El vot de Nazareth Nombres 6:1-21 1 El Senyor va parlar a Moisès, dient: 2 Parla als fills d'Israel i digues-los: Quan un home o una dona es separi per fer un vot de nazireu, per consagrar-se al Senyor, 3 S'apartarà del vi i de les begudes fortes, i no beurà vinagre de vi, ni vinagre de beguda forta, ni beurà cap licor de raïm, ni menjarà raïm humit o sec. 4 Durant tots els dies de la seva separació no menjarà res que sigui fet de l'arbre de la vinya, des dels grans fins a la pellofa. 5 Durant tot el vot de la seva separació, no passarà cap navalla pel seu cap; fins que s'acompleixin els dies en què es consagrarà al Senyor, serà sant i deixarà créixer els cabells del seu cap. 6 Tot el temps que es consagri al Senyor, no s'acostarà a cap cadàver. 7 No es farà impur pel seu pare, ni per la seva mare, ni pel seu germà, ni per la seva germana, quan morin, perquè la consagració del seu Déu és sobre el seu cap. 8 Tots els dies de la seva separació serà consagrat al Senyor. 9 I si algú mor de sobte a prop d'ell, i ha contaminat el cap de la seva consagració, aleshores es raparà el cap el dia de la seva purificació, el setè dia se l'afaitarà. 10 I el vuitè dia portarà dues tortugues o dos colomins joves al sacerdot, a l'entrada del tabernacle de la reunió. 11 I el sacerdot oferirà l'un com a sacrifici pel pecat i l'altre com a holocaust, i farà l'expiació per ell, pel seu pecat a causa d'un mort, i santificarà el seu cap aquell mateix dia. 12 Consagrarà al Senyor els dies de la seva separació i portarà un anyell d'un any com a sacrifici per la culpa; però els dies anteriors seran perduts, perquè la seva separació ha estat contaminada. 13 Aquesta és la llei del nazireu: quan s'acompleixin els dies de la seva separació, serà conduït a l'entrada del tabernacle de la reunió. 14 I oferirà la seva ofrena al Senyor: un anyell d'un any sense defectes per a l'holocaust, una ovella d'un any sense defectes per a l'ofrena pel pecat i un moltó sense defectes per a l'ofrena de pau. 15 I una cistella de pa sense llevat, coques de farina fina pastada amb oli i galanes de pa sense llevat untades amb oli, amb la seva ofrena vegetal i les seves libacions. 16 I el sacerdot els presentarà davant del Senyor, i oferirà el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust. 17 Oferirà el moltó com a sacrifici de pau al Senyor, juntament amb la cistella de pa sense llevat; el sacerdot també oferirà la seva ofrena vegetal i la seva libació. 18 El nazireu s'afaitarà el cap del seu nazareu a l'entrada del tabernacle de la reunió, prendrà els cabells del cap del seu nazareu i els posarà al foc que hi ha sota el sacrifici de les ofrenes de pau.
1
El vot de Nazareth
19 I el sacerdot prendrà l'espatlla cuita del moltó, i una coca sense llevat de la cistella, i una galeta sense llevat, i ho posarà a les mans del nazireu, després que s'hagi afaitat els cabells del seu nazareu. 20 I el sacerdot els brandarà com a ofrena brandada davant del Senyor; això és sant per al sacerdot, juntament amb el pit brandat i l'espatlla aixecada; i després d'això, el nazireu podrà beure vi. 21 Aquesta és la llei del nazireu que ha fet un vot i de la seva ofrena al Senyor per la seva separació, a més del que hagi adquirit. Segons el vot que ha fet, així ha d'actuar segons la llei de la seva separació.
