es mana que tant l'home com la dona romanguin solters perquè aquestes persones es puguin penedir. 11 No dono cap pretext per fer aquestes coses, sinó que qui ha ofès, no ho faci més. 12 Però pels seus pecats anteriors, Déu, que té el poder de guarir, donarà un remei; perquè ell té el poder de totes les coses. 13 Li vaig preguntar de nou i li vaig dir: «Ja que el Senyor m'ha considerat digne que habitis amb mi contínuament, digues-me unes paraules, perquè no entenc res i el meu cor s'ha endurit per la meva conversa anterior; i obre el meu enteniment perquè sóc molt insensible i no aprenc res en absolut.» 14 I ell em va respondre: «Jo sóc el ministre del penediment i dono enteniment a tots els qui es penedeixen. No et sembla que és molt savi penedir-se? Perquè qui ho fa adquireix un gran enteniment. 15 Perquè és conscient que ha pecat i ha obrat malament als ulls del Senyor, i recorda dins seu que ha ofès, i es penedeix i no fa més malament, sinó que fa el que és bo, i humilia la seva ànima i l'afligeix, perquè ha ofès. Veieu, doncs, que el penediment és una gran saviesa. 16 I li vaig dir: Per aquesta raó, senyor, indago diligentment en totes les coses, perquè sóc un pecador, per tal de saber què he de fer per viure; perquè els meus pecats són molts. 17 I em va dir: «Viuràs si guardes aquests meus manaments. I qui escolti i compleixi aquests manaments viurà per a Déu. 18 ¶ I li vaig dir: Ara mateix he sentit d'alguns mestres que no hi ha cap altre penediment a part del baptisme; quan baixem a l'aigua i rebem el perdó dels nostres pecats; i que després d'això, no hem de pecar més, sinó viure en puresa. 19 I em va dir: «Has estat ben informat. Tanmateix, atès que ara ho investigues amb diligència tot, també t'ho manifestaré, però no de manera que doni cap ocasió de pecar, ni als qui creuran en el futur, ni als qui ja han cregut en el Senyor.
El segon llibre del pastor d'Hermas - Manaments
20 Perquè ni els qui han cregut recentment, ni els qui creuran més tard, tenen cap penediment dels pecats, sinó el perdó dels mateixos. 21 Però pel que fa a aquells que han estat cridats a la fe, i que han caigut en algun pecat greu, el Senyor ha establert el penediment, perquè Déu coneix els pensaments dels cors de tots els homes, i les seves debilitats, i la múltiple maldat del diable, que sempre està maquinant alguna cosa contra els servents de Déu, i maliciosament els para trampes. 22 Per tant, el nostre Senyor misericordiós va tenir compassió de la seva criatura, i va establir aquest penediment, i em va donar el poder d'això. I per tant, us dic que si algú després d'aquesta gran i santa vocació és temptat pel diable i peca, té un sol penediment. Però si peca sovint i es penedeix, no li servirà de res; perquè difícilment viurà per a Déu. 23 I vaig dir: Senyor, he tornat a la vida, ja que he escoltat diligentment aquests manaments. Perquè entenc que si no afegeixo més als meus pecats d'ara endavant, seré salvat. 24 I ell digué: «Seràs salvat, i també ho seran tots els qui guardaran aquests manaments.» 25 I li vaig dir de nou: Senyor, ja que m'escoltes pacientment, mostra'm encara una cosa. Digues-me, em va dir, què és. 26 I jo vaig dir: Si un marit o una muller moren, i el que sobreviu es torna a casar, peca ell fent-ho? El qui es casa, diu, no peca; però, si roman solter, s'acumularà una gran honra davant del Senyor. 27 Guarda, doncs, la teva castedat i modèstia, i viuràs per a Déu. Guarda des d'ara les coses que et dic i et mano que observis, des del moment que he estat lliurat a tu i habito a casa teva. 28 Així els teus pecats anteriors seran perdonats, si guardes aquests meus manaments. I de la mateixa manera seran perdonats tots els altres que observin aquests meus manaments. COMANDA 5 1 Sigues pacient —diu ell— i longanim; així dominaràs totes les obres malvades i compliràs tota justícia. 2 Perquè si ets pacient, l'Esperit Sant que habita en tu serà pur i no serà enfosquit per cap esperit maligne; sinó que, en estar ple de joia, s'ampliarà i es festejarà en el cos en què habita, i servirà el Senyor amb alegria i en gran pau. 3 Però si alguna ira s'apodera de tu, tot seguit l'Esperit Sant que és en tu s'alliberarà i buscarà apartar-se de tu. 4 Perquè està ofegat per l'esperit maligne i no té la llibertat de servir el Senyor com voldria, ja que està afligit per la ira. Per tant, quan aquests dos esperits conviuen junts, és destructiu per a l'home. 5 Com si algú agafés una mica d'absinthe i la posés en un recipient de mel, tota la mel es faria malbé; i una gran quantitat de mel es corromp per molt poca absinthe, i perd la dolçor de la mel, i ja no és acceptable per al seu Senyor perquè tota la mel s'amarga i perd el seu ús. 6 Però si no s'hi posa absenta, és dolça i profitosa per al seu Senyor. Així, la paciència és més dolça que la mel i profitosa per al Senyor que hi habita. 7 Però la ira no serveix de res. Per tant, si la ira es barreja amb la paciència, l'ànima s'angoixa i la seva pregària no serveix de res a Déu.
