Epístola d'Ignasi als Efesis CAPÍTOL 1 1 Ignasi, que també s'anomena Teòfor, a l'església que és a Efes, a Àsia; més merescudament feliç; essent beneït per la grandesa i plenitud de Déu Pare, i predestinat abans que el món comencés, perquè sigui sempre per a una glòria duradora i inalterable; essent units i escollits per la seva veritable passió, segons la voluntat del Pare i de Jesucrist, Déu nostre; tota la felicitat, per Jesucrist, i la seva gràcia inmaculada. 2 He sentit parlar del teu nom, molt estimat en Déu; que heu assolit molt justament per un hàbit de justícia, segons la fe i l'amor que hi ha en Jesucrist, nostre Salvador. 3 Com que, essent seguidors de Déu i animant-vos a vosaltres mateixos amb la sang de Crist, heu complert perfectament l'obra que us era connatural. 4 Per haver sentit que he vingut lligat de Síria, pel nom comú i l'esperança, confiant amb les vostres pregàries lluitar contra les bèsties a Roma; perquè amb el patiment pugui arribar a ser realment deixeble d'aquell que es va entregar a Déu, ofrena i sacrifici per nosaltres; (Us vau afanyar a veure'm). He rebut, doncs, en nom de Déu, tota la vostra multitud en Onèsim. 5 Qui per amor inexpressable és nostre, però segons la carn és el vostre bisbe; a qui us suplico, per Jesucrist, que estimeu; i que tots us esforçeu per ser com ell. I beneït sigui Déu, que us ha concedit, que sou tant dignes d'ell, gaudir d'un bisbe tan excel·lent. 6 Pel que fa al meu company de servei Burrhus, i al teu benaventurat diaca en les coses relatives a Déu; Et suplico que s'hi demora més, tant pel teu honor com pel teu bisbe. 7 I també Crocus, digne tant del nostre Déu com de vosaltres, a qui he rebut com a model del vostre amor, m'ha refrescat en tot, com també el refrescarà el Pare del nostre Senyor Jesucrist; juntament amb Onèsim, i Burrhus, i Euclus i Frontó, en els quals us he vist a tots, pel que fa a la vostra caritat. I que sempre tingui alegria de tu, si en sóc digne. 8 Per tant, convé que glorifiqueu de totes maneres Jesucrist, que us ha glorificat, perquè amb una obediència uniforme estigueu perfectament units, en la mateixa ment i en el mateix judici, i que tots parlin les mateixes coses sobre tot. 9 I això, subjectes al vostre bisbe i al presbiteri, podeu ser santificats completament i completament. 10 Us prescriu aquestes coses, no com si fos una persona extraordinària, perquè encara que estic obligat pel seu nom, encara no sóc perfecte en Crist Jesús. Però ara començo a aprendre i us parlo com a deixebles juntament amb mi. 11 Perquè m'hauria d'haver despertat per vosaltres en la fe, en l'admonició, en la paciència i en la paciència; però com que la caritat em permet no callar amb vosaltres, primer m'he encarregat d'exhortar-vos, que tots junts, segons la voluntat de Déu. 12 Perquè fins i tot Jesucrist, la nostra vida inseparable, és enviat per la voluntat del Pare; com ho són els bisbes, designats fins als límits més extrems de la terra, per la voluntat de Jesucrist. 13 Per tant, us convindrà córrer junts segons la voluntat del vostre bisbe, com també ho feu. 14 Perquè el vostre famós presbiteri, digne de Déu, s'adapta tan exactament al bisbe com les cordes a l'arpa. 15 Per tant, en la vostra concòrdia i caritat acordada, es canta Jesucrist; i cada persona entre vosaltres forma el cor: 16 Per tal que, sent tots consonants en l'amor, i assumint el cant de Déu, cantem al Pare per Jesucrist, en perfecta unitat i amb una sola veu; perquè us escolti i percebi per les vostres obres que realment sou membres del seu fill.