Samsó Jutges 13 1 Els fills d'Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar en mans dels filisteus durant quaranta anys. 2 Hi havia un home de Zorah, de la família dels danites, que es deia Manóah; la seva dona era estèril i no va donar fills. 3 L'àngel del Senyor es va aparèixer a la dona i li digué: «Ets estèril i no pots donar a llum; però concebràs i donaràs a llum un fill.» 4 Ara, doncs, vés amb compte, et prego, de no beure vi ni begudes fortes, i no menjar res impur. 5 Perquè concebràs i donaràs a llum un fill, i no li passarà cap navalla pel cap, perquè el nen serà nazireu consagrat a Déu des del ventre matern; i ell començarà a alliberar Israel de la mà dels filisteus. 6 Llavors la dona va anar i va dir al seu marit: «Un home de Déu ha vingut a mi, i el seu aspecte era com el d'un àngel de Déu, molt terrible; però no li vaig preguntar d'on era, ni em va dir el seu nom. 7 Però ell em va dir: «Concebràs i donaràs a llum un fill; no beguis vi ni begudes fortes, ni mengis res impur, perquè el noi serà nazireu consagrat a Déu des del ventre matern fins al dia de la seva mort.» 8 Llavors Manóah va suplicar al Senyor, i va dir: «Senyor meu, que l'home de Déu que has enviat torni a nosaltres i ens ensenyi què hem de fer amb el noi que naixerà.» 9 Déu va escoltar la veu de Manóah, i l'àngel de Déu va tornar a trobar la dona mentre ella seia al camp; però Manóah, el seu marit, no era amb ella. 10 La dona va córrer de pressa i va anunciar-ho al seu marit, dient-li: «Mira, se m'ha aparegut l'home que em va venir a veure l'altre dia.» 11 Manóah es va alçar i va anar darrere la seva dona, i va anar on era l'home, i li va dir: «Ets tu l'home que va parlar a la dona?» Ell va respondre: «Sóc jo.» 12 I Manóah va dir: «Ara, que es compleixin les teves paraules. Com hem de guiar el noi i com hem de fer amb ell?» 13 I l'àngel del Senyor digué a Manóah: «Que es guardi de tot el que he dit a la dona.» 14 No pot menjar res que surti de la vinya, ni beure vi ni begudes fortes, ni menjar res impur; que ho observi tot allò que li he manat. 15 Manóah va dir a l'àngel del Senyor: «Et prego, deixa'ns que t'atendim fins que t'haguem preparat un cabrit.» 16 L'àngel del Senyor va dir a Manóah: «Encara que em retinguis, no menjaré del teu pa. Però si vols oferir un holocaust, l'has d'oferir al Senyor.» Perquè Manóah no sabia que era un àngel del Senyor. 17 Manóah va preguntar a l'àngel del Senyor: «Quin és el teu nom, perquè quan es compleixin les teves paraules, et puguem honorar?» 18 I l'àngel del Senyor li digué: Per què em preguntes així pel meu nom, si és secret? 19 Manóah va prendre un cabrit amb una ofrena vegetal i la va oferir sobre una roca al Senyor. I l'àngel va fer un prodigi, i Manóah i la seva dona ho van mirar. 20 Quan la flama pujava de l'altar cap al cel, l'àngel del Senyor va pujar amb la flama de l'altar. Manóah i la seva dona, en veure-ho, van caure de cara a terra. 2
El vot de Nazareth
21 Però l'àngel del Senyor ja no es va aparèixer més a Manóah i a la seva dona. Aleshores Manóah va saber que era un àngel del Senyor. 22 I Manóah va dir a la seva dona: «Morirem de ben segur, perquè hem vist Déu.» 23 Però la seva dona li va respondre: «Si el Senyor hagués volgut matar-nos, no hauria acceptat de les nostres mans un holocaust i una ofrena vegetal, ni ens hauria mostrat totes aquestes coses, ni ens hauria dit aquestes coses com aquestes.» 24 I la dona va donar a llum un fill, i li va posar per nom Samsó. I el nen va créixer, i el Senyor el va beneir. 25 I l'Esperit del Senyor va començar a moure'l de vegades al campament de Dan, entre Sorà i Eixtaol. Jutges 14 1 Samsó va baixar a Timna i hi va veure una dona de les filles dels filisteus. 2 I pujà i ho va explicar al seu pare i a la seva mare, dient: He vist una dona a Timnat d'entre les filles dels filisteus. Ara, doncs, busca-me-la per esposa. 