8 I li vaig dir: Senyor, vull conèixer el pecat de la ira, per poder-me'n guardar. I ell em va dir: Ho coneixeràs; i si no te'n guardes, perdràs la teva esperança amb tota la teva casa. Per tant, aparta't-ne. 9 Perquè jo, el missatger de la justícia, sóc amb tu; i tots els qui se n'allunyen, tots els qui es penedeixen de tot cor, viuran per a Déu; i jo seré amb ells i els guardaré a tots. 10 Perquè tots els qui s'han penedit han estat justificats pel missatger més sant, que és un ministre de salvació. 11 I ara —diu ell—, escolteu la maldat de la ira; com de dolenta i perjudicial és, i com derroca els servents de Déu; perquè no pot fer mal als qui estan plens de fe perquè el poder de Déu és amb ells; però derroca els dubtosos i els qui no tenen fe. 12 Perquè tan sovint com veu homes així, es llança als seus cors; i així un home o una dona s'amarguen per res, per les coses de la vida, o pel manteniment, o per una paraula vana, si alguna hi cau; o per raó d'un amic, o per un deute, o per qualsevol altra cosa supèrflua de la mateixa naturalesa. 13 Perquè aquestes coses són ximpleries, supèrflues i vanes per als servents de Déu. Però l'equanimitat és forta i contundent; i de gran poder, i seu en una gran amplitud; és alegre, s'alegra en la pau; i glorifica Déu en tot moment amb mansuetud. 14 I aquesta paciència habita amb aquells que estan plens de fe. Però la ira és ximple, lleugera i buida. Ara bé, l'amargor neix de la ximpleria; de l'amargor, la ira; de la ira, la fúria. I aquesta fúria que sorgeix de tants principis malvats, obra un pecat gran i incurable. 15 Perquè quan totes aquestes coses són en el mateix home en què habita l'Esperit Sant, el recipient no les pot contenir, sinó que desborda; i com que l'Esperit, essent tendre, no pot romandre amb el malvat, se'n va i habita amb el qui és mansuet. 16 Quan, doncs, s'allunya de l'home en qui habitava, aquest home esdevé desposseït de l'Esperit Sant, i després s'omple d'esperits malvats i s'encega amb mals pensaments. Així passa a tots els homes enfadats. 17 Per tant, aparta't de la ira, vesteix-te d'equanimitat i resisteix la ira; així Déu et trobarà amb modèstia i castedat. Guarda't, doncs, de no descuidar aquest manament. 18 Perquè si obeeixes aquest manament, també podràs observar els altres manaments que et manaré. 19 Per tant, enforteix-te ara en aquests manaments, a fi que visquis per a Déu. I qui observi aquests manaments viurà per a Déu. COMANDA 6 1 —Et vaig manar —va dir ell—, en els meus primers manaments, que guardessis la fe, el temor i el penediment. —Sí, senyor —vaig dir jo. 2 Ell va continuar: Però ara et mostraré les virtuts d'aquests manaments, perquè en coneguis els efectes; com es prescriuen tant als justos com als injustos. 3 Creu, doncs, en els justos, però no donis crèdit als injustos. Perquè la justícia guarda el camí recte, però la injustícia el camí malvat. 4 Tu, doncs, guarda el camí correcte i deixa el mal, perquè el mal camí no té un bon final, sinó que té molts entrebancs; és escarpat i ple d'espines, i porta a la destrucció; i és perjudicial per a tots els qui hi caminen.