17 Per això us convé viure en una unitat irreprensible, perquè tingueu sempre comunió amb Déu. CAPÍTOL 2 1 Perquè si en aquest poc temps he tingut tanta familiaritat amb el vostre bisbe, no em refereixo a un coneixement carnal, sinó espiritual; quant més us he de creure feliços que esteu tan units a ell, com l'església és a Jesucrist, i Jesucrist al Pare; que així totes les coses concordin en la mateixa unitat? 2 Que ningú s'enganyi a si mateix; si un home no és dins de l'altar, és privat del pa de Déu. Perquè si les oracions d'un o dos són de tanta força, com ens diuen; quant més poderosa serà la del bisbe i de tota l'església? 3 Per tant, qui no s'ajunta amb ell al mateix lloc, és orgullós i ja s'ha condemnat a si mateix. Perquè està escrit: Déu resisteix als orgullosos. Vegem, doncs, que no ens oposem al bisbe, per tal de ser sotmesos a Déu. 4 Com més algú veu el seu bisbe en silenci, més que el veneri. Perquè a qui l'amo de casa envia per ser al capdavant de la seva casa, de la mateixa manera hem de rebre'l, com ho faríem amb el qui l'ha enviat. Per tant, és evident que hem de mirar el bisbe, tal com ho faríem amb el mateix Senyor. 5 I, de fet, el mateix Onèsim elogia molt el vostre bon ordre en Déu: que tots viviu segons la veritat i que no hi hagi heretgia entre vosaltres. Perquè tampoc no escolteu ningú més que Jesucrist que us parla amb veritat. 6 Hi ha alguns que porten el nom de Crist amb engany, però fan coses indignes de Déu; de qui heu de fugir, com ho faríeu amb tantes bèsties salvatges. Perquè són gossos devoradors, que mosseguen d'amagat; dels quals us heu de guardar, com homes difícilment guarits. 7 Hi ha un sol metge, carnal i espiritual; fet i no fet; Déu encarnat; la veritable vida en la mort; tant de Maria com de Déu; primer transitable, després impassible; fins i tot Jesucrist nostre Senyor. 8 Per tant, que ningú us enganyi; com tampoc vosaltres us enganyeu. essent completament servidors de Déu. Perquè en la mesura que no hi ha disputes ni disputes entre vosaltres, per molestar-vos, heu de viure segons la voluntat de Déu. La meva ànima sigui per la vostra; i jo mateix l'ofrena expitòria per la vostra església d'Efes, tan famosa arreu del món. 9 Els qui són de la carn no poden fer les obres de l'esperit; ni els que són de l'esperit les obres de la carn. Com qui té fe no pot ser infidel; ni el que és infidel tingui fe. Però fins i tot les coses que feu segons la carn són espirituals; perquè tot ho feu en Jesucrist. 10 No obstant això, he sentit parlar d'alguns que han passat pel vostre costat i tenen una doctrina perversa; que no vau deixar sembrar entre vosaltres; però tapeu les orelles perquè no rebeu les coses que van sembrar per ells; com esdevenir les pedres del temple del Pare, preparades per a la seva construcció; i traçat a dalt per la Creu de Crist, com per una màquina. 11 Utilitzant l'Esperit Sant com a corda: la teva fe és la teva; i la teva caritat el camí que porta a Déu. 12 Per tant, esteu plens de Déu amb tots els vostres companys en el mateix camí; els seus temples espirituals, plens de Crist, plens de santedat: adornats en tot amb els manaments de Crist. 13 En qui també m'alegro d'haver estat considerat digne per aquesta epístola de conversar, i m'alegro amb vosaltres; que respecte a l'altra vida, no estimeu més que Déu. CAPÍTOL 3 1 Pregueu també sense parar pels altres homes, perquè hi ha esperança de penediment en ells, perquè arribin a Déu. Deixeulos, doncs, almenys ser instruïts per les vostres obres, si no és així. 2 Sigueu suaus davant la seva ira; humils davant la seva jactància; a les seves blasfèmies torneu les vostres pregàries: al seu error, la vostra fermesa en la fe: quan siguin cruels, sigueu mansos; no intentant imitar les seves maneres.