3 El seu pare i la seva mare li van dir: «No hi ha cap dona entre les filles dels teus germans o entre tot el meu poble, que vagis a prendre per esposa una d'aquests filisteus incircumcisos?» Samsó va respondre al seu pare: «Pren-me-la, perquè m'agrada.» 4 Però el seu pare i la seva mare no sabien que allò venia del Senyor, que buscava una ocasió contra els filisteus, perquè en aquell temps els filisteus dominaven Israel. 5 Samsó va baixar a Timna, amb el seu pare i la seva mare, i van arribar a les vinyes de Timna. I vet aquí que un lleó jove va rugir contra ell. 6 L'Esperit del Senyor el va sobreviure amb força, i el va esquinçar com si fos un cabrit, sense res a la mà; però no va dir al seu pare ni a la seva mare el que havia fet. 7 I baixà i parlà amb la dona, i ella va agradar molt a Samsó. 8 I al cap d'un temps va tornar per prendre-la, i es va desviar per veure el cadàver del lleó; i vet aquí que hi havia un eixam d'abelles i mel dins del cadàver del lleó. 9 I en va prendre amb les mans, i va continuar menjant, i va tornar a casa del seu pare i de la seva mare, i els en va donar, i ells van menjar; però no els va dir que havia pres la mel del cadàver del lleó. 10 El seu pare va baixar a casa de la dona, i Samsó va fer allà un banquet, perquè així solien fer els joves. 11 I va succeir que, quan el van veure, van portar trenta companys perquè estiguessin amb ell. 12 Samsó els digué: «Us proposaré una endevinalla. Si me la podeu resoldre dins dels set dies de la festa i la podeu esbrinar, us donaré trenta túniques i trenta mudes de vestit. 13 Però si no m'ho podeu dir, doneu-me trenta llençols i trenta mudes de vestits. I li van dir: «Proposa la teva endevinalla, i la podrem escoltar.» 14 I els digué: «Del menjador va sortir l'aliment, i del fort va sortir la dolçor.» I no van poder resoldre l'endevinalla en tres dies. 15 I va succeir el setè dia que van dir a la dona de Samsó: «Convence el teu marit perquè ens resolgui l'endevinalla, no fos cas que et creméssim a tu i a la casa del teu pare. Ens heu cridat per prendre el que tenim? No és així?» 16 La dona de Samsó va plorar davant d'ell i li va dir: «Només m'odies i no m'estimes; has proposat una endevinalla als fills del meu poble i no me l'has explicada.» Ell li va respondre: «No l'he explicat al meu pare ni a la meva mare, i te l'hauré d'explicar a tu?» 17 I ella va plorar davant d'ell els set dies que va durar el banquet; i el setè dia ell li ho va explicar, perquè ella s'havia obstinat amb ell; i ella va explicar l'endevinalla als fills del seu poble. 18 I els homes de la ciutat li van dir el setè dia, abans de la posta de sol: «Què hi ha més dolç que la mel, i què hi ha més fort que un lleó?» I ell els va respondre: «Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella, no hauríeu descobert la meva endevinalla.»
3
El vot de Nazareth
19 L'Esperit del Senyor el va sobreviure, i va baixar a Ascaló, i en va matar trenta homes, i va prendre el seu botí, i va donar vestits de muda als qui havien resolt l'endevinalla. I la seva ira es va encendre, i va pujar a casa del seu pare. 20 Però la dona de Samsó va ser donada al seu company, de qui havia fet d'amiga. Jutges 15 1 Poc després, a l'època de la sega del blat, Samsó va anar a visitar la seva dona amb un cabrit i li va dir: «Aniré a la meva dona a la cambra.» Però el pare de la dona no el va deixar entrar. 2 El seu pare va dir: «Jo pensava que l'havies odiat completament, per això l'he donada a la teva companya. No és la seva germana petita més bonica que ella? Pren-la, si us plau, en comptes d'ella.» 3 Samsó digué: «Ara seré més innocent que els filisteus, tot i que els causi un desgrat.» 4 Samsó va anar i va atrapar tres-centes guineus, va agafar aixovars, va girar cua amb cua i va posar un aixovar al mig, entre dues cues. 5 I després de calar foc a les torxes, les va deixar anar als sembrats dels filisteus, i va cremar tant els garrots com el blat en peu, juntament amb les vinyes i les oliveres. 