El segon llibre del pastor d'Hermas - Manaments
5 Però els qui van pel camí correcte, caminen amb rectitud i sense ofendre's, perquè no és aspre ni espinós. 6 Veus, doncs, com és millor caminar per aquest camí. Tu, doncs, hi aniràs —diu ell—, i tots els altres, tants com creuen en Déu amb tot el seu cor, hi passaran. 7 I ara —diu ell—, enteneu primer de tot què pertany a la fe. Hi ha dos àngels amb l'home; un de justícia, l'altre de iniquitat. 8 I li vaig dir: Senyor, com sabré que hi ha dos àngels així amb l'home? Escolta, diu ell, i entén. 9 L'àngel de la justícia és suau i modest, gentil i tranquil. Per tant, quan entra al teu cor, immediatament et parla de justícia, de modèstia, de castedat, de generositat, de perdó, de caritat i de pietat. 10 Quan totes aquestes coses entrin al teu cor, sàpigues que l'àngel de la justícia és amb tu. Per tant, escolta aquest àngel i les seves obres. 11 Apreneu també les obres de l'àngel de la iniquitat. Primer de tot, és amarg, irat i ximple; i les seves obres són pernicioses i derroquen els servents de Déu. Quan, doncs, aquestes coses us entrin al cor, coneixereu per les seves obres que aquest és l'àngel de la iniquitat. 12 I li vaig dir: Senyor, com puc entendre aquestes coses? Escolta, diu ell, i entén. Quan t'apoderi la ira o l'amargor, has de saber que ell és en tu. 13 Com també quan et vénen al cap el desig de moltes coses, i dels millors menjars i de la borratxera; quan t'atrapen l'amor allò que és d'altri, l'orgull, la xerrameca, l'ambició i altres coses semblants. 14 Quan, doncs, aquestes coses sorgeixin al teu cor, has de saber que l'àngel de la iniquitat és amb tu. Coneixent, doncs, les seves obres, aparta't de totes elles i no li donis crèdit, perquè les seves obres són dolentes i no són pròpies dels servents de Déu. 15 Aquí tens, doncs, les obres d'aquests dos àngels. Entén ara i creu en l'àngel de la justícia, perquè la seva instrucció és bona. 16 Per molt feliç que sigui un home, si els pensaments de l'altre àngel sorgeixen al seu cor, aquest home o aquella dona ha de pecar. 17 Però, per molt malvats que siguin, l'home o la dona, si les obres de l'àngel de la justícia entren al seu cor, aquest home o aquella dona haurà de fer alguna cosa bona. 18 Veus, doncs, com és de bo seguir l'àngel de la justícia. Si, doncs, el segueixes i et sotmets a les seves obres, viuràs per a Déu. I tots els qui se sotmetin a la seva obra, viuran també per a Déu. COMANDA 7 1 Temeu Déu —diu ell— i guardeu els seus manaments. Perquè si guardeu els seus manaments, sereu poderosos en tota obra, i totes les vostres obres seran excel·lents. Perquè tement Déu, ho fareu tot bé. 2 Aquesta és la por que t'ha de convèncer perquè puguis ser salvat. Però no temis el diable, perquè si temes el Senyor, tindràs domini sobre ell, perquè no hi ha cap poder en ell. 3 Ara bé, si no hi ha poder en ell, tampoc no ha de ser temut. Però aquell en qui hi ha un poder excel·lent, és digne de ser temut, perquè tot aquell que té poder, és digne de ser temut. Però el qui no té poder és menyspreat per tothom.