6 Llavors els filisteus van dir: «Qui ha fet això?» I ells van respondre: «Samsó, gendre del timnita, perquè havia pres la seva dona i l'havia donada al seu company.» I els filisteus van pujar i la van cremar a ella i al seu pare amb foc. 7 Samsó els digué: «Tot i que heu fet això, em venjaré de vosaltres, i després deixaré de fer-ho.» 8 I els va colpejar pel maluc i la cuixa amb una gran matança; i va baixar i va habitar al cim de la roca Etam. 9 Llavors els filisteus van pujar i acamparen a Judà, i es van estendre per Lehí. 10 I els homes de Judà van dir: «Per què heu pujat contra nosaltres?» I ells van respondre: «Hem pujat a lligar Samsó, a fer-li el que ell ens ha fet a nosaltres.» 11 Llavors tres mil homes de Judà van pujar al cim de la roca d'Etam i digueren a Samsó: «No saps que els filisteus governen sobre nosaltres? Què ens has fet?» Samsó els respongué: «Jo els he fet el que ells em van fer a mi.» 12 I li van dir: «Hem baixat per lligar-te i lliurar-te a les mans dels filisteus.» Samsó els va respondre: «Jureu-me que no em caureu vosaltres mateixos.» 13 I li van respondre: «No; sinó que et lligarem fermament i et lliurarem a les seves mans, però de ben segur no et matarem.» I el van lligar amb dues cordes noves i el van fer pujar de la roca. 14 Quan va arribar a Lehí, els filisteus van cridar contra ell, i l'Esperit del Senyor va venir poderosament sobre ell, i les cordes que duia als braços es van convertir com lli cremat al foc, i les seves lligadures es van desfer de les seves mans. 15 I va trobar una mandíbula nova d'ase, va estendre la mà, la va agafar i va matar-ne mil. 16 Samsó digué: «Amb la mandíbula d'un ase, munts i munts! Amb la mandíbula d'un ase he matat mil homes.» 17 I va succeir que, quan va acabar de parlar, va llençar la mandíbula de la mà i va anomenar aquell lloc Ramat-lehí. 18 I tenia molta set, i va invocar el Senyor, i digué: Tu has donat aquesta gran salvació a les mans del teu servent. I ara, he de morir de set i caure en mans dels incircumcisos? 19 Però Déu va obrir un forat que hi havia a la mandíbula, i en va sortir aigua; i quan va beure, el seu esperit va tornar i va reviure. Per això va anomenar aquell lloc En-Hacoré, que és a Lehí fins al dia d'avui. 20 I va jutjar Israel en temps dels filisteus durant vint anys. Jutges 16 1 Samsó va anar a Gaza, hi va veure una prostituta i es va acostar a ella.
4
El vot de Nazareth
2 I van informar els gazetes, dient: Samsó ha arribat aquí. I el van envoltar i el van esperar tota la nit a la porta de la ciutat, i van estar en silenci tota la nit, dient: Demà al matí, quan es faci de dia, el matarem. 3 Samsó va estar dormint fins a mitjanit; a mitjanit es va llevar, va agafar les portes de la porta de la ciutat i els dos pilars, se'n va anar amb tot, amb la barra i tot, se'ls va posar a les espatlles i els va portar al cim d'un turó que hi ha davant d'Hebron. 4 I després va succeir que va estimar una dona de la vall de Sorec, que es deia Dalila. 5 I els prínceps dels filisteus van pujar a ella i li van dir: «Sedueix-lo i mira en què rau la seva gran força, i com el podem vèncer, perquè el puguem lligar i oprimir-lo; i et donarem cadascun de nosaltres mil-centes peces de plata.» 6 Dalila va dir a Samsó: «Digues-me, et prego, en què rau la teva gran força i amb què et podrien lligar per afligir-te.» 7 Samsó li va respondre: «Si em lliguessin amb set cordes verdes que no s'haguessin assecat mai, em tornaré feble i com qualsevol altre home.» 8 Llavors els prínceps dels filisteus li van portar set lligadures verdes que no s'havien assecat encara, i ella el va lligar amb elles. 9 Hi havia homes a l'aguait, que esperaven amb ella a la cambra. I ella li va dir: «Els filisteus són a sobre teu, Samsó.» I ell va trencar les corretges, com es trenca un fil d'estopa quan toca el foc. Per això no es coneixia la seva força. 10 Dalila digué a Samsó: «Mira, t'has burlat de mi i m'has dit mentides. Ara, et prego, digues-me amb què et poden lligar.» 11 I ell li digué: «Si em lliguen amb cordes noves que no s'hagin fet mai servir, seré feble i com qualsevol altre home.» 12 Dalila, doncs, va agafar cordes noves, el va lligar i li va dir: «Els filisteus són a sobre teu, Samsó.» Samsó tenia gent a l'aguait a la cambra. Samsó se les va trencar dels braços com si fossin fils. 13 Dalila digué a Samsó: «Fins ara t'has burlat de mi i m'has dit mentides. Digues-me amb què et podrien lligar.» Ell li respongué: «Si teixissis els set rínxols del meu cap amb la teranyina. 14 I ella la va fixar amb l'agulla i li va dir: «Els filisteus són a sobre teu, Samsó.» Samsó es va despertar i se'n va anar amb l'agulla de la biga i amb la malla. 15 I ella li va dir: «Com pots dir que t'estimo, si el teu cor no és amb mi? T'has burlat de mi aquestes tres vegades i no m'has dit en què rau la teva gran força.» 16 I va succeir que, com que ella el pressionava diàriament amb les seves paraules, i el pressionava, de manera que la seva ànima estava angoixada fins a la mort; 17 Li va revelar tot el seu cor i li va dir: «No m'ha passat mai pel cap cap amb navalla, perquè sóc nazareu dedicat a Déu des del ventre de la meva mare. Si m'afaiten, la meva força s'allunyarà de mi, em debilitaré i seré com qualsevol altre home.» 18 I quan Dalila va veure que ell li havia revelat tot el seu cor, va enviar a cridar els principals dels filisteus, dient: "Pugeu aquesta vegada, perquè m'ha revelat tot el seu cor." Llavors els principals dels filisteus van pujar a ella, portant diners a la mà. 19 I el va fer dormir sobre els seus genolls; i va cridar un home, i el va fer afaitar els set rínxols del seu cap; i va començar a afligir-lo, i la seva força el va deixar. 20 I ella digué: «Els filisteus són a sobre teu, Samsó.» Samsó es despertà i digué: «Sortiré com les altres vegades i em sacsejaré.» I no sabia que el Senyor s'havia apartat d'ell. 21 Però els filisteus el van agafar, li van buidar els ulls i el van portar a Gaza, i el van lligar amb grillons de bronze; i ell va moldre a la presó. 22 Tanmateix, els cabells del seu cap van començar a créixer de nou després d'haver-se afaitat. 23 Llavors els prínceps dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i per celebrar-ho, perquè deien: «El nostre déu ha posat a les nostres mans Samsó, el nostre enemic».
5
El vot de Nazareth
24 Quan el poble el va veure, van lloar el seu déu, dient: «El nostre déu ha posat a les nostres mans el nostre enemic, el destructor del nostre país i el que va matar molts de nosaltres.» 25 I quan els seus cors estaven alegres, digueren: «Crideu Samsó, que ens faci divertir.» I van cridar Samsó de la presó; i els va fer divertir, i el van posar entre les columnes. 26 Samsó digué al noi que el sostenia per la mà: «Deixa'm tocar les columnes sobre les quals s'assenten les cases i m'hi podré recolzar.» 27 La casa era plena d'homes i dones, i tots els prínceps dels filisteus hi eren; i al terrat hi havia uns tres mil homes i dones que miraven mentre Samsó s'estirava. 28 Samsó va invocar el Senyor i va dir: «Senyor Déu, recorda't de mi, et prego, i dóna'm forces només aquesta vegada, oh Déu, perquè pugui venjar-me dels filisteus per la meva culpa dels dos ulls.» 29 Samsó va agafar les dues columnes del mig sobre les quals s'assentava la casa, i sobre les quals s'aguantava, una amb la mà dreta i l'altra amb l'esquerra. 30 Samsó va dir: «Que mori amb els filisteus.» I es va inclinar amb totes les seves forces, i la casa va caure sobre els senyors i sobre tot el poble que hi havia. Així doncs, els morts que va matar en morir van ser més nombrosos que els que va matar en vida. 31 Llavors els seus germans i tota la casa del seu pare van baixar, el van prendre i el van portar, i el van enterrar entre Sorà i Eixtaol, al sepulcre del seu pare Manóah. I va jutjar Israel durant vint anys.