4 Temeu les obres del diable, perquè són dolentes. Perquè tement el Senyor, temereu i no fareu les obres del diable, sinó que us en guardareu. 5 Hi ha, doncs, una doble por: si no vols fer el mal, temeu el Senyor i no ho fareu. Però si vols fer el bé, la por del Senyor és forta, gran i gloriosa. 6 Per tant, temeu Déu i viureu; i qui el tem i guarda els seus manaments, la seva vida és amb el Senyor. Però els qui no els guarden, no tenen vida en ells. COMANDA 8 1 —T'he dit —va dir ell— que hi ha dues menes de criatures del Senyor, i que hi ha una doble abstinència. Per tant, d'algunes coses t'has d'abstenir, i d'altres no. 2 Vaig respondre: «Digues-me, senyor, de què m'he d'abstenir i de què no». Escolta, va dir ell. «Aparteu-vos del mal i no el feu; però no us absteniu del bé, sinó feu-ho. Perquè si us absteniu del bé i no el feu, pecareu. Absteniuvos, doncs, de tot mal i coneixereu tota la justícia.» 3 Vaig dir: «De quins mals m'he d'abstenir? Escolteu —va dir ell—: de l'adulteri, de la embriaguesa, dels disturbis, de l'excés de menjar, de la delicatessen i la deshonestedat, de l'orgull, del frau, de la mentida, de la detracció, de la hipocresia, del record d'injúries i de tota maledicència.» 4 Perquè aquestes són les obres d'iniquitat, de les quals el servent de Déu s'ha d'abstenir. Perquè qui no es pot abstenir d'aquestes coses, no pot viure per a Déu. 5 Però escolta —va dir ell— què passa amb aquestes coses: perquè n'hi ha moltes més de les quals el servent de Déu s'ha d'abstenir. Del robatori i l'engany; del fals testimoni, de la cobdícia, de la fanfarroneria i de totes les altres coses semblants. 6 Et semblen aquestes coses dolentes o no? De fet, són molt dolentes per als servents de Déu. Per tant, el servent de Déu s'ha d'abstenir de totes aquestes obres. 7 Guarda't, doncs, d'elles, a fi que visquis per a Déu i siguis inscrit entre els qui se n'abstenen. I així t'he mostrat quines coses has d'evitar: ara aprèn de què no t'has d'abstenir. 8 No t'abstinguis de cap bona obra, sinó fes-la. Escolta — va dir ell— quina és la virtut d'aquelles bones obres que has de fer per ser salvat. La primera de totes és la fe, el temor del Senyor, la caritat, la concòrdia, l'equitat, la veritat, la paciència i la castedat. 9 No hi ha res millor que aquestes coses a la vida de l'home; qui les guarda i les fa durant la seva vida. Escolta a continuació què passa. 10 Servir les vídues; no menysprear els orfes ni els pobres; redimir els servents de Déu de la necessitat; ser hospitalaris; (perquè en l'hospitalitat de vegades hi ha gran fruit) no ser contenciós, sinó estar tranquil. 11 Ser humil per sobre de tots els homes; reverenciar els ancians; esforçar-se per ser just; respectar la germanor; suportar les ofenses; ser pacient; no rebutjar els qui han caigut de la fe, sinó convertir-los i animar-los; amonestar els pecadors; no oprimir els qui són els nostres deutors; i totes les altres coses semblants. 12 Et semblen aquestes coses bones o no? I jo vaig dir: Què hi pot haver millor que aquestes paraules? Viu, doncs —va dir ell—, en aquests manaments i no te'n desviïs. Perquè si guardes tots aquests manaments, viuràs per a Déu. I tots els qui guardin aquests manaments viuran per a Déu.
El segon llibre del pastor d'Hermas - Manaments
COMANDA 9 1 Em va tornar a dir: «Aparteu de vosaltres tot dubte; i no pregunteu res en absolut, quan demaneu alguna cosa al Senyor; dient dins vostre: Com podré demanar alguna cosa al Senyor i rebre-la, ja que he pecat tant contra ell?» 2 No pensis així, sinó gira't al Senyor amb tot el teu cor i demana-li sense dubtar, i coneixeràs la misericòrdia del Senyor; com que no t'abandonarà, sinó que complirà la petició de la teva ànima. 3 Perquè Déu no és com els homes, conscient dels danys que ha rebut; sinó que oblida els danys i té compassió de la seva criatura. 4 Purifica, doncs, el teu cor de tots els vicis d'aquest món present i observa els manaments que t'he donat de Déu; i rebràs totes les coses bones que demanis, i no et faltarà res de totes les teves peticions, si ho demanes al Senyor sense dubtar. 5 Però els qui no són així, no obtindran res del que demanen. Perquè els qui estan plens de fe ho demanen tot amb confiança i ho reben del Senyor, perquè ho demanen sense dubtar. Però el qui dubta, difícilment viurà per a Déu, si no es penedeix. 