Samuel 1 Samuel 1 1 Hi havia un home de Ramataim-Sofim, de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohú, fill de Suf, un efrateu. 2 Tenia dues dones; una es deia Anna i l'altra Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia. 3 I aquest home pujava cada any de la seva ciutat per adorar i oferir sacrificis al Senyor de l'univers a Siló. I hi eren els dos fills d'Elí, Hofní i Finees, els sacerdots del Senyor. 4 I quan va arribar el moment que Elcanà va fer l'ofrena, va donar porcions a Peninnà, la seva dona, i a tots els seus fills i filles: 5 Però a Anna li va donar una porció digna, perquè l'estimava; però el Senyor li havia fet quedar el ventre fet. 6 I la seva adversària també la va irritar molt, per fer-la enfadar, perquè el Senyor li havia fet quedar inert. 7 I així ho feia any rere any, quan ella pujava a la casa del Senyor, així la provocava; per això plorava i no menjava. 8 Elcanà, el seu marit, li digué: «Anna, per què plores? I per què no menges? I per què tens el cor trist? No valc jo per a tu que deu fills?» 9 Anna es va llevar, doncs, després d'haver menjat i begut a Siló. El sacerdot Elí estava assegut en un seient, vora un pilar del temple del Senyor. 10 Ella estava plena d'amargor a l'ànima, i va pregar al Senyor, i va plorar molt. 11 I ella va fer un vot, i va dir: Oh Senyor de l'univers, si realment mires l'aflicció de la teva serventa, i em recordes, i no t'oblides de la teva serventa, sinó que li dones un fill home, aleshores el dedicaré al Senyor per a tots els dies de la seva vida, i no passarà cap navalla sobre el seu cap. 12 I va succeir que, mentre ella continuava pregant davant del Senyor, Elí va observar la seva boca. 13 Anna parlava en el seu cor; només es movien els llavis, però no se li sentia la veu; per això Elí pensava que estava borratxa. 14 Elí li digué: «Fins quan estaràs embriagada? Deixa de beure vi.» 15 Anna va respondre: «No, senyor meu. Sóc una dona d'esperit trist. No he begut vi ni begudes fortes, sinó que he vessat la meva ànima davant del Senyor.»
6
El vot de Nazareth
16 No consideris la teva serventa com una filla de Belial, perquè des de l'abundància del meu queixal i del meu dolor he parlat fins ara. 17 Elí va respondre i digué: «Vés en pau, i que el Déu d'Israel et concedeixi la petició que li has demanat.» 18 I ella digué: «Que la teva serventa trobi gràcia als teus ulls.» La dona se'n va anar pel seu camí, va menjar i ja no tenia més cara trista. 19 I es van llevar de bon matí, van adorar davant del Senyor i se'n van tornar a casa seva a Ramà. Elcanà va conèixer la seva dona Anna, i el Senyor se'n va recordar. 20 Quan Anna va concebre, va tenir un fill, i el va anomenar Samuel, dient: «L'he demanat al Senyor.» 21 Elcanà va pujar amb tota la seva família a oferir al Senyor el sacrifici anual i el seu vot. 22 Però Anna no hi va pujar, perquè havia dit al seu marit: «No hi pujaré fins que el nen sigui deslletat. Aleshores el portaré perquè es presenti davant del Senyor i s'hi quedi per sempre.» 23 Elcanà, el seu marit, li digué: «Fes el que et sembli bé; espera fins que l'hagis deslletat; que el Senyor compleixi la seva paraula.» La dona es va quedar, i va alletar el seu fill fins que el va deslletar. 24 I després de deslletar-lo, se'l va endur amb ella amb tres vedells, una mida de farina i una ampolla de vi, i el va portar a la casa del Senyor a Siló. El nen era petit. 25 I van immolar un vedell i van portar el nen a Elí. 26 I ella va dir: «Ah, senyor meu, tan cert com viu la teva ànima, senyor meu, sóc la dona que estava aquí al teu costat, pregant al Senyor.» 27 Per aquest infant vaig pregar, i el Senyor m'ha concedit la petició que li vaig demanar. 28 Per tant, també l'he prestat al Senyor; tot el temps que visqui, serà prestat al Senyor. I allà va adorar el Senyor.