6 Per tant, purifica el teu cor de dubtes, i posa fe i confia en Déu, i rebràs tot el que demanis. Però si per casualitat demanes alguna cosa i no la rebis (immediatament), no dubtis per això, perquè no has rebut immediatament la petició de la teva ànima. 7 Perquè potser no ho rebràs aviat per la teva prova, o per algun pecat que desconeixes. Però no deixis de demanar, i llavors rebràs. Altrament, si deixes de demanar, hauràs de queixar-te de tu mateix, i no de Déu, que no t'ha donat el que desitjaves. 8 Considereu, doncs, aquest dubte, com de cruel i perniciós és; i com desarrela completament de la fe molts que eren molt fidels i ferms. Perquè aquest dubte és filla del diable i tracta molt malament els servents de Déu. 9 Menysprea-la, doncs, i la dominaràs en tota ocasió. Posa't una fe ferma i poderosa: perquè la fe ho promet tot i ho perfecciona tot. Però el dubtar no creurà que obtindrà res amb tot el que pot fer. 10 —Veus, doncs —diu ell—, que la fe ve de dalt, de Déu, i té un gran poder. Però el dubte és un esperit terrenal, prové del diable i no té força. 11 Tu, doncs, conserva la virtut de la fe i aparta't del dubte, en què no hi ha virtut, i viuràs per a Déu. I tots els qui fan aquestes coses viuran per a Déu. COMANDA 10 1 Allunya de tu tota tristesa; perquè és germana del dubte i de la ira. Com és, senyor, que és germana d'aquestes? Perquè la tristesa, la ira i el dubte em semblen molt diferents entre si. 2 I ell va respondre: Ets insensible, que no ho entens? Perquè la tristesa és el més perjudicial de tots els esperits i el pitjor per als servents de Déu: destrueix els esperits de tots els homes i turmenta l'Esperit Sant; i també salva. 3 Senyor —vaig dir—, sóc molt ximple i no entenc aquestes coses. No puc comprendre com pot turmentar i, tanmateix, salvar. Escolta —va dir ell— i entén. Aquells que mai no van buscar la veritat ni van preguntar sobre la
majestat de Déu, sinó que només van creure, estan involucrats en els afers dels pagans. 4 I hi ha un altre profeta mentider que destrueix les ments dels servents de Déu; és a dir, dels que dubten, no dels que confien plenament en el Senyor. Ara aquestes persones dubtoses vénen a ell, com a un esperit diví, i li pregunten què els passarà. 5 I aquest profeta mentider, que no té en ell el poder de l'Esperit diví, els respon segons les seves demandes i omple les seves ànimes amb promeses segons el que desitgen. Tanmateix, aquest profeta és vanitós i respon coses vanites a aquells que ells mateixos són vanitosos. 6 I tot allò que li pregunten els homes vanitosos, ell els respon en va. No obstant això, diu algunes coses amb veritat. Perquè el diable l'omple amb el seu esperit, perquè pugui derrocar alguns dels justos. 7 Per tant, tots els qui són forts en la fe del Senyor i s'han revestit de la veritat no s'uneixen a aquests esperits, sinó que se'n allunyen. Però els qui dubten i es penedeixen sovint com els pagans, els consulten i s'acumulen grans pecats, servint ídols. 8 Per tant, tots els que són així, consulteu-los en tota ocasió; adoren ídols; són ximples i no tenen la veritat. 9 Perquè Déu no ha de demanar-li cap esperit, sinó que qui té el poder de la divinitat ho diu tot pel seu compte, perquè ve de dalt, del poder de Déu. 10 Però aquell a qui li pregunten parla segons els desitjos dels homes i sobre molts altres assumptes del món present, no entén les coses que pertanyen a Déu, perquè aquests esperits estan enfosquits per aquestes coses, i corromputs i trencats. 11 Com les bones vinyes, si són descuidades, són oprimides per males herbes i espines, i finalment moren per elles; així són els homes que creuen en aquests esperits. 12 Cauen en moltes accions i negocis, i són buids de seny, i quan pensen en coses que pertanyen a Déu, no entenen res en absolut; però si alguna vegada senten alguna cosa sobre el Senyor, els seus pensaments estan en els seus negocis. 13 Però els qui tenen temor del Senyor i busquen la veritat sobre Déu, tenint tots els seus pensaments en el Senyor, comprenen tot allò que se'ls diu i ho entenen immediatament, perquè tenen el temor del Senyor en ells. 14 Perquè on habita l'esperit del Senyor, també hi ha més enteniment. Per tant, uneix-te al Senyor i ho entendràs tot. 15 Aprèn ara, oh home imprudent! com la tristesa preocupa l'Esperit Sant i com salva. Quan un home dubtós està involucrat en alguna cosa i no l'aconsegueix per culpa del seu dubte, aquesta tristesa entra en ell, entristeix l'Esperit Sant i l'entristeix. 