Joan Baptista Lluc 1 1 Ja que molts han pres la iniciativa de posar en ordre una declaració d'allò que entre nosaltres es creu amb més certesa, 2 tal com ens les van transmetre aquells que des del principi van ser testimonis oculars i ministres de la paraula; 3 A mi també em va semblar bé, havent-ho entès perfectament tot des del principi, escriure't per ordre, excel·lentíssim Teòfil, 4 perquè coneguis la certesa de les coses en què has estat instruït. 5 Hi havia en temps d'Herodes, rei de Judea, un sacerdot que es deia Zacaries, del grup d'Abies; la seva esposa era de les filles d'Aaron, i es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant Déu, caminant irreprensiblement en tots els manaments i decrets del Senyor. 7 I no tenien fills, perquè Elisabet era estèril, i tots dos eren ja avançats en edat. 8 I succeí que, mentre ell exercia el sacerdoci davant Déu en l'ordre del seu grup, 9 Segons el costum del sacerdoci, li va tocar a sorts entrar al temple del Senyor per cremar encens. 10 I tota la multitud del poble pregava fora a l'hora de l'encens. 11 I se li va aparèixer un àngel del Senyor que estava dret a la dreta de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por el va envair. 13 Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries, perquè la teva pregària ha estat escoltada; i la teva dona Elisabet et donarà un fill, i li posaràs per nom Joan. 14 I tindràs alegria i alegria, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Perquè serà gran davant del Senyor, i no beurà vi ni beguda fortes, i serà ple de l'Esperit Sant des del ventre de la seva mare. 7
El vot de Nazareth
16 I convertirà molts dels fills d'Israel al Senyor, el seu Déu. 17 I anirà davant d'ell amb l'esperit i el poder d'Elies, per convertir els cors dels pares als fills, i els desobedients a la saviesa dels justos; per preparar un poble preparat per al Senyor. 18 Zacaries va dir a l'àngel: «Com ho sabré? Sóc vell i la meva dona és avançada en anys. 19 I l'àngel li va respondre: «Jo sóc Gabriel, que estic davant de Déu, i he estat enviat per parlar-te i anunciar-te aquestes bones noves. 20 I vet aquí que seràs mut i no podràs parlar fins al dia que aquestes coses es compliran, perquè no creus les meves paraules, que es compliran al seu temps. 21 El poble esperava Zacaries, meravellant-se que s'estovés tant al temple. 22 Quan va sortir, no els podia parlar, i van comprendre que havia vist una visió al temple; els va fer senyals i va quedar mut. 23 I succeí que, tan bon punt es van complir els dies del seu ministeri, se'n tornà a casa seva. 24 I després d'aquells dies, la seva dona Elisabet va concebre i es va amagar cinc mesos, dient: 25 Així ha tractat el Senyor amb mi en els dies que s'ha fixat en mi per treure'm l'oprobi d'entre els homes. 26 I al sisè mes, l'àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret, 27 A una verge, promesa amb un home que es deia Josep, de la casa de David; i el nom de la verge era Maria. 28 L'àngel entrà a ella i li digué: «Ets benvinguda, tu que has estat molt afavorida! El Senyor és amb tu. Ets beneïda entre totes les dones.» 29 Quan el va veure, es va torbar per aquestes paraules i es preguntava quina mena de salutació seria aquesta. 30 L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria, perquè has trobat gràcia davant de Déu.» 31 I vet aquí que concebràs en el teu ventre i donaràs a llum un fill, i li posaràs per nom JESÚS. 32 Serà gran i serà anomenat Fill de l'Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David. 33 I regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regne no tindrà fi. 34 Maria va dir a l'àngel: «Com serà això, si no conec cap home?» 35 L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre tu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això, el que naixerà de tu serà sant i serà anomenat Fill de Déu.» 36 I vet aquí que la teva cosina Elisabet també ha concebut un fill a la seva vellesa, i aquest és el sisè mes per a ella, que era considerada estèril. 37 Perquè per a Déu res no és impossible. 