16 De nou, quan la ira s'apodera d'un home per qualsevol negoci, s'emociona molt; i aleshores la tristesa torna a entrar al cor d'aquell que estava commogut per la ira, i es turmenta pel que ha fet, i es penedeix, perquè ha fet el que no ha fet bé. 17 Aquesta tristesa, doncs, sembla que porta salvació, perquè es penedeix de la seva mala acció. Però ambdues altres coses, és a dir, el dubte i la tristesa, com les que s'han esmentat abans, molesten l'esperit: el dubte, perquè la seva obra no va tenir èxit; i la tristesa, perquè va irritar l'Esperit Sant. 18 Allunya, doncs, la tristesa de tu mateix i no afligeixis l'Esperit Sant que habita en tu, no fos cas que supliqués a
El segon llibre del pastor d'Hermas - Manaments
Déu i s'allunyés de tu. Perquè l'esperit del Senyor, que ha estat donat per habitar en la carn, no suporta aquesta tristesa. 19 Per tant, revesteix-te de l'alegria, que sempre té el favor del Senyor, i te'n regocijaràs. Perquè tot home alegre fa el bé; gaudeix de les coses bones i menysprea la tristesa. 20 Però l'home trist sempre fa malament. Primer, fa malament, perquè entristeix l'Esperit Sant, que és donat a l'home, essent de naturalesa alegre. I també fa malament, perquè prega amb tristesa al Senyor, i no li fa un primer reconeixement agraït per les seves antigues misericòrdies, i no obté de Déu el que demana. 21 Perquè la pregària d'un home trist no sempre té eficàcia per pujar a l'altar de Déu. I li vaig dir: Senyor, per què la pregària d'un home trist no té virtut per pujar a l'altar de Déu? Perquè, va dir, la tristesa roman al seu cor. 22 Per tant, quan l'oració d'un home va acompanyada de tristesa, no permetrà que les seves peticions pugin pures a l'altar de Déu. Perquè així com el vi, quan es barreja amb vinagre, ja no té la dolçor que tenia abans, així la tristesa, barrejada amb l'Esperit Sant, no permet que l'oració d'un home sigui la mateixa que seria d'una altra manera. 23 Per tant, purifica't de la tristesa, que és dolenta, i viuràs per a Déu. I tots els altres viuran per a Déu, tants com deixin de banda la tristesa i es revestissin d'alegria. COMANDA 11 1 Em va mostrar uns homes asseguts en bancs i un altre assegut en una cadira, i em va dir: «Veus els qui seuen als bancs? Senyor», vaig dir jo, «els veig». Ell va respondre: «Són els fidels, i el que seu a la cadira és un esperit terrenal». 2 Perquè no entra a l'assemblea dels fidels, sinó que l'evita. Sinó que s'uneix als dubtosos i buits; i els profetitza en racons i llocs amagats; i els complau parlant segons tots els desitjos dels seus cors. 3 Perquè qui es col·loca entre recipients buits no es trenca, sinó que l'un s'adapta a l'altre. Però quan entra en companyia d'homes justos, que estan plens de l'esperit de Déu, i preguen al Senyor, aquell home es buida perquè l'esperit terrenal fuig d'ell, i queda mut i no pot parlar res. 4 Com si en un magatzem aturéssim vi o oli; i entre aquests recipients hi posessim una gerra buida; i després vinguéssim a obrir-la, la trobaríem buida tal com l'havíem tapat: així aquells profetes buits quan arriben entre els esperits dels justos, es troben que són tal com van venir. 5 Vaig dir: Com podrà un home discernir-los, doncs? Considera el que diré considerant ambdues classes d'homes; i tal com et parli, així demostraràs el profeta de Déu i el fals profeta. 6 Primer poseu a prova l'home que té l'esperit de Déu, perquè l'esperit que ve de dalt és humil i tranquil, i s'allunya de tota maldat i dels desitjos vans del món present, i es fa més humil que tots els homes, i no respon a ningú quan se li pregunta, ni tampoc a tothom en particular, perquè l'Esperit de Déu no parla a l'home quan vol, sinó quan Déu vol. 7 Quan, doncs, un home que té l'Esperit de Déu entra a l'església dels justos, que tenen la fe de Déu, i preguen al Senyor, aleshores el sant àngel de Déu omple aquell home
amb l'Esperit beneït, i parla a la congregació tal com és mogut per Déu. 8 Així doncs, es coneix l'esperit de Déu, perquè qui parla per l'Esperit de Déu, parla com vol el Senyor. 9 Escolta ara sobre l'esperit terrenal, que és buit i ximple, i sense virtut. I primer de tot l'home que se suposa que té l'Esperit (quan en realitat no el té), s'exalta i desitja tenir el primer seient, i és malvat i ple de paraules. 10 I passa el seu temps en el plaer i en tota mena de voluptuositat; i rep la recompensa de la seva endevinació; la qual si no la rep, no endevina. 11 Hauria l'Esperit de Déu de rebre recompensa i divinació? No és propi d'un profeta de Déu fer això. 12 Així veieu la vida de cadascun d'aquests profetes. Per tant, proveu per la seva vida i obres aquell home que diu que té l'Esperit Sant. I creieu en l'Esperit que ve de Déu, i té poder com a tal. Però no creieu en l'esperit terrenal i buit, que és del diable, en qui no hi ha fe ni virtut. 13 Escolta ara la paràbola que et diré: Pren una pedra i llança-la cap al cel, o bé agafa un broc d'aigua i fes-lo pujar cap allà, i mira si pots arribar fins al cel. 14 Senyor —vaig dir—, com es pot fer això? Cap de les dues coses que heu esmentat és possible. Ell va respondre: «Per tant, així com aquestes coses no es poden fer, l'esperit terrenal no té virtut ni efecte. 15 Compreneu encara més el poder que ve de dalt, en aquesta similitud. Els grans de calamarsa que cauen són extremadament petits; i tanmateix, quan cauen sobre el cap d'un home, com li causen dolor? 16 I també; considereu els excrements d'una casa: com les petites gotes que cauen a la terra fan un forat a les pedres. 17 Així, de la mateixa manera, les coses més petites que vénen de dalt i cauen a terra tenen una gran força. Per tant, uneix-te a aquest esperit, que té el poder; i aparta't de l'altre que és buit. COMANDA 12 1 Em va tornar a dir: treu de tu tots els mals desitjos i posa't desitjos bons i sants. Perquè havent posat un bon desig, odiaràs allò que és dolent i el frenaràs com vulguis. Però un mal desig és terrible i difícil de domar. 2 És molt horrible i salvatge: i per la seva salvatgia consumeix els homes. I sobretot si un servent de Déu hi cau per casualitat, tret que sigui molt savi, s'hi arruïna. Perquè destrueix aquells que no tenen el vestit d'un bon desig: i estan ocupats en els afers d'aquest món present; i els lliura a la mort. 3 Senyor —vaig dir—, quines són les obres d'un mal desig que porten els homes a la mort? Mostra-me-les, perquè me'n pugui allunyar. Escolta, va dir ell, per quines obres un mal desig porta els servents de Déu a la mort. 4 Primer de tot, és un desig malvat cobejar la dona d'un altre home; o que una dona cobegi el marit d'un altre; com també desitjar les delícies de les riqueses, i una multitud d'aliments superflus, i embriaguesa, i moltes delits. 5 Perquè en molta delicadesa hi ha follia; i molts plaers són innecessaris per als servents de Déu. Per tant, aquesta cobdícia és dolenta i perniciosa, que porta a la mort els servents de Déu. Perquè tota aquesta cobdícia prové del diable.
El segon llibre del pastor d'Hermas - Manaments
6 Tothom qui, doncs, s'allunya de tots els mals desitjos, viurà per a Déu; però els qui s'hi sotmeten moriran per sempre. Perquè aquesta mala concupiscència és mortal. Vesteix-te, doncs, del desig de justícia i, armat amb el temor del Senyor, resisteix tota concupiscència malvada. 7 Perquè aquesta por habita en els bons desitjos; i quan la mala cobdícia et vegi armat amb la por del Senyor i resistint-hi, fugirà lluny de tu i no apareixerà davant teu, però temeu la vostra armadura. 8 I tindràs la victòria, i seràs coronat per ella; i assoliràs aquell desig que és bo; i donaràs la victòria que has obtingut a Déu, i el serviràs fent allò que tu mateix faries. 9 Perquè si serveixes els bons desitjos i hi estàs subjecte, podràs dominar els teus mals desitjos; i ells et seran subjectes com vulguis. 10 I vaig dir: Senyor, voldria saber com servir aquest desig que és bo? Escolta, diu ell, temeu Déu i poseu la vostra confiança en ell, i estimeu la veritat i la justícia, i feu el que és bo. 11 Si fas aquestes coses, seràs un servent aprovat de Déu; i el serviràs; i tots els altres que serveixin de la mateixa manera un bon desig viuran per a Déu. 12 I quan hagué complert aquests dotze manaments, em digué: Ara tens aquests manaments, camina en ells; i exhorta els qui escolten els qui es penedeixen, i que mantinguin pur el seu penediment tots els dies que els queden de vida. 13 I compleix diligentment aquest ministeri que et confio, i en trauràs un gran profit; i trobaràs el favor de tots aquells que es penedeixin i creguin les teves paraules. Perquè jo sóc amb tu, i els obligaré a creure. 