38 Maria digué: «Aquí sóc l'esclava del Senyor; que em sigui fet tal com has dit.» I l'àngel la deixà. 39 Maria es va llevar en aquells dies i se n'anà de pressa a la Muntanya, a una ciutat de Judà; 40 I entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 I va succeir que, tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nadó va saltar dins del seu ventre, i Elisabet va quedar plena de l'Esperit Sant. 42 I ella va cridar amb veu forta, i va dir: Beneïda ets tu entre les dones, i beneït és el fruit del teu ventre. 43 I d'on em ve això, que la mare del meu Senyor vingui a veure'm? 44 Perquè, vet aquí, tan bon punt la veu de la teva salutació va ressonar a les meves orelles, el nadó va saltar d'alegria dins del meu ventre. 45 I beneïda la que ha cregut, perquè es compliran les coses que li van ser dites de part del Senyor. 46 I Maria digué: La meva ànima magnifica el Senyor, 47 I el meu esperit s'ha alegrat en Déu, el meu Salvador. 48 Perquè ha mirat la humilitat de la seva serventa; des d'ara totes les generacions em diran benaventurada. 49 Perquè aquell que és Totpoderós ha fet en mi grans coses, i sant és el seu nom. 50 I la seva misericòrdia és sobre els qui el temen de generació en generació. 51 Ha mostrat força amb el seu braç; ha dispersat els orgullosos en la imaginació dels seus cors.
8
El vot de Nazareth
52 Ha derrocat els poderosos dels seus trons i ha exaltat els humils. 53 Ha omplert de béns els famolencs, i ha acomiadat els rics amb les mans buides. 54 Ha ajudat el seu servent Israel, recordant-se de la seva misericòrdia; 55 Tal com va prometre als nostres pares, a Abraham i a la seva descendència per sempre. 56 Maria es va quedar amb ella uns tres mesos, i després va tornar a casa seva. 57 Ara es va complir el temps que Elisabet havia de donar a llum, i va donar a llum un fill. 58 Els seus veïns i els seus cosins van sentir com el Senyor havia mostrat una gran misericòrdia amb ella, i es van alegrar amb ella. 59 I va succeir que, al vuitè dia, van anar a circumcidar el nen, i li van posar Zacaries, pel nom del seu pare. 60 La seva mare va respondre: «No, sinó que se l'anomenarà Joan.» 61 I li digueren: «No hi ha ningú de la teva família que porti aquest nom.» 62 I van fer senyals al seu pare dient-li com volia que li posessin nom. 63 Ell va demanar una tauleta i va escriure dient: «Joan és el seu nom». Tots van quedar meravellats. 64 A l'instant se li obrí la boca, se li deslitzà la llengua i parlava i lloava Déu. 65 I la por s'apoderà de tots els qui vivien del voltant, i totes aquestes coses es van escampar per tota la regió muntanyosa de Judea. 66 Tots els qui ho havien sentit ho van guardar en el seu cor, dient: «Quin tipus d'infant serà aquest!» I la mà del Senyor era amb ell. 67 Zacaries, el seu pare, va quedar ple de l'Esperit Sant i va profetitzar dient: 68 Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel, perquè ha visitat i redimit el seu poble, 69 I ha suscitat una banya de salvació per a nosaltres a la casa del seu servent David; 70 Tal com va parlar per boca dels seus sants profetes, que han existit des del principi del món: 71 perquè siguem salvats dels nostres enemics i de la mà de tots els qui ens odien; 72 Per complir la misericòrdia promesa als nostres pares i recordar la seva santa aliança; 73 El jurament que va fer al nostre pare Abraham, 74 que ens concedeixi, alliberats de la mà dels nostres enemics, que el puguem servir sense por, 75 En santedat i justícia davant d'ell, tots els dies de la nostra vida. 76 I tu, infant, seràs anomenat profeta de l'Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor a preparar els seus camins; 77 per donar coneixement de salvació al seu poble mitjançant el perdó dels seus pecats, 78 Per la misericòrdia entranyable del nostre Déu; per la qual l'aurora ens ha visitat des de dalt, 79 Per donar llum als qui viuen en les tenebres i a l'ombra de la mort, per guiar els nostres peus pel camí de la pau. 80 I el nen creixia i s'enfortia en l'esperit, i va romandre als deserts fins al dia que es va manifestar a Israel.
9