14 I li vaig dir: Senyor, aquests manaments són grans i excel·lents, i capaços d'alegrar el cor d'aquell home que serà capaç de guardar-los. Però, senyor, no puc dir si poden ser observats per algú? 15 Ell va respondre: «Fàcilment guardaràs aquests manaments, i no seran difícils; però, si deixes entrar una vegada al teu cor que ningú no els pot guardar, no els compliràs.» 16 Però ara et dic que si no observes aquests manaments, sinó que els descuides, no seràs salvat, ni tu, ni els teus fills, ni la teva casa; perquè has jutjat que aquests no poden ser guardats per l'home. 17 Em va dir aquestes coses amb molta ràbia, de manera que em va espantar molt. I va canviar la seva cara, de manera que no va poder suportar la seva ira. 18 I quan em va veure completament turmentat i confós, va començar a parlar amb més moderació i alegria, dient: Oh, ximple i sense enteniment! 19 Inconstant, sense conèixer la majestat de Déu, quant gran i meravellós és; qui va crear el món per a l'home, i li va sotmetre tota criatura: i li va donar tot el poder, perquè pogués complir tots aquests manaments. 20 «És capaç de complir tots aquests manaments —va dir ell— qui té el Senyor al cor; però els qui només tenen el Senyor a la boca, i tenen el cor endurit, i estan lluny del Senyor, per a aquestes persones aquests manaments són durs i difícils.» 21 Poseu, doncs, vosaltres que sou buits i lleugers en la fe, el Senyor, el vostre Déu, en els vostres cors i percebreu que res no és més fàcil que aquests manaments, ni més agradable, ni més suau i sant.
22 I convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu, i abandoneu el diable i els seus plaers, perquè són dolents, amargs i impurs. I no temeu el diable, perquè no té cap poder sobre vosaltres. 23 Perquè jo sóc amb tu, el missatger del penediment, que tinc el domini sobre ell. El diable espanta els homes, però el seu terror és en va. Per tant, no el temis, i fugirà de tu. 24 I li vaig dir: Senyor, escolta'm que et dic unes poques paraules. Ell va respondre: Continua dient: Un home desitja guardar els manaments de Déu, i no hi ha ningú que no pregui a Déu per poder guardar els seus manaments. 25 Però el diable és dur, i pel seu poder governa sobre els servents de Déu. I va dir que no pot governar sobre els servents de Déu, que confien en ell amb tot el seu cor. 26 El diable pot lluitar, però no els pot vèncer. 27 Perquè si us hi resistiu, fugirà de vosaltres amb confusió. Però els qui no són plens de fe temen el diable, com si tingués un gran poder. Perquè el diable posa a prova els servents de Déu i si els troba buits, els destrueix. 28 Perquè així com l'home, quan omple gerros de bon vi, i en posa uns quants mig plens, i ve a provar i tastar els gerros, no prova els que estan plens, perquè sap que són bons; sinó que tasta els que estan mig plens, per por que no s'agrin (perquè els gerros mig plens aviat s'agregen i perden el gust del vi), així el diable ve als servents de Déu per provar-los. 29 Els qui són plens de fe se li resisteixen fermament, i ell se'n va, perquè no troba lloc on entrar-hi: aleshores va cap als qui no són plens de fe, i com que té lloc d'entrada, hi entra i fa amb ells el que vol, i esdevenen els seus servents. 30 Però jo, el missatger del penediment, us dic: No temeu el diable, perquè sóc enviat a vosaltres, perquè pugui estar amb vosaltres, tants com us penedireu de tot cor, i perquè us pugui confirmar en la fe. 31 Creieu, doncs, vosaltres que per les vostres transgressions heu oblidat Déu i la vostra pròpia salvació; i afegint als vostres pecats us heu fet la vida molt pesada. 32 Que si us convertiu al Senyor amb tot el vostre cor i el serviu segons la seva voluntat, ell us guarirà dels vostres pecats anteriors i tindreu domini sobre totes les obres del diable. 33 No us espanteu, doncs, per la més petita de les seves amenaces, perquè no tenen força, com els nervis d'un mort. Escolteu-me, però temeu el Senyor Totpoderós, que pot salvar-vos i destruir-vos; i guardeu els seus manaments, a fi que visqueu per a Déu. 34 I li vaig dir: Senyor, ara estic confirmat en tots els manaments del Senyor mentre ets amb mi, i sé que trencaràs tot el poder del diable. 35 I nosaltres també el vencerem, si podem, amb l'ajuda del Senyor, guardar aquests manaments que has transmès. 36 Els guardaràs —va dir ell— si purifiques el teu cor envers el Senyor. I també els guardaran tots aquells que netegin els seus cors dels desitjos vans del món present i visquin per a Déu.